abril 2016 butlletí núm. 39 - afabaix | associacio...

butlletí núm. 39Abril 2016

“Recorda qui van serper no oblidar qui són”

butlletí núm. 39Abril 2016

2 BUTLLETÍ AFA

Serveis que ofereix l’AFA Baix Llobregat

Alois I (Av. Apel·les Mestres 33 bx., El Prat de Llobregat) Alois II (Av. Línia Elèctrica 13 bx. Cornellà de Llobregat) Serveis que s’hi ofereixen:

• Estimulació cognitiva (tallers d’orientació a la realitat, d’activitats de la vida diària, d’estimulació cognitiva grupal i individual, de reminiscència, de gnòsies, musicoteràpia, taller de rebosteria, de pràxis –constructives i simbòliques-, i de manualitats. • Fisioteràpia: Rehabilitació i millora de les pèrdues

motrius. exercici físic, gimnàstica passiva, esquema corporal, rehabilitació i millora de les pèrdues motrius.• Seguiment neuropsicològic, funcional, emocional i d’infermeria

•Servei de dutxa

•Servei de Menjador

•Servei de pedicura i perruqueria

•Transport adaptat.

EquIp dE pRoFESSIonALS I CoL·LABoRAdoRS

CEntRES d’EStImuLACIó gLoBAL I dESCàRREgA FAmILIARAtenció centrAdA en lA personA

2 BUTLLETÍ AFA

us recordem tots els serveis que oferim als nostres socis i/o a la ciutadania en general. no dubteu en demanar-los.• Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones que venen per primera vegada.• Ajudes tècniques i material: Disposem d’un servei de préstec de material tècnic (cadires de rodes, matalassos, caminadors, grues, etc).• Assessorament legal: Informació sobre temes legals, incapacitacions, tuteles…• Atenció social• Aula de memòria: estimulació cognitiva personalitzada amb ordinadors de pantalla tàctil.• Biblioteca, videoteca i pàgina Web: Informació actualitzada sobre la malaltia mitjançant llibres, articles, documentals, pel·lícules…• Club Jasmín: Punt de trobada, reunió i suport per a les famílies en dies festius. Excursions periòdiques per a familiars.• divulgació: Edició de butlletins, participació en conferències, xerrades, premsa, ràdio, televisió…• Formació: Per entendre, atendre i poder cuidar millor del vostre malalt: Cursos especialitzats per a cuidadors familiars, professionals i voluntaris, vídeos, llibres…• Informació: Sobre tots els aspectes de la malaltia.• musicoteràpia: Una alternativa per treballar les emocions, estimular la participació mitjançant la música.• Psico-Estimulació: Tallers de memòria per a malalts en una primera fase.• Servei d’atenció a domicili: Ajuda a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany, cures…• Suport psicològic: Grups de suport per a cuidadors, teràpies de dol i atenció individualitzada.• tallers: Tallers d’ autoconeixement, de tècniques de relaxació, de musicoteràpia de meditació i de teràpia del riure.• treballadors Socials: Visites individualitzades per valorar necessitats i recursos (residències, centres de dia, prestacions econòmiques…).

Advocada: Judith SerraAjudes tècniques i magatzem: Carles MartyComptabilitat: Josep Ma. SanchoComunicació: Xavier RullCoordinació Centre Aloïs Cornellà: Antonia GonzálezCoordinació Centre Aloïs prat: Isabel Macanaz Educadora Social: Laura PuenteFisioterapeuta: Francisca FitoGestió, Personal i Comptabilitat: Marta Ponce

Projectes i captació de recursos: Esther VillegasPsicòlegs Clínics: Mercé Rull, Olga Puig, Álvaro González, Laura Calderón, Alba Naval, Imma Vergara, Anna Roquer, Gemma Arnau, Alba Auladellterapeuta ocupacional: Elisabeth FarréTreballadors Familiars: Yolanda Rodríguez, Pilar Antón, Rosario Oliver, Haydee López, Sonia Vasquez, Dolors Nebot, Ma. Dolors Penelas treballador Social: César BarrachinaVoluntaris de despatx: Conchita Agüero, Soco Polo i Nati Maldonado

Rúbrica Produccions • www.rubricaeditorial.cat • El Prat de L. (Barcelona) • D.L.: B-49.358-2000

Concepció i supervisió del butlletí i autoria dels textos no signats Xavier Rull

3 ABRIL 2016

L’EDITORIAL

nous reptesAquest butlletí coincideix amb l’inici de la primavera, i què millor que saludar-vos amb un bon ram de roses que són el símbol de cortesia, d’amistat i de l’amor, i a més és un motiu d’alegria en aquests dies que celebrem Sant Jordi,

Patró de Catalunya, una de les festes més assenyalades de l’any, en la que els catalans ajuntem llibres i roses, és a dir unim la cultura i l’amor.

Pel que fa a la nostra Associació, des del darrer butlletí, la feina ha estat frenètica amb importants novetats que trobareu detallades en aquestes pàgines. Actualment estem fent un seguit de tallers, cursos i seminaris dedicats als cuidadors/es, ja que som conscients de que, cada vegada més, a més d’atenció i suport, per poder dur a terme la seva tasca de la millor manera possible els cal una bona formació especialitzada.

M’agradaria destacar especialment l’ampliació del Centre Alois del Prat: el 15 d’octubre es va fer la inauguració oficial amb la presència de les autoritats, familiars i amics. Ja funciona a ple rendiment, amb les noves places ocupades i amb una llista d’ espera considerable. Era una ampliació del tot necessària que ha suposat una notable millora, per l’amplitud i comoditat dels usuaris i treballadors. Un cop més agraïm a l’Ajuntament del Prat la seva aportació a aquesta l’ampliació, que ha fet possible convertir un somni en realitat.

Respecte al nou Centre Alois de Molins de Rei, estem pendents de que l’Ajuntament aprovi, en el ple del mes de març, la cessió oficial dels locals per iniciar les obres de condicionament d’aquest nou centre, de manera que les famílies i malalts d’aquella zona puguin gaudir d’una atenció especialitzada, que farà més suportable a les famílies la càrrega que suposa aquesta llarga malaltia. Esperem que aquest nou centre es converteixi ben aviat en una realitat i agraïm també per endavant a l’Ajuntament de Molins de Rei la seva implicació i el seu suport.

Donat els canvis que s’estan produint en el panorama social i polític en la nostra societat, volem fer una crida a tothom que tingui a veure en les decisions a nivell institucional que repercuteixen en l’atenció dels nostres malalts. Les famílies necessiten ajudes que facin més fàcil i menys feixuga la seva cura i per això és indispensable que rebin el suport econòmic i institucional que els permeti tirar endavant la dedicació que, dia a dia, requereixen aquests malalts que, si bé de moment no podem curar, si que hem de cuidar amb tot l’amor i dedicació possibles.

Aquesta malaltia és molt llarga i les famílies i els cuidadors necessiten tota l’ajuda que els pugui donar l’administració per poder continuar amb la seva tasca. En aquest procés el cuidador és el gran oblidat. Hem de tenir en compte que 800.000 persones pateixen l’Alzheimer a tot l’estat i que el 80% d’aquets malalts passen la seva malaltia al seu domicili, amb un familiar cuidador, generant una elevada despesa que va a compte de la seva família. És just doncs que se’ls valori i se’ls ajudi per tot l’esforç que estan fent.

Maria Rosa Giner Quiñonero, Presidenta

4 BUTLLETÍ AFA

5 ABRIL 2016

L’EDITORIAL Nous reptes _ pàgina 3

ALZHEIMER EUROPA MÓN _ pàgina 6• Presentación del World Alzheimer Report 2015. Impacto Global de la Demencia, Un analisis de la prevalencia, incidencia, costes y tendencia

AFA _pàgina 8• Celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer• VI Congreso Nacional de Alzheimer• CATALUNYA-BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes recolza el projecte presentat per AFA Baix a la iniciativa “Territoris solidaris”

CIÈNCIA I FUTUR _ pàgina 11• 10 formas de ayudar del genoma humano• 10 Curiosidades del ADN

ENTREVISTA _ pàgina 12• Alzhéimer Prevención contra el riesgo y tratamiento personalizado contra el daño DR. RAMÓN CACABELOS

AFA _ pàgina 14• Què hem fet a l’AFA Baix Llobregat?• Club Jasmín 2016: Visita a Reus i calçotada a Salomó• Los Centros Alois de AFA BAIx, tras la acreditación “cuidado de demencias sin sujeciones”• Què fem a l’AFA Baix?

PREVENCIÓ _ pàgina 18• Reconèixer el risc d’estrès en el cuidador de malalts d’Alzheimer• Evitar l’estrès prevé el desenvolupament de l’Alzheimer

AFA _ pàgina 20• El Centre Alois del Prat amplia les seves instal·lacions i millora serveis• Entrevistem a Ma. Victòria, cuidadora• Què hem fet als Centres Alois?

CURIOSITATS _ pàgina 28• (Més) curiositats del cervell

LA VEU DEL SOCI _ pàgina 30• L’orígen de la Diada de Sant Jordi• L’èxode de la gent gran• El tren de la vida • Els famosos i l’Alzheimer

AGENDA _ pàgina 34• Activitats fixes previstes per aquest 2016, per poblacions

PASSATEMPS _ pàgina 36• Enigmas y retos lógicos para estimular la mente

NECROLòGIqUES _ Pàgina 38

INDEx

6 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2016

PRESENTACIÓN DEL WORLD ALZHEIMER REPORT 2015

Impacto Global de la Demencia, análisis de la prevalencia, incidencia, costes y tendenciaHoy en día, más de 46 millones de personas viven con demencia en todo el mundo, más de la po-blación de España. Este número se estima que aumentará a 131,5 mi-llones en 2050.

La demencia también tiene un gran impacto económico. Hoy en día, el coste mundial total estima-do es de 723 millones de euros, y se convertirá en una enfermedad de billones de euros en 2018. Esto significa que si en el cuidado fuera un país, sería la decimoctava econo-mía más grande del mundo, tendría más de los valores de mercado que tienen compañías como Apple (655 mil millones de euros), Google (325 millones) y Exxon (315 millones).

En muchas partes del mundo, hay una conciencia cada vez ma-

yor de la patología, aunque hay lugares del mundo en los que su diagnóstico sigue conllevando el estigma y el aislamiento. Se estima que el 94% de las personas que vi-ven la enfermedad en países de in-gresos medios o bajos son cuidados en casa. Se trata de regiones don-de los sistemas de salud y atención proporcionan a menudo limitada o inexistente ayuda, ya sea a las per-sonas afectadas y/o a sus familiares.

El Informe Mundial sobre el Alzheimer 2015 actualiza los da-tos sobre la prevalencia, inciden-cia, costes y tendencias en todo el mundo. También estima cómo estas cifras aumentarán en el futu-ro, lo que no deja ninguna duda de que la demencia, incluyendo la enfermedad de Alzheimer y otras,

es uno de los mayores retos de la salud pública mundial y de aten-ción social que afronta hoy en el futuro.

ADI -la única federación mun-dial de asociaciones de Alzheimer- y Bupa -una empresa de salud glo-bal que es líder internacional de salud- estamos comprometidos a garantizar que se convierta en una prioridad internacional de la salud.

Creemos que los planes naciona-les son el primer paso para asegurar que todos los países estén prepara-dos para garantizar a sus ciudada-nos el vivir bien con el Alzheimer, y ayudar a reducir el riesgo para las futuras generaciones. En la actua-lidad existe una creciente lista de países que tienen esa intención o que están desarrollando planes na-

7 ALZHEIMER EUROPA MÓN

La Asociación Internacional de Alzheimer (ADI, por sus siglas en Inglés), es la federación de asociaciones de Alzheimer a nivel mundial. Su visión es, mejorar la calidad de vida de las personas con demencia y de sus familiares. Alzheimer’s Disease International www.alz.co.uk alzheimersdiseaseinternational @AlzDisInt

El Informe Mundial sobre el Alzheimer 2015, es el resultado de una investigación llevada a cabo de manera independiente por sus autores; el Profesor Martin Prince, Profesor Anders Wimo, Dr Maëlenn Guerchet, Miss Gemma-Claire Ali, Dr Yu-Tzu Wu, Dr Matthew Prina, y otros contributarios; a favor del Observatorio Mundial para el Envejecimiento y el Cuidado de la Demencia, el cual tiene su sede en el King’s College de Londres. El informe está patrocinado por Bupa.

• La incidencia de la enfermedad crece a un ritmo de 9,9 millones de nuevos casos al año, uno cada 3,2 segundos.

• Actualmente tenemos en el mundo cerca de 900 millones de personas de 60 años o más.

• En 2030 se prevé que la cifra de afectados, a nivel mundial, por demencia superará los 74 millones y en 2050 casi se duplicará, con 131 millones de pacientes.

• Afrontar este problema en el mundo costará unos 2 trillones de dólares en el 2029. Un trillón en el 2017.

• Europa es actualmente la región más afectada por esta enfermedad, con casi un 8% de sus habitantes en esta situación, cifra que podría superar el 14% en 2050.

• España es el tercer país del mundo con mayor prevalencia. Sólo Francia e Italia tienen una mayor

proporción de enfermos de alzhéimer en mayores de 60 años, según los últimos datos disponibles.

• Lógicamente, hay una correlación bastante evidente entre los países en los que la prevalencia del alzhéimer es mayor y los países con mayor esperanza de vida.

• La esperanza de vida en España se sitúa en 86,1 años, sólo superada por Japón (86,6)

• El cuidado de todos los afectados en 2015 supone un gasto global de unos 711.000 millones de euros.

• Cuidar de un enfermo de alzhéimer en España acarrea unos costes al año de más de 32.000 euros, sufragados por los familiares. Una media de 565 euros mensuales de costes directos de la enfermedad y unos 2500 euros de costes indirectos.

• En España hay más de 3,5 millones de afectados entre enfermos y cuidadores

cionales, pero no es suficiente.Dada la magnitud de la epidemia,

que no tiene cura conocida en el horizonte, y el envejecimiento de la población mundial, estamos hacien-do llamamientos a los gobiernos y a todos los actores sociales para desem-peñar un papel activo en esta lucha, ayudando a crear un mundo donde la gente pueda disfrutar de una me-jor calidad de vida en la actualidad,

y también ayudar a reducir el riesgo para las generaciones futuras.

Creemos que este informe ayu-dará a mantener el impulso de la reciente colaboración global, mo-vilizando a gobiernos, responsables políticos, profesionales de la salud, investigadores, asociaciones de Al-zheimer y empresas, para trabajar juntos en una solución para el pro-blema mundial de la demencia.

Proporcionar una mejor calidad de vida para las personas afectadas y sus familiares puede ser una reali-dad, pero sólo si los gobiernos y las sociedades hacen que sea una prio-ridad urgente. Estamos compro-metidos a hacer que esto suceda.

Glenn ReesChairman Alzheimer’s Disease Inter-national /Stuart Fletcher, CEO Bupa

DATOS RELEVANTES


Un any més, vam celebrar el Dia Mundial de l’Alzheimer, que a més de ser unes jornades d’informació i sensibilització de la malaltia, volem que siguin també de reivindicació, per fer una crida d’atenció a la societat política i social, fent patent les necessitats dels nostres malalts i donant a conèixer les mancances i falta de recursos que pateixen els afectats i llurs famílies, que dia a dia en tenen cura i que no reben ni el reconeixement social ni el recolzament econòmic que necessiten i mereixen.

En aquest context, AFA Baix Llobregat va organitzar més de 50 actes arreu de les poblacions del Baix Llobregat. Des de xerrades sobre aspectes legals de la malaltia a cinefòrums, passant per tallers diversos, teatre, ponències i taules informatives i petitòries. Us oferim aquí una petita mostra gràfica d’algunes de les activitats dutes a terme en el marc del Dia Mundial de l’Alzheimer 2015.

Dins de la programació dels actes, n’hi ha dos que molts esperem

amb especial interès. Per la seva complexitat, per la quantitat de gent que hi col·labora i per haver entrat a l’imaginari col·lectiu de l’Associació i en la de la ciutat on se celebren “ La Memòria està de Moda” (al Prat i a Cornellà) i el FESTIB@LL pratenc. Masses imatges generen com per incloure-les totes en aquest butlletí.

Volem aprofitar també aquestes línies per agrair als voluntaris de totes les poblacions la seva participació en les taules petitòries. Sense vosaltres no seriem on som, gràcies!

Celebració del Dia mundial de l’Alzheimer

9 AFA

Y si “La memoria está de Moda” es uno de nuestros buques insignia, también nos sentimos orgullosos de otro acto que organizamos con el mismo fin y que también implica una movilización

masiva, belleza estética, complejidad organizativa y la participación de un número enorme de voluntarios: El FESTIB@LL, un compendio de distintos grupos y estilos de baile que

celebramos en El Prat. También podéis disfrutar de las imágenes de la edición de este pasado 4 de octubre en nuestra web: http://www.afabaix.org/es/galeria/actos/festibll-2015

Un dels actes més característics de la nostra Associació és “La Memòria està de Moda”, una desfilada de moda dels comerços locals a benefici dels malalts i familiars d’Alzheimer, que ja va per

la quinzena edició i que realitzem al Prat i Cornellà. En el passat butlletí ja us vem fer una crónica de l’espectacle pratenc, en aquest us convidem a fer una ullada a les fotografíes de la brillant desfilada

de Cornellà d’aquest passat 18 d’octubre, que podreu trovar a la nostra web: ht tp ://www.af aba ix .org/es/galeria/desfiles/la-memoria-esta-de-moda-cornella-2015


L’AFA Baix Llobregat va estar present al VI congrés nacional sobre la malaltia d’Alzheimer organitzat per la Confederación Española de Asociaciones de Fa-miliares de Personas con Alzhe-imer y otras Demencias (CEA-FA), que es celebra cada dos anys i que aquest any 2015 es va celebrar a la ciutat de Va-lladolid. El congrés va constar de tres dies plens de ponènci-es i xerrades molt interessants sobre l’Alzheimer i altres ma-lalties neuro-degeneratives, dutes a terme per diferents professionals de tot l’estat es-panyol. Aquest any 2015 ha estat una data important per CEAFA, ja que compleix 25 anys d’existència treballant

per la qualitat de vida de tots els que conviuen amb la ma-laltia d’Alzheimer .

Durant els dies 12, 13 i 14 de Novembre, Valladolid va ser l’eix neuràlgic de l’acció contra l’Alzheimer, amb més de 400 assistents entre profes-sionals i voluntaris i més de 300 associacions, entre elles la nostra, l’AFA Baix Llobre-gat. Durant el congrés la nos-tra associació va contribuir a l’esdeveniment amb dues ponències teòriques molt interessants, una a càrrec de la coordinadora del centre Alois de Cornellà, Antonia González -que versava so-bre la utilització de les noves tecnologies en l’estimulació

cognitiva- i l’altre a càrrec del degà del col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i col·laborador de l’associació, Josep Vilajoana -que tractava del dol anticipat en cuidadors de malalts amb demència-. Vem completar l’expedició a Valladolid, en representació de l’AFA Baix Llobregat, la senyora Maria Rosa Giner (presidenta de l’associació), la senyora Mercè Rull (psicòlo-ga i responsable de recursos humans), la senyora Antonia González (coordinadora del centre Alois de Cornellà), l’Álvaro González (psicòleg

del centre Alois del Prat) i el senyor Josep Vilajoana (psi-còleg col·laborador de l’AFA Baix Llobregat).

Sens dubte ha estat un con-grés molt interessant ple d’ex-periències, molt útil, que ser-virà a l’Associació per seguir creixent i fent-se un nom en el món de les demències, donant testimoni de que els nostres centres estan a l’avantguarda d’Espanya pel que fa a l’apli-cació de noves tecnologies en l’estimulació cognitiva en ma-lalts d’Alzheimer.

Álvaro Gonzálezpsicòleg AFA Baix Llobregat.

VI Congreso nacional de Alzheimer

Territoris Solidaris és una ini-ciativa del BBVA - dins del seu plà de responsabilitat social corporativa- per donar recol-zament a les accions solidàries locals, en la que els empleats d’aquest grup bancari apadri-nen causes que els són properes, les proposen com a candidates i són la resta de treballadors qui, amb els seus vots, decideixen entre quins projectes socials es reparteixen els gairebé 2 mi-lions d’euros que BBVA desti-na a tot el territori espanyol en cada edició d’aquesta iniciativa.

Enguany, AFA Baix Llo-bregat, va presentar un pro-grama d’estimulació cogni-

tiva a malalts d’Alzheimer a través de noves tecnologies, concretament amb l’aposta per pissarres digitals que po-tencien molt les possibilitats dels professionals i la resposta dels malalts i, sobretot, amb l’adquisició del programa NeuronUp - l’últim en tecno-logia aplicada a l’estimulació cognitiva- i els suports infor-màtics necessaris per poder treure’n el màxim profit.

Gràcies a l’inestimable col·laboració de la padrina del nostre projecte, l’Olga Escriu, la nostra proposta va sortir es-collida com a beneficiària dels ajuts de Territoris Solidaris, de

tal manera que la plataforma NeuronUp s’ha pogut imple-mentar als centres Alois d’Afa Baix Llobregat, permetent ampliar el ventall de recur-sos d’estimulació, adequar-lo millor a les capacitats de cada usuari -per a tots els nivells i en tots els camps-, augmentar els beneficis dels nostres pro-grames i facilitar la tasca dels professionals i la disposició dels usuaris.

A més a més, la nostra Asso-ciació va ser l’escollida per fer la presentació del projecte, a mode d’exemple, en una breu entrevista davant l’auditori du-rant l’acte de lliurament dels

premis, que van acabar, després dels corresponents parlaments i l’esmentada entrevista, amb una estampada de mans pin-tades sobre un mural comme-moratiu.

Des d’AFA Baix Llobre-gat volem agrair a CATA-LUNYA.-BBVA i a la Funda-ció Antigues Caixes Catalanes aquest programa de Respon-sabilitat Social Corporativa, als seus treballadors el suport donat a la nostra proposta i, molt especialment, la feina de divulgació de la mateixa feta per la padrina del projecte, l’Olga Escriu. A tots i totes, moltes gràcies.

CAtAlunYA-bbVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes recolza el projecte presentat per AFA baix a la iniciativa “territoris solidaris”El programa d’estimulació cognitiva a través de noves tecnologies presentat per l’Associació ha estat premiat pels empleats del BBVA.

11 CIÈNCIA I FUTUR

El ADN es una molécula que se encuentra en cada célula de los se-res vivos, esta molécula posee toda la información genética que nos hace únicos, es por ello que se pue-den utilizar muestras de ADN para identificar individuos e inclusive establecer las relaciones biológicas entre distintos individuos.

1-La estructura del ADN puede ser comparada a la de una escalera espiralada.

2 El ADN se encuentra en todos los seres vivos.

3 Los análisis de ADN son útiles para decenas de diferentes usos, entre ellos pruebas de paternidad, criminalística o inclusive para el estudio de fósiles y restos arqueo-lógicos.

4 No es necesaria una muestra de sangre para realizar un Test de Pa-ternidad mediante Prueba de ADN, sino que actualmente se utilizan muestras de mucosa bucal extraídas mediante el uso de un hisopo.

5 La secuencia entera de ADN es llamada “genoma”. El genoma humano es toda la información genética que poseen todos los se-res humanos.

6 No todo el código genético pre-senta una utilidad aparente, sino que hay bloques de código gené-ticos denominados “ADN basu-ra”, las funciones del ADN basu-ra es fuente de constantes debates en la comunidad científica.

7 Sería necesario una persona es-cribiendo 60 palabras por minu-to, 8 horas al día, por alrededor

de 50 años para escribir todo el genoma humano a mano.

8 Los cambios en el código genéti-co son llamados “mutaciones”. Las mutaciones pueden ser causadas por diversos motivos, tales como la radiación o algunos químicos.

9 Si bien los seres humanos com-parten más del 99% de su código genético, el código genético de cada ser humano es único, por lo cual puede ser utilizado como un método de identificación, salvo el caso de los gemelos idénticos.

10 Los gemelos idénticos compar-ten el 100% de sus genes, por lo cual un hijo cuyo padre posea un gemelo idéntico no podrá iden-tificar cual de los dos gemelos es su padre mediante un análisis de ADN

La unicidad del genoma puede ser tan importante como el tipo de sangre, ya que este puede ayudar a determinar el tratamiento o la toma de decisiones sobre la aten-ción médica.

• Influye en la etiquetación de los fármacos

• Sirve para verificar que el médico recete el medicamento y la dosis correcta.

• Permite desarrollar nuevos análi-sis médicos con más rapidez

• Puede ayudar a prevenir una en-fermedad

• Podría ayudar a sus fa-miliares o a usted a com-batir una enfermedad rebelde al tratamiento

• Puede ayudar a identificar una enfermedad mal diagnosticada

• El análisis del genoma puede pre-cisar el diagnóstico después de muchos meses o años de confu-sión.

• Puede ayudar a escoger los ali-mentos correctos para el sistema digestivo.

• Puede ayudar a personalizar la te-rapia contra el cáncer

• Puede ayudar a tomar decisio-

nes fa-miliares, en cuanto a la descendenciaLa informa-

ción genéti-ca personal que consta en el expe-diente médico ayu-dará en el futuro con el diagnóstico y tratamiento que se administre a los diferentes pacientes.

Fuente: portafolio.combasado en informaciones

de Mayo clínic

10 formas de ayudar del genoma humano

10 Curiosidades del Adn

11 ABRIL 2016


Desde que Alois Alzheimer carac-terizó en 1906 la enfermedad que hoy lleva su nombre, se han pu-blicado más de 150.000 trabajos científicos sobre demencia, lo que nos permite en la actualidad tener una visión bastante clara, aunque incompleta, de la enfermedad de Alzheimer.

En un cerebro normal, sin le-siones, las neuronas podrían tener una esperanza de vida de hasta 100 años. En la enfermedad de Alzheimer, las neuronas empiezan a morir cuando el cerebro deja de madurar en la juventud, y esa muerte progresiva de miles de mi-llones de neuronas hace que 20, 30, o 40 años más tarde se mani-fieste la enfermedad, con pérdida de memoria, alteración de la con-ducta y deterioro funcional.

Las neuronas de las personas susceptibles de padecer una en-fermedad de alzhéimer están con-denadas a muerte por centenares de defectos que se acumulan en el genoma. Cuando a estos defectos genómicos se superponen diver-sos factores de riesgo ambiental (nutrición inadecuada, tóxicos, traumatismos, carencias metabó-licas), déficit de oxigenación ce-

rebral por daño o insuficiencia cerebrovascular, y factores epige-néticos, entonces esas neuronas vulnerables empiezan a degenerar de forma irreversible.

Si no concurren todas estas cir-cunstancias, no tenemos por qué desarrollar una demencia; pero a medida que envejecemos las po-sibilidades de que nuestro cerebro

sufra daños diversos son altas, por eso la prevalencia de demencia es del 1% a los 60 años y de más del 30% por encima de los 80 años. Afortunadamente, hay cerebros privilegiados que están protegidos frente al alzhéimer por la fortaleza de su genoma, y así podemos ver a octogenarios o incluso cente-narios dotados de unas funciones cognitivas envidiables y de una lu-cidez mental admirable.

La pregunta que nos hacemos en la comunidad científica es: ¿qué hacer con los sanos en riesgo? Si estamos en condiciones de estu-diar el genoma de las personas y predecir el riesgo de padecer una demencia ¿qué conducta debe-mos adoptar como sociedad?¿qué actitud debe tener la comunidad médica?¿qué decisiones deben to-mar los administradores de la salud pública? La respuesta es simple: programas de prevención para la población en riesgo. La ejecución es compleja. Ante una enferme-dad degenerativa no valen los mis-mos programas preventivos que se aplican para la prevención de en-fermedades infecciosas. Deben ser programas selectivos centrados en aquellas familias donde genera-ción tras generación se manifiesta la enfermedad o en aquellos co-lectivos donde los problemas car-diovasculares pueden abocarles a una demencia vascular de carac-terísticas igualmente catastróficas para su salud y su dignidad como personas. La solución nunca va a ser global, porque cada genoma es único. Las vacunas que esta-mos desarrollando, que llegarán al mercado en un horizonte de 5 a

Prevención contra el riesgo y tratamiento personalizado contra el dañoDR. RAmÓn CACAbelOS

ALzhéImER

La pregunta que nos hacemos en la comunidad científica es: ¿qué hacer con los sanos en riesgo?

13 ENTREVISTA

10 años sólo serán útiles para un 30% de los enfermos con un perfil genómico determinado. La pre-gunta habitual que se hace la ca-lle es: ¿de qué me sirve saber que voy a desarrollar una demencia si no tiene cura? La respuesta en la población general es que un 50% quiere saber y un 50% prefiere no saber. Cuando se le pregunta a los colectivos con familiares afec-tados, un 80% quiere saber y un 20% no quiere saber; y cuando la pregunta se formula a hombres y mujeres, más del 90% de las muje-res quiere saber para planificar su vida, para no ser una carga para sus hijos, para gestionar su fu-turo. La conveniencia de saber o no saber radica en que el conocimien-to siempre ofrece más alternativas que la ig-norancia o la incer-tidumbre. Desde un punto de vista técni-co, tanto socioeconó-mico como sociosani-tario, el poder predecir factores de riesgo para la salud que directa o indirectamente pueden acabar afectando al ce-rebro, ayudarían al sis-tema nacional de salud a implementar políticas proactivas, educativas y sanitarias, que sin ninguna duda conducirían a reducir la prevalencia de demencia, asu-miendo que el peso de los factores de riesgo medioambiental (por lo

tanto, manejables), a día de hoy, tienen tanto peso patogénico en la demencia como la carga genética. Por lo tanto, la coyuntura actual es adecuada para empezar a pensar de forma rigurosa y comprome-tida en planes de prevención que nos permitan dar protección a un 1% de la población general y a un 5% de la población mayor de 50 años.

La idea preventiva cobra valor si asumimos con humildad que los tratamientos farmacológicos para la demencia son hoy por hoy in-eficaces, con una relación coste-beneficio de difícil asunción eco-nómica. Esta falta de tratamiento curativo plantea otra pregunta: ¿qué hacer con los pacientes de-mentes? De los 15.000-23.000 euros que cuesta el cuidado de cada paciente con alzhéimer en la

Unión Europea, un 10% lo gasta-mos en fármacos (muchos de ellos inútiles o perjudiciales). Al rescate de esta intervención farmacéuti-ca inadecuada viene otra ciencia moderna: la farmacogenómica, que nos permite personalizar los tratamientos y saber qué fármacos podemos dar a un paciente y qué medicamentos debemos evitar, así como ajustar las dosis en base a su perfil de buen o mal metabo-lizador. En la población española solo un 25% de las personas son buenas metabolizadoras, lo cual quiere decir que en el 75% de los casos cuando los médicos prescri-bimos un fármaco, no le aporta-mos ningún beneficio al enfermo o le perjudicamos (igual o peor situación tenemos cuando nos au-tomedicamos a ciegas o tomamos fármacos a granel para eliminar síntomas sin reparar en la cau-sa de nuestras dolencias). Con la implementación de protocolos de farmacogenómica podríamos op-timizar el uso de fármacos, evitar

muchos efectos indeseables, y reducir el coste farmacéuti-

co en más de un 20%.

Ramón Cacabelos | Catedrático de Medicina

Genómica, Centro de Investi-gación Biomédica EuroEspes,

Instituto de Ciencias Médicas y Medicina Genómica, A Coruña

www.euroespes.com;[email protected]

En la población española solo un 25% de las personas son buenas metabolizadoras

14 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 201614 BUTLLETÍ AFA · ABRIL 2016

Què hem fet a l’AFA baix llobregat?

la Huella de tu OlvidoEn el Consell de la Dona de Cor-nellà, el pasado 14 de octubre vi-vimos una jornada poética con la presentación del libro “La Huella de tu Olvido” de Consuelo Jiménez. Este poemario, es una obra creada a lo largo de los últimos 6 años, en los cuales la madre de la autora, su-fre la desgarradora enfermedad de Alzheimer. Disfrutamos además de música en directo para amenizar la

velada, a cargo del cantautor Alfre-do González y la colaboración de la

Asociación de poetas de Cornellà. Música, poesía y Alzheimer.

Una petita mostra dels actes, cursos i xerrades realitzats recentment per l’Associació, fora del actes programats pel Dia Mundial de l’Alzheimer.

Xerrada: “Aspectes legals de l’Alzheimer que cal conèixer”Conferència, a càrrec de la nostra advocada, la Judith Serra, sobre els aspectes legals que cal conèixer a l’afrontar aques-ta malaltia. Incapacitació, testament, tutela...Unes xerrades que sempre tenen molt bona acollida i acostumen a omplir l’aforament de l’espai on se celebra. Recentment n’hem fet a Collbató i Castelldefels, la propera, aquest maig, a Sant Vicenç dels Horts.

Per prevenir l’Alzheimer és important menjar sà, fer exercici, treballar la me-mòria, evitar l’estrès... Per trencar amb

l’angoixa i càrregues que pateix un cui-dador d’un malalt amb demència, cal estar sans (ergo menjar bé i cuidar-se),

conèixer, desconnectar, riure, relaxar-se... Realitzem aquests tallers, intentant arribar al major número de persones.

.tallers de memòria, musicoteràpia, exercici físic, risoteràpia, nutrició, relaxació...

El proyecto REMS (Reforzar y Estimular la Memoria y la Salud), que desarrolla la Fundación Catalunya-La Pedrera con nuestra colaboración, tiene por objetivo mejorar la calidad de vida de personas que empiezan a tener problemas de memoria y/o enfermedades propias del proceso de envejecimiento, ofreciendo información y apoyo a sus familias y manteniendo el máximo de tiempo posible las capacidades físicas y cognitivas. El proyecto contribuye también a paliar situaciones de aislamiento social de personas mayores que viven solas.

15 AFA 15 AFA

Curso monográfico sobre el Alzheimer

AFA Baix Llobregat realiza periódi-camente cursos monográficos de am-plio espectro sobre la enfermedad de Alzheimer, destinados a cuidadores, familiares y profesionales de la aten-ción sanitaria. El curso está pensado para que profesionales expertos en sus ámbitos profundicen en la problemáti-ca de la enfermedad de Alzheimer, y para mejorar y ampliar los conocimi-

entos sobre sus características y trata-mientos. Se pretende también aportar estrategias para afrontar las situaciones

más conflictivas, a la vez que nos ase-guramos de dar la mejor calidad de vida a los afectados por la demencia.

Les fires locals esdevenen, per a la gent que les visita, una interessant experiència que combina d’una banda la tradició de la pagesia, i de l’altra una mostra de l’activitat econòmica i social, essent un im-portant espai de difusió.En aquest context, delegades i vo-luntaris ofereixen assessorament i orientació a totes les persones que sol·liciten informació sobre la Malaltia d’Alzheimer o sobre els serveis que la nostra Associa-ció ofereix als afectats. Portem a

l’aparador municipal la problemàti-ca de la malaltia i la capacitat de la nostra feina amb un estand a la fira d’entitats de poblacions com El Prat (Fira Avícola), Molins (Cande-lera), Sant Boi (Puríssima)...

L’AFA participa en diferents fòrums que tenen la finalitat de millorar l’atenció de les persones amb demèn-cia a Catalunya, aportant la seva ex-periència, coneixement i capacitat.

En aquest sentit participem en el grup de treball de la Generalitat que estudia com han de ser els centres d’atenció al territori. Treballem con-juntament amb els tècnics del De-partament de Salut i altres entitats i associacions d’afectats.

Per altra banda també formem part del Grup de Treball del Departa-ment d’Interior, juntament amb al-

tres associacions, per redactar la guia d’atenció a persones desaparegudes que els Mossos d’Esquadra estan des-envolupant amb l’objectiu de millo-rar l’atenció que han de rebre aques-tes persones.

A més l’equip tècnic de l’AFA s’està formant en temes de gran in-terès com és l’Atenció Centrada en la Persona i en l’atenció sense sub-jeccions. I en tot allò en el que pot

millorar, en cada un dels seus àmbits.Un element que posa en valor la

nostra tasca són les sessions que im-partim als CAP oferint els nostres serveis i recursos als professionals de l’atenció primària de salut, o la for-mació especialitzada en estimulació cognitiva que estem oferint a dife-rents centres residencials i atenció diürna, com la Residència Penedès, per a les seves professionals.

Formació contínua dels professionals, fòrums de participació, col·laboracions, grups de treball ...

Fira Avícola, de la Candelera i de la Purísima


Com cada any, per tal d’oferir als nostres malalts i als seus familiars una sortida de germanor i esbargiment, fent pinya i gaudint d’entorns especials i diferents, programem una sortida-calçotada.

Enguany, un centenar de socis i familiars es van apuntar a aquesta escapada, que ens va dur a visitar l’Institut Pere Mata, conjunt arquitectònic modernista emblemàtic de Reus, construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, autor de obres tan conegudes com el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Concretament, vam visitar el pavelló número sis, que és, per la seva riquesa ornamental, el de més valor artístic. A més, conserva el mobiliari original. L’Institut Pere Mata forma part de la Ruta del Modernisme de Reus.

En acabar, la idea era fer una visita urbana guiada pel centre de la ciutat, tot seguint la “Ruta del Modernisme” comentant diferents façanes rellevants -la magnífica “Casa Navàs”, declarada monument històric artístic, i l’Ajuntament de

Reus, fent un recorregut en el que havíem de visitar la Prioral de Sant Pere, d’estil gòtic renaixentista.

Lamentablement, la pluja, que amb prou feines havia fet acte de presència en tot “l’hivern estrany” que hem tingut, no ens va permetre realitzar aquesta visita guiada amb tota la calma que es mereixia. Tot i així, amagant-nos de la pluja, vam anar al Gaudí Centre Reus, un magnífic i nou centre d’interpretació dedicat a la figura del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí, conegut autor d’obres tant famoses com el Parc Güell, La Pedrera o la Sagrada Família. Aquest nou centre permet experimentar i comprendre les claus de l’obra d’aquest geni. Molt xulo, la veritat.

Seguidament vam anar per feina: a dinar un complet menú de calçotada al restaurant El Jardí de Salomó, una casa pairal creada per gaudir de la gastronomia, que s’ubica al costat de l’església d’aquest bonic poble. Després d’una bona calçotada, d’un excel·lent dinar, per acabar la festa vam fer el sorteig de 4 lots d’aliments (2 per cada

autocar) que vam confeccionar amb el gènere de la panera que vam sortejar a la Fira del Gall de El Prat i que no va tenir guanyador

En acabar, després d’una agradable sobretaula, tornàrem als autocars per reprendre el camí de tornada cap a casa.

Esperem que l’any vinent, els que us ho heu deixat perdre, vulgueu compartir aquesta sortida amb nosaltres! Fins aviat!

Jordi Rull

Club Jasmín 2016:Visita a Reus i calçotada a Salomó

17 AFA

La Confederación Española de Aso-ciaciones de Familiares de personas con Alzheimer y otras Demencias (CEAFA) y la Fundación Maria Wolff se han unido para crear un frente co-mún y ayudar a las residencias y cen-tros diurnos a adoptar un modelo de intervención que les permita ofrecer una atención y cuidados específicos a la demencia que se centre en la digni-dad de las personas y huya del empleo de cualquier tipo de sujeciones.

La iniciativa presentada pretende dar aliento, ayuda y reconocimiento a aquellas instituciones comprometidas con la mejora de la calidad asisten-cial a personas con demencia. Una de las principales premisas en las que se basa este proyecto es que una correcta atención puede favorecer la elimina-ción de las sujeciones y a la vez man-tener, o incluso mejorar la seguridad global de los centros.

Objetivo del proyecto

Los objetivos que persigue la puesta en marcha de la primera acredi-tación que avala a los centros que

ofrezcan cuidados y atenciones de ca-lidad a las demencias y a sus residen-tes en general libres de ataduras físicas. Esto es posible mediante estrategias sistémicas de apoyo y formación de todo el personal de los centros, funda-mentalmente, en el campo de las de-mencias, prevención de caídas, evita-ción de sujeciones químicas, manejo de problemas afectivos y conductua-les mediante terapias no farmaco-lógicas seleccionadas por expertos, y por programas que implanten una cultura amigable con las personas con demencias.

En España, miles de residencias y centros de día mantienen con suje-ciones físicas a las personas con Al-zheimer y otras demencias, atentando, de este modo, a su dignidad como personas. En torno a la mitad de las personas con esta enfermedad institu-cionalizadas en nuestro país han sufri-do el uso de sujeciones físicas por pe-ríodos más o menos largos de tiempo. Y eso, a pesar de que la medida haya quedado obsoleta, ya que países ente-ros han demostrado que las sujeciones no se necesitan para ofrecer cuidados

con una seguridad aceptable. Expe-riencias y estudios demuestran que es posible mejorar la autonomía y digni-dad de estas personas con las metodo-logías adecuadas.

AFA bAIX implicada en el proyecto

Esta iniciativa, pues, aspira a orientar las culturas asistenciales a realidades más satisfactorias para todos los im-plicados: personas con demencia, sus cuidadores (sean familiares o profe-sionales) y las instituciones que hacen posible una atención de calidad.

Aunque nunca hemos usado -ni mucho menos- sujeciones en los centros de AFA Baix Llobregat, de-cidimos, para dar las mayores garan-tías a familiares y a enfermos, hacer la formación para que nuestros centros reciban la acreditación de “cuidados de demencias sin sujeciones”.

Así pues, el pasado 18 de febrero, nuestros profesionales de los centros recibieron la sesión formativa al res-pecto, ahora estamos pendientes de una auditoría de CEAFA para com-probar que se cumplen los requisitos expuestos en dicha sesión formativa y ser merecedores de la acreditación, que garantizará que se aplica una me-todología probada por Maria Wolff que ya ha obtenido excelentes resul-tados y está respaldada por CEAFA.

los Centros Alois de AFA bAIX, tras la acreditación “cuidado de demencias sin sujeciones”


El primer senyal d’alerta seria l’enuig amb el malalt, quan no podem evitar alterar-nos davant les seves preguntes reiterades o la manca de col·laboració per a actes quotidians com vestir-se o menjar. Aquest enuig, en reali-tat, no és més que la indignació da-vant la situació de falta de curació o d’empitjorament de l’estat general del pacient. O pot ser que neixi de la nostra incomprensió del que passa. No ens enfadem amb ell sinó amb la malaltia que els ha afectat.

Una segona senyal d’estar patint es-très seria la falta de concentració. Ens centrem tant en la situació al voltant del malalt que no podem concentrar-nos en les nostres tasques quotidianes o patim oblits importants sovint. No cal obsessionar-se amb la situació, més bé anar afrontant el dia a dia tractant d’aplicar la nostra atenció plena al que fem. Les tècniques de Mindful-ness poden ser molt positives davant d’aquest cas.

La tercera podria ser la irritabilitat, aquests canvis d’humor que ens fan contestar malament o amb desgana a les demandes d’atenció del nostre familiar. No cal sentir-se culpables per això, -estem sotmesos a una gran

pressió-, però si hem de tractar de veure la situació objectivament i no pagar amb el nostre malalt el que ell ni ha buscat ni es mereix. Les nostres respostes i accions negatives només empitjoraran les coses.

Per acabar, podríem dir que una quarta senyal d’alerta davant l’estrès podria ser l’aïllament. Quan deixem de fer les coses que ens agradaven, de reunir-nos amb amics i parents, hem de plantejar-nos que ens està passant i buscar solucions. L’aïllament no ens

ajuda en absolut, ens fa sentir més sols davant d’una cosa que ens venç. Una vida social amable, amb gent que apreciem i ens aprecia i amb la que, puntualment, podem parlar en confiança si ho necessitem és la mi-llor medicina per un ànim decaigut. Tractar de mantenir les amistats, de gaudir de bones estones amb elles, és una vacuna privilegiada davant de la depressió”.

Ana Romaz “Hechos de hoy”

L’enuig amb el malalt, la manca de concentració, la irritabilitat i l’aïllament són senyals inequívocs de l’esgotament o començament de depressió

Cortisol en su justa medidaUn poco de estrés de vez en cuando es saludable. Mucho y frecuente es tóxico. El estrés es un mecanismo de supervivencia, una respuesta fisio-lógica que, ante determinadas situaciones, prepara para salvarse. Cuando el cerebro detecta un peligro, activa el protocolo de emergencia: ordena que se liberen hormonas, como el cortisol; los músculos se contraen, el corazón se acelera y entonces el organismo está mejor dispuesto para una tarea, sea enfrentarse a un depredador, como nuestros antepasados, o a un pico de trabajo extraordinario, hoy.

Ahora bien, si esas situaciones que el cerebro interpreta como peligro persisten, resulta tóxico, porque un exceso de hormonas puede dañar las células nerviosas y, sobre todo, las que se encuentran en el hipocampo, lo que repercute negativamente en los procesos de aprendizaje y memoria.

Si pasa una época de trabajo o personal muy estresante, hay formas de combatir los efectos perniciosos de este estado, como practicar deporte de forma regular o meditar.

cuidador de malalts d’AlzheimerReconèixer el risc d’estrès en el

19 PREVENCIÓ

Les persones que pateixen estrès te-nen un major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i, per tant, de patir un infart o un ictus. Però els efectes perniciosos de l’estrès no acaben aquí: també és font de nombrosos trastorns físics i mentals, d’alteracions del son, de diabetis i dolors musculars, etc. I a tot això se suma, com mostra un estudi diri-git per investigadors de la Facultat de Medicina Albert Einstein de la Universitat Yeshiva de Nova York (EUA), que l’estrès duplica el risc de deteriorament cognitiu en les persones grans.

Més concretament, els resultats demostren que l’estrès incrementa el risc de desenvolupar deteriora-ment cognitiu lleu amnèsic (DLCa), tipus de deteriorament cognitiu en què el símptoma predominant és la pèrdua de memòria. I com passa amb tots els tipus de deteriorament cognitiu, la seva aparició suposa un major risc de demència i malaltia d’Alzheimer.

Com explica el doctor Richard Lipton, director d’aquesta inves-tigació publicada a la revista «Al-zheimer Disease & Associated Di-sorders», «el nostre estudi aporta

evidències consistents que l’estrès augmenta el risc que les persones grans desenvolupin DLCa. Afortu-nadament, l’estrès percebut és un factor de risc modificable de dete-riorament cognitiu, per la qual cosa constitueix una diana potencial de tractament ».

A més estrès, menys memòriaEls investigadors van analitzar les dades de 507 persones ma-jors de 70 anys incloses en l’estudi d’envelliment que la Facultat rea-litza des de 1993. Un estudi en el qual els participants, a més de nom-broses proves físiques, neurològi-ques o psicosocials, són sotmesos a una avaluació l’estrès -per mitjà de l’Escala d’Estrès Percebut (PSS), en la que major puntuació suposa un major estrès.

En el moment d’inici de la inves-tigació, els 507 participants, que es van sotmetre a una avaluació anual de l’estrès i la funció cognitiva du-rant un període mitjana de 3,6 anys, estaven lliures de DLCa o demèn-cia. Però durant la mateixa, 71 van desenvolupar DLCa.

L’anàlisi dels resultats va mostrar que el risc de DLCa era major com

més grans eren els nivells d’estrès. Concretament, per cada 5 punts més a la PSS -la escala va des dels 0 als 54 punts-. el risc de DLCa s’incrementi un 30%.

Major risc en donesÉs més, una vegada constatat que l’associació entre estrès i deteriora-ment cognitiu resulta independent d’altres factors, els resultats també van demostrar que el risc d’DLCa és més gran en les dones i en les persones amb un baix nivell educa-tiu o depressió major.

Com conclou Mindy Katz, coau-tora de l’estudi, «l’estrès percebut reflecteix els problemes quotidians que tots experimentem, així com la manera en què els avaluem i afron-tem. I aquest estrès percebut pot ser tractat de diverses maneres, com pot ser utilitzant una teràpia cog-nitiva-conductual o l’administració de tractaments farmacològics. Un aspecte important atès que aques-tes intervencions poden posposar i, fins i tot, prevenir, el deteriorament cognitiu ».

M. LÓPEZ

@abc_saludMadrid

Evitar l’estrès prevé el desenvolupament de l’Alzheimer

L’estrès percebut és un factor de risc modificable de deteriorament cognitiu, per la qual cosa constitueix una diana potencial de tractament.


Els Centres Alois de la nostra Associa-ció són un importantíssim recurs per millorar la qualitat de vida dels malalts d’Alzheimer. En aquests centres espe-cialitzats es duen a terme programes integrals d’estimulació que permeten l’alentiment dels efectes de la malaltia, millorant l’autonomia i el rendiment personal dels usuaris, reduint-ne les conductes alterades. S’hi realitzen programes de musicoteràpia i de fi-sioteràpia, aquests últims per mante-nir la mobilitat i, dins de les possibili-tats, la forma física dels malalts. A més a més, s’ofereixen una sèrie de serveis com els de càtering, higiene personal, perruqueria, podologia i transport adaptat.

I si important és el treball que es realitza amb els malalts, no ho és menys l’alleujament i suport que comporta el centre per als cuidadors, que saben que poden deixar unes ho-res al seu familiar en bones mans, tre-ballant les seves carències, i disposar d’un temps del que, en cuidar d’un malalt d’aquestes característiques, no se sol disposar.

Tenint en compte la seva utilitat i rendiment, les previsions que in-diquen un futur amb una clara pre-valença d’aquesta malaltia a la franja de població de la tercera edat, i que

ja feia temps que teníem una llista d’espera considerable, vam decidir, aprofitant la disponibilitat del local contigu, la generositat del propieta-ri i l’imprescindible i decidit esperit de col·laboració de l’Ajuntament del Prat i de la Fundació Bancària La Caixa, iniciar una ampliació i reforma del nostre centre pratenc.

El passat 15 d’octubre, doncs, des-prés de quatre mesos d’obres i tal com estava previst, vam poder celebrar la inauguració d’aquesta remodelació del nostre centre pratenc, que compta ja amb 13 anys d’història. I ho vam fer amb una jornada de portes ober-tes i la visita de l’alcalde Lluís Tejedor -acompanyat per altres membres del consistori- que va destacar el gran im-puls que comporta aquest centre per a l’atenció dels malalts d’Alzheimer i les seves famílies a la ciutat, reiterant la voluntat del consistori que ell pre-sideix de continuar donant suport a l’AFA Baix Llobregat i a la causa que aquesta defensa, lloant el treball dut a terme durant més de 20 anys per l’Associació.

D’altra banda, la presidenta d’AFA Baix, visiblement emocionada per l’efemèride, va repassar l’evolució de l’Associació i del Centre Alois I i es va mostrar orgullosa per la feina feta,

el centre Alois del Prat amplia instal·lacions i millora serveisLa col·laboració de l’Ajuntament pratenc i la Fundació Bancària La Caixa ha sigut vital per a poder dur a terme aquesta imprescindible millora, inaugurada el passat mes d’octubre.

més centres previstosActualment, l’Associació té dos Centres Alois: un al Prat de Llo-bregat i un altre a Cornellà. A dia d’avui, estem treballant per poder obrir, en un futur proper -si Déu vol a finals d’any-, un tercer centre a Molins de Rei.

En aquesta població, el govern municipal, satisfet amb la nos-tra feina, ens ha ofert una plan-ta d’un 400 m2 de l’antic centre d’Atenció Primària, la reversió del qual va ser aprovada en el plè del passat mes de març.

En aquests moments s’està acabant d’enllestir el procés ad-ministratiu d’acceptació, inven-tariat i revisió d’instal·lacions i estem esperant que s’aprovi en ple municipal molinenc la ces-sió, per vint anys, a AFA Baix Llobregat d’aquest espai.

També estem treballant per poder obrir un centre de pres-tacions més reduïdes -per qües-tions de l’espai disponible- a Sant Boi, tot i que encara està en fase d’estudi.

21 AFA

Els malalts d’Alzheimer sotmesos al Programa de psicoestimulació Integral (PPI) en la millora cogni-tiva, un mètode que aplica també la Fundació ACE-Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center, mantenen part de la capacitat d’aprenentatge, segons ha conclòs un estudi dut a terme amb 1.549 pacients.

Els resultats de l’estudi, que publica la revista Jour-nal of Alzheimer’s Disease, proven l’eficàcia en malalts d’Alzheimer d’aplicar aquest mètode, basat en l’ús de tècniques de psicoestimulació, psicoexpressió i de teràpia ocupacional.

Més enllà de provar l’eficàcia del mètode, l’estudi revela un aspecte més general de la incidència de

l’Alzheimer (o d’altres demències) sobre la capacitat cognitiva del malalt: la capacitat d’aprenentatge del pacient es pot mantenir, tot i patir elevats nivells de neurodegeneració, fins i tot quan aquesta degrada-ció comporta la pèrdua de la parla o l’alteració total de la conducta.

En el cas concret dels pacients de la Fundació ACE, l’anàlisi conclou que aquells que han partici-pat en el PPI aconsegueixen prolongar la seva auto-nomia personal durant més temps (en alguns casos, anys) i també retardar l’arribada a les últimes fases de la malaltia , en comparació amb les persones que no han participat en el programa.

agraïda -pel treball de professionals i voluntaris, i per l’ajuda rebuda de les institucions per la qual tant ha “ba-tallat” -, i disposada a seguir creixent en benefici dels familiars dels malalts d’Alzheimer i de les seves famílies.

Aquesta ampliació ha suposat guan-yar uns 100 metres quadrats edificats i duplicar l’espai de pati; guanyar una sala d’infermeria, una sala de fisioterà-pia i una sala grupal d’estimulació, que compta, com les altres dues ja existents, amb una pissarra digital que facilita molt l’estimulació cognitiva, recol-zant-la en les noves tecnologies. S’han ampliat i remodelat també la cuina, els lavabos i el despatx d’atenció a les famílies, reubicant i reestructurant es-pais nous i espais que ja existien.

A més a més, s’ha aconseguit una plaça d’aparcament reservada davant del centre perquè els familiars puguin deixar i recollir els usuaris amb total comoditat.

Totes aquestes millores repercu-teixen en el dia a dia del centre i en l’espai vital dels usuaris i treba-lladors, alhora que ens permeten ampliar la capacitat en 10 places més, arribant així a un total de 34. A més, suposa l’acreditació de la Generalitat i que les famílies pu-guin rebre la prestació vinculada al servei, és a dir, l’ajuda per pagar la plaça del centre.

A tots i totes, doncs, moltes gràcies pel vostre suport i solidaritat, que és el que fa possible que seguim creixent

per fer més suportable la convivència amb aquesta dura malaltia.

Enllaç a la galeria d’imatges de la inauguració. http://afabaix.org/ca/galeria/centres-alois/inauguracio-de-lampliacio-del-centre-alois-pra-tenc-19-10-2015

un estudi de la Fundació Ace corrobora els beneficis dels programes de psicoestimulació integral com els que AFA baix realitza als seus centres AloisL’estudi revela que els malalts d’Alzheimer que realitzen aquests programes mantenen la capacitat d’aprenentatge i perllonguen la seva autonomia.


A qui estàs cuidant actualment, Vicky. A la meva mare.

quina orientació diagnòstica té? Ella ja fa anys que arrossegava pro-blemes per temes de depressions, ansietats, problemes psíquics...des dels 50 anys que estava tractada. I el psiquiatra ja va notar des del maig que s’hi amagava algo més darrere d’aquestes depressions: faltes de me-mòria, a l’hora de fer els tests aquests que els hi feu van veure que estava molt fluixeta...el que passa és que ella és molt llesta i aquestes carèn-cies les emmascarava posant unes altres coses pel mig. Vam acudir al neuròleg i ens va dir que era una demència...s’està encara valorant...

Com veu prendre la decisió de que la Lydia vingués al centre? Bé, perquè ella a casa és autòno-ma, però quan acaba de fer el que fa normalment-que ho acaba en 5 min- s’asseia al sofà i només esta-va pendent de què li feia mal. Per a nosaltres no era una vida accepta-ble. Amb la doctora, que ja ens ha-via recomanat que la duguéssim a un centre de Dia, vam valorar una

alternativa que li permetés realitzar activitats i distreure’s...no va ser una decisió fàcil, perquè nosaltres creiem que encara no era el moment...però ara ja ho veiem clar. Era el moment, ho vam valorar i la vam portar aquí.

La família normalment mai tro-ba el moment adient. És normal. Però hem de prendre consciencia que el moment adequat per co-mençar a estimular al malalt és precisament en les fases inicials, per tal de mantenir aquestes ca-pacitats preservades al llarg del temps...Va ser una decisió difícil ? Per a mi una mica, perquè ella con-viu a casa nostra, les 24 hores del dia, i veure que, al principi, no venia contenta perquè ella deia “on vaig”, “per què m’hi porteu”...em feia sentir com si jo em volgués desfer –entre cometes- d’ella... però no és així, saps que per ella és el millor. També és cert que també ho és per a mi.

És una decisió difícil, sobretot quan desconeixes el funcionament del centre, les activitats que portem a terme i els beneficis que obté el malalt a curt i llarg termini... me

n’alegro que estiguis convençuda que va ser una bona idea.

L’hi has trobat millora des de que ve al Centre Alois? La trobo més activa...crec que estar amb gent, conviure amb gent és algo que li va molt bé, perquè si no a casa es que-da molt tancada. Ella ve d’un po-ble molt petit de Soria on té unes amistats que van a jugar a cartes a la tarda, fan activitats, i aquí (al Prat) potser es veu més sola. El que espe-ro que trobi aquí és contacte amb la gent, que no es vagi tancant més,... perquè ella es va tancant en si ma-teixa, tot i que sempre ha sigut una persona molt activa i oberta...als 50 anys es va treure el carnet de con-duir..., i passar ara a quedar-se as-seguda al sofà, amb els braços creu-ats...és dur.

L’aïllament social és un denomi-nador comú en aquest tipus de malalts. El trastorn del llenguatge limita molt, i els malalts acostu-men a intervenir cada cop menys en les converses evitant deixar-se en evidència. És un canvi difícil d’assumir. Aquí (al Centre) està

en l’anterior butlletí, vam entrevistar a un usuari del centre Alois, l’Àngel García, eminència del dibuix. una bellíssima persona que era feliç venint al centre. en aquesta edició, us oferim l’entrevista a un familiar, la ma. Victòria, que és cuidadora i far d’una de les usuàries més recents del centre pratenc, la lídia, una persona activa i intel-ligent a qui la malaltia volia deixar postrada en un sofà, acompanya-da només pels seus mals, dubtes i pors.

la ma. Victòria, malgrat l’amor i dedicació que li té, ha acabat fent cas als professionals, davant l’evidència, i ha decidit que sa mare vin-gui al centre, pel bé d’ambdues. no sempre és fàcil deixar –ni unes hores- un malalt amb el que es crea una relació tan forta de depen-dència, però el millor per ells sempre és el millor pels cuidadors.”

entrevistem a ma. Victòria, cuidadora

23 AFA

amb gent... Exacte, conversa, fa co-ses, es manté activa...no sempre em sap explicar el que ha fet al centre, però jo veig que fa les activitats i quan algun dia fa alguna cosa que li ha sortit especialment bé, doncs surt més contenta, t’explica “avui ho he endevinat tot, les lletres que m’han dit, ho he fet bé”....o “avui ens han proposat una cosa molt difícil que no sabia ningú”...és agradable.

Com seria la seva vida –i fins i tot la teva– si no existissin centres com aquest, si no vingués? Doncs seria....mira, per a ella el seu refe-rent en aquests moments sóc jo. Per a qualsevol cosa, per dinar, per es-morzar, per fer qualsevol cosa a casa em busca.

Com a supervisió. Ets el seu re-ferent. Exacte...exacte...llavors, ja et dic, abans de venir aquí, hi havia dies que es passava tot el dia al “si-llón”, amb els ulls tancats perquè no es trobava bé...Al menys, les hores que està aquí, no està pendent del seu cap i el seu cos.

Clar, es distreu i canvia el seu focus atencional, i deixa d’alimentar els seus dolors i somatitzacions. Tot i així l’estimulació cognitiva, no és pur entreteniment, sinó que pre-tén exercitar les capacitats cogni-tives, sempre, és clar, buscant ac-tivitats que motivin i que agradin als usuaris. Es distreu. Encara que vingui a vegades enfurrunyada per-

què no li surt alguna cosa...l’altre dia em va dir “és que ara ja fan coses molt difícils, que no em surten”...i jo li dic “Bueno mama, vas a una escola per aprendre, i hi ha dies que et sortirà més bé i dies que no, com tothom”. Aquí feu que els seu cap estigui pensant en les activitats que està fent en aquells moments. I, com a mínim, si està pensant en això, no està pensant “ai el cap, ai les cames, ai...”

I ella com valora venir aquí. Ja li agrada més o segueix sent reti-cent? ..mmm...Segueix sent reti-cent.

El procés d’adaptació no sempre és fàcil, cada persona és un món i hi ha casos en el que costa una mica més. Per això cada malalt necessita els seus temps i no hi ha un estàndard per ningú. I quan t’explica les experiències viscu-des aquí, també veus que no...? No, quan m’explica coses, me les comenta com que “li agraden”, se li veu, explica coses “pos hem fet això, pos hem fet allò” A vegades diu “no, és que m’han fet la pregun-ta amb una...què és això que teniu? Una tablet?

La tablet que diu són les pissarres electròniques, que van molt bé, són la nova eina d’estimulació que utilitzem a les aules. Això! la pissarra electrònica! Que els hi po-seu lletres i ells tenen que anar dient

paraules amb la lletra que surt....Llavors hi ha dies que surt contenta perquè les ha sabut, i hi ha dies que no té el cap tant clar i no les ha sa-but i això la posa nerviosa.

Per això fem valoracions contí-nues, per adequar el nivell de di-ficultat de les activitats i evitar el màxim possible la frustració que poden sentir alguns malalts que pateixen d’ansietat o algun tras-torn emocional... I què suposa per a tu i la teva família, ho noteu vosaltres que us ajuda que vingui aquí? Em suposa que la persona que ve està controlada, està distre-ta, fa unes activitats i les persones que estem al voltant ens alliberem una mica... ara em puc organitzar i tens el matí o la tarda per fer coses. Perquè jo abans, o ara quan estic a casa amb ma mare, no em puc orga-nitzar, no puc fer plans perquè no sé com estarà. Si està neguitosa no puc marxar, la veus que es queda amb por i no marxaries tranquil·la. Ara, quan ma mare està al Centre, puc fer plans i em puc organitzar. A les tardes, quan ja està a casa, m’és més difícil.

El cert és que un cuidador, primer s’ha de cuidar a un mateix per poder cuidar adequadament el familiar, i ha de tenir temps per poder fer altres coses,... Has de saber desconnectar una mica, i cos-ta...quan veus una persona que ha sigut tan activa ...a vegades la veus a casa i penses ”Mare meva”....llavors arriba un moment que tens que sa-ber valorar-ho tot.

Moltes gràcies Vicky, per compar-tir la teva experiència amb nosal-tres.

Entrevista a càrrec de: Isabel Macanaz, coordinadora Centre Alois I i Alba Au-ladell, psicòloga Centre Alois I


Què hem fet als Centres Alois?

El Nadal és una d’aquelles èpoques entranyables, esperades, memorables i que marquen el dia a dia dels Centres Aloïs, donant molt de joc. Tot i les moltes evidents coincidències, cada Centre ho celebra a la seva manera...

Els usuaris del Centre Aloïs pratenc van rebre, com ve sent costum, la visita del Pare Noël, que, tot i que no va baixar per la xemeneia - no en tenim! - si que va fer acte de presència per desitjar als usuaris unes bones festes, al mateix temps que els obsequiava amb uns presents nadalencs. La festa, a la que van assistir també els familiars dels usuaris, va transcorre amb música i bon humor. Només per veure l’emoció i la sorpresa que es reflectia a la cara dels usuaris al rebre els obsequis d’aquest estimat personatge nadalenc,

valia la pena fer venir el Pare Noël. També es va realitzar una activitat conjunta amb la Residencia Penedès, i, fins i tot, una cantada i ballada de Jotas!

D’altra banda, al centre Aloïs de Cornellà, ens van visitar dues corals , “La Ilusión” , la de la Penya del domino, i el grup de playback “Sonrisas” amenitzant els matins d’aquestes dates tan assenyalades.

També ens van visitar els nens de l’Institut “Els Pins”, tal i com venen fent els darrers anys per compartir una trobada inter-generacional. Els nens i els nostres usuaris van gaudir elaborant junts el nostre tradicional bescuit, un moment que s’aprofita per compartir experiències i coneixements, molt enriquidor per a tots els participants.

Després de fer el pastís, vàrem baixar

al pati on els nens ens van oferir un emotiu concert de Nadal amb cançons tradicionals de la nostra terra. Un cop finalitzades les cançons, els nois i noies van entregar una postal a cada usuari, i els nostres usuaris els hi van donar una altra, que havia estat elaborada per ells mateixos al centre, fent un bonic intercanvi. Abans de marxar els entregàrem el pastís, ja acabat, perquè poguessin assaborir el gust de la feina ben feta.

El dissabte abans de Nadal, vam celebrar amb tots els usuaris i els familiars del centre la tradicional torronada als Centres Aloïs. Moments entranyables on compartim al voltant del Pessebre, no només la taula amb torrons i cava, sinó la germanor i l´esperança de temps millors.

25 AFA 25 AFA

Aquest passat 16 de març un grup d’empleats de CaixaBank, que venien en representació dels voluntaris de l’Obra Social de la Caixa, ens van voler conèixer en primera persona i participar de les activitats del Centre.

Els vam mostrar molt orgullosos el centre, i després del recorregut - ja que la finalitat de la jornada solidària era que ens ajudessin durant el desenvolupament de les activitats de la

tarda- es van distribuir per les diferents aules i van participar en les activitats d’estimulació cognitiva. Aquesta activitat va permetre que coneguessin una mica més la malaltia amb la que tractem i les dificultats que tenen els malalts a realitzar tasques que a priori poden semblar molt senzilles. Després del berenar, els quatre voluntaris ja van col·laborar més activament i ens van ajudar en l’elaboració de la rosa de Sant Jordi.

Voluntaris de Caixabank visiten el centre pratenc

elaboració de formatge a CornellàUna tarda de divendres del mes de setembre, al Centre de Cornellà vam decidir, aprofitant la tornada de les vacances del poble i els ingredients que ens van proporcionar alguns usuaris, treure’n profit realitzant una activitat de reminiscència sobre l’elaboració de formatges. Vàrem provar de fer-ho seguint diversos mètodes, primer amb vinagre i després amb quall. Va ser una activitat diferent mitjançant la qual vam evocar molts records del poble, xerrar sobre els oficis antics (molts d’ells oblidats), l’elaboració dels embotits, el tipus de dieta, etc.

A finals d’any dos noies, l’Anna i l’Ona, és van posar en contacte amb L’AFA, demanant la nostra col·laboració en el seu projecte de fi de Grau. El projecte ens va semblar interessant i que podia resultar útil i beneficiar als usuaris del centre i malalts amb demència en general. La integració dels coneixements d’una estudiant de disseny gràfic, els d’ una logopeda i els nostres sobre la malaltia i

Dues estudiants ideen un joc d’estimulació cognitiva al Centre Alois I

les necessitats dels malalts d’Alzheimer, ens van semblar una bona fusió perquè realitzessin un bon joc, com a eina d’estimulació cognitiva.

El joc, busca ser novedós i aïllar-se de l’infantilisme que molts materials presenten, així que des de llavors, hem intentat posar el nostre granet de sorra en tot allò que les noies han necessitat. Consta de diferents proves, però la més interessant és el mini-joc “TRES”, que estimula la memòria semàntica, el llenguatge, l’atenció i el raonament.

Quan el tinguin acabat, ens cediran un exemplar per poder-lo fer servir al centre.


Al recentment remodelat centre del Prat, aprofitant que hem pogut doblar l’espai de pati del que disposem, hem instal·lat dos mòduls d’hort terapèutic.

I és en aquest hort que ja hi tenim plantats enciams, pèsols i tomàquets, amb els usuaris vetllant a diari per què tinguin aigua, i no hi apareguin plantes que puguin treure aliment al planter ni cap planta parasitada pugui afectar a la resta. Fer el seguiment d’aquests vegetals ajuda cognitivament als malalts, doncs veuen la seva evolució i els canvis respecte el dia anterior, al mateix temps que serveix de motivació afegida.

Dins de l’hort, també tenim una part dedicada a jardí,

en el que hi destaca el nostre preuat – pel seu elevat valor terapèutic- racó de plantes aromàtiques, on hi trobem plantes que desprenen molta olor. El jardí terapèutic ens serveix per fer sessions de reconeixement de plantes per la olor i quins records els poden evocar. I és que l’olfacte és un sentit que està molt vinculat a les emocions, una olor impacta més en el nostre cervell que una imatge, les persones recordem un 5% del que veiem i un 35% del que olorem.

És un sentit molt evocador ja que. normalment, relacionem un perfum amb una persona determinada, o l’olor d’un plat, a la persona que normalment el cuina, d’aquí la utilitat de l’hort i el jardí terapèutic.

tardes d’AbalorisMoltes tardes d’aquest hivern, hem fet collarets insertant diferents combinacions d’abaloris de fusta i vidre, aquesta feina entretinguda té un resultat gratificant, ja que els collarets seran destinats a la tómbola benèfica que fa cada any l’ Associació per Sant Jordi. També realitzem tallers de marqueteria i d’altres tipus de manualitats.

Carnestoltes Al Centre Alois, les efemèrides i celebracions populars es tenen molt presents i pinten l’ànima del centre d’un color especial. Els usuaris col·laboren, segons la seva predisposició i possibilitats, amb la confecció d’ornaments i ambientant el centre, i gaudeixen amb la música i el ball que els brinda el musicoterpeuta, així com de l’ambient que es crea en dates com aquesta. Les nostres professionals, per això, són sempre la millor ambientació per a aquesta festivitat tan esbojarrada...

nou hort terapèutic al Centre del Prat

27 AFA 27 AFA

El dia 13 de gener vam gaudir de la presencia de la Marta Mouns al Centre Aloïs, per col·laborar amb ella en el seu treball artístic: “La forma del no oblit”. El Centre Alois va col·laborar en aquest projecte mitjançant una sessió de reminiscència.

Cada usuari havia de portar un objecte que no volgués oblidar i un altre que li agradés esborrar de la seva vida.

Durant la sessió cadascuna de les persones van deixar fluir els records que els evocaven els objectes que havien portat. Materials que els recordàven, experiències viscudes,

regals que els hi havia fet algun familiar, el record d’una persona estimada etc. Una vegada explicades totes les experiències dels membres del grup, la Marta va fer fotos dels objectes que ens havien evocat tants records.

Dins d’aquest context, el passat 27 de gener vam fer una sortida a Torre Muntades, on són exposades les fotografíes, ja que la Marta ens va convidar a veure el seu projecte i endinsar-nos en “La forma del no oblit” de la que vam formar part.

Castanyada i panellets Amb l’arribada de la tardor, i entre un gran ambient de Castanyada, els Centres Aloïs van dedicar el dia 30 d’Octubre a elaborar un aliment molt típic d’aquestes dates: els panellets!

Ja de bon dematí ens vam posar “manos a la obra”. En diferents grups i amb la col·laboració de tots els usuaris vam anar elaborant amb molt de compte cada panellet. Aquest any, n’hem fet per tots els gustos: de xocolata pels més llaminers, de pinyons pels més clàssics i finalment alguns més variats com d’ametlla, de coco i de codony.

Quan els panellets finalment van ser al forn -i per tal d’amenitzar l’espera-, vam fer una mica de “disbauxa”. Per animar la festa vam comptar amb una sessió de musicoteràpia, que ens va oferir un recital de cançons relacionades amb la tardor i la castanyada. Finalment, quan les cames ja començaven a pesar, vam celebrar la bona estona que havíem passat tots plegats tastant els panellets, els moniatos i les castanyes que havíem preparat a l’inici de la jornada. Que els panellets van tenir tant d’èxit, ho poden corroborar els familiars dels usuaris, doncs els vem repartir perquè els poguessin assaborir a casa.

el Centre Alois del Prat col·labora amb un projecte artístic de reminiscència


Hi ha molts mites estesos sobre el cervell que, en realitat, no són certs, o no són exactament certs tal com els hem llegit i escoltat una vegada i una altra. Hi ha correlació entre la gran-dària del cervell i la intel·ligència? Destrueixen l’alcohol o les drogues les neurones? Tenim de debò 100.000 milions de neurones?

La web de divulgació científi-ca AsapScience ens explica alguns d’aquests mites:

1) No, un cervell més gran no implica necessàriament major intel·ligència. Molts animals tenen un cervell pro-porcionalment més gran al seu cos en comparació als humans però no per això són més intel·ligents.

2) L’alcohol no ‘mata’ les neurones: estudis han demostrat que sí que les pot fer malbé i això pot causar proble-mes de comunicació entre les neuro-nes, però no les destrueix físicament.

3) Les drogues tampoc eliminen neurones, encara que sí que poden canviar permanentment el funcio-nament del Cervell, tot i que hi ha controvèrsia sobre aquest tema.

4) Tampoc utilitzem un hemisferi més que l’altre: és cert que bona part de les funcions motores estan contro-lades per la banda oposada del nostre cervell. És a dir, les funcions que im-pliquen, per exemple, moure la cama dreta, les controla l’escorça motora del nostre hemisferi esquerre. També

ho és que algunes activitats es desen-volupen en la part esquerra del cervell (com la parla) i unes altres a la dreta (com la interpretació d’emocions), però molts estudis han demostrat que no hi ha un clar ús dominant d’un hemisferi sobre un altre.

5) Tècnicament tenim més de 5 sen-tits. El cervell és responsable de sen-tits que no es cataloguen com un més dels 5 que ja coneixem. Aquests són, per exemple, la nocicepció, el procés pel qual sentim dolor, o la propio-cepció, el sentit que informa de la posició dels nostres músculs i cos.

6) És bo parlar sol: un estudi confir-ma que parlar sol quan tenim un pro-blema ens ajuda a organitzar les idees i trobar una solució més ràpidament.

7) Maduresa: Segons l’institut de Neurociència de Londres un cervell està completament madur als 40 anys.

8) El cervell reté la informació du-rant més temps si es fan descansos entre tandes déstudi. Dues sessions separades déstudi poden facilitar

que sássimili el doble de coneixe-ments que una sola sessió de la ma-teixa duració total.

9) El dolor resideix en el cervell i pot controlar-se. Láctivitat cerebral determina totalment la sensació de dolor i la seva intensitat. Els científics

(més) curiositats del cervellEn l’últim butlletí us vem explicar deu curiositats sobre el cervell humà. En aquesta edició, us n’oferim 10 més, acompanyades de les xifres més rellevants que el definexien.

El dolor resideix en el cervell i pot controlar-se. Láctivitat cerebral determina totalment la sensació de dolor i la seva intensitat.

29 CURIOSITATS

les xifres del cervell• El cervell humà està constituït per aproximadament un bilió de cèl·lules de les quals, uns cent mil milions són neurones organitzades en xarxes.

• 100.000 = el nombre de quilòmetres de vasos sanguinis en el cervell.

• De 1.000 a 10.000 = el nombre de sinapsis (unió de neurones) per cada neurona del cervell. 100.000.000.000.

• Diàriament unes 100.000 neurones moren en el nostre cervell i mai es recuperen, per això és que els nens i joves són més ràpids mentalment que els adults i d’aquí també sorgeix la importància de l’exercici mental.

• No tenim 100.000 milions de neurones, sinó 86.000 milions. És la xifra més precisa sobre el nombre mitjà de neurones en un cervell humà adult. A mesura que hom es fa vell, el nombre d’aquestes neu-rones es va reduïnt.

• Podem utilitzar molt més del 10% del nostre cervell: és una altra de les xifres que s’han estès com a certes, però no ho és. S’ha demostrat que utilitzem tot el cervell, però no totes les parts al mateix temps ni de la mateixa manera. Depèn de l’activitat que estiguem realitzant.

• El nostre cervell consumeix el 70% de les calories del nostre cos.

• El nostre cervell consumeix el 20% de l’oxigen.

• Aproximadament, el 75% del cervell humà és aigua.

• Aproximadament, el 60% del cervell sec són lípids (greixos).

• Hi ha més de 5.000 greixos diferents, al nostre cervell.

• Quan vas néixer, el teu cervell pesava al voltant de 350-400 gr., i ja disposava gairebé de quasi el total del número de neurones que tindràs sempre. De fet, el cervell és l’òrgan del cos que en néixer està més a prop de la seva mida d’adult, i creix fins aproximadament els 18 anys.

• La informació viatja a diferents velocitats segons diferents tipus de neurones. La transmissió pot ser tan lenta com 0,5 metres/segon o tan ràpida com 120 metres/seg. Viatjar a 120 metres/seg. és el mateix que anar a 432 km/hora.

• Hi ha estudis que demostren que un 50-70% de les visites al metge per malalties físiques es deuen a raons psicològiques.

• La capa superficial dels dos hemisferis té entre dos i quatre mil·límetres de gruix però es troba tan replegat que arriba a ocupar el 40% de l’encèfal i permet augmentar, de forma extraordinària, l’àrea externa del cervell i per tant, les seves possibilitats funcionals. Aquesta capa desplegada ocuparia un àrea aproximada de 1,5 metres quadrats.

estan intentant utilitzar imatges del cervell i tècniques de retroalimenta-ció per a ensenyar a les persones a ac-tivar les zones que controlen el dolor.

10) Tots els “pensaments“ es generen a base d’electricitat i productes quí-mics.


Per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Aquesta tradició, que combina el fet religiós amb la rosa com símbol de l’amor i el llibre com a símbol de la cultura, ha convertit el 23 d’abril en el dia més celebrat, compartit i participat per tots els catalans. I, com mol-tes tradicions ben arrelades, moltes vegades se segueix sense saber-ne l’origen. Per això, us oferim una aproxi-mació al orígens d’aquesta tradició que tots els cata-lans, dins i fora de Catalunya, compartim cada any.Segons la tradició popu-lar, Sant Jordi era un militar romà nascut el segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que servia sota les ordres de l’emperador Diocleciano, es va negar a executar un edicte del emperador que l’obliga-va a perseguir als cristians, motiu pel qual va ser marti-ritzat i decapitat. Molt aviat va començar a ser venerat com sant a la zona oriental del Imperi Romà i de segui-da van començar a aparèixer històries relacionades amb la seva figura.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que en Montblanch (Conca de Barberà) vivia un dragó terrible que causava estralls entre la població i el bestiar. Per tal d’apaivagar-lo es va decidir entregar-li cada dia un veí de la població que

era elegit amb un sorteig. Un dia la sort va senyalar a la filla del rei, que hauria mort a no ser per l’aparició d’un cava-ller amb armadura que es va enfrontar al dragó i, després d’un combat aferrissat, el va matar amb la seva llança. La tradició diu que on va caure la sang derramada del dra-gó va néixer un gran roser de roses vermelles. Des de llavors es manté la tradició catalana en la que els homes regalen una rosa vermella a la seva estimada.

Llegendes i relats imagina-ris a banda, sabem que la tra-dició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat en el origen de la tradició. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l’ano-menada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps ja era costum d’obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eu-caristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. Cal senyalar que encara que la Diada de Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la Generalitat, aquest dia no és festa laboral: és feiner i lec-tiu per als estudiants.

En l’univers simbò-

lic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l’amor femení, mentre que el clavell és reservat a l’amor masculí. El guarniment de la rosa també és força curiós i s’hi barregen elements de procedències distintes. Per una banda, l’amor femení re-presentat per la rosa de pètals vermells acompanyada d’una espiga que representa la fe-cunditat, per l’altra banda sol anar guarnida amb elements que evoquen catalanitat, com ara llaços o cintes amb la senyera.

Actualment les floristeries, les cantonades, les avingu-des, els carrers, les places... es converteixen en punts de venda i distribució de milers i milers de roses que son re-galades a les estimades i als estimats, tal com marca la tradició, però també a amics, amigues, pares, mares, com-panys de feina, clients, etc. Aquesta flor a ultrapassat el significat originari de l’amor i ha esdevingut la protago-nista de la festa, fins al punt de que la producció nacional no n’abasta la demanda, de manera que s’ha de recórrer a la importació des de pa-ïsos molt llunyans.

Però el 23 d’abril també se celebra el Dia del Llibre, un dia en el que el llibre surt al carrer fent companyia a les roses, ajuntant l’amor amb la cultura. L’any 1926 Espanya va instaurar el 23 d’abril com Dia del Llibre ja que aquesta data coincideix amb la mort de Cervantes, imitant Angla-terra que ja ho celebrava el mateix dia perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. La celebració va arrelar ràpi-dament a Catalunya mentre a altres indrets es mantenia molt minsa o desapareixia, així aquí ha esdevingut una de les diades més populars i, de retruc, ha ajudat molt a potenciar la difusió i la venda del llibre.

Així doncs, a Catalunya el 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre: el dia del sant Patró, de l’amor i de la cultura. És, en definiti-va, un dia de civisme, de cul-tura i de respecte entre tots els que vivim a Catalunya i, per extensió, a totes les per-sones i totes les cultures del món.

Jordi Rull

No és casual que la primera edició d’enguany del butlletí, caigui en aquestes dates. No us podem oferir un llibre, però serveixi aquest butlletí com a homenatge al llibre –a la cultura-, a la rosa –l’amor- i a Catalunya –casa nostra-.

L’orígen de la Diada de Sant Jordi

31 LA VEU DEL SOCI

L’èxode de la gent granPoc es parla de les persones grans en les notícies relatives al drama que pateixen els refugiats que fugen de la guerra i que en circumstàncies molt dramàtiques han d’abandonar el seu país deixant les seves arrels, les seves cases i tot el que tenien per intentar salvar-se junt amb els seus fills, nets i demés familiars, amb la esperança de trobar unes millors condicions de vida que els permetin viure en pau, lluny dels horrors de la guerra que assola el seu país des de fa anys, sense que ningú faci res per aturar-la.

Si pels més joves ja és una prova molt difícil de superar, esgarrifa pensar què representa tot aquest llarg i difícil viatge per aquestes persones d’edat avançada, molts d’ells amb malalties pròpies de l’edat, que han de fer un llarguíssim camí en les pitjors condicions. Moltes hores de viatge a peu, en tren o autobusos sense rebre les atencions mèdiques pròpies de la seva edat, alguns d’ells caminant

amb bastons, d’altres en cadires de rodes que els seus familiars empenyen, suportant temperatures baixíssimes i a vegades caminant per camins enfangats sota la pluja o la neu i carregats amb les escasses pertinences que han pogut salvar.

Tot això ve a compte de una fotografia de Jesús Gabaldón i Elisa Bernal publicada en La Vanguardia que em va emocionar per la imatge tant colpidora dels protagonistes, que reflexa fidelment la situació en la que es troben aquests refugiats d’edat avançada. A la imatge es veu un home afganes que tot i que va carregat de paquets, porta de la ma a la seva mare d’edat avançada. L’agafa de la ma amb força donant-li confiança i tranquil·litat que es reflecteix a la cara de la mare que possiblement no és del tot conscient del perill i de les tremendes circumstàncies d’aquest llarg i incert viatge.

Es fàcil d’imaginar que si aquest èxode ja és de per sí una prova

duríssima per a tots els refugiats, ha de ser encara molt colpidora per les persones ancianes que tenen que renunciar a tot el que els ha definit al llarg de la seva vida: la seva casa, el seu poble, els seus amics i familiars, el seu treball o negoci i la esperança de veure als seus fills i nets gaudint d’una vida digna en el seu país. Què deuen pensar aquest avis i avies veient el que estan vivint i el futur que els espera als seus descendents? Com poden resistir aquest dramàtic i interminable viatge en el que han de suportar tota classe de sofriments: gana, set, cansament, fred, pluja, neu, dormir a la intempèrie, incertesa davant del futur, problemes de comunicació al parlar idiomes diferents poc coneguts... Com ho poden suportar? Arribaran finalment al seu destí?

Mª Rosa GinerCarta publicada a la secció cartes del

lector de La Vanguardia


“ T’agrada escriure? Ens vols explicar alguna experiencia personal? Algu-na reflexió? Potser un dubte? Has trobat un article interessant que vols donar a conèixer a la resta de socis? T’agradaria que parléssim d’algun tema en concret ? Alguna imatge en-tranyable? Queixes? Denúncies? Vols donar la teva opinió sobre...?

No t’ho guardis per a tu sol! Parti-cipa a la secció “La Veu del Soci” enviant-nos el que vulguis a l’adreça electrónica: [email protected] amb “escrit butlletí” com a “as-sumpte”. O bé envia’ns una carta a l’adreça c. Eusebi Soler núm 1, 1r, 1a del Prat de Llobregat. Esperem els vostres correus!”

LA VEu dEL SoCI

La vida se asemeja a un viaje en tren. Con sus estaciones y cambios de vía, algunos accidentes, sorpresas agradables en algunos casos y profundas tristezas en otros…

Al nacer, nos subimos al tren y nos encontramos con nuestros padres, creemos que siempre viajarán a nuestro lado, pero en alguna estación ellos se bajarán dejándonos seguir nuestro viaje. De pronto nos encontraremos sin su amor y sin su compañía. No obstante, muchas otras personas que nos serán muy especiales y significativas, se irán subiendo al tren de nuestra vida: nuestro hermanos, amigos y, en algún momento, el amor de nuestra vida…

Algunos tomarán el tren para realizar un simple paseo, otros durante su viaje pasarán por momentos de obscuridad y tristeza pero siempre encontraremos quienes estén dispuestos a ayudar a los necesitados. Muchos, al bajar, dejan un vacío permanente, otros pasan tan desapercibidos que ni siquiera nos damos cuenta que faltan de sus asientos.

Es curioso ver cómo algunos pasajeros, aún los seres más queridos, se acomodan en coches distintos al nuestro… Durante todo el trayecto están separados, sin

que exista ninguna comunicación. Pero en realidad nada nos impide que nos acerquemos a ellos si existe buena voluntad por nuestra parte, de lo contrario puede ser tarde y encontraremos a otra persona en su lugar.

El viaje continúa lleno de desafíos, sueños, fantasías, alegrías y tristezas, esperas y despedidas…El gran misterio para todos, es que no sabremos jamás en que estación nos tocará bajar a nosotros, del mismo modo que no sabremos cuándo ni dónde bajarán nuestros compañeros de viaje, ni siquiera el que está a nuestro lado.

A veces pienso en el momento en el que me toque bajar del tren. ¿Sentiré nostalgia, temor, alegría, angustia…? Separarme de los

amigos que hice en el viaje será muy doloroso, y dejar que mis hijos sigan solos será muy triste. Pero me aferro a la esperanza de que en algún momento tendré la gran emoción de verlos llegar a la estación principal con un equipaje que no tenían cuando iniciaron el viaje. Lo que me hará feliz será pensar que ellos crecerán y permanecerán en este tren hasta la estación final.

Amigos, hagamos que nuestro viaje en este tren tenga significado, que haya valido la pena. Vivamos de manera que, cuando llegue el momento de desembarcar, nuestro asiento vacío deje buenos recuerdos a los que continúan viajando en el Tren de la Vida.

Anònim

el tren de la vida

33 LA VEU DEL SOCI

Es evident que la malaltia d’Alzheimer no fa distincions de sexes, grups socials, llocs geogràfics, ni tant sols entre rics ni pobres. Cada vegada més, sabem de més persones famoses que han patit la malaltia, encara que, en la majoria dels casos, no n’hem tingut coneixement fins l’hora del seu defalliment, degut a que les famílies només ho han fet públic un cop mort el familiar.

Un d’aquests casos es el del primer president de la democràcia Adolfo Suárez. El seu fill gran, Adolfo, va ser molt gelós de la seva intimitat i no va donar a conèixer en cap moment que el seu pare tenia l’Alzheimer. Tot i això, com bé es diu vulgarment va ser “un secreto a voces”. Una de les fotos que més em van impactar, va ser una que va sortir publicada a la majoria dels mitjans de comunicació, en la que es veia al rei Joan Carles acompanyant a Adolfo Suárez passejant pel jardí de la seva residència. Tots dos d’esquena, amb actitud amigable i, per part del rei, de respecte i afecte cap al president Suárez.

Després de la seva mort, el seu fill va reconèixer que havia patit la malaltia i va deixar constància que el caràcter tranquil i bondadós del seu pare va fer que fos un malalt afectuós i molt estimat per tothom. També que tant sols els amics més íntims van poder visitar-lo i acompanyar-lo en aquesta difícil etapa de la seva vida.

Un altre cas real, en aquest cas viscut en pròpia persona, és el del director de cine Antonio Mercero. Com a vicepresidenta de CEAFA vaig anar convidada a l’estreno de la pel·lícula “¿Y tú quién eres?”, que tracta el tema de l’Alzheimer, feta per aquest director. Autor també de moltes sèries d’èxit com “Verano azul”, “Anillos de Oro”, “Farmacia de guardia”, etc. A la recepció que es va fer a continuació al Palacio de la Zarzuela presidida per S.M. la reina Sofía, que es sòcia

honorària de la nostra confederació, hi van estar presents els protagonistes de la pel·lícula, altres actors, polítics i gent de la jet-set madrilenya que van premiar amb aplaudiments al director Mercero per la qualitat de la pel·lícula i per la sensibilitat amb la que va tractar la problemàtica de la malaltia d’Alzheimer.

Es tracta d’una pel·lícula realista que enfoca el tema amb honestedat i respecte evitant en tot moment el morbo i la llàstima cap al malalt, aportant un lleu toc d´humor que fa escapar un somriure davant de les situacions més o menys còmiques que viuen els protagonismes.

Després la festa va transcorre entre bromes i bon rotllo principalment entre la gent de la faràndula, doncs és sabut que quan es troben en un acte com aquest acostumen a explicar experiències i fer comentaris de la seva professió. Entre ells s’hi trobava també el propi Antonio Mercero que compartia les seves anècdotes i situacions del rodatge de la seva pel·lícula.

Amb aquest ambient distret i divertit, em va cridar l’atenció la cura que li dedicava la seva esposa. Estava en tot moment pendent d’ell, vigilant com menjava, que bevia, que deia i cuidant-lo com una mare cuida un fill petit.

En un moment determinat ell va comentar que va fer la pel·lícula en record d’ un amic seu, que havia mort feia poc de la malaltia d’Alzheimer. Va afegir que era molt conscient del que comportava aquesta malaltia, i que li va fer molta pena el procés que va seguir el seu amic fins la seva mort. I va exclamar: “¡También podía haber sido yo!”

Entre salutacions i bon humor va acabar la festa i tothom va marxar content, però a mi em va quedar la imatge d’aquell home triomfador, feliç i estimat per tots, però súper-

protegit per la seva dona. Al cap de poc temps es va saber que l’Antonio Mercero era víctima també de l’Alzheimer. Llavors vaig entendre la actitud protectora de la seva dona. Ella per instint ja començava a protegir-lo al veure els primers símptomes de la malaltia. Es convertia en un nom més de la llarga llista de personalitats que han acabat patint la dolença del Dr. Alzheimer: Rita Hayworth, Ronald Reagan, Nelson Mandela, Adolfo Suárez, Pasqual Maragall, Joaquín Soler Serrano, Carmen Laforet, Ladislao Kubala, Carmen Sevilla, etc.

L’any 2010 li van fer entrega d’un Goya honorífic per la seva trajectòria que va rebre ja en un estat avançat de la malaltia, però va fer-ho molt emocionat i plorant, perquè en certa manera encara va ser conscient que era un reconeixement a molts anys de treball i d’una feina ben feta. El que ell no sabia, es que en la seva última obra “Y tú, ¿quién eres?” estava dirigint, sense sospitar-ho, una pel·lícula que formaria part de la història de la seva vida.

Mª Rosa GinerPresidenta AFA Baix Llobregat

els famosos i l’Alzheimer

Antonio mercero

Adolfo Suárez


el PRAt De llObReGAtActivitats fixes• Centre Alois II i Aula de me-mòria (GRADIOR) • Tallers de memòria que rea-litzem tot l’any

-Centre cívic Lo Gaiter de Llo-bregat. Dilluns de 15.00 a 16.30 h. -Jardins de la Pau- Dimarts de 15,45 a 19 h. -Espai la Caixa- Dimarts de 16,30 h a 18 h. -Centre El Remolar- Dijous de 16,30 a 18 h.

• Tallers de musicoterapia tot l’any (excepte agost)

-Jardins de la Pau Dilluns de 15 a 16 h. -Centre el Remolar . Dimecres de 17,30 a 18,30 h . -Centre el Remolar. Dimecres de 18,30 a 19,30 ; del 6 d’ abril fins al 22 de juny.

• Grups de suport emocional per familiars i cuidadors de malalts d’alzheimer

-Jardins de la Pau, dijous de 16 a 17,30 (quinzenal). Tot l’any, ex-cepte l’agost.-Grup de suport al Centre Alois I (Aula de memòria). Dimecres, tardes (quinzenal).

• Taller de relaxació -Espai La Caixa. Un divendres cada 15 dies, de 17,30 a 18,30 h. Del 26-2-16 a maig.-Centre Cívic Lo Gaiter de Llo-bregat. 5,12,19 i 26 de Abril de 18,30 h a 19,30 h

• La memòria està de modaLloc: Teatre ModernData: 5 de juny a les 18,00 h.

• Festib@ll: exhibició de grups de ball.

Lloc: Teatre ModernData: 2 d’octubre a les 18.00 h

SAn bOI De llObReGAt• Taller de memòria: Dilluns de 16 a 19 h // Divendres de 16 a 19h (2 grups)• Taller de musicoteràpia. Dime-cres 16 a 18h. ( 2 grups )• Grups de suport – Dijous de 17 a 18,30 ha

• Atenció individualitzada- Di-jous de 16 a 17 h i de 18,30 – 19,15 h.

CORnellÀ De llObReGAt• Centre Alois II i Aula de memò-ria ( GRADIOR )• Taller de memòria. Dijous de 16 a 19 h ( 2 grups ).• Suport Emocional- Quinzenal. Dilluns de 16 a 17,30 h.• Ajudes tècniques• Desfilada “La memòria està de Moda” - 6 de novembre 2016

St. FelIu De llObReGAt• Taller de memòria. Dimarts de 16 a 19 h. (2 grups)• Grup suport emocional. • Grup suport individualitzada.

St. JOAn DeSPí • Taller de memòria : Dimecres de 15,30 a 17 h.

CAStellDeFelS• REMS• Atenció psicològica individualit-zada, horaris a convenir.• Taller musicoteràpia. Des del 2 de març a finals de juny (els dime-cres de 16 a 17 h.)• Curs monogràfic sobre l’Alzhe-imer. Del 18 de maig a finals de juny. Dilluns i dimecres de 16h a 18h. A la Biblioteca Central de Castelldefels.

mOlInS De ReI• Taller de memòria, dijous de 16,30 a 18 h. ( 2 grups)

fixes previstes per aquest 2016, per poblacions:ACtIVItAtS

tómbola Solidaria en la Jordiada de Can mercaderEste domingo 24 de abril celebra-remos la tradicional tómbola solida-ria que nuestra Asociación organi-za en la Jordiada de Can Mercader de Cornellà, en la que venderemos números que siempre tocan. Desde un jamón a un collar, pasando por muestras de arte únicas o simples de-talles. Cualquier número tiene doble premio: por un lado tu conciencia se ve recompensada al ayudar al mante-nimiento de nuestra asociación y de los servicios que prestamos a quien más lo necesita; de otra, obtendrás el agradecimiento de los nuestros y un regalo seguro. Todo por sólo 3 euros el número! En lo que consista éste, dependerá de la suerte.

Ven a disfrutar de una soleada mañana de primavera -si Dios quie-re- el Parque de Can Mercader de Cornellà, y colabora con la Tóm-bola de la Asociación de Familiares de Alzheimer! y no tardes! los mil números con premio seguro que ponemos a la venta a partir de las nueve de la mañana (terminaremos hacia las ocho de la tarde) se agotan cada año! ¡Os esperamos!

35 LA VEU DEL SOCI

Son André y Dorine: una singular pareja de ancianos que, como tantas otras, han caído en la desidia provocada por la rutina. Desde el humor, veremos como lo que antes despertaba la pasión entre ellos, hoy día se ha convertido en indiferencia o incluso en motivo de discusión. Pero un hecho romperá esta monotonía: la enfermedad. El Alzheimer, devorador de los recuerdos, de la memoria, de la identidad. Se inicia entonces un volver a empezar en la relación de André i Dorine. Un viaje a través del recuerdo. Recordar quiénes han sido para no olvidar quienes son.

Kulunka es una joven compañía, que ha llevado este maravilloso espectáculo cargado de humor y emoción por más de 15 países en menos de 2 años, André y Dorine, es un espectáculo sincero y emotivo que reflexiona sobre el Alzheimer sin pronunciar una sola palabra; pero la obra es todo el opuesto a muda o inexpresiva: las máscaras imponen su poesía visual.

Ver André y Dorine como espectador es un placer de principio a fin. Es teatro de máscaras, teatro gestual… pero sobre todo es teatro de las emociones, gestionadas siempre con la técnica, el humor y la ternura necesarias para acabar otorgando al espectáculo una calidad y una factura impecables. Es curioso que algunas de las mejores aproximaciones al mundo de la vejez que he visto en los últimos años, además de la película Amor de Haneke,

provengan del comic o del mundo de la animación. En este sentido, Arrugas o el principio de Up -clara inspiración para alguna escena de André y Dorine– contenían las mismas dosis de sensibilidad que la obra que ahora nos ocupa. Supongo que no utilizar actores reales, o bien esconderlos detrás de máscaras, hace que nos acerquemos al tema sin prejuicios ni corazas, a pecho descubierto y totalmente desprevenidos ante todo lo que nos espera.

El gran acierto de este montaje de la compañía vasca Kulunka Teatro es la manera como trabaja las emociones y los pequeños detalles. No hay escena que no esté trabajada ni exprimida al máximo, ni ninguna parte de la dramaturgia que no esté ligada y conectada con todo el resto. Además,

la dosificación del humor, incluso en los momentos más dramáticos, aporta un estilo que convence y nos pone justo al lado de estos personajes entrañables. Tampoco hay que olvidar que detrás de todo esto hay una técnica y un trabajo actoral de primer orden, capaz de hacer de este espectáculo un elemento de referencia dentro del teatro gestual más comprometido. Una delicia.

Podrás disfrutar de la obra este próximo domingo 8 de mayo, en el Teatro Modern del Prat de Llobregat. Esperamos poder ofrecerla en un futuro cercano en otras poblaciones. No te la pierdas!

eSPluGueSGrup de suport quinzenal, els di-mecres a les 17,30 h

SAnt VICenç DelS HORtS• Taller de meditació y relaxació, 2 de maig de 15 a 16,30 h.• Conferencia “Aspectes legals que cal conèixer”. 11 de maig de 15 a a les 17:30. A la Biblioteca Les Voltes.

COllbAtO

Grup de suport a Collbató. de 16,30 a 18 h. (quinzenal). Casal de cultura.

GeneRAlS

Excursió i ofrena a Montserrat per familiars i malalts d’alzheimer

Data: 3 o 4 de setembre

CALÇOTADA Febrer-març 2017. Lloc i data per confirmar.

Dia Mundial de l’Alzheimer, 21 setembre 2016

Setembre – octubre. A tots els municipis de la comarca.Actes i dates per confirmar.

ASSEMBLEA general ordinària. 13 de maig.

André y Dorine, màgia teatral sobre l’Alzheimer al teatre modern

MÉS INFORMACIÓaPer a més informació o concreció sobre dates que encara están per confirmar o celebracions d’actes pun-tuals, consulteu periòdica-ment la nostra web www.afabaix.org

aEstem treballant per es-tendre les nostres propostes a tots els municipis de la co-marca i merèixer la confian-ça d’aquells consistoris que encara no s’impliquen prou en la nostra tasca!

35 LA VEU DEL SOCI


enigmas y retos lógicos para estimular la menteÚselo o piérdalo. Muchas personas creen que para estimular el cerebro basta con leer, hacer sudokus o cru-cigramas. Y eso está muy bien, pero si es algo que se hace con frecuencia, a las neuronas no les supone desafío al-guno. “El cerebro necesita retos men-tales que requieran que se esfuerce al máximo para obtener así recompensas, que lo hagan estar en alerta. Si no, por la propia forma en que aprendemos, automatizando procesos, se acomoda y no lo ejercitamos”, apunta el neu-rocientífico Francisco Mora, autor de ¿Se puede retrasar el envejecimiento del cerebro? (Alianza Editorial, 2010).

“Se trata de abandonar la zona de confort, de obligar al cerebro conti-nuamente a que tenga que aprender tareas nuevas que nos resulten moti-vadoras. Si me paso la vida estudiando, eso ya no supone un desafío para mis neuronas, es más efectivo aprender a dibujar o a bailar”, explica Pascual-Leone. Un buen ejercicio es aprender a tocar un instrumento o un nuevo idioma, sin importar a qué edad. O comenzar a hacer ganchillo, a bailar el tango o aprender esgrima.

En el mercado hay consolas y juegos que aseguran estimular las neuronas. Los expertos se muestran cautos y alertan de que no están refrendados por inves-tigación científica. Los juegos sencillos no sirven de mucho: al poco tiempo, ya no implican beneficio cognitivo.

Siguiendo estas premisas y con la voluntad de estimular las mentes de nuestros socios y lectores, en este bo-letín abrimos una sección de enigmas y retos lógicos. Algunos de ellos no son sencillos, requieren cierta refle-xión y una lógica que quizás no so-lemos trabajar. Así que, si no da con el resultado fácilmente…¡no se fusti-gue! ¡El esfuerzo realizado en el mero hecho de intentarlo seriamente ya le ha supuesto una recompensa!

Empecemos:• A menudo, la prisa es mala con-

sejera. La falta de tiempo que parece perseguirnos hace que nuestras men-tes traten de ser las más rápidas, por-que, sin ninguna base, hemos asimila-do que rapidez y eficiencia son con-ceptos directamente proporcionales. Dar con la respuesta no es complejo, pero se encuentra escondida tras el primer pensamiento...

El enunciado es el siguiente: • Un bate y una pelota de baseball

cuestan 1,10 euros. El bate cuesta un euro más que la pelota. ¿Cuánto cu-esta la pelota?

• Un planteamiento muy sencillo: En la planta baja de una casa hay tres interruptores idénticos. Uno, y solo uno de ellos, controla la lámpara que está en el ático. El enigma es averiguar cómo podemos saber qué control es el que está vinculado a la lámpara. La regla es que se pueden manipu-lar los interruptores cuantas veces se quiera, pero únicamente se permite subir una vez las escaleras para ver si la bom-billa está encendida

o apagada. Desde la planta baja es im-posible ver ni la luz ni su reflejo.

• Acabamos: un rey busca marido para su hija. La princesa tiene muchos pretendientes, pero es difícil dilu-cidar cuál es el más conveniente, así que idea una prueba para descartar a aquellos que merecen la mano de su hija. El acertijo es engañosamen-te simple: el rey pone 3 cajas en una mesa. La primera está hecha de oro, la segunda está hecha de plata, la tercera y última está hecha de bronce. Dentro de una de esas cajas hay una foto de la princesa. En cada caja hay una pe-queña inscripción. La de oro dice: “La foto de la princesa está en esta caja”, la de plata: “La foto no está en esta caja” y la de bronce: “La foto no está en la de oro”. Sólo una de esas frases es cierta y sólo una de las cajas contiene la foto. ¿Cuál es, en cada caso?

Las soluciones las podrá encontrar

en nuestra web el dia 3 de mayo.

37 PASSATEMPS

Las frases que te presen-tamos a continuación son citas del humorista Groucho Marx. En to-das ellas falta una pa-labra que tendrás que escoger entre las dispo-nibles en la columna de la derecha para que la frase tenga sentido al mismo tiempo que resulta cómica. De las 20 palabras de la columna, sólo 10 tienen cabi-da en alguna frase, las otras no se usan.

Frases:A: “Hijo mío, la _____ está hecha de pequeñas cosas: un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortu-na…”B: “Encuentro la _____ muy educativa. Cada vez que alguien la enciende, me retiro a otra habitación a leer un libro.”

C:”Nunca olvido una _____ pero con la suya voy a ha-

cer una excepción!”D:”Disculpen si les lla-mo_____, pero es que no los conozco muy

bien”E:”Él puede parecer un idi-

ota y actuar como un idiota, pero no se deje usted engañar, es real-mente _____”F: “Éstos son mis _____.Si no les gus-tan, tengo otros”G: “He disfrutado mucho con esta obrade teatro…especialmente en el _____.”H:”Es mejor estar callado y parecer tonto, que hablar y _____ las dudas definitivamente”I: “Debo _____ que nací a una edad muy temprana”J: “Hoy no tengo tiempo para _____.Traiga la cuenta”

Palabras: 1. callar • 2. idiota • 3. almorzar • 4. confesar • 5. televisión • 6. principios • 7.vender • 8. rubia • 9.caballeros • 10. primer acto • 11. pensión • 12. reír • 13. escuela • 14. cara • 15. pagar • 16. despejar • 17. papeles • 18. felicidad • 19. campeón • 20. descanso

¿Cuantos cubos conforman cada estructura?

Parece que todos los payasos están alegres, pero hay uno que, pobrecito, no lo está. ¿lo encuentras?

Descubre cuál de estos diagramas no sigue el mismo patrón que los demás.

Sólo dos de estas mariposas son idénticas ¿Cuáles són?

38 BUTLLETÍ AFA

Emviem al nostre condol a les famílies que ens han comunicat la mort del seu familiar. Ens han deixat:

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

• Difunt: Rafael Sobrino Barba

• Difunt: Carmen Benítez Toledo

• Difunt: Francisco Martos Rodríguez

• Difunt: Pedro Blasco

EL PRAT DE LLOBREGAT

• Difunt: Patricio Marín Vicente

• Difunta: Montserrat Colàs Tubau

• Difunta: Maria Adela Gadea

• Difunt: Rafael Pérez Vicente

• Difunta: Maria Santana Beltran

MOLINS DE REI

• Difunta: Roger Codo

SANT BOI DE LLOBREGAT

• Difunta: Anna Alentorn Badosa

• Difunta: Teresa Vila Grenzner

• Difunt: Sr. José Pérez Bernal

• Difunta: Sra. Mª. Rosa Bernal Parés

• Difunta: Maria Planes Bonillo

SANT FELIU DE LLOBREGAT

• Difunta: Raimunda Olivé i Batllevell

• Difunta: Maria Peinado Zapata

• Difunta: Maria Delgado Carceller

• Difunt: Francisco Marza Bel

• Difunt: Albert Font Palà

• Difunta: Esmeralda Cobo Molina

SANT JOAN DESPÍ

• Difunt: Francesc Bonsoms Cuscó

SANT JUST DESVERN

• Difunt: Jordi Martínez Gómez

• Difunt: Gabriel Caparrós Requena

necrològiques

38 BUTLLETÍ AFA

Cuando la vida te separa de un ser querido, el recuerdo de su sonrisa es la mejor manera de seguir adelante.

Per acord de la Junta Directiva, es convoca a tots els socis a l’Assemblea General Ordinària de l’AFA Baix Llobregat, que tindrà lloc el proper dia 13 de maig de 2016 a les 17,30 hores en primera convocatòria i a les 18,00 hores en segona convocatòria, al centre Alois II, Avinguda Línia Elèctrica 13, baixos, de Cornellà de Llobregat, amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació (si s’escau) de l’acta anterior.

2. Memòria d’activitats de l’any 2015.3. Balanç i aprovació de comptes 2015. 4. Funcionament Centres Alois, serveis i tallers.5. Nous projectes:

.Centre Aloïs de Molins de Rei

.Centre Aloïs de Sant Boi5. Programació Dia Mundial 2016.6. Desfilada “La memòria està de Moda”. Prat i Cornellà.7. Precs i Preguntes.

Cornellà de Llobregat, a 22 de març de 2016

COnVOCAtÒRIA ASSembleA GeneRAl 2016

39 ABRIL 2016

Administracions i entitats col·laboradoresGeneralitat de CatalunyaDepartament de Treball, Afers socials i família

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Ajuntament de CervellóBenestar Social

Ajuntament Sant Andreu de la Barca

xarxa de municipis

40 BUTLLETÍ AFA

Castelldefels - 08860Sra. Alba NavalC. Rafel Casanovas, 33 Tel. 616.197.571

Cervelló - 08758Sra. Lolita GardielCasal Municipal dels Avis C. Major s/nTel. 93.660.02.53 • 93.660. 16. 15

Cornellà de Llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAv. Sant Ildefons s/n, 1ª planta (Mercat Municipal)Tel. 93.375.59.25 • 686.453.680

El Prat de Llobregat - 08820Sra. Mercè Rull GinerC. Eusebi Soler, 1Tel. 93.379.00.22 • 639.819.440

Esplugues de Llobregat - 08950Sra. Mercè Martínez PérezCentre de Salut Plaça de la MagdalenaTel. 670.214.511

Martorell - 08760Sra. Mercè RullTel. 639.819.440

Masquefa - 08783Sra. Ma. Rosa GinerTel. 630.037.556

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasC. Puigcerdà, 46, 1er.Tel. 93.668.02.76 • 661.050.927

Olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC. Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Tel. 93.778.30.33

Pallejà - 08780Sra. Mercè EstellerCastell de Pallejà Av. GeneralitatTel. 93.663.20.44

Sant Andreu de la Barca - 08740Sra. Imma VegaraTel. 617.131.854

Sant Boi de Llobregat - 08830Sr. César BarrachinaCan Massallera • C/ Mallorca, 30Tel. 93.379.00.22 • 659.886.714

Sant Feliu de Llobregat - 08980Sra. Victòria LópezCasal Municipal de la Gent Gran • C/ Pi i Margall, 43Tel. 93.666.06.53 • 639.822.311

Sant Joan Despí – 08970Sra. Joana FonollosaCentre Antonio MachadoPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)

Tel. 680.567.297

Sant Just Desvern - 08960Sra. Rosa Rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Tel. 600.882.888

Sant Vicenç dels Horts – 08620Sra.Isabel EscolanoTel. 93.656.37.32 • 608.238.264

Torrelles de Llobregat - 08629Sra. Meritxell MartíTel. 639.822.311

Centre Alois IAvinguda Apel·les Mestres, 33 - baixos

08820 El Prat de LlobregatTel. 93.370.45.29

Centre Alois IIAv. Línea Elèctrica 13, baixos 08940 Cornellà de Llobregat

Tel. 93.375.59.25

CENTRES ALOIS

DeleGACIOnS AFA bAIX llObReGAt

butlletí núm. 39 • Abril 2016 C. Eusebi Soler, núm. 1 · 1r 1a08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 379 00 22 • Fax 93 479 26 19 Entitat declarada d’Utilitat Pública .com/afabaixllobregat.afa @AFABAIXLLOB

Correu electrònic: [email protected]: www.afabaix.org

@afabaix

abril 2016 butlletí núm. 39 - afabaix | associacio...

Documents