Annex

a la Memòria realitzada per Mª Rosa Vives Lliteras.

ANÀLISI DELS USOS DEL DIBUIXCOM A EINA COMUNICATIVA DINS LES CLASSESDE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A SECUNDÀRIA

pàgina 1

FORMULARI KPSI

Nom de l'alumne:ÒRGAN ESTUDIAT:

Data: Data: Data:Saps dibuixar l'òrgan amb finalitat científica?En podries dir les parts?Coneixes a quin sistema del cos humà pertany?Saps a quina part del cos es troba?Saps en quins altres òrgans d'aquest sistema comunica?Coneixes la seva funció? Podries explicar alguna patologia que s'hi relacioni?Sabries descriure com realitza la seva funció?I amb quina finalitat?Coneixes per quin teixit o teixits està format?

El codi utilitzat és senzill: No ho sé. Si, més o menys Si ho sé.

pàgina 2

RESULTATS DE LA RECERCA. DIBUIXOS DELS ALUMNES.

pàgina 3

RESULTATS DE LA RECERCA. DIBUIXOS DELS ALUMNES DE DIVERSITAT.

pàgina 4

LECTURA NUM.1

LES DISSECCIONS AL SEGLE XI

•Si pudieras asomarte al centro de la tierra, ¿lo harías?•Naturalmente!•Sin embargo, puedes asomarte al interior del ser humano y no lo haces.•A Ibn Sina (Avicena) se le borro la sonrisa.•La humanidad esta muy cerca del salvajismo y tiene que regirse por normas. Una de nuestras

reglas prohíben la mutilación de los muertos, a quienes un día el profeta resucitará de sus sepulcros.

•¿Por qué la gente sufre la enfermedad abdominal?•Abre la barriga de un cerdo y estudia el enigma. Los órganos del cerdo son idénticos a los del

hombre. Así consta por escrito desde los tiempos de Galeno, cuyos colegas griegos no le permitieron abrir seres humanos.

Noah Gordon en el best seller El Médico.

pàgina 5

LECTURA Nº2:

ELS METGES FORENSES. HISTÒRIA ACTUAL D'UNA AUTÒPSIA

Explicació d'un periodista en un article del diari El País

Actualment un forense es passa el dia examinant cossos de persones i redactant informes pel jutge. Quan el cos a estudiar és el d'un mort, també l'obre i explora per dins. Com podeu deduir no es dedica només als cadàvers, majoritariament veu lesionats per accidents de cotxe i per maltractaments.

...Primer va tallar els vestits fins a deixar el mort completament despullat. Desprès va entrar a la sala un sergent de la guàrdia civil, que actuava com a policia judicial, per prendre les empren tes dactilars. La taula sobre la que es posa el cadàver és d'acer i te un dispositiu per poder pujar-la o baixar-la a voluntat,en un extrem hi ha una maneta de dutxa i una aigüera, també un aspirador de fluids corporals. Les eines són senzilles: unes tisores semblants a les de podar, un conjunt de bisturís i tisores de diverses formes i mesures i una petita serra circular per a obrir el crani.−Ja que es tracte d'un accident laboral, - va dir la doctora – hem de fer una autòpsia complet, per evitar problemes amb la companyia asseguradora. Això comporta obrir les tres cavitats: la toràcica l'abdominal i la cranial.−Abans però fem un examen general extern, per veure si hi ha traumatismes, signes de violència o qualsevol cosa que ens cridi l'atenció. Aquest examen serveix per fer la Fitxa antropològica, on hem d'anotar dades com per exemple: la forma de la cara, de les orelles, dels ulls, el color de la pell...−Les livideses o taques rosades de la pell són signes de la mort, la rigidesa del cos arriba al seu màxim a les 24 hores d'haver-se produït, desprès disminueix. La sang ara és encara líquida dins les artèries i venes, però quan mirarem les cavitats cardíaques hi trobarem uns coàguls postmortem molt tous. La opacitat de la còrnia és un altre fenomen cadavèric. També els peus ens diuen moltes coses. (Els morts no diuen mentides). Agafarem mostres de sang i de l'humor vitri de l'ull que és molt important per a l'examen toxicològic i també per a saber l'hora de la defunció.− Obrirem el cadàver fent una sola incisió central, i de dalt a baix del tronc, però ho podríem fer d'altres maneres. Una vegada tinguem obert el cos traurem els diversos òrgans i els observarem detingudament... Amb un ganivet llarg i esmolat va obrir els pulmons, buscant les causes de la mort. Va fer el mateix amb el fetge, els ronyons i quan va arribar al cor es va aturar.−Mira, va dir, està trencat el pericardi per la part del darrera, l'ha matat un augment de la pressió toràcica que l'ha fet explotar, sense provocar altres fractures. Observa aquests puntets vermells que es veuen quan tallem el cor, són característics d'una mort per asfixia. Els tornarem a veure al cervell...−Aquest cervell és molt bonic, si hagués estat el d'un malalt d'Alzehimer, es trobaria molt desorganitzat.I va acabar l'autòpsia, ja havia trobat el que volia.

pàgina 6

LECTURA Nº3:

L'OBSERVACIÓ I EL DIBUIX A LES CLASSES DE BOTÀNICA DEL DOCTOR PIUS FONT I QUER.

... calia observar-les molt bé, fen-ne una descripció detallada. Calia dibuixar-les, fet que obligava a una observació més acurada i al marge de la qualitat del dibuix, comportava una exploració més atenta de la planta ... La descripció exacta en un quadern de pràctiques anava acompanyada dels dibuixos de les parts més característiques de la planta .... La coloració dels dibuixos també tenia a vegades força importància.

Pocs alumnes tenien l'habilitat suficient per fer gràfics presentables. Per a la majoria era un esforç que anaven superant al llarg del curs. Aquest treball pacient i meticulós tenia la finalitat de fitxar l'atenció en aquells caràcters que sense una exposició clara descriptiva i gràfica serien difícils de comprendre i fàcils d'oblidar.

... Tenia una cura molt especial del llenguatge, per utilitzar sempre el mot tècnic apropiat i també donava molta d'importància a l'expressió gràfica. La realització perfecte del dibuix botànic científic crec que fou un propòsit molt destacat del seu mètode, tant docent com d'investigació.

... Font i Quer tenia un ajudant Eugeni Sierra que tot just acabat el seu ensenyament primari omplia la pissarra am les seves obres, a vegades enfilat a un tamboret. De vegades quan entràvem al laboratori, els dibuixos ja estaven fets. D'altres, tots assistíem embadalits al traç dels guixos de colors, que acabaven conformant unes imatges on s'unien gust artístic i rigor científic. Font i Quer guiava a Sierra perquè pogués copsar en els seus dibuixos els caràcters científics de la planta. Sierra va arribar a ser un il·lustrador científic de prestigi mundial i va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona cap allà els anys 1960.

Duran X, CREU CASES, Col·lecció de biografies, Fundació Catalana per a la Recerca (pag 52, 53, 54 i 55 )

pàgina 7

QÜESTIONARI PER A PASSAR ALS ALUMNES ABANS DE LA VISITA A L'EXPOSICIÓ.

Nom......................................................................... Curs............

1- Havies sentit parlar d'aquesta exposició abans?

2- Què en penses?

3- Què creus que veuràs?

4- Què t'interessa trobar-hi?

5- Hi ha alguna part de l'interior del cos humà que t'interessi especialment? Per què?

pàgina 8

PROTOCOL PER L'ALUMNE.

VISITA A L'EXPOSICIÓ COSSOS HUMANS (Bodys) A BARCELONA. (1ª part)

Nom................................................................Grup...............Data........

L'exposició de cossos humans feta amb finalitats científiques, ens interessa per estudiar anatomia. Aquest cossos es mostren actualment al gran públic a edifici de les Drassanes de Barcelona. Els cossos exposats, dis seccionats de manera tal que permeten veure el seu interior ens ajuden a conèixer unes parts que difícilment podríem observar, ja que no som metges forenses ni estudiants de medicina. Cada cos s'ha destinat a una finalitat diferent; uns ens permeten veure el sistema nerviós, altres el digestiu....

Tot el que veureu es pot observar a simple vista sense necessitat de lupes o microscopis, els cossos han estat manipulats per tal d'aconseguir aquesta finalitat. Veureu els òrgans sencers tal com són, tret d'alguns casos en que s'han seccionat per esbrinar algun detall del seu interior.

Recordeu que en aquesta exposició veiem els volums reals dels òrgans. Si bé hem d'evitar una contemplació morbosa, d'entrada ens interessa ser una mica

xafarders i acostar-nos-hi per conèixer respostes a preguntes que ens fem sovint sobre el nostre cos.

EXERCICI 1-Comenceu observant, trobareu respostes a preguntes com aquestes: Com és el bíceps realment? Com l'he de mirar, per tenir-ne una idea més clara? I el diafragma, que no he vis mai, on es troba? I quina forma te? Quins són els ossos més petits del nostre cos? Quina és la seva mesura?

Com és la medul·la espinal? Es com em pensava o no? Com es veu el genoll per dintre? Hi ha algun lloc on es pugui veure el menisc? Com és el fetge? Quina forma te? On es localitza? Quins són els òrgans veïns? On puc veure l'epiglotis. Quina és la seva forma ? Quina forma i quina grandària te l'úter? Amb quins òrgans comunica? Com es troba

col·locat en referència a aquests? Com és un embrió de tres setmanes? I un fetus de quatre mesos? Es possible separar d'una sola peça tota la pell del nostre cos? ...

pàgina 9

EXERCICI 2- Després de l'observació fareu un apunt de camp d'un òrgan del cos humà, seguint les instruccions que ja coneixeu. El professor disposa de 10 protocols diferents. Cada alumne ha de fer el dibuix que li correspongui.

ÒRGANS QUE ES DIBUIXARAN A L'EXPOSICIÓA un mateix òrgan l'hauran de dibuixar dos alumnes del mateix grup classe, així n'hi haurà

dos que hauran dibuixat el mateix òrgan, aquests formaran una parella que servirà per fer una nova activitat; Exposar a davant els seus companys el que han aprés d'aquell òrgan.Les parelles 10 i 11 poden ser triades pel professor estre els alumnes amb més interès pel tema..... 1- La columna vertebral.

2- L'estomac.3- El cor.4- El cervell.5- Un ronyó.6- L'arbre bronquial.7- Els testicles.8- El pàncrees.10- Una parella haurà investigar la tècnica de momificació emprada. I explicar-ho a classe.11- Una altra parella haurà de buscar patologies dels pulmons, de la bufeta de la fel

(vesícula biliar) i de la matriu...i les haurà d'esposar a classe.

I el proper dia que tingueu classe de ciències de la naturalesa, exposareu a la classe el que heu fet. Us caldrà preparar aquesta exposició oral conjuntament amb la vostra parella de treball ja que el resultat s'avaluarà. Per últim necessitareu un llapis i una carpeta dura que us permeti posar el paper per dibuixar-hi a sobre.

pàgina 10

ACTIVITAT PER FER AL RECINTE DE L'EXPOSICIÓ (2ªpart)

Nom del alumne......................................... Grup.............. Data...............

Nom de l'òrgan a estudiar.........................................

Quan haureu localitzat el cos que us permeti veure millor l'òrgan que us interessa. Comenceu observant-lo. Abans de que el llapis solqui el paper, hem de discernir les formes.

Estudiarem quina ha de ser la nostra posició envers el que volem dibuixar (Ens hem de posar de front o al lateral dret...?) Ho hem de programar segons convingui, volem que ens quedi bé el dibuix i que s'hi puguin representar la majoria de parts possibles. Si cal en podeu fer més d'un, de dibuix, però no compteu amb més de cinc minuts per a cadascun. Penseu que us demanem un dibuix naturalista amb finalitats científiques, semblant els que ja us hem ensenyat al preparar la sortida.

No poseu noms encara, però programeu l'espai considerant que ho haureu de fer posteriorment. S'ha presentar el dibuix amb el nom de les parts i un petit text explicatiu a la base fet per vosaltres mateixos com si fos un peu de foto.

Finalment procureu concentrar-vos i fer el dibuix sense interrupcions. I quan l'haureu acabat doneu-lo al professor.

pàgina 11

ALGUNS EXEMPLES DELS APUNTS DE CAMP FETS A L'EXPOSICIÓ PELS ALUMNES(Contenen els comentaris, fets davant els alumnes en el moment d'entregar l'apunt.)

L'ARBRE BRONQUIAL Nº1: no l'has dibuixat sencer, els alvèols no es poden veure a simple vista.

L'ARBRE BRONQUAL Nº2, més ben aconseguit que el nº1, es possible que l'observador estigués més ben situat.

pàgina 12

CERVELL: No tot el que dibuixes és cervell, has encertat al fer dos dibuixos, eren necessaris.

LA COLUMNA VERTEBRAL: Has dibuixat teixits que no són de la columna. I el nº de vertebres?

pàgina 13

UNA PULMONS MALATS I UNS DE SANS: es veu clarament que els malats que eren d'un fumador són més grossos i més foscos que els sans.

EL PÀNCREES A SOTA: No hi havia un pàncrees que no es trobés seccionat?

pàgina 14

EL COR: Saps on va a parar l'aorta? Torna a mirar el cor i fes més d'un dibuix.

L'ESTOMAC : Posa-li volum, en aquest cas ens pot ajudar a entendre millor l'apunt. Vigila el traç, recorda com s'ha de fer.

pàgina 15

EEl EL FETGE: Bastant bé

UN RONYÓ: Hi ha més òrgans dibuixats aquí.

pàgina 16

QÜESTIONARI PER FER A CASA DESPRÉS DE FER L'OBSERVACIÓ I L'APUNT DE CAMP A L'EXPOSICIÓ.Aquesta feina per fer a casa és per reflexionar; A les qüestions de l'exercici 1, i d'altres que se us ocorrin, tot mirat l'exposició, només les podeu resoldre allà mateix després d'una observació acurada. Les que us posarem tot seguit les heu de contestar a casa el més aviat possible, quan encara teniu fresc el que haureu vist. Si les feis a casa, podreu consultar el llibre i els apunts de classe.

a- Quin òrgan dels que has vist et recorda: -un paraigües, -una pera, -la cua d'un cavall...

-Trobes alguna relació entre la forma d'aquests òrgans i la seva funció?

b- T'ha sorprès la mida del fetge? En quan a volum amb quins altres òrgans del cos humà el podem comparar?

c- De quin teixit creus que està format el diafragma?

d- Com és que quan ens referim al futur nadó, a vegades utilitzem la paraula embrió, i altres vegades la paraula fetus?

e- Elabora un petit text, sobre l'òrgan que has dibuixat que inclogui les seves característiques, funció i relació amb altres òrgans. El faràs servir per fer l'exposició oral a classe.

pàgina 17

QÜESTIONARI PER FER A CLASSE DESPRÉS D'HAVER FET LA VISITA

NOM: DATA:

1- Has trobat el què esperaves veure a l'exposició?

2- Creus que fer un dibuix del que has vist t'ha ajudat a entendre-ho millor? Per què?

3- Penses que ara saps més coses sobre anatomia humana que abans d'anar a l'exposició?Per què?

pàgina 18