augÉ, m._llocs i no-llocs

7/29/2019 AUG, M._Llocs i no-llocs

1/8

Llocs i no-llocs de la ciutat

Marc Augecole des Haute s tu des e n SciencesSociales. Paris

A la ciutatcontemporAnia esmesclen les formes de lavida moderna segons elscriteris del segle XIX iels de la ciutat actual.Aquesta barreja deformes es potaprehendre a partir detres dimensionsantropologiques: amembria, la trobada i laficci; aquesta ultimacomplica les coses en lamesura que subverteix ierosiona les duesprimeres.

Traducci:Antoni Anguela

The contemporary cityblen ds the forms ofmodern life as definedin the 19 th centuryw it h those of urba nlife today. This mixtureof forms may begrasped through threeanthropologicaldimensions: memory,encounter, and fiction.Th s la st complica testhe mat ter bysubverting and erodingthe f irst two .

Voldria comenqar des de l'oposici entre lloc ino-lloc per tractar d'evocar alguns dels proble-mes de la ciutat d'avui. La ciutat s efectivamentcada dia ms l'espai en el qual s'interpreta lahistbria dels homes i e n la qual, al mateix temps,s'experimenten les seves acceleracions, les sevescontradiccions i els seus vertgens. La gran ciu-tat, pel que a ella es refereix, existeix alhora pelsseus equilibris i les seves circulacions internes-en aquest sentit, existeix com a lloc singular iparticular- i per la seva dimensi externa: pro-jecta cap a l'exterior bns, informacions, indivi-dus i imatges; en sentit invers, atreu d'altresbns, d'altres informacions, d'altres individus,d'altres imatges. La imatge que dna d'ella ma-teixa, que es tracta de la imatge purament infor-mativa constitui'da pels quadres estadstics evo-cant la seva demografia, les seves capacitats d'a-collida, el seu dinamisme econbmic, o de laimatge estetica que pretn seduir els turistes i elsinversors, es projecta cap a l'exterior per atreurecap a l'interior els corrents de les finances, de laindstria, del comerq, del desig i del plaer. Lagran ciutat, per aquest doble i ample moviment,respira al ritme de la regi, del continent i, final-ment, avui, de tot el planeta.

Desprs d'haver recordat els trets essencials dela simbiosi lloc 1 no-lloc, que jo he tractat de de-finir en alguns dels meus darrers treballs, desit-jaria de provar la pertinenqa sobre l'exemple dela ciutat actual, preguntant-me infine si, pel ma-teix fet de la seva extensi sense precedent, ellano s particularment vulnerable al fenomen dela captaci en imatges del mn caracterstic de lanostra Ppoca.

La simbiosi lloc / no-llocEls antropblegs sempre han somniat d'observarels llocs circumscrits i transparents e n els qualsla cultura, la societat i la individualitat s'ex-pressaran i es reflectiran l'una a l'altra a travsde l'organitzaci de l'espai. Aquest ideal no escorrespon, en tot rigor, a cap realitat: ms exac-tament, la cultura, la societat i l'individu snunes realitats plurals, relativament autbnomes, i


2/8

Les ciutats tenen u na membriaque dialoga a mb la nostra,la provoca i la desvetlla

sempre en construcci que no es deixen mai tan-car en una frmula nica i acabada. A ms, nos'ha pogut mai observar una cultura, una socie-tat o uns individus totalment tancats a la in-flukncia de l'exterior. Resulta que entre els va-lors essencials de la cultura, l'organitzaci de lasocietat i els comportaments dels individus no hiha cap transpartncia, zones de recobriment,per6 tamb zones d'opacitat, de trencaments, deproves de forca, fins i tot contradiccions. Induiral fet cultural, social i individual, noms a partirde l'observaci de l'espai, tan histbric i construltcom pugui ser, no t, doncs, amb tot e! rigor, capsentit.Aixb no treu res del fet que els grups hu-mans, quan al final d'una migraci o d'unaguerra, s'han instal-lat en u n espai determinat,n'h an fet sempre u n territori, u n espai explota-ble i pensable. Fins i tot els recorreguts circularsde les societats nbmades tenen les seves re-ferencies i les seves etapes. L'organitzaci i l'a-propiaci del territori tenen els seus aspecteseconbmics (delimitacions de les terres de cultiui de les reserves de caca, de pesca o de recol-lec-

ci), socials (delimitaci de l'espai pblic i delsespais pblics; emplacaments culturals reservatsals smbols comuns d'identitat), individuals i si-multiniament relacionals (les normes de re-sidencia corresponen a relacions especfiques en -tre alguns parents; les regles d'herkncia podenreferir-se, en les poblacions nbmades com elstuaregs, a bens com les tendes, que sn alhoramobles i immobles) .La frmula de Lvi-Strauss segons la qual "desde I'aparici del llenguatge ha fet falta que l'uni-vers notifiqus", s'aplica a la constituci dels llocsper les societats humanes . Un lloc s un espai ones pot llegir quelcom sobre les identitats indivi-duals i col-lectives, les relacions entres els uns iels altres i la histbria a la qual pertanyen. Un llocs, tamb, per reprendre la frmula de VincentDescombes, u n "territori retbric", s a dir, u n es-pai dins del qual hom t el mateix llenguatge (ino solament la mateixa llengua) -la qual cosapermet, amb el rigor d'entendre's "amb mitgesparaules" o a travs de les complicitats del silen-ci i del sobreentes. En fi, des d'un punt de vistams estrictament geogrific, un lloc es defineixper la seva frontera exterior i les seves fronteresinteriors; a ms, els etnblegs s'han preguntatsempre sobre el context e n el qual l'anilisi de lesespecificitats del lloc tenien un sentit -de ma -nera que es pot definir aquest context, amb uncert grau d'aproximaci, com poltic (un a prefec-tura, u n reialme), geografic o cultural.

Un no-lloc, a la inversa, es definir&com un es-pai on no poden llegir-se ni identitats, ni rela-cions, ni histbria. I els nous espais del planeta, enun mn que Pau1 Virilio caracteritza per la ins-tantaneltat i la ubiqitat, es presten exemplar-ment, a primera vista, a aquesta definici nega-tiva. Els espais de la circulaci (vies aeries, aero-ports, autopistes), els espais de la comunicaci(les pantalles de tota mena, les ones, els cables),els espais del consum (supermercats, estacionsde servei) poden aix apareixer com a no-llocs,freqentats majoritiriament per individus solita-ris i silenciosos. Aquests no-llocs es barregen elsuns amb els altres (radio i televisi funcionen alsaeroports, als avions, a les estacions de servei, ales grans cadenes hoteleres) . Els codis i les regles


3/8

es destinen a l's immediat i no sn smbols decap mena. Les veus sn enregistrades i fins i totsintktiques. Aquests espais expressen molt b,doncs, els tres fenbmens caracterstics de la nos-tra supermodernitat: l'acceleraci de la histbria(lligada a la rapidesa de la informaci), l'encon-giment del planeta (lligat a la circulaci accelera-da dels individus, de les imatges i de les idees), laindividualitzaci dels destins (lligada als fenb-mens de desterritorialitzaci). Pel que fa referkn-cia al context dels no-llocs, s el mateix planeta.L'oposici entre lloc i no-lloc s, de tota mane-ra, relativa i no la podem concebre simplementen termes empricament espacials. s relativa enel temps: un lloc pot esdevenir un no-lloc i a l'in-revs. A Franca, a la perifkria immediata de lesviles i dels pobles petits, hom ha vist esdevenirels accessos d'algunes "grans superfcies" (super-mercats) com a episbdics o habituals llocs de tro-bada pels joves, atrets sobretot pels estands on esvenen els discos, els cassets i els equips audiovi-suals. s relatiu a 1'6s. Un aeroport no t la ma-teixa significaci6 per a un passatger que per a quihi treballa cada dia. Ens cal, doncs, parar atencia la diversitat de punts de vista que pot tenir unmateix objecte i considerar la simbiosi lloc 1 no-lloc com un instrument dbcil per desxifrar elsentit social d'un espai, s a dir, la capacitat d'a-collir, suscitar i simbolitzar de la relaci. Lloc ino-lloc, a ms, no s'oposen com el b i el mal. Sihom entn per sentit el sentit social, la relacipensable i gestionable, institulble, entre l'un il'altre, els uns i els altres, hom s'adonarh que un

excs de sentit pot ser insuportable (s molt dif-cil viure contnuament en l'esguard d'altri) tantcom un excs de llibertat (no dependre de nin-g) pot fer vascular en la bogeria de la solitud.Lloc i no-lloc sn en tensi com l'exigkncia desentit i la de llibertat.Resta que, entorn de les viles, s on es multi-pliquen els espais on el sentit social sembla msproblemhtic, sens dubte perquk es defineixen peldoble moviment centrpet i centrfug que jo evo-cava al comencament i que sn el punt de parti-da i final dels fluxos materials i immaterials, hu-mans i no humans, la intensitat del qual caracte-ritza la nostra supermodernitat.

L col.lectives, les relacionsentre els un s i els altres i lahist2ria a la qual pertanyen.Edward Hopper Falcons d ela nit (1942)


4/8

Els anomenats ((no-Ilocs)~ dn espais

urbans, o del seuentorn, en qu i no es

poden llegir niles identitats, n i lesrelacions, niles hist6ries personals

n i col.lectives

Llocs i no-llocs a la ciutat

Les ciutats tenen una membria que dialoga ambla nostra, la provoca i la desvetlla. Tenen unamembria histbrica: dins la concepci moderna deciutat, els monuments s'afegeixen als monu-ments per donar al paisatge la seva dimensitemporal i el ciutadi s'encara cada dia a les pet-jades d'un passat que el seu propi recorregut re-troba, recobra o depassa. Els llocs i els monu-ments (alguns dels quals simbolitzen metonimi-cament la ciutat on sn -com el Gran Canal o laTour Eiffel), els noms de les places i dels carrers,les estacions del metro que els trasplanten a lesprofunditats del subsbl parlen de la histbria delshomes. Perb cada home, cada individu, ha pogutviure la seva prbpia histbria al cor de la ciutat. Alpic dels seus itineraris, de les seves passejades ofins i tot dels trajectes que el condueixen al seutreball o inversament, pot creuar els seus re-cords, evocar unes kpoques on no tenia la ma-teixa edat, on la seva vida social, professional opersonal era diferent.

La ciutat-histbria, la ciutat-membria concen-tra i barreja la gran histbria i les histbries indivi-duals, reunides de vegades quan un esdeveni-ment d'importincia nacional i internacional(maig del 68, la caiguda del Mur de Berlin el 89),ocupa un lloc important en la membria de milersd'individus.

Es retroba la ciutat com es retroba.una perso-na. Hom la reconeix, hom la perd de vista, hom

la retroba. Aquesta segona dimensi de la ciutat-la ciutat-trobada- t dos aspectes comple-mentaris i que es tenen l'un a l'altre. Si hom tro-ba la ciutat, s que s un espai de trobades. No sela pot personificar (com es fa de vegades amb lescancons o els poemes) ms que perquk s inten-sament social, lloc on viuen o passen milers demilions de persones que tenen totes una possibi-litat de trobar-se. La ciutat que hom estima i quehom troba d'una vegada per totes, s aquella onhom pot fer sempre una trobada; un espai, enaquest sentit, obert a l'esdevenidor i a l'altre.Aquesta s, sens dubte, la ra per la qual hi ha,en el nostre imaginari, fortes connivkncies, so-vint, entre el nom o el rostre d 'un artista o d'unescriptor i la forma de la ciutat. Aquests artisteso aquests autors han trobat la ciutat, ens hanprecedit: Thomas Mann o Proust a Venkcia,Stendhal a Roma o a les ciutats del nord dlItiliasn abans de tot visitants exemplars -dlaquellsque no arriben a esgotar el misteri de la ciutat ili donen aix tota possibilitat de conservar-la, deser encara un espai d'aventura.

La ciutat no tindria pas aquesta potitncia poc-tica, aquesta capacitat de personificar o simbolit-zar la trobada si no era en el seu principi el llocde posada en relaci, el lloc del social on s'unei-xen i eventualment s'encaren les histbries, lesclasses socials i els individus.


5/8

La ciuta t s l'espai en el quals'interpreta la histhria delshomes, les seves acceleracions,les seves contradiccions i elsseus vertben s

Dins de la concepci mod ernade ciutat, els nous edificispoden esdevenir monumentsque s'afegeixen als monumentshisthrics per d on ar a l paisatgeurbh u na nova dimensitemporal.Brasilia

Com s avui la ciutat com a lloc?

El fenomen massiu que primer cal prendre enconsideraci per tal de contestar aquesta pre-gunta s el de la urbanitzaci del planeta, d'unaextensi urbana sense precedent encara ms re-marcable en els pai'sos subdesenvolupats que enels pai'sos industrialitzats. El teixit intersticia1 quees desenvolupa entre els antics pols urbans des-gavella les fronteres tradicionals: hom pot, i calfer-ho, crear-hi noves "centralitats"; quines?El problema de les fronteres (i dels referents)es duplica d'un problema de representaci i d'i-matges. Diferents testimonis mostren que sovintels habitants dels suburbis, dels grans conjunts,de les zones intersticials estan ms lligades quehom no s'imagina de fora estant, al lloc onviuen. Hom ha vist plorar persones quan s'ha fetenderrocar, per ra d'est2tica i de salubritat, elsgrans conjunts on havien viscut. Sobre aixb ho mpodria parlar de sobrelocalitzaci.s propi del fenomen de sobrelocalitzaci quetanqui la gent e n fronteres molt estretes. Les re-lacions entre barris antics i suburbis sn rares. samb els "fora-de-lloc" que s'estableix ms ficil-ment el contacte, un contacte al mateix tempsuna mica artificial: fora-de-lloc constituits per lesimatges de la televisi o per la gran ciutat alhorapropera i llunyana perb detinguda (sobretot eldissabte) en la seva dimensi imaginada i en cer-ta manera fictcia. Aix, a Paris hi ha alguns "fo-ra-de-lloc" que sn visitats freqentment pels jo-ves dels suburbis, directament accessibles per laxarxa del RER, ja que hi troben una imatge cen-


6/8

La forca mediatica actualpot comportar que certs

espais, urban s o no, siguinen realitat llocs on la ficci

sigui l'element determinan t.Centre de Londres

tellejant de la ciutat. Penso d'antuvi en el Fbrumde les Halles i en els Camps Elisis.Heu-nos ac convidats a interrogar-nos sobrela presa d'imatges del mn i sobre la ciutat coma ficci.

La ciutat ficci

L'existkncia de la ciutat ficci no s ms que lail.lustraci6 ms esclatant d'un fenomen generald'escenificaci fictcia o espectacular del mn.Aquest mateix fenomen ha de ser relacionat ambel paper cada vegada ms important que atri-bui'm a les imatges -a les imatges que rebem,per exemple, quan mirem la televisi6 o quan se-guim les indicacions sobre la pantalla d'un caixerautomitic; i a les imatges que fabriquem quanrecorrem el mn, amb l'ull posat al visor del nos-tre aparell de vdeo. El rendiment de la imatgeaix concebuda augmenta els efectes d'insularitati de circularitat propis de la superlocalitzaci -ien tenim exemples espectaculars una mica pertot el mn.Dins d'algunes organitzacions urbanes (perexemple a 1'AmPrica Llatina, tot i que la tenden-cia s general) es veu la creaci de noves lniesde divisi6 i noves insularitats: immobles super-protegits per sistemes de seguretat molt elabo-rats, barris privats, algunes vegades ciutats priva-des, a l'interior de les quals la vida s'organitzad'antuvi en funci d'un afrontament virtual (iepisbdicament actualitzat) entre rics i pobres.Des d'ara l'espai de cohabitaci tendeix a frag-

mentar-se en fortaleses i en guetos que nica-ment enllaca la xarxa de televisi. Tamb, desd'aquest punt de vista, cal distingir entre les sim-ples antenes que assignen als pobres els especta-cles nacionals o comprats (a lfAmPrica Llatina,les telenovel.les o les series americanes) i les an-tenes parabbliques que obren l'espai domesticdels rics a les imatges de tot el mn. L'espai urbiperd la seva continu'itat.Aquesta ruptura fomenta l'empresa creadorade ficcions que es fa cada cop ms ambiciosa:crea nous horitzons sobre camp ras, parcs de di-versi, ficcions sense recitatiu, simplement en-farfegades d'alguns relats residuals i d'alguns re-clams publicitaris. Disneyland n's l'arquetip:una fausta avinguda de ciutat americana, un sa-loon fals, un Misssissippi fals, uns personatges deDisney que corren per tots aquests llocs falsos,un castell fals i la seva bella al bosc dormentcomponent el decorat d'una ficci al tercer grau.Disney havia portat a la pantalla la ficci, sobre-tot la dels contes europeus, i vet aqu com re-viuen sobre terra per fer-se visitar i filmar! Imat-ges d'imatges d'imatges! ... Els parcs de diversi,els clubs de vacances, els parcs de lleure i de re-sidencia, com els Center Parcs, perb tamb lesciutats privades que van sorgint, cada vegadams nombroses, a Amkrica, i fins i tot aquestesresidencies fortificades i protegides que es cons-trueixen a totes les ciutats del tercer mn igualque castells fortificats, constitueixen aixb quehom podria anomenar "bombolles d'immankn-cia". Es troben encara d'altres bombes d'im-manencia, per exemple les grans cadenes hotele-


7/8

res o comercials que reprodueixen poc o molt elmateix decorat, destilalen el mateix tipus de m-sica a les seves seccions o dins els seus ascensors,difonen els mateixos vdeos i proposen els ma-teixos productes ficilment identificables d'unextrem a l'altre de la terra. En el fons, les bom-bolles d'immanencia sn l'equivalent en ficcide les cosmologies:

Es troben constitui'des per una serie de senyalsplistics, arquitecturals, musicals, textuals, quepermeten de reconeixer-s'hi.

Dibuixen i marquen una frontera ms enlli dela qual no responen absolutament de res.Sn alhora ms materials i ms llegibles que les

cosmologies (que sn visions simbolitzades delmn), el seu aprenentatge s ms ficil perb limanca evidentment una simbblica, un modeprescrit de relaci amb els altres (redui't en el seucas a un codi de bona conducta per als usuaris) i

La potencialitat de la ciuta trau en el fet de ser u n lloc detrobad a, de posada en relaci.La Ram bla (Barcelona).Fotografia: Pep Ribas

un sistema d'interpretaci de lksdeveniment(fins i tot si s'afanyen a constituir uns mons enreducci: microcosmos del macrocosmos on s'haproclamat la dignitat del consumidor que les fre-qenta).

Sn com un parPntesi que hom pot obrir otancar a discreci, mitjangant finances i el conei-xement d'alguns codis elementals.

D'aleshores engi la ficci esdev encara msagosarada: no contenta de crear uns nous paren-tesis, actua damunt de la mateixa realitat persubvertir-la i transformar-la.

La ficci empren la remodelaci, segons elsseus criteris, de les formes de la ciutat. La prem-sa ha assenyalat, fa alguns mesos, que DisneyCorporation (com a promotor) havia guanyatun concurs organitzat per lfAjuntament i 1'Estatde New York per edificar un hotel i un centrecomercial i de lleure a Time Square i per a la res-tauraci de l'hotel quasi centenari: New Ams-terdam, al carrer 42 de Manhattan. Disney Cor-poration semblava igualment que s'havia d'en-carregar de desenvolupar un programa de lleureal Central Park i de crear uns grans magatzemson es podrien trobar tots els subproductes delsseus films al 71 1 de la 5a Avinguda. Sn, doncs,els dos arquitectes de Disney els que han guan-yat aquest concurs. I el ms remarcable dins d'a-

Els subur bis i les perifiries urb a-nes tenen necessitat d'una majoratenci social, eco nh ic a i cvicaper tal de tornar-10s a posar e nels circuits de la vida urb ana .Nova York


8/8

Avui cal recrear les condicions del'imagina ri que sempre h an estatinscrites en la socialitat real dels

llocs ciutadans: l'imaginari hauriade tenir u n nou paper en ladefinici de les estrat2gies urbanes.Festa de la bicicleta (Barcelona)

quest projecte s que instal-la en plena ciutat,com un component normal seu, el mn de Su-perman, mn de Superman que ell mateix haviaestat concebut com una imitaci de la ciutat, unaficci dins la ciutat fictcia!

El cercle s aixi encerclat de manera que, d'unestat on les ficcions es nodreixen de la transfor-maci imaginiria del fet real, ens fa passar a unestat on el fet real s'esforqa a reproduir la ficci.Potser, portat al seu extrem, un moviment aixicorre el risc de matar la imaginaci, d'esgotar l'i-maginari, explicant aixi en part les noves parili-sis de la vida en societat. Dins l'espai u rbi i dinsl'espai social en general la distinci entre el fetreal i la ficci esdev borrosa.

La pregunta que cal fer va adreqada a saber, endefinitiva, si totes les relacions que s'estableixena travs dels mitjans de comunicaci, sigui quinasigui la seva eventual originalitat, no derivenprimer d'un dkficit simbblic, d'una dificultat percrear el vincle social in situ. El "jo" de ficci om-ple d'una fascinaci que s'engega en tota relaciexclusiva a la imatge, s un "jo" sense relaci, ial mateix temps sense suport identitari (totaidentitat es construeix evidentment a travs d'al-teritats), susceptible d'aleshores enqi d'absorcipel mn d'imatges on es creu poder-se trobar ireconkixer.

Els exemples que acabo de citar sn, evident-ment, exemples-lmit. Experimenten tendkncies,riscos, no la totalitat sociolbgica de les ciutats idel mn. Perb cal tenir-les presents per treure'ndues lliqons:

1) Urbanistes, arquitectes, artistes i poeteshaurien de prendre consciencia del fet que la se-va sort est i lligada i que la seva primera materias la mateixa: sense imaginari no hi hauri msciutat i inversament.

Perb el lligam de l'imaginari i les seves per-llongacions afectives a l'espai s complex. Recor-dem els plors dels vells habitants de grans con-junts destruits: hem descobert en directe a la te-levisi que no s tan ficil d'aconseguir el benes-tar estetic dels humans.

2) D'aqu el problema dels suburbis, de lesperifkries. Queden aclaparades sota les imatges

(s'hi veuen concentrar tots els no-llocs del con-sum i de la circulaci, grans superfcies, aero-ports, bescanviadors, dipbsits, publicitats agressi-ves, estacions de servei; la densitat de desvagatsi de gent immigrada sempre s'hi presenta comun problema; la imatge d'una violttncia latent h ies ti associada), apareixen com l'antiurbanitat.Una frontera s'esbossa (fenomen en part pari-senc): a ciutat ficci esdev un espectacle -per6vist eventualment com a estranger pels mateixosque hi viuen malgrat tot molt a la vora i hi acu-deixen el dissabte al vespre.

Aquests suburbis, aquestes perifkries, tenenprimer necessitat d'una atenci social, econbmi-ca i cvica que els s qumicament mesurada,d'una tornada a posar en circuit. Parlem d'uto-pia: cal recrear les condicions de l'imaginari quesempre han estat inscrites en la socialitat realdels llocs. Si hom s'ha de desviar de la ficci deles imatges sense armadura simbblica, s per tor-nar a simbolitzar el fet real i ressuscitar amb elmateix impuls l'imaginari, la ciutat i el lligam so-cial, l'estreta imbricaci entre lloc i no-lloc, a fal-ta de la qual no hi ha ms que terror o bogeria.

augÉ, m._llocs i no-llocs

Documents