tema 6: orígens dels sistemes polítics democràtics i...
TRANSCRIPT
Tema 6: Orígens dels sistemes polítics democràtics i naixement del concepte de ciutadania
6.1. La societat, la política i el poder
- Aristòtil defineix l’ésser humà com a “animal polític”
- L’ésser humà necessita viure en societat i compartir la seva vida amb els altres
- El terme “polític” prové del terme grec “polis” que significa “ciutat”
- Per poder parlar de societat desenvolupada i organització política, cal tenir en compte els següents conceptes:
. Llibertat, com a base de les relacions interpersonals.
. Dignitat personal, com a dret humà fonamental
. Diversitat, com a respecte a les diferències
. Interrelació personal , per compartir la vida en societat
Termes a definir
Política:
• Definició 1: és una actividat orientada de manera ideològica a la presa de decisions d’un grup per
assolir certs objectius.
• Definició 2: manera d’exercir el poder amb la intenció de resoldre o minimitzar l’enfrontament
d’interessos dins d’una societat.
Polític: designa qui es dedica professionalment a la tasca pública.
Apolític: qui declara el seu desinterès i abstencionisme polític
Antipolític: qui deixa clar que està en contra de la pràctica política existent.
Antisistema: qui exerceix la seva postura antipolítica d’una manera radical i defensa organitzacions
polítiques alternatives.
6.2. L’ordre social i l’Estat
6.2.1. Els orígens de l’ordre social
La filosofia política ofereix diferents concepcions de l’ordre social:
a) Teoria de la coacció i de la força.
-Defensa l’absolutisme i el poder total del governant.
-Es basa en què l’essència humana no és bona per naturalesa.
-Nicolau Maquiavel (Italià: 1469-1527) i Thomas Hobbes (britànic: 1588-1679) presenten als humans coma éssers egoistes i amb desig de poder.
-Per tant, és necessari un poder absolut (monarca absolut) que posi ordre i governi des de la radicalitat.
-Robert Filmer (britànic: 1588-1653) defensa l’absolutisme en la seva obra “El Patriarca o el poder natural dels reis” (1680, pòstuma). Defensa que el poder absolut prové de Déu.
- Dins d’aquesta teoria es podría enmarcar la concepció marxista de l’origen de la societat.
- Segons Marx i Engels quan apareix la primera forma d’explotació de l’home per l’home, l’esclavatge,
apareixen les primeres formes d’Estat.
-L’Estat apareix, per tant, com a un instrument de pressió i control d’uns homes sobre altres, la coacció
dels capitalistes sobre els proletaris o treballadors.
b) Teoria de l’interès
- Considera que la societat s’ha format i organitzat a partir de diversos objectius o interessos dels éssers
humans (plaer, benefici, riquesa, recerca de seguretat, estima social…). Variants:
- Ordre social buscat voluntàriament: l’ordre social té uns avantatges que no té l’estat natural. Agrupar-
se i viure en societat permet assolir els objectius de la vida amb més facilitat. John Locke (britànic: 1632-
1704) és el principal representant d’aquesta variant de la teoria de l’interès.
- Ordre social com a resultat involuntari: defensat per Adam Smith (britànic: 1723-1790) que considera
que l’ésser humà s’agrupa guiat pel seu esperit competitiu, tot buscant el benefici individual. L’interacció
entre els individus aconsegueix involuntàriament promoure el benefici col·lectiu i de progrés tècnic.
c) Teoria del progrés
- Els humans s’agrupen en societat perquè consideren que és la millor manera de viure des del punt de vista racional. Aquesta concepció té el seu precedent més remot en la teoria política de Plató, basada en l’intel·lectualisme ètic, que considera que el més savi és qui ha de governar.
- Modernament, el filòsof August Comte (francès: 1798-1857) proposa que el científic social és qui ha de governar. La ciència és l’única que pot donar-nos una vida feliç, més enllà de la guerra i les malalties.
- Actualment aquesta teoria es manifesta com a tecnocràcia (el govern dels tècnics especialistes).
d) Teoria del consens de valors
- L’ordre social s’explica per l’acceptació per part de les persones d’uns valors i d’un sentiment d’identitat
comuns (virtut social).
- Són aquests valors comuns els que ens fan agrupar-nos i crear l’ordre social.
- Aquests valors defineixen objectius compartits, juntament amb normes o mitjans per aconseguir-los.
- Sovin, l’individu immers en la seva societat, considera com a naturals aquests valors, per la qual cosa no
els posa en qüestió.
- Aquesta naturalitat és la que explica el mateniment de l’ordre social.
- L’educació juga un paper important en aquesta teoria.
- El sociòleg nord-americà Talcott Parsons (1902-1979) ha representat darrerament aquesta concepció.
6.2.2. Aplicació pràctica
A quina teoria sobre l’origen de l’estat correspon cada afirmació?
a) Coacció b) Interès voluntari-involuntari c) Progrés d) Consens de valors
- “Els polítics han de ser experts en les seves matèries. La ciència i la tècnica són els fonaments d’una societatavançada”
-“La societat humana es va formar a partir d’un contracte social entre els seus membres, per tal de compartir projectes comuns i amb la finalitat de millorar les condicions de l’estat natural”
-“Les passions humanes i els instints de territorialitat ens obliguen a viure en societat sota un govern que ensajudi a organitzar-nos.”
-“Una anàlisi racional ens fa entendre que l’única manera d’aconseguir un progrés en la nostra vida és ambl’ajuda dels demés. Per això, seguint els dictàmens de la nostra raó formem la societat civil.”
-“La necessitat de competir i lluitar pel progrés individual ens condueix a formar un ordre social on es puguindonar les lleis del mercat.”
6.3. La filosofia política i les funcions de l’Estat
- Filosofia política: reflexiona sobre les formes d’organització de la vida col·lectiva, proposa fórmules
racionals per gestionar i millorar la convivència i per minimitzar i resoldre pacíficament els conflictes
en cada societat i entre elles.
- Un dels temes més importants de la filosofia política fa referència a les funcions de l’Estat en la
intervenció social.
- Segons si l’Estat ha d’intervenir poc o molt, parlarem d’Estat mínim o d’Estat màxim respectivament.
6.3.1. Estat mínim
- És la teoria pròpia de la política liberal.
- Consisteix en què l’Estat s’ha de reduir al manteniment de l’ordre i a consevar la situació social establerta
o status quo. Però ha d’intervenir el mínim possible en la llibertat individual i col·lectiva.
- El liberalisme polític té els seus orígens en els segles XVII i XVIII.
- John Locke (1632-1704) es considerat el pare d’aquesta doctrina política.
- L’Estat ha de possibilitar que els individus puguin desplegar amb la màxima llibertat els seus objectius i
finalitats (felicitat, benestar material, cultura…)
- Per fer aquesta funció, l’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats.
6.3.2. Estat màxim
- El plantejament contrari és la teoria política de l’Estat màxim.
- Consisteix en la màxima intervenció de l’Estat en l’ordre social per garantir el repartiment just i equitatiude la riquesa i els serveis socials fonamentals.
- Es parla així d’Estat protector o d’Estat de benestar, que ha de fer-se càrrec de les màximes funcionssocials possibles.
- En el segle XX, les polítiques socialdemòcrates han defensat un Estat intervencionista i es va abandonant la visió de l’Estat mínim pròpia del liberalisme.
- La funció d’aquest Estat protector és el foment actiu del benestar i de la justícia social, el que es diusocietat del benestar.
6.3.3. Definició de termes
-Neoliberalisme: versió actual del liberalisme vigent a partir de la Primera Guerra Mundial, que limita la intervenció de l’Estat en l’àmbit jurídic i econòmic.
-Socialdemocràcia: corrent política moderada dins del socialisme que defensa que la transformació de la societat es pot realitzar des d’una democràcia parlamentària i no des de la revolució.
-Comunisme: doctrina econòmica, política i social que defensa una organització social en la qual no existeix la propietat privada ni la diferència de classes, i on els mitjans de producció estarien en mans de l’Estat, que distribuiria els béns de manera equitativa i segons necessitats.
-Anarquisme: doctrina política que pretén la desaparició de l’Estat i dels seus organismes i institucions representatives. Defensa la llibertat de l’individu per sobre de qualsevol autoritat.
6.4. La visió marxista de la societat
6.4.1. Marc històric i cultural
- Últim terç del segle XVIII � grans canvis polítics a Europa i inici de la industrialització.
- 1789 � Revolució Francesa: fi de l’Antic Règim i desaparició de l’absolutisme monàrquic.
- Ascens de la burgesia i expansió dels ideals de la llibertat, igualtat i fraternitat.
- Revolució Industrial � transformació d’una societat agrícola en una societat industrial i urbana.
- Nova divisió social: burgesia capitalista – proletariat
- La transformació social comença a Anglaterra, seguida gairebé al mateix temps per Alemanya i França.
- L’enfrontament de classes provoca un fort conflicte social.
- El liberalisme polític posa a l’abast de la burgesia les llibertats polítiques (drets de reunió i associació, elecció de governants...).
- El liberalisme econòmic legitima l’obtenció del màxim interès individual i la màxima llibertat de l’empresari. Afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social.
- Principi: “Laisser faire, laisser passer”.
- Es consagra la llei de l’oferta i la demanda (mercat).
6.4.2. Moviment obrer i propostes revolucionàries.
- A mesura que avança el segle XIX les dures condicions de vida del proletariat engendren diferents
propostes revolucionàries.
- Les més significatives són: la proposta socialista marxista i l’anarquista llibertària
a) L’anarquisme
- És un moviment impulsat per diferents pensadors i tendències.
- Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) rebutja la propietat privada i l’autoritat.
- La propietat privada és una apropiació del treball dels altres.
- Proudhon defensa un socialisme llibertari, és a dir, una societat lliure formada per ciutadans iguals i
solidaris. Proposa en l’àmbit econòmic el cooperativisme, la solidaritat mútua i la igualtat social.
- Proudhon defensa que el canvi social s’ha d’aconseguir per la via del convenciment i del mutu ajut i no
pas per la força.
- D’altra banda, Mijail Aléksandrovitch Bakunin (1814-1876) propugna la revolució llibertària i l’eliminació
completa de la propietat privada i de l’herència.
- Considera que cal reorganitzar l’economia i la societat sobre la base del col·lectivisme, l’antiautoritarisme
i el pacifisme.
- L’anarquisme i el marxisme comparteixen la igualtat econòmica i social, però se separen perquè el primer
defensa la llibertat individual com un valor superior i critica la substitució marxista de l’Estat burgés per un
nou aparell estatal dictatorial i burocràtic.
6.4.3. Biografia i obres de Karl Marx (1818-1883)
- Va nàixer a Tréveris (Renània-Alemanya), en una família liberal d'ascendència jueva convertida al protestantisme.
- El pare era advocat i la mare d'una família d'industrials holandesos.
- Estudia dret a Bonn i Berlín, però també s'interessa per la història i la filosofia.
- Va començar amb l'esquerra hegeliana, influïda pel materialisme de Ludwig Feuerbach (1814-1872).
- Els seus articles peridístics en una revista radical (Gaseta Renana) el porten a l'exili a París (1843).
- A París es casa amb Jenny von Westphalen, una jove aristócrata que coneixia des de la infantesa
- Estudia les concepcions d'economistes liberals anglesos com Adam Smith i David Ricardo. Estudis que donen origen als Manuscrists Economicofilosòfics (1844), en què proposa la teoria marxista de la societat o materialismehistòric.
- Es fa amic d'un jove radical, fill de fabricants, Friedrich Engels (1820-1895), amb el qual entra a militar en un grup clandestí, la Lliga dels Comunistes.
- Junts escriuran un manifest amb les idees del grup: Manifest del Partit Comunista (1848).
- Engels ajuda econòmicament a Marx quan aquest passava per grans dificultats econòmiques.
Algunes obres més:
● La Sagrada Família (1845)
● La Idelogia Alemanya (1846)
● Misèria de la Filosofia (1847)
●Etc...
6.4.4. El materialisme dialèctic i el materialisme històric
- El marxisme es pot dividir en dos grans temes: el materialisme dialèctic i el materialisme històric.
a) El materialisme dialèctic
- És una teoria comprensiva de tota la realitat que pretén ser una concepció filosòfica del món amb una fortabase científica.
- Apareix fonamentalment en l'obra d'Engels: Anti-Düring i en La Dialèctica de la Naturalesa.
- Segons el materialisme dialèctic l'únic existent és la matèria.
- La matèria és essencialment dinàmica i evoluciona d'una manera dialèctica.
- Hegel és el filòsof que explica l'esdevenir dialèctic de la realitat, seguint el seu pensament idealista. Marx i Engels adopten de Hegel aquesta particular manera d'entendre el moviment de les coses.
- Evolució dialèctica de la realitat:
TESI (afirmació) – ANTÍTESI (negació) – SÍNTESI (negació de la negació = nova afirmació o tesi)
b) El Materialisme històric
- És l'aplicació del materialisme dialèctic als fenòmens històrics i socials.
- És un intent d'explicar l'evolució de la societat humana mitjançant els factors econòmics.
- Per a Marx el subjecte de la història són els factors econòmics.
- L'essència de la societat són les relacions de producció o factors econòmics.
- SOCIETAT → INFRAESTRUCTURA + SUPERESTRUCTURA
- INFRAESTRUCTURA: són els factors econòmic o relacions de producció, el motor de la societat i de la història.
- SUPERESTRUCTURA: són la resta de factors que es fonamenten en la infraestructura o estructura social. Per exemple: el dret, la moral, L'Estat, la religió, etc.
- SOCIETAT → CLASSE DOMINANT (empresaris o capitalistes) + CLASSE DOMINADA (treballadors o proletaris)
- Per a Marx, la moral, l'Estat, la religió, són instruments que fa servir la classe explotadora per oprimir la classeexplotada.
- La moral està sempre al servei del capitalista, per exemple prohibint robar.
- En canvi, segons Marx, quan el capitalista, amb l'explotació del treball de l'obrer, li roba, la moral no prohibeix aquestrobatori.
- L'Estat, segons Marx, amb la pressió social (tribunals, policia) afavoreix el capitalista.
- La religió és un dels instruments d'opressió més útils. Per una part prohibeix robar i al mateix temps ensenya al treballador que l'únic món important és l'altre → OPI PER AL POBLE.
- LLUITA DE CLASSES = MOTOR DE LA HISTÒRIA
- La lluita de classes es realitza dialècticament:
TESI → Classe capitalista ANTÍTESI → Classe proletària
SÍNTESI: Societat comunista
6.4.5. Fases de la transició del capitalisme al comunisme
●REVOLUCIÓ DEL PROLETARIAT●La primera fase no pot ser pacífica, ja que el capitalisme no vol renunciar a la seva riquesa. Només es pot superar aquesta situació de manera violenta.
●DICTADURA DEL PROLETARIAT●Aquesta dictadura és necessària per aconseguir dues finalitats: a) eliminar el últims intents del capitalisme de recuperar la seva situació de privilegi; b) educar el poble, enverinat per l'educación capitalista, amb una mentalitatcomunista.
●FASE SOCIALISTA●L'Estat s'apropia dels mitjans de producció. Es van eliminant progressivament les diferències de classe, però sensearribar a una total extinció, que només s'aconseguirà en la societat comunista.
●SOCIETAT COMUNISTA●Eliminades ja les classes, l'Estat s'extinguirà per ser innecessària la seva funció, de la mateixa manera que s'extinguirà per la mateixa causa la religió
6.4.6. La alienació i la seva supressió en Marx
a) Concepte d'alienació
- En Hegel l'alienació tiene un sentit metafísic. És una forma de alteració en la qual la realitat es troba fora de sí, en contraposició al ser en sí (tesi).
Obra de Hegel: “La Ciència de la Lògica” (1812)
Realització de la Idea Absoluta
Ser en sí (Tesi) Ser fora de sí (Antítesi)
Ser per a sí (Síntesi)
Alienació
Reconeixement
- El concepte d'alienació va influir en Marx, que va fer servir el terme en els seus primers escrits.
- Marx s'interessa pels aspectes concrets i humans del concepte d'alienació, en comptes dels aspectes abstractes i espirituals de Hegel.
- L'alienació en Hegel és positiva perquè és el mitjà de l'Esperit o la Idea Absoluta per realitzar-se o progressar.
- En canvi, en Marx l'alienació és sempre negatiu, ja que qui s'aliena és l'ésser humà concret en el seu treball a causa de la propietat privada.
- Marx parla de quatre alienacions sociohistòriques principals:
- Fonamental ----- Laboral (en el capital)
Alienació --------Religiosa (en Déu)
- Derivades ------ Especulativa (en la Filosofia)Política (en l'Estat)
a) Alienació laboral
- A través del treball, l'ésser humà es crea a sí mateix. El treball consisteix en transformar la naturalesa segons les necessitats de l'home.
- El treball humanitza la naturalesa i objectiva la humanitat del treballador.
- Gràcies al producte del seu treball, l'ésser humà és reconegut pels altres éssers humans.
- A través d'aquest reconeixement, l'ésser humà es realitza.
- Però quan aquest cicle de reconeixement no es compleix, l'ésser humà queda alienat i oprimit.
- Aquesta alienació del treballador es realitza quan l'empresari no li retorna el valor real del seu treball i es queda amb la plusvàlua.
- La plusvàlua és la quantitat de treball que no es restitueix en forma de salari al treballador i que representa el benefici del capital.
- El mecanisme és el següent:
• El capitalisme compra el treball de l'obrer com a una mercaderia
• Fa servir aquest treball com li sembla.
• Només deixa per l'obrer el salari necessari per viure.
- Així, segons Marx, el sistema capitalista és una “explotació” del treballador.
- En l'obra “Crítica de l'Economia Política”, Marx intenta explicar l'origen d'aquesta alienació i la seva supressió.
- El punt de partida de l'economia marxista és una teoria del valor. Cal diferenciar entre el valor d'ús i el valor de canvid'una mercaderia.
Valor d'ús: és la utilitat d'una cosa per satisfer una necessitat.
Valor de canvi: és la possibilitat de canviar una cosa per altra.
Valord'ús
Valor de canvi
- El valor de canvi està simbolitzat pels diners.
- Aquesta explotació genera la lluita de classes, per una banda la clase dominada i, per altra, la classedominant.
- La lluita de classes acabarà necessàriament amb l'expropiació dels capitalistes i la col·lectivització dels mitjansde producció.
- L'Estat s'anirà progressivament debilitant fins a la seva completa desaparició.
- El comunisme es converteix així en un humanisme.
b) Alienació religiosa
- Marx entoma de Feuerbach la idea principal de la crítica de la religió.
- Segons Feuerbach, la idea de Déu és una projecció fantàstica que l'ésser humà fa de la seva pròpia essència.
- És, doncs, una alienació mental que reflecteix l'alienació real en què es troba l'ésser humà quan està sota el poder capitalista.
- La crítica de la religió de la que Marx diu que és “la condició de tota crítica”, es fa en tres graus: sociològic, psicològici dialèctic.
b1) Sociològic: consisteix en determinar el paper social de la religió.
Per a Marx, la religió es un “opi per al poble”, ja que amb la promesa d'una vida més enllà de la mort fomenta la resignació en aquesta vida i aparta l'home de l'esforç per a millorar la seva vida terrenal.
b2) Psicològic: consisteix en buscar l'origen de la idea de Déu.
La tesi de Marx és que aquest origen radica en el sentiment d'impotència que l'home experimenta, sigui davant de
les forces de la naturalesa, sigui davant d'una societat que l'oprimeix. Aquest és el cas del proletariat en una societat
capitalista. La religió és l'expressió de la “miseria real” de l'ésser humà en aquesta societat capitalista.
b3) Dialèctic: consisteix en determinar l'essència de la religió.
La tesi de Marx és que l'essència de la religió és “alienació”. La religió és l'acte pel qual l'ésser humà es buida de sí
mateix, posant tot el seu contingut en el fantasma d'un Déu. Per això la religió ha de ser suprimida.
c) Alienació especulativa (en la Filosofia)
- Els sistemes filosòfics també alienan l'ésser humà, el treuen fora de sí i el projecten per sobre de la realitat del món.
- I de totes les filosofies, l'idealisme és la més alienant, ja que menysprea el món empíric i el presenta a l'home com a una cosa estranya.
d) Alienació política (en l'Estat)
- L'ésser humà està alienat en l'Estat, ja que la seva essència com a ciutadà s'oposa a la seva vida material.
-Es produeix una doble dimensió de l'home, per una banda com a ésser individual amb la seva llibertat privada i, per altra, com a ésser social on la seva llibertat està limitada.