Escola Josep Masclans Vallbona d’Anoia

A LA BIBLIOTECA JA TENIM MASCOTA: "LA LLEGIMON"

Revista semestral núm. 38 Febrer 2011

SUMARI

2

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Novetats Pàg. 3

Escola Pàg. 5

Col·laboracions Pàg. 20

Entrevista Pàg. 28

Reportatge Pàg. 31

Educació Pàg. 38

A.M.P.A. Pàg. 40

Passatemps Pàg. 42 Solució Passatemps Pàg. 44

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix: Escola Josep Masclans

-Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

3

NOVETATS

LA MASCOTA DE LA BIBLIOTECA

El curs passat l’escola va presentar-se a la convocatòria del Programa de Biblioteques Escolars Puntedu dins la convocatòria dels projectes d’innovació educativa per aquest curs escolar però no ens el van concedir. A l’inici de l’actual curs escolar, des de l’escola ens vam proposar de potenciar la biblioteca escolar com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, per tal que la biblioteca pugui prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars. Durant el mes de setembre, es va organitzar un concurs de dibuix entre tots els alumnes de primària. El dibuix guanyador va ser el de l’Ana Carreras de sisè i el nom de la mascota que va sortir guanyador el de la classe de segon. La mascota de la biblioteca es diu la Llegimon. Al llarg del curs, la Llegimon organitza activitats per a tots els nens i nenes de l’escola per tal de fomentar el gust per la lectura, organitza exposicions amb els textos guanyadors del racó literari, ha creat un racó d’exposicions de llibres de diverses temàtiques, la tardor, animals, hivern, amb els llibres de la biblioteca de l’escola i amb la col·laboració dels llibres del Bibliobús.

4

NOVETATS

Comenius: ho tornem a intentar.

Aquest curs dins del Marc dels Programes Educatius Internacionals que organitza la Unió Europea, presentem la sol·licitud per demanar un Projecte Comenius (Associació Multilateral)

Consisteix en la realització d'un projecte entre diferents països europeus. Nosaltres som els coordinadors i els nostres associats són Polònia, Turquia i Romania. El títol del nostre projecte és : "Through discovering our environment we discover ourselves" Ja és el 2n any que ens presentem però aquesta vegada ho farem com a escola coordinadora. El motiu és les nostres ganes de participar en un projecte d'aquests ja que considerem que és una bona oportunitat per als nostres alumnes de conèixer altres països, altres persones i practicar la llengua anglesa.

******************************** TENIM UN NOU MENJADOR

Feia temps que al menjador de l’escola teníem poc espai per a la quantitat d’alumnes que es quedaven a dinar cada dia. Es va fer la demanda de més espai al Departament i, després de moviment de camions, grues i operaris..., aquest gener vam poder estrenar un menjador nou.

És un mòdul prefabricat que consta de dues aules diferenciades: una destinada al menjador amb un office separat, i l’altra per a activitats lúdiques i complementàries. Aquestes aules tenen més capacitat que l’antic menjador. En el mòdul també hi ha dos lavabos per a ús exclusiu del menjador. Així els alumnes no s’han de desplaçar als lavabos de l’escola. Amb aquestes instal·lacions, el servei de menjador millora notablement tant per als usuaris com per a les monitores i comporta que a l’escola puguem disposar d’un espai més: l’antic menjador, que es reconvertirà en laboratori.

5

ESCOLA

MARCEL GROS AL BIBLIOBÚS El Bibliobús ens ha convidat a gaudir de “Petites Històries”, un espectacle de Marcel Gros. Amb la seva mirada ens va portar a viatjar pel món de la imaginació i la fantasia. Amb el Marcel Gros el riure està garantit, ens va saber transmetre alegria i bon humor al llarg de tota la seva actuació. Infants i mestres vam riure de debó. Impressionant!!!!

Gràcies, Marcel!

6

ESCOLA

P. 3

7

ESCOLA P.4

8

ESCOLA P. 5

9

ESCOLA

LA CASTANYADA A L’ESCOLA Quatre pinzellades sobre la Castanyada... Segons el Costumari Català de Joan Amades, la festa de la Castanyada té dos aspectes: un d’alegre i de celebració i un de més trist, perquè a l’endemà és Tots Sants i és dia dedicat als difunts. Són propis d’aquest dia menjars especials: panellets, castanyes torrades i moniatos acompanyats d’un bon vi dolç. Antigament, els padrins regalaven panellets a llurs fillols. A finals del segle XVIII es feia una fira de castanyes i panellets per diferents carrers dels pobles i ciutats. El costum de portar flors a les tombes el dia dels difunts és modern; no fa gaire més d’un segle que va iniciar-se. Les castanyeres d’aquell temps eren molt diferents de les d’avui. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folgades amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. L’espessa fumera que sortia de la paella que feien servir de torradora de castanyes els tenyia molt aviat la caputxa. Torraven les castanyes amb paella de ferro amb grans forats perquè la flama arribés bé a les castanyes. Un cop torrades les posaven a covar amb sacs vells damunt d’una fusta. La parada estava protegida amb un paravent mòbil. Com que cremaven llenya feien una gran fumera que fumava les castanyes, les quals embrutaven les mans dels compradors en tocar-les. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, la moneda d’aquell moment. En el calendari dels costums tradicionals dels nostres avis el dia de la Castanyada començava l’hivern. Per tant, era obligat de posar-se les robes gruixudes pròpies de l’estació i sortir amb abric per primera vegada a la temporada, el qual s’havia de portar fins la Setmana Santa. A continuació us mostrem uns refranys de la Castanyada: Per Tots Sants, castanyes, De tots Sants a San Martí i cargols amb banyes. onze dies i un matí.

Entre Tots Sants i Nadal, Ni pluja ni vent no hi val.

10

ESCOLA INTRODUCCIÓ Com cada any, a l’escola celebrem la Castanyada. Dues setmanes abans comencem a preparar murals i guarniments per decorar-la. Un parell de dies abans de la festa anem a comprar els ingredients per fer pastissos i panellets. Preparem els panellets i els pastissos i uns nens voluntaris els porten a casa a coure’ls. Els pares poden portar també pastissos fets a casa. Al matí, el grup de cinquè fem paperines amb paper de diari per posar les castanyes i els nens de sisè a la tarda es disfressen de castanyers i castanyeres. A la tarda, els pares poden entrar per veure l’exposició de pastissos, tastar-los i celebrar la festa amb nosaltres.

PREPARACIÓ DE LA FESTA Els alumnes de CS hem fet de reporters per saber que van fer els diferents cicles. A Educació Infantil van fer panellets, pintar castanyes, explicar contes i cantar cançons. Van decorar el passadís i les classes amb fulles. També van fer un mural de la recepta, explicant tots els passos. Ens van dir que els agradava molt com anàvem vestits de castanyers/eres i que s’ho van passar molt bé menjant panellets i castanyes. A Cicle Inicial també van fer panellets. Van decorar l’escola amb un mural del riu a la tardor i fulles. Van fer uns murals de les receptes dels panellets. A primer van fer una paperina de castanyes amb els ingredients i a segon, un cartell amb la preparació amb unes lletres pintades i dibuixades. Els nens van dir que els agradava molt com anaven vestits els castanyers/es perquè eren molt graciosos. A Cicle Mitjà, els alumnes de tercer van ser els encarregats de fer “la Castanyera”. Van decorar el passadís amb un mural de fruits de tardor. I la seva recepta era d’uns pinxos de fruita amb xocolata. Els nens i nenes de quart van decorar el passadís fent uns quadres d’uns arbres a la tardor. Com a recepta, van fer una “Tarta de Santiago”. Els alumnes d’aquest cicle ens van dir que la festa era molt divertida i que s’ho van passar molt bé. Nosaltres, els alumnes de Cicle Superior, vam ser els protagonistes de la festa, perquè els de sisè ens disfressàvem de castanyers i els de cinquè ens

11

ESCOLA van ajudar molt en tota la preparació. La decoració del passadís, la vam fer entre tots amb fulles seques elaborant uns murals de tardor amb treball cooperatiu. Els pastissos que vam fer van ser: cinquè, coca de iogurt i sisè, brownie de xocolata i castanyes. Ens va agradar molt poder anar a comprar sols els ingredients per fer els pastissos després a la classe.

ELS CASTANYERS Els alumnes de sisè, cada any ens disfressem de castanyers i castanyeres per tal d’ambientar aquesta festa tan divertida. Dies abans que arribés la Castanyada, vam portar la roba per vestir-nos. Aquella setmana estàvem molt nerviosos esperant que arribés el dia. Divendres a la tarda ens vam vestir i maquillar, després vam anar a la sala a preparar les safates pels nens petits i vam parlar amb ells una estoneta. Tots estàvem molt contents per poder celebrar aquesta festa amb els nostres pares i que ens veiessin disfressats. Van anar entrant els diferents cursos a la sala per veure l’exposició de pastissos i després agafaven tres trossets cada un. Uns nens repartien castanyes, altres pastissos i altres begudes. Quan van entrar els pares els vam saludar i atendre i ens deien coses de les nostres disfresses. Ens va agradar molt disfressar-nos de castanyers i castanyeres; feia un any que ho esperàvem.

EL DIA DE LA FESTA El dia de la festa va ser un dia esperat per tots. Per una banda els alumnes que portàvem molts dies preparant coses i per altra, pels pares que participaven ajudant-nos des de casa seva amb l’elaboració dels pastissos i la visita a l’escola per compartir amb nosaltres aquesta festa.

12

ESCOLA ALUMNES DE CS

13

ESCOLA A continuació us posem el recull de receptes que vam fer a l’escola: Els alumnes d’Educació Infantil i Cicle Inicial van fer: PANELLETS Ingredients per la massa:

• 500gr d’ametlla ratllada • 400 gr de sucre • 250 gr de patates bullides • 1 rovell d’ou

Guarnició:

• Cireres • Pinyons • Ametlles • Coco • Xocolata en pols

COM ES FA: 1.- Pelar i aixafar les patates quan encara estiguin calentes. 2.- Posar el sucre, remenant molt bé, fins que quedi desfet i barrejat amb la patata. 3.- Afegir l’ametlla i amassar amb les mans fins que quedi una massa ben compacte. 4.- Fer les boles i guarnir-les amb pinyons, cireres, ametlles, ... 5.- Pintar els panellets amb l’ou, perquè quedin ben daurats i bonics. Ja es poden posar al forn.

14

ESCOLA

Els alumnes de tercer van fer:

PINXOS DE FRUITA AMB XOCOLATA

INGREDIENTS:

- Fruites variades del temps (raïm, mandarina, kiwi, plàtan etc..).

- Xocolata desfeta. - Pinxos de fusta per punxar-hi la fruita.

PREPARACIÓ:

1- Pelar i tallar la fruita en trossos petits. 2- Clavar els trossos de fruita al pinxos, un o dos trossos de cada

fruita.

3- Finalment, regalimant amb una cullera, posar una mica de xocolata desfeta per sobre com a guarnició i per a fer-ho més apetitós.

15

ESCOLA

Els alumnes de quart van fer:

PASTÍS DE SANTIAGO INGREDIENTS:

• 250 gr d’ametlla mòlta • 250 gr de sucre • 5 ous grans • La ratlladura de la pell de

mitja llimona • 1 cullerada sopera de sucre glacé • Mitja cullerada petita de canyella • Una mica de mantega per sucar el motlle • Un motlle rodó i una creu de santiago de paper

PREPARACIÓ:

1. Posa a escalfar el forn a 175 graus (dalt i baix). 2. Posa el sucre, l’ametlla mòlta, la canyella i la ratlladura de la

llimona i barreja-ho bé. 3. Afegim els ous i amb una cullera o una llengua de gat (espàtula de

goma) barreja-ho tot bé. 4. Agafa el motlle i unta’l amb la mantega. 5. Després aboca la barreja al motlle i fica-la al forn a 170 graus

durant 50 minuts fins que la superfície estigui ben dauradeta, però no cremada.

6. Quan el pastís estigui ben cuit, treu-lo del forn i deixa que es refredi abans de desmotllar.

7. Quan estigui fred, treu-lo del motlle, posa damunt la creu de Santiago que has retallat i empolvora per sobre el sucre glacé.

16

ESCOLA

Els nens i nenes de la classe de cinquè vam fer:

COCA DE IOGURT INGREDIENTS:

- 4 ous sencers - 3 i ½ mesures de l’envàs de iogurt de farina. - 2 mesures de sucre. - ½ mesura d’oli d’oliva. - La pell de ½ llimona ratllada. - 1 paquet i mig de llevat Royal. - Afegir 3 cullerades de cacao en pols.

PREPARACIÓ: Posa tots els ingredients en un pot i ho bats amb la batedora. Finalment hi poses el llevat i ho bats una mica més. Ho poses al forn a 150º durant 45 minuts aproximadament, i ja està a punt de menjar.

17

ESCOLA I per últim, els alumnes de sisè vam fer:

BROWNIE DE XOCOLATA I NOUS

INGREDIENTS:

- 150 g de xocolata negra. - 100 g de nous. - 225 g de sucre en pols. - 125 g de mantega. - 3 ous . - 120 g de farina. - 30g de cacau en pols. - 1 culleradeta de llevat.

PREPARACIÓ:

- Batre els ous i el sucre fins que quedin espumosos. - Fondre al microones la xocolata amb la mantega. - Afegir aquesta mescla als ous batuts. - Introduir la farina, el llevat i el cacau en pols. - Finalment, incorporar les nous una mica picades. - Abocar-ho dins el motlle untat amb mantega. - Coure-ho al forn entre 15 i 20 minuts a 180º.

18

ESCOLA UN MIGDIA QUAN ENTREM A LES CLASSES, ENS TROBEM UN CONVIDAT.

QUINA SORPRESA!!

HA ARRIBAT EL NOSTRE TIÓ. VE DE MOLT LLUNY, ESTÀ MOLT CANSAT, TÉ FRED I

MOLTA GANA.

PER AIXÒ DECIDIM POSAR-LO AL PASSADÍS, BEN TAPADET AMB UNA MANTA I ON

LI TOQUI EL SOLET. TAMBÉ LI POSEM UN PLAT BEN PLE DE MENJAR.

ARA, ENS TOCA CUIDAR-LO FINS L’ÚLTIM DIA D’ESCOLA ABANS DE LES VACANCES.

AQUELL DIA JA ESTARÀ BEN CALENTÓ I TIP. A PUNT PER CAGAR MOLTÍSSIMES

COSES.

PERÒ, NO ENS PODEM OBLIDAR DE CANTAR-LI AQUELLA CANÇÓ QUE TANT LI

AGRADA!

19

ESCOLA

CONCERT DE NADAL

El dia 17 de desembre de 2010 tots els nens i nenes de l’escola vam fer el concert de Nadal. Vam començar a assajar just després de la Castanyada. Primer vam aprendre la lletra de les cançons, després la música i finalment assajàvem les coreografies. I va arribar el gran dia del concert. Música, llums, vestuari, decoració, tot estava a punt. A totes les cançons hi havia molt de ritme, alegria i sobretot molta il·lusió quan les cantàvem. Els presentadors de sisè es van esforçar molt perquè les presentacions quedessin molt bé. I tots els nens i nenes de P3 a sisè vam pintar a la classe unes cartolines amb dibuixos nadalencs per decorar l’escenari. El dia del concert estàvem molt nerviosos però, com sempre, des de la primera nota musical fins al final del concert tot va anar molt i molt bé. Va ser un concert inoblidable. Cicle Superior

20

COL·LABORACIONS

ELS i LES ALUMNES DE 1R US PROPOSEM 4

PER PORTAR A L’ESCOLA!

DILLUNS

A CASA: Llet o iogurt A L’ESCOLA: galetes amb raïm

DIMARTS

A CASA: un plàtan A L’ESCOLA: pa/galetes amb formatge

DIMECRES

A CASA: llet amb galetes A L’ESCOLA: dues mandarines

DIJOUS

A CASA: iogurt amb trossets de fruita A L’ESCOLA: un entrepà

21

COL·LABORACIONS

VISITA A MONTSERRAT

El dia 1 d’Octubre els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam anar

d’excursió a Montserrat. A les 9 del matí vam agafar el tren per marxar cap a

Montserrat. Quan vam arribar a Monistrol de Montserrat vam agafar el cremallera per

pujar fins al monestir. Durant el viatge amb el cremallera, ens vam divertir molt perquè

allò puja molt empinat i vam veure un paisatge d’allò més bonic.

Quan vam arribar a dalt vam esmorzar en un plaça que hi ha davant del monestir

i del museu. Després de deixar-nos jugar una estoneta, vam entrar al museu molt en

silenci perquè ja se sap que en els museus s’ha d’estar calladet. Dins del museu ens

van dividir en dos grups i una noia ens va explicar els tipus de quadres que hi havia ,

amb quin tipus de pintura es pintaven, quins estils, etc. Després d’això ens va proposar

un joc, es tractava de buscar per parelles un quadre en concret dins del museu i

analitzar-lo. Això va ser bastant divertit perquè tots els nens i nenes anaven amunt i

avall del museu per trobar-lo.

Quan vam acabar l’activitat vam anar a escoltar l’Escolania al monestir. Després

vam dinar, jugar i cap a casa.

Va ser un dia molt bonic i ens ho vam passar molt bé.

Alumnes de C. Mitjà i Superior

22

COL·LABORACIONS

MERRY CHRISTMAS!

The pupils of 1st of Primary learnt some vocabulary of the toys and material in English, such as

ROLLERSKATES, COMPUTER GAMES, CD OF MUSIC, WATCH, BOOK, PAINTS…

Since it was Christmas we decided to write a letter to Mr. Santa asking him to

bring us some of the toys or material we had learnt because he is the one who

brings presents to the children of most of English speaking countries!

The children really enjoyed writing the letters and we could see, again and again,

thanks to this activity, the magic of Christmas!

23

COL·LABORACIONS

Sabies que... • Els rosegadors són petits i rodonets per poder-se

amagar i protegir-se dels depredadors. • Tenen 4 dents incisives per rosegar el menjar: 2 a

dalt i 2 baix de la boca.

• Darrere les dents tenen un espai per remenar el

menjar. • Són mamífers, són herbívors i són animals

vertebrats. • Tenen els bigotis per olorar millor i trobar el

menjar. • La Capibara és el rosegador més gran del món.

• Els conills no són rosegadors. • Els conillets d’Índies criden: “cui, cui, cui,...” per

això se’ls anomena Cuis.

• Els agrada tenir una caseta per viure i amagar-se!!!

24

COL·LABORACIONS • El nostre cui, el Menut, ha de menjar sempre palla

perquè el seu estómac no para de treballar, això l’ajuda a digerir els aliments.

• El Menut salta molt quan està content i quan té por es queda molt quiet.

• Els cuis han de menjar molta vitamina “C” perquè el seu cos no la guarda. El pebrot vermell en porta molta!

• El rosegador que més ens agrada és el “gosset de les praderes”!

1r Cicle Inicial

25

COL·LABORACIONS

Sabieu que...

• Quan estan dins de l' ‘'ou estan cargolades, com a la segona foto de dalt.

• Treuen la llengua per olorar.

• Per poder menjar animals

molt grossos, desencaixen la mandíbula, cap a baix i cap els costats.

• Primer s’'empassen el cap de la presa per seguir la direcció dels pèls i així per no ennuegar-se.

• Les serps verinoses tenen la nina dels ulls

allargada en vertical i el cap és triangular.

Alumnes de 2n.

26

COL·LABORACIONS

El Cicle Inicial fa un compostador!

Tallem l’ampolla i li fem

forats amb un punxó.

Posem la terra dins

l’ampolla, el paper, la fruita i els cigrons.

Tanquem el mini-

compostador.

Fem a miques la fruita i el paper. Ho posem dins

l’ampolla.

Ho remenem tot amb una

cullera.

A mesura que passen els dies,observarem com es podreix el menjar i es transforma en adob per les plantes!

27

COL·LABORACIONS

TALLER DE COMPOSTATGE DE CM

El dimarts 21 de setembre de l’any passat va venir una monitora a l’escola que es deia Anna. Ens va fer un taller sobre el compostatge i la matèria orgànica. Ens va ensenyar unes fotos sobre què és el compostatge i el que s’havia de llençar a les escombraries de matèria orgànica, doncs és amb aquesta amb la que es fa el compostatge. Cadascú va dir una cosa que es podia llençar al compostador. Al compostador hi podem llençar restes vegetals, com pells de fruita, fulles...; peix i espines, carn i ossos, marro de cafè, closques d’ou, suro i serradures, pèl i excrements d’animals, marisc i mol·luscos... La matèria orgànica es descompon per efecte dels microorganismes, cucs i insectes. Per fer compostatge es necessiten sol i aigua. El compostatge no pot estar ni molt mullat ni molt sec, aquesta matèria orgànica per fer-se compost necessita un any. El compost resultant conté nutrients bons per a les plantes, es posa a les jardineres, en els cultius ecològics i millora del sòl. La monitora ens va passar terra per entendre millor què és el compost. Vam fer el joc del compostador que s’hi jugava semblant al joc de l’oca, i cada cop que arribavem a una casella ens feien una pregunta sobre el compostatge i tot el que ens havien explicat. Vam jugar per equips. Alumnes de Cicle Mitjà

28

ENTREVISTA

ENTREVISTEM EL JAVI GONZÁLEZ

El Javier González Cobacho, atleta de marxa al Club Atlètic Igualada, va assolir el març de 2010 una sensacional 3a posició, i el Bronze corresponent del Campionat d’Espanya de Marxa Atlètica en Ruta, celebrat a Eivissa. El Javi va venir a l’escola i els alumnes de 6è li vam fer una entrevista. Ens va ensenyar la seva medalla, la roba amb la que entrenava i moltes altres coses. A més a més, després vam sortir al pati i ens va explicar algunes tècniques de marxa i vam fer uns quants jocs per practicar-la. El Javi va ser molt amable i la seva visita va ser molt interessant i divertida. Li estem molt agraïts! De petit ja t'agradava la marxa? Amb quants anys vas començar a practicar-la?

Des de petit m’agradava i practicava atletisme i amb 12 o 13 vaig començar a fer marxa.

- Per què vas decidir dedicar-te a la marxa Atlètica? Va influenciar que el teu germà també practiqués aquest esport?

Sí que influeix. El meu germà és més gran i a la família i als germans sempre els tens com a referent. Ell es va iniciar abans que jo, li va anar molt bé i va tenir molts bons resultats i vaig pensar, Per què no? Provem-ho! Així que vaig decidir provar-ho jo també.

- Quanta estona entrenes cada dia? És molt dur?

Entreno unes quatre o cinc hores al dia entre el matí i la tarda. Al matí fem un entrenament una mica més llarg i el de la tarda més curt. Aquestes hores no són totes fent marxa, la major part sí, però també faig altres coses: peses al gimnàs.. Sí que és dur! Però tot és dur, estudiar molt i treballar molt també és molt dur...

- Qui és el teu entrenador? Entrenes sempre amb ell?

Fins ara ha estat el meu germà, ningú ho podia fer millor que ell. Però ara s’ha desvinculat de l’atletisme i es dedica a una altra cosa i el meu entrenador actual es diu Fernando García i és de Saragossa.

- Com et prepares abans d'una competició? És important escalfar bé abans de començar?

El dia d’abans és molt important anar a dormir d’hora, descansar bé i menjar bé. Els dies previs a la competició també són molt importants. Després, el resultat de la competició dependrà del dia que tinguem. Evidentment, que escalfar bé és important. Sempre és important escalfar bé per no patir lesions, sigui amb l’esport que sigui.

- Quan alguna competició no ha anat tan bé com esperaves, has pensat en abandonar aquest esport?

Sí. En moltes ocasions les competicions no van bé i em plantejo si val la pena tot l’esforç que estic dedicant, però finalment decideixo continuar.

ENTREVISTA

29

- Has d'estar molt preparat mentalment per aguantar tants quilòmetres competint?

Sí. Com tot, per estudiar moltes hores també s’ha d’estar mentalment preparat. Doncs per entrenar també, si no s’està preparat és difícil estar 4 o 5 hores fent marxa. Per això és també important tenir altres aficions i fer altres activitats per desconnectar i estar descansats.

- Has patit molt al llarg de la teva carrera com a esportista?

Sí. Hi ha moments de patiment quan el cos no respon com caldria, però hi ha altres moments molt bons i positius que fan que els moments més durs tinguin menys importància.

- Has tingut molt suport de la teva família i amics en totes les competicions? És important?

Sí, és molt important. Si no fos per la família, pares, germans, amics... seria impossible, perquè necessito que estiguin al meu costat. El meu pare és la persona que més hores passa al meu costat entrenant. Ell m’acompanya amb la bici i jo mentrestant faig marxa. És d’una gran ajuda sentir el seu suport al meu costat. I la resta d’amics i família també, perquè quan tens un mal dia t’animen i sempre estan al teu costat!

- Tens alguna superstició a seguir abans de començar una competició?

Sempre competeixo amb els mateixos mitjons. I els dies de les competicions que m’han anat bé guardo els imperdibles i el dorsals.

- A part de la marxa, a què et dediques? Entrenes a nens/es?

Abans entrenava a nens. Però ho vaig haver de deixar perquè entreno moltes hores, alhora estudio la carrera d’INEFC i també ajudo en la coordinació del meu club, el Club Atlètic Igualada.

- A part de la marxa, t'agrada algun altre esport?

Sí, tots. Sóc molt esportista. El que passa és que durant la temporada no puc practicar altres esports perquè no ens va massa bé ja que podríem patir una lesió. Però durant l’estiu intento jugar a futbol, voleibol i algun altre esport.

- Qui és l'esportista que més admires? Per què?

No en tinc un en concret. Admiro molts esportistes. Em fixo en la manera de ser de les persones. Admiro els esportistes que són bones persones i pel contrari, aquells esportistes que són molt bons però no són bones persones, no els admiro.

- Què vas sentir quan vas quedar tercer d'Espanya?

Em vaig sentir molt content i molt satisfet! Era el moment que havia estat esperant durant tot l’any i vaig veure que tot l’esforç havia valgut la pena. Alhora em vaig sentir molt tranquil.

ENTREVISTA

30

- Hem vist que t’has marcat molts reptes al llarg de la teva carrera. Quina és el propera meta que t'has proposat?

La propera és millorar. Arriba un moment que ja no és competir només amb altres atletes sinó competir amb un mateix. Si jo tinc una marca, he d’intentar millorar aquesta marca, si tinc una medalla, haig d’intentar tornar a repetir-la o si es pogués millorar-la...

- Et sents orgullós de tot el que has aconseguit esportivament al llarg de la teva vida?

Sí. La veritat és que sí. Em sento orgullós i content perquè estic fent el que realment m’agrada.

ALUMNES DE 6è

REPORTATGE

31

ESTUDIEM L'ENTORN NATURAL DE VALLBONA : EL BOSC I EL RIU.

L’edat dels arbres es pot Unes petjades de guineu i comptar pels seus nusos. de porc senglar. Aquest pi té 7 anys com nosaltres.

Els abellerols fan nius Amb les pluges el riu a la part alta de la muntanya Anoia es va desbordar perquè les serps no es mengin quan van baixar les els ous. Aigües, algunes carpes Es van quedar al camí, aquesta La vam tornar al riu.

Les formigues treuen el menjar Petjades d’ànec. del formiguer perquè s’assequés.

Alumnes de Cicle Inicial

REPORTATGE

32

FEM NATURA AL RIU ANOIA

Vam sortir de l’escola a dos quarts de deu del matí i vam anar al bosc de Ca l’Afou on hi passa el riu Anoia, també hi ha una antiga fàbrica tèxtil. Uns monitors ens van guiar i ens van explicar coses del riu i del bosc. Primer, vam anar a una pineda on vam esmorzar i jugar. Pel camí ens van ensenyar els nius dels abellerols, uns ocells que s’alimenten d’abelles i els seus nius són uns foradets a les parets d’argila. També vam aprendre a comptar els anys d’un arbre a través de les seves branques, i ens van explicar les característiques del clima mediterrani. Els monitors ens van ensenyar fotografies de diferents animals que es poden trobar en aquesta zona i de què s’alimenten.

De camí cap al riu, vam passar per un pont molt estret per anar a l’altre costat del riu on hi ha una antiga fàbrica tèxtil. Allà, a l’altre costat, vam poder veure un Bernat Pescaire, un ocell amb les cames llargues i bastant gran i vam poder veure les seves

petjades. Després ens vam apropar al riu silenciosament per veure tortugues saltant d’una paret fins al fons de l’aigua, però no tots les vam poder veure. Aquesta zona del riu a Vallbona és una de les poques zones on es conserven tortugues de riu autòctones, doncs els galàpets les estan fent fora a altres zones dels rius de Catalunya. Tot tornant cap a l’escola vam poder veure petjades i excrements de diferents animals com porcs senglars, guineus, etc.

REPORTATGE

33

TALLER A L’AULA A la tarda vam fer un taller de petjades de fang a la classe. Primerament, vam veure fotografies de diferents animals i les seves petjades i rastres. Desprès vam fer la nostra pròpia petjada de fang d’una guineu. Per acabar, ens van donar dues fitxes sobre rastres i petjades. Alumnes de Cicle Mitjà

REPORTATGE

34

DESCOBRIM L’ENTORN DEL RIU ANOIA El divendres 5 de novembre els alumnes de CS vam fer una excursió a la Font del Querol per fer un estudi de l’entorn del riu Anoia. En tot el trajecte vam anar fent parades, on en Xavier, biòleg del grup Fem Natura, ens feia observar i ens explicava coses referents a la flora i la fauna del nostre entorn. A la primera i segona parada es va recollir del terra una pedra de granit i s’observà l’erosió d’aquesta, convertint-se en sauló. A la tercera, quarta i cinquena parada, vam observar els arbres del camí: xiprers, moreres, pollancres, pins, àlbers, plataners, salzes..., comparant els que eren de fulla caduca i de fulla perenne i la quantitat d’aigua que necessiten per fer la clorofil·la. També va explicar què era la fotosíntesi i vam recollir algunes fulles tot observant el contorn d’aquestes. A la sisena parada vam veure un munt de deixalles i runa que la gent va deixar en un racó i vam fer una reflexió sobre la necessitat d’utilitzar les deixalleries i evitar la contaminació. A la setena parada vam trobar una cuca de llum i la vam observar. A la següent vam trobar una pinya, vam agafar un pinyó i ens va explicar que era el menjar dels esquirols, que és un animal molt freqüent en aquesta zona. A la novena, vam veure com una excavadora modificava el camí per engrandir-lo i ens va explicar que molts paisatges naturals estan modificats per l’home. A la desena parada, vam observar vora el riu Anoia com la rierada de quinze dies abans havia deixat la vora plena de deixalles, canyes trencades, arbres torçats i moltes branques arrencades. Per tant, vam poder veure que el cabal del riu va pujar molt durant aquells dies,

REPORTATGE

35

aproximadament uns cinc metres. En Xavi ens va explicar que hi ha tres possibilitats sobre el naixement del riu Anoia: la riera de Montmaneu, el Molí de la Roda o la Fortesa. El riu Anoia té una llargada de 68 quilòmetres i dóna les seves aigües al riu Llobregat. Més tard, en Xavi, va repartir-nos uns prismàtics per observar diferents

ocells. Seguidament, ens vam aturar a observar petjades de guineu, de gos, de porc senglar i de rata. Vam mirar la direccionalitat de les seves empremtes i cap a on es dirigien a buscar aliment. A la següent parada vam baixar al riu tot observant dues parelles d’ànecs que van fugir ràpidament quan ens vam apropar. En Xavier va ficar el termòmetre dins l’aigua durant cinc minuts per mesurar la temperatura i comparar-la amb la de

l’exterior. Mentrestant, vam trobar potes de cranc americà pel terra i ens va explicar la diferència entre l’autòcton i l’americà. També vam agafar mostres d’aigua i va preguntar-nos si crèiem si estava neta o contaminada. Primer ens va ensenyar aigua sense fang i es veia translúcida i després hi va posar una mica de llims (aigua amb fang) per veure el color més tèrbol. Després d’uns

segons tots els llims quedaven a la part de baix del pot. A les següents vam seure sota el pont i ens va mostrar unes imatges de la fauna que pobla al riu Anoia: ànec de coll verd, corb marí, polla d’aigua, bernat pescaire, martinet blanc, blauet, teixidor, abellarol, tortuga de rierol...

REPORTATGE

36

A la tornada vam fer una última parada on vam observar 2 arbres de ribera: el pollancre i el freixe. També vam veure alguns líquens i ens va explicar que un liquen és la unió d’un bolet amb una alga. Ens va dir que quants més líquens hi hagués a un lloc, més netedat ambiental hi existia.

EXPERIMENT A la tarda vam fer un experiment amb l’aigua i la terra que havíem recollit durant el matí per tal d’observar el grau de contaminació de l’aigua. Primer vam veure un Power Point que explicava els estats de l’aigua, el cicle, el tant per cent d’aigua que hi ha al planeta Terra, l’aigua i la societat, la contaminació, les plantes depuradores, la deixalleria municipal, el consum i estalvi d’aigua. Seguidament vam fer l’experiment que consistia en tallar una ampolla d’aigua per la meitat, posar-hi a dintre sorra fina, després sauló i a sobre de tot terra més gruixuda. Trèiem el tap de l’ampolla i posàvem una gassa amb una goma, i hi abocàvem diferents tipus d’aigua: aigua amb llet, aigua amb oli, aigua amb fang i l’aigua extreta del riu. Cada grup va fer l’experiment amb un component diferent i observàvem com l’aigua anava caient i s’anava filtrant tota. Vam veure que l’oli, el fang i l’aigua del riu es filtraven millor que la llet. Alumnes de C.S

REPORTATGE

37

EDUCACIÓ

38

Compromís i corresponsabilitat amb les famílies: La Carta de compromís educatiu

L´acció educativa en els centres docents es recull en el Projecte Educatiu de centre i s´explicita en forma de Programacions anuals. Un i altre document han d´estar aprovats pels representants de la comunitat educativa , als quals se´ls ha d´assabentar de les seves possibles actualitzacions. Això és així perquè es consideren eines fonamentals per aconseguir els objectius educatius. El Consell Escolar de centre , conjuntament amb el Claustre de professors/es, és un dels òrgans col.legiats de participació en el govern i la gestió dels centres educatius , i en el sí d´aquest consell és on prenen especial rellevància les famílies. De fet les famílies, conjuntament amb el professorat, constitueixen un dels dos sectors amb representació pròpia de la comunitat educativa en cada consell escolar de centre. En el Decret 102/2010, de 3 d´agost, d´autonomia dels centres educatius, promoguts des del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, es fa explícit que "les famílies i la resta de persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conèixer el projecte educatiu del centre. Amb aquests efectes, cada centre ha de mantenir el seu projecte educatiu a disposició de totes les persones membres de la comunitat educativa i facilitar-los-en el coneixement ".

.............

No sempre coincideixen els objectius educatius familiars amb

els objectius educatius institucionals

............

Però més enllà de la representació institucional de les famílies cal garantir també una participació efectiva de les mares, pares i/o tutors/es dels alumnes en algunes dinàmiques de centre.

......... Pares i docents són responsables

del desenvolupament educatiu dels nens i joves des de la

perspectiva de fills i des de la perspectiva d´alumnes

...........

L´administració educativa de Catalunya ha volgut institucionalitzar la participació de les famílies en la vida escolar en forma de Carta de compromís educatiu. Aquest instrument pretén fer de la interpretació del Projecte Educatiu de centre un projecte compartit per assolir els objectius de convivència i respecte a les activitats educatives en els centres docents. Es vol promoure el treball cooperatiu, des dels seus diferents posicionaments, entre els docents i les famílies, tot implicant els alumnes. Per a fer això possible cal cercar estratègies de complicitat que permetin conèixer la realitat

EDUCACIÓ

39

personal i social dels alumnes i les seves famílies , així com les possibilitats i reptes per als centres educatius. Per tant, es fa imprescindible establir un marc de comunicació i d´intercanvi de compromisos. La finalitat de la carta de compromís és potenciar la comunicació, participació, implicació i compromís entre els centres i les famílies en l´educació d´infants i joves. Aquesta carta ha de contribuir , entre d´altres, a les finalitats següents : • Millorar la informació i la

comunicació entre el centre i les famílies.

• Compartir amb l´alumnat i amb les famílies els principis i continguts del projecte educatiu del centre.

• Facilitar a l´alumnat i a les famílies l´exercici dels seus drets i el compliment dels deures.

• Vincular el centre i la família ,

mitjançant el compromís i l´acció tutorial.

• Potenciar el sentiment de pertinença de l´alumnat i de les famílies a la comunitat educativa.

• Impulsar fórmules organitzatives que afavoreixin la implicació de les famílies en el fet educatiu.

• Afavorir una acció coherent dels agents educatius que intervenen en el procés educatiu i que contribueixen al desenvolupa- ment integral de la personalitat.

• Implicar la família en l´adopció de les mesures educatives alternatives o complementàries que s´escaiguin per atendre les necessitats específiques de l´alumnat.

• Fomentar la convivència i el bon clima escolar.

• "Orientacions per a l´elaboració de la carta de compromís educatiu " 4 de juny de 2010.

• Educat. Revista de Psicopedagogia, nº 5.

A.M.P.A.

40

INFORMACIONS D’INTERÈS GENERALS Benvolgudes famílies,

Volem aprofitar la revista de l’escola com sempre per informar-vos de les novetats que

s’estan gestionant des de l’AMPA i que us afecten com a associats.

SERVEI D’ACOLLIDA

Des de l’AMPA us comuniquem la nova tarifa de preus pel servei d’Acollida de 8-9 del matí i de 12 a 13h.

Es diferenciaran

*Usuaris estables: a partir de 10 dies dintre del mateix mes. = 2’50€ /hora *Usuaris esporàdics: ús del servei menys de 10 dies dintre del mateix mes =

3’50€/hora ** Recordeu que a partir del segon germà es farà un descompte del 20% del preu

total.

SETMANA BLANCA DEL FEBRER

Aquest any amb la setmana blanca del febrer, l’Ajuntament ens ha informat que farà

activitats per al nens durant aquests dies. El preu que fixen és de 50€ per nen amb un

50% de descompte pels germans.

Us informem que des de l’AMPA subvencionarem als associats amb 10€ per nen

inscrit a les activitats.: ja us informarem del procediment a seguir, que dependrà de

l’Ajuntament.

CARNESTOLTES

Aquest any us tornem a esperar al poliesportiu per celebrar el carnestoltes, ja que

l’AMPA tornarà a gestionar el Servei de bar de la festa amb l’objectiu d’obtenir

beneficis econòmics per l’Associació.

A.M.P.A.

41

SUPORT ECONÒMIC PER LA QUOTA DE MATERIAL ALS ASSOCIATS

Com ja us vàrem informar, aquest curs, en substitució de l’espectacle infantil que

s’organitzava per Nadal , des de l’AMPA es donarà suport econòmic per un import a

determinar encara en concepte de les quotes de material que les famílies han de fer a

l’escola.

Esperem que aquestes mesuren suposin per les famílies associades beneficis i

facilitats alhora de fer front a les diverses despeses econòmiques que comporta el

curs escolar. Tanmateix, recordeu que es mantenen els imports que l’AMPA dona per

fill de les famílies associades en concepte de sortides i colònies.

Rebeu salutacions cordials,

AMPA Josep Masclans.

PASSATEMPS

42

C O N I L L V

G O Z X O P I

Q D S E R P Y

G R A N O T A

T O R T U G A

S O C E L L W

BUSCA CINC ANIMALS: 1. TÉ LA CUA COM UNA BOLA I SALTA MOLT ALT 2. S’ARROSSEGA PEL TERRA 3. QUANT NEIX ÉS UN CAPGRÒS 4. SEMPRE VA MOLT LENTA 5. VOLA PER L’AIRE

Quines vocals falten? (a,e,i,o,u) L_ senyor_ta _ stà _scr_ v_nt a l_ p_ss_rra. _ls n_ns _stan j_g_nt _l p_rc. _ l_ gr_nj_ h_ h_ m_lts _n_m_ls , c_m _l p_rc, l’ _s_ i la g_ll_n_. _ls p_r_s pr_p_r_n _l din_r p_rqu_ _ls n_ns agaf_n f_rç_s. L_ m_va c_sa _s d_ col_r bl_nc. _l n_str_ p_bl_ _s p_t_t i m_lt b_n_c.

PASSATEMPS

43

L’ajudes a trobar el camí?

SOLUCIÓ PASSATEMPS

44

C O N I L L V

G O Z X O P I

Q D S E R P Y

G R A N O T A

T O R T U G A

S O C E L L W

Quines vocals falten?(a, e, i, o, u) La senyoreta està escrivint a la pissarra. Els nens estan jugant al parc. A la granja hi ha molts animals, com el porc, l’ase i la gallina . Els pares preparen el dinar perquè els nens agafin forces. La meva casa és de color blanc. El nostre poble és petit i molt bonic.