anàlisi del dibuix de la casa

Anàlisi del dibuix de la casa


índex

1. Introducció 3

2. Detalls 4

3. Perspectiva 16

4. La casa dibuixada amb colors 21

5. Interrogatori posterior 21


3

1. INTRODUCCIÓ

El dibuix de la casa és un element recurrent i d’alta freqüència en els dibuixos infantils.

Aquest fet pot respondre a un sentiment intern, bàsic, de necessitat i desig de viure pro-

tegit gràcies a la seguretat que proporciona la llar, evitant així els perills del món exte-

rior.

De fet, el dibuix de la casa es pot trobar present, de forma molt esquemàtica i simple, en

infants de quatre i cinc anys. Evidentment, els dibuixos d’infants d’aquestes edats prees-

colars ens proporcionem encara poca informació, atès que no contenen gaires elements

interpretatius, tot i que és possible que es pugui trobar algun indicador significatiu. És a

partir dels sis anys, aproximadament, quan la casa comença a mostrar-nos detalls més

variats.

La demanda del dibuix de la casa sol ser ben acceptada per l’infant, ja que aquest con-

sidera la prova com a poc invasiva i relativament simple. Alguns infants poden mostrar

algunes resistències amb l’excusa que tenen poca habilitat per dibuixar. Aquesta resis-

tència sol desaparèixer explicant-li a l’infant que no es pretén jutjar la seva habilitat pel

dibuix.

El dibuix de la casa genera en el subjecte una combinació d’associacions conscients i in-

conscients sobre la llar i les relacions interpersonals íntimes (membres molt propers i pre-

sents en la vida quotidiana del subjecte). Per l’infant la casa representa de forma més o

menys conscient l’adaptació envers els germans i els pares, especialment envers la mare.

El dibuix de la casa proporciona indicadors significatius sobre l’habilitat del subjecte per

funcionar sota les tensions típiques de les relacions humanes íntimes i per analitzar de

manera crítica els problemes creats per situacions familiars i quotidianes.

D’altra banda, el dibuix de la casa ens permet obtenir informació relativa a l’accessibilitat

del subjecte, el seu nivell de contacte amb la realitat i el seu grau de rigidesa.

4


2. DETALLS

Esquema de la Casa: Tipus de detalls

Casa Detalls

essencials

Detalls no

essencials

Detalls

irrellevants

Detalls

degradants

Detalls

extravagants

•Porta

•Finestra

•Mur

•Sostre

•Xemeneia

•Cortines

•Contrafinestres

•Material de la casa (del

sostre, dels murs...)

•Canonades

•Arbustos

•Camí, esglaons

•Núvols

•Muntanyes

•Neu, pluja

•Vàter

•Escombraries

•Detalls irreals..., casa

amb trets facials...

5


2.1 Detalls essencials

La casa ha de tenir almenys una porta (tret que es mostri el mur lateral, la qual cosa

suggereix dificultats). També ha d’incloure una finestra, un mur i un sostre (tret que

s’identifiqui amb un allotjament tropical o algun altre tipus de residència sense sostre),

així com una xemeneia o una via que deixi sortir el fum.

2.1.1 Porta

La porta representa l’accés a la vivenda, de manera que regula l’entrada al propi espai

vital i, alhora, la sortida i el contacte amb el món exterior. La seva presència, forma i

grandària dins el dibuix de la casa ens aporta informació sobre la manera com el subjecte

projecta les seves relacions amb l’ambient.

Una casa sense porta o amb porta excessivament petita representa un indicador de pos-

sibles bloquejos, necessitat de trencar les relacions exteriors, introversió, o necessitat

d’aïllament enfront de les pressions externes que són viscudes com a agressives o difícils.

D’altra banda, ens pot estar indicant un estat de timidesa i necessitat d’autoprotecció,

o bé necessitat de disposar del propi espai sense interferències d’altres persones. Quan

l’actitud defensiva del subjecte davant la prova és elevada, la manca de porta (o de fines-

tres) pot arribar a significar la negativa del subjecte a “deixar entrar l’examinador” en el

seu món.

Una porta excessivament gran es pot associar amb personalitats dependents. El subjecte

es perceb amb poques possibilitats per sobreviure tot sol, de manera que busca i neces-

sita l’ajuda d’altres per sortir-se’n. També ens pot estar indicant generositat extrema o

manca de previsió.

Les portes molt petites suggereixen sentiments d’inadequació i rebuig a establir contac-

te.

6


Casa realitzada per una nena de 13

anys en la que podem observar una

porta molt petita que, sumada al

camí empedregat, indica dificultat

en l’accessibilitat i possible rebuig a

mantenir contacte.

Una porta òbviament tancada amb claus i panys, o altres elements que reforcin el tanca-

ment, s’associa generalment amb introversió, evasió del món exterior o amb la necessitat

de protegir el seu àmbit més íntim.

Una porta oberta sol ser indicador de personalitat extrovertida, amb capacitat per a les

relacions socials i la comunicació. Se sol presentar en subjectes segurs de si mateixos i

amb confiança en l’entorn. Les portes obertes les solen dibuixar infants d’una certa edat,

donada la seva dificultat gràfica.

Les portes laterals o “del darrere” poden simbolitzar actituds de fugida de l’individu o la

presència d’amenaça de fugida d’altres persones de la família (per exemple els pares).

Les portes discretes o que costen de veure solen ser dibuixades per persones selectives

o en estat de suspicàcia o desconfiança.

2.1.2 Finestres

Les finestres de la casa proporcionen formes d’interacció menys directes i menys imme-

diates que la porta. Tot i això, sovint es diu que les finestres són “els ulls” de la casa, do-

nat que a través d’elles es contempla el que succeeix a dins. Alhora, també constitueixen

un element a partir del qual podem ser observats en la nostra intimitat per agents ex-


7

terns. La presència, forma i grandària de les finestres ens aporten informació sobre la ma-

nera com el subjecte viu i es comunica amb l’exterior.

Casa dibuixada per un nen d’11 anys. L’èmfasi en la porta i les finestres mitjançant el dibuix de nombrosos

detalls com el material dels marcs, les contrafinestres, panys i detalls de les reixes del balcó, suggereixen

sensibilitat defensiva. També es pot observar el retallat del paper pel marge dret, la qual cosa pot estar indi-

cant el desig del subjecte d’escapar cap al futur.

Una casa sense finestres a partir dels 5 o 6 anys ens pot estar in-

dicant que el subjecte no pot afrontar la realitat externa i/o que

se sent empresonat en el seu ambient familiar i íntim. També pot

estar indicant rigidesa en l’educació parental o excessiva sobre-

protecció.

Casa dibuixada per un nen de 6 anys. L’absència de finestres i la porta petita

indiquen rebuig o dificultats per relacionar-se amb els altres.


8

Les finestres fortament tancades o barrades tenen un significat similar a l’anterior, així

com les finestres molt petites.

La disparitat en la mida de les finestres és normal. Habitualment, la finestra de la sala

és la més gran i la del bany la més petita. Quan la finestra del bany és la més gran,

s’assumeix que la funció del bany és pertorbadora pel subjecte. Cal sospitar conflictes en

relació amb les funcions sexuals o excretòries.

Quan la finestra de la sala és més petita que les altres se suggereix desgrat per les rela-

cions socials.

Les finestres obertes representen un indicador d’obertura cap al món exterior, necessi-

tat d’aprendre i capacitat d’observació.

Les finestres molt ornamentades poden expressar el sentiment que l’habitació d’aquesta

finestra és viscuda com a presó.

Els panys a les finestres indiquen una actitud sobredefensiva.

Moltes finestres descobertes impliquen que el subjecte tendeix a comportar-se de mane-

ra franca i directa.

Les finestres de la planta baixa, en funció de la mida o ubicació, s’ometen o es distorsio-

nen amb major freqüència que les finestres de la planta alta.

2.1.3 Sostre

Sembla que el sostre i els murs de la casa representen en gran mesura el jo del subjecte:

els límits perifèrics de la personalitat estan representats pels límits perifèrics del sostre i

els murs.

El sostre o teulada de la casa es tendeix a associar amb la part superior de la persona, és

a dir, amb la ment, l’intel·lecte o l’esperit. Representen inquietuds superiors com la crea-

tivitat, la fantasia, la consciència, el sentit moral i la cognició.


9

El sostre simple o de dues vessants és el més habitual en infants petits. Generalment sug-

gereix un perfil realista i ben connectat amb l’ambient.

Els sostres massa grans o que sobresurten excessivament pels costats poden estar indi-

cant vivències molt idealistes amb manca de contacte amb la realitat.

Les cases sense sostre, o amb sostre excessivament petit o mal connectat amb la resta

de la casa poden indicar manca de capacitat per a la creativitat o bé dificultats en l’{rea

cognitiva.

El sostre que s’estén fins al terra i es converteix en paret-teulat és propi de subjectes

amb greus dificultats. Aquest dibuix el fan alguns individus amb psicosi.

L’èmfasi en els ràfecs del sostre, per reforçament o extensió més enllà dels murs, implica

una actitud sobredefensiva i generalment suspicaç.

2.1.4 Parets

Les parets, igual que el sostre, representen la fortalesa del jo. Aques-

ta teoria pren més força com més edat té el subjecte.

Les parets altes denoten la necessitat d’expandir-se, créixer, arribar a

ser com els adults. També pot significar força i fins i tot agressivitat,

lluita amb el medi extern com a forma de supervivència.

L’èmfasi en la dimensió vertical s’associa amb la recerca de satisfac-

ció en la fantasia i amb la fugida de la realitat.

Casa realitzada per una nena de 5 anys. Presenta dificultats d’atenció. L’èmfasi en

la dimensió vertical, associat a refugi dins la fantasia, es pot relacionar amb les ex-

plicacions que dóna la nena sobre les finestres. Diu que a les finestres grogues hi ha

“nenes bones” i a les liles “fantasmes”, la qual cosa revela el predomini del pensa-

ment màgic.


10

Les parets baixes suggereixen introversió, opressió, impotència i inseguretat.

L’èmfasi horitzontal de les parets indica que l’individu pot estar funcionant de manera in-

eficient degut a dificultats que interfereixen en la seva vida. És possible que el subjecte se

senti vulnerable a les pressions ambientals, i més concretament a les familiars.

L’èmfasi excessiu en aquestes línies perifèriques o “de contenció” (ombrejats, traç

fort...) sembla indicar un esforç conscient per mantenir el control.

Casa realitzada per una nena d’11 anys. Primer va dibuixar els punts i després els va unir amb les línies. Això

podria indicar certa confusió amb l’ambient i un esforç per mantenir el control.

Les línies de contorn inadequades o febles suggereixen un sentiment d’ensorrament in-

evitable i un control deficient del jo.


11

2.1.5 Xemeneia

La xemeneia constitueix un element característic de la casa. Tot i que no és un element

freqüent a les cases urbanes, segueix apareixent en els dibuixos d’infants i joves.

Quan la xemeneia es dibuixa fàcilment sense distorsió ni èmfasi, implica que l’individu té

una maduresa i un equilibri satisfactoris.

L’omissió de la xemeneia no representa un desajustament tan greu com ho seria el seu

èmfasi exagerat.

Una gran profusió de fum sortint de la xemeneia indica forta tensió interna, provocada

probablement per relacions poc satisfactòries amb les persones amb qui viu el subjecte.

Els nens petits generalment dibuixen una xemeneia amb angles rectes sobre un sostre

triangular.

Una xemeneia massa gran indica preocupació sexual i possible exhibicionisme.

Una xemeneia desproporcionadament petita suggereix que l’individu sent una manca

d’afecte dins la llar.

2.2 Detalls no essencials

Els detalls no essencials més comuns de la casa són les cortines i indicadors del material

de construcció.

Les contrafinestres, persianes i cortines que no estan completament tancades indiquen

interacció amb l’ambient controlada de forma conscient i probablement acompanyada

d’ansietat. Si es dibuixen els tres detalls, és probable que el subjecte sigui molt defensiu.


12

Dibuix realitzat per una nena de 12 anys. El dibuix de les cortines entreobertes denota interacció amb

l’ambient de forma controlada, amb una mica d’ansietat. El dibuix de l’espiera de la porta suggereix una ac-

titud defensiva. L’èmfasi mitjançant l’ombrejat intens del sostre indica possibles trets obsessius-compulsius.

Si es dibuixen algunes finestres amb persianes, cortines o vidres i unes altres sense, du-

rant l’interrogatori posterior caldr{ investigar en relació a l’habitació que es troba darrere

la finestra que és diferent: qui l’ocupa, com és, etc. L’actitud de l’individu cap a l’ocupant

de l’habitació o cap a la seva funció o rol pot explicar la desviació.

Un gran nombre de finestres amb cortines o persianes indica massa preocupació sobre

la interacció amb l’ambient.

El material del sostre generalment es representa per mètodes que van des de delinear

meticulosament cada teula fins a suggerir la presència de material amb uns quants traços.

El material dibuixat tranquil·lament i sense compulsió sembla indicar una lleu conscièn-


13

cia de diferenciació entre les superfícies i capacitat per interactuar de manera equilibrada

amb l’ambient. El material detallat meticulosament suggereix tendències obsessivo-com-

pulsives.

El material del les parets es dibuixa amb menys freqüència que el de qualsevol altra part

de la casa, mentre que el de la xemeneia és el que més es dibuixa.

Dibuixar canaletes per a la pluja connota una forta actitud defensiva (i generalment sus-

picàcia) amb un esforç concomitant per canalitzar estímuls desagradables.

2.3 Detalls irrellevants

Els detalls irrellevants més comuns de la casa són els arbustos i els camins.

Els arbustos dibuixats prop de la casa indiquen actituds defensives o bé excessiva forma-

litat en el contacte amb els altres.

Els arbustos també poden representar persones importants pel subjecte. Els arbres ge-

neralment representen persones que tenen un fort valor positiu o negatiu per l’individu.

L’examinador haurà d’identificar aquestes persones durant l’interrogatori posterior.

Un arbre irrellevant dibuixat prop de la casa sol representar l’individu i pot mostrar la vi-

vència de sentiments de rebuig per part dels pares i la seva necessitat d’afecte.

La ubicació d’un arbre prop de la casa i proper als arbustos, identificats més endavant

com els germans, pot expressar la necessitat de ser acceptat per aquests.

De vegades els nens petits o els individus esquizoides dibuixen tulipes o flors tipus mar-

garida al voltant de la casa.

Un camí ben proporcionat i dibuixat amb facilitat sembla indicar que l’individu exerceix

control i tacte en les seves relacions amb els altres.


14

Casa dibuixada per un adolescent de 14 anys. Constitueix una casa vista des de lluny i des de dalt. Cal desta-

car la bifurcació del camí que porta a la casa, la qual cosa, segons Xandró, indica ambivalència i/o dificultats

per discernir entre dues opcions.

Un camí molt llarg suggereix una accessibilitat minvada.

Un camí molt estret cap a la casa i molt ample en el costat oposat connota un intent

d’encobrir el desig de mantenir-se allunyat amb una actitud amistosa aparent i superficial.

De vegades es dibuixa una línia horitzontal en la meitat del mur per indicar que la casa té

dos pisos. Això suggereix una divisió no desitjada de la personalitat amb èmfasi somàtic.

Quan es dibuixen esglaons que porten a una paret buida (sense entrada a la casa) és

possible que existeixi una forta ambivalència per establir contacte amb persones de

l’ambient immediat.

Si no existeix línia base o la casa es troba suspesa sobre aquesta, és possible que el con-

tacte amb la realitat sigui molt tènue.


15

Els núvols indiquen ansietat generalitzada.

Les muntanyes que a vegades es dibuixen al fons indiquen una forta necessitat de depen-

dència i una actitud defensiva.

Casa realitzada per un nen de 10 anys. Les muntanyes darrere la casa indiquen una actitud sobredefensiva;

el material de la teulada dibuixat amb meticulositat i compulsivitat (trets d’obsessió compulsiva) i el traç

dels murs denoten inseguretat i dificultats en la separació respecte de l’ambient.

La neu i la pluja indiquen que l’individu està sotmès a pressions ambientals poderoses i

opressives i que té una gran necessitat d’expressar els seus sentiments. La neu té una im-

plicació patològica major que la pluja.

2.4 Detalls degradants

Detalls degradants, com un v{ter o un pot d’escombraries, de vegades es dibuixen prop

de la casa per indicar sentiments d’hostilitat agressiva.


16

3. PERSPECTIVA

Quan el resultat final del dibuix és incongruent i un extrem mostra profunditat mentre

que l’altre sembla tallat abruptament, pot indicar l’inici de problemes en l’organització i

potser bloqueig temporal.

Casa realitzada per una

nena d’11 anys. El resultat és

incongruent per la dificultat

de representar la casa en

forma tridimensional.

Un individu que se sent inutilitzat per les pressions ambientals i està massa preocupat pel

que pensin els altres de vegades dibuixa una casa mostrant els quatre costats al mateix

temps.

Casa realitzada per un nen de 6 anys que

fa 2n de Primària. No presenta dificultats

d’aprenentatge, però sí de comportament. La

seva habitació és la del mig i la resta corres-

ponen a l’habitació dels pares, la biblioteca,

el despatx, l’habitació de les joguines, etc. En

aquest dibuix es pot observar l’absència de la

gestalt de la casa, ja que la representació rea-

litzada no permet la seva identificació com a

tal. Encara no ha aconseguit definir un esque-

ma de la casa.

Un subjecte que experimenti conflictes greus a la llar pot dibuixar únicament un plà-

nol de la casa, reflectint un intent per estructurar la situació. És sorprenent la tendència


17

d’aquests individus a il·lustrar els seus sentiments sobre els problemes presentant les ha-

bitacions (o els seus ocupants) alterant-ne la mida o la ubicació real.

3.1 Marges del full

Un sostre tallat pel marge superior del paper indica una necessitat de buscar satisfacció

en la fantasia.

L’ús del marge del costat de la pàgina com a línia per al mur lateral de la casa suggereix

inseguretat general.

3.2 Relació amb l’observador

De vegades es dibuixa la casa en contrapicat. Això suggereix un sentiment de rebuig en la

llar, o la lluita per una situació insostenible. També pot representar el desig d’allunyar-se.

3.3 Distància aparent de l’observador

És més probable que es dibuixi distant la casa que l’arbre o la persona, especialment quan

la distància s’indica per mitjà de detalls entre el dibuix i l’observador. Per exemple, un noi

de setze anys, després de dibuixar una cabana petita, dibuixa arbres propers, una barca

amb un indi remant i, per últim, un camí entre la casa i els observadors. Això és interpre-

tat com l’expressió d’un fort desig d’apartar-se tan lluny com sigui possible dels conven-

cionalismes socials, viure on pugui vestir-se i actuar com li agradi sense por a la crítica.

Casa realitzada per un nen de 6 anys, en la

que cal destacar una proporció molt petita

que dóna la sensació de distància respecte a

l’observador.


18

3.4 Postura

Una casa dibuixada parcialment de perfil, amb un mur lateral i un de principal, general-

ment indica una tendència a comportar-se de manera sensible i amb flexibilitat.

Casa realitzada per un noi de

18 anys. Indica aïllament i una

actitud oposicionista (rebuig

a mostrar-se de front). La

presència de neu fa referència

a fortes pressions ambientals

experimentades pel subjecte.

La casa completament de perfil indica aïllament i tendències oposicionistes.

3.5 Transparències

Només subjectes greument pertorbats o amb retard intel·lectual dibuixen la casa amb

un mur transparent. A excepció d’infants menors de nou anys, ja que no és inusual dins

l’etapa esquemàtica del dibuix (Lowenfeld).

Casa realitzada per un nen de 6 anys. És líder

dins el seu grup i presenta un bon rendiment

acadèmic. És possible que la representació de

l’interior de la casa estigués motivada per la

curiositat i l’ansietat en relació a l’embar{s de

la mare.


19

3.6. Moviment

La casa generalment es dibuixa en peu i intacta.

Qualsevol indicació de moviment, com el sostre volant, les parets ensorrant-se, etc., ex-

pressa un imminent col·lapse del jo sota les pressions extrapersonals, intrapersonals o

ambdues, depenent de l’explicació que doni el subjecte. Una noia esquizoide dibuixa una

casa rudimentària amb la xemeneia i el sostre al terra, derrocats per un huracà, segons

va dir. Algunes setmanes després va entrar en un estat catatònic.

Imatge de la pel·lícula El castell am-

bulant, basada en la novel·la de Diana

Wynne Jones (1986). Aquí es pot ob-

servar, a banda del moviment donat

per les potes, trets antropomòrfics pre-

sents en els detalls dels ulls i la boca.

Cal destacar, també, les petites cases

adossades (que podrien representar

els fills) i el caràcter deteriorat i extra-

vagant del castell o “mare monstre”.

Els sentiments sobre les pressions ambientals poden expressar-se simbòlicament mit-

jançant el fum, que en lloc d’ascendir es desvia cap a un costat, indicant que el vent està

bufant.

Casa realitzada per una nena de 5 anys. Viu

amb els seus pares i els caps de setmana ve

una germana més gran, filla d’una parella ante-

rior del pare. En aquest dibuix s’observa la re-

presentació de les dues cases, possiblement la

seva i la de la seva germana, comunicades pel

fum de la xemeneia.


20

Generalment el fum es dibuixa anant d’esquerra a dreta. Si el fum indica que el vent està

bufant de dreta a esquerra, s’assumeix que l’individu contempla el futur de manera pessi-

mista.

Molt poques vegades es dibuixa el fum anant en ambdós sentits. Aquesta presentació és

extravagant i ha estat produïda per individus psicòtics.

La magnitud dels sentiments del subjecte amb freqüència es revela per la quantitat de

fum.

3.7 Dimensionalitat en els detalls

La casa molt poques vegades inclou característiques unidimensionals.

S’indica dany orgànic si el subjecte comença la casa com si anés a fer un dibuix convencio-

nal en tres dimensions però acaba produint l’equivalent a un plànol.

3.8 Ombrejat dels detalls

L’ombrejat normal de la casa inclou la representació del material de les parets i línies a

través de la finestra per implicar vidre.

Les ombres que es dibuixen espontàniament abans de dibuixar el sol representen una

situació conflictiva en què l’ansietat s’experimenta a nivell conscient.

3.9 Seqüència dels detalls

La majoria dels subjectes comencen la casa dibuixant el sostre, les parets, una porta i

una finestra; o dibuixant la línia base, les parets i el sostre.

Els individus insegurs de vegades dibuixen simètricament (dues xemeneies, dues fines-

tres, dues portes, etcètera).

Els individus greument desajustats de vegades dibuixen per segments (detall per detall,

sense considerar la relació dels detalls entre si o amb el tot).


21

4. LA CASA DIBUIXADA AMB COLORS

La casa pot dibuixar-se de qualsevol color sense violar la realitat des del punt de vista

cromàtic.

Normalment la xemeneia és vermella, negra o marró; el fum és negre o marró; el sostre

és negre, verd, vermell o marró; els murs són negres, marrons, verds, vermells, grocs o

blaus; les portes i els marcs de les finestres són negres, marrons, verds, vermells o blaus;

i les contrafinestres són negres, verdes, marrons, blaves o vermelles.

5. INTERROGATORI POSTERIOR

1. Quants pisos té la casa? Aquesta és una pregunta per la prova de realitat. També

mesura l’atenció, ja que els subjectes aïllats o amb greus dificultats de vegades res-

ponen sense mirar els seus dibuixos.

2. De què està feta la casa? És una bona pràctica per determinar allò que el material

de la casa significa per el subjecte. La rajola, per exemple, pot representar estabili-

tat per un individu i economia en el manteniment per un altre.

3. És teva? De qui és? Amb molta freqüència els subjectes tracten de dibuixar la seva

pròpia casa, però rares vegades ho fan amb fidelitat –per diverses raons, a part del

fet que la majoria de la gent no dibuixa amb exactitud arquitectònica. Una raó pot

ser que la casa és l’autoretrat del subjecte tal com funciona en un ambient que in-

volucra els aspectes més íntims de les relacions interpersonals. Una altra raó pot

ser que els individus tendeixen a emfatitzar els aspectes de la llar que els han re-

sultat més agradables o desagradables. Aquest èmfasi pot incloure l’exageració o

disminució dels detalls i/o la distorsió de la proporció i la perspectiva. Una tercera

raó pot ser que la casa de vegades representa diverses residències del passat, el

present i el futur. Si la casa pertany a una altra persona, cal determinar si està consi-

derada com un lloc positiu o negatiu.


22

4. En la casa de qui estaves pensant quan la dibuixaves? Aquesta pregunta inten-

ta obtenir més informació que porti a una identificació més precisa. El dibuix de la

casa, com el de l’arbre o la persona, pot tenir diverses identitats.

5. T’agradaria que fos teva aquesta casa? Per què? Les respostes del subjecte a

aquesta pregunta poden revelar actituds cap a la seva llar o cap a aquells amb qui la

comparteix. Poden mostrar quin tipus de casa li agradaria tenir, la força amb què li

agradaria tenir-la i la possibilitat que aquesta fita produeixi frustració. Si el subjecte

prefereix aquesta casa enlloc de la seva perquè és més gran, és possible que estigui

experimentant un sentiment de frustració o de veritable amuntegament. Si rebutja

la casa per ser massa gran, el subjecte pot sentir-se insegur en la seva llar actual.

6. Si aquesta casa fos teva i poguessis fer el que volguessis amb ella, quina habitació

escolliries per tu? Per què? Crida l’atenció que els individus molt introvertits expres-

sin el seu desig de buscar refugi en una habitació del darrere de la planta alta. Es

pot triar una habitació en la planta alta perquè el subjecte pugui veure cap a fora

més fàcilment. Els individus suspicaços tendeixen a triar habitacions que els perme-

tin observar completament els accessos a altres portes. Ocasionalment, les raons

per triar una habitació en la planta baixa revelen sentiments d’inseguretat i la ne-

cessitat de mantenir-se més prop de la realitat. La ubicació de l’habitació triada res-

pecte a les altres habitacions pot indicar el grau d’apropament que sent amb cada

membre de la família.

7. Qui t’agradaria que visqués amb tu en aquesta casa? Per què? Els nens desadap-

tats poden indicar una forta necessitat d’afecte paternal declarant, per exemple,

que volen viure amb els seus pares, però sense els seus germans. Els subjectes molt

paranoides generalment prefereixen viure sols o amb algú a qui puguin dominar.

Alguns individus ràpidament detecten les implicacions d’aquesta pregunta i eviten

respostes directes; l’intent d’evasió pot ser més revelador que una resposta franca.

8. Quan mires la casa, et sembla que està a prop o lluny? Aquesta és una altra pre-

gunta per la prova de realitat i les respostes que contradiuen la realitat són signifi-

catives. Usualment, si la resposta és “a prop” significa accessibilitat i/o sentiments

d’afecte i benvinguda. La distància suggereix lluita i/o sentiments de rebuig.


23

9. Quan mires la casa, tens la impressió que es troba per sobre, per sota, o al mateix

nivell que tu? Les respostes a aquesta pregunta semblen referir-se a les relacions

personals amb èmfasi en la llar i la família.

10. Què et fa pensar o recordar la casa? La qualitat d’aquesta associació és impor-

tant, així com el valor que té per l’individu.

11. Què més? És important donar-li al subjecte l’oportunitat d’explicar les associa-

cions que fa amb cada element del dibuix. Aquí, novament, la qualitat de la relació

entre les idees és significativa.

12. És una casa feliç i amistosa? El to emocional que acompanya una resposta nega-

tiva diu molt sobre el punt de vista que té l’individu sobre la llar i els qui la formen.

Respostes molt evasives indiquen un valor fortament negatiu.

13. Què hi ha a la casa que et dóna aquesta impressió? Ocasionalment, el subjecte in-

tenta justificar una resposta descrivint els detalls físics superficials de la casa, dient

que és una casa feliç perquè té cortines, perquè surt fum de la xemeneia, etcètera.

Les respostes a aquesta pregunta seran l’expressió directa de l’opinió de l’individu

sobre els qui viuen a la casa dibuixada o sobre els sentiments d’ells cap al subjecte.

14. La majoria de les cases són així? Per què penses això? La pregunta intenta deter-

minar el grau en què s’han generalitzat els sentiments amistosos o hostils que sent

l’individu cap a la casa i els seus ocupants.

15. Com és el clima en aquest dibuix? (Època de l’any i moment del dia, cel, tempera-

tura.)

16. Quin tipus de clima t’agrada? Aquestes preguntes estableixen el grau de tensió o

afecte dins la llar.

17. A qui et recorda aquesta casa? Per què? La majoria de vegades la persona anome-

nada és un membre íntim de la família del subjecte.


24

18. Què és el que més necessita la casa? Per què? Les respostes definides general-

ment expressen de manera simbòlica la necessitat d’afecte, protecció, seguretat i

bona salut per part del subjecte.

19. Si això fos una persona i no (qualsevol objecte dibuixat a part de la casa), qui

seria? Amb freqüència els objectes irrellevants que es dibuixen al voltant de la

casa representen membres de la família o persones amb qui l’individu es troba

estretament relacionat. La seva distància de la casa pot caracteritzar aquestes re-

lacions personals.

20. Cap a on porta la xemeneia d’aquesta casa? Si el dibuix de la xemeneia sug-

gereix patologia, aquesta pregunta pot ajudar a identificar les relacions familiars

rellevants o aspectes de la vida dins la llar.

21. Interrogatori sobre la distribució. (Quina cambra està representada per cada

finestra? Qui hi ha aquí habitualment?) La distribució de la casa pot expressar, ja

sigui per distorsió en les proporcions, per dificultat en la presentació o per omisió

d’una o més habitacions, la presència de conflictes amb els ocupants de la casa o

amb l’ús funcional acostumat de les habitacions.

Extret i adaptat de JOHN N. BUCK i W.I. WARREN, Manual i guia d’interpretació de la tècnica de dibuix projectiu HTP, PrisMa Edicions Psicopedagògiques

anàlisi del dibuix de la casa

Education