l'edat contemporània - 6è
TRANSCRIPT
L’EDAT CONTEMPORÀNIA
L’edat contemporània comença amb dues revolucions:
la revolució francesa...
... i la revolució industrial.
LA REVOLUCIÓFRANCESA
A França, la burgesia rica estava cansada que el rei no els deixés accedir al poder polític i, amb el suport dels camperols, es van revoltar.
La revolució va començar el 14 de juliol de 1789, amb la presa de la Bastilla.
Va suposar la substitució de la monarquia per una república.
Es van abolir els privilegis de la noblesa i el clergat, i es va proclamar la sobirania nacional. Això vol dir que el poder polític prové del poble que el cedeix, temporalment, als seus governants.
Es va proclamar la declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, segons la qual tots els éssers humans havien de ser lliures i tenir els mateixos drets.
Aquests ideals aviat es van estendre per altres estats europeus.
LA REVOLUCIÓINDUSTRIAL
L’invent de la màquina de vapor va permetre augmentar molt la producció. Van aparèixer les fàbriques, que eren unes grans indústries on treballaven moltes persones.
La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors.
A les fàbriques es treballava fins al límit de l’esgotament físic, durant hores i hores (14-16 hores diàries), en condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants. La vida era un seguit de feina amb uns salaris que només permetien l’estricta subsistència. A més, es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet: si no hi havia feina, es feia festa o s’estava malalt, no hi havia salari.
Era un fet corrent que nens i dones treballessin, tant a les fàbriques com a les mines. Els seus sous eren inferiors als dels homes.
A moltes ciutats van sorgir barris obrers, llocs on les condicions de vida eren força dures.
Catalunya es va industrialitzar ben aviat, sobretot en el ram tèxtil. Van aparèixer vapors i colònies.
LA SOCIETATDE CLASSES
Amb la revolució industrial neix el capitalisme. I amb el capitalisme la societat de classes.Hi havia dues grans classes socials:
els empresaris... ... i els obrers.
Els empresaris eren els burgesos propietaris de les fàbriques, que aportaven els diners (capital) per crear-les i fer-les funcionar.
Els obrers o proletariat eren els treballadors que cobraven un sou fix a canvi del seu treball. Per defensar els seus drets els obrers van crear els sindicats.
EL SEGLE XX
El segle XX va venir marcat per la revolució russa i dos grans conflictes bèl·lics: la primera i la segona guerres mundials. Al final de la Segona Guerra Mundial el món va quedar dividit en dos blocs enfrontats en la guerra freda.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va tenir lloc bàsicament a Europa, tot i que hi van intervenir exèrcits d’altres continents.
La causa van ser les rivalitats econòmiques i la pugna pel domini dels territoris colonials.
El nou armament i la durada de la guerra va provocar molts morts i ferits.
Vuit milions de morts i sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts. Els països queden en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques....
Per primera vegada en una guerra es va fer servir gas....
... carros de combat....
... avions ...
... vaixells ...
... submarins ...
... i es va bombardejar la població civil.
Mentrestant a Alemanya les condicions eren molt difícils. Derrotada a la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles li havia imposat unes condicions molt dures:• havia perdut part del seu territori• havia de pagar unes indemnitzacions altíssimes als països guanyadors .• va haver de reduir molt el seu exèrcit.
LA REVOLUCIÓ RUSSA
A Rússia hi manava el Tsar (la paraula tsar vol dir Rei o Emperador). A finals del segle XIX va arribar al poder Nicolau II.
Hi havia una monarquia absolutista, i les condicions de vida de la gent eren força dures, amb una societat gairebé feudal.
Hi va haver una revolució socialista protagonitzada pels treballadors, que volia instaurar una societat sense classes.
Van detenir el Tsar Nicolau II i la seva família i, després de tenir-los presoners durant algun temps, els van executar.
El nou govern es va unir amb altres estats del seu entorn i va néixer la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser deguda a la invasió d’estats veïns per part de l’Alemanya nazi. La seva intenció era crear un imperi de caire totalitari i racista.
Els principals països aliats eren:Gran Bretanya, França, Polònia, Canadà, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda,Noruega, Països Baixos, Bèlgica, Grècia , la Unió Soviètica i els Estats Units d'Amèrica.
Els països de l’eix eren:Alemanya, Itàlia, l'Imperi del Japó, Romania, Hongria, Bulgària i Iugoslàvia
A Alemanya manava Adolf Hitler, cap del partit nazi. El nazisme era una ideologia totalitària que es basava en:
Primacia de l'Estat sobre l'individu i sobre qualsevol altra entitat.
Creença en el racisme i la seva aplicació pràctica en forma de segregació racial, exclusió, eugenèsia i violència: la raça nòrdica alemanya era considerada la "raça ària", mentre que la resta formava una jerarquia de "races inferiors", amb els jueus rebent la pitjor consideració.
Això va portar a la persecució i la mort de molta gent, especialment jueus.
Exaltació d'un guia o Führer.
Defensa de l'imperialisme: Alemanya tenia el dret a envair els territoris que creia seus.
Militarisme i violència. Com en d'altres ideologies totalitàries, la violència i la guerra eren exaltades.
La Segona Guerra Mundial va afectar, directament o indirecta, els cinc continents. Es va combatre a quatre continents (menys a Amèrica) i a tots els oceans. Hi participaren 72 països, es van mobilitzar 110 milions d'homes i hi va haver uns 60 milions de morts.
En la primera fase de la guerra, fins al final del 1941, Alemanya i els seus aliats van aconseguir triomfs tan espectaculars que semblava que el món quedaria sota un nou ordre feixista; de fet, bona part d'Europa va caure sota el domini nazi.
Al desembre de 1941 hi ha un fet clau en la guerra: un Japó ambiciós ataca la base naval nord-americana de Pearl Harbor, al Pacífic, i els Estats Units, fins llavors neutrals, decideixen entrar en la guerra.
La participació dels americans va cambiar la sort dels aliats. A partir de llavors, les forces s'anaren equilibrant fins a arribar a la victòria definitiva dels aliats, que van fer valer la seva superioritat material.
L’exèrcit alemany es va rendir el 7 de maig de 1945, i això va significar el final de la guerra a Europa. Guerra, però, que va continuar al Pacífic entre els aliats i el Japó.
El mes de juliol de 1945 va finalitzar la construcció de la primera bomba atòmica. El President dels Estats Units va justificar la utilització d'aquesta nova arma per obligar el Japó a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba atòmica va explotar sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara més gran de ferits.
Com que el govern japonès no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llançada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucció semblants.
Així va acabar la Segona Guerra Mundial, un conflicte bèl·lic que va afectar a la majoria de les nacions del món. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i va significar la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, sent el conflicte més mortífer a la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Espanya no va participar a la Segona Guerra Mundial, ja que acabava de sortir de la Guerra Civil.L’any 1931 els governants elegits democràticament van proclamar la Segona República i el rei va abandonar el país.
L’any 1936 una part de l’exèrcit es va revoltar i va intentar enderrocar el govern escollit democràticament. Part de l’exèrcit es va mantenir fidel al govern i va començar així la Guerra Civil Espanyola, que duraria fins el 1939.
Aquesta guerra va enfrontar dos bàndols:• els republicans que defensaven la República i la democràcia.• els franquistes que volien un sistema polític autoritari. Rebien aquest nom com a seguidors del principal general colpista, Francisco Franco.
Després de tres anys de guerra, els franquistes van aconseguir la victòria i van instaurar una dictadura amb Francisco Franco com a cap d’estat.
Molts republicans van haver de fugir a l’exili.
I molts altres van acabar a camps de presoners.
La Guerra Civil va deixar més de 500 000 morts, 300 000 exiliats i 300 000 presos polítics.
Pel que fa a Catalunya cal comptar un mínim de 38.500 soldats republicans i 2.900 franquistes morts. Al costat d'aquest hi ha les víctimes de la repressió del 1936 a 1939 que serien unes 8.500, mentre que la repressió franquista va causar entre 1938 i 1953 unes 4.000 víctimes. Finalment, les dels bombardejos serien unes 5.500.
El general Franco va imposar una dictadura de caire feixista. Només permetia un partit polític que era controlat pel govern. La resta de partits i sindicats van ser prohibits.
També es van prohibir les llengües o cultures que no fossin la castellana. Per fer complir les seves lleis la dictadura exercia una forta repressió.
Els moviments artístics
Durant l’edat contemporània es van anar succeint diversos moviments artístics. Ara en veurem els principals.
El romanticisme (segle XIX) volia representar el poder de la naturalesa.
L’impressionisme (segle XIX) volia reflectir les impressions que causa la realitat, més que no pas la seva forma.
L’expressionisme (segle XX) volia expressar sensacions distorsionant les formes.
El cubisme (segle XX) pretenia observar la realitat des de diferents punts de vista; per això les formes queden com trencades i es tornen a reconstruir.
El surrealisme (segle XX) intentava representar la imaginació i els somnis.
