murgades, josep - sinopsi de l'antinoucentisme històric

7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric

http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 1/23

MuRG:a1 1S

S NOPS

L ANTINOUCENTISME

HISTORIC

proposit

de l a f i g u r a

h i s t o r i c a de Caries

P i Sunyer, pero

v a l i d e s a

genericament

r e f e r i b l e

profusa

r e s t a

d a c t i t u d s

c r i t i -

e n v i e r s e l moviment

noucentista,

e s que

Ricard Vinyes

remar-

c a t , amb

e n c e r t ,

1 a t a c

antinoucentista

corresponia

pressio p o l i t i c a , un projecte

c u l t u r a l , nacional

a l t e r n a t i u ,

n i una

organitzacio

e l f e s

p o s s i b l e ,

d i f e r e n c i a d e l

h a v i a

s u c c e i t anys

enrere

noucentisme».

No c a b r i a d i r

e l m a t e i x , p e r o ,

d e l s d o s

a l t r e s

g r a n s

moviments

h a v i e n

p r e c e d i t a q u e s t .

c r i t i c a

c o n t r a l a

Renaixenca

donada e n

b on a me su ra

p e t Modernisme - e s d e f e t

Modernisme l a

d i n a -

mica que

d e r i v a ;

semblantment,

c r i t i c a

mes f r o n t a l

c o n t r a

a q u e s t

s e n q u a d r a

d i n s

a i x o que j a

d u n primer

m o m e n t h e m

g u t a mb e l nom d e

Noucentisme.

A r a :

l a b s e n c i a d u n r e l l e u d a q u e s t

moviment p e r

p a r t

d e c a p

a l t r e

c l a r a m e n t t i p i f i c a t f a que

r e a c c i o n s

c o n t r a r i e s que

s u s c i t a

r e v e s -

t e i x i n c a r a c t e r i s t i q u e s t o t e s a l t r e s que

l e s que

h a v i e n p r o p i c i a t s u c c e s -

sivament

l i q u i d a c i o

Renaixenca

Modernisme)

Modernisme

mans d e l

Noucentisme).

L exhauriment

d a q u e s t u l t i m ,

consequencia

d e f e c c i o

primo-

r i v e r i s t a d e l a c l a s s e que

l h a v i a a u s p i c i a t

p r i m o r d i a l i n s t a n c i a , no

s e g u i t d u n a

a l t e r n a t i v a g l o b a l comparable a

h a v i e n r e p r e s e n t a t

a mb a n t e r i o r i t a t Renaixenca

Modernisme e n e l s e u moment, e l

t e i x

Noucentisme. E s

s i e n e s g o t a r - s e

p r o p u l s i o

d e l c a t a l a -

Ricard V NY S

RIBAS,

C artes P i

S u ny e r: I n tr o du ccio p e r a u n a

b i o g r a f i a ,

conjunta

Cartes

S u n y e r 1888-1971) Barcelona, A j u n t a m e n t de

Barcelona,

C a s a

G r a n , , ,

num. 8

33-50; l a

adduida e s a

p . 3 8 .

L l e ngu a

Literatura

b q.uwpdc

nisme p o l i t i c

d e f i l i a c i o

preferentment

b u r g e s s ,

s e s t r o n q u e s

l a c o n t i -

n u i t a t

d u n a

dinamica c u l t u r a l

p r e t e n s i o n s

globalment

reforma-

d o r e s .

A i x i ,

d u r a n t e l s a n y s v i n t

t r e n t a ,

1 a v a n t g u a r d a ,

d u n a b a n d a ,

g a r a , a m b un

f o r t c o m p o n e n t

mimetic

e n v e r s

l a i r i l i a n a

s o b r e t o t

f r a n c e s a ,

c a r t s d u n

i n t e l • l e c t u a l i s m e

c u l t u r a l m e n t

r e v u l s i u

c e r c l e s

r e d u i t s

s o c i a l m e n t a l l u n y a t

d e q u a l s e v o l

p r o j e c t e

d e t r a n s -

formacio

e f i c a ^

e n t r e

m a s s e s ;

d a l t r a

b a n d a , l e s

e x p e c t a t i v e s

c a n v i

c r e a d e s

e n t r e

c a p e s p o p u l a r s

p e t i t b u r g e s e s

Catalunya

m ar t

l e ^ a l i t a t

r e p u b l i c a n a

au t o n o m a, que

han donat

a l g u n

a u t o r

demanar-se

h a u r i a

e s t a t

p o s s i b l e

a q u e l l c o n t e x t

«noucentisme

m a s s e s » ,

s e n a n i r a n

o r r i

c a u s a d e e s c l a t

d e l a

g u e r r a

d e l s e u

u l t e r i o r

d e s e n l l a ^ .

t o t e s

aquestes

r ao n s

e s q ue

c r i t i c a

N o u c e n t i s m e

1 e x e r c i d a

r e l a c i o

Renaixen^a

M o d e r -

nisme;

f o r m a

p a r t de

c a p mov m nt

e s t r u c t u r a t ;

n o s i n s c r i u

d i n s

p r a c t i c a

de c l a s s e

concreta,

tom t a m p o c n o

r e s p o n

l e s d i r e c t r i u s

d un p r o g r a m s

- s o c i a l ,

c u l t u r a l ,

politic-

o m e n y s

coherent,

n i ha

solgut

a ltra ment brindar

a l t e r n a t i v e s

d o p e r a t i v i t a t

p l a u s i b l e .

u n a c r i t i c a

a t o m i tz a d a

heterogenia, a c o r d a d a

acordable)

unes c o n s t an t s

historiques

p r o u

r e c u r r e n t s ,

p e r o q ue sovint

obeeixen

a m o t i v a t i o n s

d i v e r s e s

a c o s t u m e n

a a s p i r a r

objectius

b e n d i f e r e n t s

entre s i ;

d aquesta c r i t i c a b i l i t a t

l l a r g

t e m p s des

d o p c i o n s s o c i a l s

nationals

a n t i t e t i q u e s ,

d u i r

f i n s

p u n t

m o v i m e n t

esd ev ingut

p u n t

r e f e r e n d a

inexcusable

p a u t a

c o n t r a s t a t i v a

i n e l u d i b l e

amb q u e

mesura r,

m a l q u e

s i g u i

c o n t r a ,

l a v i a b i l i t a t

d e p r o p o s t e s

a l t r e s

qu e l e a

a p u n -

t a d e s .

t a m b e

e s q ue

c r i t i c a

millor

n o m i n a c i o

designi

d e f i n e i r -

per c ontra posic io

p l i c i t a

a q u e s t ;

d o n e l t e r m e

d « a ntinouc entisme»,

e n c u n y a t

j a a l s

UCELAI

C AL, La

Catalu^tys

p o p u l i s t s .

I n t a t g e ,

cultura

p o l i t i c s

1 e t s p a

republicana

1 93L-1 939)

Bar cel ona,

Ma g r a n a , 1982),

en e s p . e l

c a p .

p s . 121-133.

J o s e p

MCRGADES,

C o n s t a n t s

h i s t o r i q u e s

l sntinoucentisme,

«L Aven^»,

j u l i o l - a g o s t

1995), p s .

52-55.

S i n o p s i

l a n t i n o u c e n t i s n i e

h i s t o r i c

a n y s

v i n t d e l q u a l e s

l i c i t d e

s e r v i r - n o s

a v u i

d i a p e r

comprendre-hi

s o l s

l a r e a c c i o

c o n t r a e l

m ovi m e nt

t a n bo n

a q u e s t

f a l l i d a

1 a d v e n i m e n t

primoriverisme

s i n g

t o t e s a q u e l l e s

a l t r e s

f e s t a c i o n s q u e d

manera

s i n s c r i u e n e n l a

dinamica d e

b u i g d e l

noucentisme

s e v a

r e i t e r a d a

p r e s e n c i a t o t

a l l r g d e

h i s t o r i a

d a q u e s t

s e g l e • .

pagines

segueixen s on u n

i n t e n t

t i p i f i c a r

esquematica-

m e n t

a l l o qu e

aqui anomenem

manera

convencional

l < < a n t i n o u c e n -

h i s t o r i c .

l o p o s i c i o

sorgida

contra

d un bo n

comencament

f i n s I epoca

en qu e

d e l t a l l

p ro du it p er

g u e r r a

aquest

s e r u n

mov m nt d una

a l t r a

manera

opera-

t i u per

convertir-se

en u n

r e f e r e n t

h i s t o r i c

t a n i n e l u d i b l e

c o m a l h o r a

tanmateix

l l u n y a .

R e f r a c c i o

Le s du es primeres

etapes en

l a i m p ug nac i o

coetanies

d aquest

s u p e r p o s e n entre

e l l e s

t o t l e s

divergencies

t r e t s

basen l l u r

respectiva

c r i t i c a .

N es l a me s

p e r s i s t e n t l a p r o m o g u da d e s

v i n c u l a t s

n a i x e n c a i

c a u s a

d e l a

i r r e d u c t i b l e

i n c o m p a t i b i l i t a t e n t r e

a q u e s t s

1 e m e r g e n t i d e a r i

n o u c e n t i s t a

1 anomenarem

a q u i

f a s e d e

r e f r a c c i o .

h a g u e s s i r n

d e j u t j a r

p e r a l g u n e s d e l e s

i n v e c t i v e s

en l e s

s e v e s

A l e m o r i e s

l i t e r a r i e s

d e d i c a l a

f i g u r a v e n e r a b l e d e

Narcis

O 1 1 e r

c e n t i s t e s podriem

e s t a r

t e m p t a t s

c r e u r e

t o t e s

r e d u i a e n e l

f o n s

m a n i f e s t a c i o d u n d e

t a n t s

c o n f l i c t e s

g e n e r a c i o n a l s . b

En a q u e s t c a s

4 Jo s e p MURGADFS

a r t .

supra p . 5 2 .

be qu e

e n l l e s t i d e s e l

1918 aquestes

Me mo ri es n o

aparegu e r e n f i n s

1962 publicades a

Barcelona

l E d i t o r i a l

Ae d o s

proleg

tambe d interes

r e s s e g u i m e n t de l antinoucentisme de

Gaziel.

6 Vc g e u - n e

s e g u e n t mostra

en qu e e s

r e f e r e i x a Victor

Balaguer :

Erem a

jovenets

a l l i

trobavem

que gracies a

Deu n o

ten i e m e l s

I l a v o r s

r i d i c u l a f a t u i t a t d e l s que

a v u i

ant s e

e l l s

mateixos

noucentintes

[ s i c ]

r e n e g u e n

inutilment

I o b r a intellectual de l l u r s

predece s s or s immediats

p o n d e ra r

J o s e p

S l u r g a d e s

p e r o , l a

a n i m a d v e r s i o

o b e i a

d i f e r e n c i a

p r o j e c t e s

r e s p o n i e n

1 a l t r e

moviment,

c a p d a v a l l

s i n g

s e p a r a v a

c a t a l a n i s m e

d i n s p i r a c i o romantica

e x t r a c c i o

p a i r a l

c o n v e r t i t

e n b a s a

p o l f t i c a

p e r l a

b u r g e s i a

urbana

d u s t r i a l .

Aquesta

r e f r a c c i o

Noucentisme

p a r t

Renaixenca

t r o b a

e l s e u

b a l u a r d

combatiu

I n s t i t u c i o

d e l s

J o c s

F l o r a l s

s e g u r a

1 a n t i n o u c e n t i s m e

d e f i l i a c i o

r e n a i x e n t i s t a

una maj or

durada

g e n e r a t

c e r c l e s

modernistes-,

e n t a u l a

b a t a l l a

s o b r e t o t

l l e n g u a .

reforma

n o r m a t i v i t z a d o r a

e n c a p c a l a d a

e s d e v e

a i x f

detonant

d u n a

o f e n s i v a

e p f g o n s

d e l a

Renaixenca

r e p r e s e n -

t e n e l

r e f u s

a c c e p t a r

1 a u t o r i t a t

academica

S e c c i o

F i l o l o g i c a

1 I n s t i t u t

d E s t u d i s

C a t a l a n s

e n q u e ,

c o n t r a p a r t i d a ,

p r e -

f e r e n c i a ,

d e l a

t r a d i c i o ,

s o l u c i o n s

l i n g u f s t i q u e s

d i a c r o n i c a -

d e s f a s a d e s .

B a s t ]

c i t a r

a q u f ,

a t a l l

s i m p l e

mostra

i l • l u s t r a t i v a

d e P i n

S o l e r ,

a u t o r

d u n a f u r i b u n d a

« P r o t e s t a

c o n t r a

N o r m e s

O r t o g r a f i q u e s »

exponent

conspicu

1 a n o m e n a t

«humanisme

a n t i -

n o u c e n t i s t a » ;

Francesc

Matheu,

v e r i t a b l e

f o r t

d e l s

J o c s

devocio

contemplavem

mestre

p a t r i c i p e r

n o s a l t r e s

i n e x p r e s s a b l e ,

t r a v e s s a r p e r

a l l i

Narcis

OLLEK,

o p . c i t .

q ue f a

c r i t i c a

moviment

l l a v o r s

actual

contra

e l q ue

I h a v i a

precedit,

v e g .

MURG DES

R enaix enca

v i s t a pe l

Noucentisme,

d in s A c te s

Col-loqui

I n t e r -

nacional

R enaix enca (18-22

d e s e m b r e

1984), v o l .

(Barcelona, Estudis

Universitaris

Catalans,

1994),

111-139.

Publicada

. < D i a r i o

d e R e u s »

e l 12-IV-1913,

d os m e s o s

despres

l a p a r i -

d aquestes;

vegeu-ne

darrers

p a r i t g r a f s :

,Considereu,

a l t r e

p a r t ,

vostra

mesquinesa.

v o s a l t r e s ,

m a n a r n o s

n o s a l t r e s ,

I l i u r e s

ciutadans

l a l l i u r e

R e pu b li ca

de l e s

L l e t r e s ? ,

senvor

director

d e l a

d e Catalunya

permetres

profanar

l a sagrada

Muntane r?,

<qui e s

l o s e n v o r

president

Diputacio

Provincial

d e Barcelona

manarme

a mi ,

redac-

d e l a

present

Protesta,

a mi , q ue

d e l a

Florida,

R e u s

Tarragona,

manarme

q u e s c r i g u i I

c a t a l a

aquells

minyons

Bordeta?

Total,

l e s vos-

t r e s

N o r m e s ,

a l c a l d a d a , una

Ileugera

mostra

q ue manarieu, s i

tinguessiu

poder.»

L expressio

e s d e

SO LA,

e l seu

proleg

a Josep

SOLE R ,

De l e s

t e r r e s

mediterrdnies

(Barcelona,

Edicions

6 2 , 1966),

, ^ m o l m

I a w i n o m e w i , w i c

b i ^ t o r i

F l o r a l s

propagandista

incansable

t r a v e l

publications

I l u s t r a c i o

Catalana»

« C a t a l a n a » ; ^

Carreras

Candi,

objector

mateix

n o u c e n t i s m e »

disconforme

concessio de

suport

p o l i t i c s

d aquest

mo vim ent;

d Anfos

P a r ,

potser

1 a r c a i t z a n t

abrandat.

Retraccio,

doncs,

1 a u t o r i t a t

e m a n a d a

1 I n s t i t u t .

tambe,

i n d e s t r i a b l e

c o r r e l a c i o ,

misoneisme

t o u t

c o u r t .

Valgui a l t r e

ex em p l e

manllevat

d Anfos

P a r ,

qualsevol

valor a

a l l o

esdevin^ut de l a

Renaixen^a

e n ^ a ; ^

potser m e s

simptomatics

s o n ,

aquest

s e n t i t ,

respectivament

f o r n i t s

1 e r u d i t

b i b l i o f i l

Planar

p e l poeta

memorialista

Apel•les

Mestres,

r e s t a

p a l e s

l l u r oposicio

s a d r e ^ a

r a n t a l

Nou c e n t ism e

com a t o t

a l l o q u e

1 0 . Veg.

algunes de

seves afirmacions:

«Hem discrepat en l a

man e r a

forma [de l a

Ilengua],

r e s i s t i t

impositions

necessitat

formes

tradicionals

de l a

nostra escriptura

Nosaltres,

defensant t o

respecte a

formes

d escriptura q u e

Llengua ha

c o ns e rv a t d u ra nt

s i g l e s a

d influencie s

postracions, cns

c r e y e m

f o r t s ,

p e r q u e

d e f e n s e m

L l e n g u a

matexa

de l a

nostra

i m ^ e n c i c i .

p a r t i d a r i s

de l a

Reforma

p l e d e g e n

p l e t

propi,

invencio

s e v a , son

padrins, y

mes exposats a

ofuscarse»,

AMADOR [pseud.

Francesc

M a t h e u ] ,

D ortografia

Catalana,

«Catalana»,

num 105

(31-X-1921), p .

1 1 . Veg.

c l scu

a r t .

N o u c e r a t i s t e s ^ ^ ,

Catalunya»

(28-II-1911),

en que, en

purisme

t e rm in ol og ic -e l

te rme q ue

propiament

s escauria

segons

de c a l

e l de

«dinoucentistes»-,

arremet

contra l a

creacio de

paraules

n o ve l no

determi-

1 u s .

V e g e u - n e

seguent

formulacio:

minoria

p r o c l a m a

ranter

modifica-

absurder,

e s p a t l l l e s de t o t

I a l t r e

e l e m e n t l i t e r a r i s a

Catalunya y ab

proteccio

e l e m e n t

politick regional,

lleugeresa

l a q u e

e x e m p l e t o q u e

ha passat ab

indicada

generalisacio

( g e n e r a l i t z a c i o

d i r i e n e l l s )

l a t z . » ,

e l seu

Discurs

p r e s i d e r t c i a l en

F l o r a l s de

Bonano va,

publicat

«Catalana»

(31-X-1921), p .

a rg u me n ta c io ns q u e desplega

c a p .

I I d e l seu

Examen de

conscien-

c a t a l a n i s t a . Extret de

R e v i s t a - > ,

Hombre

desernbre de

retornat

o r t o g r a f i a

traditional

(Barcelona,

1934),

conjunt, podem

Bertran

personalitat b e n

repre-

sentativa

l a E a s e

constituvent de

nostra darrera

renaxen^a,

p o l i t i c a -

ment, n i

l i t e r a r i a ,

moral, e s

e s t a t

seguida

per cap

periode

constructiu

com soberga-

1 a p e l l a v e n aquells

crevent

esserne constructors),

desmoralisacio

decaden^a», d e l

discurs d Anfos

l i n g u i s t i q u e s

d e s t i l

i n s c r i p t i o n s

c a r t e s

Catalunya anteriors

a l s e g l e

xlve, I l e g i t

30-XI-1924

recepcio a l a

c demi

Buenas

Letras de

Barcelona.

, I l u r g a d e s

comportes

un b r i

m e n o r

n o v e t a t

r e l a c i o

e s q u e -

e s t e t i c s

m e n t a l s

t i p i c a m e n t

d e c i m o n o n i c s . ' s

D'altra banda,

seva recusacio

m o v i m e n t ,

Miquel

Planas

potser

tendeix

a posar

1 ' e m f a s i

inculpatori

d im e n s io

p r o m o c i 6

s o c i a l

a n i r i a

a p a r e l l a d a

moviment,''

m e n -

Apel•les

Mestres

ho f a

bracet

amb L l u i s

V i a ,

carregant

m a n c a

sentiment

contra

c a r a c t e r

< < c e r e b r a l > >

l a poesia

noucentista

r e t r e t

frequent

t ambe

d e l s

modernis-

r e v e l a ,

n e g a t i u ,

l a l i t e r a t u r a

noucentista

prefigurava

poesia

pura i

d e f i n i t i v a , l a

d e shu m an izac i o n

a r t e > >

c a r a c t e r i s -

t i c a

d'aquest

s e g l e .

r e m a r c a r ,

m e s ,

t o t s

d o s a u t o r s

combatran

Noucentisme

t a n s o l s

d i s c u r s

o menys

a r g u m e n t a t ,

s i n g

d e l p a s t i t x

l a p a r o d i a

procediment,

a q u e s t ,

p r e s t a v a

1 5 . Pel qu e

Mique l

Planas,

v e g .

r e v i s t a

editada

, B i b l i o f i l i a > > ,

v o l .

(1911-1914),

532-533,

t e x t

odernisme

catalana,

serveix

significativament d'aquest

t e r m e -i

Noucentisme

t i t o l deni-

g r a t o r s ,

caricatura

e s t r a f e t a

options

l i n g u i s t i c o l i t e r a r i e s

noucentistes.

En r e l a c i o

Apel•les

Mestres,

b a s t i reportar

c om e ntar i

qu e insereix

a n e c d o -

t a r t

V i s t

S e n t i t ,

qu e n o

publicat

f i n s

a l 19 8 7

( ' E d i t o r i a l

Barcelona:

'Tenia

r e f e r e i x

d on a], p er

j u t ; a r

homes,

c op d ' u l l

m e r a v e -

1 1 6 s ;

e l j u d i c i

p r i m e r a

v e g a d a

de p a r l a r - h i ,

formula va,

f a l l a v a .

D ' e n

M a r a -

g a l l s ol i a d i r

s e m p r e

qu e e s parlava

i n t i m i t a t :

simpatic,

e d u c a t . . .

l l a s t i m a

s i g u i

t o n t o

/ / Entre

j u d i c i

d ' e l l a

d e l s qu e

] ' h a n

p r o c l a m a t

g r a n ,

e l lluminos,

e l vident

prefereixo

d ' e l l a .

/ / Sento

haver-ho

d ' un

estimava

f i n s

cap poeta

c a t a l a havia

e s c r i t

tantes

t o n t e r i e s . , ' , o p .

c i t .

1 5 7 .

V e g .

d e f 1 n 1 c i 6

qu e v a

encunyar

moviment:

noucentisme

a f a n y

immoderat

d ' e x h 1 b 1 c 1 6

una c o t i t z a c i o

v a l o r s

l i t e r a r i s

a b v i s t e s

nomina ,

- B i -

b l i o f i l i a >

v o l .

I ( 1 9 1 1 - 1 9 1 4 ) ,

p . 5 3 9 .

per exemple,

t e x t

de L l u i s VIA,

l'emocio

l i t e r d r i a ,

discurs

n u n c i a

m o t i u

l a seva

recepcio

Real cademia

de B u e n a s

Letras

de Barcelona

9-XII-1923,

l a resposta

feu A pe l• le s

Mestres,

en l a

l l e g e i x :

o p o s a d a

e s l a seva

poesia [ l a

de L l u i s

aq uex a

poesfa a l a

anomenem

cerebral

perq ue

ab e l l a l

n o h i

v e u r e -

qu e n o

f a s e n t i r

r e s perq ue

f i l l a

sentiment

. . . .Com

se nti m e nt

y poesfa fossin

coses qu e

p og u e ssi n

r a r s e

C o rn

«poesia

cerebral

equiva lgues

f l o r

p e r fu m ,

m a n i -

qu i v e s t i t

dona », p . 2 5 .

Miquel

P l a n a s

e s m e n t ,

a q u e s t

s e n t i t ,

d e l a r e v i s t a

d ' u n

s o l n u -

s i g n i f i c a t i v a m e n t

d a t a t e l

d e l s Innocents

1 9 1 4 , E l

Noucentista ,

e n qu e

S i n o p s i

l a n t i n o u c e n t i s r n e

h i s t o r i c

moviment

p e r d i v e r s e s r a o n s

retrobarem mes

endavant

tambe e n l a

a l t r e s oponents.

O p o s i c i o

La segona

f a s e d e

1 a ntinoucentisme e s

gestada

des d e l

Mode r-

nisme e s

q u a l i f i c a r com

oposicio

propiament

d i t a .

discrepancia

entre e l s homes

d aquest

moviment i e l s

Noucen

mesu ra en q u e

participen

t o t s de

progressiva

p o l i t i t z a c i o d e l

catalanisme

t a n t

concepcions

g l o b a l s

n i d objectius

d e s t r a t e g i e s i d e

procediments.

c a s d e

Renaixenca

d i v i s o r i a

e l l a

o ernisme

- i , per

extensio

accentuada

aquesta

Noucentisme

segons

s e s t a b l i a a

t r e t s entre

l o p c i o

t r a d i c i o n a l i s t a 1 o p c i 6

t u a l i t z a d o r a ,

l a separacio

t a l l a n t

Modernisme

centisme passa

primordialment

contraposicio

natura

t i f i c i

Aquesta

a n t i t e s i s e g o n s

prou s a b u t ,

t r a d u e i x

manera

v i s t o s a e n

l a m b i t d e l a

l i t e r a t u r a e n e l d e

l a l l e n g u a .

a q u e l l ,

c r i t i q u e s

l a p o e t i c a

a r b i t r a r i a

- a l g r a u

d e l a b o -

r a c i o e n que

b a s a

a l component

i n t e l • l e c t u a l i s t a que

denota-

nom d e

p a r a u l a

v i v a

l a s i n c e r i t a t

1 e s p o n t a n e i s m e d e que f a

g a l a - ;

M a r a g a l l ,

d o n c s ,

c o n f e s s a n t - 1 i

P i j o a n , a l c a p

G l o s a r i ,

temo que

1 O r s

a c a b a r a

e s c r i v i n t e n f r a n c e s ; < o

d i s c u -

t i n t l i d i r e c t a m e n t a a q u e s t

v a l o r d un

moment c r i t i c e n

a r t i s t a »

escarni d aquest

moviment pero

t a m b e

en coincidencia amb

e l misoneisme

a b a ns

a l - l u d i t , d e l

c u b i s m e

p i c t o r i c ; t a m b e h i ha t o t d e

d i c t e r i s

antinoucentistes

l e s s e -

Les confidencies d en

onbome

1918),

E l s pensaments

onhome

Elpurgatori

B i b l i o f i l 1920), aquesta

ultima a d r ec a d a s ob r et ot

contra

Fabra.

D Apel•les Mestres,

b a s t i recordar l e s

t e a t r a l s E l s

J u s t i c i a

1912), a i x i

sous l l i b r e s de

poernes

Tardanies

F e l ,

Gel 1922),

aquest 61tim

signat

e l pseudonim

Recolons.

Maragall a Pijoan

19-XII-

1906, dins Obres

Completes

Barcelona,

Editorial S e l e c t a ,

1947), p .

1 h o r a

l i t e r a t u r a ; 0

exposant-li

obertament

Guerau

d e l seu l l i b r e

emblematic

Mun t a ny a

d A r n e t i s t e s ,

f r e t

po ques

compositions,

« l o

d e m e s ho trobo

general

m a s s a

pensat

poesia»;

f e n t - l i

r e t r e t

a Lo pez-Pico

de l a

derivacio

poetica.

e s t a t n b e ,

p er c i t a r

nomes un

t a m s a l t r e s

e xem p le s

i l • l u s t r a t i u s ,

1 a c -

t i t u d

modernista

q ue e s

b a t en

r e t i r a d a dav ant

N ou c e n t i s m e

triomfant,

Francesc

Curet,

s e r v e i x

d e l manifest

o r s i a

d e l s

«Amics

Unitat

d'Europa»

p er acusar-ne

signants

d « e s -

t i r a t s , i n f l a t s ,

i n s i p i d s ,

incolors i

inodors

t u r i f e r a r i s

d'aqueix

n o v e l l

culteranisme»

per esgrimir contra

i t e r a t u r a noucentista

t o p i c s

procedents

R e n a i x e n^ a

b a s a t s

Papologia

sen t iment

l a p a s s i o .

Pambit

d e l a

l l e n g u a ,

i n d e s t r i a b l e

t o t s

e f e c t e s

d e l e s

Car t a

Maragall

-VI-1909,

o p . c i t

1673-1674;

t e s t

passar p er

minitractat

poetica m o d er n i s t a

e n c on t ra p o s i ci o

noucentista

« [ ]

s i j o admeto

v alor

moment c r i t i c

en I a r t i s t a .

j o p r e g u n t o

en I a c t e

de crear?

q ue em diu s i Do n e s ,

re s p o nc q ue I'admeto

a negatiu:

e s d i r , a I a r t i s t a

s e l i

d'apareixer

(parlo

p o e t a

a l t r e s a r t s

t i n t

e s p er im e n t a d e s

f i c o ) I t s

f ormes

e s p o n t3 n i e s

l e s s u b i t

a algunes

r a p i d am e n t ,

oblida

i m m e d i a t a m e n t

i torna

a passar I'emoci6

p er l a

suggestio

d e l ritme,

i torna

s e n o r passar

torrent

fusio q ue

d'omplir-li e l

motllo d'aquell

: r e s i s t e i x

t o q ue

e l ra pi d n o, i t o a l t r e

passa i

i despres

refredat

j noes p ot

sense destruir

aquella

unitat

q ue e s I o b r a . / / Pero

ma i p ot

admetre's un

moment

c r i t i c

positiu

e s d i r

: <Com

d i r e a r a en

o nze s i l ^ l a b e s

e l s o l f a d'or e s

Montseny ?

A i x o

s e r a

poesia».

2 1 . Car t a

Maragall

a Jaume

B o f i l l

Mate s

de 9 - I

dins o p .

c i t p . 1636.

un moment

vo s te

trenca de

q ue l

poesi a e s f a c i

v o s t e

vo s te

poesia.

aquest

vo s te

em d i r a

t o i l • l u s t r e s

davanters

i reconec

q ue s • o s t e

en s eg uei x n oble-

petjades»,

C a r t a

Maragall

Jo s e p Ma .

L o p e z - P i c o

de 18-VI-1910,

p s . 1705-1706.

2 3 . a A qu e s t o s

intellectuals

impassibles

creadors

l i t e r a t u r a

guants, n o

h i intervenen

p o s i t i v a m e n t en

l a gran obra:

e s c a m p e n

l a seva buidor

fora de

I l u i t a

p a s s io n s i

a m or s

d e l poble,

qui s e n'aparten

per a entretenir-se,

e n g i nyo su n e n t ,

pasejar

p e l s caminals

d e l Parnas t o t c o m b i n a n t

f r t s e s i paraules,

un a c r o s t i c .

mentrestant

ha en e l l s

co n t i nua d or

n o s • e l a

c a t a l a n a ,

humana

f o r t a ,

q ua l d arre r

co nr e s a d or

e s l a

Victor Catala,

n i l a

poesia, n i e l

t e a t r e

rebroten

en l a

joventut, t r i s t a joventut ,

q ue pren

e s t i l

per I e x p r e s s i o i

f r i a o l a

c o m p l a u mes

en e l s adminiculs de

l'habillament

extern

extravagant,

p er a r b i t r a r i

s i g u i q ue

n o pas

possessio

d'una a n i m a

sencera

i d e sb or d a n t a

» Francesc

R t - T , EI

manifest d e l l

i n t e l l e c t u a l s

Teatre

Catala», num 147

(19-XII-

1914),

I j , i I

i t / d

, ^ l t I I

t 7 1 I

l i t e r a r i e s corresponents, l a

ponderacio

d e l a natura per s obre de

1 a r t i f i c i

comporta,

inevitablement,

repulsa d e l proces

c o nf or ma-

c i o d u n a

llengua

estandard - f o n a m e n t a d a

modalitat

m a j o r i t a r i a

d e 1 i d i o m a ,

atenent

potencial

diasistematic

d a q u e s t ,

u n considerable

ompon nt

d invencio

ab novo- i

l a c o n se-

e x a l t a c i o de l a

multiforme

d i e e r s i t a t d i a l e c t a l ,

a i x i

com l a

prefe-

r e n c i a

d a l l o

tingut per v i u enfront d

a l l o

considerat

l l i b r e s c ; e s ,

d o na r

u n exemp le i l • l u s t r a t i u d aquest darrer c a s ,

P e x p l i c i t a declaracio

p r i n c i p i s que

en u n t a l s e n t i t

Victor Catala a l

c r i t i c noucentista

Domenec Guanse; o

prossecucio

exultant

programatica

autors com

Santiago Rusinol

d u e n

a terme d e l

p op u l i sme

subjacent

Renaixen^a

en forma

« c a t a l a

a r a e s p a r l a » ; o ^

tambe,

metre ns a 1 e p i s o d i me s

s o n a r ,

e l de

m o s s e n

A l cov e r

trencant amb Fa-

bra iamb 1 I n s t i t u t .

L antagonisme

entre natura i a r t i f i c i t e ,

en e l c a s

o c u p a

d i m e n s i o

soeint

me s profunda,

e s t r u c t u r a l e s

a i x i

d e l naturalisme modernista e s

pro ce deix

d e n u n c iar

1 a r b i t r a r i e t a t

noucentista t o t

assenyalant

decalat ge e nt re

e l p r o g r a m a

1 a c t u a c i o

d aquesrl

r e a l i t a t

p a r t e i x

i sobre l a

preten

operar.

No e s

estrany

s e g o n s aixo

c r i t i q u e s

s adrecessin

preferencia

aquest s e n t i t

directament contra

obra verbalitzadora

centisme, e l Glosari d e

Xen iu s .

En d o s a r t i c l e s s i m u l t a n i s g a i r e b e a l

d i a , a l s

a n y s

d h a v e r i n i c i a t

l a s e v a c o l • l a b o r a c i o

Veu»,

G a b r i e l

Alomar l i r e c r i m i n a , e n -

2 4 . «Les c i u t a t s y ,

sobreroc

c e r t e s e s f e r e s d e l l e s , son, p e I

l a llengua, p u n c ^

d e confluencia d e

r o t a

mena d aportacions i n f e c t e s , v o be u n

ha d allunyarse n o ha d e

d e i x a r ,

s i no s vol

qu e perdi u

> t caracter

P e s t e r i l i c z a c i o

v decingui

p r o d u c t e

laboratori

qu e aquella s i a ma c u l a d a per

e l l e s . B e l l a

c o c a l a correccio, en e l

lexich

com e n r o c , p e r o

v e u r e m

for^at a t t i a r

e l l a y

v i d a ,

p u c h f e r mes, s a c r i -

f i c a r c

s e m p r e l a

p r i m e r a . . . s i

c r ob o

m a n e r a logica de

harmo n i tz ar Pu n a ab

1 a l t t a » ,

V i c t o r

CATALA c a r c a

a Domenec

Guanse d e l

c hat per

Ko s a

FoN1 , «Un

f i l m :

r r : e t r e s

r e s p o s t a

Victor

Catala

a l s m o d e l s

n o u c e n t i s t e s , dins

Acres d e

l e s p r i -

Jor nad e s d e s t u d i

v i d a i 1 o b r a d e Ca te ri n a Albert

Paradis

- < [ i c t o r

Catala»

Barcelona, Publicacions

I Abadia

Montserrat, 1993), p .

resseguit

l e s incidencies Jose p

MASSOT

IVIUNTANER

s eu I l i b r e

A n t o n i

^ L 1 .

Alcover

l le ng ua c at al an a

Bar ce l o na

Publicacions

l Abadia

Montserrat,

1935),

en e s p . a l c a p . 6 .

1 1 4 Josep

Alurgades

d a l t r e s coses haver

admes com

manifestations

c i v i l i t a t

p e r f i c i a l

c o r t e s i a

a r t p u r ame n t

epidermic

Valera

i Pardo

Bazan,

l u r b a n i t a t

incapac

desento

a l t r e

haver <<com-

l a flastomia i 1 e s c a n d o l

puguin

t e n i r

moment

d e san ej ado r

ventilador

f e n t

e n t r a r una

gran ventada

en e l s bou-

d o i r s closos

< v i s t

1 empenta d e l s b r u t a l s

turbes

e s s e r u n i n s t a n t

manifestacio

senyorial

magnifica

o , 2 < e s a d i r , en

a l t r e s paraules

l i f a r e t r e t

d a f e c t a c i o i doncs,

indissolublement,

p r a c t i c a

d un c e r t

o u t ;

aume Brossa, p e l

c o m p t e

mes i n c i s i u

i m e n y s

contemporitzador

blasma Ors

t a l com amb

t r i n a administra

l universalisme

l o p o s i c i o

segons

1 a u t o r ,

d e l r e g i o -

nalisme i

pairalisme

nomes a p e t i t e s

d o i i s

c a t e q u i t -

vigatans

t a n c a t s i

b a r r a t s

, i per

p o s t i l

quan v e i g

contrast

de l e s intentions

1 Ors amb

mentalitat

d e l public

s a d r e c a , d e l s e n t i t

e s o t e r i c de l a

seva paraula

mediocritat

tri omfa en t o t e s l e s

c l a s s e s

s o c i a l s

Catalunya,

em f a 1 e -

f e c t e d un Cristofol

Colour prenent un b an y

en l a

p i s c i n a

d e l s

O r i e n t a l s , , . 2

De t o t a manera e l detractor

pertinac

de l a

ma g n a

obra orsiana

s e r a

sens dubte

Santiago

Rusinol,

que amb

e l p s e u d o n i m

de Xarau pu-

b l i c a r a

u n p a s t i t x

Glosari amb

aquest mateix

«L Esquella

de l a Torratxa»

e l 1907

f i n s

a sumar un t o t a l de gairebe

nou-cents a r t i c l e s ; segons

p r e c i s a t Margarida

Casacuberta

Rusinol

proposa

de f e r

evident

desencaix entre

e l t a n

r e p e t i t

concepte

C i v i l i t a t

a c t i t u d s

i n c i v i l i t z a d e s

d aquesta s o c i e t a t

passar

sense s e r - h o , per

i d e a l

aixo tambe

e s que

segons l a ma -

t e i x a estudiosa

l e s g l o s e s de

Xarau son

e l negatiu

gairebe perfecte

g l o s e s

Xenius

abocades

directament

a l a v u l g a r i t a t

tematica

formal

Rusinol selecciona

r e a l i t a t

aspectes

me s quotidians

fonamenta

l a major

p a r t d e l s

a r t i c l e s

en j o t s de

paraules

2 6 . G a b r i e l ALOMAR,

G l o s e s a l G l o s a r i

d e X e n i u s ,

E s q u e l l a

d e l a T o r r a t x a ,

1 5 1 0

( 6 - X I I - 1 9 0 7 ) , p s . 7 9 0 - 7 9 1 .

2 7 . Jaume

B ROSSA , L e s p e r i t u n i v e r s a l i s t a «El Poble Catala» I1-XII-1907);

c i t a t

segons

l e d i c i o de

Joan L l u i s M RF NY

B ROSSA ,

Regeneracionisme

i Mo d e r -

Barcelona

Editions

1969),

53-58.

S i n o p s i d e

l a n t i n o u c e n t i s m e

h i s t o r i c

g i r s

f r a s e s

f e t e s

p r o v i n e n t s

d e l r e g i s t r e

popular

llenguatge-

p r ofu ndament

a n t i e r u d i t e s

d e s m i t i f i c a d o r e s

n a t u r a l e s a » . 2 3

p r e s t i g i ,

t a mbe

a l t r e

J o a n

Marag all

f i g u r a mes

s i g n i f i c a t i v a en

denuncia

d aqu est

desajustament

concep-

t u a l entre

p o s s i b i l i t a t s

r e a l s

d a q u e l l a

s o c i e t a t

objectius

p r o g r a -

matics

aspiren e l s

noucentistes.

e l Marag all

romanticismede

1 espontaneisme =,

l i n d i v i d u a l i s m e 3 1 ,

arremet

con t ra

l a c c i o

desplegada

de l e s

i n s t i t u t i o n s

noucentis-

t e s . C o r n be

ha remarcat

Joan-Lluis

M a rf a n y ,

< l e s seves

c r i t i q u e s d e l

N o uce n t is me

sovint

i n j u s t e s .

excrescencia de l a

p r o -

p i a p r a c t i c a

p o e t i c a ,

t e o r i a

paraula

v i v a t e n i a u n c e r t

p a r a f r a s i , pe r o

t e o r i a poetica n o

s e r v i a g a i r e ,

e r a , en l a

mes ura

d a l t r e s

s e l a

f e i e n

s e v a , d e f e c t e s n e f a s t o s :

a v a l a v a

i n c u r i a l i n -

g u i s t i c a metrica

encoratjava t o t s

desequilibrats

embr u t a p a p e rs

d e l p a l s

- i n h i

molts. Quant a

l o b r a

o r d e n a d o r a

n ormalitz a-

l i n g u i s t i c a

creacio

d i n s t i t u c i o n s

d e l s

noucentistes, em

sembla

n o c a l

n i d i r

necessaria

conjunt,

d encerta da.

M a r a g a l l

endevinava,

confusament,

c e r t s

defectes

e s s e n c i a l s

s a l t r e s ,

amb e l

benefici

l a mirada

r e t r o s p e c t i v a ,

assenyalar

M a r g a r i d a

CASACUBERTA

S a n ti a g o

R u s i r i o l

contra

Noucentisme:

El g l o s a r i de

(1907-1925),

dins S a n ti a g o Rusiriol e t so n

(Editions Hispaniques,

P a r i s ,

1993),

79-98.

noso tr os,

clasicismos so n

r o m a n ticism o .

iCuid ad o

someter-

c a n o n e s demasi ad o

r i g i d o s , , ,

La ciudad del

ensueno,

Lectura,,

( a b r i l

1908),

dins o p . c i t

supra,

n o puedo

imperialismo,

en ese

d e r r a m a r n o s

i m p o n e r -

n o s q u e usted

[Miguel

Unamuno]

[ ] p r o p o n e a

n u es tr o catalanismo.

g r a n

parse de

l a actual

j u v e n t u d ca t a la n a p a rt ici pa

esa f e y y o

mismo - l o

c o n f i es o - l a

se n d

u n momento. Pero

ahora, p as ad a aquella

rafaga

e s t e pueblo,

p o l i -

t i c o

r a f a g a s ,

creo q u e

imperialismo

n o debe nacer de

p r o p o s i t o

reflexion,

sino s e r

resultado es p o n tine o ,

c a s i

f a t a l ,

f i s i c o , p o r

decirlo

f or t al ez a so -

brada, de u n

especifico

adquirido a

fuerza

adentrarse,

o l v i d a r s e ,

cierto

p u n t o ,

t o da a ccio n

externa, de n o p r e o c u p a r s e

sino de l a

p r o pi a nutrition,

asimi-

l a r de barter

a d e n t r o , , , Cataluna

(5-X-1911), o p .

s u p r a ,

3 1 . Lo que

p a r a todos n o

p a r a

n a d i e ;

menester l a

a p r o p i a c i o n

i n d i v i d u a l , l a

i n t e n s i f i c a t i o n

d e t o d a

v i d a

e n u n s o l o s e r

v i v o , e l

a s u r n i r

un s o l o

hombre

t o d a l a r e -

p r e s e n t a c i o n

humana, p a r a que l a

f u e r z a

u n i v e r s a l

h a g a e s p i r i t u a l m e n t e

e f i c a z e n t o -

hombres. E l s e c r e t o

d e t o d a

redencion

e s e s t e

r a p t o

, G i o c o n d a , ,

( 3 1 - V I I I - 1 9 1 1 ) , o p

c i t s u p r a , p

1 0 1 3 .

I I ^ ^ g 1

amb mes

p r e c i s i o

h i p e r v a l o r a c i o

d e l s

o b j e c t i u s

c u l t u r a l s

a l t r e s

n e c e s s i t a t s

s o c i a l s

c l a s s i s m e

; e l c e n t r a l i s m e

b a r c e l o n i ;

p o t s e r s o b r e t o t

1 i r r i t a n t

cofoisme

c e g u e s a

a t o t s

a q u e l l s

a s p e c t e s

d e l a

r e a l i t a t

c o e t a n i a que

s a v e n i e n

una v i s i o

i d e a l i t z a d a

C a t a l u n y a » .

qualsevol

c a s ,

c a b r i a

considerar

manifestacio

a n t i -

noucentista

Maragall

bores d a r a

conegut

a r t i c l e

Ciutat

e s c r i t

10-X-1909

demands

de clemencia

Ferrer

Guardia,

inculpat

d e l s

f e t s

de l a

Setmana

Tragica,

nega a publicar

potser

l a mostra

e x p l i c i t a

n a t u r a l i t a t

de 1 amor

basava Maragall

seva peticio-

frontada

1 a r b i t r a r i e t a t

de l a

d E s t a t

amb q ue

s i d e n t i f i c a v a

en a q u e l l e s

circumstancies

l i d e r

L l i g a .

L i q u i d a c i o

reaccio

l i q u i d a c i o n i s t a

Noucentisme

provindria,

en p r i n c i p i

c a b r i a

pensar,

de 1 Avantguarda.

Aquesta

mitjan^ant

destruccio

de l e s

conventions

e s t a b l e r t e s pero

d i f i c i l m e n t

t a b u l a

r a s a

a s p i r a

quan no h i

o ben pot

s o s c a v a r .

La t r a d i c i o

c u l t u r a l

immediata

1 e s f o r ^

desplegat

d en^a

Renaixen^a

e s p e c i a l

mov iment

noucentista-

p r o u primparada

encara

perque

possible

d atemptar-hi

directament

p l a u s i b l e

t o t comptant

indispensable

complicitat requerida

t a t s

u s u a r i s .

Les proclames

vagament

antinoucentistes

S a l v a t -

Papasseit

s a g a ,

d un jovenissim

Sebastia

Sanchez-Juan,

passaran

3 2 . Joan

L l u i s IVIARFANY,

Maragall, dins

Historia de l a l i t e r a t u r a

catalana

celona,

A r i e l , 198 6) , vol

s o br e aq ue st

episodi

l l i b r e

de J osep

BENI T,

Maragall

davant

Setmana

Tragica

Barcelona,

Editions 6 2 , 1964),

e s p .

e l c a p .

e s p .

Concepte

P o e t s 1 9 1 9 )

Contra

p o e t e s

m i n u s c u l a .

Primer

M a n i f e s t C a t a l a

F u t u r i s t s

1 9 2 0 ) .

3 5 . Veg.

se u Segon

Manifest

Catala F u t u r i s t s .

Contra l e x t e n s i o

Tifisme

en l i t

ratura

(1922).

l o p ^ i t

1 ,oltillolf olti me

b l s t m c I I I

wire Cosa m e s

reincidencies en t o p i c s maragallians

s i n c e r i t a t ,

messianisme,

sentiment),

esgrimits un

contra

l l u r s

p r e v i s i b l e s

o p o s i t s .

Textos

d e nu n c i a o

a r a e l Manifest

D a l i ,

M o n t a n y a ,

Ga s ch

1928),

o e l s F u l l s

M o n t a n y a ,

Gasch,

Diaz-Plaja

1929),

un a aparen^a

pretesament r u p t u r i s t a , a desgrat

d alguna

a l • l u s i o

contra l a

i n t e l l i g e n c i j a

d e l Nou c e n t i s m e ,

a v i a t un

c i c i e c l e c t i c d e

repulsa

v a l o r s

propis

t r a d i c i o

p a i r a l

1 e s t e -

t i c a r e a l i s t s

f i g u r a t i v a ; un e x e r c i c i ,

aquest,

assumible

altrament

p a r t

p e l s

mateixos

noucentistes.

E I p r o c e s

l i q u i d a c i o

Noucentisme v e donat a i x i d o n c s , p r i -

m e r d e t o t p e r

l e x h a u r i m e n t d e l p r o j e c t e

q u e ,

e n m a n s d e l a

b u r g e s i a

a p l e g a d a

1 e n t o r n

l a L l i g a , h a v i a r e e i x i t l e s

d u e s

primeres d e c a d e s

d e s e g l e a a p a r e l l a r e n un

m a t e i x

d a c c i o conjunta

p o l i t i c s c u l t u r a .

d e s a p a r i c i o

P r a t

d e l a

R i b a ,

c r e i x e n t

d r e t a n i t z a c i o d e l p a r t i t l a

s e v a

i n c a p a c i t a t

f r o n t

a l m a l e s t a r

s o c i a l d e s f e r m a t e n e l c o n t e x t

l a p o s t g u e r r a e u r o p e a , son f e t s

q u e ,

d e s p r e s d e t r a d u i r - s e

premoni-

t o r i a m e n t

e n l a f u i t a d i n t e l • l e c t u a l s d e s t a c a t s O r s ,

C a r n e r , e l mateix

B o f i l l 1 e s c i s s io e n que s o r i g i n a Ac c io

C a t a l a n s ) ,

desembocaran d e

manera

i n e l u c t a b l e e n

s u p o r t l l i g a i r e a l cop d E s t a t

p r i m o r i v e r i s t a ,

a m b t o t e s

l e s s e q u e l e s

n e g a t i v e s

q u e ,

s o b r e t o t

v i s t a n a t i o n a l , e s d e r i v a r a n

p e r a C a t a l u n y a ,

segons e s

prou s a b u t .

A r a : n o

s e r a

a q u e s t

Noucentisme

un f r a c a s e n e l b u i t . f e t

movimen t h a

t r e a t una

dinamica

c u l t u r a l potencialment i n t e r c l a s -

s i s t

s o b r e v i u

q u e ,

d a l g u n a

C o s a

c o m e n ^ a

a x i a l

f e r - l i

r e t r e t ,

e s t o t j u s t d e l a

s e v a

i n s u f i c i e n c i a a e f e c t e s d e

m o b i l i t -

z a c i o

cohesionament.

c r i t i c s

- d i n s p i r a c i o preferentment

p u l a r o p o p u l i s t s , segons he m

v i s t -

1 e x c e s s i u g r a u d e

c o n f i a n ^ a

demostrat

Noucentisme

e n l e s s e x e s

v i r t u a l i t a t s

t r a n s f o r m a c i o

i m p e r a t i v a

l a s o c i e t a l c a t a l a n a

d e s d e d a l t e s

c o n v e r t e i x a r a e n

d e s p i t -sobretot

e n t r e

unes c l a s s e s m i t j a n e s

c a d s

v i n c u l a d e s

a l catalanisme- p e r l a n o c on sumac io d a q u e s t

r e l l i g a m e n t e n t r e

Y a l t a

c u l t u r a

promogud a

movimen t

m a n i f e s t a t i o n s

c u l t u r a l s

b a s e .

La premsa

l l a v o r s ,

manera s i g n i f i c a t i v a , 1 e s c e n a r i

e n que

. l l u r g a d t s

d i r i m e i x

preferentment l a primera

g r a n

r e c e p c i 6

v a l o r a t i v a d e l

c e n t i s m e ,

un p i c

p e r i c l i t a t

a q u e s t

s e v a v i g e n c i a

f a c t u a l . I

t a m b e

g r a n

p a r t d e s

periodisme

f i n s

v e g a d e s ,

p r o -

p o s i t

d a q u e s t ) ,

a c a r r e c

p r o f e s s i o n a l s

d e l gremi

o d e s c r i p t o r s

b l a t s

d e t a l

procedeix

f e r - n e

e l corresponent

b a l a n c .

d e f e n e s t r a c i o

p o s t e r i o r

d e f e c c i 6

d e Xenius b r i n d a

l e p i s o d i

I l a m p a n t

simptomatic -per

b e que no p a s

major g r u i x

c o n -

c e p t u a l

d i a l e c t i c - a l a nova

e s com e s a

a n t i n o u c e n t i s t a .

c o n s t i t u e i x

un e xe mp le i 1 • l u s t r a t i u

l a polemica

desencadenada

a l e s p a g i n e s

Catalunya»

l o v e s

p e r i o d i s t e s ,

Eugeni

X a m m a r , que

d i s c r e p e n

obertament d e l s

j u d i c i s emesos

p e r Manuel

Montoliu

e n l a r e c e n s i o

d u n e s

b i o g r a f i e s

d e p e r i o d i s t e s i l • l u s t r e s ; 3 6

I l u r

c r i t i c a

r a b e j a s o b r e t o t e n l a

f i g u r a

d O r s , s

d a n t u v i

e s e v i -

que t r a s p u a

e n c a r a

r a n c u n i a

transfuguisme

d a q u e s t ,

d e s p r e s ,

e n i n t e r v e n i r

e n l a pol e mic a Jos e p M. Junoy

a m b a n i m

ponde-

r a t i u

Xenius, P l a

Xammar acaben s e r v i n t - s e

d e l G l o s a r i

c o r n a p r e -

t e x t

d e s q u a l i f i c a r

i n t e l • l e c t u a l m e n t

e l p a t s

e m m i r a l l a r .

Br eviar i

C r i t i c d e Manuel d e MoNTotLU

C a t a lu n y a » , 2 7

29-XII-1923.

R e p rodui t dins

Euge n i

X MM R P er io d i s m e

(Bar celona, uaderns

C r e m a , 1989), p s .

45-49.

, E l s e n y o r d O r s, p e r e x e m p l e , n o

po d i a

a l t r a

a c a b a r

r edact ar

1 A b c .

f e t c a n t a t . L e s

s e v e r

i d e e s ,

s e m p r e

m e l o d r a m a t i q u e s ,

l a s e v a m a n e r a

d e s -

criure

car quinyoli e n rib e ta d a,

e l s eu

p e l f a l s e t ,

s eu s en sor ia li sm e de

r e v i s t a

b i e n , e l s eu

s u d - a m e r i c a n i s m e

t r a n s c e n d e n t a l,

e l fons

p r o v i n c i a n i s m e

insubor-

nable,

1 h a v i e n

s i t u a r

l a gaseta

d e s e n f r e n a d a ,

irresponsable,

i r r e a l ,

s a n g u i n i r i a

t r i n a r i a d e l

c o n s e r v a d o r i s m e

espanyol.

s e n yor d O rs

s e n y o r L u c a

ena s on du e s

s e n s i b i l i t a t s

q ue e s

c o m p l e t e n » ,

mes a v a i l , encara,

llegim

a s h a

d e t e n i r

compte

a l e s r e d a c c io n s d e l s d i a r i s d e l mon

g e n t d e

categoria

s e n y o r

d O r s h i

s on a dotzenes,,, J o s e p P t . A Eu g e n i

X MM R Periodisme?... P e r m e t i n l

s e g o n a

d e l e s

t r e s

c a r t e s

Director

d e -L a

C a t a l u n y a •

publicades

e n a que st

rotatiu

d i e s 3

5-11-1924;

r e p ro du id e s

a P o p . c i t supra d Eu g e n i

X MM R

51-65.

3 8 . J o s e p M a r i a

No, Josep P l a ;

Euge n i

X a mm a r ..., -L a Veu de C a ta lu-

n y a »

(7-11-1924),

reproduit dins

P o p .

c i t supra

X MM R

67-68.

3 9 . . . L e x i t

d e l s e n vo r

d O r s

C a t a l u n y a e s

compren

pe r l a

po br e s a

m e n t a l e x c e s

confus16

p a i s ,

d e s p r e s

p e r q u e

Glossari

s e m p r e

oficina

v e n d a

s i l e n c i s

a d m i n i s t r a d a > ,

J o s e p PL

Eu g e n i

X MM R

Replica a l s e -

n yo r Junoy,

do C a t a l u n y a »

(15-111-1924), reproduit dins P o p . c i t supra d e

X MM R p s .

79-84.

S i n o p s i

1 a n t i n o u c e n t i s m e

h i s t o r i c

qualsevol

c a s ,

destacable

e l f e t

recusacio

N o u c en t i sm e

motivacio

d i n t e n c i o n a l i t a t

eminentment

antiorsiana

e s t i g u i

tagonitzada

sobretot

exdeixebles

Pantarca

Xenius

p e t i t s > > ,

anomenaria e l

mateix P l a ) ,

com a r a Josep

Capdevila °

Estelrich

provingui

socialment

ideologicament

a f i n s

i d e n t i c s a

a q u e l l s

s h a v i a

g e s t a t de

p r i n c i p i

e l Nou

centisme

senyal

d e l a

i n c a p a c i t a t

voluntat d e

sotmetre

v i s i t

projecte

f r u s t r a t

s e n t i t

encara com

a dm e -

t r e n e l

naufragi

doncs, de

1 a f a n y d e

desviar -

ne l a

c r i t i c a

abusiva personalitzacio inculpadora d e

t r a j e c t o r i a

seguida

p e l g l o s -

s a d o r .

L andanada

contra Or s

a c a b e m d e

reportar

per p a r t de

d induir

engany,

tanmateix,

e r a l a

v e r i t a -

actitud

d aquest a

1 entorn

moviment

act it ud que, s e -

gons h a

a d v e r t i t recentment

Marina

Gusta,

t r a c t a r amb

c e s »

no e s

c o r r e s p on d e l

topic d e l Pla

«antinoucen-

t i s t a » .

En e f e c t e ,

hem de f e r c a s

v e r a c i t a t retrospectiva

p u g u i

haver-hi

<<Fragments

autobiografia

evident

l o p i n i o

a q u e l l s

mateixos

primers

v i n t

centisme f i n s

matisada

c on t em p o -

ritzadora

l a professada

per I g n a s i

Armengou

petitburges

manresa posat a

editor q u e

publicar e l seu

primer

l l i b r e , C o -

v i s t e s

1925),

que, s i

j u t j a r

manifestacions

absoluta-

l i q u i d a c i o n i s t e s q u e

contra e l

movim nt

e l seu

verbalitzador

seu a r t .

ideologia

Xenius

La Nova

Revista

s e t emb re

1928 ), r e -

p r od ui t amb

supressions a i d . ,

Eugeni

d Ors.

E t a p a

barcelonina

1906-19 20 )

Barce-

l o n a ,

Editorial

Barcino,

1965), p s .

r up t ur a d aquest amb

f ou tan

primerenca com

sonada

en diu

Jos e p

l h omenot q u e

dedicar - l i dins

e l v o l . 1 1 d e

1 Obra

C o m p l e t a

Barcelona,

E d i c i ons D e s ti no ,

1 9 6 9 ,

esp l e s

47 5 - 47 7 . Altrament

r e v i s i t

empren

mateix

Estelrich

i d e l

Noucentisme

general, veg.

e l seu I l i b r e

Ca t a l unya

dins 1930),

e s p .

4 7 - 5 4

67-71.

Marina

GUSTA, E l s o r i ge n s

i d e o l o g i e s i

l i t e r a r i s

d e J o s e p

( B a r c e l o n a ,

C u r i a l ,

1 9 9 5 ) , e n e s p

i 2 7 1 - 2 8 1 .

E l s Marges», num.

( o c t u b r e

1 9 7 5 ) , p s .

6 7 - 8 5 .

atribueix

P l a , ^

r e f l e c t i r i a

perfeccio

r e ss en t im en t

s a s -

s i s t i a

des d e

c l a s s e

a 1 esfondrada

d e l projecte

nacionalitzacio

e m p r e s

pe r l a

L l i g a .

i n c o n t r o v e r t i b i l i t a t

d e s p r e n

d e l l

pa pe rs

c o e t a n i s ,

apreciacio

d e l t o y

^ ^ r t a : P l a

m o s t r a

t a n i m pla ca b le

v e r s

n o u c e n t i s m e

l i t e r a r i

a d h u c

l i n g u i s t i c

receptiu

envers

d im en s i o

ideologica

i n s t i t u c i o n a l

d a q u e s t ;

e s « e l

n o v e c e n t i s m o

l i t e r a r i o

C a t a l a n » ,

equipara

u n « e s t i l o

v a c i o » ,

qu e e s

m o u r i a

e s t a

a b s u r d a

perfeccion

f o r m a l i s t i c a ,

distinciones

escolasticismo

p r i m a r i o

y entre

e s t e

intelectualismo

s e co

t r a m o n t a n a » ,

proposit

d e l m o d e l

de llengua

e m p r a t

p e l qual

d e m a n a

«wal e

l a p en a

s u i c i d a r s e

p o r l a

g r am a t i ca

c i e n t i f i c a ,

f o l l e t o

f i l o l o g i c o

subversivo?

Po rq u e ,

y e s posible

c a m b i a r

e l rumbo

a u n a

lengua,

e s l a

m a s n a t u r a l

u n m o v i m i e n t o

a r t i f i c i a l ,

e s d e c i r

oraciones

^ ^ a r i t a s

magicas?»;

u n a a l t r a

b e n d i f e r e n t

e s l a t a s c a

d esple g a d a

Pa u t o r

n a c i o n a l i t a t

catalana

c o l ^ l a b o r a c i o

c o m p t a

pe r p a r t

i n t e l l i g e n c i j a

noucentista:

s e n v o r Prat

de l a

R i b a ,

projecte

d e s t a t i t z a c i o

cultura

c a t a l a n a ,

volgue,

d o n an t

f e i n a a l s

r e s o l d r e ,

aquest

c a m p , e l

p r o b l e m a

de 1 Au-

t o r i t a t .

A q u e s t

projecte

d e s t a t i t z a c i o

a c o m p a n y a t

c a r r e r

moviment

d i d e e s d i t

n o fou

a c u m u l a c i o

d esfor^os

d o n a r

v i d a

cultura

c a t a l a n a

o f f i c i a l » . ^

^ 4 4 .

e r e c ,

e n t o t

c a s , qu e e l

n o u c e n t i s m e

ha f e t u n g r a n

nos[re

moviment

t e r a r i L ha

convertit

e n u n

minori[ari,

e n r a r i t ,

c l o s ,

i pe r

r a n t

m i r a t

amb mes

indiferencia

mes l a t e r a l

I l o c

d acostar

pob le , s enten

amb maxima

d i g n i t a r

possibl e

s e p a r a t . Que

e s e l

Clossari?

- d e i a

Armengou

m e n t r e

s anava

e x c i t a n t - .

Glossari

e s u n

seguit

g a s e r i l l e s

culturals

qu e e s

t r o b e n

l l i b r e s

h a b i t u a l s . . . » ,

J o s e p

l o c . c i r .

s u p > - a

declara-

antinoucentistes

d i r e c t a m e n t

a t r i b u ^ i b l e s

a Ignasi Armengou

c o n t i n g u d e s

e n l a

p r e s e n t a c i o

anonima

d e l e s

Rd i c i o ns D i a n a

a p a -

r e i x e r

« J u s t i c i a

Social»

16-V-]925).

4 5 . Josep

P L n ,

E l u l t i m o

l i b r o

c u e n t o s

S o l d e v i l a ,

P u b l i c i r t t »

3 0 - I X - 1 9 2 1 ) ;

r e p r o d u i t

d i n s

X a v i e r P E I t 1 C A Y

e d . ) ,

L a l t r a C a r a

l l e n g u a

B a r c e l o n a ,

F . m p u r i e s ,

1 9 8 7 ) , p s .

3 3 - 3 6 .

4 6 . J o s e p

La c r i s i d e

Y A u t o r i t a t

a C a t a l u n y a

1 h o r a d e

C « A c t i o n

Fran^aise».

c r i t i c a

p o l i t i c a ) ,

«Revis ta

C a t a l u n y a » ,

n u m . j u l i o l

1924),

11-21.

S i n o p s i d e

l a n t i n o u c e n t i s i n e

h i s t o r i c

Aquesta

d i s t i n c i o

e n t r e

u n n ou ce nt is me

l i t e r a r i

noucentisme

i n s t i t u c i o n a l

d i r - h o

manera mes s u c c i n t a

e n t r e

una p o e t i c a

d e s t i l

p r a c t i c a

c u l t u r a

-eixorca

t a n t

r e p r o v a b l e

a q u e l l a ;

f r u c t i f e r a p e r

t a n t encomiable

aquesta-,

f r i S e n s dubte

s e v a

f o r -

t u n a ; d e t r a c t o r s

t a n a c e r r i m s d e l

Noucentisme c o m

f o r e n segons

v e u -

d e l s

Quaderns d e

I E x i l i

posaven t a n m a t e i x

u l l s e n

B l a n c en s e n t i r p a r l a r d e l senyor P r a t no

e s c a t i m a v e n p a s e l o g i s a l a

s e v a

o b r a ; e l

«Noucentisme»

c a d a

cop mes

c i r c u m s c r i t

l a mera d e s i g n a c i o

c o r r e n t

l i t e r a r i

-ara i x i

c o r n

c a p e l l e t a

poetes- o

encuny l e x i c

g r a t u i t

f a n t a s i 6 s

? O r s ; no e s f i n s a l

1 9 6 4

M a u r i c i S e r r a h i m a e n

a r t i c l e

m e m o ra b l e

a s s e n y a l a

d e s t r i a b i l i t a t

l i t e r a t u r a c u l t u r a

p o l i t i c a

d i n s

p r o j e c t e

noucen-

t i s t a

t o t a s s e n t a n t l a b a s e d a l l o

e s t a t

i n v e s t i g a c i o s o b r e e l

m o v i m e n t

f l a v o r s

e n c a .

qualsevol

impor ta a r a aqui remarcar

nomes qu e

? e x i t

d una t a l d i s t i n c i o e s t a v a d una banda, en l a como d itat de

d i l u i r

r e s -

p o n s a b i l i t a t s

politiques

i d a l t r a

banda,

en l a

persistencia

d e l mirat-

culturalisme.

c r i t i c a

rarament

esdeve

a i x i

f l a -

vors e l

b la s m e contra

p a r t i t

c l a s s e

l h a v i e n impulsat

f i n s a l

moment

de Bur

d e f e c c i 6 sing

e l reprotxe per l a

i n c a p a c i t a t d e m o s -

g a r a n t i r

un d e sp l eg a me nt c on se qu e nt

e q u i l i b r a t de l a

p r o du c -

c i 6 c u l t u r a l i

sobretot, l i t e r a r i a

p a l s .

Talment

a q u e s t a

pogues

v i a b l e

r n a r g e

d u n a

c o r r e s -

ponent

a c c i o

p o l i t i c a

c l a s s e s

p e t i t b u r g e s e s

que s i d e n t i f i q u e n

p r o g r e s s i v a r n e n t

a m b e l

e n l a conjuntura

a d v e r s a d e l p r i -

moriverisme,

convencudes

e s t a n

d e l a

f u n c i 6

d e l a c u l t u r a c o m

panacea s o c i a l

arremeten

c o n t r a e l m o v i m e n t

p e r l a b d i c a c i o d e

poder e n que h a

desembocat, s i n g

p e r 1 e b u r n i s m e e n que s h a u r i a

r e c l o s .

E s nomes,

s i g n i f i c a t i v a m e n t

n o u c e n t i s t a

C a r i e s

R i b a

q u i e n

p l e n a

polemica

s o b r e un d e l s

g r a n s temes c a t a l i t z a d o r s

l o f e n s i v a

a n t i n o u c e n t i s t a

m i t j a n

a n y s

v i n t

e l d e l a c r i s i d e l a

n o v e l l a

g o s a

a p u n t a r s u b t i l m e n t

p r o p o s i t

l l e n g u a

f o r 4 o s a

v a c u i t a t

4 7 . Sobre

?Noucentisme,

,Serra

d Or,, agost 1964), p s .

7 - 9 .

I > t p . 1 1 t o a i

t o t a

proposta

c u l t u r a l

q u e , per

competent

s i g u i , no

compti

una cosa t a n

elemental com a r a

l a p a r e l l

escolar - i , a l c a p d a v a l l ,

a f e g i r ,

que permet,

entre d a l t r e s

c o s e s ,

disposar

q u e s t .

d i a t r i b e s c o n t r a

Noucentisme

p r o c e d e n t s

d e l e s q u e r r a ,

p e r o ,

semblen

i g n o r a r

a q u e s t

b a s i c i

no p a s una

d e s q u a l i -

f i c a c i o e n b l o c

d e l moviment,

maldes p e r

c o n t r a p o s a r - 1 i

una a l t e r -

n a t i v a

t o t a a l t r a

e s l i m i t e n a r e t r e u r e - l i

d e no

h a v e r

prou e n l a m b i t

c u l t u r a l l i t e r a r i

d h a v e r - n e

d e s a t e s m a n i f e s t a t i o n s

i m p o r t a n t s ,

d e no

h a v e r - n e v o l g u t o

s a b u t

e n g l o b a r

d a l t r e s .

d a l l o

mes r e p r e s e n t a t i u s ,

e n a q u e s t

s e n t i t ,

a r t i c l e s

h o r e s d a r a

p r a c t i c a m e n t

desconegut Marius V i d a l

d e s d e

p a g i n e s

« J u s t f c i a

S o c i a l ,

1 6 r g a n d e l a Unio

S o c i a l i s t a

d e Catalunya

d u r a n t

e l s a n t s c e n t r a l s

d a q u e l l a decada d e l s v i n t .

d i s t i n c i o entre

dues menes

Noucentisme, 0

compendia

uns pots

papers

t o ponderat

e l s p r i n -

c i p a l s

r e t r e t s

be amb a n t e r i o r i t a t ,

sobretot d enca

l a seva

l l i d a ,

s havien anat congriant

contra d e l

moviment;

p r e c i s a ,

t o t do-

t a n t - l a

denominacio, 1 a b a s t

l a reaccio

antagonica;

4 8 . -Tots

a q u e s t s v i n t o v i n t - i - c i n c

a n u s b e

v a l e n

c o n s t a t a c i o ,

formulada o

pero e x c i t a d o r a d e G l a r e s e n e r g i e s ,

que una I l e n g u a , p e r

s e c u l a r

p e r p a r l a d a

que s i g u i

tanmateix

c o r r u p t i b l e f i n s

l a m o r t ,

d e s p r e s

p r e s i d i t , e s t i m u l

simbol

a l h o r a ,

n a i x e n g a

d u n a a c c i o

p o l i t i c a , s i

s e g u i t

no v e a s a l v a r - l a

a q u e s t a m a t e i x a

p ol it i c a ; e s

a d i r

I o r g u l l

v o l u n t a t

n a t i o n a l s

s a p l i q u e n

v a s t a

d e f e n -

s a d a o b r a d I n s t r u c c i o

P u b l i c a » , C a r t e s

R I B A ,

Una g e n e r a c i o s e n s e n o v e l l a , , L a

V e u d e

Catalunya»

( 7 - V I - 1 9 2 5 ) .

primer

a cridar l a t e n c i o sobre

i n c i s i u s

a r t i c l e s

d aquest

efimer

YATES,

estudi ref erent

d e c l i v i

n o v e l • l i s t i c

suposadament

propiciat

p e t Noucentisme

generacio

sense novella?

(Barcelona,

Editions 6 2 , 1975).

p r e s , s h i

r e f e r i t

s pe r

extens

Ricard

VINYES,

en dos a r t i c l e s apareguts

t u v i

,Recerques>>, num 1 4

(1983),

«L Avenc»,

num 7 7

(desembre 1984),

poste-

riorment refosos

e l seu I l i b r e La presencza ignorada.

cultura comunista

Catalunya ( 1 8 4 0 - 1 9 3 1 )

(Barcelona,

Editions

6 2 , 1989), p s . 179-198 .

noucentisme

encara

mo lt p re s e nt -

representa

esforc

per l a c u l t u r a ,

reconeixer; pero literariament,

representa

c o s a .

noucents

e s t a t

1 epoca

ciencia

gramatica,

l a r t l i t e r a r i

avencat

menus», Guimera, « J u s t f c i a Social,

(25-VII-1925).

S o l o p s i

Pantlnomcntlsme h i s t , m

f o r n e i x e n

d e f i n i t i v a

un document

i l • l u s t r t i u d a l g u n s

d e l s

t r e t s que

r e v e s t i r a

Pantinoucentisme

p o s t e r i o r .

No u c e n t i s m e ,

«creacio

pedant

a r b i t r a r i a » amb

« e x c l u s i -

l i t e r a r i »

l i t e r a t s

t a n c a t s

desacreditada

t o r r e

v o r i »

«superposicio de

cultura

d a m u n t

d e l sentiment, de

1 emocio

de l a

p a s s i o »

h au ri a a ca ba t

propiciant

« e l

d i v o r c i d e l

escriptors

joves» o a l l o

e s e l

mateix,

« e l

d i v o r c i entre

e l po-

seva l i t e r a t u r a » ; un a

circumstancia,

aquesta,

i n s o l i t a

en e l s

viments

a n t e r i o r s com

h o demostraria

e l f e t

« G u i m e r a

e s t a t l

contrari

a i x o

per aixo ha

t r i o m f a t .

seu cor

s e n z i l l

estimava

l a multitud

multitud

Pestimara

s e m p r e a

e l l .

P e r aixo

e l p a i s p l e

poetes, q u a n

G u i m e r a

v a morir, e l

poble v a

s e n t i r

desolacio u n

gran b u i t »

com h o

corroboraria t a m b e

e l f e t

Rusinol n o e l

p r e o c u p e n g a i r e l s

opinions

d e l s

l i t e r a t s

t i t u l a r s ;

1 o p i n i o

d e l poble

l l e g e i x Penten, j a

prou. E l

poble,

despres

t o t sap

m e s e l

v o l a l l a o n

m ol te s do tze ne s de

l i t e r a t s

fre q u e n t m e n t t o

l a v a n t a t g e

sob re a q u e s t s

n o e s t a

c o r r o m p u t de

prejudicis

c u l t u r a l s

conserva

neta de

s e n s i b i l i t a t » ; e l

« m o v i m e n t

reaccio» contra

aquest e s t a t de

a l qual e s

e n cu nya e l

t e r m e e m b l e m a t i c

d aantinoucen-

t i s m e »

r e l a c i o n a r i a

l l a v o r s

« P in c re m e n t

a d q u i r i t l a

p r e m s a d e l

p a i s

en aquests

d a r r e r s

t e m p s » amb

e l f e t

« h i

h an ha-

e nt re n os al tr es

periodistes p r o u

i n t e l • l i g e n t s

per c o m p r e n d r e

e s c r i u r e

un d i a r i

a l t r a

l l i b r e de

medita-

t r a c t a t

f i l o s o f i a » ;

periodistes

P o b r a

c r i t i c a

q u a l f o r a

ob ra de

s a l v a c i o » j a

« e r a

necessari q ue

Ma r i u s

Exclassivisme

l i t e r a r i

« J u s r i c i a Socinl»

29-III-1924);

R e - ^ ^ i s t e s

r e - ^ i s t e t e s i b i d .

14- V I

5-VII-1924); Al

m a r g e de

C o b r a

de Josep

i b i d .

23-VIII-1924);

E I s i n t e l l e c t u a l s

i b i d .

27-XII-1924); P o l i t i c o

d esquerra, i b i d .

10-I-1925); Gu i m e r a , i b i d .

25-VII-1925); Vuriacions,

i b i d .

15-VIII-1925); Rusi-

n o l i b i d .

S-IX-1925);

Pompeu

Fabra, i b i d .

12-IX-1925);

C a r a c t e r i s t i q u e s

i b i d .

17-X-1925); E I valor s o c i a l e l

valor g e n i a l i b i d .

28-XI-1925); Santiago

Rusinol,

i b i d .

12-XII-1925).

t a r i a

posi[iu

r e s s o

matisos,

An t o n i ROVIRA

VIRGILI

l a nota L Anti-

n ouc e n t i s m e a

Catalunya,

«Recista

Catalunya», num. I 5

s e c e m b r e 1925),

334-335.

/ u c / , 1 l i < <

i < l c

hagues

algu que

despertes

nostres

l l i u r a t s

s om ni

l i c i o s

noucentisme,,;

e l s docto rs

poetes

i d e n t i f i c a t

Noucentisme]

hauran

r e t i r a r - s e

I l o c a l s

p e r i o d i s t e s .

d e l s p e r i o d i s t e s

s imposa.

p e r d e m pas

r e s .

periodistes

l i t e r a t u r a

molt millor

professors

doctors.

s e n t i t

de l a

v i d a

molt mes

toquen

a t e r r a so n

c l a r s

espontanis»; d aqui

conveniencia,

enfront

p r o du c te

< < L a

R e v i s t a > > , < < i n s p i r a d a

1 e s p e r i t

hermetic

pastoral

Rucabado,,,

c a r a c t e r

ef imer d e

t a n t e s

publicacions, a i x i

de l a

i m p o s s i b i l i t a t

t e n i r

< < r e v i s t e s

monografiques

e s p e c i a l i . t z a d e s » ,

c r e a r

r e v i s t a

popular v a r i a d a ,

d a p a r i i c i o frequent,

f l e x e

t o t s e l s

c a i r e s

v i d a

barcelonina,

f u g i n t

c e r t s

excessos

d e l s

periodics

i n f a n t i l s d e l s

h u m o r i s t i c s < > ;

semblantment,

en aquest

f e r v i a b l e

un a cultura

masses

en c a t a l a

acordada amb

gustos mesocratics,

e s que Vidal

d e c l a r a disposat

a b a r a t a r

« t o t

complet

poetes j o v e s amb

l e s corresponents f l o r s

n a t u r a l s , en-

g l a n t i n e s v i o l e s

Beranger

a l a Rambla.

Uns bons

c o u p l e t s

a r r i b a r i e n calidament

espontaniament a l l i

o n n o

arribaran

sonets

perfectament r e t a l l a t s ,

f r e d s

c e r e b r a l s d alguns

poetes

nostres»

b a l a n c d e

t o t p l eg a t - f e t ,

c o r n

v e i e m ,

r e b u i g

i n s t i n t i u

r i g i s m e , d incomprensio

p e r t o t a l l o que

f a r t

s e g l e x x

comportaven i n e v i t a b l e m e n t

<<deshuman

i t z a c i . o »

s e g o n s

f e l i c

formula

o r t e g u i a n a ) ,

d e x a l t a c i o

p o p u l i s t a

c o n s

eguentment,

p r e -

v e n c i o

a n t i i n t e l • l e c t u a l , d i n t e r e s

p r o p i d i n t e g r a t s > >

e l s e n t i t que

d ona a t

Umberto Eco

p e r l a i n c i p i e n t c u l t u r a

m a s s e s ,

c o n f i a n c a

r e l l e u

p r o f e s s i o n a l a p o r t a t

< < d e s

d e b a i x > <

d e l a

c u l t u r a

p e r l a i r r u p c i o d u n n o u periodisme

a l i e

t a n t

programa

L l i g a

c o r n

a l h o r a

s o s t r e t

d e l xaronisme v u i t c e n t i s t a - p o d r i a

s e r s u b -

sumible

d i n s l e x p r e s s i o , c i r c u m s t a n c i a l m e n t

apuntada p e r R i c a r d V i -

n y e s ,

e s s e n c i a l i s m e

p o p u l a r > > .

aquest essencialisme popular,

s e r i g i a en

correctiu

l o p .

s u p r a ,

1 8 6 .

^ ^ i Op dC O t l ^ I I t ( ) 2 t ^

^ I c / , I

liquidador

Noucentisme, h i

contribuiria tambe amb

e l seu

p r e s t i g i u na f i g u r a

emblematica

Carles

i Sunyer,

coincideix

M ar i u s Vidal

Gort en

com a r a

r e i v i n d i -

d e l cuplet com

a r t i s t i c a

d e l S e t e a r t ) , en

contra

«Passenyada

ensopida

opinio d e l s

treuen

importancia

v a l o r

aquestes coses

o com a r a

l a denuncia

exces ma l

p a i t de

r e c c i o , m e s u r a escepticisme

f i n o r , elegancia i

a l t r e s t r u e s

respecta-

b l e s » q u e

classicisme

academia>,

ofegar

G r i t s

s i n t e r s i apassionats

i , doncs,

« c a s t r a r

voluntariament l a

fora d e x -

pressio

l i t e r a t u r a

n a t u r a l ,

intensa

v i v a » .

mb t o t , e s

e v i d e n t ,

ha remarcat

t am b e

Vinyes,

« e l s

s o c i a l i s t e s

aconseguir

de conformar u n

e s t i l

v a l o r s

constitutius

eticonacional a l t e r n a t i u

noucentisme» 6.

En r e a l i t a t p er

s i n t e t i t z a r

h o en

sumaria valoracio q u e

de t o t

proces a qui b r e u m e n t apuntat f a Ucelay

Da C a l ,

« e l

p o p u l i s m e repu-

b l i c a

n a c i o n a l i s t a

va o f e r i r

c l a s s e s humils u na s e r i e

ponents

ideologies

o programatics d e l

noucentisme

p e r o transfor-

mant-los

donant-los

u n contingut s o c i a l

manio b ra

q u e d av a

suavitzada

conjunt

v a l o r s

m i t i c s de

progres

futur q u e

b u i en e l s medis obrers

populars, o

formaven

p a r t

d e l b o m b a r -

deig ideologic q u e a l a Barcelona

cosmopolita

d e l s

a n t s 1920-1930

s i g n i f i c a v e n

i n f l u e n c i e s

f o r a s t e r e s

t a n d i v e r s e s

f i l m s

Hollywood,

Pagitprop de Moscou

[ . . . ]

P e s t i l i t z a d a elegancia

1 A r t Deco».57

5 4 . Carles P I t SUNY R

Quelcom

sobre e l

couplet

sobre e l cinema,

Publicitat»

(29-III-1926), r e c o l l i t dins

D e l temps de l a

sen:bra

Barcelona

F.dicions

Rosa d e l s

Vents,

1937), p s . 7 2 -7 ^ } .

Carles

P I SUNYER, mb

d u na nov el l a

Publici^an> (6 -III-1925), r e -

c o l l i t

d e s p r e s

P o p .

c i t .

s u p r a

Defectes a

c o r r e g i r ,

57-60.

e l s e u a r t c i t . s u p r a E l s m a r x i s t e s

c u l t u r a

n a t i o n a l ,

«Recerques»,

( 1 9 8 3 ) ,

1 5 5 .

5 7 . E n r i c UCELAY D CAL, o p . c i t .

s u p r a , p .

1 2 6 .

26 J.ueh

iltn .uit

Condemna

Deixem a r a

b a n d a

p e r a c a b a r

j a amb

a q u e s t a

s i n o p s i

a q u e

d e s d e

p a r o d i a i e l

p a s t i t x

h i h a

c l a r a

r e a c c i o

a n t i n o u c e n t i s t a d u -

r a n t

a q u e l l s a n y s t r e n t a e n a l g u n e s d e l e s n a r r a t i o n s

f l a v o r s j o v e -

n f s s i m S a l v a d o r E s p r i u

o r t o d o x i a » ,

B a r r i s

b a i x o s »

< T e o r i a

d e C r i s a n t » o

l a n o v e l - l a d u n no menys

l o v e

Rodolf

Llorenc L a

N a s c u d a . R e p l i c a

P l a n t a d a

d e Xenius

l e s s e -

v e s n o t e s d a r g e n t

t i t o l j a

prou e x p l i c i t .

centrem

m a n i f e s t a c i o

extrema d

antinoucentisme p r o -

t a g o n i t z a d a p e l s

d e Quaderns d e

l E x i l i ,

e s p e c i a l

n u c l i

c o n s t i t u i t p e r Joan

S a l e s

L l u i s F e r r a n

d e P o l

i Raimon G a l i .

L a p u b l i c a c i o apareguda

Mexic entre

despres

rebutjar

explicitament en l a

declaracio

p r i n c i p i s d e l primer numero

1 - i n t e f • l e c t u a l i s m e

-deshumanitzacio

p r e f e r i r

< < c o n t i n g u t > >

< < c o n t i n e n t

,pensament

-forma

f l a n c a

r e v i s i o

v i n d i c a t i v a

de l a

Renaixenca

invariablement

s a l d a en l a

demna durissima

d e l Noucentisme d e l s seus

e s c r i p t o r s .

Aquest,

concebut

dimensio e s t r i c t a m e n t

l i t e r a r i a ,

consequencies p o l i t i q u e s

n e f a s t e s

e s e q u i p a r a t amb 1 a -

nomenada

Decadencia i p e r

d e p a r a l • l e l i s m e Or s

a p a r e l l a t

amb e l

Rector

d e Vallfogona ; e

a q u e s t

h a u r i a d e t u r p a t l a l i t e r a t u r a

c a t a l a n a

l a 1 n t r o d u c c i 6

d i n f l u e n c i e s

e s p a n y o l e s

a q u e l l

s e c u n d a t

oportunament p e t s

« o r s i d e s

» - e n t r e e f s q u a l s f i g u r a r i e n e n t r e d a l t r e s

que un

C a r r i e r

Folguera

C a r i e s S o l d e v i l a -

h a u r i a o p e r a t sembfantment amb

f r a n c e s e s

c u l t u r a l i s m e

e x c e s -

V eg . en aquest

s e n t i t i anmb

referencia

a l a i d e n t i f i c a c i o

estableix entre a l -

I l u r s

personatges

a t i t e l l a t s

i figures

prominents

Noucentisme

l e s t u d i de

M ELOR I

M U v ` s Salvador

Espriu,

e l s anys d aprenentatge

Barce-

l o n a Edicions

e s p .

l e s p s .

293-294.

5 9 . A pa reix editada

Vilafranca

Penedes

Edicions A v a n t

p l en a g uer r a

N hi ha

reedicio publicada a Barcelona per Editorial

Proposit

Quaderns

I E x i l i

(setembre

1943),

I - I I .

Retorn

pu n t

de partida

Quaderns

l E x i l i < ,

(octubre 1943), p s . 1 - 1 1 .

6 2 . Joan SA LE S E l s

o r s i d e s

Quaderns

l E x i l i num 1 2

(mare-abril 1945), p s .

VIII-XIV.

S i n o p s i d e l a n t i n o u c e n t i s m e

h i s t o r i c

a i x i com l a

h i p e r t r o f i a l i t e r a r i a f o r e n

a i g u n e s

t a r e s

a t r i b u i b l e s a l a c c i o

p e r n i c i o s a

d e l Noucentisme.

Enfront d aquesta

-segons ha assenvalat

complet

perspicac

estudi

Margarida Casacuberta-,°3

Quaderns de l E x i l i

maiden

< < l a

recuperacio com a

v a l o r s a r t i s t i c s c u l t u r a l s de termes

s i n c e r i -

e n e r g i a ,

v i t a l i t a t ,

v i r a l i t a t , f o r t a l e s a , s e n z i l l es a ,

c r e a t i v i t a t i n d i v i d u a l

q u a l s ,

certament, provenen < , e n

l i n i a

d i r e c t a

1 h e r e n c i a

a n t i ] n t e l • l e c t u a l i s t a antinoucentista

s adscriuen e l s seus

ponents

accentuada

per 1 e x p e r i e n c i a d una s i t u a c i o l i m i t , l a

Guerra

C i v i l ,

de partenca

replantejament

ideologicopolitic

nacio-

nalisme c a t a l a pro o ut des

r e v i s t a » ,

pero q ue

a l h o r a , com a v a -

l o r s

a n t i t e t i c s

son d e l

moviment,

contribueixen a alimentar

c e r t s e n t i t

radicalisme

n a c i o n a l i s t a petitburges- l a

reaccio

oposa,

des de l a

coetaneitat

immediata proximitat,

d a l l o q ue en

constitueix

j u s t l a primera

p o s t e r i t a t .

D e s p r e s , obviament, f i n s a l s

n o s t r e s d i e s

n h a n

vingudes

m o l t e s

mes, d e p o s t e r i t a t s

Noucentisme, pero l a

r e c e p c i o

c o n t r a

m a t e r i a d a q u e s t

a r t i c l e

JOSEP MURGADES

Universitat

Barcelona

Margarida

CASACUBERTA

«Quaderns de

l E x i l i » . 1 l e x i c 1943-1947), un a r e z d s t a

d a g i t a c 1 6 nacional,

Marges,,, num 40

setembre

1989), p s . 87-105.

murgades, josep - sinopsi de l'antinoucentisme històric

Documents

contex històric de roma

barcelona resum històric

art romÀ (context histÒric)

obert centre històric - lleida

històric 2012 -2019 aceccat · històric 2012 -2019...

jesús de natzaret /context històric

arxiu històric poblenou...icària papers de l'arxiu...

context històric

els crits del silenci dossier · 2012. 9. 12. · els crits...

sinopsi e attivita

context històric modernisme

ondara, centre històric, et sorprendrà

la companyia l´autora l´obra sinopsi la funció els

sinopsi. pla estratègic de serveis socials a catalunya

01. art clàssic grècia context històric

context històric narcís oller

religió, context històric

baròmetre semestral desembre 2013 (històric)

sinopsi curs mediació i espai públic. el cas del joves

estudi histÒric- definitiu d'aiguafreda