4 salut i malaltia

La salut i la malaltia1r Batxillerat. Ciències per al món

contemporani.

Escola Pia de Caldes de Montbui.

Professor: Àlex Pintor

Objectius• Conèixer la definició de salut.

• Conèixer els factors determinants principals de la salut.

• Conèixer les l’estil de vida i les pràctiques saludables.

• Valorar la dieta mediterrània com a dieta saludable.

• Conèixer les conductes que afavoreixen la malaltia.

• Conèixer els diferents tipus de malalties i les seves

característiques.

4.1 La salut La Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva

constitució de 1946, defineix a la Salut com l'estat de complet

benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions

o malalties.

Els factors que afecten la salut d’una persona poden

ser de caire biològic, ambientals, relacionats amb

l’accés als serveis sanitaris o amb l’estil de vida.

Els factors tant biològics com de la situació

econòmica i històrica de la societat no els podem

controlar.

Els factors relacionats amb l’estil de vida depenen de

decisions personals o culturals.

• Per tenir salut hem de procurar seguir una dieta sana, fer

exercici físic i evitar el consum de substàncies addictives.

4.1.1 Estil de vida saludable L’obesitat es considera una de les epidèmies del s.XXI.

A Europa una de cada 3 persones té sobrepès, i una de cada

10 és obesa.

L’obesitat és l’excés de greix corporal produït per factors,

genètics, hormonals, metabòlics, dietètics, culturals i

socioeconòmics.

Quan consumim més energia de la que gastem, l’excés

s’acumula en forma de greix.

Fa augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars,

diabetis o càncer.

La modernització de la societat ha modificat alguns

dels nostres hàbits alimentaris.

És fàcil evitar l’obesitat si es segueix una dieta sana,

variada i rica en fruita i verdura, intentant reduir els

aliments grassos.

• La dieta mediterrània es considera com una de les més

saludables del món.

CARACTERÍSTIQUES DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

1. Consum abundant d’aliments d’origen vegetal : fruites, verdures, cereals, pa, llegums, hortalisses, fruita seca i llavors.

2. Preferència d’aliments poc elaborats, a poder ser frescos, de conreu local i de temporada.

3. Ús de l’oli d’oliva com a font de greix principal.

4. Baix contingut en greixos i proteïnes d’origen animal (greix saturat).

5. Consum elevat de greixos beneficiosos per a la salut procedents principalment de l’oli d’oliva i del peix.

5. Consum diari de formatge i de iogurt.

6. Consum diari de fruita fresca com a postres.

7. Baix consum de dolços i pastissos (poques vegades a la setmana).

8. Consum baix o moderat, de fins a 4 vegades a la setmana, de peix, marisc i aus de corral.

9. 4-5 ous a la setmana

10. Consum de poques vegades a la setmana de carn vermella

11. Utilització d’all, ceba i espècies com a condiments

12. Consum moderat de vi, normalment acompanyant els àpats (entre 1-2 copes al dia)

13. Aquest tipus d’alimentació va acompanyat de la pràctica regular d’exercici físic.

A part de l’obesitat existeixen

altres trastorns alimentaris,

com l’anorèxia, la bulímia i els

trastorns per afartament.

Aquest tipus de trastorns

afecten a més del 5% dels

joves.

S’originen a partir de la

insatisfacció davant la pròpia

imatge corporal.

Aquesta visió és una imatge

distorsionada de la realitat.

Un altre hàbit saludable és la pràctica d’exercici,

esport o activitat física diària.

Redueix el risc de malalties cardíaques, embòlies,

diabetis i hipertensió.

Ajuda a mantenir les artèries flexibles i sanes, el

sistema nerviós en bona forma i a enfortir ossos i

músculs.

4.1.2 Conductes que afavoreixen la malaltia: drogues

Les drogues són aquelles substàncies que alteren l’estat d

´ànim, la percepció o el coneixement i que produeixen

dependència i tolerància.

Drogues depressores: alcohol, sedants, opiacis, etc. Actuen

sobre el sistema nerviós central, entorpint el funcionament

del cervell i fent les reaccions lentes i imprecises.

Drogues estimuladores: cafeïna, nicotina, amfetamines, etc.

Activen el cervell, produint des de insomni a hiperactivitat.

Drogues al·lucinògenes: cànnabis, LSD, etc. Distorsionen la

percepció.

A banda dels efectes nocius per a l’organisme, el

consum de drogues destrueix vincles socials, provoca

problemes psicològics i altres problemes indirectes

(accidents de trànsit, laborals, malalties infeccioses,

etc.).

4.1.3 Alcohol i tabac L’alcohol provoca una sensació inicial d’eufòria i

desinhibició, que després es torna somnolència,

tristor i depressió.

Els alcohòlics amb síndrome d’abstinència pateixen

irritabilitat i tremolors, i en casos greus al·lucinacions

i la mort.

Produeix malalties a l’aparell digestiu, a l’aparell

circulatori i trastorns psicològics.

L’esperança de vida dels fumadors es redueix entre 15 i 20

anys.

Causa més de tres milions de morts a l’any.

Augmenta el risc de càncer de pulmó, de laringe i

d'estómac, bronquitis crònica, emfisema i malalties

cardiovasculars.

Prop del 21% dels estudiants de Catalunya fuma

diàriament.

El 90% dels fumadors adults es consolida abans dels

18 anys.

4.2 Les malalties La malaltia és una alteració orgànica o funcional que

afecta negativament l’estat de benestar de l’ésser

humà.

Les malalties no infeccioses es guareixen amb

medicaments i pràctiques preventives (dieta sana,

bons hàbits, etc.).

Les malalties infeccioses es combaten mitjançant

vacunes i sèrums, amb el funcionament correcte del

sistema immunitari i les barreres defensives.

4.2.1 Les malalties infeccioses i el sistema immunitari La causa de les malalties infeccioses són els

microorganismes. S'estenen per contagi.

Els éssers vius tenen defenses per evitar l’entrada de

microorganismes.

La primera barrera està formada per la pell, les

mucoses i els macròfags.

Superada aquesta barrera, quan l’organisme detecta

elements estranys (antígens), fabrica anticossos

específics contra ells.

També es poden fer servir medicaments, que afecten

únicament als microorganismes externs.

Exemples de malalties infeccioses:

◦ La grip

◦ La malària

◦ La sida,

◦ L’Ébola,

◦ La grip aviar,

◦ Etc.

4.2.2 Malalties autoimmunitàries: l’esclerosi múltiple En les malalties autoimmunitàries l’organisme ataca el

teixit propi.

L’esclerosi múltiple és una malaltia del sistema central

que afecta el cervell i la medul·la espinal.

El propi organisme destrueix la mielina de les neurones,

interrompent els impulsos nerviosos de les neurones.

Els símptomes més freqüents són: debilitat muscular,

formigueig, poca coordinació, fatiga, trastorns de

l’equilibri, alteracions visuals, tremolor, rigidesa

muscular, trastorns de la parla, trastorns intestinals,

hipersensibilitat a la calor, trastorns de memòria i altres

trastorns cognitius.

4.2.3 Malalties neoplàstiques: el càncer Es produeix quan el procés de divisió cel·lular s’altera

i es reprodueixen de forma incontrolada cèl·lules no

necessàries.

Aquestes cèl·lules poden formar tumors localitzats

(benignes) o provocar la invasió d’altres teixits

(malignes), fenomen anomenat metàstasi.

4.2.4 Malalties mentals Les malalties mentals afecten el pensament, els

sentiments les emocions i la conducta de l’individu.

La diferència entre neurosi i psicosi és que a la

neurosi l’afectat és conscient del que li passa, i els

canvis a la conducta són menys intensos.