el procés de composició textual

PROCÉS DE PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITACOMPOSICIÓ ESCRITA

CAPACITAT COMUNICATIVA EN LLENGUA ESCRITA

DIDÀCTICA DE LA LLENGUA. ESCRIPTURA

GIRONA, 22 DE NOVEMBRE DE 2010

Margarida Falgàs Isern – DDE – Àrea de Lengua – UdG – Formadora de L’ICE – Dt. Educació

FINALITATS

Compartir un marc pedagògic-didàctic del procés de desenvolupament i apropiació de la llengua escrita.

Reflexionar sobre la intervenció docent en els diferents moments de la interacció didàctica.

Analitzar la metodologia de l’escriptura a l’escola per desenvolupar la competència escrita

OBJECTIU: APRENDRE A ESCRIURE I A LLEGIR

L’ alumnat La finalitat comunicativa. (capacitats i competències) L’entorn. El context El text. El codi. La interacció didàctica. Paper del docent Participació i autonomia de l’alumnat

Basades en

ENSENYAMENT

CONEIXEMENTMÈTODESACTIVITATS OBJECTIUS CONCRETSATENCIÓ INDIVIDUAL

APRENENTATGE

ADQUISICIÓESTRATÈGIES I RECURSOSSITUACIONS D’ÚSOBJECTIUS GLOBALS INTERACCIÓ

PERSPECTIVES EN L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE

DE LA LECTURA I DE L’ESCRIPTURA

LA INTERACCIÓ DIDÀCTICA

CAPACITATSEL PROCÉS

EL CURRÍCULUM

CAPACITATS QUE INTERVENEN EN L’ADQUISICIÓ DE LA LLENGUA ESCRITA

AFECTIVES - PERSONALS

SOCIALS- CULTURALS PSICOMOTRIUS

AUTOESTIMA

VALORACIÓ

INICIATIVA

ESFORÇ

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA

ATENCIÓ

COMUNICACIÓ

FUNCIONALITAT (l. escrita)

CONTEXT

MOTIVACIÓ

CONVENCIONS

SOCIALS – CULTURALS

C0NEIXEMENTS MÓN

DOMINI PARTS DEL COS

CONTROL SEGMENTARI

LATERALITAT

DIRECCIONALITAT

DISTRIBUCIÓ EN L’ESPAI

TO MUSCULAR

GRAFISME-TRAÇ-LLETRA

COGNITIVESADQUISICIÓ DEL CODI

Etapes d’adquisició del codi alfabètic

Habilitats i procediments de codificació i descodificació

LINGÜÍSTIQUES

REFLEXIVES

Tipologia textual

Morfosintaxi

Lèxic

Fonètica - Ortografia

COMPOSICIÓ ESCRITA COMPRENSIÓ LECTORA

Contextualització

Planificació Procés lector

Redacció Estratègies

Revisió Nivells de comprensió:

Reelaboració literal, interpretatiu,

crític, reflexiu

Relació de les 4 habilitats lingüístiques:

ESCRIURE

ESCOLTAR

PARLAR

LLEGIR

PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL CODI

ALFABETITZACIÓNORMATIVA

REFLEXIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

ALFABETITZACIÓ

FASES D’APROPIACIÓ DEL CODI ESCRIT ADEQUACIÓ A L’ALUMNAT: edat i context CURRÍCULUM: desenvolupament capacitats i

adquisició de competències EVIDÈNCIES: què produeix l‘alumnat i perquè, què

necessita per avançar PAPER DEL DOCENT PAPER DE L`INFANT

PROCÉS DE REFLEXIÓNecessitatsInterrogants respecte el treball d’aula i d’escola

DIMENSIONS DE LA LLENGUA DIMENSIONS DE LA LLENGUA ESCRITAESCRITA

Per codificar i descodificar cal considerar la dimensió /consciència :

FUNCIONAL - TEXTUAL GRÀFICA LÈXICA – MORFOLÒGICA -

SINTÀCTICA SIL·LÀBICA FONOLÒGICA ORTOGRÀFICA

CONSCIÈNCIA FUNCIONAL

DIMENSIÓ COMUNICATIVA: perquè necessitem escriure i llegir

ÚS REAL DE L’ENTORN DE L’ALUMNAT ( educació infantil i nouvinguts).

EL LLENGUATGE ESCRIT CURRICULAR: definir, explicar, anomenar, etc.

Les activitats es podran classificar en: Ús pràctic o social Ús científic Ús literari

MORFOSINTÀCTICA i LÈXICAMORFOSINTÀCTICA i LÈXICA

RECONEIXEMENT DE LA FRASE I ELS MOTS que la componen com a portadors de significat.

DOMINI DEL VALOR SEMÀNTIC dins un context: frase o text. La consciència lèxica s’adquireix en funció de la morfosintàctica.

S’adquireix amb L’ÚS I REFLEXIÓ.

Demana un treball de reflexió, memorització i creació sobre la semàntica: camps semàntics, diccionaris, lèxic específic, jocs de paraules, etc.

Implica HABILITATS COGNITIVES: d’associació, memorització i creació.

CONSCIÈNCIA SIL·LÀBICA / CONSCIÈNCIA SIL·LÀBICA / FONOLÒGICAFONOLÒGICA

Relació llengua oral – escrita: A NIVELL SIL·LÀBIC O FONOLÒGIC.

Coneixement de la síl·laba com element d’anàlisi i síntesi en el procés de codificació i descodificació.

Domini de la relació fonema – grafema.

Domini de la percepció oral i la representació escrita.

És l’element analític del procés d’adquisició del codi.

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICACONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Representa dominar la relació entre llengua oral i escrita a partir de la relació fonema – grafema.

Implica un domini de la percepció oral i la representació escrita.

És l’element analític del procés d’adquisició del codi.

Implica analitzar les diferents relacions entre sons i lletres del codi alfabètic.

CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICACONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICA

Representa la noció de L’ASPECTE ARBITRARI del codi escrit.

Implica dominar les diverses relacions que s’estableixen entre fonema-grafema

Suposa un coneixement dels trets específics que regeixen la codificació i descodificació. Normativa

Pressuposa un domini de la percepció auditiva i de la percepció visual

S’interioritza a partir de la REFLEXIÓ EN L’ÚS del funcionament de la llengua

CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICA

Procés per activar la memòria visual ortogràfica

premises audició record sensació escriptura prèvies + correcta + visual + de correcció = correcta

Procés de composició escrita

MOMENTS D’ESCRIPTURA

organitzar

formular objectius

REDACTAR

llegir

refer

CONTROL

MEMÒRIA A LLARG TERMINI

generar

PLANIFICAR REVISAR

EL PROBLEMA RETÒRIC

•Tema•Audiència•Propòsits

EL TEXTQUE ES VA REALIZANT

SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

Model de Hayes y Flower (1980)

•Coneixement del tema i de l’audiència.

•Coneixement dels plans d’escriptura.•Observació de models•Experiència d’escriptura

escriure

Processos cognitius relacionats en Processos cognitius relacionats en l’adquisició de la lectura i de l’escriptural’adquisició de la lectura i de l’escriptura

EXPRESSIUSRelacionats amb el procés d’escriptura

REPRODUIR – IMITAR – DENOMINAR - REFER

UTILITZAR - APLICAR –CONFECCIONAR VERBALITZAR - REPRESENTAR –

ELABORAR – EXPANDIR – CONSTRUIR ASSOCIAR - RELACIONAR –

COMPLETAR - ENRIQUIR PLANIFICAR- ESTRUCTURAR- ORDENAR

– SEQÜENCIAR – ORGANITZAR REGULAR ADEQUAR EXPLICAR - NARRAR - DESCRIURE –

INFORMAR – DONAR ORDRES – ARGUMENTAR - ...

COMPRENSIUSRelacionats amb l’adquisició de la lectura

RECONÈIXER – IDENTIFICAR

SELECCIONAR – DIFERENCIAR –COMPARAR - TRIAR – APARELLAR – DISTINGIR – LOCALITZAR – ASSOCIAR

RETENIR – MEMORITZAR

ANTICIPAR – INVENTAR – IMAGINAR - FER HIPÒTESIS

INFERIR – GENERALITZAR

INTERPRETAR – RELACIONAR - AMPLIAR – DESCOBRIR - ORGANITZAR –INTEGRAR – DIFONDRE. – RECONSTRUIR – RESPONDRE

L’ACTE COMUNICATIU D’ESCRIURE

CREACIÓ D’UNA EXCUSA, UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ:

- tema/ - lectors / - finalitat

ACTE D’ESCRIURE: CONTINGUT – TEXT Planificar : oral per ser escrit o per escrit Escriure: compartit, personal, col·lectiva Revisar: llegir la pròpia escriptura, reelaborar

PRESENTAR, EDITAR, PUBLICAR Presentació Fer llegir Acomplir el propòsit inicial

G

U

I

A

O R I E N T A C I O

S U P O R T

ESCRIURE PER APRENDRE

HABILITATS COGNITIVES

analitzar, comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, ...

HABILITATS COGNITIVO LINGÜÍSTIQUES

DESCRIURE - DEFINIR- RESUMIR - EXPLICAR - JUSTIFICAR - ARGUMENTAR -DEMOSTRAR

GÈNERES TEXTUALS

descriptiu, narratiu, explicatiu, instructiu i argumentatiu

EL TEXT: Currículum. Tradició escolar Reflexió docent

Ús i funcionalitat Característiques lingüístiques

Gèneres textuals

TEXT

FINALITAT I ÚS

Adequació

ASPECTES TEXTUAL - GRÀFICSCoherència i cohesió

MORFOLOGIA I SINTAXIS

GÈNERES

NORMATIVA: ORTOGRAFIA I PRESENTACIÓ

LA INTERACCIÓ DIDÀCTICA

Disseny de seqüències

Activitats i recursos

El paper docent

INTERVENCIÓ DOCENT

CREACIÓ DE CONTEXTOS I SITUACIONS FUNCIONALS I CREATIUS

ORGANITZACIÓ DEL GRUP: ESCRIPTURA COMPARTIDA, COL·LECTIVA, PERSONAL.

ESTIMULACIÓ ESCRITA: GUIES D’ESCRIPTURA, REFERENTS, PAUTES, ESCRIURE PER SER LLEGIT.

REFLEXIÓ EN EL PROCÉS COM MOMENT D’ENS/APR. AVALUACIÓ DEL PROCÉS. AUTONOMIA I PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS APRENENTS. ORIENTACIÓ, GUIA I SUPORT DELS DOCENTS.

SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES

AFAVORIR LA CAPACITAT DE COMUNICACIÓ ESCRITA EN ELS DIFERENTS ÀMBITS DE RELACIÓ

SOCIAL: ORGANITZACIÓ D’AULA I DEL GRUP CIENTÍFICA: ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENS:

PROJECTES, CENTRE D’INTERÈS, ETC. LITERÀRIA: CONTES, POEMES, ETC. ESCOLAR: PRESENTAR LES PRODUCCIONS

Què necessitem reformular, replantejar, fer, …

FUNCIONALITAT DE L’ESCRIPTURA. ELS TEXTOS

ESCRIURE PER SER LLEGIT. SITUACIONS

ACOMPANYAMENT: modelatge, guiatge, guies d’escriptura, pautes de correcció, … INTERVENCIÓ

ESFORÇ EN ESCRIURE: atenció, valoració, seguiment. PAPER ALUMNAT

TEMPS PER ESCRIURE. ORGANITZACIÓ

COM HO PODEM FER?

BUSCAR ESPAIS D’ESCRIPTURA REALS, SIGNIFICATIUS, MOTIVADORS QUE PERMETIN:

PROTAGONISME DE L’ALUMNAT TEXTOS COMPLETS I REALS ESCRIURE DINS LES ÀREES: habilitats

lingüístiques REFLEXIÓ SOBRE EL PROPI TEXT INTERVENCIÓ RELLEVANT: segons necessitats

PROPOSTES PER COMPATIRPROPOSTES PER COMPATIR LA LLENGUA ESCRITA A ED. INFANTIL (la llengua oral)(la llengua oral) LA INTERVENCIÓ EN LES BECEROLES DE

L’ALFABETITZACIÓ: cicle inicial (La frase)(La frase) APRENENTATGE CONSCIENT DEL PROCÉS

D’ESCRIPTURA A TOTA L’ESCOLARITAT: ensenyar a escriure a cicle mitjà i superior (taller d’escriptura – (taller d’escriptura – Escriure ciència)Escriure ciència)

S’APRÈN A ESCRIURE REFLEXIONANT SOBRE EL QUE S’ESCRIU. Parlar del que s’escriuParlar del que s’escriu

ESCRIURE TEXTOS ACADÈMICS. Text expositiuText expositiu ...

Per mi ha estat una estona molt profitosa.

APRENDRE A ENSENYAR A ESCRIURE, ENSENYAR A APRENDRE A ESCRIURE:

UN REPTE AMB ENTUSIASME,

RESPONSABILITAT I REFLEXIÓ CONSTANT

Gràcies,

per escoltar i compartir aquestes reflexions,

Margarida