26.02.2015 article proposta de decret de .modificació de la instal·lació (p.ex. la substitució

Download 26.02.2015 ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE .modificació de la instal·lació (p.ex. la substitució

Post on 22-Nov-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 26.02.2015ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001 PROCEDNCIA

    ALLEGACIALLEGACI ACCEPTACI

    S/NOMOTIVACI

    Decret en general COEIC Deixar d'usar la paraula enllumenament perqu es considera que no s freqent entre els professionals.

    NO s lingsticament correcte. No es deixa d'usar la paraula enllumenament perqu la Llei 6/2001 fa referncia als enllumenaments, i per tant caldria modificar la Llei per tal de deixar dusar aquesta paraula.

    Decret en general COEIC Correccions ortogrfiques PARCIALMENT Es recullen les correccions de larticle 2, 4.1.l, 4.1.e i lapartat 9.3 de lannex 1. No es recull lobservaci de larticle 4.1.b i 4.1.c, ats que la unitat de potncia del sistema internacional s el watt i el diccionari de la llengua catalana no recull la paraula Vat.

    Decret en general ACM Sollicita es prevegi una lnea de subvencions per l'adequaci de l'enllumenat pblic

    NO No es recull en el text del Decret perqu l'article 14 de la Llei 6/2001 ja contempla ajuts especfics per a promoure l'adaptaci dels enllumenats exteriors a la normativa; aquests ajuts els dota el Departament de Territori i Sostenibilitat en funci de la disponibilitat pressupostaria de cada exercici.

    prembul ...La illuminaci artificial durant la nit s un dels requisits imprescindibles per a lhabitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i s tamb necessria per a la realitzaci dun gran nombre dactivitats ldiques, comercials o productives, a ms millora la seguretat vial i ciutadana, refora la prevenci de riscos laborals en espais concrets, i s necessria per garantir la seguretat industrial de determinades installacions..

    REECL Alleguen que cal matissar "millora de la seguretat ciutadana". I diferenciar eficincia energtica i estalvi energtic, ja que porta confusi en lobjecte del decret perqu sembla prioritari l'estalvi enfront la protecci del medi natural nocturn.

    PARCIALMENT Es desestima la part d'eficincia ja que una de les finalitats de la Llei 6/2001 i el Decret s millorar l'eficincia energtica i promoure l'estalvi d'energia i de recursos naturals. S'accepta la part de millora de la seguretat i s'elimina la paraula vial que acompanyava el concepte de seguretat, ats que la illuminaci artificial no t perqu comportar una millora de la seguretat vial.

    prembul, nov pargraf

    La Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenament per a la protecci del medi nocturn, regula l'ordenaci ambiental de la illuminaci per a la protecci del medi nocturn amb la finalitat de mantenir, al mxim possible, les condicions naturals d'aquestes hores en benefici de les persones, de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l'eficincia energtica de la illuminaci exterior, d'evitar la intrusi de llum artificial a lentorn domstic i al medi, i de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminaci lumnica sobre els ecosistemes i la visi del cel.

    Cel Fosc Alleguen substituir ...en benefici de les persones,... per: en benefici de la salut de les persones. La ra s que quan es va elaborar la Llei no es coneixien com ara les afectacions de la contaminaci lumnica sobre la salut humana.

    NO Es desestima l'allegaci perqu el concepte de en benefici de les persones s un concepte ms ampli i adequat a lobjectiu de la Llei, mentre el concepte de salut constreny lactual redactat. A ms, si b hi ha estudis que demostren efectes sobre la salut, aquests estan fets amb illuminaci interior i no exterior com s l'objecte del Decret.

    4 (s'afegeix l'apartat 4.1.l)

    Allegaci a l'article en general CCETIC Introduir definici de modificaci S S'ha introdut la definici de modificaci de la installaci en l'article 4.1.l. s necessari introduir aquest concepte, ja que l'article 3, d'mbit d'aplicaci, el preveu i s'ha constat que pot portar a confusi i generar dubtes sobre en quin moment es considera modificaci de la installaci (p.ex. la substituci d'una lmpada al final de la seva vida til no es considera modificaci a efectes jurdics). Per la seva definici s'ha utilitzat el mateix criteri que el Reial decret 1890/2008, d'eficincia energtica en installacions d'illuminaci exterior i mantenint aix la coherncia amb la normativa estatal.

    4 (s'afegeix l'apartat 4.2.c)

    Allegaci a l'article en general COEIC Incloure la definici de llum per millorar la de la Llei 6/2001, que s incomplerta

    S S'ha introdut la definici de llum, en desenvolupament del concepte de llum regulat a la Llei 6/2001, de 31 de maig, en l'article 4.2.c

    4.1.a Definicions1. A les definicions contingudes a l'article 4 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, cal afegir, als efectes d'aquest Decret, les segents:a) Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera. Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins que rep una fracci del cel que abasta un angle slid dun segon darc quadrat. La unitat s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 ).

    Cel Fosc Alleguen modificar la definici de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins procedent del cel per unitat de superfcie i d'angle slid. La unitat en cada banda fotomtrica s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomtrica requerida. Recomanem que es faci referncia al filtre astronmic V per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

    PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definici de brillantor, per no es fa referncia al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definici i seria ms propi d'una instrucci tcnica.

    4.1.a REECL Alleguen modificar la definici de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: s la brillantor o resplendor atribuble a la radiaci de fonts o objectes celestes i a la luminescncia de les capes altes de latmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux llumins procedent del cel per unitat de superfcie i d'angle slid. La unitat en cada banda fotomtrica s magnituds per segon darc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomtrica requerida. Recomanem que es faci referncia al filtre astronmic V per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

    PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definici de brillantor, per no es fa referncia al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definici i seria ms propi d'una instrucci tcnica.

    4.1.d (ara 4.1.e) Enllumenat exterior especfic: el de superfcies, enllumenades amb objectius de possibilitar la correcta activitat antropognica. Es considera enllumenat exterior especfic entre daltres lenllumenat exterior dequipaments, lenllumenat exterior dedificis, aparcaments a laire lliure, parcs i jardins, etc.

    Cel Fosc Demanen ampliar lenumeraci dexemples d'enllumenat especfic, de la segent manera: "Es considera enllumenat exterior especfic els tipus denllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de tnels, rotondes, tnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, rees de treball en exterior aix com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar ms la definici a la tipificaci del R.D.1890/2008.

    PARCIALMENT S'afegeixen noms aquells exemples que sn d'illuminaci exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

    4.1.d (ara 4.1.e) REECL Demanen ampliar lenumeraci dexemples d'enllumenat especfic, de la segent manera: "Es considera enllumenat exterior especfic els tipus denllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de tnels, rotondes, tnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, rees de treball en exterior aix com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar ms la definici a la tipificaci del R.D.1890/2008.

    PARCIALMENT S'afegeixen noms aquells exemples que sn d'illuminaci exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

  • 4.1.j (ara 4.1.k) Luminncia: magnitud fotomtrica relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts d'un cos llumins. s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie reflectida per la mateixa superfcie en la direcci de lull de lobservador. El smbol s L. La seva unitat s la candela per metre quadrat (cd.m-2).

    Cel Fosc Alleguen que la definici de luminncia s incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfcie" limita la definici. Proposen: s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie del feix de llum que es propaga en la direcci de lull de lobservador

    PARCIALMENT Es modifica la definici, no s'est tcnicament d'acord amb la definici proposada, i es considera correcte utilitzar la definici que contenia l'anterior Decret 82/2005.

    4.1.j (ara 4.1.k) REECL Alleguen que la definici de luminncia s incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfcie" limita la definici. Proposen: s la intensitat lluminosa per unitat de superfcie del feix de llum que es propaga en la direcci de lull de lobservador

    PARCIALMENT Es modifica la definici, no s'est tcnicament d'acord amb la definici proposada, i es considera correcte utilitzar la defini