viu tarragona 4
DESCRIPTION
Revista amb entrevistes al Director del Complex Repsol de Tarragona, al Director de Caixafòrum, a l'escriptora Olga Xirinacs, al Director i gerent de la Xarxa Santa Tecla, i al cineasta Jesús Monllaó per la pel·lícula Fill de Caín.TRANSCRIPT
VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL
C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.
43002 Tarragona
Tel. 977 225 299
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx
Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales
i Mònica Heras
Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (Motor)
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
Gemma Vidal
Fotografia: Rafa Royes i Fotolia
Foto portada: Rafa Royes
Impressió: Rotimpres
Distribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
que hi apareixen signades.Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
[email protected], o bé per telèfon trucant
al 977 225 299.
SumariCIUTAT8 La ciutat es prepara
per l’estiu.Mesos plens de possibilitats
EMPRESA48 Xavier Jornet
El nou presidentde l’Associació d’Hotels
CULTURA34 Fill de Caín
La primera pel·lícula deJesús Monllaó
MOTOR68 Applus Idiada Volar-e
Un elèctric superesportiunascut a Tarragona
EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA
Nom o Raó social
D.N.I/C.I.F. Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu electrònic
Domiciliació bancària
Signatura/segell
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
Entitat Oficina D.C. Número de compte
7 Editorial
8 Ciutat
34 Cultura
48 Empresa
58 Esports
68 Motor
80 Tendències
88 Interiorisme
100 Salut
126 Gastronomia i oci
134 Restaurants
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:18 Página 6
Ben entrat el mes de maig, tots comencem a “respirar estiu”,
i la ciutat es prepara per uns mesos que molts consideren
dels més agraïts de l’any. A finals del mes que ve les escoles
tancaran les seves portes i les obriran les entitats, casals,
associacions, clubs esportius... per rebre i acollir centenars
de nens i nenes, joves i adolescents amb engrescadores pro-
postes de tot tipus.
L’estiu ens arriba amb Sant Joan i, com diu la tornada de la
cançó de Jaume Sisa, “la primavera al senyor estiu, el saluda
i li somriu, el senyor estiu a la primavera, li va al darrera, li va
al darrera...”. A la vegada, a l’estiu, Tarragona esdevé una ciu-
tat de gran atractiu per turistes d’arreu del món que venen
atrets principalment, pel Patrimoni i l’agradable clima medi-
terrani.
Al contrari del que alguns podrien pensar, passar l’estiu a la
ciutat és sinònim d’acollir-se i participar a una infinitat de
propostes i activitats, i no només per als més petits, sinó per
a gent de totes les edats. L’oferta és àmplia i el caràcter va-
riat - culturals, esportives, artístiques, musicals...- i l’agrada-
ble clima estiuenc propicia celebrar-ne moltes a l’aire lliure,
el que els hi proporciona un encant especial.
En aquest número us proposem un passeig per les Rambles
– la Rambla Nova i la Rambla Vella- de la mà de veïns com
n’és l’escriptora Olga Xirinacs, d’ establiments i de represen-
tats d’entitats que hi estan ubicades i que en conformen la
identitat. A través d’ells hem descobert, una miqueta més,
una part de la història i vida d’aquestes dues emblemàtiques
vies de la ciutat.
Anna Escolà
A punt per l’estiu
Editorial
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:18 Página 7
La ciutat es preparaper l’estiuUns mesos plens de possibilitatsA l’estiu tothom canvia les rutines, especialment, els més petits. L’escola tanca les sevesportes i les obren els casals, entitats, associacions, acadèmies...A l’estiu, també és quan laciutat rep més turistes que venen en busca de Patrimoni i clima mediterrani
l’hora de passar l’estiu a
la ciutat les possibilitats
són inesgotables: casals,
estades, campus, convivèn-
cies...Moltes escoles, clubs, as-
sociacions i entitats organitzen
activitats durant els mesos
d’estiu i es converteixen en
aliats de pares i mares i famí-
lies i una garantia d’oci i diver-
sió per als més petits
Quan a finals de juny finalitza el
curs escolar, els nens i nenes
miren amb il•lusió els gairebé 3
mesos que tenen per enda-
vant. Per a molts pares i mares,
però, comença la preocupació
de pensar què faran els seus
fills i filles durant el dia mentre
ells treballin, i sovint han de fer
equilibris per intentar trobar la
millor opció. Per donar respos-
ta a aquesta necessitat – i un
respir als avis-, cada vegada
més, diferents escoles, enti-
tats, clubs esportius i associa-
cions ofereixen un ampli ventall
d’activitats per a tots aquells
qui s’hi vulguin apuntar. Així
doncs, “ passar l’estiu a la ciu-
tat” pot convertir-se en una
molt bona opció per als nens i
nenes i les seves famílies en ge-
neral. L’oferta és molt variada,
gairebé tots els clubs esportius
de la ciutat organitzen activi-
tats per als mesos de juliol i
agost. Als casals, per exemple,
els nens hi van a passar una es-
tona al matí o a la tarda. Però a
l’estiu també s’organitzen una
infinitat de campus , estades i
convivències, ja siguin espor-
tius, d’idiomes o d’altres disci-
plines com ara esports esports
d’aventura o dansa. En aques-
tes estades fora de casa es té
l’oportunitat de passar uns dies
en companyia de nens i nenes
de la mateixa edat.
I Anna Escolà, periodista I
A
ESTIU CIUTAT
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 9
10 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
ESTIU CIUTAT
Foto cedida per: © PGFotografía(Festival Tarraco Viva)
Hi ha estudiants que dediquen part de l’estiu a continuar completant la seva formació, ja si-gui relacionat amb els estudis que estan cursant o bé per interès personal. L’estiu doncs,també és l’època de les acadèmies, dels cursos d’idiomes o de la universitat d’estiu
Estudiar a l’estiuMolts joves aprofiten aquests mesos per formar-se
Els mesos de juliol i agost tam-
bé és el temps que tenen molts
estudiants per a donar un im-
puls als seus estudis.
Ja sigui perquè els han quedat
assignatures pendents pel se-
tembre o perquè desitgen
aprofitar l’estiu per ampliar co-
neixements, el cert és que a
l’estiu – principalment al juliol
– les acadèmies van molt
sol·licitades. I és que molts
aprofiten l’estiu per donar un
impuls a les llengües, a la in-
formàtica o a repassar les as-
signatures pendents que han
arrossegat al llarg del curs es-
colar. A l’estiu també és una
bona època per fer aquell curs
que ve tant de gust i que du-
rant l’any no s’ha tingut temps
per acabar fent-lo.
Entitats com EnxarxaEduca,
Pere Tarrés o la Fundació Siu-
rana, ofereixen un gran ventall
d’opcions per als joves – crus
de pre-monitors, monitors i di-
rectors de lleure, curs de men-
jador, etc.
L’Escola Oficial d’Idiomes n’és
un altre exemple, ja que durant
el juliol organitza cursos inten-
sius de diversos idiomes.
La URV, conscient que a l’estiu
els alumnes poden continuar
estudiant d’una manera més
relaxada, compta amb “la Uni-
versitat d’estiu”, la qual ofereix
un ventall de cursos atractius
de diverses disciplines.
TTààrrrraaccoo VViivvaa - Del 16 al 26 de
maig se celebra la XVa edició
del Festival Tàrraco Viva, un
certamen que mira cap al futur,
sempre parlant del passat
romà. Tàrraco Viva compta
amb 450 actes compresos en
10 dies i en 30 espais diferents.
L’eix vertebrador d’enguany se-
ran els esdeveniments al vol-
tant de la fi de la República per
deixar oberta la porta al 2014
que se centrarà en la celebra-
ció del bimilenari de la mort
d’August. Un certamen que se-
guirà oferint dos caps de set-
mana d’activitats, amb repre-
sentacions de reconstrucció
històrica, tallers, lliçons d’-
història, la Fira de Museus i
més de 40 activitats completa-
ment noves.
IIIIII FFeessttiivvaall MMiinniippoopp - Del 31 de
maig al 2 de juny, la ciutat acull
durant tres dies aquest festival
on tant els més petits com els
grans poden gaudir de la gran
varietat d’activitats que propo-
sa el festival: tallers creatius,
una fira de disseny infantil i
concerts de música pop.
TTaarrrraaggoonnaa HHiissttòòrriiaa vviivvaa - Del
juliol fins al setembre, es pro-
posa viatjar al passat romà de
Tarragona de la mà de la re -
construcció històrica. Una ini-
ciativa del Patronat Municipal
de Turisme en col·laboració
amb el festival Tàrraco Viva i el
Museu d’Història de Tarragona.
““TTaarrrraaggoonnaa ffaammiillyy wweeeekk””.. El
TFW és una campanya de pro-
moció turística dirigida a les fa-
mílies de l'entorn a les quals
se’ls ofereix la possibilitat de
conèixer i gaudir de la ciutat
amb un conjunt d'avantatges.
Va tenir lloc pels voltants de la
Setmana Santa i vol consoli-
dar-se com a producte de tu-
risme familiar de vacances.
En la seva 2a edició ha igualat
les xifres de 2012 amb unes
400 famíl ies part icipants,
1.000 polseres repartides i 600
persones en les diferents acti-
vitats especials que s’han orga-
nitzat durant el Festival.
A través del “Tarragona family
week” s’ha presentat Tarrago-
na com una ciutat on ella ma-
teixa explica el seu passat a
tots els visitants.
La ciutat acull propostes que aglutinen patrimoni, història i oci. Una atractiva manera dedescobrir el passat de la ciutat. D’altra banda, el “Tarragona family week” es va consolidantcom a producte familiar de vacances
Propostes turístiques Tàrraco Viva, Festival Minipop i Tarragona Història viva
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 10
12 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Foto cedida per: R. C. Nàutic
ESTIU CIUTAT
Durant els mesos de juliol i
agost hi ha moltes institucions i
entitats que ofereixen la possi-
bilitat de practicar una diversi-
tat d’activitats esportives a l’ai-
re lliure i, si pot ser, ben a prop
del mar.
A l’estiu, fer esport no només
els aporta beneficis per a la sa-
lut, sinó també l’oportunitat
d’ampliar les seves relacions
socials i de gaudir de l’entorn
que els envolta.
El Club Nàutic de la ciutat orga-
nitza el “Casal de Mar” pensat
per a nens i nenes d’entre 4 i 8
anys en el qual s’hi practiquen
activitats esportives com ara
futbol i bàsquet; activitats nàu-
tiques: vela, vaixell i pneumatic;
jocs populars, tradicionals, al-
ternatius i malabars; dinàmi-
ques de grup, etc.
Per als nens i nenes d’entre 8 i
12 anys organitza “Sport &
Nàutic”, on els participants fan
natació de lleure i de competi-
ció; vela lleugera; rem; activi-
tats esportives; cycling port;
piragüisme o pàdel surf.
Finalment, per a nens i nenes
d’entre 12 i 16 anys organitza el
“Nàutic Summer”, amb natació
de lleure i de competició; wa-
terpolo; vela lleugera; rem:
snorkel; hoquei subaquàtic; pi-
ragüisme; pàdel surf; cycling
port i també moltes altres acti-
vitats esportives.
D’altra banda, el Patronat Mu-
nicipal d’Esports de la ciutat
prepara les estades esportives
d’estiu les quals tindran lloc
des del 25 de juny fins al 30
d’agost. Aquestes estades van
dirigides a nens i nenes entre 4
i 12 anys i es realitzaran de di-
lluns a divendres en horari de 9
a 14 hores, a les instal·lacions
esportives municipals de
Campclar, Sant Pere i Sant Pau
i Part Baixa Serrallo.
A l’estiu s’agraeix practicar esport a l’aire lliure. La possibilitat de fer activitats esportives aljuliol i agost no només contribueix a la salut dels nens i nenes que les practiquen, sinó tam-bé a ampliar les seves relacions socials i a gaudir de l’entorn i el medi
Esport a l’aire lliure El mar, un atractiu per les activitats esportives
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 12
14 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
ESTIU CIUTAT
El Club organitza activitats esportives, lúdiques, educatives i pròpies de la mar a l’estiu du-rant 6 setmanes, on els últims anys hi han participat una mitjana de 800 nens i nenes. L’en-titat introdueix una activitat nova nàutica cada any
Ruben Llanos Director del Reial Club Nàutic de Tarragona
Com neix la idea de progra-
mar un estiu ple d’activitats?
Va ser una iniciativa que vam
posar en marxa quan vaig arri-
bar al club l’any 2005.
La veritat, és que poder fer ac-
tivitats al mar a l’estiu sembla-
va gairebé una “obligació” i en
aquell moment no era com ara,
no hi havia tantes entitats que
organitzessin activitats pròpies
d’estiu a la ciutat.
Quins són els principals can-
vis que s’han dut a terme des
de l’any 2005? Cada any hem
procurat introduir canvis i algu-
na activitat nàutica nova.
Aquesta temporada, per exem-
ple, n’estem preparant una que
relacioni natura i mar i també
un stage.
Com és que heu decidit orga-
nitzar una estada com aques-
ta? Arran de parlar amb els pa-
res i mares dels nens i nenes
que participen a les nostres ac-
tivitats d’estiu, vam adonar-nos
que és bo que els nens i nenes
de més de 8 anys passin uns
dies fora de casa.
A partir d’aquí vam configurar
l’stage de 7 dies al juliol al
Complex Educatiu de la Ciutat.
Poden apuntar-s’hi nenes i
nenes que no siguin socis del
club? Sí, les activitats d’estiu
del club estan obertes a tot-
hom. A l’abril vam obrir el perí-
ode perquè s’hi apuntessin els
fills i filles dels socis del club;
ara al maig poden apuntar-s’hi
els fills dels clients (gent que ve
alguna vegada a fer alguna ac-
tivitat) i, a partir de la segona
quinzena de maig, les inscrip-
cions estan obertes a tothom.
Què li aporta, al club, el fet
d’organitzar-ho? A nivell so-
cial, hem de tenir en compte
que durant les 6 setmanes
d’estiu que ho organitzem pel
club hi passen unes 900 perso-
nes, el que li dóna “molta vida”.
A nivell esportiu, fa molt goig
veure el mar ple de gent a l’es-
tiu... I, a nivell econòmic, és un
ingrés important pel club.
Què ofereix el Club que no ho
facin d’altres entitats? L’a-
tractiu del mar. El “Casal de
Mar” ofereix més activitats de
terra, però el 80% de les activi-
tats d’ “El Nàutic Summer” són
de mar. D’altra banda, el Reial
Club Nàutic de Tarragona
compta amb unes ins-
tal·lacions idònies per realitzar-
hi tot tipus d’activitats: pista
poliesportiva, piscina, menja-
dor, pista de pàdel, etc.
Què necessiten els nens que
vulguin inscriure’s?Moltes ga-
nes de compartir jocs, i que els
agradi l’aigua i l’esport.
Les activitats d’estiudel club estan
obertes a tots elsqui els agradi l’aigua
i l’esport
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 14
ENTREVISTA CIUTAT
quant a potenciar-la des del
punt de vista de creixement,
ara mateix no és moment de
fer més inversions ni plantes
noves. La nostra feina és man-
tenir el sector tal com està fun-
cionant i pensar en com es pot
ajudar a que es potenciï alguna
cosa més. A Tarragona estem
treballant com a clúster, el que
implica treballar en xarxa i d’u-
na manera coordinada des de
l’AEQT amb el Port, amb la
URV, amb els sindicats, amb
l’associació empresarial d’em-
preses de serveis de Tarragona
i la resta d’agents implicats i
potenciar aquesta manera de
treballar a mig termini.
Quin és el seu principal objec-
tiu com a director del com-
plex de Repsol? A curt termini,
que els vectors de manteni-
ment de l’activitat es duguin a
terme des del punt de vista de
la competivitat. Des del punt
de vista de resultats empresa-
rials, n’hi ha un que és molt
clar: ser percebuts com a sec-
tor que generem riquesa i que
som uns bons veïns de l’en-
torn. Sé que a vegades des de
fora es veu amb recel, i ens
agradaria que no fos així.
Des de l’ inici de l’activitat de
Repsol a la província a la dè-
cada dels 70, com s’ha anat
Tenim el polQuímic més
important del sudd’Europa. El 3r fil és
fonamental
Maig-Juny 2013
uina és l’estratègia i
reptes principals de
Repsol per aquest
2013? Els reptes principals
que tenim damunt la taula són
unes aturades importants que
es fan cada 5 anys i que tin-
dran lloc a finals d’any a una
sèrie d’unitats d’aquí. En quant
a l’estratègia, aquest 2013 és
l’any de definir projectes nous
de diferenciació a la part de la
Química. Des del punt de vista
de l’àrea de Refí, continuarem
amb la feina que ja estem fent:
millorar l’eficiència energètica
dels nostres processos. En
aquest món només es pot
competir en dos aspectes: en
costos i en fer productes que
no facin els altres. En el cas de
les refineries fem productes
que ja saben fer d’altres, per
tant, s’ha de procurar competir
pel que fa als costos. Pel que fa
a la Química, més que reduir
costos, treballem per especia-
litzar-nos en la fabricació de
productes amb valor afegit.
Aquests són els nostres princi-
pals vectors de funcionament.
En quina mesura Repsol pot
ajudar a reactivar l’economia
de la ciutat i de la província?
Tenint en compte l’actual si-
tuació de crisi econòmica, es-
tem treballant per mantenir
l ’activitat durant anys. En
Q
Enginyer químic en l’especialitat d’Enginyeria per l’IQS i diplomat per l’Escola de NegocisIESE en el Programa de Desenvolupament Directiu. Pedrerol és Director del Complex Indus-trial per a les instal·lacions de Refinació i Química des del 2008 i president de l’AEQT
Joan PedrerolDirector del Complex de Repsol a Tarragona
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 16
Maig-Juny 2013
adaptant l’empresa al territo-
ri? Quan Repsol s’instal·la aquí
es genera una activitat econò-
mica nova, i les evolucions en
adaptació han anat lligades a
l’entorn. L’adaptació i les rela-
cions personals que s’han esta-
blert han anat més enllà de les
purament “obligades”, és a dir,
s’ha anat evolucionant en les
relacions pel que fa al tracte del
dia a dia, procurant que Repsol
sigui percebuda com una peça
més del teixit social de Tarrago-
na. Amb això ens referim a fer
enteses, pactes, enteniments
amb ajuntaments, associa-
cions, entitats...en definitiva,
amb els diferents actors del te-
rritori i pobles i ciutats que ens
envolten.
Quin és el vostre compromís
amb Tarragona i la societat?
S’ha establert un compromís
en el sentit de generar riquesa i
ocupació. Des de Repsol ente-
nem que l’entorn ha de confiar
en nosaltres i per aquesta raó
impulsem la formació, ja que
pensem que això, a la llarga,
ens reverteix positivament. És
per això, per exemple, que des
de fa anys patrocinem beques
a estudiants que estudien el
que ells volen, no només for-
mació relacionada amb el nos-
tre sector.
I amb el Medi Ambient? Total.
La nostra manera de funcionar
és d’acord amb la seguretat i el
medi ambient. La nostra activi-
tat – com la de qualsevol activi-
tat humana - té un impacte so-
bre el medi, i la nostra obligació
és reduir-lo i minimitzar-lo. És
la nostra prioritat i , sobre
aquesta base, es fonamenta la
resta de l’activitat. Des del punt
de vista ambiental, estem obli-
gats per llei a una sèrie d’obli-
gacions i les acomplim i supe-
rem àmpliament.
En quina mesura el 3r fil és in-
dispensable per garantir el fu-
tur químic a la zona? És fona-
mental, perquè la capacitat de
producció del sector Químic a
Tarragona és superior al con-
sum de l’estat. El 60% del que
produïm al sector de Tarragona
s’exporta - i en aquesta expor-
tació competim en costos- i un
desavantatge que tenim és el
temps que invertim en fer els
canvis de producte a l’hora de
fer els canvis de via. El fet de
tenir el 3r fil implica que pel
que fa a les mercaderies que
hagin d’anar a Europa reduïm
el temps per arribar i els cos-
tos. Això et situa al mateix ni-
vell i condicions que un altre
productor i amb cap desavan-
tatge. Dins del món d’avui en
dia és necessari tenir les con-
nexions logístiques el més fàcil
i senzilles possibles com un te-
ma de competivitat. Tenim el
pol Químic més important del
sud d’Europa, i el més lògic és
que estigui ben connectat amb
el continent.
Repsol dóna suport als em-
prenedors i ha creat el “Fons
d’emprenedors”, la 1a iniciati-
va a l’estat que impulsa pro-
jectes d’eficiència energètica.
És el moment de fer-se em-
prenedor? Sempre és un bon
moment, però potser el d’ara
és més adient. Al cap i a la fi, en
una situació de crisi econòmica
com la que ens trobem, consi-
dero que o bé tenim gent amb
ganes i la recolzem, o bé no ens
en sortirem. S’han de potenciar
les persones que tenen ganes
de fer coses, ajudar-les i donar-
els-hi suport.
El passat mes de febrer, la Ge-
neralitat i Repsol van signar
un conveni per desenvolupar
la formació professional Dual.
Quins són els propòsits d’a-
quest conveni? Hem de tenir
en compte que aquí a Repsol
La nostra manerade funcionar ésd’acord amb la
seguretati el Medi Ambient
ENTREVISTA CIUTAT
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 17
18 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
ENTREVISTA CIUTAT
Tarragona hi treballem 1.500
persones com a personal propi,
de les quals un percentatge im-
portant van ser contractades
als anys 70 quan es van cons-
truir les plantes. A finals de la
dècada dels 90 vam planificar
el relleu generacional que es-
tem vivint actualment.
Aquesta és la raó de ser del
conveni per a la formació pro-
fessional Dual, el qual té l’ob-
jectiu de cobrir la necessitat
d’incorporar personal format a
les vacants de llocs de treball
degudes a les jubilacions de
personal.El conveni però, ja té
els seus antecedents l ’any
1997, quan es van començar a
fer cursos ocupacionals del De-
partament de Treball i Repsol.
Segons l’acord subscrit entre
Repsol i la Generalitat signat
aquest 2013, ambdues entitats
promouran, impulsaran i de-
senvoluparan en règim d’alter-
nança i amb formació dual, el
cicle formatiu de Grau Superior
de Química Industrial a l’insti-
tut Comte de Rius de Tarrago-
na per tal de formar persones
en el camp professional de la
química i respondre a les ne-
cessitats de personal qualificat
d’aquest centre productiu.
Aquesta nova modalitat de
grau s’ha posat en funciona-
ment aquest curs 2012 – 2013,
i els alumnes tenen un contrac-
te o beca salari i fan part de la
formació – teòrica i pràctica –
a l’empresa.
Quines són les possibilitats
d’incorporació laboral des-
prés d’haver fet aquesta for-
mació? Gairebé el 70% dels
alumnes que fan aquests cur-
sos acaben treballant a l’em-
presa i, si no és a Repsol, en
d’altres empreses el polígon
(fins arribar al 90%). Fins ara,
els acords de Repsol amb la
Generalitat han possibilitat la
incorporació de 473 persones a
la plantilla de l’empresa en els
darrers 15 anys – el que repre-
senta gairebé una tercera part
de la plantilla-. Pel que fa al
present i futur, el Complex té
previst cobrir 277 vacants en
els propers 5 anys amb alum-
nes participants en aquests
cursos.
Hi ha hagut pèrdua d’ocupa-
ció a Repsol? A Repsol funcio-
nem amb les plantilles que ne-
cessitem.No hi ha hagut pèr-
dua d’ocupació des del 2009
quan es van aturar 4 plantes de
la Química.
Al Complexde Repsolfuncionem
amb les plantillesque necessitem
De més a prop...
El principal tret del seu caràcter: La tenacitat
I el principal defecte? La falta de paciència
El que més valora de les persones... La franquesa
I el que menys li agrada? El doble joc, la doble paraula
De petit volia ser... Pilot d’avió
Què s’imagina fent quan ja no sigui director del
Complex? Anar a conèixer món i Catalunya des d’aquí fins
als Pirineus. També anar a més assajos dels “Verds” de
Vilafranca
Un llibre? Los pilares de la Tierra de Ken Follet
Una cançó? Mother de John Lennon
Una pel·lícula? Hable con ella de Pedro Almodóvar
Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona...
Anant per la costa amb una barqueta, la vista frontal del
Castell de Tamarit i del d’Altafulla i el penya-segat i el bosc
de la Marquesa
No pot sortir de casa sense... saber què vaig a fer
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:56 Página 18
20 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
LES RAMBLES CIUTAT
Les Rambles L’encant de la Rambla Nova i la Rambla VellaDe la Plaça Imperial Tàrraco al Balcó del Mediterrani s’estén la Rambla Nova, construïda amitjan del segle XIX i, avui, centre de la vida social de Tarragona. La Rambla Vella, que datade molt abans, és el nexe entre el centre històric i el modern de la ciutat
a Rambla Nova és un
majestuós passeig que
es començà a construir
l’any 1854. Tal com indiquen els
arxius històrics de la ciutat, tot
i que primer es coneixia com
“l’Esplanada”, més tard rebé el
nom de Rambla de Sant Joan
en record de l’antic tram de
muralla que hi transcorria. La
història de la ciutat explica que
l’enderrocament de les mura-
lles i la construcció de la Ram-
bla van ser el punt d’inici d’una
expansió de Tarragona entorn
d’aquest eix. No en va, els veïns
i veïnes que hem entrevistat i
les entitats que hi estan ubica-
des s’hi refereixen com el punt
emblemàtic de la ciutat, l’eix de
la seva vida social.
La Rambla Nova ha t ingut
molts noms al llarg dels seus
anys d’història - Rambla de
Castelar, Rambla Nova, Rambla
14 d’abril, Rambla del Generalí-
simo- fins que als anys 70 es
va recuperar el nom actual per
a tot el passeig des de la Plaça
Imperial Tàrraco fins al Balcó
del Mediterrani, on es va a “to-
car ferro”. Amb les mans recol-
zades damunt la barana, les
vistes són immillorables.
L'any 2006 es va inaugurar un
nou tram de la Rambla al llarg
de l'avinguda del President
Lluís Companys i l'avinguda del
President Francesc Macià i que
culmina a la plaça de les Corts
Catalanes. Amb aquest nou
tram, la Rambla va esdevenir
un passeig des del riu Francolí
fins al mar Mediterrani.
Actualment la Rambla Nova és
el centre de la vida social de la
ciutat on molts tarragonins, ta-
rragonines i visitans hi passe-
gen en algun moment del dia.
Hi trobem terrasses, restau-
rants, botigues i entitats repre-
sentatives de la ciutat. La Ram-
bla és, a la vegada, l’escenari
d’edificis de l’arquitectura dels
segles XIX i XX. Entre els seus
edificis emblemàtics hi trobem
la Casa Salas; la Casa de la
Punxa; el Col•legi de les Teresi-
nes; l’edifici de l’Enher; el Banc
d’Espanya; l’edifici post-racio-
nalista de la Caixa i el del Banc
Atlàntic. En quant a les escultu-
res i monuments, el monument
a Roger de Llúria, al costat del
Balcó del Mediterrani; el de la
sardana; el de l’avi Virgili; el
monument als herois de 1811 –
conegut com “els despullats”-;
la font del Centenari; el monu-
ments als castellers; l’estàtua a
Lluís Companys i la Torre dels
Vents.
L
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:57 Página 20
Rambla Vella La Rambla Vella podríem dir
que és el nexe entre el barri an-
tic de la ciutat i el nou. És un
tram del qual en podríem des-
tacar la seva singularitat, confi-
gurada pel bullici del casc antic
i la majestuositat del mar.
La Rambla va començar a con-
figurar-se l'any 1789 quan es
va decidir l'enderrocament de
la “Muralleta”, tot i que no es va
produir la urbanització definiti-
va fins el 1881. Al llarg de la se-
va història ha t ingut varis
noms, entre ells: “Rambla dels
Jesuïtes, “Rambla i Muralla an-
tiga”, “Carrer reial de Sant Car-
les”, “Rambla Vella”, “Rambla de
Sant Carles” i “Carrer de Sant
Carles” . Finalment, “Rambla de
Pau Iglesias”, “Rambla de San
Carlos” i, novament, “Rambla
Vella”.
Els arxius de la ciutat ens re-
corden com en segle XIX es va
instaurar el costum de passejar
durant les festes per la "coca"
de la rambla, un passeig que es
trobava al mig de la Rabla Vella
i que anava des del carrer Sant
Agustí fins al de l’Hospital. Te-
nia una alçada d’uns dos me-
tres sobre el nivell normal del
carrer amb unes escales per
pujar-hi, i pel tram lateral on
avui hi ha unes voreres hi pas-
saven el carros i d’altres vehi-
cles. Aquest costum es mantin-
gué fins que es preferí per pas-
sejar el nou passeig de Santa
Clara –avui de les Palmeres-,
que passà a ser conmsiderat
com el millor de la ciutat. El
mes de gener de 1857 es com-
neçà a enderrocar la "coca" de
la Rambla i a eixamplar les vo-
reres.
Hi trobem alguns edificis nota-
bles com l' església de Sant
Agustí; la de Sant Francesc i l’e-
difici modern de l'Arxiu Histò-
ric. Durant la segona meitat del
segle XX també va ser l’escena-
ri dels cinemes “Catalunya”, “el
César” i “el Capitol”.
I Anna Escolà, periodista I
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:57 Página 21
22 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
M. ElisaAragonés
Amb quin objectiu es consti-
tueix l’Associació? Per defen-
sar els drets del barri, princi-
palment, per lluitar contra la
idea que va sorgir de convertir
la Rambla en un passeig peato-
nal des del Balcó fins al carrer
Sant Agustí.
Els veïns de la zona desitgem
que la Rambla segueixi sent tal
com la coneixem avui. I és que
és diferent el punt de vista que
pot tenir algú que només vingui
a passejar-hi del que tenim les
persones que hi vivim, ja que
considerem necessari que pu-
guin circular-hi vehicles.
D’altra banda, no només hem
de tenir en compte les neces-
sitats dels veïns i veïnes, sinó
també les dels bars, restau-
rants, comerços i de l’hotel ubi-
cats aquí.
Com veu el barri? És molt bo-
nic, però últimament s’ha per-
dut l’elegància que tenia anys
ençà.
Per ser una de les zones més
boniques de la ciutat, no s’hi té
prou cura.
Quines mancances li troba? El
barri té principalment una po-
blació envellida de veïns de to-
ta la vida que es troben que no
tenen cap línia d’autobús que
arribi fins dalt al Balcó. D’altra
banda, el passeig de les Palme-
res -que abans dignificava la
zona- ara està envaït pels ska-
ters i els jardins són el vàter
dels gossos que van allí a fer
les seves necessitats.
També hi trobo a faltar més vi-
gilància per part de l’Ajunta-
ment i que es controlés el tema
dels sorolls, ja que hi ha molt
de xivarri i, a vegades, a l’estiu
ens costa dormir.
Com l’ha vist canviar?Sempre
hi ha hagut bars, però potser
darrerament diria que n’hi ha
hagut massa proliferació.
S’hauria de vigilar que no so-
brepassin el lloc permès ja que
hi ha vegades que és difícil en-
trar a casa
Què signif ica per a vostè
“anar a tocar ferro?” És sinò-
nim de llibertat. Davant, només
hi tens el mar.
Presidenta de l’AA.VV. Rambla Nova - Balcódes que es va constituir l’any 2008 per de-fensar els drets del barri
Gabriel Olivier
Quants anys fa que esteu a la
Rambla? Enguany en farà 51.
La Gelateria és un negoci fami-
liar que ara mateix té al capda-
vant la segona generació.
Com heu vist evolucionar la
Rambla? La Rambla Nova ha
passat de ser molt familiar a
ser més cosmopolita.
Abans tothom es coneixia, ara
és diferent. Això també ho ha
fet que els negocis que hi ha
han canviat molt.
Com veieu el barri? La Ram-
bla és el punt de referència de
la ciutat, és molt àmplia i boni-
ca, i a la gent li agradar passe-
jar-s’hi. Tot i així, a vegades la
trobo “desangelada”, crec que
ja no és el centre de la ciutat a
nivell comercial.
Com es continua innovant
després de més de 50 anys?
Sempre s’intenta sorprendre al
client amb noves idees, buscar
algun sabor nou...aquest estiu
oferirem cosetes petites, “mi-
nis”, ja que són molt atractives
per a la gent, tant perquè els fa
gràcia com també pel preu, ja
que és més econòmic.
Actualment, això s’ha de tenir
en compte.
Propietari de la gelateria italiana Olivier onhi trobem bombons, polos, pastissos gelats,semifreddos...
LES RAMBLES CIUTAT
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:57 Página 22
24 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
LES RAMBLES CIUTAT
L’any passat CaixaForum Ta-
rragona va rebre gairebé
80.000 visitants. Quin balanç
en fa? El balanç és positiu, i
més encara si tenim en comp-
te que va haver-hi una petita
disminució de l’oferta.
Aquest any comptem amb un
bon catàleg d’exposicions amb
tres molt potents – “El paisat-
ge a la col·lecció Carmen Thys-
sen”, “Mòmies egípcies. El se-
cret de la vida eterna” i “Cellers
modernistes” - i estic segur
que superarem aquesta xifra.
Quines activitats de les que
s’ofereixen enguany ens des-
tacaria? A banda d’aquestes
tres exposicions, els cicles de
conferències “ficcions arque-
ològico – literàries” vinculades
al món greco – llatí que se ce-
lebren coincidint amb el festi-
val Tàrraco Viva.
La complicada situació actual
n’ha afectat la programació?
Pel que fa a les exposicions,
poc, ja que continuem tenint i
mantenint el mateix nombre.
El que sí que s’han vist afecta-
des són les activitats dirigides
al públic en general, ja que hi
ha hagut una petita reducció.
Tot i així, hem intentat que no
se’n veiessin perjudicades les
pedagògiques.
Quina és la trajectòria de l’O-
bra Social de “La Caixa” a Ta-
rragona? L’arribada de l’enti-
tat a l’any 1911 a la ciutat sem-
pre ha anat acompanyada de
l’obra social, ja que quan “La
Caixa” s’instal·la en aquest edi-
fici va obrir un espai expositiu i
una biblioteca. Més tard, als
80, l’espai expositiu es fa més
gran i, des de l’any 2001 es va
convertir en un centre social i
cultural amb molt més espai
expositiu i un auditori.
L’any 2008 aquest centre es
converteix en CaixaForum, i
aquest canvi de nom suposa
una revisió del projecte amb la
voluntat d’oferir tot el ventall
de l’obra social aquí a la ciutat
Què representa estar ubicat a
la Rambla? La Rambla és la
columna vertebral de Tarrago-
na, el punt de referència de la
ciutat, i la voluntat de l’entitat
ha estat sempre ser-hi present.
L’any 1954 hi va haver una vin-
culació entre la Rambla i l’enti-
tat amb el finançament de la
Font del Centenari. Podríem dir,
que d’alguna manera “la Caixa”
va ajudar a definir la visió ac-
tual de la Rambla Nova.
La Rambla proporciona una di-
mensió cosmopolita a la ciutat
i, per a nosaltres, és important
ser-hi.
Què és el que més us agrada?
La Rambla és un indret em-
blemàtic i fantàstic difícil de
trobar en d’altres ciutats.
És el punt de la ciutat on es
veu més clara la lluminositat de
Tarragona.
CaixaForum Tarragona té l'entrada pel carrer Cristòfor Colom en un dels edificis més em-blemàtics del perfil de la Rambla Nova i la ciutat. L’any passat l’entitat va rebre gairebé80.000 visitants i, enguany, preveu superar aquesta xifra
Carles MarquèsDirector CaixaForum Tarragona
La Rambla és unindret emblemàtic ifantàstic difícil detrobar en d’altres
ciutats
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:58 Página 24
26 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
LES RAMBLES CIUTAT
Olga Xirinacs, reconeguda escriptora tarragonina, ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·lacurta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges...i ha obtingut els premis més importantsde la literatura en llengua catalana, tant en poesia com en narrativa
Olga XirinacsEscriptora i professora
L’Olga Xirinacs, qui va ser presi-
denta d’Òmnium Cultural al
Tarragonès i mare d’una obra
que la Generalitat va reconèi-
xer amb la Creu de Sant Jordi,
ens rep al seu pis ubicat al nú-
mero 1 de la Rambla Nova, un
edifici que “respira” mar. Un
“mar domèstic”, com l’anome-
na ella, però que la incita a l’a-
ventura i del qual se’n sent
enamorada.
Va néixer l’any 1936 a la “casa
de la dinamita”. Expliqui’ns la
història d’aquest edifici. El
meu avi va instal·lar-s’hi l’any
1917. Era delegat d’explosius-
com també ho va ser el meu
pare, i d’aquí li ve el nom a la
casa, coneguda com “la de la
dinamita”. A la mateixa casa hi
vivíem tota la família, pares,
tiets i avis. Als 11 anys, quan la
meva àvia es va quedar vídua,
vaig anar a viure amb ella al
seu pis i, anys més tard, vaig
heretar-lo. Tot i això, l’edifici no
és el mateix on vaig viure tota
la vida, ja que l’actual és dels
anys 70, quan es va construir
un nou bloc ubicat al mateix
lloc on hi havia hagut el vell.
Com veu la Rambla Nova, ac-
tualment, i com l’ha vista can-
viar? La veig magnífica. El bal-
có del Mediterrani – on co-
mença- és una frontera entre
l’espai salvatge – el mar- i la
ciutat. És un privilegi per a la
gent de Tarragona poder venir
al balcó i contemplar, reflexio-
nar, prendre-hi el sol... Paul Va-
léry, al seu llibre El cementiri
marí cita: “la mar, la mar, que
sempre recomença...” doncs és
això, un lloc on recomençar.
La mar et ve de cara, no fa com
el riu, que passa. Per a mi, la
Rambla sempre ha estat un in-
dret entranyable on he passat
la meva infantesa, escenari de
tots els meus records. Pel que
fa a com l’he vist canviar, la
Rambla ha fet una evolució na-
tural d’acord amb els temps.
Crec que abans la gent era més
respectuosa que ara en quant
a la conservació del material...
també hi trobo a faltar petits
jardinets que ja no hi són.
Abans hi havia uns plàtans
molt macos que li feien ombra,
i teníem més comerços de pro-
ximitat...
Quines mancances creu que
té el barri? Què hi milloraria?
A la Rambla s’organitzen molts
actes, i cada dos per tres hi ta-
llen la circulació. M’agradaria
que s’organitzessin més actes
en d’altres llocs de la ciutat.
D’una banda, els veïns i veïnes
de la Rambla patiríem menys
sorolls i, de l’altra, la ciutat po-
tenciaria els barris fent-los es-
cenari de les celebracions.
Quina és la influència de la
Rambla Nova en la seva obra?
El balcó del Mediterrani, inici
de la Rambla, gairebé apareix a
tots els meus llibres.
Proust deia que “si aprofundim
en les nostres vides, ens sortirà
la veritat”. La meva veritat és el
Balcó, ja que el primer que vaig
veure en néixer va ser el mar.
He viscut sempre aquí, aquesta
és la meva veritat.
Quins projectes té ara mateix
entre mans? Estic treballant
en la traducció castellana de
dues obres meves, Tarde en
Venecia i Virginia no ha muer
to. També en una nova novel·la
de la que en prefereixo preser-
var discretament el títol.
Hi ha algun fet sobre el qual
encara tingui pendent escriu-
re? Sempre n’hi ha. Me’n sor-
geixen molts i me’ls apunto,
però per escriure’ls tots no tin-
dria prou vides. Un tema sobre
el qual m’agradaria escriure és
la història de la Guerra Civil a
través del negoci dels explo-
sius a casa meva.
A qui li agrada llegir? Autors
russos de tota època.
I què li agrada fer quan no es-
criu? Llegir i collages.
Qui deixaria que li escrivís la
seva biografia? Francesc Roig i
Queralt
Quina creu que és la salut ac-
tual de la lectura? L’estem
arraconant o l’aclamem més
que mai? Tot i que s’està arra-
conant la cultura de les sub-
vencions, la gent no deixarà de
llegir. D’altra banda, Internet
permet publicar, i la cultura
s’expandeix gràcies a la xarxa.
Estem vivint uns moments en
els quals s’escriu més que mai.
Sinó, fixem-nos què passa fins i
tot amb els “tuits”.
El balcó delMediterrani és unafrontera entre l’espaisalvatge - el mar - i
la ciutat
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:58 Página 26
28 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Quins principals projectes té
al capdavant des de la direc-
ció general de l’ONCE a Tarra-
gona? El principal projecte és
continuar treballant per la inte-
gració de les persones cegues i
amb deficiències visuals greus.
Integrar-les a la societat per
viure amb normalitat a la ciutat
i a l’entorn: a l’escola, l’entorn
laboral, etc.
Quins són els serveis socials
que es duen a terme a la ciu-
tat i província? Es duen a ter-
me tots els projectes de l’enti-
tat - prevenció de la ceguesa,
autonomia personal, inclusió
educativa, sordceguesa, forma-
ció, ocupació, cultura, esport i
benestar social-. Hem de tenir
en compte que els projectes
són individualitzats, ja que ca-
dascú té diferents necessitats i
circumstàncies que l’envolten.
Des de l’ONCE atenem les per-
sones des que neixen i les
acompanyem en totes les eta-
pes de la seva vida ...hem de
pensar que quan una persona
es queda cega ha d’aprendre a
començar des de l’inici.
La societat travessa mo-
ments difícils. Ho esteu no-
tant? Sí, sens dubte ens ha
afectat. L’ONCE viu de la soli-
daritat de la gent a través dels
seus productes (la venda de
cupons), aquest és el nostre fi-
nançament. I quan prestem els
nostres serveis, és la manera
que tenim de tornar aquesta
solidaritat a la societat.
Des de l’entitat lluitem per fer
front als difícils temps que es-
tem vivint com tothom, i conti-
nuem estant al costat de les
persones amb discapacitat.
Confiem que ben aviat vinguin
nous temps, aquesta espe-
rança no s’ha de perdre mai.
Com es pot col·laborar amb
l’ONCE? A banda de comprar
els nostres cupons, també es
pot ser voluntari, apropar-se a
les persones que estan soles i
necessiten companyia perquè
els llegeixin, els acompanyin al
metge, etc. El tema del volunta-
riat és molt bonic i solidari.
Es diu que no només tenim
una crisi econòmica, sinó
també de valors. La societat
ha perdut l’esperit solidari?
Jo crec que no s’ha perdut, la
gent es preocupa pel que pas-
sa al seu voltant i és solidària.
Què significa per a vosaltres
estar ubicats a la Rambla Ve-
lla? Què t’agrada del barri i
què li trobes a faltar? Estem
ubicats a la Rambla Vella des
de sempre...Per a nosaltres sig-
nifica estar al costat de tot.
Estar a la Rambla Vella és molt
identificatiu: ONCE està al cos-
tat de la gent. De la Rambla Ve-
lla m’agrada la seva situació, al
costat del mar i del casc an-
tic.Hi trobo a faltar més acces-
sibilitat, perquè tot i que ha mi-
llorat molt, encara hi trobem
impediments.
Enguany l’entitat celebra el seu 75è aniversari i el 25è de la Fundació. Actualment, a la pro-víncia de Tarragona hi ha 1.181 afiliats, 615 dels quals pertanyen a la ciutat. Juani Fuentesva entrar a treballar a l’ONCE quan tenia 21 anys i ara en fa 13 que és directora
Juani FuentesDirectora de l’ONCE a Tarragona
Els nostresprojectes sónindividualitzats:
cadascú té diferentsnecessitats
LES RAMBLES CIUTAT
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:58 Página 28
30 I VIU Tarragona
LES RAMBLES CIUTAT
Martin destaca que anar al Casino és una“experiència”, un espai d’entreteniment ones pot degustar una cuina excepcional
David MartinDirector de ComunicacióGrup Peralada
Què significa per a vosaltres
estar a la Rambla Vella? El
que podem destacar del nostre
emplaçament són les vistes al
Circ Romà i estar envoltats
d’espais tant emblemàtics per
la ciutat com l’Amfiteatre i el
Balcó del Mediterrani.
Durant els anys que hi sou,
com l’heu vist canviar? El ba-
rri ha anat evolucionant per
adaptar-se al projecte de pai-
satge urbà de la ciutat, per la
nostra part, aquestes millores
han suposat un augment d’a-
fluència turística.
D’on prové la majoria de gent
que ve al Casino? El 33% dels-
nostres visitants són de la pro-
víncia i un 20% de la ciutat.
L’altre visitant que destacaríem
és el turista.
Quin és l’atractiu més gran
que té el Casino i que atrau
clients? Venir al Casino és una
experiència.
El Casino és un espai d’entrete-
niment, on tant es pot degus-
tar una cuina excepcional, com
assistir a espectacles de músi-
ca i, evidentment, gaudir de la
diversa oferta de joc com són
les ruletes americanes, màqui-
nes, Black Jack i Pòquer.
Què és el que més us agrada
de la Rambla Vella?És una zo-
na molt activa de la ciutat on
tot l’any es fan actes i es respi-
ra que el barri és viu. És tracta
d’un espai on el vianant co-
mença a ser el protagonista.
I quines mancances li trobeu?
Molts clients que venen al Ca-
sino ens comenten que falta
aparcament gratuït.
La Llibreria La Rambla té més de 40 anys d’història a la Rambla Nova. Durant aquestesquatre dècades ha estat testimoni dels canvis urbanístics i socials que ha viscut la Rambla.Segons Marrugat, la Llibreria intenta fer de punt de trobada entre lectors i escriptors
Rosa MarrugatPropietària de la Llibreria La Rambla
Després de més de 40 anys a
la Rambla, com l’heu vist can-
viar? La Rambla Nova ha estat
de sempre un eix comercial de
primer ordre a la ciutat; ara bé,
sens dubte durant aquests
anys els canvis han estat noto-
ris, des dels canivs urbanístics,
-com l’eixamplament de les vo-
reres i la urbanització de les
coques centrals de la Rambla-
als que podríem dir socials,
com és l’increment de les acti-
vitats que s’hi duen a terme.
Quin paper té una llibreria a
la societat actual? Les llibre-
ries hem de jugar un paper im-
portant a la societat: podem
escollir entre ser botigues ex-
penedores de llibres o escollir
el camí de fer de prescriptors i
de recomanadors, hem de sa-
ber usar els nostres locals com
punt de trobada entre lectors i
escriptors, fer de les llibreries
àgores culturals. Personal-
ment, el segon és el camí que
més ens agrada i el que inten-
tem seguir.
Què és el que més us agrada
del barri? La Rambla, encara
que no ho sembli, no deixa de
ser un barri on tothom es co-
neix. Tot i que hi ha molts pas-
savolants, l’essència del barri i
la seva gent -que és el més im-
portant- crec que no s’ha per-
dut mai.
Quines mancances hi trobeu?
Potser li faltaria una mica més
de vida de barri, que es “ram-
blegi”, però sembla que amb la
crisi, s’està recuperant.
Algú que vingui a la Rambla
Nova no pot marxar sense...
Passejar pel mig de la Rambla
un dissabte a primera hora
quan no hi ha massa cotxes i
els locals comencen a obrir.
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:58 Página 30
LES RAMBLES CIUTAT
La Xarxa incorpora l’Hospital de St Pau i Sta Tecla, el del Vendrell, sis àrees bàsiques de sa-lut, dos centres sociosanitaris, tres residències per a gent gran, centres de dia, un centred’acollida a menors, una residència d’acció educativa i serveis socials i suport ambulatoris
Joan Maria AdseràDirector general i gerent de la Xarxa Santa Tecla
Fa pocs mesos, l’Hospital de
Sant Pau i Santa Tecla estre-
nava un nou espai de mater-
nitat aquí a la Rambla. Què
aporta el nou espai? Millora
notablement la històrica i anti-
ga maternitat situada a la se-
gona planta de l’hospital, la
qual ja havia quedat obsoleta
amb el pas dels anys.
Una de les principals millores
és que ara hi ha disponibles 13
habitacions individuals, xifra
suficient per cobrir l’històric de
naixements que atén el centre.
Quins principals projectes té
al capdavant de la direcció de
la Xarxa? El passat mes de se-
tembre vam inaugurar la Re-
sidència Santa Tecla de Po-
nent. El que estem fent és
alleugerir el pes de l’hospital i
obrir nous equipaments - com
el de Llevant i el de Ponent -
per treure de l’hospital perso-
nes que pateixen pluripatologia
i que necessiten tractament.
Hem de tenir en compte que
l’èxit en la malaltia i la preven-
ció han generat un gran volum
d’aquestes persones que patei-
xen pluripatologia, i que fins fa
poc només tenien el recurs de
l’hospital. Ara, en canvi, les es-
tem reordenant entre l’Hospi-
tal Santa Tecla, el Complex de
Llevant i la Residència Ponent.
D’altra banda, des de fa 20
anys hi ha cirurgia ambulatò-
ria: moltes operacions es fan i,
al cap de poc, els pacients ja
van cap a casa.
Això comporta que s’hospita-
litzi menys en gairebé totes les
especialitats. Aquesta manera
de funcionar també és més
econòmica, i és una exigència
ètica avançar en aquesta reor-
denació que és millor per a les
persones i per a l’economia.
L’any passat l’Hospital de Sta
Tecla es va situar entre els
millors de l’estat segons una
classificació elaborada per
l’empresa de serveis d’infor-
mació. Quina valoració en fa?
Tenim 7 reconeixements dels
TOP 20. Del nostre grup, en el
qual n’analitzen una cinquante-
na i on es valoren els “resul-
tats” en producció i salut, por-
tem 5 anys consecutius sent
reconeguts. Mantenir-se és un
motiu de satisfacció.
Arran de la crisi, la sanitat ha
patit força retallades. Com ho
estan vivint els centres de la
xarxa? Ho estem patint com
tothom. L’any 2010 i 2011 hi ha
hagut una disminució d’ingres-
sos i l’aportació de l’adminis-
tració ha canviat, en canvi, no
hem deixat d’atendre la gent.
Això ha comportat un gran es-
forç per part dels professio-
nals, els quals tenen el salari
congelat des de l’any 2007.
A banda d’estar congelat, tam-
bé s’ha reduït en un 5%, i enca-
ra no sabem si aquest any hi
haurà una segona rebaixa.
La ciutat ja comptava amb un
hospital al segle XII i, des del
XVI, es va ubicar a la Rambla
Vella. Què representa per a
vosaltres estar ubicats aquí?
Durant molts anys, significava
estar al cor de la ciutat, al cen-
tre geogràfic de la zona habita-
ble. Després, la ciutat va anar
creixent urbanísticament i, a
més a més, ara ja no existeix
aquesta necessitat “d’estar al
mig”. Tot i així, estar ubicats a la
Rambla Vella significa estar a
prop de les institucions i de la
Tarragona mil·lenària. És em-
blemàtic.
Com veu la Rambla Vella?
L’espina dorsal de la ciutat es
troba entre les dues Rambles.
A la Rambla Vella s’està inten-
tant facilitar que mantingui els
serveis, sobretot el petit co-
merç, que és el símbol em-
blemàtic del casc antic.
Al barri també s’està en el camí
de millorar la recuperació de
façanes històriques, espais de
circulació veïnal, espais de pas-
seig, la neteja, etc.
Estem alleugerint elpes de l’hospitali obrint nous
equipaments perreordenar pacients
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 13:58 Página 32
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Fill de Caín
onllaó -màster en Pro-
ducció de Media pel
Christ Church Univer-
sity College d’Anglaterra- ha
escrit, produït i dirigit 3 curt-
metratges guardonats en l’àm-
bit nacional com en l’interna-
cional: La Mirada Obliqua (no-
minat als Goya 2002 com a mi-
llor curtmetratge de ficció),
Gloria i El Legado. Aquest mes
arriba a les pantalles de tot
l’estat Fill de Caín, de la qual se
n ‘ha fet una preestrena tarra-
gonina.
Què és el que més t’agrada de
dirigir? En el procés de guió,
sentir com la història va aga-
fant forma al teu cap i a les te-
ves mans. En el procés de ro-
datge, anar construint bocins
d’un trenca-closques que no
saps ben bé si encaixaran. En el
muntatge, asseure’s a fer petits
miracles diaris i re-construir la
teva història, descobrint coses
inesperades a cada seqüencia,
a cada mirada de l’actor. Però
el que més m’agrada és que
des del primer minut fins l’úl-
tim segon del procés creatiu
em relaciono amb gent tant o
més apassionada que jo, que
agafen el meu projecte i se’l fan
seu per acabar sent nostre.
Quan vas començar en el món
del cinema i per què? Vaig co-
mençar quan de molt petit
m’amagava per a poder veure
pelis de “dos rombos”, que els
pares i el règim no em deixaven
veure. Aquell “sábado cine” en
blanc i negre, gaudi secret rere
la porta mig oberta que sepa-
rava el passadís del menjador,
tamisat pel fum del tabac, posa
a prova qualsevol vocació, no?
La sensació de plaer i genolls
freds no m’ha deixat mai més.
La resta ha estat una difusa re-
cerca que va esclatar quan ja
tenia seny i estabilitat laboral.
Ho vaig deixar tot...
Quin consell li donaries a un
/a jove que vulgui dedicar-se
a aquest món i que tot just
ara comenci? Aquest “món” té
com a 200 professions espe-
cialitzades diferents. Si tens un
perfil tècnic, les coses són una
mica més fàcils, hi ha més fei-
na a televisió, publicitat... Si
parlem de dirigir cine, aquesta
pregunta no té resposta. Amb
la perspectiva d’haver viscut el
cinema des de baix i haver co-
negut desenes de cineastes
brillants que lluitaven per un
somni des de punts de partida
diferents et puc dir que cadas-
cú ha de fer el seu camí en soli-
tari . En absoluta soledat.
Aquesta introspecció és la que
et durà a saber si realment
tens res a dir. Les proves a les
que l’amor al cine et sotmet
són tan esgotadores que aviat
te n’adones d’on t’has ficat i si
vols seguir. No estic sent pessi-
mista, és el consell que em va
donar el Bob Scrivens, un tèc-
nic britànic jubilat que havia
treballat a Pinewood Studios a
l’època daurada just quan jo
començava: no t’aturis mai.
Quina ha estat la teva inten-
ció a l ’hora de fer la
pel•lícula? La mateixa que al
La primera pel·lícula de Jesús MonllaóAquest mes s’estrena als cinemes la primera pel·lícula del tarragoní Jesús Monllaó. Fill deCaín és la seva òpera prima en el camp del llargmetratge. El thriller psicològic compta ambels actors José Coronado, Maria Molins i Julio Manrique com a protagonistes
M
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:16 Página 34
36 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
veure-les. Passar-ho bé i fer-ho
passar bé. I si a més provo-
quem algun atac de plaer in-
tel·lectual, doncs oli en un llum.
En què et vas guiar per esco-
llir els actors?El guió ja marca-
va la tipologia d’actors que ha-
víem de cercar. Volia actors
amb físics propers però alhora
un pèl més grans que la vida,
amb una certa dimensió perso-
nal èpica, amb un cert misteri
interior. El triangle Jose Coro-
nado-Maria Molins-Julio Manri-
que és una autèntica bomba de
rellotgeria interpretativa i la
pel•lícula “esclata” en molts
moments quan interactuen.
Quant al David Solans i l’Abril
García, els nens protagonistes,
vaig trobar el ying i el yang ab-
solut. El David és tot foscor, tan
críptic que quan el mires als
ulls t’agafa vertigen. L’Abril és
llum i candor, la promesa de
que realment es pot ser feliç, al
menys abans que la vida co-
menci a colpejar-te de valent.
Ambdós bells, complementa-
ris, plens de força... i a més
s’assemblen als seus “pares”.
Tarragona és un personatge
més? No. Tarragona significa
la mediterraneïtat, una manera
d’entendre el món, però Fill de
Caín no és un vídeo promocio-
nal. Jo entenc Tarragona com
quelcom més ampli, com una
manera de ser. De fet vam ro-
dar a la ciutat de Tarragona, a
Reus, a Cambrils, a Montbrió,
al Catllar, a La Mora-Tamarit i a
Vilaseca (Port Aventura).
Creus que a qui s’hagi llegit
el llibre Querido Caín li agra-
darà el film? Sembla ser que
Plaza&Janes està fent una tira-
da nova del llibre coincidint
amb l’estrena de la peli. Si la
compreu llegiu-la després, si
us plau. Doneu-me una oportu-
nitat de sorprendre-us, perque
la novel·la sempre és millor que
el film. Les expectatives crea-
des per l’engranatge perfecte
del nostre cervell que crea
l’ambient, les cares i les veus
idònies per a cada ocasió es
veuen qüestionades per la im-
perfecció de la visió única del
director que l’adapta. Dit això,
estic molt satisfet de l’adapta-
ció i el replantejament estilístic
que hem fet.
Com convenceries al públic
perquè vagi a veure la
pel•lícula? No sé si seria sufi-
cient dir que no hauria pogut
treballar més dur... Els que gau-
deixen amb un guió sòlid, amb
interpretacions potents i que
alhora se senten complaguts
quan a més de sensacions et
fan pensar una mica és el pú-
blic a qui va adreçada aquesta
aventura.
Actualment, quins projectes
tens entre mans? Estic treba-
llant en un nou relat que ataca-
ré amb totes les meves forces
quan acabi la promoció de Fill
de Caín.
És un bon moment per fer ci-
nema?La gent fa cinema fins i
tot enmig de conflictes armats.
No hi ha excusa per a no seguir
intentant explicar històries i
tractar d’aixecar-nos un parell
de pams de terra de tant en
tant.
I Anna Escolà, periodista I
Thriller protagonitzat per l’ac-
tor José Coronado i l’actriu
Maria Molins i basat en el best
seller d’Ignacio García - Valiño
“Querido Caín”.
A “Fill de Caín”, José Coronado
(Carlos) i Maria Molins (Coral)
dónen vida a un matrimoni de
classe alta que haurà de re-
plantejar-se la relació amb el
seu fill Nico (David Solans, en
la seva primera incursió en el
món de la interpretació), un in-
quietant adolescent obsession-
at amb els escacs. Completen
el repartiment Julio Manrique
(Soldados de Salamina, Infi-
dels), qui interpreta el person-
atge del psicòleg Julio Beltrán i
Jack Taylor (La Novena Porta)
com a Mestre dels escacs An-
drew Holseter. “Fill de Caín” és
una producció de Life&Pictures
en col· laboració amb Salto de
Eje PC i Fosca Producciones i
en coproducció amb TV3.
Fill de Caín
ENTREVISTA CULTURA
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:16 Página 36
38 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Chicanos va néixer l’any 95 al
barri de Sant Pere i Sant Pau.
Ells són Damian Ruiz, veu i gui-
tarra rítmica; Josep Suller, so-
lista, guitarra rítmica i cors; Je-
sús Arduengo, baix i cors i Ós-
car Domènech, bateria i per-
cussions.
Des de llavors, aquest projecte
que va néixer amb la intenció
de transmetre les experiències,
inquietuds i sentiments dels
seus quatre components i
amics, s’ha anat consolidant
alimentant-se de les diferents
influències musicals dels seus
integrants, reflectint les seves
vivències i la realitat actual.
És aquesta interpretació musi-
cal el que els ha dut a titular
amb el nom de “Burbuja” el seu
darrer projecte, del qual el sin-
gle “Burbuja” fa una referència
explícita a la situació de crisi
actual provocada per l’esclat
de la “bombolla immobiliària”.
Un exemple d’aquest compro-
mís amb la realitat social es de-
mostra amb l’enviament que
els mateixos Chicanos van fer
del seu disc al president espan-
yol Mariano Rajoy. El disc ana-
va acompanyat d’una carta on
li reclamaven que els polítics
actuessin “d’una vegada per
totes” davant la greu situació
de crisi.
Durant els seus gairebé 20
anys de trajectòria musical,
Chicanos ha grabat diferents
maquetes i ha fet concerts
arreu de l’estat i també per al-
guns països d’Europa.
Actualment, la banda està tre-
ballant amb Alondra Music,
S.L. i Deuvedé Music en el
llançament del seu disc, el qual
es pot trobar a les grans super-
fícies, botigues digitals i portals
online.
“Burbuja” són divuit temes de
rock directe amb influències de
pop, hard rock, indie, grunge o
blues. El single, que duu el ma-
teix nom que el disc, té un vide-
oclip que es pot trobar al you-
tube i del qual se’n farà una
promoció als mitjans de comu-
nicació. Chicanos ens expli-
quen que les noves tecnologies
els han ajudat molt, ja que les
xarxes socials han propiciat
que la gent els conegui més i
que els seus fans hi puguin te-
nir-hi una relació directa i be-
neficiar-se de promocions.
El grup té el seu propi estudi de
grabació, i els seus compo-
nents sempre s’han dedicat a
la música. El seu públic es tro-
ba principalment a la ciutat i
província. tot i que amb la pro-
moció del nou disc esperen to-
car a les sales de tot l’Estat.
La banda de rock tarragonina està centrada de ple en la promoció del seu darrer disc “Bur-buja”, un treball de 18 cançons de rock directe. El disc, 100% autobiogràfic, recull les vivèn-cies i experiències personals dels seus quatre components
“Burbuja”El nou disc dels tarragonins “Chicanos”
REPORTATGE CULTURA
El single “Burbuja”és una referència
explícita a labombolla
immobiliària
Durant els seus 20anys de trajectòriamusical, Chicanosha grabat diferents
maquetes
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:16 Página 38
“La pell de Déu”FrancescValls -CalzadaEl periodista i
escriptor ens
convida a
conèixer “L’illa
de l’Oblit” on la
societat
matriarcal
promociona les
dones.
“Agricultura mental”Òscar RamírezLlibre del
periodista
resident a Tgn
estructurat en 3
parts:
“Agricultura
mental”,
“Agricultura molt
personal” i “Ras i
curt”.
“Obra completa”Josep A. BaixerasIniciativa de La Gent del Llamp, que
publica Cossetània edicions, amb el
patrocini de
l’Ajuntament de
Tarragona i la
Diputació.
Conté les dues
novel·les
editades per
l’autor: L’anell
al dit i Les
Mares.
Llibres sobreTarragona illibres detarragonins
“El comerç a la Ramblade Tarragona. Pas apas”Rafael Vidali RamonGinerLlibre editat per
la Cambra de
Comerç de
Tarragona amb
motiu del seu
125è aniversari.
LLIBRES CULTURA
Per Magí Suñer
En més d’una ocasió he es-
crit i moltes més he repetit
de paraula que resulta sor-
prenent la capacitat de Joan
Cavallé per convertir en or
tot allò que toca. Se li han en-
comanat tasques arriscades
i de poc clares possibilitats
d’èxit i sempre s’hi ha posat
amb cos i ànima i les ha re-
solt, ordenat i deixat prepa-
rades per a un èxit que sem-
bla normal i fàcil però que no
ho és. Aquestes qualitats
d’ordenació i de planificació
condueixen a un cervell ana-
lític i a unes habilitats execu-
tores pròpies d’un bon pro-
fessional, però no ens fan
comprendre l’autèntic abast
d’una personalitat bàsica-
ment creativa. Per entendre-
la de ple hem d’acudir a l’ac-
tivitat central entre les mol-
tes que ocupen la seva acció
intel·lectual: la literatura. Jo-
an Cavallé és un escriptor
quan fa llibres sobre temes
d’història, de geografia literà-
ria o de qualsevol dels molts
aspectes que pot arribar a
dominar si s’ho proposa però
per sobre de tot la seva pa-
raula vibra quan inventa,
quan transgredeix, quan es
mou en l’univers de la ficció.
Es va iniciar en la publicació
amb una poesia, però no ha
reincidit gaire per aquesta
banda; es va encaparrar en
l’escriptura dramàtica durant
el llarg període en què no era
gaire ben valorada en aquest
país, i s’hi ha fet un lloc, ha
aconseguit el respecte de la
professió; ha publicat magní-
fics llibres de relats i unes no-
vel•les molt diferents però
d’una singularitat envejable:
del nou Robinson Crusoe de
Rei de mi a la dissecció de l’a-
temptat terrorista de Con-
templant el monstre. La part
menys coneguda de la seva
escriptura —per la condició
inevitable de minoritària d’a-
questa mena de textos— està
constituïda per una munió de
textos breus —petits contes,
minúscules peces teatrals—
en què experimenta amb l’es-
criptura de totes les maneres
possibles, de vegades recar-
golant els textos fins a l’ex-
trem, i una mica més. Durant
anys va quedar enxampat en
la xarxa de Samuel Beckett i,
del drama a la comèdia, va
proveir l’escena d’una sèrie
de peces que devien molt a
l’irlandès, i a Harold Pinter.
Se’n va desl l iurar en una
tragèdia unànimement
aplaudida: Peus descalços
sota la lluna d’agost, allí va
demostrar fins a quin punt
pot arribar a calibrar cada un
dels ingredients que utilitza
per actualitzar un tema tan
del icat com és el de la
memòria històrica. Bàsica-
ment inconformista, ni que
sovint no ho sembli, perfec-
cionista fins a extrems que
només el que s’han enfrontat
amb reptes similars als seus
poden valorar, és capaç de
respondre a encàrrecs i fer
reviure Narcís Oller i de nave-
gar sense timoner per les es-
feres de la seva imaginació
per acostar-nos-en les fanta-
sies. Ni tan sols ell, que en
l’autofàgia inicial de la seva
creació dramàtica partia de
la perplexitat dels grans mes-
tres de la radicalitat, deu po-
der evitar de sentir-se per-
plex davant el moment ac-
tual, però ho expressa sense
concessions en una prosa
equilibrada que s’ha forjat en
molts dels experiments con-
temporanis de la literatura.
Articles de Magí SuñerMagí Sunyer dedica un article a l’escriptor Joan Cavallé. Sunyerés escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalana i profes-sor titular de literatura catalana de la URV
La paraula deCavallé vibra quan
inventa, quantransgredeix, quanes mou en la ficció
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:17 Página 40
42 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES CIUTAT
La Casa de la Festa ha tornat
a obrir les seves portes al pú-
blic i a reemprendre la seva
activitat gràcies a la suma
d’esforços entre l’Ajuntament
de Tarragona, Repsol i l’inicia-
tiva de dues entitats culturals
privades tarragonines: Imagi-
nautes Serveis Culturals i Di-
tada.
Així, des del mes de març i
fins el 31 de desembre, la Ca-
sa de la Festa ofereix un nou
horari d’obertura, visites guia-
des, tallers per a escolars i al-
tres activitats.
La Casa de la Festa és un es-
pai que acull els diferents ele-
ments festius del Seguici Po-
pular de Santa Tecla.
Seu d’exposició de peces sin-
gulars, ha esdevingut un espai
de coneixement, conservació
i divulgació de la cultura po-
pular i d’arrel. La Casa de la
Festa també és un punt de
trobada essencial durant les
Festes de Santa Tecla i en les
setmanes anteriors, durant
les quals s’hi duen a terme
assajos de les entitats, entra-
da i sortida d’elements, etc.
Fins al moment, l’equipament
ha estat visitat per famílies i
grups escolars de Tarragona i
municipis del voltant.
La Casa de la FestaL’espai ha tornat a obrir les seves portes al públic iofereix visites guiades i tallers per a escolars
La Fundació va iniciar el mes
passat la nova programació la
qual consta d’una vintena
d’activitats culturals adreça-
des a tot tipus de públic.
Entre elles hi trobem con-
ferències, cicles infantils, mú-
sica clàssica, cinema en ver-
sió original i documentals.
Destaca l’inici de la cinquena
temporada del cicle de con-
ferències ”Experiència de pe-
riodista” organitzat amb la
Demarcació de Tarragona del
Col•legi de Periodistes i amb
el suport de Repsol.
La nova programació incorpo-
ra també la continuïtat d’acti-
vitats com ara el cicle d’es-
pectacles infantils “Matins en
Família”, el cicle de cinema en
versió original “Versió Original
a l’Auditori” o “El documental
del mes”.
El mes passat es va inaugurar
l’exposició “Parelles artísti-
ques, Experiències creatives
per a la salut mental” , 16
obres fetes conjuntament en-
tre un artista de Tarragona i
un artista amateur usuari dels
serveis de la salut mental, La
Fundació manté una àmplia
programació a l’Auditori de
Tarragona i potencia la
presència al territori.
Activitats culturalsProgramació primavera-estiu de la Fundació Cata-lunya - La Pedrera a Tarragona
El mes d’abril es van presen-
tar les activitats joves per a la
primavera, 47 propostes que
oferiran 1.645 places i que es
duran a terme fins al 21 de
juny.
Les propostes inclouen activi-
tats formatives i d’ocupació;
facilititar eines informàtiques
adequades; alternatives d’oci
i consum; aproximiacions al
món gastronòmic; oferta
d’activitats d’arts escèniques
i visuals, etc.
A banda de les activitats tam-
bé s’organitzen diferents ex-
posicions, entre les que cal
destacar la que es farà sobre
el 20è aniversari de la Mostra
de Teatre Jove.
Així mateix, neix un nou car-
net, el “Carnet Tarragona jo-
ve”. Aquesta carnet poden ob-
ternir-lo els joves entre 14 i 35
anys i els facilitarà l’accés als
recursos i serveis destinats
únicament a ells. També s’ofe-
rirà la reserva de sales i mate-
rials dels espais joves, així
com avantatges a les princi-
pals activitats. Per engegar
aquesta iniciativa, la progra-
mació de primavera ofereix
quatre activitats gratuïtes
pels qui ja tinguin el nou car-
net. Aquesta programació es
realitzarà majoritàriament a
l’Espai Kesse.
Activitats jovesEl mes passat es van presentar 47 propostes queofereixen més de 1.600 places
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:17 Página 42
44 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES CULTURA
“El esperanza” de Quique Cu-
lebras. Amb Oriol Grau i Paco
Romero. En plena Nit de Na-
dal, dos homes es fan regals.
Sota el bell embolcall desco-
brim la fragilitat d’un món se-
cret.
“Urbanitaz, una comedia ca-
l lejera” de cia Juja Teatre
València. Amb Juan Andrés
González i Jano de Miguel. Un
viatge als indrets nocturns
d’una gran ciutat.
“La forma de las cosas” de
Neil LaBute. Direcció: Xavi Si-
les. Amb Óscar Morchón, Va-
nessa Castro, Núria Font, Ale-
jandro Muñoz. Comèdia que
fa una punyent crítica social.
“Improdway” de cia Malrayo.
Amb Rai Borrell i José Mala-
guilla.Espectacle d’improvisa-
ció teatral i musical on el pú-
blic juga un paper fonamental
escrivint en un paper dife-
rents títols o frases que seran
la llavor de les diferents im-
provisacions que els actors
representaran dalt de l’esce-
nari.
Sala TronoNova programació de la sala per a tots els caps desetmana del mes de maig
Els qui no van poder aconse-
guir una entrada per La Tra-
viata tenen una segona opor-
tunitat el 2 de juny a les 18h.
L’èxit i la contínua demanda
d’entrades han fet programar
una segona funció d’aquesta
òpera. Òpera de Giuseppe
Verdi amb el Cor Amics de
l’Òpera de Sabadell, l’Orques-
tra Simfònica del Vallès i una
intervenció excepcional del
baríton tarragoní Àngel Òde-
na. La Traviata consta de tres
actes (Sobretitulada en ca-
talà) i ens trasllada al París de
1840.
Una tragèdia que explica la
història d’una relació amoro-
sa trencada per factors ex-
terns, mentides, promeses i
il · lusions extraviades. Les
dues representacions al Tea-
tre Tarragona compten amb
el suport de la Fundació priva-
da Mútua Catalana.
Nova funció de La TraviataNova funció de l’ òpera el 2 de juny després ques’exhaurissin les localitats de la 1a representació
Ja és possible descarregar-se
a través dels mòbils una nova
aplicació relacionada amb
l’activitat cultural de Tarrago-
na: es tracta de l’agenda que
recull tots els actes que es re-
flecteixen al calendari del web
municipal: l’Agenda Cultural.
Una aplicació impulsada per
l’Ajuntament de la ciutat.
És una aplicació disponible
tant per a sistema Android
com iOS que es pot descarre-
gar de manera gratuïta i in-
clou les activitats culturals
per dies i per temàtiques.
A més, els actes que s’hi re-
flecteixen inclouen imatges
associades, possibilitat de
compartir-les a les xarxes so-
cials ambmés usuaris i geolo-
calització. També inclou la
possibilitat d’afegir les activi-
tats que esculli l’usuari en el
calendari personal.
L’Agenda Cultural, a més, ofe-
reix la possibilitat de consul-
tar les activitats per progra-
macions.
D’altra banda, les entitats, els
col·lectius, les institucions i
els ciutadans en general que
vulguin aportar-hi les activi-
tats i iniciatives que organit-
zen en poden enviar la infor-
mació a l ’adreça tcultu-
L’agenda cultural al mòbilL’Ajuntament crea una aplicació d’agenda culturalper als dispositius mòbils
Durant la Mostra es represen-
taran 10 obres dels diferents
grups amateurs joves i de
centres educatius de la ciutat.
Les actuacions seran totes
gratuïtes i es faran a les 21h al
Teatre Metropol.
La Mostra pretén ser una pla-
taforma on els grups de tea-
tre tarragonins donin a conèi-
xer el seu treball.
Els grups que enguany la con-
formen són 10: 4 provenen de
centres educatius o formatius
i 6 són grups de teatre ama-
teurs.
Paral•lelament i dins el marc
de la Mostra, es durà a terme
un taller a la Iniciació a la Fo-
tografia en teatre i especta-
cles i, així mateix, es facilitarà
l’accés a la nova Temporada
de Teatres als més joves amb
descomptes diversos.
20a Mostra de Teatre JoveLa Mostra s’ha iniciat aquest mes i s’allargarà finsel 13 de juny
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:17 Página 44
46 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES CULTURA
Teatre el Magatzem: Especta-
cle de circ i clown “La – ru-
let” de la companyia Trastrus
on a través de l’absurd, la ten-
dresa, la màgia i la música,
ens proposa un món on tot s’-
hi val . (Diumenge 26 de
maig).
Sala Núria Delclòs: “Nuestro
feliz...suicidio” . Àcida obra te-
atral de la companyia rode-
ARTE. Una àcida reflexió so-
bre la vida en parella, sobre
els seus límits i diferències
(Diumenges 12, 19 i 26 de
maig).
Sala d’exposicions: “L’aigua”
exposició de fotografía d’Emi-
lio García Salgado. (Fins al 25
de maig).
Fa més de vint anys que la
Cooperativa Obrera Tarraco-
nense s’ha caracteritzat com
a entitat que ofereix serveis
formatius que es concreten,
essencialment, al voltant de
les arts escèniques i d’altres
disciplines complementàries.
Sala CotPropostes del Teatre el Magatzem, la Sala NúriaDelclòs i sala d’exposicions
Aquests són alguns dels ac-
tes que organitza el Conser-
vatori aquest mes de maig:
Dia 16: Recital de vent (trom-
peta, trombó, oboè i saxofon)
a partir de les 9’30 a la Sala
Xavier Gols.
Dia 17: Concert- Intercanvi de
l’Orquestra de Cambra i Or-
questra del Conservatori de
Mallorca. Concert a l’Auditori
de Caixa Tarragona a les 19 h.
Dia 18: Master classe de Tuba
i Bombardí a càrrec de solis-
tes de la Banda Municipal de
Barcelona.
Dia 25: Recital- Examen de
Cant Final de Grau Professio-
nal a càrrec de Isabel Torroja.
Sala Xavier Gols a les 19 h.
Dia 27: Concert Final de Curs
de la Banda de Grau Profes-
sional a l’Auditori de Caixa Ta-
rragona a les 19 h.
Actes del ConservatoriEl Conservatori de Música de la ciutat ofereix unavarietat de propostes
L’espectacle “Deseo & Psi-
quiatría” aposta per una di-
vulgació oberta i veraç d’as-
pectes nuclears de la psiquia-
tria clínica i social. El propòsit
és retornar la paraula al boig i
a la seva bogeria, utilitzant la
literatura, la música i les arts
escèniques. L’espectacle fa
una aproximació teòrica a la
qüestió del desig mitjançant
la representació teatral i mu-
sical de la “Princesa de Java”,
un cas clínic real d’erotoma-
nia delirant.
A la primera part, la qualitat i
les diferents perspectives
dels ponents, donen una vi-
sió del desig.
La segona part , purament
escènica, ens submergirà en
el periple de Zaida, el perso-
natge principal de la Princesa
de Java, en un viatge cap al
deliri de ser estimat. (El 30 de
maig al Teatre Metropol).
Deseo & PsiquiatríaÚltim espectacle del projecte “__ & Psiquiatría” di-rigit per Carlos Ranera
L’eix vertebrador del festival
d’enguany és l’esdeveniment
al voltant de la fi de la Repú-
blica.
El consolidat certamen se-
gueix oferint dos caps de set-
mana d’activitat amb repre-
sentacions de reconstrucció
històrica, tallers, lliçons d’-
història, la Fira de Museus i
més de 40 activitats comple-
tament noves com són, entre
d’altres, l’espai “Vine, veu,
viu” on la gent podrà formar
part dels grups de recons-
trucció històrica durant una
estona.
També cal destacar, dels ac-
tes nous, el Navigium Isdis,
reconstrucció de la cerimònia
d’inici del període de la nave-
gació que es fa a la Platja d’Al-
tafulla o l’acte de cloenda que
és un espectacle de recreació
de l’assassinat de Juli Cèsar
que es farà al Palau de Con-
gressos amb la participació
de moltes de les entitats del
festival.
El reforç a través de les xar-
xes socials es fa present, així
com una sèrie d’audiovisuals
de divulgació històrica que
sota el títol de “Parlant de Ro-
ma”, s’aniran publicant online.
Una vegada més es convoca
el concurs de fotografia, “Mi-
rades de Tarragona”.
XV Festival Tàrraco VivaDel 16 al 26 de maig tindran lloc 450 espectaclesen 30 espais diferents
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:17 Página 46
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Xavier Jornet,
quants hotels repre-
senta l’entitat? L’AHT
representa els 16 hotels
de Tarragona que disposen
d’un global de 1132 habitacions
amb capacitat per al lot jar
2500 persones.
Com a nou president de l’as-
sociació, quins són els seus
principals reptes i objectius?
Els reptes i objectius no són els
meus si no els de tota l’asso-
ciació, representada per la jun-
ta composada per Narcís Bat-
lle, Eduard Casajuana, Xavier
Hernando i Albert Pedrol.
Els nostres reptes passen per
aprofundir les relacions i col·la-
boracions amb les administra-
cions i especialment amb l’A-
juntament de Tarragona. Vo-
lem potenciar el treball amb
tots els implicats en el sector,
càmpings, restauració, comerç.
També volem apropar-nos més
al teixit cultural de la ciutat. El
turisme que ens interessa és el
que es barreja amb els ciuta-
dans. No volem una ciutat pen-
sada només pels turistes, sinó
una ciutat on els turistes siguin
benvinguts i visquin la ciutat
per uns dies.
Part del nostre objectiu és
aconseguir una millora de la
promoció dels esdeveniments
de la ciutat i potenciar la nostra
col•laboració, promoure’n de
nous, impulsar la celebració de
congressos, impulsar la promo-
ció d’esdeveniments esportius,
impulsar la millora de la muse-
ïtzació dels nostres monu-
ments així com aconseguir una
millora dels serveis i accessibi-
litat a les platges.
Per Setmana Santa, l’ocupa-
ció va superar les previsions.
Quines són les expectatives
de l’Associació de cara als
Nou president de l’Associació d’Hotels
A
Jornet va substituir l’antic president dels hotelers tarragonins Carles Segarra - qui portavadeu anys al càrrec- el passat mes de novembre. Nascut a Tarragona l’any 1966, enginyer deCamins, Canals i Ports, també és responsable de l’Hotel Astari des de 1996
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:27 Página 48
mesos d’estiu? Cal dir que
aquest any les previsions per
setmana Santa eren molt
pessimistes. Finalment el
temps i els preus més ajus-
tats van permetre que a últi-
ma hora es millorés l’ocupa-
ció de l’any anterior. El 2013
el veiem amb preocupació i
incertesa. El turisme nacional
i de negocis està molt tocat i
s’ha notat una davallada des
del mes d’octubre passat.
A hores d’ara és molt difícil
fer una previsió cara el proper
estiu. Els nivells d’ocupació
d’aquest estiu dependran
molt de com es comporti el
mercat internacional. El fet
que la gent tingui la percepció
que hi ha lloc als hotels junta-
ment amb la facilitat d’acce-
dir a tota l’oferta hotelera de
manera ràpida i fàcil a través
d’internet fa que cada cop es
retardin més les reserves i no
ens permeti fer previsions fia-
bles.
Quin és el perfil majoritari
del turista que visita la ciu-
tat de Tarragona? El turista
que ens visita viatja majorità-
riament pel seu compte en
família o en parella. Acostu-
ma a ser un turista tranquil i
respectuós, d’un nivell adqui-
sitiu mig, que ve a Tarragona
per la situació a la vora del
mar i pels atractius associats
al patrimoni històric, a la vida
de la pròpia ciutat i al patri-
moni natural que representen
les nostres platges.
Quina és la salut del sector
a la ciutat? A partir de 1995
amb la construcció de Port
Aventura, els sector va viure
una fase de revitalització que
va permetre la modernització
dels establiments. Posterior-
ment el gran creixement del
sector immobiliari va fer que
es construïssin fins a sis nous
hotels. Tanmateix es van tan-
car dos establiments. A partir
de 2008 l’empitjorament de
la situació econòmica va fer
que haguéssim de adaptar-
nos any rera any a unes con-
dicions cada cop més difícils.
Actualment podríem dir que
estem en una situació de su-
pervivència on és difícil pen-
sar en noves inversions i on
s’han de focalitzar els esfor-
ços en millorar en el servei, el
tracte al client i innovar en els
aspectes del producte que no
requereixen grans inversions.
Tenint en compte el marc
econòmic que estem vivint,
quines són actualment les
necessitats del sector? Mal-
grat el moment que estem vi-
vint, hem de treballar conjun-
tament amb les administra-
cions i els altres actors del
sector turístic com són els
càmpings, restauració co-
merç, així com amb teixit cul-
tural de la ciutat, el port i el
conjunt de ciutadans de Tar-
ragona per generar activitat
a la ciutat.
Esdeveniments com el Festi-
val Tarraco Viva, el concurs
de focs, Santa Tecla, les acti-
vitats de les colles castelle-
res, el Festival Dixie, l’SCAN,
Tarragona DTapes, per posar
uns exemples, generen acti-
vitat econòmica tan en sí ma-
teixos com per l’increment de
l’activitat turística que provo-
quen.
Cal treballar en el turisme
congressual, cal millorar la
manera com s’expliquen els
nostres monuments, cal
aprofitar Tarragona 2017 per
potenciar els esdeveniments
esportius. En tots aquests te-
mes s’està treballant. Des del
sector turístic demanem una
simplificació del marc norma-
tiu. Tenim unes normatives
que són, en molts casos, in-
eficients. Sovint els costos
que se’n deriven del seu com-
pliment resulten desmesu-
rats i semblen estar pensa-
des més per eximir l’adminis-
tració de responsabilitats que
per aconseguir un bon fun-
cionament del sector.
I Anna Escolà, periodista I
ENTREVISTA EMPRESA
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:27 Página 49
50 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
EMPRENEDORIA EMPRESA
En concret, els guardons inclouen un total de 7 categories,
dotades amb 5.000 euros cadascuna, i distribuïdes en dues
modalitats diferents:
Nous projectes empresarials
Premi “Emprèn en femení”, a projectes liderats per dones o
amb més d’un 60% del capital social subscrit per dones.
Premi “Emprèn jove”, a projectes liderats per joves (d’entre 18
i 35 anys).
Premi “Emprèn al món rural”, a projectes amb activitat
empresarial ubicada en un municipi rural de la demarcació
(municipis que tinguin menys de 2.000 habitants).
Premi “Emprèn socialment”, a projectes amb models de
negoci basats en valors col·lectius que persegueixen respondre
a nous reptes socials o donar nous enfocaments a antics
problemes.
Premi “Emprèn i sorprèn”, a projectes empresarials
innovadors, que presenten una idea diferent de les existents i/o
un toc original, creatiu, enginyós o pioner a la demarcació.
Empreses constituïdes
Premi “Emprèn i consolida”, a microempreses o petites i
mitjanes empreses (PIME) que, a la finalització del termini de
presentació de la sol·licitud, faci entre tres i cinc anys que estan
en funcionament.
Premi “Reemprèn”, a negocis que s’hagin traspassat entre
propietaris durant el període comprès entre el 9 de juny de
2012 i el 31 de desembre de 2013.
ELS PREMIS EMPRÈN
La Diputació de Tarragona, a
través de l’Àrea de Recursos
Humans i Polítiques Actives
d’Ocupació, convoca la prime-
ra edició dels “Premis Emprèn”
(www.dipta.cat/premisempren),
una ampliació del concurs de
projectes empresarials liderats
per dones “Emprèn en femení”
que la Diputació ha convocat
durant 7 anys consecutius
amb l’objectiu de fomentar
l’emprenedoria. En aquesta
nova etapa el concurs no no-
més es dirigeix al sector feme-
ní, sinó que també obre el ven-
tall de persones beneficiàries
ampliant-se a 7 categories.
Els Premis Emprèn compten
amb una dotació total de
35.000 euros i s'adrecen a per-
sones emprenedores majors
d'edat del Camp de Tarragona i
de les Terres de l'Ebre que vul-
guin posar en marxa un projec-
te empresarial, que tinguin una
empresa consolidada o que ha-
gin assumit el traspàs d’un ne-
goci existent.
La formació, valor afegit dels
Premis Emprèn.
La Diputació ha previst realit-
zar una sèrie de sessions infor-
matives dirigides a agents clau
en matèria d’emprenedoria,
persones emprenedores i em-
preses consolidades de la de-
marcació. Aquestes sessions,
on es detallaran les bases dels
nous premis, serviran per di-
fondre la iniciativa arreu del
territori, per fomentar la crea-
ció d’empreses i per incentivar
la cultura emprenedora.
Les sessions es duran a terme
durant els mesos d’abril i maig
als vivers d’empreses de la de-
marcació, als Consells Comar-
cals, a les Cambres de Comerç,
a diversos ajuntaments i a al-
tres entitats que desenvolupen
tasques d’assessorament a
persones emprenedores i em-
preses.
Termini per presentar les
sol·licituds.
D’altra banda, i per reforçar
aquestes sessions informati-
ves, es duran a terme, durant
els mesos de juny i juliol, ses-
sions de formació per propor-
cionar eines i recursos de cara
a l’elaboració dels plans d’em-
presa que els participants al
concurs hauran de presentar
abans del 26 de juliol de 2013.
Tal com assegura el president
de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet, a través d'aques-
ta iniciativa la Diputació "vol
ajudar totes les persones que
tinguin inquietuds emprenedo-
res, mobilitzar-les perquè es-
devinguin motors de nous pro-
jectes i proporcionar-los les ei-
nes per fer realitat la seva ini-
ciativa empresarial o bé, per
consolidar-la”.
A través dels Premis Emprèn, la institució intercomarcal impulsa nous projectes i empresesconsolidades o en vies de recuperació al Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Enaquesta edició, el concurs s'amplia a un total de 7 categories.
Foment de l’emprenedoriaLa Diputació destina 35.000 € a l'activitat empresarial
El termini perpresentar
les sol·licitudsfinalitzarà el proper26 de juliol de 2013
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:27 Página 50
QQQQUUUUAAAANNNN EEEELLLLSSSS BBBBAAAANNNNCCCCSSSS EEEENNNNGGGGAAAANNNNYYYYEEEENNNN DDDDUUUUEEEESSSS VVVVEEEEGGGGAAAADDDDEEEESSSS
a he comentat en ocasions anteriors que a l’Estat espanyol, lesentitats financeres van fer ús de les participacions preferents pera captar capital dels estalviadors i no haver així de demanar
diners a d’altres entitats financeres estatals o europees. D’aquestamanera, no es delatava la crítica situació en què havien quedat moltsbancs i caixes pels préstecs que havien concedit al sector de la cons-trucció i que després havien esdevingut incobrables. També he dit que,malgrat que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb data 16de juny de 2010, ja va emetre un document on identificava tot un seguitde males pràctiques de comercialització de Participacions Preferents iDeute Subordinat, certes entitats financeres van continuar amb aques-tes males pràctiques. El problema no estava només en la comercialització, que ja suposavaun primer engany, sinó en un segon engany que es produeix quan escanvien les Participacions Preferents o el Deute Subordinat peraccions o per altres instruments.
Vull començar amb BANKIA, S.A., que il·lustra o exemplifica tot elmalament que es poden fer les coses al món de la banca. El momentd’aquest canvi tingué lloc al mes de març de 2012, quan molta gentafectada per Participacions Preferents o per Deute Subordinat de CajaMadrid, Bancaja o Caixa Laietana va bescanviar aquests instrumentsfinancers per accions o valors de BANKIA, S.A. No resulta casual queel canvi tingués lloc en aquell moment ja que, durant el mes anterior,s’havia dit que els comptes de BANKIA, S.A., reflectien un benefici de309 milions d’euros, per a aconseguir que els estalviadors posseïdorsde Participacions Preferents o de Deute Subordinat bescanviessinaquests productes per accions de la pròpia entitat. El problema radi-cava en què aquests comptes, que donaven un resultat de 309 milionsd’euros, de benefici, no havien estat auditats i, per tant, representavenuna hipotètica solvència de BANKIA .S.A davant la negativa de l’audi-tora Deloitte a avalar els comptes formulats. Això va provocar la dimis-sió del President de l’entitat, el Sr. Rodrigo de Rato i la seva substitu-ció pel Sr. José-Ignacio Goirigolzarri. El pitjor del cas va ser que, quan aquests mateixos comptes van serreformulats pel nou Consell d’Administració, aquests 309 milions d’eu-ros de benefici, van resultar 2.979 milions de pèrdues.
El nivell de mala pràctica bancària, d’enguany i de l’anomenat dol civilarriba a extrems inimaginables. Pel que fa a CAIXABANK S.A., no hemd’oblidar que també va comercialitzar Participacions Preferents i DeuteSubordinat entre persones que no tenien coneixements ni experiènciaper a comprendre aquests productes, (persones situades entre setan-ta i vuitanta anys) i on expressament, en alguns casos, es feia constarque el producte era no adequat. Posteriorment, es va procedir al canvide les Participacions Preferents per Obligacions Subordinades iObligacions Convertibles, la qual cosa determina que, si la venda deParticipacions Preferents era nul·la, la mateixa no pot ser convalidadapel canvi posterior de les dites Participacions Preferents enObligacions Subordinades i Obligacions Convertibles.
La pregunta és:
En aquest sentit, s’ha pronunciat la Sentència 223/2012, de 29 denovembre, recaiguda al Procediment Ordinari 171/2012, del Jutjatde Primera Instància número 1 de Santander, la qual determina que,si la venda de Participacions Preferents era nul·la, la mateixa no potser convalidada pel canvi posterior de les dites ParticipacionsPreferents en Obligacions Subordinades i Obligacions Convertibles.
Les persones que van fer el canvi, van subscriure aquestesObligacions Subordinades i Obligacions Convertibles perquè creienque era l’única manera d’evitar les pèrdues que suposaven lesParticipacions Preferents i amb l’esperança d’obtenir liquiditat des-prés d’uns quants anys (deu), però aquest canvi no obeïa a unavoluntat lliure i a una confiança en uns productes, era un intent de sal-var alguna cosa; això no representa un lliure consentiment contrac-tual. Amb aquestes reflexions intento manifestar que hi ha una possibilitatde corregir tot aquest perjudici que han causat les entitats financeresamb la seva voracitat de guanys. Són reflexions, però estan fona-mentades i la nostra pràctica professional diària ens ho confirma.
JJJJ
PERQUÈ ALLÒ QUE ERA NUL DESD’UN PRINCIPI, HO ÉS SEMPRE.
Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]
Molta gent pensa que, un cop efectuat aquestcanvi, ja no és possible demandar el banc, en exis-
tir una acceptació d’un nou producte en lloc del’anterior. Això no és així i ara faré una breu expli-
cació al respecte.
Algú es pot imaginar el canvi de ParticipacionsPreferents o de Deute Subordinat per accions
d’una societat, encara que sigui un banc, amb pèr-dues de quasi TRES MIL MILIONS D’EUROS?
Impedeix aquest canvi demandar Caixabank,Impedeix aquest canvi demandar Caixabank,S.A., per nul·litat contractual i reclamar laS.A., per nul·litat contractual i reclamar ladevolució dels diners que indegudamentdevolució dels diners que indegudamentforen captats?foren captats?
LA RESPOSTA ÉS QUE POT SER DEMANDADA I A TRAVÉSD’UN PROCEDIMENT JUDICIAL ELS ESTALVIADORS PODENRECUPERAR ELS DINERS.
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:27 Página 51
52 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES EMPRESA
30 joves catalans i xinesos
participen en aquest progra-
ma pilot dissenyat conjunta-
ment entre l’Ajuntament de
Tarragona i la Universitat Ro-
vira i Virgili amb la col•labora-
ció de la Diputació de Tarra-
gona, Casa Àsia i Europe Di-
rect.
Els joves universitaris (princi-
palment a l’àrea d’influència
de la URV) - 15 catalans i 15
xinesos - han estat els selec-
cionats per formar part del
programa. A la selecció es va
valorar l’ inquietud emprene-
dora, nivell de formació i l’in-
terès per conèixer altres cul-
tures. Fins al juny, aquests es-
tudiants compartiran activi-
tats formatives i culturals per-
què arribin a adquirir els co-
neixements necessaris per
crear i dirigir una empresa i
coneguin les característiques
del mercat xinès i europeu.
Programa sinèrgiesCaptació de talent emprenedor i internacionalitza-ció empresarial
El mes passat es va fer públic
l’acord de col·laboració entre
la Demarcació de Tarragona
del Col·legi i Repsol per a l’any
2013 consistent en diferents
accions de comunicació d’in-
terès pels periodistes i la so-
cietat en general, així com
d’altres més específicament
dirigides als col·legiats tarra-
gonins.
Des de principis de l’any, l’a-
cord ha permès l’organització
d’un seminari de formació per
a periodistes sobre l’activitat
Industrial de Repsol a Tarra-
gona en dues jornades, una a
La Pobla de Mafumet i l’altra a
Móstoles .
La col·laboració entre totes
dues entitats també ha propi-
ciat la cinquena edició del ci-
cle de conferències “Expe-
riència de Periodista”.
Acord entre Repsol i CPCRepsol i el Col·legi de Periodistes de Catalunya pre-senten un acord de col·laboració
a llar d’infants en immersió
lingüística anglesa ha obtin-
gut l’autorització del govern
britànic perquè a partir del
curs vinent engegui la línia
preescolar P3. Un pas més en
la consolidació del projecte
Jigsaw, que tot just farà 5
anys que va arrencar com un
projecte d'immersió lingüísti-
ca en llengua anglesa i d'aten-
ció als infants des dels pri-
mers mesos de vida i acom-
panyant els més petits durant
el seu creixement.
Jigsaw British School serà la
primera escola privada brità-
nica de Tarragona i la tercera
de Catalunya. El proper se-
tembre Jigsaw British School
tindrà una aula de P3 i així
anirà creixent successiva-
ment cada curs escolar. El re-
coneixement del govern brità-
nic s’ha fet mitjançant el Bri-
tish Council.
Jigsaw British School Començarà el curs el proper setembre i seràl’única escola britànica de Tarragona
Mercor, distribuidor i servei
tècnic autoritzat de la marca
Apple, compleix un quart de
segle a la ciutat compromès
amb la qualitat, l’esforç i l’ex-
cel·lència en el seu servei.
Mercor Tarragona ha estat re-
conegut com a “Apple Premi-
um Service Provider” en reco-
neixement al seu servei de
màxima qualitat i excel·lència
tècnica.
En la celebració d’aquest re-
coneixement i dels 25 anys de
trajectòria professional, l’em-
presa agraeix la fidelitat dipo-
sitada pels seus clients, als
quals atribueix el mèrit assolit
i els fa mereixedors d’aquest
servei de qualitat ofert des de
fa més de dues dècades. .
L’equip humà de Mercor està
format per enginyers certifi-
cats per Apple, i l’establiment
compta amb la més moderna
tecnologia per a la diagnosi i
reparació d’ordinadors i dis-
positius de la marca.
Mercor també ofereix una au-
la de formació on s’ensenyen
totes les funcions i utilitats
del Mac, iPhone o iPad d'una
manera pràctica i divertida.
Els cursos es dirigeixen a
grups o bé poden ser indivi-
duals, els quals ofereixen una
formació totalment persona-
litzada.
25 anys de Mercor Reconegut com a “Apple Premium Service Provi-der” pel seu servei de qualitat i excel·lència tècnica
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:27 Página 52
Maig-Juny 2013 VIU Tarragona I 53
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Àguila d’Or és una empresa
que es va fundar al Principat
d’Andorra i que fa un parell d’a-
nys es va ubicar a l’estat espa-
nyol. Actualment, compta amb
tres botigues a la província de
Tarragona ubicades als munici-
pis costaners de Cambrils, Vila
-seca i Salou.
Activitat empresarialCompra d’or i plata: Aquesta
és la principal activitat d’Àguila
d’Or. Àguila d’Or compra i ven
tot tipus d’or, ja sigui nou, vell,
utilitzat, antic, trencat... i tam-
bé tot tipus de peces de joieria,
rellotges, polseres, arracades,
penjolls, anells, etc. i també
monedes.
Empenyorament: Àguila d’Or
ofereix als seus clients l’interès
més baix en relació als que ofe-
reixen altres negocis similars
de l’entorn.
Joies a meitat de preu: Àguila
d’Or està immersa en un pro-
jecte nou que ha resultat una
activitat pionera. I és que ofe-
reix als seus clients l’oportuni-
tat de comprar joies a meitat
de preu del mercat i les finan-
cia sense interessos.
Reparació: Àguila d’or compta
amb un taller propi en el qual
es fan reparacions de joieria de
tot tipus.
Or per or: Una opció d’inter-
canvi de joieria entre l’empresa
i els seus clients.
Dipòsit de joies: Qui tingui
una joia i desitgi vendre-la, té
l’oportunitat de fer-ho a Àguila
d’Or. L’empresa compta amb
exposició de joies a les seves
botigues, i també elabora uns
catàlegs perquè les persones
interessades en comprar pugu-
in observar-les amb detall i de-
teniment.
Àguila d’Or és una empresa amb més de vint anys d’experiència al sector de la joieria i ta-ller. A la província de Tarragona té tres botigues situades als municipis de Cambrils, Salou iVila-seca
Àguila d’orCompra d’or i plata, penyores i reparacions de joieria
El tractepersonalitzat il’experiència
són la raó de serd’Àguila d’Or
Tracte personalitzat: Aquesta
és una de les premisses d’À-
gui la d’Or, atendre a cada
client d’una manera única i
personalitzada, escoltar i aten-
dre les seves necessitats.
Transparència: Raó de ser d’À-
guila d’Or. L’empresa pesa les
joies davant dels seus clients i
els mostra totes les operea-
cions que es fan amb la calcu-
ladora, de manera que en tot
moment, el client sigui conei-
xedor dels moviments.
Botiga a Cambrils
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:28 Página 53
54 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
ENTREVISTA EMPRESA
L’Andreu i l’Eduard tenen 26 i 28 i són dos germans que van decidir muntar el seu propi ne-goci a Tarragona perquè un no tenia feina i a l’altre se li acabava el contracte. Així va néixer“Olbicomputer”, una botiga on hi trobem un servei informàtic complet
Andreu Olivé i Eduard OlivéJoves i emprenedors
Com neix la idea de crear el
vostre propi negoci?Andreu -
Arran de la nostra situació la-
boral. L’Eduard estava treba-
llant de professor d’informàti-
ca i se li acabava el contracte, i
jo en aquell moment no tenia
feina. Aquí va néixer la idea de
muntar una empresa on tots
dos poguéssim treballar del
què ens agrada, la informàtica.
Què hi trobem a Olbi Compu-
ter? Eduard - Un servei infor-
màtic complet on fem des de
reparacions, muntatge d’ordi-
nadors de sobretaula, servei a
domicili, venta de tota classe
de components informàtics,
software, recanvis , etc...
Des que vau tenir la idea fins
que ho vau fer realitat, us va
costar tirar-ho endavant? An-
dreu - Sí, bastant. El que més
ens va costar en un principi va
ser dissenyar l’empresa: pas-
sos a fer, documents legals,
donar forma a una idea que
tens en ment, buscar un local
reformar-lo, comprar l’estoc de
material necessari...En definiti-
va, des de la 1a idea fins l’aper-
tura de l’empresa, van passar
uns 6 o 7 mesos.
Quin balanç feu des que heu
obert la botiga? Eduard - Fa
molt poc que l’hem obert, i si
tenim en compte la situació
econòmica que ens emmarca ii
que és un mercat amb compe-
tència molt forta i directa, no
estem tenint pèrdues, el que ja
és un gran què. Així que de mo-
ment en fem un balanç positiu.
Esperem que l’evolució també
ho sigui.
Quin consell li donaríeu a algú
que vulgui ser emprenedor?
Andreu - Valentia i molta fe en
el projecte. Encara que et digu-
in que no és bon moment per
obrir un negoci, tira endavant
les teves idees. També aconse-
llaria tenir un bon capital eco-
nòmic per poder começar amb
bon peu i que es faci un bon es-
tudi de mercat, i confiar en
l’instint . En el moment que ens
vam plantejar aquesta aventu-
ra vam tenir molt en compte
crear un projecte en el qual hi
creguéssim, ens agradés i po-
guéssim ser bons desenvolu-
pant -lo.
És un bon moment per a la
gent emprenedora? Eduard-
Potser no és el millor moment,
però sí l’hora d’ aprofitar bones
idees que donguin un bon ren-
diment.
Quins avantatges i quins in-
convenients li trobeu treba-
llar per a un mateix? Avantat-
ges: ets el teu propi cap, treba-
llem del què ens agrada, som
una empresa familiar...Inconve-
nients: no traiem un sou net
per a nosaltres de moment i és
dur... però aguantem amb mol-
tes ganes i il•lusió.
Vam tenir molt encompte crear unprojecte que ens
agradés i en el qualhi creguéssim
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:28 Página 54
56 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES EMPRESA
A mitjan del mes d’abril va te-
nir l loc la Nit Empresarial
2013, la trobada del sector
empresarial de les nostres co-
marques on tradicionalment
es lliura el Guardó d’Honor a
una de les empreses amb una
trajectòria destacada en el
territori de les comarques de
Tarragona. Enguany, aquest
reconeixement va recaure en
l’empresa Schwartz-Haumont
Construcciones Metálicas
S.A., un guardó que se suma a
la resta de GUARDONS CEP-
TA 2012 repartits en el trans-
curs de l’acte.
La Nit Empresarial 2013 és
una platafoma que va voler
reunir les branques que con-
formen el principal actiu de
les comarques de Tarragona
en una trobada que va tenir
com a principal objectiu pro-
mocionar la unió del sector
empresarial per fer front als
reptes globals que afecten el
futur del territori.
Nit de l’empresari La “Nit” reconeix amb el Guardó d’HonorSchwartz-Haumont Construcciones Metálicas S.A.
El conveni al qual han arribat
l’AEQT i el Departament d’En-
senyament de la Generalitat
de Catalunya és un acord per
a la realització d’activitats for-
matives i pedagògiques adre-
çades tant al professorat com
a l’alumnat.
El conveni estableix els ter-
mes de col·laboració entre el
Departament d’Ensenyament
de la Generalitat i l’Associació
Empresarial Química de Tar-
ragona (AEQT), que tenen
com a objectiu elaborar i edi-
tar materials formatius, de di-
vulgació o didàctics adreçats
a la comunitat educativa.
El document tindrà una vigèn-
cia de cinc anys, al llarg dels
quals es constituirà una co-
missió de seguiment de les
actuacions que s’hi preveuen.
Per la seva banda, l’AEQT es
compromet a promoure l’or-
ganització d’activitats de for-
mació; patrocinar projectes
didàctics i a establir els meca-
nismes necessaris per facili-
tar visites guiades a les em-
preses associades. Tanma-
teix, l’associació es farà càr-
rec de les despeses derivades
de la publicació i difusió dels
materials.
El Departament d’Ensenya-
ment assessorarà i revisarà,
per mitjà dels professionals
del Camp d’Aprenentatge, els
materials didàctics, que s’a-
dequaran al currículum esta-
blert en l’ordenació del siste-
ma educatiu.
El Pla Estratègic de l’AEQT de-
fineix la formació continuada
com un dels aspectes essen-
cials a impulsar en l’activitat
industrial. En aquest sentit,
l’Associació ja fa 15 anys que
col•labora amb el Departa-
ment d’Ensenyament de la
Generalitat en promoure acti-
vitats de formació per donar a
conèixer la indústria química
entre la societat.
L’AEQT també col•labora amb
la Universitat Rovira i Virgili en
el patrocini de diferents acti-
vitats per fomentar la ciència
entre els més joves.
L’Associació Empresarial Química de Tarragonasigna un conveni amb Ensenyament
En uns moments molt difícils
per a moltes empreses, CTAI-
MA ha sabut trobar les seves
oportunitats i seguir creixent.
L’empresa ho va fer un 16%
l’any 2011 i un 26% el 2012.
Enguany preveu incrementar
el volum de negoci, i una mos-
tra n’és l’ampliació del seu
equip.A CTAIMA són els seus
clients qui recomanen els
seus productes i serveis a
nous clients. El 98% del ne-
goci es capta a través de la
web una vegada els clients
proven el seu software “clic-
kant” a la sol·licitud de demo.
Tenint en compte aquest con-
text positiu, i tot i que a l’estat
espanyol encara ha de créixer,
l’empresa s’està plantejant
fer-ho també a nous mercats
a escala internacional.
Les aplicacions informàtiques
desenvolupades per l’empre-
sa han tingut una gran accep-
tació per part d’empreses. El
seu producte estrella és el
CAE.Net, un software disse-
nyat per a la gestió integral de
la coordinació d’activitats
empresarials. Un programa
molt avançat que actualment
l’utilitzen unes 17.000 empre-
ses i 60.000 treballadors ar-
reu de l’estat.
10è aniversari de CTAIMAL’empresa d’Outsourcing & Consulting celebra 10anys amb nous projectes i bones perspectives
Acord AEQT-Ensenyament
Amb la inauguració d’aquesta
nova botiga ja és possible
comprar roba a pes a Tarrago-
na.
Es tracta d'un negoci 'anticri-
si' que s’està expandint a l'es-
tat espanyol i que ja fa temps
que funciona amb èxit a dife-
rents països d'Europa. Tenint
en compte els temps que cor-
ren, tothom intenta estalviar
diners com pugui, i aquesta
pot ser una bona opció.
I és que els responsables de
la botiga asseguren que a “Ki-
lo Ropa”, els clients poden es-
talviar més del 40% en les se-
ves compres. A tall d'exemple,
es pot comprar una camisa
des de 3,5 euros o una faldilla
des de 2,5 euros.
La roba es pesa com podríem
pesar la fruita. En aquestes
botigues, les peces tenen es-
tipulat un preu per quilo. En
funció d’això, es fan els núme-
ros.
El negoci ha estat impulsat
per dos joves emprenedors
que, en acabar la carrera de
filosofia i atesa la complicada
situació del mercat laboral,
van decidir emprendre aquest
projecte.
Per qui hi estigui interessat, la
botiga “Kilo Ropa” es troba
ubicada a l’Avinguda Catalu-
nya, 3 baixos.
“Kilo ropa” El mes passat es va inaugurar la 1a botiga de vendade roba de pes a Tarragona
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:28 Página 56
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
AlbertFrancino
onitor - entrenador al
s Clubs Nàstic i Nàu-
tic de Tarragona i ju-
gador de l’equip de Global Pà-
del Esport de Vila-Seca.
Quan vas començar a jugar a
pàdel devia ser un esport ga-
irebé desconegut, no? Doncs
la veritat es que sí i, a part,
considerat com un esport que
només practicava la “jet set”
del país. Posteriorment ja es va
catalogar com a esport de “pi-
jos” i, a l’actualitat, és una au-
tèntica febre, tothom i a tot ar-
reu s’hi juga.
Com vas introduir-te en
aquest esport? Suposo que
com la majoria de gent, un dia i
per curiositat et poses dins
una pista.....i, de llavors ençà -i
en perdo de l’expressió-, “un vi-
ci”.
Quins són els millors mo-
ments que has viscut al món
del pàdel?Ni ha hagut molts,
però potser destacaria l’any
2010, quan vaig ser campió de
Catalunya + 40 i + 45, campió
de + 45 als opens: Padeleku a
Vitoria, Badajoz, Valencia Tu
Tempo, Sevilla, campió d’Espa-
nya +45, campió d’Espanya
+45 mixtes, campió d’Espanya
de seleccions veterans autonò-
miques amb Catalunya, cam-
pió +45 individual del primer
campionat Internacional (equi-
valent a mundial de veterans) i
Monitor, entrenadori jugador de Pàdel
Francino fa més de 20 anys que juga a pàdeli ha obtingut nombrosos reconeixements enaquest esport
M
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:30 Página 58
campió amb la selecció espa-
nyola A del primer campionat
Internacional (equivalent a
mundial de veterans).
A part de jugador, ets pro-
fessor. Què t’agrada més,
jugar o ensenyar? Actual-
ment ensenyar, que em segu-
eix agradant competir. L’en-
senyament m’ha donat mo-
ments molt bonics i que no
oblidaré mai, especialment
quan vaig participar en la
creació dels entrenaments
provincials de la Federació
Catalana de Pàdel per juga-
dors menors becats, la qual
cosa he continuat fent durant
els últims tres anys. He tingut
la sort i l’orgull d’entrenar i
participar en el desenvolupa-
ment de jugadors i jugadores
provincials amb gran projec-
ció dins d’aquest esport, tant
a nivell català com a nivell es-
panyol. Potser els noms més
destacats per resultats i per
categories serien l’Ariana
Sánchez i Ana Cortiles en ca-
tegoria femenina; el Tonet
Sans i, encara que no estigui
bé dir-ho però que per nivell
s’ho mereix, el meu fill Ge-
rard, dos alumnes molt avan-
çats per la seva edat, molt
bons. Tots ells, juntament
amb d’altres, han estat esco-
llits moltes vegades mem-
bres de l’equip de la Selecció
Catalana de Pàdel de me-
nors.
Per què creus que el pàdel
s’ha fet tant popular? Pot-
ser per ser un esport de pa-
relles i que amb relativa facili-
tat es pot assolir un nivell su-
ficient per passar-ho força
bé. A diferència d’altres es-
ports de raqueta, el fet de po-
der-te ajudar amb el joc de
les parets fa que no s’hagi de
córrer tant, hi ha infinitat de
possibilitats de continuar el
punt, fomenta molt l’ajut i la
relació amb el company/a,
quan un està fluix l’altre l’aju-
da, existeix una comunicació
i diàleg constant durant el
joc, proximitat amb el rival,
etc.
Com veus que s’hagin obert
tantes instal•lacions a la
província dedicades a
aquest esport? N’existeix la
demanda? Potser vist des de
fora pot semblar que hi ha
massa instal•lacions, però la
veritat és que hi ha vegades
que costa trobar pista per
poder jugar. Ara estan molt
de moda a nivell general els
Clubs Indoors que han obert,
és una oferta diferent, sem-
pre pots jugar encara que
plogui o faci vent, és agrada-
ble.
El pàdel és un esport que
compta amb el suport d’es-
pònsors i institucions? Fins
ara no ha sigut difícil trobar-
los, una mostra en són els
campionats professionals
que s’han fet a la província.
Ara bé, actualment, amb la
situació de crisi general que
estem vivint ja és una altra
cosa..........esperem que passi
aviat. Hi ha reconeixements
institucionals; l’any 2011,
sense anar més lluny,l’ Ariana
Sánchez va ser reconeguda
com a esportista amb mes
projecció de Catalunya, tot
un orgull pel Pàdel català.
I Anna Escolà, periodista I
Al pàdel es potassolir un nivell
suficient per passar-ho força bé ambrelativa facilitat
Espaipatrocinat per:
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:30 Página 59
60 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Si fins fa uns anys el tennis era
l ’esport de raqueta per
excel· lència, des de fa un
temps el pàdel li ha pres aques-
ta hegemonia. No en va moltes
instal·lacions esportives que
durant dècades han acollit pis-
tes de tennis s’estan reconver-
tint per oferir als seus usuaris
la possibi l itat de practicar
aquest esport tan popular. I on
es troba el secret del seu èxit?
En el seu component social i en
el fet que és fàcil jugar-hi, i que
no cal cap experiència prèvia
per a divertir-se en una pista de
pàdel.
Cal dir, però, que una cosa és
jugar i l’altra és jugar bé.
Per això molts dels qui practi-
quen pàdel intenten millorar el
seu joc amb classes particu-
lars, una vegada s’han aficio-
nat. També tenen molt d’èxit
els campionats que s’organit-
zen entre els propis clubs, i les
lligues de tots nivells que cons-
tantment es duen a terme.
A Tarragona i els municipis del
seu entorn s’han multiplicat les
instal·lacions amb pistes de pà-
del, tant de clubs privats com
les gestionades pels propis
ajuntaments.
Tot i que durant uns anys el pà-
del ha tingut la fama d’esport
elitista és realment assequible
poder-s’hi iniciar.
Hi ha dues coses en les que po-
dem parar-hi atenció; la pala i
el calçat. Una pala de pàdel
convencional pot costar uns 30
euros, i a partir d’aquí de-
pendrà del nivell, tant esportiu
com tècnic, que un vulgui aga-
far. N’hi ha de tres tipus: rodo-
nes, en forma de diamant i mix-
ta. Pel que fa al calçat, les sa-
batilles esportives hem de pro-
curar que siguin còmodes i que
se’ns ajustin bé al peu.
A banda de tot, això, pel que fa
al preu, hem de pensar que
com en tot esport, el sostre se’l
posa cadascú.
Moltes instal·lacions de pistes de tennis s’han hagut d’adaptar a la demanda dels seususuaris i reconvertir-se al pàdel, un esport que segueix creixent i que basa el seu èxit en elcomponent social i d’amistat, a més de presentar-se com una disciplina fàcil d’aprendre
Bojos pel pàdelL’esport de raqueta que hadestronat el tennis
Tot i que ha tingut lafama d’esport
elitista, poder-seiniciar en el pàdel és
molt assequible
Espaipatrocinat per:
PÀDEL ESPORTS
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:30 Página 60
62 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
CLUBS DE PÀDEL ESPORTS
On jugar a pàdel a TarragonaTarragona i província compten amb nombrosos clubs
Espaipatrocinat per:
DDiirreeccttoorr:: Òscar Neira
MMoonniittoorrss:: Òscar Neira
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 6 indoor i 2
outdoor
QQuuoottaa ddee ssooccii:: 30€ /mes
TTeellèèffoonn:: 654 494 368
Star Pàdel
DDiirreeccttoorr:: Ruben Llanos.
MMoonniittoorrss:: X. Virgili, P. Francino,
O. Domènech, A. Balaguer, M.
Nolla, A. Bergadà, X. Morros, A.
Jover, G. Francino.
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 3 outdoor
QQuuoottaa ddee ssooccii:: 49,50 €/mes
TTeellèèffoonn:: 977 240 360
Reial Club Nàutic
DDiirreeccttoorr:: Jordi Ribas
MMoonniittoorrss:: M. Maeso, P.
Francino, G. Francino, M.A.
Ferre, D. Dalmau, J.M. Bergadà
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 4 outdoor
QQuuoottaa ddee ssooccii:: 40,50€/mes
TTeellèèffoonn:: 977 290 915
Club Tennis Nàstic
DDiirreeccttoorr:: Xavi Pueyo
MMoonniittoorrss:: Xavi Vilar,, Toni
Romera i Xavi Matamoros.
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 7
QQuuoottaa ddee ssooccii::
Des de 54 €/mes.
TTeellèèffoonn:: 977 207 463
Tennispark
DDiirreeccttoorr:: Albert Olivé
MMoonniittoorrss:: Á. Marin, T. Rozas,
C. Torres.
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 13 ( 6
outdoor, 6 indoor, i 1 outdoor
individual).
QQuuoottaa ddee ssooccii:: 43 €/ mes
TTeellèèffoonn:: 977 271 101
Global Padel Sports
DDiirreeccttoorr:: Javier Duce
MMoonniittoorrss:: Marcelo García,
Miquel Orriols, Àngel Sorribas
NNúúmmeerroo ddee ppiisstteess:: 5 outdoor
QQuuoottaa ddee ssooccii::
Des de 50 €/ mes
TTeellèèffoonn:: 977 370 410
Estival Park
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:31 Página 62
64 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Espaipatrocinat per:
L’Ariana té 15 anys i juga a pàdel des dels 9. Actualment entrena al Club Esportiu TarragonaPàdel Indoor, i entre els seus objectius d’aquest any hi ha el d’ acabar entre les 4 primeresdel rànquing del circuit català per poder anar a la selecció catalana
Ariana Sànchez Esportista amb mésprojecció de Catalunya el 2011
Quan vas començar a jugar a
pàdel i què t’hi va portar?
Vaig començar als 9 anys, em
va agradar i els meus pares em
van apuntar a l’escola del Club
Tenis Reus Monterols on vaig
tenir l’entrenador Anton Rozas
qui em va animar a competir al
circuit català de menors, i
aquell mateix any vaig guanyar
el Campionat de Catalunya.
Després vaig ser becada per la
selecció catalana i vaig comen-
çar a entrenar amb Pete Fran-
cino. Anteriorment també ho
havia fet amb Marcelo Garcia i
Gonzalo Montiel. Actualment
estic al Club Esportiu Tarrago-
na Pàdel Indoor entrenant amb
Luis Ferrini i Pablo Greco.
Quantes hores hi dediques a
la setmana? Aquest any entre-
no cada dia de la setmana me-
nys els dilluns i en plena tem-
porada de tornejos gairebé ca-
da cap de setmana tinc cam-
pionats. Entreno entre 1 i 2ho-
res i mitja, alternant cada dia
pàdel i físic, menys els diven-
dres que treballem més l’as-
pecte tècnic.
Quins han estat els teus mi-
llors moments jugant a pà-
del? Com a moment més im-
portant va ser guanyar el mun-
dial sub14 a Melilla tant de mo-
dalitat per parelles com amb la
selecció espanyola. També va
ser una gran experiència estar
convocada l’any passat per la
selecció catalana absoluta per
jugar el campionat d’Espanya i
per últim poder jugar la final
aquest any del Màster Absolut
del circuit català.
Què va significar ser recone-
guda com a esportista amb
més projecció de tot Catalu-
nya? Va ser una gran alegria i
sorpresa per mi i per tota la
gent que m’envolta. Rebre
aquest premi és una recom-
pensa que dóna fruit gràcies a
l’esforç de tots aquets anys i te
n’adones que has de continuar
trebal lant per continuar a
aquest nivell. També es un gran
honor perquè és la primera ve-
gada a un jugador/a d’aquesta
modalitat com és el pàdel. Va
ser una gran experiència gaudir
de la gala i estar al costat d’al-
tres grans esportistes com Ki-
lian Jornet i Victor Valdés.
Quin és el secret? Humilitat i
donar-ho tot en cada entrena-
ment amb molta actitud i sem-
pre amb les mateixes ganes. I
sens dubte, és necessari que
les persones que estan a prop
teu et recolzin i confiïn en la te-
va projecció i, sobretot, un bon
equip de treball.
Quins objectius tens en
ment? Aquest any em vull cen-
trar en el circuit català de pàdel
i intentar acabar entre les 4 pri-
meres del rànquing i poder
anar a la selecció catalana. A
nivell espanyol de menors, gua-
nyar totes les proves i guanyar
el mundial si tinc la possibilitat
d'anar-hi. Per últim, m'agrada-
ria intentar participar en les
màximes proves del wpt(world
padel tour). Tot això sense obli-
dar el més important, continu-
ar estudiant.
Què és el que més t’agrada
d’aquest esport? És molt tàc-
tic i psicològic i mai pots donar
un partit per perdut ni relaxar-
te, sempre has d'estar amb
tensió i al 100% i has de lluitar
cada punt i amb molta actitud.
També m’agrada perquè fas
moltes amistats de tot arreu i
per l'ambient del torneig.
T’hi vols dedicar professional-
ment? En un futur m'agradaria
continuar jugant a pàdel a un
nivell ja més professional, però
també vull estudiar una carrera
Què li aconsellaries a algú
que s’ hi està iniciant? Que
segueixi gaudint d’aquest es-
port on fas tantes amistats.
El pàdel és unesport molt tàctic ipsicològic, mai potsdonar un partit per
perdut
ENTREVISTA ESPORTS
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:31 Página 64
Ariana Sànchez Esportista amb mésprojecció de Catalunya el 2011
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:31 Página 65
66 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES ESPORTS
El passat mes de març es va
celebrar aquest torneig de
pàdel de menors a les
instal·lacions del Reial Club
Nàutic de la ciutat.
El torneig - el qual va ser un
èxit de participació - forma
part d’un circuit que s’està
celebrant en diferents ins-
tal·lacions de clubs esportius
de la província.
Els guanyadors del torneig
van ser la parella Cavalle - Ca-
valle del Club Pàdel Cambrils,
la parella Valls - Bozalongo del
Club Tennis Tarragona, Llanos
- Pozuelo del RCN, Pallach-
Reparaz del club Tennis Park,
Riquelme - Gor del club Ten-
nis Tarragona, la parella Ro-
dríguez - Arévalo que venien
com a independents, i la pare-
lla Gallart - Figuerola del club
Tennis Valls.
El torneig va concloure amb el
lliurament de premis als gua-
nyadors i una xocolatada amb
coca per a tots els nens i ne-
nes participants i les seves fa-
mílies.
Torneig pàdel de menors El Reial Club Nàutic de Tarragona acull el torneigde pàdel de menors Burger King - Wala
TieBreak, botiga esportiva de
venda de material de tennis i
pàdel (raquetes, sabatilles,
roba de tot tipus, etc.) ha de-
cidit tancar el seu local al car-
rer Reial per impulsar el nego-
ci a través de la xarxa.
D’aquesta manera, TieBreak
pot oferir millor servei i preu
als seus clients a través de la
pàgina: www.tiebreak.com,
A banda de la xarxa, TieBreak
també ha instal·lat una petita
botiga als clubs de tennis Ten-
nis Nàstic i Tennispark.
TieBreak, negoci online TieBreak tanca la botiga que tenia al carrer Reial ipotencia el seu negoci a través de la xarxa
La trobada es va celebrar al
Complex Educatiu (antiga
Universitat Laboral) i va aco-
llir a uns 500 jugadors -entre
"babys", prebenjamins, benja-
mins i alevins- procedents de
Catalunya, Aragó i València,
Pel que fa al sistema de com-
petició, tots els equips es van
enfrontar entre ells.
Es va tractar de la trobada
d’aquest tipus més important
de Catalunya. Tècnicament
no és un torneig de vencedors
i vençuts, tots els clubs jugu-
en entre ells en partits simul-
tanis. Es juga en tres camps
diferents i en partits de set
minuts de durada. Es valora la
capacitat d’esforç, qualitat en
el joc i l’ esportivitat.
L’esdeveniment va aplegar ,
entre jugadors, entrenadors,
directius de clubs i familiars,
unes 1.200 persones i més de
20 entitats col · laboradores.
Trobada escoles de Rugby La IX Trobada d’escoles de Rugby “ciutat de Tarrag-ona” va acollir 500 jugadors
El dissabte 6 d’abril Tarragona
va celebrar el Dia Mundial de
lactivitat física.
Per aquest motiu, el Patronat
d’Esports amb la Botiga de
Salut, la Xarxa Sanitària i So-
cial de Santa Tecla i l’associa-
ció de Nòrdic Walking, van or-
ganitzar una caminada urba-
na de Marxa Nòrdica amb
sortida i arribada a la Plaça
Verdaguer.
El recorregut, d’un total de 10
km, va transcórrer per carrers
i avingudes de la ciutat pas-
sant per quasi totes les zones
verdes del nucli urbá. Les ins-
cripcions a la caminada eren
gratuïtes.
Aquest dia es va celebrar ar-
reu del planeta per difondre
una recomanació per prevenir
les més de 3.334 morts anu-
als a Catalunya que es rela-
cionen amb el sedentarisme:
“Acumuleu 30 minuts d'acti-
vitat física cada dia” amb el
sublema: "Activitat física sen-
se barreres".
L’alta participació i el gran
nombre d’activitats que se
celebren en un dia com
aquest posen de manifest el
compromís de les entitats i
sectors públics i privats que
es mostren sensibilitzats vers
la promoció de la salut mitjan-
çant l’activitat física.
Promoure l’activitat física Tarragona celebra el Dia Mundial de l’activitat físicai promou la salut a través de l’exercici
Espaipatrocinat per:
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:31 Página 66
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Applus Idiada Volar-e
pplus+ Idiada és una
companyia especialitza-
da en enginyeria per a la
indústria internacional de l'au-
tomòbil, amb seu a Santa Oli-
va, Tarragona. Les seves activi-
tats es centren en la prestació
de serveis de disseny, enginye-
ria, assaig i homologació de
vehicles. Ara ha finalitzat amb
èxit el projecte de crear un in-
novador prototip elèctric d'al-
tes prestacions, equiparables o
fins i tot superiors als vehicles
esportius dotats d'un motor
convencional. Es tracta d'un
encàrrec co-finançat per la Co-
missió Europea, gràcies al qual
el prototip d'Applus+ es con-
verteix en un referent per a la
promoció en la societat euro-
pea del vehicle elèctric.
Applus+ Idiada es va fer amb
l'adjudicació d’aquest encàrrec
de la Comissió Europea a finals
de 2012 en un concurs en el
qual van concórrer empreses
de tot Europa. En només qua-
tre mesos, la companyia ha
aconseguit complir i superar
les prestacions requerides per
la Comissió Europea.
Tècnicament, es tracta d'un
vehicle molt avançat, ja que el
plec de condicions per a la seva
creació era molt exigent. Havia
de ser l'elèctric més ràpid i s'ha
aconseguit l'objectiu superant
els 1.000 CV de potència màxi-
ma. Està dotat de quatre mo-
tors independents, un per roda,
amb control independent de
tracció, una solució que elimina
la necessitat de comptar amb
una caixa de canvis.Amb una
llargada total de 4,25 metres, el
Volar-e disposa així mateix d'un
sistema ultra ràpid de recàrre-
ga de les seves bateries, una
operació que completa en un
quart d'hora. A l'apartat dinà-
mic, disposa d'un sistema de
fre regeneratiu que permet in-
crementar la seva autonomia
de marxa i una altra de les se-
ves virtuts és la seva avançada
aerodinàmica, que resta al mà-
xim l'oposició del vent, facili-
tant així la seva extraordinària
velocitat i espectaculars pres-
tacions.
Les xifres no deixen lloc a dub-
tes: accelera de 0 a 200 km/h
en 8 segons i de 0 a 300 km/h
en 14 segons. La carrosseria ha
estat construïda amb fibra de
vidre i el pes total del vehicle és
de 1.700 quilos.
En paraules de Fernando Basa-
be, Conseller Delegat d'Ap-
plus+, "aquest projecte és un
reconeixement a la capacitat
tecnològica d'Applus+ Idiada
en el camp de l'enginyeria per a
la indústria de l'automoció".
Carles Grasas, Conseller Dele-
gat d'Applus+ Idiada, incideix
en el repte tècnic que suposa
l'encàrrec de la Comissió Euro-
pea: "concloure amb èxit
aquest projecte en 4 mesos és
la millor demostració de les ca-
pacitats de l'empresa en engin-
yeria i project management".
El prototip Volar-e va ser pre-
sentat en societat al Circuit de
Catalunya durant els test de
pretemporada de la Formula 1.
L'acte va comptar amb l'as-
sistència, entre d’altres autori-
tats, d'Antonio Tajani, vicepresi-
dent de la Comissió Europea,
Sebastià Salvadó, president del
RACC, i Carles Grasas,
I Ramon Ortiz, periodista I
Un elèctric superesportiu nascut a TarragonaÉs elèctric, té 1.088 CV de potència i ha estat desenvolupat per Applus+ Idiada en les sevesinstal.lacions de Tarragona. És l'espectacular Volar-e, un esportiu que respon a un encàrrecde la Comissió Europea per promocionar els cotxes elèctrics
A
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:35 Página 68
70 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
Amb només 27 anys aquesta pilot s’ha proclamat 12 vegades campiona del món de trial, 10vegades campiona d’Europa, s’ha fet en cinc ocasions amb el Trial de les Nacions, el Mun-dial d’Enduro i ha sigut la dona més ràpida en les seves tres participacions al Rally Dakar. Éspilot de la firma gironina Gas Gas.
De la moto al cotxe. Com t’-
has sentit rodant en un cir-
cuit tan moll com el de Nava-
rra, ara fa pocs dies? M’ha
agradat, has de conduir molt fi,
amb tacte, i estic satisfets per-
què els meus temps han sigut
prou bons.
Has trobat una nova motiva-
ció en les quatre rodes? Bé, el
cotxe de moment per a mi és
un hobbie. Amb la de curses
que tinc durant tot l’any, quan
ho puc fer és com anar de va-
cances. És una manera de des-
fogar-me i passar-ho bé.
Però no amagues que t’agra-
daria fer el Dakar en cotxe,
oi? Tan de bo, m’agradaria que
fos una via de futur, però ara
mateix ho veig molt complicat,
i encara em queda molt per
aprendre.
Complicat pel teu atapeït ca-
lendari? Més aviat per temes
econòmics, però no se sap mai.
Tampoc t’imaginaves que fa-
ries el Dakar en moto... i ja en
portes tres! És cert. També s’-
han de tenir il·lusions, i no dei-
xar mai d’intentar-ho.
D’on treu la motivació una
noia que ha estat campiona
del món 12 vegades? Em mar-
co objectius a curt termini. Ara
estic preparant l’Enduro, i en-
cara no penso ni el proper Da-
kar, ni en el trial. Cada any hi ha
nous reptes, Al Dakar, per
exemple, el primer any tenia
per objectiu acabar la prova, el
segon millorar la classificació i
aquest darrer quedar entre els
30 primers.
Doncs ho estaves fent bé. Sí,
però no va poder ser. Vaig tren-
car la moto i es va complicar
molt. Et pots permetre perdre
una hora, i baixes quatre o cinc
posicions, però quan en perds
17 ja canvies d’objectiu, i em
vaig limitar a acabar.
Tot i així, ha estat el teu millor
Dakar? Amb diferència. Estic
molt satisfeta per la feina que
vaig fer. Però sóc conscient que
la mala sort també hi juga el
seu paper, i els vehicles amb
els que correm a vegades es
trenquen. M’empiparia més ha-
ver fet un error per part meva.
I pel proper... intentar baixar
dels 25 primers? Ho prova-
rem. Tan en Enduro com al Da-
kar em trobo en móns en què
fa poquet que hi sóc, i és fàcil
trobar-hi motivacions. Potser sí
que és cert que quan només
feia trial va arribar un punt que
necessitava alguna cosa més.
Has vingut a Girona a recollir
la teva nova moto? Exacte, la
de trial. Fa sis mesos que no
l’agafo, i ja toca!
Què representa per a tu pilo-
tar amb Gas Gas? És una mar-
ca de casa, i això també moti-
va, i té motos en totes les espe-
cialitats que jo volia.
Doncs veient les teves inten-
cions, ja poden anar pensant
en entrar en el món dels cot-
xes! A veure, a veure. Els ho
haurem de demanar!
I Francesc Solà, periodista I
Laia Sanz, amb la motoamb què ha participat al darrer Dakar
ENTREVISTA MOTOR
Em motivo marcantobjectius a curt
termini; cada anyhi ha nous reptes
per a assolir
Laia SanzPilot de motosde la firmagironina Gas Gas
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 70
72 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
El model Evalia de Nissan demostra la seva gran polivalència. Entre les seves múltiples apli-cacions, ha estat escollit com el taxi dels propers anys a Nova York. Però no ha sigut l’ únicaciutat en fer-ho i ja és un vehicle que es pot veure habitualment a Barcelona i a Reus
El Nissan Evalia és la versió fa-
mil iar del model comercial
NV200 que es fabrica a la Zona
Franca de Barcelona. Es tracta
d'un automòbil molt versàtil,
amb capacitat per a set perso-
nes gràcies a les seves tres fi-
les de seients.
També és adequat per a usua-
ris amb un estil de vida actiu,
amants dels esports a l'aire
lliure, etc. Gràcies a les possibi-
litats de configuració de l'inte-
rior, hi caben sense problemes
bicicletes, esquís o taules de
surf. Partint de la base del mo-
del comercial NV200, l’Evalia
llueix un estil més modern amb
una part frontal on els grups
òptics i la graella donen forma
a una imatge realment atracti-
va.
Nissan ha tingut una especial
cura pel que fa a la terminació
interior i l'equipament de sèrie,
incorporant direcció assistida
elèctrica amb assistència va-
riable, tauletes amb posa gots
després dels seients davan-
ters, posa gots plegables a la
tercera fila, buits per a ampo-
lles a les portes lliscants darre-
re, climatitzador automàtic, rà-
dio CD, Bluetooth, fars i eixuga-
parabrises d'activació automà-
tica, llums antiboira, clau in-
tel.ligent, càmera de visió pos-
terior i llandes d'aliatge de 14
polzades.
La seguretat és un altre punt
fort, equipant coixins de segu-
retat frontals, frens amb ABS,
assistència electrònica de fre-
nada i distribució electrònica
de la força de frenada, coixins
de seguretat laterals i control
d'estabilitat.
La versió taxi de l'NV200 Evalia
equipa un econòmic motor diè-
sel 1.5 dCi de 110 cavalls, com-
binat amb un canvi manual de
sis relacions i destaca pel seu
reduït consum, 5,5 litres de
mitjana als 100 km.
És un vehicle àgil, amb un dià-
metre de gir de 10,6 metres i
està perfectament capacitat
per realitzar desplaçaments in-
terurbans, ja
que compta amb una velocitat
màxima de 160 km/h.
Nissan es troba en la fase final
de desenvolupament d’una
versió elèctrica d’aquest vehi-
cle, que arribarà al mercat l’any
2014.
El NV200 Evaliaequipa de sèrie
climatitzador ambsortida d'aire a lesplaces del darrere
Nissan NV200 Evalia taxiL’escollit a Londres i Nova York
NOTÍCIES MOTOR
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 72
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Còmode, pràctic, segur, permet desplaçaments sense problemes d’espaii compta amb una gran capacitat al maleter.El Nissan NV200 s’ha convertit en el taxi de ciutats com ara Reus, Barcelona, Londres i NovaYork. A més a més, serà el vehicle exclusiu de la flota novaiorquesa, ja que Nova York haescollit a Nissan per dissenyar i fabricar la pròxima generació de taxis, els “taxis del demà”.
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris
El Nissan NV200,el taxi del demàEl Nissan NV200,el taxi del demà
NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona
NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló
43204 · REUSTel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206
43006 · TARRAGONATel. 977 549 560
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 73
Autolica presenta en Idiada el nuevocoupé Mercedes-Benz CLA
El concesionario oficial de Merce-des-Benz para la provincia de Tar-ragona, Autolica, organizó recien-temente unas jornadas de presenta-ción y toma de contacto de las últi-mas novedades de la firma de laestrella. El lugar escogido fue elcomplejo de Applus Idiada ubicadoen Santa Oliva y en el evento sedieron cita más de trescientosclientes y amigos de Autolica. Elgran protagonista fue el nuevoCLA, un bello y estilizado coupéde cuatro puertas que estuvo acom-pañado por el resto de modelos dela última generación de compactosde Mercedes-Benz, como son el di-námico Clase A y el polivalenteClase B. Asimismo estaban presen-tes también una amplia gama de
automóviles de la firma alemana,desde el nuevo Clase E que alcan-za su octava generación, pasandopor el sofisticado y deportivo SLSAMG, o modelos tan carismáticoscomo el SLK, SL, CL, ML, etc.Un breve briefing previo, destina-do a los participantes en las jorna-das, daba paso a las pruebas prácti-cas en diversas pistas de ensayo. Elobjetivo era comprobar la eficaciade los distintos sistemas de seguri-dad activa disponibles en los auto-móviles de Mercedes-Benz. Se tra-ta de diferentes tecnologías queaportan inestimables ayudas en elmomento de afrontar situacionescomprometidas durante la conduc-ción, como por ejemplo circularsobre superficies de escasa adhe-
rencia y verse en la obligación deesquivar un obstáculo inesperado.Unas pruebas que permiten com-probar la eficacia del sistema defrenada adaptativa o el sistema deAdvertencia de Colisión, ademásde los frenos con ABS de últimageneración de Mercedes-Benz.También se pudo practicar la con-ducción reproduciendo las reaccio-nes del vehículo en una carreterahelada.Finalmente, sobre el trazado ovala-do de Applus Idiada, los partici-pantes en estas jornadas tuvieron laoportunidad de comprobar en unentorno de gran seguridad las ex-cepcionales prestaciones de las po-tentes y eficientes mecánicas delos vehículos Mercedes-Benz.
Este trazado permitió a los presen-tes rodar a elevadas velocidadespor sus emocionantes curvas peral-tadas, alcanzando incluso los 200km/h y comprobando el gran dina-mismo del nuevo y ligero CLA, elvehículo de serie con el mejor co-eficiente de aerodinámica del mer-cado.En definitiva, fueron dos jornadasdonde los clientes y amigos de Au-tolica disfrutaron de unas instala-ciones pioneras – utilizadas pormuchos fabricantes para homolo-gar y ensayar al límite sus automó-viles-, que permitieron mostrar lasprestaciones deportivas de los au-tomóviles Mercedes-Benz y el ele-vada grado de seguridad que ofre-cen a sus conductores y ocupantes.
Unos trescientos clientes y amigos tuvieron la oportunidad de probar la nuevagama de Mercedes-Benz durante dos intensas jornadas.
PUBLIREPORTATGE MOTOR
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 74
76 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES MOTOR
El nou Range Rover Sport va
ser presentat en societat en
primícia mundial per l'actor
Daniel Craig, qui el va conduir
pels carrers de Manhattan en
un acte promocional previ al
Saló de l'Automòbil de Nova
York.
Disponible durant el tercer tri-
mestre de l'any, el nou model
de la firma britànica especia-
lista en 4x4 representa un
gran avenç en enginyeria i
tecnologia gràcies a un xassís
innovador i dinàmic fabricat
en alumini. És gairebé mitja
tona més lleuger que el seu
antecessor i amb un estalvi
signif icatiu en consums i
emissions, aconsegueix les
millors prestacions en carre-
tera sense cedir en la seva ca-
pacitat tot terreny. Presenta
un interior més luxós i flexible
gràcies a la nova opció de
seients 5+2.
Nou Range SportEl nou model - que estarà disponible durant el 3rtrimestre d’enguany- debuta a Nova York
La nova aplicacióper smartp-
hones permet als usuaris
consultar una àmplia varietat
d'informació sobre el seu ve-
hicle i interactuar amb ell de
forma remota. L'aplicació s’ha
convertit ràpidament en una
funció molt popular entre els
clients de Volvo. Diversos es-
tudis demostren que els
usuaris interactuen amb l'a-
plicació una mitjana d'una ve-
gada per setmana. Entre les
funcions de la nova aplicació
es pot comprovar si el vehicle
està tancat (si no, es pot tan-
car amb clau de forma remo-
ta), situar el vehicle en un ma-
pa, consultar el nivell de com-
bustible, el consum mitjà, el
quilometratge, la lectura del
comptador parcial de viatge i
dades bàsiques de manteni-
ment.
Aplicació “Volvo on call"Aplicació dissenyada per facilitar la relació entre elvehicle i el seu propietari a distància
Opel llança un nou descapo-
table de 4 places dotat d'un
sistema de capota que s'obre
en 17 segons, a velocitats de
fins a 50 km/h. També es pot
obrir mitjançant el comanda-
ment a distància al acostar-se
al vehicle estacionat. Opel vol
oferir una experiència de con-
ducció divertida i dinàmica i
per això, aquest Cabrio adop-
ta una carrosseria de gran ri-
gidesa, combinada amb una
suspensió davantera d'altes
prestacions i un sistema d'a-
mortidors adaptatius. La
gamma inicial es composa de
dos motors de benzina, un
1.4T de 140 CV i un 1.6T de
170 CV. En dièsel es disposa
de dos nivells de potència,
165 i 195 CV. El motor benzina
1.6T i el dièsel de 165 CV po-
den equipar en opció canvi
automàtic. Està disponible
des de 29.900 euros.
Nou Cabrio d’OpelUn nou descapotable que ofereix una conducció di-vertida i dinàmica
Els incondicionals d'Alfa Ro-
meo estan d'enhorabona amb
el llançament en breu del 4C,
un esportiu completament
nou.
Fruit de la col.laboració amb
Maserati, l ’Alfa Romeo 4C
presenta una aerodinàmica
molt estudiada i és el primer
Alfa de la història fabricat en
sèrie amb motor central i
també el primer amb xassís
de carboni.
I, des del 8C Competizione, és
el primer amb tracció a les ro-
des del darrere.
Fabricat a Modena, la seva
denominació s'inspira en el
passat de la marca, en re-
ferència a la gran tradició es-
portiva de les dècades dels
anys 8C i 6C, cotxes mítics en
els anys 30 i 40.
El motor podria rondar els
250 CV i s'oferirà amb canvi
seqüencial de doble embra-
gatge.
El nou Alfa Romeo 4 C Equi-
parà un selector Alfa DNA, es
tracta d’un dispositiu que
permet escollir entre quatre
modes de conducció, incloent
un agressiu mode Race.
Dissenyat pel Centre Stile Alfa
Romeo, recull en el seu dis-
seny detalls estilístics de mo-
dels llegendaris com el 33
Stradale.
Alfa Romeo 4CEs tracta d’un esportiu completament nou fruit dela col·laboració amb Maserati
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 76
78 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES MOTOR
Precursor i referència entre
els tot terreny de mida mitja-
na, el RAV4 reforça el seu pri-
vilegiat posicionament amb
l'arribada de la quarta gene-
ració, 19 anys després del seu
debut al mercat.
Ofereix una imatge més emo-
cional, combinada amb un in-
terior de superior qualitat.
Destaca la major distància
entre files de seients i un in-
crement de la capacitat del
maleter. La porta pot ser d'o-
bertura elèctrica i l'equipa-
ment pot incloure entrada i
arrencada sense clau, detec-
tors d'angle mort i de canvi
involuntari de carril, etc. Els
motors són un dièsel 2.0 D-
4D de 124 CV, en versió de
dues rodes motrius, un 2.0 D-
4D de 150 CV i un benzina 2.0
de 151 CV, amb opció de caixa
automàtica MultiDriveS. Dis-
posa d'un Sistema de Con-
ducció Dinàmica integrat que
gestiona automàticament di-
versos paràmetres de la con-
ducció.
Nou Toyota Rav4La 4a generació del Rav4 ofereix una imatge mésemocional i un interior superior de qualitat
Lexus ha aconseguit la prime-
ra posició, entre les marques
Premium (de luxe), en l'estudi
de satisfacció de clients JD
Power and Associates 2013
Customer Service Index (CSI)
Study per cinquè any conse-
cutiu. Lexus ha assolit una
puntuació global de 862 de
1.000 punts possibles, 19
punts per sobre de la mitjana
del segment. L'estudi 2013 de
satisfacció de clients està ba-
sat en respostes de propieta-
ris de vehicles Lexus comer-
cialitzats als Estats Units des
de l'any 2008 fins l'any 2012 i
es va dur a terme en l'últim
trimestre del 2012. Lexus ha
ocupat la primera posició en
l'estudi de JD Power and As-
sociates Customer Satisfac-
tion en setze edicions, des de
1991.
Lexus, líder de satisfaccióLa marca aconsegueix la 1a posició entre les mar-ques Premium en un estudi de satisfacció
Jeep llança al mercat una edi-
ció especial d'un dels seus
models més mítics, el Wran-
gler. Es tracta d'una icona que
ha sobreviscut amb solvència
a tots els canvis que ha expe-
rimentat el mercat des del
seu naixement, el 1986. Pro-
posa un estil intemporal d'ele-
vat atractiu i s'ofereix en dues
opcions de carrosseria, de
dos i quatre portes. Està equi-
pat amb un motor dièsel de
200 CV, amb sistema
stop/start en la versió de can-
vi manual. Parteix de l'acabat
Sàhara i afegeix detalls com
un capó específic, passos de
rodes de color negre, llantes
d'aliatge negres, proteccions
laterals i tapa de dipòsit de
combustible, etc. A l'interior
equipa sistema multimèdia,
equip àudio Infinity amb set
altaveus, seients de cuir i ca-
lefactables, etc.
MoabEs tracta d’una sèrie limitada del Wrangler. Un estilatemporal d’elevat atractiu
Cap automòbil pot arribar a
vendre mes de cinc milions
d'unitats per atzar. L’Honda
CR-V l'ha aconseguit a base
d'una trajectòria comercial
que abasta els darrers 15
anys en els mercats més im-
portants. Les successives ge-
neracions l’han permès adap-
tar als canvis dictats del
temps i ser sempre un cotxe
innovador. Més atractiu i mo-
dern, destaca pel considera-
ble salt de qualitat que experi-
menten els materials que
componen el seu espai inte-
rior. En qüestions de segure-
tat adopta un avançat siste-
ma intel.ligent de direcció que
col.labora a corregir la tra-
jectòria quan detecta que el
conductor s'ha despistat i ha
perill d'accident.
A més, equipa un programa-
dor de velocitat actiu i siste-
ma de prevenció d'impac-
tes.Equipa un motor dièsel
2.2 i-DTEC de 150 CV, combi-
nat amb tracció total AWD.
Com a novetat s'ofereix una
versió de tracció davantera.
Adopta millores en la direcció
-de tipus elèctric- i en la
transmissió. Les versions
4WD poden portar canvi au-
tomàtic i les de canvi manual
incorporen un sistema d'a-
rrencada i parada automàtic.
Nova generació del CR-VDestaca pel considerable salt de qualitat dels ma-terials que componen el seu espai interior
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:36 Página 78
TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
Els colors quemarquen tendènciaEls àcids són els nous protagonistesEls nous tons que ens porta la primavera no desbanquen, però, la combinació de blanc inegre, ja que continua marcant tendència. Els teixits aposten per estampats varis i formesgeomètriques i assimètriques
Arriba la primavera i,
amb ella, peces més cur-
tes de vestir. Amb l’arri-
bada del bon temps recuperem
colors més vius, teixits més
lleugers i un estil una mica més
relaxat i, per què no, desenfa-
dat. És l’hora de les samarre-
tes, bermudes, sandàlies, faldi-
lles més curtes, vestits...
Els dissenyadors i les passa-
rel·les apunten que aquesta
temporada torna l’estil modern
de la dècada dels 60 i, amb ell,
la seva peça icònica per ex-
cel·lència, la minifalda. També
hi ha lloc però, per al look ho-
hemi amb peces còmodes que
creen volum a mesura que ca-
minem.
Pel que fa als colors, els àcids
són els protagonistes de la
temporada, principalment, el
groc, el fúcsia i el verd. Els co-
lors vius que tradicionalment
arriben amb el bon temps te-
nen un efecte directe sobre el
l’estat d’ànim en moltes perso-
nes, que sembla que abando-
nin l’actitud més apagada dels-
foscos mesos de l’hivern per
una actitud més alegre i positi-
va que s’encomana amb el bon
temps de la primavera i l’estiu.
El groc es presenta en totes les
tonalitats per adaptar-lo a
qualsevol hora del dia i a qual-
sevol moment. Des d’una tona-
litat tan suau que sembla blanc
fins a l’altre extrem, gairebé
vainilla, és un dels reis de la
passarel·la i dels dissenyadors
més prestigiosos i les seves
col·leccions.
El fúcsia s’allunya del rosa
“romàntic” o més “cursi” i d ei-
xa lloc a tot tipus de peces de
vestir: esportives, sexis, atrevi-
des...
Finalment, el verd - aigua com
alguns l’anomenen, és el més
venerat aquesta temporada.
Ara bé, els nous colors àcids no
han desbancat la combinació
clàssica de blanc i negre, que
continua sent referència
aquesta temporada i marcant
tendència.
A banda dels colors, el bon
temps i la primavera ens por-
ten teixits estampats i formes
geomètriques i assimètriques.
Si apartem la vista dels colors i
la posem en les peces que
marquen tendència, cal parlar
dels botins. I és que aquest
calçat no abandona l’armari
amb el canvi de temps, sinó
que perdura entre el nostre
vestuari. Ara bé, els botins de la
primavera són més baixets i de
teixits que permeten la transpi-
ració del peu, i n’hi ha de tots
colors.
I Anna Escolà, periodista I
E
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:39 Página 80
82 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
MODA TENDÈNCIES
Plans, de colors vius i ideals per combinar amb shorts i vestits. Els botins es transformende cara a la primavera però no abandonen el nostre vestuari. Al sabater també hi trobemcalçat tancat, sandàlies de tires i “ballarines”
Botins a la primaveraEl calçat es resisteix a abandonar l’armari
A la primavera es continuen
portant els botins, però no de
pell, sinó de colors més vius i
de teixits més transpirables
que a l’hivern. També en tro-
bem amb forats i amb un estil
que deixen els dits a l’aire. Els
gurús de la moda els aconse-
llen combinar amb shorts i tot
tipus de vestits. Les principals
marques de calçat ens els pre-
senten de sola plana i d’estil
ben còmode.
Els altres calçats de la tempo-
rada per excel·lència són saba-
tilles tancades a l’estil “Victò-
ria”que van ser moda fa tants
anys, ara però, d’imatge més
atrevida, amb colors flúor.
Novament és l’època de les
sandàlies, i en trobem de tots
els estils: d’una tira ampla, de
tires estretes, amb tatxes, amb
complements de cultura ètnica
...i continuen estant de moda
les d’estil romà, ja siguin baixes
o altes. També contiuen sent-
ho les bal larines de colors
“atrevits” en una clara una
aposta per la comoditat.
Els complements a les sabates
són els bolsos creuats - d’estil
més informal -, els de mà -més
petits, elegants i sofisticats- i
els collarets, com més grossos,
millor. I les principals tendèn-
cies en ulleres de sol són mo-
dels vintage inspirats en les dà-
cades dels anys 40 i 50 i les
formes arrodonides. Pel que fa
als vidres, en trobem “d’efecte
mirall” i, en quant a les montu-
res, la tendència són les plega-
bles.
Els complementssón collarets
grossos i ulleres desol de formaarrodonida
Foto
deB
ersh
ka
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:39 Página 82
Nova melenaa l’estiu
El cabell és com les plantes,
que es renoven a la primavera.
En aquesta època, també és
quan està més sensible. Abans
d’encarar l’estiu, podem fer un
“test de salut” al nostre cabell
per conèixer quina ha estat la
petjada que li ha deixat l’ hivern
i comprovar l’elasticitat del
nostre cuir cabellut i els cabells
que ens han nascut nous.
Si amb l’arr ibada del nou
temps decidim donar un nou
aire al nostre cabell – ja sigui
per sanejar-lo o perquè tenim
ganes de veure’ns diferents-
abans de posar-nos a mans de
les tisores, pot anar-nos bé sa-
ber quin tipus de tallat ens pot
afavorir més segons la forma
del nostre rostre.
Pel que fa als rostres femenins,
s’aconsella el següent:
RRoossttrree oovvaall: Si una dona té el
rostre oval, se li aconsellen tot
tipus de tallats de cabell. Si el
rostre és oval allargat, per com-
pensar-ho es recomana un es-
tilisme que aposti pel volum als
laterals i per fer-se serrell. Per
contra, les melenes llargues i
llises potencien el rostre.
RRooddóó:: El rostre rodó el com-
pensen les melenes llar-
gues i llises, el serrell biesh i
el volum a la part superior.
D’altra banda, el potencien els
cabells arrissats, tallats que
apostin pel volum als laterals i
els serrells densos.
QQuuaaddrraatt:: El compensen els
cabells arrissats o mitges
melenes i el potencien
els cabells curts i totes
les formes llises.
RReeccttaanngguullaarr:: Si te-
nim el rostre rectan-
gular es recomana de-
cantar-se per cabells arris-
sats i per serrells. Per contra,
es desaconsella lluir melenes
llises amb volum superior.
DDiiaammaanntt ii hheexxaaggoonnaall:: Els ca-
bells que miren en diferents di-
reccions i que cobreixen retrac-
cions compensen els rostres
diamant i hexagonals. En canvi,
els cabells retirats del rostre
els potencien. En el cas dels
rostres hexagonals, també ho
fan els serrells rectes.
TTrriiaanngguullaarr:: Les melenes mig-
curtes amb volum als laterals i
els serrells són els looks que
compensen aquests rostres.
Els potencien els cabells reti-
rats del rostre amb volum su-
perior.
TTrriiaanngguullaarr iinnvveerrttiitt: Finalment,
aquests rostres es veuen com-
pensats si donem volum i si
apostem per serrells. En canvi,
els cabells curts amb volum su-
perior potencien aquests tipus
de rostres.
Els experts recomanen tallar-se el ca-bell abans de l’estiu. Després de l’ hi-vern, podem fer-li un “test de salut”
A la primavera elcabell està méssensible, convécomprovar- nel’elasticitat
CABELL TENDÈNCIES
© m
illaf
- Fo
tolia
.com
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:39 Página 84
CABELL TENDÈNCIES
© V
alua
Vita
ly- F
otol
ia.c
om
OOvvaall:: El rostre oval el compen-
sen les mitges melenes, i el po-
tencien els cabells rapats. Pel
que fa al rostre oval allargat, els
serrells són una bona opció si
vol compensar-se. Si es vol po-
tenciar, es pot apostar pels ca-
bells retirats del rostre.
RRooddóó:: El cabell curt i desfilat
cap amunt compensa aquest
rostre, en canvi, els cabells
arrissats i amb volum lateral el
potencien.
QQuuaaddrraatt:: L’estilisme que el
compensa són els cabells di-
reccionats cap amunt. D’altra
banda, el potencien els cabells
rapats o llargs.
DDiiaammaanntt // hheexxaaggoonnaall:: Aquests
rostres es veuen compensats
amb cabells despuntats a les
temples i potenciats amb ca-
bells retirats del rostre.
TTrriiaanngguullaarr:: Els estilismes que
aposten per serrells i per volum
a la zona superior són els que
compensen el rostre triangular.
D’altra banda, potencien el ros-
tre els cabells rapats. Pel que fa
als rostres triangulars invertits,
el compensen el volum supe
rior i que els cabells que to-
quen al rostre “mirin” a direc-
cions diferents. El volum supe-
rior potencia el rostre triangu-
lar invertit.
TallatsmasculinsRespecte els rostres masculins, el que esconsidera ideal per a tot tipus d’estilismesés el rostre rectangular
El rostrerectangular masculíes considera idealper a tot tipusd’estilismes
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:39 Página 86
L’Art del paisatgisme
a jardineria és una art
aplicada a utilitzar els
elements vegetals i
constructius per tal de donar a
l'usuari una sensació estètica i
plaent. Com a art aplicada ne-
cessita també emprar unes
tècniques especials que en el
cas de la jardineria són les per-
tanyents principalment a l'agri-
cultura i l'arquitectura. Com
que la finalitat és la d'obtenir
sensacions estètiques, aplica
moltes de les tècniques de les
anomenades tradicionalment
Belles Arts. El paisatgisme és
l’art de dissenyar jardins i
parcs. El jardí és una zona de
canvi i sorpresa que evoluciona
al llarg del temps.
Les seves proporcions i dispo-
sició en l'espai són de vital im-
portància. Quan es dissenyen
jardins, es busquen tots els re-
cursos, es donen solucions i
s’aporten idees per crear un
jardí harmònic, agradable i cò-
mode, sempre respectant l'en-
torn i el medi natural que l'en-
volta. Un altre aspecte impor-
tant és la selecció de plantes,
que dependrà del clima, del
terreny, de la orientació i de
l'ús. Tan les plantes com els
materials cal que siguin d'alta
qualitat per evitar una renova-
ció execessiva. No ens podem
oblidar mai de l'aigua.
A partir de la selecció i organit-
zació de les plantes, s’haurà
d’instal·lar un sistema de reg
eficient o fer una possible reco-
llida d'aigues, tot en conjunt
per fer que els jardins consu-
meixin menys aigua. L'objectiu
principal és que el jardí sigui
ben dissenyat per satifer les
necessitats i gustos del seus
usuaris. Per això, el contacte
directe entre professionals i
client serà clau per prendre les
millors decisions.
I Sandra Florenza, periodista I
Parcs i jardins molt funcionals i sosteniblesLes plantes, els terres de fusta, els accesoris i ornaments... aquests elements fan que elnostre jardí o terrassa siguin perfectes, però amb unmanteniment diari quemoltes vegadesno podem assumir. És per això que posar-nos en mans de professionals, serà clau
E
L’objectiu delpaisatgisme és creari dissenyar un espaisegons els gustos
de l’usuari
©kr
ooog
le-F
otol
ia.c
om
DECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES
INTERIORISME
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:44 Página 88
90 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
DISSENY DE JARDÍ INTERIORISME
Dissenys de jardíal teu gust
Una de les millors opcions és
comptar amb uns professio-
nals que et vinguin a dissenyar
el jardí i te’l facin al teu gust,
per això existeixen diferent mo-
dels de Jardins.
Comencem pels Jardins mini-
malistes, és l’estil que busca la
total harmonia amb l’entorn. Es
vol que transmeti tranquil·litat i
pau, i que a la vegada no reque-
reix un manteniment excessiu.
Un jardí senzill i elegant.
Per a la creació de jardins mini-
malistes es poden fer servir
graves de diferents textures,
pedres i lloses, ponts, mobiliari
de fusta, il·luminació… jugant
amb diferents relleus i alçades i
fent servir plantes de creixe-
ment lent, que mantinguin l'e-
quilibri i aspecte original du-
rant força temps. Els jardins
clàssics són aquells que conte-
nen elements molt cuidats,
amb arbres retallats, arbustos
amb formes... on la simetria si-
gui la protagonista del seu jar-
dí. Es buscarà la millor distribu-
ció possible, les plantes més
adients a la temperatura, humi-
tat i a les altres condicions am-
bientals del seu voltant.
Els Jardins funcionals són
aquells que els cal poc mante-
niment. S'acosta avui a la idea
de jardins ecològics, en els que
es redueix el manteniment i el
consum d'aigua. Jardins pràc-
tics i funcionals que maximitzin
el descans i benestar i que su-
posin el mínim de feina per a
les persones.
Els Jardins més ecològics són
aquells on es redueix al màxim
el consum hídric i són respec-
tuosos amb la natura. Gran va-
rietat de plantes, arbustos i ar-
bres autòctons, sistemes de
reg ecològics… o instal·lació de
gespa artificial reduint els con-
sums d'aigua, dedicant l'aigua
exclusivament al reg de plan-
tes, arbres i vegetació.
El secret és trobar l'equilibri
entre la senzillesa, la funciona-
litat i l'elegància, adaptat a les
seves preferències, tenint cura
de l'espai, orientació i entorn,
terreny de plantació, clima,
vent… per tal de poder gaudir
del jardí tot l'any.
El disseny de jardins té per objectiu adaptar-se a les seves necessitats i els gustos i lespreferències de qui viu a la casa. Aquests jardins aniran en consonància i harmonia amb laseva casa i el seu entorn, ja sigui un jardí rural o urbà, gran o petit
El secret és trobarl'equilibri entre lasenzillesa, lafuncionalitat il'elegància
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 90
TALLAGESPES INTERIORISME
Tallagespesd’últimageneració
El revolucionari robot tallages-
pa Automower està inspirat en
l'ovella, un animal que ens ha
ensenyat com aconseguir una
gespa perfecta: tallant-la molt
poc (evita que la gespa tallada
s'acumuli i s'hagi de recollir, al-
hora que actua com a fertilit-
zant), sense parar (com que és
tan silenciós, es pot fer servir
fins i tot de nit) i de forma ale-
atòria (que dóna com a resul-
tat una gespa més bonica,
igualada i harmoniosa).
De tan senzill que és, la seva
complexitat queda amagada i
el seu potencial és enorme.
Per començar, estalvia molta
feina al seu usuari, ja que es
podrà oblidar d’agafar el talla-
gespa convencional i deixar-hi
una colla d’hores cada setma-
na. No presenta complicacions
en terrenys abruptes, ja que és
capaç de remuntar pendents
de fins a un 35% de desnivell
sense cap problema, a la vega-
da que les seves grans rodes li
permeten tallar la gespa en su-
perfícies irregulars.
El robot evita obstacles i, per
tant, treballa perfectament en-
tre arbres, arbustos grans, es-
tructures de jocs infantils, ca-
setes de gossos, etc. I si detec-
ta un obstacle, canvia automà-
ticament de direcció sense fer-
lo malbé.
Igual que ho fan els robots de
neteja d’interiors, quan se li
acaba la bateria i necessita ca-
rregar-se, l’aparell torna sol a
l'estació de càrrega. Tampoc
cal patir per la seguretat dels
més petits de la casa, ja que in-
corpora un sistema que atura
automàticament les ganivetes
quan detecta algun moviment
o si algú aixeca el robot del te-
rra o el tomba.
Pel que fa al manteniment, és
una eina poc exigent.
Només cal canviar les fulles ta-
llants una vegada per tempora-
da. Ofereix moltes prestacions
d’automatització, de manera
que es pot programar perquè
treballi en les zones del jardí i
en el moment del dia que ens
vagi més bé. En termes de se-
guretat, té un sistema antiro-
batori que obliga a activar un
codi per encendre’l, i a més
porta un GPS incorporat per a
poder seguir-lo en cas de roba-
tori. En funció de les caracte-
rístiques i la superfície de cada
jardí Automower disposa de di-
ferents models i potències per
a escollir el més adequat.
Arriba la revolució en el món delstallagespes domèstics; Automower, un petitaparell que està entrant amb força al sector
És capaç detreballar amb la
màxima eficàcia enterrenys de fins a un35% de desnivell
Foto
graf
iace
dida
perT
otJa
rdí
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 92
Actualment en el mercat tro-
bem diferents models que s’a-
dapten a totes les butxaques, a
l’espai existent i al nostre gust.
Depenent de l’espai que es té
disponible es pot optar per una
barbacoa d’obra o una mòbil, si
es vol que sigui més còmode el
seu trasllat.
Les Barbacoes de gas estan
guanyant molta presència en
els últims anys. La seva avan-
tatge és que es pot cuinar més
ràpid i s’embruta molt menys.
La converteix en una de les
més pràctiques. Si només
comptem amb una terrassa
petita o un balcó podem esco-
llir un model mini. Aquest tipus
de barbacoes són perfectes
per posar sobre la taula i anar
cuinant poc a poc mentre es
comparteix estona amb amics.
Compten amb un disseny di-
vertit i fàcil d’integrar a qualse-
vol decoració. També hi ha
barbacoes de carbó de presti-
gi. Es tracta d’un sistema de
cocció molt innovador i més fà-
cils de netejar que les barba-
coes de carbó tradicionals.
Compten amb una tapa que fa
que puguem cuinar com si es
tractés d’un forn de carbó, co-
sa que amplia les possibilitats
de fer més plats. Els dissenya-
dors busquen constantment la
creativitat, és per això que pre-
senten dissenys innovadors i
avantguardistes amb materials
de primera qualitat. Cada de-
tall és clau per aconseguir una
barbacoa que verdaderament
sembla una obra d’art.
BarbacoesCuinar a l’exterior de la vivenda és unautèntic plaer i ens permet mantenir neta lacuina més utilitària de l’interior de la casa
Les Barbacoes hanentrat en el món dematerials de qualitati del disseny mésavantguadista
BARBACOES INTERIORISME
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 94
96 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
MOBILIARI DE JARDÍ INTERIORISME
Mobiliari per a jardins i terrasses
Els mobles de jardí són ja, una
part més que important de la
decoració de la llar. Tot i que
formen part de l'exterior de la
casa, a la part dels jardins i les
terrasses, són una prolongació
de l’interior. Els mobles de jardí
són de disseny i estan fabricats
amb materials nobles com l'a-
lumini, rattan sintètic i fusta,
són totalment per l'exterior, i
resisteixen a l'intempèrie i les
inclemències del temps.
Es tracta d'un mobiliari de jardí
de disseny atemporal d'alta
qualitat que li agrada estar a
l'exterior. Les cadires i taules
de jardí formen conjunts de
mobles d'exterior de disseny
exclusiu o preus directes de fà-
brica. L'àmplia gamma de mo-
bles de jardí compleixen amb
els stàndards de qualitat més
exigents. Els sofàs de jardí i
mobiliari de terrassa estan de-
corats amb coixins d'exterior
Pequem de decorar poc o crear decoracions molt bàsiques a l’exterior de les nostresvivendes. Avui dia però, les terrasses són una prolongació, estan molt ben protegides delsefectes externs, i ens podem permetre una decoració semblant a la de l’interior
L'àmplia gamma demobles de jardí
compleixen amb elsmillors stàndards de
qualitat
fabricats en teixit acrílic tenyit
en massa, que assegura la du-
rabilitat del color en espais a
l'exterior en els que els mobles
de jardí estan exposats al sol.
Podem fer petites manualitats
que ens ajudin a complemen-
tar el mobiliari, ens faran es tar
a gust i ens permetran estal-
viar. La base és buscar objec-
tes antics que puguem recupe-
rar, buscar idees senzilles per
crear racons plens d'encant...
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 96
WWW.LEST ILAMIDA.COM
MASSÍS · Camí de Riudoums, 49 · REUS · 977 332 590
MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 97
Para-sols, tendals i pèrgoles
Actualment trobem en el mer-
cat nous models que resulten
molt més pràctics. Per exem-
ple, es pot optar per un para-
sol, que és més lleuger i movi-
ble donat que ens permet tras-
lladar-lo a diferents llocs del
jardí i s’adapta a diferents ra-
cons. Si l’espai és petit o si es
necessiten trossos d’ombra
molt concrets, el millor és ele-
gir els para-sols que també so-
len ser molt més econòmiques.
Si són de material lleuger per
poder moure’ls amb facilitat.
Els tendals són perfectes per
aïllar la vivenda de la calor i
dels rajos de sol. Amb ells es
pot estalviar molts diners en la
factura de llum reduint el con-
sum d’aire condicionat. A més,
els nous sistemes els fan més
còmodes, donat que detecten
la pluja o el vent s’apugen sols i
ajuden a evitar accidents. Pel
que fa a les pèrgoles són per-
fectes per recrear ambients i
separar uns dels altres. Gràcies
a elles podem delimitar la zona
del menjador dins el jardí i do-
nar-li un aire molt més acolli-
dor. Si es compta amb molts
metres quadrats es pot optar
per un tamany estàndard ja
prefabricat, si és tot el contrari
i la zona és molt limitada es pot
escollir un pèrgola a mida per
aprofitar millor l’espai. Les pèr-
goles de fusta són el comple-
ment ideal per al seu jardí o te-
rrassa. Ofereixen la possibilitat
de crear espais únics i acolli-
dors. Gaudint de l'aire lliure i
aprofitant espais, els quals
abans no tenien cap profit. La
fusta de les pèrgoles sol ser de
pi tractada amb autoclau i poli-
da i gairebé no necessita man-
teniment. Producte ideal per la
seva alta mobilitat i fàcil ús,
que ofereix gran varietat d'aca-
bats tals com fusta, alumini i
inoxidables, així com una am-
plia selecció de teixits i colors
per vestir amb elegància el seu
jardí o terrassa.
És un gran plaer gaudir dels dies de bon temps a l’aire lliure, tardes amb família, amics...caldrà però protegir l’espai del sol. És per això que els para-sols, els teldans i les pèrgolessón elements indispensables si volem que els nostre jardí sigui una perllongació de la casa
PÈRGOLES INTERIORISME
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 14:45 Página 98
OperacióestiuCom treure’ns desobre centímetresde mésQuan s’acosta l’estiu tothom es mira al mi-rall i desitjaria treure’ns de sobre algunscentímetres que es troba de més
l’inici del bon temps, i
uns pocs mesos abans
que comenci l’estiu,
arriba l’hora de renovar l’arma-
ri. Quan desem la roba d’hivern
- abrics, bufandes, jerseis de
coll alt, jaquetes, pantalons
llargs...- per recuperar la de
l’estiu - samarretes i bruses de
màniga curta, faldilles, panta-
lons curts...- és quan comen-
cem a deixar a la vista moltes
parts dels nostre cos que ens
agradaria re definir abans de
recuperar el biquini.
Ara bé, cal tenir en compte
que per treure’ns de sobre
centímetres de més hem de
fer-ho d’una manera saludable
i no oblidar que el nostre ob-
jectiu compta amb la combi-
nació de diversos factors: fi-
xar-nos un objectiu assolible,
comptar amb una alimentació
sana, ser constants amb el què
ens proposem, fer exercici i
descansar adequadament.
D’altra banda, hi ha qui deci-
deix fer un pas més enllà i re-
córrer a la cirurgia. Pel que fa a
aquest camp, cal posar-se a
mans d’un metge i hi ha dife-
rents tractaments: liposucció -
lipoescultura, lipoestructura,
abdominoplastia, etc.
I Anna Escolà, periodista I
A
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:52 Página 101
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
RReeppttee aassssoolliibbllee.. Abans que res,
estaria bé plantejar-nos un rep-
te que puguem complir. Podem
consultar a un especialista i
marcar-nos una fita que hones-
tament sapiguem que podem
assolir-la, no marcar-nos ob-
jectius impossibles que ens
desmoralitzaran i desmotiva-
ran.
CCoonnssttàànncciiaa.. És l’ ingredient
principal de la recepta. Quan
ens proposem un objectiu,
hem d’intentar ser constants
per acomplir-lo. És a dir, si ens
hem proposat anar a correr, al
gimnàs o a la piscina, fem-ho.
Encara que un dia ens faci
mandra, després ens sentirem
orgullosos d’haver-ho fet.
QQuuaallsseevvooll mmoommeenntt ééss bboo ppeerr
ffeerr eexxeerrcciiccii.. Qualsevol situació
quotidiana pot ser bona per fer
exercici extra. Per què no inten-
tar anar a peu a tot arreu on
puguem? Per què no substituir
l’ascensor per escales? Fer es-
tiraments abans d’aixecar-nos
del llit?
TTeenniirr ccuurraa ddee ll’’aalliimmeennttaacciióó.
Hauríem de procurar un equili-
bri entre l’exercici físic i el que
mengem. Si volem perdre pes
haurem de seguir una dieta
que ens recomani l’especialis-
ta. No arribarem enlloc si l’únic
que fem és menjar menys i a
fer-ho malament.
DDoorrmmiirr aaddeeqquuaaddaammeenntt.. Si el
nostre són és reparador, ens
facilitarà la pèrdua de pes. En
general es recomana que els
adults dormin entre 7 i 9 hores
cada dia.
Perdre centímetres de més no vol dir menjarpoc. Hem de ser conscients que només hoaconseguirem amb una dieta sana
Perdre pesabans de l’estiuCom aconseguir-ho
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:52 Página 102
CIRURGIA SALUT
Si desitgem fer-nos algun trac-
tament de cirurgia de contorn
corporal, podem escollir entre
una liposucció o una abdomi-
noplastia. Abans de decidir-
nos, cal parlar i valorar amb el
professional una sèrie d’aspec-
tes tals com la valoració del
cas, quins riscos existeixen,
com ens hem de preparar per
la intervenció, quins són els re-
sultats, quan de temps dura-
ran, com serà la intervenció,
quan podrem reprendre la nos-
tra activitat normal, etc.
A continuació s’explica breu-
ment en què constisteixen al-
guns tractaments:
Liposucció. Aquest tractament
està recomanat per a persones
amb un pes normal però amb
zones aïllades de greix concen-
trat, les quals es veuen despro-
porcionades en comparació
amb la resta del cos. Aquestes
àrees localitzades són gairebé
sempre hereditàries, i quan el
greix no s’aconsegueix eliminar
amb dietes o exercici, la lipo-
succió és l’única manera de
combatre-ho. Tot i que aquest
tractament pot realitzar-se a
qualsevol edat, sempre s’obte-
nen millors resultats si la pell
encara té elasticitat suficient
per tornar a recuperar la silue-
ta després de la intervenció.
Lipolàser. La liposucció assisti-
da per làser consisteix en una
liposucció en la qual el làser
s’encarrega de trencar les
cèl·lules que formen el teixit
greixós. Amb això s’aconse-
gueix que l’extracció del greix
sigui més senzill. A més a més,
gràcies al calor generat per
l’acció del làser, s’aconsegueix
millorar l’aspecte de la pell de
la zona tractada. Amb aquest
procediment s’optimitza el re-
sultat que s’obté amb una lipo-
succió convencional en zones
on hi ha laxitud cutània. En
aquest tractament és fona-
mental que el cirurgià plàstic
valori al pacient per determinar
si és candidat per aquest tipus
de liposucció o si bé li aconse-
lla la tècnica convencional.
Cellulaze. Aquest tractament
elimina la cel·lulitis. Aquest dis-
positiu està dissenyat per eli-
minar la pell de taronja a llarg
termini, i restaura l’estructura
normal de la pell i el teixit.
Aquesta tecnologia en 3 di-
mensions ataca directament
l’estructura subdèrmica. El là-
ser elimina el greix acumulat,
augmenta al màxim el gruix i
l’elasticitat de la pell i l’allibera
de les depressions.
Abdominoplastia. Tractament
indicat per a persones que esti-
guin en bona forma física però
que tinguin la pell abdominal
flàccida o una important quan-
titat de greix i que no responen
a dietes ni a exercici. Poden ser
bones candidates per aquest
tractament persones que tin-
guin un excés de la pell abdo-
minal, músculs abdominals de-
bilitats per causa de l’embaràs
o vellesa i excés de greix con-
centrat a la pell abdominal.
Recórrer a la cirurgia Tractaments que modelen el nostre cos Si decidim fer un tractament de cirurgia estètica, el primer que hem de fer és posar-nos ales mans d’ un bon professional per conèixer en què consisteix el tractament, els seus re-sultats i els riscos que podem patir
Està recomanat pera persones amb pes
normal però ambzones aïllades de
greix
Maig-Juny 2013
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:52 Página 104
106 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
PUBLIREPORTATGE SALUT
ClinimèdicVisió, estètica i salut
iirruurrggiiaa eenn tteemmppss
ddee ccrriissii
Encara que els temps
són difícils, la gent que busca o
neessita una intervenció o un
tractament estètic no deixa de
fer-s’ho per la stuació econò-
mica.
És cert que han canviat algu-
nes coses i la ISAPS (Interna-
tional Society of Aesthetic
Plastic Surgeons) ja no situa a
Espanya com el primer país eu-
ropeu en aquest tipus d’inter-
vencions, ja que ha caigut a un
dotzè lloc després de països
com Itàlia, França i Alemanya i,
al món, els tres primers països
són E.U.A., Brasil i Xina.
Per tipus d’intervencions, no ha
variat gaire, ja que l’operació
que més es fa són les liposuc-
cions -en les seves diferents
variants-, seguides dels aug-
ments de mames - a l’estat en
són més de 25.000 operacions
l’any- i, en tercer lloc, es situa
la blefaroplastia, la cirugia de
les parpelles.
Cada vegada es fan més trac-
taments no quirúrgics i menys
costosos i des de fa anys lidera
el primer lloc l’atenció de les
arrugues facials mitjançant la
toxina botulínica (Botox, Visat-
bel, Dysport etc), seguida del
relleu amb Àcid Hialurònic i, en
tercer lloc, la depilació làser.
La nostra experiència a Cli-
nimèdic corrabora aquestes xi-
fres però hem constatat que
les dones joves que demana-
ven un préstec per fer-se un
augment de mames ja no ho
fan, ja que els bancs no conce-
deixen crèdit amb la facilitat
que ho feien fa uns anys. A més
a més, veiem que hi ha altres
15 anys d’experiència a Tarragona Clinimèdic compta amb un equip de metges especialistes amb molts anys d’experiènciaque des de fa 15 anys posen els seus coneixements en el camp de la visió, estètica i salut alservei de la ciutat de Tarragona
Malgrat els tempsdifícils, la gent no
deixa de fer-setractaments per lasituació econòmica
C cirurgies que poc a poc van
sol·licitant-se més com són la
cirurgia genital, el rejoveniment
vaginal i, per costums la hime-
noplàstia, la recuperació de la
virginitat.
A Clinimèdic, a més a més de la
cirurgia estètica i l’oftalmologia
també comptem amb especia-
listes en medicina estètica, ci-
rurgia general, endocrinologia,
medicina general, cirurgia vas-
cular, urologia i andrologia.
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:52 Página 106
Maig-Juny 2013 VIU Tarragona I 107
PUBLIREPORTATGE SALUT
Com en qualsevol tipus de pa-
tologia, la detecció a temps i
encertada és un avantatge
molt important a l’hora de pre-
scriure un tractament adequat
i precís sense pèrdues de
temps o proves innecessàries.
Per aquesta raó, la tomografia
de coherència òptica (OCT)
s’ha convertit en una eina im-
prescindible a Clinimèdic, ja
que aconsegueix registrar grà-
ficament diferents talls de les
estructures oculars, les dissec-
ciona, les escaneja amb total
definició i aconsegueix mostrar
estructures o defectes que
abans era molt difícil fer-ho fins
que no es trobaven en estadis
molt avançats.
Als països desenvolupats, la
primera causa de ceguesa és la
retinopatia diabètica, i amb
l’OCT es pot observar en tota la
seva extensió fins i tot en els
seus inicis, quan el pacient
només percep una lleugera
pèrdua de nitidesa.
La segona causa de ceguesa és
la degeneració macular associ-
ada a l’edat (DMAE). Respecte
aquesta patologia, diagnostica-
da a temps i amb el tractament
adequat, s’aconsegueix una re-
cuperació progressiva i frenar
la malaltia que, d’altra manera,
acaba causant ceguesa total.
L’OCT suposa una revoluació,
ja que no només detecta la
malaltia en estadis avançats,
sinó molt abans, quan just s’es-
tan produïnt canvis en la col-
oració del pigment de la retina.
També els forats maculars o
despreniments de retina o hu-
mor vítri són molt fàcilment
detectables, així com visual-
itzar el nervi òptic i les seves
anomalies en casos de glauco-
ma, el que és una altra causa
important de ceguesa.
Les revisions periòdiques i un
diagnòstic encertat són les mil-
lors armes per tenir una salut
visual òptima i veure la vida en
tot el seu esplendor durant
molts anys.
OCT La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha con-vertit en una eina imprescindible. Les revisions i undiagnòstic encertat claus per una salut visual òptima
L’ortòptica o entrenament vi-
sual és un procés de reeduca-
ció visual amb el qual s’acon-
segueixen disminuir molèsties i
disfuncions visuals que afecten
a la percepció, la coordinació o
la memòria.
En moltes ocasions, el baix ren-
diment escolar, saltar-se frases
o paraules, la fatiga, visió bo-
rrosa o falta d’atenció ens po-
den portar a la conclusió errò-
nia que un nen és mandrós o
molt mogut.
És molt important, doncs, des-
cartar qualsevol problema vi-
sual i, una vegada solucionat o
descartat, s’ha de tractar mit-
jançant els exercicis adequats,
qualsevol disfunció que ens fa-
ci percebre les imatges d’una
manera distinta a la real.
Amb la teràpia visual i mit-
jançant exercicis específics,
s’ensenya al pacient a treballar
de manera eficaç juntament
amb la resta d’informacions
sensorials, creant nous i millors
hàbits i facilitant l’aprenentat-
ge, el rendiment laboral, la re-
cuperació de l’ull mandrós i
fins i tot millorant problemes
de comportament.
Ortòptica És molt important descartar qualsevol problema vi-sual i, un cop descartat, s’ha de tractar mitjançantels exercicis adequats
CLINIMÈDIC
Rambla Nova, 58-60 Tarragona
I Tel. 977 242 002
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:52 Página 107
108 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
PROTECCIÓ PELL SALUT
Amb l’arribada del bon temps és quan molts de nosaltres exposem la nostra pell al sol. A l’-hora de fer-ho, cal tenir en compte que l’exposició prolongada i sense protecció pot tenirefectes molt negatius per a la nostra salut
Protegir-nos la pell Prendre el sol sí, però amb mesura i protecció
Prendre el sol d’una manera
excessiva -especialment sense
la protecció adequada- aug-
menta el risc de desenvolupar
càncer de pell. Així doncs, és
molt important protegir-nos, i
fer-ho especialment amb els
nens/es i joves ja que la seva
pell és més sensible a la radia-
ció ultraviolada. Així doncs es-
taria bé conèixer més coses so-
bre la relació entre els rajos del
sol i la pell i, a l’hora de bronze-
jar-nos, saber quin és el nostre
tipus de pell i quines són les
mesures que hauríem de pren-
dre. Hem de saber també, que
el fet de bronzejar-nos és una
reacció de defensa que té la
pell davant l’agressió que li pro-
dueixen les relacions ultraviola-
des.
LLaa ppeellll ttéé mmeemmòòrriiaa.. S’ha de-
mostrat que l’acumulació de
cremades solars al llarg dels
anys és la causa més impor-
tant de l’aparició de melanoma
en l ’edat adulta. La pel l té
memòria i els seus efectes són
acumulatius i progressius.
EEll ccàànncceerr ddee ppeellll ttiippuuss mmeellaannoo--
mmaa ééss eell ccàànncceerr qquuee mmééss ccrreeiixx.
Encara que el melanoma és un
dels càncers menys freqüents,
és el càncer que està augmen-
tant més en els últims anys. Tot
i així, la majoria de casos es po-
drien prevenir evitant una ex-
posició intensa al sol i les cre-
mades cutànies, especialment
durant la infantesa i l ’ado-
lescència.
EEll ffaaccttoorr ddee rriisscc mmééss iimmppoorrttaanntt
ddee mmeellaannoommaa ssóónn lleess ccrreemmaa--
ddeess ssoollaarrss.. El melanoma està
associat a les cremades solars.
El risc de cremades és major
quan l’exposició solar és inter-
mitent però intensa, com és tí-
pic de les vacances. Les perso-
nes de pell molt clara que te-
nen un major risc de cremades.
L’aplicació de filtres solars - les
cremes - poden ser útils per
protegir la pell dels raigs del
sol, no obstant això, no prote-
geixen al 100%. Es per això que
per evitar les cremades solars
es recomana l’ús de protectors
solars juntament amb l’ombra
o la roba.
EEll ““ssooll aarrttiiffiicciiaall”” nnoo ééss mmeess ssee--
gguurr qquuee eell ssooll nnaattuurraall.. Com el
sol, les llums per a bronzejar
emeten radiacions ultraviola-
des A i B, i tenen els mateixos
efectes que el sol de migdia. No
són una alternativa segura al
bronzejat per efecte del sol, i
no redueixen la possibilitat de
cremades solars quan la pell
s’exposa al sol.
EEllss eeffeecctteess ssoobbrree ll’’eennvveelllliimmeenntt
ddee llaa ppeellll ssóónn iirrrreevveerrssiibblleess.. L’e-
fecte més immediat de l’expo-
sició intensa a les radiacions
ultraviolades, tant provinent
del sol com dels llums bronze-
jadors, és l’envelliment prema-
tur de la pell per pèrdua d’elas-
ticitat i ressecament, i l’apari-
ció de taques i arrugues.
L’efecte del’exposició intensaa les radiacions és
l’envellimentde la pell
Per gaudir del sol de manera
saludable es recomana:
- Començar a prendre el sol de
manera gradual i evitar l’ex-
posició prolongada i les hores
de màxima intensitat entre les
12 i 16hores, especialment du-
rant els mesos d’estiu.
- Cobrir-se el cos amb roba,
sobretot en cas d’estar-se
llargues estones exposats al
sol. Dur ulleres de sol que filtrin
les radiacions ultraviolades A i
B, millor amb banda lateral.
- Utilitzar un filtre solar amb
factor de protecció a les radia-
cions A i B elevat (superior a
20). Aplicar-la en quantitat su-
ficient per tot el cos, una es-
tona abans de l’exposició solar,
sense oblidar les orelles, el nas
i els llavis. Renovar periòdica-
ment després de banyar-se o si
se sua molt.
- Estar-se majoritàriament en
zones d’ombra quan es fan ac-
tivitats a l’aire lliure
- Beure aigua per evitar la
deshidratació
- Evitar prendre el sol si es pren
medicació fotosensible.
- Es important protegir-se de l’-
exposició al sol tot l’any, no
sols durant l’estiu.
Prevenció del càncer de pellPer gaudir del sol de manera saludable es recomanatenir en compte algunes mesures de prevenció comara prendre el sol gradualment i utilitzar filtres solars
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 108
Maig-Juny 2013
ENTREVISTA SALUT
Actualment, Josep M. Vives és responsable de la cirurgia dermatològica que es genera a laXarxa Sanitària Social de Sant Pau i Santa Tecla. Compatibilitza aquesta assistència ambl’exercici privat de la seva professió
Josep M. Vives, Metge especialista en dermatologia mèdico-quirúrgica
Josep M. Vives Sendra, nascut
a Tarragona, és metge especia-
lista en dermatologia mèdico-
quirúrgica i exerceix la seva
professió en aquesta ciutat
des de l’any 1980.
Facultatiu especialista d’area
del Servei Catala de la Salut per
oposició, des de 1982.
A l’actualitat és responsable de
la cirurgia dermatològica que
es genera a la Xarxa Sanitària i
Social de Sant Pau i Santa Te-
cla. Amb experiència professio-
nal de més de 8.000 interven-
cions de cirurgia menor i major
ambulatòria.
Compatibil itza aquesta as-
sistència amb l’exercici privat
de la seva professió.
Dr, ara que ve l’estiu, hem de
protegir més la nostra pell? O
és tan important protegir-la
ara com a l’ hivern? Depèn de
la zona on visquem. Si vivim a
la muntanya, la protecció facial
a l’hivern és tan important com
nosaltres a l’estiu que estem a
la vora del mar. Al nostre medi,
les comarques de Tarragona, sí
és important gaudir de la natu-
ra amb protecció, sobretot els
nens - ja que el futur de la pell
ens el juguem els primers vint
anys de vida- i les persones
grans sotmeses a tractaments
amb fàrmacs per altres patolo-
gies perquè poden tenir proble-
mes de fotosensibilitat.
Quins consells ens donaria a
l’hora d’exposar la nostra pell
als raigs del sol? Els dermatò-
legs ens hem d’acostumar a no
prohibir, excepte en cassos de
malaltia. Per tant, per mi no és
un tabú gaudir del sol amb mo-
deració. Independentment que
pugui ser beneficiós en malal-
ties com la psoriasi, l’osteopo-
rosi, i síndromes depressius. Sí
recomanaria evitar la radiació
solar directa en infants menors
de 6 mesos, i després en per-
sones amb pell blanca i ulls
clars. Evitar l’exposició solar a
les hores de major incidència
(migdia i fins a les 17,00 h). A la
platja hi podem anar, també
podem esquiar i gaudir de la
muntanya, però amb precau-
ció, amb els criteri de que qual-
sevol exces fa mal. Per exem-
ple, anar al matí a la platja i es-
tirar-se 3 o 4 hores al sol, pan-
xa amunt o panxa avall, no és
saludable. Altre cosa seria, gau-
dir d’unes hores recreatives na-
dant, caminant, utilitzant cre-
mes de protecció, ulleres de
sol, gorra i una samarreta.
El “sol artificial” és més segur
que el sol natural? No. De cap
de les maneres. Algunes perso-
nes utilitzen les làmpades de
raig UVA sense tenir en compte
que la incidència a patir càn-
cer de pell augmenta. Aquestes
làmpades de bronzejat imiten
la llum del sol i proporcionen
una intensitat similar i concen-
trant la dosi de raig ultraviole-
ta. No té sentit que a l’àrea del
Mediterrani on ja gaudim prou
del sol, es prengui el “sol embo-
tellado”.
Si ens apliquem una crema
solar estem 100% protegits?
Evidentment, no. Posar-se un
fotoprotector no implica tenir
“patent de cors” per prendre el
sol. Hem d’elegir molt acurada-
ment el tipus de fotoprotector,
quasi podríem dir que cada ti-
pus de pell, cada patologia
cutània i cada edat, té el seu fo-
toprotector. Els dermatòlegs
cada primavera ens fem un tip
de recomanar als nostres pa-
cients quina es la fotoprotector
més adient per ell. De tota ma-
nera, val a dir que el millor foto-
protector és el físic, amb una
Recomanaria evitarla radiació solar
directa en infantsmenors de sis
mesos
Hauríem d’evitarl’exposició solar ales hores de més
incidència: delmigdia fins a les 17h
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 110
ENTREVISTA SALUT
protecció de roba adient.
Quines conseqüències pot te-
nir no protegir-nos la pell ade-
quadament? La primera con-
seqüència immediata són les
cremades solars. Encara que si-
guin de primer grau, després,
com que la pell té memòria, a la
llarga s’acumula aquesta radia-
ció i pot produir una alteració
de l’ADN o dels melanocits pro-
duint càncer de pell.
Com podem evitar un càncer
de pell tipus melanoma? Evi-
tar com a tal és molt difícil, per-
què existeixen factors d’inmu-
nitat. Sí fent una visita de con-
trol precoç al dermatòleg. Hi ha
un grup de persones que patei-
xen el que nosaltres els der-
matòlegs coneixem com a “sín-
drom del nevus amb atípia clí-
nica” gent amb moltes pigues
microscòpicament amb com-
portament diferent, que amb
els mitjans diagnòstics actuals
es pot prevenir l’aparició d’un
melanoma.
A finals de l’any passat va sal-
tar l’alarma que estaven aug-
mentant els casos de càncer
de pell entre els joves. A què
creu que és degut,aquest aug-
ment? El que si és cert, es que
avui dia, els dermatòlegs fem
un diagnòstic precoç dels càn-
cers de pell, els mitjans te-
rapèutics es modernitzen, les
tècniques quirúrgiques i
anestèsiques cada dia són més
punteres.
El control és major i crec que és
això el que passa, juntament
amb que ja hi ha una generació
que té més de 55 anys que a la
seva època de joventut no va
rebre cap fotoprotecció i, tot i
que ara les utilitzen, arrosse-
guen les conseqüències de ra-
diacions acumulades del pas-
sat.
Diria que actualment la socie-
tat està més conscienciada?
O encara falta més pedago-
gia? Jo noto a faltar, no una
consciència col·lectiva, que sí
que hi comença a ser, sinó que
hauríem d’ensenyar a les esco-
els programes de fotoprotecció
adients sense espantar al nos-
tre jovent. Sí es podrien fer xe-
rrades dirigides per experts, in-
sisteixo, dermatòlegs. Llavors
no podem passar de cop d’anar
en banyador tot el dia a utilitzar
per sempre més un “burka”.
Moderació. L’altre extrem, que
ja passa, és tornar a començar
a tenir cassos de raquitisme
entre la població infantil per no
exposar-se ni un sol minut al
sol.
Quines són les consultes més
comunes que venen a fer-li els
pacients? Jo diria que les con-
sultes més comunes són les
que venen per taques a la pell.
Amb els anys les preocupa-
cions, evidentment, han variat.
Ja des de fa uns anys a l’Hospi-
tal de Santa Tecla, tinc una con-
sulta quasi monogràfica de tu-
mors de pell i cirurgia cutània.
Podem dir que el ventall de
possibilitats terapèutiques pot
arribar a tractar tumors de pell
amb cremes inmunomodula-
dors, amb teràpia fotodinàmi-
ca, amb criocirurgia i amb una
cirurgia altament especialitza-
da.
Tenim als pacients un matí a
CMA (Cirurgia Major Ambulatò-
ria) i a les poques hores surten
amb la patologia resolta i amb
un alt índex de curacions. Te-
nim molt baixa incidència de
recidives, excepte els melano-
mes de estadiatge avançat.
Hem d’elegir moltacuradament el
tipus defotoprotector adientper a la nostra pell
Avui en dia, elsdermatòlegs fem undiagnòstic precoç
dels càncers de pell.El control és major
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 112
114 I VIU Tarragona
PUBLIREPORTATGE SALUT
Quan aconsegueixesser mare...
eia temps que volí-
em tenir un fill i no
podíem, sabíem que
passava alguna cosa. Cada ve-
gada que uns amics anuncia-
ven que esperaven un fill, ens
sentíem malament perquè no
ens n’alegràvem suficient.
Estàvem contents però també
ens dèiem: perquè ells sí i no-
saltres no. Sona egoista, però
era així i no ho podíem evitar.
Només podíem fer veure que
ens feia il•lusió quan realment
ens superava la tristesa...”.
No és un relat totalment real
però podria ser-ho. Aquest és
el sentiment de moltes de les
persones que desitgen tenir un
fill i no ho aconsegueixen per sí
soles. Cada vegada són més,
sigui amb parella o sense, les
que acudeixen a un centre de
reproducció humana com Em-
briogyn per fer realitat el desig
de tenir un fill.
Durant el 2012 es van realitzar
a Espanya 53.000 cicles de re-
producció assistida (RA), con-
vertint-se així en el tercer país
de la UE amb més tractaments.
Cada any neixen a l’estat uns
15.000 nens fruit de tracta-
ments de RA el que suposa el
3% del total de nens nascuts.
Un 40% és per causa de l’este-
rilitat masculina, un 40% per
causa femenina i el 20% res-
tant és per causa desconeguda
o mixta.
Davant de tot això, Embriogyn
és un dels centres de l’estat
amb una taxa d’èxit més alta
pel que fa a embarassos. Així
ho mostren els resultats del re-
gistre 2010 efectuat per la So-
cietat Espanyola de Fertilitat
(SEF).
La mitjana d’èxit d’Embriogyn
està per sobre –entre un 10% i
un 30% segons el t ipus de
tractament- de la mitjana dels
centres espanyols en totes les
tipologies de tractaments.
Aquests resultats són verificats
per la pròpia SEF i auditats per
una empresa autònoma.
Els resultats pel registre de
2011 estan en procés de realit-
zació i, segons explica el Dr. Pe-
re Feliu, director mèdic d’Em-
briogyn, “estem en la línia de
bons resultats del registre an-
terior i, fins i tot, es millora en
alguns aspectes gràcies a l’a-
plicació de nous sistemes d’es-
timulació ovàrica i noves tècni-
ques de laboratori com l’Embr-
yoscope”.
“Tots els que ho hem passat
sabem que no és un camí fàcil.
En tot el procés hi ha moments
molt difícils, però tot queda
compensat al final, quan tens
allò que tant desitjaves i que és
el millor que ens ha pogut pas-
sar mai. És molt dur psicològi-
cament perquè sempre tens el
dubte de si mai podràs ser
mare”.
Aquesta és una altra expressió
...tot queda compensat
Cada vegada són més les persones que acudeixen a un centre de reproducció humana comEmbriogyn per fer realitat el somni de tenir un fill. Embriogyn és un dels centres de l’estatamb una taxa d’èxit més alta pel que fa a embarassos
“F
La mitjana d’èxitd’Embriogyn està
per sobre de lamitjana dels centres
espanyols
Maig-Juny 2013
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 114
Maig-Juny 2013 VIU Tarragona I 115
PUBLIREPORTATGE SALUT
pot fer amb una bona explo-
ració mèdica i amb el suport de
les proves necessàries”.
Últimament, veiem molts ca-
sos concrets de persones que
fan públic que s’estan sot-
metent o s’han sotmès a un
tractament de reproducció.
Embriogyn també treballa per
la conscienciació social ,
perquè tothom sàpiga com
funciona la biologia reproducti-
va de l’espècie humana i es
pugui planificar la seva vida
segons li convingui en base a
una informació clara i concisa.
Són diverses les situacions que
fan que algú hagi de recórrer a
la reproducció assistida, entre
elles el retard en l’edat de les
dones per ser mares o el desig
de ser mares solteres.
En el primer cas, parlem de la
preservació de la fert i l i tat
sense causa mèdica, quan una
dona amb òvuls joves (entre 25
i 35) decideix congelar-los per
quan decideixi ser mare (amb
o sense parella) pugui afrontar
el repte amb certes garanties
d’èxit, perquè el potencial re-
productiu de la dona sana dis-
minueix fisiològicament de
manera important a partir dels
38-40 anys.
Per altra banda, cada vegada
són més també les dones que
decideixen ser mares solteres, i
per tant és un model de família
que cada vegada és més fre-
qüent a la nostra societat.
Embriogyn és un centre ja con-
solidat a la ciutat i a la comuni-
tat mèdica amb una sòlida tra-
jectòria. Set anys de creixe-
ment i de bons resultats, que
ara vol reafirmar amb una ren-
ovació de la imatge corporati-
va. “Volem aprofitar per trans-
metre també des de la imatge
els valors que ens defineixen:
de poder donar una esperança
real a les persones que volen
tenir un fill i no poden de forma
natural, i la seguretat de què
estaran acompanyats per un
equip professional, especial-
itzat i amb empatia des del
principi a la fi, i que realment
ens mou la passió de crear vida
i de fer créixer el somni dels
nostres pares i mares, frase
que convertim amb el nostre
eslògan” diu I. Saumell.
Embriogyn comptaamb psicòlegs
experts entractaments de
reproducció
EMBRIOGYN
Estanislau Figueres 8, baixos
43003 I Tarragona
Tel. 977 242 451
del que poden sentir les per-
sones que s’han enfrontat a un
tractament de RA, per això Im-
ma Saumell, directora del labo-
ratori de Fecundació in vitro
d’Embriogyn, explica que “ens
preocupa molt com els nostres
pacients afronten el procés.
Forma part de la nostra man-
era de treballar; acompanyem
des del principi a les persones
que confien amb nosaltres
perquè sabem que ho neces-
siten. Sabem que ja des d’a-
bans de començar un tracta-
ment hi ha molts dubtes i inse-
guretats, que són normals, per
això cal parlar-los, per posar
cada cosa al seu lloc. L’empatia
i la proximitat metge-pacient
és molt important per tenir èx-
it”. Embriogyn compta amb
professionals de la psicologia
experts en tractaments de re-
producció assistida per ajudar
a minimitzar i relativitzar els
problemes emocionals que
puguin sorgir durant tot el
procés.
I si és important l’acompanya-
ment emocional, més encara
tota la part de diagnòstic. En
aquest sector, és fàcil trobar la
possibilitat de fer-te un autodi-
agnòstic per internet, però això
normalment no acaba ajus-
tant-se a la realitat, perquè
com explica el Dr. Pere Feliu,
“bona part de l’èxit de qual-
sevol tractament és fer un bon
diagnòstic, per poder donar un
consell reproductiu exacte i
que pugui aportar els resultats
desitjats; per nosaltres és molt
important individualitzar cada
cas i no indicar tècniques su-
periors si no cal ni inferiors si
no ens poden ajudar a em-
barassar amb les expectatives
necessàries, i això només es
El centre estàconsolidat a la ciutat
i a la comunitatmèdica amb unasòlida trajectòria
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 115
És cert que la societat està vi-
vint un canvi de consciència i
que cada vegada té més cura
del que menja i vetlla per una
alimentació natural. Però enca-
ra no passa el mateix amb la
pell, l’òrgan més gran del nos-
tre cos i el que està més expo-
sat als factors externs.
A més, la pell té la missió de
protegir-nos de l’exterior. Però
no només això, sinó que també
cal tenir en compte que cada
vegada afegim més productes
al ritual de després de la dutxa,
principalment les dones: crema
hidratant per a les cames i cos;
crema especial per a la cara,el
coll i l’escot i maquillatge i per-
fum.
Totes aquestes rutines que ens
semblen tan normals, potser
poden estar maltractant la
nostra pell. Això és el que sus-
tenten els defensors dels pro-
ductes ecològics.
D’altra banda, hem de ser
conscients que tot el que ens
posem a la pell passa directa-
ment al torrent sanguini sense
necessitat de ser digerit, per
tant, com menys substàncies
químiques ens apl iquem,
menys reaccions negatives tin-
drem.
Asseguren que els cosmètics
convencionals el que fan és evi-
tar que la pell respiri i s’oxigeni
adequadament, el que a la llar-
ga pot derivar en una pell des-
nodrida i malmesa.
En canvi, asseguren que els
productes cosmètics fets amb
ingredients afins a la natura i
amb segell ecològic asseguren
una pell oxigenada, nodrida i
hidratada.
Els productes autènticament
ecològics i naturals tenen com
a ingredients majoritaris pro-
ductes d’origen vegetal, amb
una base d’olis vegetals i ex-
tractes de plantes, no conte-
nen colorants, conservants ni
fragàncies de síntesi, parafines
o altres productes derivats del
petroli. Segons els seus defen-
sors, estan elaborats de forma
respectuosa amb el medi am-
bient i la salut i no contenen
substàncies irritants ni tòxi-
ques. De venda en botigues es-
pecialitzades en productes na-
turals i ecològics, dietètiques o
herboristeries, a l’estat espan-
yol encara hi ha pocs produc-
tors d’aquests cosmètics.
Actualment, encara no existeix
una normativa europea de cer-
tificació ecològica per als pro-
ductes cosmètics, però sí que
hi ha etiquetatges privats de
certificació d’origen biològic.
Els defensors dels cosmètics ecològics asseguren que aquests productes asseguren unapell oxigenada, nodrida i hidratada. Tenen ingredients d’origen vegetal, no contenen colo-rants ni conservants
Cosmètics ecològics Productes naturals per a la cura de la pell
La pell és l’òrganmés gran del nostre
cos i el que estàmés exposat afactors externs
COSMÈTICA SALUT
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 116
118 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES SALUT
La campanya és un pla inter-
departamental gràcies al qual
els escolars dels centres pú-
blics i privats que sol•liciten
formar-ne part reben fruita
fresca a l’escola i realitzen ta-
llers i activitats al centre per
estimular-ne el consum.
Els objectius són: oferir fruita
gratuïta durant els esmorzars
i/o berenars dins del centre
escolar; informar sobre els
beneficis de l’increment del
consum de fruites i verdures; i
proposar el consum de fruites
com una alternativa al con-
sum d’altres aliments amb
menys qualitat nutricional
Al Camp de Tarragona hi ha
adscrites 159 escoles i es be-
neficien d’aquesta iniciativa
37.371 escolars. A la ciutat de
Tarragona 7.384 nens d’11
centres participen en aquest
programa.
Es tracta d’una iniciativa de la
Unió Europea que a Catalun-
ya coordina el Departament
d’Alimentació i Medi Natural,
el de Salut i Ensenyament.
Fruita a l’escola 37.000 escolars del Camp de Tarragona participena la campanya “a l’escola la fruita entra sola”
Des de l’ 1 d’abril aquest cen-
tre ha passat a ser gestionat
pels treballadors a través de
l’empresa Muralles Salut SLP,
adjudicatària del procedi-
ment.
La concessió s’ha fet per a
deu anys i es mantindran les
ràtios de professionals per
garantir els serveis. Des del
centre, asseguren que el can-
vi de gestió no afectarà l’aten-
ció als usuaris.
L’empresa actual està forma-
da per professionals mèdics i
d’infermeria i per personal
administratiu del centre, se-
guint el model de gestió de les
entitats de base associativa
(EBA).
Amb aquest CAP ja són dos
els que estaran gestionats se-
guint aquest model a la Regió
Sanitària Camp de Tarragona.
CAP Muralles El Centre d’Atenció Primària de Tarragona estàgestionat pels treballadors des del mes d’abril
La regió sanitària Camp de
Tarragona va tancar el 2012
amb un balanç de 24.369 do-
nacions. Això va suposar un
increment del 2,33% respec-
te l’any 2011.La xifra situa el
Camp com la 3a zona amb
més donacions de Catalunya.
Pel que fa als centres fixos del
BST al Camp de Tarragona, al
Joan XXIII s’han fet 3.531 do-
nacions, de les quals 686
eren de nous donants; mentre
que al nou hospital de Reus
se n’han fet 2.143 i d’elles 375
eren de persones que dona-
ven per primera vegada.
El Camp acull les maratons
que sumen més donants en
un sol dia de tot Catalunya.
Justament per agrair la impli-
cació de tota la ciutadania de
Tarragona en la donació de
sang, la capital ha rebut la
placa "Ciutat amiga de la do-
nació de sang".
Donacions de sangL’any passat, les donacions de sang al Camp deTarragona van augmentar un 2%
El tractament nutririu Moroc-
canoil és un oli d’Argan capilar
ideal per a nutrir i reparar els
cabells castigats, acondicio-
nar-los i evitar l’encrespa-
ment als que són més rebels.
El mes passat va tenir lloc la
presentació d’aquest produc-
te a Jérome Duval Perruquers
en una demostració oberta
que la perruqueria va oferir
als seus clients.
Durant la presentaci, la res-
ponsable de la marca a l’estat
espanyol va fer una explicació
als assistents en la qual es va
informar de tota la gamma de
productes de la marca i trac-
taments varis mentre l’equip
de Jeróme Duval pentinava a
alguns dels seus clients amb
els productes del tractament.
L’oli i tota la gamma de pro-
ductes de la marca Morocca-
noil per a la cura del cabell es-
tan a la disposició a Jérome
Duval Perruquers
Per lluir una melena bonica, hi
influeixen molts factors. A
banda dels tractaments que
hi apliquem, és fonamental
tenir una bona alimentació. Si
no mengem bé, el cabell perd
força, brillantor i densitat. Ai-
xí doncs, els bons productes
han d’anar acompanyats d’u-
na bona alimentació.
Nodrir els cabells Jeróme Duval Perruquers presenta Moroccanoil,un oli per nutrir i reparar els cabells castigats
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 118
120 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES SALUT
La primavera és l’època de
l’any per excel·lència de les
al·lèrgies, una malaltia cròni-
ca de la qual encara no se’n
coneix una causa única.
No hi ha tractaments que les
curin, tot i que últimament
s’està treballant amb immu-
noteràpia en al·lèrgies respi-
taròries.
El servei de pediatria de l’-
Hospital de Santa Tecla ha
posat en marxa un protocol
de derivació de pacients de
les consultes de pediatria
dels diferents centres d’aten-
ció primària de la Xarxa a l’es-
pecialista en al·lèrgies, en
aquest cas en nens i nenes.
L’objectiu és accelerar la de-
tecció de possibles al·lèrgies.
El camp de les al·lèrgies és
molt ampli: pot aparèixer per
causes ambientals, alimentà-
ries, a medicaments, les que
afecten la pell i les causades
per picadures d’insectes, i po-
den afectar un espectre molt
ampli de la població.
El servei de pediatria de Santa Tecla posa en marxaun nou servei de detecció d’al·lèrgies en nens
El mes passat, la ciutat va ce-
lebrar la Jornada de Salut.
Durant el matí, professionals
mèdics van fer revisions de
pes, d’alçada, del perímetre
abdominal i la pressió arterial.
També es van fer recomana-
cions de nutrició i dietètica i
altres activitats per mantenir
la salut i el benestar.
La jornada es va fer coincidir
amb el Dia Mundial de la Salut
i, entre d’altres, hi van partici-
par les següents entitats: Ins-
titut Català de la Salut, Xarxa
Sanitària i Social de Santa Te-
cla, Muralles Salut, Lliga con-
tra el Càncer de Tarragona i
Terres de l’Ebre, Col·legi de
Farmacèutics de Tarragona i
Creu Roja Tarragona. Durant
la jornada també es va pre-
sentar el projecte de Tarrago-
na saludable.
Jornada de Salut Tarragona celebra la Jornada de Salut a la RamblaNova amb professionals mèdics fent revisions
La prova, basada en l’anàlisi
de l’ADN fetal en sang de la
mare, detecta anomalies cro-
mosòmiques a partir de les 10
setmanes de gestació sense
risc per a la mare ni el fetus.
El mètode està disponible a
l’estat des del mes de gener, i
el centre de Reproducció Hu-
mana Assistida i Salut inte-
gral de la dona Procrear ja
l’està utilitzant.
Des de Procrear qualifiquen
aquest test de revolucionari, i
esperen que en un futur
aquest test prenatal es con-
verteixi en un diagnòstic de
rutina i confia a poder reduir
les proves invasives actuals.
El Dr. Mazzanti, director de
Procrear, afirma que el centre
és pioner en la introducció de
les tècniques científiques
més avançades i destaca la
ferma aposta per oferir el mi-
llor servei possible.
Nou test prenatal Procrear ja utilitza el nou test prenatal no invasiuper la detecció del síndrome de Down
La Clínica Dental Guiu és una
consulta privada que va co-
mençar la seva trajectòria
professional l’any 1973 de la
mà del Dr. Agustín Guiu Anés
centrada en el camp de l’o-
dontologia general, l’ortodòni-
ca i l’odontologia conservado-
ra.
Actualment, la Clínica Dental
Guiu ofereix serveis de tracta-
ments bucals d’odontologia
integral.
La Clínica, situada a la Ram-
bla Nova, va constituir-se com
a societat limitada amb el
nom de Clínica Dental Guiu
S.L. l’any 1989, i el Dr. Agus-
tín va ser-ne nombrat direc-
tor. A la vegada, es van con-
tractar diversos odontòlegs
col·laboraadors de distintes
especialitats.
Uns anys més tard, el 2004, la
Clínca va nombrar director al
Dr. Lucas A. Guiu i va co-
mençar una nova etapa d’ac-
tivitats ampliades a les se-
güents especialitats: cirurgia
maxil·lofacial, odontopedia-
tria, periodòncia i pròtesis es-
pecialitzades sobre implants i
tractaments amb sedació se-
miconscient. També es van
remodelar les instal·lacions,
es van informatitzar els fit-
xers i es va digitalitzar la ra-
diologia.
40 anys de la Clínica GuiuQuatre dècades d’història i prestigi al cor de la ciu-tat de Tarragona
Detectar al·lèrgies
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:53 Página 120
122 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
NOTÍCIES SALUT
AMV Vidal s’inaugura aquest
mes de maig al barri tarragoní
de la Vall de l’Arrabassada al
carrer Josep Carner amb la
farmacèutica Anna M. Vidal al
capdavant.
Es tracta d’una farmàcia i pa-
rafarmàcia ubicada en un mo-
dern i ampli local nou on s’hi
troben productes farmacèu-
tics, de farmaestètica, farma-
nutrició, formulació magis-
tral, etc.
Anna M Vidal també està al
capdavant del centre d’estèti-
ca “TCuida” ubicat al carrer
Joan Fuster i Ortells del ma-
teix barri.
El centre ofereix atenció per-
sonalitzada en tractaments
d’estètica i nutrició. Els trac-
taments corporals que ofereix
són mesoteràpia virtual, foto-
depilació, presoteràpia, cavi-
tació i ràdiofreqüència. “TCui-
da” també ofereix tracta-
ments facials, cures facials i
corporals, tractaments ca-
pil·lars, massatges i teràpies,
assessorament nutricional -
amb un professional titulat en
nutrició qui fa un estudi per-
sonalitzat- , servei de podolo-
gia i teràpia floral.
Nova farmàcia Aquest mes s’inaugura una nova farmàcia a la Vallde l’Arrabassada
El departament científic de
Santiveri ha desenvolupat Ka-
vagas, un complement ali-
mentici que combina 5 plan-
tes aromàtico-digestives amb
4 tipus de ferments làctics
probiòtics. Es tracta d’un pro-
ducte recomanat com a trac-
tament de fons a les persones
amb tendència a sofrir molès-
ties digestives i gasos.
Kavagas resulta especialment
útil també per alleugerir la in-
flamació abdominal, millorar
l’absorció de nutrients i equili-
brar la flora intestinal. Es re-
comana prendre’n dues càp-
sules al dia, les quals conte-
nen extracte sec de plantes
usades tradicionalment per a
facilitar la digestió i evitar l’ex-
cés de gasos.
Facilitar la digestió Santiveri desenvolupa un complement alimenticiper facilitar la digestió i evitar l’excés de gasos
Aquesta gimnàstica (GAH) és
una tècnica d’enfortiment de
la musculatura abdominal i de
la zona del sòl pelvià. Aques-
ta zona sovint ocasiona pro-
blemes a moltes dones, les
quals poden millorar la quali-
tat de vida practicant aquest
tipus de gimnàstica.
Botiga de Salut incorpora un
servei privat que ofereix
aquest tipus de gimnàstica de
la mà d’especialistes de la
Xarxa Sanitària i Social de
Santa Tecla.
La GAH està indicada com a
element preventiu i benefici
diferents patologies o disfun-
cions: per millorar el to mus-
cular després d’un embaràs,
per compensar l’efecte d’es-
ports d’impacte (esteps, equi-
tació...), estrenyiment o tràn-
sit intestinal lent, després
d’una cirurgia abdominal o gi-
necològica, dèficits posturals
i mals d'esquena.
La GAH també està dirigida
com a preventiu de la incon-
tinència urinària en dones.
Gimnàstica hipopressivaLa gimnàstica abdominal hipopressiva pot fer-se ala Botiga de Salut amb especialistes de Sta Tecla
El mes passat, l’Obra Social
de l’entitat i l’Ajuntament de
Tarragona van acordar poten-
ciar la tasca de promoció de
l’envelliment actiu de la gent
gran conjuntament a través
de les llars municipals de To-
rreforta i de Sant Pere i Sant
Pau del municipi.
L’objectiu del conveni és mi-
llorar el benestar del col·lectiu
de la gent gran a través del fo-
ment de la participació social
i d’hàbits saludables. D’a-
questa manera, totes dues
institucions han renovat el
seu compromís amb les per-
sones grans de Tarragona,
que podran gaudir a les dues
llars esmentades de les inicia-
tives del programa de l’entitat
financera.
L’objectiu del nou programa
és fomentar la participació
activa de les persones grans i
fer-les presents a la societat i
contribuir al seu progrés.
El programa presenta tres lí-
nies d’actuació: formació en
tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC), projec-
tes de participació social i vo-
luntariat i tallers de promoció
de la salut i benestar.
Envelliment actiu L’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament impulsen la vida activa i saludable de la gent gran
“La Dieta Alcalina” es basa en
la premisa fisiològica de l’e-
quilibri del pH. El llibre parteix
de que aquest equilibri pot
ser controlat o modificat pels
aliments que ingerim i expli-
ca que els aliments poden
deixar dos tipus de residus
després de ser digerits.
El propòsit de “La Dieta Alcali-
na” és recomanar-nos com
fer servir els aliments amb
l’objectiu de millorar la nostra
salut i mantenir el pes ideal.
Segons l’autor, aquesta dieta
no només ajuda a equilibrar el
PH, sinó que també ajuda a
remeiar transtorns digestius
com poden ser àcids i ardor
estomacal.
L’autor, el tarragoní Gabriel
Gaviña, un expert en medici-
na alternativa de Tarragona,
va aconseguir arribar al nú-
mero 2 de la categoria gene-
ral d’eBooks Kindle del presti-
gió s rànquing del portal Ama-
zon.
Abans d’aconseguir aquesta
posició, Gaviña havia aconse-
guit 37.000 subscriptors al
seu blog.Qui estigui interessat
en el llibre pot trobar-lo a
Amazon.
“La dieta alcalina”El llibre d’un tarragoní expert en medicina alterna-tiva, rècord a Amazon
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:54 Página 122
MIGRANYA SALUT
Tot i que generalment es rela-
ciona la migranya amb l’estrès i
les preocupacions, s’ha de-
mostrat científicament que ali-
ments com els cítrics, els làc-
tics, el marisc, la clara d’ou, el
tomàquet o l’alcohol poden de-
sencadernar-ne.
Això passa perquè aquests ali-
ments contenen molta histami-
na, una substància que si supe-
ra determinats nivells dilata els
vasos sanguinis i desencadena
mal de cap i altres símptomes,
com l'estrenyiment o contrac-
tures, quan el cos no l'elimina.
Un estudi elaborat per la Socie-
tat Espanyola de Dèficit de
DAO i el Capio Hospital General
de Catalunya ha demostrat
que, si a més de vigilar què es
menja, s' ingereix un enzim
anomenat DiAminoOxidasa
(DAO) -que les persones afec-
tades tenen alterat- es millora
la migranya gairebé del tot,
perquè aquest aliment dietètic
descompon la histamina.
La prevenció de la migranya a
les persones propenses passa
per ingerir abans de menjar
una càpsula de l'enzim DAO,
que no crea addicció ni efectes
adversos perquè és un aliment
dietètic i no un medicament.
Els neuròlegs insisteixen tam-
bé que els pacients amb mi-
granya i dèficit de DAO haurien
de modificar també la dieta i
evitar els aliments amb més
histamina.
Així, es recomana evitar els ali-
ments processats, com els em-
botits, els productes lactis, els
cítrics i, sobretot, les begudes
alcohòliques, ja que l'alcohol
inhibeix l'enzim.
Els brots de migranya afecten un 15% de persones. Generalment es relacionen ambl’estrès, però un estudi ha demostrat que hi ha aliments que hi tenen a veure. Això és degutal fet que aquests aliments contenen una substància que desencadena aquest símptoma
La migranyaEl mal de cap que no ens deixa viure
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:54 Página 124
Maig-Juny 2013 VIU Tarragona I 125
PUBLIREPORTATGE SALUT
La por a passar per “la butaca del dentista” ha passat a ser per a molts la manera més efi-caç de millorar la imatge. Com? Doncs donant un nou aire a les dents. Ara cada vegada sónmés les persones que van al dentista per salut i per estètica
La importància d’un somriureAnar al dentista ja no és només una necessitat
Quina és la primera cosa que
ens crida l’atenció d’una perso-
na només conèixer-la? Si té el
somriure bonic i, si nó... tam-
bé. Un 50% dels participants
en un estudi es fixen en el som-
riure dels altres i més del 80%
estan convençuts que una den-
tadura bonica és fonamental
per a prosperar en l’àmbit labo-
ral. Somriem, doncs, però fem-
ho bé.
Abans, anar al dentista era una
necessitat; ara cada vegada
més, s’hi va per salut i per estè-
tica.
La Dra Conchita Curull i el seu
equip mèdic són especialistes
en tenir cura de la boca de la
població de Tarragona i provín-
cia des de 1995 i s’han adaptat
als nous temps. “Estem al dia
en les noves tècniques i per
això hem dissenyat una clínica
diferent, on volem que la gent
tingui una experiència única i
reconfortant”, ens comenta la
Dra Curull. Pantalles amb imat-
ges relaxants, il·luminació tè-
nue, aromateràpia... res et fa
pensar que estàs en una clínica
dental.
El tractament per excel·lència
continua sent el blanquejament
dental, seguit de molt a prop
per les tècniques d’alineació
(per a dentadures irregulars),
ortodòncia, clàssica i invisalign
(fèrula invisible), corones sen-
se metall i la col•locació de ca-
rilles per a homogeneïtzar la
dentadura.
La Dra. Curull ens parla d’a-
quest tractament: “ Es tracta
d’unes carilles de ceràmica
d’última generació mini invasi-
ves que es superposen a l’es-
malt sense llimar la dent i en un
temps record de dos visites.
Realment aconseguim trans-
formar el somriure”. La Dra. Cu-
rull continua explicant: “ Pri-
mer fem un diagnòstic i una
maqueta perquè el pacient vegi
com quedarà el somriure ( co-
lor, forma, textura,...), s’ho em-
port a casa i decideix si li agra-
da o si vol canviar alguna cosa
abans d’iniciar el tractament
definitiu”.
004VIUTar.qxp:Maquetación 1 6/5/13 14:54 Página 125
GASTRONOMIA i OCICRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Tarragona “dTapes”Torna el certamen gastronòmicEl V Tarragona dTapes incorpora enguany tot un seguit de novetats per fer més fàcil gaudirde la qualitat d’unes creacions culinàries úniques en format de tapa. L’edició d’enguany n’o-fereix 40 de diferents i inclou novetats i més participació del públic
mb l’arribada del bon
temps ha tornat la cita
gastronòmica dels tarra-
gonins i tarragonines amb les
tapes. El certamen que permet
gaudir de les terrassetes dels
barris de la ciutat i del plaer de
la degustació a l’aire lliure. Es-
tem parlant de la cinquena edi-
ció del “Tarragona dTapes”una
iniciativa de la Cambra de Tar-
ragona en col·laboració amb la
AEHT la qual va arrencar just
passat Sant Jordi - el 25 d’a-
bril- i que s’allarga fins al 12 de
maig.
Enguany, el certamen presenta
40 tapes diferents i tres còctels
per l’habitual preu de 2, 5 eu-
ros la tapa més la beguda. Per
tal de facilitar les “rutes de ta-
pes”, la ciutat s’ha distribuït en
tres gran àrees: Serrallo, Cen-
tre i Part Alta. La cinquena edi-
ció de Tarragona dTapes torna
a marcar diferències pel que fa
a la qualitat de les propostes
gastronòmiques, recollides en
un Tapòdrom que enguany ha
estat més difícil de confegir
perquè el nombre de preins-
crits va superar les expectati-
ves i el nivell de les tapes va ser
molt alt. Segons apuntava el
president de la Cambra de Co-
merç Albert Abelló durant la
presentació davant la premsa:
“Hem hagut de triar les millors
d’entre les millors”.
Tenint en compte que l’estiu
cada vegada és més a prop, els
restaurant s i establiments que
disposen d’amplis espais a l’ai-
re lliure aprofiten per donar a
conèixer les seves ins-
tal·lacions i organitzar esdeve-
niments relacionats amb el
món gastronòmic i les conven-
cions. És el cas, per exemple,
del Lumine Golf Club, el qual ha
organitzat una jornada de por-
tes obertes o bé del Mas de Te-
ret, que al juny celebra una fes-
ta.
I Anna Escolà, periodista I
A
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:05 Página 126
128 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
DTAPESGASTRONOMIA I OCI
Portes Obertes al LumineLumine Golf Club organitza una jornada de portes obertes el proper 15 de juny. Una oportu-nitat per acostar-se al club i conèixer-ne les instal·lacions. Al club s’hi troba oferta per a lapràctica del golf i serveis de restauració i oci
A la jornada de portes obertes
que organitza el club el proper
dia 15 de juny, qualsevol perso-
na aficionada al golf té l’oportu-
nitat d’acostar-se al club i
conèixer-ne les instal•lacions.
Els visitants també podran
practicar en algun dels tres
camps d’aquest complex amb
vistes al mar. Aquesta tempo-
rada, fins al 30 de juny, les per-
sones que desitgin iniciar-se en
la pràctica del golf poden aco-
llir-se a una tarifa especial, l’a-
bonament Ruins, el qual per-
met jugar al camp que duu el
mateix nom fins a finals d’any i
gaudir de classes d’iniciació
impartides al Lumine Golf Per-
formance Centre, l’escola de
golf del club.
Al club s’hi pot trobar una ofer-
ta per a la pràctica del golf, així
com serveis de restauració i
oci. Lumine Restaurant i Lumi-
ne Beach Club formen part d’a-
questa oferta integrada. Les
instal· lacions inclouen dos
camps de 18 forats i un camp
de 9 forats, dues cases club i
una escola de golf. A més, el
complex disposa del club de
platja (Beach Club) i dos res-
taurants.
Enguany el públic, a banda de
valorar les tapes, també pot
participar al sorteig de 10
IPads Mini a través de desca-
rregar-se i compartir l’APP del
dTapes, l’aplicatiu dissenyat
pels entrons intel·ligents d’Ap-
ple i Android. D’altra banda, en-
guany també es regalen milers
de vals bescanviables per ta-
pes. Això ha estat gràcies a
l’entrada en escena del Mercat
Central al certamen, on els
clients reben vals bescanvia-
bles per tapes amb les seves
compres, el que s’ha denomi-
nat “Tapa Sinpa”. Una edició
més es torna a premiar al Ta-
pejador d’Or - aquell qui acon-
segueixi tastar totes les tapes
presentades a concurs-. Pel
que fa als concursos, lesForqui-
l les són els trofeus més
preuats pels restauradors.
El públic, més protagonistaEnguany la participació del públic és més importanta través de l’APP del “Tarragona dTapes”. L’ediciótambé inclou els tradicionals concursos
NOTÍCIES GASTRONOMIA
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:05 Página 128
RECEPTES GASTRONOMIA I OCI
INGREDIENTS
• Rapinyol amb cap, uns 300g
• Rata de la mar amb cap, uns
200g.
• Rafet, també amb el seu res-
pectiu cap, uns 250g.
• Un parell d’alls tendres
• Una patata mitjaneta
•Mitja ceba mitjaneta
• Aigua que cobreixi els ingre-
dients
• Sal
• Llorer per a donar un toc de
camp o de parcela o de xalet
o de Mercat Central
• I all i oli com l’acostumis a
fer:
amb morter sal , al ls i
oli,amb braç elèctric, alls,
ou, sal i oli o “negat”.
I si ets dels agosarats o dels
que busques noves sensa-
cions, el pots fer amb pera,
amb codonys quan n’hi hagi, o
amb tinta de calamar i ja
m’explicaràs!
Peixos amb R amb patata i all i oliper David Solé
En una olla adequada per a cui-
nar la quantitat de menjar
adient a les persones amb les
que hagis de compartir taula,
poses l’aigua a escalfar amb el
llorer. A continuació, hi tires la
patata i la ceba tallades, així
com els tres caps nets.
Ara entens perquè he remarcat
més amunt el fet que els pei-
xos tinguessin el cap? Faràs de
l’aigua brou! No sé de que em
sona aquesta frase...
Continuo, una vegada que les
patates comencin a abandonar
la seva relativa duresa, aboca a
la cassola el peix net i tallat, a
rodanxes o a filets. Un cop que
les patates estiguin cuites apa-
ga el foc i separa la part sòlida
de la líquida.
Per guanyar temps, mentres-
tant, al menjador -o al lloc on
tinguis per costum- et menjes
el peix i la verdura amb una cu-
llerada d’all i oli, i a la cuina es
pot anar fent un arrossejat
d’escàndol amb el brou de la
cocció com el que jo m’acabo
de menjar.
En aquest número, Solé, xef del restaurantEl Barquet, ens proposa “Peixos amb R ambpatata i amb all i oli”
Elaboració:
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:05 Página 130
132 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA I OCI
Estiu refrescant a Mas de Teret
El dia de 14 de juny Mas de Te-
ret dona la benvinguda a l’Estiu
fent una gran Festa a la que
estàs convidat (recull la teva
invitació a les oficines de Viu
Tarragona) i inaugura de nou la
piscina paisatgística: un oasis
d’aigües turqueses i cris-
tal•lines, on de dia i als mesos
càlids et pots banyar, prendre
el sol i fer l’aperitiu; quan arriba
la nit la Terrassa i l’entorn de la
piscina es transformen en una
zona de chillout tremendament
atractiva, amb el so de les cas-
cades d’aigua i un fons de bona
música, aconseguim generar
un ambient extraordinari fent
les delícies del públic adult.
Molt a prop de Tarragona hi ha
un poble anomenat El Catllar
que compta amb més de mil
anys d'història, amb un castell
medieval restaurat i visitable,
un poblat de l'Edat de Bronze
... i un lloc amb un entorn privi-
legiat anomenat MAS de TE-
RET, on podràs passar un dia i
una nit inoblidables.
Mas de Teret és més que un
restaurant, començant per la
seva ubicació enmig de la natu-
ra, i s'ha tingut especial atenció
a disposar d'àmplies zones en-
jardinades on poder relaxar-se
gaudint d'un entorn únic i ben
cuidat.
En disposar de tant espai s'han
habilitat zones per a tot tipus
d'activitats on els nostres
clients puguin participar, entre
les quals destaquen: zona es-
portiva, zona d'hípica, pista
americana, zona infantil amb
Qui diu que a El Catllar no hi ha platja? Mas de Teret us convida a passar un estiu refrescanti gaudir de la terrassa, la zona chillout i una ubicació privilegiada enmig de la natura. El dia14 de juny ofereix una festa i inaugura de nou la piscina paisatgística
animals de granja, piscina ...
Si t'apropes a veure aquest atí-
pic lloc, t’adonaràs que és un
espai idíl·lic per a celebracions
com ara casaments, comu-
nions, batejos, dinars i sopars
d’empresa, reunions i presenta-
cions, team building, reunions
familiars i tot dipus d’esdeveni-
ments on, a més a més, podràs
degustar plats d'una fusió per-
fecta entre la cuina tradicional i
les noves tendències.
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:06 Página 132
134
TOCAPERONRESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca
Perón, el nom del qual prové d’una
típica expressió de les festes lo-
cals de Tarragona, és la cuina mediterrània
actualitzada a base d’una carta de la qual
el 80% dels productes són de la província
de Tarragona. Els plats del restaurant do-
nen un toc innovador i modern a la tradi-
cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-
rrec, també ofereix carns exòtiques com
ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a
banda de la carta també ofereix 4 tipus de
menús diferents i un variat assortit de ta-
pes i “montaditos”. El Toca Perón compta
amb un pis superior on hi ha un menjador
que permet celebrar-hi tot tipus de troba-
des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-
cenari principal de les festes, n’és un refe-
rent més pels tarragonins i tarragonines
de la ciutat.
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat: Cuina tradicional mediterrània
Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074
L
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 134
135
Passeig Jaume I, s/nSalou
977 384 000
ARENARESTAURANT
ituat al passeig Jaume I de Salou,
es consolida definitivament com la
primera direcció gourmet de la zo-
na gràcies a una potent proposta culinària
catalana, tradicional i de proximitat. La
senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-
llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-
rral defineixen una carta clàssica en la se-
va concepció però que sorprèn inclús al
més gourmand sense necessitat de recó-
rrer a avantguardes ni artificis.
Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una
sala oberta al mar amb grans finestrals,
exquisidament decorada, o a la seva te-
rrassa ubicada enmig del passeig marítim,
amb una espectacular panoràmica de la
platja de Llevant i del Mediterrani.
SCUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat
Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h
Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 135
136
L’ONADARESTAURANT
l restaurant l’Onada està ubicat al
bell mig del Serrallo davant de les
barques de pesca. Ofereix una cui-
na especialitzada en peix i marisc, del barri
del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així
com una àmplia selecció de plats a la carta
i tapes marineres.
L’Onada compta amb un ampli saló amb
possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-
cions, dinars i sopars d’empresa i per a
grups, també una terrassa per gaudir-hi de
“sopars a la fresca” a l’època del bon
temps. Durant la temporada de calçots
ofereix la temporada marinera.
L’Onada va ser el restaurant guanyador de
“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-
rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de
tonyina.
CUINA DEL SERRALLO
Especialitat: Peix i marisc
Preu menú: De dilluns a divendres 20 €
Preu carta: Des de 30 €
Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h
Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.
C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053
E
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 136
137
C/ Cavallers, 3Tarragona
877 011 295
L’AMPARITOBAR - TAPES
’ especialitat de l’Amparito, bar que
duu el nom del pasdoble que s’ha
convertit en l’himne de les festes
de Santa Tecla, són bàsicament platets de
la cuina del país en tapes ( a l’Amparito n’-
hi diuen “taps”). Algunes de les que hi po-
dem degustar, tant si és en forma de tapa
com de ració, són els bolets amb botifarra
negra; les anxoves sobre base de tomà-
quet aromatitzat; el formatge en oli i her-
bes; les croquetes de pernil ibèric amb
melmelada de carabassó; els bunyolets de
bacallà amb melmelada de tomàquet o els
xoricets al vi blanc. El productes són majo-
ritàriament de la zona - cenyits a la tempo-
rada- i d’elaboració propia. Algunes espe-
cialitats de la casa són la sopa de farigola,
els bolets saltejats amb botifarra negra i el
morro amb sal i pebre. Pel que fa als pos-
tres, hi trobem el iogurt amb xarop de frui-
tes del bosc, el músic o el formatge fresc
amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,
bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-
ta, ens ofereix una petita selecció de vins i
vermuts de la província de Tarragona, i un
“tap sorpresa” d’acompanyament per a
cada consumició que hi fem. El local
compta amb una sala que acepta grups re-
duïts d’unes deu persones aproximada-
ment
L
CUINA SABORS DELS PAÍS
Especialitat: Tapes de forquilla
Preu tapa: Des de 1,5 €
Menú selecció: 8,90 €
Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat.
Ds. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 137
138
DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA
l restaurant compta amb un forn
de llenya on es couen les pizzes de
masa tradicional i elaboració ca-
solana de primera qualitat. A Da Mario, que
duu el nom del seu xef, hi trobem una carta
a base de peix, carn i verdura acompanya-
da de vins catalans, de la resta de l’estat i
italians. Alguns dels plats especials de la
casa són la lasanya, els canelons al forn,
espaguetis al marisc, arrossos de tots ti-
pus...i la pasta, n’hi ha de tipus diferents
d’elaboració pròpia, ja sigui seca, fresca o
al forn. El restaurant també té una barba-
coa per poder fer-hi carn a la brasa a la
llenya, i ofereix un menú de dilluns a diven-
dres pensat especialment per als treballa-
dors. Da Mario acull esdeveniments com
ara casaments i altres trobades socials, ja
que compta amb una sala menjador on hi
caben al voltant de 50 persones i amb una
terrassa amb capacitat per a 35 comen-
sals.
CUINA ITALIANA
Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya
Preu menú: 9,90 - 14,90 €
Preu carta: 15-18 €
Horari: Dilluns a dissabte 13 a 16,30 h
i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat
Mèndez Nuñez, 7Tarragona977 082 132610 468 108
E
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:11 Página 138
139
Camí Mas de Teret43764 El Catllar
629 777 444
MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA
bicat enmig de la natura, Mas de
Teret és més que un restaurant, ja
que compta amb àmplies zones
enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-
tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-
cana, zona infantil amb animals de granja i
piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de
celebracions - bodes, comunions, batejos,
d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-
der degustar-hi plats d'una fusió perfecta
entre la cuina tradicional i les noves
tendències. També disposa d’una zona
chill-out, i properament inaugurarà els
seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-
reix les millors instal·lacions per a cele-
brar-hi calçotades amb productes de 1a
qualitat amb calçots recollits especialment
per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-
pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el
restaurant es converteix en l’espai idoni
per als més petits, ja que poden gaudir de
festes d’aniversari en plena natura o fer-hi
excursions amb l’escola per conèixer la
granja escola.
UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)
Horari: Obert tot l’any prèvia reserva
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 139
140
PARC SAMÀRESTAURANT
ituat al bell mig d'un jardí botànic
de més de 14.000 m2 de flora i
fauna, un palau colonial increïble
dels Marquesos de Marianao i un llac artifi-
cial dissenyat per l'arquitecte Fontserè
(mentor d'Antoni Gaudi).
El restaurant va ser inaugurat l'any 1998, i
des de fa 12 anys disposa d'una cuina prò-
pia, que ens permet elaborar una carta
avantguardista amb una presentació que
no deixarà a ningú indiferent. Durant diver-
ses generacions ha estat una icona pel que
fa a la celebració de banquets i reportat-
ges fotogràfics de casaments.
En l'actualitat elaborem menús i dissen-
yem esdeveniments de tot tipus (des de 10
fins a 300 comensals). El nostre producte
estrella de Banquets de Noces són els pa-
quets tot inclós a partir dels 75 € + IVA, on
incloem en el preu el banquet, la barra lliu-
re i el Dj., i permet que els nuvis tinguin la
tranquil · litat de tenir un preu tancat .
Pel que fa al restaurant, aquest ha estat el
1er any que hem obert les portes al públic
durant els caps de setmana, amb un menú
de caprici a un preu molt competitiu de 25
€, que és sens dubte una gran oportunitat
per conèixer la nostra cuina i gaudir d'un
dissabte o un diumenge al jardí botànic del
Parc Samà.
CUINA TRADICIONAL
Especialitat: Carns i peixos
Preu menú: Cap de setmana 25 €
Horari: Servei a la terrassa fins les 12 h.
Servei de cuina fins les 15 h.
Ctra. Vinyols i els Arcs. s/n43850 - Cambrils977 826 318www.parcsama.com
S
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 140
141
Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona
977 260 131
MAS FOLCHRESTAURANT
envinguts al restaurant Mas Folch,
un dels racons amb encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de
Tarragona i Reus, trobem el restaurant,
ubicat en una masia modernista familiar i
envoltat d'una zona ajardinada amb més
de cent espècies vegetals diferents. El con-
junt forma un entorn exquisit on gaudir
d'una cuina d'autor, barreja de tradició i
creativitat i on el temps s'atura en mans
d'un servei atent i professional. El nostre
servei de cuina és als migdies de dimarts a
diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-
vendres i dissabte només per a grups amb
reserva previa, a partir de 20 persones. El
dilluns tenim tancat per descans setmanal.
Durant el mes d'agost el restaurant ro-
mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-
cres.
El restaurant Mas Folch demana als seus
clients que per garantir-li un millor servei
reservin prèviament.
BCUINA D’AUTOR
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.
Divendres i dissabte només grups..
Reserva prèvia
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 141
142
EL TERRATRESTAURANT
errat Restaurant ens ofereix una
cuina pròpia de la fusió entre la
tradició i la creativitat, sempre lli-
gat al producte de qualitat de la zona i de
l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-
bient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon
any consecotiu, el restaurant ens ofereix
una nova proposta a la terrassa situada
devant del restaurant i presenta la carta
“terrat & Ginmare” per degustar una com-
binació de tapes, gintònics i cocktails amb
bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus
de forfaits de tapes a escollir entre croque-
tes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous
i tapes fredes i calentes. A més a més els
dissabtes i diumenges al migdia a la te-
rrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €
(IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir
una amanida, dues tapes, arròs o fideus i
beguda – vi i aigua – pa i café.
Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat
Restaurant disposa de dues sales i té ca-
pacitat per a 60 persones, el que li permet
acollir grups de comensals i menjars d’em-
presa.
CUINA D’AUTOR CREATIVA
Especialitat: Cuina mediterrània d’autor
Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.
De dimarts a dijous nit 28 €
Menú terrassa migdies 25 €
Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h
Ponts d’Icart, 19Tarragona977 248 485
T
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 142
143
C/ Pareteta, 4-643760 El Morell
977 84 25 55
LA GRAVABAR - RESTAURANT
ls inicis de La Grava al 1913 com a
fonda per als traginers, ubicada en
el encreuament entre Tarragona,
Reus i Valls, reconvertida en hotel d’encant
i restaurant gastronòmic on el seu cap de
cuina en Gerson Ribal ofereix una cuina
gustosa, intuïtiva i natural, com la que feia
l’àvia, seguint les bases de la cuina tradi-
cional catalana amb productes de la nos-
tra terra i de temporada, però renovada,
amb un toc creatiu. Molts dels productes
són cultivats a l’hort familiar de cultiu
ecològic, amb plats com els escamarlans
amb verduretes cruixents i soja, els peus
de porc desossats i cruixents amb gamba
de Tarragona. En motiu del seu centenari
1913-2013 La Grava realitza un menú diari
de 16€ dies laborals i 20 divendres nit i fes-
tius (iva inclòs) on s’elaboren els plats més
recordats pels seus clients de tota la vida.
Disposa de terrassa, reservats i diferents
espais on la decoració és elegant i moder-
na, però respectant els antics detalls.
Calçotades, enllaços o vetllades romànti-
ques són una bona excusa per tastar la se-
va cuina.
E
CUINA CREATIVA DE FUSIÓ AMBBASES TRADICIONALS CATALANES
Especialitat: Cua de bou amb vermut Izaguirre
Preu menú: Diari 16 € Festius i caps de setmana 20 €
Preu carta: 30 - 44 €
Horari: Dimarts - Diumenge 13:30 a 15 hNits 21 - 22:30 h excepte diumenge i dilluns
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 143
144
PACHITOLOUNGE
BAR - COCKTELERIA
es de fa tres anys, Pachito Lounge
s’ha convertit en un local de re-
ferència a Tarragona on gaudir
d’un ambient relaxat i prendre’s una copa
de qualitat. I és que Pachito Lounge és es-
pecialista en gintònics, ja que compta amb
més de 120 referències de ginebra i una
vintena de tòniques, i ofereix una variada
oferta de còcktails i mojitos de diferents
gustos i varietats. El bar també té la seva
pròpia cervesa, “Pachito beer”, única i ex-
clusiva. Els dies de futbol ofereix tres pan-
talles al seu local perquè els clients puguin
gaudir d’aquest esport mentre mengen al-
gun entrepà o degusten les seves tapes va-
riades. Per als qui els agrada la ginebra, el
bar organitza periòdicament degustacions
d’aquesta beguda. Obre tots els dies fins a
dos quarts de tres de la nit.
COCKTELERIA
Especialitat: Gintònics i còcktels
Preu copa: Entre 6 i 10 €
Horari: De dilluns a diumenge de 19 a 03 h
August, 50Tarragona977 232 381
D
004VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:12 Página 144
VIU Tarragona I 145Maig-Juny 2013
FITXES RESTAURANTS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc
Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.
C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona
Tel. 977 215 053 Carta
Dinars, sopars, caps de setmana i festius
L’ONADA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània tradicional
Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.
C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074
Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €
Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat
TOCA PERON
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella
Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.
C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592
Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €
LA TAULA RODONA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes
Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona
Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)
Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
MELVIN
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Postres d’elaboració pròpia
Cuina casolanaRestaurant ubicat al centre, especia-litzat en menus del dia casolans ipostres d’elaboració pròpia amb untracte molt familiar.
C/ August,36 - baixos - TarragonaTel. 977 23 24 53
Menú del dia: 11,65 €Horari: De dilluns a dissabte de 8 h a 16 h
LES VALLS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Celebracions de grup
Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.
Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464
Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h
Dilluns tancat
PALAU DEL BARÓ
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Llesques, entrepans i cervesa artesana
Cuina de la terra Al Pap Roig trobaràs, cerveses arte-sanes, copes, mojitos, absenta, lles-ques, entrepans calents i més. Tot enun racó tranquil a tocar de la Plaçade la Font.
C/ Escales d’Arbós - TarragonaPreu llesca: 3,10 €
Horari: Dijous, divendres i dissabte nit de19,30 a 01,30 h aproximadament
PAP ROIG
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes, pintxos i torrades
Cuina de la terra, ibèrics Vine a gaudir d’una amplia cuina ca-talana amb fusió basada en la tapa ila torrada en un ambient familiar.Tots els dijous a partir de les 18hpintxos a 0,50 €.
C/ Joan Baptista Plana, 23 bxs. - TarragonaTel. 977 237 435Preu Pintxo: 1 €
Carta: Entre 12 i 16 €Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 24 h
EL PINTXO
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:16 Página 145
FITXES RESTAURANTS
146 I VIU Tarragona Maig-Juny 2013
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat
Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.
Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000
Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h
Tancat diumenges vespre i dilluns
ARENA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla
Cuina de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.
C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295
Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda
tancat. Ds. de 12 a 15,30 i de 19 a 22,30 h
L’AMPARITO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.
Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.
Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444
Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge
Horari: Obert tot l’any previa reserva
MAS DE TERET
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes, carpaccios i pastes casolanes
Cuina dinàmica i de fusió amb Itàlia Ofereix cuina artesana de màximaqualitat en un espai agradable inostàlgic. Amb gran varietat de piz-zes, amanides, carpaccios, entre-pans, carns a la brasa i pastes caso-lanes
Sant Josep, 17 - 43760 El MorellTel. 977 842 554
Menú: Des de 10 €Horari: Divendres i dissabtes nit
de 20 a 23,30 h
EL CAU
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizza tradicional al forn de llenya
Cuina italianaDa Mario ofereix pizzes de masa tra-dicional i elaboració casolana axícom plats especials de la casa comlasanya, canelons al forn, espaguetisal marisc i arrossos de tots tipus.
Méndez Núñez - TarragonaTel. 977 082 132 / 610 468 108
Menú: 9,90 - 14,90€Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h
i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.
DA MARIO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània d’autor
Cuina d’autor creativaEl Terrat restaurant ens ofereix unaproposta a la terrassa situada da-vant del restaurant i presenta la car-ta “terrat & Ginmare” per degustaruna combinació de tapes, gintònics icocktails amb bones vistes al mar.
Ponts d’Icart, 19 - TarragonaTel. 977 248 845
Menú: De dimarts a divendres migdia 18€De dimarts a dijous nit 28€Menú terrassa migdies 25€
Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h
EL TERRAT
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa
Cuina d’autorUbicat en una masia modernista fa-miliar amb zona ajardinada on gau-dir d'una cuina d'autor. Tradició i cre-ativitat en mans d'un servei atent iprofessional.
Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - TarragonaTel. 977 260 147
Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16.Divendres i dissabte només grups,
prèvia reserva.
MASIA FOLCH
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Gintònics i còcktails
Cockteleria Pachito Lounge, especialistes engintònics amb més de 120 tipus deginebres i una vintena de tòniques,així com un amplia varietat de còck-tails i mojitos per gaudir en un am-bient tranquil i acollidor.
August, 50 - TarragonaTel. 977 232 381
Copa: Entre 6 i 10 €Horari: Obert de dilluns a diumenge
de 19 a 03 h
PACHITO LOUNGE
004VIUTar.qxd:Maquetación 1 6/5/13 15:16 Página 146