TEMA 5: LA LITERATURA DEL SIGLE XVI.

RENAIXEMENTSEGLE XVI

RENAIXEMENT

El terme Renaixement defineix tot un període cultural i social posterior a l’ Edat Mitjana. Fa referència al tornar a néixer dels estudis clàssics –grecs i romans- i a l’ admiració pels seus autors (grecollatins).

Està estretament relacionat amb el concepte d’ Humanisme: moviment cultural iniciat a Itàlia (segles XIV XV) que, considera a l’home com a centre de l’ univers el qual dedica tots els seus esforços al estudi de les humanitats. Aquest estudis acaben per estendre’s a totes les branques del saber i configuren una visió del món ( cosmovisió) inseparable de les noves condicions socioeconòmiques de l’ època..

Sóc humà: res del que

és humà em reulta aliè.

TERENCI

Cronologia del Renaixement

•No hi ha una data exacta •Las primeres idees renaixentistes arriben a Europa quan els turcs conquisten, prenen la ciutat de Constantinoble el 1.453. ( XV) •Molts savis i artistes escapen de Constantinoble i van a viure a diversos països d’ Europa. Aquests savis porten a Europa els seus llibres, les seves idees, els seus coneixements i moltes obres antigues que no eren conegudes en aquests països.•Amb l’ arribada dels savis de Constantinoble començà a canviar la cultura Europea.

Com neix el renaixement?

• El Renaixement és una nova forma d’ entendre EL MÓN. Un canvi de mentalitat. Les idees més importants de Renaixement provenen de l’ Humanisme.

• El pensament humanista s’ origina en el segle XIV a les ciutats italianes Gènova, Venècia, Florència-, en què la influència de la antiguitat romana i grega era major. Es desenvolupà en el segle XV i es propagà per Europa durant el segle XVI.

L’humanisme , tingué un caràcter literari. En foren precursors principalment tres grans escriptors italians : : Dante, Boccaccio, Petrarca.

Dante PetrarcaBoccaccio

Dante Alighieri (el nom Dante podria ser una contracció de Durante), conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, maig/juny del 1265 - 13/14 de setembre del 1321), és un dels autors més reconeguts de la literatura universalFou poeta, prosista, teòric de la literatura, filòsof i pensador polític italià.

La seva obra mes important és La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després la Divina Commedia per Boccaccio). Aquesta obra és una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.[1]

És un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època (cosmologia medieval).Té tres parts: «Infern», «Purgatori» i «Paradís». Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasíl·labs, i un cant inaugural fa d'introducció i completa el nombre cent.L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a través de l'infern i el purgatori, el poeta Virgili és el guia del Dant. Com que per la seva condició de pagà l'entrada al paradís li és vetada, en el tercer llibre el poeta viatja acompanyat de Beatriu, una jove que Dant havia estimat en la seva joventut

Influí en

William Shakespeare

Garcilaso de la vega

Edmund Spencer

Ideologies Tingué com

Humanisme

Llegat grecollatí

Cristianisme

Fill de Pietro di Ser Parenzo Nascut a Florència 1304

Estudià Dret 1316

Passions

la lírica trovadoresca

literatura llatina clàssica.

Laura

Francesco Petrarca, nascut a Arezzo fa més de set-cents anys (1304) i mort a Arquà (a prop de Pàdua) l’any 1374, poeta i humanista, és un dels intel·lectuals europeus més importants i influents que ens ha deixat obres cabdals, tant pel que fa a la literatura llatina com a la poesia vernacular.

Petrarca és, alhora, el cantor de Laura i el fundador de l’humanisme, és a dir, de la cultura que va crear la fractura amb el món medieval de l’escolàstica. Fou l’escriptor que més que cap altre anterior reivindicà l’home i les seves capacitats creatives, per temporals, frívoles i inconsistents que fossin, per damunt i, fins i tot, en contra del pensament dominant de l’església cristiana. La llengua llatina va ser el vehicle d’aquesta crítica furibunda contra l’escolàstica, l’aristotelisme i la patrística.

El cançoner: 350 poemes amorosos.Canta l’ amor a Laura, una dona terrenal que representa l’ amor impossible.

•Un diari sentimental: introspecció amorosa •Dedicat a Laura, la seva estimada de tota la vida.•Conté elements del dolce stil nuovo:

– amor platònico– Dóna =ángel– dolor contintut– Poesia=bellesa

•sonets, cançons, sextines, balades, madrigals

• Triomfs: poema al·legòric, en tercets encadenats. Triomf de l‘amor, del pudor (castedat), la mort, la fama, el temps i la eternitat.

• Los Triunfos son seis poemas narrativos que representan las distintas fases por las que atraviesa una persona durante su vida.

• Primero, en la juventud, está gobernado por el amor; con la madurez llega la castidad y, como consecuencia de ella misma, surge la idea de la muerte, la cual, vista cristianamente, es un paso hacia otra vida mejor y hay que aceptarla sin miedo. La idea de la muerte conlleva la concepción de lo superfluo de la vida terrena, unida a la fugacidad del tiempo. Es entonces cuando el hombre se da cuenta de que debe tener un único deseo: el deseo de lo imperecedero, que es Dios y la vida eterna. Se trata, en definitiva, de una obra moralizante y cristiana sobre el destino del hombre

És un poema al·legòric inacabat. Els triomfs són sis: «De l'amor sobre els homes», «Del pudor sobre l'amor», «De la mort sobre el pudor», «De la fama sobre la mort», «Del temps sobre la fama» i «De l'eternitat sobre el temps». Petrarca, com a bon humanista, intenta transformar l'erudició en poesia. En el triomf de la mort, Laura s'apareix al poeta per fer una commovedora evocació del seu amor.

Imitat per: El Marquè de Santillana, Ausiàs March, Boscán i Garcilaso

Escola petrarquista• Pierre de Ronsard

– Introductor del petrarquisme a França– Imitador del poeta llatí Píndar, Petrarca i

Horaci• Luis Vaz de Camôes:

– Poema èpic: Os Luisiadas (=La Eneida)– Sonets i lírica petrarquista

• Garcilaso de la Vega– Introductor de la poesia petrarquista a

Espanya– Introdueix i aporta musicalitat al sonet– Perfecciona l’ hendecasíl·lab

• Gran exponent de la poesia italiana• Nasqué a Arezzo 20 juliol 1304• Estudià lleis a la universitat de Bolonya• “Primer gran humanista”• El 1327 coneix a Laura• Dedica la seva vida a l’ Església • Coneix la família Visconti • El 1330 coneix a Giovanni Boccacio• En 1341 fou nomenat poeta llaureat• Morí a Arquà el 18 o 19 de julil de 1374• La producció literària de Petrarca es pot dividir en dos

grups: obres en llatí i obres en llengua vulgar. Aquestes foren les que li donaren fama universal, recollides en el Cançoner.

•

•

Giovanni Boccaccio 1313-1375 Escriptor humanista italià. Va escriure en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dant i Petrarca, un dels pares de la literatura en italià. La seva obra més coneguda és el Decameró.El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα "deu" i ἡμέρα "dia") és una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en un impecable toscà per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.Histories desenfadades que mostres una visió joiosa de l’ existència allunyada ya del pessimisme medieval.•.

L ‘ HUMANISME• Forma un Moviment cultural procedent d’ Itàlia que té a

l’ home com a centre de les seves preocupacions (ANTROPOCENTRISME).

• Es revalora el cultiu de les lletres i les belles arts.• Es mira cap a l Antiguitat grecollatina• S’ escriu tant en llatí com en les diverses llengües

vernacles. • Es produeix una secularització de la cultura, de manera

que es limita el monopoli cultural de l’ església.

Quines són les idees més importants de l’ humanisme?

Interès per l ésser humà :A l’ Edat Mitjana el més important de la vida, de la cultura era Déu, la religió. Ara el més important és l’ home, tot

allò que és humà. La persona humana és la protagonista de la cultura (poesia

amorosa, pintura i escultura retrats, arquitectura palaus...).

Interès per la cultura Clàssica, és a dir greco-romana

- Durant l’ Edat Mitjana la filosofia, la ciència, la literatura clàssica eren oblidades a Europa. Ara però els savis bizantins porten a Europa moltes obres clàssiques.

L’ interès per la persona humana ve de Grècia i Roma.

• Per als grecs i romans : “L’ home (= l ‘ ésser humà) és la mesura de totes las coses”) o sigui allò més important.

• Els déus grec i romans tenien forma de persona, eren persones però immortals ( no morien).

Grans Humanistes

• Erasme de Rotterdam, és el más grande representant de l’ Humanisme. Obra: Elogi de la follia.

• Tomàs Moro, canceller del Rei Enric VIII, a qui no va donar suport en la seva disputa contra el papa, per la qual cosa fou mort. Obra: Utopia

• Francesco Petrarca. Obra: Sonets a Laura.• Giacomo Pico de la Mirándola. Obra: Elogi

sobre la dignitat de l ‘ home.• J. Boccacio. Obra: Decameró.• Dante Alighieri. Obra: Divina Comèdia.

CONTEXT ECONÒMIC, SOCIAL, I POLÍTIC DEL RENAIXEMENT

• Declivi del feudalisme.• Ascens de la burgesia.• Major poder de los reis.• Sistema econòmic: capitalisme.• Política: formació de l’ Estat modern.• Ampliació del món conegut. Descobriments geogràfics: impuls par al

comerç (gran ajuda al capitalisme)• Naixement de la ciència moderna.• Divisió de l’ església en catòlics i protestants. Cisma d’ Occident.• Regnats: Carlos I i Felipe II, que marquen dos peíodes diferents del

Renaixement. • S’ abandona l’ escolàstica. Recerca en les fonts dels filòsofs de l’

antiguitat: Epicureisme ( valora existència com a plaer)

Escepticisme ( ensenya a dubtar sistemàticament) Estoïcisme ( ensenya a considerar el dolor i la mort de forma serena, sense l’ angoixa del més enllà).

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

DIGNITAT DE L’ HOME

VITALISME

OPTIMISME

RACIONALISME

NEOPLATONISME

AFANY DE REFORMES

REVALORIZACIÓ DEL LLATÍ I EL GREC

FILOSOFIA

GRAN ESPLENDOR ARTÍSTIC I CULTURAL

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

DIGNITAT DE L ‘HOME

És el centre del món i amo del seu destí. S’ oposa al teocentrisme i a l’inmovilisme medieval. Giovanni Pico della Mirandola en el Discurs sobre la dignitat de l'home, formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrepància, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferència.Elogia immensament la capacitat intel·lectiva i deductiva de l'ésser humà. És aquesta capacitat la que distingeix l'home dels altres éssers vius i el fa superior a ells.Ha estat qualificat com «el manifest del Renaixement

A les acaballes del segle XV, un gran humanista, filòsof i teòleg italià, Giovanni Pico della Mirandola, posava en boca de Déu, en seva cèlebre "Oratio de hominis dignitate", aquestes paraules profundes i memorables:

«Una vegada el gran Arquitecte i Pare, Déu, havia fabricat aquest món que veiem [...] cercava algú que fos capaç d'apreciar la seva obra, que estimés la seva bellesa, que admirés la seva grandiositat. Per això, acabat ja tot (en són testimonis Moisès i Timeu), va pensar finalment crear l'home. [...] Aleshores, ja que el suprem Artesà no podia donar a l'home res de singular, va decretar que tingués en comú tot allò que havia donat a les altres criatures. Així doncs, va fer l'home d'una forma indefinida, i, col•locant-lo en el centre del món, li parlà d'aquesta manera:

“ Ni domicili fix, ni rostre propi, ni cap do peculiar t'hem donat, oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i els dons que desitgis per a tu, els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció. La naturalesa donada a totes les altres criatures, dins de les lleis que els hem assenyalat, les restringeix. Tu, que no estàs restringit per lligams estrets, segons la teva pròpia i lliure voluntat, definiràs la teva naturalesa per tu mateix. T'hem col•locat en el centre del món perquè així puguis contemplar de la manera més convenient tot el que existeix. Tampoc no t'hem fet ni celeste ni terrestre, ni mortal ni immortal, perquè tu siguis, per dir-ho així, el teu propi i lliure creador, i et donis la forma que creguis millor. Podràs degenerar a l'inferior, com les bèsties; podràs renéixer entre els superiors o divins, per la teva pròpia decisió’ [...] Així, el Pare va donar a l'home, en néixer, tota mena de llavors, gèrmens de tot gènere de vida.” GIOVANNI PICO DELLA MIRANDOLA Discurs sobre la dignitat de l'home (1557

Una altra versió:

“No t’he donat ni cap lloc que sigui pròpiament teu, ni tampoc cap do que et sigui peculiar, oh, Adam!, a fi que el teu rostre, el teu lloc i els teus dons siguis tu qui els desitgi, els conquereixi i d’aquesta manera els posseeixis per tu mateix. La Naturalesa subsumeix les altres espècies sota unes lleis prescrites per mi. Però tu, a qui res no limita, pel teu propi arbitri, en mans del qual et vaig posar, et defineixes per tu mateix. Et vaig col.locar enmig del món per tal que poguessis contemplar millor el que el món conté. No t’he fet ni celeste ni terrestre, ni moridor ni immortal, per tal que tu mateix, lliurement, a la manera d’un bon pintor o d’un hàbil escultor, et plasmis i t’esculpeixis en la forma que prefeeixis. Podràs degenerar en les coses inferiorr que són les bèsties; Podràs regenerar-te, segons el decret del teu esperit, en les coses que et són divines”

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

VITALISME

La cultura ja no va unida sempre a la religió como en la Edat Mitjana. La cultura es més laica (= menys religiosa) i dona més importància a la vida humana (= vitalisme) i a la ciència.Es manifesta tant en l’ art i en la literatura d aquest període com també en l’ l’ esplendor quasi pagà del corts i palaus, amb les seves festes i luxesEs canta a l’amor i als plaers en una societat molt secularitzada i allunyada de la concepció teocèntrica de l’ Edat MitjanaAlguns nous descobriments geogrfics (= de la Geografia) com Amèrica i de la ciència i la tecnologia rellotge, brúixola, la impremta ... van canviar la societat.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

OPTIMISME

És una època essencialment optimista en què es creu que l’ home es la mesura de totes les coses i és capaç de dominar l’ univers amb les seves capacitats de coneixement.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

RACIONALISME

• Serà el tret dominant de l’ època. • La confiança en el poder de la raó explica el

naixement d’ una idea tan desitjada des de sempre: la idea PROGRÉS.

• La idea de PROGRÉS indica que l’ economia i el món material poden avançar de forma indefinida i també l’ home en el terreny moral pot assolir cotes d’ humanitat desconeguda. Considera que el saber por fer millor l’ home.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

NEOPLATONISME

• La realitat material no és sinó una manifestació de l ‘ordre espiritual superior, harmònic i perfecte, que l’ home pot aconseguir pel coneixement, l’ amor, la contemplació de la bellesa natural, etc.

• El PLATONISME són les idees del filòsof Plató. Plató deia que la idea d’ una cosa es més perfecta, més bella que la cosa real (= de veritat).

• Idealitzar una cosa és presentar aquesta cosa més bella del què és en realitat. En art el platonisme és presentar la realitat “millorada”.

Què és idealitzar platònicament la realitat?

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

AFANY DE REFORMAS

• La insatisfacció intel·lectual humanista arriba a proposar profundes reformes, propugnar utopies i, en alguns casos, l’ escepticisme i

al desengany.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

AFANY DE REFORMES

• L’ afany de renovació religiosa propiciarà El Cisma d’ Occident. Es formen dues religions cristianes diferents: els catòlics (Església de Roma) i els calvinistes (= amb les idees de Calví ), luterans (= idees de Luter) o protestants.

• Alguns països d’ Europa segueixen les idees de Luter i Calví. Hi ha països luterans o protestants com Alemanya, Anglaterra o Suïssa i altres catòlics com Portugal, Itàlia i Espanya.

• Martí Luter que propugna :• L’ ideal de la puresa evangèlica.• La religiositat individual basada en el

lliure examen.• La lectura personal dels llibres sagrats.

La figura de Erasme de Rotterdam fou clau en la

nova religiositat

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

AFANY DE REFORMES

• Davant d aquestes propostes de renovació religiosa, l Església catòlica convocà el Concili de Trento.

• Allà es definiren els dogmes catòlics essencials en un intent de frenar el protestantisme. • Aquesta reacció provocarà un moviment religiós i polític anomenat Contrareforma.

Què és la Contrareforma catòlica?

• El papa de Roma reuneix tots els bisbes a la ciutat de Trento per tal de veure que fa amb les idees de Luter.

• Aquesta reunió de bisbes s’ anomena Concili. És el Concili de Trento (1).

• El papa foragita a Luter de l’ Església catòlica.

• Les idees d’ aquest concili formen la "Contrarreforma catòlica", perquè van contra la reforma de Luter. (1) Trento és una ciutat

italiana.

La Contrareforma és la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. •Consisteix en una sèrie de canvis a l'església catòlica per fer front a les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació va tenir lloc durant el Concili de Trento i la figura que més destacà va ser la d'Ignasi de Loiola.•La Contrareforma va donar lloc a més ordes religiosos basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe. Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'església i van sorgir nous ordes religiosos, com el creat el 1537 per Ignasi de Loiola.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

REVALORIZACIÓ DEL LLATÍ

• Es produeix una revalorització del llatí, alhora que es promociona l’ ús de les llengües vulgars o vernacles, per tal de poder arribar al màxim de lectors possible.

• D’ altra part la cultura es converteix en un vedat tancat pels entesos, els humanistes, i el llatí és l’ idioma ideal per comunicar-se entre ells, però també un mur de contenció adequat per impedir l’ accés als intrusos.

Cóm és la política del Renaixement?

En política: A Europa neixen ara alguns dels països moderns com França, Anglaterra i Espanya.

• Aquests països són monarquies absolutes. • Itàlia:• Al sud d’ Itàlia hi ha Nàpols. Nàpols és d’

Espanya.• En el centre d’ Itàlia hi ha els estats

pontificis (1) (= del Papa).• Al nord hi ha petites repúbliques

comercials: Florència, Milà, Gènova, Venècia....

(1) Pontificis = del Pontífex = del Papa.

Què és una monarquia absoluta?

• En Una monarquia (1) absoluta tot el poder està ens mans del rei, el poder absolut (= complet): poder de fer les lleis, d’ usar-les, de fer judicis

• Els monarques absoluts pensen que tot el poder és seu, que el poder els és donat per Déu ( = Origen teocràtic del poder).

• Como que els reis absoluts són amos de tot el poder, es creuen que ho són fins a la seva mort (= monarquia vitalícia).

• Les monarquies absolutes són hereditàries, o sigui, quan el rei es mort, deixa el poder al seu fill. A Espanya son reis absoluts durant el reinaixement : Carlos I i Felipe II …

(1) Monarquia és quan en un país mana un monarca, Un monarca és un rei.

(2) “Teo” = Déu.

Qui és Nicolau Maquiavel?

• Nicolau Maquiavel (1469-1527). Era Italià. En la seva obra El príncep explica les seves idees polítiques: diu que el rei ha de tenir el poder total, poder absolut, complet, i que ha d’ aconseguir èxit polític. Per aconseguir aquest èxit cal que sigui llest, astut… és igual que no sigui sempre just , que sigui dur…. Pot fer fins i tot coses mal fetes, mentir, matar…. El que importa és allò que es vol aconseguir, es igual el que es faci per aconseguir-ho. Una frase de Maquiavel s’ ha fet molt famosa : “La fi justifica els mitjans ”. Si la fi que es vol aconseguir és bo, no importen els mitjans que es facin servir per arribar a aquesta fi.

• En el renaixement comença el capitalisme comercial. Neix una nova classe, un nou grup social: la burgesia, formada pels comerciants és a dir els burgesos. Els burgesos no són nobles ni serfs (1), no treballen en l’ agricultura o la ramaderia... la majoria de burgesos són comerciants i viuen a les ciutats. Com que per al comerç, per comprar i vendre es necessita tenir capital ( diner o béns de valor econòmic), el sistema econòmic d’ aquest moment s’ anomena capitalisme.

(1) Els serfs treballen pels senyors durant l’ Edat Mitjana.

Societat del Renaixement

• També a més de donar suport als artistes, els burgesos encarreguen i compren obres d’ art… inviten als artistes a casa seva, els hi donen diners…

• Aquestes persones s’ anomenen MECENES.

• Els mecenes més importants del Renaixement són els papes de Roma i la família Medicci de Florència.

Botticelli,Giuliano de Médici (1476-78)

Com és la societat, la cultura i la política en el Renaixement?

En aquesta època el comerç és molt important.•Els burgesos són cada vegada més rics i comencen a tenir poder en la política i la societat..•Formen el grup social més culte. Viuen a les ciutats, s’ interessen per la cultura i donen suport als artistes.•Las ciutats són cada vegada més grans i, són el centre de la economia, la cultura i l’ art.

Com és la societat, la cultura i la política en el Renaixement?

• Las ciutats són més grans, netes, tenen edificis bonics, places amb estàtues, jardins…

• La societat comença a donar importància a l’ esforç de cada persona per aconseguir coses per ella mateixa (= el mèrit personal). Aconseguir èxit i fama es més important que ser noble.

• Es valoren molt més les facultats i capacitats pròpies de l’ ésser humà.

Com és la societat i la cultura en el Renaixement?

• Durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV) a la cort ( palaus on vivien els reis i els nobles… ) hi viuen cada vegada més persones cultes. El cortesà (= noble ) viu a la cort, prop del rei. Els perfectes cortesans són elegants, valents i hàbils amb les armes, saben idiomes ( llatí, italià…), saben poemes, ballar… estimen l’ art, la música. Els nobles cortesans protegeixen als artistes, els ajuden.

• Durant el segle XV molts d’ aquests cortesans provenen ja de la classe burgesa. El burgès, per la seva capacitat econòmica és relaciona amb el rei. Cada vegada és més influent.

El poble• Estava format per la majoria de la població

i era l’ estament que suportava més cargues i tributs. Comprenia els camperols lliures que tenien terres i els que treballaven per altri, els artesans agrupats generalment en gremis, els comerciants, que a Espanya no tenien el mateix grau de desenvolupament que en altres països europeus, les professions liberals , lletrats, metges… i finalment les persones marginades, que no rebien el suport suficient de les altres classes : els lladres, vagabunds i mendicants reflectits en la literatura picaresca ( El Lazarillo de Tormes).

• LES UNIVERSITATS• A Europa hi ha noves

universitats.• Els professors de les

universitats del Renaixement ensenyen les idees de l’ humanisme, llatí, grec, lleis, ciències

• En la Edat Mitjana només eren cultes els monjos, els clergues ( capellans, frares…) però ara la burgesia té molt interès per la cultura.

• Els burgesos volen que els seus fills estudiïn, per això en les ciutats cada vegada hi ha més universitats.

Las primeres universitats són de l’ Edat Mitjana. La primera universitat d’ Europa es la universitat de Bologna (Itàlia) data de 1089, però només es diu “universitat” des de 1317. La primera universitat d’ Espanya és la Universitat de Palència (1208)

.Universidad de Bolonia (Italia)

• Molt important per a la cultura va ser l’ invent de la impremta, segle XV, per Gutenberg.

• Abans de la Impremta• Els llibres s’ escrivien a mà, lletra per lletra. • Els llibres eren difícils de fer i per fer un llibre feia falta molt de

temps, a vegades anys. • Hi havia poques copies de cada llibre.• Els llibres eres objectes d art, com les joies, tenien miniatures (

dibuixos). • Eren molt cars i només els reis, els nobles i els religiosos

podien tenir llibres. • Eren de pell ( = de pergamí) pesaven i es feien malbé

fàcilment… No eren còmodes d’ usar, de guardar, de portar d’ una ciutat a una altra....

• Després de la Impremta• Els llibres són més barats, més fàcils de llegir i de portar d’ un

lloc a un altra. • Ara és molt més fàcil i ràpid de fer un llibre. • Es possible fer més exemplars (= còpies de cada llibre) i més

gent pot tenir i llegir llibres..

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

RAFAEL

GRAN ESPLENDOR ARTÍSTIC

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

MIQUEL ÀNGEL

GRAN ESPLENDOR ARTÍSTIC Y CULTURAL

RENAIXEMENT• A partir del segle XV,

els ideals humanistes es van aplicar a l’art.

• Aquesta renovació s’inicia en algunes pròsperes ciutats del nord d’Itàlia, donant lloc a un nou estil artístic, conegut com a Renaixement.

Leonardo da Vinci, L’home de Vitriubi. C. 1485.

Característiques artístiques principals del Renaixement

• Ús de formes artístiques del món clàssic (Grècia i Roma): columnes, capitells, arcs de mig punt, cúpules... i models escultòrics grecs.

• Temàtica variada: mitològica, profana i religiosa però amb un tractament diferent del medieval.

• Exaltació de la bellesa: home i dona representants de la bellesa ideal, mesura de l’art, en harmonia amb la natura. Gust per les formes geomètriques.

• Perfecció tècnica: perspectiva, càlcul, enginyeria... la ciència moderna al servei de l’art.

Quines característiques té l’art renaixentista?

• Antropocentrisme.• Naturalisme.• Els artistes busquen la bellesa perfecta, l’

armonia, com els artistes de l’ època clàssica.

• Ús de la geometria i les matemàtiques per aconseguir l’ armonia i la proporció.

• Idea platònica, o sigui “idealitzada” de la bellesa.

Què és l’ harmonia en l’ art?

• RECORDA: per als artistes grecs ls bellesa està en l’ harmonia La harmonia per als grecs és l’ equilibri entre les parts d’ una cosa. L’ elegància, la tranquil·litat… són harmonia. L’ exageració, la falta de proporció… no són harmonia.

Els grecs trobem l’ harmonia, la bellesa de la proporció en les matemàtiques.

• Els grecs inventen la proporció o secció àuria (1) o número d’ or (2). La proporció àuria diu que totes les coses han de tenir unes proporcions matemàtiques.

• Els grecs apliquen les matemàtiques per dissenyar un temple, per fer una escultura, per dibuixar un got…Aquestes relacions matemàtiques formen un conjunt de normes, un cànon, o sigui un model de bellesa.

(1) Àuria significa d’ or.(2) Aquests noms els

inventen els artistes del Renaixement.

• Com a Grècia l’ art usa la geometria i les matemàtiques per aconseguir l’ harmonia i la proporció.

• La perspectiva es ara molt millor que en l’ Edat Mitjana.

La perspectiva es defineix com l’ art de representar els objectes en la forma i la disposició amb que apareixen a la vista. També com el conjunt d objectes que es visualitzen des del punt de vista del espectador.

Etapes i localització

• QUATTROCENTO, segle XV (1400...), és l’etapa del sorgiment del Renaixement i es desenvolupa principalment a Florència.

• CINQUECENTO, segle XVI (1500...), és l’etapa d’esplendor i va tenir el centre a Roma. Difusió per la resta d’Europa.

• MANIERISME, art italià a partir de 1530 fins el final del segle: més tensió, contrast, exageració, enfront de l’equilibri, la serenitat, l’harmonia... LÍNIA SERPENTINATA

Artistes renaixentistes• Eren intel·lectuals, humanistes que

dominaven varies disciplines.• Comencen a ser reconeguts socialment: fama,

consideració de genis. • Dedicats exclusivament a l’art gràcies als

mecenes, que eren prínceps, nobles i rics burgesos que, impregnats dels valors humanistes, pagaven i protegien la feina dels artistes.

Quattrocento: família Mèdicis, banquers i governants de Florència.

Cinquecento: papes de Roma

Arquitectura del RenaixementCúpula de Santa Maria del Fiore (Florència)BRUNELLESCHI

Llinterna

Cúpula

Tambor

Església de San Lorenzo (Florència)BRUNELLESCHI Cobertes arquitravades o

de volta de canó

Ús de columnes clàssiques: coríntia

Racionalització: càlcul, formes geomètriques, austeritat en la decoració

Arc de mig punt

San Pietro in Montorio (Roma)BRAMANTE

Villa Capra (Vincenza)PALLADIO

Palau Pitti (Florència)BRUNELLESCHI/FANCELLI

Arquitectura civil: palaus, vil·les.

San Lorenzo del Escorial (Madrid)TOLEDO i HERRERA

Palau de Felip IIEstil auster, sense motius decoratius innecessaris en consonància amb la sobrietat del catolicisme espanyol.

Escultura del RenaixementPietat del Vaticà MIQUEL ÀNGEL

-Bellesa idealitzada-Proporcions exactes-Cos de Jesús nu-Harmonia-Tractament humà d’un tema religiós-Perfecció i depuració de les formes.

DavidDONATELLO

DavidMIQUEL ÀNGEL

Moisès MIQUEL ÀNGEL

Bronze Marbre

Pintura del Renaixement

El naixement de VenusBOTTICELLI

L’escola d’AtenesRAFAEL

La GiocondaL. DA VINCI

La volta de la Capella SixtinaMIQUEL ÀNGEL

A la Capella Sixtina tota la volta està decorada amb escenes religioses o figures històriques relacionades amb la Bíblia, en total 343 imatges, la majoria nues.Des que Miquel Àngel va representar a Déu, ningú no l’ha pogut imaginar d’un altra manera.

L’enterrament del comte d’OrgazEL GRECO

El quadre es divideix en dues parts de significació i d’estil molt diferents: la part superior correspon a un estil manierista tardà, oposat al realisme i la sobrietat de la part inferior.

DànaeTICIÀ

ESPANYA DEL SEGLE XVI

1516 1517 1519 1520 1545

Inici del regnat de Carlos I de Espanya i V d’

Alemanya.

Inici de la Reforma

protestantL’ alemany Martí Luter exposa les seves 95 tesis

en les que critica a l’ Església Catòlica i en

demana canvis.

Carlos I, emperador del Sacre Imperi

Romà GermànicL’emperador

haurà de lluitar per la unitat del imperi contra els

turcs i els protestants alemanys..

Guerra de les Comunitats

Els comuners es revolten a

Castella en un intent de limitar el poder de la

noblesa.

Concili de TrentoOrganitza la

Contrareforma catòlica per

frenar l’ expansió protestant i fixar els principis del

catolicisme.

ESPANYA DEL SEGLE XVI

1547 1555 1556 1571 1588

Guerra contra els protestants.

Las tropes imperials

triomfen en la batalla de Mülhberg.

Pau d’ Augsburg

Aquest acord estableix la

llibertat religiosa dels estats de

l ‘Imperi.

Inicio del regnat de Felipe II.Després de l’ abdicació del

seu pare, Felipe II hereta tots els

territoris excepte l’ imperi.

Batalla de Lepant

Victòria de l’ aliança cristiana sobre els turcs

en el golf de Lepant.

(Peloponès)

Derrota de la Gran Armada

InvencibleDestruïda

enfront de les costes

angleses.

La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu. L'estol aliat estava liderat per Joan d'Àustria, amb l'armada espanyola capitanejada per Álvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria, la veneciana, capitanejada per Sebastiano Venier i la pontifícia comandada per Marco Antonio Colonna. Entre tots arribaren a reunir més de 200 galeres i altres naus auxiliars

ARMADA INVENCIBLE Nom donat a la flota enviada per Felip II de Castella contra Anglaterra i que, sota el comandament d’Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medinasidonia, fou derrotada (juliol del 1588) per l’esquadra anglesa comandada per l’almirall Howard d’Effingham.

REGNAT DE CARLOS I D’ ESPANYA I V DEL SACRE IMPERI GERMÀNIC (1517-1556)

• El segle XVI sol estudiar-se en dues parts. Cadascuna correspon al regnat d’ un monarca molt diferent.

• La primera meitat regnà Carles I i la segona meitat regnà Felip II.

• Regnat de Carles I• Espanya està oberta a Europa i a les seves línies

ideològiques i vitals.• Es generalitzen el coneixement i la imitació dels

models grecollatins. • La poesia entra en el corrent italianitzant.• S’ incorporen les idees platòniques• La moral pagana es manifesta en una onada de

sensualitat.• Gran preocupació religiosa.

LA ESPANYA DEL SEGLE XVI

REGNAT DE FELIPE II (1556-1598)

• Espanya es tanca d’ Europa per evitat influències Reforma protestant.

• La Contrareforma marca una etapa d’ esplendor de la literatura ascètica i mística.

• El vitalisme de l’ etapa anterior va adquirir un caràcter nacional, més catòlic en defensa de la contrareforma.

LA ESPAÑA DEL SIGLO XVI

LES MINORIES RELIGIOSES

Un dels grans problemes socials d’ Espanya era el de las minories religioses de jueus i moriscos*. Gran part d’ ells abandonaren Espanya després del decret d’ expulsió, els que van quedar-se es convertiren en conversos que, en ocasions, seguien practicant la seva religió en secret. Els conversos o cristians nous foren discriminats pels cristians vells i moltes vegades foren perseguits per la inquisició.

*Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de Castella i a la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia.

L’ ESPANYA DEL SIGLE XVI

La inquisició fou un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). Durant el regnat de Felip II ( Segle XVI) es van produir diversos conflictes interns. La població morisca va continuar sent objecte de pressions perquè abandonés definitivament els seus costums i s'assimilessin per complet als cristians. -El 1568, els moriscos de Las Alpujarras granadines es van rebel·lar. Després de ser vençuts, van ser expulsats de Granada i es van repartir per tot Castella a fi de facilitar-ne la integració.

*Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava. Vegeu també expulsió dels moriscos i mudèjars.

LITERATURA RENAIXAMENT: ITÀLIA, FRANÇA, PORTUGAL

LITERATURA ESPANYOLA : REGNAT DE CARLOS I ESPANYA - V ALEMANYA (1517-1556)

REGNAT DE FELIPE II (1556-1598 )

Desenvolupament de la literatura del Renaixement

Presentacions IES MIGUEL CATALÁNLlibre Literatura 2 Magisterio CasalsLlibre lLengua i literatura Espanyola SM 4Historia de la literatura 6 Everest