2. discÒbol. miro
TRANSCRIPT
2. DISCÒBOL
MIRÓ
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Curs 2010-11
Professora: Maria Assumpció Granero Cueves
Aportacions 2014-15
Alumne: Àngel Miquel Blanch Vallespir
FITXA TÈCNICA (documentació general):
Catalogació i anàlisi material
Títol Discòbol (llançador de disc)
Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)
Cronologia Cap al 460-450 aC
Estil Grec càssic (primer classicisme)
Localització actual Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma.
Vàries còpies més en altres museus i llocs
Material Original en bronze, còpies romanes en marbre
Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre)
Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)
Dimensions 1’53 m d’alt
Cromatisme Monocroma
Tema Atleta en el moment de màxima tensió
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
• En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és
el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade.
• És el moment de
la Democràcia a
Atenes, l'època
del seu màxim
esplendor, quan
la ciutat dirigia
l’aliança militar de
la Lliga de Delos
per aturar
l’amenaça dels
perses (poble
dels medes).
MAPA LLIGA DE DELOS
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
• El triomf dels grecs a les Guerres
Mèdiques va enfortir la consciència i
identitat històrica de la cultura grega.
Per als grecs suposava el triomf de
la llibertat contra la tirania i de la
moderació contra la desmesura, on
el ciutadà és el protagonista i no el
cap d’estat o religiós. D’aquesta
manera l’art s’aproxima a l’home i
perd la funció d’estar al servei d’un
ordre superior.
• L’home es converteix en la
mesura de totes les coses
(ANTROPOCENTRISME) i també en
centre del saber. L’artista es basarà
en l’observació de la natura, en la
seva experiència i en al raó com a
principi de coneixement i això estarà
en la base de la creació artística.
1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
• Miró va viure aquesta etapa, moment en què
s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a
un domini total de la tècnica, que permet d’establir
CÀNONS (diccionari terminològic PAU) o models de
bellesa ideal, basats en les proporcions entre les
diverses parts del cos.
• Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de
repòs i expressió serena. En les figures vestides, el
tractament de la roba permet suggerir les formes
ocultes (Panatenees, “draps mullats”, Fídies), en
compte d’amagar-les com es feia a l’època arcaica.
• És l’inici del període clàssic i de la recerca de la
perfecció.
• Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet
i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
DINS EL SEU CONTEXT HISTÒRIC
• Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi
de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el
moviment de les figures i aconsegueix plasmar el
concepte de rhytmos, en la seva obra més coneguda, El
Discòbol, de la qual no es conserva l’original en
bronze, sinó que la coneixem per vàries còpies d’època
romana que s’han conservat. (darrere)
• Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració
de l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’artista del
moviment per excel·lència.
• La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven
prestigi. És una època de gran producció d’escultures,
en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que
no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret,
ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la
bellesa ideal, l’home perfecte (IDEALITZACIÓ), i Miró
no n’és una excepció.
DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.A.- MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES
• Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el
taller d’Agelades. Miró fou un escultor i bronzista
prestigiós i esdevingué capdavanter de la seva època
gràcies a la utilització de la tècnica del bronze, que li donà
gran fama.
• Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la
seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i
Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són
còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment
perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies
romanes en marbre. (darrere)
• Hi ha documentades moltes altres obres, com les estàtues
d’atletes pels santuaris d’Olímpia i Delfos o el corredor
de Lades; tant feia animals, com la Vaca Sagrada de
l’Acròpoli d’Atenes, com grups escultòrics o figures
exemptes. Una de les seves primeres obres conegudes és un
Hèracles de bronze, reproduït en petita mida (Boston).
OBRES DE MIRÓ
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.A.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT
• El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l'artista
del moviment per excel·lència (bis); cap escultor
grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró
fou un creador força innovador que va
revolucionar les velles fórmules del passat.
• El Discòbol responia, en darrera instància, a les
exigències de l'art egipci, en què el tors es
representava en visió frontal i els braços i les
cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la
imatge del cos humà a partir dels aspectes més
característics de les seves parts, tal com ho feien
els egipcis.
• El pas endavant, que va fer l'escultor i el
diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja
era un prototip sense vida en un prodigi de
moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del
personatge perquè semblés versemblant en
aquesta postura forçada.
INTRODUCCIÓ
1.- INSERCIÓ EN CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.A.- L’ARTISTA: MIRÓ (490-430 aC)
- FORMACIÓ I OBRES
- MOVIMENT
- NATURALISME
1.A.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME
• Els escriptors antics reconeixien Miro com
un dels iniciadors del realisme, així se’l
recorda pel seu interès en reproduir la
realitat i evitar la simetria, tot i que li
censuren el desinterès per reflectir les
emocions i la seva obsessió pels detalls
superficials.
• De tota manera, Miró va ser molt respectat
per la seva honestedat i per la seva valenta
recerca de formes noves, evident en el
mateix Discòbol o en el corredor de Lades,
que avançava lleuger sobre les puntes dels
peus i mostrava tots els músculs en tensió.
• La prova més evident del realisme de
l'artista és que la seva estàtua més famosa
va ser una vaca situada a l'Acròpoli, que es
podia confondre amb una de real.
INTRODUCCIÓ
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
2.- ANÀLISI
TÈCNICA I FORMAL
(1pt)
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
És un jove atleta
esculpit en el precís
moment de llançar
el disc.
DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.
4.A.- INTENCIÓ DE L’OBRA: Miró fou l’artista del MOVIMENT
1.- Miró amb el Discòbol vol
distanciar-se definitivament del
hieratisme del període arcaic.
HO ACONSEGUIRÀ?
3.- Miro capta el
moment en què l’atleta
es disposa a iniciar el
gir per llançar el disc, el
cos es contrau i tots
els músculs són en
tensió en aquesta
extraordinària
expressió de
moviment pur. El
llançador amb el tors
girat per aprofitar la
seva força i amb el cap
tombat per mirar el disc,
està totalment
concentrat en la seva
empresa. Tot el pes
recau sobre la cama
dreta, que recolza en el
peu dret (ferm en el
terra) i el cos
s’enrosca com una
espiral, que recorre
dels peus fins al cap.
2.- El jove atleta llançador
està representat en el
moment de màxima tensió
(aquesta és la qüestió clau):
l’instant en què, a punt de
llençar el disc, s’inclina cap
endavant i tira el braç dret
amb el disc cap enrere amb
la finalitat d’agafar impuls per
poder-lo llançar amb més
força; en el moviment
següent farà un pas
endavant, es girarà i deixarà
anar el disc amb tota la
força, tot impulsant el
llançament amb el
moviment del cos.
DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)
4.- Miró capta un moviment
fugaç, un instant
immobilitzat. Uneix en un sòl
moment l’instant anterior i
posterior, i recull un altre
moment en què el moviment
s’ha aturat; integra, doncs,
varis moviments successius,
o el que és el mateix, capta el
moviment amb tres
posicions: anterior, posterior
i estàtic.
5.- És una representació del
moviment plenament resolta; Miro
s’allunya del hieratisme arcaic
dels primers temps.
8.- El costat esquerre és angular i
obert, i està regit per una ziga-
zaga.
6.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia
romana de marbre s’hi va afegir un tronc per tal de
suportar el pes de l’escultura.
7.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes
del període arcaic. Es perd frontalitat.
11.- Els cabells són com una
mena de casc de rínxols que
no es diferencien els uns dels
altres.
10.- Certa calma inexpressiva en el
rostre. El somriure arcaic és, encara,
semblant a l’expressió estereotipada
dels Kouroi.
9.- El costat dret és llis i tancat, està regit
per una corba contínua.
12.- COMPOSICIÓ plana, figura
concebuda per ser vista en un sol pla
(frontal). La visió lateral o posterior la fa
difícil de reconèixer.
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
12.- Així doncs, tot i l'aparent
llibertat del gest, es tracta
d'una COMPOSICIÓ plana,
seguint el model egipci.
Figura concebuda per ser
vista en un sol pla (el frontal,
lleugerament desplaçat cap a
l’esquerre de l’observador).
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
DISCÒBOL
(460-450 aC)
MIRÓ
(490-430 aC)
12.- Figura concebuda per ser vista en un sol pla (el frontal, lleugerament
desplaçat cap a l’esquerre de l’observador), que només té sentit si es mira de
cara o d'esquena.
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
12.- Figura concebuda per ser
vista en un sol pla (el frontal,
lleugerament desplaçat cap a
l’esquerre de l’observador),
que només té sentit si es
mira de cara o d'esquena;
... qualsevol altre angle de
visió té com a resultat una
confusió gens harmònica.
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
Visió lateral Visió posterior
12.- La visió
lateral o
posterior la fa
difícil de
reconèixer.
Miró. Discòbol
Visió lateral oblíqua
EXERCICI:
COMPLETAR…
El costat esquerre
és angular i obert, i
esta regit per una
ziga-zaga.
A la còpia de
marbre s’hi va
haver d’afegir
un tronc per
tal de suportar
el pes de
l’escultura.
El costat dret del
Discòbol és llis i
tancat, està regit per
una corba contínua.
Volia evitar la simetria.
Miró excel·lí sobretot com a bronzista.
Copia romana de marbre.
Els cabells són com
una mena de casc
de rínxols que no es
diferencien els uns
dels altres.
Certa calma inexpressiva en
el rostre. El somriure és
encara semblant a
l’expressió estereotipada
dels Kouroi.
EXERCICI:
REVISAR…
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
• Un aspecte a destacar és el treball
anatòmic, que es denota en la perfecta
representació de tots els músculs en
tensió, que participen en l’esforç de
llançar el disc.
• Però, malgrat estar en el moment de
màxima tensió, esforç i concentració,
alguns elements arcaics segueixen
molt presents com el tractament
homogeni dels cabells (encara són
geomètrics); els muscles (part
superior i lateral de l’espatlla de l’home)
són massa plans (el torç no es
correspon a l’acció vigorosa dels
braços); i l’expressió de les faccions del
rostre són poc expressives, encara
mostren un cert somriure arcaic
(segueix els principis d’immutabilitat
clàssica, de rostre inexpressiu).
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(MOVIMENT I SERENITAT)
L’expressió de les faccions del rostre
són poc expressives, encara mostren
un cert somriure arcaic (segueix els
principis d’immutabilitat clàssica, de
rostre inexpressiu).
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(MOVIMENT I SERENITAT)
DISCÒBOL
(460-450 aC)
MIRÓ
(490-430 aC)
• En definitiva, l’anatomia
està tractada amb un gran
naturalisme, però l’esforç
físic no afecta a la
serenitat que expressa el
rostre, per tant, el rostre
no acusa l’esforç que
realitza l’atleta.
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(MOVIMENT I SERENITAT)
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
• L'encert de Miró es va complementar
amb una estudiada tensió entre les
diverses formes geomètriques que
componen el cos.
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
• Al Discòbol no s'hi poden establir els
eixos de simetria, tan importants en
el cas de Policlet (contemporani de
Miró), però és possible identificar-hi
una COMPOSICIÓ.
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
• Precisament, la bellesa de l’obra deriva de
la magnífica COMPOSICIÓ geomètrica a
base de triangles (línies diagonals) i línies
corbes, que accentuen la sensació
moviment.
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
• Així, la composició és oberta i ve marcada
per dues línies compositives de mitja
circumferència, una va des del disc fins al
peu esquerre i l’altra des del peu dret fins al
cap. Per exemple, el cap, els malucs i els
peus formen una mitja circumferència que
s'oposa, en un equilibri precari, responsable
en gran part de la sensació de moviment, a
l'altra mitja circumferència que formen els
braços estesos, que descriuen un gran arc:
el braç dret cap enrere per agafar impuls i el
braç esquerre recolzat sobre el genoll.
(1) Línies compositives del Discòbol. (1)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
• A més, el cos forma
una línia en ziga-zaga
des del disc fins al peu
esquerre, que trenca
qualsevol harmonia
estàtica, seguint un
camí que va del disc
fins a l'espatlla dreta,
d’aquesta al maluc, del
maluc al genoll i del
genoll al peu aixecat.
• En definitiva, el Discòbol
ÉS L’EXPRESSIÓ
PERFECTA DEL
MOVIMENT.
• Aquest conjunt de línies
aconsegueix donar a l'obra
una gran sensació de
dinamisme, si l'observem
de front.
• A més d'usar complicades
formes geomètriques per
dinamitzar la figura, Miró
aconseguí l'extraordinari
ritme del Discòbol
recorrent a una fórmula que
podia semblar ja caduca
(EGIPTE), però que, tal com
la féu servir, prengué una
nova força.
• Miró aconsegueix un
moviment equilibrat per
mitjà de les diagonals
compensades (mentre
unes tracen el sentit
ascendent, les altres
tracen el sentit
descendent).
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
• Va saber representar
els trets més
característics del cos
humà, a la manera dels
antics egipcis, amb
TÈCNICA
INNOVADORA.
• D’aquesta manera, com
passa a les pintures
egípcies, s'observa el tors
frontalment, mentre que
les cames i els braços
són de perfil.
• La intel·ligència de l'artista
està en el fet de triar un
model humà en una actitud
que feia creïble i natural
la postura forçada.
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL • Però la fita de Miró no era apropar-se
a la realitat; de fet, la postura de l’atleta
respon més a la impressió del
moviment que volia transmetre que no
pas a la posició real que adopten els
llançadors de disc; perquè si algú
provés de llançar el disc partint
d'aquesta postura, l'únic que
aconseguiria és que el disc li caigués als
peus, ja que l'escultura va ser feta per
crear la il·lusió de moviment i no pas
per mostrar la tècnica i dels
llançadors de disc de l'època.
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL • Oblidaren que
l’escultura de Miró no
és un fotograma d’un
documental esportiu,
sinó una obra d’art
grega, i com a tal,
idealitzada.
• Però, l’actitud
sembla tan natural
que els esportistes
moderns l’han pres
com a model i han
tractat d’aprendre, a
partir d’aquesta
postura, l’estil grec
de llançar el disc
amb exactitud, cosa
que no els ha
resultat tan fàcil
com esperaven.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt)
2.A.- DESCRIPCIÓ DE L’OBRA: INTENCIÓ
(moviment i serenitat)
2.B.- COMPOSICIÓ DEL DISCÒBOL
(volum, llum, expressivitat, textura)
2.C.- FINALITAT DE MIRO AMB EL DISCÒBOL
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
L’original era de bronze,
com totes les obres de
Miró, per la qual cosa no
tenia el tercer peu en
forma de tronc que té la
còpia de marbre, per tal
de suportar el pes de
l’escultura, que s’inclina
cap endavant, donat que
el bronze li permetia que
s’aguantés tota sola.
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
L’aspecte de l’escultura era, doncs, més dinàmic i l'estructura de bronze
no estava gens sotmesa als condicionaments del material utilitzat.
La còpia de marbre analitzada, tanmateix,
té una gran qualitat d'execució
(FACTURA), que aconsegueix, també,
transmetre el moviment esmentat. La
superfície de l'atleta té un acabat brunyit.
2.D.- MATERIAL I FACTURA (ACABAT)
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES
ICONOGRÀFICS (1pt)
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES
ICONOGRÀFICS (1pt)
3.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ
• El Discòbol representa un jove atleta,
en la seva màxima plenitud física, que
es troba a punt de llançar el disc, en un
moment decisiu per a qualsevol esportista
(il·lustra l'ideal atlètic de l'època).
• L’escultura és un obra commemorativa
del discòbol Jacint, que morí en uns
jocs dedicats a Apol·lo.
• En aquest cas, només s'intenta
homenatjar un atleta mort en ple
exercici de les activitats esportives; per
això hi predomina l'element estètic per
damunt de tota altra consideració.
Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feia
per retre homenatge als
vencedors dels jocs atlètics
(demostra la gran importància que
tenien per als grecs els jocs), però
l’escultura no guardava mai cap
versemblança amb l’atleta. Els
artistes grecs intentaven plasmar
en les seves obres la bellesa ideal.
Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de què el món terrenal era reflex imperfecte d’un
món ideal supraterrenal.
3.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ
3.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ
• Des de l'època arcaica, els atletes van ser
considerats herois de les diverses polis que entraven
en competició.
• Els guanyadors dels jocs aconseguien una
altíssima consideració social i els eren dedicats
monuments commemoratius.
• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest
període, era destinat a ser exposat en públic, en
un punt estratègic de la ciutat, perquè el poble el
contemplés.
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES (1pt)
4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES (1pt)
4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
CLÀSSICA (RECORDATORI)
• L’escultura de la Grècia clàssica presenta una gran evolució respecte al
hieratisme de l’antiguitat i marca una fita històrica en l’art.
4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
CLÀSSICA (RECORDATORI)
• PROPORCIÓ: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer
sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7;
Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8).
• Escultura d’EXPRESSIÓ EQUILIBRADA. Fídies és qui ho representa millor
(Panatenees).
• Té DINAMISME. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).
• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb
d'altres relaxats. CONTRAPOSTO (o contraposat del Dorífor).
• Eviten la simetria, a diferencia del període arcaic. Perd frontalitat.
• Transparència als vestits de dones (DRAPEJAT), els homes segueixen nus.
• El material segueix sent el marbre o el bronze.
• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre
650-625 aC
Museu del Louvre
Grec arcaic
Kouros d'Anàvissos
530 aC
Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes
Kore amb peple
510-500 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Efebus Criti, Críties
490-480 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever
Discòbol, Miró
460 aC
Museu Nazionale
Romano
delle Terme
Dorífor (7 caps), Policlet
450-420 aC (s. V, Pèricles)
Museu Vaticà de Roma
Museu Nacional de Nàpols
Apoxiòmenos (8 caps),
Lisip
340-325 aC
Museu Vaticà, Roma
Grec clàssic Postclàssic, s. IV
Hermes amb Dionís infant
Praxíteles, 343 aC
Museu Arqueològic d’Olímpia.
Hel·lenístic
Victòria de
Samotràcia
Pithócritos
200-190 aC
Museu del Louvre
Laocoont i els seus fills
Agesandre (pare), Polidor i
Atenodor (fills) de Rodes
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES (1pt)
4.A.- CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels
joves representats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i
dividir els músculs del cos.
• Però, tot i que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuaren
investigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És una
novetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport
(posterior).
• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de
forma que aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de
noves tècniques.
• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic i
hel·lenístic, que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les
tendències marcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors
com el Renaixement (s. XIV-XV) o el Neoclassicisme (s. XIX), que recuperen
aquesta bellesa grega idealitzada.
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
• Atenes, a mitjans del segle V aC, no només tenia l’hegemonia política dins
del món grec, sinó també l’artística, provocant una unificació de criteris
creatius d’arquitectes, escultors i pintors, i altres artistes. Era l’inici del període
clàssic, de la recerca de la perfecció.
• El Discòbol s’inscriu dins del classicisme inicial i, per això, encara mostra
elements del període arcaic: hieratisme, tractament homogeni dels cabells,
somriure, expressió del rostre. Presenta influències de la primera època també
en l’anatomia, tot i que el cos respecta el cànon de Policlet (7 caps).
• Representà un gran avanç en l’estudi del moviment, la tensió muscular i
la integració de la figura en l’espai, en introduir un moviment més àgil i
dinàmic que no l’escultura clàssica del període sever.
5.- TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA (per pujar nota)
• És evident el progrés en la resolució de problemes que s’estaven plantejant,
des del segle anterior, per arribar a la síntesi perfecta, a l’equilibri clàssic, cosa
que seria tasca de la següent generació. L’obra de Miró és cabdal per entendre
l’evolució des de l’estètica hieràtica, pròpia de les escultures orientals, fins a
l’estètica més realista dels grecs.
5.- TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA (per pujar nota)
Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre
650-625 aC
Museu del Louvre
Grec arcaic
Kouros d'Anàvissos
530 aC
Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes
Kore amb peple
510-500 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Efebus Criti, Críties
490-480 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever
Discòbol, Miró
460 aC
Museu Nazionale
Romano
delle Terme
Dorífor (7 caps), Policlet
450-420 aC (s. V, Pèricles)
Museu Vaticà de Roma
Museu Nacional de Nàpols
Apoxiòmenos (8 caps),
Lisip
340-325 aC
Museu Vaticà, Roma
Grec clàssic Postclàssic, s. IV
Hermes amb Dionís infant
Praxíteles, 343 aC
Museu Arqueològic d’Olímpia.
Hel·lenístic
Victòria de
Samotràcia
Pithócritos
200-190 aC
Museu del Louvre
Laocoont i els seus fills
Agesandre (pare), Polidor i
Atenodor (fills) de Rodes
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
• En la recerca de formes noves, Miró va saber
captar com ningú, fins aleshores, el moviment
5.- TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA (per pujar nota)
• La introducció del moviment, amb línies
compositives dinàmiques, fou considerada un gran
avenç, un pas important en l’evolució de la tècnica
escultòrica i de l’art.
5.- TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA (per pujar nota)
• La INNOVACIÓ rau en què, en mans de
Miró, la utilització d’aquella antiga
formula egípcia de representació del cos
humà s’ha convertit en quelcom diferent;
ha partit del elements de representació
tradicional dels egipcis, però ha buscat
un model real i l’ha adaptat perquè
paregui una natural representació d’un
cos en moviment.
• Si correspon o no a la millor postura
per a llançar el disc, poc importa.
• La qüestió és que Miró va conquerir el
moviment, de la mateixa manera que els
pintors de la seva època varen
conquerir l’espai.
6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ
(1) El Discòbol de marbre. Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma.
(1)
(2) El Discòbol en el Jardí Botànic de Copenhaguen, Dinamarca.
(3) Reproducció romana en bronze del Discòbol, segle II, Gliptoteca de Munic.
6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ
(4 i 5) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani).
La deessa llança furiosa una flauta. El seu rostre era seré i tranquil, i el cos
estàtic. El faune té moviment i manifesta més expressivitat.
6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ
(4 i 5) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani)
Línia de la composició.
6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ
Captació del moviment en
un instant fugaç.
(4 i 5) Palas Atena i Màrsies
(conjunt escultòric, Musei Vaticani).
6.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ
7.- BIBLIOGRAFIA
http://www.slideshare.net/maricarmearanda
http://www.slideshare.net/landa
Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
Pérez Molina, T., Web Gallery of Art, www.wga.hu
Wikimedia Commons
http://www.wikipediaenciclopedia libre