viu tarragona 2

PORTADA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:38 Página 1

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director comercial: Albert Vidaller

Publicitat: Mònica Heras

Redacció: Anna Escolà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: lolanda Domenech

Foto portada: Rafael Royes

Administració: Gemma Saurina

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299 (matins).

SumariCIUTAT6 Perspectives per al 2013

Visions econòmiques isocials per al nou any

EMPRESA48 Emprendre en temps

difícils. L’emprenedoriacom a sortida a la crisi

CULTURA38 Teatre Tarragona

El nou equipament culturalde la ciutat

SALUT82 Propòsits per al

nou any:Posar-se a dieta

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

4 Editorial

6 Ciutat

38 Cultura

48 Empresa

54 Esports

62 Motor

68 Tendències

76 Interiorisme

82 Salut

92 Gastronomia

106 Restaurants

002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:23 Página 4

Tothom diu que ens espera un any més difícil que el que fa

ben poc acabem d’acomiadar. Els primers dies d’aquest any

apareixien notícies de caire econòmic que ens feien entre-

veure que hauríem de seguir estrenyent-nos el cinturó. Se-

gurament, un o dos forats més. Així doncs, no és cap secret

que continuarem vivint temps ben difícils i que el 2013 no

veurem el final de la crisi.

El que de ben segur no ha canviat són alguns dels propòsits

que molts de nosaltres ens fem cada any, generalment, bo-

nes intencions per millorar la nostra salut i que es repeteixen

cada mes de gener: apuntar-nos al gimnàs o bé aconseguir

anar-hi amb regularitat, practicar algun tipus d’esport, po-

sar-nos a dieta - especialment després d’uns dies de vacan-

ces durant els quals s’acostuma a menjar més del compte -,

deixar de fumar...

L’inici d’un nou any també és un bon moment per reflexionar

sobre l’anterior i el que ens agradaria viure durant el que tot

just ara iniciem. Tot i que sabem que és perillós fer-se “cas-

tells a l’aire”, somniar no és dolent, i conservar l’esperança

de que les coses milloraran, encara menys.

Així doncs, estaria bé fer un exercici de positivisme en uns

moments en els quals tothom insisteix en pintar l’escenari

d’un gris fosc, gairebé negre. Per exemple, hi ha molta gent

que decideix apostar per l’emprenedoria en temps de crisi.

És gent que ha decidit no desanimar-se i iniciar un projecte

propi carregat d’il·lusió. En aquest número estrenem una no-

va secció dedicada a l’empresa i la inaugurem, precisament,

parlant d’emprenedoria i, perquè no, de somnis, reptes, pro-

jectes i il·lusions.

Anna Escolà

Benvingut 2013!

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Perspectivesper al 2013Una visió econòmica isocial per al nou any

002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:14 Página 6

l nou any que aquest

mes iniciem, sembla que

encara no ens durà la fi

de la crisi econòmica, de totes

maneres hi ha qui apunta que

enguany en començarem a

veure una petita recuperació.

Per tal de conèixer de primera

mà què ens deparen els pro-

pers dotze mesos pel que fa a

l’economia, a Viu Tarragona

hem demanat a personalitats

tarragonines representants de

diferents entitats les seves im-

pressions i opinió.

Ho hem fet plantejant-los què

creuen que ens depara el nou

any en termes econòmics;

quins mecanismes creuen que

s’han d’impulsar a la ciutat de

Tarragona al llarg del 2013 per

millorar la situació econòmica i

social local i quins projectes te-

nen previst posar en marxa -

des de les entitats que repre-

senten - per tal de reactivar l’e-

conomia de la ciutat.

Així doncs, a continuació s’ex-

posen les reflexions i opinions

del tinent d’alcalde de Treball,

Activació Econòmica i Joventut

de l’Ajuntament de Tarragona,

Javier Villamayor; del president

de la Cambra de Comerç de Ta-

rragona, Albert Abelló; del pre-

sident de la Confederació Em-

presarial de la Província de Ta-

rragona (CEPTA), J. Antoni Bel-

monte; del president de la Pa-

tronal de micro, petites i mitja-

nes empreses i autònoms de

Catalunya (PIMEC) de Tarrago-

na, Joaquim Sendra; del presi-

dent de l’Autoritat Portuària de

Tarragona, Josep Andreu; del

president de l’AEQT, Joan Pe-

drerol i del Doctor en Economia

per la URV Joaquim Margalef i

el Catedràtic d’Economia Apli-

cada de la URVAgustí Segarra.

I Anna Escolà, periodista I

En uns moments en els quals tothom fa previsions, a Viu Tarragona hem demanat l’opinió adiferents personalitats de la ciutat perquè ens facin arribar les seves impressionseconòmiques i socials per aquest 2013

E

PERSPECTIVES 2013 CIUTAT

©kr

omkr

atho

g-F

otol

ia.c

om


Gener-Febrer 2013


Què creu que ens depara el

nou any en termes econò-

mics? El context està molt difí-

cil, i crec que continuarà es-

tant-ho durant tot l’any. Se-

gons informen l’OCDE i les pre-

visions de l’estat, continuarem

destruint ocupació i aquesta

serà la principal preocupació

de la gent. A Tarragona les xi-

fres d’atur són menors en com-

paració a d’altres ciutats cata-

lanes, però tot i així ens conti-

nua preocupant. Ara bé, els

motors econòmics de la ciutat

gaudeixen de bona salut: pel

que fa al sector logístic, el Port

ha consolidat la 4a posició en-

tre els ports de l’estat espan-

yol; el sector químic crec que

continuarà amb bona salut tot

l’any; el sector turístic com a 3r

motor compta amb bones pre-

visions i el sector del coneixe-

ment (amb la universitat del te-

rritori) també. Potser el que

més ens hauria de preocupar

són els països de la zona euro

que puguin caure en recessió,

ja que disminuiria la demanda

dels nostres productes i veurí-

em les nostres perspectives

minvades.

Quins mecanismes creu que


Tarragona al llarg del 2013

per millorar la situació econò-

mica i social local? El més im-

portant és continuar treballant

en la línia que les persones que

es troben en situació d’atur

continuïn formant-se i reci-

clant-se per adaptar-se al mer-

cat de treball. Hem de procurar

que s’incorporin al món laboral

ràpidament, i amb això intervé

el servei Tarragona Impulsa de

l’Ajuntament. Aquesta eina vet-

lla perquè la formació de les

persones estigui en línia amb la

demanda de les empreses.

L’emprenedoria és un factor

molt important, sobretot pels

joves, i hem de procurar que

els millor formats comptin amb

l’ajuda administrava per tirar

els seus propis projectes enda-

vant. També hem de continuar

treballant amb la internaciona-

lització de les nostres empre-

ses perquè orientin el seu ne-

goci a l’exportació i en la millo-

ra dels polígons de la ciutat en

quan a la seva promoció i digni-

ficació.

Quins projectes tenen previst

posar en marxa per reactivar

l’economia de la ciutat? Hi ha

dues grans línies, la promoció i

comunicació exterior per a la

captació de client per comuni-

car Tarragona, el seu producte

estable com a “Patrimoni Mun-

dial” i el producte i activitats

que sumen interès durant l’any

com són Tarraco Viva o Setma-

na Santa, a més de campanyes

comercials destinades a la cap-

tació del turisme rus entre d’al-

Javier Villamayor,Tinent d’alcalde de Treball,Activació Econòmica i Joventut

Albert AbellóPresident de la Cambra de Comerç de Tarragona

tres. Per altra banda, hi ha la

feina de caràcter més intern,

amb la que treballem per la ge-

neració i promoció de noves

activitats i propostes, vàries

campanyes gastronòmiques i

Tarragona Història Viva; que,

de forma directa, estan desti-

nades a crear posicionament

de la marca Tarragona i, sobre-

tot, a generar ingressos i rique-

sa a partir de l’augment de l’ac-

tivitat econòmica dins del sec-

tor turístic i comercial. A més,

treballem i treballarem per

continuar millorant la informa-

ció i serveis que reben els nos-

tres visitants per tal de fer més

satisfactòria la seva visita a la

ciutat.

amb força. Pel que fa a Tarra-

gona, hem de seguir apostant

fermament per la internaciona-

lització de les empreses com a

via imprescindible per créixer.

Això suposa que la indústria

química seguirà essent el mo-

tor de l’economia com també

ho està essent el turisme.





mica i social local? Redreçar

aquesta situació no depèn no-

més del que es faci a Tarrago-

na, tant de bo! Però si que

depèn de com actuem cadascú

de nosaltres des de les nostres

responsabilitats i dels esforços

que dia a dia realitzem per ser

més proactius. Això hi pot aju-

dar molt, però per descomptat

necessitem una administració

que prengui consciència real

de la situació i actuï en conse-

qüència. Necessitem una ad-

ministració més eficient i que

tingui molt clar que la via per

redreçar la situació passa no-

més per fomentar, però de ve-

ritat, l’emprenedoria.



l’economia de la ciutat? No-

saltres continuarem afavorint-

ne una de molt important: la in-

ternacionalització de l’empre-

sa. Sempre hi hem cregut i el

temps ens ha donat la raó.

Aquelles empreses amb un

destacat component exterior

són més fortes que d’altres que

ho han fiat tot al mercat nacio-

nal. De fet, som referents a Es-

panya pel que fa al coneixe-

ment i l’experiència dels mer-

cats africans, el que explica

que les nostres missions tin-

guin una enorme participació

d’empreses vingudes d’arreu

de l’Estat. Les altres dues po-

tes o projectes de la nostra ac-

tivitat són la formació i el fo-

ment de l’emprenedoria.



mics? En termes generals, les

perspectives econòmiques pel

proper exercici no seran bones.

Caldrà seguir fent tots els ajus-

tos necessaris per assolir uns

nivells de competitivitat que

ens permetin encarar el futur


10 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013



mics? Les previsions indiquen

que podem esperar una realitat

econòmica molt similar a la del

2012, pel que pensem que les

empreses haurem de seguir

lluitant per mantenir-nos en un

2013 complicat. Si, a més a

més hi sumem previsions de

noves retallades per part de les

administracions públiques,

s’augura un any ple de reptes

en el que l’empresariat haurà

de lluitar més que mai per so-

breviure. El teixit empresarial

de la província de Tarragona és

molt ric i variat, el que és una

arma al nostre favor per seguir

lluitant, però és necessari im-

pulsar mesures que permetin

la supervivència de les petites i

mitjanes empreses, que són la

clau de la nostra economia.





mica i social local? La situació

econòmica i social està molt

complicada i depèn de molts

factors diferents, un dels quals

és la bona salut de les petites i

mitjanes empreses, que són els

principals motors de generació

de llocs de treball, tant a nivell

de ciutat com és el cas de Ta-

rragona com en el conjunt de la

societat. Per aquest motiu, és

vital assegurar la tranquil·litat

de les empreses, que les que

poden treballar segueixin fent-

ho. En aquest sentit seria vital

que les institucions facilitessin

la tasca empresarial a tots ni-

vells, ja que garantir la super-

vivència de les empreses és vi-

tal per sortir de la situació ac-

tual i moltes tenen serioses di-

ficultats per accedir al crèdit.

Cal estar a favor de les empre-

ses en tots els sentits.



l’economia de la ciutat? Des

des fa anys, ja treballem per re-

activar les nostres empreses

que, en definitiva, és impulsar

l’economia de les nostres co-

marques.

En aquest sentit, des de CEPTA

estem treballant intensament

en els darrers mesos en diver-

sos cursos de formació i reci-

clatge de treballadors a tots els

nivells i també a través de la

plataforma on-line, que a partir

del mes de gener oferirà nous

cursos.

També oferim seminaris i cur-

sos especialitzats per donar

suport real a la emprenedoria.

De cara al proper any, també

estem perfilant altres accions,

com és potenciar l’exportació i

la internacionalització de les

nostres empreses cap a nous

mercats. Per últim, també es-

tem preparant un estudi que

servirà per reptes empresarials

i perfils professionals que pu-

guin tenir més sortida en el fu-

tur, així com noves estratègies

d’innovació.



mics? El nou any ens depara

seguir amb més restriccions

d’accés al finançament i més

car, més morositat, incertesa

econòmica europea i espanyo-

la, menys inversió pública i pri-

vada, menys consum, menys

vendes, més dificultats per a

les pimes, algunes mateixes in-

fraestructures, altres pitjors,

menys feina, més hores de fei-

na, més hores d’obertura d’es-

tabliments, més intervencio-

nismes, més innovació, més

exportació, més il·lusió.





mica i social local? Cal enten-

dre la ciutat com un lloc per a

realitzar-hi negocis, per a de-

senvolupar-hi l’activitat empre-

sarial, sobretot de la petita i

mitjana empresa. Cal potenciar

i dinamitzar el comerç, però tot

i per igual, sense inversions de-

sorbitades en obres impossi-

bles ni pensar únicament en el

gran comerç ni en els imme-

diats beneficis de les grans su-

perfícies, mancades per altra

banda d’ingressos socials en

forma d’ocupació de qualitat.

El petit comerç és el que dóna

vida a la ciutat i l’estructura, i

dóna qualitat, de producte, de

feina i de servei. Tanmateix, cal

tenir polígons industrials en

condicions. Hi ha un desequili-

bri en inversions empresarials.

Mentre tindrem un mercat de

luxe que pagarem durant lus-

tres, tenim uns polígons man-

cats encara de condicions mí-

nimes per a poder-hi treballar i

que impedeixen a les nostres

empreses poder ser competiti-

ves.



l’economia de la ciutat? Les

pimes som l’economia de la

ciutat, i per això PIMEC treballa

per a les seves pimes sòcies i,

com a patronal, per al conjunt

de pimes del país. Defensar els

seus interessos és defensar els

interessos de la ciutat. I treba-

llant per a les nostres pimes

treballem per a la nostra ciutat,

pel nostre territori, pel nostre

país, sigui quin sigui el sector,

per ajudar-les a accedir al fi-

nançament, a internacionalit-

zar-se, a accedir a les noves

tecnologies, a serveis profes-

sionals externs, a trobar socis...

Joaquim Sendra,President de PIMEC de Tarragona

J. AntoniBelmonte

Apostem per la formació espe-

cialitzada del petit i mitjà em-

presari. L’empresari format té

moltes més possibilitats d’èxit.

En alguns casos facilitant-li

l’accés a formació de direcció

de primer nivell, com és el cas

dels cursos d’ESADE que du-

rant tot l’any es podran realit-

zar a la seu de PIMEC a Tarra-

gona. Estem treballant, també,

per canviar l’estatus dels polí-

gons industrials de la ciutat. Hi

ha interès públic, cal fer-ho.

President de la CEPTA



Gener-Febrer 2013


vendes i d’activitat; una activi-

tat administrativa amb retalla-

des salarials que pot mantenir

la seva funcionalitat sense

oblidar una realitat social amb

problemes per mantenir ren-

des i una pobresa creixent, que

mostra un element reivindica-

tiu i de solidaritat molt impor-

tant que fins ara ajuda a man-

tenir l’equilibri social.No cal

confiar en grans inversions que

modifiquen realitats producti-

ves i posicionament diferents

en l’activitat econòmica gene-

ral per 2013, això implica que

aquesta activitat cal que pro-

curi mantenir el teixit produc-

tiu existent i passar el temporal

aprofitant els actius que hi ha a

la ciutat.





mica i social local? El que es

planteja és sobreviure fins al

2014 ja que no hi ha expectati-

ves millors a curt termini. Es te-

nen pocs mecanismes d’actua-

ció immediata per impulsar l’e-

conomia de l’àrea. N’hi ha pocs

mentre no es trobi sortida al

problema de finançament, ja

que l’activitat empresarial té

problemes similars als del sec-

tor públic.

No volem assenyalar en aquest

marc possibles actuacions

econòmiques que com a reivin-

dicacions d’inversió de molts

anys són necessàries per a la

ciutat, encara que sembla que

hauran d'esperar més enllà de

2013. Encara més si que cal

considerar alguns aspectes im-

portants i possibles d’assolir

en els aspectes de millora or-

ganitzativa i funcional de les

administracions; optimitzar els

recursos destinats als serveis

públics, a l’oferta formativa i de

conservar l’equilibri social.

Són actuacions que serveixen

per emmarcar una realitat ur-

bana i mantenir-la amb tot el

seu potencial econòmic i so-

cial, a la vegada que possibili-

ten unes productivitats que po-

den ajudar a potenciar l’actiu

acumulat al llarg dels anys, de

Tarragona i en perspectives de

futur.



mics? Totes les perspectives

són a la baixa per l’economia

espanyola i catalana amb cai-

gudes de l'indicador de pro-

ducció, disminucions que s’a-

companyen en totes les previ-

sions per un cert augment de

l’atur; el que es planteja és la

millora pel 2014. En aquest

marc l’economia de Tarragona

difícilment podrà remar en

contra, encara que la seva base

productiva permet relativitzar

aquesta realitat. L’economia de

la ciutat es sosté en un sector

industrial que aguanta la crítica

situació augmentant exporta-

cions; un terciari comercial ca-

da vegada més estructurat en-

cara que coneix davallades de

Joaquim Margalef,Doctor en Economia per la URV



mics? Serà un any molt com-

plicat, sobretot per les mesu-

res econòmiques dures que

comportaran una pujada de l’a-

tur i una restricció del consum,

i això provocarà un alentiment

de l’activitat productiva, el que

farà baixar la demanda de les

matèries primeres. Tot i així,

crec que el que hauríem de fer

és intentar potenciar tot allò

que pugui generar economia

productiva focalitzada en ter-

mes d’exportació, i aquí el Port

pot ajudar a les empreses a ex-

portar.





mica i social local? Per millo-

rar la situació seria molt impor-

tant que certes infraestructu-

res que poden garantir la com-

petitivitat del territori vagin

avançant, perquè això donarà

confiança a les empreses i farà

que es guanyin inversions a la

demarcació.

Si hi ha empreses que confien

en el territori i hi inverteixen,

això generarà riquesa i millo-

rarà l’ocupació i la renda per

càpita. Alhora, també s’hauria

de garantir i preservar el crei-

xement ordenat del territori a

efectes de que un dels altres

grans sectors, el turístic, no es

vegi perjudicat.

Josep AndreuPresident de l’AutoritatPortuària de Tarragona


Gener-Febrer 2013




mics? EEn termes econòmics

no podem negar la situació crí-

tica en la qual es troba l’econo-

mia espanyola, catalana i la lo-

cal. La majoria de previsions

dels organismes internacionals

pinten un escenari força negre.

Ara bé, els exercicis de pros-

pectiva no sempre s’ajusten a

la realitat. Sovint darrere d’un

estudi hi ha una institució o un

col·lectiu que persegueix una

sèrie d’interessos. Per tant,

hem d’acceptar que les coses

no han estat fàcils l’any 2012 ni

tampoc ho seran l’any 2013, tot

i que ningú pot preveure si

aquest any encara estarem en

caiguda lliure o registrarem

una remuntada. Amb aquesta

reflexió, voldria posar l’accent

en el potencial de la ciutat per

estar preparada per al canvi de

tendència.

Tarragona és una ciutat de di-

mensió mitjana amb una in-

dústria molt potent, un sector

turístic que està enregistrant

una notable vitalitat i un co-

merç en transformació. Crec

que les activitats tradicionals

són les que estan experimen-

tant més aquesta crisi i, si més

no, caldria oferir un suport es-

pecial al petit comerç que veu

erosionada la seva situació da-

vant del gran comerç; els esta-

bliments industrials locals que

tenen dificultats per accedir al

crèdit i la multitud de profes-

sionals que són víctimes d’uns

ajustos dels quals ells no tenen

cap responsabilitat.





mica i social local? La ciutat té

un esdeveniment que encara

que sembli llunyà està a tocar:

els jocs del Mediterrani. Cal

planif icar i dissenyar les

instal·lacions esportives en un

marc de contenció pressu-

postària, formar al personal

per donar suport als turistes.

Percebo que la població local

té interès en part icipar en

aquesta mena d’esdeveni-

ments col·lectius. Una Tarrago-

na que ha reviscolat les seves

festes i ha experimentat un

gran dinamisme en els esdeve-

niments socials és una ciutat

que gaudeix d’una població

amb ganes de col·laborar i pro-

jectar la ciutat cap a un futur

que escapi de la crisi.

Agustí Segarra,Catedràtic d’Economia Aplicada de la URV



mics? Les previsions del nostre

sector, elaborades per FEIQUE,

parlen d’un creixement de la

producció a l’entorn de l’1,4%,

que es complirà en funció del

comportament dels mercats

exteriors, donat l’alt nivell d’in-

ternacionalització del sector

químic.

L’increment de la producció,

amb tot, no pensem que es

traslladi directament a la xifra

de negoci. Un dels factors que

hi poden tenir a veure són els

termes en què s’aprovi el pro-

jecte de llei de Mesures Fiscals

per a la Sostenibilitat Energèti-

ca, que castiga les empreses

de consum intensiu, com és el

cas de les associades.





mica i social local? Un, consis-

tiria en seguir buscant fórmu-

les per facilitar els tràmits ad-

ministratius per a les activitats

de negoci i inversions, a més a

més d’incentius econòmics per

desenvolupar-les, siguin de la

magnitud que siguin.

A la vegada, que les empreses i

les persones puguin accedir al

crèdit per activar l’activitat

econòmica i de serveis profes-

sionals, a més del consum fa-

miliar i individual. És el mo-

ment, d’altra banda, d’afavorir

les activitats de solidaritat i de

suport a les entitats socials i

les persones. També d’aquesta

manera es fa Tarragona.



l’economia de la ciutat? Hem

iniciat els treballs, l’estudi i la

definició del nou Pla Estratègic

que incidirà en la formació i ta-

lent de les persones a més del

continu desenvolupament de

processos i productes a les

nostres instal·lacions que man-

tinguin l’aportació de valor.

Com a sector econòmic pro-

ductiu líder al territori, el nostre

objectiu es troba en la línia de

millorar la competitivitat del

Clúster; és a dir, del conjunt

dels agents empresarials, ad-

ministratius i acadèmics invo-

lucrats en el sector químic.

Joan Pedrerol,President AEQT


ENTREVISTA CIUTAT

En l’actual marc econòmic,

podríem dir que el Port de Ta-

rragona continua sent el prin-

cipal agent econòmic de les

nostres comarques? Bé, po-

dríem dir que és un dels princi-

pals agents econòmics de les

nostres comarques. El Port re-

presenta una infraestructura

logística cabdal pel bon funcio-

nament de l’empresa del terri-

tori, no només de les empreses

químiques sinó de qualsevol

empresa del territori que ne-

cessita la logística per a les se-

ves exportacions. En aquest

punt, el Port hi juga un paper

molt important.

Quina és la seva estratègia

per seguir creixent? La nostra

estratègia té dos eixos. El pri-

mer: a partir dels nostres ope-

radors tradicionals, acompan-

yar-los i ajudar-los perquè

creixin, estic parlant principal-

ment del sector petroquímic i

l’agroalimentari, que són els

dos grans volums d’activitat

que té el Port. El segon: buscar

nous mercats i diversificar.

Mercats que avui no tenim i

que són importants pel Port de

Tarragona, principalment ba-

sats en càrrega general en

mercats emergents, sobretot

en el tema de contenidors, que

creiem que és l’activitat princi-

pal per la qual ha de créixer el

Port de Tarragona.

Quin és el seu principal objec-

tiu com a president de l’enti-

tat? Fer créixer i consolidar el

Port com un dels més impor-

tants de l’Estat espanyol. Es-

tem en la 4a posició i la idea és

consolidar-la i intentar apro-

par-nos al 3r port de l’estat.

De cara al nou any, quins són

els principals projectes del

Port de Tarragona? Pel que fa

a les infraestructures, encarri-

lar el projecte de connexió

d’ample europeu i, pel que fa a

les infraestructures internes,

acabar l’ampliació del Moll de

la Química que està previst

que finalitzi aquest any. Com a

3r objectiu, acabar l’any amb

un número de companyies no-

ves que hagin confiat en el

Port.

Quin balanç fa dels seus anys

de presidència? El balanç és

positiu. Malgrat la situació

econòmica en la qual ens tro-

bem, hem aconseguit obtenir

uns bons resultats de creixe-

ment. A nivell intern, com a Au-

toritat Portuària de Tarragona

hem dut a terme una reorganit-

zació interna del personal que

crec que ha estat molt positiva

per fer la nostra organització

més eficient. Els seus fruits es

veuran a mig termini, però es

tractava d’una organització ne-

cessària tenint en compte els

nous temps. A nivell institucio-

nal, hem prioritzat que el Port

fos un element referent del te-

Enginyer Industrial Superior especialitzat en Organització d’Empreses nascut a Tarragonal’any 1964, actualment és vocal del Consell d’Administració d’APPORT i vocal consultor dela Cambra de Comerç de Tarragona

Josep Andreu,President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

rritori però molt focalitzat en el

món empresarial, ja que repre-

sentem un generador de rique-

sa del nostre entorn.

I quin ha estat el balanç de

l’entitat de l’any 2012? El ba-

lanç és bo perquè hem crescut

en molts tràfics, amb un creixe-

ment diversificat i consolidat.

També perquè a poc a poc es-

tem assolint el nostre gran ob-

jectiu, que és projectar-nos

encara més a nivell internacio-

nal ja que creiem que som poc

coneguts a aquest nivel l .

Aquest treball està començant

a donar els seus fruits, ja que

cada vegada generem més in-

terès d’operadors i navilieres

internacionals, i això és positiu.

El nom del Port de Tarragona

comença a estar present a les

principals taules de decisió del

món de la logística naviliera i

marítima.

Per on passa el futur del

Port? Pel creixement, per la di-

versificació de mercats, per po-

tenciar les polítiques de Medi

Ambient, és a dir, créixer ga-

rantint polítiques respectuoses

amb l’entorn; consolidar les es-

tructures que tenim pendents -

l’accés d’ample europeu ferro-

viari i l’A27- i, a mig termini,

obrir la porta a l’entrada de

creuers.

En quina mesura afecta al

Port de Tarragona la paralit-

zació de l’A-27? Ens afecta a la

nostra activitat pel que fa a l’à-

rea d’influència de Lleida, Ara-

gó i la zona nord de Madrid. En

la connexió terrestre, el princi-

pal eix de connexió és l’A-27, i

no disposar d’una infraestruc-

Gener-Febrer 2013


Gener-Febrer 2013

tura eficient provoca ineficièn-

cies – transport més car, els

costos logístics s’incremen-

ten...- i això fa perdre competi-

vitat.

I confia que el projecte del 3r

carril del Corredor del Medi-

terrani estigui enllestit aquest

primer trimestre? Sí que hi

confio, la percepció és bona

perquè veiem el compromís del

Ministeri i que va avançant.

Hem de tenir en compte que es

tracta d’un fet que no només

ens interessa a nosaltres, sinó

a tot el territori i a territoris

propers a nosaltres.

Quina és la seva previsió per

al 2013? La veritat és que te-

nint en compte la situació ac-

tual, estem en una situació

d’incertesa. El Port fa les seves

previsions en funció de la dels

operadors, i ens trobem que

ningú fa previsions a mig termi-

ni, així que és complicat fer-ne

més enllà dels tres mesos... Tot

i així, basant-nos en les activi-

tats tradicionals i si busquem

nous mercats, ens fixem un ob-

jectiu de creixement entre el

2% i el 3%, tot i que som cons-

cients que serà complicat.

Quins beneficis creu que pot

propiciar Barcelona World?

Creu que augmentarà el nom-

bre de creuers? La veritat és

que encara no ho sé del cert.

Barcelona World és un projecte

innovador, tot i que el nostre

objectiu d’atraure creuers ja

era un eix estratègic des que

vaig iniciar la presidència, in-

dependentment del projecte.

Fa uns anys, els objectius del

Port eren només a nivell indus-

trial i comercial i semblava que

els creuers eren incompatibles

amb aquests objectius, però

nosaltres creiem que no té per

què ser així, sinó que fem una

aposta per aquesta convivèn-

cia entre l’activitat turística i in-

dustrial. Creiem que és possi-

ble, i estem desenvolupant tota

una estratègia d’interlocució

amb naviliers de creuers per

aconseguir-ho a mig termini

encaixant-ho amb la realitat

que ens envolta. És a dir, hem

d’acceptar la realitat que repre-

senta Barcelona en el món dels

creuers, però creiem que Tarra-

gona també té les seves prò-

pies oportunitats. Aquesta era

la nostra estratègia de l’any

passat i, ara, sobre aquesta es-

tratègia ha vingut Barcelona

World, amb qui ja hem posat en

comú estratègies sobre com

ens podem ajudar recíproca-

ment. En resum, l’ impacte és

desconegut, però sumarà se-

gur.

Al novembre, l’Autoritat va re-

bre la Certificació Mediam-

biental ISO 14001. Què signi-

fica aquesta distinció? La dis-

tinció ratifica la nostra aposta

pel Medi Ambient i demostra

que estem treballant en un dels

nostres eixos estratègics, que

és avançar en polítiques de

Medi Ambient. Cal tenir en

compte que és fruit d’un treball

d’uns anys enrere i de la visió

que van tenir en aquell mo-

ment els responsables, per

tant el mèrit també és per an-

teriors presidents que van

apostar per aquesta visió. Tam-

bé significa una aposta clara i

rotunda per garantir el creixe-

ment però respectant l’entorn,

i és senyal de que ho hem fet

bé. De fet, som el 3r port de

l’estat espanyol que tenim la

ISO, però podríem dir que som

el 1r port gran que la té.

Quina és la vinculació del Port

amb el barri del Serrallo? La

vinculació és històrica. Procu-

rem donar-hi resposta en el dia

a dia, ja que Port i barri hem

crescut junts. Aquest creixe-

ment és més ordenat del que

ho havia estat anteriorment, i

amb les noves polítiques de

Medi Ambient el barri n’ha sor-

tit beneficiat. D’altra banda,

des de l’Autoritat Portuària

col·laborem en activitats del

barri i durant les festes les con-

vivim amb els seus veïns.



EL SERRALLO CIUTAT

El Serrallo

l Serrallo, l’entranyable

barri de pescadors de

Tarragona, és un conjunt

format per carrers estrets i edi-

f icis senzil ls, la major part

construïts al segle XIX que en-

cara conserven l'estil típic dels

barris mariners de la Medi-

terrània. El Serrallo, el nom del

qual es creu que prové dels se-

rrals, ha conservat la seva per-

sonalitat al llarg de la història

de Tarragona i s’ha mantingut

com un dels barris mariners re-

ferents d’arreu de Catalunya.

Els orígens del barri es remun-

ten a finals del segle XVIII, quan

la Junta d'Obres del Port va

projectar la construcció del ba-

rri de la Marina, a la part baixa

de Tarragona.

Els pescadors que vivien a les

barraques de fusta a prop de la

platja on tenien les seves bar-

ques de pesca es van haver de

traslladar al costat de les res-

tes del fortí del Francolí. Al se-

gle XIX la zona va rebre el nom

de "Serrallo" que avui en dia

singularitza aquest barri mari-

ner. El Serrallo és el port pes-

quer de Tarragona i un dels

més importants de Catalunya

tant pel nombre d’embarca-

cions com pel valor de les cap-

tures.

La via del tren fa de frontera

entre el centre de Tarragona i el

Serrallo. Si fem un passeig pel

barri, format per uns pocs ca-

rrers entre la via del tren i el

port, ens dóna la sensació que

ens trobem al bell mig d’un po-

ble. Tothom es coneix i es salu-

da pel carrer, i tots els veïns i

veïnes es refereixen els uns als

altres pel seu renom.

Actualment, el Serrallo és un

barri de contrastos. Accedint al

barri baixant per l’avinguda de

la Independència, passem per

sota del pont de ferro i l’edifici

Especial sobre el barri pescador de Tarragona

Si fem un passeig pel barri, tenim la sensació que ens trobem al bell mig d’un poble marinerde la Mediterrània. El Serrallo, els orígens del qual es remunten a finals del segle XVIII, téuna forta tradició comercial i gastronòmica

E


de la Confraria de Pescadors

ens dóna la benvinguda. L’edifi-

ci nou contrasta amb els carre-

rons estrets de cases construï-

des a la dècada dels 50.

Tan bon punt girem el cap ens

trobem amb l’església de Sant

Pere Apòstol, un edifici neogò-

tic que data de finals del 1800.

És justament al revolt de l’es-

glésia on ens esperen les tradi-

cionals barques de pesca i l’ ini-

ci del Passeig Marítim, un dels

punts més emblemàtics del

barri del Serrallo.

Al llarg del passeig hi trobem

un seguit de restaurants, i és

que el Serrallo és un barri amb

forta tradició comercial i gas-

tronòmica, centrada en el co-

merç de peix i on hi impera la

cuina marinera, oferint-nos una

àmplia i variada oferta culinària

en peixos i mariscs.


EL SERRALLO CIUTAT



Què és el que més li agrada

del barri? El Serrallo és un ba-

rri mariner amb identitat prò-

pia on majoritàriament la gent

es dedica a la pesca. Podríem

dir que és un poble dins de Ta-

rragona, perquè aquí tothom

ens coneixem i tenim bona re-

lació. Tot el veïnat ens impli-

quem amb les nostres festes,

les de Sant Pere i Santa Carme,

i quan fem algun acte civil o de

l’església, tothom hi participa.

Amb què creu que identifica

El Serrallo, la gent? Amb un

barri tranquil amb un passeig

marítim preciós per venir-hi a

passejar.

Quanta gent hi viu, al Serra-

llo? I com són els seus veïns i

veïnes? Excepte pels qui han

vingut de fora, gairebé tots

som veïns i veïnes que hem vis-

cut tota la vida aquí. De fet, el

barri és com una família que

s’ha anat engrandint. El Serra-

llo no és un barri vell, però sí

que és veritat que hi viu molta

gent gran. Al barri hi vivim 900

persones, de les quals un 17%

tenen més de 65 anys.

El barri té caràcter associa-

tiu? Molt, de fet som dels ba-

rris de Tarragona que comp-

tem amb més associacions i

agrupacions: la Colla de Dia-

bles Voramar, l’Agrupació Co-

ral Serrallo, els tres passos de

Setmana Santa i les seves co-

lles de timbalers -el “Pas de la

presa de Jesús”, el del “Sant

Enterrament” i el del “Sant So-

par”- l’Associació d’Amics Sant

Magí; els castellers del Serrallo,

també tenim la Víbria gran i la

petita i els nostres gegants i

nans...A part, tots els veïns i

veïnes tenim un caràcter molt

participatiu, col·laborem en to-

tes les festes i actuacions que

es duen a terme al barri.

Quins han estat els projectes

duts a terme més importants

per al barri? Pel que fa als úl-

tims, la inauguració del nou

clavegueram a l’any 2009. El

que hi havia era molt antic, te-

nia uns 160 anys, i amb el nou

hem guanyat en qualitat de vi-

da. També van ser molt impor-

tants els arranjaments de tres

carrers que es van fer semi-pe-

atonals, el carrer Espinach, el

Callau i el Sant Andreu. Final-

ment, el nou Passeig Marítim

(inaugurat l’any 2005) va su-

posar un canvi total per a tot el

barri, molta gent de Tarragona

baixa al barri per passejar-hi i

als veïns i veïnes ens ha millo-

rat la qualitat de vida.

I quins han estat els que han

comportat un canvi més

substancial per als seus habi-

tants? El Serrallo ja va co-

mençar a canviar l’any 1987,

quan es va inaugurar el Moll de

Costa. Amb el Moll, Tarragona

es va obrir al Serrallo i el Serra-

llo a Tarragona, va donar molta

vida al barri. Posteriorment,

l’any 2000, també va ser im-

portant quan es va treure el

tràfic de camions al moll grà-

cies al pont mòbil. Arran de l’a-

rranjament de la façana maríti-

ma, van augmentar els serveis i

la restauració al barri. Molts

constructors van construir-hi

vivenda nova, i molta gent del

Serrallo que havia marxat a

viure fora del barri va tornar.

I quins creu que té pendent el

barri? El barri necessita més

equipaments socials i també

per a les entitats. Estem en trà-

mits amb l’Ajuntament en rela-

ció a un local per a la Llar de

Jubilats, del qual se’n benefi-

ciaran 160 persones. A l’Asso-

ciació de Veïns també ens

agradaria comptar amb un es-

pai propi perquè el compartim

amb diferents entitats, però

hem prioritzat el local per a la

Llar. Un altre projecte impor-

tant que s’hauria de dur a ter-

me és l’arranjament del cable-

jat elèctric, ja que el que hi ha

és molt antic i tenim molts pro-

blemes, principalment de se-

guretat quan plou.

Algú que vingui al Serrallo no

pot marxar sense... S’ha de

tastar el nostre romesco i la

nostra gastronomia, el peix del

barri del Serrallo.

Ferran Diago, del Serrallo de tota la vida, és president de l’Associació des del mes de febrerde l’any 2010. L’entitat va néixer com a Associació de Veïns del Mar l’any 1977, i va ser l’any1988 quan va prendre el nom actual

Ferran DiagoPresident de l’Associació de Veïns del barri del Serrallo

EL SERRALLO CIUTAT


EL SERRALLO CIUTAT

Quina és la seva relació amb

els veïns i veïnes del barri del

Serrallo? Tenim molta relació,

tant amb els veïns del Serrallo

com dels altres barris dels

quals també en sóc consellera.

El primer i últim dilluns de cada

mes tinc el despatx obert per

rebre les visites dels veïns, ve-

nen molt sovint i comentem les

coses... ens coneixem molt.

Com definiria el barri del Se-

rrallo? El Serrallo és un barri

preciós on la gent s’hi sent bé.

Quan vaig arribar a Tarragona

fa més de 30 anys, el barri era

molt diferent de com és ara.

Actualment continua sent un

barri mariner, però molt més

modern. L’actuació que s’ha fet

als carrers – el nou clavegue-

ram, el soterrament de conte-

nidors, la nova façana maríti-

ma...- amb tot això, el barri ha

viscut un abans i un després.

La gent d’altres barris de Tarra-

gona baixen a passejar al Se-

rrallo, i és que cada vegada, la

Part Alta i la Part Baixa de la

ciutat estan més a prop.

Un dels factors que ho ha facili-

tat són les escales mecàniques

del Vapor i del Palau de Con-

gressos. El fet que els barris

estiguin més a prop ha millorat

la seva entesa i la percepció del

barri del Serrallo.

Què és el que més li agrada

del barri? M’agrada tot... M’a-

grada passejar-hi, la seva gas-

tronomia i anar a les activitats

culturals que s’hi organitzen. I

és que els veïns i veïnes són

com una pinya, gent de totes

les edats que s’entenen i pro-

mocionen el barri, i tenen un

caràcter molt participatiu. Al

Serrallo m’hi sento molt bé,

com si estigués al meu poble

on vaig viure la infantesa, ja

que sents el caliu de la gent,

tothom es coneix...

Quins han estat els últims

projectes duts a terme més

importants per al barri? L’A-

juntament ha dut a terme el

canvi de clavegueram, amb el

qual es va millorar l’aspecte de

les males olors del barri; també

s’ha soterrat el cablejat elèctric

i s’han arranjat els carrers, i la

gent s’ha rehabilitat les faça-

nes de casa seva mitjançant el

servei municipal de l’habitatge.

L’acció de l’Autoritat Portuària

amb la façana marítima també

va ser una acció molt impor-

tant per al barri.

I quins són els projectes que

es duran a terme més immi-

nentment? Ara mateix estem

en una situació econòmica

complicada, però acabar el so-

terrament del cablejat elèctric

és un projecte prioritari que

durem a terme tan aviat com

puguem.

Quins creu que té pendent el

barri? La Llar de Jubilats. L’A-

juntament ha adquirit un local

al carrer Espinach i ara s’ha

d’adequar i arranjar. D’altra

banda, des del Consistori tam-

bé estem esperant la resolució

definitiva de la subdelegació

del govern respecte l’edifici que

abans era Sanitat, ja que volem

fer-hi obres i adequar l’espai

per a la Colla Xiquets del Serra-

llo.

Com viu les festes del barri?

Les visc com a meves, com si

fossin les festes del meu poble,

cooperant activament amb

l’Associació de Restaurants i

Comerciants del barri en l’orga-

nització de les festes de Sant

Joan i Santa Tecla.

D’altra banda, l’any passat la

cavalcada de Reis va sortir del

Serrallo, i enguany ho hem tor-

nat a repetir com a mostra de

ferma aposta pel barri.

Des de l’Ajuntament també do-

nem suport explícit a les asso-

ciacions i entitats del barri.

Carme Crespo és 2a Tinenta d’Alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes. És regidora del GrupMunicipal Socialista des del 2003, i va ser responsable de Medi Ambient i Cultura i del PlaIntegral de la Part Alta (2007-2011)

Carme Crespo, Tinenta d’Alcalde i consellera del barri del Serrallo



De quins punts del seu man-

dat es sent més orgullós? Del

que em sento més orgullós és

del tema econòmic, ja que des

que vaig arribar a la presidèn-

cia l ’hem solucionat en un

70%. Quan vaig arribar hi havia

un dèficit de 3 milions d’euros, i

ara és de 600.000. De retruc,

arran del tema econòmic hem

solucionat el tema social, ja

que hem pogut ajudar econò-

micament als pescadors.

Per qui no la coneix. Què és i

a què es dedica la confraria

de pescadors de Tarragona?

La Confraria és com una gesto-

ria que fa d’intermediària entre

els pescadors i els peixaters

que té tres grans funcions: l’e-

conòmica -encarregada de dis-

tribuir i vendre el peix dels pes-

cadors-, la social, ja que admi-

nistra els diners dels pescadors

i compensa algun sector si flui-

xeja i la política, que col·labora

en la relació entre els pesca-

dors i la Generalitat o el Govern

central.

Quina és la situació actual del

sector pesquer? A Tarragona

es duen a terme tres sectors:

l’arrossegament, l’encercla-

ment i palangre i tresmall. Ac-

tualment, el més nombrós és

l’arrossegament, ja que el d’en-

cerclament ha caigut i està

bastant tocat. I és que pel que

fa al peix blau, hi ha problemes

amb la sardina, ja que no n’hi

ha. Pel que fa al sector de l’a-

rrossegament, es va agafant

peix, però fa pocs mesos que

ha caigut el preu en picat. Amb

tot això, la professió de pesca-

dor està ressentida econòmi-

cament.

La renovació del contracte

amb Pescanova té l’aval dels

pescadors? Aquest contracte

és el millor que s’ha pogut fer

amb el sector de l’encercla-

ment. Aquest contracte va co-

mençar l’any 2007, i ha benefi-

ciat molt als pescadors, ja que

és una venda directa amb un

sistema d’elaboració únic. Els

primers anys van ser una mica

durs perquè vam haver d’adap-

tar-nos al nou sistema i això

també va comportar un canvi

de mentalitat, però Pescanova

garanteix el pagament, i això és

un avantatge.

Quina és la flota actual de la

confraria de Tarragona? Ac-

tualment és d’unes seixanta

barques aproximadament. La

flota ha caigut en picat a mesu-

ra que s’han anat retirant les

barques, ja que gairebé no hi ha

relleu generacional.

Ortiz va ser re-escollit president de la Confraria el passat mes de novembre per 4 anys més.Ortiz, de família de pescadors, començava així el seu 3r mandat al capdavant de l’entitat.També anomenat patró major, va ser pescador durant més de 20 anys

Esteve OrtizPresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona

EL SERRALLO CIUTAT


Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 27

REPORTATGE CIUTAT

Com veu el futur de la confra-

ria? Tenint en compte la situa-

ció, crec que les confraries

s’hauran de reestructurar i

centralitzar. Ara mateix, em-

barcacions d’encerclament de

l’Ametlla de Mar i de Cambrils

venen aquí a vendre.

Al mes de setembre van tor-

nar a saltar les alarmes per

l’existència de “pesquers pira-

tes”. S’ha resolt?No, ho hem

denunciat tant a la Generalitat

com a la subdelegació del Go-

vern, ja que s’està destrossant i

esquilant el peix, però, de mo-

ment, no s’està fent res.

Quin és la relació la confraria

amb el barri del Serrallo? La

Confraria podríem dir que és

com l’Ajuntament del barri. El

barri del Serrallo existeix per-

què hi ha els pescadors...Des

de l’entitat organitzem les fes-

tes de Sant Pere i col•laborem

en totes les que organitza el

barri.

Què creu que li manca al Se-

rrallo? Més assistència a la 3a

edat, principalment, una nova

llar de jubilats.


28 I VIU Tarragona

EL SERRALLO CIUTAT

Quin és el projecte de Port Ta-

rraco? És un projecte molt jove

i ambiciós que hem enfocat a

mig termini i que creiem que

serà molt positiu per a tot el te-

rritori.

Quins serveis ofereix l’empre-

sa? Port Tarraco ofereix ama-

rrament per embarcacions

d’esbarjo de 30 fins a 160 me-

tres d’eslora, amb tots els ser-

veis inherents a una instal·lació

d’aquest tipus com poden ser

des dels més bàsics com el

subministrament elèctric i d’ai-

gua a d’altres com descàrrega

d’aigües residuals, connexió te-

lefònica, de dades, recollida

d’escombraries, recol·lecció i

reciclatge de residus, gestió de

paqueteria, logística i tot tipus

de serveis d’atenció al client.

Parli’ns una mica de les ins-

tal·lacions. Les instal·lacions

en les quals operem,

d’excel·lent qualitat i en perfec-

te estat de funcionament, es

van començar a construir el

setembre de 2003 i van entrar

en funcionament a finals de

2006. Comprenen una zona de

molls (Costa, Llevant i Lleida)

amb un perímetre una mica

superior al quilòmetre i una zo-

na comercial en la que s’ubi-

quen 6 edificis dissenyats per

Ricard Bofill, el que en total fa

uns 12.000 m2 d’espais desti-

nats a oficines i locals comer-

cials.

Finalment disposem d’un espai

de 4.000 m2 destinats a apar-

cament públic.

Quins són els projectes i ob-

jectius de Port Tarraco per

aquest 2013? Són diversos.

Per una banda, treballem en

obrir, donar a conèixer i inte-

grar més Port Tarraco al terri-

tori, per la qual cosa mantenim

contactes amb l’Ajuntament de

Tarragona i oferim el nostre es-

pai com una part més de la ciu-

tat on desenvolupar activitats

en benefici de la ciutadania.

D’altra banda, treballarem en

diverses obres per adaptar les

nostres instal·lacions a les ne-

cessitats dels vaixells de grans

dimensions, ja que és el sector

en el qual tenim més demanda.

També estem desenvolupant

una gran inversió en publicitat i

màrqueting per donar a conèi-

xer les nostres instal·lacions

dins del sector dels grans vai-

xells d’esbarjo.

Per això tenim presència a una

quinzena d’esdeveniments a

nivell mundial aquest 2013,

com poden ser a Mònaco, Flo-

rida, Dubai, Moscou, etc.

En el marc actual, l’empresa

ha notat els greuges de la cri-

si econòmica que estem vi-

vint? Evidentment ho notem,

ningú no n’és aliè, tot i així, tre-

ballem amb il·lusió per tal de

millorar i contribuir, en la me-

sura de les nostres possibili-

tats, a superar aquesta situa-

ció. D’altra banda, tenim la

sort de treballar en una gran

instal·lació ubicada en un en-

torn immillorable i amb el re-

colzament d’una gran empresa

al darrere.

Quin és el perfil del client de

Port Tarraco? Els nostres

clients són vaixells d’esbarjo

principalment amb bandera

estrangera, els més grans a dia

d’avui provenen de països d’O-

rient Mitjà, com poden ser Qa-

tar o els Emirats Àrabs Units.

També tenim clients de pro-

cedència de Rússia i països de

la seva influència.

Quina és la relació amb l’Au-

toritat Portuària i amb el ba-

rri del Serrallo? La relació és

excel·lent, immillorable.

Mantenim una estreta col·labo-

ració amb l’Autoritat Portuària,

de qui en som concessionaris.

Hi treballem en el dia a dia i

hem constatat que són una or-

ganització molt dinàmica i

competent que gestiona un

dels ports més importants de

la península, al mateix temps

que ens són molt propers.

Amb el barri del Serrallo, del

qual ens en sentim part, també

hi mantenim molt bones rela-

cions, al mateix temps que

gaudim dels seus espais i som

usuaris del seu sector comer-

cial i de restauració.

Quin creu que és el principal

encant del barri? Personal-

ment, la seva empremta de ba-

rri pescador, de segles de tra-

dició marinera, com a tants

d’altres pobles de la costa ca-

talana. El meu avi era pescador

en un petit poble de la Costa

Brava, i jo mateix visc en un pe-

tit poble de pescadors.

I què creu que hauria de mi-

llorar o canviar en un futur?

Crec que el sector pesquer en

general, i com a motor princi-

pal del barri, ha de trobar la

manera d’adaptar-se a la nova

realitat i al moment que vivim

per avançar i seguir sent motor

al Serrallo.

Ara fa un any i mig, des del mes de juliol del 2011, QD Marina Tarragona es va fer càrrec dela concessió portuària de les instal·lacions de Port Tarraco. Les seves instal·lacions ofereixenamarrament per a embarcacions d’esbarjo

Marc CollsMànager de Port Tarraco


30 I VIU Tarragona

Quins són els orígens de La

Puda? Tota la meva família

eren pescadors i, en aquella

època, aquí hi havia poc peix,

pel que moltes temporades ha-

vien d’anar-se’n a Mallorca i

això suposava passar moltes

temporades fora. Per motius

de l’època, un tiet de la família

va emigrar a Mèxic, allí va fer

diners i al tornar va muntar el

restaurant amb els seus ger-

mans. D’aquesta manera va

garantir un negoci de la família

al barri on vivien.

Què hi trobem, al restaurant?

Sobretot peix, peix d’aquí.

Com heu vist canviar el barri

durant aquests anys? D’un

barri purament pescador a un

La Puda, amb 50 anys d’història, és un delsrestaurants més antics del barri. És unnegoci familiar que ha passat de pares a fills

RamonLlambrichEncarregat delrestaurant La Puda

barri amb un Passeig Marítim

on ve molta gent a passejar-

hi...abans era un barri brut i de-

sordenat, i ara està molt més

polit i endreçat. Quan va co-

mençar La Puda al barri només

hi havia un parell o 3 de restau-

rants. Actualment n’hi ha molts

més, però això ens enriqueix a

tots els qui ens dediquem a la

restauració, és bo per a nosal-

tres, ja que propicia que molta

gent vingui al barri a menjar.

I com ha canviat La Puda, en

aquests anys? Abans el res-

taurant era més bar, bar de

pescadors que s’adaptava to-

talment als seus horaris. Obria

a les 5 del matí i venia princi-

palment pa, patates i ceba, ja

que les barques sortien de ma-

tinada a pescar. La Puda també

servia molts esmorzars...ara

diríem que és més restaurant.

És a dir, també es serveixen es-

morzars però, sobretot, dinars i

sopars.

Què és el que més us agrada

del barri? L’ambient de poble i

la relació amb la gent, els qui

som d’aquí de tota la vida ens

coneixem tots.

Algú que ve al Serrallo no pot

marxar sense... Fer un passeig

per Voramar.

EL SERRALLO CIUTAT



L’Onada té uns 15 anys de vi-

da aproximadament. Com és

que van decidir instal·lar-se al

Serrallo? Bé, els meus avis ja

tenien un bar restaurant al Se-

rrallo als anys seixanta que

més tard va tancar, així que la

meva família mai hem marxat

del barri. L’any 1997 vam deci-

dir obrir el restaurant l’Onada a

primera línia de mar al costat

de l’església.

Què hi podem menjar, a L’O-

nada? Principalment, peix i

marisc de Tarragona, tot tipus

d’arrossos, una àmplia selecció

de plats a la carta i tapes mari-

neres... bàsicament, cuina me-

diterrània i de mercat.

L’Onada va guanyar la forqui-

lla d’or de la 4a edició del “Ta-

rragona de tapes”. Què va sig-

nificar aquesta distinció? La

distinció ens va suposar molta

alegria, ja que havíem treballat

fort i es tractava d’un plat úni-

cament elaborat per nosaltres,

així que el fet que a la gent li

agradés ens va fer molt con-

tents.

Com heu vist canviar el barri

durant els anys que fa que

sou aquí? En aquests 15 anys

el barri ha canviat molt, sobre-

tot, el que és la primera línia de

mar. Al meu parer, pel que fa a

la part interior del barri es va

perdre l’oportunitat de fer-la

més atractiva a les darreres

obres que s’hi van dur a terme.

Així doncs, què creieu que

hauria de millorar? Si ens fi-

xem amb els carrers de l’inte-

rior del barri, no hi ha hagut un

canvi significatiu.

El Serrallo té essència de poble

i a la part interior s’hauria de

fer-hi tot el que es fa als pobles

mariners, és a dir, no només

procurar que la primera línia de

mar sigui atractiva, sinó que tot

el seu conjunt sigui bonic.

Això faria que la gent s’hi pas-

segés més. També crec que al

barri li falten comerços per

equilibrar l’oferta. Al Serrallo hi

ha les típiques botigues d’a-

bastiment, però hi falta diversi-

ficació. Ara bé, no crec que això

passi si l’entorn no es fa més

atractiu.

D’altra banda, a nivell de co-

merciant cal trobar una solució

perquè la gent pugui comprar

còmodament i aparcar sense

problemes.

Bàsicament, penso que la gent

que baixa al Serrallo ho fa atre-

ta principalment pels restau-

rants.

Què és el que més us agrada

del barri?Jo sóc un nostàlgic

del barri perquè he nascut aquí

i m’agrada tot. Sobretot, la per-

sonalitat de la gent que tenim

“aquí baix”.

L’Onada va guanyar la forquilla d’or a la darrera edició del Tarragona dTapes. És unrestaurant on hi podem menjar principalment, peix i marisc de Tarragona. Albert Mañé vanéixer al barri i li agrada la personalitat dels seus veïns i veïnes

Albert Mañé,Propietari del restaurant L’Onada

EL SERRALLO CIUTAT


EL SERRALLO CIUTAT

Actualment, quants establi-

ments formen part de l’Asso-

ciació de Restaurants i Co-

merciants del Serrallo? Tren-

ta-cinc, els quals representen

el 80% dels establiments del

barri. Tot i això, en els bons

moments del marc econòmic

n’havien estat 45.

A què es dedica, l’Associació?

És un organisme que promo-

ciona els establiments de res-

tauració i comerç del barri i

que organitza esdeveniments

com ara les “Jornades del Ro-

mesco”, les “Jornades del peix

blau” i el “Serrallo ve de gust”.

Aquests s’organitzen conjunta-

ment amb el patrocini de l’Au-

toritat Portuària, Ajuntament,

Diputació i altres organismes, i

hi col·laboren l’Associació de

Veïns del barri, la Confraria de

Pescadors i d’altres entitats del

Serrallo.

També representem el barri

davant dels organismes i enti-

tats. Per exemple, per Santa

Tecla, vam aconseguir que

s’organitzessin activitats de les

festes al barri: “Santa Tecla al

Serrallo”.

De quina activitat organitza-

da des de l’Associació es sent

més orgullós? De les Jornades

del Romesco. Les vam crear

del no-res i tenen molt de futur.

Algú que vingui al Serrallo no

pot marxar sense... Menjar en

un restaurant del barri ni veure

la subhasta de peix,

Ha estat durant 3 anys president del’Associació fins que al novembre passat vadeixar el càrrec

Matías LeandroAntic president del’Associació ARCS



Foto

s en

bla

nc i

negr

e ce

dide

s pe

r: R

osa

Sans

EL SERRALLO CIUTAT

El Serrallo és un barri mariner

que ha canviat molt al llarg dels

darrers anys. S’hi han dut a

terme importants projectes: la

inauguració del Moll de Costa,

l ’arranjament de la façana

marítima i dels carrers, el canvi

de clavegueram, el soterrat del

cablejat elèctric..., que han

canviat la vida al barri i l’han

obert a la resta de la ciutat.

Els seus veïns i veïnes i la gent

que hi treballa se senten orgul-

losos del seu passeig marítim i

de la seva gastronomia, i coin-

cideixen en afirmar que la vida

al Serrallo -per als qui hi han

viscut tota la vida- és la vida

d’un poble on tothom es

coneix.

El Serrallo


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA


TeatreTarragona

arragona ha incorporat

un nou espai per a la cul-

tura i els seus ciutadans

al seu mapa d’equipaments

culturals. El nou teatre se su-

ma els dos espais escènics pú-

blics: el Teatre Metropol i el Te-

atre Auditori Camp de Mart. El

Teatre Tarragona ofereix un

nou ventall de possibilitats al

projecte cultural, escènic i mu-

sical de la ciutat, sobretot pel

que fa a la programació estable

de les temporades de tardor,

hivern i primavera.

El teatre, que s’ha convertit en

el recinte teatral més gran de

la ciutat, compta amb platea i

amfiteatre, un escenari de 220

metres quadrats i té aforament

per a gairebé 700 localitats

(698). Va ser construït l’any

1924, i després de vàries eta-

pes i vicissituds, uns anys en

desús i 4 d’obres, va tornar a

obrir les portes a la ciutat el

mes passat. Es tracta d’un edi-

fici de nova planta obra de l’ar-

quitecte tarragoní Xavier Cli-

ment situat al capdamunt de la

Rambla Nova. La sala compta

amb un volum i acústica ajus-

tats al teatre de paraula.

L’ús principal de l’edifici és el

de la producció i exhibició pú-

blica d’espectacles de tots els

gèneres en format frontal a

més d’altres activitats comple-

mentàries com ara concerts,

projeccions, presentacions i

xerrades. Al gran vestíbul s’hi

oferirà informació cultural,

venda d’entrades, bar i també

s’hi podran realitzar exposi-

cions, xerrades, fòrums i es-

pectacles i concerts de format

petit.

Amb la inauguració del Teatre

es va cloure de manera oficial

l’any en el qual Tarragona ha

estat Capital de la Cultura Ca-

talana. La cloenda de la Capi-

talitat va tenir lloc durant el de-

senvolupament de l’espectacle

inaugural del Teatre Tarragona,

una representació 100% tarra-

gonina sota la direcció artística

de Sergi Guasch.


El nou equipamentcultural per alsciutadansEl Teatre va aixecar el teló al desembre. És el3r teatre de la ciutat i, amb ell, Tarragonamillora el parc d’equipaments culturals

T

TEATRE CULTURA


Gener-Febrer 2013

TEATRE CULTURA

Un nou espai per a la cultura

Els dos espais - el Teatre Tarra-

gona i el Metropol- es comple-

mentaran i coordinaran per

continuar treballant al voltant

de quatre grans eixos: l’exhibi-

ció; la dinamització; l’educació

i la formació.

ATarragona es planteja un únic

programa cultural desenvolu-

pat en aquests dos espais dife-

rents i, en funció de les neces-

sitats dels espectacles,

aquests es fan a un teatre o a

l’altre. El Teatre Camp de Mart

continua centrant la seva acti-

vitat durant els mesos d’estiu.

Amb la incorporació del nou

Teatre Tarragona, la ciutat arri-

ba – tenint en compte l’afora-

ment dels tres teatres públics

– a la xifra de les 3.000 locali-

tats. Un cop inaugurat, el Tea-

tre ha ofert jornades de portes

obertes i visites per tal que tot-

hom pugui conèixer-lo. Les jor-

nades es van celebrar el de-

sembre, i per fer les visites es

pot sol·licitar informació a:

[email protected].

El Teatre Tarragona i el Teatre Metropol són a partir d’ara dos espais diferents per a unprojecte compartit. A la ciutat es planteja un únic programa cultural desenvolupat enaquests dos teatres en funció de les necessitats dels espectacles

La regidora de Cultura de l’A-

juntament de Tarragona, Car-

me Crespo, considera que la

ciutat guanya amb el Teatre Ta-

rragona, un equipament per a

la cultura fet per i per a la ciu-

tat. Crespo afirma que la inau-

guració del nou teatre, junta-

ment amb les sales privades i

resta d’equipaments culturals,

ha contribuït a que la ciutat

ocupés el lloc que ja li pertoca-

va dins el món de la cultura ca-

talana.

Segons la regidora, l’objectiu

és que els ciutadans siguin els

principals protagonistes d’a-

quest nou equipament cultural,

un teatre al servei de la ciuta-

dania que pensa en les genera-

cions joves i on tothom hi té el

seu paper.

Carme Crespo subratlla que el

Teatre Tarragona, juntament

amb d’altres projectes cultu-

rals, ha omplert un buit llarga-

ment esperat d’equipaments

culturals de la ciutat.

Gràcies al nou teatre, la ciutat

de Tarragona pot oferir més

servei i un equip escènic per

acollir espectacles de gran for-

mat a més a més d’un equip

tècnic polivalent.

Crespo: “La ciutat hi guanya”Per a la segona Tinenta d’Alcalde de Cultura,Patrimoni i Festes, els ciutadans són els principalsprotagonistes del nou equipament cultural


MÚSICA CULTURA

Nou disc delsBongo Botrako

l mes de novembre va

sortir el vostre 2n disc

al carrer, “Revoltosa”.

Per què aquest nom i què hi

trobem? És un disc diferent,

hem canviat una mica tot i se-

guir mantenint l’essència. “Re-

voltosa” és una crida a la revol-

ta personal, a lluitar pel que ca-

dascú creu. Aquesta “crida” és

un fil conductor de totes les

cançons, una línia que trobem

a tot el disc que reflecteix la si-

tuació actual que estem vivint.

Quin paper social creus que

té la música en els moments

actuals? Fonamental. De fet,

no em podria imaginar un disc

on no hi hagués reflectit el meu

punt de vista. Em sorprèn (tot i

que ho respecto) que a la músi-

ca més propera, a Catalunya,

no hi trobem aquest sentiment

de neguit i “d’emprenyament”.

Jo no seria capaç de fer-ho d’u-

na altra manera. Si no ho fes,

sentiria com si em mentís a mi

mateix.

La gira d’aquest nou disc us

ha portat a Barcelona, Ma-

drid, Bilbao... per què heu es-

collit aquestes ciutats? Teniu

la intenció d’ampliar fronte-

res? La presentació oficial va

ser a Barcelona perquè és l’epi-

centre del moviment musical i

cultural que tenim més a prop.

De Barcelona, juntament amb

Madrid i Bilbao, en tenim una

experiència molt bona. La nos-

tra intenció és presentar el nou

disc a la península i més enllà,

sortir fora. El 2012 vam estar a

França, Itàlia, Bèlgica i Holan-

da, va anar molt bé i esperem

repetir-hi i seguir ampliant

fronteres. M’agradaria desta-

car que l’experiència amb la

gent d’aquests països va ser

boníssima malgrat el llenguat-

ge, tot i que als concerts inten-

to dirigir-me amb la llengua del

país on ens trobem tant com

em sigui possible. De fet, ens

sentim sorpresos de com arri-

ba el missatge a la gent i de la

intensitat amb el que el reben.

Us agradaria fer “les Amèri-

ques”? Sí, ens encantaria. I a

nivell personal em fa molta

il·lusió anar a Sud-Amèrica,

“Revoltosa” és el nou treball de la bandaEl disc del grup tarragoní, editat pel segell Kasba Music, està produït per Amparo Sánchez icompta amb la col·laboració, entre d’altres, de Canteca de Macao, Joan Garriga (La TrobaKung – Fú), el cantant Benjammin o el trompetista Jose Alberto Varona

A

” Fotografia cedida perNoemi Elias



però no podem córrer. El repte

és difícil, així que hem d’espe-

rar l’oportunitat. Actualment

amb els països llatinoameri-

cans hi ha molta connexió, per

la qüestió cultural, la llengua...

tenim ganes d’anar-hi i conèi-

xer-los.

Quin és el vostre públic més

fidel? El nostre públic més fi-

del és el de casa, el de Catalun-

ya. També tenim un públic molt

fidel al País Basc, de fet, des-

prés de Catalunya és el lloc on

més hem tocat. Estem al·luci-

nant de la rebuda tan calorosa

que hem rebut a tot arreu. L’es-

tiu passat, comptàvem l’a-

fluència de públic de desenes

de milers en desenes de mi-

lers... però, de fet, som cons-

cients que no hi ha res que cai-

gui del cel. Ara ja fa uns anys

que estem als escenaris...

Qui són Bongo Botrako? Com

i quan va néixer el projecte?

Doncs va ser fa ara uns 4 anys

d’una manera molt modesta,

aquí a Tarragona. Vam co-

mençar un grup d’amics d’en-

tre Tarragona i Reus a tocar en

concerts, centres socials, bar

petits... i, de fet, tot va anar

molt ràpid. Vam començar a

distribuir la maqueta de mane-

ra gratuïta a través de la xar-

xa... i això ens va obrir moltes

portes. No ens ho haguéssim

imaginat mai, però estem gau-

dint moltíssim. I esperem que

això duri molts anys. Ens sen-

tim molt a gust al món de la

música i sentim que tenim

moltes coses a dir.

El paper d’Internet, les noves

tecnologies, aplicacions per a

la telefonia mòbil... tot això us

ha beneficiat o perjudicat? Si

se’n fa un bon ús, he de re-

conèixer que a nosaltres ens ha

ajudat molt, fins i tot ens ha be-

neficiat. Gràcies a Internet hem

arribat a molts llocs o a indrets

que potser ens haguessin tar-

dat molt més a conèixer, ja que

hem arribat a països on els

nostres discos encara no s’han

distribuït, com ara alguns paï-

sos europeus o llatinoameri-

cans. Ara, amb el segon disc,

tindrem distribució física a paï-

sos que fins ara no n’ havíem

tingut, per exemple. I totes les

noves tecnologies i aplicacions

fan que la relació amb el públic

sigui més càlida.

Amb tot això no estic alabant el

fet que es venguin menys dis-

cos, però sí que reconec que és

una situació normal que no po-

dem evitar. Tampoc no sé,

però, en quina mesura tot això

fa que la gent no compri el

disc, perquè hi ha persones

que se’l descarreguen i des-

prés potser se’l compren o de-

cideixen venir al nostre con-

cert, i això també és bo.

No us agrada que us etique-

tin, però com definiu el vostre

estil? És difícil, de fet barre-

gem sense pietat totes les in-

fluències que tenim. Hi ha qui

ens diu que seguim un estil que

ha sorgit i que s’anomena

“punkparranda” que barreja el

sentiment de compromís so-

cial, de revolta i de remoguda

de consciència amb l’esperit

festiu i alegre. El nou disc par-

teix molt del reggae d’una ma-

nera “impurista”, però de fet

cada cançó ens pot suggerir

moltes influències. Sincera-

ment, de moment encara no

hem trobat cap estil amb el

que ens sentim identificats.

En quina mesura influeix Ta-

rragona en les vostres

cançons? Tarragona és casa

nostra i això es nota. Sempre

diem d’on venim i això no s’ha

de perdre. La ciutat de Tarrago-

na ens ha donat suport, caliu, i

sempre busquem tornar a ca-

sa. De fet, hi toquem un parell

de vegades l’any. En moltes de

les nostres cançons hi ha re-

ferències a Tarragona (a la

plaça de l’alegria), que és on

vam començar a tenir les nos-

tres primeres experiències

com a grup. Tarragona, encara

que no sigui d’una manera ex-

plícita, sempre hi és.

Aquest nou disc inclou una

cançó en català, “Lluna”. Tení-

eu pendent cantar en català?

De fet la cançó va sortir d’una

manera natural. Sóc de mare

manxega i pare català, i he vis-

cut sempre amb naturalitat les

dues llengües. El procés de

creació ha de ser lliure i no

hauria de respondre a altres

coses. De fet, és possible que

surti un disc tot en català...

Us molesta que us coneguin

com “els del chipiron”? No

ens molesta, de fet és com-

prensible. El fet que ens cone-

guin com “els del chipiron”, ha

estat moltes vegades una por-

ta d’entrada per conèixer el

grup i els nostres missatges.

“Revoltosa”, el noudisc, és una crida ala revolta personal, a

lluitar pel quecadascú creu

Foto

graf

iace

dida

perN

oem

iElia

s

MÚSICACULTURA



NOTÍCIES CULTURA

La Sala Trono ofereix una pro-

gramació d’hivern de qualitat

coincidint amb el seu 10è ani-

versari. Entre aquestes s’hi

troben “El Don de las Sirenas”,

de Pere Riera; “Inhumans”, di-

rigit per Teresa Urroz; “El ár-

bol de la ciencia”, dirigit per

Txell Roda; o “Laura a la ciutat

dels sants” de Miquel Llor.

Tot i que el 2012 va ser un any

complicat per a la Sala,

aquesta va incrementar els

seus espectadors en un 40%

(un total de 4.814 persones

van assistir als espectacles).

Ara mateix però, la Sala es

troba davant d’un panorama

incert, ja que pel 2013 encara

no s’ha signat cap conveni i

no se sap si es comptarà amb

subvencions públiques.

10è aniversari SALA TRONOLa programació d’hivern de la Sala inclou deuobres de teatre durant gener, febrer i març

La Fundació ha iniciat la pro-

gramació d’hivern que consta

de gairebé una trentena d’ac-

tivitats entre les quals hi tro-

bem: cicles infantils, música

clàssica i actual, cinema en

versió original i documentals.

D’entre les activitats que es

duran a terme els pròxims

tres mesos, destaca com a

novetat el Festival De Prop, en

el qual es presentaran pro-

postes representatives del ta-

lent musical de l’escena ac-

tual i que ha estat molt ben

acollit a Barcelona. Encetarà

el cicle el músic, compositor i

productor barceloní, Pau Vall-

vé amb la presentació del seu

2n disc, “De bosc”. Durant el

mes s’han iniciat les noves

temporades de cicles ja con-

solidats com el cicle de músi-

ca “Clàssica a l’Auditori”, La

programació incorpora tam-

bé la continuïtat d’activitats

acollides amb gran èxit: el ci-

cle d’espectacles infantils

“Matins en Família”, el cicle de

cinema en versió original

“Versió Original a l’Auditori” o

“El documental del mes”.

Fundació Caixa TarragonaPrograma una trentena d’activitats culturals per al’hivern adreçades a tot tipus de públic

Organitzada per Òmnium Cul-

tural, l’Ajuntament i la Diputa-

ció de Tarragona, la Nit de

Santa Llúcia va arribar a la se-

va 62a edició amb Tarragona

com a ciutat acollidora.

La Nit de Santa Llúcia és una

vetllada literària i artística que

esdevé la Festa de les Lletres

Catalanes. De caràcter itine-

rant i tradicionalment cele-

brada pels volts de Santa Llú-

cia, aquesta vegada va cele-

brar-se el dia 14 de desembre

al nou Teatre Tarragona.

En el transcurs de l’ acte es

van lliurar, entre d’altres, els

premis Sant Jordi de novel·la,

que va ser per a Màrius Serra

amb “Plans de futur”; el pre-

mi Carles Riba de poesia per

a Francesc Garriga amb “Tor-

nar és lluny”; el Premi Mercè

Rodoreda de contes i narra-

cions per a Tina Vallès amb

“El parèntesi més llarg” i el

Premi de Comunicació al pro-

grama El Món a RAC1.

62a Nit de Santa LlúciaLa Nit de Santa Llúcia, la Festivitat dedicada a lesLletres Catalanes, es va celebrar a Tarragona

La Cooperativa Obrera va

inaugurar la Sala d’exposi-

cions amb l’exposició de pin-

tures a l’oli “ORIGENS” de Ro-

sario J. Sánchez. L’acte es va

realitzar al Teatre el Magat-

zem coincidint amb la 1a acti-

vitat programada “Quatre po-

etes per superar la crisi :

March, Baudelaire, Eliot i Fe-

rrater”, a càrrec de l’escriptor

Adam Manyé, que va iniciar la

programació d’ “El magatzem

de les lletres”. La sala, un es-

pai obert per donar cabuda a

artistes novells o d’altres amb

una dilatada experiència pro-

fessional, disposa d’una pro-

gramació estable dividida en

tres cicles. Tardor-Nadal, hi-

vern i primavera i sala d’expo-

sicions. A l’Aula d’arts escèni-

ques de la COT s’hi realitzen

diferents tal lers i cursos

anuals. A la Sala també hi ha

diferents entitats allotjades

que funcionen de manera in-

dependent.

Sala d’exposicions de la COTAl novembre la COT va inaugurar la sala i va donarel tret de sortida a la programació


Olga Xirinacs

Per Magi Sunyer

Seria un acte de justícia pro-

moure, amb criteris serio-

sos, una revisió a fons de l’o-

bra literària d’Olga Xirinacs.

Convindria que una sèrie

d’estudiosos qualificats s’o-

cupessin de manera mo-

nogràfica de la seva obra,

l ’ordenessin per centres

d’interès i fessin ressaltar

tot allò que, com és natural,

es presenta desordenat en

un corpus extens i variat pu-

blicat durant molts anys. Ja

en fa uns quants que em

vaig fixar, per a l’elaboració

d’una molt peculiar ruta li-

terària, en la part de les se-

ves narracions relacionades

amb la por, el terror i els es-

deveniments extraordinaris i

crec que l’abundància i l’in-

terès dels materials, aïllats

del conjunt de l’obra de l’es-

criptora, va sorprendre més

d’una persona. El que en

aquella ocasió es va fer per

a un dels elements de narra-

tiva, s’hauria d’estendre als

altres, i a la poesia, que ara

tenim reunida en un gruixut

volum, ja desbordat per

nous lliuraments. Si l’exerci-

ci d’ordenació i de subratllat

és necessari per a qualsevol

escriptor, encara ho és més

per als d’expressió i publica-

ció abundant. Es tracta de

presentar al lector una obra

d’una manera més lògica

que no pas com la rep en la

successió de novetats edito-

rials, podríem dir que es

tracta de mostrar l’estructu-

ra interna del pensament i

de les emocions de l’escrip-

tora, les seves obsessions,

els seus interessos més im-

mediats i més íntims... sem-

pre com es manifesten en la

literatura, és clar. Semblava

que enguany hauríem pogut

atendre aquesta urgència,

però no ha estat possible. La

tan esmentada crisi, que so-

vint serveix d’excusa per es-

corxar projectes consolidats

de cost mínim mentre en

mantenen despeses molt

més quantioses, de caràcter

frívol i que no proporcionen

guanys de cap mena per a la

ciutat o el país que les assu-

meix, ha liquidat les jorna-

des anuals dedicades als es-

criptors del Camp, just quan

preparàvem sessions sobre

l’obra d’Olga Xirinacs. Ara

que tant es parla d’estructu-

res d’Estat, potser no es té

en compte que una de les

vertebrals és la cultural i,

dintre de la cultural, la cons-

trucció d’una tradició literà-

ria ben afermada. Olga Xiri-

nacs ha dedicat articles,

cartes, discursos i novel·les

a la queixa —de vegades a la

denúncia— de no rebre un

tracte adequat la vàlua i les

dimensions de la seva obra.

No és aquest l’espai ade-

quat per valorar aquesta

qüestió, però sí que sembla

excessiu que una escriptora

guardonada amb els millors

premis de la nostra literatu-

ra no hagi estat estudiada.

És evident que som davant

d’uns estalvis que fan malbé

les estovalles. Hauria resul-

tat adequat en el marc de la

celebració a la ciutat de la

Nit de Santa Llúcia. Recor-

dem que Olga Xirinacs ha

guanyat els premis més

prestigiosos i que va ser pre-

sidenta d’Òmnium Cultural.

Magí Sunyer dedica un article a l’escriptora tarragonina.Sunyer és escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalanai professor titular de literatura catalana de la URV

S’hauria depromoure unarevisió a fons del’obra literària de

Xirinacs

El Serrallo, ahir i avuiEdició produïda i dissenyadapel Port de TarragonaHomenatge

a la història

del barri.

Plasma

l’ànima de

l’exposició

“El Serrallo,

ahir i avui”

que es va

presentar el desembre al Museu

del Port.

50 anys de JoventutsMusicals de TarragonaJoanBertranUn recorregut

exhaustiu per

tota la història

d’aquesta

entitat sense

ànim de lucre,

des dels seus

orígens fins

l’actualitat.

Ous ferrats i altrescontesEl llibre recull el

conte premiat

en el 15è premi

de narrativa

curta per

Internet Tinet

(Premis

Literaris Ciutat

de Tarragona

2011- 12) i una

selecció dels

millors relats que s’hi van

presentar.

Llibres sobreTarragona

Gatos RumberosFerran GerhardNovel·la de

gènere de ficció

de Gerhard,

vallenc

llicenciat en

Ciències de la

Informació per

la UAB que ha

treballat en

premsa, ràdio i

televisió.

LLIBRES CULTURA


Gener-Febrer 2013

TEATRE CULTURA

Un nou espai per a la cultura

Els dos espais - el Teatre Tarra-

gona i el Metropol- es comple-

mentaran i coordinaran per

continuar treballant al voltant

de quatre grans eixos: l’exhibi-

ció; la dinamització; l’educació

i la formació.

A Tarragona es planteja un únic

programa cultural desenvolu-

pat en aquests dos espais dife-

rents i, en funció de les neces-

sitats dels espectacles,

aquests es fan a un teatre o a

l’altre. El Teatre Camp de Mart

continua centrant la seva acti-

vitat durant els mesos d’estiu.

Amb la incorporació del nou

Teatre Tarragona, la ciutat arri-

ba – tenint en compte l’afora-

ment dels tres teatres públics

– a la xifra de les 3.000 locali-

tats. Un cop inaugurat, el Tea-

tre ha ofert jornades de portes

obertes i visites per tal que tot-

hom pugui conèixer-lo. Les jor-

nades es van celebrar el de-

sembre, i per fer les visites es

pot sol·licitar informació a:

[email protected].

El Teatre Tarragona i el Teatre Metropol són a partir d’ara dos espais diferents per a unprojecte compartit. A la ciutat es planteja un únic programa cultural desenvolupat enaquests dos teatres en funció de les necessitats dels espectacles

La regidora de Cultura de l’A-

juntament de Tarragona, Car-

me Crespo, considera que la

ciutat guanya amb el Teatre Ta-

rragona, un equipament per a

la cultura fet per i per a la ciu-

tat. Crespo afirma que la inau-

guració del nou teatre, junta-

ment amb les sales privades i

resta d’equipaments culturals,

ha contribuït a que la ciutat

ocupés el lloc que ja li pertoca-

va dins el món de la cultura ca-

talana.

Segons la regidora, l’objectiu

és que els ciutadans siguin els

principals protagonistes d’a-

quest nou equipament cultural,

un teatre al servei de la ciuta-

dania que pensa en les genera-

cions joves i on tothom hi té el

seu paper.

Carme Crespo subratlla que el

Teatre Tarragona, juntament

amb d’altres projectes cultu-

rals, ha omplert un buit llarga-

ment esperat d’equipaments

culturals de la ciutat.

Gràcies al nou teatre, la ciutat

de Tarragona pot oferir més

servei i un equip escènic per

acollir espectacles de gran for-

mat a més a més d’un equip

tècnic polivalent.

Crespo: “La ciutat hi guanya”Per a la segona Tinenta d’Alcalde de Cultura,Patrimoni i Festes, els ciutadans són els principalsprotagonistes del nou equipament cultural


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Emprendre en tempsdifícilsL’emprenedoria com a sortida de la crisi


EMPRENEDORIA EMPRESA

Amb l’entrada del nou any, neix

una nova secció dedicada a l’e-

conomia i l’empresa de la ciu-

tat de Tarragona. Unes pàgines

per parlar de tot allò que té a

veure amb l’activitat econòmi-

ca de la ciutat, centrada princi-

palment en el teixit empresarial

en general i en les empreses en

particular.

Encetem aquesta nova secció

parlant d’emprenedoria, i és

que malgrat la crisi i la compli-

cada situació econòmica, hi ha

qui decideix arriscar-se i apos-

tar per endegar el seu projecte.

Es tracta de persones que en

temps de crisi aposten per

crear el seu propi negoci.

Sembla que la inseguretat del

món laboral anima a moltes

persones a emprendre el seu

somni o el seu projecte, ja sigui

gent que es troba a l’atur o

gent que decideix fer un canvi

de feina i ampliar horitzons.

En aquest marc, a finals de l’a-

ny passat va néixer “Tarragona

Impulsa”, el nou servei de l’A-

juntament de Tarragona que

s’adreça a treballadors i treba-

lladores que vulguin millorar la

seva qualificació professional,

tant si estan a l’atur com si tre-

ballen, com a persones empre-

nedores que vulguin crear la

seva empresa o a empreses

que estan en fase de consolida-

ció o ja consolidades.

A Viu Tarragona en parlem amb

una entrevista a Javier Villa-

mayor, Tinent d’Alcalde de Tre-

ball, Activitat Econòmica i Jo-

ventut.

Finalment entrevistem a una

jove emprenedora, que a finals

de l’any passat va inaugurar el

seu propi estudi de fotografia i

disseny al carrer Unió de Tarra-

gona, Iolanda Domènech.


Malgrat la complicada situació econòmica, hi ha qui decideix arriscar-se i iniciar un nouprojecte. Es tracta de gent que aposta per crear el seu propi negoci, ja sigui perquè s’està al’atur o per ampliar horitzons dins el món laboral

©.s

hock

-Fot

olia

.com


50 I VIU Tarragona

NOTÍCIES EMPRESA

Tarragona ImpulsaEl nou servei de l’Ajuntament neix a partir de la unió del Servei Municipal d’Ocupació i el Viverd’empreses amb l’objectiu de desenvolupar tots els programes relacionats amb lespolítiques actives d’ocupació, la creació d’empreses i la dinamització del teixit empresarial

Javier Villamayor,Tinent d’Alcalde de Treball, Activació Econòmica i Joventut

El mes de novembre passat es

va presentar aquest servei, la

seu del qual es troba en unes

noves instal·lacions a l’Espai

Tabacalera.

Els serveis de Tarragona Impul-

sa s’adrecen a treballadors i

treballadores que vulguin mi-

llorar la seva qualificació pro-

fessional – tant si estan a l’atur

com si treballen -; a persones

emprenedores que vulguin

crear la seva empresa o a em-

preses en fase de consolidació

o ja consolidades.

A l’espai Tarragona Impulsa hi

ha serveis més personalitzats i

adaptats a les noves tendèn-

cies i a les necessitats dels tre-

balladors i treballadores i de

les persones emprenedores,

A les instal·lacions s’hi troba la

borsa de treball -on l’usuari pot

utilitzar els materials que es

posen a la seva disposició i re-

bre el suport dels tècnics d’o-

rientació -; un espai dedicat a

l’empresa – on es dóna servei

d’assessorament a l’emprene-

dor i a l’empresa i on es gestio-

nen projectes per a emprene-

dors i s’imparteix formació re-

lacionada amb l’empresa i

l’emprenedoria-; aules de for-

mació; espais per a emprene-

dors com ara despatxos o es-

pai coworking.

Tarragona Impulsa també dis-

posa d’instal·lacions al Viver

d’Empreses Pau Delclòs amb

despatxos i sales de reunions a

la disposició de les empreses

de nova creació.

Es tracta d’un servei de lloguer

d’espais amb preus públics per

facilitar la implantació de no-

ves empreses. Tarragona Im-

pulsa també ofereix a la ciuta-

dania un nou web on s’hi troba

tota la informació dels seus

serveis: www.tarragonaimpul-

sa.tarragona.cat.

Com neix Tarragona Impulsa?

Tenint en compte el context

econòmic i social actual, amb

una taxa d’atur que supera

qualsevol previsió i un alt índex

de tancament d’empreses,

crec que la potenciació de ser-

veis com els que ofereix Tarra-

gona Impulsa és més necessà-

ria que mai. Des de l’ inici de la

legislatura, el consistori ha

mantingut el seu compromís

de vetllar per l’ocupació, la re-

activació econòmica i generar

nous llocs de feina a la ciutat.

És un projecte liderat única-

ment per l’Ajuntament de la

ciutat? Des del consistori cre-

iem que els governs locals te-

nim el compromís d’actuar

d’intermediadors laborals de

totes les persones que no te-

nen feina, i també vetllar per-

què les empreses noves comp-

tin amb el suport de l’Ajunta-

ment. De totes maneres, és al-

guna cosa que no podem fer

sols, sinó que hem de treballar

conjuntament amb d’altres ad-

ministracions.

És un servei que s’ofereix úni-

cament als veïns i veïnes de

Tarragona? No, s’ofereix a tota

la gent del territori. Creiem en

la integració laboral en clau

territorial.

Tarragona Impulsa estrena

noves instal·lacions a l’Espai

Tabacalera. La nova seu ve

acompanyada de més nove-

tats? La nova seu representa

un avenç en serveis i instal·la-

cions. D’altra banda, estrenem

un nou website amb tota la in-

formació dels serveis de Tarra-

gona Impulsa estructurat en

diferents apartats segons les

necessitats dels usuaris: for-

mació, ocupació, empresa i

desenvolupament local. Una al-

tra novetat és la disposició d’a-

judar a les noves empreses a

consolidar-se, volem evitar que

l’empresa de nova creació mori

aviat...Volem que hi hagi nous

serveis durant els primers 2 o

3 anys de projecte empresarial

És un bon moment per fer-se

emprenedor/a? És una sortida

que pot ajudar a disminuir l’a-

tur juvenil de la nostra societat.

Som conscients que generar

llocs de treball és difícil, però

intentem ser el més a prop

possible d’empreses i no treba-

lladors. Normalment, el perfil

d’una persona emprenedora és

algú que acostuma a tenir l’a-

tur capitalitzat. El que fem nos-

altres és assessorar-lo i acom-

panyar-lo en funció de l’àmbit o

entorn del seu sector.

Quins són aquests serveis

d’assessorament i acompa-

nyament que s’ofereixen a les

persones emprenedores? Hi

ha un servei a nivell de grup

que s’ofereix a les persones

que volen constituir una em-

presa, i després hi ha un asses-

sorament individual que con-

sisteix en acompanyar una per-

sona des de l’ inici del seu pro-

jecte fins a la materialització.

L’acompanyem físicament a fer

alguns tràmits i, si compleix

una sèrie de característiques,

també li facilitem un espai al vi-

ver d’empreses (de fet, hem

abaratit les tarifes del viver en

un 27%).


MÀRQUETING EMPRESA

Benvinguts al territori del Màr-

queting! Aquest és el claim que

defineix aquesta emprenedora

agència de màrqueting i respon

perfectament a la seva àmplia

trajectòria.

Fundada el 2004 per José Ma-

rín compta amb l’experiència

acumulada en l’àmbit del màr-

queting i la publicitat dels seus

16 integrants (12 a Tarragona i

4 a Madrid).

Marketing Land ha sabut ex-

portar la seva filosofia de tre-

ball, creativitat i Know How

més enllà del seu territori i gua-

nyar-se la confiança de clients

com Nintendo, Pernod Ricard,

Ecoembes o Brockman’s gin.

Des que el 2006 inicià la col·la-

boració amb Nintendo, l’agèn-

cia tarragonina no ha parat de

créixer. Aquesta relació amb

Nintendo els ha portat a ser

responsables dels llançaments

promocionals de gairebé tots

els productes, consoles i jocs,

de la marca nipona a Espanya i

Portugal, incloent el de la nova

consola de sobretaulaWii U.

Segons Marketing Land no hi

ha una sola clau per aconsegu-

ir la confiança de clients de la

talla de Nintendo, però sí un

conjunt de variables que són

determinants. Més enllà de

I’estratègia, la creativitat i de

poder garantir-ne I’execució, el

més important és que cada

projecte assoleixi I’objectiu.

Els clients volen resultats, però

també servei i implicació per

part de l’agència.

Per aquests “apassionats del

Màrqueting” cadascun dels

projectes és un nou repte que

assumeixen com a propi, sense

perdre de vista els objectius.

Tant se val si es tracta d’una

campanya integral o d’una

part, si és per a una gran marca

comercial o per a un client lo-

cal. En qualsevol cas, cal tenir

una visió global de les diferents

disciplines del màrqueting i

cercar la integració de cada

proposta amb l’estratègia ge-

neral del client.

Aquesta manera de treballar,

basada en l’experiència dels

seus integrants, els ha portat a

guanyar concursos per a mar-

ques com Beefeater, Ron Ritual

de Havanna Club, la farmacèu-

tica Almirall o el gegant espa-

nyol del reciclatge Ecoembes.

Com a mostra, Marketing Land

ha creat les festes de degusta-

ció de Gin & Tonics de Beefea-

ter, coordinant, produint i ex-

ecutant-ne més de 400.

Són els responsables del llan-

çament a Espanya de la marca

premium Brockmans Gin o han

estat els encarregats, de la mà

de Grey Barcelona, de disseny-

ar i produir I'stand de la farma-

cèutica Almirall per a la presen-

tació europea a Viena del seu

nou medicament Eklira Genu-

air.

Amb la campanya ¿Dónde te lo

dejo? per a l’empresa Ecoem-

bes l’agència ha estat inclosa

en el prestigiós anuari “Estrate-

gias 2012 IPMARK”.

Però Marketing Land no només

treballa per a marques globals.

A nivell local ha desenvolupat

projectes per: Borges, Ticnova,

BASF, Parc Central, Yzaguirre,

Port Aventura, les botigues Ap-

ple Intecat de Tarragona i Reus

o més recentment ha estat l’es-

collida per a l’Ajuntament de

Tarragona per dur a terme la

campanya del Concurs de Cas-

tells, entre molts d'altres pro-

jectes.

L’agència de Tarragona, des de la seva ubicació local, ofereix serveis globals per a clients alterritori, a Espanya, a Portugal i, recentment, fins i tot a Àustria. Fundada el 2004, comptaamb l’experiència en màrqueting i publicitat dels seus 16 integrants

Marketing LandL’agència de màrqueting “glocal”

Ha estat l’agènciaescollida per dur aterme la campanyadel Concurs de

Castells

Marketing Land ésl’agència de

promocions deNintendo per

Espanya i Portugal


52 I VIU Tarragona

ENTREVISTA EMPRESA

l novembre vas inaugu-

rar l’estudi. Quin ba-

lanç en fas? Doncs te-

nint en compte els temps que

corren, no em puc queixar. Vaig

tenint feina i encàrrecs, i espe-

rem que poc a poc la gent em

conegui i encara pugui fer més

coses.

Com ha estat l’experiència

d’obrir el teu propi negoci en

temps difícils? Els inicis van

ser molt durs, però era cons-

cient que o ho tirava endavant

o, si tenia por de la situació

d’inseguretat i de crisi, potser

mai em decidiria ni trobaria el

moment. Tot i així, abans d’o-

brir l’estudi havia començat a

fer-ne promoció per diversos

barris de la ciutat i també a

través de les xarxes socials. Ai-

xò em va ajudar una mica, ja

que aquesta publicitat va facili-

tar que em sorgissin encàr-

recs, de manera que vaig po-

der inaugurar l’estudi ja amb

previsió d’algunes feines.

Avui dia, ser jove emprenedo-

ra t’obre més portes? Vaig

anar a assessorar-me al viver

d’empreses de la ciutat. Allí

vaig assistir a un curs per a jo-

ves emprenedors. Quan vaig fi-

nalitzar-lo vaig començar un

assessorament personalitzat

on em van ensenyar a fer i se-

guir un pla d’empresa. A banda

de tot això, no hagués pogut

realitzar el meu somni sinó ha-

gués estat amb molt d’esforç i

amb l’ajuda de la meva família.

Com va néixer la idea de tenir

el teu propi estudi? De fet, to-

ta la vida havia tingut present

que volia tenir el meu propi ne-

goci, era el meu somni. Profes-

sionalment, sempre m’havia

dedicat al disseny i a la fotogra-

fia a compte d’altri, fins que

vaig decidir que ja tocava fer-

ho per mi. Va ser l’estiu passat

quan vaig començar a plante-

jar-m’ho més seriosament i

vaig començar a moure els fils

del projecte. Una de les coses

que tenia més clares és que vo-

lia ubicar-me al centre.

A qui tingui la il·lusió de co-

mençar un projecte nou, quin

consell li donaries? Que inten-

ti tenir diners estalviats...els

moments que estem vivint són

complicats, però si creus en al-

guna cosa, la faràs realitat.

A quin tipus de fotografia et

dediques? A la fotografia pu-

blicitària, reportatge social i al

retrat infantil. Tot i que faig tot

tipus de fotografies, fa més

d’un any que em vaig comen-

çar a dedicar especialment a

fer fotografies artístiques als

nadons.

Quins serveis de disseny ofe-

reixes al teu estudi? Imatge

corporativa per a l’empresa:

anuncis per a campanyes pro-

mocionals; assessorament

gràfic i il·lustració d’estil pop i

vintage.

Professionalment, et dedi-

ques únicament a l’estudi?

No, també ho compagino amb

feines puntuals de fotògrafa i

de dissenyadora . És qüestió de

no desaprofitar oportunitats.

Qui deixaries que et fes una

fotografia? Russel James.


Nascuda a Ulldemolins fa 33 anys, viu a Tarragona des dels 20.A finals del mes de novembreva inaugurar el seu estudi de fotografia i disseny “Iolanda Domènech”al carrer Unió. L’estudiofereix serveis d’imatge corporativa, assessorament gràfic i il·lustració

Iolanda DomènechEmprenedora, dissenyadora i fotògrafa

A


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

La pràctica delTennis a Tarragona

a pràctica del tennis mo-

dern tal i com el conei-

xem avui es va originar al

Regne Unit a finals del segle

XIX. En un primer moment es

va fer popular entre les classes

altes dels països angloparlants

i es va estendre per tot el món

al segle XX.

A diferència de la majoria d'es-

ports, el tennis fou dels pri-

mers que permeté competir a

les dones. La primera competi-

ció en què prengueren part fou

el 1879 a Dublín.

Tot i que al principi es concebia

com un esport de classes, va

haver-hi un “boom” que va fer

que la “febre” del tennis s’ex-

pandís arreu de la geografia es-

panyola, i a Tarragona va arri-

bar a l’any 1908 a la finca de

Josep Maria Iglesias a prop de

la muntanyeta de lÓliva. En

aquesta finca però, s’hi jugaven

competicions amb públic molt

selecte que només hi podia ac-

cedir per rigorosa invitació.

Lány 1913 ja existia el primer

camp de tennis i estava situat

al camí de lÁrrabassada, da-

vant del cementiri dels Jans.

Fins llavors, el tennis encara

estava considerat com un es-

port aristocràtic, però l’any

1915 el tarragoní Lluis Bonet,

qui tenia una gran afició pels

esports, fa fundar el “Law Tenis

Club Tarragona” i va aconsegu-

ir que s’inauguressin dues pis-

tes al carrer Estanislau Figue-

res de la ciutat.

(FONT: Arxiu històric Club Ten-

nis Tarragona).

La secció d’esports d’aquest

número la dediquem al tennis i

alguns clubs de la ciutat on el

podem practicar - Club Tennis

Tarragona, Club Tennis Nàstic i

Tennis Park-.


Breu història d’aquest esport a la ciutat

L

El Tennis va arribar a Tarragona a principis del segle XX com un esport aristocràtic.Actualment, el Club Tennis Tarragona, el Club Tennis Nàstic i el Tennis Park són alguns delsclubs de la ciutat on podem practicar-lo


©ku

nath

-Fot

olia

.com


TENNIS ESPORTS

Club Tennis Tarragona

Les instal·lacions del Club Ten-

nis Tarragona, situades a cala

Romana, ofereixen 11 pistes de

terra batuda de tennis, 5 de pà-

del, gimnàs, piscina i bar-res-

taurant.

Els seus socis també poden

gaudir dels serveis de fisioterà-

pia, perruqueria, estètica, un

parc infantil i servei de guarde-

ria els mesos d’estiu.

Actualment el club compta

amb 1.900 socis, la majoria

dels quals són de la ciutat de

Tarragona. El perfil del soci del

club és principalment familiar.

El Club té l’Escola de Tennis

que actualment compta amb

300 alumnes i l’Escola de Pà-

del que en té 80. A l’Escola s’hi

pot començar des dels 4 anys i

s’hi fan tots els nivells - inicia-

ció, perfeccionament, competi-

ció i adults -.

Els socis també tenen la possi-

bilitat de fer classes particulars

i activitats dirigides (running).

L’Escola, d’altra banda, organit-

za activitats fora de l’àmbit pu-

rament esportiu com ara fes-

tes, excursions, etc. A l'estiu es

fan estades i campus de tennis

per a nens/es de 4 a 16 anys i,

al gimnàs, classes dirigides de

spinning, tonficació, ioga, etc.

El Club organitza campionats

socials i d’altres oberts. També

participa a campionats de Ca-

talunya i d’arreu de l’estat es-

panyol.

És un dels clubs més antics de la ciutat. Situat a la Cala Romana, compta amb 1.900 socis,la majoria dels quals són de Tarragona. El club ofereix 11 pistes de terra batuda de tennis i 5de pàdel i compta amb Escola d’ambdós esports


Gener-Febrer 2013

TENNIS ESPORTS

El Club Tennis Park, situat en-

mig de la platja llarga de Cala

Romana i Boscos, a 150m. de la

platja llarga, compta amb 4 pis-

tes de tennis, 7 de pàdel, 2

d’squash, gimnàs (amb sala de

fitness i aules d’activitats dirigi-

des), piscina exterior i cafeteria

-restaurant. El club té uns 700

socis (dels quals gairebé tots

es coneixen i més de la meitat

fan vida al club), la majoria de

Tarragona però també de po-

blacions properes.

Tennis Park té Escola de Tennis

i de Pàdel amb alumnes infan-

t i ls (a partir dels 4 anys) i

adults. A l’escola es poden fer

els nivells d’iniciació, perfeccio-

nament, tecnificació i competi-

ció. També s’ofereixen classes

particulars. El club organitza

campionats socials i participa

en campionats per equips pro-

vincials i d’àmbit català. També

participa en un torneig de ten-

nis escolar amb col·laboració

del Consell Esportiu del Tarra-

gonès.

Actualment Tennis Park dispo-

sa d’una lliga en la qual hi parti-

cipen 350 jugadors repartits en

14 categories.

A banda organitza activitats ex-

traordinàries com ara tornejos

-barbacoa i tornejos de tennis-

pàdel, en els quals es combina

el menjar amb l’esport; sorti-

des amb kayak des de la platja

llarga; classes de raquetball;

sortides en mountain bike pels

boscos de cala romana, etc.

Club TennisParkAl club esportiu Club Tennis Park s'hi podenpracticar tots els esports de raqueta en unentorn privilegiat.

A les instal·lacions del Club

Tennis Nàstic, també un dels

més antics de la ciutat, els

seus socis poden practicar-hi

tennis, pàdel, fer ús del gimnàs

i participar a activitats lúdiques

com ara pilates, ioga o country.

El club té uns 450 socis perquè

compta només un soci per fa-

mília, sinó es calcula que n’hi

ha al voltant dels 600.

L’Escola del Club té alumnes

des dels 4 fins als 18 anys i es-

cola d’Adults.

Els seus alumnes poden fer els

nivells de mini-tennis, iniciació,

pre-competició, perfecciona-

ment i competició individual i

per equips. L’Escola va iniciar

un nou projecte ara fa 2 anys

amb un nou director, Ricard

Mas, qui havia estat entrena-

dor de jugador s d’elit.

Entre d’altres coses, per prime-

ra vegada s’ha organitzat un ci-

cle de xerrades tècniques per a

aquest curs 2012-2013 a càr-

rec de nutricionistes, fisiòlegs i

psicòlegs esportius i està pre-

vist fer sortides a la muntanya

on pares i fills puguin practicar-

hi esports d’aventura plegats.

El Club Tennis Nàstic organitza

campionats socials i participa

a totes les competicions de la

província de Tarragona i d’ar-

reu de Catalunya.

D’altra banda, també organitza

estades d’estiu, festes a la pis-

cina de les instal·lacions, festes

en motiu del final de curs, cal-

çotades, “sopars a la fresca”,

entre molts altres.

Qui no sigui soci del club però

vulgui fer ús de les instal·la-

cions pot fer-ho, sempre i quan

es vagi com a convidat d’un al-

tre soci.

Club TennisNàsticL’Escola del Club va iniciar un nou projecteara fa 2 anys al capdavant del qual hi ha Ri-card Mas, el nou director


ENTREVISTA ESPORTS

David, quan vas començar a

jugar a tennis? Fa molts anys,

quan en tenia 4, i als 8 ja vaig

començar a competir. Els

meus pares eren aficionats i

venien aquí al club... he jugat

gairebé tota la meva vida.

Quantes hores entrenes al

dia? Entreno 6 hores al dia 5

dies a la setmana. L’entrena-

ment compagina la pràctica

del tennis amb entrenament fí-

sic.

T’agrada? Sí, de fet, si no t’a-

grada, et tornes boig, perquè

són tantes hores... al principi

comences per divertir-te, però

arriba un moment que ja co-

mences a plantejar-te un fu-

tur...

Segueixes alguna dieta espe-

cial? No, no segueixo cap dieta

en especial. Esmorzo cada dia

un entrepà i procuro menjar

molts hidrats de carboni, prin-

cipalment pasta i arròs. I porto

una vida sana.

Ho compagines amb feina o

estudis? Sí, estic estudiant pri-

mer d’Administració d’Empre-

David Jordà, del Club Tennis Tarragona, participa en campionats absoluts, tant nacionalscom internacionals, i ho fa en competicions individuals i per equips. Actualment estàclassificat en la posició número 170 del rànquing espanyol

David JordàDe Tarragona, 18 anys. Tennista professional

ses a Reus.

Entreno cada dia fins a dos

quarts de sis de la tarda, i des-

prés vaig a la universitat fins a

les 9 de la nit. De moment ho

puc compaginar, més endavant

ja ho veurem... sóc conscient

que ser jugador professional és

molt difícil, així que els estudis

són un suport.

Quins són els teus objectius

de la temporada? Els tornejos

internacionals per entrar al

rànquing internacional (ATP).

Quina és la teva fita de la qual

et sents més orgullós? La

d’haver estat finalista del cam-

pionat d’Espanya júnior a Cà-

ceres l’any 2011.



ESPORTS



Parlem dels híbrids

l sistema Hybrid Synergy

Dirve ha estat dissenyat

específicament per a ser

modular i, com que pot adap-

tar-se a diferents fonts d’ener-

gia, pot fer-se servir fàcilment

en vehicles híbrids que es pu-

guin endollar (PHEV - Plug-in

Hybrid Electric Vehicles-); vehi-

cles elèctrics (EV-Electric Vehi-

cles) i vehicles de pila d’hidro-

gen (FCV -Fuel Cell Vehicles).

En el cas del PHEV, l’estructura

del sistema híbrid combinat

Full Hybrid i la seva àmplia au-

tonomia, segueix sent bàsica-

ment la mateixa amb una bate-

ria més potent, de càrrega ex-

terna que incrementa notable-

ment l’autonomia en model

elèctric. El disseny del motor

EV es serveix d ‘una estructura

simplificada del sistema HSD

sense motor de gasolina que es

compensa amb un motor elèc-

tric més potent i una bateria

amb energia suficient perquè

el vehicle funcioni durant và-

ries hores sense haver de pre-

cisar de recàrrega externa. Fi-

nalment, en el FCV -que també

es serveix d’un motor elèctric

més potent-, el motor de gaso-

lina del sistema HSD es substi-

tueix per la tecnologia de pila

d’hidrogen. Les piles de com-

bustible generen electricitat

per carregar la bateria, pel que

el FCV no requereix recàrrega

externa, sinó que es proveeix d’

hidrogen líquid.

Els vehicles PHEV i EV de Toyo-

ta desenvoluparan un paper

significatiu en la consecució

d’una societat més respectuo-

sa amb el Medi.

Tot i així, si molts vehicles ca-

rreguen les seves bateries al

mateix moment del dia, po-

drien donar lloc a un augment

de la demanda.

És per això que Toyota està tre-

ballant en el concepte de “xar-

xa intel·ligent”, una xarxa elèc-

trica en la qual l’oferta i la de-

manda es controlen per asse-

gurar un subministrament

elèctric estable i un estalvi òp-

tim d’energia.

Amb el llançament del nou

Prius plug-in hybrid, el nou buc

insígnia de la família Prius,

aquest es converteix en el pri-

mer vehicle híbrid combinat

Full Hybrid amb una completa

gamma demodels.

Toyota Prius plug-in hybridEl llançament d’aquest cotxe representa una aplicació més del sistema Hybrid SynergyDrive®, la plataforma tecnològica central de Toyota per al futur. El Prius, híbrid pioner, és elvehicle híbrid més venut del món

E

El sistema HybridSynergy Drive potadaptar-se adiferents fontsd’energia

MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY


TOYOTA llança al mercat el nou

AURIS 2013. Aquest nou model

incorpora, com la versió ante-

rior, una variant híbrida en la

qual la marca nipona és pione-

ra amb un disseny més atrevit.

El nou Auris reflecteix la deter-

minació de crear vehicles més

atractius, dinàmics i segurs. El

seu exterior, amb un disseny

frontal més baix i una reducció

de l’alçada, li proporciona un

excel·lent coeficient aerodinà-

mic que millora l’estabilitat i re-

dueix notablement el consum.

En els temps difícils actuals,

com es rep la notícia del

llançament d’un nou model?

Rebre un nou model a la nostra

gamma sempre és motiu d’ale-

gria. L’Auris és un dels nostres

vehicles estrella, que en aques-

ta versió 2013 hem adaptat a

les necessitats del mercat. Això

ens assegura arribar a un pú-

blic major del que ja ho fèiem .

Toyota ha treballat molt en el

disseny i l’ha fet més atrevit

per arribar a un públic poten-

cialment més jove però sense

perdre la seva essència: un bon

espai interior, motors ecolò-

gics, cost de propietat baix, ni-

vell de seguretat elevadíssim i

acabats de qualitat. Aquestes

són les premisses principals

per a la nostra marca que es

segueixen mantenint al nou

Auris 2013 en una línia en la

qual poques marques del mer-

cat avui dia poden posicionar-

se.

Com defineix la marca Toyo-

ta? Una marca de futur, avan-

guardista i tecnològica.

En la versió 2013 també hi

haurà l’opció d’escollir el mo-

tor híbrid. Podríem dir que es

tracta d’un sistema fiable? El

sistema híbrid té funcionament

senzill. El motor de gasolina és

un motor convencional, i el sis-

tema incorpora un segon mo-

tor elèctric que ajuda a que el

consum del motor de gasolina

sigui realment baix. Aquests

dos motors poden funcionar

junts o per separat un de l’altre

i poden arribar a una potència

de 136 cv. El motor elèctric ob-

té la seva energia d’una bateria

que es carrega mitjançant el

propi ús del cotxe, Depenent

de les situacions, es pot decidir

quin és el motor més adequat

per a cada situació, encara que

també existeix l’opció de circu-

lar en mode 100% elèctric a

menys de 50 km/h. Pel que fa

a la fiabilitat, després de més

de 4 milions de vehicles híbrids

venuts per TOYOTA arreu del

món i comercialitzant aquesta

tecnologia des de l’any 1997,

podem dir que avui, comprar

un híbrid no és una aposta

arriscada. Ja no estem com-

prant cotxes del futur sinó del

present, amb una gamma que

compta amb 4 models dife-

rents als quals s’hi ha d’afegir

la nostra marca Premium: LE-

XUS.

Creu que la incidència del

Plan Pive ha estat important

aquest darrer trimestre? Sens

dubte, sí. L’aparició de qualse-

vol ajuda per part del govern,

per petita que sigui, incentiva

d’alguna manera la compra

d’aquelles persones que potser

no canviarien de cotxe. Tot i

això, el que tenim clar des de

les empreses del sector és que

la caiguda esperada en les ven-

tes de lúltim quatrimestre s’ha

vist clarament amortitzada per

aquesta subvenció/ajuda. De la

mateixa manera, vam aconse-

guir rejovenir el parc de cotxes

eliminant vehicles que repre-

sentaven un perill a les nostres

carreteres i pel Medi Ambient.

Tenen previst treure més mo-

dels híbrids al mercat? En un

futur no molt llunyà veurem

molts TOYOTA híbrids. Les pre-

visions de la marca són que a

l’any 2020 tots els nostres mo-

dels comercialitzats disposin

d’una versió de propulsió híbri-

da. Això ens dóna una clara

idea de quin és el nostre objec-

tiu: menys contaminació i cot-

xes més respectuosos amb el

Medi en el moment de fabrica-

ció. En el cas del Prius, el 90%

del vehicle és reciclable.

Pons ens parla dels híbrids i ens presenta elnou AURIS 2013 de Toyota, el nou modelque incorpora una variant híbrida

Joaquin PonsGerent i propietarid’Autoforum S.A.

Avui dia, comprarun híbrid no és unaaposta arriscada. Nosón cotxes del futursinó del present



El 2012 anava camí de ser un

dels pitjors anys respecte a la

venda de vehicles, i la posada

en marxa de l’anomenat Pla PI-

VE ha ajudat a rellançar el mer-

cat. A més d’aquest incentiu de

2.000 euros per a la compra de

cotxes, les pròpies marques

han completat l’ajuda amb al-

gunes promocions que han fet

interessant l’adquisició d’un

vehicle, i alguns particulars

s’han decidit per la seva com-

pra ara. Segons explica Ernest

Plana, el president de CORVE,

“s’ha notat molta més afluèn-

cia de persones a les exposi-

cions sectorials interessant-se

pels cotxes i això és bo, aporta

moviment i genera expectati-

ves al sector, que en aquests

últims mesos ha patit una da-

vallada molt acusada”.

Aquest incentiu arriba en un

moment molt delicat per al

sector de l’automòbil, que pa-

teix l’augment de l’IVA i està

molt castigat per la feble situa-

ció econòmica. Plana assegura

que “sense dubte el PIVE ha

suposat una fórmula per a con-

trarestar-ho, i si més no per a

mantenir el mercat i evitar la

deriva en la que estàvem im-

mersos en aquesta últims me-

sos”.

Això coincideix en un moment

en què l’envelliment del parc

automobilístic s’ha convertit en

un seriós problema per a la se-

guretat a la carretera. Els estu-

dis demostren que un vehicle

vell no està tan ben cuidat i que

mai rebrà les mateixes aten-

cions que un de nou. “

La gent pensa que a un ele-

ment vell només s’hi ha de des-

tinar el mínim, pensant que

quan sigui possible ja en com-

praran un de nou”, argumenta

Plana.

L’envelliment dels vehicles no

és només un problema de se-

guretat vial, sinó també me-

diambiental. Si bé és cert que

un cotxe vel l i amb un mal

manteniment és un perill per-

què té més possibilitats de pa-

tir sinistres (rodes en mal es-

tat, frens, suspensions, ele-

ments de visibilitat), també

contamina molt més. I no no-

més per les seves característi-

ques tècniques, ja que en els

darrers anys els vehicles han

evolucionat molt en aquest

sentit, sinó també perquè amb

un mal manteniment el vehicle

també consumeix i contamina

més, degut al mal funciona-

ment dels tubs d’escapament i

els filtres.

L’envelliment delparc d’automòbilsés un seriós

problema per a laseguretat vial

Un pla que ha salvat un mal anyA l’octubre va entrar en vigor el Programa d’Incentius per Vehicles Eficients (PIVE), ambl’objectiu de retirar de les carreteres 75.000 vehicles de més de 12 anys. L’ajuda consta de2.000 euros, que suporten a mitges entre l’estat i els propis fabricants de cotxes

NOVETATSMOTOR


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Còmode, pràctic, segur, permet desplaçaments sense problemes d’espaii compta amb una gran capacitat al maleter.El Nissan NV200 s’ha convertit en el taxi de ciutats com ara Reus, Barcelona, Londres i NovaYork. A més a més, serà el vehicle exclusiu de la flota novaiorquesa, ja que Nova York haescollit a Nissan per dissenyar i fabricar la pròxima generació de taxis, els “taxis del demà”.

Vine a informar-te de les promocions i descomptes, si ets professionaldel transport, a qualsevol dels nostres concessionaris

El Nissan NV200,el taxi del demàEl Nissan NV200,el taxi del demà

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTER

Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló43204 · REUS

Tel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORS

Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA

Tel. 977 549 560


NOTÍCIESMOTOR

Nou León, passió pel dissenyEl nou Seat León, després d’unmeditat procés de redisseny, va ser presentat davant tots elsconcessionaris Seat de Catalunya a la localitat gironina de Platja d’Aro. El trobaràs alsconcessionaris amb la seva versió de cinc portes, carregada de grans detalls

El 23 de novembre va tenir lloc

a Platja d’Aro la presentació del

nou Seat León, en el transcurs

de la reunió entre membres

dels concessionaris Seat de

Catalunya, Aragó i Balears.

L’acte va ser presentat per Jau-

me Roura, president d’Ancosat

(Associació Nacional de Con-

cessionaris Seat), que recent-

ment ha estat nomenat també

president de Faconauto, la pa-

tronal estatal de totes les mar-

ques de distribució, i va comp-

tar amb la presència del direc-

tor general de Seat España, Mi-

kel Palomera i el president de

Volkswagen Finance España,

LuztWitkoswski.

El nou Seat Leon és un produc-

te que destaca per la seva alta

qualitat i seguretat, així com

per les innovacions tecnològi-

ques que incorpora, exclusives

en els vehicles del seu seg-

ment. Es presenta com un se-

riós competidor del Golf -cosí

germà del grup- i aspira a lide-

rar el segment tan aviat com es

disposi de les tres versions de

cinc portes, que seran les pri-

meres en sortir al mercat.

Aquestes, aniran seguides de

la versió tres portes, a partir

del proper mes de juny, i la ST

Familiar, que començarà a cir-

cular a partir del novembre

2013. La producció d’aquests

nous vehicles a la factoria de

Seat de Martorell significa el

manteniment de centenars de

llocs de treball d’aquesta im-

portant factoria catalana.

La màxima precisió i l'atenció

als detalls han estat les guies

de tot el procés de disseny,

tant de l'interior com de l'exte-

rior i de la gamma de colors del

León. Gràcies a aquest treball,

el nou model representa a la

perfecció el nou ADN de dis-

seny de la marca. Des del 13 de

desembre el nou León, amb la

seva versió cinc portes, ja es

pot trobar a tots els concessio-

naris de la demarcació.


TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Temps de rebaixesLes rebaixes són del 7 de gener al 6 de març


ust el dia després de

Reis és tradició que co-

menci el període de les

rebaixes d’hivern. El gener es

converteix en un mes d’intens

consum on molta gent intenta

aprofitar-se de les importants

reduccions en els preus.

Enguany van començar el dia 7

de gener i duren fins el 6 de

març.

Segons l’OCUC, l’Organització

de Consumidors i Usuaris de

Catalunya, són “vendes que es

realitzen amb la finalitat de do-

nar sortida als articles que ro-

manen a l’establiment un cop

transcorreguda la temporada”.

Els sectors que tradicional-

ment apliquen més descomp-

tes són el tèxtil, la sabateria i

complements.

Les rebaixes són voluntàries,

és a dir, els establiments no es-

tan obligats a realitzar-les.

S’ha de tenir en compte que no

són rebaixes les modalitats de

vendes a preus inferiors tals

com: les ofertes (vendes per

promocionar un producte); les

vendes en liquidació (vendes a

preu més baix per tancament o

canvi d’orientació del negoci) i

els saldos (vendes d’articles

passats de moda o deterio-

rats).

Abans “d’anar de rebaixes”,

està bé fer-se una llista amb

aquelles coses que necessitem

i que fa temps que teníem pre-

vist aprofitar per comprar-les

en temps de rebaixes.

D’aquesta manera, s’eviten les

compres compulsives que po-

den fer que arribem a casa

amb productes que no neces-

sitàvem però que hem com-

prat simplement perquè esta-

ven rebaixats i ens sortien mi-

llor de preu.

IAnna Escolà, periodista I

Quan comencen les rebaixes és bo conèixeralguns consells pràctics i tenir en comptealguns requisits

J

REBAIXES TENDÈNCIES

©pr

essm

aste

r-Fo

tolia

.com


REBAIXES TENDÈNCIES

©O

du

aIm

ages

-Fo

tolia

.com

Consells per anar de rebaixes

A l’hora d’anar de rebaixes,

hem de tenir en compte que

els productes que s’ofereixen

al públic mai poden presentar

defectes o tares, ja que la re-

ducció en el preu no pot afec-

tar a la qualitat.

Els productes han de recollir el

preu rebaixat al costat del preu

de temporada, i mai poden

presentar defectes.

Els establiments han de tenir

prou quantitat o stock de pro-

ductes rebaixats que ha de ser

proporcional en relació a la du-

rada de la venda anunciada i a

la importància de la publicitat.

Alguns consells pràctics que

poden ajudar-nos a l’hora

d’anar a comprar són:

-Distingir entre les rebaixes i al-

tres tipus de vendes especials.

El preu rebaixat o el tant per

cent que es descompta, han de

figurar a l'etiqueta de l'article

juntament amb el preu no re-

baixat.

-S'han de comprovar especial-

ment les talles, cremalleres,

botons, etc.

-Cal informar-se sobre la possi-

bilitat de canviar l'article com-

prat. El comerciant només està

obligat a fer-ho si l'article és

defectuós o bé si ha anunciat

aquesta possibilitat.

-Cal conservar les factures, ti-

quets, etiquetes per si s'ha de

formular qualsevol reclamació.

-En el mateix establiment po-

den haver articles rebaixats

juntament amb d'altres que no

ho estiguin, sempre i quan es

diferenciïn clarament.

I pel que fa als requisits que

han de complir els establi-

ments són els següents:

-El preu de temporada ha de

constar al costat del preu re-

baixat.

-Està prohibida la venda sota el

nom de rebaixa d'articles dete-

riorats o adquirits especial-

ment per a aquesta finalitat.

-S'ha de tenir prou quantitat o

stock de productes rebaixats,

que ha de ser proporcional en

relació a la durada de la venda

anunciada i a la importància de

la publicitat.

-Les condicions de venda en

època de rebaixes han de ser

les mateixes que durant la res-

ta de l'any.

A part de fer-se una llista amb els productes que volem comprar, també s’haurien deconservar els tiquets, factures i etiquetes per si hem de fer qualsevol reclamació. També calinformar-se sobre la possiblitat de tornar l’article que hem comprat

Les condicions devenda en rebaixes

han de ser lesmateixes que durant

la resta de l’any



TENDÈNCIES


JOIES TENDÈNCIES

’iniciatives com aques-

ta i del sector de la joie-

ria en general en par-

lem amb Salva Minguella, pro-

pietari de la botiga ZAIDA, una

joieria emblemàtica de Tarra-

gona que va obrir les seves

portes l’any 1965.

És la primera vegada que feu

una promoció com aquesta?

Una que estigui relacionada

amb els nuvis i el seu enllaç, sí.

El sector de la joiera és molt

tradicional, és a dir, normal-

ment els fills van a la joieria on

sempre han anat els seus pa-

res. Tot i així, en el moment que

un/a decideix casar-se i formar

una nova família, aquest és el

moment d’entrar a Zaida. És

per això que hem endegat

aquesta promoció relacionada

amb les aliances de casament i

anells de compromís.

Ara bé, en d’altres ocasions

hem organitzat diferents pro-

mocions a través de les xarxes

socials entre els amics de Zai-

da. En aquestes iniciatives, a

vegades sortegem joies,

d’altres rellotges, etc.

La promoció és vàlida en dife-

rents tipus d’anells? És vàlida

tant en aliances d’or com en

anells de compromís.

Quin tipus d’anells es venen,

actualment, tant pel que fa a

les aliances com als anells de

compromís? L’aliança d’or

continua fent-se, ja sigui en or

groc, blanc o rosa, tant en estil

clàssic o més modern, on hi ha

més matisos i combinacions

de dos tipus d’or. Pel que fa a

l’anell de compromís, l’aliança

de brillants pot ser sencera,

mitja o bé el solitari.

Entre quins preus oscil·len els

preus d’aquests anells? Una

aliança d’or oscil·la entre els 70

i els 400€, i una de compromís

pot anar des d’uns 800 o 900€

en endavant.

Zaida està oberta des de fa

més de 40 anys. Què heu ob-

servat durant aquestes dèca-

des de negoci? Durant l’època

que hi havia més vendes (al

principi de l’any 2000) el factor

moda influïa moltíssim a la

joiera. En canvi, ara s’ha tornat

una mica a la tendència clàssi-

ca. Primer es venia or groc,

després va venir l’or blanc i ara

es venen tots dos. Pel que fa al

diamant, aquest no ha passat

de moda, però ha evolucionat

en el seu tall.

Actualment podríem dir que

s’ha tornat una mica a la joieria

tradicional, hem tornat a la

tendència clàssica actualitza-

da, i crec que serà així uns

quants anys més.

Què hi trobem a la joieria?

Joies de tots els preus, des de

30 o 40 € en amunt.

Quin moment està vivint el

sector? Està complicat com

tots els sectors, però es tracta

d’intentar anar aguantant. Hi

ha marques de luxe que estan

aguantant molt bé aquests mo-

ments difícils com ara Rolex.

Després de tants anys, comp-

teu amb la fidelització dels

vostres clients? Sí, tenim un

client molt fidel que confia en

La joieria tarragonina sorteja un viatge a la capital francesa entre les persones que hicomprin els seus anells de compromís o les aliances del casament. El sorteig es realitzarà eldia 13 de setembre d’ enguany

Anells de compromís i aliancesLa joieria Zaida sorteja un viatge a París

D

Actualment s’hatornat a la joieriatradicional, a la

tendència clàssicaactualitzada


Gener-Febrer 2013

nosaltres, el que representa

una qüestió molt important en

aquest sector. Per mantenir

aquesta fidelització, normal-

ment patrocinem campionats

de pàdel i golf amb la marca

Rolex (que és la nostra princi-

pal marca de rellotges) i també

organitzem un parell de festes

anuals per mantenir el contac-

te amb els nostres clients, ge-

neralment una a l’estiu i una al-

tra a l’hivern. En aquests esde-

veniments, que els celebrem

en diferents llocs, també apro-

f item per presentar noves

col·leccions.

T’agrada el sector? Sí, és un

sector molt bonic i amb molt

de glamour... la veritat, és que

si comparem aquest entorn

amb d’altres, he de dir que és

molt agradable.

JOIERIA ZAIDA

Rambla Nova, 35

43003 Tarragona

[email protected]

www.joyeriazaida.com

La confiança quedemostra un clientés molt importanten el sector de la

joieria



ULLERES TENDÈNCIES

©K

urh

an-

Foto

lia.c

om

Generalment, els rostres de les

persones s’identifiquen amb

les formes següents:

Rostre rodó: En aquest cas, la

muntura de les ulleres no hau-

ria de ser més ampla que el

rostre. És una bona opció es-

collir formes lleugerament an-

guloses, quadrades, el·líptiques

o una combinació d’aquestes.

Si s’escull una forma oval, hem

de tenir en compte que els cos-

tats exteriors siguin ascen-

dents per tal d’estilitzar el ros-

tre. Hauríem d’evitar muntures

petites, primes o amb varetes

decoratives.

Rostre ovalat: Aquesta forma

és considerada la perfecta per

l’equilibri de les seves propor-

cions. Per tal de mantenir

aquest equi l ibri natural ,

s’haurien de buscar muntures

que siguin tan amples com la

part més ampla de la cara. Les

formes rectangulars poden ser

una bona opció però s’hauria

d’evitar que les varetes siguin

baixes o massa elaborades.

Rostre rectangular: Una cara

triangular tendeix a ser més

llarga que ampla i, a vegades,

va associada a un nas gros. Per

aconseguir una cara més curta

i equilibrada, poden ser una bo-

na opció les muntures que tin-

guin més profunditat que am-

plada i amb un pont baix que

resti llargada al nas. Poden

quedar bé les formes ovalades

i allargades dels costats.

Rostre triangular: La part infe-

rior d’aquest rostre és ampla

amb una part estreta que

s’eixampla a l’alçada de les gal-

tes i la barbeta. En aquest cas

estaria bé escollir muntures

primes lleugerament més am-

ples a la zona de les temples

per compensar la prominència

maxil·lar i amb detalls a la vare-

ta. Queden millor les ulleres

amb formes rectangulars i for-

ma de papallona.

Rostre triangular invertit: En

aquest cas, la part ampla de la

cara és superior. Per minimit-

zar aquesta amplada, estaria

bé provar ulleres en les quals

l’amplada de la muntura sigui

lleugerament més estreta que

els límits de les temples, amb

colors i materials suaus o amb

muntures a l’aire.

Rostre diamant: Aquestes són

les cares estretes a l’alçada

dels ulls i la mandíbula amb les

galtes amples. Per accentuar

els ulls i suavitzar els pòmuls,

pot ser una bona idea provar

amb muntures que d’amplada

siguin lleugerament allargades

de forma, rectangulars o amb

línies ascendents.

Rostre quadrat: Són els rostres

amb una forta línia a l’alçada

de la mandíbula i del front i que

tenen la mateixa proporció de

llargada i amplada. Per allargar

aquest tipus de rostre i suavit-

zar-ne els angles, es recomana

escollir estils allargats i ovals

dels costats i evitar muntures

que sobresurtin del rostre.

A part de la forma de la nostra

cara, hi ha altres factors que

determinen el color de les ulle-

res que ens quedarà millor.

Aquests són el color de la pell,

dels ulls i del cabell.

Segons la forma que tingui el nostre rostre, ovalada, rodona, rectangular... i també el nostrecolor de pell i cabell pot haver-hi un tipus d’ulleres que ens quedin millor que unes altres. Al’hora de comprar-nos-en unes, ens pot ajudar saber quines ens afavoriran més

Ulleres segons el nostre rostreCom sabem quines ens poden quedar bé?

El color de la pell,dels ulls i del cabell

també ens potajudar a l’hora de

decidir



TENDÈNCIES

©K

urh

an-

Foto

lia.c

om


INTERIORISMEDISSENY_DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES


REPORTATGE INTERIORISME

Arquitectura efímerai esdeveniments

l passat mes de novem-

bre va celebrar-se el so-

par benèfic “II Sopar so-

l idari contra el càncer i la

leucèmia en favor de la Lliga

Contra el Càncer de les Comar-

ques de Tarragona i Terres de

l’Ebre i la Fundació Josep Ca-

rreras” en el qual hi van partici-

par cuiners i restaurants de re-

nom, entre ells els restaurants

Estrella Michelin Can Bosch,

Rincón de Diego i Villa Retiro.

Mermeladadexocolate, un es-

tudi de disseny especialitzat en

arquitectura efímera, va enca-

rregar-se de l’ambientació del

sopar. A partir d’un missatge

molt clar “gràcies”, va elaborar

el disseny global de l’esdeveni-

ment, des de la imatge gràfica

del cartell fins a la invitació, els

flyers, les minutes del sopar...

Era la segona vegada que mer-

meladadexocolate col·laborava

en l’ambientació d’aquesta

trobada, i va treballar amb l’ob-

jectiu d’aconseguir un resultat

emotiu i impactant.

Per difondre el missatge d’a-

graïment es va fer un puzle

amb 2.500 cubs que, a la vega-

da, eren petites capsetes.

La disposició dels clubs sobre

les taules lineals va aconseguir

que la paraula “gràcies” envaís

completament l’espai...

A més a més, gràcies als cubs,

la paraula es disgregava i es

convertia en quelcom interac-

tiu amb el que els assistents hi

podien jugar.

Tal i com afirmen les seves dis-

senyadores, la Laura i la Victo-

ria, Mermeladadexocolate bus-

ca despertar l’emoció amb els

seus dissenys, i per com va es-

devenir tot, van aconseguir-ho.

Els assistents al sopar van po-

der jugar amb els cubs de la

paraula “gràcies” muntant-los,

desmuntant-los, emportant-

se’ls a casa... Tot gràcies a un

disseny fresc i dinàmic.

A banda d’aquests propòsits, la

idea conceptual també tenia

un altre objectiu: “vestir” l’espai

on es celebrava el sopar i anar

amb consonància amb el men-

jar. D’altra banda, per arrodonir

la idea de continuïtat, la minuta

de cada comensal era un altre

cub -capseta on hi deia nova-

ment gràcies i on en cada late-

ral s’hi trobava el menú del so-

par-.


Dissenys que desperten emocionsLa paraula “gràcies” va ser la protagonista del II Sopar solidari contra el càncer i la leucèmiacelebrat a Tarragona el novembre passat. L’ambientació del sopar va ser al voltant d’aquestgest de gratitud mitjançant un disseny que convidava a interactuar-hi

E


Gener-Febrer 2013Projecte “colors " per a la

cadena de botiguesHappening de Barcelona.

ENTREVISTA INTERIORISME

La Laura Cot i la Victoria Casti-

llo són dissenyadores i es van

conèixer a l’Escola d’Art i Dis-

seny de Reus fa 6 anys. La Lau-

ra venia d’una família vinculada

de sempre al disseny i a l’inte-

riorisme i la Victoria venia del

món empresarial, tot i que

sempre havia sabut que el que

l’apassionava era el disseny.

Ambdues són “mermeladade-

xocolate”, l’estudi de disseny

que va encarregar-se de l’am-

bientació del “II Sopar solidari

contra el càncer i la leucèmia

en favor de la Lliga Contra el

Càncer de les Comarques de

Tarragona i Terres de l’Ebre i la

Fundació Josep Carreras”.

Quan va néixer mermeladade-

xocolate? Laura - Va ser a l’Es-

cola d’Art. Sempre fèiem els

treballs juntes i vam adonar-

nos que connectàvem, que te-

níem afinitat, i així va ser com

va néixer “mermeladadexoco-

late”, a partir d’un projecte que

ens van encarregar mentre en-

cara estàvem estudiant. El

nom va sortir-nos sense voler,

però ens va agradar. Un cop

vam acabar els estudis i vam

decidir establir-nos com a em-

presa, sempre que buscàvem

noms nous ens tornava a venir

el de mermeladadexocolate. Va

ser una aposta arriscada i ens

ha agradat. El nom és un mix

entre el castellà i el català, ja

que la Victoria és manxega i jo

sóc de Reus.

Què us en diu, la gent, del

nom? L’identifiquen amb un

estudi de disseny? Victoria - A

la gent li agrada, ha agradat

tant a homes com a dones. És

un nom que suscita comenta-

ris, i és fàcil de recordar perquè

crida l’atenció. Generalment

s’associa al món femení, i tren-

ca perquè la gent tendeix a re-

lacionar-lo amb el món de la

gastronomia.

A què es dedica, mermelada-

dexocolate? Laura – La nostra

especialitat és l’arquitectura

efímera, però treballem tot el

que està relacionat amb el

món del disseny. Per exemple,

si parlem d’un establiment co-

mercial, ens encarreguem de

tot el que fa referència a la se-

La Laura i la Victoria es van conèixer fa 6 anys a l’Escola d’Art i Disseny de Reus. Elles sónMermeladadexocolate, un estudi de disseny especialitzat en “arquitectura efímera”,projectes de poca durada que deixen un llarg record a la memòria

MermeladadexocolateLaura Cot i Victoria Castillo, dissenyadores

Arquitecturaefímera, imatged’establiments

comercials i dissenyglobal de projectes


ENTREVISTA INTERIORISME

va imatge: l’interiorisme del lo-

cal, el logotip, el cartell comer-

cial.. tot el que forma part del

fil conductor de l’establiment

que comença des que algú veu

la targeta del nou local fins que

el visita. Ens agrada treballar la

globalitat dels projectes oferint

un disseny assequible a totes

les butxaques.

Quins serveis oferiu? Victoria

- Assessorament de tot tipus,

disseny d’espais comercials,

disseny d’esdeveniments, apa-

radorisme, platós de televisió,

escenografia...

Per qui no hi estigui familia-

ritzat, què entenem per arqui-

tectura efímera? Laura - Ar-

quitectura efímera vol dir dis-

senyar tot allò que faci un im-

pacte visual tant fort que per-

duri en la memòria. Efímer per-

què és de poca durada. L’efí-

mer et permet ser més creatiu

i ha de fer que la gent se’n re-

cordi. Com que és efímer, pro-

picia el treball amb “materials

pobres” que requereixen esme-

rar-se més en el disseny i cen-

yir-se a uns ajustos econòmics.

Es pot fer un muntatge per no-

més dos dies amb materials

tals com paper o plàstic. Com

diem nosaltres, “materials po-

bres per aconseguir un resultat

ric”.

De tot el que feu, què és el

que més us agrada? Victoria -

Ens agrada tot, gaudim fent la

nostra feina: des de dissenyar

un aparador o un estand fins al

disseny d’una casa o d’un es-

deveniment. El que procurem

és oferir un disseny i una aten-

ció molt personalitzats que di-

fonguin un missatge ben clar.

Què heu fet fins ara i a qui

heu assessorat? Laura - Hem

fet una mica el que anomenarí-

em un “pica pica”, una mica de

tot que ens ha enriquit molt i

que ens ho ha fet passar molt

bé. Hem assessorat a empre-

ses, particulars, comerços.

MERMELADADEXOCOLATE

Disseny d’interiors iarquitectura efímera

Tel. 659 432 119 · 626 144 [email protected]

Ambientació d’un casament dut a terme per Mermeladadexococolate.Es van fer més de 400 gavines de paper a mà. Foto cedida per: Joan Duch.


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 82

s típic que entre la llista

de nous propòsits de ca-

ra al nou any, juntament

amb el de deixar de fumar o

apuntar-se al gimnàs, hi consti

el de posar-se a dieta amb l’ob-

jectiu de perdre alguns kilos.

Ara bé, cal tenir en compte que

a l’hora d’aprimar-se s’han de

seguir els consells d’un espe-

cialista, ja sigui un nutricionista

o un dietista.

D’aquesta manera, aconsegui-

rem el nostre objectiu sense

posar en risc la nostra salut. I

és que existeix una gran multi-

tud de dietes l’objectiu princi-

pal de les quals és perdre pes,

però no totes són adequades a

l’hora d’aconseguir-ho.

Per a què una dieta sigui afecti-

va i no suposi un risc per a la

nostra salut ha de complir una

sèrie de requisits que és bo

conèixer.

D’altra banda, a través dels

mitjans de comunicació cada

vegada s’anuncien més dietes

miracle que prometen una rà-

pida pèrdua de pes sense gai-

rebé cap esforç. Cal tenir en

compte que aquestes dietes

són sovint prescrites per per-

sones que no tenen coneixe-

ments científics ni professio-

nals en el camp de la nutrició.

En aquesta secció dedicada a

la salut dediquem les pàgines a

parlar de la importància de

mantenir una dieta sana; dels

riscos de seguir una dieta sen-

se la supervisió d’un professio-

nal; del tipus de dieta que se-

gueixen els esportistes i entre-

vistem a la dietista, nutricionis-

ta i coach Marta Begoña.


Posar-sea dietaPer fer-ho bé, calconsultar unespecialistaMoltes vegades, la voluntat de perdre unskilos a l’inici del nou any ve motivada per unexcés de menjar durant les festes

É

©Yu

riAr

curs

-Fot

olia

.com

DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT



DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

Alimentació saludable

A l’hora de posar-se a dieta

amb l’objectiu d’aprimar-se

s’hauria de seguir una dieta

efectiva i que no suposi un risc

per a la nostra salut que s’hau-

rien de conèixer.

Per exemple, els especialistes

diuen que s’ha de buscar una

pèrdua de pes moderada i gra-

dual i ens aconsellen tenir en

compte uns certs requisits a

l’hora de consumir productes

dirigits a la pèrdua de pes.

D’altra banda, cada vegada

apareixen més dietes miracle

que prometen una ràpida pèr-

dua de pes sense gairebé cap

esforç. Cal tenir en compte que

aquestes dietes són sovint

prescrites per persones que no

tenen coneixements científics

ni professionals en el camp de

la nutrició.

A banda dels riscos que això

pot comportar per al nostre or-

ganisme, s’hi suma el proble-

ma afegit que moltes d’aques-

tes dietes afavoreixen una re-

cuperació molt ràpida del pes

perdut (conegut com l’efecte

rebot o io-io).

També cal tenir en compte que

el sobrepès o obesitat que ens

poden portar a fer una dieta

són situacions que es generen

després d’un temps prolongat

de mantenir una alimentació

inadequada i d’abandonar la

pràctica habitual d’activitat fí-

sica. És per això que no es re-

comana fer dieta només du-

rant un període curt de temps i

després tornar a la nostra ali-

mentació habitual, sinó que es

tractaria de modificar els nos-

tres hàbits alimentaris i procu-

rar mantenir-los.

Aquests consells poden ajudar-

nos a seguir una alimentació

més saludable:

-Quanta més varietat d’ali-

ments tingui el que mengem,

més garantia de que la nostra

alimentació sigui equilibrada i

que contingui els nutrients ne-

cessaris.

-Esmorzar cada dia de la ma-

nera més completa possible:

mai hauríem de prescindir d’un

esmorzar que tingui làctics, pa,

cereals i fruita.

Els especialistes recomanen buscar una pèrdua de pes moderada i gradual. Si seguim unaalimentació inadequada, cal modificar els nostres hàbits alimentaris i procurar manternir-los. A banda, s’haurien de conèixer els riscos que poden comportar les “dietes miracle”

Els esportistes, tant professio-

nals com aficionats, saben que

una alimentació adequada per-

met optimar el rendiment físic i

retardar la fatiga. La dieta ha

de ser equilibrada i ajustada a

les necessitats de cada espor-

tista, al tipus i durada de l'exer-

cici, al moment (entrenament o

competició) i a les condicions

en què es realitza.

A l’hora de cobrir les necessi-

tats nutritives, cal tenir en

compte el següent: pel que fa

als hidrats de carboni, són els

que han de tenir més pes a la

dieta de l’esportista. Respecte

als greixos, les quantitats que

han d’ingerir els esportistes en

període d’entrenament són els

que es recomanen a la població

en general. En quant a les pro-

teÏnes, les necessitats protei-

ques dels esportistes són lleu-

gerament superiors a les que

tenen les persones sedentà-

ries, però amb els aliments

proteics que s'inclouen en l'ali-

mentació diària n'hi ha prou

per a cobrir aquestes necessi-

tats. Si la dieta és equilibrada,

variada i adequada, inclou una

quantitat suficient de vitami-

nes i minerals. Així doncs, no-

més caldrà aportar suplements

en casos específics i de la mà

d'un professional.

Amb la pràctica de l'exercici fí-

sic augmenta la sudoració i, si

l'organisme està hidratat, el

rendiment, la velocitat i la re-

sistència física no es veuran

afectats ni hi haurà cap risc

d'hipertèrmia.

Les necessitats de líquids de-

penen de la durada i la intensi-

tat de l'exercici i de les condi-

cions climàtiques.

Esportistes:una bona dieta optimitza el rendiment

-Els cereals (pa, pasta, arròs,

etc.) especialment els inte-

grals, les patates i els llegums

han de constituir la base de la

nostra alimentació i represen-

tar un terç dels aliments que

ingerim diàriament.

-Es recomana que les grasses

no superin el 30% de les men-

jades diàries. S’ha de reduir el

consum de grasses d’origen

animal (mantegues, embotits,

formatges...)

-Les proteïnes han d’aportar

entre el 10% i el 15% de les ca-

lories totals combinant proteï-

nes d’origen animal i vegetal.

-S’ha de procurar incrementar

el consum diari de fruites, ver-

dures i hortalisses fins arribar,

mínim als 400 grams al dia.

Això vol dir consumir com amí-

nim 5 racions al dia de tots

aquests aliments.

-Limitar el consum de produc-

tes rics en sucre com ara llami-

nadures, dolços i refrescos.

-Evitar picar entre menjades.

-Reduir la sal a les menjades, i

utilitzar preferentment sal io-

dada.

-Intentar calmar la set amb ai-

gua i intentar beure entre un i

dos litres d’aigua al dia

-Procurar fer com a mínim mit-

ja hora d’activitat física d’inten-

sitat moderada (com ara pas-

sejar, anar en bicicleta, etc.)

-Limitar l’ús de l’automòbil i

procurar caminar sempre que

ens sigui possible a l’hora de

desplaçar-nos.

©Ja

cek

Cha

bras

zew

ski-

Foto

lia.c

om

Hauríem deprocurar esmorzarcada dia de lamanera més

completa possible


©Ja

cek

Cha

bras

zew

ski-

Foto

lia.c

om



Quines dietes són les més co-

munes? La gent que es posa a

dieta per ella mateixa sense ri-

gor professional i fan dietes mi-

racle pensant que s’aprimaran

i que després no recuperaran

el seu pes. Les dietes no edu-

quen, en tot cas qui ho fa és el

professional. El tractament no

té fi, sinó que és una modifica-

ció d’hàbits alimentaris i d’estil

de vida per sempre. En canvi,

una dieta miracle sí que té un

inici i un fi després del qual el

pacient torna a recuperar el

pes perdut. Per tot això, el que

recomanem a l’hora d’iniciar

una dieta és posar-se a mans

d’un especialista que tingui les

competències per fer dietes o

un Dietista - Nutricionista.

Quin és el perfil de persona

que es posa a dieta? Majorità-

riament, podríem parlar de dos

perfils. Un és el de la dona que

es troba en època de la meno-

pausa, augmenta de pes i vol

recuperar el pes anterior. L’al-

tre, és el de persones amb ma-

lalties associades (augment

del colesterol, augment dels

triglicèrids, apnea, problemes

de mobilitat que minven la qua-

litat de vida, diabetis, tensió ar-

terial elevada, etc.). Després

també venen a la consulta es-

portistes, dones en processos

d’embaràs, pacients infantils,

etc.

Quins perills té no fer-ho sota

la supervisió d’un Dietista-

Nutricionista? En són molts,

per exemple, el conegut com

l’efecte io-io (perdre i recupe-

rar pes); l’alentiment del meta-

bolisme; la desnutrició o dèficit

de micronutrients; empitjorar

les malalties cardiovasculars

(augment del colesterol, tensió

elevada); l’afavoriment de tras-

torns de conducta alimentària

(bulímia, etc. ); convertir els

mals hàbits en crònics...

Com podem identificar una

“dieta miracle”? La que ens

prometi uns resultat ràpids i

màgics, ens prohibeixi algun

grup alimentari, ens doni un

llistat d’aliments bons i dolents

o bé ens permet quantitats lliu-

res... També la podem identifi-

La Marta Peroy ens explica quins perills té no posar-se a dieta sota la supervisió d’unDietista-Nutricionista. També ens ajuda a identificar una “dieta miracle” i ens dóna els seusconsells per dur una alimentació saludable

Marta PeroyDietista-Nutricionista iCoach. Vocal del’Associació Catalana deDietistes-Nutricionistes

ENTREVISTA SALUT

Totes les “dietesmiracle” tenen elperill de l’efecte

rebot ja que no hi haeducació nutricional


ENTREVISTA SALUT

©El

ena

Schw

eitz

er-F

otol

ia.c

om

car si dóna molta importància

a suplements o que es deslli-

guen d’efectes adversos.

Seguir una dieta aconsellada

per un nutricionista és sinò-

nim d’èxit? Seguir una dieta

implica un treball en equip per

part del professional i del pa-

cient. És un treball de dia a dia,

i no és per un temps limitat. Al

principi és un procés tutelat i,

després, amb una bona educa-

ció alimentària, pots mantindre

els teus resultats.

Cada persona és individual

amb uns objectius diferents i

unes característiques perso-

nals diferents, per això es fan

els estudis personalitzats.

Quan hem de posar-nos a die-

ta? Tothom pot posar-se a die-

ta encara que sigui per millorar

la seva alimentació i adquirir

recomanacions alimentàries

que podrà seguir tota la seva

vida. Sobretot, gent que detec-

ta un empitjorament de la seva

salut (augment de pes, del co-

lesterol, de la tensió, dels tri-

glicèrids...). De fet, encara hi ha

poca conscienciació social pel

que fa a la prevenció de la sa-

lut, i només ens en recordem

d’ella quan ens falla.

Les dietes no només són per

aprimar-se, sinó per procurar

menjar bé. Hem de tenir en

compte que els ritmes de vida

han canviat, i que molta gent o

no sap cuinar, o bé no té temps

per fer-ho i recorre a menjars

precuinats.

I quan hem de deixar-la? Tot

tractament té un principi i un fi

depenent dels objectius de ca-

da pacient. Si la dieta la fem

per perdre pes, hauríem de

mantenir aquest pes i compa-

ginar la dieta de manteniment

amb la nostra vida personal i

social.

Quins consells donaries a al-

gú que n’ha començat moltes

i que no ha aconseguit aca-

bar-ne cap? Que es dirigeixi a

un bon professional, perquè la

dieta s’ha d’adaptar a la perso-

nal, no la persona a la dieta.

Seguir una dieta no hauria de

ser una batalla, sinó que s’hau-

ria d’incorporar als hàbits de

cadascú.

I, per davant de tot, ha de ser

una educació nutricional, ja

que la dieta serveix per guan-

yar salut.

I a algú que no segueix cap

dieta però que vol dur una ali-

mentació saludable? Una ali-

mentació saludable és aquella

que conté cinc o sis àpats al

dia, amb cinc racions de fruita

o verdura, de quatre a sis ra-

cions de farinacis (patates,

arròs, llegums, pasta i pa), dos

racions de proteics (majorità-

riament carns blanques i peix) i

dos de làctics, i hauríem d’a-

postar per l’oli d’oliva. Pel que

fa als embotits i a la brioixeria

bàsica, l’hauríem de limitar a

un cop a la setmana.

“Una alimentaciósaludable hauria de

contenir cincracions de fruita iverdura al dia”


©El

ena

Schw

eitz

er-F

otol

ia.c

om


Gener-Febrer 2013

Si un dels nostres propòsits és

deixar de fumar, hem de ser

conscients que aquesta deci-

sió comportarà un procés difi-

cultós, però ens hem de con-

vèncer que ho aconseguirem.

Quan algú deixa de fumar per-

cep ràpidament molts benefi-

cis – i els del seu entorn tam-

bé- i observa millores en la se-

va qualitat de vida, com ara:

s’estalvien diners; es té més

capacitat per a fer exercici; es

millora l’alè; la pell està més hi-

dratada; millora l’olor de la ro-

ba, del cotxe i de casa; aug-

menta la capacitat pulmonar;

etc. Si el que ens proposem

aquest any que iniciem és fer

més activitat física, hem de

pensar que l’exercici és un bon

remei contra la tristor, l’ansie-

tat i la depressió.

En general, es recomana que

les persones adultes facin

trenta minuts d’activitat física

5 dies o més a la setmana. No

cal fer la mitja hora seguida,

s’hi pot arribar fent períodes

d’uns 10 minuts.

Així doncs, podem fer 150 mi-

nuts a la setmana d’activitat fí-

sica moderada o bé 75 minuts

d’activitats aeròbica d’intensi-

tat vigorosa. Entenem per mo-

derada aquella que no ens dei-

xa esgotats, com ara anar al

gimnàs a fer exercicis d’aigua o

practicar algun tipus de ball. A

l’hora de fer exercici hem d’evi-

tar deshidratar-nos i que ens

augmenti la temperatura cor-

poral, per això és important

dur la roba adequada per fer

esport i líquid per anar bevent.

D’altra banda, hi ha alguns

consells que ens poden ajudar

a millorar i augmentar el nos-

tre exercici: utilitzar les escales

enlloc de l’ascensor; procurar

anar a peu a tot arreu on ens

sigui possible, entre d’altres.

Propòsits pelnou anyEl mes de gener pot ser un bon moment perproposar-nos deixar de fumar i fer més es-port per dur un estil de vida més saludable

-Fixar una data i complir-la-Canviar la nostra rutina: recu-perar activitats que havíemdeixat de fer...-Aparcar les excuses: qualsevoldia és bo per deixar de fumar-No fumar cap cigarret-Pensar en positiu: buscar-hiels avantatges i recórrer alsuport de la família, amics,companys...

-Fer exercici per mantenir-seen actiu-Beuremolts líquids: mínim 1, 5litres al dia i evitar l’alcohol-Controlar el que mengem: evi-tar menjars que puguin fer-nos engreixar i apostar per lesverdures-Aprofitar l’ajuda de profes-sionals especialitzats: asso-ciacions, metges, entitats,...

Consells per adeixar de fumar

©Ku

rhan

-Fot

olia

.com

©M

iner

vaSt

udio

-Fot

olia

.com

PROPÒSITS SALUT



SALUT

©Ku

rhan

-Fot

olia

.com

©M

iner

vaSt

udio

-Fot

olia

.com


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

©M

IMOHE

-Fot

olia.com

Temps de calçots

l proper 27 d’aquest mes

es celebrarà una nova

edició de la “Gran Festa

de la Calçotada de Valls”, una

diada emblemàtica que desta-

ca pel seu caràcter festiu, po-

pular i tradicional.

A Valls fa més de cent anys que

es celebren les calçotades, i el

calçot d’aquesta local itat

compta amb el distintiu de

qualitat IGP (Indicació Geogrà-

fica Protegida).

Des de finals del segle XIX, la

tradició calçotaire ha anat pas-

sant de generació en genera-

ció; per això, Valls és coneguda

com la capital d’aquesta horta-

lissa. Tot i això, la tradició de

celebrar calçotades s’ha estès

arreu del territori català (prin-

cipalment a la província de Ta-

rragona), i la temporada de ce-

lebrar calçotades s’allarga fins

ben entrat el mes d’abril. Les

calçotades s’han convertit en

referent de la gastronomia na-

cional.

Gaudir d’una calçotada és molt

més que degustar un plat sin-

gular i exquisit, perquè la calço-

tada agermana gastronomia,

paisatge i tradició.

En aquestes pàgines hi troba-

reu articles relacionats amb les

calçotades i el seu component

festiu, tradicional i familiar; el

calçot de Valls i el distintiu IGP

(Indicació Geogràfica Protegi-

da) amb el que compta; re-

ferències de restaurants que

n’organitzen i també unes pàgi-

nes dedicades a propostes de

receptes culinàries relaciona-

des amb el calçot.


La temporada s’estén de novembre a abrilLa tradició de celebrar calçotades s’ha estès arreu del territori català, principalment a laprovíncia de Tarragona. A la localitat de Valls fa més de cent anys que se’n celebren, i elproper 27 d’aquest mes tindrà lloc la 32a edició de la “Gran Festa de la Calçotada”

E


©M

IMOHE

-Fot

olia.com


94 I VIU Tarragona

CALÇOTADES GASTRONOMIA

Calçotades: una festa tradicional

La calçotada és un art culinari

que va més enllà de la gastro-

nomia. És una bona excusa per

gaudir d’un dia amb la família i

amics i assaborir els calçots i

compartir aquesta tradició tan

tan arrelada.

Per qui encara no ho conegui,

la calçotada consisteix en una

ceba dolça (el calçot) cuita a

foc viu, acompanyada per una

salsa especial feta a base de

fruits secs, tomàquet i alls es-

calivats, oli d’oliva i altres in-

gredients, un bon pa de pagès,

vi negre del territori, carn a la

brasa... i, per acabar, una cre-

ma cremada o una taronja.

Segons la llegenda, aquest plat

de procedència humil va ser

descobert per un pagès de

Valls, “Xat de Benaiges”, coent

els grills tendres nascuts de la

ceba vella.

Posteriroment, durant la sego-

na meitat del segle XX, el seu

consum es va fer popular entre

les famílies de Valls i, a partir

d’aquí, es va estendre arreu de

Catalunya.

La tradició de celebrar calçota-

des ha anat passant de genera-

ció en generació. El calçot de

Valls compta amb el distintiu

de qualitat IGP. A més de les

característiques i condicions

establertes pel Consell Regula-

dor de la IGP, el gust especial

del calçot de Valls es deu a la

terra argilenca del Camp de Ta-

rragona i el clima, que perme-

ten desenvolupar el calçot en

condicions més dures que en

altres zones.

Celebrar una calçotada és alguna cosa més que una trobada gastronòmica. El plat va serdescobert per un pagès de Valls a finals del segle XIX. Actualment, el calçot d’aquestalocalitat compta amb el distintiu de qualitat IGP (Indicació Geogràfica Protegida)

Els Calçots de Valls es reconei-

xen perquè van lligats amb un

fil blau amb una etiqueta nu-

merada que n’identifica el pro-

ductor. Aquesta etiqueta amb

el logotip de la IGP és el distin-

tiu de qualitat amb el qual la

Unió Europea distingeix certs

productes de qualitat.

L’àrea de producció del Calçot

de Valls està constituïda per

l’Alt Camp, el Baix Camp, el Ta-

rragonès i el Baix Penedès.

El calçot és fruit d’un any de

conreu a la terra i s’ha cultivat

seguint la tradició de fa més de

cent anys.

Només poden acollir-se a la

IGP els calçots tendres i fres-

cos que compleixin els requi-

sits de la normativa vigent.

Els calçots identificats amb la

IGP Calçot de Valls es troben al

mercat amb feixos de 25 o 50

unitats, lligats amb cinta blava.

En el moment de ser venuts,

hauran de ser sencers, sans; no

hauran de tenir humitats exte-

riors anormals, ni olors, ni gus-

tos estranys; hauran d’estar

nets, però mai rentats.

A més a més, hauran de pre-

sentar les qualitats que exigeix

la IGP.

Valls celebra la Gran Festa de la

Calçotada, aquesta celebració

és una diada festiva, tradicional

i promocional entorn del calçot

que impregna els carrers i pla-

ces de la ciutat de Valls.

La festa ofereix un variat pro-

grama d’actes populars, festius

i concursos relacioants amb el

calçot: cercaviles, demostra-

cions de coure calçots a la gra-

ella, concursos de cultivadors

de calçots, de salsa de la calço-

tada, de menjar calçots, degus-

tacions, etc.

La localitat de Valls fa més de

cent anys que celebra calçota-

des, per això és coneguda com

la “Capital del Calçot”.

El “Calçot de Valls”El calçot és fruit d’un any de conreu a la terra

Els calçotsidentificats amb la

IGP es troben almercat en feixos de

25 o 50 unitats



PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Calçotades exclusives a la Boella

La tradició de la calçotada, té

un lloc especial on gaudir-la: La

Boella. El complex, situat entre

Reus i Tarragona, en una antiga

masia del S. XII, en mig d’una

finca de 150 hectàrees d’olive-

res, organitza, de forma exclu-

siva, calçotades durant tots els

caps de setmana de febrer i

març.

La Boella organitza les calçota-

des de forma exclusiva pel seu

privilegiat entorn que permet

realitzar-les com antany, gau-

dint de productes d’alta quali-

tat amb un servei impecable...

Una oferta irresistible!

La Boella ha preparat un menú

molt especial on els aperitius, i

els calçots es mengen a l’aire

lliure, gaudint d’un ampli jardí

(5.000 m2) que envolta la ma-

sia. Els calçots es preparen,

com no, a l’estil tradicional. Els

plats forts es serveixen al Gran

Pavelló: botifarra i botifarró del

Perol, costelles de xai, patates

de Prades al caliu, carxofes del

Prat i saltat de mongetes.

El menú inclou també postres. I

per a regar aquestes delícies

un bon vi del Montsant i cava

Carles Andreu.

El preu del menú és de 43€, i

10€ pels més petits (de 2 a 12

anys).

Aquesta deliciosa tradició es converteix enúnica, gràcies al servei, la qualitat dels pro-ductes i l’entorn de La Boella

Ubicada a la localitat de La Ca-

nonja, a només 10 minuts de

Tarragona i Reus, la finca La

Boella és un dels resorts oleo-

turístics més especials i singu-

lars de la zona. Les seves 110

hectàrees d’oliveres i jardins al-

berguen un luxós hotel-bouti-

que de 13 suites, un restaurant

de cuina mediterrània i de pro-

ximitat d’alta escola, un dels

millors centres de convencions

del país, un molí d’oli on s’ela-

bora l’oli verge extra de La Boe-

lla, un celler amb producció

pròpia de vins i una vinoteca i

botiga gourmet equipada amb

una moderna sala de degusta-

cions on es desenvolupen acti-

vitats gastronòmiques.

IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ

II RREESSEERRVVEESS:: 997777 7777 1155 1155


96 I VIU Tarragona


“La Gran Festa de la Calçotada”

El programa de la “Gran Festa

de la Calçotada” també inclou

concursos relacionats amb el

calçot, a més de cercaviles, de-

mostracions de coure calçots i

un renovat mercat de la calço-

tada. La Calçotada de Valls, un

àpat basat en el calçot, la seva

salsa i els seus complements,

mou cada temporada riuades

de gent entre els mesos de no-

vembre i abril.

L'autèntica Calçotada, com diu

la tradició una “Calçotada amb

àngel”, ha de tenir com a teló

de fons la Serralada de Mira-

mar i com escenari, la ciutat de

Valls.

A més d’aquesta celebració po-

pular, la ciutat ofereix tot un se-

guit de rutes turístiques que

permeten combinar celebrar la

calçotada i visitar la ciutat.

Rutes que permeten conèixer

els tresors del Barri Antic o

també una sala medieval gòti-

ca amagada sota terra que va

ser porta d'entrada d'un refugi

durant la Guerra Civil.

Recentment s'ha afegit una no-

va ruta guiada, en aquest cas al

símbol arquitectònic principal

de la ciutat: el campanar de

l'església de Sant Joan Baptis-

ta. El campanar de Valls és

considerat el més alt de les es-

glésies parroquials de Catalun-

ya amb 74 metres d'alçada.

Pujar-hi és tota una experièn-

cia ja que la vista sobre la ciu-

tat de Valls, dels perfils dels po-

bles de 6 comarques diferents i

del mar és espectacular.

La visita consta d'una explica-

ció de la història i característi-

ques arquitectòniques del

campanar per part d'un guia

expert que desgrana la seva

narració mentre es pugen els

més de 300 graons fins al replà

de les campanes. Des d'allà, els

visitants podran gaudir d'una

vista panoràmica impressio-

nant sobre la ciutat de Valls i la

comarca de l'Alt Camp.

A l'horitzó podran divisar les

principals poblacions d'aques-

ta comarca, però també els

cims i els pobles de les 5 co-

marques limítrofes: Baix Camp,

Tarragonès, Baix Penedès,

Anoia i Conca de Barberà.

Aquesta ruta conclou amb una

degustació d'una tapa feta a

partir de productes de la terra

acompanyades d'un vi o d'un

cava de l'Alt Camp en un dels

establiments col·laboradors de

la rutes turístiques, situats en

el Barri Antic de la ciutat.

El preu d'una visita guiada amb

degustació d'una tapa és de

8,5 euros per persona i en el

cas dels majors de 65 anys, el

preu és de 4,5 euros per perso-

na.

La tarifa per a grups d'estu-

diants es de 3 euros sense de-

gustació.

Aquesta celebració de Valls esdevé una diada festiva, popular i tradicional entorn del calçotque impregna els carrers i places de la localitat d'un ambient ple de tipisme. Valls ofereix unvariat programa d'actes tradicionals i festius i rutes turístiques

A més de lacelebració, la ciutat

també ofereix lapossibilitat de fer-hi

rutes turístiques


Foto cedida per: Laia Estrada (Cambra de Comerç de Valls)

Foto cedida per: Laia Estrada (Cambra de Comerç de Valls)

Aquest any, el concurs de culti-

vadors de calçots compleix 25

anys. Durant aquest quart de

segle la qualitat i el bon conreu

del calçot han anat augmen-

tant, i cal dir que en aquest

procés de millora hi han contri-

buït la denominació de qualitat

Calçot de Valls i la IGP Calçot

de Valls. El concurs i la indica-

ció geogràfica han influït molt

en la qualitat i salubritat del

calçot -que s’obté d’una varie-

tat de ceba-. La gran Calçotada

és una festa gastronòmica po-

pular viscuda al centre de Valls.

Constitueix un dels menjars

més típics i coneguts de Cata-

lunya. Al voltant d'una taula

"calçotaire", es viu un ambient

de diàleg, d'amistat i de festa.

Cultivadorsde calçots



RECEPTES GASTRONOMIA

INGREDIENTS

• 12 plaques de caneló bullides

• 400 g de gambes pelades

• 1/2 kg de rap sense espines tallat a trossets petits

• 6 filets de llenguado tallat a trossets petits

• 600 g de musclos o cloïsses

• 20 calçots

• 1/2 litre de llet

• Sal

• 300 g de pastanaga

• 300 g d’espinacs

• 1/2 litre de salsa de tomàquet.

© Yve

s Ro

land

- Fo

tolia

.com

Canelons decalçot, peix iverdures

Primerament, en una cassola

sofregim 10 calçots i pastana-

ga, tot a tallets petits. Hi afe-

gim el peix i els espinacs i ho

coem tot junt, ho rectifiquem

de sal i ho reservem.

Tallem els calçots restants i els

sofregim també amb una mica

de mantega. Quan estiguin

cuits hi afegim dues cullerades

soperes de farina i ho reme-

nem bé, tot seguit hi afegim el

1/2 litre de llet, deixem bullir, hi

afegim la salsa de tomàquet i

rectifiquem de sal. Així obtin-

drem la beixamel de calçots

amb tomàquet.

A continuació omplim les pla-

ques de caneló amb la farsa de

peix que hem fet i emplatem

com si d’uns canelons es trac-

tés. Finalment, ho cobrim amb

la beixamel, hi posem formatge

ratllat i ho gratinem al forn.

La recepta la pots trobar a: El

calçot a la cuina de Masia Bou

(Llibre Editat per La Torratxa)

Una opció molt completa ideal en tempsd’hivern que tant ens pot servir de primerplat com de segon

Elaboració:


© fo

toyg

rafix

- Fo

tolia

.com

• 1 kg de bacallà

• 7 calçots

• 300 g decréixens

• 1 llimona

• oli

• sal

• farigola

INGREDIENTS

Carpaccio decalçots i bacallà

Tallem el bacallà i els calçots a

làmines tan fines com sigui

possible.

A banda, preparem una vina-

greta amb suc de llimona, oli i

farigola. Ho rectifiquem de sal

si cal.

Posem el calçot i el bacallà ta-

llat a un recipient amanit amb

la vinagreta i el deixem reposar

una mitja hora aproximada-

ment. Finalment, posem unes

làmines de bacallà i calçot en

un plat i el decorem amb els

créixens per donar-hi un toc de

color.

Font:“El calçot a la cuina

de Masia Bou”


Un entrant fred que li dóna un toc diferent imolt gustós al tradicional carpaccio de ba-callà

Elaboració:



• 1/2 kg. de calçots

• 1/2 kg de sucre

• pell d’una llimona

• 1 pal de canyella.

INGREDIENTS

Melmelada de calçots

Comencem pelant els calçots i

els escaldem en una olla amb

aigua bullent durant cinc mi-

nuts. Un cop passat aquest

temps, els escorrem i retirem.

En una altra cassola hi posem

la resta d’ingredients -el sucre,

la pell de llimona i el pal de

canyella- amb un got d’aigua

de la cocció anterior. Ho dei-

xem coure durant tres quarts

d’hora i retirem la pell de llimo-

na i el pal de canyella.

Una vegada fets tots aquests

passos, triturem la melmelada

i ho deixem refredar.

És important que quan nete-

gem els calçots deixem una

petita part verda de les fulles,

ja que això ens donarà un agra-

dable color verdós a la melme-

lada.

La recepta la pots trobar a:

El calçot a la cuina

de Masia Bou


Per als més llaminers, us proposem una melmelada molt fàcil d’elaborar per treure-li sucals calçots. És un producte dolç ideal com a acompanyament de pernil, formatges curats(d’ovella i de cabra), carns, caça, pasta i alguns peixos

Elaboració:

© A

nton

io G

rava

nte - F

otol

ia.com



© M

IMOHE

- Fot

olia.com

© n

ito -

Foto

lia.com

• 100 g d’ametlla torrada pelada

• 30 gr d’avellana torrada i pelada

• 5 tomacons madurs escalivats

• 1 cabeça d’alls escalivada

• Una gra d’all cru

• 80 cl d’oli d’oliva suau

• Una llesca de pa remullada en vinagre de vi i la polpa

d’una nyora.

• 1/2 cabeça d’alls escalivats

• 4 tomàquets escalivats

• un pebrot del romesco escaldat

• 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç

• 1 bitxo

• 100 gr. d’ametlles torrades

• 100 gr. d’avellanes torrades i 2 galetes Maria.

INGREDIENTS

INGREDIENTS

Salsa de calçots

En un morter o batedora posa-

rem els fruits secs i els alls. Ho

picarem bé i hi afegirem la pol-

pa de la nyora i la llesca de pa.

Quan ho tinguem aixafat i ho-

mogeni, posem el tomàquet

passant- lo per un colador

xinès, així separarem la pell i

les llavors que no les volem.

Anem remenant i afegint-hi l’oli

a poc a poc fins que ens lligui

bé la salsa. Rectificarem de sal

i pebre negre i ja ho tindrem

llest per servir.

Aquesta salsa seria la bàsica.

A partir d’aqui hi ha multitud

de variants, per exemple, hi ha

qui hi afegeix una culleradeta

de pebre vermell dolç i hi posa

menys tomàquet per fer una

salsa menys atomacada. En

lloc de pa xopat amb vinagre el

que es pot fer és fregir la llesca

de pa i afegir el vinagre a la sal-

sa.

El complement perfecte per assaborir elscalçots i que no pot faltar a les nostrescalçotades

Elaboració:

Salsa Romesco

Poseu en una batedora els

tomàquets sense pell ni llavors,

els alls pelats, la carn dels pe-

brots, les ametlles i avellanes,

el pebre vermell, el bitxo i les

galetes.

Tritureu-ho tot i aneu-hi incor-

porant oli, un raig de vinagre,

sal i pebre.

Variacions:

Els alls i els tomàquets es po-

den fregir en comptes d’escali-

var. Enlloc de pebrot del ro-

mesco s’hi pot posar nyora, i

també es pot espessir la salsa

amb pa sec fregit.

Una altra opció és afegir-hi una

punta d’all cru, i es pot fer amb

ametlla o avellana sola.

Tot i que aquesta salsa serveix

per acompanyar tot tipus de

plats, els més típics són els

calçots o la xatonada.

La salsa romesco, originària del barri delSerrallo i típica de la ciutat de Tarragona,s’adiu per acompanyar una infinitat de plats

Elaboració:


106

REIAL CLUB NÀUTICRESTAURANT

eial Club Nàutic de Tarragona es

va fundar el 1878 i, en la seva es-

pecialitat, és el més antic d’Espan-

ya. En els seus orígens el Club, que treballa

per fomentar els esports nàutics i poten-

ciar el coneixement i el respecte al mar, va

ser conegut com el Club dels “xiflats”, ja

que la gent no entenia com els joves poden

divertir-se remant i navegant com els pes-

cadors. Als 60 inaugurà l’Escola de Mari-

neria per promoure l’afecció als esports de

mar i aquesta tasca li va donar un reconei-

xement esportiu. El Reial Club Nàutic de

Tarragona va tenir vàries ubicacions, i des

del 1920 va construir un nou edifici al barri

del Serrallo i actualment la seva seu social,

inaugurada el 1977, es troba al port espor-

tiu.

Al juny del 2005 es va inaugurar la nova

etapa del restaurant en la nova seu social.

El restaurant del Reial Club Nàutic de Ta-

rragona, situat en un marc incomparable

ofereix unes vistes excepcionals de la ciu-

tat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa

de Terrassa i servei de cocktelería.

CUINA MEDITERRÀNIA MARINERA

Especialitat: Arrossos

Preu menú: 17,50 €

Preu carta: 17 - 20 €

Horari: Obert tots els migdies.

Divendres i dissabtes nit

Port esportiu, edif.nàuticC/Dic de Llevant, s/nTarragona977 225 824

R

002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 106

107

Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12

La Canonja977 77 15 15

LA BOELLAMAS & RESTAURANT

n restaurant íntim i acollidor ubicat

entre Tarragona i Reus a l’interior

d’una masia del segle XII. Ofereix

producte de proximitat i de la millor quali-

tat: cuina tradicional marinera de Cam-

brils, receptes d’interior elaborades amb

les verdures i espècies de l’hort i olis de la

pròpia finca, rebosteria feta al seu propi

obrador... En definitiva, una carta que evo-

ca el paisatge a la cassola en un marc in-

comparable.

La Boella és un dels resorts més especial i

singulars de la zona. Compta amb més de

110 hectàrees d’oliveres i jardins que alber-

guen un boutique-hotel amb 13 suites, el

restaurant a la carta, un dels millors cen-

tres de convencions de la zona, un molí

d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca,

un celler que produeix vins de la DO Tarra-

gona i una vinoteca equipada amb una

moderna sala de tasts on es desenvolupen

activitats entorn al món de la gastronomia.

UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT

Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior

Preu menú: Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €

Preu carta: 50 €

Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h


108

GOLOSAITALIARESTAURANT

l restaurant “Golositalia”, situat al

centre de Tarragona, a prop de la

Rambla Nova, ofereix cuina tradi-

cional italiana i, tot i que la seva carta és

variada i hi trobem diversos entrants i dife-

rents tipus de carns i de peix, està especia-

litzat en pizzes i pastes. El restaurant,

d’ambient familiar, ofereix un suggerent i

variat menú autèntic italià i també menús

degustació per a grups. El preu del menú

de migdia de dilluns a divendres oscil·la

entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-

mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que

fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-

ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de

pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-

pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-

pendent adient per a tot tipus de celebra-

cions, actes socials, d’empresa o reunions

de feina. Arran de les peticions de diversos

clients, el restaurant va decidir posar en

marxa un servei a domicili i proporcionar

així l’opció de degustar cuina italiana a la

mateixa llar.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizzes i pastes

Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €


Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat

Ramon y Cajal 2243001 TarragonaTel. 664 669 014674 472 116

E


109

Passeig Jaume I, s/nSalou

977 384 000

ARENARESTAURANT

ituat al passeig Jaume I de Salou,

es consolida definitivament com la

primera direcció gourmet de la zo-

na gràcies a una potent proposta culinària

catalana, tradicional i de proximitat. La

senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-

llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-

rral defineixen una carta clàssica en la se-

va concepció però que sorprèn inclús al

més gourmand sense necessitat de recó-

rrer a avantguardes ni artificis.

Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una

sala oberta al mar amb grans finestrals,

exquisidament decorada, o a la seva te-

rrassa ubicada enmig del passeig marítim,

amb una espectacular panoràmica de la

platja de Llevant i del Mediterrani.

SCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €


Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h

Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.


110

LA TAULARODONA

BRASERIA

bicat a la Part Alta de la ciutat, al

carrer la Nau, la braseria “La taula

rodona” ens ofereix cuina catalana

tradicional: plats casolans amb productes

de la terra i amb la carn a la graella com a

principal reclam. És un restaurant d’am-

bient rústic que té una capacitat per a 64

persones i compta amb dues sales, acull

sopars de grup i d’empresa i els caps de

setmana ofereix la possibilitat de fer-hi re-

serves. “La taula rodona” ofereix dos me-

nús, un de 8,90 € i un de 10,90 € (ambdós

amb les postres i la beguda inclosos). El

primer ofereix la possibilitat d’escollir en-

tre escudella i amanida de primer plat i, de

segon, entre conill i mandonguilles amb

sèpia. Els primers plats del segon menú

poden ser amanida tèbia i sopa de ceba i,

els segons, entrecot o rap cremat. Val a dir

que les postres del restaurant són d’elabo-

ració pròpia. Finalment, la braseria també

ofereix esmorzars de forquilla de 8 a 11 del

matí per qui prefereixi iniciar el dia assabo-

rint un plat de bacallà, de peus de porc o

una llonganissa a preus econòmics

CUINA CATALANA CASOLANA

Especialitat: Cargols, amanides, carns a la graella

Preu menú: 8,90 - 10,-90 € (Dill./div.) 13,90 € (Cap de setmana)

Preu carta: Entre 15 - 18 €

Horari: Dill. de 10-16 h, de dim. a diss de 10-16 h i de

20-01:00 h. Dg. de 10-16 i de 20-23 h

C/La Nau, 443003 Tarragona977 24 25 92

U


111

Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona

977 260 131

MAS FOLCHRESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch,

un dels racons amb encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de

Tarragona i Reus, trobem el restaurant,

ubicat en una masia modernista familiar i

envoltat d'una zona ajardinada amb més

de cent espècies vegetals diferents. El con-

junt forma un entorn exquisit on gaudir

d'una cuina d'autor, barreja de tradició i

creativitat i on el temps s'atura en mans

d'un servei atent i professional. El nostre

servei de cuina és als migdies de dimarts a

diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-

vendres i dissabte només per a grups amb

reserva previa, a partir de 20 persones. El

dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant ro-

mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-

cres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-li un millor servei

reservin prèviament.

BCUINA D’AUTOR

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia


112

EL TERRATRESTAURANT

l Terrat Restaurant situat al carrer

Ponts d’Icart 19 de Tarragona ens

ofereix una cuina pròpia de la fu-

sió entre la tradició i la creativitat, sempre

lligat al producte de qualitat de la zona i de

l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-

bient càlid, tranquil i acollidor. Decorat

amb un estil jove i fresc, el Terrat Restau-

rant disposa de dues sales i té capacitat

per a 60 persones. Perfecte per acollir

grups de comensals i menjars d’empresa.

Ofereix menú diari de dimarts a divendres

al migdia per 18€ I de dimarts a dijous nit

per 28€ iva i beguda inclosos.

Menú degustació per 38€.

Menú d’autor a 58€.

L’horari de cuina és de 13:30 a 16h i de

20:20 a 23h. Tanca els diumenges a la nit i

els dilluns. El mes d’agost tanca els diu-

menges tot el dia però obre els dilluns.

CUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat: Cuina mediterrània d’autor

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.

De dimarts a dijous nit 28 €

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h

Ponts d’Icart, 19Tarragona972 248 485

E


113

Camí Mas de Teret43764 El Catllar

629 777 444

MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA

bicat enmig de la natura, Mas de

Teret és més que un restaurant, ja

que compta amb àmplies zones

enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-

tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-

cana, zona infantil amb animals de granja i

piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de

celebracions - bodes, comunions, batejos,

d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-

der degustar-hi plats d'una fusió perfecta

entre la cuina tradicional i les noves

tendències. També disposa d’una zona

chill-out, i properament inaugurarà els

seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-

reix les millors instal·lacions per a cele-

brar-hi calçotades amb productes de 1a

qualitat amb calçots recollits especialment

per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-

pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el

restaurant es converteix en l’espai idoni

per als més petits, ja que poden gaudir de

festes d’aniversari en plena natura o fer-hi

excursions amb l’escola per conèixer la

granja escola.

UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)

Horari: Obert tot l’any prèvia reserva


114

L’AMPARITOBAR - RESTAURANT

’especialitat de l’Amparito, bar que

duu el nom del pasdoble que s’ha

convertit en l’himne de les festes

de Santa Tecla, és la cuina catalana de la

terra amb les tapes (a l’Amparito n’hi

diuen tap) com a especialitat. Algunes de

les que hi podem degustar, tant si és en

forma de tapa com de ració, són els ous

fregits amb xistorra i patates, les croque-

tes de pernil ibèric amb melmelada de ca-

rabassó; els bolets amb botifarra negra;

les anxoves sobre base de tomàquet aro-

matitzat; calamarsets i els bunyols de ba-

callà i melmelada de tomàquet. Els seus

productes són de la zona – cenyits a la

temporada- i d’elaboració pròpia. Les es-

pecialitats de la casa són la sopa de farigo-

la, els bolets saltejats amb botifarra negra i

el morro amb sal i pebre. Pel que fa als

postres, hi trobem iogurt amb xarop de

fruites del bosc, músic o formatge fresc

amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,

bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-

ta de la ciutat, ens ofereix també una peti-

ta selecció de vins i vermuts de Tarragona

exclusius de la província, i una tapa “sor-

presa” d’acompanyament per a cada con-

sumició que hi fem. El local compta amb

una sala que accepta grups reduïts d’unes

deu persones aproximadament

CUINA SABORS DELS PAÍS

Especialitat: Tapes de forquilla

Preu tapa: Des de 1,5 €

Menú selecció: 8,90 €

Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dimecres tancat.

Ds., dg. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.

C/ Cavallers, 3Tarragona877 011 295

L


115

C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo

43004 Tarragona977 215 053

L’ONADARESTAURANT

l restaurant l’Onada està ubicat al

bell mig del Serrallo davant de les

barques de pesca. Ofereix una cui-

na especialitzada en peix i marisc, del barri

del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així

com una àmplia selecció de plats a la carta

i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb

possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-

cions, dinars i sopars d’empresa i per a

grups, també una terrassa per gaudir-hi de

“sopars a la fresca” a l’època del bon

temps. Durant la temporada de calçots

ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de

“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-

rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de

tonyina.

ECUINA DEL SERRALLO

Especialitat: Peix i marisc

Preu menú: De dilluns a divendres 20 €

Preu carta: Des de 30 €

Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h

Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.


116

CA VIDALBAR - RESTAURANT

estaurant Ca Vidal, antiga masia

que va ser construïda l'any 1777

com s'indica en la pedra de l'arc

de la porta principal. Al restaurant trobem

diferents espais, a la planta baixa, el vestí-

bul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la

quadra per les cavalleries. Al primer pis, la

gran sala de respecte i els dormitoris amb

les seves respectives alcoves. I en l'últim

pis, les golfes sota teulada que.disponía de

alambí per a la destil · lació del vi amb la

bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli

amb la seva premsa i els seus queixals i l'e-

ra per la batuda i el paller.

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de

plats, repartit en cartes o be menús per a

tot tipus de celebracions, des de batejos a

casaments, passant per menjars d'empre-

sa o sopars de Nadal. Destaquen les calço-

tades de Ca Vidal, on inclouen; degustació

de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa

amb salsa romesco, escarola amb olives

arbequines, llonganissa amb mongetes del

ganxet, botifarra negra amb tomàquet al

caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al

caliu, postres, beguda i café. Sigui quina si-

gui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà es-

pecialitats, suggeriments i tot això en un

ambient casolà, còmode i agradable.

CUINA CATALANA

Especialitat: Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú: Menú del dia 15 € IVA inclòs

Cap de setmana 26,50 IVA inclòs


Horari: Obert tots els dies per dinar i divendres,

dissabte i vigílies obert per sopar

Plaça de l’Església, 16Perafort977 625 293

R


117

C/ Natzaret, 14Tarragona

638 900 210

KENNEDY’SBAR - RESTAURANT

ar tradicional irlandès situat al ca-

rrer Nazaret on la seva especialitat

són les hamburgueses irlandeses,

les patates xip i la cervesa Guinness. Ken-

nedys ofereix diferents tipus de cerveses

de barril, la Guinness, la Leffe vermella, la

Franziskaner, la Magners, Heineken i Caf-

feys Irish ale i cerveses nacionals i interna-

cionals. Pel que fa al menjar, l’especialitat

del Kennedys són les costelletes, les aletes

de pollastre, tot tipus d’hamburgueses, na-

chos, patates braves, etc. i cada setmana

s’ofereixen productes frescos. De 6 de la

tarda a les 8 del vespre és “l’hora del pas-

tís” (Cake Club), on cada setmana pot de-

gustar-se una varietat diferent, pastís de

pastanaga, de Guiness.. acompanyat d’un

cafè i a un preu especial. Una de les parti-

cularitats del Kennedys és el menjar per

compartir, on diferents grups de persones

poden asseure’s a la mateixa taula. El bar

compta amb pantalles grans i projector

per poder oferir tots els partits de futbol –

tant de la lliga nacional com de les interna-

cionals i una terrassa.

B

CUINA GASTROPUB

Especialitat: Irish beef burger i Guinness

Preu menú: Màxim 10 €

Horari: De dimarts a divendres de 18 a 1,30 h.

Ds. de 14 a 2 h i dg. de 14 a 23 h


118

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca

Perón, el nom del qual prové d’una

típica expressió de les festes lo-

cals de Tarragona, és la cuina mediterrània

actualitzada a base d’una carta de la qual

el 80% dels productes són de la província

de Tarragona. Els plats del restaurant do-

nen un toc innovador i modern a la tradi-

cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-

rrec, també ofereix carns exòtiques com

ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a

banda de la carta també ofereix 4 tipus de

menús diferents i un variat assortit de ta-

pes i “montaditos”. El Toca Perón compta

amb un pis superior on hi ha un menjador

que permet celebrar-hi tot tipus de troba-

des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-

cenari principal de les festes, n’és un refe-

rent més pels tarragonins i tarragonines

de la ciutat.

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Carns exòtiques

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €


Horari: De dill a dg de 12 a 16:30 h / 19 a 01:00 hDill i dg nit tancat

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074

L


119

Plaça Sedassos, 5Tarragona

977 213 489

KENAVOCREPERIE

a Creperie Bretone Kebavo és un

restaurant ubicat al casc antic de

Tarragona, concretament a la Plaça

Sedassos. La seva especialitat, com el seu

nom indica, és l’elaboració de plats típics

de la cuina bretona, tals com són les galle-

tes o les crepes salades a base de farina de

sarraí; una massa apta per a celíacs i rica

en minerals i vitamines varies. Sense obli-

dar-nos de l’autèntica sidra bretona, que

procuren importar dels cellers més distin-

gits, i que és ideal per acompañar als plats

de Kenavo. També la seva cuina ofereix

molta verietat d’entrants pe picar tu sol o

per a compartir. I a tot això hi hem d’afegir

una llarga gamma de postres per acabar

de gaudir d’un àpat complet i deliciós.

Un altre dels encants de l’establiment és la

seva ambientació, enfocada als anys 60,

amb models de l’època, taules de fàrmica,

seients d’escai i llums i cartells propis dels

bistrots parisencs. Tot acompanyat per

una música francesa de fons, que junta-

ment amb l’aire retro del local, fan del res-

taurant un indret melancólic, càlid i acolli-

dor.

L

CUINA BRETANYA FRANCESA

Especialitat: Galettes, creps i amanides

Preu menú: 11 € de dilluns a divendres / 12,50 dissabte

Horari: De dilluns a dissabte de 13:00 a 23:00 h.Diumenge tancat.


120

MITOSBAR MUSICAL

l bar musical Mitos, situat al carrer

Estanislau Figueres, ofereix durant

els matins servei d’esmorzars va-

riats amb ofertes molt econòmiques ; a les

tardes servei de cerveseria i a les nit servei

de bar-musical amb especialitats en cocte-

leria variada i combinats premium. També

ofereix, sota reserva prèvia, sopars per a

grups.

Cal destacar que disposen de menjar i be-

gudes per persones celíaques.

Mitos organitza varis esdeveniments du-

rant la setmana: dimecres de 22 a 01h

“speaking corner” punt de trobada de con-

versa en anglès on s’hi reuneixen varies

persones per practicar aquest idioma diri-

git pel professor Andrew Dobbin d’English

Tarragona. Els dijous a la nit (fins les 03 de

la matinada) és el dia de les festes univer-

sitàries. I divendres i dissabte a les nit s’or-

ganitzen festes de diferents estils musicals

per a tothom i per a tots els gustos.

CUINA RÀPIDA

Especialitat: Cafeteria, cerveseri i cockteleria variada

Horari: De dl. a dv. de 8 a 14 h i de 17 a 3h.

Dissabtes de 18 a 3 h. Diumenge tancat.

Obert per partits Barça o Madrid,

de 18 a 23 h

Estanislao Figueras, 47Tarragona977 230 313

E


121

Mèndez Nuñez, 7Tarragona

977 082 132610 468 108

DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA

l restaurant compta amb un forn

de llenya on es couen les pizzes de

masa tradicional i elaboració caso-

lana de primera qualitat. A Da Mario, que

duu el nom del seu xef, hi trobem una carta

a base de peix, carn i verdura acompanya-

da de vins catalans, de la resta de l’estat i

italians. Alguns dels plats especials de la

casa són la lasanya, els canelons al forn,

espaguetis al marisc, arrossos de tots ti-

pus...i la pasta, n’hi ha de tipus diferents

d’elaboració pròpia, ja sigui seca, fresca o

al forn. El restaurant també té una barba-

coa per poder fer-hi carn a la brasa a la

llenya, i ofereix un menú de dilluns a diven-

dres pensat especialment per als treballa-

dors. Da Mario acull esdeveniments com

ara casaments i altres trobades socials, ja

que compta amb una sala menjador on hi

caben al voltant de 50 persones i amb una

terrassa amb capacitat per a 35 comen-

sals.

ECUINA ITALIANA

Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya

Preu menú: 9,90 - 14,90 €

Preu carta: 15-18 €

Horari: Dilluns a dissabte 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat


122

LA CASSOLETAD’ARRÒSRESTAURANT

’especialitat de “La cassoleta

d’arròs” -restaurant ubicat a la

Part Alta de Tarragona- és la cuina

relacionada amb els menjars típics del Del-

ta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indi-

ca, els plats estrella són el marisc i l’arròs

de collita pròpia. Ambientat com si fos un

vaixell, l’aire mariner no només el trobem

en els seus plats, sinó també en els detalls

del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem

degustar-hi un arròs a banda; de mar i

muntanya; un arròs mariner; amb llamàn-

tol i suquets de peix. D’altra banda, a la

carta del restaurant hi trobem plats típics

com ara l’anguila amb suc, l’anguila fuma-

da, cuixetes de granota, xapadillo o orti-

gues de mar. “La cassoleta d’arròs” també

ofereix menús amb primer plat, segon i les

postres amb beguda inclosa (el preu és de

14 € de dilluns a divendres). Entre les op-

cions del menú cal destacar-hi musclos a

la marinera, calamars de la casa, arròs

amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.

De postres, crema catalana o menjar

blanc.

CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE

Especialitat: Arrossos i marisc

Preu menú: 14 € de dilluns a divendres


Horari: De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de

13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

C/ La Nau, 6, baixos43003 Tarragona687 842 545

L


123

C/ La Cota, s/n43007 Tarragona

977 20 74 63

TENNIS PARKRESTAURANT

Cala Romana, un lloc privilegiat, 2

min. caminat de la platja ,el Res-

taurant del Tennis Park, amb un

entorn inigualable ofereix un complert ven-

tall de possibilitat tant pels socis del club

com els convidats.

Menú diari de cuina mediterrània casolana

i plats combinats de dilluns a dissabte a 12

€, Menus especials per a cel.lebracions,

(Aniversaris, comunions, batejos, dinars i

Sopars de grups..etc) amb una mitja de 24

€. Zona infantil de jocs amb possibilitat de

monitors.

A CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Arrossos i fideuàs

Preu menú: 12 €

Horari: De dilluns a dissabte de 13.30 a 16 h

Esdeveniments especials de 9 a 00 h


124

ELS FOGONSDE L’ISMA

RESTAURANT

ls fogons de l’Isma és un restau-

rant de cuina catalana ubicat a la

Plaça Prim (més coneguda com la

plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3

espais diferenciats: dues terrasses i una

sala interior. La sala té dos nivells, el pri-

mer presenta un ambient chill – out i el se-

gon és una sala menjador. Les terrasses es

troben una ubicada a la mateixa entrada

del local -on es pot gaudir d’un vermut o

un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)-

i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o

prendre-hi una copa. El restaurant, que

també organitza nits temàtiques, sessions

de monòlegs i concerts, treballa amb pro-

ductes frescos de la Llotja. Ofereix una

carta variada on podem trobar-hi des d’a-

manida de llagostins i saltejat de faves fins

a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus

de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’is-

ma” també pot ser la nostra opció si ens

ve de gust un assortit de tapes o degustar-

hi un menú que consta de tres plats i on

els seus productes són del mateix dia.

CUINA CATALANA

Especialitat: Tot tipus de cuina catalana

Preu menú: De dmts a dv 13,90 €


Horari: De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h

Plaça mitja Lluna, 243001 Tarragona687 53 81 05

E


125

Carretera nacional 340Km. 1168,5Tarragona

977 209 756

EL TRULLBAR - RESTAURANT

ituat al costat de la platja llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del se-

gle XVIII del qual es conserva gran

part dels seus components originals. El lo-

cal es converteix així en un lloc on es gau-

deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-

possen d’una amplia carta típica catalana

en la que la utilització d’ingredients de la

terra és imprescindible, combinada amb

plats de la nova cuina moderna. El gruix de

la carta es la carn a la brasa ben equilibra-

da amb una gran varietat d’entrants, pri-

mers plats i diferents tipus de peix. L’avan-

tatge de poder menjar una carn damunt

d’una pissarra calenta es infinita i aquesta

és la manera en la que serveixen entre-

cots, borrassos, espatlles de cabrit i “colet-

xons”. Per acabar no oblidem els postres

casolans on la crema catalana, les trufes,

full de nata, tiramisú… fan un final perfec-

te. Per les calçotades proposen un menú

on la qualitat i la varietat siguin la que es

mereixen, tot això envoltat en un entorn

agradable i familiar.

S

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat: Carns a la pissarra

Preu menú: Desde 22 €

Preu carta: 25 € aproximadament

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.

Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h


126

MASIA BOURESTAURANT

n unim la tradició amb el bon fer,

la cuina d'autor amb la cuina re-

gional ~ Ens adaptem als nous

gustos i les noves tècniques, on desta-

quem les nostres calçotades i els nostres

plats de cuina tradicional, renovats a cada

estació i on la caça ocupa un paper prota-

gonista. A Masia Bou tenim més de 70

anys d'experiència amb la celebració d'ac-

tes, banquets i celebracions de tot tipus,

sabem celebrar els esdevenements com a

tu t'agrada. Amb un gran ventall de menus

per escollir, Menu de noces, menú de co-

munions, Menu de celebracions, Esmorçar

per la ruta del císter…Gaudeix a qualsevol

lloc del nostre servei de catering per a bo-

des, convencions i dinars familiars. Sense

preocupar-se de cap detall: mobiliari, vai-

xelles, jocs de taula, tot queda a les mans

de la gent experimentada de Masia Bou.

CUINA D’AUTOR AMB CUINA REGIONAL

Especialitat: Calçots

Preu menú: A consultar

Preu carta: 30 €

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h

Crta. de Lleida, km. 21,543800 Valls972 600 427630 126 298

O


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc

Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.

C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona

Tel. 977 215 053 Carta

Dinars, sopars, caps de setmana i festius

L’ONADA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps

Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.

Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489

Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte

Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h

CREPERIE KENAVO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana

Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.

Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105

Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €

ELS FOGONS DE L’ISMA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes

Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.

C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116

Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €

Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat

GOLOSITALIA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes

Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona

Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)

Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

MELVIN

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc

Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.

C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545

Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds

de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

LA CASSOLETA D’ARRÒS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella

Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.

C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592

Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €

LA TAULA RODONA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla

Cuina catalana de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.

C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295

Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dilluns a Dissabte 19 a 22,30 h

Ds., dg. i festius 12 a 15,30 h i 19 a 22,30 h

L’AMPARITO


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Irish beef burger i Guinness

Cuina Gastropub El bar Kennedy’s, típic bar irlandés,amb cerveses d’importació, menjarscom costelles, aletes i hamburgue-ses i on podràs gaudir cada dia de 6a 8 del Cake Club.

C/ Natzaret, 14 - TarragonaTel. 638 900 210

Menú: Màxim 10 €Horari: Dimarts a divendres de 18 a 1,30 h

Dissabte de 14 a 2 h i diumenge de 14 a 23 h

KENNEDY’S

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pasta italiana

Cuina italianaLa Tana de Lupo, ofereix una combi-nació d’excel.lents plats típics ita-lians d’el.laboració propia, renovantles típiques receptes italianes ambtocs moderns de la mà del seu xefamb un servei i ambient familiar .

Plaça Ripoll, 6 - 43003 TarragonaTel. 977 211 194

Menú: 12€ - Carta: 25€Obert: De dilluns a diumenge de 13 a 16h

i de 19 a 00.00h

LA TANA DEL LUPO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cafeteria, cerveseria i cockteleria

Cuina ràpida Als matins esmorzars, tardes cerve-seria i a les nit servei de bar-musicalamb cocteleria variada i combinats.Dijous nit, festes universitàries icaps de setmana festes variades.

Estanislao Figueras, 47 - TarragonaTel. 977 230 313

Horari: De dilluns a divendres de 8 a 14 h ide 17 a 3 h. Ds. de 18 a 3 h

Dg. tancat. Obert per partits Barça o Madrid

MITOS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Esmorzars i aperitius

Situat al centre del casc antic, plaçade la Font, ofereix esmorzars i aperi-tius al matí i coctels i copes al ves-pre.

Plaça de la Font, 2 ·baixos - TarragonaHorari: De dilluns a diumenge de 10:00 a

15:00h i de 18:00 a 01:00 h.Dimarts tancat.

BAR MELIC

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes i platillos casolans

Cuina Mediterrània casolanaAl Casc antic podràs gaudir de tapesi racions elaborades amb productesfrescos i de qualitat, amb peix i ma-risc de les llotges de la província deTarragona, i verdures d’agriculturaecològica de proximitat.

Plaça de la Font, 47 - TarragonaTel. 977 21 25 79

Menú de dilluns a divendres: 14 €Horari: D’11:00 a 16:00 h ide 20:00h a

24:00h. Dimarts matí tancat.

LOLA TAPES

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Romesco

Cuina de mercatLocal petit i acollidor situat al cor dela Part Alta, als peus de la catedral.D’estil retro i ambientat amb músicade blues. Cuina de mercat basada enla gastronomia popular catalanaperò sense extravagàncies.

C/Curaleries, 2 - TarragonaTel. 977 220 744

Menú: dill.- div. 14,50 € - diss.- diu. 17 €Menú nit dilluns - dissabte 23,5€

TECLA 60

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa, cargols a la llauna

Cuina catalanaAl centre de la ciutat podreu degus-tar la millor cuina catalana i un as-sortiment de postres d’elaboraciópròpia. Gaudiu de les seves especia-litats en carns a la brasa, cargols a lallauna i calçotada a la terrassa

C/Estanislau Figueras, 36 - TarragonaTel. 977 23 24 55

Menú diari: 10,5 €. Carta: 19,90 €Horari: De dimarts a diumenge de 13:15 a

16:00h i de 20:15 a 23:30 h

PASSADÍS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Gambes al whisky

Cuina catalana Situat al casc antic de Tarragona, acasa nostra hi trobareu un tracteproper en un entorn ideal per com-partir un bon àpat en la millor com-panyia.

C/ Cavallers, 12 baixos - TarragonaTel. 977 243 756

Menú: Migdia 15,50 €. Nit i festius 24,50 €Horari: Dilluns a dissabte 13,30 a 16h

i de 21 a 23,30 h. Diumenge tancat

ENTRECOPES


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Paelles

Cuina de mercatSituat a la Plaça del Rei, cuina tradi-cional de mercat, productes de qua-litat que podreu gaudir en un am-bient acollidor.

Plaça del Rei, 4 - TarragonaTel. 977 22 45 79

Menú: 15 € de dimarts a divendresHorari: de dimarts a diumenge de 13:00 a

15:30 h i de 20:30 a 22:30 h

CA L’OSCAR

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes i “montaditos”

Cuina casolana i tapesSitual al carrer Major prop de la ca-tedral, podràs gaudir amb els platspreparats al moment. Elaborats ambcor i carinyo, productes frescos i deprimera qualitat a bon preu.

C/ Major, 36 - TarragonaTel. 977 21 80 31

Menú: Des de 12,5 € de dimarts a diu-menge

Horari: De dimarts a diumenge de 11:00 a16:00 h i de 19:30 a 00:00 h.

EL COMPLET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Bacallà a la catedral

Cuina Mediterrània i tapesRestaurant familiar de cuina catalanad’autor, situat al casc antic aprop laCatedral. Aquest 2013 OFERTA: TOTSEL MONTADITOS QUE PUGUIS MEN-JAR + COPA DE VI 19 € (mínim 2 per-sones).

C/ Les Coques, 1, bis - TarragonaTel. 977 252 121

Menú: 12 € dinarHorari: Dl. matí de 13-16 h. Dimarts tancat.

De dc. a ds. de 13 a 16 h i de 19:30 a 00 h

QUIM QUIMA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la pissarra

Cuina catalana, braseriaSituat al costat de la platja llarga, unlloc on es gaudeix tant de la cuinacom de l’entorn acompanyat d’untracte familiar i una terrassa cobertaon poder menjar a l’aire lliure.

Ctra. nacional 340, km. 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756

Menú: Desde 22 €. Carta: 25 € aprox.Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h de dt. a dj.

Dv. i ds., de 13 a 16 h i de 20 a 23,30 h

EL TRULL

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i foie micuit

Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.

Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464

Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h

Dilluns tancat

PALAU DEL BARÓ

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània

Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.

C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074

Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €

Obert: De dill a dg de 12 a 16: 30 h / 19 a01:00 h . Dill i dg nit tancat

TOCA PERON

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.

Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casaon seran atesos en un ambient fa-miliar i podran degustar les carnsmés selectes i els vins de la nostraterra. No hi ha amor més sincer quel’amor al menjar.

C/Major, 11. Part alta Tarragona - TarragonaTel. 972 249 557

Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss., dium.Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit.

Diumenge migdia

CAN BELLOT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània d’autor

Cuina d’autor creativaEl Terrat combina plats d’inspiraciómediterrània amb producte de qua-litat de la zona i de temporada.Ofereix menú diari de dia i de nit,menú degustació i menú d’autor.

Ponts d’Icart, 19 - TarragonaTel. 977 248 845

Menú: De dimarts a divendres migdia 18€De dimarts a dijous nit 28€

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h

EL TERRAT


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Brasa i calçotades

Cuina de braseriaEstem especialitzats en cargols a lallauna, pollastres, espatlles i tocinetsa l’ast amb foc de llenya. Menú diari imenjar per emportar.

C/ Cervantes, 14 - TarragonaTel. 977 23 06 49

Menú: 12 € Calçotades: 28 €Horari: 13:00 a 15:30 h i de 20:45 a 23:30 h

PITICUIXA

RestaurantPiticuixa

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos

Cuina mediterrànea marineraEl restaurant del Reial Club Nàuticde Tarragona, situat en un marc in-comparable ofereix unes vistes ex-cepcionals de la ciutat de Tarragonai del mar. A l’estiu disposa de Terras-sa i servei de cocktelería.

Port esportiu, Edifici nàutic. C/ Dic de Llevant s/n - Tarragona

Tel. 977 225 824 Menú: laborables 17,50€

Obert: Tots els migdies. div. i diss. nit

REAL CLUB NÀUTIC

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizza tradicional al forn de llenya

Cuina italianaDa Mario ofereix pizzes de masa tra-dicional i elaboració casolana axícom plats especials de la casa comlasanya, canelons al forn, espaguetisal marisc i arrossos de tots tipus.

Méndez Núñez - TarragonaTel. 977 082 132 / 610 468 108

Menú: 9,90 - 14,90€Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.

DA MARIO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional marinera i d’interior

Cuina mediterrània de proximitatUn restaurant íntim i acollidor ubicat al’interior d’una antiga masia del s. XII.Ofereix una cuina mediterrània de pro-ximitat amb productes de la millorqualitat.

Autovia de Reus - TarragonaT-11 km 12, La Canonja

Tel. 977 771 515Menú del Mas: 28 € de dilluns a divendres

Menú la Boella: 60 € Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h

LA BOELLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat

Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.

Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000

Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h

Tancat diumenges vespre i dilluns

ARENA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.

Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.

Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444

Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge

Horari: Obert tot l’any previa reserva

MAS DE TERET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa

Cuina d’autorUbicat en una masia modernista fa-miliar amb zona ajardinada on gau-dir d'una cuina d'autor. Tradició i cre-ativitat en mans d'un servei atent iprofessional.

Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - TarragonaTel. 977 260 147

Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16.Divendres i dissabte només grups,

prèvia reserva.

MASIA FOLCH

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Calçots

Cuina d’autor amb cuina regionalData de 1929 i es coneix com la "Ca-sa pairal de la calçotada". Cuatre ge-neracions donen sentit a la tradicióon la cuina tradicional i la caça ocu-pen també un paper protagonista.

Crta. de Lleida, km. 21,5 - 43800 VallsTel. 977 600 427 - 630 126 298

Menú: A consultarCarta: 30 €

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h

MASIA BOU


CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:58 Página 131

CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:58 Página 132

viu tarragona 2

Documents