ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIABarcelona, 10 de gener de 2020

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Ordre del dia

1.- Benvinguda i salutació de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, amb la intervenció de Marina Llansana, vicepresidenta segona d'Òmnium, i Joan Queralt, jurista especialitzat en Dret Penal.

2.- Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea del 28 de juny de 2019.

3.- Informacions d'altes i baixes de membres de la Junta Directiva.

4.- Breu memòria d'activitats del 2019 i presentació i aprovació, si escau, del Pla de treball 2020.

5.- Presentació i aprovació, si escau, del pressupost 2020

6.- Torn obert de paraula.

7.- Cloenda a càrrec de Marcel Mauri, vicepresident primer d’Òmnium Cultural.

3

2- APROVACIÓ SI ESCAU DE L’ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL 28/06/2019 #HO TORNAREM A FER

Lloc: Auditori Centre Cívic Cotxeres de Sants (c. Sants, 79. Barcelona)Data: 28/06/2019Hora d’inici: 19.05 hHora d’acabament: 21.15 h

Ordre del dia

1.- Benvinguda2.- Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea del 23 de març de 20193.- Informacions d’altes i baixes de membres de la Junta Directiva4.- Presentació de la memòria d’activitats 2018 i projectes actuals en marxa5.- Aprovació, si escau, dels comptes 20186.- Torn obert de paraula7.- Cloenda a càrrec de Marcel Mauri, vicepresident primer d’Òmnium

1. Benvinguda

Marcel Mauri, Marina Llansana i Clàudia Pujol, vicepresidents de l’entitat, donen la benvinguda als socis assistents. Recorden que és la tercera Assemblea General que se celebra sense la presència del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat injustament de manera preventiva des de fa més de vint mesos.

Marcel Mauri llegeix la carta que Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha escrit per a l’ocasió.

Estimadíssims socis i sòcies,

De nou us escric des de Catalunya, i amb poques hores n’hem tingut prou per sentir la solidaritat de tots vosaltres. Gràcies infinites! Tots necessitem més amor del que mereixem.

Però que res no ens faci desviar l’atenció: aquesta és una causa col·lectiva contra la dissidència, i l’apropament de presos polítics no és més que un reflex de la regressió democràtica de l’Estat. D’un Estat que ignora el clam de les Nacions Unides i diverses organitzacions internacionals que exigeixen el nostre alliberament. Però com deia da Vinci, “’amenaça és l’arma de l’amenaçat”.

La sentència del Judici a la Democràcia serà un punt d’inflexió per als drets i les llibertats individuals i col·lectives. Per tant, haurem de ser capaços d’estar a l’alçada en la resposta que hi donem com a país, mantenint tota la maduresa per fer realitat el futur que volem. Serenament, però amb tota la determinació.

A Òmnium, com a principal entitat sociocultural d’Europa, tenim una responsabilitat indefugible amb la cultura democràtica. En moments en què la repressió i la incertesa poden fer-nos caure en la frustració, ens toca ser més ambiciosos i exigents que mai amb nosaltres mateixos. Des de

4

la coherència, seguir treballant pels grans consensos, per l’exercici del dret a l’autodeterminació i per reforçar la legitimitat de les decisions que prenguin els ciutadans de Catalunya.

“Ho tornarem a fer” no és ni un eslògan cridaner ni una falsa expectativa. “Ho tornarem a fer” és el nostre compromís insubornable a manifestar-nos, a expressar-nos, a mobilitzar-nos i a votar les vegades que faci falta el nostre futur polític. La nostra voluntat innegociable d’exercir drets fonamentals, passi el que passi.

Mai aturarem la mobilització permanent i noviolenta. Desobeint les lleis injustes quan calgui. Com ha fet aquesta setmana la dignitat humanitària del vaixell d’Open Arms. Com vam fer per dignitat democràtica l’1 d’Octubre que durarà anys.

Estimadíssims socis i sòcies, com deia Rosa de Luxemburg “qui no es mou no sent les cadenes“. I tenim tot un futur per compartir. Sempre endavant!

Jordi CuixartPresident d’Òmnium CulturalPresó de Lledoners, 28 de juny de 2019

Marina Llansana, vicepresidenta segona, dona la benvinguda a Benet Salellas, advocat, i conversa amb ell sobre el recent judici contra Jordi Cuixart i la resta d’encausats.

2. Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària del 23 de març de 2019

Marina Gallés, secretària de l’entitat, saluda els socis. Agraeix l’assistència a l’Assemblea tot i l’onada de calor decretada arreu del país aquests dies.

Informa que l’Assemblea d’avui té per objectiu presentar als socis la memòria d’activitats de l’any 2018 així com presentar i sotmetre a aprovació els comptes associats a aquest exercici.

Marina Gallés informa que l’Assemblea hauria d’aprovar l’acta de la darrera sessió, celebrada el mes de març passat al Teatre Victòria de Barcelona. Deixa uns minuts abans de procedir a la votació.

Finalment, informa que una vegada més també s’ha incorporat un full en el qual es poden registrar possibles preguntes i reflexions en els punts de l’ordre del dia. Aquest mecanisme es preveu per agrupar les qüestions que generen més interès, així com per agilitzar el funcionament de l’Assemblea.

Sense res més per comentar, es procedeix seguidament a la votació:

Vots a favor: 263Vots en contra: 0Vots en blanc: 2

5

• L’Assemblea General aprova l’acta de l’Assemblea General del 23 de març de 2019.

3. Informacions d’altes i baixes de membres de la Junta Directiva

Marina Gallés recorda que la Junta Directiva ha d’informar l’Assemblea General de les baixes i propostes d’alta dins de la mateixa Junta Directiva entre períodes d’eleccions als òrgans de govern.

Informa de la recent renúncia de Joan Vallvé, vicepresident tercer. Aquesta vacant a la vicepresidència s’ha cobert amb la designació de Clàudia Pujol, membre de la Junta Directiva en qualitat de vocal i de responsable de la Comissió de Cultura, com a nova vicepresidenta tercera de l’entitat.

4. Presentació de la memòria d’activitats 2018 i projectes actuals en marxa

Marina Gallés informa que diferents membres de la Junta Directiva presentaran les activitats principals que s’han dut a terme des d’Òmnium Cultural durant l’any 2018 i en el que portem de 2019.

Jordi Bosch, vocal de la Junta Directiva, destaca que l’any 2018 s’ha caracteritzat per diferents campanyes i mobilitzacions.

La campanya “Demà Pots Ser Tu”, centrada en el reconeixement i suport a les persones i figures represaliades per exercir les seves llibertats; les grans manifestacions a causa de la situació política i per denunciar la repressió de l’Estat (15 d’abril –avinguda Paral·lel–; 14 de juliol; l’Onze de setembre organitzat amb l’ANC sota el lema “Fem la República catalana” o bé la mobilització per recordar el 1r aniversari de l’1 d’octubre).

També destaca la gran jornada Cultura contra la Repressió, celebrada el 22 d’abril a Santa Perpètua de la Mogoda, localitat natal d’en Jordi Cuixart, tot coincidint amb el seu 43è aniversari. Més de 20.000 persones van assistir a una jornada de cultura i música que va ser un clam contra la repressió i a favor de la llibertat.

Jordi Bosch recorda també la campanya d’estiu, amb tres autobusos publicitaris que van recórrer les poblacions més turístiques del país per explicar la situació de repressió i l’existència de presos polítics, o bé una nova edició de la Festa per la Llibertat, amb una mostra d’entitats socials i culturals, activitats familiars i un multitudinari concert on van participar Balkan Paradise Orchestra, Zoo i Macaco.

Al tercer quadrimestre es va posar en marxa la plataforma Som el 80%, una plataforma ciutadana, apartidista i transversal que té com a objectius la llibertat dels presos polítics catalans, la fi de la via judicial per abordar la qüestió catalana i l’inici d’un procés de negociació que culmini amb una solució política referendada a les urnes.

6

Finalment, Jordi Bosch destaca la celebració d’un Consell Popular de Ministres, acte de resposta d’Òmnium Cultural per denunciar la decisió del Govern espanyol de reunir-se a Barcelona el 21 de desembre de 2018, un any després de les eleccions al Parlament convocades sota l’empara de l’article 155. L’acte va servir per denunciar la repressió i la vulneració de drets per part de l’Estat espanyol, amb les intervencions d’una quinzena d’entitats vinculades a diferents àmbits per exposar les problemàtiques i reptes dels diversos sectors implicats.

Clàudia Pujol i Jordi Lon, vocals de la Junta Directiva, repassen les principals activitats en els àmbits de cultura i llengua.

En primer lloc, es destaquen els 50 anys del Premi d’Honor, lliurat a l’escriptor Quim Monzó. Es destaca l’edició del llibre Tot un Honor, amb la col·laboració de més de 50 persones de diversos àmbits (lingüistes, escriptors, historiadors, etc.). El llibre vol apropar l’obra i la biografia dels 50 Premis d’Honor a un públic ampli.

També es recorda que l’any 2018 es va fer la primera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, el guardó per a obra publicada més ben dotat econòmicament, amb una retribució de 20.000 euros directes i 5.000 més per a promoció. L’escriptor Raül Garrigasait va guanyar la 1a edició del premi. El premi va néixer amb l’objectiu de prestigiar la literatura catalana, crear un catàleg de les millors novel·les de cada any i donar a conèixer la literatura catalana més enllà del mateix àmbit cultural, tot fomentant la traducció a altres llengües.Clàudia Pujol i Jordi Lon recorden altres grans projectes de l’entitat:

El Tinter de les Lletres Catalanes, que vol fomentar l’ús del català escrit entre infants i joves i promoure la seva creativitat amb el Premi Sambori Òmnium de narrativa escolar (amb més de 130.000 participants) i el Premi Pissiganya de poesia escolar.

El dia de Sant Jordi de 2018, Òmnium Cultural va tenir presència al carrer amb més de 110 parades culturals de venda i signatura de llibres i activitats associades. Es va impulsar la campanya “Que la llibertat deixi de ser una llegenda” per fer de les roses grogues un símbol de reivindicació de la llibertat. Òmnium en va vendre 35.000 i el gremi de floristes, 600.000 arreu del país.

L’any 2018 va culminar el procés de renovació del Premi Sant Jordi de Novel·la amb la resolució del concurs públic convocat des d’Òmnium per a la coedició del premi. Enciclopèdia Catalana serà l’editorial encarregada de publicar el Premi Sant Jordi les pròximes tres edicions. El guardó més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros directes a part dels drets d’autor) també ha estrenat un nou jurat independent, paritari i desvinculat del sector editorial, format per cinc persones de reconegut prestigi i amb perfils diversos.

La 68a Nit de Santa Llúcia, aquest cop a Sabadell. L’acte de lliurament va tenir lloc el 14 de desembre a la Fira Sabadell, una antiga nau industrial. Era la segona edició amb el president d’Òmnium Cultural a la presó. El contingut de l’acte, basat principalment en textos d’autors sabadellencs, va ser també un clam a favor de la llibertat, sempre a través de la cultura com a fil conductor.

Enguany la Flama del Canigó ha arribat a més municipis que mai amb 542 entitats organitzadores i per segona vegada també ha arribat a Palma (Mallorca) i al País Valencià. També es va fer arribar la Flama del Canigó als exiliats polítics a Edimburg (Escòcia), Hamburg (Alemanya), Ginebra (Suïssa) i Brussel·les (Bèlgica).

7

A la 3a edició dels Premis VOC 2018, s’hi van presentar 214 propostes. El públic assistent i el nombre de sales van augmentar respecte de les edicions anteriors: 1.625 persones van assistir a les projeccions realitzades a 32 municipis del país. El VOC vetlla per aconseguir un ecosistema audiovisual favorable perquè l’elecció natural de les produccions sigui en català. La implantació arreu del país és clau per assolir més difusió, visibilitzar nous talents i arribar a nous públics, més joves i diversos.

20-N, Justícia pels crims del franquisme: com cada any, aquest acte va servir per condemnar públicament la situació actual de repressió que vivim i visibilitzar el franquisme que no marxa. L’acte va tenir lloc a l’Estació de França, amb l’assistència de 400 persones. Es van distribuir 100.000 exemplars d’un diari gratuït per denunciar la vulneració de drets i llibertats.

Finalment, el 2018 es va posar en marxa la iniciativa Ves de cul(t) per impulsar el consum cultural. Un tast de vins, una visita exclusiva al Palau de la Música, un espectacle de màgia amb sorteig de llibres, una obra de teatre amb tres Jordis com a protagonistes o un recorregut amb un artista per la poesia plàstica de Joan Brossa són algunes de les activitats que Òmnium va proposar als seus socis.

En clau de campanya, destaquen l’impuls del receptari groc, una aventura gastronomicoliterària d’Ada Parellada, cuinera del restaurant Semproniana, amb el suport d’Òmnium Cultural, que recull les receptes dels sopars grocs, organitzats per recaptar fons per a la Caixa de Solidaritat a favor dels presos polítics.

Sergi Rovira, vocal de la Junta Directiva, procedeix a destacar les principals accions en l’àmbit de Futur Compartit.

En aquests mesos de feina d’aquest pla de treball, s’ha fet una tasca de prospectiva i anàlisi que ens ha ajudat a perfilar els reptes més rellevants que hi ha darrere els eixos de la vulnerabilitat sociopolítica. D’aquesta manera s’han orientat els plans d’intervenció per combatre’ls amb les eines de què disposa Òmnium, en tant que entitat cultural amb pes i centralitat social.

Sergi Rovira destaca el potencial de dos propers grans projectes: les (Re)Voltes, pensades per afavorir el sentiment de pertinença i alhora reforçar el teixit associatiu i reduir l’estigmatització del territori, així com les Àgores d’escolta i expressió, que té per objectiu promoure el diàleg i l’escolta amb persones de diferents posicions ideològiques, sobre temes d’actualitat política.

Òscar Gimeno i Blanca de Llobet, vocals de la Junta Directiva, repassen l’activitat territorial de l’entitat, que compta a dia d’avui amb 40 seus territorials. Destaquen que, durant l’any 2018, s’han constituït les seus d’Òmnium Baix Empordà, Baix Llobregat Est, Nou Barris, Pallars i Sarrià - Sant Gervasi i, més recentment, Pla de l’Estany. També s’han posat en marxa grups de socis a la Cerdanya, el Priorat, la Selva Marítima, l’Alt Maresme, la Conca de Barberà i l’Hospitalet del Llobregat.

Repassen a continuació diferents actes d’arreu del país, amb un recull d’activitats diverses.Es destaca també la celebració d’una nova Trobada Nacional, trobada que aplega membres de la Junta Directiva i les juntes territorials. Aquesta es va celebrar el dissabte 12 de maig al Parc TecnoCampus de Mataró. Durant la jornada es van fer tota una sèrie de tallers i treballs de formació en grups amb matèries relacionades amb l’àmbit jurídic, mobilitzacions en peu de pau, la cultura catalana, la gestió de les emocions i la comunicació en xarxa, entre d’altres.

8

Finalment, Òmnium també ha desenvolupat activitats arreu dels Països Catalans a través de la Federació Llull, que aplega Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Obra Cultural Balear (OCB) i Òmnium. Enguany, cal destacar la reunió celebrada a la presó de Lledoners el passat mes de juliol, on la Federació Llull va fer una roda de premsa informant que es designava Jordi Cuixart com a president alhora que es denunciava el seu empresonament, o bé l’impuls del Sopar Estellés, que des de fa anys se celebra de forma simultània i amb connexions a València i Palma per tal de recordar la figura del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Per primer cop, Brussel·les va participar en aquest esdeveniment, que organitzen conjuntament Òmnium Cultural, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Espai País Valencià.

Jordi Redondo i Marta Garsaball, vocals de la Junta Directiva, presenten a continuació l’activitat de l’entitat en l’àmbit comunicatiu i de gestió. Destaquen grans qüestions:

El 16 de juny de 2018 es va celebrar al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona l’Assemblea General Ordinària (AGO) més multitudinària de la història de l’entitat. Més de 2.500 persones van assistir a l’AGO que va reelegir Jordi Cuixart com a president d’Òmnium Cultural amb més de 28.000 vots, i això el fa el president que ha rebut més suport de tots el que ha tingut Òmnium.

El 2018 ha estat un altre any de gran creixement de socis, seguint amb la línia del 2017. Un any marcat per la denúncia de la repressió de l’Estat espanyol i la vulneració de drets fonamentals.Les xifres ho demostren: vam acabar l’any amb 133.010 socis, amb un creixement continu al llarg de l’any, i on destaca l’increment del nombre de dones sòcies, així com del nombre de socis més joves. L’any també es tanca amb més de 8.000 persones voluntàries d’Òmnium Cultural, una xifra que suposa un increment de 1.671 voluntaris respecte de l’any 2017

De la mateixa manera que l’entitat ha tingut un gran creixement de socis i sòcies, també ha passat el mateix amb les seves xarxes socials. Els comptes de Twitter, Facebook, Instagram i YouTube d’Òmnium han crescut exponencialment. I, no cal dir-ho, també el Twitter i Facebook de Jordi Cuixart, que continuen actius malgrat el seu empresonament.

Tots recordem, sobretot l’equip tècnic i membres de l’entitat que eren allà aquell dia, els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu nacional, uns escorcolls que van durar tot el dia, un intent, com es va denunciar en el seu moment, de criminalitzar la nostra entitat en el marc de la repressió judicial existent.

Marina Gallés agraeix als companys i companyes l’exposició de les principals activitats organitzades l’any 2018 i informa que a continuació es presentarà breument l’activitat d’enguany.

Montse Ortiz, Elena Jiménez, Gerard Pijoan i Xavier Antich, vocals de la Junta Directiva, presenten la feina del present exercici.El passat gener, un mes abans de l’inici del judici al Tribunal Suprem, es va fer l’acte de presentació pública de la campanya “Judici a la Democràcia”. El Castell de Montjuïc va ser l’escenari per donar el tret de sortida a una campanya per denunciar la vulneració de drets fonamentals i la judicialització de la política, una resposta repressiva de l’Estat espanyol davant l’exercici de drets civils i polítics com el dret a votar, el dret de reunió i manifestació i el dret a la llibertat d’expressió.

9

Per seguir la declaració de Cuixart al Suprem, es va instal·lar una gran pantalla davant la seu nacional al carrer Diputació. La declaració, centrada en la defensa dels drets fonamentals i una reivindicació del dret a votar i manifestar-se, va tenir una gran repercussió i va ser aplaudida des de sectors diversos de la societat catalana.

A finals de març també es va presentar la campanya internacional del Judici a la Democràcia, “Democracy on Trial”, amb l’objectiu d’arribar a un públic potencial de 20 milions de ciutadans europeus interessats en els drets humans, la cohesió social i la cultura. L’objectiu és implicar tota la societat europea en la lluita per la defensa dels drets fonamentals que s’estan vulnerant de manera flagrant a l’Estat espanyol en ple segle XXI.

Tot plegat s’ha seguit acompanyant de grans mobilitzacions: el 16 de febrer la Gran Via de Barcelona es va convertir en un clam contra la repressió i en defensa del dret a l’autodeterminació. I només un mes després, milers de persones procedents d’arreu de l’Estat van omplir el centre de Madrid per donar suport a l’autodeterminació.

El maig, la plataforma Som el 80% va reunir 600 persones al Museu Marítim de Barcelona per seguir les converses bilaterals entre signants impulsors de la plataforma. Personalitats destacades com Andreu Mas-Colell i Joan Majó van conversar sobre el diàleg sense condicions ni línies vermelles; la politòloga Gemma Ubasart i el filòsof Xavier Fina van posar l’accent en l’alliberament dels presos polítics; Sònia Andolz i Joan Manuel Tresserras van intercanviar opinions sobre la desobediència civil i la mobilització popular; i Joaquim Nadal i la sociòloga Iolanda Fresnillo, sobre l’àmplia resposta davant d’una hipotètica sentència condemnatòria.

La premi Nobel de la Pau l’any 1997, Jody Williams, un dels testimonis internacionals vetats pel tribunal, va fer una intervenció en vídeo per denunciar el veto del Suprem. També és recorda la segona edició de la jornada Cultura contra la repressió: Santa Perpètua de Mogoda va acollir de nou prop de 25.000 persones que van viure una jornada de música i altres arts escèniques. Aquest any s’ha publicat el llibre Tres dies a la presó escrit per Gemma Nierga. És el resultat de les converses que la periodista va mantenir a la presó de Lledoners amb el president d’Òmnium Cultural, un diàleg en què Cuixart explica els seus orígens familiars i la seva trajectòria professional com a empresari i com a activista. A més, també parla de les experiències viscudes a les presons de Soto del Real i Lledoners i reflexiona sobre els fets ocorreguts el 20-S i l’1-O.

D’altra banda, arreu del país s’han fet i continuen fent-se centenars d’actes i accions per explicar i denunciar el judici a la democràcia i la repressió de l’Estat. Coincidint amb l’al·legat final de Cuixart al judici del Suprem, hem engegat una nova campanya amb el lema “Ho tornarem a fer” per recordar i reivindicar que exercirem un cop més i les vegades que faci falta, tots els drets fonamentals que volen condemnar. En relació amb les activitats en l’àmbit de la cultura i la llengua, destaca una nova edició del Premi d’Honor (on s’ha guardonat l’escriptora Marta Pessarrodona), la segona edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (per l’obra Aprendre a parlar amb les plantes de l’escriptora Marta Orriols), una nova edició d’El Tinter (amb la participació de 160.000 alumnes d’arreu dels Països Catalans) o activitats en el marc de la Diada de Sant Jordi.

10

Finalment, es destaca també l’activitat interna, amb la primera edició d’una Escola de Formació d’Òmnium celebrada a Terrassa, amb la participació de més de 200 directius d’Òmnium. La jornada va comptar amb formacions sobre desobediència civil, anàlisi de dades, treball comunitari, funció de la cultura, oratòria, estratègies de comunicació corporativa o bé sobre el funcionament d’Òmnium Cultural.

Marina Gallés agraeix altre cop als companys i companyes la seva exposició. Recorda que la memòria no se sotmet a votació.

5. Aprovació, si escau, dels comptes 2018

Pere Carles, tresorer de l’entitat, presenta els comptes anuals corresponent a l’exercici 2018.

Destaca que el volum d’activitat 2018 ha passat a 9,5 milions d’euros, atès que s’han efectuat més accions i projectes vinculats al moment actual. Recorda que l’any 2017 es va demanar una aportació extraordinària als socis. Aquesta acció va suposar tancar el 2017 amb un romanent de 639.000 €, que s’ha aplicat al 2018. Aquest fet, i una petita desviació de pressupost, fa que el resultat del 2018 sigui negatiu.

Es repassen les diferents partides:

• Ingressos: destaquen els gairebé 6,9 milions d’euros provinents de les quotes de socis, un increment rellevant respecte al 2017, ja que es passa de 4,7 milions d’euros a 6,9 milions d’euros.

• Prestacions de serveis: s’ha engegat una nova línia de treball per captar ingressos a través de la venda de marxandatge.

• Aprovisionaments: contempla les existències a 31/12/2018.

• Personal: aquesta partida ha crescut ja que l’entitat també ha crescut i ha calgut reforçar temes estructurals, comunicació i campanyes, amb 38 incorporacions durant el 2018. Una part del personal nou ha estat incorporat amb contractacions variables, cosa que ha permès tenir els equips de professionals que necessitem per als projectes que es desenvolupen.

Cal destacar que al 2018 hi ha hagut 290.000 € de despesa no prevista.Tot això porta al tancament negatiu que es presenta. La Junta Directiva fa una proposta a l’assemblea de socis d’aplicar 400.000 € dels resultats negatius a romanents. La diferència es proposa de compensar en exercicis futurs.

Respecte al romanent, Pere Carles en presenta l’evolució des de 2014. Destaca que al 2018 hi va haver un excedent de poc més de 2 milions d’euros, la xifra més elevada a conseqüència de l’aportació extraordinària. Actualment, el romanent és d’1,7 milions d’euros, equiparable a la resta d’exercicis que es presenten.

11

A continuació, es presenta el balanç. Destaquen les partides següents:

Actiu

• Immobilitzat intangible: l’increment és degut a nous softwares adquirits i desenvolupats i la nova pàgina web de l’entitat.

• Respecte a les inversions financeres de llarg termini, s’explica que els 191.000 € que hi consten són en gran part per la inversió a Òmnium Brussel·les per iniciar l’activitat i d’altres aportacions.

• Quant a les existències, hi consta l’inventari de material de marxandatge que hi havia a 31/12/2018.

• Destaca que la tresoreria, al 2018, va baixar molt per l’increment de l’activitat, però que s’ha pogut suportar.

Passiu

• En el no corrent hi consta la hipoteca de l’immoble de la seu nacional.

• En el corrent, hi destaca l’augment en la partida de creditors, ja que han augmentat les activitats desenvolupades.

Pere Carles passa a informar del destí de les despeses. Informa que el 45% del pressupost 2018 ha anat a parar a activitats i campanyes de l’entitat, un 14% a accions de promoció i difusió, un 22% a despeses de personal i un 19% a funcionament ordinari.

Enguany s’ha fet l’exercici de quantificar l’impacte de la repressió durant l’exercici 2018 i informa que ha estat un 30% del total, és a dir uns 2,8 milions d’euros.

Respecte a l’origen dels ingressos, informa que el 79% dels ingressos del 2018 han provingut de les quotes dels socis de l’entitat, el 9% de donatius i patrocinis, l’11% de prestació de serveis i un 1% d’ajuts públics, provinents en gran part d’ajuntaments per activitats finalistes. Informa que l’any 2019 aquesta partida ja serà 0€. Així doncs, es manté respecte a l’any anterior que el 99% dels ingressos d’Òmnium són de fonts privades i l’1% de fonts públiques. En aquest punt, Pere Carles informa que les quotes respecte a l’any 2017 s’han incrementat un 45% i que la quota mitja ha baixat una mica.

A continuació, es presenta la gràfica de l’evolució d’altes i baixes de socis des de l’any 2007 i s’informa que a 15/06/2019 l’entitat té 171.316 socis.

En aquest moment es dona la paraula al torn obert:

Montserrat Villas, sòcia, pregunta per què, als comptes anuals de l’exercici 2018, hi consten subvencions oficials, ja que creia que no s’acceptaven. Pere Carles respon que corresponen a subvencions finalistes, bàsicament d’ajuntaments que donaven un cop de mà en activitats culturals (Sant Jordi, la Flama, Premis,...) que encara estaven actives. Al 2019 ja no n’hi haurà cap. Malgrat tot, aquesta xifra tan sols representa l’1% del volum econòmic.

• L’Assemblea General aprova per unanimitat els comptes anuals 2018 i la proposta d’aplicació dels resultats.

12

6. Torn obert de paraules

Marina Gallés obre un torn de paraules abans de passar a la cloenda de l’Assemblea. Informa que les aportacions en aquest punt es faran mitjançant micròfon obert.

Lluís de Yzaguirre, soci, informa que un seguit de socis demanen accions efectives en defensa de la llengua catalana davant del recent judici del Tribunal Suprem espanyol. Demana fermesa davant la vulneració dels drets lingüístics i també que es tingui en compte en els recursos jurídics en l’àmbit europeu. Marcel Mauri respon que l’entitat pren nota d’aquesta preocupació i respon que es tindrà en compte la denúncia de la vulneració dels drets lingüístics.

A continuació es realitzen tres intervencions més: agraint la celebració de l’Assemblea al districte de Sants-Montjuïc; apostant per les accions de rejoveniment de l’entitat; o bé promocionant l’Agència dels Cens Nacional del Poble Català.

Marina Gallés agraeix les diferents intervencions i dona per tancada l’Assemblea General, amb el discurs de cloenda a càrrec de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium.

13

4- PLA DE TREBALL 2020

1.- LA CULTURA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Ser referents i articuladors del sector cultural, vetllant perquè la cultura sigui com-partida a tots els racons del país.

Generar nous imaginaris compartits que recullin totes les veus i la diversitat del país per actualitzar la construcció de la identitat col·lectiva.

Cultura per a tothom. Pro-moure la democràcia cul-tural i la democratització en els diferents sectors cultur-als.

• Refermar el paper d’Òmnium com a articulador cultural diversificant les aliances amb els sectors per arribar a nous públics.

• Augmentar l'acció cultural d’Òmnium i enfortir la seva imatge com a entitat transformadora, a través de la programació pròpia i dels premis literaris i audiovisuals.

• Fomentar la socialització dels béns culturals i la democratització de les formes d'accedir-hi.

• Promoure la participació comunitària en la creació i difusió culturals.

• Promoure i visibilitzar iniciatives que permetin obrir el focus i incorporar noves veus i altres realitats.

• Ser als llocs on fins ara no hem tingut presència, vetllant per la coherència de l'activitat en tots els nivells de l’entitat.

• Promoure iniciatives que promoguin imaginaris compartits dels Països Catalans.

CREACIÓ I PRODUCCIÓ LITERÀRIES I FOMENT DE LA LECTURA

• Impulsar la coedició del Premi Sant Jordi i renovar-ne la imatge gràfica.

• Augmentar la projecció del Premi Òmnium a la Millor Novel·la en totes les seves fases (selecció, finalistes, guanya-dora).

• Reforçar la implicació del soci d’Òm-nium en la promoció dels premis (pre-sentacions, prescripció), consolidar la presència dels premis en les principals cites sectorials del país i fomentar la internacionalització dels premis.

• Valorar la necessitat de crear un premi vinculat a les arts escèniques.

• Impuls d’un conjunt d’accions partic-ipatives per fomentar la lectura i l’accés a la cultura, i apropar els llibres a nous lectors.

PROJECTES EDITORIALS• Dinamitzar i treballar amb el sector editorial català per promoure els objec-tius estratègics d’Òmnium.

DIADA DE SANT JORDI• Desplegament de punts Òmnium: venda i signatura de llibres el dia de Sant Jordi per celebrar el dia de la cul-tura al carrer.

• Definir i impulsar una acció per de-nunciar la vulneració de drets des de la cultura.

PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

• Creació d’un acte per reconèixer la trajectòria i l’obra de la figura premiada. Democratitzar el premi impulsant acti-vitats prèvies i/o accions vinculades a la figura de la persona premiada i a la seva

14

obra, i fent arribar l’espectacle arreu del país a través de la programació teatral.

• Internacionalitzar la figura del Premi d'Honor promovent la col·laboració amb persones d’àmbit internacional, referents per a la persona guardonada (acadèmics, traductors, etc.).

70a NIT DE SANTA LLÚCIA• Impulsar la 70a vetllada literària de les lletres catalanes de forma itinerant per diferents poblacions de Catalunya tre-ballant per l’arrelament i la incidència territorial del projecte, perquè la festa tingui un sentit propi per a la ciutat on es fa, fruit de la creativitat i dels espais de trobada que s’hagin anat generant durant l’any anterior.

• Implicar, a partir del treball comunitari i de la dinamització cultural, el màxim nombre possible d’agents i d’iniciatives de la ciutat per generar una xarxa de treball comunitari, que ens permeti ser presents en àmbits on no hi som prou, per transformar i generar un imaginari compartit on tothom es pugui veure reflectit.

VOC: Premis i Mostra d’Audiovisual en Català

• Promoure la producció audiovisual, fomentar-ne el coneixement i consum, i crear nous públics a través de tres accions paral·leles: concurs de curtme-tratges de ficció i documentals, l’impuls d’una mostra de cinema anual territo-rialitzada i la creació d’un entorn web i directori centralitzant de pro ductes audiovisuals en català.

• Promoure la creació i producció de projectes audiovisuals (interactius, transmèdia, websèries, hibridació de llenguatges), a partir de la categoria de Sala Oberta.

• Seguir treballant per formalitzar una taula de debat del sector audiovisual per definir propostes i accions que generin polítiques actives en favor de l’audiovi-sual en català.

• Impulsar una diagnosi sobre l’ús so-cial del català a les xarxes i el desplega-ment d’un pla d’acció que contribueixi

15

a promoure la creació de contingut en català.

FLAMA DEL CANIGÓ • Coordinació de permisos amb el Gran Site Canigó, comunicació i seguiment de l’arribada de la Flama arreu del País i d’Europa, creació de xarxes amb entitats i equipaments i creació de material de difusió per promoure la Festa de Sant Joan.

VESDECULT• Elaboració i desplegament d’una nova proposta que integri o descarti les diverses vies de treball existents de la programació cultural de l’entitat (Ves de cult, catàleg d’activitats en xarxa, programació al territori, avantatges del carnet de soci…).

• Promoure l’accessibilitat de les propostes culturals i visibilitzar noves veus.

CONNEXIONS • Crear connexions entre artistes con-solidats i joves talents que ens permetin generar nous imaginaris i establir dià-legs entre diferents llenguatges.

16

2.- LLUITES COMPARTIDES PER UN FUTUR COMPARTIT

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Reforçar el teixit social davant l’intent de fractura social i l’augment dels dis-cursos de l’odi.

Ser als barris, pobles i ciu-tats on no hi hem estat prou, escoltant, compartint objectius i col·laborant per generar oportunitats i fer un país per a tothom.

Repensar-nos i prepa-rar-nos com a entitat en nous àmbits, nous coneixe-ments i noves complicitats.

Recuperar, reconèixer i fer valdre la reconstrucció de la memòria col·lectiva per contribuir a la construcció d’identitats socials del país.

• Promoure iniciatives a escala local per reforçar el teixit social i la millora de la convivència.

• Contribuir a la generació d’oportunitats educatives i socials amb el compromís de combatre les desigual-tats.

• Acompanyar el canvi de mirada d’Òmnium per esdevenir una entitat de referència i representació del global de la societat catalana.

• Contribuir a la generació de vincles de pertinença compartida i regeneració de l’imaginari col·lectiu.

REVOLTES• Suport a les seus territorials en les seves activitats al carrer.

• Programar Revoltes en entorns amb menys activitat cultural, donant veu a realitats no prou visibilitzades.

LLIURES• Campanya de captació i acompa-nyament de projectes transformadors contra la pobresa, les desigualtats i l'exclusió.

ÀGORES• Promoure espais de diàleg entre enti-tats, teixit social de base i agents rel-levants del territori.

MENTORIA• Continuar el programa de mentoria com a projecte pilot amb la implicació de les persones sòcies.

ACCIONS TRANSVERSALS• Acompanyament en el canvi a activi-tats regulars per millorar la participació comunitària, l'accés i el servei a tota la població catalana (NSL, Tinter, Vocac-ció, Concert Llibertat, altres esdeveni-ments culturals).

• Impulsar el reforç comunitari i el suport a les seus territorials per reori-entar les seves activitats (en contingut, participació comunitària, producció, on es fa i accessibilitat).

• Realitzar un programa de formació interna prioritzant el treball amb les seus territorials.

17

3.- DRETS CIVILS, NACIONALS I POLÍTICS: AUTODETERMINACIÓ I LLUITA ANTIREPRESSIVA

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Fer que Òmnium sigui un referent a Catalunya i a l’Es-tat, i que tingui incidència a Europa en la defensa de drets i en l’aprofundiment democràtic.

Mantenir la mobilització continuada en defensa de l’autodeterminació, dels drets civils i polítics.

Treballar en col·laboració amb els agents de defensa dels drets civils i polítics, i de lluita antirepressiva.

Continuar exigint públi-cament l’alliberament del president de l’entitat, Jordi Cuixart, i la fi de la repressió contra Òmnium Cultural, l’entitat civicocultural més important de Catalunya i de l’Estat espanyol.

• Augmentar la conscièn-cia en la ciutadania cata-lana, espanyola i europea de la regressió de drets i l'impacte en la qualitat democràtica de l’Estat.

• Promoure el debat i la capacitació en defensa de drets i en l’aprofundiment democràtic.

• Fer mobilitzacions a Cata-lunya, a l’Estat i arreu del món que contribueixin a fer d’altaveu i de denúncia de la vulneració de drets.

• Posar Òmnium i Catalu-nya al mapa internacional en la defensa de l’autode-terminació, els drets civils i polítics i la lluita antirepres-siva, participant en xarxes internacionals.

• Contribuir a fer que tercers (persones, entitats, organitzacions) se sumin a la defensa dels drets civils i polítics i de la lluita antire-pressiva des d’espais tan transversals com es pugui.

• Continuar treballant per assolir una República per a tots i totes a través d’una majoria àmplia i des del reconeixement de la diver-sitat col·lectiva.

• Disseny i implementació de les següents campanyes:> Campanya per denunciar la vulner-ació de drets que suposa la sentència.> Campanya per demanar la llibertat dels presos polítics.> Campanya per reclamar el dret a l’au-todeterminació.Campanya Llibertat Presos

• Accions de mobilització a escala cata-lana, estatal i internacional, en defensa de l'autodeterminació, els drets civils i polítics.

• Impuls de mobilitzacions per part de tercers a escala catalana, estatal i inter-nacional, en defensa de l'autodetermi-nació, els drets civils i polítics.

• Campanya amb Plataforma 80% per demanar la llibertat dels presos.

• Accions polítiques a través de project-es consolidats per incidir com a entitat de referència en la defensa dels drets civils, imatge de transversalitat, esperit constructiu i independentisme plural: 20N, Festa per la Llibertat.

• Accions culturals com a eina de denúncia de la repressió i vulneració de drets:> Visibilitzar i articular el compromís de diferents artistes a través de propostes artístiques contra la repressió i a favor dels drets i les llibertats fonamentals. > Treballar amb noves lògiques de cre-ativitat cultural.> Crear dispositius artístics que inter-pel·lin els ciutadans i generin debat sobre els drets fonamentals vulnerats. > Presència en activitats artístiques de referència: Llums Bcn, Cruïlla, Lluèrnia.

• Acompanyar amb una anàlisi quan-titativa i qualitativa, detallada i a escala territorial, enfocada al públic no-inde-pendentista convençut.

18

Relació estable en projectes conjunts amb entitats de l’àmbit de la defensa dels drets civils i polítics.

• Impulsar un espai de lleure gratuït al carrer en diferents moments del dia 11 de setembre (concerts, activitats, mostra de projectes…) per a tots els públics per celebrar una diada nacional de Catalu-nya.

19

4.- INTERNACIONALITZACIÓ

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Fomentar la denúncia in-ternacional de la vulneració dels drets de reunió pací-fica i llibertat d'expressió que s'està produint a l’Estat espanyol.

Enfortir la relació d'Òmni-um amb altres actors in-ternacionals que treballen en l'àmbit de la cultura, la cohesió social o els drets civils i polítics.

Incidir en l'opinió pública europea donant a conèixer la cultura catalana i expli-cant que el conflicte català no és un afer intern.

Fer pressió política dins l’Estat i a l’estranger en con-tra de la repressió, a favor de l’autodeterminació, per l’alliberament dels presos i les preses i el retorn dels exiliats i les exiliades, i per una solució política.

• Aconseguir ressò inter-nacional de la vulneració de drets a l’Estat espanyol, aconseguint posiciona-ments de diversos actors que demanin la llibertat dels presos, la fi de la re-pressió i/o una solució política tenint en compte el dret a l’autodeterminació.

• Aconseguir impactes comunicatius d’agents catalans, espanyols i inter-nacionals denunciant la vulneració de drets.

• Esdevenir un referent a Europa en la informació política relativa a Catalun-ya.

• Preparar el camí per guanyar el recurs al TEDH. Al mateix temps, fomen-tar la coordinació entre les diferents defenses i d’altres actors en l’àmbit legal in-ternacional.

• Missions a països europeus per establir contacte amb governs, parlaments, par-tits, sindicats, ONGs i think tanks.

• Exercir influència en el sistema de Nacions Unides, del Consell d’Europa, de l’OSCE i de la UE.

• Impulsar posicionaments públics de diferents actors.

• Organitzar visites a Catalunya de rep-resentants d'ONGs, partits, sindicats, prescriptors, activistes, representants de moviments socials, personalitats i acadèmics.

• Incrementar la feina d’advocacy i rela-cions institucionals.

• Participació en fòrums i xarxes interna-cionals de drets humans, llengua, cultura i cohesió social.

• Teixir una xarxa d’aliances internacio-nals que treballin en matèria cultural, de llengua i cohesió social.

• Elaborar un Pla de comunicació inter-nacional online i offline.

• Identificació i seguiment de les difer-ents iniciatives legals internacionals.

• Enfortir el rol d'Òmnium Civil Rights.

20

5.- ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Promoure l’ús social de la llengua catalana.

• Promoure la presència de la llengua catalana en con-textos socials i àmbits de consum cultural on actual-ment no hi és prou.

• Treballar perquè el català esdevingui referent emotiu i de vincle social entre nous catalanoparlants.

• Participar, com a entitat de referència, en el debat de defensa i actualització del model d’immersió lingüística.

• Anàlisi i seguiment del debat sobre el Model d'Escola catalana amb referents d’àmbits rellevants, amb anàlisi del rol d'Òmnium en l'àmbit de llengua.

• Esdevenir entitat certificadora d'apre-nentatge en català.

• Coordinar el model d'intervenció lingüística comunitari actual.

• Continuar treballant en nous models d’intervenció, compartits amb altres agents en l'àmbit de l'activisme, en favor de la llengua catalana que se centri en els parlants, les seves necessitats, aspira-cions, vincle social i sentit de pertinença.

• Accions per incrementar la presència de la llengua catalana en suports tec-nològics.

21

6.- INCIDÈNCIA I ENFORTIMENT DE L’ENTITAT

Línies estratègiques Objectius operatius Accions

Consolidar-nos com a agent polític de referència.

Contribuir a la construc-ció d’un relat col·lectiu per ajudar a explicar-nos millor com a país i a incidir en el conjunt de la ciutadania.

Repensar-nos i prepa-rar-nos per al nou context polític i social.

Organitzar Òmnium a les principals poblacions del país.

Enfortir el creixement de la base social i consolidar el suport social.

• Elaborar el relat que ens posiciona com a actor de-stacat en els nostres àmbits d’actuació: drets civils, cul-tura i cohesió social.

• Acompanyament forma-tiu a la mirada de l’entitat, orientant-la a la difusió i creació d’un relat de país, actualitzant-lo amb els coneixements recollits en les zones de treball priori-tari.

• Enfortir el creixement de la base social, personal-itzant la seva relació amb l’entitat a Catalunya i arreu del món.

• Fidelitzar la base de per-sones associades i simpa-titzants de l’entitat impli-cant-les a través d’activitats de l’entitat a escala nacional i internacional.

• Fer visible i efectiu el compromís polític de l’en-titat per avançar en l’equitat de gènere.

• Incorporar la responsabil-itat mediambiental a l’or-ganització.

• Impulsar l’entrada de re-cursos de finançament pri-vat i contribuir a la millora de l’eficiència.

• Reforçar amb una anàlisi sociopolítica i qualitativa, per orientar l'enfortiment de la presència territorial.

• Desplegar el Pla d’Apro-fundiment Territorial.

INCIDÈNCIA• Planificar un pla de mitjans específic per al públic català, estatal i internacio-nal.

• Campanya per incidir i transformar dos dels grans àmbits estratègics i d’ac-tuació de l’entitat: drets civils i cohesió social.

• Implementar l’estratègia de gènere de manera transversal a l’entitat.

• Definir i implementar un pla de Re-sponsabilitat Mediambiental.

PERSONES ASSOCIADES• Campanyes i accions de captació de socis residents fora de Catalunya i in-ternacionals.

• Investigar el posicionament i els inter-essos dels nostres associats.

• Implementar mesures de vendes, fundraising i mecenatge.

• Reformular la comunitat d’octivistes a les xarxes i crear una app de socis, públics i voluntariat.

• Iniciar el procediment de segmentació de missatges per a continguts espe-cífics.

• Definir i portar a terme el pla director de tecnologia.

TERRITORI• Consolidar les gestores a l’Alt Maresme, la Conca de Barberà, l’Hos-pitalet del Llobregat, el Priorat i la Selva Marítima.

• Obrir noves gestores al Baix Llobregat, Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occi-dental i/o Vallès Oriental.

• Millorar la presència d’Òmnium a Llei-da-Ponent i/o Terres de l’Ebre.

22

• Implementar un canvi de model organitzatiu per a la clarificació de les tasques i processos col·laboratius, capacitació de l’equip i el seu talent al llarg de la seva estada a l’entitat.

• Aprofundir en la compt-abilitat analítica i les eines de control pressupostari general de l’entitat i de les seus territorials.

• Modernització dels siste-mes i processos tecnològics i comptabilitat analítica.

• Actualitzar el reglament d’organització territorial. • Consolidar la Trobada Nacional i l’Es-cola de Formació. • Elaborar i posar en marxa un manual de benvinguda i un catàleg de formació per a les juntes territorials.

23

INGRESSOS

Socis 11.180.000 €Quotes 11.180.000 €

Captació 1.600.000 €Fundraising 1.000.000 €

Marxandatge 600.000 €

Altres ingressos 279.000 €Arrendaments 62.000 €

Drets editorials 30.000 €

Altres ingressos activitats 170.000 €

Llegats 17.000 €

TOTAL INGRESSOS 13.059.000 €

5- PRESSUPOST 2020

DESPESES

Projectes i campanyes nacionals 4.987.797 €

Accions projectes i campanyes 3.915.932 €Cultura: Eina de transformació social 731.100 €

Cohesió Social: Lluites compartides per un futur compartit 517.487 €

Drets civils i polítics: Autodeterminació i Lluita antirepressiva 2.227.163 €

Internacionalització 440.182 €

Personal i col·laboradors externs 1.071.865 €

Projectes i campanyes a les seus territorials 1.948.753 €

Activitats i accions 1.223.248 €

Personal i col·laboradors externs 725.505 €

Incidència i enfortiment de l’Entitat - Comunicació orgànica i socis

2.880.092 €

Accions comunicació orgànica 2.044.771 €

Personal i col·laboradors externs 835.321 €

Incidència i enfortiment de l’Entitat - Funcionament General

3.242.358 €

Funcionament 2.056.354 €

Personal i col·laboradors externs 1.186.004 €

TOTAL DESPESES 13.059.000 €

24

DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA

Projectes i campanyes

38%

Comunicacióorgànica i socis

22%

Funcionamentgeneral

25%

Activitatsterritorials

15%