“ AÇI NO PAGA NINGU “

Obra cómica en un acte original de: Dario Fo

Personagtes:

Antonia

Margarida

Joan

Lluis

Comisari

Grup de teatre “Els Tomasos” 2012.

1

ACTE UNIC

CASA MODESTA D´UN OBRER, TAULA AL CENTRE, CUATRE CADIRES, UNA BOMBILLA AMB POCA ILUMINACIO PENJA DEL SOSTRE. PORTA CENTRADA AL FORUM, A LA DRETA PORTA AL INTERIOR DE LA CASA. A LA ESQUERRA PORTA QUE DU A LA CUINA. UN RETRATO DE CARLOS MARX PRESIDIS LA HABITACIO.

MUSICA.

S´APAGUEN LES LLUMS DE LA SALA, SE ENCEN L´SCENARI AMB POCA DENSITAT DE LLUM. S´OBRI EL TELÓ. L´SCENA ESTA BUIDA AL MOMENT APAREIXEN PER LA PORTA DEL FORUM ANTONIA I MARGARIDA. VAN CARREGADES DE BOSSES D´UN SUPERMERCAT PLENES DE MENJAR. LES DEIXEN DAMUNT LA TAULA.

ANTONIA: ¡Ai! ¡Ufff! ¡Ai, Margarida, filla, encara gracies a que m´has ajudat!

MARGARIDA: D´on has tret els diners per a comprar tant de menjar?

ANTONIA: ¡Hia ha t´he dit que m´ha exit el premi dels cupons llar del supermercat!... ¡I a mes a mes, en el detergent he trobat…¡Una moneda d´or!

MARGARIDA: ¡Ia! ¡Aixi que monedes d´or… en el detergent?! ¡Ia! ¡Ia!

ANTONIA: No em creus, veritat?

MARGARIDA: ¡No! ¡Si no me vols dir la veritat, men vaig! ¡Adeu! (INICIA EL MUTIS, ANTONIA LA DETE)

ANTONIA: ¡Esperat! ¡Et contare la veritat!

MARGARIDA: ¡Molt be! ¡Avant, t´escolte!

ANTONIA: ¡Bo, resulta que hui, el supermercat del barri estaba ple de dones q´armaben molta bulla queixanse de la gran pujada dels preus. El director estaba damunt d´una escala rodejat de dones a la que les estaba

2

dient; “Yo no puc fer res… La direcció ha donat el ordre de putjarlos i yo tinc q´obedir”…”Amb quin permis”…. Li va preguntar una dona….”Amb el permis de ningu, per que ho diu la llei” Li va dir el director…En aquell moment unes dones van cridar: “¡¡¡Ya esta be!!! “¡¡¡Ara els preus els posarem nosatres”!!!El director es va quedar blanc com un llançol… I va cridar…”¡¡Esteu boges!! ¡¡Vaig a cridar a la policía!!

MARGARIDA: I com va acabar tot?

ANTONIA: Puix el director s´asusta i en mitg de la confusio una dona va cridar…”¡¡No pagueu res!! ¡¡”Per tots els diners que ens han furtat atres vegades”!! En eixe moment, yo escomensi a cridar…”¡¡Açi no paga ningu!!” “Açi no paga ningu”!! Les atres dones tambe cridaben…”!!Açi no paga ningu”!! I comensaren a agarrar a grapats articuls del super… I aixina ixqueren del super, amb cares d´honrades y plenes de bosses en mejar i armant soroll.

MARGARIDA: ¡¡Quina meravella!!

ANTONIA: ¡Puix si, va ser bonic, perque varen ser tots junts, homens i dones fent algo molt valent contra els patrons i la seua dictadura dels preus…

MARGARIDA: Haveu fet molt be. Pero…Que vas a dirle al teu marit?... El conte dels cupons i la moneda d´or?

ANTONIA: No en creura, veritat?

MARGARIDA: Yo crec que no.

ANTONIA: Si, potser que siga masa fort. Eixe com es tan legal, menut numero em fara… I per si aço fora poc, hui no em queden dines i dema no podre pagar el gas, ni la llum. El lloguer ni em preocupa, dec cuatre mesos.(VAN AMAGANT BOSES DE MENJAR PER AON PUGUEN, BAIX LA TAULA Y DINS LA CUINA)

MARGARIDA: Yo tampoc tinc diners i dec cinc mesos de lloguer, i damunt no he fet la compra que has fet tu…

ANTONIA: Si es que esta situacio no es pot aguantar… Cada día aumenta la cua del paro. Al que te sort de tindre faena li baixen el sou. El banc es

3

va quedar amb el nostre pis i damunt tens que seguir pagant la hipoteca d´una propietat que hi ha no tens. Tingueren que llogar esta cova, sense poder ferli front a les mensualitats… Deben dos mesos de lloguer, tres del gas i cuatre als de la llum… I damunt tenim que pagar la crisis com si nosatres tingueren la culpa de esta situacio…. (PAUSA) Margarida, tot aço te que desapareixer avans q´aplegue el meu marit. ¡Fes el favor d´emportarte part d´aço!

MARGARIDA: No, gracies, no vullc…Ya t´he dit que no tinc diners.

ANTONIA. ¡No digues bogeries! ¡Si es menjar regalat! ¡Portat algunes coses!

MARGARIDA: I que li dic a LLuis? ¡Es menjar furtat! ¡Si es dona conter, eixe em mata!

ANTONIA: El meu no em mata perque la llei ho prohibís, pero m´agota amb les seues histories de comuniste melancolic i cansi… ¡Que si el nom tacat! ¡Que si morir de fam avans de anar en contra de la llei!(VA TRAENT MENJAR DE UNA BOSSA I EL DEPOSITA DAMUNT LA TAULA) ¡Pero…Que es aço?! (TRAU UNA LLANDA) ¡Menjar per a gosos?! ¡Xica, mira! (LI ENSENYA EL POT)

MARGARIDA: (LLEGINT) “Aliment equilibrat i natural per a gosos exigents” Perque la vares agarrar?

ANTONIA: ¡No ho se! ¡Segur que amb tant embolic vaig agafar el primer que em vingue a les mans! ¡Ala! ¡Puix mira aço! ¡Menjar per a canaris! I aço?... ¡Caps de conill congelats! ¡Vinga, Margarida, enduste arroç, sucre, pasta…(LI DONA UNA BOSSA) Com el teu marit te el torn de nit, tens temps de amagaro tot.

MARGARIDA: I si ve la policía a regirar casa per casa? Que fas si troben aço en ma casa, eh?

ANTONIA: ¡No digues bogeries, Margarida. Si estaba tot el barri al super…No ens regiraran a tots, dona! (MIRA PER LA FINESTRA) ¡¡Jesús!! ¡El meu marit! ¡Vinga agafa tot aço! ¡Amagalo baix l´abric i vesten! ¡Donat presa! (MARGARIDA AMAGA LA BOSSA DEL MENJAR BAIX L´ABRIC)¡Vesten! ¡Vesten! ¡Depresa!

4

(ENTRA PER EL FORUM JOAN, QUE ES CREUA AMB MARGARIDA A LA PORTA)

JOAN: ¡Hola, Margarida! Com estas?

MARGARIDA: (EIXIN RAPID PER EL FORUM) ¡Be! ¡Be, gracies! Adeu, Antonia, hi ha es vorem!

ANTONIA: ¡Si! ¡Si, records a Lluis! (JOAN MIRA EMBOBAT COM S´EN VA MARGARIDA- ANTONIA AGARRA L´ALPISTE I ELS CAPS DE CONILL I ELS POSA EN UNA TAULA AL COSTAT DE LA FINESTRA)¡Joan! Que fas ahí parat? ¡Hi ha era hora de que tornares! (VA A LA CUINA I PORTA TOVALLA I PLATS PER A PREPARAR PER A SOPAR)

JOAN: Que li passa a Margarida?

ANTONIA: Que li passa, de que?

JOAN: Puix que esta molt unfla per davant… Que te moltisima panxa.

ANTONIA: I que? Es la primera vegada que veus a dona casada amb la panxa Grossa?

JOAN: Vols dir…qu´esta embrassada?

ANTONIA: Es el mes normal en una parella si es fa l´amor!

JOAN: De cuant esta? El diumenge la vaig vore i no em paregue…

ANTONIA: Que saps tu de dones? A mes, del diumenge a hui ha pasat una semana i estes coses…Puix…Hi ha saps… (FA MIL COSES PER A DISIMULAR)

JOAN: Antonia…Que yo no estic boig. A mes, el seu marit no m´ha dit res.

ANTONIA: A lo millor…No ho sap encara. Com t´ho va a contar?

JOAN: Com que Lluis, no ho sap?

ANTONIA: ¡Home! ¡Esta clar que ella encara no li ho ha dit!

5

JOAN: I aixo perque?

ANTONIA: Lluis sempre le esta dient a Margarida, que encara es pronte… Que tenim la crisis damunt…Que si es queda embrassada la despediran del treball… I per aixo la obligaba a pendre la pindola…

JOAN: Puix si prenia la pindola….Com es que esta embrassada?

ANTONIA: Sera perque no li ha fet efecte… De vegades passa.

JOAN: Bo, puix si passa…Perque no li ho diu al seu marit?

ANTONIA: A lo millor no li ha fet efecte…perque no la prenia…I si no la prenia pot ocurrir que no li fasa efecte…

JOAN: Vols dir que Margarida, no prenia la pindola perque volia quedarse embrassada?

ANTONIA: Margarida es molt catolica, saps? I com el Papa diu que la pindola es pecat…

JOAN: ¡Antonia! Estas boga? La pindola que no li ha fet efecte, el Papa, ella en una panxa de nou mesos i el marit sense adonarse?

ANTONIA: Com anava a donarse si ella s´envenaba?

JOAN: Pero…Com que s´envanaba? Que estas dient?

ANTONIA: Si. S´apretaba molt fort, per a que no se li notara. Precisamente hui mateix li he dit. “Tu estas boga, Margarida. Que vols pedre el xiquet? El vas a ofegar. Llevat eixa vena. El xiquet es lo primer. He fet be?

JOAN: Molt be, si. Molt be.

JOAN ES SENTA A AL COSTAT DE TAULA PREOCUPAT

ANTONIA: (CONTINUA RAONANT I INVENTANSE COSES) Aixi que per fi s´ha llevat la vena i …panxa fora. (MIRA A JOAN) ¡Ahí, fill! Que et passa? Parla.

6

JOAN: Estic preocupat… Es per la fabrica.

ANTONIA: Que es el passa al treball?

JOAN: Puix que al mitg día, al menjador, cuatre bogos han armat gresca amb el mejar. Que si era una merda…Que si eren les sobres…

ANTONIA: Pero…estaba bona?

JOAN: Clar que no! Donaba fastic. Al fi i despres d´armar un gran soroll, s´en anaren sense pagar tots.

ANTONIA: Tu tambe t´anares sense pagar? Que raro. No te imagine a tu mejant gratis…

JOAN: Yo vaig tornar el menjar sense tastaro… I no acaba açi la historia. Figurat que de cami a casa, al pasar per el supermercat eixien unes dones, carregades de bosses plenes de articuls i cridant…”Açi no paga ningu” “Açi no paga ningu”… Ho habien furtat tot. Qu´et sembla?

ANTONIA: ¡Quin espant! ¡No ho puc creure!

JOAN: ¡Ni yo! Aixo es ferli el joc als patrons per a que despres puguen acusarnos de furtar. ¡Supose que tu no faras res paregut… perque si m´adone de qu´has furtat al super manque siga una llandeta d´anchoves….Yo…Yo…

ANTONIA: Me la engullix amb clau i tot… Hi ha ho se!

JOAN: ¡No! Pitjor. M´en vaig d´aci, fair la maleta i no en tornes a vore…No, millor, primer et mate i despres demane el divorci…

ANTONIA: Puix hi ha pots anart´en i sense divors… Com eres capaç de pensar que yo? ¡Aten, yo avans de dur a casa menjar furtat…¡¡Te deixe morir de fam!!

JOAN: ¡Aixo mateix! A proposit de fam…Que hi ha per a sopar? Amb el embolic de la fabrica hui no he menjat…Que sopem?

ANTONIA: ¡Aço! (LI DONA LA LLANDA DEL MENJAR DE GOSOS)

7

JOAN: Que es aço?

ANTONIA: No saps llegir? “¡Car per a gosos exigents!”

JOAN: Antonia…Que dius?

ANTONIA: Te moltes vitamines… ¡Es riquisima!

JOAN: ¡Sera riquisima per als gosos!

ANTONIA: Es lo unic que quedaba al super… A mes es molt economica, molt rica en proteines… Axi ho posa…

JOAN: Menjatela tu si tan t´agrada. No hi ha atra cosa?

ANTONIA: Puc ferte una sopa.

JOAN: De que?

ANTONIA: ¡De menjar de canari! (LI POSA DAVANT EL PAQUET) Es molt bo pera la diabetis….

JOAN: Yo no tinc diabetes….

ANTONIA: Yo no tinc la culpa de que no tingues. Pero es mes barat que l´arroç. Per aixo l´dut.

JOAN: ¡Prou! Primer em trates com un gos i ara com un canari!

ANTONIA: Tot es molt bo. El secret esta al suc. Per aixo he comprat caps de conill. El suc per al menjar de canaris es fa amb caps de conill…

JOAN: ¡Si, si! Es clar. Fins despres…

ANTONIA: On vas?

JOAN: On vols que vatja? A cuansevol bar!

ANTONIA: ¡Res de bars! Yo matanme per a estalviar alguns diners de la merda de sou que tens i tu vas a gastarte una fortuna en un bar… No et preocupes… Ara mateix ho arregle….(SE POSSA EL ABRIC)

8

JOAN: On vas?

ANTONIA: A casa de Margarida, segur que em pot deixar alguna cosa per a sopar… Torne enseguida…Mentres tant pots mirar la tele, segur que eixira algun ministre parlant de la crisis… Que tenim que apretarnos la corretja i tindre pacencia i confiança amb el gobern i mentres tu tens confiança yo torne rapid…

JOAN: ¡Sense caps de conill, per favor!

ANTONIA: Tranquil, esta vegada dure les cames…

MUTIS DE ANTONIA PER EL FORUM.

JOAN: ¡Molt graciosa! En la fam que tinc…(AGARRA LA LLANDA I LLIG) “Un menjar exquisit per al vostre millor amic” Com se obrira? ¡Es de rosca! ¡Per als gosos exigents les fan de rosca! (OBRI LA LLANDA) No fa mala olor! Fa olor a pernil amb un toc d´oli d´abaecho… (POSA LES MANDONGUILLES EN UN PLAT) ¡No te mala pinta!

ES SENTEN SIRENES DE POLICIA. CRITS. JOAN MIRA PER LA FINESTRA.

JOAN: Que sera eixa bulla? ¡¡Pepe!! ¡¡Pepe!! Que passa?... Si, ya veig que es la policía! Que volen? Que dius del supermercat? ¡Totes! Mil dones? ¡No sigues boig! No, la meua no…Segur que no…Ella no pot fer aixo… ¡Avans em fa caps de conill congelats per a sopar!... Aniran casa per casa?...Puix si venen açi s´enteraran… Perque aixo es un provocacio….

(TOQUEN A LA PORTA)

JOAN: Qui es?

COMISARI: (FORA) ¡Policía! ¡Obriga la porta!

JOAN, FA MUTIS PER EL FORUM I ENTRA DE NOU AMB EL COMISARI.

JOAN: Puc vore la seua credencial? (EL COMISARI LI ENSEÑA EL CARNET) Que vol?

9

COMISARI: (ENSENYANLI UN FULL DE PAPER) Tinc una ordre pera regirar la casa.

JOAN: Que es el que busquen?

COMISARI: No es faça el bobo… ¡Mercaderia furtada del supermercat del barri!

JOAN: I venen a ma casa? ¡Aixo es dirme lladre!

COMISARI: Yo no tinc res a vore. He rebut ordres i tinc que obedir.

JOAN: ¡Puix, res! ¡A obedir! Aço es una provocacio, o pitjor, aço es vindre a riure de nosatres, desres de deixarnos morir de fam. ¡Vega el que tenim per a sopar! (LI ENSENYA EL PLAT I LA LLANDA) ¡”Menjar equilibrat per a gosos exigents”!

COMISARI: Com?....Menjar de gos?

JOAN: Que li pareix? Una merda! I sap perque? ¡Perque tot val un ull! O millor dit…¡Un cap de conill! (LI POSA ELS CAPS DE CONILL BAIX ELS NASOS)

COMISARI: Voste menja aço?

JOAN: Quin remei, el sou no dona per a res mes! I no esta mal. Sap? Li abellix? Sense cumplits. Aço s´engull com merda de gat.

COMISARI: No, moltes gracies, mai bosse avans de sopar. La veritat es que me donen llastima. Clar que no se pense voste, que yo soc un priviliegat, nosatres tambe tenim lo nostre. Nos baixen el sou, no paguen les hores extres i com no admitixen personal nou cada vegada tenim mes treball…I no se te ocurrixca queixarte… La meu dona ho passa malamente, i aixo que yo menje a la comisaria… Yo, el comprenc i tambe a totes eixes dones del supermercat… Tenen tota la rao… Creu voste que yo disfrute en la llavor de regirar cases de gent treballadora, per encarrec de uns lladres que ens han portat a esta situacio?...(PAUSA) I ara si em permitix vaig a continuar amb el meu treball…

JOAN: ¡Home! ¡Molt be! Primer es posa en pla revolucionari i policía bo, despres torna a traure la xapa i…¡Ale! A regirar als pobres!

10

COMISARI: Te voste rao! No fas mes que parlar… Em desfogue i hi ha esta… Pense que en falta valor i concencia…

JOAN: Vaga amb el inspector!

COMISARI: Espere que aço cambie pronte… Bona nit i que li aprofite.

MUTIS DEL INSPECTOR PER EL FORUM

JOAN: L´unic que em faltava per vore… Un policía comunista… Avans eren feixistes, perdonavidas, sadics, i ara… ¡Ah, a mi no me la peguen, de segur que es un provocador. Ha vingut a ferme parlar. Si aplegue a caure en la seua trampa i escomence a parlar mal del gobern segur que em dete… Pensara que soc imbesil?

ENTRAN PER EL FORUM ANTONIA I MARGARIDA, QUE CONTINUA AMB LA BOSSA BAIX L´ABRIC.

ANTONIA: Han estas açi?

JOAN: Qui?

ANTONIA: No t´has asabentat que estan regirant pis per pis?

JOAN: Ah, si! Els he dit. Vinga, vinga, regiren per on vullguen, baix el llit, al armari, baix la taula…

ANTONIA: I que han trobat?

JOAN: Que habien de trobar? ¡Res!

ANTONIA: Aixo es, res! Ara que mai se sap… A lo millor pensabes que no tenies res a casa i de sobte….

JOAN: Que dius?...

ANTONIA: ¡Mira, açi esta Margarida!

JOAN: ¡Margarida! Que et passa? Perque plores?

11

ANTONIA: La pobra estaba a casa asoles i al vore entrar a la policía, s´ha dut un esglai… Figurat, un brigada… Un porc, volia palparli la panxa…

JOAN: Vaga un cornut… I perque?

ANTONIA: Puix que estaba convençut de que en conter d´un xiquet el que portaba era farina, arroç, sucre… Figurat!

JOAN: ¡Seran borts! Llevat l´abric, Margarida!

MARGARIDA: No, gracies.

JOAN: No faces cumplits, dona! Llevat l´abric!

ANTONIA: Deixala en pau, hi ha t´ha dit que no vol. I si te fred?

JOAN: Açi fa calor.

ANTONIA: Fara calor per a tu! Ella te fred! Les dones prenyades sempre tenen fred. (LI TOCA LA FRONT) Yo crec que te febra i tot.

JOAN: Que esta malalta?

ANTONIA: Clar, esta de part!

JOAN: Hi ha? Margarida, sentat per favor… Posat comoda…(MARGARIDA ES SENTA A LA TAULA)

ANTONIA: Com que hi ha? Fa mitg hora no sabies qu´estaba embrassada i ara et fa extrany que estiga de part.

JOAN: Es que…ensambla…Con diria?... Molt prematur!

ANTONIA: Vinga! I con saps tu si es prematur o no? Vas a saber tu mes que una dona?

JOAN: Si esta de part…No seria millor cridar un metge o una ambulancia?

ANTONIA: ¡Vaga una idea! Cridem una ambulancia i anem correguent tots els hospitals de Valencia a vore si troben un llit lliure… Amb les restriccions del govern en la sanitat no queda un llit vuit en tota la comunitat… I a mes,

12

si es una falsa alarma i el xiquet no naix, te cobren la ambulancia, la camilla, els goteros, les gases, la cadira de rodes i propina per al aparcacotxes…

TOQUEN A LA PORTA

ANTONIA: Qui es?

COMISARI: (DES DE FORA) ¡Policía! ¡Obriguen la porta!

JOAN: Atra vegada?

MARGARIDA: ¡Ai, Deu meu!

JOAN VA AL FORUM A OBRIR LA PORTA- ENTREN JOAN I EL COMISARI.

JOAN: Atra vegada voste?

COMISARI: He vist açi coses molt extranyes…

ANTONIA: Quines coses, senyor policía?

COMISARI: Moltes dones embrassades a la barriada!

ANTONIA: (BAIX A MARGARIDA) Queixat ara!

MARGARIDA: ¡Auuuuuu!

ANTONIA: ¡Mes fort! ¡Mes fort!

MARGARIDA: ¡¡¡Auuuuuu!!! ¡¡¡Aiiiiiiii!!!

COMISARI: Que es el que passa?

ANTONIA: La pobra esta de part.

JOAN: Part prematur de cinç mesos!

ANTONIA: Es que fa un moment, la pobra, ha tingut un sofoco per culpa de un policía que volia palparli la panxa.

13

COMISARI: Que volia palparli la panxa? Amb quin motiu?

JOAN: ¡Si! Per vore si en conter de un xiquet duia arroç, sucre…

COMISARI: Hi han alguns companys que es pasen en les seues funcions…Han cridat una ambulancia? No podem deixar a esta proba dona aixa, i a mes, si es prematur, hi ha perill de pedre el xiquet.

JOAN. ¡Te rao! Ya et vaig dir que teniem que cridar una ambulacia.

ANTONIA: ¡I yo te dic que la enviaran d´un lloc a atre per tota la ciutat i es morira en la ambulancia!

MARGARIDA: ¡¡Aiiii! ¡¡¡Yo no vullc morirme!!! ¡¡Yo vullc vore al meu marit!!

COMISARI: Fa un moment he cridat una ambulancia, per a portar al hospital a una dona del primer pis que s´ha posat malalta. Ajudem i enviaren tambe a esta dona.

MARGARIDA: ¡¡Yo no vullc anar al hospital!!

ANTONIA: Ho veu? ¡No vol anar!

MARGARIDA: ¡Vullc vore al meu marit! ¡¡Aiiii!! ¡¡¡Auuuu!!

ANTONIA: Hi ha la sent. Vol vore al seu marit, que no esta açi perque te el torn de nit. Ho sent. ¡Si no esta el seu marit, nosatres no asumim la responsabilitat. I si en el moviment de la ambulancia li cau el xiquet? Eh? Com pot viure un xiquet de cinc mesos? Eh? Eh? Eh?

COMISARI: Es veu que vostes no coneixen el progres de la ciencia. No han sentit parlar del “Part in Vitro”?

JOAN – ANTONIA I MARGARIDA: Del part…Que?

COMISARI: Veig que vostes son ignorants de que, precisament, açi a Valencia, en la nova Fe, tenim el millor centre ginecolocig del mon. Yo he estat de servici en la inaguracio i vaig vore com feien un trasplantament

TOTS: Un trasplantament de….

14

MARGARIDA: ¡Aiii, mare!

COMISARI: Un trasplantament de prematur. Naixque un xiquet prematur de cuatre mesos, l´agarraren i en posaren dins de la panxa d´atra dona.

JOAN: Li ficaren el xiquet dins de la panxa a atra dona?

COMISARI: Si. Li feren la cesaria, el posaren dins i als cuatre mesos va naixer com si res haguera pasat. Va estar meravellos.

ANTONIA: ¡Es veritat! Yo tambe el vaig vore per la televisio. Un xiquet que va naixer dos vegades. Un xiquet en dos mares.

MARGARIDA: (ASUSTADISIMA) ¡¡No vullcc!! ¡¡No vullc!! ¡¡No done el meu permis!!

ANTONIA: ¡Hia ho sent! No dona el seu permis, per lo tant, no se la pot endur.

COMISARI: Yo si done el permis i asumix tota la responsabilitat. No vullc problemas per falta de asistencia. Es l´unic que en faltaria per a complicar mes la situacio. Volen que mane pujar la llitera?

ANTONIA: ¡No! No, ella baixara asoles. Pots caminar, Margarida? ¡Vinga, alsat!

MARGARIDA: Si…Si…No..No… Que se me cau…

ANTONIA: ¡Per Deu! Façen el favor d´eixir un moment… Tinc que posarli un poc mes de roba… Al carrer fa fred.

COMISARI: Molt be…La espere baix…

MUTIS PER EL FORUM DE JOAN I AL COMISARI.

ANTONIA: De presa, posat be eixos saquets.

MARGARIDA: Aço acabara mal. Molt mal. I cuant s´adonen al hospital que estic embrassada de arroç i macarrons?

15

ANTONIA: No pasara res, perque no aplegaren al hospital…

MARGARIDA: Clar, perque ens detindran avans.

ANTONIA: ¡Tu sempre tan optimista, bonica!

MARGARIDA: ¡Aiii! ¡¡Que s´en ix un saquet!

ANTONIA: ¡Agafalo! ¡Agafalo!

MARGARIDA: ¡Esta molt estret! ¡No cap! ¡Ahhhh! ¡S´ha trencat un saquet de olives! ¡Aggggg!

CAU AIGUA EN TERRA. MARGARIDA ES BANYA EL ABRIC- ENTREN JOAN I EL COMISARI.

JOAN: Que ocurrix?

MARGARIDA: Que se m´en ix tot!

JOAN: Que s´en ix el xiquet! Rapid, a la ambulancia!

COMISARI: Vinga en mi. Depresa! (LA AJUDA) ¡Esta banyada!

ANTONIA: Es…que….¡Ha trencat aigues!

JOAN: ¡Depresa, que el tira açi!

ANTONIA: Depresa no… D´espai… D´espai…

MARGARIDA: ¡Que me cau! ¡Que se men ix! ¡Antonia, que em cau!

ANTONIA: Hi ha, hi ha ho se. Un moment que li tire este llançol per damunt. (LI POSA LA TELA CUBRINT-LA)

JOAN: M´en vaig en vosatres.

ANTONIA: ¡No! Tu quedat açi. Aço son coses de dones, tu agafes un drap i replegues l´aigua de terra.

MUTIS DEL COMISARI, MARGARIDA I ANTONIA PER EL FORUM

16

JOAN: (ASOLES EN ESSCENA) Si, dona si…Agafe el drap i netege l´aigua… Que aixo si es faena d´homens… Quin embolic. I ara, avore que li dic a Lluis cuant vinga a casa dema i s´adone que es pare… Aixi, de sobte… Li donara un atac… I si per una d´aquelles transplanten el seu fill a la panxa d´atra dona, li donara un atac mes fort i es quedara imbeçil per a sempre. Tinc que contarli les coses poc a poc… ¡Hi ha se! Escomensare parlanli del Papa…(S´AGENOLLA I NETEJA L´AIGUA)Quina olor… Sembla… Vi…No, vinagre…Com la salmorra… Aixo es…Salmorra…No estaba asabentat que avans de naixer pasarem nou meos amb salmorra…Aço que es? Una oliva? Estem amb salmorra i olives? D´on haura eixit esta oliva? ¡Un atra! Si no fora perque no se d´on han eixit, me les menjaria…. Tinc una fam…

LLUIS APAREIX PER LA PORTA DEL FORUM

LLUIS: ¡Joan, la porta esta oberta! ¡Es pot pasar?

JOAN: Lluis, que fas açi?

LLUIS: Saps on es Margarida? A casa esta tot obert i no hi ha ningu! La cride al movil i s´la deixat damunt la taula…

JOAN: (NERVIOS) No…Si… La teua dona ha estat açi i despres s´en anat amb la meua…

LLUIS: On tenien que anar a estes hores?

JOAN: ¡Coses de dones! ¡No nos interesa!

LLUIS: ¡Home, clar que nos interesen! Crida al movil a Antonia, a vore per a on estan…

JOAN: No li funciona, li va caure dins la tasa del water i s´ofega. A tot aço… Tu no tens el torn de nit a la fabrica? Que fas açi?

LLUIS: No hem pogut arribar a la fabrica perque han fet un bloqueig al tren.

JOAN: Qui ha fet aixo?

17

LLUIS: ¡Tots! ¡Tots nosatres! Eixos borts han pujat el viatge un cuarenta cuatre per cent…

JOAN : I habeu parat el tren?

LLUIS: ¡Clar, s´en posat davant i em bloquejat les vies… Si agüeres vist al personal…Portaben un cabreig… A mes tinc que dirte que des-de el proxim dilluns estem tots parats…

JOAN: Qui ha dit aixo?

LLUIS: Els del sindicat. Ens tiren al carrer als sis mil que tenim les vintiset hores i dins de quince dies tanquen la fabrica…

JOAN: Pero…Per que? Per a d´ells no hi ha crisis. Tot el contrari, tenim encarrecs fins a cinc anys…

LLUIS: Que importen els encarrecs? Van a posar la fabrica a China, per a guanyar mes dines… I nosatres al carrer…

JOAN: Compren, la situacio, encara que aixo de parar el tren es una bogeria, perque despres la patronal ens acusara de salvatges.

LLUIS, SE SENTA A LA TAULA I PROBA LES MANDONGUILLES DEL PLAT.

LLUIS: ¡Hummm! Estan bones estes mandonguilles de carn. Les ha fet Antonia?

JOAN: Has menjat d´eixe plat?

LLUIS: Si, es que tinc fam.

JOAN: I esta bo?

LLUIS: (MENJANT) ¡Molt bo! (SE MENJA UNA OLIVA QUE ESTABA A LA TAULA)

JOAN: (AGARRA UNA DEL PLAT) ¡Hummm! No esta mal…

18

LLUIS: (AGARRA EL POT I LLITG) “Un menjar exquisit per a el vostre millor amic… Carn per a gosos exigents” ¡¡¡Queeeeee?!!! (ESCUPIX) ¡¡T´has tornat boig?!! Com m´has deixat menjar d´este plat?

JOAN: No diu ahí: “Per a el vostre millor amic” (VEU QUE FALTA UNA OLIVA) ¡¡Qui s´menjat una oliva?!!

LLUIS: ¡Yo! Que no me la podia menjar?

JOAN: ¡Clar que no! ¡Era l´oliva del teu fill! ¡Pobre xiquet!

LLUIS: Que vol dir aixo de l´oliva del meu fill? De quin fill parles?

JOAN: No saps que cuant un va a naixer… Hi ha saps… La salmorra…Que sen ix…. Bo. Millor pas a pasat… Escomencen per el Papa…

LLUIS: Joan, a tu et passa alguna cosa. Que dius?

JOAN: No saps que diu el Papa sempre? (IMITANT LA VEU DEL PAPA) “Procrear” “Procrear” “Embrassar a les postres dones” “Tingau fills”…

LLUIS: El Papa esta prenyat?

JOAN: No saps el que li diu el Papa a la teua dona en somnis?

LLUIS: El Papa, parla amb la meua dona per les nits?

JOAN: Si, Margarida esta fent un curs d´Aleman per a entendre-ho.

LLUIS: I que li diu el Papa?

JOAN: Li diu que no prenga la pindola… (IMITANT LA VEU DEL PAPA)“Margaridaaa, no prenges la pindola que aixo es pecat i a mes es cacaaaaa”

LLUIS: Si Margarida no la pren.

JOAN: ¡Ah! Aixina que hi ho sabies? Qui t´ho ha dit?

LLUIS: Ningu. No te perque penderla, perque no pot tindre fills… Te…Una cosa… ¡No m´enrecorde com es diu el que te!

19

JOAN: Tu, tu si que tens algo al cap… ¡La teua dona pot tindre fills… La proba es que te un…

LLUIS: (S´ALSA DE LA TAULA) Que Margarida te un fill? Des-de cuand?

JOAN: Des-de ara. Es mes pot-ser que hi ha estiga al mon…Prematur de cinç mesos…

LLUIS: ¡Che! Que dius? Cinç mesos? Pero si no tenía panxa…

JOAN: No em tenía perque la portaba envena! Despres Antonia li la lleva i “boing”, una panxa de nou mesos

LLUIS: Joan, estas preninme el monyo?

JOAN: Clar que no, LLuis… La proba es que la meua Antonia a anat amb d´ella al hospital amb una ambulancia… Cuasi dona llum açi, en casa… Trenca aigues ahí mateix, aon estas tu parat…(LLUIS DONA UN BOT I ES POSA EN POC ARRERE) Yo les he recollit amb un drap.

LLUIS: Les igues?

JOAN: Bo, les aigues…exactament, no…digam millor, la salmorra amb olives i tot. Olives com la que tu t´has menjat.

LLUIS: Joan, hi ha nia prau. On esta Margarida?

JOAN: Hi ha t´ho dit, al hospital.

LLUIS: A quin hospital?

JOAN: Concretament no ho se. Pot ser al centre ginecologic aon fan el trasplantaments de prematurs…Crec que en la nova Fe…

LLUIS: Que dius? Trasplantaments de xiquets?

JOAN: Si, home, si. Ai, A quin mon vius, Lluis? Es veu que no saps res de parts prematurs… Te ho vaig a explicar. Agafen a la dona que te el prematur i li trauen el xiquet, despres agafen a atra dona, que va a ser la segon mare, li fan la cesaria, li posen el xiquet dins de la panxa, amb la

20

placenta i tot… La tornen a cosir i cuatre mesos despres naix el xiquet de nou…

LLUIS: Joan, aixo no pot ser.

JOAN: Que si, tronxo, m´ho ha dit un comisari de policía que estaba regirant els pisos… Ell ha vist eixos transplantaments. Agafen a una dona… La primera que s´oferix… ¡Atra dona! ¡¡¡La meua dona!!! ¡Segur que Antonia, s´oferix! ¡La primera! Segur que es deixa fer l´operacio i torna a casa en la panxa unfla… ¡¡Lluis, anem depresa al hospital!! ¡¡Drepresa!!!

JOAN I LLUIS FAN MUTIS PER EL FORUM

FOSC - CURT- MUSICA- ES TORNA A ENSENDRE L´ESCENARI AMB LA POCA LLUM D´AVANS. IXEN PER EL FORUM ANTONIA I MARGARIDA. ESTA SEGUIX AMB LA PANXA. PLORA.

ANTONIA: Perfi hem aplegat. ¡Joan! ¡Joan! No esta. S´en haura anat a treballar… Quin hora es? ¡Les cinç i mitja! ¡Mare meua! Hem estat fora molt de temps.

MARGARIDA: La culpa es teua. Mai en fas cas, i hi ha veus en quin embolic s´em posat…

ANTONIA: ¡Ai, Margarida! Que pesada eres filla. Fins i tot, que ha ocurrit? No mes li digueren als de la ambulancia el que pasaba ens ajudaren…(VEU EL PLAT DE LES MANDONGUILLES) Que es aço? Joan s´ha menjat el pot de la carn dels gosos, el molt porc…. Vaig a fer una sopa que ens caura molt be.

MARGARIDA: Per mi, no faces res. Tinc l´estomac tancat.

ANTONIA: Saps quin defecte tens, Margarida? No confies en la gent.

MARGARIDA: I aço on ho pose? Perque no voldras que el porta damunt tota la vida.

ANTONIA: Açi no el tragues, a ma casa no vullc res furtat. Anem a la caseta que te el meu sogre, junt a la via del tren, on te l´hort. I per anar

21

mes depresa m´en vaig a posar yo tambe una panxa de huit mesos, i amb un parell de viatges em acabat.

MENTRES PARLEN ANTONIA SE POSA UNA BOSSA BAIX L´ABRIC I CARREGA ALGUNES BOSSES BAIX EL VESTIT.

MARGARIDA: Perque no es diesen de panxes i el porten tot d´una vegada?

ANTONIA: No has vist la cantitat de policía amagada que hi ha al barri? Si fem el que tu dius…¡Zaaas! Al sac.

MARGARIDA: ¡Val, tens rao! M´en vaig en tu.

ANTONIA: Saps una cosa? (ES PALPA LA PANXA) En dona una gran emocio…Palparme la panxa…. (SUSPIRA) ¡Ahhhh! ¡Anem!

MUSICA - FOSC- EL TEMPS NECESARI PER A QUE MARGARIDA I ANTONIA ES CAMBIEN LES BOSSES DEL MENJAR PER LES DE VERDURES.

LLUM A L´ESCENARI. ENTREN PER EL FORUM ANTONIA I MARGARIDA. PORTEN LES PANXES.

ANTONIA: Pasa i tanca la porta….Deu meu, qui anaba a imaginar que furtar un poc de menjar al super portaria tans inconvenients…

MARGARIDA: Hi ha pots diro. Tant de carregar i descarregar, sembla que soc un camio.

ANTONIA: (TRAU LA BOSSA DE LES VERDURES) Tenim verdura per a un mes. Pot ser m´haja pasat… Pero tenien que tornar amb la panxa, i el meu sogre te tantes coses al hort…T´has fixat en el comisari que estaba amagant en el carrero al costat del bar?

MARGARIDA: No, no l´ha vist.

ANTONIA: Yo crec que tampoc ens ha vist a nosatres… Vaig a fer la sopa…(MUTIS DE ANTONIA PER LA DRETA) ¡No hi ha gas! Hi ha l´han tallat! (IX DE LA CUINA) Hi ha voras el que tarden en tallar-nos la llum…

22

CRIDEN A LA PORTA.

ANTONIA: Qui es?

COMISARI: (DES-DE FORA) Un amic. Soc company de treball del seu marit i tinc un encarrec que donar-li.

ANTONIA: ¡Aiii! ¡Deu meu! Que li haura pasat al meu Joan?

MARGARIDA: ¡Esperat que em pose les verdures dins!

ANTONIA: Tens rao… Un segon que em pose un vestit. ( S´ARREGLA LES VERDURES BAIX L´ABRIC)

MUTIS FORUM A OBRIR LA PORTA.

ANTONIA ENTRA AMB EL COMISARI.

ANTONIA: ¡Voste de nou? ¡Quina xanxa es aço?

COMISARI: ¡Quetes les dos! ¡Les he pillat amb les mans plenes de farina! Açi estan les embrassades de pega. Hi ha que vore com creixen eixes panxes. Pensen que no em vaig adonar del truc? ¡Ni que fora imbeçil! Veig amb molta alegria que voste no ha perdut el xiquet. I voste…¡Moltes felicitats! En poc mes de cinc hores ha aplegat al nou mesos … Aixo es rapidesa…

ANTONIA: Esta voste molt equivocat.

COMISARI: A Vore eixa mercaderia furtada. Estic tot el dia vigilant i m´he dit…Com es posible que totes…¡Totes! Les dones del barri estiguen prenyades al mateix temps? Dones jovens, xiques, xiquetes i tambe una dona de mes de vuitanta anys, amb un panxa per lo manco de besons…

ANTONIA: ¡Ah! Si…No…No, es que voste pensa…No que va… Veritat Margarida? Tot aço es per…Per….¡La santa patrona!

COMISARI: Ah, si? Quina santa?

ANTONIA: Santa…Santa…Eulalia…No ho sap? Eixa santa que no podia tindre fills….No, no podia…No podia… Veritat, Margarida?

23

MARGARIDA: Aixi es… No podía…

COMISARI: Esta be… No podia. I que?

ANTONIA: Ah, puix que cuant aplega als sisanta anys, figures voste, Deu li va fer la gracia que es quedara embrassada…

COMISARI: Als sisanta anys?

ANTONIA: ¡Si! I el seu marit tenia mes de vuitanta…

COMISARI: (QUE NO ES CREU RES DE RES) Que em diu?

ANTONIA: I Aixa tots els anys, per l´aniversari del miracle, totes les dones del barri es posem una panxa i pasegen per el carrer…tres dies…

COMISARI: Quina tradiçio mes bonica. Aixi que per aixo asalten els supermercats? Per a posarse coses i fer bulto en la panxa? ¡Prou! ¡A vore que es el que porten baix l´abric!

ANTONIA: Dec ferli una advertencia… Com es toque tan sols amb un dit li ocurrira una desgracia…

COMISARI: ¡Ah, si? ¡Quina por! ¡No hem faça riure!

ANTONIA: El mateix…, El mateix, li va ocurrir al marit de la santa…. Veritat, Margarida? Com no creia a la segua dona li va dir: “Eulalia, vine açi…A vore que portes ahí…I com siga de veres que estas embrazada, yo et mate, perque yo no soc el pare” En eixe moment la santa s´obrigue el vestit i…¡¡¡Segon miracle!!! De la panxa varen eixir roses, roses i moltes flors…

COMISARI: ¡Precios! ¡Precios! ¡Quin miracle mes bonico!

ANTONIA: I no acaba ahí la cosa. Al marit, de sobte, se li va fer de nit. Tot es posa fosc per a d´ell. “No veig” “ No veig” Cridaba com un porc…”Estic sego” “Sego” “Sego” “Sego” Repetia el eco… “Deu m´ha castigat” “Creus ara?” Li digue la santa….”Si crec” “Si crec”…”Crec” “Crec” “Crec”…

COMISARI: Li repetia l´eco…

24

ANTONIA: ¡Efectivament! I en eixe moment….¡¡¡Tercer miracle!!! En mitg de totes les flors aparegue un xiquet precios de deu mesos que hi ha parlaba i li va dir al vell… “Pare, Deu t´ha perdonat…Pots morir en pau”….El toca amb la maneta al cap i el vell va morir… Molt tranquil, pero muigue…

COMISARI: (APLAUDINT) ¡Fantastic! ¡Quina imaginacio! Esta be… A vore eixes roses.

ANTONIA: Molt be. No em creu? No li dona por la maldicio? Pitjor per a voste… Com vullga ( A MARGARIDA) Anem a mostrarli la panxa… (CANTEN AMB LETANIA) Santa Eulalia del panxon A qui no crega este miracle Tirali la maldicio A qui no crega este miracle Donali malaltia malvada Nit i tenebres a la mirada Santa Eulalia, Santa bonica Donali un colp i que Aixa siga.

(S´OBRIN L´ABRIC)

COMISARI: Que es aço?

ANTONIA: Verdura… Es verdura…

COMISARI: Si, ensisamns, bledes, espinaques, carxofes…

MARGARIDA: Yo tambe tinc carxofes. (MARGARIDA DEIXA TOT EL QUE DU A LA TAULA I ES QUEDA SENSE PANXA)

COMISARI: ¡El miracle de les carxofes! I les roses? On estan les roses?

MARGARIDA: Esque estan a un preu….

COMISARI: ¡No entenc perque han fet aço!

ANTONIA: Acabe de contar-li-lo… Per el miracle de santa Eulalia. I als descreguts sempre els ocurrix una desgracia.

25

EN EIXE MOMENT LA LLUM ESCOMENSA A APAGARSE, S´ANSEN, S´APAGA. FINS A QUEDAR UNA PENUMBRA BLAVA ILUMINANT L´ESCENARI.

ANTONIA I MARGARIDA: Santa Eulalia del panzón A qui no crea en el miracle Tirali la maldicio…

COMISARI: Que es el que pasa amb la llum? No noten com esta baixan? ¡¡¡Esta fentse fosc!!!

ANTONIA: Que diu? Yo veig la llum be I tu Margarida, notes alguna cosa rara a la llum?

MARGARIDA: Yo?....(ANTONIA LI DONA UNA PATADA) Nosatres veem be. Pot ser a voste li faça l´efecte…

ANTONIA BUSCA EN LA OSCURITAT A MARGARIDA I LI DIU EN VEU BAIXA.

ANTONIA: Margarida, no hi ha llum a tota la casa. L´han tallat…

COMISARI: A vore, no se posen nerviosos… On esta l´interruptor?

ANTONIA LI BUSCA LA MA AL COMISARI I LA PORTA AL INTERRUPTOR.

ANTONIA: Açi… No el veu? Mire, ara apagada, ara encesa… No ho veu?

COMISARI: (REFREGANTS ELS ULLS) ¡No! ¡No, veig res!

ANTONIA: ¡Aiiii, Santa Eulalia! ¡Esta cego!

MARGARIDA: ¡Quina desgracia! ¡Deu l´castigat per ateu!

ANTONIA: Si esta oberta… Vinga per açi….(LI POSA UNA CADIRA DAVANT) D´espai amb la cadira…

COMISARI: ¡Aiiii! ¡El genoll!

ANTONIA: Homa, vaja d´espai… Mire per on xafa…

26

COMISARI: Com vaig a mirar… Si no veig res… ¡No veig! ¡No veig res! ¡Estic sego! ¡Crec en el miracle! ¡Santa Eulalia, tornam la vista! ¡On esta la porta? Vullc eixir!

SEN VA CORRENT PER EL PRIMER ESQUERRA CAP A LES HABITACIONS INTERIOR DE LA CASA. ES SENT UN FORT COLP, CON SI ACABARA DE TRENCAR EL CAP CONTRA LA PARED.

COMISARI: (ES QUEIXA) ¡Auuuuu! ¡Aiiiii!

MARGARIDA: S´ha trencat el cap.

MARGARIDA I ANTONIA ES QUEDEN AL ESCENARI MIRANT CAP A LA HABITACIO DE LA ESQUERRA.

COMISARI: ¡Aiii! El meu cap….Que m´ha pasat?

ANTONIA: El xiquet…El xiquet que li ha posat la maneta en la front.

COMISARI: La maneta?... Collons… (ES DESMAIA)

ENTRA ANTONIA A LA HABITACIO. MARGARIDA PLORA. IX ANTONIA.

MARGARIDA: ¡Ai, Deu meu! Que h´em matat a un comisari! Acabarem a la preso per a tota la vida… ¡Aiiiii!

ANTONIA: No esta mort. Te pols i respira tranquil. No mes s´donat una capotada contra la pared… Hi ha claretja… Esta plovent… Vaig a agarrar un paraigues i agafar l´ultima bossa de menjar que vaig a portar a la caseta del meu sogre.

MUTIS DE ANTONIA PER L´DRETA. SE POSARA UNA BOSSA BAIX L´ABRIC AVANS D´EIXIR DE NOU.

ENTRA LLUIS PER EL FORUM

LLUIS: Hi ha algu?

MARGARIDA: Lluis… Lluis…(S´ABRAÇA A LLUIS I PLORA)

27

LLUIS: ¡Margarida, amor meu! Per fi et trobe! Com estas? No tens panxa… I el xiquet? L´has perdut?

MARGARIDA: No, tranquil… estic be…Tot esta molt be…

LLUIS: De veres que et trobes be? Contam. Conta´m tot.

MARGARIDA: Millor que t´ho conte Antonia…. Si, ella t´ho contara tot.

MARGARIDA FA MUTIS CORREGUENT PER LA PORTA DE L´DRETA.

ENTRA JOAN PER EL FORUM

JOAN: Has vist a Antonia i Margarida?

LLUIS: A Margarida si.

MARGARIDA: (DINS) Antonia, donat presa. Ha vingut LLuis i vol que li explique lo que ha pasat.

ANTONIA: Tranquila, hi ha vaig. Me cau tot!

MARGARIDA IX AL ESCENARI.

MARGARIDA: ¡Antonia, estica farta! Fes el favor de eixir… ¡Hola, Joan!

JOAN: Hola, Margarida (MIRANT-LA DE DALT A BAIX) Eixe xiquet ha naixcut o no?

ANTONIA IX COM UNA FLECHA DE LA HABITACIO.

ANTONIA: Hi ha estic açi… (QUEDA PARALTSADA AL VORE A JOAN) ¡Ah! ¡Hi ha esteu açi!

JOAN: ¡Antonia! Eixa panxa? T´has fet el trasplantament?

ANTONIA: Si…. Un poc…

JOAN: Com que un poc? T´han fet la cesaria?

ANTONIA: Si… Pero xicoteta…

28

JOAN: Com que xicoteta?

LLUIS: Margarida, a tu tambe te l´han fet?

MARGARIDA: Si…Es dir no… Antonia… Me l´han fet?

LLUIS: Que tu no ho saps?

ANTONIA: ¡No, perque la dormiren, i cuand uno esta dormint no s´adona de res!

JOAN: Que a tu te l´han fet desperta?

ANTONIA: ¡Ya! ¡Ya esta be! Aço pareix un juzgat! ¡Vejes! ¡Vejes, si ens pregunten com esten nosatres? ¡Nosatres que s´han alsat del llit com imbecils… ¡Que els metges no volien!

JOAN: Tens rao…perdonam… Vine, no espigues dreta. ( LA SENTA) Amb la cesaria hi ha se sap… Deberies estar al hospital i no açi…

ANTONIA: Si estic molt be… ¡No m´adonat de res!

JOAN: Si que tens bona cara… ¡Quina panceta mes bonica te la meua Antonia…(LI PALPA LA PANXA)

LLUIS: Antonia. En deixes tocara mi tambe?

MARGARIDA: ¡Tu no toques res!

LLUIS: Escolta, que tambe es fill meu.

JOAN: Te rao… Ara som parents prematurs.

MARGARIDA: (CELOSA) I yo? No hi ha res per a mi? Tot per a Antonia i yo que?

ANTONIA: Te rao. Lluis, a vore si li dius alguna cosa. I ara lleveu de damunt que tinc que eixir. (S´ALSA I VA A LA PORTA)

JOAN: (tallant-li el cami) ¡Estas boja? ¡Tu no te menejes d´açi i a mes et xites d´seguida.

29

ANTONIA: ¡No vullc xitarme! ¡No estic cansada! ¡Tinc que anar a un puesto!

JOAN: Tu no vas a eixir al carrer…Estas boga?

JOAN LA AGARRA I S´OBRI L´ABRIC I ES VEU LA BOSSA.

JOAN: ¡Antonia! Que es aço? Una bossa en menjar?

LLUIS: On esta el xiquet?

ANTONIA: Aço es menjar… Menjar que vaig mercar air rebaixat

JOAN: Al super?

ANTONIA: Si… I tan sols pagui la meitat.. ¡La resta la furti!

JOAN: Has tingut el valor de furtar?

ANTONIA: (AMB RABIA) ¡¡¡¡ Siiiiiiiii!!!!

JOAN: Et dones conter? ¡Desgraciada! ¡Insensata!

ANTONIA: Aixo es. Insultam… Digues millor rabosa que t´ha desonrat… Que ha tacat el teu nom… i que ha jugat amb els sentiments mes delicats de pare… Perque saps una cosa? El del xiquet tambe es un invent meu… Este es el xiquet que porte a la panxa….¡Miralo!…. Arroç, sucre, menjar, menjar…Furtat.

LLUIS: Margarida, Lo del xiquet i el trasplantament no era veritat?

JOAN: Yo la mate… La mate…. LLUIS AGARRA A JOAN. ¡Soltam! ¡Soltam que la mate!

ANTONIA: Lluis, deixa-lo que em mate… Estic farta d´esta merda de vida… ¡I mes farta que tu, Joan! ¡I per damunt de tot estic farta de tu! De tu i dels teus discursos de dignitat… Que si el esperit de sacrifici de la clase treballadora… I qui es la clase treballadora? ¡Son nosatres! ¡Nosatres! Amb el nostre cabreig i la nostra miseria… La miseria que ens a conduit a la situacio de tindre que viure en un casa de la que ens van a tirar dins de poc perque no paguen el lloguer des-de fa cuatre mesos, i deben el

30

gas i la llum, perque tan sols arriben a mal menjar uns pocs dies al mes… Pero tu no vols vore la realitat… Tu vols tindre els ulls tancats. ¡Tu hi ha no pots ser ni comunista! ¡Tu t´has convertit en un aco.lit d´esquerres! ¡Per que saps el que eres tu?... ¡Un imbecil!

JOAN: ¡Puix, no! ¡No soc un imbecil! ¡No senyora! Yo veig i entenc com estan les coses… En done conter de que la politica del meu partit es una merda. La rabia que tinc al cor no es per a tu Antonia, es per a tots aquells que ens han portat a esta situacio… I perque ni el meu partit ni el nostre sindicat, esta amb nosatres, ahí fora, al carrer, amb la gent que dia a dia esta perdent el seu llar… I la rabia que em consumix es perque dema la prensa dira de nosatres que son uns lladres salvatges… I el meu fracas es que no ha tingut mai per valor a dir-ho i portaba la contraria a tots com un…imbecil.

IX RAPIDAMENT PER LA ESQUERRA EL COMISARI, REFREGANTSE EL ULLS.

COMISARI: ¡Hi ha veig! ¡Hi ha veig! ¡No estic cego! ¡Santa Eulalia m´tornat la vista… ¡Gracies santa Eulalia per este miracle!

EN MITG DE LA SORPRESA DE TOTS EL COMISARI FA MUTIS PER EL FORUM CORREGENT.

JOAN: (MOSQUEJAT) Antonia, que vol dir aço? Que estaba dient el comisari? Tens alguna cosa que explicarme?

ANTONIA: Tranquil… Tranquil que vaig a contar tot… PEGANT VOLTES AL COSTAT DE LA TAULA SEGUIDA DE JOAN. Estaba yo tranquilament comprant al supermercat cuand una dona va gritar…¡Açi no paga ningu!....

MUSICA I LENTAMENTE VA CAENT EL TELO.

31

32