ATA DIJOUS.1DE NOVEMBRE DEL2O12 exs&revistm 35

FRAI{CtrSCO

T#FrffiiltxPedagog

"F,ls mestresdinfffilhauriendecobrarmésque els

Í:#wvu*feaúó .i'wrarÁcri $t&fí{É, f #r&1} {i sw {i{Íe hem

dn*¡trendrs a esc*f.tür e{s nens í les írcnes i t*nstr"uírunü esrula q{r€ €nseny¿ sÉ víure í qu€ séb¿1,

J''*t wnr {}ersür?trs nees J'eÍíres" Fer uíxi.,

&Á{a # reva Íwcíó erÍu ra{ív s

Fa 5O anys que es dedica a l'educa-ció iexplica, sense sorprendre's, queencara aprén coses. Es assessor enmatéria educativa del Museu de Ci-éncies Naturals de Barcelona i hapassat per la ciutat per fer una con-feréncia al Museu Blau.

Com ha de ser una bona escola?Per ser bona ha de ser per a tothom,i actualment l'escola és obligatóriaperó no ésperatothom. Després deles guerres mundials i de ladictadu-ra espanyola les democrácies vanaconseguir un gran éxit garantintl'educació atots els ciutadans. Totsels nens i les nenes espanyols i ita-lians van a escola avui, i aixó és ungran resultat. Peró I'escola que avuioferim a tots segueix sent per a pocs.

Per qué?La revolució ha estat només formal.Seguim ensenyant els mateixoscontinguts anens a qui no hanllegitmai a casa que veuen hores i horesde televisió... L'escola hauria de fer-se cárrec de les bases culturals,abans de pensar en les disciplines.Hem de construir aquestes bases,perqué sense tenir-les els nens no

í {itiÍ }}ter#, cu{ "f"*r

bren menys; aixó correspon a unaidea antiga i falsa del desenvolupa-mentdels nens. Els mestres d'infan-til haurien de cobrar més que elsd'universitat.

Cal tractar més bé els mestres.Els nostres polítics no saben res deciéncia i no tenen en compte que eldesenvolupament cerebral més im-portant es dóna quan els nens sónpetits. Els mestres de primária sónels que estan fent la feina més im-portant i alhora és la que té més ris-cos, perqué els danys poden sermolt greus.

óL'educació infantil és la més im-portant de totes?Sí, ho diu la ciéncia. En el momentdel naixement i en els primers anysde vida és quan els nens aprenen lescoses més importants. I aixó tras-torna totalment la relació que tenimamb els nens al'escola. Si elsveiemcom éssers buits els veiem com és-sers iguals, i no ho són. Peró si cre-iem que els nens són éssers que sa-ben coses ens qüestionarem si po-dem aprofitar tota aquesta riquesa iposar-la en moviment perqué

4q s{

*d

tíé,

'{''á&f,%,{ffiá

q",&z_l'H'E&1"{3:{KH?*"&

dffversftat'

w

ilnfrf\frPÁ

L#4 tL|#

'\i{ }1", ,i\L:íl:.,' "

1t 1 t j h'l \|3't l-' t ¡h"C {, '}1 } f-

' 4 |ihtl }

entendran res. El fracás escolar ésuna conseqüéncia d'aixó, d'una es-cola que no és per a ells.

Com es construeixen les bases?Primer de tot pensant com está fe-ta l'escola. És un lloc on tot just en-trar-hi caldria comengar a pensar, aescoltar, a rebre ínputscom la músi-ca, per exemple. I hi hauria d'haverexperiéncies que ara falten, com perexemple la lectura. Jo sóc molt par-tidari de llegir en veu alta. It{o po-demesperarque els nens comencina llegir si no tenen una experiénciad'escoltar. L'escola hauria de trans -metre als nens el plaer de la lectu-ra. I si llegeixen aprendran i com-prendran moltes coses.

Actualment els índexs de lecturano paren de caure.Perqué es proposa la lectura de lapitjor manera possible, que és des-xifrar lletres, i en canvi se'ls hauriad'oferir l'experiéncia d'escoltar.

Per tant, el rol del mestre hauria deser diferent de com és ara.Sí. S'ha de canviar la manera de re-bre els alumnes, i amb aixó vull dirque els mestres, normalment,volenque els alumnes els escoltin. Lapro-posta alternativa és que el mestreadopti una actitud d'escoltar elsalumnes, que els materials de tre-ball al'escola siguin el que els alum-nes portin amb ells, el seu bagatgevital i cultural. El nostre. sistemaeducatiufuncionapensant en el nenpetit com un ésser que no sap res ia partir dels sis anys es col.loquenels aprenentatges importants quevan arribant a mesura que els nenses fan grans. Els mestres també fun-cionen així: els mestres d'infantilcompten menys, treballen més i co-

l'aprenentatge no sigui passar deldesconegut al conegut, sinó un pas-satge del que sabem al que sabemmillor, aprofundint en les coses.

óTot aixó es pot aplicar en aulesamb més nens, que és cap on anem?Les aules haurien de desaparéixer,són una estructura artificial. L'esco-la no hauria de tenir aules, sinó ta-llers i laboratoris, i els nens s'hau-rien de moure i passar d'un lloc a unaltre en funció dels seus interessos.Podria haver-hi un espai per a la ci-éncia un per a la lectur4 un per a lamúsica, un per a l'art. El tema delnombre de nens és un problema, éscert. Peró és més complicattenirunnombre baix d'alumnes de la matei-xa edat que no pas un nombre altd'alumnes de totes les edats. Aquesttema és clau. És ne"essaribarrbjar-los, perqué a lavida la gent está bar-rejada per edats. El grup és útil i in-teressant si és variat.

Quins déficits tenim els adults edu-cats en aquest sistema que no tindrí-em si haguéssim estat educatsd'acord amb aquesta proposta?Bl gran déficit és que hem hagutd'aprendre-ho tot després de I'esco-14 gairebé res del quevamaprendreallá va resultar útil per viure. Cadaun de nosaltres té un ámbit poten-cial d'excel.léncia. I el paper del'educació hauria de ser buscar-lo,identificar-lo, ajudar la persona areconéixer-lo i valorar-lo, desenvo-lupar-lo tant com sigui possible.Ai-xí les persones estarien satisfetes iserien felices, i aixb és el que hau-ria de ser l'objectiu de tots els nos-tres projectes de vida. Així també esmés fácil ttobar feina, i en aquestsmoments és molt important, per-qué per als millors hi ha feina.-

Lj{1&{:i:}Tn"l"

l;]r{. tr;:\,,| :\u

Francesco Tonucci a la seu del Museu Blau, a Barcelona, on vaimpartir una conferéncia. cRrsrNA cALDERER

*t3 {"*t*r