AVGDA.PUIG I CADAFALCH, 9TELS. 93 756 08 25/ 93 756 14 6208310 ARGENTONAFAX. 93 797 09 80

e-mail: info@catala-assegurances.com

/\ss^ouraimc:es Oficina a Argentona

Vine, i pregunta'ns!

Ja tens unabona asscguran^ad'assistencia sanitaria?

^ irj/

f f - c ^i 1*7 j r r t ^-i ^ i"r

r 11 ni^jnru ^

Tf^ lf)/;irM

i.;-. -4 CL;.A Lc LA^-LvA r^UtuA

Demanar hora ens ajuda a oferir un millor serve!

I a Mil.^n'Ar.-f

6-7• De0a3 anys

La nova escola bressol municipal va obrir les sevesportes el 12 de setembre. Situada al carrer JoanFuster i construi'da en nomes dos mesos i mig, teactualment 46 alumnes d'entre 1 i 3 anys. LaCooperativa El Gegant del Pi es I'encarregada dela gestio del centre.

O* SequeraLa Companyia d'Aigues d'Argentona, seguintel decret de sequera dictat per la Generalitat deCatalunya, estableix el consum maxim d'aigua perpersona i dia en 230 litres durant la primeraquinzena d'octubre. Aquesta xifra anira disminuintfins arribar a les restriccions.

I U" I I • La primera d'agost

Balanq: fotografic d'alguns dels actes de la FestaMajor de Sant Domingo 2005 i de la FiraInternacional de Ceramica i Terrissa. Les fotografiesson de Pep Radros, que amb la seva camera vacaptar alguns dels millors moments d'aquesta set-mana festiva.

14* Nova entitat

Argentona compta des d'aquest estiu amb una novaentitat: I'Associacio de Fibromialgia i Fatiga Cronicad'Argentona i rodalies. La nova entitat ha nascutamb I'objectiu d'ajudar les persones que pateixenaquesta malaltia, poc reconeguda socialment i diff-cil de diagnosticar medicament.

A J • Aeromodelisme

L'argentonf Isidre Oriach, aficionat aI'aeromodelisme, va guanyar el premi a la milloracrobacia en una exhibicio que es va celebraraquest estiu a Cerny, al sud de Fran^a. Oriachhi va participar amb un avio de 45 kilograms,una replica al 60% del model Ultimate.

3^nCap de Redaccio: Irene Cortijo.Redaccio: Irene Cortijo, Gisela Rodriguez.

Rubriques: Lluis S. Morgan, Lloren^ Soldevila.Fotografies: Marc Duran, Irene Cortijo, Pep Padros.Disseny: Nuria Cusachs.Idea: David Carmona i Nuria Cusachs.Comercial: Nuria Pascual.Fotocomposicio i impressio: Grafiques LloredaC/Girona, 56. GranollersDiposit Legal: B-44.775-91

Sumari

Cap de CreusPublicacio bimestral de I'Ajuntament d'ArgentonaNumero 79 - Octubre 2005 - 3.700 exemplarsDireccib, redaccio, administracio, publicitati distribucio: edifici Velcro - Argentona.Edita: Ajuntament d'Argentona. Regidoria de Mitjansde Comunicacio.President: Antoni Soy.Director: Gisela Rodriguez.Consell de redaccio: J. Egea, F. Molist, F. Rosa,M. Abras i F. Urefia.Tots els grups amb representacio en el pie podenparticipar en el consell de redaccio.Collaboradors: Grups Municipals de F'Entesa, PSC,CiU, PP, EU i AA.

PORTADAMarc Duran simbolitza elsinfants de la nova escola bressold'Argentona.

Crec que ens cal un nou Estatut que ha d'incloure un nou model de finangament.El nou Estatut i el nou model de finangament seran, per definicio, el fruit d'un acordbilateral entre Catalunya i I'Estat espanyol. Ara, ja tenim una proposta de nou Estatutaprovada en Comissio. Es molt mes potent i ambiciosa que I'Estatut del 1979. Ja sen'han fet comparacions detallades que ho demostren clarament.Crec que es la mi I lor proposta d'Estatut possible avui, atesa Tactual correlacio deforces politiques i tenint en compte que es necessaria una majoria de dos tergos pera la seva aprovacio al Parlament de Catalunya. Es un Estatut de maxims a partird'una interpretacio democratica i de caire federal de la Constitucio. Es un Estatutque ens donara mes competencies i mes recursos per a solucionar els nostres pro-blemes quotidians, tant com a persones com per als municipis.El protagonisme del proces de reforma de I'Estatut ha estat del Parlament i de lesforces polftiques parlamentaries. I aixf ha de ser fins al final. El projecte d'Estatutha estat elaborat pel Parlament, que Thaura d'aprovar per una majoria de dos tergos. Tambe sera el Parlament qui el presentara al Congres espanyol, qui designaraels diputats que I'hi defensaran i qui decidira mantenir-lo o retirar-lo en cas quetingues massa retallades. Es un projecte del Parlament i no pas del Govern. Aquestaes la diferencia fonamental entre la via catalana i la via basca amb el Pla Ibarretxe.Per tant, el projecte que ha d'aprovar el Parlament ha de ser necessariament elresultat final d'una negociacio conjunta per arribar a una majoria. Ara, cal demos-

trar la voluntat polftica de tenir un nou Estatut, que es molt poderos. Ara es elmoment de la negociacio, de la responsabilitat i de la voluntat polftica per actuaren clau de pafs i no de partit. Perque Catalunya i la gran majoria de les catalanesi els Catalans volem un acord per a un Estatut ambicios i un finangament just. I el

volem ja.

Antoni Soy, alcalde

Estatut i finan^ament

Es un Estatut de maxims a partir d'una

interpretacio democratica i de caire fe

deral de la Constitucio. Es un Estatut que

ens donara mes competencies i mes

recursos per a solucionar els nostres pro-

blemes quotidians, tant com a persones

com per als municipis

Carta de ^'alcalde

El municipi d'Argentona disposava fins ara d'una unica escola bressol municipal, laCargol Treu Banya, del vefnat del Cros. Aquest centre, gestionat per la cooperativaprivada El Gegant del Pi, te capacitat per a 40 nadons. Les places d'aquest centrepublic son insuficients per a tota la poblacio, de manera que al municipi hi ha centres privats perque els pares amb nadons de 0 a 3 anys puguin desenvolupar les sevescarreres professionals. Pero despres del periode de preinscripcions de la primavera,el consistori va saber que fins a 20 families de la vila no tenien plaga ni a la privada, ni a la publica. Una situacio que va fer reaccionar I'equip de govern en la cons-truccio d'un centre provisional, constant amb moduls prefabricats o el que popu-larment es coneix com a "barracons". D'altra banda, el consistori tenia i te laintencio de construir (amb maons) un edifici de dues linies que absorbeixi la

demanda existent.En aquest sentit, el consistori no s'ha avangat a les necessitats socials, tot i que caltenir en compte que es tracta d'una escolaritzacio no obligatoria, pero si que ha fet

tot el possible per anar de forma paral-lela a les necessitats. Han estat dos mesos imig d'obres a tota maquina perque el 12 de setembre el nou centre pogues obrir lesseves portes i aixi ho va fer, amb els tipics plors dels nadons i el neguit dels pares.Com passa a les pel-licules, podriem dir que ha estat un final felig per a les familiesque no tenien plaga per als seus fills, pero cal treballar dia a dia per avangar-se a lesnecessitats socials en ambits basics de qualsevol societat del benestar com son I'e-

ducacio, la sanitat i I'habitatge.

A tota maquina!EditorialPero despres del periode de preinscrip-

cions de la primavera, el consistori va

saber que fins a 20 families de la vila

no tenien plaga ni a la privada, ni a la

publica. Una situacio que va fer reac-

cionar I'equip de govern en la cons-

truccio d'un centre provisional, cons-

trui't amb moduls prefabricats

uCD

T3Q.

U

en

^^nui^^^i^^dre^ radioe>argentona.com. M^

UCDOCL03U

IS de nevembre de 2005detenirUNA SXTENSlO MAXIMA DE 1,600 CAHACTERS. ^jedacckim*9U amb i

Per les meves activitats professionals, he pogutparticipar aquest estiu en uns quants festivals dejazz a diferents indrets de Catalunya. Un parellde llocs han sigut a Cabrils (Can Barba) i aCabrera (Can Bartomeu). Els dos llocs son unesmasies o cases pairals que els respectius ajunta-ments han pogut comprar, restaurar i posar alservei dels seus vilatans abans que algunaimmobiliaria o algun "politic" a temps parcial esdediquessin a especular amb els llocs per ferresidencies d'alt standing per als pocs que hopuguin pagar. (Sempre per Tinteres del poble...

Aixo diuen, es clar!)Despres de veure les rehabilitacions de CanBarba i Can Bartomeu no deixo de pensar en elque podria ser Can Doro i per desgracia demolts..., alegria d'uns quants... i immensa felici-

ta't de molt pocs... no sera!PS: Per cert!! La vista d'ocell que hi ha des delpati de Can Bartomeu a les muntanyes de

Cabrera es fantastica, i diria mes... fa una micade "vertix" (ui! perdo, volia dir vertig).

Jordi Nogueras i Serret

El que perdesgracia...

no sera!

tiva anunciar la malversacio de diners publicssense aportar proves que ho testifiquin, tot argu-mentant que es treballa per la transparencia deI'Administracio. Si de veritat aquesta vegada hiha proves de tot el que han denunciat i esdemostra que els nostres polftics roben al poble,els asseguro que jo sere la primera a recolzar-los,pero si segueixen com ara criticant sense solta ni

volta, sapiguen que Tunic que estan aconseguintes dividir el poble i malmetre Tambient ciutada.Els agrairia que deixessin actuar la Justfcia i quanaquesta hagi fet la seva feina analitzar els resul-tats amb responsabilitat, ja que Texercici de ferpolftica ha de ser un servei honest a la societat,tant pel que fa a la gestio dels recursos com enels missatges que es transmeten als ciutadans i

ciutadanes d'Argentona.

Margarida Colomer i Rovira

Fa massa temps

Fa massa temps que certs polftics de I'oposicioes dediquen a blasmar persones de I'Entesa. Endiuen de totes: de verdes i de madures. El que esmes desagradable i ingrat son les acusacionsdesmesurades per desprestigiar I'alcalde, AntoniSoy, i el tinent d'alcalde, Jordi Pinart. Segons elque diuen alguns personatges de I'oposicio,aquests senyors s'embutxaquen diners a partirde I'empresa Argentona Projectes.Fa massa temps que ho diuen i per fi han tramesuna "querella" en la qual denuncien aquestes ialtres questions relatives a la zona de CalGuardia. Durant tot el temps que han anat fentcorrer aquestes acusacions de manera barroera,el que han aconseguit es que se'n paries pelscarrers i Noes de reunio i safareig, que com totsels pobles Argentona tambe te els seus. El que es

mes lamentable d'aquest proces es que personesde bona voluntat s'ho hagin cregut, ja que a totel que sigui anar en contra del poder establert esmolt facil apuntar-s'hi i, a mes a mes, ha servitper desacreditar el fet de fer polftica com sinecessariament anes implfcit amb el fet d'arram-bar diners. Crec que ha estat un mal favor al sis-tema democratic i als polftics del nostre poble,tant als que estan al govern com als de I'oposi

cio.Fa massa temps que algunes persones de I'oposicio es dediquen a fer denuncies, o a amenagarde fer-ne, i com a ciutadana d'Argentona dema-no que mesurin els seus criteris i les formes decriticar en els mitjans de comunicacio als polftics que ens representen al nostre poble, ja queno es una bona manera de fer polftica construc-

no ens agradi. Pero no pot ser d'una altra mane-ra, ja que la politica municipal correspon fer-la

al consistori i valorar-la als ciutadans.Tractar de mascarada, com voste la qualifica, lafigura del Defensor es un mal servei a la ciutadania, tira per terra la labor desinteressada quefa temps que faig a costa de moltes hores, i el

que es pitjor, desmotiva altres persones, que per-den una opcio de ser defensades.

Ferran Merino i ColomaDefensor del Vdata/Vdatana

Contesto, per al-lusions, a la carta d'agost del Sr.Itchart. No entro en possibles motivacions politi-ques, que no em pertany fer-ho, ni tampoc enpossibles frustracions en no veure atesa la quei-xa. Opino, al contrari que voste, que el consis-tori va crear la figura del Defensor per millorarI'atencio a la ciutadania i fomentar la participa-cio, ja que no estan obligats per llei a crearaquesta institucio. Si no fos aixf, no entenc perque s'havia de buscar el maldecap de tenir-neun, amb plena autoritat per indagar les causes deles queixes. Ja se que I'ultima paraula la te sem-pre I'Ajuntament, com voste ben be que horemarca, pero aixf ho diu la llei.No obstant aixo, a fi de fonamentar I'opinio dela ciutadania, I'informo que des de I'inici i fins afinals del 2004, les estadfstiques ens diuen quede cada 10 queixes presentades, el Defensorn'ha rebutjat 2 per no haver-hi causa i n'haacceptat 8. I que de cada 10 d'aquestes ultimesI'Ajuntament ha acceptat la resolucio favorableal ciutada en 9,5 casos i I'ha rebutjat en 0,5.Seguint amb I'exposicio, reitero per enesimavegada que el Defensor nomes pot actuar, coma tal, en la legalitat dels actes de I'Administracio,no a valorar les decisions polftiques. Per exem-ple, davant I'increment impopular d'un impost,pero dintre dels preceptes legals, els defensorslocals no hi tenim res a fer, malgrat que a molts

Defensor,per que?...

Masa forestal

En tiempo de sensibilidad medioambiental, decontinuas referencias por parte de las diversasadministraciones al crecimiento sostenible, alrespeto al entorno, supongo que el Ayuntamientode Argentona es consecuente con esos principiosy lleva un control riguroso del estado y evolucionde su territorio de acuerdo con esos criterios.En consecuencia, creo que seria interesante que,a traves de esta publicacion, o por los medios queel alcalde y los concejales juzguen oportunos, seinforme a la poblacion del estado de la masaforestal del municipio; en concreto, de la perdidao ganancia de arboles en los ultimos afios; enconcreto, de cuantos arboles se han talado parafacilitar la construccion de viviendas en urbani-zaciones como Cal Peix y Can Barrau, por ejem-plo; en concreto, de cuantos pinos esta previstotalar en los proximos afios para dar paso a lasconstrucciones aprobadas por ese ayuntamiento.Gracias anticipadas.

M. Eugenia Ibanez

Cartes dels lectors

oUCOCD

oCOCOCD

litzar el pati de I'entrada principal, jaque s'ha col-locat una barana a larampa, per seguretat". Per la sevabanda, l'escola del Cros ha comengat elcurs 2005-2006 amb nou equipamentesportiu, i l'escola Les Fonts obrira lesseves portes amb el material necessarid'un centre educatiu nou i amb serveide menjador propi, fruit de I'esforg deI'AMPA i I'Ajuntament. A banda de lesobres de millora, els conserges de cadacentre educatiu han aprofitat els mesosd'estiu per reparar i resoldre les petitesavaries o desperfectes que s'ocasionendurant el curs escolar.

L'lnstitut. Pel que fa a I'lnstitut d'Argentona, el centre va comengar el 12 desetembre amb 608 alumnes. Un centreque esta al limit de les seves capacitats ique espera veure reduir el nombre dejoves de cara al curs vinent quan elmunicipi de Dosrius tingui el seu Institut.Merino explica que "tot esta en marxaperque el proper curs Dosrius tingui elseu centre i aixo fara descongestionar eld'Argentona, que esta pie".

Francesc es mostren neguitosos sobre lareaccio que tindra la Berta, ja que es elprimer dia que la deixen, pero la nena deseguida es va adaptar a I'aula i als com-panys. No va ser el cas de tots, la classemes ploranera el 12 de setembre va ser ladels "Pollets", que no van parar durantles dues primeres hores del matf. Els mes

grans, com la Rosa Masferrer, de dosanys, son els que es mostren mes tran-quils i el primer dia ja juguen entre ells iamb les joguines de I'aula.L'altra escola bressol municipal, CargolTreu Banya, va comengar el curs el 5 desetembre amb 39 alumnes, de les 41 places que ofereix el centre. Argentona disposa tambe d'una amplia oferta privadad'escoles bressol, en total n'hi ha tres:I'Argenins, El Gegant del Pi i el CentreInfantil Sol Solet, situades a diferentsindrets del nucli urba.

Millores a les escoles. Tot i que la novaescola bressol del municipi va centrarI'atencio de I'inici del curs escolar 2005-

detail pero res important, tot esta a punt".El pressupost del nou equipament haestat de 68.446 euros, cost que incloutant I'obra com les instal-lacions, elmobiliari i el material.La majoria dels pares i mares que portenels seus fills al centre es mostren satisfetsde les instal-lacions. Es el cas de la RosaMurcia, que porta la seva filla Clara d'11

mesos, o en Quim Matas, que acompan-ya la seva filla Aina, tambe d'11 mesos.Tots els pares han estat informats del des-envolupament de les obres i el divendres9 de setembre van tenir una reunio ambles mestres dels seus fills. Aquesta reunio

va servir per ultimar details referents abolquers, horaris, particularitats de cadanen, etc. La Gemma Llado i en FrancescSanchez es van trobar que al mes de junyno tenien plaga a cap escola bressol delmunicipi per a la seva filla Berta. Davantd'aquesta situacio van parlar ambI'Ajuntament i, igual que moltes altresfamflies, van rebre una bona resposta.Ara, el primer dia, la Gemma i en

ment, Esther Merino, explica que "elconsistori te la intencio de construir unanova escola bressol de dues linies peroal veure, la primavera passada, que lesfamilies de 20 nens d'Argentona notenien plaga, ni a la municipal ni a lesprivades, vam decidir posar en marxaaquest centre, que funcionara fins quetinguem I'altre definitiu". L'escola bressol definitiva es construira al solar delcostat de Can Serra de Llado, a I'antigacaserna de la Guardia Civil on tambes'hi faran habitatges. El nou equipamenttindra 700 metres quadrats de classes iuns 400 de pati.Les obres de Factual escola bressol s'han

portat a terme en dos mesos i mig, untemps record en el qual s'han fet elsfonaments i els murs necessaris per ins-tal-lar els moduls prefabricats. El primerdia de classe els operaris encara treballa-ven en la installacio d'un tendal per pro-tegir el pati del sol, pero a banda d'aixoel centre estava equipat. En aquest sentit,Merino assegurava que "falta algun

de nervis pero alhora es normal". Abanda de la Nuria, les altres educadoresson la Lluisa Faus, la Montse Mayoral, laSandra Perez i la Cecilia Camacho.El les son les encarregades de potenciarla psicomotricitat dels mes petits, lesseves habilitats i els seus interessos aixfcom vigilar-los a I'hora de dinar, dormiri jugar. Per aconseguir-ho disposen d'u-nes aules ben equipades, amb taules icadires a la mida dels alumnes, jogui-nes educatives, d'altres com triciclesper aconseguir la coordinacio dels mo-viments, bolquers, penjadors per a lescarteres, lamines d'animals, fruites iceres de colors, entre d'altres.

Les instal-lacions. Una cuina, un menja-dor, tres aules, un gran dormitori per ferla migdiada, un despatx per administra-cio, el pati i una sala per als lavabos ipiques son les principals dependenciesde la nova escola bressol, ubicada alsolar annex a I'Area Basica de Salutd'Argentona. La regidora d'Ensenya-

mig. El centre va comengar amb 46

alumnes: 20 nens i nenes d'entre 2 i 3

anys en una aula i dues classes de 13

alumnes cadascuna, de nens d'entre 1 i

2 anys. La Cooperativa El Cegant del Pi

es I'encarregada de la gestio i disposa

de cine educadores. Aquesta escola

bressol, construfda amb moduls prefa-

bricats, es provisional en I'espera que el

consistori construeixi la definitiva a

I'antiga caserna de la Guadia Civil.

INervis, il-lusio i plors en el primer dia

de funcionament de la nova escolabressol municipal d'Argentona, situadaal numero 3 del carrer Joan Fuster. Elnou centre va obrir les seves portes el12 de setembre amb 46 places, 20 per anens i nenes d'entre 2 i 3 anys i 26, divi-dides en dues aules de 13, per a nens inenes d'entre 1 i 2 anys. L'empresaguanyadora del concurs convocat perI'Ajuntament va ser la cooperativa ElGegant del Pi, la mateixa que gestionaI'altra escola bressol municipal de lavila, la Cargol Treu Banya, del veinat delCros. La directora del nou equipament,Nuria Pou, explicava que "el primer diaes especial perque els pares estanneguitosos, per molts nens es la prime-ra vegada que van a una escola i lesmestres volem que tot surti be, es un dia

03oUenCD

oCOCOCD

situacions com les actuals. Actualment,es fa un us superior d'aquests recursospropis i aixo podria afectar negativamenta tothom. El president de la Companyiad'Aigiies d'Argentona, Joan Vaquer, explica que "haurem d'administrar elmillor possible els nostres pous, pero detotes maneres aquests tambe tenen el seulimit".

Us industrial. La Companyia d'Aigiiesd'Argentona s'ha reunit amb les principals companyies argentonines per oferir-los la possibilitat de subministramentd'aigua no apta per al consum huma perque puguin continuar amb la produccio.De totes maneres, si la situacio no mi Nora el decret de sequera de la Generalitatpreveu el tancament de les industries.

Les fonts. D'altra banda, la Font de lesOliveres, la d'en Balo, la de la CuaLlarga, la de la Puput, la del Gavatx, ladels Castanyers, la d'en Miliu, la d'enRectoret i la de Can Llauder estan sequesdes de mitjans d'aquest estiu. El Grup deFonts d'Argentona ha recuperat i restau-rat unes 18 fonts, 8 de les quals estanseques i les altres ragen al mfnim. Undels membres del grup, Joan Serra, explica que "ja fa 3 o 4 anys que les mines deles fonts estan molt baixes pero en elsdarrers mesos la situacio ha acabat d'em-pitjorar". Les aigues de les fonts argento

nines son subterranies i perque es recu-perin calen pluges continuades quevagin calant a la terra.

algunes hores, en principi a la nit. Lesfamilies amb un consum superior de100 metres cubics van rebre al setembreuna primera carta d'avfs perque facin uncanvi drastic en els seus habits. Tambese'n podrien veure afectats els pagesos i

les empreses.

L'aigua per als camps. En principi, elspagesos d'Argentona no s'han vist afectats directament per la situacio de sequera ja que tenen pous propis de la Rieraper regar els horts. Aixf ho ha asseguratel president del Sindicat, Mariano Bagot,que explica que "tothom va tenint aigua,anem fent amb I'aigua dels nostrespous". Pel que fa a mesures d'estalvi, la

majoria dels pagesos fa temps que vancanviar els sistemes de reg. "Actualmentgastem molta menys aigua que abansperque tenim sistemes de reg per dego-

teig o microaspersors", explica Bagot.De totes maneres, aquesta situaciopodria canviar ja que I'aigua que es repa Argentona arriba del riu Ter, a traves deI'empresa Aigues Ter-Llobregat, pero abanda el municipi te una reserva a I'a-quffer de la riera d'Argentona. En elsdarrers dos anys, la companyia d'aigiiesde la vila i tambe la de Mataro, amb

pous a la Riera, van fer us com a maximdel 5% d'aquests recursos per afrontar

LJes del 3 de juny fins a finals de se-

tembre, cada ciutada podia consumir,com a maxim, 280 litres d'aigua al dia.L'Agencia Catalana de I'Aigua (ACA) esla responsable d'establir aquestes xifressegons el cens de cada municipi i elnivell dels embassaments. Aquestaquantitat s'ha superat amb escreix perdiversos motius, pero sobretot per lamanca de sensibilitat dels argentoninsque no han seguit les recomanacions dela Companyia d'Aigiies d'Argentona,que per la seva banda va abaixar, duesvegades, la pressio en el subministrament. Entre aquestes mesures hi ha lad'aprofitar I'aigua de la piscina per alreg del jardf, no netejar el cotxe ni lesvoreres de casa amb manega d'aigua,dutxar-se en comptes de banyar-se,posar sistemes d'estalvi a la cisterna del

vater, vigilar les aixetes que gotegen,aprofitar I'aigua d'esbandir les verduresper regar plantes o fregar els plats, entred'altres. La manca d'estalvi dels argentonins mes el fet que les pluges de setem-bre no han estat suficients perque laconca del Ter es restableixi, es tradueixen el fet que la Companyia d'Aigiiesd'Argentona prendra, com en la majoriade municipis Catalans, mesures drasti-ques per superar la situacio. La primerasera tallar el subministrament durant

Sequera greu

La Companyia d'Aigiies d'Argentona va posar en marxa, el 3 de juny, el decret de sequera dictat per la Generalitat de

Catalunya. La principal mesura era disminuir el prove'iment d'aigua domestica fins als 280 litres per persona i dia, 50 litres per

• *. ^ - ,sota de la mitjana argentonina. Tarn be es va abaixar la pressio del subministrament i es van donar pautes per estalviar. Pero

?^durant aquests mesos d'estiu, la majoria dels argentonins no han pres consciencia de la gravetat de la situacio i I'estalvi ha estat

inexistent. Ara la situacio es molt greu, durant la primera quinzena d'octubre el consum maxim per persona i dia esta en 230

litres, xifra que anira disminuint fins arribar a les restriccions.

DATES DE CONSUM

a;u

^ Mi

oc

i un nou asfaltatge aixi com la franja deproteccio antiincendis.

Natura i tranquillitat. Els arbres i lanatura en general envolten les cases queformen aquesta zona d'Argentona cons-truida en mig del bosc. Entre els avantat-ges dels veins hi ha la tranquillitat quetenen per la manca de sorolls, el paisat-ge i la poca densitat de poblacio. El fetque els nens i nenes puguin jugar al vol-tant de les seves cases es un altre delselements que els veins amb fills petitsvaloren positivament. Igual que en lesaltres urbanitzacions de la vila, no hi hatransport public i el sistema de la recoil ida de les diferents fraccions de la bros-sa (organica, envasos, vidre, paper i car-tro, rebuig) es fa a traves de contenidors.Una urbanitzacio de la vila que, deforma similar a les altres, viu el seu diaa dia amb tranquillitat i I'adaptacionecessaria als nous temps.

veins d'aquesta zona de la vila i a partird'ara tenen el proposit de tirar endavanti seguir el proces de millores perque laurbanitzacio sigui recepcionada perI'Ajuntament. En aquest sentit, la regido-ra d'Urbanisme i Obres Privades,Montse Brugal, explica que "el projected'urbanitzacio ja estava a punt fa mesd'un any, pero quan I'antiga junta vapresentar-lo en assemblea, aquesta hi vavotar en contra i es va retirar". Ara, despres d'un any, I'actual junta ha de tornara presentar en assemblea un projected'urbanitzacio aixi com el de repar-cel-lacio perque sigui aprovat pels propietaris i poder comen^ar aixi amb elstramits administratius que portin a I'a-provacio definitiva. Nomes quan aquestsprojectes estiguin aprovats, podrancomen^ar les obres. El projecte haura depreveure el soterrament de la telefonia,

el nou clavegueram, una nova ins-tal-lacio per a I'aigua, enllumenat public

La urbanitzacio de Can Cabot es troba situada al vessant nord de la riera de Clara,

on s'arriba per la carretera d'Orrius, que divideix el ve'inat en dues parts. En aquest

indret hi viuen 280 habitants que el 10 de setembre passat van celebrar la seva Festa

Major. L'Associacio de Propietaris i Veins van mostrar un video sobre el passat i el

present de la urbanitzacio, que ara es troba en el proces de millores necessari per-

que sigui recepcionada per I'Ajuntament d'Argentona. Una d'aquestes millores ha

estat el nou asfaltatge dels carrers.

tl dissabte 10 de setembre, la urbanit

zacio de Can Cabot va celebrar la sevafesta amb un seguit d'activitats duranttot el dia. Els joes infantils van tenir moltd'exit entre el public familiar, i els mesgrans van gaudir amb I'actuacio musicaldel Mariachi Jhon. El restaurant de CanRibosa va ser I'encarregat d'oferir unabotifarrada popular als assistents, unes200 persones. Una altra de les activitatsde la Jornada va ser el passi d'un videosobre Can Cabot. Aquest estava dividiten quatre parts: en la primera es mostra-ven els treballs de millora que els matei-xos veins van fer d'alguns dels carrersdel vein at; despres es veia el procesd'asfaltatge dels carrers que va fer I'em-presa encarregada, i a continuacio lesdeclaracions de I'actual junta de CanCabot aixi com les del regidord'Agrupacio Argentona, Felix Rosa. Perultim, es plantejaven els nous reptes quecal assolir per a la millora de la urbanitzacio i tambe del proces necessari perque aquesta sigui recepcionada perI'Ajuntament d'Argentona. El vicepresi-dent de Can Cabot, Cesar Marruedo,explica que "la festa va ser un exit degermanor, cal destacar I'ambient distesentre tots els participants".

Nova junta. Des de fa sis mesos, la urbanitzacio de Can Cabot disposa d'unanova junta formada pel president,Ernesto Iglesias, el vicepresident, CesarMarruedo, el tresorer, Francisco LopezSalazar, una secretaria i quatre vocals.Tots ells representen la majoria dels

COQJu

oc

Can Cabot

ii

IT)ooCM

o03E03+->en<D

Els mes petits. L'espectaclede Marcel Gros i la cercavi-la infantil amb Els Pepsi-colen, tots dos a la FontPicant, van ser un exit departicipacio. Els nens i ne-nes d'Argentona, un anymes, van ser public fideldels gegants i nans de laColla Gegantera, que enguany va inaugurar la plagadels Geganters -I'antiga plaga del Cementiri-, on es vacelebrar el segon Campionatd'Escacs Gegants.

ar de la Plaga va ser una de les novetats de la programacio. El guanyador vaser Alex Calleja, que es va menjar sis donuts en 2 minuts i 13 segons. Elsaltres actes gastronomies de la Festa van ser el Sopar Popular de la Garrinadai la Xindriada, que acompanya la ballada de sardanes que es fa a la FontPicant. D'altra banda, el Servei Municipal de Promocio Economica va orga-nitzar, amb nou comergos de la vila, una campanya de tastets de productes.

Bagot i Clave. Mes de 1.000 persones es van reunir el 4 d'agost a laplaga de I'Esglesia per veure la Gran Aixecada de Cantirs. Els guan-yadors van ser Isaac Clave, que va aixecar el cantir de 160 quilo-grams, i Margarita Bagot, amb el cantir de 90 quilograms. De formaparal-lela al concurs, es va inaugurar al Museu del Cantir I'exposiciode ceramiques de la bar-celonina Rosa Cortiella,una de les artistes ambmes projeccio del moment. D'altra banda, I'ar-gentoni Pep Suari vaexposar les seves pintu-res a la Sala de I'AnticAjuntament i la CasaGotica va acollir unamostra de ceramiquespopulars de Portugalamb motiu de I'origendel cantir de I'any, proce-dent de la localitat lusita-na d'Alcobaga.

Musica d'arreu del mon. La musica es una de les protagonistes de tota festamajor. El Concert de Cant Coral de la Coral Cantir d'Or a I'esglesia de SantJulia va ser el primer acte musical de la programacio. El grup Gira-sol va ame-nitzar el primer ball, mentre que I'Orquestra La Principal de la Bisbal va serI'encarregada del ball i del concert de festa major. Altres grups que van tocarvan ser Nailon, Dijous Raella, Yuca, Diego Raque i Cheb Balowski -de laGarrinada-, La Banda del Drac, Octava Musical i Les Batinses.

Suanta samarreta.aXursaopuarrgentona va comptaramb 187 participants, i el guanyador va ser Xavier SanchezRodriguez, del Club Atletic de Sils, amb un temps de 15 minuts i 45segons. La guanyadora femenina va ser Olivia Peytor, una francesade 17 anys que passava una temporada a la vila. Pel que fa a la VIPedalada Popular, van participar-hi 193 ciclistes de totes les edats.En I'ambit esportiu tambe es va celebrar la la Trobada de Catalunyade Monopatins de Muntanya i el Basquet 3X3 de la Garrinada.

Benediccio maritima. Lazona de Can Doro es vadecorar per la FestaMajor amb motius mari-tims. En el moment de labenediccio de les aigiies,els membres de la Pla-taforma en Defensa delCentre Historic van pro-tagonitzar una protestapacifica amb pancartes,parlaments en contra delprojecte urbanistic, xiu-lets, musica reivindicati-va i una desfilada de robade bany i elements carac-teristics de la platja. LaRegidoria de Festes tambe va engalanar amb plantes el carrer Gran i una part de I'avinguda Puig i Cadafalch per convertir aquests espais en el Jardf de les Persones, una idea de I'anypassat. Com a novetat, a la plaga Nova es va instal-lar una pantalla gegant on es projecta-ven fotografies antigues d'altres edicions.

CONSOLIDAaO DELS CANVIS

Trepitjada final. Un dels darrers actes de la Festa Major deSant Domingo es la Trepitjada de Fang a les peces fetesdurant les demostracions de terrissa, un final de festa brutpero divertit. La Festa Major va finalitzar amb altres activitats com la setena Repicatronada o les sardanes amb laCobla Pirineu.

Posta de cantirs. Els 5.500 exemplars del Cantir d'Alcobaga (Portugal) van ser benei'tsper la diada de Sant Domingo, aixf com els 500 cantirs de vidre bufat "Oasi", del mes-tre vidrier Raco Ramos, de Vimbodf. Enguany les vendes han anat molt be, ja que totsels exemplars s'han exhaurit. Pel que fa al cantir d'Alcobaga, el Museu del Cantir n'hademanat 500 mes i s'han fet 170 encarrecs del de vidre. Els terrissers i ceramistes s'hanmostrat satisfets amb el nou circuit en comparacio amb el de I'any anterior, massa llargi dispers. Segons el director del Museu del Cantir, Oriol Calvo, "I'opinio general haestat bona i el nivell de vendes bastant positiu, tenint en compte que el mercat de I'ar-tesania esta fluix".

El municipi d'Argentona va viure cine intensos dies amb la Festa Major de Sant

Domingo 2005. Una edicio que ha refermat les novetats introdui'des a I'edicio

anterior com I'ampliacio de les activitats a diferents indrets del municipi, la

decoracio del carrer Gran, la contractacio d'espectacles de qualitat i el canvi

d'ubicacio de la Fira de Ceramica i Terrissa, que va tenir uns 75.000 visitants.

Entre les novetats van destacar la primera Mostra de Cinema i Video sobre

ceramica, un concurs de menjar donuts, la Primera Trobada de Monopatins de

Muntanya -organitzada pels joves de la Garrinada-, aixi com els espectacles

infantils, musicals i I'obra de teatre Humor Sapiens, de la Cia. Pocaconya.

Mostra de Cinema. La primera Mostra de Cinema iVideo d'Argentona ha comptat amb un public especi-fic, els ceramistes i terrissers participants a la Fira, quevan mostrar-se molt satisfets. De totes maneres, nomesun ten; de les butaques del Centre Fhrroquial, es vanomplir. El director del Museu del Cantir, Oriol Calvo,explica que "de cara a I'any vinent farem mes difusioper arribar a gent del sector, com ceramistes que noparticipin a la Fira pero que puguin estar interessats icolleccionistes". Un altre dels actes parallels a la Firade Ceramica i Terrissa va ser la descoberta de I'obra deceramica cuita de Wali Hawes, de I'fndia.

Finalment els argentonins van poder gaudir del tradi-cional Castell de Foes d'Artifici, un acte que va pen-jar d'un fil per motius de seguretat, atesa la situacio desequera que vivia Catalunya. El trenet de la Unio deBotiguers va connectar els diferents indrets de la vilaper segon any consecutiu i la Fira d'Artesania vaomplir I'avinguda Puig i Cadafalch.

10

LDOOCMi_

O03E03

•̂ —)enCD

tl web municipal d'Argentona ha estre-

nat imatge. Mes senzilla, mes clara i mesfacil d'utilitzar, la nova pagina te I'objec-tiu d'arribar al c'iutada sense entrebancs.Per aixo, al contrari de I'antiga, s'ha creatamb un programa apte per a tots els ordi-nadors. El canvi mes perceptible es elnou disseny, on predominen els colorsclars i especialment el blanc. En un futurproper es previst que la pagina web per-meti fer tram its on-line i, per tant, facili-tar les gestions als vilatans. De momentel web, que es va posar en marxa durantla Festa Major, es en periode de proves.Per accedir-hi cal teclejar www.argento-

na.com

Nova imatge

Alsina, presidentd'honor

tl Centre P^rroquial va organitzar un

homenatge a Pep Alsina, que ha estat alcapdavant de I'entitat els darrers 25anys, 16 dels quals com a president.L'acte, que es va celebrar el 23 de juliol,va servir per nomenar-lo president d'honor del Centre P^rroquial, un carrec queimplica donar suport a I'entitat i repre-sentar-la oficialment. En primer Hoc esva celebrar una missa, oficiada pel bisbeauxiliar de Barcelona, mossen JoanCarrera, que va parlar de la tascad'Alsina al capdavant del Centru. L'acted'homenatge va servir per retrobar veilsamics, i entre ells un de molt especial,mossen Cabre. Justament, Alsina varebre un Ilibre amb escrits de tots elscapellans que han passat pel Centru alllarg de tots aquests anys. L'acte d'homenatge a Pep Alsina va finalitzar amb I'actuacio del grup de musica Dealan.

Dol al Grupde MuntanyaL argentoni i membre del Grup de

Muntanya d'Argentona Pere Asturiano iGarcia, "Pipo" pels seus amics, va moriren un accident d'escalada a la Vail deChistau, al Pirineu aragones. La mala sorti una pedra que va cedir van desencade-nar la pitjor de les tragedies. El presidentdel Grup de Muntanya, Miquel Banchs,

va definir Asturiano com un muntanyistaentranyable i molt de la broma. PereAsturiano, de 39 anys d'edat, era un delscoordinadors de la Marxa de les Fonts ihavia conduit el passi d'alguns audiovi-suals. Les exequies van tenir Hoc el 26 dejuliol a la Parroquia de Sant Julia.

L Ajuntament d'Argentona treballara,

tan rapid com sigui possible, perque totsels ciutadans trobin els mateixos serveisen els dos cementiris de la vila. Ambaquest text modificat s'ha aprovat la

mocio que va presentar Agrupacio Argentona al pie municipal del 9 de setembre. Felix Rosa va catalogar d'"estatdeplorable" el cementiri de la Vail deClara, alhora que va denunciar la mancade flexibilitat horaria del cementiri delsafores d'Argentona en comparacio ambel cementiri veil. Per la seva banda, elregidor de Manteniment i Serveis Municipals, Joan Vaquer, va explicar que ladiferencia d'horaris entre un equipamenti un altre es deguda a motius de vigilan-cia. Aixi, el cementiri veil pot estar obertmes hores sense necessitat d'estar vigilat,mentre que el de la Vail de Clara, enestar als afores, necessita un control perevitar bretolades. Aixo si, Vaquer es vanegar a acceptar que el cementiri de laVail de Clara estigues en mal estat. Lamocio es va aprovar despres que tots elsgrups municipals van convenir a extreu-re la catalogacio de I'estat del cementiri,i es va donar Hum verda perque I'Ajunta-ment treballi per aconseguir els mateixosserveis entre un equipament i un altre. Ames, es va convenir de posar un cartellvisible sobre els horaris.

Jornada contra elCancer

L Associacio Espanyola Contra el Can

cer a Argentona va organitzar el 23 i 24de juliol unes jornades de recol-lecta ala pla^a de Vendre. Els diners que es vanrecollir, 4.719 euros, aportaran un gra desorra a la investigacio i al suport a lesfamilies. La junta local de I'Associaciosense anim de lucre te la seu a I'avingu-da Jaume Baladia numero 38 i la presi-denta es Paquita Carbonell. La seva tascaes la de donar suport a les persones ifamiliars que ho necessitin.

Retocs al nouPoliesportiuL Ajuntament d'Argentona va recepcio-

nar el nou Poliesportiu el 6 de setembredespres que I'empresa encarregada deconstruir el nou equipament hagues solu-cionat els petits defectes que s'haviendetectat. Entre aquests hi havia proble-mes en uns desguassos i en algunes rajo-les de la part de darrere. Despres d'a-quests petits problemes, les entitatsesportives ja van poder entrenar-se a lespistes del nou pavello.

La Nit Espanyola organitzada per la

Casa Cultural Sentimiento Andaluz vaaplegar, el 16 de juliol, unes 250 perso-nes en la celebracio de la festa. La pla^aSalvador Dalf, al vei'nat de Sant Miqueldel Cros, va ser I'escenari d'un cartel Iencapgalat per I'actuacio d'AntonioAlemania. La valoracio ha estat moltbona per part dels organitzadors, tot ique la participacio ha estat mes baixaque de costum. A banda d'AntonioAlemania, els assistents tambe van gau-dir de les propostes musicals del GranTenor Sam i dels balls i actuacions delsquadres flamencs de la Casa Culturalformats per Esencias de Rocfo, FlamencoAlhambra i Axel Garcia.

12

V Nit EspanyolaEls cementiris^nOU

COSES DE LA VILA

13

CD"O

enCDenOU

Recurs desestimatL Ajuntament d'Argentona va rebre a

mitjans d'agost la resolucio del recursque va interposar la Plataforma en De-fensa del Centre Historic contra laComissio de Patrimoni Cultural. La resolucio del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya va ser desesti-mada i segons I'alcalde accidental d'Argentona, Jordi Pinart, confirma com apositiu el proces previ a I'enderroc. Elrecurs d'algada el va interposar laPlataforma en Defensa del CentreHistoric el passat 4 de febrer de 2005.Per la seva banda, el portaveu de laPlataforma en Defensa del CentreHistoric, Xavier Collet, va dir que no vaser cap sorpresa que la Generalitat des-estimes el recurs d'al^ada que es va presentar contra I'acord de la Comissio delPatrimoni Cultural de Barcelona. SegonsCollet va ser la mateixa consellera deCultura, Caterina Mieras, qui els va dirque I'alcalde d'Argentona, Antoni Soy,havia mogut fils per solucionar aquestaquestio. El recurs que va presentar laPlataforma era contra I'acord que vaemetre la Comissio de Patrimoni Cultural, on aprovava definitivament el projecte de desconstruccio del sector deCan Doro, habitatges unifamiliars alcarrer Gran i construccions interiors almunicipi d'Argentona. El proper pas de

la Plataforma sera presentar un recurscontencios administratiu.

Sant Jaume de Traiatls veins de Sant Jaume de Traia, acom-

panyats de molts argentonins, van cami-nar fins a I'ermita de la zona el 24 dejuliol passat per celebrar I'aplec de SantJaume, una tradicio que es va recuperarI'any passat despres de decades sensecelebrar-se. Durant la Jornada, el vef mesgran del vei'nat va repicar la campana de

I'antiga ermita, ara en un estat rui'nos.Tambe es va presentar la segona Auca deTraia, amb dibuixos fets per Miquel

Arnau i haikus (poemes japonesos)d'Oriol Marfa i es va llegir la glosa.

Aprofitar els Ilibresde textL escola de Sant Miquel del Cros es un

dels mes de 500 centres que participaranen el programa de reutilitzacio de Ilibresque promou la Generalitat de Catalunya.Aquest curs I'Administracio autonomicainvertira mes de 2 milions d'euros en lasubvencio d'aquesta iniciativa que pre-ten disminuir la despesa en Ilibres detext. A Sant Miquel del Cros ja fa anysque han optat per la reutilitzacio; aquestany, pero, ho faran amb el finan^amentde la Generalitat. Els Ilibres que es reuti-litzen son els de castella, catala, mate-matiques, naturals i socials. Llibres que,quan acabi el curs, es quedaran a I'esco-la. Quan Sant Miquel del Cros va posar

en marxa aquesta iniciativa van ser pocsels pares que s'hi van adherir; amb el

temps, pero, ha tingut mes exit.

Can Barrau

L Ajuntament d'Argentona ha adjudicat

a I'equip d'arquitectes format per IfiakiOscariz i Katy Lindstrom el projecte derehabilitacio de la masia de Can Barrau.De moment, a I'entorn de la masia ja s'hiestan desenvolupant els treballs de con-dicionament de la zona verda i ara esprepara aquest projecte, que donara peracabades les obres d'arranjament d'a-quest edifici que s'ha de convertir enequipament per a algunes entitats de lavila. En el moment de tancar I'edicio,I'Associacio de Veins de Can Barrau eraI'unica entitat confirmada per instal-lar-s'hi despres de les obres. El projecte derehabilitacio de la masia de Can Barraucompta amb una subvencio del Pla Unicd'Obres i Serveis, el POUSC, que es con-cedira el 2006. El projecte esta previstque estigui enllestit despres de I'estiu.

nius estaven buits des de fa temps. Uncop enllestides totalment les obres i pertal d'incentivar la tornada d'aquestaespecie tambe es col-locaran nius artificials fets de fang.

Orenetes a la SalaL Ajuntament d'Argentona conservara

I'estructura de fang dels nius d'orenetacuablanca que hi ha a la Sala. A princi-pis d'agost van comen^ar els treballs depintura i restauracio de les fa^anes i esvan trobar un total de 13 nius. D'aquests,els tres de la part de I'avinguda Puig iCadafalch es van eliminar perque esta-ven en molt mal estat. Els 10 restants esmantindran per incentivar el retorn d'aquesta especie al municipi. El tecnic deMedi Ambient de I'Ajuntament d'Argentona, Joan Pujol, ha remarcat que els

Casament numero1.000tl jutge de pau d'Argentona, Jaume

Arenas, va celebrar, el 23 de setembre, el

casament numero 1.000. Una cerimoniamolt especial i emotiva, no nomes pertractar-se d'aquesta xifra tan rodona si noperque la noia que es casava, la XantalGuardia, es la neta del jutge. La Xantal esva casar amb en Carles Ligos.

Mes organica/Vgentona va recollir 88 tones de frac-

cio organica domiciliaria durant el mesde juliol, 9 mes que I'any passat.Recordem que aquest augment es, enpart, grades a I'ampliacio dels dies derecollida d'aquesta fraccio de la brossa.Des del 20 de juny passat i fins al 12 desetembre, a banda dels dimecres, diven-dres i diumenge, tambe es passava arecollir I'organica els dilluns. L'ac-ceptacio entre els argentonins va ser moltbona i les dades ho confirmen, ja que esrecullen 336 grams per habitant i per dia.El nombre de tones de materia recollidaporta a porta ha augmentat pero les tonesglobals recollides al municipi son similars a les de I'any passat. Una de les principals causes, segons la Regidoria deMedi Ambient, es que cal millorar larecollida a les arees d'emergencia, urba-nitzacions i entre els grans productors.

COSES DE LA VILA

El 23 de juliol es va presentar I'AFAR, I'Associacio de Fibromialgia i Fatiga Cronica d'Argentona i rodalies al Salo de Pedra de

I'Ajuntament. La nova entitat ha nascut amb I'objectiu d'ajudar les persones que pateixen aquesta malaltia, poc reconeguda

socialment i dificil de diagnosticar medicament. Per aconseguir-ho organitzaran xerrades, jornades informatives, terapies natu

rals amb la collaboracio del Centre Origen i oferiran assessorament i recolzament. La fibromialgia i la sindrome de la fatiga

cronica afecten un 2% de la poblacio mundial, la majoria dones.

en la major part dels casos amb untractament medic farmacoldgic",assegura Martinez Adell, que explica que es tracta d'una malaltia queafecta tant al fisic com al psiquic.Per la seva banda, la sindrome dela fatiga cronica es una altra malaltia que, tot i ser diferent, comparteix amb la fibromialgia el desco-neixement per part de la societat ide la gran majoria dels metges.

Manuela de Madre. En el llargcami per al reconeixement d'a-questes dues malalties, el fet queI'ex-alcaldessa de Santa Colomade Cramenet i actual diputada alParlament pel P5rtit dels Socia-listes, Manuela de Madre, pateixifibromialgia ha estat important peral coneixement de la malaltia enels ambits catala i espanyol. En elIlibre de Gemma Sarda VitalidadCronica, de I'editorial Planeta, esrecull I'experiencia de Manuelade Madre. Un cas que per moltesmalaltes es un exemple a seguir,

mentre que d'altres consideren que elseu cas no reflecteix la realitat.

El dia a dia. Les terapies naturals i alguntipus molt concret d'exercicis son beneficiosos per conviure amb aquesta malaltia cronica amb mes qualitat de vida. Enaquest sentit, el Centre Origen d'Argentona collabora amb I'entitat oferint tottipus de terapies com el tai-txi, el ioga, elreiki, la reflexologia podal i el jin shinjyutsu. El responsable del centre, GuiuSuari, explica que "tambe tenim un psi-coleg i un metge que fa un estudi alspacients i la veritat es que les terapiesdonen bons resultats". L'AFAR te previstorganitzar xerrades amb especialistes elspropers 7 i 21 d'octubre, 4 i 18 de no-vembre.

Els moviments del tai-txi son beneficiosos.

dolors cronies, gairebe sempre muscu-lars i d'intensitat variable. Normalmentva acompanyada de problemes psicolo-gics com estats depressius. En aquestsentit, Angles es molt clara i assegura que"primer tens la malaltia, que et fa molt demal, i en no estar reconeguda pots caurefacilment en una depressio". El directorde I'ABS d'Argentona, el doctor MiquelAngel Martfnez Adell, explica que "es

diffcil de diagnosticar perque tot i teniruns criteris clinics definits, no son exclu-sius d'aquesta o aquests els comparteixamb altres maialties". El doctor MartinezAdell, que visita uns 1.500 pacientsd'Argentona, te aproximadament unadesena de pacients amb fibromialgia."Pel tractament nosaltres recomanem lestecniques de relaxacio, pero combinades

Grans desconegudes. La fibromialgia esuna malaltia jove a I'efecte del seu reconeixement per part de I'OrganitzacioMundial de la Salut (OMS), que li vaatorgar entitat propia I'any 1992. D'ori-gen desconegut, els afectats pateixen

tl 12 de maig es el Dia Mundial

de la Fibromialgia i de la Sfndromede la Fatiga Cronica. Amb motiud'aquesta Jornada es va redactar unmanifest on es demanava, entred'altres, el reconeixement d'aques-tes malalties en el sistema publicde salut, el dret a la baixa laboral ola minusvalidesa segons el grau,una unificacio de criteris entre lescompetencies dels organismespublics, mes mitjans perque elsprofessionals de la salut puguindiagnosticar i tractar la malaltia ipotenciar la investigacio. Aquestsobjectius son els que persegueix,en la seva escala i en la mesura deles seves possibilitats, I'Associaciode Fibromialgia i de Fatiga Cronicad'Argentona i rodalies. La novaentitat es va presentar el 23 dejuliol al Salo de Pedra deI'Ajuntament de la vila. La presi-denta de la nova entitat es MariCarme Angles, que fa vint anys quepateix fibromialgia i sis que li vandiagnosticar. Angles explica que"volem ajudar totes les malaltesd'Argentona i dels municipis del voltantcom Dosrius i ^rrius perque puguin

estar millor". Les persones que vulguinmes informacio o assessorament podenanar a I'edifici de I'antiga Velcro, elsdimecres de sis a nou del vespre o trucaral 616 18 37 73. L'AFAR vol agrair aI'Ajuntament d'Argentona la cessio d'a-quest local i tambe I'estand que els hivan facilitar per la Festa Major aixf comla collaboracio dels comergos.

Fibromialgia i Fatiga Cronica

14

cCD

4—05

Les pubilles no estan passades de moda. Aixo es el que vol demostrar la nova junta dels Amics del Pubillatge. Des de principis

d'aquest any un grup de 8 vilatans han agafat les regnes de I'associacio amb I'objectiu de recuperar la tradicio i aconseguir

que, com passava antigament, les entitats proposin els seus candidats. En aquest primer any no els ha anat malament. Han acon-

seguit reunir 7 candidats que representaran el poble fins a I'agost del 2006. La nova pubilla es la Gemma Amargant, el nou

hereu I'Aleix Pons i la pubilleta I'Estel Garriga. La resta tambe es van endur un titol com a agraiment per la seva participacio.

15

en0)

• ^"^

4^

Oc

Sorpreses en I'edicio d'enguany. Aquestany la famflia del pubillatge ha aug-mentat amb les figures del fadn, la primera i segona dama d'honor de lapubilla, i la dameta. Aquest canvi vaser una sorpresa per als participants, isegons un dels coordinadors, JoanCarles Belso, es va fer per dues raons:"d'una banda volfem celebrar el 35eaniversari del pubillatge a Argentona ide I'altra volfem agrair a tots els candidats la seva participacio, i la millormanera de fer-ho era premiant-lo".Amb tot, Belso deixa clar que "aixo noes fara cada any, que ningu pensi quepel sol fet de presentar-se tingui

premi".El 4 d'agost va ser la gran nit dels candidats, la nit en que van coneixer quieren els nous representants del poble.Gemma Amargant, de 16 anys, va serproclamada pubilla d'Argentona; AleixPons, de 16, hereu; i Estel Garriga, de10, pubilleta. Pons, que va dedicar eltftol al seu avi mort poques setmanesabans, va reconeixer estar "molt emo-cionat". Per la resta tambe va haver-hi

reconeixement: Mireia Vigata va serescollida dameta; Maria Rivera, primera dama d'honor; Maria Lleonart, segona dama; i Manuel Espinar, fadrf.

festa "antiga i passada de moda" i que,al contrari del que creu molta gent, "lespubilles i els hereus s'ho passen moltbe, surten de festa i fan noves amistats",explica. Una afirmacio que tambe com-parteix la pubilla de I'any passat, laThai's Donate: "fas molts amics, t'hopasses molt be, es molt especial. A mes,tens I'oportunitat de coneixer poblesque no havies visitat mai... Deixar-hom'entristeix molt", afegeix. La Thais,que ja no es la representant del poble,va presentar-se, sense gaire sort, al certamen Pubilla de Catalunya que es vacelebrar els 1 7 i 18 de setembre a Sitges.Tot i aixo continuara vinculada al pubillatge com a "caducada", nom amb quees coneix les pubilles i hereus que quandeixen de ser-ho segueixen participanten diversos actes.Els Amics del Pubillatge demanentambe el suport a I'Ajuntament, i esque, segons Billa, "els pobles on elconsistori s'hi aboca es on la festa temes exit". De moment, el consistori"s'hi ha abocat" i els ha donat tot elsuport possible. Pels organitzadorstambe es important el recolzament delspares, que els han d'acompanyar amoltes festes que sovint "son de nit iacaben tard".

es la capital del Maresme?Quins pobles envolten Argentona? D'onve el nom de Repicatruges? Aquestesson algunes de les preguntes que vanhaver de respondre els 7 candidats apubilla i hereu d'Argentona. Questionsque formaven part de I'examen que hainstaurat la nova comissio dels Amiesdel Pubillatge per elegir els represen-tants del poble. Una prova, tant oralcom escrita, que es presenta com una deles principals novetats introduTdes per lanova junta, que ha agafat el relleu aMontse Frisol i Joaquim Casabella, quefins aquest any havien estat al capdavantde I'associacio.

Nous objectius. Els Amies del Pubillatgevolen retornar als orfgens i aconseguirque cada entitat de la vila proposi elsseus candidats. Aquest any van contac-tar amb tots els grups socials, culturals iesportius pero, tot i la bona disposicioinicial, finalment nomes va ser la Collade Geganters qui va presentar dues candidates. Una de les organitzadores delcertamen, lolanda Billa, confia que amesura que els Amies del Pubillatgeagafin notorietat siguin mes els ques'adhereixin a aquesta iniciativa. Billavol deixar clar que no es tracta d'una

D'esquerra a dreta: el fadn, Manuel Espinar; la primera dama, Maria Rjvera; la segona dama, Maria Lleonart; la pubilla, Gemma Amargant; I'hereu, Aleix Pons;la pubilleta, Estel Garriga; i la dameta, Mireia Vigata.

Pubilles i hereus del s.XXI

tstem a I'inici del debat sobre el projecte municipal de crear un equipament

comercial a I'antiga fabrica de la Velcro, un projecte que al nostre parer no nomeses important per Argentona sino que es imprescindible.Possiblement es la darrera oportunitat que te el comerg de la vila per enfortir-se i deixar de ser un sector economic en caiguda Iliure, no nomes pel nombre de vendesque perd de forma continuada, sino pel desprestigi que va acumulant en aquest proces. Hem sentit arguments -arguments per dir-ho d'alguna manera- en contra d'a-quest projecte que tenen molt poc a veure amb la realitat comercial d'Argentona i

que busquen la realitzacio de petits canvis per quedar alia mateix.No, no es aixo. La nostra vila, el conjunt de les persones que formem part d'aques-ta comunitat, necessitem un comerg fort, no nomes en I'aspecte economic de gene-rador de serveis, de riquesa i d'ocupacio, sino tambe com un sector aglutinador

socialment, que faciliti la relacio entre les persones del nostre poble.El projecte que impulsem des del govern preten aixo. No es nomes la creacio d'un

nou equipament comercial que doni cabuda a un Mercat Municipal nou, a una areacomercial dimensionada per poder servir el potencial de compra dels argentonins iargentonines, i nous locals comercials al seu entorn, sino que va acompanyat d'al-tres elements que formaran el futur del comerg de la vila: la generacio de localscomercials nous a Can Doro, I'ampliacio de voreres del carrer Gran, I'ampliacio delmercat setmanal, i finalment la recerca de nous usos publics i comercials a la plagade Vendre. Tot aixo acompanyat de la creacio de dos nous aparcaments en els dos

punts que limiten el nou eix comercial: la Velcro i Can Doro.Segurament, aquesta es la darrera oportunitat que ens podem donar els argentoninsen general i particularment el comerg i perque el fet de comprar a Argentona deixi

de ser una carrega i comenci a tenir la transcendencia que es mereix.

Possiblement es la darrera oportunitat

que te el comerg de la vila per enfortir-

se i deixar de ser un sector economic

en caiguda Iliure, no nomes pel nombre

de vendes que perd de forma continua-

da, sino pel desprestigi que va acumu-

lant en aquest proces

Crup Municipal del Rartit dels Socialistesde Catalunya (PSC)

La darrera oportunitat

/\vui dia l'educacio, la formacio de totes les persones, petits i grans, es essencial. Hiho es tant a I'ambit de cada persona individual com pel conjunt d'un poble i d'una

societat.Per nosaltres ho ha estat des del primer dia i ho continua essent avui. Per aixo, enaquests darrers sis anys hem treballat per tal que Argentona tingui els millors serveis

educatius possibles. Primer, pel que fa als equipaments:•un nou IES (Institut d'Ensenyament Secundari), pel qual feia molts anys que tot el

poble lluitava;•una nova escola publica de formacio infantil i primaria (el CEIP Les Fonts);•dues noves escoles bressol municipals, El Cargol Treu Banya a Sant Miquel del Cros

i la que provisional ment es situa al costat del CAP;•I'ampliacio i/o millora del CEIP Francesc Burniol i del CEIP Bernat de Riudemeia;•les reformes al Centre Infantil I'Esquirol, a I'Espai Jove i a les instal-lacions on es fan

els PGS (Programes de Garantia Social).Segon, pel que fa a les activitats educatives amb:•la consolidacio d'una escola publica de qualitat a tots els nivells educatius, grades

a la tasca de professors, pares i mares, i amb la col-laboracio de I'Ajuntament;•el reforgament de les activitats educatives al Centre Infantil I'Esquirol i a I'Espai Jove,

i les de lleure amb els Casals d'Estiu;•la consolidacio i la qualitat dels PGS i dels cursos de Formacio Ocupacional, que

cada cop cobreixen mes especialitats i acullen mes alumnes;•els projectes per a I'augment de I'exit escolar (credit variable de teatre, estada en

empreses, etc.);•I'augment del nombre d'activitats educatives per als adults, com ara els cursos de

catala que han comengat aquest any.Fern una aposta clara per l'educacio com a prioritat essencial per al poble. I amb unaperspectiva global com la que ens donara el Pla Educatiu de Ciutat que s'esta acabant.

16

Entesa per Argentona (L'Entesa)

Fern una aposta clara per l'educacio

com a prioritat essencial per al poble. I

amb una perspectiva global com la que

ens donara el Pla Educatiu de Ciutat

que s'esta acabant

L'educacio com a prioritat

en

Cluc

en

17

en

13

—

uc13

Grup Municipal del Rartit Popular (PP)

ESCOLTANT, gran paraula desconegu

da. Darrerament, les ansies de poder el

porten a sortir mes per solucionar els

problemes d'altres que no pels dels

argentonins

Jo sempre he pensat que hi ha diferents maneres de ser alcalde:

•Vaig arribar a Argentona quan encara no havia fet els trenta, m'acabava de casar,venia a Argentona per fer-me responsable d'una empresa de la vila. La rebuda va serexcepcional, de seguida em vaig trobar com a casa, tot i que no coneixia a ningu,pero mai ni el fet de ser de fora ni no coneixer I'idioma va ser un problema. Amb eltemps vaig participar de la vida del poble, amb el Gin Ratron, amb el futbol, amb elMuseu del Cantir (des dels seus inicis), fins i tot de la vida polftica de la vila. I aquesta ultima faceta em va ajudar a portar a terme solucions per una millor qualitat devida dels argentonins.

•Vaig neixer a Argentona, ja de petit, el Centru, I'esplai al carrer Sant Fernandu, laFont Picant, el futbol, voluntari a la Creu Roja... casat a la Rarroquia, vivint aArgentona i deixant arrels al poble. Veient, gaudint i patint en el transcurs dels anysel deteriorament de la vila... la polftica, una via per intentar donar sortida als teusneguits i intentar d'alguna manera solucionar las mancances que te el teu poble,d'alguna manera vols posar el teu granet de sorra per donar i aconseguir una seriede millores per al teu poble, per aconseguir entre tots una millor qualitat de vida, ija no per nosaltres, sino per als que venen al darrere.

•Arriba a la vila de la ma d'una bona famflia (aquesta famflia benvinguda, sempre haestat donant suport a les activitats d'Argentona). Ningu I'ha vist, ningu el coneix, nose sap quelcom, pero bueno. Resulta que passen els anys i com que no ha viscut elpoble, ni al poble, no coneix quins son els nostres neguits. Recuperar espais emble-matics, arranjar els carrers, posar enllumenat, una piscina coberta, un camp de futbol de gespa, potenciar la Creu Roja, espais per el jovent, tot aixo es un gran des-coneixement..., potser escoltant se n'hagues assabentat. ESCOLTANT, gran parauladesconeguda. Darrerament, les ansies de poder el porten a sortir mes per solucionar els problemes d'altres que no pels dels argentonins.

Aquest ultim ALCALDE D'UN POBLE, ELS ALTRES PODRIEN SER ALCALDES DEL SEUPOBLE.

I quan per justificar aquests projectes

especulatius ens diuen que no costen res

al poble d'Argentona, ens estan engan

yant, o es que no valen res I'edifici de la

Velcro, el solar de Can Doro i les plus-

values que per a la promotora Vertix sig

nifiquen les requalificacions dels men

cionats espais?

/xcabem de comen^ar un nou curs polftic i res no ha canviat pel que fa als principals

conflictes oberts en la societat argentonina: la Sala, Can Doro, la Velcro, Sant Miqueldel Cros, les urbanitzacions i els carrers de la vila.La Sala hauria d'estar acabada al mes d'octubre. Quan escrivim aquestes Ifnies nopodem endevinar si aixo sera aixf, pero del que estem conven^uts es que els 6.000.000d'euros que acabara costant aquesta Sala del segle XXI que tindrem a Argentona enshan endeutat fins a tal punt que despres no hi ha hagut recursos per afrontar els pro-jectes de Can Doro i la Velcro.Aquesta manca de recursos propis, o capacitat d'endeutament, es el que ha portat I'e-quip de govern municipal a avalar uns projectes clarament especulatius que solamenthan estat pensats, igual que el de la Sala, per satisfer la vanitat dels qui avui governenel nostre Ajuntament i no pensant en el que mes conve al poble d'Argentona.I quan per justificar aquests projectes especulatius ens diuen que no costen res al pobled'Argentona, ens estan enganyant, o es que no valen res I'edifici de la Velcro, el solarde Can Doro i les plusvalues que per a la promotora Vertix signifiquen les requalifi-cacions dels mencionats espais?Si parlem de Sant Miquel del Cros, mes del mateix, es va crear una Comissio per afrontar la problematica de manca de serveis i infraestructures i nomes ha servit fins ara peranar marejant la perdiu. I com que aquf tambe afecta la manca de recursos s'intentaobtenir subvencions mitjan^ant la llei de barris, pero es veu que aquesta vegada I'e-quip de govern, que tant presumeix de saber captar subvencions, no n'ha sabut prou.En les urbanitzacions, cal reconeixer que els problemes es van resolent i que no totesles trifulques que s'organitzen s'han d'atribuir a I'equip de govern.I acabem amb els carrers d'Argentona, no cal que en parlem, vostes mateixos, els vila-tans d'Argentona ho pateixen cada dia, carrers bruts i mal cuidats, muntanyes de bros-sa a les entrades del poble...El que deiem al comen^ament, tot segueix igual.

He tingut un somni: "Ser alcalde d'UN poble o ser alcalde del TEU poble"

Grup Municipal de Convergenciai Unio (CiU)

Tot segueix igual

/xquest article d'Agrupacio d'Argentona va dedicat a la Vellesa d'Argentona. Vagi perendavant la nostra felicitacio a totes les persones que organitzen aquesta festa any rereany, aixf com a totes les persones que hi participen. Creiem que es la millor festa delpoble per tots els details que en el la es poden veure, sobretot el respecte. Es per aixoque pensem que tots plegats haurfem d'aprendre d'ells.Estem ben segurs que si els escoltessim i ens aprofitessim de la seva experiencia no

tindrfem els fracassos que estem patint.Si respectessim les tradicions i els valors humans com ho fan ells estic ben segur quela vida quotidiana seria molt mes facil, fins i tot la vida polftica. Ells saben millor queningu les consequencies quan el poder fa un us abusiu de les seves atribucions.Ells son els qui varen patir les penuries i les desgracies perque nosaltres ens trobessimamb un mon millor. Crec que tenim I'obligacio moral amb tota aquesta gent gran de

preservar allo que amb sang els va costar en el seu dia.Ells han estat els nostres mestres de la vida, son els qui ens han transmes tots els valors,

el respecte, les tradicions, com deia abans.Si ens deixem guiar per aquest camf que ells amb el seu esfor^ han fet a poc a poc,de ben segur no ens equivocarem. Es la veu de I'experiencia i aixo no s'apren a I'es-

cola, ja que es "I'escola de la vida".Tinguem doncs ben present fins i tot dins la vida polftica que, si be cal defensar lesidees polftiques de cadascu, cal fer-ho de manera democratica, es a dir, no tan sols valel fet que un cop obtingut el resultat que cada partit persegueix (guanyar) ja n'hi hagiprou per a les hores fer el que un vulgui, no, tambe es te I'obligacio d'escoltar la veude la gent, perque aleshores, si no es aixf, ens retrobarfem amb el passat, aquell pas-

sat pel qual aquesta Gent Gran a la qual avui exalcem varen patir tant.

Si respectessim les tradicions i els valors

humans com ho fan ells estic ben segur

que la vida quotidiana seria molt mes

facil, fins i tot la vida politica. Ells saben

millor que ningu les conseqiiencies

quan el poder fa un us abusiu de les

seves atribucions

Grup Municipal ^^Tupa^io Argfentona (Agr.Ar.)/ Agr.Ar.^i

r\

Festa de la Vellesa18

man.Van aconseguir projectar I'obscuritat profunda dels interessos de I'equip de govern i

que argentonins i visitants s'esgarrifessin pel mal gust de I'escenari vergonyant.Van fer correr que el dia 4 d'agost, els "barbars" de la Plataforma tirarien tomaquetsals indefensos ciutadans, responsables del "bon govern", per fer-se protegir per poli-cia uniformada i de paisa i furgonetes d'antiavalots. Van tornar a aprofitar-se de latribuna parroquial per desbarrar, emetent un altre "vot de poble" partidista, amb un

unic missatge de fons: "nomes el govern es bo i legftim i els que protesten son una

col la de fanatics''.Aixf les coses, vistes les premonicions apocalfptiques del govern i vista I'accio de la

Plataforma del dia 4 a la Font... Que ha quedat clar?Que I'equip de govern s'amaga de les seves accions mentre intenta confondre els

vilatans i ens governa amb un taranna repressiu i policfac.Que la Plataforma treballa paefficament i pels interessos dels vilatans, fent escenifi-cacions crftiques en contra d'un projecte que segueix tirant-se endavant, per for^a, i

peti qui peti.Queda patent la crisi institucional i social del poble que obligaria qualsevol governamb seny a replantejar-se el rumb i aturar la fugida endavant que han empres.

En aquest context i amb eleccions municipals a vint mesos vista, no ens sorpren quealgu -que nosaltres situem en I'entorn de I'Entesa- faci fer una enquesta sobre futursalcaldables. No, no ens sorpren, ja que estan desbordats tant pels esdevenimentscom pels rumors, frisances i, fins i tot, clams oberts a la necessitat d'una alternativa

real i possible al govern municipal. Ells ho saben i la historia corre i va en contra seu.

Grup Municipal Esquara Unitaria (EU)

nitaria

Queda patent la crisi institucional i

social del poble que obligaria qualsevol

govern amb seny a replantejar-se el

rumb i aturar la fugida endavant que

han empres

qiierrauara Unitana (EL

L'enganyifa o el taranna del govern municipal durant la Festa MajorVan tapar-se les vergonyes i amagar el buit de I'enderroc amb draps blaus i un fons

enCL

—

CLuc

remenarem tot seguit, tenint cura que I'all no quedi

enrossit.

Hi tirarem els rovellons que tindrem nets i esbandits

de manera que s'hagi pogut treure tota la sorra.

Apujarem una mica el foe i seguirem remenant perque

els rovellons agafin el gust de I'all i julivert. Hi tirarem

el brandi fins que redueixi i tot seguit hi tornarem a

posar les botifarres. Ho deixarem durant uns moments

a foe rapid perque les botifarres agafin tots els sabors,

i rapidament ho retirarem per emplatar i servir.

Bon profit!!

Ingredients per a sis persones:

•6 botifarres crues amb pebre

•6 grans d'all

•1 kg de rovellons frescos, si es possible tipus "boto"

•Brandi, oli i julivert

Preparacio:

Tindrem les botifarres crues punxades i en una casso

la hi posarem un raig d'oli per fregir-les al gust.

Despres les reservarem a part. Amb el foe ben baix hi

tirarem I'all tallat ben petit i el julivert trinxat. Ho

Botifarra d^Argentona amb rovellons

La recepta de la Lourdes Burgada

19

4^034^

OQ_

QJ

trella. Per I'Anton Collet els tres lidersson "el rovello, el carlet i el cep". Peroaixo es qiiestio de gustos, perque enFrancesc Navarro prefereix els fredolicso les trompetes de la mort. Els boletsd'hivern que es poden trobar perArgentona son els carlets i els fredolics.Aquests ultims son els darrers. Amb ellss'acabara la temporada, i ja fins a I'any

vinent.

cal anar a solell. Tambe hi ha un seguitde plantes, com els esbarzers, I'estepa oels fenassos, que indiquen al "ca^ador"de bolets on poden trobar-se. Despresde les primers pluges d'agost i setembreapareixen les varietats primerenquescom son les pimpinelles, les llenegues,els mollerics i els cama-secs. Despresd'aquests primers, totalment de tardor,apareix el rovello, que per molts es I'es-

Amb I'arribada de la tardor, comen^a el

temps dels bolets. La temporada de I'any

passat va ser molt dolenta i els aficionats

a buscar bolets esperen que aquesta

sigui millor per les pluges que han caigut

al mes de setembre. De totes maneres,

als boscos del voltant d'Argentona cada

vegada es mes complicat trobar-ne per-

^ que les pinedes son velles, hi ha mes

construccio i el clima no acompanya. Rovellons, rossinyols, cama-secs, fredolics,

mollerics, trompetes de la mort, pimpinelles... son algunes de les especies que s'hi

poden trobar i acabar en una cassola o a la paella per fer un bon apat de tardor.

tIs argentonins Anton Collet i Francesc

Navarro son aficionats a buscar boletsdes de fa molts anys. Despres de les pri-meres pluges de finals d'agost i principisde setembre marxaven als boscos delsvoltants d'Argentona i tornaven amb uncistell pie de bolets. En aquella epoca,10 o 15 anys enrere, es podien trobarsense problemes, en indrets com la Fontdel Quico o al bosc de Can Serra delPuig, tot tipus de bolets: rovellons, fre-dolics, trompetes de la mort, carlets,mollerics, cama-secs, rossinyols, entrealtres varietats. Pero aixo ha canviat enels darrers anys i ara es mes complicattrobar bolets pels voltants de la vila.L'Anton Collet explica que ara es mescomplicat perque "en el bosc hi hamolta brutfcia, les pinedes cada vegadason mes velles i les pluges no ajuden,

estem castigats!". En Francesc Navarroafegeix un altre motiu que es "la pressiourbanfstica que s'ha fet al bosc amb

nous camins i cases".

Primerencs i d'hivern. De totes mane-res, si les pluges acompanyen, encara espoden trobar bolets al terme municipald'Argentona. Tambe cal tenir en comptealguns trues, coneguts per tots els aficionats, com tenir en compte, en entrar albosc, la zona assolellada i I'obaga. SiI'any ha estat molt sec, cal anar a I'obaga, i si I'any ha estat generos en pluges,

Buscadors de Bolets

Concurs de Fotografiatls punts d'informacio juvenil d'Argen

tona, Cabrils, Cabrera de Mar, Dosrius iVilassar de Mar han organitzat un concurs de fotografia que enguany arriba ala tretzena edicio. Els participants han deser joves d'entre 15 i 30 anys, les foto-grafies han de ser en color i la tecnica esIliure. Les obres es podien entregar fins al7 d'octubre al Casal de Joves d'Argentona. L'objectiu es potenciar la rela-cio entre els diferents municipis i els seusjoves. El primer premi es de 350 euros iel segon es de 200 euros en materialfotografic. La tematica es totalment Iliure

pero en les darreres edicions es vanveure molts paisatges. La novetat d'en-

guany es que tambe es poden presentarfotografies realitzades amb camera digital. El veredicte es fara public I'll denovembreal Punt d'informacio Juvenil deCabrera de Mar, on s'exposaran les imat-ges. La mostra sera itinerant i les fotografies es podran veure a tots els municipisparticipants. Argentona cloura I'exposicio, ja que les imatges s'hi podran veuredel 23 de gener al 3 de febrer.

Aprendre un oficitl Servei de Promocio Economica de

I'Ajuntament d'Argentona ha organitzatdos cursos de Formacio Ocupacional,adregats a persones en situacio d'atur. Els

interessats poden formar-se en nocionsbasiques d'informatica o d'atencio alpublic i dependent de comerg. Les classes combinen teoria i practica i en fina-litzar la formacio hi ha la possibilitat defer practiques a empreses. D'altra banda,els alumnes de I'lnstitut menors de 16anys podran alternar les classes ambestades a empreses. Es tracta d'un nouprojecte educatiu dirigit a tot tipus d'a-lumnes, pero sobretot per a aquells quetenen mes dificultats amb les classes teo-riques. Des de I'Ajuntament d'Argentonas'ha contactat amb diverses empreses ison unes quantes i de diferents sectorsles interessades en aquest programa educatiu. D'aquesta manera, molts joves tin-dran acces a coneixer el mon laboral.

tl Museu del Cantir va inaugurar I'll

de setembre I'exposicio "Dos PaisatgistesArgentonins", que es va poder veure fins

al 2 d'octubre. Els visitants de la mostravan poder veure els paisatges dels artistes Josep Divi i Joan Nogueras, dos espe

cial istes en aquest genere que van apren-dre de I'escola de Joan Crau. El director

del Museu, Oriol Calvo, explicava que estractava d'un homenatge pendent a

aquests dos artistes locals.

Paisatgistes

Argentona ala Rocatl Museu del Cantir va arribar a un

acord de patrocini amb La Roca Villageamb l'objectiu d'arrossegar el publicd'aquest complex comercial fins aArgentona. L'acord es va fer realitat endues fases, I'una va comengar el 15 dejuliol amb la inauguracio d'un locald'informacio sobre el Museu i els serveisque ofereix el municipi, i I'altre sera lasignatura definitiva d'un conveni perpatrocinar una de les exposicions delMuseu durant la Fira del Cantir. El localdel Museu del Cantir a la Roca es de 75metres quadrats i es cedeix de maneragratuita, tot i que les despeses de mante-niment i condicionament provenend'una part del pressupost de la institu-cio. Alii es va situar un punt d'informacio sobre la Festa i la Fira del Cantir, elMuseu i de diferents aspectes d'Argentona com el Modernisme i la Ruta de les

Fonts.

La Diada NacionalL Estatut de Catalunya va centrar el pro-

tagonisme de la Diada Nacional. Per I'al-

calde d'Argentona, Antoni Soy, aquest,com cap altre any, s'ha de destacar el

text de I'Estatut, que ara per ara continuaen negociacions i en I'espera de seraprovat. Per Soy, el document haura depermetre crear un nou model de finan-

gament i mes autogovern per a Catalunya. Els actes de la Diada van comen-gar amb la tradicional ofrena floral al

monument a Rafael de Casanova, i vancontinuar amb la inauguracio d'unamostra de pintures al Museu del Cantir.Es tractava d'una mostra homenatge als

pintors argentonins Joan Nogueras iJosep Divf. Finalment, a la tarda vanactuar els Capgrossos de Mataro i la

Cobla Popular va tocar sardanes.

Nous horaris arAjuntamentL Ajuntament d'Argentona ha ampliat

els horaris d'atencio al public de les ofi-

cines municipals. Des de fa unes setma-nes el nou horari es de dimarts a diven-dres, de les 8h30 fins a les 14h, elsdilluns s'allarga fins a les 14h30 i els dis-sabtes tambe s'obre de 9h30 fins a les13h3O. Amb aquest nou horari s'aug-menta en una hora i mitja diaria el temps

d'atencio als ciutadans. Es comenga 1hora abans al matf i s'acaba 1/2 hora mestard al migdia. L'objectiu es facilitar la

realitzacio de consultes i gestions aI'Ajuntament d'Argentona.

20

CDOu

COSES DE LA VILA

21

TDenCDenOU

Lloren^ Soldevila i Balart

Passei^Baro de Viver

Tota vila d'estiueig que es valores, tenia,quan els burgesos, sobretot barcelonins, hiaterraven, el seu passeig. Un passeig queamb arbres exuberants aconduTa a tot demansions amb jardins que eren el glatir iI'embadocament de bona part dels autoc-tons. Calia un cordo umbilical que, alhora,unfs la colonia d'estiuejants i, tambe, marques les diferencies de tot tipus, pero espe-cialment les socioeconomiques, amb elpoble. Argentona, amb el passeig del Barode Viver, complia en bona part amb aquestrequisit, entre d'altres raons perque deseguida es convertf en el cordo umbilicalentre el poble de sempre i la primitiva colonia estival. De fet, mes que un passeig pera fer vida social com eren entesos el passeigde Gracia, posem per cas, era i es un nexe,un pont de comunicacio, entre les darrerescases del carrer Josep Soler i les torres benalineades dels senyors de Barcelona, en unabanda, i les cases d'estil angles, a I'altra.Tot i no tenir prou amplada per a fer-hi unpasseig central, feia i fa bo passejar per lesseves voreres i admirar les diverses mostresd'art arquitectonic que conte. De les torresmorunes a les d'aire mes neoclassic o a lessingulars, equilibrades i de dimensionshumanes cases d'estil angles, amb el petitjardf al davant i I'eixida al darrere, seguinten part el model de les tradicionals cases decos de la comarca.En qualsevol moment us pot apareixerEugeni d'Ors de bracet amb una de lesnoies dels Perez o la Teresa Baladia a cavalltravessant primer el passeig i, despres, ama-zona experta, endinsant-se per les rierescobertes d'ufanosa vegetacio a la cerca deves a saber quina nova emocio sentimental.Avui, pero, amb el triomf dels automobils ialtres ginys motoritzats es diffcil veure-hiningu que hi passeja o, simplement, que elfaci servir per anar o tornar de casa a peu.El temps s'hi ha com mig parat i, sobretot,en els mesos no estiuencs, sembla mespoblat per les ombres del passat que no paspel neguit dels habitants d'avui.

Racons

Verema 2005t Is Amies de laVinya i elVi d'Argentona

han organ itzat, per segon any consecu-tiu, un seguit d'actes al voltant de laVerema per apropar aquesta tradicio atots els argentonins. Una exposicio a laCasa Gotica sobre els cellers i les masiesd'Argentona, xerrades, la collita, la tre-pitjada del raYm, la fiblada de la bota i eltast de vi novel I son alguns dels actes enles quals podran participar tots els argen

tonins i argentonines.

Fira d'lnfantsdel CentruLJ ns 200 nens i nenes es van aplegar el

3 i 4 de setembre en la celebracio de laFira d'lnfants del Centre Parroquial. Favaloracio pel que fa a la participacio i alfuncionament de les activitats ha estatmolt bona per part dels organitzadors,que han quedat molt satisfets tambe dela col-laboracio dels comer^os per alsregals i paneres. Els infants mes petits,entre els 2 i els 3 anys, van tenir joes pro-pis com els de la pesca de peixos, apagarespelmes i omplir gots amb xeringuesd'aigua. Fa Fira d'lnfants de primers desetembre marca el final de I'estiu i esquan s'organitza la temporada de tardor.

L'objectiu de la Festa de la Vellesa es quesigui un acte anual que compti amb totesles persones majors de 75 anys d'Argentona en una celebracio organitzadapel poble.

Festa de la VellesaLa 56a Festa de la Vellesa va esquivar el

mal temps i va aplegar, el 18 de setem-bre, 168 avis d'Argentona. Per un delsorganitzadors i membre del Patronat dela Vellesa, Jordi Garcia, I'acte va anarmolt be i va comptar amb la complicitatdels padrins d'enguany, el matrimoni format per Josep Granados i Carme Zurita.

10.882 argentonins/xrgentona te 10.882 habitants segons

les dades facilitades pel municipi aI'lnstitut Nacional d'Estadfstica. El nom-bre de dones continua sent superior ald'homes. A la vila hi ha 5.504 donesdavant de 5.378 homes. Respecte a I'anypassat la poblacio ha augmentat en 442

persones.L'any 2002 Argentona assolia la xifra his-torica dels 10.000 habitants. Des d'ales-hores la poblacio ha anat incrementanten 200 persones cada any. Aquest augment, pero, s'ha duplicat entre el 2004 iel 2005, i es que si I'any passat Argentona tenia 10.440 habitants aquest any

en te 10.882.Argentona segueix una tonica similar a lade la resta de municipis de la comarca,on any rere any la poblacio augmenta.Nomes dos municipis del Maresme,Arenys de Munt i Cabrils, han perdutpoblacio respecte al 2004.Pel que fa a les nacionalitats, el nombred'immigrants no arriba al 2%. Els pai'sosamb mes presencia a la vila son elMarroc, Finlandia, Fran^a, el Peru, Italia,Romania, I'Equador i Argentina.

COSES DE LA VILA

me,^^>^

cipis veins, Villa es un dels que creames expectacio entre els visitants. Laseva dona, la Maria Roig, explica que"en la trobada de Calella, que es va ferel 4 de setembre, molts turistes estran-gers el fotografiaven perque es delspocs homes que hi ha a les trobades".Els organitzadors, que sempre obse-quien amb un detail tots els participants,tambe "cuiden" molt be els pocs homesque hi participen.

Els joves. Segons les dades de les asso-ciacions de puntaires, la gran majoria deles participants son dones de mitjana itercera edat. Els homes son molt escas-sos, i el jovent tambe, per norma general,a excepcio d'alguns municipis ambmolta tradicio com Arenys de Mar,Arenys de Munt i Canet de Mar. Enaquest sentit, Pepi Vila comenta que "fauns anys tenfem mes jovent, pero ara la

cosa esta aturada, i la veritat es que quanmes aviat es comenga es mes facil d'a-prendre".Argentona organitza des de I'any 1990una trobada de puntaires on es convidenles associacions d'altres municipis, compta amb una col-leccio de puntes de tot

tipus (punts de la duquessa, macrame, retfi o punta d'Arenys, desfilat, blonda dereixa...) i amb una seixantena de puntai

res en actiu.la qual visita diferents municipis on es fan les trobades.

L'Associacio Colleccio de Puntes "Amics de Concepcio More" compta amb una sei-

xantena d'alumnes que aprenen les tecniques necessaries per fer puntes de coixf.

En Pere Villa, de 74 anys, es I'unic home de la vila que apren cada tarda, al Casal

d'Avis d'Argentona, a fer anar els boixets. En aquests moments, Villa compta amb

un bon nivell que li permet fer mocadors, cobrellits, cortinetes o altres creacions

per a la seva filla. Una aficio que el relaxa, amb la qual ha conegut molta gent i amb

Relax. En Pere Villa, que esta delicat delcor, troba que aquesta aficio el relaxamolt. "Jo veig els homes que juguen acartes o al domino en el Casal i veig quea mi no m'aniria be, em posaria nerviosi aixo per la meva salut no em va be",explica Villa davant del coixf de casaseva. Pero a banda de la bona sensacioque li transmet la remor dels boixets, enPere va trobar-se amb les dificultats

d'entrar en un mon de dones. En aquestsentit, Villa va notar algun comporta-ment feminista d'exclusio cap al desco-negut, pero mica en mica s'ha fet el seu

Hoc grades al seu bon caracter i tena-citat en el treball. De totes maneres, enles sortides que s'organitzen als muni-

Pere Villa en el menjador de casa seva on practica durant hores.

L'argentonipuntaire

tn Pere Villa i la seva dona, la Maria

Roig, son de Canet de Mar, municipiamb gran aficio a les puntes, pero fa unsanys que viuen a Argentona. La fillad'uns amics seus de Canet de Mar,Lourdes Pla, va mostrar a en Pere Villacom feia anar els boixets i les puntesque creava. Aquell primer contacte li vaobrir la curiositat i va anar a trobar lesresponsables de I'Associacio Col-lecciode Puntes "Amics de Concepcio More"d'Argentona per comengar el seu apre-nentatge. El que va comengar com unacuriositat s'ha convertit en la seva granaficio, a la qual dedica moltes horesdiaries i en la qual troba tranquil-litat.

4 anys. Des d'aleshores han passat 4anys, durant els quals en Pere Villa haanat cada tarda al Casal d'Avis d'Argentona, des de les quatre fins a les set,per aprendre a fer les puntes de coixf ipracticar. La professora es la MargaritaPihero, que ensenya als assistents lestecniques basiques i els diferents puntsque existeixen segons el nivell de cadas-cu. La presidenta de I'AssociacioCol-leccio de Puntes "Amics de Concepcio More", Pepi Vila, explica que "enPere Villa ho fa forga be, a vegades, comtothom, demana consell a la professorapero puc dir que es defensa amb els boixets". Pero fins arribar al nivell actual,Villa ha treballat moltes hores davantdel coixf, tant al Casal com a casa sevaon s'hi passa moltes hores perquesegons ell mateix "sempre s'esta apre-nent". Fer el punt de la verge, I'aranya,I'onda o el peu son tecniques que aradomina i amb les quals crea diferentspeces, sobretot per a la seva filla, a quili agraden molt les creacions del seupare. La seva dona, la Maria Roig, explica que "quan esta fent puntes es con-centra molt, el veus que s'ho passa be".

22

Q_

23

CD

4—•

oc

L'any 1955 Argentona tenia poc mes de 3.000 habitants, tres cinemes, dues plantes emboteiladores d'aigua, I'alcalde era Josep

Forti, els argentonins podien anar a Mataro amb el tramvia i els carrers eren de llambordes. Els argentonins i argentonines que

van neixer aquell any ara fan 50 anys i han preparat un seguit d'activitats per celebrar-ho. A banda dels actes privats, la

Comissio dels Nats el 1955 ha organitzat, a traves de fotografies, objectes i documents, una exposicio sobre I'Argentona de la

seva infancia i joventut, molt diferent a factual.

de la casa Marklin, una nina i moltscomics com El Capitan Trueno, El Jabato,El Hombre Enmascarado o HazanasBelicas, i mes tard arribarien Tintin, elTBO i Asterix y Obelix. Tambe es recoil ien novel-les romantiques il-lustradescom Capricho, Confidencias o As deCorazones.

Vivencies i entreteniments. Jugar a bale

tes o a la baldufa eren alguns dels joesdels joves de I'epoca, aixf com aixafarmonedes de 10 centims o xapes amb lavia del tramvia. Entre les entremaliaduresque feien hi havia la de parar el tramviatraient el trolei o tocar les baldes de les

portes i sortir corrent. Quan aquests nensi nenes van creixer anaven a ballar a lafesta major d'estiu i d'hivern i als guate-ques de les cases particulars.Els actes organitzats pels Nats el 1955han estat diversos, com una passejadafins a Burriac al mes de juny, una troba-da esportiva al Centre Parroquial, unatrobada al Ball de Festa Major del 5 d'a-gost, una pedalada el 25 de setembre iun sopar de germanor l'1 d'octubre. Abanda d'aquests actes en tenen d'altresde pensats com participar als Tres Tombsi alguna sorpresa mes.

fotografia antiga i despres saber si haviaencertat tot aixecant-la. En un altre s'ha-vien recoil it els motius de les cases pelsquals es coneix la gent de la vila. En totalvan recollir 322 motius tan variats comCa la Juliana, Cal Tricotos, Can Timbau,Cal Minaire, Can Nis, Cal Peix, Can

Caguetes o Can Lico, entre d'altres. L'any1955 hi havia professions que ara noexisteixen com els serenos, els carreters,I'agutzil o els recaders. Tambe han des-aparegut algunes cases emblematiquesd'Argentona, el nom de les quals es reco-pilaven en un dels plafons on es podiallegir: Can Roviro, El Molf de les Ma-

teves, Les Mateves, Can Portell, CanDoro, Cal Guardia, Cal Be, Can Gil, CanMon, Can Boba de les Vinyes, Can Serrade Llado, Can Negoci, Ca I'Espinal, CanBaletes i Can Boba del Cros. En aquellaepoca hi havia molta pagesia i pocaindustria, concretament existien cine

empreses, dos tints, tres pedreres i quatreexplotacions forestals. Entre els objectesque es van exposar destacaven tresmotocicletes de les marques Montesa,

Guzzi Hispania i Ducson. Una gran partdels objectes eren joes i entretenimentsdels nens i nenes dels anys 1950 i 1960com un scalextric, una maquina del tren

En el Sal6 de Pedra es van installar tot tipus d'objectes de I'epoca.

L exposicio no preten ser cientffica, ni

historica, ni tan sols ser un retrat de I'e-poca, nomes vol ser I'expressio d'unsrecords i unes vivencies d'uns anys vis-cuts." Amb aquestes paraules comen^avaI'exposicio organitzada per la Comissiodels Nats el 1955, al Salo de Pedra deI'Ajuntament. La inauguracio es va cele-brar el 4 de setembre amb una xerradaprevia de Llufs Serra Morgan, que vaexplicar com recordava I'epoca en laqual van neixer aquells nens i nenes.Segons Serra, "es podria dir que van serla generacio de la transicio perque quanvan arribar semblava que la cosa anava acanviar". En una epoca en la qual elcatala nomes es parlava en I'ambit familiar, al municipi es va penjar el primercartell en catala: "Queviures Serra". Detotes maneres, els canvis arribarien meslentament del que desitjaven molts vila-tans. Durant la inauguracio de I'exposicio, els responsables -Jaume Freixas,

Enric Urena, Joan More i Julia Serra- vandir que era una mostra viva on es podienafegir mes fotografies o objectes durantla setmana que estava oberta. En aquest

sentit, Urena va apuntar que "manca unamica la part femenina i per aixo dema-nem a les senyores de I'epoca que apor-tin objectes que formin part dels seusrecords d'infancia i joventut". Tambe vananomenar quatre indrets dels quals nohan trobat fotografies, com la Bolera deI'Hotel Sole, la parada de I'empresaCasas, la primera oficina de CaixaLaietana a Can Gallart i Can Serra Llado.

Fotografies i objectes. La mostra, que vafinalitzar el cap de setmana de la Diadade Catalunya, estava dividida en dues

parts. D'una banda hi havia plafons ambfotografies i escrits informatius i, de I'al-tra, objectes de I'epoca. En un dels primers plafons el visitant va poder "jugar"a endevinar qui era el noi o la noia de la

Ara que tine 50 anys

La fotografia es una postal antiga de la masia de Can Ferraters.

mansio de Can Ferraters amb SantiagoRusihol i el va reptar a duel, no se si apistola o be a espasa. Ja fa temps aixim'ho varen explicar, pero estic en dubteque el reptat no fos un assidu visitant,I'Albert Rusihol, germa de Santiago, queera el president de la Lliga Regionalista,editora de la revista Cu-Cut. No sabemel resultat d'aquell duel, si es que va arri-bar-se a fer. Suposem que la sang no vaarribar al riu (en aquest cas a la riera). Entindrfem constancia i es que dos no esbarallen si un no vol.Can Llado o Ferraters es un edifici

impressionant, segurament res te a veureamb el primer edifici del segle XIV. Lacasa es a quatre vessants amb unes heu-

res que deixen entreveure les seves seculars pedres, pedres que parlen de mil iuna histories, vivencies que els seglesdeuen haver soterrat en els seus fona-

ments.

Despres de tants segles, els Llado vandeixar la liar pairal -que tot el quecomen^a te un acabament-, corriennous temps i nous propietaris restaurenla casa i li donen el nom actual, CanFerraters, tampoc no I'envolten aracamps de cultiu, I'envolten carrers icases d'estiueig. Pero queda en la nostramemoria un petit Mac que tenia per sen-tinelles uns frondosos eucaliptus quedonaven la benvinguda a Can Ferraters,llac que era alimentat per dues mines,avui dues fonts, la del Cami i la de LesOliveres, que el pas del temps i les

sequeres han tornat gasives i minses.I ara un fet curios, fa exactament 100anys un militar d'aquells que en un ram-pell varen destruir, el novembre de1905, la redaccio i la impremta de larevista Cu-Cut, perque aquesta haviapublicat un dibuix que "manchaba suhonor", va trobar-se cara a cara dins la

Can FerratersLluis S. Morgan

/xquesta esplendida mansio que conei-

xem com Can Ferraters havia sigut alllarg dels segles la liar dels Llado. Diuenels historiadors que hi ha constanciaescrita que des del 1348 i fins al 1864aquest va ser el seu solar i durant mes de

500 anys va donar personatges impor-tants de tota classe a la nostra historialocal, tambe el cognom Llado i a travesde branques col-laterals va escampar-seal llarg i ample del nostre pafs. La sevaempremta ha deixat tant de rastre queavui son moltfssims fills d'Argentona, el

Maresme i altres Noes que presumeixende dir-se Llado. El nom de la casa vadonar nom a tot un ample veinat des delterme de Cabrera fins al peu de la mun-tanya del Rocar. Tots sabem on es elcarrer Llado de Dalt i haurfem de saberque el carrer Josep Soler era el carrerLlado de Baix. Els dos eren els caminsque menaven a aquest ampli veinat.

fe

24

enCDen

E

25

L'argentoni Isidre Oriach va guanyar el premi a la millor acrobacia en una exhibicio que es va celebrar aquest estiu a Cerny, al

sud de Fran^a. Oriach hi va participar amb un avio de 45 kilograms, una replica al 60% del model Ultimate, que va construir

durant tot un any, amb una mitjana de 3 hores diaries de treball. De professio electricista, fa mes de 30 anys que te aquesta

aficio i ja pensa a construir el proper avio, un Canadair amb enlairament vertical, tot un repte personal. Les practiques de vol

les realitza en un terreny de la Roca perque a Argentona no n'hi ha cap.

Cada any s'organitza aquest certamen,on hi participen pilots de 20 paisos dife-rents i que aplega 15.000 espectadors.En aquest certamen, Oriach va guanyarel premi a la millor acrobacia amb laseva replica de I'Ultimate. Per a aquestacategoria el favorit era, en principi, unmilionari sufs que te un equip professional format per pilots i mecanics, pero,com explica I'argentonf, "no li va sortirbe i la meva pirueta va ser mes especta-cular, amb caigudes d'ala i vol invertit".A Fran^a hi ha molta aficio a I'aeromo-delisme, i tambe hi ha una legislaciomolt estricta pel que fa als enlairamentsi transport dels models. En aquest sentit,els participants han d'enviar previamental govern frances un dossier amb la fitxatecnica de I'avio. No tothom passaaquest control a traves del qual et donenpermfs per transportar I'avio fins a I'in-dret de I'exhibicio i fer els enlairaments.En I'ambit catala existeix la Federaciod'Aeromodelisme Catalana associadaamb la de Madrid.Actualment, I'argentonf Isidre Oriach teal cap construir una replica de I'avioCanadair, que es tot un repte per la principal caracterfstica del model, ja querealitza I'enlairament de forma vertical.

especialitzada com la francesa RC PilotInternational o I'espanyola ^C Model."Desconec els motius, pero en aquestaultima mai es fa mencio dels pilots Catalans ni de les seves gestes", comentaOriach.

Els materials. El primer pas per construirun avio d'aeromodelisme es fer el planola I'escala desitjada. Despres cal aconse-guir els materials, que per als modelspetits es poden trobar a Barcelona, peroper als models que actualment fa Oriachs'han d'encarregar a I'estranger. El darreravio d'Oriach, VUltimate, te el materialdel xassfs del Canada, el radiocontrolprove d'Alemanya i els servos son japo-nesos. Un cop es te tot el que cal,comen^a una feina de precisio i sobretotmolta dedicacio. Agafar mides, tallar,polir, instal-lar cables, el motor... Perconstruir VUltimate, Oriach va dedicar-hi un any, a una mitjana de tres o quatrehores diaries de feina.

Triomf a Fran^a. Tota aquesta feina vatenir una recompensa en I'exhibicio quees va realitzar I'estiu passat a I camp devol La Ferte-Alais, a Cerny, que es unmunicipi situat a 20 kilometres de F^rfs.

L^es de petit sempre m'havia agradat

fer volar avions, i quan vaig ser mes gran

vaig comen^ar a construir-ne per acon-seguir-ho", explica I'argentonf IsidreOriach. Fa mes de 30 anys que va cons-truir el primer avio, pero aquest no vaenlairar-se i tampoc els 15 seguents. Elnumero magic va ser I'avio 17 que,finalment, grades a dues de les qualitatspersonals d'Oriach -la constancia i latenacitat- va enlairar-se. En aquellmoment "vaig tenir una sensacio moltbona, una gran satisfaccio", recordaIsidre Oriach. Al principi, les repliquesd'avions reals quefeia I'argentonf, al seutaller personal, eren d'una mida petita,pero des de fa uns anys construeixexemplars mes grans que pesen al vol-tant dels 50 kilograms i poden tenir unmotor de 50 cavalls. Les practiques delsvols teledirigits les realitza en un terrenyde la Roca perque al voltant d'Ar-gentona no n'hi ha cap. En aquell indretes troba amb tres o quatre aficionats dela comarca. De totes maneres, "son pocsels aficionats Catalans que es fabriquenels avions i despres els fan volar, pero sfque n'hi ha mes que compren els avionsfets i nomes es dediquen a fer-los volar".En el mercat existeix alguna revista

Pirueta celestial

1 ampollae vi terbol

2 llaunesde sardines

oli

2 llaunesde tonyinaBRESCA

1/8

2 llaunesde tomaquetBRESCA 1/2

2 pots!d olives farcides

JOLQUITA

CO aliment

Carrer Barcelona, 40 • 08310 ARGENTONATel. 93 797 05 03 - Fax 93 756 06 49

QUALITAT I PREU

BONA COMPRAGRANS MARQUES EN CONSERVES, VINS,CAVES, CONGELATS DE VERDURA IPEIX,

FORMATGES, EMBOTITS, PERFUMS,DROGUERIA, ETC...

I PA CALENT CADA 2 HORES

•OFERTES DIARIES• SERVEIADOMICILI

• HORARI DE DILLUNS A DIVENDRES:Matide8'00a13'30h

Tardade17'00a20'30hDISSABTE:

Mati'de8'00a14'00h

Tardade17'30a20'30h

AtlTOSERVEffHisu

' CANVALLS

CANSALADERIA

CARNISSERIA

XARCUTERIA

FRUITERIA

cv1

j

Disposem de la mes extensaseleccio d'immobles en venda

a la zona d'Argentona

Tel. 93 797 10 13C/ Gran, 52 (davant I'Ajuntament)

finquesGil Pares

corredor d'assegurances

SPMSYSTEMS@telefonica.netwww.mar-esme.com/spm

Horari: de dilluns a divendres, 8 a 1 matf - 3 a 6 tarda

Tel. 93 797 03 57Fax 93 797 04 67

Pla^a Nova, 608310 ARGENTONA

- h , ^

INSTALLADORS

1 mI^

(g) MAPFRENumero ^b an Assegurances d'Autombbd

Agrega eiectronica: vigaigj<maptre.com

Oficinesa prop seu:DELEGACIO A ARGENTONAC/ Joan XXIII.7, baixos - 08310 ARGENTONATel. 93 756 07 62JOAN VIDAL GARCIA AGENT D'ASSEGURANCESNum. registre 2659

ET FA POR QUEDAR-TE A L'ATUR?

TENS DISMINUCIO DTNGRESSOSEN CAS DE BAIXA LABORAL?

T'HO SOLUCIONEMAMB LA NOVA ASSEGURANADE PROTECCIO DE PAGAMENTS

DE MAPFRE

VINE, I T'INFORMAREM !!

PER NOMES 0.58 CTS/DIARIS, RENDA MENSUAL 1.000 € DURANT 12 MESOS

Continuem sent els mateixos, aconeixes, pero hem donat un panostres serveis. Hem traslladat emes confortables i equipades aprofessionalitat que esperes de

Vine a veure'ns a:Doctor Samso, 38 08310 Argent

servei

enpiymes es

fins era Fespsi ha estat magran oportnnitat perdemostrar el