tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana

COLEGIO ESCOLAPIASGANDIA

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema 1/ , 25 46701- . 962 965 096 C San Rafael Gandia Tfno .info@escolapiasgandia es

. .www escolapiasgandia es

1

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I . . .Copyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia es www escolapiasgandia es

2

Gran poder polític i econòmic

Corona d'Aragó expansió per la mediterrània

Propostes de reforma de l'església

Arnau de Vilanova

Ramón Llull

Mitjançant la literatura

En contra de

Acumulació de riquesa

Relaxació dels costums

religiosos

Franciscans Dominicans

Gràcies al sistema feudal


3

Cisma d’Occident

Abandonament de les creences religioses per superar la crisi

Fer conèixer la doctrina de l’

església

Per fervor religiós

Es va convertir a

d'islam Isabel de

Villena

Defensava les dones de l'època

Hi ha dos papesCrisi demogràfica

Pandèmies Males collites

Guerres Aragó

Francesc Eiximenis

San Vicent Ferrer

Anselm Turmeda

Compromís de Casp

Mort de Martí l’Humà sense descendència

Successor: Ferran d’AntequeraDinastia dels Trastàmara

Introduirà el castellà a la cort


4

TENDÈNCIES

Dependència de laliteratura

trobadoresca

Corrent realista i satíric

Apologia del cristianisme

Humanisme italiàTardor medieval

Goig i plaer de viure

Pere i Jaume MarchGilabert de Pròixida

Andreu FebrerAnselm Turmeda

Francesc EiximenisSan Vicent Ferrer

Bernat MetgeAntoni Canals


5

• L’Esglèsia havia esdevingut el principal centre de promoció cultural.• Recuperació, còpia i traducció d’obres de l’antiguitat clàssica que no

haurien arribat als nostres dies• Naixement de les universitats a partir del s.XII: París, Bolonya, Oxford,

Tolosa, Avinyò, Montpeller...• Es difon l’escolàstica = pràctica de reflexionar sobre Déu i la natura a partir

d’uns principis racionals adaptats dels textos d’Aristòtil• Escriptor vinculat a la cultura eclesiàstica= missatger entre la doctrina

cristiana i el públic.• Textos de caràcter instructiu: sermons, vides de sants...• Llatí continua sent llengua de cultura fins el s. XIV on el català es converteix

en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies

• Alguns escriptors religiosos exerciren gran influència sobre determinats monarques

• Francesc Eiximenis aconsellava Martí l’Humà• San Vicent Ferrer intervingué en el Cisma d’Occident a favor de

Ferran d’Antequera• Isabel de Villena serà protegida de la reina Maria, esposa d’Alfons el

Magnànim


6

VIDA OBRA

• Nascut a Girona (1330)

• Família burgesa

• Frare franciscà

• Estudià teologia en les universitats més prestigioses d’Europa

• Durant 25 anys visqué a València on escrigué la major part de la seua obra

• Va fruir d’un gran prestigi

• Sembla que morí a Perpinyà el 1409

• Obra extensíssima, comparable a la de Llull• De gran difusió

• Objectiu: instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristià

• Propòsit moralitzador i didàctic

• Sintetitza la ideologia cristiana medieval

• Prosa plena de matisos, elegant i expressiva

• Contínues referències a la vida quotidiana

• Expressivitat pròxima al llenguatge oral


7

OBRES

Lo Crestià El llibre dels àngels El llibre de les dones

Mena d’enciclopèdia de l’home cristià

Exposa els fonaments de la religió cristiana

Llibre de més èxit i popularitat

To planer i popularInstrucció religiosa

Tractat d’angelologia

Tactat sobre les virtuts i els vicis femenins

Punt de vista misògin


8

VIDAOBRA

• Nasqué a València 1350• Frare dominicà• Ensenyà teologia• Conseller de reis i papes (Benet XIII)• Intervingué en el Cisma d’Occident• 1412 participà en el Compromís de Casp a favor de Ferran d’Antequera• Vida nómada, dedicada a sermonejar per tota Europa• Morí a Vannes (Bretanya) 1419

• Objectiu: No va ser mai literari, ja que ni escrivia els sermons (els copiaven els seus reportadors) Reformar els costums i la corrupció que s’estenia en la societat Pretenia una conversió dels vicis en virtuts i no la conversió dels no creients• Com a gran predicador dominà l’art de l’oratòria, les homilies eren seguides com a vertaders espectacles• Les intervencions duraven entre 3 i 6 hores• Recursos teatrals: gestos, plors, diàlegs,onomatopeies...


9

Gran domini de l’artde l’oratòria

Recursos i tècniques literàries per a captarl’atenció dels oients

Llenguatge: viu, fresci espontani

Amb col.loquialismesAlteracions sintàctiquesModismes i frases fetes

Ús abundant de l’exemple, paràboles,

faules, miracles...Recull de màximes

i proverbis

Recursos teatrals:plors, gesticulació,

diàleg, onomatopeies,

Estructura – 3 Parts:Introducció

Enunciació del temaFinal

Adaptacions dels textos bíblics

Retracten l’ambient dela societat de finals

del S. XIV


10

VIDA

OBRA• Va nàixer a Mallorca a mitjan s. XIV• Frare franciscà• Estudià a Lleida i a Bolonya on s’interessà per la religió musulmana• Als 35 anys renuncià del cristianisme i es convertí a l’Islam (crisi provocada pel Cisma d’Occident)• Va obtenir diversos càrrecs i distincions• El papa Benet XIII va intentar fortament que tornara al cristianisme, però no ho aconseguí

• Finalitat moralitzant com la dels seus contemporanis.• Però amb una perspectiva escèptica molt més moderna


11

OBRES

La ThufaLlibre dels bons amonestaments

Disputa de l’asePolèmica sobre la superioritat de l’home sobre les bèsties

Disputa entre l’autor i un ase ronyós, encarnació de l’esperit burlesc de l’autor

• Escrita en àrab• Apologia de l’Islam i crítica al Cristianisme

• En vers• Recull de bons consells basats en la moral cristiana

•Escrita en prosa catalana• L’ase ridiculitza tots els

arguments de l’home i sobretot que l’home siga fet a semblança de Déu


12

VIDA OBRA

• Educat en l’ambient llatinitzant de la Cancelleria• Problemes com a funcionari reial• Processat i empresonat per la mort de Joan I• Rehabilitat per Martí l’Humà• Exponent de l’humanisme en les nostres lletres, però encara té molts elements medievals

• Obra més destacada: Lo Somni

• Intenció: captar per a ell mateix el perdó del nou rei Martí l’Humà i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius

• Estructura de diàleg

• Prosa elegant a l’estil del llatí clàssic


13

VIDA OBRA

• Elionor de Villena nasqué a València el 1430• Filla il·legítima d’Enric de Villena• En quedar òrfena va ser acollida per la seua cosina, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim• En complir 15 anys es va fer franciscana amb el nom d’Isabel• Abadessa del Convent de la Trinitat de València• La seua vida transcorregué entre la contemplació espiritual i la literatura• Morí víctima de l’epidèmia que assolà València el 1490

• Obra més important: Vita Christi• Obra hagiogràfica• Objectiu: mostrar la humanitat de Jesucrist i moure a la reflexió pietosa, encara que el paper protagonista correspon a la Mare de Déu • Escrita des d’una perspectiva femenina i franciscana• Destacat protagonisme de les dones• Tot i tractar-se d’una obra fonamentalment religiosa probablement fou escrita com a rèplica al corrent misògin de l’Espill de Jaume Roig• Destaca la naturalitat i la senzillesa• Llenguatge senzill, detallisme domèstic,ús de diminutius• Barreja les escenes domèstiques


14

LA SOCIETAT OBSERVADA PER EIXIMENIS

El regiment de la cosa públicaUna de les obres fonamentals d’EiximenisTractat de política que va dedicar als jurats (governants) de València, on els aconsellava com calia governar la ciutat

Entre los altres oficis que posen la cosa pública en bon estament són los mercaders, car terra on mercaderia corre e abunda, tostemps és plena, e fèrtil e en bon estament. Per tal, los mercaders [...] deuen ésser favorits sobre tota gent seglar del món, car [...] los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa pública, e són menjar dels pobles, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment. Sens mercaders les comunitats caen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se’n ploren. Car cavallers ne ciutadans que viuen de rendes no curen de grans almoines; solament mercaders són grans almoiners [...]E creu sens dubte que nostre Senyor Déu los fa misericòrdia especial, en mort e en vida,per lo gran profit que fan a la cosa pública, e per los grans treballs que sofiren en mar e en terra, e per les grans pèrdues que sofiren sovint [...] e per les grans ànsies en què tostemps viuen.

Frances EiximenisRegiment de la cosa pública, cap.33,pp.168-169


15

1. Eiximenis oposa els mercaders a altres classes o grups socials.Quins?

Als cavallers i ciutadans que viuen de rendes

2. En què es basa l’oposició?

Els mercaders no viuen de rendes i donen més almoines

3. A qui otorga la superioritat i com argumenta que són superiors?

Als mercaders4. En un text tan breu apareix resumida tota una mentalitat. Com la qualificaries?

5. Regiment és una paraula polisèmica. Quins dos sentits té?

6. Busca un sinònim de cosa pública. Quin és l’origen de la paraula república?

Mentalitat burgesa basada en el risc i el guany en el negoci; oposat a viure de renda, a la simple conservació i gaudi del patrimoni heretat o concedit per un senyor (mentalitat aristocràtica)

Acció de regir /// Cos de tropa a les ordres d’un coronel

Bé comú // assumptes públics. Res pública, que vol dir “cosa pública”


16

• En el gravat que il.lustra el Regiment de la cosa pública podem identificar diversos elements significatius. Sabries assenyalar qui és l’autor del llibre? Quins elements et permeten identificar-lo?

1. Els personatges que apareixen agenollats són els membres del govern municipal de València, al qual Eiximenis va dedicar el seu llibre. Quants en són? Com es deia el seu càrrec?

1. Enfront d’Eiximenis apareix l’àngel custodi, protector de la ciutat. Quins dos personatges apareixen a la seua esquerra? Què simbolitzen?

4. Reconeixes el monument que apareix al fons de la composió? Què creus que simbolitza?

Perquè apareix representat amb un llibre en les mans

Sis. S’anomenaven jurats.

Els macers. Escorten (a les processons de hui en dia també apareixen), anuncien o representen l’autoritat

Les Torres de Serrans. Simbolitzen la ciutat de València


17

FRANCESC EIXIMENIS I SANT VICENT FERRER

Com que sant Vicent Ferrer ha tingut, i té, tanta popularitat, és lògic que el seu anecdotari siga ben ric i ben significatiu.I també és natural que, per ser-ne tantes, resulte dubtosa l’autenticitat de moltes de les anècdotes que li són atribuïdes.Una de les més conegudes relaciona fra Vicent Ferrer amb fra Eiximenis.L’anècdota a què ens referim es fonamenta en una notació corresponent a l’any 1387 del Libre de memòries, que ens diu que fra Francesc Eiximenis, en veure l’ostentós seguici “de mil·lenar de persones” que acompanyava fra Vicent Ferrer,preguntà irònicament al sant dominic: “Frare Vicent, què fa la bufa?”.Aquesta rònega notícia la complementa la tradició, que assegura que sant Vicent replicà hàbilment: “La bufa va i ve, però no es deté”; el mot “bufa” té ací, evidentment,l’acceptació valenciana popular de “vanitat”.Cal reconéixer que fra Eiximenis, mentor permanent, conscienciós i eficient dels Jurats valencians, tenia dret a considerar-se menystingut, en contemplar els honors tan extraordinaris amb què la ciutat de València rebia mestre Vicent Ferrer[...] A part d’això, hi comptava també la tradicional rivalitat entre els franciscans i els dominics, aleshores molt encesa.Però hi havia alguna cosa més que rivalitat […]Com que la seua mentalitat burgesa és dinàmica, Eiximenis propugna el foment de noves fonts de riquesa, i […] exalta les virtuts burgeses: la laboriositat, el seny, la frugalitat i la respectabilitat. […]Ben al contrari, l’Església Catòlica condemnava globalment el lucre[...]. Sant Vicent Ferrer condemna l’acumulació de béns, car considera que tot lucre és usura, i pretén que el comerç “no es face per multiplicar la riquea,mas tan solament per sustentació de casa”

Manuel Sanchis Guarner“Les raons de la discrepància entre Francesc Eiximenis i sant Vicent

Ferrer” dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano, vol. II, pp. 665-669


18


19

1. De quin personatge dóna una imatge negativa i de quin pecat s’assenyala?

2. De qui ens dóna una imatge positiva i quines qualitats li associa?Dóna una imatge negativa de fra Eiximenis // El pecat de l’enveja

De sant Vicent Ferrer dóna una imatge positiva, ja que li associa com a qualitats: ser un home estimat, tant entre el poble com entre les autoritats (causa de l’enveja que li té Eiximenis); tindre un gran domini de la paraula (és capaç d’improvisar, i respondre amb enginy a les paraules malicioses de Frances Eiximenis

3. Què és la bufa en sentit figurat i propi?Entre altres significats, bufa és la “bossa membranosa que forma part de l’aparell urinari”, que quan es matava un porc o un bou es podia unflar com un globus.En algunes comarques valencianes, bufa vol dir també “globus”. En sentit figurat, bufa significa també vanitat (“anar bufat”,”unflat”.

4. Què devia voler dir el jos metafòric “la bufa va i ve, però no es deté”?La resposta de sant Vicent es devia basar en el doble sentit de les paraules vanitat i globus. Sobretot pel significat de la segona,en el sentit que un globus “va i ve” llà on el du el vent. Podem pensar que pretenia justificar-se dient que la vanitat li havia sobrevingut i que ell no n’era el responsable, sinó les autoritats i la multitud que l’aclamaven. L’afirmació “no es deté” evoca també un ús metafòric de la paraula globus, en el sentit que, com este, la vanitat és capritxosa, canviant i efímera, com el moviment que descriu un globus. Una manera hàbil de demostrar que si la vanitat ara planava sobre sant Vicent, abans ho havia fet sobre el mateix Eiximenis, 20 anys més vell que sant Vicent, i aclamat també al seu dia a València per l’èxit i el reconeixement social.

tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana

Education