Jove atleta al precís moment de llençar el disc.

És Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.

Miró fou l’artista del MOVIMENT

Miró amb el Discòbol vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic.

És la captació del moviment en un instant fugaç.

Moviment de màxima tensió: l’instant què posa el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per llançar-lo; el moviment següent és fer un pas endavant deixant anar el disc.

El costat esquerre és angular i obert i esta regit per una ziga-zaga.

A la còpia de marbre s’hi va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura.

El costat dret del Discòbol és llis i tancat, està regit per una corba contínua.

Volia evitar la simetria.

Miró excel·lí sobretot com a bronzista.Copia romana de marbre.

Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres.

Certa calma inexpressiva en el rostre.El somriure és encara semblant a l’expressió estereotipada dels kouroi.

Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme

Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics, però no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal.

Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de que el mon terrenal era reflex imperfecte de un mon ideal supraterrenal.

Captació del moviment en un instant fugaç

Atenea i Marsias: Musei Vaticani