26.02.2015 ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE ?· modificació de la instal·lació (p.ex. la substitució…

Download 26.02.2015 ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE ?· modificació de la instal·lació (p.ex. la substitució…

Post on 22-Nov-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 26.02.2015ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001 PROCEDNCIA

    ALLEGACIALLEGACI ACCEPTACI

    S/NOMOTIVACI

    Decret en general COEIC Deixar d'usar la paraula enllumenament perqu es considera que no s freqent entre els professionals.

    NO s lingsticament correcte. No es deixa d'usar la paraula enllumenament perqu la Llei 6/2001 fa referncia als enllumenaments, i per tant caldria modificar la Llei per tal de deixar dusar aquesta paraula.

    Decret en general COEIC Correccions ortogrfiques PARCIALMENT Es recullen les correccions de larticle 2, 4.1.l, 4.1.e i lapartat 9.3 de lannex 1. No es recull lobservaci de larticle 4.1.b i 4.1.c, ats que la unitat de potncia del sistema internacional s el watt i el diccionari de la llengua catalana no recull la paraula Vat.

    Decret en general ACM Sollicita es prevegi una lnea de subvencions per l'adequaci de l'enllumenat pblic

    NO No es recull en el text del Decret perqu l'article 14 de la Llei 6/2001 ja contempla ajuts especfics per a promoure l'adaptaci dels enllumenats exteriors a la normativa; aquests ajuts els dota el Departament de Territori i Sostenibilitat en funci de la disponibilitat pressupostaria de cada exercici.

    prembul ...La illuminaci artificial durant la nit s un dels requisits imprescindibles per a lhabitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i s tamb necessria per a la realitzaci dun gran nombre dactivitats ldiques, comercials o productives, a ms millora la seguretat vial i ciutadana, refora la prevenci de riscos laborals en espais concrets, i s necessria per garantir la seguretat industrial de determinades installacions..

    REECL Alleguen que cal matissar "millora de la seguretat ciutadana". I diferenciar eficincia energtica i estalvi energtic, ja que porta confusi en lobjecte del decret perqu sembla prioritari l'estalvi enfront la protecci del medi natural nocturn.

    PARCIALMENT Es desestima la part d'eficincia ja que una de les finalitats de la Llei 6/2001 i el Decret s millorar l'eficincia energtica i promoure l'estalvi d'energia i de recursos naturals. S'accepta la part de millora de la seguretat i s'elimina la paraula vial que acompanyava el concepte de seguretat, ats que la illuminaci artificial no t perqu comportar una millora de la seguretat vial.

    prembul, nov pargraf

    La Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenament per a la protecci del medi nocturn, regula l'ordenaci ambiental de la illuminaci per a la protecci del medi nocturn amb la finalitat de mantenir, al mxim possible, les condicions naturals d'aquestes hores en benefici de les persones, de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l'eficincia energtica de la illuminaci exterior, d'evitar la intrusi de llum artificial a lentorn domstic i al medi, i de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminaci lumnica sobre els ecosistemes i la visi del cel.

    Cel Fosc Alleguen substituir ...en benefici de les persones,... per: en benefici de la salut de les persones. La ra s que quan es va elaborar la Llei no es coneixien com ara les afectacions de la contaminaci lumnica sobre la salut humana.

    NO Es desestima l'allegaci perqu el concepte de en benefici de les persones s un concepte ms ampli i adequat a lobjectiu de la Llei, mentre el concepte de salut constreny lactual redactat. A ms, si b hi ha estudis que demostren efectes sobre la salut, aquests estan fets amb illuminaci interior i no exterior com s l'objecte del Decret.

    4 (s'afegeix l'apartat 4.1.l)

    Allegaci a l'article en general CCETIC Introduir definici de modificaci S S'ha introdut la definici de modificaci de la installaci en l'article 4.1.l. s necessari introduir aquest concepte, ja que l'article 3, d'mbit d'aplicaci, el preveu i s'ha constat que pot portar a confusi i generar dubtes sobre en quin moment es considera modificaci de la installaci (p.ex. la substituci d'una lmpada al final de la seva vida til no es considera modificaci a efectes jurdics). Per la seva definici s'ha utilitzat el mateix criteri que el Reial decret 1890/2008, d'eficincia energtica en installacions d'illuminaci exterior i mantenint aix la coherncia amb la normativa estatal.

    4 (s'afegeix l'apartat 4.2.c)

    Allegaci a l'article en general COEIC Incloure la definici de llum per millorar la de la Llei 6/2001, que s incomplerta

    S S'ha introdut la definici de llum, en desenvolupament del concepte de llum regulat a la Llei 6/2001, de 31 de maig, en l'article 4.2.c

    4.1.a Definicions1. A les definicions contingudes a l'article 4 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, cal afegir, als efectes d'aquest Decret, les segents:a) Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera. Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins que rep una fracci del cel que abasta un angle slid dun segon darc quadrat. La unitat s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 ).

    Cel Fosc Alleguen modificar la definici de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins procedent del cel per unitat de superfcie i d'angle slid. La unitat en cada banda fotomtrica s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomtrica requerida. Recomanem que es faci referncia al filtre astronmic V per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

    PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definici de brillantor, per no es fa referncia al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definici i seria ms propi d'una instrucci tcnica.

    4.1.a REECL Alleguen modificar la definici de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins procedent del cel per unitat de superfcie i d'angle slid. La unitat en cada banda fotomtrica s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomtrica requerida. Recomanem que es faci referncia al filtre astronmic V per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

    PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definici de brillantor, per no es fa referncia al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definici i seria ms propi d'una instrucci tcnica.

    4.1.d (ara 4.1.e) Enllumenat exterior especfic: el de superfcies, enllumenades amb objectius de possibilitar la correcta activitat antropognica. Es considera enllumenat exterior especfic entre daltres lenllumenat exterior dequipaments, lenllumenat exterior dedificis, aparcaments a laire lliure, parcs i jardins, etc.

    Cel Fosc Demanen ampliar lenumeraci dexemples d'enllumenat especfic, de la segent manera: "Es considera enllumenat exterior especfic els tipus denllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de tnels, rotondes, tnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, rees de treball en exterior aix com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar ms la definici a la tipificaci del R.D.1890/2008.

    PARCIALMENT S'afegeixen noms aquells exemples que sn d'illuminaci exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

    4.1.d (ara 4.1.e) REECL Demanen ampliar lenumeraci dexemples d'enllumenat especfic, de la segent manera: "Es considera enllumenat exterior especfic els tipus denllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de tnels, rotondes, tnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, rees de treball en exterior aix com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar ms la definici a la tipificaci del R.D.1890/2008.

    PARCIALMENT S'afegeixen noms aquells exemples que sn d'illuminaci exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

  • 4.1.j (ara 4.1.k) Luminncia: magnitud fotomtrica relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts d'un cos llumins. s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie reflectida per la mateixa superfcie en la direcci de lull de lobservador. El smbol s L. La seva unitat s la candela per metre quadrat (cd.m-2).

    Cel Fosc Alleguen que la definici de luminncia s incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfcie" limita la definici. Proposen: s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie del feix de llum que es propaga en la direcci de lull de lobservador

    PARCIALMENT Es modifica la definici, no s'est tcnicament d'acord amb la definici proposada, i es considera correcte utilitzar la definici que contenia l'anterior Decret 82/2005.

    4.1.j (ara 4.1.k) REECL Alleguen que la definici de luminncia s incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfcie" limita la definici. Proposen: s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie del feix de llum que es propaga en la direcci de lull de lobservador

    PARCIALMENT Es modifica la definici, no s'est tcnicament d'acord amb la definici proposada, i es considera correcte utilitzar la definici que contenia l'anterior Decret 82/2005.

    4.1.o (nou punt derivat d'una allegaci de

    l'annex 2 apartat 2)

    AEQT Solliciten que en l'annex 2 apartat 2 es modifiqui el lmit de percentatge de FHS per a zones E3 sigui del 10% en horari de nit, ja que els llums per a zones Ex tenen un FHS mnim del 6%, o establir les zones EX com excloses del lmit del 5% de FHS.

    S'accepta l'allegaci deixant exemptes les zones EX del compliment daquests lmits i per la seva correcte aplicaci es considera necessari afegir la definici d'aquestes zones, per tant s'ha afegit la definici de Zones Ex a l'article 4.1.o.

    5.c Les zones E3, amb una protecci moderada de la contaminaci lumnica, sn les rees que el planejament urbanstic classifica com a sl urb o urbanitzable, excepte les rees que sn zona E1, E2 o E4. Tamb es classifiquen com zones E3 els espais d's intensiu durant la nit per lalta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o doci, situats en sl no urbanitzable, que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matria de medi ambient aprova.La illuminaci en rees de zones E3 properes a punts de referncia, zones E1 o zones aqutiques marines i continentals ha de ser especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi.

    TTADUSA Solliciten qualificar les pistes d'esqu com a zones E3. Consideren que els criteris de zonificaci de la proposta de decret, que es basen en la classificaci del sl, no sn adequats, doncs no satisfan ladequada soluci de la protecci lumnica. La zonificaci basada en normes urbanstiques s objectiva per saparta de la realitat econmica i no t cap relaci amb la causa-efecte. En lmbit de les pistes desqu aquesta classificaci pot provocar problemes en la seguretat dels practicants de lesport, cosa que va en contra de lesperit de la Llei.

    NO La zonificaci basada en la classificaci del sl es considera la forma ms adequada de prevenir la contaminaci lumnica en funci de la vulnerabilitat de lentorn. El Decret 82/2005 ja ho feia aix, i el RD 1890/2008 deficincia de l'estat tamb. De tota manera, el fet que siguin E2 en cap cas suposa comprometre la seguretat dels esquiadors, doncs la tipologia de llum per a una pista desqu ve establerta per larticle 12.4 del decret, que ja habilita a qu sautoritzin les condicions adequades a cada installaci, en funci de la tipologia de prctica que es vol portar a terme. Cal considerar que amb la nova versi del Decret, una vegada valorades totes les allegacions, les caracterstiques d'illuminaci de l'activitat esportiva sn les mateixes en zona E2 vespre (que s quan funcionen les pistes d'esqu) que en zona E3. A ms, pel que fa a nivells dilluminaci, l'article 12.4 no fa referncia a les zones de protecci sin a les condicions especfiques de la prctica de l'esport, remetent a la norma especfica (UNE-EN 12193, illuminaci dinstallacions esportives).

    5.d Les zones E4, amb una protecci menor de la contaminaci lumnica, sn de sl urb d's intensiu durant la nit per lalta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o doci, que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matria de medi ambient aprova. No poden classificar-se com a zona E4 els espais que estan a menys de 2 km d'una zona E1

    Cel Fosc Proposen una distncia mnima entre E1 i E4 de 30 km NO Es considera que establir les condicions proposades dificultaria la implantaci de noves zones E1 o punts de referncia, en un pas que per les seves dimensions es donen moltes situacions en qu les zones urbanes estan a tocar de zones protegides.

    5.d REECL Alleguen que la distncia mnima entre una E1 i una E4 s insuficient. Proposen les distancies establertes en la CIE 126 i en la Guia tcnica de aplicaci: eficincia energtica en installacions de alumbrado exterior Guia EA-03 del MIET, on es recupera la publicaci CIE 126, i en la que es recomana que la distncia existent entre una E4 i un punt de referncia amb zona E1, ha de ser de 100 Km.

    NO L'esmentada CIE estableix aquesta distncia entre E1 i E4 quan la E1 s un punt de referncia (figura de mxima protecci) i no per a qualsevol zona E1 com es demana a l'allegaci. Lactual redactat compleix amb les recomanacions de la CIE 126 de protegir el punt de referncia (en la disposici addicional sisena es limiten els 100 km a una E4 pel punt de referncia del Montsec) i tamb permet establir altres punts de referncia en el territori catal, si escau. La limitaci de 2 km d'una zona E4 a una zona E1, sha constatat que es un criteri adequat i realista, tal com sha reflectit amb el mapa de la protecci envers la contaminaci lumnica aprovat el 2007.

    5.d PAM Alleguen que la distncia mnima entre una E1 i una E4 s insuficient, i ho consideren contradictori amb la CIE 126-1997.

    NO L'esmentada CIE estableix aquesta distncia entre E1 i E4 quan la E1 s un punt de referncia (figura de mxima protecci) i no per a qualsevol zona E1 com es demana a l'allegaci. Lactual redactat compleix amb les recomanacions de la CIE 126 de protegir el punt de referncia (en la disposici addicional sisena es limiten els 100 km a una E4 pel punt de referncia del Montsec) i tamb permet establir altres punts de referncia en el territori catal, si escau. La limitaci de 2 km d'una zona E4 a...

Recommended

View more >