8 material molt valuós, ja que la seua temàtica sempre va anar relacionada amb escenes de la vida...
TRANSCRIPT
3
Antoni Marí Ribas PortmanyLínia, gest i taca. Dibuixos
Exposició del 16 d’abril al 27 de maig de 2015
Organització
Consell Insular d’Eivissa
Comissariat
Catina Costa Marí
Assessorament
Alfons Garcia Ninet i Paco Riera Bonet
Disseny i impressió
Can Imprès · Impremta, Eivissa
Dipòsit legal
I-76-2015
Agraïments
Família Garcia Marí, hereus d’Antoni Marí Ribas, Catalina Verdera Ribas, família Ribas Puvil i a totes aquelles persones que han cedit obra i han preferit mantenir l’anonimat.
5
7
Una de les finalitats del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni
del Consell Insular d’Eivissa és promoure artistes eivissencs i donar a
conèixer aquelles persones que un moment donat han format part del món
cultural de la nostra illa. I encara que Antoni Marí Ribas Portmany sigui ben
reconegut per una determinada generació, també volem que ho sigui per a les
generacions més joves, atès que és una peça clau per conèixer el moviment
artístic que es generà al segle XX a la nostra illa. Des de la seua mort s’han dut
a terme diferents exposicions antològiques que feien un recorregut a la seua
trajectòria artística; en aquesta ocasió amb el significatiu títol de Línia, gest i
taca, ens hem volgut centrar en els dibuixos que realitzà els darrers vint anys
de la seua vida. Va ser el moment en què deixà la pintura a l’oli per dedicar-se
exclusivament a aquesta disciplina. Portmany a través del dibuix creà la seua
pròpia expressió plàstica que a la vegada fou una aportació innovadora al
moviment artístic de l’època.
A Sa Nostra Sala mostram una sèrie de dibuixos de caire més lineal i analí-
tic, que foren realitzats expressament per l’autor per acompanyar unes mono-
grafies d’Eivissa i Formentera amb textos de Marià Villangómez, per continuar
amb dibuixos dels anys 60 i 70 que es caracteritzen per línies vibrants on el
gest i la taca ocupen tot el protagonisme. Són dibuixos d’una gran càrrega
expressiva, esbossats a partir de línies desinhibides en tintes i aiguades que
fa que moltes vegades s’apropin a l’abstracció. Els temes de Portmany són un
8
material molt valuós, ja que la seua temàtica sempre va anar relacionada amb
escenes de la vida quotidiana eivissenca i això ha fet que ens quedi un testi-
moni d’una Eivissa en moviment, viscuda.
No cal dir que per al Consell és un honor retre un homenatge en forma
d’exposició a aquest artista primordial per poder conèixer la història de l’art a
Eivissa.
Un gran nombre de les obres que hi veureu formen part de la col·lecció
d’art del Consell Insular. També volem agrair a tots els col·leccionistes que ens
han cedit obra i han fet possible que a Sa Nostra Sala puguem gaudir d’aques-
ta representativa exposició.
Pepita CostaConsellera d’Educació, Cultura i Patrimoni
9
Antoni Marí Ribas Portmany, pintor de la vida moderna
El primer que em ve al cap en escriure ara sobre Antoni Marí Ribas –Port-
many- és la circumstància en què el vaig conèixer. Va ser per mitjà de
Vicent Calbet. I crec que val la pena subratllar-ho, no perquè la meva conei-
xença de l’artista tengui un significat gens especial, sinó perquè sí que el té la
relació del joveníssim Calbet amb el gran Portmany.
A mitjan anys 60 –ara tot ja és del segle passat-, Eivissa ens obsequiava, als
mallorquins, amb la vivència d’una illa de bon de veres. Mallorca havia iniciat
un procés de desaïllament que l’acabaria desnaturalitzant, mentre que els que
la volíem viure tal com era a la nostra infantesa la trobàvem just devora, a les
Pitiüses, que mantenien un tempo que no t’obligava a abandonar el passat a
la cuneta. Era l’Eivissa d’Albert Camus, de Raoul Hausmann i Walter Benjamin,
de Faber i Bronner... Però, sobretot, la de Marià Villangómez, que n’era la veu
i que la transcendia. Beneïda illa que pot parlar amb les seves paraules. Eivis-
sa era el somni dels mallorquins que crèiem interpretar correctament –i, per
desgràcia, no ens equivocàvem de gaire- els signes del nou temps a Mallorca.
Pressentíem l’activació de forces devastadores, que actuaren fins i tot abans
del que era raonable esperar. Eivissa, doncs, esdevingué per un temps feliç el
somni de l’illa que anàvem perdent a casa nostra.
És clar que la intervenció de l’home en la conformació del paisatge era dife-
rent de la que s’havia desenvolupat a Mallorca. Diferent i, almenys per a molts de
nosaltres, més suggeridora. L’encant pitiús capturava a primer cop d’ull la sensi-
10
bilitat del visitant. No érem, ni de molt, els primers a experimentar-ho. L’illa tenia
una llarga tradició de gran seductora. Nosaltres hi recuperàvem sensacions de
les quals ens vèiem privats en aquella Mallorca hiperaccelerada. Eivissa esde-
vingué, per a molts de nosaltres, l’emmirallament del destí. A més, en el meu cas
particular, hi tenia un gran amic, el petit, jove i magre Vicent Calbet. I tendim a
estimar els indrets on tenim amics.
Vicent Calbet tenia molt d’interès a fer-me conèixer Marí Ribas Portmany.
Sense ell, explicava Vicent, no sabia si la seva pintura s’hauria hagut de vin-
clar per assumir l’academicisme més carrincló i afalagar, així, els gustos d’una
possible clientela, que havia passat del vell Puget a Ferrer Guasch. O potser
hauria hagut de dedicar-se en cos i ànima a l’ensenyament, com havia fet el
seu professor Agudo Clará. Per a Calbet, l’exemple de Portmany va ser deci-
siu. Més enllà fins i tot de la veneració per la seva obra, n’admirava l’actitud, el
coratge, la independència, la personalitat. Per la seva banda, el gran Portmany
s’avingué a formar un grup, Grup Puget, amb Calbet i Toni Pomar, dos artistes
molt més joves que ell, amb els quals l’uní més un esperit de camaraderia que
no la voluntat de mestratge. Hi ha maneres de fer país que ens passen desa-
percebudes. Emparant els joves pintors, Antoni Marí Ribas Portmany feia país,
substanciava l’amor a la seva terra.
Aquesta complicitat artística pitiüsa és d’una importància cabdal a la histò-
ria de l’art a l’illa, tota vegada que, altrament, Portmany hauria pogut constituir
un capítol sense continuïtat (ja que Rafel Tur Costa construiria la seva obra en
sintonia amb els llenguatges predominants de l’abstracció, alguns notables
representants de la qual s’havien establert a l’illa). Amb l’obra i l’exemple de
Portmany, Vicent Calbet acabà de fer confluir l’essencial de la tradició (breu en
el temps, però intensa) amb la modernitat, obrint l’escenari a les més àmplies
expectatives –Toni Cardona en seria la primera confirmació. Gràcies a aquesta
complicitat, la modernitat a Eivissa s’expressava amb un accent propi.
11
Vicent Calbet n’era conscient, i, com que una de les seves virtuts, amb la
generositat, era la gratitud, no deixava de fer menció del seu mestre de vida en
totes les circumstàncies -diguem de passada que el mestre era el primer ad-
mirador de l’art de Calbet-. L’orgull quasi filial amb què me’l va presentar se’m
va esgrafiar a la memòria com un capítol inesborrable de la meva experiència
pitiüsa: un capítol que Portmany va completar amb la seva modesta cordiali-
tat, d’una senzillesa que només pot ser filla d’un alt refinament de l’esperit que,
en el seu cas, contrastava amb un aspecte exterior aparentment descuidat.
La trobada va tenir lloc, com no sorprendrà ningú d’una certa edat, devora el
mercat, al peu de la rampa que s’enfila a Dalt Vila pel portal de les Taules. El lec-
tor hauria d’imaginar, ara, una Eivissa sense turisme de masses, un petit país on
tot responia a la funció per a la qual havia estat creat –amb algunes, escasses,
excepcions, que, lluny de desnaturalitzar la ciutat i el camp, els atorgava aquest
punt de màgia que s’esvaeix amb la banalització. La imatge de Portmany asse-
gut en aquell punt de Vila, amb els papers i les tintes amb què detenia el temps i
els afanys de les persones –els treballs i els dies-, és un patrimoni cultural que no
s’hauria de perdre quan es dilueixi la memòria dels que recordam aquella figura
físicament petita, artísticament gegantina.
Em va parlar dels seus amics mallorquins, catalans, madrilenys, estrangers.
Era un illenc universal, això vol dir que el seu esperit eixamplava l’illa de ma-
nera que hi cabien les inquietuds, el sofriment i l’esperança de fos on fos que
la Humanitat els manifestés. La seva figura és exemple d’un cosmopolitisme
profund, que esborra fronteres a partir d’una mirada genuïnament vernacla. És
exactament el contrari de la cultura d’aeroport, que és la que exhibeixen so-
vint els que es pretenen cosmopolites –ser ciutadà del món és la manera més
bajana de no ser d’enlloc.
El marquès de Lozoya, amb casa al puig de Missa, de Santa Eulària, ja havia
establert el parentiu artístic de Portmany amb Goya, un parentiu que de cap
12
manera li restava originalitat i del qual l’artista no se sentia mereixedor. Però
és clar que, receptor de la influència goyesca, també ho era de l’expressi-
onisme que havia esclatat a Europa durant la seva adolescència i la seva
joventut. No és menester remarcar que Portmany no havia traslladat submi-
sament aquestes influències a la seva obra. No havia assumit les influències
amb actitud passiva. Ans al contrari, va fer amb la tradició l’única cosa que
no l’asseca, i és renovar-la, afegir-hi les forces d’un temps nou i estampar-hi
la pròpia empremta.
L’obra de Portmany té el mèrit afegit d’haver-se desenvolupat en solitari,
de manera quasi crusoniana, sobretot en les seves primeres etapes, perquè
els corrents de la tradició que trescaven per l’illa ja s’havien assecat des del
punt de vista creatiu. D’altra banda, en la seva immensa majoria, aquesta obra
es feia damunt paper, normalment monocroma: és a dir, difícilment un públic
poc avesat a tractar amb la pintura hi podia veure un bé artístic d’un cert valor.
Però l’artista no havia d’escoltar les veus que el cridaven cap a una actitud més
gregària i complaent. El seu art responia a una crida interior que li indicava el
camí més difícil i més fèrtil alhora. Per això es va obrir tan generosament als
artistes joves que el reconegueren com a mestre i exemple, i el camí ja no seria,
en endavant, tan solitari.
M’he preguntat on rau aquesta capacitat de vèncer el temps que carac-
teritza els papers de Portmany. Ho dic així perquè aquesta obra no envelleix,
per més que els seus elements visuals estiguin ben arrelats en un temps que
ja hem deixat enrere. Són tot el contrari d’estampes d’època, d’escenes pin-
toresques per a la nostàlgia. Lluny de remetre’ns al passat, ens parlen d’allò
que és intemporal, paradoxalment perquè va saber mirar cara a cara el seu
moment i s’hi immergí sense esnobisme i sense frivolitat. És així com l’obra
resultant crea el seu propi temps, que ja no és deutor de cap altra noció del
temps susceptible de ser mesurat.
13
Per a Marí Ribas Portmany, el llampec de la vida quotidiana és la substàn-
cia de l’eternitat. Aquesta vida quotidiana crepita als mercats, als cafès o als
molls, en sentireu la remor per poc que hi acosteu l’oïda. I no us confondran les
dones, els pescadors o els mariners que poblen aquests papers, no hi estan
repetits, com no hi ha persona repetida en un altre cos: perquè Portmany ens
en revela la naturalesa mística –intemporal. Res més lluny de la monotonia
que aquestes figures que transiten de cap a cap els papers del nostre artista:
la seva obra és com un riu ample i llarg, que desemboca en una certa noció
d’eternitat. L’aigua que hi flueix no és mai la mateixa aigua. Raja de fonts llu-
nyanes, primigènies, obertes a una geologia remota. L’artista la sap conduir
per on rega l’esperit i el fertilitza.
El protagonista de L’educació sentimental, de Gustave Flaubert, en ple re-
molí de dubtes juvenils, deixa a lloure els somnis sobre el seu futur, i a un
moment determinat “era la superfície de les coses allò que el subjugava, i de-
sitjava ser pintor”. Aquest desig no va arribar més lluny: perquè allò que el
subjugava era la superfície de les coses; i Charles Baudelaire ens ensenya, a
El pintor de la vida moderna, que la modernitat és el fruit d’extreure “el que és
etern del que és transitori”.
No tenc cap dubte que Antoni Marí Ribas Portmany va entendre millor
la modernitat que no Constantine Guys, l’artista de referència de l’escrit de
Baudelaire.
Guillem Frontera
15
Línia, gest i taca
És difícil per a una determinada generació oblidar la figura d’Antoni Marí
Ribas Portmany dibuixant as Rastrillo. Aquell home que durant anys va
repetir el mateix ritual i que, segons testimonis, es deia que feia «gargots»,
avui és reconegut com un dels millors artistes que formà part del panorama
artístic illenc del segle XX. Varen ser el pare de la pintura eivissenca, Narcís
Puget Viñas, i el catedràtic d’art i filosofia Manuel Sorà els que varen veure les
seues possibilitats artístiques i propiciaren que anàs a estudiar a Barcelona, on,
tal com comenta Daniel Giralt-Miracle, “Va participar de l’efervescència que es
vivia en aquesta ciutat (Miró, Dalí, Torres Garcia, les Galeries Dalmau etc.)” 1 Però
encara que visqués els corrents artístics que es generaven a la ciutat comtal,
Portmany es va mantenir fidel a les tècniques a l’oli que havia après a l’acadè-
mia de Puget i, a més, com comentaren les comissàries de l’exposició Antoni
Marí Ribas. «Portmany»2, va seguir els models dels pintors paisatgístics catalans
de l’època, entre els quals podem destacar Laureà Barrau i Anglada Camarasa.
Ara bé, no entrarem dins l’anàlisi de la seua pintura a l’oli, encara que fossin
obres de gran qualitat, atès que no és l’objectiu de la mostra que volem presentar.
Els darrers anys se n’han dut a terme dues exposicions antològiques a Eivissa, una
l’any 1997, «Antoni Marí Ribas Portmany», organitzada per l’Obra Social «SA NOS-
TRA» Caixa de Balears i l’altra, l’any 2006, en commemoració del centenari del
seu naixement, també amb el nom de l’artista com a títol i l’explicatiu subtítol «La
1.- Giralt-Miracle, D. (1997). Antoni Marí Ribas Portmany. Eivissa: “ SA NOSTRA” Obra Social i Cultural. p. 11
2.- Ortega, P., Palou, J.M., J. Terrasa (1997). Antoni Marí Ribas Portmany. Eivissa: “SA NOSTRA”Obra Social i Cultural. p. 18
16
recerca de l’essència», organitzada pel Museu d’Art Contemporani d’Eivissa,
ambdues acompanyades d’un catàleg on s’analitzava l’obra de Portmany. El
nostre interès és presentar una selecció acurada dels seus dibuixos, els quals
varen ser l’expressió plàstica en què millor es va definir i que, a més, foren una
aportació innovadora al moviment artístic de l’època. I això queda patent en
el llibre Antoni Marí Ribas «Portmany». El dibujante de Ibiza, que edita l’any
1978 Edicions Polígrafa3 , baix el criteri i estudi del crític i historiador Daniel
Giralt-Miracle.
Portmany no solia datar els dibuixos, això fa que sigui difícil seguir la seua
trajectòria artística a partir d’una cronologia estricta i ens haguem d’aventurar
a partir de l’anàlisi estilístic i d’alguns dibuixos datats. El nostre recorregut se
centrarà en els dibuixos realitzats els darrers 20 anys de la seua vida, moment
en què deixà la pintura per dedicar-se exclusivament a aquesta disciplina.
Hem seleccionat una sèrie de dibuixos entorn de l’any 1955 que foren utilitzats
per il·lustrar la monografia Ibiza y Formentera4 amb text de Marià Villangòmez
i que en aquests moments formen part del patrimoni del Consell Insular d’Ei-
vissa. Aquests, encara que presenten ombres, volums i taques, són molt més
lineals i analítics, s’acosten a les composicions realitzades en les pintures a l’oli i
denoten un gran coneixement del dibuix, s’allunyen molt del llenguatge artístic
dels anys 60 i 70, que fou el moment àlgid de Portmany com a dibuixant. És
el moment on queda reflectida la seua pròpia expressió artística, tal com diu el
comissari de la mostra Antoni Marí Ribas «Portmany». La recerca de l’essència5
J. Manuel Guillem Ramón eliminà: tot allò superflu per representar l’essencial.
3.- Giralt- Miracle, D. (1978). Antoni Marí Ribas “Portmany”. El dibujante de Ibiza. Barcelona: Edicions Polígrafa.
4.- Villangómez Llobet, M. (1955) Ibiza y Formentera. Palma: Panorama Balear. Monografías de Arte, Vida, Literatura y Paisaje. Dirigidas por Luis Ripoll Arbós.
5.- Guillem Ramón, J.M. (2006). Antoni Marí Ribas “Portmany”. La recerca de l’essència. Eivissa: Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. p. 11
17
Els dibuixos es caracteritzen per tenir una major càrrega expressiva i s’acos-
ten, en moltes ocasions, a l’abstracció. El gest espontani atorga a les figures un
moviment inimitable, que deixa patent que Portmany no volia imitar el model,
més aviat el que volia era captar l’acció que estava duent a terme. La velocitat,
el gest i la taca foren els que l’ajudaren a captar l’essència del dibuix, creant
una escriptura privada que recorda la cal·ligrafia oriental, per la immediatesa
de la línia desinhibida en negre. Això fa que cada tema posseesqui una vitalitat
interior que, s’atraca més al sentiment que a l’aparença.
Pel que fa a la temàtica encara que moltes vegades sembli repetitiva, no hi ha
cap dibuix igual, com diu Giralt-Miracle tots varien en ritmes, tons i densitats.
Són escenes de la vida quotidiana eivissenca, com ara: pescadors, pagesos i pa-
geses, carros, vaixells, àsens, etc. El mitjà per arribar a plasmar les seues vivències
varen ser materials tous com ara, el carbonet, el llapis de grafit i sobretot el plomí
o càlam, la tinta xinesa i l’aigua, ja que taquen i es desplacen millor sobrer el pa-
per i ajuden el braç a l’hora d’agilitar el gest. De fet la tècnica utilitzada serà tant
important o més que el motiu, els trets representatius ocuparan un lloc secundari.
Clement Greenberg en «Vanguardia i Kisch» per explicar la novetat d’allò modern
apuntava que «la naturaleza del medio es la protagonista de la obra a diferencia
de la pintura tradicional, cuya finalidad es hacerla invisible»6.
En definitiva, Portmany va ser un dibuixant excel·lent que, a partir de línies
ondulades i rítmiques que pareixen sortir del paper, va anar esbossant escenes
que avui són un testimoni molt valuós. Ara bé, com esmenta l’escriptor i crític
d’art Fernando-Guillermo Castro a la publicació El dibujante de Ibiza. Antoni
Marí Ribas, Portmany, editada pel Consell Insular d’Eivissa l’any 2006, «Antoni
Marí Ribas, como dibujante, ni fue cronista de Ibiza, ni cronista de su tiempo, ni
cronista de nada. Voló mucho más alto. ¿Que en sus dibujos unas manchas
6.- Fanés, F. (2006) Clement Greenberg. La pintura moderna y otros ensayos. Madrid: Ediciones Siruela. p. 10.
18
difusas intuimos que son payesas? Es así. Pero, ¿donde se percibe una señal
folklórica? En ninguna parte. Pinta payesas porque sus figuras le convienen
para el uso de la mancha, las resuelve con manchas sin más»7. I com comen-
ten altres autors es va alimentar de pintors com el Greco, Goya i Velázquez,
de la mateixa manera que s’hi varen inspirar artistes de les avantguardes; això
fa que els seus dibuixos trobem que s’acosten a l’expressionisme abstracte,
al tachisme entre d’altres. Per tant no podem deixar d’assenyalar que Antoni
Marí Ribas va ser un artistes d’arrels eivissenques que va adquirir un compro-
mís en les avantguardes artístiques del moment amb una aportació novedosa
i sorprenent. I hem de mencionar les paraules, encara que un tant radicals del
fundador del dadaisme, Tristan Tzara, que passava estones a l’illa i que va dir
que «Portmany era l’únic pintor vertader que hi va trobar»8.
Catina Costa
7.- de Castro, F. G. (2006) El gran dibujante de Ibiza. Antoni Marí Ribas, Portmany. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera. p. 91
8.- Giralt-Miracle, D. (1997) Antoni Marí Ribas, Portmany. Mallorca: “SA NOSTRA” Obra Social i Cultural. p. 12
DIBUIXOS
20
Carrer Sant Josep, c. 1954Plomí, tinta xinesa i aiguada d’aquarel·la 32 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
21
Carrer de sa Penya, 1954Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 33 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
22
Carrer de sa Penya, 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 32,5 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
23
Pageses davant del Seminari, 1955Plomí, tinta xinesa i aquarel·la 32,5 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
24
Riu de Santa Eulària, c. 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 22,5 x 31 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
25
Baix sa murada, 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 22,5 x 32,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
26
Sant Antoni de Portmany, c. 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 22,5X 32 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
27
Ses Feixes, c. 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 32,5 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
28
Paisatge, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 32,5 x 25 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
29
Ses Salines, 1955Plomí, tinta xinesa i aiguada damunt paper 23,8 x 33,7 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
30
Homes xerrant davant el mercat Vell, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 25 x 33 cm. Col·lecció particular
31
Gent en moviment, 1962Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 25 x 32 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
32
Dones mercadejant al mercat Vell, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24 x 34 cm. Col·lecció família Ribas Puvil
33
Dones comprant al mercat Vell, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24 x 32,5 cm. Col·lecció particular
34
Dones al mercat Vell, 1963Canya, tinta xinesa, aquarel·la i aiguada damunt paper 25 X 35 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
35
Arbres, sense dataTinta xinesa, aiguada i cera damunt paper 24 x 35 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
36
Pageses caminant, sense dataTinta xinesa aiguada i canya damunt paper 25,5 x 34 cm. Col·lecció particular
37
Gent al mercat Vell, 1964Canya, tinta xinesa, aquarel·la i aiguada damunt paper 24 x 31 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
38
Personatges amb carro, sense dataCanya tinta xinesa i aiguada damunt paper 49 x 58 cm. Col·lecció particular
39
Personatges conversant, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 23,5 x 34,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
40
Grup d’homes xerrant, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 25 x 32,5 cm. Col·lecció particular
41
Gent al mercat Vell, 1964Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24 x 31 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
42
Pescadors fent xarxes, sense dataCanya i tinta xinesa damunt paper 23,5 x 93,5 cm. Col·lecció particular
43
Comprant al mercat Vell, 1964Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 22 x 29 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
44
Grup de dones al mercat Vell, sense dataCanya, tinta xinesa, aiguada i aquare·la 32,50 x 25 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
45
Escena de mercat, 1965Canya, tinta xinesa damunt paper 25 x 32,5 cm. Col·lecció particular
46
Escena quotidiana, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 43,5 x 46,5 cm. Col·lecció família Garcia Marí
47
Port, 1965Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 23,5 x 33,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
48
Escena al mercat Vell, sense dataTinta xinesa damunt paper 25 X 32,5 cm. Col·lecció particular
49
Grup de dones dins Vila, 1965Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24,5 x 32,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
50
Escena quotidiana al port, 1965Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 23,5 x 31,5 cm. Col·lecció particular
51
Gent mercadejant, sense data Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 23,5 X 93,5 cm. Col·lecció particular
52
Al port, 1965Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 25 x 32 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
53
Escena al port, 1965Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24 X 31 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
54
Personatges conversant, 1967Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 28,5 x 32,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
55
Pageses, 1967Canya, tinta xinesa i aiguada en color damunt paper 33 x 22,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
56
Gent al mercat Vell, 1969Canya i tinta xinesa damunt paper 23,5 x 35 cm. Col·lecció particular
57
Moviment al mercat Vell, 1969Canya, tinta xinesa, aiguada i cera damunt paper 26 x 32 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
58
Escena quotidiana al mercat, 1970Canya i tinta xinesa damunt paper 25 X 35, 5 cm. Col·lecció particular
59
Dones xerrant, 1969Canya, tinta xinesa, aiguda i cera damunt paper 25 x 32 cm. Col·lecció família Garcia Marí
60
Grup de gent conversant, 1970Canya i tinta xinesa damunt paper 23,5 x 34,5 cm Col·lecció particular
61
Dones davant les parades del mercat Vell, sense dataCanya i tinta xinesa damunt paper 16 x 16 cm Col·lecció família Ribas Puvil
62
Gent conversant al carrer, 1970Canya i tinta xinesa damunt paper 23,5 x 35,5 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
63
Davant una parada del mercat Vell, 1972Canya, tinta xinesa i aiguada 23,5 x 35 cm. Col·lecció particular
64
Mercat Vell, sense dataTinta xinesa i aiguada damunt paper 40,5 x 46,5 cm. Col·lecció família Garcia Marí
65
Gent passejant pel mercat, 1972Canya i tinta xinesa 23,5 x 35 cm. Col·lecció particular
66
Grups de gent al mercat Vell, sense dataCanya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 25,5 x 34 cm. Col·lecció particular
67
Gent amb carro i cavall al mercat Vell, 1972Canya, tinta xinesa, aiguada i aquarel·la damunt paper 24 x 33 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
68
Mort, 1972Canya, tinta xinesa i aiguada damunt paper 24 x 33 cm. Col·lecció particular
69
Tertúlia, 1973Canya, tinta xinesa, aquarel·la i aiguada damunt paper 23,5 x 31,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
70
Gent al mercat Vell, sense dataCanya i tinta xinesa damunt paper 42,5 x 55 cm. Col·lecció família Garcia Marí
71
Escena al mercat Vell, 1973Canya, tinta xinesa, aquarel·la i aiguada damunt paper 23,7 x 31,5 cm. Col·lecció Catalina Verdera Ribas
72
Pescadors fent xarxa i gent conversant, 1973Canya i tinta xinesa damunt paper 24 x 33 cm. Col·lecció particular
73
Escena al port, sense dataCanya i tinta xinesa damunt paper 25 x 32 cm. Col·lecció Consell Insular d’Eivissa
74
Música de cipreses, sense dataEsponja, tinta xinesa i aiguada damunt paper 18 x 14,9 cm. Col·lecció família Garcia Marí
75
Pájaro cazando, sense dataEsponja, tinta xinesa i aiguada damunt paper 18 x 14,9cm. Col·lecció família Garcia Marí
77
1906
Antoni Marí Ribas neix a Eivissa, el dia
3 de febrer, fill de Jaume Marí Bonet,
mariner, i de Catalina Ribas Bonet,
nascuda a Sant Agustí.
1909
Com a conseqüència de la partida
del pare cap a Amèrica la mare tre-
balla de «donada» en el Convent de
les Canònigues Regulars Latorenses
de Sant Agustí (monges agustines de
clausura).
1911-1914
Estudia a l’antic Hospital Provincial de
Dalt Vila durant tres anys. Llavors in-
gressa a l’Escola Pública.
1917
Treballa com a aprenent al taller d’An-
toni Palau Añet on s’inicia en les tècni-
ques artístiques i pren contacte amb el
món de les antiguitats.
1920
Acudeix a classes de dibuix i pintura a
l’estudi de Narcís Puget Viñas.
1923
Se’n va a Barcelona, on treballa durant
tres anys com a pintor-decorador en el
taller de pintura industrial Josep Goixens.
Participa per primera vegada en una
exposició col·lectiva a la Salinera del
Puerto a Eivissa.
1927
Ingressa a l’Escola de Pràctiques Gratuï-
tes per a aprenents de la Unió i German-
dat de Mestres Pintors de Barcelona.
1927-1928
Servei Militar en els regiments d’infan-
teria de Palma i d’Eivissa.
Segueix treballant com a pintor-decorador.
1929
Participa en el Saló de Tardor de les
Galeries Costa de Palma (que dirigeix
l’artista eivissenc Josep Costa Ferrer
Picarol) i en el Cercle Mallorquí.
1930
Exposició col·lectiva Societat Cultu-
ral i Recreativa Ebusus. Homenatge
als balandristes que participen en la
Regata Internacional: Canes-Mallorca-
Barcelona-Alger.
Participa en el Salón de Otoño de les
Galeries Costa de Palma.
1933
Exposició individual a la Societat Cul-
tural i Recreativa Ebusus, d’Eivissa.
1934
Col·lectiva a l’Ateneu Científic, Literari i
Artístic, de Maó.
Participa en el Salón de Otoño de Ma-
drid, amb pintures a l’oli.
1936
Exposició col·lectiva “Artistes eivis-
sencs” a les Galeries Costa de Palma.
1940
Exposició col·lectiva de la Societat
Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Participa a l’exposició inaugural del
Cercle de Belles Arts de Palma.
1941
Exposició col·lectiva de la Societat Cul-
tural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Antoni Marí Ribas PortmanyCronologia
78
1942
Exposició col·lectiva de la Societat
Cultural i Recreativa Ebusus.
1943
Participa en el V Saló d’Art Eivissenc
en la Societat Cultural i Recreativa
Ebusus, Eivissa.
Participa en l’exposició “Art eivisenc” en
el Cercle de Belles Arts de Palma.
1944
Exposició col·lectiva “Art eivissenc”, a
l’Ateneu Científic, Literari i Artístic, Maó.
VI Saló d’Art Eivissenc, Societat Cultural
i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Participa en l’Exposició Nacional de
Belles Arts de Barcelona.
1945
Exposició “Dos artistas ibicencos” (A.
Marí i Joan Ribas). Galeries Costa, Pal-
ma.
Participa VII Saló d’Art en la Societat
Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1946
VII Saló d’Art en la Societat Cultural i
Recreativa Ebusus, Eivissa.
1947
IX Saló d’Art organitzat a la Societat
Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1948
Participa en el X Saló d’Art en la So-
cietat Cultural Recreativa Ebusus,
Eivissa.
1951
Participa en el XIII Saló d’Art de la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1952
Exposició individual a les Galeries
Costa, Palma.
Participa en el XIX Saló d’Art en la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1953
Participa en el XV Saló d’Art a la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1954
Il·lustra La ciudad de Ibiza y sus poe-
tas i Ibiza y Formentera amb textos de
Marià Villagómez, de la Col·lecció “Pa-
norama Balear”, Palma.
Participa en el XVI Saló d’Art de la Soci-
etat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Exposició de dibuixos a la Galeria d’Art
El Corsario, Eivissa.
1955
Exposició individual de dibuixos de
temàtica religiosa a la Galeria d’Art El
Corsario, Eivissa.
1956
Exposició individual a la Societat Cul-
tural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Exposició col·lectiva “Pintores de Ibi-
za”, Galeries Costa, Palma.
Participa en el XV Saló de Tardor del
Cercle de Belles Arts, Palma.
1957
Participa al XVIII Saló d’Art de la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Participa a l’Exposición Nacional de
Bellas Artes, Madrid.
1958
Participa en el VII Saló d’Hivern de les
Galeries Quint, Palma.
Participa en el XVII Saló de Tardor del
Cercle de Belles Arts, Palma. Obté el
premi de dibuix.
Exposa a la Librería Fe amb el Grup
Ibiza 59, Madrid.
1959
Participa en el XX Saló d’Art de la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
Participa en l’exposició “Arte de nuestro
tiempo en Ibiza”, Sala Biosca, Madrid.
Participa en el I Saló Internacional
d’Art d’Eivissa en la Galeria d’Art El
Corsario, Eivissa.
Participa en el XVIII Saló de Tardor al
Cercle de Belles Arts, Palma.
79
1960
Concursa en l’Exposició Nacional de
Belles Arts, Barcelona. Obté la 2a me-
dalla de dibuix.
Participa en el II Saló Internacional de
Pintors, Galeria d’Art El Corsario, Eivis-
sa.
Exposició individual a la Sala Rovira,
Barcelona.
Rep un homenatge per la seua trajec-
tòria artística en la Societat Recreativa
i Cultural Ebusus, Eivissa.
1961
Participa en el XXI Saló d’Art de la Socie-
tat Cultural i Recreativa Ebusus.
Exposició “Homenatge a Pancho Cos-
sío”, a la Societat Cultural i Recreativa
Ebusus, Eivissa.
III Saló Internacional de Pintors, Gale-
ria d’Art El Corsario.
Exposició individual a la Galeria Motte,
Ginebra.
1962
Es presenta el Grup Puget al Cercle de
Belles Arts, Palma, i a la Caixa de Pen-
sions d’Eivissa.
1963
Participa en el Saló Internacional dArt
a l’Aire Lliure, Societat Cultural i Recre-
ativa Ebusus, Eivissa.
Exposició del Grup Puget a Galeria
d’Art El Corsario, Eivissa.
Exposició del Grup Puget, Galeria Vig-
noble. Saint Saphorin, La Vaux. Suïssa.
1964
Participa en l’Exposición Nacional de
Bellas Artes, Madrid.
Exposició del Grup Puget a les Galeries
Quint, Palma.
Exposició individual. Galeria Es Piló,
d’Eivissa.
Participa en la I Biennal Internacional
d’Art d’Eivissa. Premi Illa d’Eivissa.
Exposició individual en la Galeria Lei-
cester, Londres.
1965
Exposició individual en la Galeria Ivan
Spence, Eivissa.
Participa en el XXV Saló de la Societat
Cultural i Recreativa Ebusus, Eivissa.
1968
Obté la Medalla d’Honor en el XXVII
Saló de Tardor del Cercle de Belles
Arts de Palma.
1971
Exposicions individuals a la Galeria
Costa de Palma i a la Casa de Cultura
de la Caixa de Balears “SA NOSTRA”
a Manacor.
Participa en la I Exposició Internacio-
nal de Pintors d’Eivissa.
1972
Exposició individual a la Galeria Carl
Van der Voort, Eivissa.
1973
Exposició individual a la Galeria Am
Park Haus, Berlín.
Exposició individual Galeria Ivan
Spence, Eivissa.
Participa a “Ibizart-73” a les Galeries
Blanes, Palma.
1974
Mor el 22 de maig.
Exposició homenatge a la Galeria Carl
Van der Voort, Eivissa.
1975
Exposició retrospectiva, Galeria Stu-
dio, Madrid.
1978
Presentació del llibre de Daniel Giralt-
Miracle, Antoni Marí Ribas “Portmany”.
El dibujante de Ibiza. Barcelona, Ed.
Polígrafa, a la Galeria Carl Van der
Voort d’Eivissa.
Exposició homenatge a l’estand de
la Galeria Van der Voort a la Fira de
Basilea.
80
Exposició individual a la Sala Rovira,
Barcelona.
Exposició a la Hastings Gallery de
l’Spanish Institute, Nova York.
Exposició individual al Museo Román-
tico, Madrid.
1980
Exposició antològica a la Galeria Ca-
nem, Castelló.
1981
Exposició retrospectiva a la Galeria Es
Molí, Eivissa.
1983
Exposició a la Galeria Danús, Palma.
Exposició a la Galeria Joan Prats, Bar-
celona.
1984
Exposició Homenatge “Marí Ribas
«Portmany»” al Museu d’Art Contem-
porani d’Eivissa.
1988
Exposició “Marí Ribas «Portmany»” a la
Galeria Carl Van der Voort, Eivissa.
1997
Exposició “Antoni Marí Ribas «Port-
many»” a la Sala de Cultura de “SA
NOSTRA”, Eivissa
Exposició “Antoni Marí Ribas «Port-
many»” al Centre de Cultura “SA NOS-
TRA”, Palma de Mallorca.
2006
Commemoració de l’Any Portmany.
Centenari del seu naixement.
Exposició a la Sala de l’Ajuntament
d’Eivissa, “Portmany i la Eivissa del seu
temps”.
Exposició “Antoni Marí Ribas. La recer-
ca de l’essència”. Museu d’Art Contem-
porani, Eivissa.
El Consell Insular d’Eivissa publica el
llibre El gran dibujante de Ibiza, Antoni
Marí Ribas, Portmany. de Fernando-
Guillermo de Castro.
PresentacióPepita Costa
Antoni Marí Ribas Portmany, pintor de la vida modernaGuillem Frontera
Línia, gest i tacaCatina Costa
Dibuixos
Cronologia
7
9
19
77
15
