Butlletí 66

Download Butlletí 66

Post on 06-Dec-2015

225 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Informaci sobre els Drets Animals i els gats lliures

TRANSCRIPT

<ul><li><p>2editorial</p><p>Progat s una associaci protectora danimals especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 20.860. s membre del Consell Municipal de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals de lAjuntament de Barcelona</p><p>Progat CatalunyaApartat de correus 19.003 08080 Barcelonawww.progat.catprogat@progat.catTel. 93 446 10 92</p><p>Disseny grfic i maquetaci: www.dilogicsl.com</p><p>Dipsit legal: 14.521 - 2002</p><p>Socis dhonor de Progat</p><p>Josep M. Benet i JornetVctor Caparrs</p><p>ColitaRegina FarrEnric Larreula</p><p>Joan Perucho </p><p>Baltasar Porcel </p><p>progat</p><p>Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per raonar sobre la tinena responsable i fomentar el respecte per a la resta danimals domstics i lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gesti de les colnies de gats lliures de la poblaci, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els vens partidaris i els detractors de la presencia de colnies de gats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per aprendre com ho fan altres associacions amb ms de 70 anys dexperincia en gats lliures, per aprendre qu s imprescindible per ajudar els gats...Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un correu electrnic a progat@progat.cat.</p><p>Tallers de Formaci Tallers de Formaci</p><p>catalunya</p><p> Labolici avana arreu </p><p> Malgrat que alguns actes semblen mostrar el contrari, com la ofensiva dels correbous a Catalunya, que pretn fer pactar a les entitats organitzadores i als cossos de seguretat per impedir que els activistes vagin a filmar el que passa a llocs com Tordesillas o Amposta, la poblaci est cada dia ms sensibilitzada amb el dolor i el patiment de la resta danimals. I aix ho expressen les urnes quan deixen que el poble expressi el cam devoluci que va recorrent.Un exemple sn les peticions per erradicar les corridas de toros a Galcia han superat un sostre histric amb ms de 245.000 firmes per demanar labolici. La plataforma Galiza, Melhor sen Touradas. Aix permet traslladar a les ins-titucions la fora ciutadana per tal que les que tinguin les competncies per a suprimir aquests espectacles de maltractament i violncia ho facin i lliurin a la societat gallega daquest llast cultural que ens impedeix evolucionar en altres facetes.El descens de les activitats taurines a Galcia (ha baixat un 64% en cinc anys) es deu a la baixa assistncia i a la reducci de les ajudes econmiques de ladministraci degut a la crisi, que han fet que les partides econmiques es dediquin a coses essencials per a la societat.Un altre exemple sn els propers moviments contra les festes amb bous que es duran a terme a altres territoris de lEstat. Estigueu atents i atentes, estem canviant els signes dels temps. I en som co-protagonistes juntament amb els animals als que volem ajudar a viure, ser lliures i no patir.</p><p>Medecines i txics </p><p>El fetge dels gats s poc efectiu per processar les toxines, molt menys que el de l'hum o el del gos, cosa que limita la utilitzaci de pesticides i medicaments que siguin hepatotxics ja que, el smptoma o malaltia que podria arreglar prendre el medicament, pot fer que lintoxiqui. Medicaments habituals en ls hum com el paracetamol sn extremadament txics per a ells, perqu no tenen els enzims necessaris per digerir aquesta substncia, provocant resultats fatals encara que noms hagin pres una petita quantitat. De la mateixa manera, els productes desinfectants i de neteja basats en fenol sn molt txics per als gats i, fins i tot en alguns casos, poden arribar a ser mortals per a ells.</p><p>Igual que alguns aliments per a humans sn txics o mortals per als gats, com la xocolata degut a la presncia de teobromina, hem de vigilar que no puguin accedir a medicaments ni productes de neteja, ja que podrien ser mortals per al nostre amic.</p></li><li><p>3FIRA DE LA MERCProgat Catalunya va tornar a la Fira de la Merc en una mostra dentitats que recull lesperit as-sociatiu i part del teixit social de la ciutat que treballa per millorar la convivncia entre totes les sensi-bilitats que alberga la ciutadania.</p><p>En aquesta edici Progat Cata-lunya va seguir aportant la visi i levidncia que s possible ges-tionar de forma tica als animals lliures que conviuen a les nostres ciutats i pobles i va impartir dos tallers sobre els Drets Animals de la ma de Montse Casulleras, per a grans i petits. El Taller El Mixu, per a tota la famlia, per-met comprendre i aprendre les responsabilitats que tenim amb la resta danimals i tamb per entendre i aplicar els conceptes dempatia amb els animals amb els que convivim i amb els nos-tres companys humans. El Taller Els Humans tamb som animals, per a totes les edats, s un taller pensat per a comprendre quines relacions establim amb la resta danimals i els motius pels que ens interessa perpetuar o modi-ficar aquestes relacions. El taller es un treball que es basa en el coneixement cientfic i lempatia per mostrar els canvis tics que estan trencant actualment lantro-pocentrisme i lespecisme. </p><p>Grcies a totes les persones que vau passar per la Fira per com-partir amb lentitat les vostres ex-perincies i a totes les persones que esteu engegant projectes de control tic de gats arreu del territori.</p><p>notcies </p></li><li><p>4CATALUNYA LLIURE DANIMALS EN CIRCS!El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei que prohibir els circs amb animals a Catalunya, impulsada per lAssociaci Ani-malista LIBERA! i la Fundaci Franz Weber (FFW) mitjanant la campanya CLAC (Catalunya Lliure dAnimals en Circs).</p><p>La llei, aprovada pel 79% de la cambra, entrar en vigor en un termini de dos anys per permetre ladaptaci del sector circense a aquesta nova realitat legislativa i per avaluar la millor frmula de reubicaci dels animals, en cas de ser necessari.</p><p>En principi, es prohibir ls de tots els animals salvatges i es cre-ar un observatori cientfic que avaluar de forma obligatria tots els circs que sinstallin o actun a Catalunya durant el perode de moratria de dos anys, amb els segents objectius:</p><p> Elaborar un informe cien-tfic sobre el patiment i tracte dels animals de cada circ, amb la finalitat de comprovar si sn respectuosos amb la legislaci sobre protecci animal.</p><p> Determinar quines espcies danimals domstics no mani-festen patiment en ser utilitzats en espectacles circenses, per recomanar al Parlament la seva exclusi de la prohibici. Per tant, del dictamen de lobservatori sobtindr el llistat definitiu dani-mals salvatges i domstics per als que saplicar la prohibici.</p><p> Disposar dun valus estudi cientfic sense precedents, els resultats del qual serviran com a referent mundial, especialment </p><p>installaci daquesta mena de circs (que sumats concentren prop del 70% de la poblaci de Catalunya).</p><p>Tanmateix, la cambra ha volgut tenir en compte lopini dels cien-tfics que, en les compareixences celebrades durant la tramitaci de la llei, van afirmar que els ani-mals domstics tamb pateixen als circs, ja que tenen la mateixa capacitat destressar-se que els salvatges i aix els provoca greus problemes de salut fsics i psicolgics.</p><p>Des de LIBERA! i FFW, valoren molt positivament la decisi del Parlament i consideren que el treball de lobservatori ser molt interessant ja que demostrar que qualsevol animal domstic pateix quan s obligat a roman-dre tancat en un circ, forat a realitzar certes activitats i com-portaments antinaturals, i sotms a trasllats constants. Per tant, si el dictamen de lobservatori con-sidera que no hi ha cap espcie domstica que hagi dexcloures del llistat danimals que pateixen pel seu s als circs, cap espcie no podr ser discriminada dins de la llei aprovada avui.</p><p>per a aquells pasos que ja han prohibit ls danimals salvatges als circs sense tenir en conside-raci els domstics. Daquesta manera, Catalunya es convertir de nou en pionera en matria de protecci dels animals i les seves accions seran dinters pblic legislatiu internacional.</p><p>Aquest observatori estar format per cientfics i acadmics dels mbits de letologia, la veterin-ria i la zoologia; representants dels collegis professionals dadvocats i de veterinaris; i re-presentants dels circs que tinguin espectacles amb animals doms-tics, i de les entitats de protecci dels animals.</p><p>Les raons del Parlament</p><p>La decisi del Parlament din-cloure en la prohibici tots els salvatges i esperar la valoraci de lobservatori per determinar quines espcies domstiques shan dincloure tamb, respon a que la majoria de pasos en qu sha prohibit ls danimals en circs noms han contemplat els salvatges, com passa tamb als ms de100 municipis cata-lans en qu no es permetia ja la </p></li><li><p>5En aquest sentit, lobservatori crearia un precedent histric, com explica Leonardo Anselmi, portaveu de la campanya CLAC: No ha existit mai enlloc en tot el mn un observatori aix. Els activistes que vivim a Catalunya entenem que complim un rol molt important en el moviment global dels drets dels animals, que s aportar precedents que no shan donat a daltres llocs. Si desprs dun estudi cientfic dut a terme per especialistes es determina que tots els animals pateixen al circ, Catalunya seria la frontissa entre les inexplicables prohibicions noms amb salvat-ges, cap a les justes prohibicions amb tots els animals: si la natura no va discriminar en el moment datorgar-los capacitat de patir, la llei tampoc no hauria de fer-ho.</p><p>EN HOMENATGEA tots els que necessiten la nos-tra ajuda i refugi per no morir als seus territoris. Que Rompesuelas sigui el darrer de patir la barbarie en nom duna festa.</p><p>CAVALLS A BARCELONADesprs de la mort dun cavall uti-litzat per transportar turistes per Barcelona mors per esgotament i maltracte, ms de 30.000 per-sones han demanat que sacabi amb aquest anacronisme a la ciutat de Barcelona. </p><p>Segons el Departament d'Agricul-tura de la Generalitat, els cavalls que tiren de carruatges estan regulats per la normativa munici-pal, que a Barcelona es limita a indicar que "el nombre de rodes que tingui un carro determina el </p><p>nombre de persones que puden pujar" a ell. Una cosa que per l'associaci Libera, que est du-ent a terme exitosos programes a Amrica del Sud com el BASTA de TAS (Prou tracci a sang) s "una bogeria".</p><p>Des de Libera expliquen que un cavall pot "carregar sense esfor" la meitat del seu pes: "Veient l'exemplar mort, que pesar uns 400 quilos, aix seria uns 200. Per noms el carruatge i el conductor ja superen aquesta xifra". Aquesta activitat els causa fatiga, malalties podals i estrs psicolgic ja que circular enmig del trnsit de Barcelona no s gens agradable. "Els cavalls que s'exploten d'una altra manera viuen fins als 25 anys, mentre que els que tiren de carrosses no solen superar els 15. Noms tenir-los dins de les ciutats ja s una crueltat", afirmen les entitats de que proposen buscar alterna-tives a aquest tipus de transport, com installant motors a aquests vehicles, una cosa "que va ms d'acord amb una ciutat tan mo-derna com Barcelona".</p></li><li><p>6legales se os considera una granja al uso.Exacto. Eso provoca situaciones ab-surdas, como que cada seis meses vengan a sacar sangre a los cerdos, al igual que hacen con los que van al matadero, lo que les provoca un estrs innecesario. Aqu los cerdos, como todos los animales, tienen nombre: son apreciados y queridos. No van a entrar en la cadena de consumo.</p><p>Hablemos de dinero. Cunto cuesta mantener un santuario como este?Depende de los cuidados que haya que dar cada mes, pero de media, entre 7.000 y 8.000 euros entre el alquiler del terreno, alimento, ins-talaciones.... La verdad es que fun-cionamos por encima de nuestras posibilidades. En caso de urgencia, de que demos con un animal cuyos cuidados vayan a suponer un gran desembolso econmico, decimos que s y confiamos en que la gente nos ayude. Para ello juegan un papel esencial las redes sociales, en las que somos muy activos y a travs de las que obtenemos la mayor parte de las aportaciones. </p><p>A qu has tenido que renun-ciar para vivir y trabajar en Wings of Heart? Por ejemplo, me imagino que vacaciones tendrs pocas...Vacaciones? Ninguna (risas). Con la carga de trabajo que tenemos, es algo impensable. Cada da es un no parar.</p><p>Cmo es un da en tu vida?Nos levantamos a las 7.30, tenemos una reunin las cuatro personas que estamos aqu para hablar de la actividad de cada uno y de sus ne-cesidades. Despus empezamos a dar desayunos. Una vez terminamos, medicamos a todos los animales y empezamos con tareas de limpieza. Entretanto, cada uno se centra en un rea concreta. Yo me encargo ms de la comunicacin. Edu, ms de labores veterinarias y de logstica. </p><p>a nosotros y tenemos que respetarlos y ayudarlos. Pero a todos, no solo a perros y gatos. Pasamos de vivir en un piso con cinco perros a una casa con terreno y ms animales. Luego, a otra con un terreno an ms grande. Un buen da te das cuenta de tus limitaciones, y decides plantarte y decir: hasta aqu.</p><p>A qu te dedicabas antes?Estudi cuatro aos Bellas Artes y luego fui saltando de trabajo en trabajo: teleoperadora, socorrista, recepcionista... Cualquier cosa que me permitiese dedicar las tardes a los animales. Quera poner todas mis fuerzas en ello.</p><p>Qu dificultades encontras-teis a la hora de poner en marcha Wings of Heart?De todo tipo. Cuando empezamos no haba ninguna asociacin centrada en ayudar a los animales de granja. Por ejemplo, resultaba complicado encontrar un veterinario que quisiera salvar a una oveja aunque el trata-miento fuera ms caro que la propia oveja. Se han redo de nosotros por gastarnos dinero en salvar vidas de animales a los que se considera un objeto o un trozo de carne. Y ese es el mayor problema al que nos hemos enfrentado: la incomprensin.A todo ello hay que aadir que en Espaa no existe la figura legal de los santuarios, por lo que a efectos </p><p>entrevista</p><p>LO DEJ TODO PARA MONTAR UN SANTUARIO DE ANIMALESPor: Dani Cabezas para VICEFotos: Tras los Muros</p><p>Laura Luengo es, junto a su pareja, Edu Terrer, la fundadora del santuario Wings of Heart, situado a 40 kilme-tros de Madrid. Un terreno de algo ms de seis hectreas donde viven unos 300 animales de granja que han sido vctimas de la explotacin y el maltrato, y que se mantiene exclusi-vamente a base de las aportaciones de sus socios y simpatizantes. Su historia ha inspirado un libro, Refugi-ados, que ver la luz en octubre de la mano de la editorial Ochodoscuatro. Una obra que firma Tras los Muros, fotgrafo y activista por los derechos de los animales, y cuyos beneficios irn destinados al propio santuario.</p><p>VICE: En qu momento de-cides dedicar tu vida a los animales?Laura Luengo: Tengo 35 aos. Desde los 22 aos soy vegana y activista por los derechos de los animales. Conoc a Edu y empezamos a hacer labores de concienciacin: repartir folletos, carteles, etc. Poco a poco fuimos tomando conciencia del discurso an-tiespecista: los animales son iguales </p></li><li><p>7Algo m...</p></li></ul>