anàlisi del dibuix de l'arbre

An{lisi del dibuix de l’arbre


índex

1. Introducció 3

2. Detalls 4

3. Perspectiva 14

4. L’arbre dibuixat amb colors 15

5. Interrogatori posterior 16


3

1. INTRODUCCIÓ

El dibuix de l’arbre és un dels instruments projectius més simples d’efectuar tant en in-

fants i adolescents com en adults. L’arbre sembla que genera menys associacions cons-

cients i més associacions preconscients i inconscients en comparació amb els dibuixos

de la casa i la persona. Dibuixar un arbre és, a simple vista, inofensiu i poc intrusiu, per

aquesta raó sol ser una prova ben acceptada.

El dibuix de l’arbre s’interpreta com una expressió gràfica de l’experiència d’equilibri que

sent l’individu i del seu punt de vista sobre els recursos de la seva personalitat per obtenir

satisfacció dins l’ambient.

La qualitat del dibuix de l’arbre sembla reflectir l’habilitat de l’individu per avaluar de ma-

nera crítica la seva relació amb l’ambient.

Un arbre petit suggereix forts sentiments d’inadequació a enfrontar l’ambient.

Un arbre massa gran, especialment si queda fora de les vores del paper, implica recerca

de satisfacció sobrecompensatòria en l’acció, la fantasia, o en ambdues.

Les {rees d’interpretació addicionals inclouen informació sobre el desenvolupament del

subjecte, la manera d’establir contacte amb la realitat, els sentiments d’equilibri intra-

personal i (quan l’arbre representa una altra persona) les tensions interpersonals.

4


2. DETALLS

Arbre Detalls

essencials

Detalls no

essencials

Detalls

irrellevants

Detalls

degradants

Detalls

extravagants

•Tronc

•Almenys una branca

•L’escorça

•Sistema de branques

•Fulles

•Arrels

•Ocells o animals a les

branques

•Línia de base

•Voltor sobrevolant

l’arbre

•Cavall defecant

•Gos orinant

•Destral, etc.

Característiques irreals

que indiquen falla en el

sentit de realitat: antro-

pomorfització, barreja

de fruits dins la copa...

5


2.1 Detalls essencials

L’arbre ha de tenir un tronc i, com a mínim, una branca.

2.1.1 Tronc

Pel que sembla, el tronc representa el sentiment de poder b{sic en l’individu. És

l’element que millor identifica el jo. A partir del dibuix del tronc es poden interpretar

qüestions relatives a la percepció que l’individu té d’ell mateix, així com el grau de segu-

retat o confiança amb què enfronta els reptes del món exterior.

Un tronc dèbil, estret, irregular, baix o deforme, mostra feblesa de caràcter i influencia-

bilitat. Sol ser dibuixat per persones que tenen un cert temor al món exterior.

Quan es dibuixa un forat en el tronc cal sospitar carències afectives de certa importància,

o una època d’especial patiment per a l’infant, com podria ser la mort d’algun familiar, el

divorci dels pares, una malaltia, un accident, etc.: qualsevol situació que hagi esdevingut

traumàtica per la immaduresa del psiquisme de l’infant en aquell moment. Alguns autors

afirmen que l’època dolorosa que representa el forat es pot datar de forma aproximada

tenint en compte que l’edat actual del subjecte queda representada pel tram que va des

de la base del tronc fins al final de la copa; a partir d’aquí és possible aproximar (conver-

tint centímetres en anys) l’edat en què el subjecte va patir el trauma. Xandró, en el seu

manual de tests gràfics, anomena aquesta tècnica “índex de Wittgenstein”.

Un tronc dibuixat amb línies rectes indica

propensió a la rigidesa, autocontrol i discipli-

na. Un tronc dibuixat amb línies ondulades

indica flexibilitat, sociabilitat i docilitat. Si les

línies són tortuoses poden significar pati-

ment emocional i ansietat.

Arbre realitzat per una adolescent de 16 anys. La di- visió que presenta el tronc podria relacionar-se amb un sentiment de dissociació o de divisió interna com a conseqüència de la migració i el canvi d’estructura familiar (la seva mare tenia una nova parella amb qui estava esperant un fill).


6

L’alçada del tronc representa un indicador de la relació que el subjecte manté amb

l’exterior. Un tronc baix denota un caràcter internalitzant i previngut. Un tronc alt, pro-

jecció exterior, extroversió, ambició i idealisme.

Un tronc ample (gruixut) però proporcionat denota equilibri, seguretat en si mateix, au-

tocontrol. Si és excessivament ample ens pot estar indicant narcisisme, autoritarisme i

certa agressivitat. Un tronc prim denota inestabilitat, debilitat, inseguretat i retraïment.

Un arbre amb un tronc molt prim o petit i un brancatge ampli implica un equilibri precari

de la personalitat a causa de la recerca excessiva de satisfacció.

Un brancatge petit amb un tronc molt més gran suggereix un equilibri precari de la per-

sonalitat a causa de la frustració generada per la incapacitat de satisfer necessitats bàsi-

ques importants.

Un tronc amb una base àmplia, però que s’estreny a poca distància de la base, implica un

ambient primerenc mancat d’afecte i d’estimulació sana.

Un tronc amb la base més estreta que en un punt més alt és indicador important de pa-

tologia, suggereix una lluita que supera la fortalesa de l’individu, amb la conseqüent pos-

sibilitat d’un possible col·lapse en el control del jo.

2.1.2 Branques

Les branques, pel seu tamany i la seva posició relativa amb el tronc i amb la pàgina, es-

devenen indicadors dels recursos de què disposa l’individu en la recerca d’experiències

satisfactòries. Com més flexible sigui el brancatge i millor l’organització de l’arbre, es pre-

sumeix que ser{ major l’habilitat del subjecte per obtenir satisfacció dintre del seu am-

bient.

Les branques bidimensionals, així com les branques ombrejades de manera fàcil i ràpida

denoten un ajustament madur de l’individu. La majoria de dibuixos de l’arbre són, com a

mínim, en dues dimensions. De vegades es dibuixa un arbre amb branques i tronc unidi-

mensionals. Les branques unidimensionals indiquen que els recursos del subjecte per a la

recerca de satisfaccions són dèbils, especialment si no existeix una organització entre les

branques, i entre aquestes i el tronc.


7

Els subjectes amb dany orgànic avançat freqüentment dibuixen l’arbre amb un tronc uni-

dimensional i tortuoses branques unidimensionals que no formen un sistema.

Les branques bidimensionals dibuixades com dits i desorganitzades impliquen forta hos-

tilitat.

Les branques bidimensionals amb forma fàl·lica suggereixen por de castració.

Arbre dibuixat per un nen de 5 anys. Les branques, per la seva quantitat i distribució, podrien indicar certa con- fusió interna i compulsivitat. Les puntes de les branques suggereixen dificultat en el control dels impulsos, de l’agressivitat i una possible preocupació entorn de la sexualitat degut a la seva forma fàl·lica.

Les branques que es dibuixen en dues dimensions però que

no es tanquen en l’extrem indiquen falta de control sobre

l’expressió dels propis impulsos.

Arbre realitzat per una dona de 29 anys. La multiplicitat de branques podria correspondre a la multiplicitat d’idees o plans, creativitat. Les branques dibuixades en dues dimensions i obertes als seus extrems suggereixen dificultat en el control dels impulsos.

Les branques que apunten amunt s’associen a optimiste i extraversió. Les branques cai-

gudes poden indicar pessimisme o sentiments de desemparament. Quan les branques

pugen i baixen simultàniament cal sospitar inestabilitat emocional de l’individu.


8

Les branques que retornen cap al centre de l’arbre en comptes d’estendre’s de manera

convencional cap a fora impliquen fortes tendències a pensar de forma repetitiva (rumia-

ció) i se solen trobar en els dibuixos d’individus amb tendències obssessivocompulsives.

Les branques gruixudes i excessivament curtes, com

si estiguessin tallades prop del tronc, poden implicar

tendències suïcides.

Les branques trencades o mortes representen esde-

veniments traumàtics experimentats per l’individu.

Arbre realitzat per un nen de 6 anys. En aquest cas, durant l’interrogatori posterior, el nen expressa que l’arbre té una branca morta i per això hi ha una fulla que cau. Això pot considerar-se com un sentiment de pèrdua experimentat pels canvis soferts per la separació dels pares.

Les branques amb un traç molt reforçat suggereixen sentiments d’inadequació en la re-

cerca de satisfaccions.

L’èmfasi exagerat en les branques del costat esquerre de l’arbre, en relació al nombre,

a la grandària, o a les dues coses, suggereix desequilibri de la personalitat ocasionat per

una forta tendència a cercar satisfacció emocional de forma immediata. L’èmfasi exage-

rat en el costat dret suggereix desequilibri produït per una tendència a evitar o retardar

la recompensa emocional i cercar la satisfacció a tra-

vés de l’esforç intel·lectual.

L’ombrejat acostuma a utilitzar-se més en el dibuix

de l’arbre que en el de la casa o el de la persona. Les

branques i el fullatge en general s’indiquen amb un

ombrejat total; l’escorça freqüentment es representa

amb un ombrejat parcial.

Arbre realitzat per un nen de 5 anys. S’hi pot observar un intens ombrejat del tronc. Alguns autors han associat el tronc de l’arbre amb el jo del subjecte; podria suposar-se que el nen manifesta in- tensa ansietat sobre ell mateix.


9

L’“ombrejat blanc” és una estratègia rara que suggereix pensament esquizoide: les bran-

ques s’indiquen amb parts de branques bidimensionals mostrant-se a través de l’espai en

blanc, sense dibuixar fullatge, donant-li a l’espai solidesa per si mateix. Quan es represen-

ten les branques sense utilitzar ombrejat, podem sospitar tendències oposicionistes.

2.2 Detalls no essencials

El detalls no essencials que es poden trobar amb més freqüència en el dibuix de l’arbre

són les fulles, l’escorça, les arrels i un sistema de branques.

Amb freqüència les fulles de l’arbre es representen utilitzant ombrejat i, de vegades, es

dibuixen detallant-les curosament.

Quan es dibuixa f{cilment l’escorça, es pot

inferir que el subjecte manté una interacció

ben equilibrada amb l’ambient, mentre que

l’escorça dibuixada amb dificultat indica la

presència d’ansietat.

L’escorça dibuixada meticulosament i amb

molta cura suggereix que el subjecte es troba

compulsivament preocupat per la seva relació

amb l’ambient actual.

Dibuix realitzat per un adolescent de 14 anys. S’hi obser- va que tant el traç del tronc com les ratlles de l’escorça estan dibuixades amb seguretat i facilitat. El traç de la copa i del terra podria ser així degut a un estil artístic o certa aptitud pel dibuix, o bé degut a l’angoixa ocasionada pel que simbolitzen aquestes parts.

Les cicatrius dibuixades en l’arbre han de ser investigades durant l’interrogatori, ja que

poden representar ferides emocionals o físiques de l’individu en el moment actual o en el

passat.


10

Les fulles dibuixades amb meticulositat i cura són un

senyal de tendències obsessivocompulsives.

Arbre dibuixat per un nen de 4 anys. Pot observar-se que el concepte d’arbre, en aquest moment, està constituït per: tronc, copa i fulles. Les característiques que es poden veure, com ara l’absència de branques o les fulles caient (punts grocs) podrien estar relacionades amb l’edat del nen, en la qual s’inicien les primeres representacions i, per tant, amb l’estimulació escolar (va ser realitzat dins l’escola a la tardor).

Una liana al tronc o un tronc semblant a una liana representen el sentiment del subjecte

d’estar perdent o haver perdut el control de certs impulsos, o que els demés són cons-

cients que té idees o necessitats prohibides, o ambdues coses.

L’estructura de les arrels sembla representar per la

majoria d’individus, en un nivell superficial, les fonts

de satisfacció elemental i de força estabilitzadora.

En un nivell més profund, l’estructura de les arrels

representa els impulsos bàsics i elementals.

Les arrels que penetren suaument al terra impli-

quen un bon contacte amb la realitat.

Les arrels en forma d’urpes, que semblen agafar-se

al terra en comptes de penetrar-hi, suggereixen la

presència de fortes actituds agressives i paranoides.

Arbre realitzat per un nen de 9 anys. En aquest arbre cal destacar-hi les arrels gruixudes, visibles a través del terra, el qual constitueix una transparència. A partir d’aquesta edat, evolutivament, aquest tipus de representacions haurien de desaparèixer. És possible que les arrels tinguin un significat especial per aquest nen, podent indicar una preocupació pel contacte amb la realitat o per la satisfacció de les necessitats bà- siques.


11

2.3 Detalls irrellevants

És comú que es dibuixin ocells o animals a les branques de l’arbre i pastura al voltant de

la base del tronc. Ocasionalment, l’individu identifica l’ocell o l’animal amb una persona

important per a ell. Tot i que no es faci la identificació, es poden fer interpretacions curo-

ses basant-se en les característiques de l’ocell o de l’animal en qüestió o en la seva funció

dintre del dibuix.

Arbre dibuixat per una nena de 5 anys. Pot observar-se com ja in- clou la línia de base, la qual constitueix un principi d’organització de l’espai gràfic alhora que li atorga seguretat. L’ocell podria representar una persona significativa del seu ambient.

Un dibuix més subtil és el d’un arbre en el tronc del qual es dibuixa un forat del que en

sobresurt el cap d’un esquirol. Això s’ha interpretat com a símbol d’un sentiment de cul-

pa obsessiu, descontrolat i potencialment destructiu.

La línia base es dibuixa més freqüentment en l’arbre que en la casa o la persona. Una línia

base convexa, en forma d’arc, implica dependència materna, amb sentiments d’aïllament

i desemparament si l’arbre és relativament petit o està organitzat inadequadament.

Dibuix realitzat per una nena de 10 anys. La línia de base convexa suggereix dependència materna. Tant la flor com el sol podrien representar persones significatives de l’ambient. El forat del tronc ha estat associat al naixement d’una cosina que pateix una malaltia crònica.


12

De vegades la línia base té forma de caixa, sense tenir cap relació amb l’arbre. Això ens

indica una prova de realitat inadequada.

Quan els adolescents o adults dibuixen un arbre de Nadal se suggereix la presència d’un

narcisisme ben desenvolupat, tendències regressives i una forta necessitat d’afecte. En

l’infant és molt més freqüent.

Els infants sovint dibuixen dos arbres i els identifiquen amb la mare i el pare. Si es di-

buixen més arbres, cal sospitar dificultats en el desenvolupament psíquic de l’infant.

Una persona dibuixada prop de l’arbre

generalment revela tendències patològiques. Un

adolescent greument pertorbat a causa d’una

relació problemàtica amb el seu pare dibuixa un

arbre molt gran caigut a terra i al costat de l’arbre

hi dibuixa un home, que identifica com el seu

pare, dempeus amb una destral a la mà.

Arbre realitzat per una nena de 10 anys. Aquest és un arbre considerablement gran, la qual cosa suggereix hipersensibilitat. La pressió ambiental pot reflectir-se a través de núvols o, com en aquest cas, amb la representació d’una tempesta.

Ocasionalment es dibuixa un rostre en el brancatge que el subjecte identifica després.

Aquests rostres usualment tenen fortes implicacions negatives pel subjecte.


13

2.4 Detalls degradants

Detalls degradants, com un gos orinant o un cavall defecant al costat de l’arbre, solen

indicar sentiments d’hostilitat agressiva.

2.5 Seqüència dels detalls

L’arbre usualment es produeix dibuixant primer el tronc, després el sistema de branques

i després el fullatge; o dibuixant primer la punta, en segon lloc les branques (amb ombre-

jat o sense ell), després el tronc i per últim la base.

S’indica patologia si es dibuixen branques bidimensio-

nals, una sota l’altra (cap a l’esquerra) començant per la

punta de l’arbre, seguides per branques similars del cos-

tat dret, però sense unir les unes amb les altres ni unir-les

al tronc. Després es dibuixen les dues línies del tronc, sen-

se unir-les en la part superior o inferior i sense tocar les

branques, seguides per una línea perifèrica que uneix els

extrems exteriors de les branques.

Arbre dibuixat per un nen de 5 anys. Destaca el tamany petit i la sim- plicitat del dibuix.

Arbre realitzat per un nen de 6 anys que presenta dificultats d’aprenentatge. Els troncs, dibuixats de forma unidimensional, podrien suggerir organicitat. La part dreta presenta característiques fàl·liques indicant preocupacions entorn de la sexualitat i possibles dificultats en la repressió dels impulsos.


14

3. PERSPECTIVA

L’arbre se sol ubicar de forma vertical a la p{gina; generalment es dibuixa més alt en l’eix

vertical que la casa o la persona.

3.1 Marges del full

L’ús d’un dels costats del paper com a costat del tronc de l’arbre suggereix tendències

d’agresivitat reactiva davant les limitacions de l’espai, amb un conseqüent augment en la

sensibilitat.

3.2 Relació amb l’observador

L’arbre dibuixat sota l’observador sembla simbolitzar sentiments de depressió o fracàs

del subjecte.

Un arbre dibuixat com si es trobés sobre un turó sembla simbolitzar un sentiment de llui-

ta o la necessitat de protecció i seguretat, en part proporcionada pel vessant del turó.

3.3 Transparències

Les arrels que òbviament es troben sota terra i que encara així són visibles suggereixen

un desordre patològic en la prova de realitat.

3.4 Moviment

Se sol indicar moviment en el dibuix de l’arbre amb mes freqüència que en el de la casa.

Quan és obvi que està bufant el vent amb força, com quan l’arbre est{ inclinat cap a un

dels costats, l’individu pot estar subjecte a pressions ambientals extremes, però a la vega-

da resistir i lluitar per mantenir l’equilibri.


15

Quan es dibuixa un arbre que s’est{ desfullant, l’individu pot tenir la impressió que s’est{

despullant psicològicament i que està perdent l’habilitat per amagar pensaments i emo-

cions, així com forts sentiments de culpa. El subjecte que dibuixa un arbre així també pot

sentir que està perdent l’habilitat per realitzar ajustaments més refinats i delicats dintre

del seu ambient. Els nens dependents amb freqüència dibuixen pomeres i mostren els

seus sentiments de rebuig dibuixant pomes caigudes o que estan caient. Les branques

que cauen o que ja han caigut expressen la certesa del subjecte d’estar perdent l’habilitat

per enfrontar les pressions ambientals.

Arbre realitzat per una nena de 12 anys. La característica més important de les fruites de l’arbre és la barreja irreal i, per tant, extravagant d’aquestes (pomes, peres i cireres). La dimensió de la copa (molt gran) indicaria èmfasi posada en la capacitat per fantasiejar. Les branques tancades i com tallades prop del tronc podrien indicar pensaments suïcides i/o tendències autodestructives. La línia de base irregular suggereix dificultat amb el contacte amb la realitat. Les flors, dibuixades sistemàticament, es refereixen a defenses de tipologia obsessivocompulsives.

4. L’ARBRE DIBUIXAT AMB COLORS

Es tendeix a pintar el tronc de l’arbre amb negre o marró; les branques acostumen a ser

negres o marrons; el fullatge verd, groc, vermell, marró i negre; la fruita vermella, groga i

verda; i les flors vermelles, grogues, taronges, blaves i morades.


16

5. INTERROGATORI POSTERIOR

22. Quina classe d’arbre és? Els subjectes generalment dibuixen el tipus d’arbre més comú

en la seva localitat.

23. On es troba realment aquest arbre? Molt freqüentment, el subjecte dibuixa un arbre

que es troba prop de la seva llar actual o d’alguna altra en el passat, o en un lloc associat

amb la seva experiència passada i que tingui un gran valor positiu o negatiu. Si l’arbre es

troba dintre del bosc, la definició de bosc del subjecte pot ser reveladora. Per alguns, és

un lloc de pau, quietud i solitud, mentre que per uns altres el bosc representa un lloc de

por i amenaça. La resposta “en un grup d’arbres” suggereix que el subjecte necessita i

gaudeix de la companyia.

24. Aproximadament, quina edat té l’arbre? Amb freqüència l’edat de l’arbre és l’edat cro-

nològica o sentida pel subjecte.

25. Està viu l’arbre? Els subjectes que no es troben completament ben adaptats poden

respondre “no”. Una resposta negativa generalment indica que l’individu se sent fisiolò-

gicament inferior o psicològicament inadequat, culpable, profundament deprimit, o una

combinació d’aquests sentiments. Ocasionalment, després d’interrogar més, el subjecte

veu l’arbre dormit i no mort, la qual cosa és un signe esperançador.

26. Què hi ha en ell que et doni la impressió d’estar viu? La resposta a aquesta pregunta

pot ser el primer indicador que el subjecte veu l’arbre en moviment, variant des d’una lleu

tremolor de les fulles fins a un tronc francament oscil·lant. Altres respostes que indiquen

qualitats com força, vigor, etcètera, creen la impressió de vida en l’arbre. La resposta més

òbvia és que l’arbre ha d’estar viu perquè té fulles.

27. Què va causar la seva mort? (Si no està viu.) Quan el subjecte diu que la causa van ser

els cucs, insectes, paràsits, una plaga, un llamp, el vent o alguna acció agressiva i mali-

ciosa per part de nens o adults, està expressant la convicció que quelcom extrapersonal

és culpable. No obstant això, quan es diu que la mort va ser ocasionada per podriment

d’alguna part de l’arbre o de l’arbre sencer, s’est{ expressant un sentiment referit a que

falla alguna cosa dintre del jo.


17

28. Tornarà a estar viu? Algunes vegades el subjecte diu que l’arbre està mort quan en

realitat vol dir que ha perdut les seves fulles a causa de l’hivern. Preguntar si l’arbre re-

viurà pot ajudar a determinar si aquest és el cas.

29. Alguna part de l’arbre està morta? Com? Què creus que va causar la seva mort? Quant

de temps ha estat morta? Les fulles mortes poden indicar incapacitat per adaptar-se de

forma fàcil i controlada al medi. El més comú és que es considerin les branques o les

arrels com la part morta o agonitzant. Les branques mortes semblen expressar la creença

del subjecte que la seva frustració ha estat produïda únicament per factors extraperso-

nals dintre de l’ambient. Algunes vegades, una branca morta representa un trauma psi-

cològic o físic i la ubicació de la branca en el tronc pot indicar l’edat relativa en què va

succeir aquest trauma. Les arrels mortes impliquen desequilibri o dissolució intrapersonal

amb l’inici d’una greu pèrdua de contacte amb la realitat. Un subjecte que dibuixa un ar-

bre amb el tronc mort revela una greu pèrdua de control del jo. En preguntar quant de

temps ha estat mort l’arbre, es busca determinar la impressió que té el subjecte sobre la

durada de la seva incapacitat o desajustament, que amb freqüència no coincideix amb la

data donada en la història del subjecte. Quan l’individu especifica una data, s’ha de deter-

minar com va ser l’esdeveniment que la va fixar tan fermament en la seva memòria.

30. A què s’assembla més aquest arbre, a una dona o a un home? El sexe adscrit a l’arbre

generalment sembla determinat per característiques tals com la forma, la força, la rugo-

sitat, la gràcia, l’esveltesa, etcètera. En diverses ocasions, no obstant això, certs aspectes

de l’arbre són vistos com contraparts específiques de la figura humana. Les branques llar-

gues i penjants amb fulles perennes poden recordar-li a un subjecte el cabell de la seva

mare. Una nena inadaptada va afirmar explosivament que veia el puny del seu pare en el

centre del brancatge, “just com acostumava a aixecar-lo per picar la meva mama!”.

32. Si fos una persona en lloc d’un arbre, cap a on estaria mirant? Ja que un arbre no té

front, esquena, ni costats (excepte d’acord amb el punt de vista de l’observador), la res-

posta del subjecte a aquesta pregunta és una projecció de la seva relació amb l’ambient.

La resposta també pot revelar l’actitud que té cap al subjecte la persona representada

per l’arbre.


18

33. L’arbre es troba sol o dins d’un grup d’arbres? Les respostes a aquesta pregunta no són

molt significatives tret que siguin fortament emocionals. Amb freqüència es revelen sen-

timents d’aïllament, una necessitat d’associar-se amb altres persones, o totes dues coses.

34. Quan mires l’arbre, tens la impressió que es troba per sobre teu, a sota teu o al mateix

nivell que tu? Per alguns subjectes, un arbre creixent sobre un turó és símbol d’una lluita

tibant vers una meta distant i potser inaccessible. Per uns altres, reflecteix la necessitat

d’autonomia i domini. Per molts, un arbre dibuixat parcialment cobert per un pujol indica

la necessitat de protecció i ajuda. Un arbre dibuixat clarament sota l’observador invaria-

blement connota un estat d’{nim deprimit i un sentiment d’inferioritat.

35. Com és el clima en aquest dibuix? (Època de l’any i moment del dia, cel, temperatura.)

S’ha postulat que l’arbre expressa un sentiment conscient o subconscient de l’individu

sobre si mateix en relació amb el medi. Donat que les forces externes que afecten un

arbre viu són majoritàriament meteorològiques, no sorprèn que els subjectes siguin ca-

paços d’expressar simbòlicament els seus sentiments sobre si el seu ambient és amistós i

protector o hostil i opressiu. Els subjectes poden descriure detalladament les condicions

desplaents del clima, tot i que no hagin dibuixat la representació d’aquestes condicions.

S’ha d’explorar la importància que el clima descrit té per l’individu. Òbviament, el clima

fred no té el mateix significat per algú que el prefereix que per algú a qui no li agrada.

Amb freqüència els nens prefereixen la neu perquè els agrada jugar amb ella.

36. Està bufant el vent en el dibuix? Ensenya’m cap a on bufa. Quina classe de vent és?

El vent simbolitza les pressions de forces situacionals, personals o ambientals. Un jove

amb una greu neurosi de caràcter va contestar: “és la calma abans de la tempesta.” La

pregunta de l’examinador “i, el vent fa mal a l’arbre?” va provocar la resposta “no, no ho

crec. És la calma abans de la guerra atòmica. No destrueix l’arbre, només el gos.” El sub-

jecte va repetir una vegada i una altra que el seu arbre, un obvi autoretrat, representava

la “bellesa” i que el gos que es trobava olorant el tronc de l’arbre representava l’“home”.

Usualment es descriu el vent bufant horitzontalment d’esquerra a dreta. Això revela,

quan no es presenta una intensitat inusitada, la tendència psicològica de moviment del

passat (esquerra) cap al futur (dreta). Els vents la intensitat dels quals és moderada i que

es desvien de la direcció convencional acostumen a ser significatius. Un subjecte greu-

ment pertorbat, per exemple, va afirmar que el vent bufava en totes direccions simul-


19

tàniament. El vent descrit com bufant des del nivell del terra cap a la punta de l’arbre,

diagonalment, cap amunt i a través de la pagina, simbolitza un fort desig per fugir de la

realitat cap a la fantasia. El contrari s’aplica als vents dels quals l’individu n’informa que

bufen diagonalment d’un costat superior cap al costat inferior oposat (es mantenen les

connotacions temporals, esquerra pel passat, dreta pel futur). El vent descrit com bufant

de dreta a esquerra pot indicar tendències regressives sota tensió intrapersonal o am-

biental. Els subjectes narcisistes poden descriure el vent com bufant “cap a mi’. La des-

cripció del subjecte sobre la velocitat, humitat i temperatura del vent pot ser reveladora.

Un vent descrit com bufant amb gran força, molt humit, molt sec, molt calent, molt fred,

o alguna altra combinació, suggereix que el subjecte sent una pressió dolorosa provo-

cada per fonts ambientals. El grau en què s’experimenta la pressió correspon al grau en

què les condicions climatològiques es desvien d’un estat de calma. Això pressuposa que

la resposta no només descriu el clima del moment de l’examen.

37. Què et recorda l’arbre? 38. Què més? Com en els altres dibuixos, la qualitat d’aquestes

associacions s’ha d’anotar juntament amb el to positiu o negatiu que les acompanya.

39. És un arbre sa? Què et dóna aquesta impressió? Donat que aparentment el di-

buix de l’arbre no genera associacions a nivell conscient o preconscient ni sentiments

d’identificació tan forts com el dibuix de la persona, és més fàcil per al subjecte expressar

la seva imatge corporal, sentiments d’inadequació, aïllament, pressió ambiental, etc., a

través dels comentaris sobre el dibuix de l’arbre que del de la persona. Una resposta ne-

gativa pot indicar simplement la preocupació del subjecte per la seva salut o per la de la

persona que representa l’arbre.

40. És un arbre fort? Què et dóna aquesta impressió? Per la majoria de les persones la sa-

lut i la força són dues qualitats diferents. La presència de salut no necessàriament implica

la presència de força, i viceversa. La resposta indica l’opinió que té el subjecte sobre la

força del seu jo.

41. A qui et recorda l’arbre? Amb freqüència són persones amb qui el subjecte s’identifica.

42. Què és el que més necessita l’arbre? Per què? Les respostes categòriques solen ex-

pressar de manera simbòlica les necessitats d’afecte, protecció, seguretat i bona salut.

Respostes com “llum del sol” o “aigua” són freqüents i no s’han de considerar particular-

ment significatives.


20

43. Algú ha fet mal a l’arbre alguna vegada? Com? Aquestes respostes freqüentment in-

diquen el grau en què el subjecte se sent atacat per l’ambient. La ubicació de la ferida

pot ser informativa. Una ferida a l’arrel implica una amenaça contra l’habilitat del sub-

jecte per mantenir-se en contacte amb la realitat; una ferida a les branques pot indicar la

presència d’obstacles per assolir satisfacció en subjectes amb processos de pensament

bàsicament intactes.

44. Si això fos una persona en lloc de (qualsevol objecte dibuixat a part de l’arbre), qui

seria? Com en els altres dibuixos, caldr{ que l’entrevistador prengui nota de la qualitat

d’aquestes associacions i els significats positius o negatius que tinguin per al subjecte.

Extret i adaptat de JOHN N. BUCK i W.I. WARREN, Manual i guia d’interpretació de la tècnica de dibuix projectiu HTP, PrisMa Edicions Psicopedagògiques

anàlisi del dibuix de l'arbre

Education