Número 4 - 2019

P. 14FESTA PROFESSIONAL 2019 A TARRAGONA

P. 20PROVES D’ACCÉS A LA PROFESSIÓ

JOANA AMAT, presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)

“La igualtat entre dones i homes és clau per construir un nou model de societat”

La Festa Professional dels gestors administratius catalans ha tornat a ser un èxit. En aquest cas, els companys de Tarragona han estat els encarregats d’organitzar aquesta trobada anual per donar la benvinguda als nous gestors i reconèixer la feina dels més veterans, aquells que celebren vint-i-cinc, cinquanta i seixanta anys de professió. El present i el futur estan units per una mateixa empenta: do-nar suport als ciutadans i a les empreses en l’activi-tat que duen a terme cada dia i fer-los la vida més fàcil establint una relació de confiança que perdura en el temps.

Precisament som una professió que es caracteritza per mirar sempre cap al futur, ja que no només cal que ens adaptem a les noves necessitats socials, sinó fins i tot anar un pas endavant per continuar essent imprescindibles per als nostres clients. En aquest sentit, estem satisfets d’haver engegat l’A9 Prefirma, una eina que permet als gestors adminis-tratius gestionar la presignatura del préstec hipote-cari gràcies a la connexió amb Ancert, la platafor-

ma dels notaris. Aquest és el resultat d’una tasca prèvia, intensa i treballada per part del COGAC per garantir que el col·lectiu continuï essent un actor important en aquest àmbit d’actuació.

La major part de la feina que desenvolupem des del Col·legi a través de la Junta i les comissions de treball no es veu, però hi és present i dona fruits com aquest. Per això, en parlar de la feina ben feta o de la preocupació per la professió —i de fer-ho de manera discreta i constant—, penso en la figura de Venanci Blanch. El nostre company, president del Col·legi a Lleida, ens va deixar aquest estiu i l’enyo-rem. Sempre el recordarem com un home afable, compromès, un professional inquiet, amic dels seus amics; una gran persona que trobarem molt a faltar i que deixa un gran buit.

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia VillarGlòria Castells

REDACCIÓAinhoa Santos

FOTOGRAFIESBit ComunicaciónMiquel Taverna

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

REVISIÓ LINGÜÍSTICAdâctilos

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.  

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

DELEGACIONS 11

Activitats destacadesa Girona i Lleida

SUMARI

ENTREVISTA OPINIÓ03 06

Joana Amat, presidenta de FIDEM

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Automobile Talks

Nova plataforma A9 Prefirma

Proves d’accés 2019

Conveni amb Mutuaga

DIVERSOS

Museu Etnogràfic Vallhonrat

White Party 2019

La segona oportunitat

La suspensió parcial de l’entrada en vigor de l’Administracióelectrònica

10

22

Nacionalitats

ELS NOSTRES GESTORS

12

Punt vermell Gestors

Gest&Ius

16OBITUARI

Recordatori de Venanci Blanch

SERVEIS

14

Acord amb Ferrer & Ojeda

Reunió amb l’IMH de Barcelona

2

EL

GE

ST

OR

EDITORIAL

Amb seixanta-set anys, Joana Amat continua al peu del canó. L’empresària catalana ha rebut enguany la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria professional i la seva tasca com a presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, una entitat que pretén impulsar el paper de la dona en el món empresarial per mitjà de diferents línies de treball. Juntament amb la seva germana Immaculada, del 1985 al 2018 va codirigir l’empresa immobiliària que van heretar de la mare, Concepció Amigó, que amb vint-i-cinc anys va quedar vídua i va haver de fer-se càrrec del negoci impulsat pel seu marit el 1948. Així és comJoana Amat es va convertir en la primera dona a dirigir una empresa d’aquest sector a Espanya. Durant molts anys, tant ella com la seva germana van compartir projectes professionals i amistat amb M. Carme Sellarés, presidenta del COGAC del 1998 al 2006, la qual, per a ella, va ser “una de les dones més valentes que he conegut mai”.

Com ha evolucionat el paper de la dona en l’empresa durant les últimes dècades?

Si parlem de les últimes dècades, ha millorat molt. A vegades, quan sentim que no avancem, és bo observar-ho tot des d’una perspectiva històrica per veure que sí que hem evolucionat. Quan la meva mare portava les regnes de l’empresa amb vint-i-cinc anys, ha-via d’anar als jutjats o a l’Administració acompanyada del seu germà perquè, pel fet de ser dona, no l’atenien. Ales-hores la dona no era ningú, cosa que avui dia és impensable.

Les estadístiques diuen que a les uni-versitats hi ha més dones i que tenen més bones qualificacions acadèmi-ques que els homes, però, en arribar al món laboral, les dones queden relle-vades. Si analitzem les repercussions de la crisi econòmica, observarem que les dones més grans de quaranta-cinc anys van quedar expulsades del mer-cat laboral, mentre que els homes han pogut recuperar-se’n millor. Un altre exemple: un dels objectius que es re-cullen en el codi de bon govern de les societats cotitzades de la CNMV és que l’any 2020 els consells d’adminis-tració de les companyies estiguin for-mats per un 30% de dones, però es-tem molt lluny d’assolir aquesta xifra.

“A més de lleis que afavoreixin la igualtat,

cal un canvi cultural”

A. SANTOS / V. MENA

3

EL

GE

ST

OR

JOANA AMATPresidenta de la Fundació

Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)

ENTREVISTA

Les lleis ajuden a equilibrar la balança a les empreses?

Sí, però sovint la legislació va per una banda i la realitat per una altra, tal com passa en el cas de la jornada reduïda; es tracta d’una mesura per garantir la conciliació laboral i familiar, però no-més s’hi acullen les dones. A més, mol-tes vegades la maternitat i la jornada reduïda frenen la carrera professional de la treballadora, a més de provocar una rebaixa de la pensió de jubilació perquè la cotització computa en fun-ció del temps treballat.

T’has trobat obstacles al llarg de la teva carrera pel fet de ser dona i em-presària?

Al principi de la meva trajectòria pro-fessional, la meva germana i jo està-vem gairebé soles en un món d’ho-mes. El nostre sector era masclista i estava encallat al segle xix. Els nostres companys de feina ens anomenaven les nenes, perquè, a més de ser dones, quan vam començar érem molt joves. Vam patir discriminació i paternalisme.

Durant molts anys, només vam con-tractar dones. Els companys del sector no ho entenien, vam rebre moltes crí-tiques. Amb tot, nosaltres no hem vist mai les dones com una càrrega, sinó com una inversió i una font d’inspiració per emprendre projectes que després han repercutit favorablement en l’ac-tivitat de l’empresa. A força de molta

feina, vam aconseguir que els homes ens reconeguessin. Com totes les do-nes, hem hagut de demostrar la nostra vàlua deu vegades més que un home.

Només quatre de cada deu emprene-dors són dones. Amb quines dificul-tats principals topen les dones?

La manca de confiança en nosaltres mateixes és el fre més important. Quan una dona inicia un projecte d’aquestes característiques, porta una motxilla que no ha hagut de carregar mai un home. Aquesta motxilla pot incloure els fills, la casa, la cura dels pares o de persones dependents i, fins i tot, la influència negativa dels marits o dels companys. FIDEM va néixer fa vint-i-quatre anys per ajudar a impulsar els projectes de dones emprenedores, i una part d’aquesta tasca se centra a treballar la seva confiança i alleugerir la motxilla.

Així doncs, què fa FIDEM per ajudar-les?

La Comissió d’Emprenedoria de FIDEM s’encarrega de fer un acompanyament integral i personalitzat en tots els as-pectes perquè volem fer passos d’èxit, fer prevaler la qualitat respecte de la quantitat. En primer lloc, oferim capital via Microbank per emprendre la iniciati-va en forma de microcrèdits; després es fa una mentoria entre sis i divuit mesos per analitzar i estudiar que totes les pe-ces encaixin, i assegurar que tot funci-oni. Finalment vam observar que, quan

arribava l’hora d’engegar el projecte, moltes dones tenien molts dubtes i no disposaven de prou confiança per ar-rencar. Per això, ara duem a terme uns cursos d’apoderament perquè la por no les paralitzi en aquest punt clau.

Actualment treballem en un projec-te pilot que consisteix a fer el mateix procés d’acompanyament per enge-gar un negoci, però amb dones que es troben en les últimes fases de cu-ració d’un càncer de mama. El gros de les pacients amb càncer es troba en dones d’entre quaranta-cinc i cin-quanta-cinc anys que pateixen un alt grau d’abandonament dels marits o companys, i que són proclius a perdre la feina o a deixar-la. L’emprenedoria pot ser un camí i un nou horitzó per a elles.

Quines són les altres línies de treball de FIDEM?

Tenim múltiples iniciatives, sempre amb l’objectiu de fomentar el paper de la dona en l’àmbit empresarial. La Co-

“SOVINT LA

LEGISLACIÓ VA

PER UNA BANDA

I LA REALITAT PER

UNA ALTRA”

4

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

missió de Sòcies treballa perquè totes les sòcies puguem enriquir-nos amb el talent de les altres: per exemple, visi-tant les empreses i coneixent a fons els projectes en què treballen. La Comis-sió Internacional, formada per les sò-cies sèniors de la fundació, es dedica a donar suport a les júniors gràcies al coneixement i a les eines que donen els anys d’experiència. A més, també porta a terme projectes conjunts amb comunitats de tot el món, com ara la Xina o Occitània, per poder aixecar ponts i trobar sinergies de treball de les quals tothom pugui beneficiar-se. La Comissió de Valors realitza un pro-jecte social bianual a llocs on les dones viuen una situació desfavorable, com ara l’Índia o la República Dominicana. En conjunt, totes aquestes iniciatives permeten que les sòcies ampliïn co-neixements i s’eduquin.

També organitzem els premis FIDEM, uns guardons que reconeixen i donen visibilitat a la feina de les empresàries.

Quin camí cal seguir per aconseguir la conciliació familiar i laboral?

Per assolir aquest objectiu, cal esta-blir la corresponsabilitat social per-què tota la societat sigui conscient

del deure que té envers la conciliació entre la vida familiar, personal i laboral. Amb la voluntat que la dona no hagi d’abandonar mai la carrera professio-nal a causa de la càrrega familiar, l’ho-me s’ha d’integrar a la llar i adquirir tots els drets i obligacions de la paternitat. Per fer-ho realitat, cal que tots els sec-tors de la societat hi estiguin implicats (sanitat, educació, economia, comuni-cació, iniciativa social i administració). Fer que la igualtat entre dones i homes esdevingui realitat és cosa de tots, per això és necessari fer reformes estruc-turals i implantar polítiques efectives que permetin la conciliació.

FIDEM i Matters, una associació de ma-res emprenedores i professionals, han creat Copersona, una iniciativa que consisteix a crear un model de corres-

ponabilitat social mitjançant el treball transversal dels grans grups d’interès de la societat. Actualment disposem del suport de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, Barcelona Activa, l’Institut Català de la Salut, as-sociacions empresarials, organitzacions de dones, sindicats, universitats, empre-ses i altres entitats.

Creus que les empreses han reaccio-nat en temes d’igualtat perquè estan convençudes de la necessitat de can-vi o per raons estètiques?

Segur que hi ha empreses que se su-men al carro del feminisme per moda. Jo crec que s’ha de ser pragmàtic, així que benvingut sigui tot allò que pu-guem obtenir de positiu d’aquest cor-rent!

Com assolirem la igualtat real?

La igualtat entre dones i homes és clau per construir un nou model de societat. A més de lleis que afavo-reixin la igualtat, cal un canvi cultu-ral. Les resistències del masclisme i la poca pedagogia per afavorir l’evolucióimpedeixen que tingui lloc aquest canvi de paradigma. Malgrat tot el que hem avançat, queda molt camí per recórrer.

“SEGUR QUE HI HA

EMPRESES QUE SE

SUMEN AL CARRO

DEL FEMINISME

PER MODA”

5

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

Ara que fa quatre anys que va entrar en vigor la denominada llei de segona oportunitat, ens trobem en el moment òptim perquè les persones amb deutes (treballadors per compte aliè, persones en situació d’atur, autònoms o empresaris individuals) comencin a posar en marxa el mecanisme legal per exonerar els seus deutes. Per corroborar aquesta afirmació, i atesa la seva transcendència, començarem aquesta ressenya anunciant la conclusió amb la qual es tancarà: a vegades recórrer a la justícia és innecessari o ineficient; a dia d’avui, però, per a milers de famílies el procediment d’exoneració del passiu que preveu la Llei concursal és una tramitació imprescindible i essencial.

Aquesta normativa va néixer amb moltes limitacions, ja que el seu tenor literal i actual exclou els crèdits de dret públic (principalment, l’AEAT, la TGSS i els ajuntaments) tant de l’acord extrajudicial de pagaments previ com del concurs de creditors que tindria lloc si fracassés aquest

acord. No obstant això, els tribunals s’han encarregat d’anar interpretant els preceptes legals per adequar-los a la realitat de les persones endeutades i a l’esperit del legislador.

Sens perjudici de diverses resolucions tant del jutjats de primera instància i mercantils com de l’Audiència Provincial de Barcelona, en aquest sentit s’ha de destacar la sentència del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019, que limita dràsticament la literalitat de la llei en favor dels crèdits de dret públic. Aquest text destaca les resolucions que alguns jutjats menors han dictat durant aquests quatre anys; interpreta el preàmbul del Reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, que va introduir la denominada llei de segona oportunitat, i analitza el context internacional en relació amb la regulació de les situacions d’insolvència de les persones físiques.

Aquesta sentència arriba a la conclusió que els crèdits de dret públic han de formar part del pla de pagaments que faci el deutor si no pot fer front, un cop conclòs el procediment concursal, als crèdits contra la massa (tot allò que es merita amb posterioritat a l’acceptació del mediador concursal —operador sobre el qual pivota l’inicial acord extrajudicial de pagaments i que, posteriorment, tret de causa justificada, passa a ser l’administrador concursal en el concurs de creditors—) i als crèdits privilegiats (aquells que gaudeixen d’una garantia addicional —com la

LA SEGONA OPORTUNITAT COM A MECANISME VÀLID I EFICAÇ PER EXONERAR TOTS ELS DEUTES

JORDI ALBIOL PLANA

Soci RCD

CRISTIAN VALCÁRCEL BERNAL

Associat RCD

“EL PROCEDIMENT

D’EXONERACIÓ DEL PASSIU QUE

PREVEU LA LLEI CONCURSAL

ÉS UNA TRAMITACIÓ

IMPRESCINDIBLE I ESSENCIAL”

6

EL

GE

ST

OR

hipoteca o la penyora, a més de les retencions tributàries i de Seguretat Social— i de determinats percentatges dels crèdits tributaris de dret públic). Aquest pla de pagaments permet fraccionar el crèdit privilegiat no satisfet durant cinc anys. A més, per a la determinació del contingut concret d’aquest pla es té en compte la capacitat econòmica real del deutor.

A tall d’exemple, imaginem-nos un autònom que tanca el seu negoci i es troba amb deutes en favor de l’AEAT per valor de vint mil euros (IVA impagat) i en favor de diversos proveïdors per un import de trenta mil euros. Si l’acord extrajudicial de pagaments fracassa, l’adminis-trador concursal quantificarà els deutes i els qualificarà jurídicament. Dels vint mil euros en concepte d’IVA, deu mil seran qualificats com a crèdit privilegiat, mentre que la resta del deute amb l’AEAT i el total del crèdit dels proveïdors (quaranta mil euros) rebrà la qualificació de crèdit ordinari.

Un cop liquidats tots els actius del deutor en el procediment concursal, i sempre que compleixi els requisits exigits per la Llei concursal (per exemple, no haver estat condemnat en els darrers deu anys abans de la declaració del concurs per sentència ferma per un delicte contra el patrimoni, per un delicte contra l’ordre socioeconòmic, per falsedat documental, per un delicte contra la Hisenda pública, contra la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors), s’abonaran els crèdits contra la massa i els privilegiats amb la tresoreria del deutor. Posteriorment, es proposarà el pla de pagaments. En el nostre cas pràctic, en un escenari en el qual s’haguessin abonat tres mil euros de crèdit privilegiat, aquest pla de pagaments únicament hauria d’incloure el pagament dels set mil euros restants durant el termini màxim de cinc anys.

Amb el compliment d’aquesta pla de pagaments o l’acre-ditació de determinades circumstàncies, el Tribunal Su-prem ha resolt que la resta del deute quedi exonerada, ja sigui d’un organisme públic o no; és a dir, la totalitat del crèdit ordinari i subordinat reconegut. També destaca que el crèdit subordinat inclou alguns conceptes propis dels organismes públics, com els interessos, els recàrrecs, les sancions i les multes.

Així mateix, pel que fa a la pràctica dels nostres tribunals en l’àmbit de la segona oportunitat, també cal esmentar la interlocutòria de 28 de setembre de 2018, dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona. Interpretant una

altra vegada de manera flexible la literalitat de la norma, aquest text va concloure que el procediment d’exoneració de passius es pot iniciar encara que el deutor tingui un únic creditor. Fins aleshores, partint de la premissa que el concurs de creditors requereix, com indica el seu propi nom, una pluralitat de creditors, s’impossibilitava que el deutor amb un únic creditor (ja fos organisme públic o no) pogués engegar el procediment. Això el condemnava a una insolvència perpètua respecte del creditor en qüestió. Des del mes de setembre de 2018, el deutor, amb independència del nombre de creditors, pot optar al benefici d’exoneració de deutes.

A més, no podem passar per alt que el 26 de juny de 2019 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva sobre marcs de reestructuració preventiva, segona oportunitat i mesures per augmentar l’eficàcia dels procediments de condonació, insolvència i reestructuració. Amb aquesta mesura, es posa fi al procés legislatiu i s’atorga als estats membres el termini de dos anys per adaptar la seva legislació al contingut d’aquesta directiva.

Pel que fa als procediments d’exoneració de passius, i partint de la necessària harmonització de les diferents normatives dels estats membres per al correcte funcionament del mercat interior, es preveuen, entre altres mesures, l’obligatòria formació dels membres de les autoritats judicials i administratives que s’ocupin dels procediments d’exoneració, els quals hauran de tramitar-se de manera ràpida i eficient, així com la recopilació anual i a escala nacional de dades respecte dels procediments existents per a la publicitat posterior. De fet, la manca de publicitat —coherent en segons quins supòsits, en els quals el deute majoritari era el de dret públic— ha estat una de les raons de l’escassa aplicació pràctica que el procediment d’exoneració de passius ha tingut fins ara, en comparació amb altres estats, arreu d’Espanya.

Tot i la crisi econòmica esdevinguda fa més d’una dècada, la destrucció de teixit empresarial i les inevitables conseqüències econòmiques que va tenir per a les famílies, la Llei concursal i l’actual interpretació que en fan els nostres tribunals ens permet reiterar el que s’ha afirmat al principi d’aquest text: les persones físiques endeutades tenen l’oportunitat irrenunciable d’exonerar els seus deutes i partir de zero, o el que és el mateix, d’afrontar un procediment judicial imprescindible i essencial per al seu futur.

“LA MANCA DE PUBLICITAT

HA ESTAT UNA DE LES RAONS

DE L’ESCASSA APLICACIÓ

PRÀCTICA QUE EL PROCEDIMENT

D’EXONERACIÓ DE PASSIUS HA

TINGUT FINS ARA”

“LES PERSONES FÍSIQUES

ENDEUTADES TENEN

L’OPORTUNITAT IRRENUNCIABLE

D’EXONERAR ELS SEUS DEUTES

I PARTIR DE ZERO”

7

EL

GE

ST

OR

OPINIÓ

En silenci i als foscos despatxos de l’Administració es van gestar i es van aprovar les lleis 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic; normes que van entrar en vigor, en bona part, el diumenge 2 d’octubre de 2016 i que van derogar la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públi-ques i del procediment administratiu comú.

Amb l’aparença de la simplificació administrativa, la clari-ficació normativa, la necessitat d’apropar el ciutadà a l’Ad-ministració i la implantació de l’Administració electrònica s’amagava l’autèntica realitat: tots els canvis normatius es van fer per solucionar els problemes de l’Administració, no del ciutadà. El dubte interpretatiu dels tribunals es va resoldre canviant la lletra del precepte perquè no es pro-duïssin més efectes invalidants; sempre que es pugui in-

troduir l’Administració electrònica, que així sigui, però es necessita un professional que representi el ciutadà i que l’assessori. El treballador públic no en va sortir més ben parat, ja que aquests primers anys d’aplicació no ho ha tingut fàcil.

Pel que fa a la resta, no es van resoldre els problemes del dret administratiu en la relació amb els ciutadans (supres-sió del caràcter obligatori dels recursos administratius, aclariment dels terminis inicials del silenci, agilització de tràmits, instauració real de les vies alternatives a la resolu-ció de conflictes). Res de res.

Com a gran novetat s’hi va recollir, amb caràcter general, la instauració de l’Administració electrònica amb una sèrie de novetats l’entrada en vigor de les quals s’ajornava al 2 d’octubre de 2018. Entre aquestes novetats hi havia la instauració del registre electrònic general, el registre elec-trònic d’apoderaments, el registre de treballadors públics habilitats, el punt d’accés general electrònic de l’Adminis-tració i l’arxiu únic electrònic. Com veurem, hi ha diversos deures que corresponien a l’Administració i que, atesa la seva ancestral lentitud, han vist com se suspenia la seva entrada en vigor: només produiran efectes a partir del2 d’octubre de 2020 per mor del Reial decret llei 1/2018, de 31 d’agost, que, entre altres qüestions, modifica la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, ja esmentada.

JOAN MANUEL TRAYTER JIMÉNEZ

Catedràtic de Dret Administratiu

LA SUSPENSIÓ PARCIAL DE L’ENTRADA EN VIGOR DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

“TOTS ELS CANVIS NORMATIUS

ES VAN FER PER SOLUCIONAR ELS

PROBLEMES DE L’ADMINISTRACIÓ,

NO DEL CIUTADÀ”

8

EL

GE

ST

OR

En concret, l’article sisè del Reial decret llei esmentat, dic-tat a l’empara de les bases de l’Estat per regular el règim jurídic de les administracions públiques i la competència del procediment administratiu comú estableix:

La modificació de la disposició final setena de la Llei 39/2015. Entrada en vigor.

“Aquesta llei entrarà en vigor l’any de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. No obstant això, les previsi-ons relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre de treballadors públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic produiran efectes a partir del dia 2 d’octubre de 2020.”

Analitzem breument quin és el contingut de la suspensió de l’entrada en vigor assenyalada, que tan sols obeeix al fet que les administracions públiques han incomplert els deures legals i reglamentaris; i, per tant, que el sistema no podria funcionar tal com estava previst en la llei.

En primer lloc, la llei estableix el procediment electrònic pel qual les persones físiques poden triar si es comuniquen amb l’Administració per mitjans electrònics.

No obstant això, estan obligades a relacionar-s’hi per mit-jans electrònics, d’acord amb l’article 14.1 de la Llei 39/2015, entre d’altres, aquelles que exerceixin una activitat profes-sional per a la qual cal una col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que facin amb les administracions pú-bliques en exercici de l’actuació professional esmentada. En tot cas, aquest col·lectiu inclou els notaris i registradors de la propietat i mercantils, i hi afegiríem els gestors ad-ministratius. També han de relacionar-se electrònicament aquelles que representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració (per exemple, les persones jurídiques).

Per fer-ho, es van establir una sèrie de mecanismes que han quedat momentàniament endarrerits:

a) Registre electrònic d’apoderaments, previst en l’article 6 de la llei que diu que l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals disposaran d’un registre electrònic general d’apoderaments, en el qual cal inscriure, com a mínim, els de caràcter general atorgats apud acta, presencialment o electrònicament, per qui os-tenti la condició d’interessat en un procediment administra-

tiu a favor de representant, per actuar en nom seu davant les administracions públiques. També hi ha de constar la validació feta del poder.

En l’àmbit estatal, aquest registre serà el Registre Electrò-nic d’Apoderaments de l’Administració General de l’Estat.

Els registres generals d’apoderaments no impediran que hi hagi registres particulars en cada organisme per inscriu-re-hi els poders atorgats per a la realització de tràmits es-pecífics. Cada organisme pot disposar del seu propi regis-tre electrònic d’apoderaments.

b) Registre electrònic general i particulars. És l’article 16 de la llei que estableix que cada Administració ha de dis-posar d’un registre electrònic general, en el qual es faci l’assentament corresponent de qualsevol document que es presenti o que es rebi en qualsevol òrgan administratiu, or-ganisme públic o entitat vinculat o que en sigui dependent. També s’hi poden inscriure la sortida dels documents ofici-als adreçats a altres òrgans o particulars.

Els organismes públics vinculats o dependents de cada ad-ministració poden disposar del seu propi registre electrònic interoperable i interconnectat amb el Registre Electrònic General de l’Administració de la qual depèn.

c) Registre de treballadors públics habilitats. L’article 12 de la llei esmentada assenyala que les administracions han de mantenir actualitzat un registre en què constin els funci-onaris habilitats per a la identificació o signatura del ciuta-dà o els seus representants (els gestors).

d) Arxiu únic electrònic. En l’article 17 de la llei s’estableix que cada Administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a pro-cediments finalitzats, en els termes que estableix la norma-tiva reguladora aplicable.

e) Punt d’accés general electrònic. També s’anomena seu electrònica general, que és l’adreça electrònica disponible a les xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gestió i l’administració de la qual correspon a una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les seves competències. La seva titularitat correspon a la Se-cretaria d’Estat de Funció Pública del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. La responsabilitat en termes de gestió, continguts i serveis posats a disposició dels ciuta-dans correspon als organismes que contribueixin amb con-tinguts a la seu per mitjà dels mecanismes que es prevegin.

OPINIÓ

“ELS REGISTRES GENERALS D’APODERAMENTS NO IMPEDIRAN QUE HI HAGI REGISTRES PARTICULARS EN CADA ORGANISME PER INSCRIURE-HI ELS PODERS ATORGATS”

“CADA ADMINISTRACIÓ HA DE MANTENIR UN ARXIU ELECTRÒNIC ÚNIC DELS DOCUMENTS ELECTRÒNICS QUE CORRESPONGUIN A PROCEDIMENTS FINALITZATS”

9

EL

GE

ST

OR

Què us ofereix?

Estalvi de temps i de recursos humans per dur a terme el tràmit.

Millora de l’agilitat a l’hora de fer el tràmit en els despat-xos.

Un certificat de revisió col·legial, que garanteix que els documents presentats a la plataforma han estat revisats, estan en vigor i coincideixen amb els originals.

Avantatge competitiu diferenciador davant altres pro-fessionals.

Formació que us identifica com a gestors de naciona-litat i que permet l’accés a la plataforma exclusiva per tramitar els expedients de nacionalitat.

Què és aquest servei del Col·legi?

Mitjançant una plataforma telemàtica el gestor podrà presentar les sol·licituds de nacionalitat i adjuntar-hi la documentació corresponent digitalitzada.

Amb el suport i la supervisió dels serveis centralitzats del Col·legi i de les corresponents seus de tramitació a les delegacions de Girona i Lleida, s’examinaran els documents que presenti el gestor i s’acararan els documents digitals presentats per la plataforma amb els documents originals que faciliti el gestor. A més, es comunicarà si algun d’aquests documents no està en vigor.

Quan el Col·legi ja ha verificat la documentació, es presenta l’expedient i s’envia la sol·licitud de manera telemàtica al Ministeri de Justícia. Posteriorment, aquest organisme emet el justificant del tràmit i el penja a la plataforma perquè el gestor pugui accedir-hi i lliurar-lo al client amb la documentació original.

Avantatges en la gestió dels expedients de nacionalitat per residència per als gestors administratius

OFERIU UN SERVEI DE QUALITAT ALS VOSTRES CLIENTS EN LA GESTIÓ DE LA NACIONALITAT PER RESIDÈNCIA

ACCEDIU AL SERVEI DENACIONALITATS

SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

SERVEIS

10

EL

GE

ST

OR

LLEIDA

GIRONA

A finals del mes de juliol va tenir lloc a la Prefectura de la DGT de Lleida la signatura de la segona addenda del proto-col d’actuació per a la impressió i el tractament documental de permisos de circulació, fitxes tècniques i distintius medi-ambientals. M. José Soler, cap provincial de Trànsit a Lleida, i Venanci Blanch, el llavors president de la delegació, van signar el protocol. Venanci Blanch també es va reunir amb el subdelegat del Govern a Lleida, José Crispín Gómez, per parlar sobre la contractació laboral dels temporers.

Al setembre es va fer una sessió informativa, juntament amb el Col·legi de Graduats Socials i amb la col·laboració d’MC Mutual, en la qual Antonio Benavides, inspector de treball i Seguretat Social, va informar de les modificacions i actualit-zacions normatives pel que fa a les prestacions socials per als treballadors autònoms.

Marta Solano Sau, cap de la Prefectura de Trànsit de Gi-rona, i Jaume Vilanova Vila, president de la Delegació de Girona del Col·legi, han signat el protocol d’actuació per a la impressió i el tractament documental de permisos de cir-culació, fitxes tècniques i distintius mediambientals. També van assistir a la reunió Carlos Mitjavila Garcés, sotscap de la Prefectura de Trànsit, i Santiago Fernández, ponent de la Comissió de Vehicles de Girona.

A la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona va tenir lloc la I Jornada dels Professi-onals de l’Economia i l’Empresa Girona 2019, impulsada per la mateixa facultat i per les seus a Girona del Col·legi d’Eco-

nomistes de Catalunya, el Col·legi de Gestors Administra-tius de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona i l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals a Catalunya. Els diferents ponents van exposar una amplia visió de les pers-pectives de l’economia gironina. A la cloenda de l’acte van participar representants de l’Ajuntament de Girona, de la Diputació de Girona i de la Cambra de Comerç de Girona.

La Delegació de Girona també ha organitzat, amb un gran èxit d’assistència, diferents jornades formatives centrades en la temàtica laboral o en la tributació en l’IVA de les ope-racions immobiliàries.

OFERIU UN SERVEI DE QUALITAT ALS VOSTRES CLIENTS EN LA GESTIÓ DE LA NACIONALITAT PER RESIDÈNCIA

11

EL

GE

ST

OR

DELEGACIONS

La vocació de servei públic va impulsar Laura Melgar a emprendre el camí de la gestió administrativa. La col·legiada explica que “és molt gratificant que un client amb un problema marxi de la gestoria tranquil perquè sap que tu li solucionaràs”. Melgar, llicenciada en Dret des de l’any 2004, va cursar el màster de Gestió Administrativa a la Universitat de Barcelona i va col·legiar-se el juliol de 2018. Actualment treballa a la seva pròpia gestoria, a Mollet del Vallès.

La col·legiada assenyala que el principal repte de la gestió administrativa és la necessitat d’actualització contínua dels professionals. Afirma que “constantment surten noves normes i criteris i es modifiquen els existents, la qual cosa imposa el deure d’estar al dia per poder oferir un bon

servei als clients”. En aquest sentit, creu que “la gestió administrativa és un sector a l’alça perquè cada vegada hi ha més normativa i més qüestions burocràtiques que cal tenir en compte”.

Melgar demana al Col·legi que continuï donant a conèixer a la ciutadania els gestors administratius com a professionals formats i preparats, i que els traslladi la diferència que hi ha entre els gestors administratius d’altres professionals que no ho són. Considera “fonamental aconseguir que el cos de gestors sigui reconegut i diferenciat respecte d’altres professions i professionals que, sense tenir la preparació exigida per ser gestor administratiu, fan pràcticament les mateixes funcions”.

GEST&IUS

Nova gestora

Av. Jaume I, 11308100 Mollet del Vallès (Barcelona)

El gestor administratiu Josep Maria Vilà fa més de quinze anys que va obrir la gestoria Punt Vermell Gestors a Gra-nollers i, des de llavors, la seva voluntat d’expandir i actu-alitzar el negoci no ha frenat; durant aquests anys d’activi-tat, ha adquirit tres despatxos al Baix Llobregat i al Vallès Oriental. Actualment té una plantilla de divuit persones, quatre de les quals són gestores administratives que ga-ranteixen un assessorament en els àmbits més habituals de la gestió administrativa (comptabilitat, fiscal i laboral) i d’altres terrenys com l’administració de finques o la cor-redoria d’assegurances. El gestor assenyala que “el millor actiu del grup són els professionals de l’equip, plenament consolidat i amb una clara vocació de servei”.

La innovació, el creixement i l’ampliació de l’oferta de ser-veis són alguns dels principals objectius de Vilà. Enguany, la gestoria ha substituït les fundes de plàstic amb què lliu-raven els canvis de titularitat de vehicles per unes de cartó

biodegradable fetes amb material reciclat. El col·legiat co-menta que “som pioners en la cerca de solucions ecològi-ques perquè tenim un compromís ètic amb l’entorn i amb els nostres clients, que valoren l’esforç i han quedat molt satisfets amb la millora introduïda”. En la mateixa línia, afegeix que “el següent objectiu del grup és la digitalitza-ció per facilitar la part documental i mantenir la coherència amb l’estalvi de paper i la sostenibilitat”.

Segons el gestor, “en els darrers anys ha augmentat molt el nivell d’exigència dels clients”. Afirma que “la immediatesa és la norma, però per oferir un assessorament de qualitat és imprescindible l’especialització i la formació contínua”. A més, conclou que “encara que les administracions desen-volupin eines per relacionar-se directament amb els ciuta-dans, els canvis de normativa i les particularitats de cada cas fan que la tasca dels gestors administratius sigui indis-pensable”.

Gestor veterà

PUNT VERMELL GESTORS

C/ Emili Botey, 20, baixos08402 Granollers (Barcelona)

12

EL

GE

ST

OR

ELS NOSTRES GESTORS

PLATAFORMES A9Solucions telemàtiques per als gestors administratius

Més informació: marketing@gaa9.comTel.: 931 221 495

A9 TrànsitTramitació telemàtica

dels expedients de trànsit

A9 EscripturesPresentació telemàtica

de documents al Registre de la Propietat

A9 ARAEmissió de certificats

digitals des del despatx

A9 MultiplicaFacturació i gestió de

processos interns

A9 ComunicaEnviament de missatges SMS

certificats i notificacions electròniques

La solució per connectar els bancs i notaris en

compliment de la nova llei hipotecària

NOVA!

Plataformes A9 perquèla vostra gestoria administrativa

FACI UN SALT

A9 Prefirma

D’equerra a dreta: Juan Antonio Santos, president delegat de Lleida; Alfonso LLuzar, president del Consell i del Col·legi de Catalunya; Eva Ferran, directora dels Serveis Territorials de Justícia de Tarragona; Pere Segura, alcalde de Vila-seca; Fèlix Boronat, president del Col·legi de Tarragona; Fernando Santiago, president del Consejo y Jaume Vilanova, president delegat de Girona.

14

EL

GE

ST

OR

La localitat de Vila-seca, a Tarragona, ha estat el lloc escollit d’aquest any per celebrar la Festa Professional dels gestors administratius. Més de dues-centes cinquanta persones, en-tre gestors, familiars, autoritats i representants de l’Adminis-tració, van compartir la jornada per fer balanç, donar reco-neixements i passar una bona estona entre companys.

Alfonso Lluzar, president del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya, va ser l’encarregat d’inaugurar l’acte. Per fer-ho, va relacionar els castells, l’emblema de Tarragona, amb la professió de gestor administratiu. “El futur de la nostra professió és convertir-nos en un castell, mostrar a la societat la imatge d’una franquícia que rep el suport de la GA, que ocupa espais d’activitat buits i que en crea de nous per millorar els castells existents”, va afirmar. El president també va voler destacar el vessant més atractiu de la nostra professió per atraure nous clients i, sobretot, nous gestors: “Sense castellers no hi ha castells, i sense gestors no hi ha professió”.

Fèlix Boronat, president del Col·legi de Tarragona i amfitrió de la festa d’enguany, va incidir en la importància de seguir avançant perquè els gestors administratius conservin el seu lloc i continuïn aportant valor en l’era de l’Administració electrònica.

FESTA PROFESSIONAL 2019 A TARRAGONA

ACTUALITAT COL·LEGIAL

L’alcalde de Vila-seca també va reconèixer el paper dels gestors administratius: “Jo soc una persona d’idees, però es necessiten professionals preparats com vosaltres perquè aquestes idees es facin realitat”, va afirmar. Per la seva banda, Eva Ferran, directora dels Serveis Territorials de Justícia de Tarragona, va voler destacar la feina que s’està fent perquè la comunicació entre agents i administracions pugui arribar a ser únicament electrònica. Fernando Santiago, president del Consejo, també va dirigir unes paraules als assistents i va expressar la seva admiració pels companys que complien vint-i-cinc i cinquanta anys a la professió. Des d’altres punts del territori van assistir a la trobada els presidents dels col·legis de gestors administratius de Madrid, Cantàbria, Alacant, les Illes Balears, les Palmes, Extremadura, Toledo i Guadalajara.

15

EL

GE

ST

OR

FESTA PROFESSIONAL 2019 A TARRAGONA

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Com és habitual, aquesta trobada també va ser el marc per fer el lliurament dels títols i diplomes als nous gestors administratius que s’incorporen a la professió. Així mateix, es va reconèixer la trajectòria dels gestors que aquest any fa vint-i-cinc, cinquanta i seixanta anys o més que són col·legiats. Els membres de la mesa presidencial, on també hi havia Juan Antonio Santos, president del Col·legi a

Lleida, i Jaume Vilanova, president delegat a Girona, els van lliurar un guardó commemoratiu. Després de l’acte solemne va començar la part més lúdica de la Festa Professional, moments per debatre amb antics companys, conèixer-ne d’altres i compartir experiències. En primer lloc, es va fer un aperitiu als jardins de l’Hotel Gran Palas. A continuació, va tenir lloc un dinar, en el qual l’ambient va ser molt distès.

Títols, diplomes i reconeixements

Venanci Blanch va començar a treballar en un despatx professional amb tretze anys i, amb vint-i-nou, va esta-blir la seva pròpia gestoria. Sovint comentava que durant aquella etapa molts dels clients no se’n fiaven perquè era molt jove, però que, de mica en mica, gràcies al boca-ore-lla i a la feina ben feta, va aconseguir una clientela fixa, la majoria de la qual li va ser fidel durant més de trenta anys. El que més orgullós el feia sentir era la confiança que li tenien els seus clients.

Va estar col·legiat i vinculat a diversos col·legis professio-nals, com ara el de Graduats Socials, el de Mediadors d’As-segurances o el d’Economistes.

L’any 1977 també es va col·legiar al COGAC, on des del prin-cipi es va implicar a fons per fer créixer la nostra professió i dotar-la del reconeixement i la importància que creia que me-reixia, sobretot a les comarques lleidatanes. El seu compromís ferm el va portar a presidir la delegació de Lleida l’any 1996.

UN HOME AFABLE, COMPROMÈS, UN PROFESSIONAL INQUIET, AMIC DELS SEUS AMICS; UNA GRAN PERSONA QUE TROBAREM MOLT A FALTAR I QUE DEIXA UN GRAN BUIT.

VENANCI BLANCH I BONET

Junta de Govern del COGAC.

16

EL

GE

ST

OR

Aquell mateix any es va incorporar a la Junta de Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. A més, l’any 2007 va ser escollit president del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya i, durant el seu mandat, es van cele-brar les primeres proves d’accés a la professió a Catalunya.

Els seus companys destaquen que tenia una gran habilitat per les relacions públiques, amb la qual va obrir moltes por-tes tant a la delegació com al Col·legi. El recorden trucant a totes les portes per aconseguir reunions amb alts càrrecs de l’Administració i amb polítics de pes per presentar-los pro-postes de llei o canvis. Aquesta faceta també la mostrava quan havia de relacionar-se amb els mitjans; li agradava anar a les entrevistes i, de fet, participava al programa Un dia + de la ràdio lleidatana UA1. En aquesta emissora el Col·legi tenia un espai mensual per parlar de l’actualitat normativa.

Així mateix, va crear la Comissió d’Agricultura, amb la qual va promoure que els gestors administratius es convertissin en els professionals de la gestió en el món agrari. A més de ser ponent d’aquesta comissió, també va formar part d’al-guns grups de l’àrea econòmica i financera del Col·legi.

Segons Alfonso Lluzar, president del Col·legi, Venanci era un puntal per a la Junta de Govern i per a la delegació de Llei-da. “A les reunions sempre teníem en compte la seva opinió, ja que, gràcies al seu afany per estar al dia de les últimes novetats, sempre trobava aquell aspecte que ningú havia vist”, comenta.

Gràcies a ell i a la seva tenacitat avui dia la Universitat de Lleida imparteix el màster de Gestió Administrativa. Era d’aquelles persones que s’involucrava amb tota l’ànima en tot el que feia, ja que creia fermament en allò que representava o en el que volia aconseguir.

Tot i que la feina al despatx el tenia molt ocupat, va tro-bar moments per representar el Col·legi a la CEOE, a la Intercol·legial de Lleida i a la Mutualitat de Gestors Admi-nistratius, entre altres organismes. “Si em necessiteu, ho faré”, aquesta era sempre la seva resposta, i malgrat que tenia molta feina, sempre estava disposat a ajudar. A més, era el primer a donar suport a les activitats del Col·legi i a assistir-hi: des de la festa estiuenca que organitzaven els gestors més joves fins al torneig de pàdel de la delegació de Lleida.

A banda de la seva lloable trajectòria professional, el Ve-nanci era una persona que gaudia d’una intensa vida social. El gestor Pau Garcia, un bon company i amic, el defineix així: “Va saber treballar i gaudir de la vida. Li agradava pas-sar bones estones amb els amics”. Algunes d’aquestes es-tones les va viure amb els Armats de la Sang, col·lectiu del qual era membre i pel qual sentia una veritable devoció, sobretot per la processó de Divendres Sant, de la qual era un incondicional.

Venanci Blanch era una persona propera que sempre tenia un detall amb les persones del seu entorn. Quan visitava les oficines del Col·legi saludava tots els treballadors, indepen-dentment de si tenia pressa o no. La seva actitud relaxada però enèrgica era contagiosa.

Per tot això va marcar un abans i un després en la professió i en el Col·legi, però també en tota la gent que el va conèixer.

Venanci Blanch amb l’equip de la seva gestoria.

Junta de Govern del Col·legi a Lleida de la qual Venanci Blanch era president.

17

EL

GE

ST

OR

OBITUARI

Jaume Roure, president de Fecavem, va obrir l’acte amb un missatge tranquil·litzador i de confiança cap als con-ductors. Roure va afirmar que cada usuari ha de triar l’opció que millor s’adapti a les seves necessitats de mobilitat però que, en qualsevol cas, “al motor de combustió li que-den molts anys de vida”. En aquest sentit, va afirmar que els automò-bils només són responsables del 17% al 24% de les emissions. També va verbalitzar una de les premisses més compartides durant la jorna-da: “Impulsar la renovació del parc antic és necessari i imprescindible per a tots”.

Per la seva banda, Raúl Blanco, secretari general d’Indús-tria i Pimes, va apostar per la cooperació de tots els actors implicats en el sector per trobar solucions a llarg termini. Segons el seu parer, s’ha d’aconseguir una transformació global que vagi més enllà de la reducció d’emissions, tot i que, com va reconèixer, aquest segueix sent un aspecte prioritari.

Manuel Díaz, de PwC España, també va aportar altres da-des: l’any 2030, a Europa el 31% dels quilòmetres es re-

La Federació Catalana de Venedors de Vehicles de Motor (Fecavem) ha organitzat Autmobile Talks, un congrés es-pecialitzat en el sector de l’automoció i que ha rebut el suport del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Amb el lema “present i futur de l’automòbil”, la trobada va reunir prop de sis-centes persones per ana-litzar des dels diferents punts de vista dels agents impli-cats fins a les perspectives d’un sector amb reptes com la mobilitat sostenible.

correran amb mobilitat compartida, per la qual cosa el parc automobilístic es reduirà un 26%. Segons Díaz, això no comportarà una disminució de les matriculacions, sinó que, com que hi haurà més cotxes circulant però tindran una vida més curta, s’espera que es produeixi un aug-ment del 34% dels vehicles matriculats.

José Luís Gata, d’Audatex, va compartir que actualment només un 0,1% dels vehicles són elèctrics, la qual cosa suposa un 2% de les matriculacions a Europa. Tots els participants van coincidir que el camí cap a la descar-bonització i l’electrificació del parc ja és imparable, però

que necessita temps per desen-volupar-se completament. Alfon-so Lluzar, president del COGAC, va ser l’encarregat d’introduir la ponència de Pere Navarro, direc-tor general de Trànsit. Lluzar va assenyalar la importància de la mobilitat eficaç i sostenible com a eix principal de la vida de les per-sones i les empreses. També va voler destacar la figura del direc-tor de la DGT com un professional compromès tant amb la seguretat vial com amb la sostenibilitat

En aquest sentit, el president del Col·legi va recordar el paper dels gestors administratius com a principals ac-tors en la impressió dels distintius ecològics. Per la seva banda, Pere Navarro va afirmar que aquests distintius no patiran cap modificació i que continuaran sent vigents durant molt de temps, ja que “no es vol introduir cap can-vi més que pugui confondre els consumidors”. També va manifestar que el seu objectiu és que Espanya lideri el rànquing de països europeus en matèria de sostenibilitat, com ho fa ara en infraestructures i seguretat vial.

AUTOMOBILE TALKS: “PRESENT I FUTURDE L’AUTOMÒBIL”

Alfonso Lluzar durant la seva intervenció.

18

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La connexió amb Ancert, la plataforma del Consejo General del Notariado, ja és una realitat. Gràcies a una nova funci-onalitat de la plataforma A9 Escriptures, desenvolupada per Gesco amb la col·laboració del Col·legi, s’ha engegat l’A9 Prefirma. Aquesta eina permet als gestors administratius que treballen com a intermediaris o representants gestionar la remissió telemàtica de tota la informació i documentació precontractual relativa a la signatura d’un préstec hipote-cari, de conformitat amb el que disposa la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.

Aquest ha estat el resultat de les accions que ha dut a terme el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalu-nya per defensar la professió davant les obligacions que dicta la Unió Europea en l’àmbit dels contractes de crèdit immobiliari. En aquest sentit, cal destacar la intervenció del Col·legi pel que fa als tràmits d’audiència i informació pública. El COGAC va presentar al·legacions al Projecte de llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari i, posteriorment, al Projecte de reial decret que la desenvolupa, així com les accions realitzades amb els diferents actors que participen en el procediment.

ALFONSO LLUZARPRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIALDE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

Per què el Col·legi impulsa la creació de l’A9 Prefirma? El Col·legi de Gestors de Catalunya té com a objectiu que la professió de gestor administratiu segueixi sent imprescindible per a la societat. Per aquest motiu, sempre estem atents a les noves oportunitats. Volem posicionar-nos al centre de noves activitats que aportin un valor afegit als col·legiats, tot posant a la seva disposició les eines informàtiques.

Com va néixer el projecte? Vam seguir de prop l’aprovació de la nova Llei de crèdit immobiliari 5/2019 i vam fer les al·legacions pertinents per trobar oportunitats que benefi-

ciessin el col·lectiu en el desenvolupament de la nostra activitat. El resultat ha estat aquesta nova eina, que permet que els gestors administratius continuïn sent una figura clau en aquest procés gràcies a l’apoderament amb les entitats bancàries que l’autoritzin i la connexió amb la plataforma dels notaris.

JUAN ANTONIO SANTOS ROVIRAPONENT DE LA COMISSIÓ D’ESCRIPTURES

En què consisteix la plataforma A9 Prefirma? Per oferir aquest nou servei hem fet evolucionar la plataforma A9 Escriptures i hi hem incorporat la funcionalitat de la presignatura. D’aquesta manera, gràcies a la connexió amb Ancert (la plataforma informàtica del notariat) els gestors administratius podem gestionar la presignatura del préstec hipotecari d’una manera senzilla i automàtica.

Quina relació té aquesta eina amb la l’A9 Escriptures? La plataforma A9 Escriptures es fa servir en el procés de postfirma (pagament de l’impost de transmissions patri-monials i inscripció al registre telemàtic). En canvi, la pla-taforma A9 Prefirma es fa servir en el moment previ a la signatura de l’escriptura. És per això que s’ha desenvolupat juntament amb la plataforma Ancert, perquè, tal com indica la llei, el client pugui assignar un notari.

NOVA PLATAFORMA A9 PREFIRMA

19

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Aquest any més de seixanta aspirants s’han presentat a les proves d’accés a la professió de gestor administratiua Catalunya. L’examen ha constat d’una part teòrica sobre diversos blocs temàtics de l’àmbit del dret (laboral, civil o mercantil, entre d’altres) i d’un cas pràctic basat en una situació real amb la qual els aspirants es podrien trobar durant l’exercici de la professió. El Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut de les proves.Els aspirants han de tenir una formació mínima per ser gestors administratius i presentar-se a les proves: han de ser titulats en l’àmbit del dret, l’economia o les ciències polítiques. Enguany, el 48% prové de titulacions relacionades amb l’economia, i el 43%, de titulacions relacionades amb l’àmbit jurídic. Un any més s’ha constatat que, amb l’arribada de les noves generacions, s’ha consolidat la paritat, ja que el 53% dels aspirants són homes i el 47% són dones.

L’Inge és una advocada xilena especi-alitzada en temes d’estrangeria. Ara ha decidit ser gestora administrativa per-què la seva vocació és ajudar a resol-

dre els problemes de la gent i creu que amb aquest títol ho podrà fer en molts més àmbits. Està convençuda que su-perarà la prova d’accés i està molt in-teressada a col·legiar-se tant bon punt surtin les notes.

La Maria Rosa, que ve de Lleida, està cursant el màster d’Advocacia, però també vol obtenir el títol de gestora administrativa, ja que creu que aques-tes dues professions es complemen-ten i permeten tenir un perfil molt més ampli i competitiu. La prova li va semblar assequible d’acord amb el te-mari.

L’Ivan ja treballa en una gestoria com a advocat laboralista. S’ha presentat a la

prova d’accés perquè creu que aquest títol pot ser una garantia per al seu futur professional i un tret diferencial respecte d’altres professionals.

El màster, una altra via d’accés

Un cop superats els estudis, un total de cinquanta-dos estudiants dels màsters de Gestió Administrativa que s’impar-teixen a Catalunya també accediran a la professió. Actualment hi ha tres universitats catalanes que imparteixin aquesta formació: la Universitat Abat Oliba-CEU, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida. Així doncs, aquest any més de cent titulats uni-versitaris podran optar a ser gestors administratius a Catalunya.

PROVES D’ACCÉS A LA PROFESSIÓ 2019

Representants del Col·legi es van reunir amb el nou gerent

de l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barce-

lona, Antoni Fernández, i el seu equip de treball. Alfonso

Lluzar, president del Col·legi; Concha Forteza, vocal cinque-

na, i Marina Rocabruna, gerent, van visitar les noves instal-

lacions d’aquest organisme, un canvi que té com a objectiu

donar un millor servei tant als professionals del sector com

als ciutadans. A la reunió es va parlar de diversos temes que

afecten els gestors per tal de buscar vies de millora per a

totes dues entitats.

REUNIÓ AMB L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA

20

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ha renovat el conveni amb la Mutualidad de Gestores Administrativos (Mutuaga), l’entitat asseguradora sense ànim de lucre que té com a activitat principal esdevenir el sistema de previsió social alternatiu al règim públic de la Seguretat Social per als gestors administratius.

En l’acte de signatura, el COGAC estava representat per Alfonso Lluzar, president, i Marina Rocabruna, gerent de l’entitat. Els assistents de part de Mutuaga van ser Juan Antonio Santos, president, i Pau Garcia, vocal tercer.

El nou conveni, que renova la confiança en la col·laboració de totes dues entitats, té l’objectiu de dur a terme accions conjuntes en benefici dels professionals del nostre col·lectiu i incentivar l’adhesió dels gestors administratius a Mutuaga.

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya ha re-novat, un any més, el conveni de col·laboració amb Ferrer & Ojeda, empresa especialitzada en la mediació d’asse-gurances. Ferrer & Ojeda continuarà prestant al COGAC els serveis d’informació, consultoria, assessorament, me-diació i assistència tècnica preparatòria; la formalització de contractes d’assegurances i reassegurances privades i l’assistència posterior al prenedor.

A l’acte de signatura van assistir, de part del Col·legi, Al-fonso Lluzar (president), Pau Garcia (ponent de la Comis-sió d’Assegurances) i Marina Rocabruna (gerent); de part de Ferrer & Ojeda van acudir-hi Lluís Ferrer (president) i Joaquín Llobet (assessor).

EL COGAC I MUTUAGA RENOVENLA CONFIANÇA

EL COL·LEGI I FERRER & OJEDA SIGNEN EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ

El conveni es va signar el mes de juliol.

La signatura va tenir lloc a la seu del Col·legi.

21

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Pere Vallhonrat, gestor administratiu ju-bilat, és el principal conservador del Mu-seu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí, centre inaugurat el 1960 i situat a la finca on viu la família Vallhonrat des de fa diverses generacions. Al museu hi ha objectes de principis del segle xvii fins al segle xx que il·lustren l’evolució sociocultural i convi-den a fer un viatge al passat i reflexionar sobre la societat contemporània.

Enguany, la Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca de col·leccionisme, conservació i exposició de les peces que formen part del centre. Pere Vallhonrat afir-ma que “rebre aquesta distinció és un honor i un reconeixe-ment a la feina feta durant anys” i afegeix que “amb el temps el museu ha esdevingut un referent a Rubí i al Vallès pel que fa a la protecció i la promoció del patrimoni històric de la zona”. Segons el col·legiat, “el museu rep uns cinc mil visitants l’any”.

El seu pare, Miquel Vallhonrat i Brau, va ser qui va començar a ordenar les peces que són propietat de la família i a reco-pilar els objectes comprats i els que aportaven els amics i els veïns de Rubí al museu. Pere Vallhonrat va continuar el llegat del pare i, avui, les seves filles, Núria i Anna, també estan implicades en el projecte.

Actualment, les cinc sales que formen el museu exposen gairebé nou mil objectes de tota mena: aparells elèctrics, còmics, botes de vi, estris i eines de treball, mobles, peces

d’ús domèstic i armes, entre d’altres. A més, el centre acull objectes d’altres èpoques i llocs del món: fòssils de més de 540 milions d’anys d’antiguitat, escultures i ceràmica precolombina o mobiliari marroquí. També hi ha un espai dedicat a l’artista del cristall Pons Cirac, on es poden veure quadres, gerros i talles de vidre únics i originals.

Museu Etnogràfic Vallhonrat

Plaça de Montserrat Roig, s/n

08191 Rubí (Barcelona)

www.museuvallhonrat.com

Fa deu anys, l’entitat es va ampliar amb l’espai Auditori Vallhonrat, que acull tres sales desti-nades a exposicions, actes culturals, confe-rències o presentacions i una biblioteca amb més de tres mil llibres dels segles xviii, xix i xx.

LA FUNDACIÓ MUSEU ETNOGRÀFIC VALLHONRAT REP LA CREU DE SANT JORDIPere Vallhonrat, gestor administratiu jubilat, és el conservador del Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí

22

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Un any més, per celebrar l’estiu en un ambient distès i divertit, el Col·legi va reunir els gestors catalans a la White Party més tropical que s’hagi celebrat mai.

La trobada es va fer en un ve-ler que va salpar del port de Barcelona i va fer un recorregut pel front marítim fins a Castell-defels. Un cop allà, els assistents van desembarcar per anar a so-par en un restaurant ubicat a la platja.

Per amenitzar la vetllada, un grup de ballarins va fer una demostra-ció de haka i danses polinèsies i van convidar el públic a aprendre algunes coreografies.

Com ja és tradició, es va organitzar un concurs d’Instagram entre totes les fotos compartides amb l’etiqueta #wpgestors19. La fotografia que va rebre més likes —i, per tant, la guanyadora d’enguany— va ser de @guillemgarate, que va rebre com a premi un Google Home Mini, un altaveu intel·ligent amb assistent de veu incorporat.

WHITE PARTY 2019, UNA FESTA MOLT TROPICAL

2 de juliolComissió de Trànsit

10 de juliolComissió Econòmica, Financera,Comptable i Tributària

Comissió de Comunicació

11 de juliolComissió d’Estrangeria i Nacionalitats

17 de juliolComissió Laboral

18 de juliolReunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, en què va participar el president del COGAC

23 de juliolPle del Consejo General a Madrid, en què va intervenir el president del COGAC

25 de juliolComissió Deontològica

30 de juliolJunta de Govern

12 de setembreReunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, en què va participar el president del COGAC

17 de setembreComissió de Trànsit

18 de setembreComissió laboral

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

Comissió de Comunicació

25 de setembreJunta de Govern

26 de setembrePle del Consejo General a Madrid, en què va intervenir el president del COGAC

AGENDA

23

EL

GE

ST

OR

DIVERSOS

Aquells meravellosos 80!Tot canvia, excepte el nostre compromís amb la teva salut

Tot inclòs des de

42,59€*

Assegurances de salut amb un ampli quadre mèdic, cobertures de medicina esportiva, d’assistència en viatge i d’hospitalització a qualsevol centre del món. Els nostres socis també disposen, sense cost afegit, d’un espai on fer reunions de feina o celebrar festes d’aniversari.* Prima mitjana any 2019 per persona, calculada per a una família de 5 membres (pare de 50 anys, mare de 48 anys, fills de 15, 12 i 9 anys), residents a Barcelona, que té contractada l’A-S Total i a la qual s’apliquen els descomptes vigents. Amb descompte promocional garantit.

93 414 36 00 - www.mgc.es

Amb tu

des de

1982

lliure elecció de ginecòleg i pediatra