amorÓs, joan (2007). el projecte ferrmed
TRANSCRIPT
-
7/31/2019 AMORS, Joan (2007). El projecte FERRMED
1/4
ANUARI TERRITORIAL 2006ANUARI TERRITORIAL 2006
1.- ORIGEN I OBJECTIUS BSICS
Lassociaci sense afany de lucre Promotion du
Grand Ave Ferroviarie de Marchandises
Scandinavie Rhin-Rhne Mediterrane
Occidentale, ASBL (FERRMED), es constitu a
Brusselles el mes dagost de lany 2004 per
iniciativa del mn empresarial.
Es tracta duna associaci de caire
multisectorial creada amb la idea de millorarla competitivitat europea per mitj de dos
objectius bsics:
La introducci dels anomenats Estndards
FERRMED arreu de la Uni Europea
La promoci del Gran Eix FERRMED per a
mercaderies Escandinavia-Rin-Roine-Mediterrnia
Occidental.
2.- IMPLANTACI DEL ESTANDARS FERRMED ALA UNI EUROPEA
Els estndards FERRMED que es pretn implantar
sn els segents:
Xarxa ferroviria en forma de malla reticular
policntrica dalta incidncia socioeconmica i
intermodal. Considerar tres grans eixos
preferencials en la direcci Nord-Sud i tres ms
en direcci Est-Oest.
A les branques principals dels grans Eixos
disposar de:
Lnies convencionals amb doble via
completa, electrificades (tensi
recomanable: 25.000 volts) i amb
dedicaci prioritria o exclusiva per
al trfic general de mercaderies, aptes
per als trens de 22,5 25 tones
per eix.
Lnies paralleles daltes prestacions ds
exclusiu o preferencial per al transport depassatgers i de mercaderies lleugeres a
gran velocitat, connectades amb els
principals aeroports.
Ample de via UIC
Glib UIC C
Trens de fins 1500 metres de longitud i 3600
5000 tones tils.
Pendent mxima de 12 millsimes, limitant la
longitud de les rampes.
Disponibilitat duna xarxa de terminals
intermodals, polivalents i flexibles amb altsnivells de prestacions i de competitivitat,
ubicades als ports i als principals nusos
logstics dels grans eixos.
Longitud til dapartadors i terminals per a
trens de 1500 metres.
Sistema de gesti i de control unificat a nivell
de cada gran eix.
Sistema ERTMS i banalitzaci total
Disponibilitat dhoraris i de capacitat per a lacirculaci de trens de mercaderies les 24 hores
del dia i 7 dies per setmana.
Harmonitzaci de les formalitats administratives
i de la legislaci laboral.
Gesti del sistema de transport compartit entre
diversos operadors ferroviaris (lliure
competncia).
Cost favorable per a la utilitzaci de les infraes-
tructures tenint en compte les avantatges
socioeconmiques i ambientals del ferrocarril.
Filosofia de gesti de millora de la competitivitat
basat en els principis R+D+4 i en la xarxa
ferroviria de mercaderies, com part integrant
de la cadena global de valor afegit.
Reduir limpacte mediambiental dels sistemes
de transport de mercaderies. Particularment el
soroll, vibracions i emissions com a resultat de
la reposici/conversi del parc mbil ferroviari
vell, de solucions infraestructurals on sigui
necessari i dun creixement de la proporci de
ls del ferrocarril fins al 30-35% del total de
trfic terrestre.180
EL PROJECTE FERRMED
Joan Amors i Pla
Secretari General de FERRMED
-
7/31/2019 AMORS, Joan (2007). El projecte FERRMED
2/4
ANUARI TERRITORIAL 2006 ANUARI TERRITORIAL 2006
181
MALLA RETICULAR I POLICENTRICA DALTA
INCIDNCIA SOCIO-ECONMICA I INTERMODAL
3.- DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA
FERROVIRIA INHERENT AL GRAN EIX
FERRMED
La xarxa inherent al Gran Eix FERRMED comprnla zona de major activitat econmica i logstica de
la Uni Europea.
Per aquesta ra, lAssociaci FERRMED lha
escollit per analitzar, en profunditat, les implicacions
de laplicaci dels Estndards FERRMED i dur a
terme un Estudi Global dOferta/Demanda, Tcnic i
Socioeconmic en tota la seva rea dinfluncia,
que permeti determinar, des de la doble ptica
empresarial i mediambiental, els plans d acci a
realitzar per millorar substancialment lacompetitivitat de tots els sectors dactivitat
econmica.
Per a la realitzaci de lEstudi, es contemplaran
totes les modalitats de transport, amb lobjectiu
davaluar-les i reequilibrar-les de manera ptima,
preveient una participaci del ferrocarril de lordre
dun 30 a 35 % del conjunt del trfic terrestre.
La filosofia, els criteris i els resultats daquest
Estudi podran servir de guia per a considerar-los
en el desenvolupament daltres grans eixosferroviaris transeuropeus.
El tronc principal del Gran Eix FERRMED sinicia a
Stockholm, travessa els estrets dresund i
Fehmarn, connecta en ventall tots els ports delOest de la Mar Bltica i la Mar del Nord, aix com
la Gran Bretanya i uneix els principals ports fluvials.
A partir de Duisburg, la branca central recorre
bona part de les valls del Rin i del Roine passant
de lun a laltre a travs de Luxembourg i Metz,
discorre per tota la costa Mediterrnia ms
occidental des de Marsella i Gnova fins Algesires,
i interconnecta les dues branques paralleles que
travessen els Alps Suissos i els Pirineus Orientals,
aix com els eixos Est-Oest ms importants de laUni Europea.
Aix, el concepte Gran Eix FERRMED incorpora
les rees que van des de Sant Petersburg a
Rssia, passant pel sud de Finlndia, gran part
dEstnia, la zona oest de Letnia, la meitat sud de
Sucia, lrea de la ciutat dOslo a Noruega,
Dinamarca, la major part dAlemanya, una fracci
del nord-oest de Polnia, els Pasos Baixos,
Blgica, Luxemburg, el sector sud-oriental de la
Gran Bretanya, la major part de Frana, Sussa,Liechtenstein, la cantonada occidental d ustria,
el nord-oest dItlia, Andorra, la part est i
meridional d Espanya i finalment el nord del
Marroc i dArglia.
Un Gran Eix estructural de la Europa OccidentalEl Gran Eix FERRMED interconnecta els ports
martims i fluvials ms importants aix com els eixos
Est-Oest ms rellevants de la Uni Europea.
-
7/31/2019 AMORS, Joan (2007). El projecte FERRMED
3/4
ANUARI TERRITORIAL 2006ANUARI TERRITORIAL 2006
4.- LA IMPORTNCIA DEL GRAN EIX FERRMED
4.1.- Un gran Eix vertebrador de lEuropa
Occidental
Tal com es pot veure a les figures adjuntes, es
tracta dun Gran Eix daltssim valor estratgic i
socioeconmic per al conjunt de la Uni Europea.
Un corredor
econmic de primera magnitud.
El tronc principal del Gran Eix FERRMED connectaalgunes de les zones ms importants de la Uni
Europea.
Des del punt de vista socioeconmic i geogrfic,
es tracta dun eix ideal pel transport de
mercaderies.
mbit dinfluncia directa i prxima
El gran Eix FERRMED t una influncia directa i
prxima sobre 245 milions d europeus (54% de lapoblaci de la
UE-25 i 66% del PIB).
A ms a ms, el Gran Eix FERRMED t una
influncia directa sobre 60 milions dhabitants en el
Nord dfrica.
Sinterconecta amb lextrem occidental del
ferrocarril transiberi a Sant Petesburg.
4.2.- Un gran Eix Ferroviari ideal pel transport de
mercaderies
Les caracterstiques socioeconmiques de les
zones dinfluncia cobertes pel Gran Eix i les
previsions de desenvolupament futur asseguren
fluxos significatius pel ferrocarril. La topografia del
tronc central del Gran Eix FERRMED s ms suau,
i per tant millor per al transport de mercaderies que
qualsevol corredor ferroviari Nord-Est de la UE.
4.3.- La promoci del Gran Eix FERRMED, nicasoluci vlida per resoldre la saturaci de
carreteres i autopistes.
Les carreteres i autopistes de lrea dinfluncia del
Gran Eix FERRMED presenten diversos trams que
es troben normalment saturats.
El creixement previst del trfic viari en aquesta
mplia zona pressuposa un collapse total en el
termini duns deu a dotze anys.
Lnica soluci es aconseguir que el ferrocarril en
la xarxa inherent al Gran Eix FERRMED
sigui capa dabsorbir de lordre del 30% al 35%
del trfic terrestre.182
-
7/31/2019 AMORS, Joan (2007). El projecte FERRMED
4/4
ANUARI TERRITORIAL 2006 ANUARI TERRITORIAL 2006
183
4.4.- El Gran Eix FERRMED a la Pennsula Ibrica.
Aquest Gran Eix a lEstat espanyol coincideix
geogrficament amb lanomenat Eix Mediterrani
que afecta de forma directa a Catalunya,
Comunitat Valenciana, Mrcia i Andalusia i tamb
de retop les Illes Balears i Arag.
Aquestes comunitats autnomes, en el seu
conjunt, representen gaireb el 50% de la poblaci,
del PIB i de la producci agrcola de lEstat i ms
del 50% de la producci industrial, ms del 60% de
les exportacions a la resta dEuropa i el 65% deltrfic martim sense comptar les Illes Canries.
Aquest Gran Eix, per altra banda, s lnic que
permetria que lEstat espanyol esdevingus una
plataforma logstica intercontinental dabast
europeu degut als avantatges que representa per
al trfic amb Asia i el Nord dfrica.
5. - PLA DACCI A CURT TERMINI DE
LASSOCIACI FERRMED
Realitzaci dun Estudi Global Tcnic,Socioconmic i dOferta/Demanda de lrea
dinfluencia del Gran Eix FERRMED (2008).
Com a resultat daquest estudi, que est duent
a terme un potent consorci internacional,
sespera un ptim repartiment entre els
diversos modes de transport, reduint els
costos logstics i mediambientals per
lincrement de la participaci dels sistemes
mes sostenibles i adequats.
Promoci del Projecte FERRMED i incorporacide nous membres per sser una associaci
multisectorial forta.
Presentaci i defensa del projecte davant les
institucions privades, pbliques, europees,
nacionals, regionals i locals.
Realitzaci duna FERRMED Conference
(2008).
Crear un Frum FERRMED (2007)
Impulsar les accions per millorarlexplotaci/utilitzaci a curt i llarg termini
(qualitat, fiabilitat, puntualitat, traabilitat
seguretat i costs).
Promoure ladopci progressiva delsestndards FERRMED en tota la Uni Europea,
aix com la lliure competncia.
Fomentar lexecuci de nous mtodes de
transport ferroviari.
Obtenir la declaraci de Projecte prioritari
europeu per a lEix ferroviari mediterrani. (2010)
6.- INCORPORACI A LASSOCIACI FERRMED
Es poden incorporar a FERMED totes les
empreses, entitats i institucions que estiguininteressades en la millora de les infrastructures
daquest Gran Eix, en la implantaci dels
estndards FERRMED, en la posada en marxa de
nous sistemes dexplotaci i en la instauraci
de la lliure competncia en la xarxa ferroviria de
mercaderies de la Uni Europea.
Des dagost del 2004 ms i ms empreses
i associacions de tots els sectors econmics
sestan incorporant a FERRMED.
A 30 de setembre de 2007, FERRMEDcompta amb 116 membres i aquesta xifra
va en augment. Per aquesta ra, FERRMED
se est convertint no pas nomes en un lobby
cada vegada ms potent, sin tamb en un
frum dintercanvi de noves idees per a
optimitzar la cadena logstica i de valor afegit
i obrir noves lnies de cooperaci i de
negoci.
7.- COLOF
Per acabar, noms dues consideracions:
La seu FERRMED es troba a,
Rue de Trves, 49. B 1040 Bruxelles - Belgique
Tel.: ++ 32 2 230 59 50 Fax: + 32 2 239 70 35
[email protected] www.ferrmed.com
des don estem a la disposici de tothom que
pugui estar interessat en el projecte
Per a Catalunya es tracta dun Projecte
essencial. A Catalunya li conv molt, en tots
els aspectes, vincular-se a grans projecteseuropeus. A voltes, s una bona manera de
resoldre problemes per elevaci.
Setembre de 2007