L'EDAT CONTEMPORNIA

L'Edat Contempornia comena amb la Revoluci Francesa (1789) i arriba fins als nostres dies.

L'absolutisme

Al s. XVII a Europa els monarques concentraven tot el poder. La monarquia tenia un origen div i el rei no responia dels seus actes davant ning.

Era un monarca absolut.

Llus XIV de Frana

Una nova dinastia a Espanya

CARLES II va morir (1700) sense descendncia i va deixar com a hereu a Felip V de la dinastia dels Borb i nt de Llus XIV de Frana.

Altres pasos europeus volien com a rei d'Espanya l'arxiduc Carles d'ustria i aquest va ser l'origen de la Guerra de Successi (1701-1714) que acab amb el reconeixement de Felip V com a rei.

Els Borbons

Felip V reorganitza el sistema poltic espanyol i estableix una forma de govern absolutista.

Aboleix la llengua, lleis i les institucions prpies dels regnes de la Corona d'Arag (Arag, Catalunya, Valncia i Balears) que s'havien oposat al seu regnat.

Unifica el sistema poltic a les seves mans per mitj de ministres i funcionaris.

Es divideix el territori espanyol en provncies cada una governada per un capit general.

Carles III es va preocupar per la modernitzaci i l'augment de la riquesa del pas.

Fomenta el desenvolupament de l'agricultura, la indstria i el comer.

Durant el s XVIII es va produir un canvi important de les idees filosfiques, econmiques i poltiques: moviment cultural que va rebre el nom d'Illustraci.

Els pensadors proposaren una nova forma de govern basat en:

La sobirania nacional (els ciutadans voten)

La Constituci (llei que limita els drets i llibertats)

La divisi de poders: legislatiu (parlament), executiu (rei i ministres) i judicial (jutges i tribunals).

La Illustraci i el liberalisme

Les revolucions liberals

L'any 1789 esclata a Frana la Revoluci Francesa (acaba amb l'absolutisme i ajuda a difondre el liberalisme a Europa)

Declaraci Universal de Drets de l'Home i del Ciutad (Frana 1789)

La revoluci industrial

Entre els s XVIII i XIX es produeix un gran desenvolupament de l'agricultura i de la indstria que es coneix com a: revoluci agrcola i industrial.Milloren els sistemes de conreu: rotaci de conreus i introducci de nous (blat de les ndies i patates)

Noves mquines per llaurar, sembrar, segar i batre. Permet gran estalvi de m d'obra i augment de la producci.

Invenci de la mquina de vapor: producci de bns a gran escala.

Nous transports i fonts d'energia

La mquina de vapor tamb s'aplica als transports: el ferrocarril i el vaixell de vapor eren molt ms rpids, tenien ms capacitat i resultaven ms barats.

El combustible que es feia servir era el carb.

A la segona meitat del s XIX es va trobar una altra font d'energia ms neta i barata: l'electricitat.

Capitalisme i burgesia industrial

Per dur a terme una activitat econmica s necessria una gran quantitat de doblers: CAPITAL.

El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments de producci i aconseguir el mxim benefici en les empreses.

En la nova societat industrial i capitalista prenen gran importncia dues classes socials: la burgesia industrial i els obrers.

La burgesia

Imposa una srie de valors nous: l'esfor, el treball, l'xit en els negocis.

Gust per l'ostentaci de la riquesa: vestimenta molt luxosa, grans pisos o cases i celebraci de festes i recepcions.

Els obrers

Eren les persones que feien feina a les fbriques a canvi d'un salari.

Condicions laborals molt precries: salaris molt baixos, jornades molt llargues i ambients poc saludables.

Les dones i els nins (10 anys) tamb feien feina.

S'installaven als barris obrers: habitatges humits, sense llum i aigua, moltes persones i espai molt redut.

Alimentaci escassa i poc variada: malalties freqents i alta mortalitat.

Per millorar les seves condicions varen crear: sindicats.

L'augment de la producci agrcola permet una millor alimentaci, i per tant la desaparici de les grans epidmies.

Durant els s XVIII i XIX la poblaci europea creix notablement:

M d'obra abundant per a la indstria i demanda ms gran de productes.

La mecanitzaci de les tasques agrcoles provoca que els pagesos emigrin a les ciutats a fer feina: xode rural.

La ciutat industrial

Amb l'arribada de grans quantitats d'immigrants les ciutats creixen molt i en moltes s'enderroquen les muralles medievals per construir barris nous: eixamples.

Els eixamples se doten de noves infraestructures: clavegueram, illuminaci i nous mitjans de transport (tramvia i metro ms endavant)

S'obren avingudes amples i s'edifiquen villes amb jardins i luxoses cases habitades per la burgesia.

La burgesia es trasllada als nous barris que sn molt ms higinics i espaiosos.

A les afores de les ciutats se construeixen suburbis industrials a on treballaven i vivien els obrers.

Durant la Guerra de la Independncia contra la invasi de Napole (1808-1814) es produeix a Espanya el primer intent d'implantar un sistema poltic liberal.

A Cadis es reuneixen les Corts elegides pels espanyols i voten la primera Constituci espanyola (1812)

L'Espanya del segle XIX

Votaci de la primera Constituci a Cadis (1812)

Els monarques espanyols del s XIX

El regnat de Ferran VII (1814-1833) signific la tornada a l'absolutisme i l'abolici de les Corts i la Constituci.

Durant el regnat d'Isabel II Espanya es va convertir definitivament en una monarquia parlamentria:

Constituci de 1837 que estableix:

Sobirania nacionalDivisi de poders Drets individuals dels ciutadans

Constituci de 1845:dona mplies atribucions al monarca.

Durant el Sexenni Democrtic (1868-1874) s'estableix per primera vegada el sufragi universal mascul i es proclama la Primera Repblica.

A l'ltim quart del s XIX se restaura la monarquia amb Alfons XII :

Monarquia parlamentria i constitucional.

Durant el s XIX la poblaci espanyola va crixer de manera notable.

En general, la revoluci agrcola i industrial a Espanya va patir un retard notable respecte d'altres pasos d'Europa.

Com a conseqncia d'aix durant el s XIX la major part d'Espanya era eminentment agrcola (molts agricultors sense terres seguien treballant com a jornalers amb sous molt baixos)

La poblaci espanyola

Noms dues regions varen comenar un procs d'industrialitzaci: Catalunya: indstria txtil

Pas Basc: indstria siderrgica.

La societat estamental es va anar transformant poc a poc per la poca industrialitzaci del pas va comportar un desenvolupament insuficient de la burgesia industrial i dels obrers.

L'art del segle XIX

PinturaFrancisco de Goya s una de les mximes figures de la pintura espanyola.

Les seves primeres obres representen escenes populars de caire festiu.

Va ser pintor de Carles III i Carles IV i va retratar l'ambient cortes i aristocrtic.

Als ltims anys se centr en els horrors de la guerra i els sofriments del poble.

Escultura

En aquesta poca moltes escultures adquereixen un carcter pblic i els carrers i les places s'ompliren d'obres.

Destaquen: Jos lvarez Cubero, Ricardo Bellver i Mari Benlliure.

Arquitectura

Durant el s XIX es va imposar l'arquitectura del ferro.

El ferro simbolitzava la nova era industrial i el seu s va permetre que els edificis assolissin una altura i una lluminositat fins aleshores desconegudes.

La Torre Eiffel a Pars s la construcci ms emblemtica.

Al final del s XIX va sorgir un moviment artstic a Europa: el Modernisme.

L'art modernista va tenir la mxima expressi en l'arquitectura, per tamb va integrar pintura i escultura aix com altres arts decoratives.

S'inspira en les formes i en els colors de la natura.

Se caracteritza per l's de: fusta, ferro forjat, vidre, cermica... i per l'exuberncia de les formes.

El Modernisme

A Espanya el gran protagonista del Modernisme va ser Antoni Gaud.