anàlisi del dibuix de la persona

Anàlisi del dibuix de la persona

índex

1. Introducció 3

2. Detalls 5

3. Perspectiva 19

5. Interrogatori posterior 22


3

1. INTRODUCCIÓ

El dibuix de la persona és, d’entre els tres dibuixos de l’HTP, el que genera més asso-

ciacions conscients i, per tant, el que provoca més defenses en l’individu que ha de di-

buixar. Aquest dibuix fa sorgir sentiments tan intensos que alguns individus especialment

trastornats poden arribar a refusar la tasca. És precisament per aquesta raó que es dema-

na en darrer lloc, quan la persona ha tingut temps d’adaptar-se a la situació mitjançant els

dibuixos de les anteriors figures.

Dibuix realitzat per una nena de 4 anys. A aquesta edat és comú que les extremitats es dibuixin de forma unidimensional

La qualitat en el dibuix de la persona reflecteix l’habilitat del subjecte per funcionar en

les relacions personals i ambientals i per sotmetre el jo i les relacions interpersonals a

una avaluació crítica i objectiva. Les àrees addicionals per a la interpretació del dibuix de

la persona poden referir-se al concepte que té el subjecte sobre el seu rol sexual i la seva

actitud cap a relacions interpresonals específiques o relacions interpersonals en general.

Dibuix realitzat per un nen de 9 anys diagnosticat de transtorn autista. En aquest dibuix s’observa la represen- tació d’una “persona-estel”; el sentiment d’identitat est{ tan profunda- ment afectat que l’infant és incapaç de realitzar una figura humana que pugui reconèixer-se com a tal. El seu desig d’allunyar-se dels altres i del món es veu reflectit en la representació de la “persona-estel”.


4

La figura petita és, en general, una mostra d’inadequació, del jo inhibit i de preocupa-

ció per les interaccions amb l’ambient. Se sol trobar més freqüentment en població

clínica i en infants d’educació especial, però també està present en els infants intro-

vertits i insegurs. En certs casos podria indicar l’existència d’un estat depressiu.

La figura gran, habitual en infants petits, no adquireix significació clínica fins als vuit

anys. S’associa amb conductes expansives, de tipus impulsiu, amb poc autocontrol i,

de vegades, també amb inmaduresa. En adolescents o adults pot ser un tret indica-

dor de narcisisme i ideacions paranoides.

Una notòria diferència proporcional entre el costat dret i l’esquerre de la persona

suggereix de forma general cert desequilibri de la personalitat i, de forma més espe-

cífica, podem trobar confusió en el rol sexual.

Dibuix realitzat per un nen de 7 anys. Presenta dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura i en l’atenció sostinguda. La situació familiar és força complexa, ja que els pares estan separats, el pare està a la presó i el seu germà rep tractament psiquiàtric. La característica principal d’aquesta figura és la proporció petita, que segons Koppitz ha estat associada a inseguretat extrema, retraïment i depressió. Machover, Jolles, Levy i Lewinson (1964) coincideixen en que la figura petita indica sentiments d’inadequació, inhibició del jo, preocupació per les relacions amb l’ambient i, sobretot, depressió.


5

2. DETALLS

Esquema de la persona: tipus de detalls

Persona Detalls

essencials

Detalls no

essencials

Detalls

irrellevants

Detalls

degradants

Detalls

extravagants

•Cap

•Tronc

•2 cames

•2 braços

•Trets facials: 2 ulls,

nas, boca, 2 orelles

•Coll

•Mans

•Peus

•Cabell

•Roba

•Objectes: bastons, es-

pases, bosses, cigarros,

joguines, etc.

•Pallassos, figures

grotesques, morts

Característiques irreals

que indiquen falla en el

sentit de realitat: trans-

parència d’òrgans in-

terns, monstres, barreja

de persones i animals,

més d’un nas, etc.


6

2.1 Detalls essencials

La persona ha de tenir una cap i un tronc, i dues cames i dos braços (tret que sola-

ment se’n pugui veure un o que s’expliqui la seva absència d’alguna manera, com per

exemple una amputació).

Les caracteristiques facials han d’incloure dos ulls, un nas, una boca i dues orelles

(tret que la posició no permeti veure les orelles o que s’expliqui la seva absència ver-

balment).

Dibuix realitzat per un nen de 5 anys en què s’observen les parts del cos separades entre si. Els ulls i la boca (els primers trets que s’integren cap als 3 anys en el dibuix del capgròs) apareixen fora del cap. La inte- gració pobra de les parts de la figura (que en aquest cas seria desintegració entre les parts de la figura) és considerada un indicador d’inestabilitat, im- pulsivitat i falta de cordinació. La causa pot estar relacionada amb immaduresa, retard evolutiu, deteriorament neurològic o retard mental


7

2.1.1 Cap

Els investigadors pensen que el cap representa l’àrea de la intel·ligència, així com el

control dels impulsos i la fantasia.

El cap excessivament gran és dibuixat freqüentment per subjectes desajustats que

emfatitzen la intel·ligència o la fantasia com a font de satisfacció. Tot i això, dibuixar

el cap gran pot tenir diferents lectures. El cap gran és dibuixat sovint per infants pe-

tits. Durant l’etapa escolar, el cap gran s’associa amb esforç intel·lectual, immadu-

resa, agressió, migranyes... Com podem veure, les interpretacions són variades, per

la qual cosa cal anar amb cura i investigar les circumstàncies de l’individu per tal

d’aproximar-se al significat d’aquest element.

El cap desproporcionadament petit el dibuixen subjectes amb trastorn obsessivo-

compulsiu i pot representar la negació del lloc on es generen els pensaments doloro-

sos i els sentiments de culpa. Altres autors com Koppitz relacionen el cap excessiva-

ment petit amb sentiments intensos d’inadeqüació intel·lectual.

L’èmfasi en les línies perifèriques

del cap suggereix que l’individu

està realitzant grans esforços per

mantenir el control dels seus im-

pulsos a causa de fantasies pertor-

badores o d’ideació obsessiva.

Dibuix realitzat per una nena d’11 anys. El cap gran ha estat associat amb èmfasi en les funcions intel·lectuals, preocupació pel rendiment acadèmic o problemes fí- sics com el mal de cap. La posició un tant rígida de la figura suggereix tensió per sentir-se observada (diu que li estan fent una foto). Els detalls de la roba indiquen un bon nivell d’inteligència. Els ulls grans han estat associats, en persones adultes, amb paranoia; no obstant, Koppitz no els considera un indicador emocional.


8

2.1.2 Tronc

El tronc és la base dels impulsos i necessitats bàsiques, i aquesta condició determina

la interpretació de la seva representació gráfica.

Un tronc desproporcionadament gran indica la possible presència d’impulsos no

satisfets, mancança que el subjecte pot estar sentint intensament.

Un tronc desproporcionadament petit suggereix la negació dels impulsos corporals,

sentiment d’inferioritat, o les dues possibilitats.

Un tronc llarg i prim té connotacions esquizoides.

Les proporcions de les espatlles són un índex del sentiment de poder o força bàsica,

tant física com psicològica.

Les espatlles massa grans indiquen sentiments de força o preocupació extrema.

Les espatlles petites suggereixen sentiments d’inferioritat.

La desigualtat en la mida de les espatlles indica l’existència d’un estat de desequilibri

de la personalitat del subjecte, que pot ser temporal en infants.

Dibuix realitzat per un nen de 8 anys que presenta trastorn generalitzat del desenvolupament amb trets psicòtics. En aquest dibuix destaca l’asimetria pronunciada de les extremitats, que Koppitz ha associat amb l’agressivitat. Aquesta característi-ca es troba més sovint en pacients amb lesió cerebral i pacients clínics. Segons Machover, reflecteix falta de coordinació, inadequació física o confusió en la dominància lateral. En aquest cas en particular podria relacionar-se amb el deficient control de si mateix i l’agressivitat que manifesta cap als seus companys durant les crisis.

D’altra banda, es pot observar que en la representació de la figura humana només s’hi diferencien dues parts: el cap i el cos, que no presenta detalls de roba ni res que indiqui una diferenciació entre les extremitats i el tronc, la qual cosa suggeriria falles en la integració de les parts dins l’esquema corporal.


9

Les espatlles ben dibuixades i arrodonides indiquen una expressió de poder suau,

flexible i equilibrada.

Les espatlles quadrades connoten actituds hostils i sobredefensives.

La incapacitat per tancar la base de la pelvis és un fort indicador de dificultats en

l’{mbit sexual del subjecte. A molts adolescents els resulta difícil dibuixar la part

baixa del tronc (el lloc dels impulsos sexuals).

La línia de la cintura pot considerar-se com la coordinadora dels impulsos de poder

(tronc superior) i els impulsos sexuals (tronc inferior).

L’èmfasi excessiu en la cintura, generalment expressat per la dificultat de dibuixar el

cinturó o per un cinturó massa ombrejat, implica conflictes en l’expressió i el control

dels impulsos sexuals.

L’omissió del tronc és freqüent en infants amb discapacitat intel·lectual, dificultats

d’aprenentatge o lesions cerebrals. Tot i que no és significativa en infants petits, pot

ser un signe de psicopatologia a partir dels sis anys.

Dibuix realitzat per un nen de 4 anys. En aquesta figura es pot observar l’omissió del tronc, però a aquesta edat és habitual la representació de la figura humana com el que s’ha denominat “el capgròs”, composta per un cercle per representar el cap, del qual en surten línies per representar les extremitats.


10

Dibuix realitzat per un nen de primer de pri- mària. L’omissió del cos o del tronc no és habitual entre infants d’aquesta edat. Segons Koppitz, podria reflectir retard mental, immaduresa se- vera a causa de retard evolutiu o pertorbació emocional amb forta ansietat pel cos.

2.1.3 Braços

Els braços es consideren el mitjà per controlar o realitzar canvis en l’entorn del

subjecte.

Els braços massa llargs (arriben als genolls) indiquen que el subjecte està realitzant

un esforç ambiciós en el seu desenvolupament. Són dibuixats amb certa freqüència

per infants agressius.

Els braços molt curts (no arriben a la cintura) indiquen una pobra presència

d’impulsos per controlar l’ambient o sentiments d’incapacitat per fer-ho. Són

dibuixats per individus amb dificultats per interaccionar amb l’ambient i amb altres

persones.

Els braços enganxats al cos reflecteixen un control intern rígid i dificultats per

connectar amb els demés, així com certa tendència a la introversió. En alguns

individus també poden manifestar la necessitat de protegir-se de l’exterior mitjançant

un control rígid del jo.

Els braços amples suggereixen que l’individu té un sentiment b{sic de força per

lluitar.

Els braços prims indiquen sentiments de debilitat del subjecte.


11

L’omissió d’ambdós braços implica forts sentiments d’inadequació.

Els braços en forma d’ales sovint són dibuixats per individus que pateixen un trastorn

esquizofrènic.

L’omissió dels braços reflecteix ansietat i culpa per conductes socials inacceptables

en què estan implicats braços i mans.

2.1.4 Cames

Dibuix realitzat per una nena de 9 anys. Presenta dificultats d’aprenentatge i una situació familiar com- plicada. En aquest dibuix podem observar els braços curts, que indiquen absèn- cia d’impuls i que en aquest cas es poden relacionar amb un possible sentiment de tristesa ocasionat per l’absència de vincles afec- tius importants.

Les cames es poden considerar la representació de la vivència del subjecte en

relació a la seva autonomia dintre de l’ambient.

Les cames desproporcionadament llargues representen una lluita intensa per

l’autonomia, mentre que les cames molt curtes impliquen sentiments de constricció.

La disparitat en la mida de les cames connota ambivalència respecte a la lluita per

l’autonomia o la independència.

Les cames juntes es troben de forma freqüent en població clínica i en infants amb

tendències psicosomàtiques. Es pot interpretar com un signe de tensió en l’infant i

un intent rígid de controlar els propis impulsos sexuals, o bé com un temor a patir un

atac d’aquest tipus. Algunes nenes abusades presentaven aquesta característica en

els seus dibuixos.

L’omissió de les cames és extremadament rara fins i tot en infants petits. Es tracta


12

d’un dels primers elements que es reprodueixen en les primeres etapes madurati-

ves. L’absència de cames indica conflicte en aquesta àrea, o bé intensos sentiments

d’angoixa i inseguretat.

2.1.5 Ulls

Els ulls, receptors dels estímuls visuals, són el detall més revelador de les caracterís-

tiques facials. Generalment són el primer detall facial que dibuixa un infant petit.

Els ulls molt petits poden indicar que la persona desitja “veure” el menys possible.

Els ulls buits, sense intent d’indicar els globus oculars o les pupil·les, indiquen una for-

ta tendència a evitar els estímuls visuals pertorbadors.

Els ulls guenyos solen estar presents en infants o individus que senten hostilitat cap

als demés, i s’interpreten com a indicadors de ràbia i rebel·lia.

L’omissió dels ulls es considera patològica i fa sospitar de la presència d’al·lucinacions

visuals.

2.1.6 Orelles

L’omissió de les orelles pot indicar la presència d’al·lucinacions auditives, encara que

les orelles són omeses amb freqüència per subjectes amb dificultats intel·lectuals

però ben ajustats.

L’èmfasi exagerat en les orelles generalment

es veu en dibuixos de subjectes amb trastorns

paranoides. Aquests individus poden estar ex-

pressant un desig gairebé aclaparador d’escoltar

clarament el que creuen que els demés diuen

sobre ells.

Dibuix realitzat per un nen d’11 anys que presenta trets psicòtics. En aquest dibuix, a més d’una pobra integració de les parts reflectida en el descentrament del cap respecte del tronc, hi destaca l’èmfasi en el dibuix de les orelles, la qual cosa pot indicar al·lucinacions auditives, el desig d’emmudir les crítiques dels altres o susceptibilitat en relació a les opinions dels altres.


13

2.1.7 Nas

L’èmfasi exagerat en el nas suggereix preocupació fàl·lica i possible por de castració.

L’omissió del nas s’associa a conducta tímida i introvertida, amb absència

d’agressivitat manifesta i/o pobre interès social.

2.1.8 Boca

La boca, que es considera el receptor de les primeres sensacions agradables,

pot considerar-se també un instrument d’agressió; la probabilitat que sigui així

augmenta quan es dibuixen les dents.

Una boca massa gran implica erotisme oral, tendències agressives orals o les

dues coses. L’omissió de la boca és un tret altament significatiu i el trobem en un

alt percentatge de població clínica. Reflecteix sentiments d’angoixa, inseguretat

i introversió. S’interpreta com una incapacitat o rebuig per part del subjecte de

comunicar-se amb els altres.

2.2 Detalls no essencials

En el dibuix de la persona s’hi solen incloure coll, mans, dits, peus, cabell i roba.

2.2.1 Coll

El coll representa la unió entre el cap (àrea del control) i el cos (àrea dels impulsos), i

s’interpreta com un índex de la coordinació entre les dues parts.

L’omissió de la línia de la barbeta en els dibuixos frontals o de la línia del coll en els

dibuixos de perfil implica dificultats en el impulsos corporals bàsics, probablement

amb una dificultat per exercir el control adequat. La mateixa interpretació se sosté

quan s’omet el coll completament. En aquestes circumstàncies el subjecte sent que

no controla els seus impulsos corporals.

L’èmfasi exagerat de la barbeta denota una necessitat de domini social; el contrari

pot indicar un sentiment d’impotència social.


14

Un coll llarg i prim indica la possibilitat de trastorns de tipus esquizoides.

Dibuix realitzat per un nen de 8 anys. Presenta dificultats en lectoescriptura (inverteix lletres i nom- bres), manifesta conductes agressives, a l’escola, cap als seus companys i els adults. Al dibuix, la persona sosté un ganivet i el que podria ser un nino a les mans, la qual cosa representa gràficament l’agressivitat manifesta i la manca de control de la mateixa. A més, es pot observar l’omissió del cabell, relacionada amb carències afectives o de satisfacció de necessitats b{siques; l’omissió del nas, la qual cosa suggereix angoixa pel cos i conflictes en relació a la sexualitat; i l’omissió del coll, que indica pobra coordinació dels impulsos i la conducta, falta de control racional, o absència de coordinació entre el pensament i els impulsos corporals.

2.2.2 Mans i dits

Les mans són les eines mes refinades per a l’acció defensiva o ofensiva dintre de

l’ambient.

Les mans grans se solen trobar de forma més freqüent en infants amb necessitats

educatives especials i en infants que es mostren obertament agressius. Altres autors


15

les relacionen amb conductes compensadores de sentiments d’inadequació, man-

cança en les habilitats manipuladores, i/o dificultats per relacionar-se amb els altres.

Les mans petites suggereixen resistència a establir contactes propers i íntims en les

relacions interpersonals.

L’omissió de les mans és més freqüent en població clínica, lesions cerebrals i infants

amb necessitats educatives especials. També representen un indicador de sentiments

d’inadequació o de culpa per no poder actuar “correctament”.

Dibuix realitzat per una nena d’11 anys, im- migrant, que no coneix l’idioma de la cultura d’acollida i no ha estat escolaritzada an- teriorment. Com es pot observar en aquest dibuix, el tipus de traç irregular per a les formes geomètriques (per exemple el cap) representa un indicador de la manca d’estimulació am- biental i de la falta d’escolarització de la nena. Els braços, considerats com les eines per interaccionar amb l’ambient, són extremadament curts i no es diferencien de les mans, la qual cosa suggereix, a més de manca de control de la motricitat fina, escassa interacció social.

Les mans fortament ombrejades poden estar indicant sentiments de culpa.

Les mans ocultes (mans a les butxaques, mans al darrere...) s’associen amb dificultats

en els contactes, evasivitat, sentiments de culpa i passivitat. Tot i això, molts infants,

adolescents i adults prefereixen amagar les mans abans d’enfrontar la dificultat de

dibuixar-les i, en aquest sentit, no esdevindria un indicador patològic. En qualsevol

cas, és aconsellable contrastar aquest indicador amb altres expressions de l’individu

abans d’otorgar-li un significat.


16

Els dits dibuixats com punxes, dibuixats de forma rudimentària o que semblen sortir

de l’avantbraç, connoten hostilitat.

Els dits dibuixats com pètals són una representació habitual en infants petits.

Quan es dibuixen dits unidimensionals tancats en una línia com si estiguessin en-

llaçats, es poden interpretar com a que l’individu est{ fent un esforç conscient per

suprimir els impulsos agressius.

Dibuix realitzat per una adolescent de 14 anys que presenta retard mental. Les característiques de la figura corresponen a una edat considerablement inferior a la del subjecte. Caldria diferenciar si els dits de les mans i els peus es relacionen amb una actitud hostil i agressi- va o responen, més aviat, a la deficiència intel·lectual.

2.2.3 Peus

Els peus són eines refinades per controlar i modificar la locomoció; de vegades tam-

bé són armes d’atac.

Els peus molt grans indiquen la necessitat de seguretat i suggereixen l’obligació de

demostrar virilitat.

Els peus desproporcionadament petits impliquen sentiments de constricció i depen-

dència.


17

El detallat meticulós dels peus, parant atenció a les sabates, al disseny dels dits,

etc., suggereix característiques obsessives amb un component significativament

narcisista-exhibicionista.

L’omissió dels peus no és significativa fins als set-nou

anys. En individus més grans pot ser un indicador

de forts sentiments de constricció. Tot i això, en

els dibuixos de persones ben ajustades amb bona

capacitat pel dibuix, els peus generalment són el

detall corporal més mal dibuixat.

Dibuix realitzat per un nen de 6 anys. A l’HTP, es considera que la primera figura realitzada és aquella amb la qual s’identifica el subjecte. En aquest cas, el fet de realitzar en primer lloc una figura femenina sent un nen suggereix certa confusió de gènere o una forta presència femenina. L’asimetria de les cames, juntament amb la direcció oposada dels peus, podria indicar ambivalència respecte a la lluita per l’autonomia.

2.2.4 Altres

La presentació franca dels genitals de la persona no és significativa en infants petits.

És més probable que els genitals curosament dibuixats en una persona nua indiquin

patologia quan són dibuixats per un infant més gran o per un adolescent.

L’èmfasi en certs detalls de la roba sembla tenir

implicacions especifiques. L’èmfasi excessiu en

el cinturó indica possible preocupació i inquietud

sexual. La sobreemfatització de la corbata

connota preocupació fàl·lica i sentiments

d’impotència. Una gran quantitat de botons

suggereix regressió i estreta dependència

materna.

Dibuix realitzat per una adolescent de 13 anys, nascuda aquí, d’origen oriental. No s’identifi ca ni amb els joves d’aquí ni amb els de cultura oriental. Com es pot observar, la figura humana està representada per una silueta semblant a un fantasma, això podria reflectir les dificultats en el procés de reelaboració de la identitat que es produeix durant l’adolescència. La debilitat del traç suggereix inseguretat, indecisió, jo dèbil i/o por.


18

2.3 Detalls irrellevants

Amb freqüència es dibuixen objectes que tenen una relació propera amb el subjecte i

que donen informació addicional sobre aquest.

Una pipa o un cigar poden indicar un lleu erotisme oral.

Els bastons, les espases o qualsevol altra arma impliquen la presència de tendències

agressives i també poden tenir associacions fàl·liques per al subjecte.

2.4 Seqüència dels detalls

En la majoria de casos, primer es dibuixa el cap, els trets de la cara (ulls, nas, etcète-

ra), el coll, després el tronc, els braços (amb mans i dits), i per últim les cames i els

peus (o primer les cames i després els braços).

La seqüència es considera patològica quan el subjecte comença per dibuixar un peu

i deixa pel final el cap i els trets facials.

El retard en la presentació dels trets de la cara pot reflectir una tendència a negar

els receptors d’estímuls externs o un desig per retardar tant com sigui possible la

identificació de la persona.

Dibuixar els dits o les mans al final, o gairebé al final, connota resistència a establir

contacte íntim i immediat, de vegades amb un desig d’evitar la revelació de senti-

ments d’inadequació.


19

3. Perspectiva

3.1 Marges del full

Si les cames estan tallades per la vora inferior del full, probablement el subjecte

té forts sentiments de manca d’autonomia. Quan les cames es dibuixen així,

l’examinador ha de demanar-li al subjecte que li mostri fins a on s’estenen les cames

més enllà del marge del full.

3.2 Relació amb l’observador

La persona rares vegades es dibuixa com si estigués per sobre de l’observador.

Quan això succeeix, podem inferir que el subjecte desitja mantenir-se relativament

aïllat de les relacions psicosocials, o que se sent oprimit i dominat per la persona

representada.

Dibuix realitzat per un nen de 7 anys diagnosticat de trastorn autista. Com es pot observar, la figura sembla que està per damunt de l’observador, tant per la direcció de la mirada com per la diferència de tamany en relació amb les fi gures de la dreta; això indica una forta necessitat de mantenir-se aïllat de les relacions psicosocials (característic en l’autisme). La figura extremadament gran ha estat associada a immaduresa, expansivitat i controls interns deficients. Els peus grans impliquen necessitat de seguretat. El dibuix de més de tres figures en el Test de la figura humana no és infreqüent en infants d’educació infantil, però en nens més grans s’ha relacionat amb dany orgànic o falles en el sentiment d’identitat. Finalment, la figura nua podria indicar exhibicionisme, forta inseguretat, o sentiments de desprotecció.


20

3.3 Postura

Una persona dibuixada totalment de front, sense indicació de profunditat i amb els

braços completament estesos en angle recte respecte al tronc, indica que el subjec-

te és essencialment rígid i intransigent; tot i així, té una forta necessitat d’amagar els

seus sentiments d’inadequació i inseguretat amb una aparent disposició a enfrontar-

ho tot directa i fermament.

És comú presentar la persona parcialment de perfil. Una persona dibuixada com-

pletament de perfil, sense cap indicació que existeixi l’altre costat, implica fortes ten-

dències oposicionistes i d’aïllament. Aquesta presentació és força utilitzada per sub-

jectes que experimenten estats paranoides declarats.

Una persona dibuixada d’esquenes a l’observador indica un aïllament en el qual

l’individu rebutja francament les relacions psicosocials i, en la majoria dels casos,

també la realitat.

Pintura de Francis Bacon, 1949.


21

La postura dels braços pot ser reveladora: els braços flexibles i relaxats indiquen

un bon ajustament; els braços tibants fortament enganxats al cos suggereixen

rigidesa; els braços creuats sobre el pit connoten suspicàcia, actituds hostils; els

braços dibuixats darrere l’esquena impliquen resistència a fer concessions als altres;

els braços creuats al capdavant de manera que les mans quedin sobre la pelvis

solen dibuixar-los nenes o noies amb conflictes sexuals; de vegades, els braços es

dibuixen com si no fossin una part integral del tronc, sembla que s’estenen a través

de l’esquena i després cap endavant per cada costat, donant l’aparença que estan

forçant la persona cap endavant (se’ls anomena braços compulsius i impliquen que

l’individu sent que de vegades actua de manera incontrolada).

La postura dempeus amb les cames separades pot representar desafiament, una

forta necessitat de seguretat, o les dues coses. Si les cames es dibuixen juntes en

actitud immòbil, indiquen possible desajustament sexual, rigidesa i tensió.

La posició dels peus pot ser molt expressiva. Per exemple, una persona dibuixada

de puntetes connota contacte dèbil amb la realitat o una forta necessitat d’escapar.

Els peus que apunten a direccions diametralment oposades, amb la persona parada

de front, poden indicar sentiments ambivalents.

3.4 Transparències

La transparència més habitual i menys significativa en el dibuix de la persona és un

braç que es veu a través de la màniga.

Quan els òrgans del cos són visibles, com el cor o els pulmons, ho hem d’interpretar

com un indicador patològic fortament significatiu.

3.5 Moviment

El moviment pot indicar sentiments d’ajustament satisfactori experimentats pel

subjecte. Per exemple, una persona caminant de manera despreocupada i relaxada

suggereix un bon ajustament. La carrera controlada, com en una competició, implica

una forta necessitat d’assoliment. La carrera “a cegues” suggereix que el subjecte de

vegades pateix estats de pànic.


22

4. Interrogatori posterior

1. És un nen o una nena (noi-noia, home-dona)? Un subjecte que diu que una figura

òbviament femenina vestida amb roba d’home és un home, o que una figura òb-

viament masculina vestida de dona és una dona, confirma verbalment la impressió

creada pel dibuix, és a dir, que el subjecte manifesta confusió i indecisió en el seu rol

sexual. Els subjectes molt introvertits o greument pertorbats amb freqüència afirmen

que la persona dibuixada és del sexe oposat al representat. Aquest error en la prova

de realitat sempre és significativa.

2. Quina edat té? El propòsit inicial d’aquesta pregunta és investigar com de propera

es troba l’edat representada en el dibuix a l’edat assignada pel subjecte. Ocasio-

nalment, l’edat que diu el subjecte representa l’edat que sent o desitjaria tenir, no la

seva edat cronològica.

3. És algun parent o amic? Aquesta pregunta pot ajudar a establir el valor positiu o

ne-gatiu que la persona identificada té pel subjecte.

4. En qui estaves pensant quan la dibuixaves? En alguns casos la persona anomenada

no és la mateixa que es va dir que estava representada en el dibuix. La resposta “és

ningú” no és necessàriament evasió o falsificació, ja que el subjecte probablement no

estava pensant conscientment en algú quan dibuixava.

5. Què està fent? On ho està fent? Aquesta pregunta intenta establir com d’aproximada

és l’acció de la persona dibuixada a la descripció del subjecte. La pregunta també pot

provocar sentiments de pressió o compulsió. Les accions descrites pel subjecte, així

com la força i el grau amb què es conformen en la presentació gràfica, poden ser

alta-ment significatives. L’absència de moviment no necessàriament indica trastorn,

tret que presenti rigidesa o control excessiu.

6. Què està pensant? Aquesta pregunta pot provocar evidència de pensaments ob-

sessius, delirants o ambdós. Si el subjecte considera el dibuix com un autoretrat,

en aquest punt revelarà sentiments de culpa, enuig, ressentiment o atordiment. Si

el subjecte considera el dibuix com la representació d’una altra persona, els pensa-

ments expressats poden representar el que aquesta persona pensa del subjecte.


23

7. Com se sent? Perquè? La resposta a aquesta pregunta generalment sembla

expressar els sentiments del subjecte cap a la situació en la qual es troba involucrada

la persona dibuixada. La pregunta també proporciona prou estímul per produir

comentaris directes referents als sentiments del subjecte sobre la situació actual o

sobre problemes que no ha estat capaç d’analitzar. De vegades la resposta “content”

és una simple evasió.

8. És feliç aquesta persona? Aquesta pregunta amb freqüència provoca expressions de

temors, queixes i ansietats que han estat parcial o totalment reprimides. De vegades

provoca comentaris hostils sobre la persona representada. Una resposta afirmativa pot

ser una evasió.

9. Què t’ho fa pensar? Molts subjectes se senten obligats a recórrer als seus sentiments

sobre ells mateixos per respondre satisfactòriament aquesta pregunta.

10. És així la majoria de gent? Per què? Aquesta pregunta intenta establir si els

sentiments del subjecte sobre la persona, especialment aquells poc plaents o hostils,

estan generalitzats a les relacions interpersonales. El “per què?” pot generar molta

informació sobre la simpatia i empatia del subjecte.

11. Quin clima fa en el dibuix? És estrany que el subjecte dibuixi detalls indicant el

clima, com gotes de pluja o flocs de neu en el dibuix de la persona. La representació

gràfica del clima, per tant, haurà de ser investigada curosament durant l’interrogatori

posterior, ja que es considera molt significativa. La descripció del clima en el dibuix

descriu el punt de vista del subjecte sobre el seu ambient i les seves relacions

interpersonals.

12. A qui et recorda aquesta persona? Per què? Aquesta pregunta pot provocar la clara

identificació de la persona. D’altra banda, la persona anomenada aquí pot ser, de fet,

la cinquena persona que el subjecte diu que representa el seu dibuix. Mentre que

tal multiplicitat d’identificacions és rara, és normal que la persona representi almenys

dos individus (el subjecte i algú més de particular importància per a ell). L’explicació

del subjecte de per què la persona dibuixada li recorda a algú sol ser reveladora.


24

13. Què és el que més necessita aquesta persona? Per què? No és estrany que el subjecte

utilitzi la primera persona del singular per respondre aquesta pregunta. Les preguntes

sobre les “necessitats” es troben entre les més productives de l’interrogatori. Les ne-

cessitats poden expressar-se de manera directa, simbòlica 0 d’ambdues formes, i poden

referir-se a les necessitats purament físiques o a les psicològiques més abstractes.

14. Algú ha fet mal alguna vegada a aquesta persona? Com? Freqüentment es revelen

aquí les experiències traumàtiques en les relacions amb els demés.

15. Si això fos una persona en lloc de (qualsevol objecte dibuixat a part de la persona), qui

seria? Per a tots els dibuixos, les respostes a aquesta pregunta són importants pel to

positiu o negatiu i per les associacions que generen.

16. Quin tipus de roba porta posada aquesta persona? Com més gran sigui la disparitat

entre l’aparença objectiva de la persona i el que el subjecte descriu, es considera que

serà menys efectiva la comprensió que tingui el subjecte de la realitat. El tipus de roba

pot proporcionar insight sobre les necessitats del subjecte. Per exemple, l’uniforme

d’un general suggerirà necessitats d’estatus i poder. La falta total de roba pot indicar un

sentiment de desemparament i nuesa o fortes tendències narcisistes i exhibicionistes.

També pot expressar el desig de desagradar a algú o de posar-lo en una situació difícil.

Extret i adaptat de JOHN N. BUCK i W.I. WARREN, Manual i guia d’interpretació de la tècnica de dibuix projectiu HTP, PrisMa Edicions Psicopedagògiques

anàlisi del dibuix de la persona

Education