PISSARRA \ Q 54

MAIG-JUNY

Cap a finals del curs 1988-89,

el Ministeri d 'Educació i Ciència pu­

blicà el Pla Marc de Formació Per­

manent del Professorat. E s tracta

d'un document complementari del

Disseny Curricular Base (DCB) i, en

definitiva, de la Llei d'Ordenació

General del Sistema Educatiu

( L O G S E ) ja que en tot moment l'Ad­

ministració planteja que no és possi­

ble una Reforma educativa sense

comptar primordialment amb el

professorat.

E s ben sabut, d'altra banda,

que el professorat actualment en

exercici és majoritàriament jove,

amb una llarga vida professional per

davant. Peralxó, els esforços s'hau­

ran d'adreçar, prioritàriament, a la

Formació Post-lniclal.

PERQUÉ UN PLA MARC DE

FORMACIÓ?

El Pla Marc, que s'autodeflneix

com a una «planificació coherent i

sistematitzada per a implicar a tot el

professorat en el Projecte de Refor­

ma que ha dissenyat el Ministeri

d'Educació», es proposa com a ob­

jectius servir de referència per a les

actuacions adreçades a la transfor­

mació del Sistema Educatiu i res­

pondre a les necessitats manifesta­

des pel professorat; organitzar els

recursos disponibles perala Forma­

ció Permanent; oferir els Programes

de Reciclatge i Perfeccionament

adients; facilitar la participació del

professorat i, finalment, avaluar les

distintes modalitats de formació que

es desenvolupin.

El Pla s'estructura en dues

parts ben diferenciades. La primera

constitueix el «cos teòric» del docu­

ment i és, des del nostre punt de

vista, la més consistent. La segona,

més qüestionable, és un conjunt

d'annexos on s'expliciten els distints

Programes que l'Administració po­

sarà en marxa o hi donarà suport.

Dins l'esmentada primera

part, el document estableix una sèrie

de referències al context sòclo-edu-

catlu de l'escola i de la conseqüent

formació del professorat. En aquest

sentit, es fa al·lusió als canvis socials

econòmics i culturals que esdeve­

nen al nostre àmbit: les transforma­

cions del mercat del treball, la Inter­

nacionalització de l'economia, el

paper dels mitjans de comunicació,

l'esbarjo, el flux continu de produc­

tes culturals diversos i poc contras­

tats...

Els anteriors factors, junta­

ment ambaquells quefan referència

a l'educació per a la democràcia,

determinen una profunda redefini-

ció del paper dels professors/es.

Els docents, al marge del

necessari desenvolupament de la

seva cultura científica i pedagògica,

hauran de treballar en un àmbit on

resulten altament rellevants factors

com l'autonomia professional i el

treball en equip, la investigació en

l'acció, la comunicació, l'atenció a la

diversitat, l'organització escolar...

UN MODEL DE FORMACIÓ.

Després d'establir un

paral·lelisme entre l'estructura i ca­

racterístiques del Sistema Educatiu

F O R M A C I Ó P E R M A N E N T

reformat, d'una banda, i els requeri­

ments subsegüents quant a la For­

mació del Professorat, el Pla Marc

passa a definir el Model de Formació

Permanent.

Aquest Model es basa en

quatre trets fonamentals. En primer

lloc es lliga a la pràctica professio­

nal. S'entén, en aquest sentit, que la

pràctica docent exigeix un replante­

jament continu, conseqüència de la

singularitat, la interacció i la conflic-

tivitat pròpies de les situacions d'en-

senyament-aprenentatge. Per això,

la Formació del Professorat haurà

de vincular-se a la pràctica, i aquest

lligam haurà de produir-se «a través

de l'experimentació curricular, ja

que el currículum és l'eix de conver­

gència dels diferents coneixements,

habilitats i actituds que posa en joc

el professorat».

En segon lloc, el Pla Marc

posa l'accent en el Centre Educa­

tiu com a eix de la Formació Per­manent a l'aula. Això resulta, fona­

mentalment, dels nous planteja­

ments curriculars que presenten

com a essencial el treball en equip

dels professors/es cara a l'elabora­

ció dels Projectes Educatius de

Centre, els Projectes Curriculars i les

Programacions d'Aula, l'espai d'op-

cionalltat i les adaptacions curricu­

lars, etc.

El tercer tret del Model de

Formació és el de la Formació a

través d'estratègies diversifica­

des, necessàries per atendre a la

pròpia heterogeneïtat del professo­

rat, a la varietat dels nivells i de les

situacions concretes en què ha de

14

/ EL PLA M A R C DE F O R M A C I Ó P E R M A N E N T DEL PROFESSORAT

desenvolupar la seva tasca, als dis­

tints requeriments que se'n deriven,

etc.

Finalment, el Pla Marc opta

per una Formac ió descentralitza­

da, ja que «les necessitats d'un pro­

fessorat heterogeni, en estreta rela­

ció amb un alumnat poc uniforme i

amb els contextos que condicionen

l'activitat educativa, només poden

ser detectades i recollides per insti­

tucions o col·lectius pròxims». Des

del punt de vista institucional, la

descentralització es concreta en

Plans de Formació d'àmbit decrei­

xent: Pla Marc, Plans Provincials,

Plans de Centres de Professors i,

finalment, Projectes Educatius de

Centre.

L'apartat dedicat al Model de

Formació es completa amb declara­

cions relatives a la necessària dota­

ció de mitjans econòmics i humans

(assessors de formació) per desen­

volupar els Plans i al paper dels

Centres de Professors com a instru­

ments preferents, encara que no

únics, per a dur-los endavant.

Així mateix, es fa referència

explícita a la participació del profes­

sorat, d'una forma que ens sembla

prou convenient reproduir textual­

ment, oferint-la a la reflexió dels lec­

tors:

«La participació del professorat

en aquest Pla només tindrà sentit

si és de forma voluntària i àmplia.

L'Administració arbitrarà les me­

sures pertinents perquè les acti­

vitats de formació (...) puguin ser

desenvolupades progressiva-

mentdins l'horari laboral del pro­

fessorat (reduccions horàries,

flexibilització de l'organització

dels centres educatius, profes­

sors de suport als centres, etc.);

i per al reconeixement de dita

participació a efectes de con­

curs de trasllat, concessió de

llicències per estudi, accés de

llocs de responsabilitat en les

tasques de Formació Permanent

o als centres educatius, progrés

professional, etc.».

ELS CEP I LA FORMACIÓ

PERMANENT.

El Pla Marc defineix a conti­

nuació quines són les estructures

previstes per a desenvolupar-lo.

Aquestes són els Centres de Profes­

sors, les Universitats i altres institu­

cions i col·lectius (MRP, Col·legis

Oficials, Associacions, etc.) totes les

quals constitueixen, plegades, la

«Xarxa de Formació».

Degut que la segona i tercera

instància (Universitat i altres institu­

cions) posseeixen autonomia en el

seu camp d'actuació, el Pla Marc

dedica una atenció especial als

Centres de Professors. Recorda,

en aquest sentit, el seu caràcter

d'«instruments preferents per a la

Formació del Professorat» (RD

2112/1984), que es concreta en

actuacions relacionades amb l'ac­

tualització del professorat, el desen­

volupament curricular, la investiga­

ció aplicada a l'aula, la difusió d'ex­

periències innovadores, la creació

de serveis útils per a la Formació

Permanent, etc.

Els Centres de Professors,

per la seva localització i estructura

organitzativa han de possibilitar una

atenció i una resposta propera als

interessos del professorat. Els Plans

de C E P , elaborats dins les referèn­

cies establertes pel Pia Marc i el Pla

Provincial, hauran de «promoure

aquelles activitats de formació que

impliquen de forma activa al profes­

sorat i que, partint de l'anàlisi de la

seva pràctica, el duguin a analitzar i

modificar la seva actuació profes­

sional, promovent la reflexió conjun­

ta de tots els integrants del centre

educatiu».

El Pla Marc també fa referèn­

cia expressa al funcionament dels

C E P , que basa en l'existència d'òr­

gans unipersonals (Director, Vlce-

director i Secretari) i col·legiats (el

Consell de C E P i l'Equip Pedagò-

F O R M A C I Ó P E R M A N E N T

PISSARRA i\Q 54 \ MVIG-JUIW

gic). Tot i que el document explica

prou aspectes relatius a la composi­

ció i funcions dels distints òrgans,

s'ha de dir que determinades op­

cions requereixen un desplegament

legal específic que fins ara el Minis­

teri no ha sabut, pogut o volgut dur

endavant. Anoti's al respecte la

manca de referència explícita a l'e­

lecció del Director per part del Con­

sell del C E P , i d'entre els seus

membres. Un oblit que sembla con­

gruent amb la intenció manifestada

per alts responsables de l'Admi­

nistració d'eliminar total o parcial­

ment el caràcter electiu d'aquell

càrrec.

S'expressa, d'altra banda,

l'interès per mantenir una estreta

relació amb altres institucions i,

especialment, amb les Universitats.

En aquest sentit, el M E C manifesta la

seva voluntat de formalitzar conve­

nis per realitzar cursos d'especialit­

zació en Educació Infantil, Logopè­

dia, Educació Musical, Educació

Especial, Llengües Extrangeres i

Educació Física, així com cursos per

a Assessors de Formació, d'Actua­

lització Científico-Didáctica, etc. Si

aquesta actuació forma part d'una

tendència a transferir competències

a la Universitat, en detriment de les

que inicialment s'havien confiat als

C E P és quelcom opinable encara

que determinats fets eviten que això

sigui un pur judici d'intencions. E n

qualsevol cas, forma part d'una pro­

gressiva reducció de l'àmbit de

decissió autònoma dels C E P en fa­

vor de formes d'actuació directa­

ment controlades per l'Administra­

ció. Tot això, però, pertany a una

anàlisi que no hi cap dins aquest

article.

ELS OBJECTIUS I ELS MEDIS AL

PLA MARC.

El document que comentam

estableix quatre grups de finalitats i

15

objectius que es concreten seguidament en vuit línies

preferents d'actuacions. Aquells són:

1 .-Donar suport a l'adopció d'un model curricular

obert, que Implica sobretot un canvi d'actituds del profes­

sorat respecte a la seva feina, però també els coneixe­

ments adients per treballar amb aquesta nova perspecti­

va.

2.- Possibilitar la Implantació de les noves etapes i

modalitats educatives, que requereix de forma preferent

qualificar el professorat que les ha d'impartir.

3.- Construir i consolidar la Xarxa per a la Formació

Permanent, que implica donar suport als Centres de

Professors, qualificar docents per a les feines d'assesso­

rament i organitzar la formació a escala regional -Plans

«Provincials»- per coordinar esforços i estalviar recursos.

4.- Formar els professionals de suport al centre

educatiu, que intervenen en aspectes com orientació,

atenció a alumnes amb necessitats educatives especials,

etc.

En relació amb els esmentats grups de finalitats i

objectius, s'establelxen les següents línies d'actuació:

1 - Programes adreçats a millorar la pràctica do­

cent als centres.

2.- Elaboració I difusió de materials per a la forma­

ció permanent.

3.- Suport a les Iniciatives individuals de Formació

del Professorat.

PROGRAMES DIRIGITS

AL CONJUNT DEL PROFESSORAT D'ENSENYANCES

BÀSIQUES I MITJANES.

Línia d'Actuació A

I Projectes de Formac ió en centres.

II i VIII

Actualització Científ ica i Didàct ica.

Especial i tzació E G B .

IV i VIII

P la de Id iomes, Conven is a m b Emba i xades .

V E n s e n y a n c e s Tècnico-professionals.

VI Educac ió Tecnològ ica.

VII Equ ips Directius.

Linia d'Act. B Linia d'Act. C

IX X i X I

Elaboració i L icenc ies per

difussió de Estud is .

materials. Ajudes individuals.

P rograma d 'accés

a Ll icenciatures i Doctors

PROGRAMES DE SUPORT A LA FORMACIÓ PERMA­

NENT.

Línia d'Actuació D

XIII i XIV

Cent res de Professors. P lans Provincials.

Línia d'Actuació E

X V Responsab les Provincia ls.

XVI Directors C E P .

XVII Assessors.

XVIII Co laboradors .

Línia d'Actuació F

XIX Coeducac ió .

X X Salut .

XXI Drogodependènc ia .

XXII P remsa -Esco la .

XXIII Formac ió Europea .

XXIV Professors Espanyo l s a l 'Extranger.

XXVII Noves Tecno log ies

Línia d'Actuació G

XXVIII Equ ips Ps i copedagòg i cs Orientadors.

Línia d'Actuació H

X X I X M R P i Altres Institucions.

F O R M A C I Ó P E R M A N E N T

16 i

PISSARRA W 54 MAIG-JUNY

C U A D R O DE P R E V I S I O N E S DE C R É D I T O P A R A EL P E R I O D O

1990-1995 Programa 421B: Formación del Profesorado

(en miles de pesetas de 1989)

CAPITULO P R E S U P U E S T A R I O

EXPLICACIÓN DEL GASTO

1939

(año base)

CAP. I

CAP. II

CAP. II

Gasto de personal

Gastos de bienes corrientes y servicios

Confinanciación de la Formación del Profesorado con el Fondo Social Europeo

Becas al profesora­do en situación de licencias por estudios y transferencias a Movimientos de Reno vación Pedagógica

3.295.235

1.988.392

3.634.758

2.187.231

341.400

4.021.749

2.515.315

546.000

4.507.388

3.018.379

733.000

4.787.120

3.622.055

785.000

5.077.817

4.346.466

5.380.027

5.215.758

TOTALES.. .

4.- Organització i reestructu­

ració de la Xarxa de F O P .

5.- Programes adreçats a

qualificar i consolidar la Xarxa de

F O P .

6.- Programes especials.

7.- Actuacions en el camp de

la intervenció psicopedagògica i

orientadora.

8.- Suport als M R P i entitats

sense ànim de lucre per a la forma-

ció del professorat.

Aquestes vuit línies d'actua­

ció es concreten finalment en la tren­

tena de Programes que recull el

quadre adjunt (1), cadascun dels

quals es comenta al corresponent

Annex del document. La limitació

d'espai ens obliga a remetre als

possibles interessats a la lectura de

les característiques concretes de

cada programa al propi Pla Marc.

Aquest Pla de Formació, que

afecta a tot el territori M E C . e s com­

pleta amb un apartat dedicat a l'Ava­

luació i un altre a la valoració dels

recursos econòmics.

L'avaluació del Pla parteix de

la consideració que els distints Pro­

grames que conté tenen un caràcter

experimental, i per això es fa neces­

sari disposar de sistemes que per­

metin llur modificació, afiançament

osustitució. L 'Avaluació posseix un

caràcter participatiu, eminentment

qualitatiu; globalitzador, incloses,

per tant, totes les variables relatives

a disseny i posada en pràctica i als

distints elements que hi prenen part;

específ ic, és a dir, adaptat a les pe­

culiaritats de cada Programa; con-

textualitzat en la realitat on es des­

envolupen els Programesde Forma­

ció i, finalment, sumatiu, adreçant-

se a verificar el grau d'assoliment

dels objectius proposats i la rendibi­

litat -no econòmica- dels Plans, Pro­

grames, activitats, materials, etc.

Quant als aspectes econò­

mics, el Pla Marc preveu un període

d'execució de sis anys. Per l'any

1996 es preveu l'existència de 145

C E P , amb un total de 1063 profes­

sors destinats (10% de increment

anual). El pressupost global es pre­

veu incrementar-lo un 17% anual,

aproximadament segons les dades

que figuren al quadre adjunt (2).

ALGUNES APRECIACIONS

CRITIQUES.

El Pla Marc de Formació del

Professorat que ha posat en marxa

el Ministeri té algunes grans virtuts.

Representa la primera ocasió en què

l'Administració educativa d'aquest

país ha realitzat una planificació glo­

bal i a mig termini de la F P P , i això és

d'agrair, avesats com estam a tanta

improvisació i manca de rigor. Tam­

bé és un fet positiu que el Pla preten­

gui fonamentar-se en allò que pot

aportar la Investigació educativa i

l'experiència recent en aquest

camp, i que vulgui ser coherent amb

els objectius de la Reforma de l 'En­

senyament. En tercer lloc, és digne

de menció la qualitat tècnica del

document que, malgrat inevitables

defectes i mancances, pretén abas­

tar totes les dimensions d'un Pla

d'aquestes característiques, des de

les més filosòfiques fins a les més

pragmàtiques; fins i tot, novetat de

novetats, les relatives a l'Avaluació.

Emperò també serà necessa­

ri i just indicar alguns dels esmentats

defectes, a reserva d'aquells que el

conjunt del professorat i les seves

organitzacions en puguin trobar.

Així, per exemple, i comen­

çant pel final, el Pla és molt poc

precís quant a la quantificació eco­

nòmica perquè, entre altres coses,

globalitza els pressuposts destinats

als C E P incloent en un mateix bloc

els pressuposts ordinaris d'aquest,

que s'han modificat molt poc els

darrers cinc anys, amb els que l'Ad­

ministració destina, com a partides

tancades, als seus propis progra­

mes de Formació.

F O R M A C I Ó P E R M A N E N T

17

PISSARRA 1\- 54 MAIG-JUNY

En un altre ordre de coses,

hom rep la impressió d'una frag­

mentació general de les distintes in­

iciatives que recull el document,

cosa lògica ¡a que els distints pro­

grames que hi figuren són el resultat

de diverses idees, improvisacions i

canvis de rumb que han esdevingut

els darrers cinc anys a la Subdirec-

ció General de Formació del Profes­

sorat. Malgrat les bones intencions

que expressa el Pla, no pot deduir-

se que en el termini de sis anys la

major part del professorat hagi ad­

quirit els coneixements i habilitats

necessaris per als requeriments del

nou sistema educatiu; en aquest

sentit, manca un calendari i Pla

quantificat per a les concrecions

anuals, així com previsions i com­

promisos concrets quant a la part de

formació que ha d'esser obligatòria i

realitzada en temps lectiu.

La pretesa descentralització

que representen els Plans de For­

mació (Marc, Provincial i de C E P ) no

necessàriament signifiquen aug­

ment de l'autodeterminació de les

parts subordinades. Ben al contrari

darrera aquell concepte pot ama­

gar-se -i la realitat ens comença a

demostrar que és així- un augment

de la intervenció per part de l'Admi­

nistració comprometent un model

de formació que es basa en la auto­

nomia del professorat i l'adaptació a

una realitat concreta.

El document tampoc esta­

bleix res enconcret pera la connexió

entre formació inicial i continuada;

no inclou cap Pla per a la formació

de mestres novéis; no seqüència la

formació que han de rebre els pro-

wmirp 1.1.

fessors/es al llarg de la seva vida

professional i en funció de la seva

etapa docent, del seu tipus d'alum­

nat i entorn i com era perfectament

previsible, ignora les necessitats i

problemes específics d'una Comu­

nitat com la nostra, amb llengua

pròpia, així com la problemàtica

especial que presenta el desenvolu­

pament curricular a les Comunitats

sense competències en Educació.

El Pla és intencionadament?

ambigu en programes com el d'ac­

cés a Llicenciatures i Doctorats, o

molt discutible en altres com el de

Formació a Centres, no per la seva

filosofia, sinó pel seu disseny con­

cret.

Darrera, o més enllà del Pla,

queden aspectes fonamentals per

resoldre que condicionen fortament

qualsevol intervenció en el camp de

la Formació Permanent. Són aquells

que es refereixen als incentius, estí­

muls o reconeixement de les activi­

tats que realitza el professorat, a la

tipificació d'aquestes i a la seva ho­

mologació. Són aspectes que ens

duen inevitablement a parlar del fa­

mós i no resolt tema de la Carrera

Docent. Però això són figues d'un

altre paner...

Palma, abril 1990.

Albert CATALÀ

GAT725 C/31 DICIEMBRE.12 Tels 204600-204502-03 PALMA DE MALLORCA

L AGENCIA AL SERVICI DEL POBLE MALLORQUÍ

F O R M A C I Ó P E R M A N E N T

18