• Nou pavello

Festa Major 2005Entitats del Cros

e-mail: info@catala-assegurances.com

TELS. 93 756 08 25/ 93 756 14 62FAX. 93 797 09 80

AVGDA.PUIG I CADAFALCH, 908310 ARGENTONA

Oficina a ArgentonaOficina a Argentona

TttffA

Catala Assegurances

Ara, amb mes de 3 anys de carnet B1,pots dur moto de 75 a 125 cc!

I nosaltres tenim els millors preus en I'asseguran^a

Vine, i pregunta'ns!

PoL Sant Sebastifcp^^udef Aixemad*. ^^l5 22 05 89M8310 ARGENTON^

Serveis:^Rentat exteriors i interiors•Rentat de motors•Neteges integrals de tapisseries•Recoilida a domicili de vehicles,

dediiiunsadivendres•Serveis a empreses

BonaFesta Major

Argentona

TENIM CURA DE LA SEVA FELICITAT

Demanar hora ens ajuda a oferir un millor servei

SERVEIS VETERINARIS

O"-/ La Festa MajorEnguany s'amplia la zona del Jardf de les Personesi s'aposta per les propostes musicals i teatrals dequalitat, mentre que la xeringada i la ruixadas'anul-len. Per la seva banda, la 55a Festa delCantir i la Fira de Ceramica i Terrissa d'Argentonapresenten una Mostra de Cinema i un recorregutde terrissers i ceramistes mes tancat.

I U" I I • A mitja legislatura

Els grups politics amb representacio a I'Ajuntamentd'Argentona valoren els dos primers anys de lalegislatura i plantegen I'escenari del futur tenint encompte el seu programa i les eleccions municipalsdel 2007.

23. Fira d'Entitats

El veinat del Cros va celebrar el 3 de juliol laprimera Fira d'Entitats del barri, una festa que vacomptar amb la participacio de 10 entitats delbarri. Les activitats es van celebrar per donar aconeixer les entitats als argentonins i entre elles

mateixes.

2, / • Vint anys sobre rodes

El Club de Patinatge Artfstic d'Argentonacelebrara vint anys d'historia. Tenen 36 alumnesque participen en els joes escolars del ConsellComarcal del Maresme i alguns en lescompeticions de la Federacio Catalana dePatinatge. Els responsables de I'entitat volenaconseguir mes hores per entrenar i la millorade la pista del poliesportiu veil.

b"/ • Nova instal lacio esportiva

El Nou Ravello Poliesportiu Municipal d'Argentonaes va inaugurar el 9 de juliol amb una festa popularamb la musica de La Banda del Surdo, partits defutbol sala i de basquet. L'equipament esportiu,amb 2.875 metres quadrats, te unes grades ambcapacitat per a 208 espectadors, una pista centrali tres de transversals.

^DCap de Redaccio: Irene Cortijo.Redaccio: Irene Cortijo.Rubriques: Lluis S. Morgan, Joan Carles Codina.Fotografies: Marc Duran, Irene Cortijo, EmmaTeixido, Arxiu Municipal, Josep Grau.Disseny: Nuria Cusacns.Idea: David Carmona i Nuria Cusachs.Comercial: Nuria Pascual.Fotocomposicio i impressio: Grafiques LloredaC/Girona, 56. GranollersDiposit Legal: B-44.775-91

Sumari

Cap de CreusPublicacio bimestral de I'Ajuntament d'ArgentonaNumero 78 -Agost 2005 - 3.700 exemplarsDireccio, redaccio, administracio, publicitati distribucio: edifici Velcro - Argentona.Edita: Ajuntament d'Argentona. Regidoria de Mitjansde Comunicacio.President: Antoni Soy.Director: Gisela Rodriguez.Consell de redaccio: J. Egea, F. Molist, F. Rosa,M. Abras i F. Urefia.Tots els grups amb representacio en el pie podenparticipar en el consell de redaccio.Collaboradors: Grups Municipals de F'Entesa, PSC,CiU, PP, EU i AA.

PORTADAMarc Duran ha realitzatuna combinacio d'imatgesper mostrar el nou pavellod'Argentona.

03

Responsabilitat, esfor^ i respecte

Vivim situacions d'agressivitat, violencia i inseguretat que afecten diferents personesindividuals, la famflia, I'escola, els espais publics o la societat en general. Aquestessituacions estan estretament relacionades amb la crisi d'alguns valors universals iintemporals com els que es recullen en les declaracions sobre drets humans individuals, socials i col-lectius de les Nacions Unides. Molt especialment, els valors de lasolidaritat, I'autoestima, I'esfor^ responsable i el respecte.S'ha passat de I'antic autoritarisme sord i mut a una permissivitat del "tot s'hi val". Enscal una autoritat democratica que fixi els limits justos, raonables i negociables peresperonar simultaniament la Ilibertat personal i la convivencia social. Cal potenciar lacultura de I'esfor^ del treball i desenvolupar el sentit de la responsabilitat. Es a dir, I'a-fany per fer les coses be, per organitzar-se adequadament, etc. Aixo tambe ens farames facil acceptar que a vegades no tenim rao o que cometem errors i equivocacions.Tot plegat, un bon aprenentatge per a les persones i per a la bona convivencia social.Darrerament, s'ha insistit molt en la necessitat de desenvolupar la cultura del respecte. El respecte a la gent gran, als educadors, a I'espai public que es de tots i, en defi-nitiva, el respecte als altres en general. Sense respecte no es possible la convivenciacfvica democratica. I aixo vol dir tenir I'esperit de consideracio cap als altres i la cons-ciencia de comunitat social. Es tracta de buscar la forma civilitzada i democratica decombinar la Ilibertat, la seguretat i I'autoritat. Cal potenciar I'autoritat democraticaperque es impossible assegurar la Ilibertat de la majoria si hi ha una fractura contfnuade I'autoritat legftima que donen les institucions democratiques. No obi idem quemolts dels que critiquen I'exercici democratic de I'autoritat pretenen imposar deforma impune el seu autoritarisme arbitrari a la majoria.Tenir o no tenir respecte als altres marca tambe els estils personals i polftics. Quan hiha respecte el debat es fa sobre les idees sense entrar mai en questions personals.Quan no hi ha respecte, en canvi, el debat ideologic o polftic acaba amb atacs personals: un mal metode per fomentar la convivencia civica democratica.

US DESITJO MOLT BONA FESTA MAJOR I UNA EXITOSA FIRA DEL CANTIR.

Antoni Soy, alcalde

Ens cal una autoritat democratica que

fixi els limits justos, raonables i nego-

ciables per esperonar simultaniament

la Ilibertat personal i la convivencia

social.

Carta de ['alcalde

La inauguracio del Nou Ravello Poliesportiu Municipal d'Argentona ha arribat despresde molts anys d'espera i ara es el moment de gaudir-ne practicant esport, en competicio o simplement per fer salut. El nou poliesportiu s'ha construi't, tal com va dir elconseller primer de la Generalitat, Josep Bargallo, "de manera intelligent" perque estroba dins la zona esportiva i a prop de les escoles, i perque, a traves d'una instal-laciocompartida, ha permes dotar de millors serveis I'antiga pista coberta. Pero a I'anticpavello li falten encara algunes millores, la mes important un rentat de cara. Aixf horeflectien els comentaris d'alguns visitants que en despla^ar-se de la nova pista a I'antiga deien amb un cert to de resignacio: "tornem a la realitat". El passat 9 de juliol no

nomes es va inaugurar el poliesportiu sino que el conseller va anunciar la construcciode la futura piscina coberta, una notfcia que va ser molt ben rebuda. El que no va agra-dar tant va ser que no es concretes ni el com, ni el quan d'aquesta nova instal-lacio,molt esperada per tots els argentonins ja que la natacio i els exercicis que s'hi podrienfer no nomes son esportius, sino tambe terapeutics i 100% saludables. El que sf que es

va apuntar va ser que es podria fer i gestionar de forma totalment publica o a travesd'una empresa que, per concurs, es fes carrec de la nova instal-lacio igual com passaamb el centre El Sorrall de Mataro. Del que no es va parlar va ser de les necessitats delfutbol i del tan demanat camp de gespa. Caldra afegir-ho a la Ilista. De momentArgentona te un nou pavello de que cal gaudir, aprofitar i respectar perque, com va dirun avi durant la visita: "ara cal conservar-lo i que el jovent en faci servei perque men-tre fa esport no es fica en altres histories".

El futur esportiuEditorialLa inauguracio del Nou Pavello Polies-

portiu Municipal d'Argentona ha arri-

bat despres de molts anys d'espera i ara

es el moment de gaudir-ne practicant

esport, en competicio o simplement per

fer salut.

CLU

enD<DuCD

^AXIMA DE 1.600CARACTERS. UmkcMmveummb frdm.de no

UCD

Q.

03U

•No tanqueu completament les persianes quanus absenteu de casa vostra, deixeu algun Humences. Si es possible poseu un temporitzadorque permeti tancar i encendre el Hum.•En una comunitat de veins no obriu I'entradaprincipal a persones desconegudes.•Quan sortiu del parquing o de I'escala comu-nitaria, comproveu que les portes queden ben

tancades.•Si detecteu cap persona desconeguda o sos-pitosa al voltant de casa vostra, no dubteu a tru-car a la policia.•s recomanable tenir una relacio de les joiesi objectes de valor, aixf com els numeros deserie dels electrodomestics.

•Procureu que els accessos a casa vostra reu-neixin unes mfnimes condicions de seguretat(portes blindades, reixes, sistemes d'alarma...).•Si perdeu les claus, canvieu rapidament els

panys.•Procureu no deixar-hi objectes de valor ni gai-res diners en efectiu.•Eviteu difondre que us absenteu de casa vostra durant el temps de vacances.•Durant absencies llargues, demaneu a algunfamiliar o amic que reculli periodicament elcorreu de la biistia, per evitar que s'acumuli.•Si teniu contestador automatic, no deixeu capmissatge en que es pugui deduir que estareufora durant uns dies.

Consells basics de seguretat al domicili:

gentona han estat molt precaris. Pero malgrat elsdeficits de tota mena, el Cros ha preservat elements positius que ara poden alterar-se: els espaisverds, la proximitat al bosc i els conreus, elsespais de lleure per als nens, la reduTda mobilitat,la possibilitat d'aparcar al carrer, I'escassa densitat

de poblacio.Que ens preocupa, doncs, ara?: Que el barri delCros creixi excessivament sent com es un barriallunyat del nucli. Que es faci una edificaciointensiva de pisos quan a Argentona s'ocupa lamajor part de I'espai amb habitatges unifamiliarsincrementant i consolidant la forta diferenciasocial entre el Cros i el nucli, fet que en I'ambitescolar suposa un conflicte latent. Que el Crosperdi els avantatges que hem exposat per donarresposta a les necessitats de creixement de tot elmunicipi. Considerem que un creixement mode-rat, unes 400 persones, es el creixement sostenibleper al barri: els serveis no s'haurien d'ampliar, I'es-cola donaria I'abast, el transit augmentaria poc, lapoblacio potser s'enriquiria amb noves personesdiverses i es podria compensar el creixement ambla creacio de nous equipaments ja imprescindi-bles. Aixo sf, preservant I'entorn natural, agrfcola iels espais verds necessaris per als nostres alumnesi per a tot el ve'inat. La nostra opinio sobre el futures senzilla i clara. Potser caldria que tothomcomences a dir la seva. Es per aixo que proposemnovament que s'obri el debat al carrer i que hipuguin participar tots els interessats abans que elfutur del barri estigui decidit. Seria bo que encomptes de preguntar-nos: Quin futur per al barri?Que ens hi faran? Ens preguntessim que hi volem

tots plegats.

Jordi Pages Anson,director de I'escola Sant Miquel del Cros

Ara ens preguntem

Per que no es defineix la postura de I'Ajuntament?Per que ha de ser INCASOL qui decideixi el futurdel barri? Per que durant aquests anys no s'ha obertun debat a partir d'informacions i propostes concretes propiciant el debat i la participacio vernal?Tothom sap que la poblacio del Cros, per la sevasituacio geografica i composicio social, no s'haintegrat a Argentona i que els Iligams amb Ar

utilitat posant I'exemple d'un vef que s'haviaqueixat del soroll de la Garrinada els dies de laFesta Major, dient que la queixa s'havia resoltfavorablement capgirant I'altaveu cap a un altrecostat. Francament, si fos jo I'afectat m'hauriaindignat, perque el dret de qualsevol ciutada aldescans nocturn i a no patir "contaminacio acus-tica" I'ha de garantir qui mana, sense necessitat deDefensors. No es pot practicar I'incivisme, i prou.Pero aquf no es poden prendre mesures, com noes van voler prendre fa uns anys contra els sorollsde les motocicletes a mitjanit; hi ha un grapat devots en joe. On son els "ecologistes" que fan"oides sordes" a tota mena de sorolls? Aquesta esuna petita mostra de la inversemblan^a de I'ac-tuacio dels qui ens governen. Dit aixo, vull deixarclar que mai he posat en dubte I'honestedat idedicacio de la persona que ostenta el carrec, elsenyor Ferran Merino. Considero, pero, que estaen mans de polftics amb manca de serietat i excesd'autoritarisme. I, per tant, no puc deixar de pre-guntar-me: Mascarades com la del Defensor, perque ens serveixen...?

Jaume Itchart i Bote

Defensor, per que...?

^les urnes justifiquen I'obtencid del poder perd noels actes de poder". Aquesta reflexio d'un cantautorI'haurien de tenir present els qui manen. Sobretot,els polftics de I'ambit local, les decisions dels qualsens afecten mes de prop. Aquells que governen deforma despotica, quan s'adonen que se'ls nota elllauto acostumen a fer "invents". I un dels inventsque millor els hi va per a rentar-se la cara es el delsDefensors: -"Vejam, si no hi esteu d'acord, semprepodeu recorrer al Defensor... (I'ultima paraula,perd, sempre la tine jo)..."Des dels tres anys de la posada en marxa d'a-questa figura (buida de cap efecte vinculant) iconeixent que a Factual equip de governd'Argentona li complau justificar pero no rectifi-car, encara no puc entendre com cap dels grupsde I'oposicio fos capa^ de sospitar que podiarepresentar un xec en blanc per a justificar-ho tot.Suposo que a hores d'ara ja tots son conscients deI'us que el govern municipal esta fent d'aquestafigura. Personalment, de seguida que hi vaig recorrer, ho vaig poder comprovar: impresos que sonuna instancia a I'Alcaldia, oficina, mitjans de tre-ball al si de les dependencies municipals i la res-posta directa i rutinaria de part del batlle i regidor,objectes de la meva queixa; horn tenia dret aesperar resposta d'un intermediari al qui s'haviaadre^at, si el funcionament fos correcte. En I'in-forme d'enguany, el mateix Defensor parlava depercepcio de manca d'independencia per partd'alguns vilatans. Tanmateix, justificava la seva

Un grup d'argentonins ens hem aplegat per adonar suport a les activitats que facin possible lacelebracio, a la nostra vila, d'una manifestaciocatalana tan tradicional com es la Festa delPubillatge, d'altra banda, de les mes antigues quees commemoren a Catalunya -Argentona va serun dels primers municipis que la van festejarpublicament i enguany se'n compleix el 35e ani-

versari.Assumim els objectius d'aconseguir-ne el foment,la convivencia que genera entre el jovent i lacollaboracio amb els collectius d'altres pobla-cions del nostre pafs que creuen, i fan possible,I'equilibri entre modernitat i tradicio, esplai i cul-tura, i acceptacio d'allo que ens es alie sensemenypreu del que es nostre. Ens il-lusiona poderajudar el jovent a descobrir les vivencies -impen-sables des de fora- que genera el mon delPubillatge, i amb tal fi constituTm I'entitat "AMICSDEL PUBILLATCE D'ARGENTONA", tot integrant-nos, a la vegada, a la vida cultural de la vila ambla nostra col-laboracio i suport.

Amies del Pubillatge

El Pubillatgea Argentona

Cartes dels lectors

poliesportiu ha estat el Club de BasquetArgentona, que durant el Campus ja vaanotar algunes millores que cal fer comcalibrar i assegurar I'estabilitat de les cis-telles. Per la seva banda, el coordinadorde I'Area d'Esports de la Diputacio deBarcelona, Antoni Tobeha, va animar elspares i mares a fer participar els seus fillsen activitats esportives. Per ultim va par-lar el conseller primer de la Generalitat,Josep Bargallo, que va destacar lacol-laboracio de les tres administracions-Ajuntament, Generalitat i Diputacio-per portar a terme I'obra, i va qualificarde "molt intelligent" I'optimitzacio derecursos: "hi havia un pavello, en caliaun altre, s'ha fet al costat i els serveis ques'havien de fer pel nou, amb una micames d'esforg, son serveis dobles pel noui per I'antic (...) per tant inaugurem unnou pavello i la remodelacio de I'altre",va dir. En aquest sentit, els vestidors, elbar, els sanitaris, la sala d'infermeria i el

beha, la diputada al Parlament deCatalunya per Esquerra RepublicanaTeresa Aragones, els alcaldes deCabrera i Vilassar de Dalt, CarlesRocabert i Lloreng Artigas, i diversosrepresentants de la polftica municipald'Argentona.

Els parlaments. L'alcalde d'Argentona,Antoni Soy, va dirigir-se al public assis-tent, que es trobava a les grades, desta-cant que era un dia de satisfaccio "pertots els argentonins pero sobretot pelsusuaris que han hagut de patir el conviu-re amb les obres", i va afegir que era"una instal-lacio llargament esperada ifruit del treball de molta gent". Tambe vafer referenda al perfode d'ajust quecomengava en aquell moment ja que "entotes les obres, siguin privades o publi-

ques, cal polir details que van sorgintsobre la marxa". En aquest sentit, una deles primeres entitats a fer servir el nou

La festa d'inauguracio del Nou Pavello

Poliesportiu Municipal d'Argentona, el 9de juliol, va comengar davant deI'Ajuntament. Des d'alla es va sortir, encercavila, direccio al nou equipamentamb La Banda del Surdo. Aquest grup,format per 10 percussionistes i duesballarines, va acompanyar, animar i ferballar una cinquantena d'argentonins pelcarrer Gran, I'avinguda Puig i Cadafalchi I'avinguda dels PaTsos Catalans fins arri-bar a la fagana de la nova instal-lacio.Una de les anecdotes de la Jornada es vaproduir quan al so dels tambors s'hi vaafegir el so estrident de I'alarma delpoliesportiu, que es va disparar en duesocasions. A continuacio, tant els argento-nins com les autoritats polftiques vanpoder visitar I'interior de l'equipament. AI'acte hi van assistir el conseller primerde la Generalitat, Josep Bargallo, elcoordinador de I'Area d'Esports de la

Diputacio de Barcelona, Antoni To-

El Nou Pavello Poliesportiu Municipal d'Argentona es va inaugurar el 9 de juliol amb una festa popular on no va faltar I'ani-

macio de La Banda del Surdo i els partits de futbol sala i de basquet. L'equipament esportiu, amb 2.875 metres quadrats, te

unes grades amb capacitat per a 208 espectadors, una pista central i tres de transversals on poder practicar tot tipus d'esports,

una sala de musculacio, vestidors, bar i terrassa, entre altres sales per a material i despatxos. El cost total de I'obra ha estat de

2.859.704 euros, el 40% dels quals s'ha rebut a traves de subvencions de la Generalitat de Catalunya, la Diputacio de

Barcelona i el Consell Catala de I'Esport.

EL NOU PO

OQ.

OQ_

13Oc

OQ_^n

OQ_

13o

Barcelona a traves del protocol generalXarxa Barcelona Municipis de Qualitat ila Generalitat de Catalunya ha aportat300.000 euros. Les aportacions de lesadministracions publiques que ha rebut

el consistori argentonf representen un40% del total del pressupost d'execucio

de I'obra.

Els partits. Despres dels parlaments i delrefrigeri popular, es va disputar un partitde futbol sala entre I'Olfmpic Can Raimfi una seleccio de jugadors del Maresme.A la tarda es van jugar dos partits debasquet: un entre el senior femenf delClub de Basquet Argentona i el Lligad'Amunt -que van guanyar les noies- iun altre entre el senior masculf del CBAi un combinat d'exjugadors del mateixclub dirigits per I'exentrenador MiguelJimenez, un encontre emotiu i molt

ajustat ja que el resultat va ser 72 a 73

pels visitants.

espais esportius, la zona d'administracioi la zona per al public. La redactora delprojecte va ser I'arquitecta Rosa Bassols,i els directors de I'obra han estat elsarquitectes Ricard Domenech i RamonGali. Aquest darrer destaca la lluminosi-tat natural que s'ha aconseguit a travesde la fagana, amb molt de vidre i poli-carbonat, i els tres lluernaris a coberta.Per unificar el pavello veil amb I'obranova, la composicio de la fagana principal s'ha fet mitjangant una gran pergolaamb estructura de formigo. El pavello espot fer servir amb la pista central o ambtres de transversals per practicar diferentsesports com I'handbol, el basquet, elvoleibol, el tennis, el badminton i el fut-bol sala. El cost total de les obres ha estatde 2.859.704 euros i el seu finangamentha estat d'1.683.417 euros per part deI'Ajuntament d'Argentona, 511.286 perpart del Consell Catala de I'Esport,365.000 han vingut de la Diputacio de

gimnas, entre altres instal-lacions, sonaquests elements que es troben enmig deles dues pistes i que seran per a tots els

usuaris.

La piscina. En el seu discurs, Bargallo vaanunciar que el Pla Director d'lnfra-estructures Esportives de Catalunya,aprovat fa un mes, preveu la construc-cio d'una piscina coberta a Argentona.El public va aplaudir aquest anunci tot ique el conseller no va parlar sobre elcalendari previst per portar-ho a terme,aspecte que van xiular els assistents,instal-lats comodament a les grades.

Aspectes teenies. Les grades tenen capa-citat per a 208 persones, I'acces te unpassadfs que tambe serveix per acollirespectadors i des del bar hi ha uns fines-trals que tambe donen a la pista. Lasuperffcie total de I'obra nova construVdaes de 2.875 metres quadrats entre els

I" = S PO RT1U

CD

24-1

cCDU03

Els actes esportius compten amb la

pedalada i cursa popular, un campionatd'escacs gegants, de domino i com anovetat es celebrara la primera Trobadade Catalunya i d'Espanya de Mono-patins de Muntanya, una modalitat pocconeguda que consisteix a baixar perpendents naturals i saltar per sobre dels

obstacles que van sorgint. La programacio infantil tindra I'actuacio del grup Els

Pepsicolen, que I'any passat es vaanul-lar per la pluja, I'espectacle Fenb-mens Xim-Xim Barrals, de la companyia Pa Sucat, i I'actuacio de MarcelGros a la Font Picant. Un altre delsactes per a tots els publics pero que elsmes menuts segueixen amb devocioson les sortides dels gegants d'Argentona amb els senyors de Burriac, elssenyors de I'Aiguanaf, la Blanca,I'Elisenda i el Doctor Calvo. Aquest any,pero, per Sant Domingo no hi hauratrobada gegantera ja que els Gegantersvan decidir traslladar-la al mes de julioldavant la dificultat de convocar lescolles d'arreu en un dia laborable del

mes d'agost.

La Garrinada. La Festa Major dels joves

ha apostat per grups de musica consagrats com Dijous Paella, II PuttoMusicante o Cheb Balowski, entre d'al-tres. Tambe ha apostat per apujar elnivell dels espectacles teatrals i relacio-nats amb el circ, entre els quals destacaFunambule, una combinacio de dansa icirc que esta de gira i sorprendra al

public.

I'organitzacio anul-li la ruixada i laxeringada. El gran castell de foes d'artifici podria perillar per evitar possiblesincendis, en I'espera de la decisio queprengui la Generalitat. A banda d'aquests canvis, els actes tradicionals esportaran a terme amb I'objectiu que lagent surti al carrer i participi en la festaconvertint-la en un espai de convivencia

entre veins. Els Geganters comptaran, enla sortida del 4 d'agost, amb I'actuaciode Los Labradores i amb les notes delsgrallers que tornen amb forga. Les sarda-nes a la Font Picant, acompanyades dexindria per refrescar, aniran a carrec dela Cobla Popular Genisenca. A banda de

xindria, es portara a terme, com a novetat, un concurs de menjar donuts. Laprogramacio esta carregada d'actesmusicals, amb orquestres de qualitatcom la Gira-sol, La Principal de la Bisbali La Banda del Drac i grups de casa comla Coral Cantir d'Or o de I'estranger.Precisament, un grup canadenc anome-nat Les Batinses i dos musics indis, TunMaharash i Kanahaya-lal Mishra, seranels encarregats de tancar la Festa Majoramb el Concert de Musiques del Mon. El

grup Les Batinses, amb sis treballs disco-grafics, fan una proposta musical ondiferents estils -folk, jazz, rock- es com-binen a la perfeccio. Per la seva banda,

els dos musics indis van ser els mestresdels musics del grup Terra Ignota. Pel

que fa al teatre, enguany s'ha apostat perI'obra Humor Sapiens, de la CompanyiaPocaconya, una analisi humoristica delgenere huma a traves de frases celebres.

Sant Domingo. Entre les activitats de laFesta Major destaca I'ampliacio del Jardf

de les Persones, una iniciativa que es vacomengar I'any passat amb I'objectiud'aconseguir la participacio dels argen-tonins en la decoracio del carrer Gran.En aquest sentit, els argentonins van anara buscar unes de les 500 celosia argen-tea a I Casa I de Joves per despres tras-plantar-les, el 3 d'agost, al carrer Gran itambe a I'avinguda Puig i Cadafalch, on

tambe s'instal-laran tres petits escenarison els alumnes del segon Campus deCreacio faran actuacions. Pel que fa a ladecoracio, altres indrets emblematics dela vila es veuran modificats per deixarenrere la rutina diaria i mostrar I'excep-cio d'aquests dies plens de noves fragan-cies, colors i rial les. Del 3 al 7 d'agost,Argentona comptara amb tot tipus d'ac

tivitats en diferents escenaris que estaranconnectats a traves del trenet de la Unio

de Botiguers, amb un nou recorregut percarrers mes amples. Una programacio"de qualitat" que segons la regidora de

Festes, Cristina Navarro, "s'ha elaboratgrades al treball de la comissio de festesformada, no nomes per teenies i politics,

sino per moltes entitats argentonines iparticulars de tots els sectors i ambits".Per la seva banda, el regidor de Cultura,Josep Famadas diu que "la Festa Majorcontinua amb la tonica de I'any passatque va ser brillant".

Sequera. La programacio d'enguany s'ha

vist modificada per la situacio de sequera que viu tot Catalunya, que ha fet que

japones que conviuria una setmanaamb algu d'Argentona que hagi partici-pat en el concurs en edicions anteriors.Una cadena de televisio japonesa degran audiencia filmaria la convivencia iel concurs per despres emetre-ho al paisnipo. Pel que fa a les exposicions, elMuseu del Cantir acollira les cerami-ques de la barcelonina Rosa Cortiela, i ala Casa Gotica hi haura una mostra deceramiques populars de Portugal ambmotiu del cantir de I'any, que s'ha rea-litzat a la localitat portuguesa d'AI-cobaga. A banda dels 5.500 exemplarsque es posaran a la venda, tambe espodran recollir els 500 cantirs de vidrebufat "Oasi", realitzats pel mestre PacoRamos de Vimbodi (Conca de Barbera),com a celebracio especial amb motiude la 55a Festa del Cantir. Des de I'organitzacio es va apostar I'any passat perun gran canvi en el circuit on s'instal-lenels artesans terrissers i ceramistes.

Enguany, aquest trajecte s'ha modificatlleugerament i "no es tan llarg, ni tanobert i aixi la gent podra tornar acomengar el recorregut sense proble-ma", comenta Calvo. Les primeres parades es trobaran al carrer Gran, a I'algadadel carrer Sant Miquel, continuaran perla plaga de Vendre, el carrer Torras iBages fins a la plaga de I'Esglesia, baixa-ran pel carrer Llado on es girara per bai-

xar fins al carrer Riudemeia. D'aquestamanera, el circuit gairebe es tanca i elvisitant podra tornar a comengar o que-dar-se a la plaga Nova, centre neuralgic

de la Festa Major.

La Festa del Cantir arriba enguany a la

55a edicio i el Museu del Cantir celebrael seu 30e aniversari. Aquestes duesdates es celebren amb un programa piede novetats i d'activitats. Una de lesprincipals es la primera Mostra deCinema i Video sobre Ceramica, que esportara a terme al Centre Parroquial.Ocumicho, salvado por los diablos deSui'ssa, L'arbre du voyager de Franga, Lasloceras del Cercado d'Espanya, elsdocumentals Catalans de La ceramicanegra de Verdu i Ceramistes Catalans aGiroussens i Accion Virica 7 son els filmsque es projectaran en aquest festival, el

primer d'aquest genere a tot Espanya iPortugal. El director del Museu delCantir, Oriol Calvo, explica que "elsprotagonistes i creadors dels documentals estan convidats i despres hi hauraun dialeg amb els assistents". Un delspassis per confirmar es el de Minotaur-Ex, el film guanyador del Festival deCinema i Video de Montpeller (Franga),un dels mes consagrats en aquest ambit.Des de I'organitzacio s'ha apostat fortper aquesta iniciativa, que en un futurpodria ser una activitat amb autonomiapropia, desvinculada de la Fira. Unaaltra de les novetats es el concert d'oca-rines de fang -una mena de flautes- acarrec del grup maliorqui OctavaMusical. La demostracio de I'obra ceramica cuita de I'indi Wali Hawes el 7d'agost i la tradicional aixecada de can-tirs, el dia de Sant Domenec, seran elsactes mes espectaculars. Precisament,un dels concursants podria ser un famos

cbNSQVa ->-r—^n^ ^

cions de sequera actuals han fet que I'or

ganitzacio anulli la xeringada, la ruixada

nocturna i que es plantegi la celebracio del

gran castell de foes d'artifici per evitar

incendis. Per la seva banda, la 55a Festa del

Cantir i la Fira de Ceramica i Terrissa

d'Argentona presenten com a principal

novetat una Mostra de Cinema i un reco-

rregut de terrissers i ceramistes mes tancat.

\03u

enti03X

Com valora el grup municipal de CiU els dos primersanys de legislatura?Tot i que fern una oposicio responsable, la nostravaloracio de la tasca del govern ha de ser negativa.Fins ara s'ha governat d'esquenes al vilata. En sonexemples clars Can Doro i la Velcro.En que estan treballant actualment?Treballem per un gir cap a posicionaments mes socialsi d'aprofitament public en els processos urbanisticsespeculatius de Can Doro i la Velcro. Seguim el procesde rehabilitacio del Cros, conven^uts que s'ha de tirarendavant amb subvencio o sense. Insistim en la neces-sitat d'habitatge social de lloguer. Seguirem insistinten el camp de gespa artificial, la piscina coberta i lareestructuracio de tota la zona esportiva, aixf com unCasal digne per a la gent gran. Recolzem el PlaEstrategic d'Argentona i el Pla General d'Urbanisme.Opinio sobre:Porta a porta: La resposta ciutadana ha estat bona toti la manca de sensibilitat mostrada per I'equip degovern en la seva imposicio sense capacitat de dialegni per escoltar. Pensem que no es pot tenir la fraccioorganica 3 dies a casa.Can Doro: S'hauria de recuperar per al poble. Amb elprojecte especulatiu avalat per I'equip de govern, s'haperdut de moment la possibilitat de tenir un espaipublic i central de convivencia que reafirmes la iden-titat del nostre poble i que la projectes cap al futur.Mercat a la Velcro: L'espai natural per al mercat pensem que es a I'entorn de la pla^a de Vendre. Tot i aixola Velcro pot ser una segona opcio si forma part dunprojecte de consens.La Sala: Contents per la recuperacio i pel consensobtingut inicialment per la seva rehabilitacio. Criticsamb la gestio de I'obra, que ha hipotecat el municipiamb un equipament pretensios, diffcil de mantenir.S'hauria d'haver aprofitat I'ocasio per fer un aparca-ment a la plaga Nova.Urbanitzacions: A les mes antigues i amb mes pro-blemes heretats se'ls ha de trobar solucions, sempredins la legalitat vigent, basades en el dialeg i la flexi-bilitat fugint de la confrontacio. A les planificades s'hade mantenir una actitud ferma amb la normativaurbanistica abans de dohar qualsevol Ilicencia d'obresper tal d'evitar futurs problemes. No som partidarisd'autoritzar noves planificacions urbanistiques.Com definiria el clima politic actual?De crispacio... deguda a la poca capacitat de dialeg ila prepotencia en que s'ha installat I'equip de governen temes cabdals i a la manca de sensibilitat demos-trada.Quin resultat esperen treure a les properes eleccions?Creiem que obtindrem suficient recolzament popularper poder-les guanyar. De totes maneres encara queden lluny i ara toca treballar perque Argentona recu-peri la convivencia ciutadana i la personalitat depoble que li volen prendre.

Convergenc^iUnio

Com valora el grup municipal del PSC elsdos primers anys de legislatura? En queestan treballant actualment?Argentona esta assolint quotes de progresi serveis mai imaginades pels argentonins:nous equipaments, desenvolupant serveisd'ocupacio, captant recursos externs,millorant carrers i serveis, mes propostesd'atencio a les persones. Fern una valora-cio molt optimista d'aquests dos anys de

govern.

Opinio sobre:Els veins i vei'nes participem directamenten la millora del medi ambient, amb larecollida. El Porta a porta es va millorant,el resultat fins al moment es molt esperan-^ador.El projecte urbanfstic mes ambicios i deprojeccio -tenint en compte les necessi-tats presents i les futures- que s'ha fet maia Argentona es Can Doro. Reconfigura elcentre com un espai que Iliga la tramaurbana, fent vivenda on hi havia casesbuides, posant nou corner^ al centre,generant espai public, reduint I'espai pera vehicles en benefici dels ciutadans.El mercat Municipal a la Velcro es el noumotor comercial de la vila. Garantira eldesenvolupament del corner^ d'Argentona, aconseguira mes serveis per als ciutadans, que els comerciants es puguinguanyar millor la vida i que es crein nousI Iocs de treball.La Sala, equipament emblematic de lanostra vila. Estem creant un espai escenicmodern i polivalent i aixf Argentona podraoferir una programacio de qualitat, queens fara referents culturals mes en I la de lavila.Volem recepcionar les urbanitzacions. Lacomplexitat de gestionar i fer les obresque falten fa necessaria la total col-labo-racio entre el vei'nat i I'Ajuntament, peraixo hem d'anar aplanant els obstaclesque van sorgint i avan^ar cap a I'objectiudefinit.Com definiria el clima politic actual?Quin resultat esperen treure a les prope-res eleccions?A les properes eleccions esperem rebrela confian^a suficient d'argentonins iargentonines per continuar treballant iconstruint una Argentona de progres, unaArgentona il-lusionada pel seu futur, unaArgentona amable amb els seus ciutadans.

Com valora el grup municipal del PSCels dos primers anys de legislatura?Fa sis anys que governem amb un pro-jecte de poble clar i una linia d'actuaciodefinida. Hem aconseguit molts delsnostres objectius en equipaments i ser-veis per a la gent d'Argentona. Hemimpulsat una dinamica positiva en elgovern i la gestio municipal. Hem pro-curat aprendre dels errors per corregir-los. Queden moltes coses per fer, i tenimla il-lusio i la forga per continuar treba-llant per millorar Argentona.En que estan treballant actualment?Acabar la Sala. Millorar els serveis i I'a-tencio a les persones. Fer una escolabressol municipal al centre. Posar gespaal camp de futbol. Comen^ar a treballarper una piscina coberta. Fer habitatgesde proteccio oficial. Col-laborar en I'am-pliacio de la Liar Santa Anna. Comen^arI'arranjament de la Font Picant.Opinio sobre:Porta a porta:Globalment ha estat un exit grades aI'esfor^ de la gent del poble, els treballa-dors, I'empresa i I'Ajuntament. Hi hacoses per continuar millorant.Can Doro:Un pas important en la millora necessa-ria del centre de la vila amb un projecteen el qual Argentona hi sortira guanyant.Mercat a la Velcro:La possibilitat de continuar tenint unmercat viable al centre de la vila.La Sala:Un equipament cultural i ludic d'ambitcomarcal pel segle XXI.Urbanitzacions:S'ha avan^at, pero hem de continuar treballant per la seva recepcio definitiva almes aviat possible.Com definiria el clima politic actuald'Argentona?Hi ha una oposicio que fa molt sorollpero que no te cap projecte clar i positiuper Argentona, ni a curt ni a llarg termini. Es basa en els insults i les calumnies.Nomes posen entrebancs i estan en contra de tot el que fa el govern.Quin resultat esperen treure a les pro-peres eleccions?Esperem tornar a tenir la confian^a deles ciutadanes i els ciutadans d'Argentona per poder treballar junts per continuar millorant Argentona.

ENTESA PER ARGENTONA

10

03

r03Q.

UC

Uc3

Com valora el grup municipal d'AAels dos primers anys de legislatura?En aquests dos primers anys, Agru-pacio d'Argentona ha pogut demostraramb escreix la incapacitat d'aquestequip de govern per poder "governar"el municipi d'Argentona.En que estan treballant actualment?Estem treballant en dos punts princi-palment.1.En que s'acompleixin les obliga-cions legals quant a infraestructures iserveis, cosa que ens preocupa molt; i2.Control de I'economia i I'endeuta-

ment.Opinio sobre:Porta a porta: Sempre hem dit que lasolucio mes adient es la dels contenidors soterrats. Estem convengutsque mes tard o mes d'hora a Argentona s'acabara imposant aquest sistema molt a pesar d'aquest equip de

govern.Can Doro: Sempre hem estat dientque el projecte de Can Doro no espodia fer per impediments legals,pero aquest equip de govern no solament no escolta sino que no compleixles obligacions legals.Mercat a la Velcro: No solament no espodra fer, sino que es un error estrate-gic en modificar el centre neuralgicdel comerg en el poble.La Sala: Sempre hem dit que la Sala esla gran rufna d'aquest poble. Es unpou sense fons que hauran d'omplirels nostres nets.Urbanitzacions: Sembla que hancomengat a tenir en compte aquestproblema, despres que per primeravegada algu com Agrupacio Argentona defenses els seus interessos perque aquests vilatans tambe tenen dreta rebre serveis com qualsevol altre, ino tenen cap culpa de la mala gestiod'ajuntaments anteriors.Com definiria el clima politic actual?De preocupacio, ja que la majoria delpoble es sent enganyada i estafada,per la prepotencia i la incapacitat tantde I'equip de govern com dels que lidonen suport sense veure cap tipusd'intencio de canvi.Quin resultat esperen treure a lesproperes eleccions?Es molt diffcil fer prediccions quan nosabem ni quins partits es presentaran.

Com valora el grup municipal d'EU els dos primers anys de legislatura?Valorem els dos primers anys de legislatura comels valora la majoria dels argentonins que tenenuna mfnima preocupacio pel seu poble: moltmalament, en la mesura que s'ha creat unambient insuportable, com ni en epoques fran-quistes s'havia viscut. Ara be, tinguem en comp-te que el fet que hagin aparegut candidaturescom la nostra, i moviments populars que han rei-vindicat una Argentona mes sostenible i demo-cratica, aixf com I'incompliment permanent d'a-quest equip de govern respecte al seu propiprograma electoral, ha generat unes mobilitza-cions populars que aquest govern no ha sabutdigerir.En que estan treballant actualment?Davant de la irrupcio del cancer de I'especula-cio immobiliaria, que esta fent estralls en tot elnostre pafs i que ara ha arribat a la vila, la maxima preocupacio es sensibilitzar I'opinio publicade les greus consequencies que aixo causa en elpoble. Tinguem en compte que en el nostre pafsel tipus de desenvolupament economic es sus-tenta fonamentalment en un capitalisme especu-latiu, que te com a un dels seus maxims exponents I'activitat immobiliaria, en connivenciaamb moltes forces polftiques, que es concretenespecialment en I'ambit municipal, i de les qualstenim bona mostra al poble.Opinio sobre:Porta a porta: Esta be, pero com al seu dia vamdir, no s'ha tingut la sensibilitat necessaria perque la poblacio assumfs i es fes seu el projecte.Problema que, no obi idem, es generat per unmodel de desenvolupament insostenible, derivatd'una societat consumista i que ara fan pagarI'esforg al ciutada i no a les empreses.Can Doro: Una mostra palpable del que deiemal principi, la destruccio del centre historic -queno obi idem que en gran part es public- en bene-fici d'especulacio privada.Mercat a la Velcro: Segona fase del que diem,que encara que apareix com menys vistos, en elfons es d'una magnitud molt mes superable que

Can Doro.La Sala: Un nyap, expressio palpable i evident dela incapacitat de gestio d'aquest equip degovern: una pila de milions a la brossa...Urbanitzacions: L'assignatura eternament pendent que tampoc amb aquesta legislatura s'hasolucionat.Com definiria el clima politic actual?Asfixiant i d'una trencadissa que els veils delpoble no recorden.Quin resultat esperen treure a les properes eleccions? Molt millors que al 2003.

^squerra

ULnitaria

Com valora el grup municipal d'EU els dos primers anys de legislatura?Es molt decebedora la gestio de I'equip de govern.Si agafessim el programa electoral de I'Entesa idels Socialistes, i el seu acord de govern, veurfemque han deixat de complir els seus compromisos.El que han fet fins ara es viure de renda de I'an-terior equip de govern. Pero no solament decep-cio pels incompliments, sino per la seva actituddavant dels ciutadans i de I'oposicio. Ens hemtrobat amb una prepotencia i superbia que ensporten a pensar que no tenim un govern quepensa en els seus ciutadans, sino en el seu ego.No han sigut capagos de valorar les sensibilitatsde la resta d'argentonins. Ni tant se val recollir iescoltar altres opinions. Hi ha temes prouimportants a la nostra vila perque haguessin vol-gut trobar un maxim consens.En que estan treballant actualment?Treballem colze a colze amb els nostres diputatsal Fbrlament per intentar aconseguir millores alnostre poble.Opinio sobre:Porta a porta: Totalment d'acord pero no amb elsistema escollit per I'equip de govern. Nosaltresvolem un sistema de contenidors soterrats.Mereixen mes inversio per no tenir el carrer pied'escombraries un munt d'hores i pendents de

canvis.Can Doro: Pie de mentides, de manca d'infor-macio, de desproposits, de mala gestio... es pernota de "matricula d'honor" als desproposits. Ala prepotencia, a la crispacio, a la perdua depatrimoni, a I'insult a la nostra historia... Es eltipic problema que es pot trobar un poble, i queI'habilitat d'un dirigent es valora per la sevacapacitat de trobar una solucio consensuada.Mercat a la Velcro: Despres de sis anys de man-dat, no han sigut capagos de donar una respos-ta satisfactoria. En sis anys no han sigut capagosde donar sortida a un problema que recollien enel seu programa electoral.La sala: On estan les subvencions? (De momenthipoteca a 30 anys.)Urbanitzacions: El gran deute pendent de I'equip de govern.Com definiria el clima politic actual ?De crispacio per culpa de I'equip de govern,que es incapag de fer de mediador entre elsveins i els seus problemes.Quin resultat esperen treure a les propereseleccions?Hem d'esperar a veure quines seran las opcionspolitiques, a mes de les opcions actuals. Peroesta clar que el ciutada valorara, no els castellsde fum, i aixo comportara un molt bon resultatper al Partit Popular.

1

9^48 a laSelectivitatL'alumne de I'lnstitut d'Argentona

David Garcia es un dels 7 estudiants deCatalunya que va superar les proves de laSelectivitat amb una nota superior al 9 iper aixo el 19 de juliol va rebre un premial Palau de la Generalitat. A ITES de la

vila van ser 17 els alumnes que es vanpresentar a la prova, 8 de la branca deciencies-tecnologia i 7 d'humanitats-ciencies socials. En total 34 alumnes vanfinalitzar el segon de Batxillerat peronomes 17 van presentar-se a la

Selectivitat.

Nascuts I'any 55Ll 12 de juny un grup d'argentonins

nascuts I'any 1955 es van aplegar al cas-tell de Burriac, despres d'una passejada,per celebrar el seu 50e aniversari.Aquesta activitat forma part del conjuntd'actes previstos per aquest any, organit-zats per una comissio formada, entred'altres, per Joan Rabassa, Jaume Freixes,Julia Serra i Enric Ureha. Un matf espor-tiu, una passejada en bicicleta, unaexposicio fotografica i un sopar d'aniver-sari seran els altres actes d'aquesta celebracio.

Musica i bonesposturesL'Area de Benestar Social de I'Ajunta

ment d'Argentona va organitzar dostallers dirigits als argentonins de mes de

50 anys. El primer, el del 16 de juny, arri-bava sota el tftol "Deixem que la musicaens ajudi" i tenia com a objectiu integrarla musica en la vida diaria aprofitant-ne

els valors terapeutics. La sessio va anar acarrec de la musicoterapeuta MireiaSerra. El segon taller, el 21 de juny, s'a-nomenava "Bons costums posturals" i varevisar els habits posturals i els movi-ments diaris. Va anar a carrec de la tera-

peuta Rosa Anna Jimenez.

Catifes i MediAmbient/\rgentona va celebrar, el 5 de juny, el

Dia lnternacional del Medi Ambient i elprimer any de la implantacio de la reco-Ilida de la fraccio organica. El programafestiu va comptar amb les propostesd'Ecoludic i Pallassos Perillassos amb elseu taller de joguines i I'actuacio delSenyor Basureto. L'organitzacio va ferxocolata desfeta per a 200 persones ixorissets amb una cuina ecologica.Tambe es va instal-lar a la plaga Novauna maquina recicladora que va engres-car grans i petits. A banda, els carrersIndustria, Angel Guimera, Sant Julia,Sant Isidre, Colon, Can Barrau, Escopeta ila crui'lla de Sant Ferran amb Colon, elCentre Parroquial i davant de I'Ajuntament es van engalanar amb flors per lacelebracio del Dia de la Flor. Al Salo dePedra es va poder veure una exposiciod'lkebanes, flors exotiques de diversaprocedencia formant rams i instal-la

cions.

Horari al cementiriLl cementiri de la vail de Clara disposa,

des de principis de juny, d'un horari fixper poder accedir-hi: els dissabtes de 9 a1 del migdia. L'Ajuntament d'Argentonava prendre aquesta decisio despres deI'increment del nombre d'usuaris.Durant les hores d'obertura al public hiha un responsable de les instal-lacionsque s'encarregara del manteniment id'ajudar a posar les flors a totes aquelles

persones que ho sol-licitin.

2n Campus JoveLa segona edicio del Campus Jove de

Creacio, organitzat per I'Ajuntamentd'Argentona, ha comptat aquest estiuamb una vintena de joves. Es tractad'una iniciativa que vol potenciar lesaptituds creatives dels argentonins d'en-tre 12 i 17 anys amb tallers musicals,d'interpretacio i de creacio plastica,

entre d'altres. El campus, que va comen-^ar el 27 de juny i finalitzara el 6 d'a-gost, es va iniciar amb una sortida de 4dies a un alberg del Garraf.

Temps de piscinaLa piscina municipal va obrir les seves

portes el 20 de juny per a la temporada2005. En aquesta instal-lacio es fan elscursets de natacio, tant per a adults comper a infants, i el curset poliesportiu.Com a novetat, enguany s'han organit-zat cursos d'aquagym. En els primersdies de funcionament es van rebre lesqueixes d'alguns veins que lamentavenla manca de previsio de la Regidoriad'Esports, ja que quan es van obrir lesportes no es podien banyar a la piscinapetita. Tambe es va criticar la falta desenyalitzacio i d'informacio sobre I'estatde la piscina a mes de denunciar que els

flotadors salvavides estaven per terra.Malgrat les queixes, s'han registrat uns2.000 abonaments.

12

lC^ou

COSES DE LA VILACD

13

CD

enQJenOU

El teatre de I'lESLJ n grup de 13 joves de I'lnstitut

d'Argentona van presentar, el 19 de juny,I'obra de teatre Records d'Amistat.L'espectacle formava part del credit de

teatre de 3r d'ESO de I'lES i es va repre-sentar a I'escenari del Centre Parroquial.

Segons el coordinador de I'activitat,Enric Domingo, el taller de teatre es unaeina mes per poder reflexionar sobre

diferents temes que els preocupen. Ames tambe els aporta, quan pugen a I'escenari, seguretat i control sobre ells

mateixos.

Mes beuredors

La Societat de Ca^adors va convocar als

argentonins el 12 de juny per fer unaplantada popular de beuredors pels bos-

cos d'Argentona. La iniciativa es unamesura paliativa per la supervivencia dedeterminades especies d'ocells davant lasequera d'aquest any. Durant la sortida

es van instal-lar 20 menjadores, a propde broils d'aigua per tal de paliar els

efectes negatius de la sequera.

Premi empresarialLJ na empresa argentonina, anomena-

da Star Words Services, ha guanyat elpremi a la millor iniciativa empresarialde respecte al medi ambient. Els premis,de la Diputacio de Barcelona, es vanentregar el 16 de juny a Sabadell. Elgerent d'aquest nou negoci, Jose Lufs

Martfnez, va rebre el primer assessora-ment per part de I'Ajuntament d'Argentona mentre que la seu la te aMataro, en la incubadora d'empreses de

I'IMPEM. Alia poden compartir serveisde fax i Internet amb altres negocis quereben una ajuda logistica per part deI'Administracio. Aquesta nova firmad'Argentona potencia el consum i lacompravenda de productes ecologies.

El deute externtl Casal de Joves va acollir fins al 17

de juny una exposicio sobre el deuteextern. La mostra explicava d'una formafacil aquesta problematica que afectamolts pai'sos en proces de desenvolupa-ment. Els joves van poder llegir i veureles fotografies d'un conjunt de plafons

instal-lats per tot el Casal.

El futur mercat^)egons el pie de juny, els paradistes del

mercat municipal tindran el dret prefe-

rent d'ocupacio del futur equipament,amb vista a la nova construccio i ubica-cio. A mes, es va adquirir el compromisde fer les adequacions necessaries pel

correcte funcionament mentre continuaen marxa el mercat de la pla^a de

Vendre. Convergencia i Unio va aprovarla mocio de I'Entesa i PSC perque consi-derava la situacio com a transitoria, mentre que el PP va votar-hi a favor pero vademanar mes dialeg per coneixer lesactucions i el pressupost del que es volfer. Agrupacio Argentona, per la seva

banda, demanava un contracte i unalegalitzacio de la situacio dels paradis

tes. Pel que fa a les actuacions assenya-lades en la mocio, aquestes passarien perla millora de la instal-lacio electrica id'aigua calenta i la instal-lacio de Hums

especials per part de I'Ajuntament, mentre que els paradistes tambe haurien decontribuir en certes reformes de la para-da. D'altra banda, Argentona forma partde la Xarxa de Mercats Municipals queha tirat endavant la Diputacio de

Barcelona. L'objectiu d'aquesta associa-cio es potenciar els mercats de tota la

provincia i adaptar-los a les noves neces-

sitats.

estat un dels barris que ha quedat enmes bona posicio pero que finalmentno ha resultat afortunat. De totes formes, des del consistori no es desisteix ija es pensa en la propera convocatoria,

I'any 2006.

El Cms queda fora^)ant Miquel del Cros ha quedat fora de

la Llei de Millora de Barris impulsadaper la Generalitat de Catalunya, persegona vegada consecutiva. L'Alcalded'Argentona, Antoni Soy va dir que erauna llastima pero tambe va recordar

que eren molts els municipis que opta-ven a aquestes subvencions. Soy vaexplicar que Sant Miquel del Cros ha

Salut femeninaLa Regidoria de Benestar Social i

Igualtat va celebrar, el 27 de maig, elDia Internacional per la Salut de lesDones amb una xerrada sobre els ciclesnaturals de la vida, a carrec d'Adela

Moragas, i amb una sessio de risotera-pia en que van participar 30 dones.

La Sala, be culturald'interes localtl pie de juny va aprovar declarar la

Sala com un be cultural d'interes local.

La nova qualificacio permetra demanarla subvencio de l'1% cultural alMinisteri de Foment i Cultura. El porta-

veu de Convergencia i Unio, FerranArmengol, i la portaveu d'EsquerraUnitaria, Assumpta Boba, van coincidira trobar incoherent que la Sala es decla-ri be cultural d'interes local i no CalGuardia. Pel portaveu del Partit Popular,

Fede Ureha, es tracta d'una mesura eti-cament incorrecta. Per la seva banda,

I'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, vaexplicar que la fa^ana de la Sala esmante perque es fruit d'un acord ambels pagesos, que son els que la van cediral poble. A mes, va afegir que en I'in-ventari de bens locals, la Sala hi era iCal Guardia no hi figurava. D'altrabanda, s'ha acceptat una ajuda del

PUOSC valorada en 295.000 euros perfinan^ar les obres de micropilotatge.

COSES DE LA VILA

Gran part de la urbanitzacio de Can Vilardell forma part de Mataro pero hi ha unes vint cases que estan en territori argento-

ni. Aquestes es troben al ve'inat de la Pujada, a la zona est del terme municipal, concretament entre els carrers Pi Gran,

Rossinyol i Xaloc. En aquests moments la Junta de Compensacio treballa per engegar les obres de millora que han de perme-

tre, en un futur, que I'Ajuntament d'Argentona recepcioni la zona. Els veins d'aquest indret viuen envoltats de natura pero amb

necessitat de mesures de seguretat com en la majoria de les urbanitzacions.

robar a mitja dotzena de cases, que, enestar ail lades, tenen accessos mes facilsper a aquest tipus de delinquents.L'Associacio de Veins es va reunir perprendre mesures i moltes families handecidit instal-lar alarmes. Pero a bandad'aquests fets aillats, que van ser denun-ciats als Mossos d'Esquadra, els veins deCan Vilardell viuen en harmonia, envoltats de natura i "ben situats ja que estemtocant al Pare Forestal, estem a prop delnou Hospital de Mataro i del centrecomercial del Mataro Pare", comentaSerres. A banda de la Junta de Compensacio, la urbanitzacio compta ambI'Associacio de Veins, una entitat I'animade la qual era el seu expresident, Pere

Anton Fuster, que va morir fa uns mesos.Aquesta associacio organitzava una sar-dinada per la primavera pero aquesta

activitat ja no es fa perque, segonsSerres, "venia mes gent de fora que delsmateixos veins". En aquests moments,les activitats socials de I'Associacio de

Veins estan practicament aturades ja queel principal objectiu es la posada en

marxa de les obres per a I'adequacio dela zona.

Envoltats de natura. Quan Josep Serreses va traslladar a viure a Can Vilardell vapensar que era "una excursio arribar acasa cada dia", pero despres va compro-var que "val la pena el trajecte perquedespres gaudeixes d'una tranquil-litatabsoluta, sents els ocells com canten irespires mi I lor". L'entorn en que viuenels veins es un dels punts forts d'aquestaurbanitzacio, que en els darrers mesosha vist alterada la seva tranquil-litat. Labanda dels lladres silenciosos ha entrat a

Les vistes que es poden veure des de Can Vilardell.

La majoria dels veins argentonins de

Can Vilardell son matrimonis d'entre 45i 60 anys, amb els fills ja grans, que esvan construir la casa fa una trentenad'anys. Aquest es el cas del president dela Junta de Compensacio de CanVilardell, Josep Serres. Aquest ens legales va comen^ar a constituir I'any 2000 ienguany ja esta format legalment ambI'objectiu que en un futur I'Ajuntamentd'Argentona recepcioni la zona. La pri-mera tasca que s'ha portat a terme es lareparcel-lacio de la urbanitzacio i laredaccio d'un projecte d'obres. Entreaquestes obres destaca el nou clavegue-ram, on s'instal-lara una estacio debombatge que portara les aigues residuals al col-lector de Mataro perque"ara som conscients que, amb les fosses

septiques, estem contaminant", consta-ta Serres. Altres millores que preveuaquest projecte d'obres son el soterra-ment de la Ifnia telefonica i de les Imieselectriques. Tambe cal fer un tallafocsen tot el perfmetre de la urbanitzacioper seguir les normes establertes per laGeneralitat de Catalunya i asfaltar elscarrers amb, com a mfnim, 8 centimetres d'asfalt. El cost d'aquestes accionsva a carrec dels veins, que hauran depagar unes quotes per sufragar els cos-tos. Segons Serres, "si tot va be i tothompaga a temps, les obres podrien comen-<^ar a finals d'any". Pel que fa a I'aigua,Can Vilardell disposa de dos pous queestan en mans de la companyia d'aiguesde Mataro, que es qui s'encarrega delsubministrament. Segons un conveni fir-mat entre els municipis de Mataro iArgentona, tots els serveis son prestatsper la capital maresmenca. La part mata-ronina de Can Vilardell, que en total te47 parcel-les, va ser recepcionada pelconsistori de la capital maresmenca capa la meitat dels anys 90.

Can Vilardell

14

u

oc

15

L'argentonf Jordi Serra i Macia, de cal Moreno, es el nou alcalde de Roda de Ter (Osona) despres de les eleccions municipals

del 25 de maig del 2003. Els resultats d'aquells comicis van donar una alcaldia compartida entre el grup IPR-PSC, els dos pri

mers anys, i el grup local d'Esquerra Republicana, que ara esta al capdavant del consistori. Jordi Serra va agafar, l'11 de juny,

les regnes d'un municipi que va perdre la tradicional industria textil i ara te el repte d'afrontar el seu futur economic mante-

nint la identitat.

tot i que sense "perdre la identitat, elcreixement natural del municipi no esconvertira, en cap cas, en desmesuratcom ha passat a Argentona". Les bonescomunicacions i I'entorn privilegiat,amb el riu Ter que fa meandres pel migdel poble, situat a prop de les Guilleriesi el Collsacabra son alguns dels puntspositius aixi com el seu passat historic,com indiquen els jaciments iberics imedievals de I'Esquerda. Del seu patri-moni actual destaquen el Pont Veil,I'Esglesia parroquial i la Capella del Soldel Pont. El poeta Miquel Marti i Pol hadeixat una gran petjada en aquest municipi, on va neixer i viure tota la sevavida. Precisament, un altre argentonf,Lloren^ Soldevila, ha escrit una ruta lite-raria al voltant de I'obra i dels indrets dela vida d'aquest poeta, un dels mesimportants de la literatura catalana.

d'alcalde i responsable de PromocioEconomica i Serveis. Ara, des de l'11 dejuny, es I'alcalde i responsable de

Governacio i Regim Intern.

El futur. Per Serra, "Roda de Ter es unmunicipi que em recorda bastant aI'Argentona que vaig coneixer, amb una

ciutat tan important com Vic a prop". Fauns anys, Roda de Ter va viure una crisien veure que s'anaven tancant lesempreses textils i les colonies del riu Ter,de manera que ara no n'hi ha cap. Per

aquest motiu, el municipi -que te 5.469habitants- esta vivint una transformacioeconomica. Segons Serra, "estem do-nant-li la volta intentant projectar-lo eco-nomicament des d'altres vessants". Enaquest sentit cal, segons el nou batlle,aprofitar tots els punts positius de Roda

deTer per atraure visitants i nous negocis

'alcalde deoda de Ter

Q.Jordi Serra va neixer i viure a Argentona

fins a I'any 1994 quan va traslladar-se,amb 26 anys, a Roda de Ter per motiuspersonals ja que es va casar ambMontserrat Aguilar. Alia va comen^ar atreballar com a assistent social aI'Ajuntament de Torello despres d'haverdesenvolupat la mateixa tasca, durantdos anys, al consistori argentoni. Ambaquest canvi, va passar de ser el till decal Moreno a ser el gendre de canTeiona. En arribar al municipi osonenc,Serra es va integrar a la vida cultural isocial del poble de la mateixa maneraque ho havia fet a Argentona. Aquf haviaestat al Centre Parroquial, era graller delsGeganters i havia format part del Col-lec-tiu Triquinosi, entre altres entitats icol-lectius de la vida social i cultural dela vila.

La politica. De totes maneres, Serra vatenir, des de ben jove, inquietuds polfti-ques. En primer Hoc, estava a I'entornd'una comissio anomenada 11 de Se-tembre que organitzava botifarrades a laHispanitat, entre altres activitats. Cap aI'any 1991, Serra amb Jordi Pinart iAngel Gomez van ser alguns dels argen-tonins que van refundar la seccio locald'Esquerra Republicana de Catalunya. Esvan presentar i van guanyar un regidoren una legislatura, la del 1991, sensemajoria. En arribar a Roda de Ter, Serrava constatar que tampoc hi havia secciolocal dels republicans i per aixo vaposar-se en contacte amb alguns dels

histories. Va aconseguir organitzar unaIlista i encap^alar-la I'any 1999, quanvan guanyar dos regidors i es van mante-nir a I'oposicio. En les darreres eleccionsvan ser la segona for^a mes votada, i vanaconseguir quatre regidors. La coalicioentre Independents per Roda i Partit delsSocialistes (IPR-PSC) van ser els mes

votats pero sense aconseguir majoria.D'aquesta manera es va arribar a unpacte de govern amb una alcaldia com-partida, a dos anys per cada grup. Els dosprimers anys, Serra va ser el primer tinent

v_^omengar un balang dels dos darrers anys d'aquest govern quan acabem d'inau-gurar el poliesportiu, es una manera molt agraida de fer-ho. Amb aquesta inaugura-cio hem donat resposta a una mancanga de molts anys per la gent de I'esportd'Argentona. Segurament la mes sonada, i la que manifestava mes clarament la pocaresolucio i capacitat gestora en la dotacio dels equipaments mes necessaris per als

vilatans.No nomes en obres, que encara ens en falten, tambe amb el planteig dels granstemes de fons, que ens defineixen I'Argentona que volem, com la pensem i com ladefinim, portem un bon ritme d'estudi i participacio, aixf podem parlar del PlaEstrategic, I'estudi del desenvolupament del Sector Agrari d'Argentona, el PlaGeneral d'Ordenacio Urbana, el Pla de Dinamitzacio Comercial, que treballem

obertament amb la participacio de la ciutadania, posa de manifest que Argentonaesta assolint quotes de progres i serveis mai imaginades pels argentonins.Mentrestant la millora, la col-laboracio i recolzament a I'activitat escolar i educati-va, les activitats de formacio i lleure per a la gent gran, I'aprofundiment en les tas-ques per la Igualtat, I'ampliacio de recursos i dedicacio de Benestar Social, ambtallers i cursos d'orientacio i suport a amplis col-lectius ciutadans, la dedicacio imillora dels serveis municipals, I'ampliacio d'ofertes formatives i d'ajuda en el mondel treball, son aquelles coses que dia a dia ens permeten una millor qualitat de vida,

i un grau mes gran de benestar.Per tot aixo a les portes de I'estiu us volem demanar que participeu activament en laFesta Major i que en gaudim plegats oferint a amics i coneguts el millor del nostre

poble, junts farem una bona Festa Major!!!

No nomes en obres, que encara ens en

falten, tambe amb el planteig dels grans

temes de fons, que ens defineixen

I'Argentona que volem, com la pensem

i com la definim, portem un bon ritme

d'estudi i participacio.

Grup Municipal del Rartit dels Socialistesde Catalunya (PSC)

Amb dos anys de govern

Fa set anys que existeix I'Entesa, i en fa sis que ens varem presentar a les eleccions ique estem en el govern. Deiem aleshores, i repetim ara, que ens presentavem per fer

un canvi en la polftica i en la gestio municipal; perque creiem, i encara creiem, quees possible i necessari. Creiem i continuem creienten una nova polftica basada en I'es-forg del treball, en la responsabilitat i en la cultura del respecte, es a dir, la forma civi-litzada d'intentar combinar la Ilibertat, la seguretat i I'autoritat democratiques.Pensem que qualsevol observador mfnimament imparcial conclouria avui que en elsdarrers sis anys hem tingut un govern amb un projecte de poble clar i una Ifnia d'actuacio definida, que ha aconseguit fer realitat una part important dels seus objectius en

equipaments i serveis per als ciutadans i ciutadanes d'Argentona. Es nota una novadinamica positiva en el govern i la gestio municipal. No tothom ho veu igual i hi hahagut errors i equivocacions; hem procurat anar aprenent dels errors per corregir-los.Queden moltes coses per fer, i nosaltres encara tenim la il-lusio i la forga per continuar

treballant per mi I lorar Argentona.L'oposicio, especialment en aquests darrers dos anys, es caracteritza pel seu extremis-me, en molts casos d'arrel totalitaria. Es basa en insults, difamacions, injuries, calumnies, i en I'intent de judicialitzar la vida polftica local. Estan instal-lats en la cultura del

no: nomes posen entrebancs i estan en contra de tot el que fa el govern. Es una oposicio amb una orientacio confusa, amb unes actuacions oportunistes, sense sentit de la

responsabilitat i amb I'unic objectiu d'intentar desgastar el govern.Ens sembla especialment preocupant el tipus d'oposicio que esta fent CiU. L'unic queactualment podria tenir possibilitats de ser una alternativa de govern. Perque aArgentona, com a tot arreu, ens convenen un govern i una oposicio responsables. Peroa CiU d'Argentona semblen haver guanyat forga els partidaris d'una oposicio extre-mista, incendiaria i partidaria de la baralla. El problema es que no ens expliquen maiquina es la seva alternativa de govern responsable per a Argentona en el proper futur i

a llarg termini. Simplement perque no sembla que en tinguin cap.16

Entesa per Argentona (L'Entesa)

Pensem que qualsevol observador mi'ni-

mament imparcial conclouria avui que

en els darrers sis anys hem tingut un

govern amb un projecte de poble clar i

una Ifnia d'actuacio definida

Govern i oposicio

en

Z5

cID

03

Grup Municipal del Partit Popular (PP)

No hi ha dret que els ciutadans

d'Argentona demanem explicacions

d'uns fets ocorreguts a la nostra vila i

I'equip de govern ens les negui. Uns fets

per tots coneguts i que considerem

molt greus.

17

T5

u

13ECDQ_

obEl que esta clar es que Vertix una vega

da s'ha fet amb els terrenys no te cap

pressa a edificar, ara el temps va a favor

d'ells, els terrenys aniran pujant de

valor i I'unic que hi continua sortint

perdent es el poble d'Argentona.

Grup Municipal de Convergenciai Unio(CiU)

tns referim a I'ultim pie. No hi ha dret que els ciutadans d'Argentona demanem expli-

cacions d'uns fets ocorreguts a la nostra vila i I'equip de govern ens les negui. Uns fetsper tots coneguts i que considerem molt greus. Tan greus com que es va actuar d'unamanera desafortunada, exagerada, amb utilitzacio de la for^a d'una manera desmesu-rada, i nosaltres creiem que va ser no solament amb el vist i plau de I'alcalde sino que

ell va fomentar que fos d'aquesta manera.Si va reconeixer que no havia dit la veritat sobre I'existencia d'una ordre judicial, siresulta que el jutge arxiva el cas dels detinguts perque no troba que hi hagi delicte...com es possible que no permeti que els ciutadans de la vila coneguem la veritat del

que va passar i qui va donar les ordres.Tots recordem els comunicats de I'Entesa i el Rartit dels Socialistes, tots recordem lesdeclaracions dels nostres governants i despres resulta que ni se'n recorden ni volen que

sabem la veritat.Despres ens trobem que apareix un document a Ratrimoni Cultural de la Generalitat. Uninforme que recomana que no s'enderroqui Cal Guardia. No el coneixia, aquest document, I'equip de govern, no van fer cas, per que no es va fer public...? Ens enganyen.I despres s'ofenen quan diem que no ens faciliten informacio, i tant que no. Solamentens donen la que ells volen. A poc a poc anirem descobrint la pell de Hop que s'ama-ga darrere aquest be.I resulta que despres de 9 mesos de tenir la piscina tancada, no s'ha pogut tenir a puntper a aquesta temporada? ^Tambe es culpa de I'oposicio?Resulta que fern curt en les places per a la mainada en les escoles bressol. s que lesmodes canvien? Els recomanarem que vagin a la passarel-la Gaudf, o mirin Salsa Rosaperque estiguin a la moda.IncreTbles les respostes que ens trobem en Factual equip de govern. Per ells TOTHOMESTA EQUIVOCAT. (Ells noooooo...)

DE TOTES MANERES ESPEREM QUE TOTS PUGUEM GAUDIR DE LA NOSTRA FESTAMAJOR I QUETINGUEU UN BON ESTIU.

No hi ha dret

L'urbanisme a Argentonar\ Argentona, i des d'un punt de vista urbanfstic, estem vivint dues situacions poc

comprensibles. Una, Can Doro. Amb la retirada feta perVertix de la sol-licitud de Ili-cencia d'obres del tan alabat projecte que juntament amb I'equip de govern volien tirar

endavant. I amb aquesta accio entenem que es Ifcit preguntar-se:Per que s'atura de forma unilateral el projecte si segons I'equip de govern tot s'ajusta-va a la legalitat? No sera que Vertix no ho veu tan clar com I'equip de govern? Que faraara I'equip de govern municipal per Iliurar-nos d'aquest immens espai ruinos al centredel poble? O potser no tindran prou forga per exigir-ne a Vertix una solucio? El que estaclar es que Vertix una vegada s'ha fet amb els terrenys no te cap pressa a edificar, arael temps va a favor d'ells, els terrenys aniran pujant de valor i I'unic que hi continuasortint perdent es el poble d'Argentona. Mentrestant ni Casal d'Avis ni Centre Cfvic nires, i el solar de Can Doro afectat per un compromfs que pel que sembla nomes obli-

ga a I'Ajuntament.Dues, laVelcro. El que I'equip de govern proposa a la Velcro es una altra enganyifa alpoble, com podem consentir que amb una maniobra d'enginyeria urbanfstica com esI'afloracio com a espais publics de la plaga de la Esglesia i algun altre indret existentja de propietat municipal -maniobra que ens recorda les d'enginyeria financera delsMario Conde i companyia-, ens vulguin fer desapareixer 2.500 m2 de sostre public pera equipaments per poder donar 4.000 m2 mes de sostre privat per edificar a uns pri-vats com son Vertix. Es que es pensen que els argentonins som babaus i direm que sf atot? A Convergencia i Unio diem NO! I per aixo hem presentat un recurs contra I'a-provacio d'aquesta modificacio del Pla General que ha fet I'equip de govern.Be, estem a les portes de la Festa Major, esperem que I'equip de govern faci les accionsnecessaries perque la puguem celebrar amb la presencia de la imatge de Sant Domingoen la benediccio dels cantirs, i amb un entorn de la font suficientment endre^at.

Bones vacances i bona Festa Major a tothom.

LJespres d'aquesta analisi (realitzada en els darrers numeros) ens hem adonat del

seguent: Gran fracas de I'equip de govern en pie, pero a mes sense intencions de rec-tificar la seva autosuficiencia i prepotencia que els impedeix veure la realitat.L'acumulacio de carteres en un mateix regidor duu a I'abando de moltes carteresimportants. La falta d'interes per part de I'alcalde cap al poble d'Argentona i els seushabitants, ja que esta clar que per a ell aquest ajuntament solament es un mitja que uti-litza per a aconseguir les seves aspiracions polftiques, deixant el veritable comanda-ment del municipi en mans d'uns altres que no han estat votats pel poble per a aques-tes feines. Parlarem tambe de les empreses municipals.Argentona Projectes, SA: Empresa amb capital 100% municipal, per tant 100% capital del poble, creada per a promocions urbanfstiques i els beneficis de les quals, o per-dues, repercuteixen en el municipi. Doncs be, aquesta empresa es dedica a fer d'inter-mediaria afavorint empreses immobiliaries de fora del poble, i aportant al municipiunes perdues d'aproximadament 25 milions de les antigues pessetes cada any.Patronat del Museu del Cantir: Empresa que fins ara sempre ha costat diners al poble,encara que a partir d'ara ens costara moltfssim mes, ja que vol comen^ar tambe a espe-cular comprant edificis per a I'ampliacio del museu, calculem que per un import totalde 800 milions de pessetes, entre compra i remodelacio; i que pensen pagar amb unleasing immobiliari. Amb la qual cosa, si fins ara es perdien uns 16 milions de pessetes, imaginin-se a partir d'ara.Aigiies d'Argentona: Es I'unica empresa que ens dona beneficis i que a mes te totes lesinfraestructures actualitzades; curiosament es I'unica empresa auditada per una empresa oficial i segell del Col-legi Oficial d'Auditors.Com hauran pogut observar, ARGENTONA va be i ens podem dedicar a la festa, unicobjectiu d'aquest equip de govern per a tapar tant "desaguisado".Que Deu ens agafi confessats quan aquest equip de govern surti corrent i ens trobem

amb tota aquesta herencia.

Gran fracas de I'equip de govern en pie,

pero a mes sense intencions de rectifi-

car la seva autosuficiencia i prepotencia

que els impedeix veure la realitat.

L'acumulacio de carteres en un mateix

regidor duu a I'abando de moltes carte-

res importants.

Ampolla mig plena, ampolla mig buida (III)18

/\ra que som a les portes de la Festa Major, caldria estar animats per tal de gaudir-

ne. Pero, realment tenim ganes de fer festa major, tal com esta la situacio al poble?:Fractura social, alienacio patrimonial al servei d'empreses urbanfstiques, multes coma venjan^a polftica, detencions i repressio contra tots els quino pensen com ells ien diuen quelcom...Doncs sf. Ens queda esma, tant per fer una Festa Major reivindicativa i alternativa,com per seguir lluitant per un altre tipus de govern, per una Argentona placida icohesionada, amb el seu patrimoni, amb maneres de fer democratiques i, com no,amb pie recolzament popular...Recolzament que, segons el nostre parer, no te de cap manera Factual equip degovern. Un equip de govern que sols es mante fugint endavant, per obscurs com-promisos adquirits, per interessos d'aparells de partit, etc.En aquest sentit, es il-lustrativa I'opinio d'un destacat dirigent nacional d'ICV que,no fa gaires dies, va dir soto voce que no tenia cap respecte politic -mes aviat tot elcontrari...- per I'alcalde i els dos tinents d'alcalde, i pels seus respectius partits -PSCi ERC-, pero que, per dir-ho d'alguna manera, I'estrategia "marcava"...Aixi, doncs, resulta que tenim un equip de govern basat no en la recerca del becomu, sino en un "conglomerat" d'interessos de partit i personals que no sols faningovernable i inviable un futur poble, sino que a mes a mes I'estan fracturant fins ales seves arrels mes profundes. Anem apanyats si no hi posem remei aviat i no ensmovem per canviar aquesta dinamica.

Grup Municipa^ Esquerra iJnitaria (EU)

nitaria

Ens queda esma, tant per fer una Festa

Major reivindicativa i alternativa, com

per seguir lluitant per un altre tipus de

govern^ per una Argentona placida i

cohesionada, amb el seu patrimoni,

amb maneres de fer democratiques i,

com no, amb pie recolzament popular...

La Festa Major^ el poble i 1'equip de govern

Cl

c13

—

CL

19

El vei'nat del Cros va celebrar el 3 de juliol la primera Fira d^Entitats del barri, una festa que va comptar amb la participacio del

Centre Infantil L'Esquirol, I'Espai Jove, la Casa Cultural Sentimiento Andaluz, Endinsa't, I'Associacio de Veins, I'escola bressol

Cargol Treu Banya, el Club de Petanca, el Programa de Garantia Social, I'escola publica Sant Miquel del Cros i I'Associacio de

Mares i Pares del centre educatiu. Les activitats es van celebrar per aconseguir participacio i potenciar el teixit associatiu del barri.

Jimenez, explica que "amb I'excusad'organitzar la Fira, les entitats ens hemtrobat i conegut millor i durant la festaes va viure un ambient mes festiu". Undels professors de la Casa CulturalSentimiento Andaluz, el ballarf JuanCarlos Maldonado, explica que "el queva despertar mes I'atencio dels assistentsva ser I'exposicio historica dels vestitsque fern servir per les actuacions i quevam instal-lar al nostre espai". Espor-tivament els membres del Club dePetanca del barri no van poder assistiren aquesta primera edicio pero el seupresident, Ricardo Fernandez, asseguraque "en la propera edicio no hi falta-rem". L'Espai Jove, Endinsa't i el Pro-grama de Garantia Social van ser lesaltres entitats que van formar part d'a-questa festa que vol tenir continuftat enels propers anys.

Mitjans d'expressio. Amb motiu d'a-questa fira, va sortir al carrer el segonnumero de la revista del barri, on hi haarticles de diferents persones vinculadesamb el barri, fotografies d'activitats, tele-fons d'interes i notfeies d'actualitat. Abanda d'aquest mitja d'expressio, elbarri compta des del mes de juny amb larevista Radio Patio, realitzada pels nois inoies de I'Espai Jove.

cipativa i els veins es van interessar,sobretot, en les exposicions que reco-Ilien els treballs d'urbanitzacio ques'han fet al barri i els que s'han de fer".Pel que fa a les entitats educatives ambque compta el vei'nat, la directora deI'escola bressol Cargol Treu Banya, RosaRipoll, explica que "nosaltres vam expo-sar uns plafons, fets a base de fotogra-fies, on es mostra el treball que fern ambels nens i nenes perque aquests adoptinhabits i coneixements". Per la sevabanda, el Centre d'Educacio Infantil iPrimaria Sant Miquel del Cros va dispo-sar fotografies de la historia del centre,un joe d'empassar boles, i el gegant delcentre, el Cros, va ballar i animar elpublic assistent. El director de I'escola,Jordi Pages, comenta que "per ser la primera vegada ha anat molt be, totes lesentitats vam posar-nos d'acord i, sensemassa ajuda, s'ha aconseguit una Firaparticipativa". Tambe hi va participarI'Associacio de Mares i Pares d'aquestcentre. El Centre Infantil L'Esquirol va ferun taller de bombolles de sabo on vanparticipar un gran nombre de nens inenes, tambe van donar-se a coneixer atraves de fotografies que mostraven lescolonies i el casal d'estiu, aixf com lesactivitats que fan durant el curs escolar.

L'educadora social del centre, Imma

L^iumenge 3 de juliol, temperatura al

voltant dels trenta graus. Amb aquestambient 100% estiuenc es va celebrar, ala pla^a Salvador Dalf-coneguda popu-larment com el passeig de les Moreres-,la primera Fira d'Entitats del veTnat delCros. Una iniciativa, impulsada per lesmateixes entitats i la Regidoria de Participacio, que buscava la potenciacio deles entitats i sobretot el coneixementd'aquestes per part de la poblacio i entreel les mateixes. L'alcaldessa accidental,Montse Brugal, va assistir a la Fira, que"va servir perque les entitats es cone-guessin i es relacionessin mes entreel les, va ser tambe una autovaloracioper adonar-se de tota la potencialitatque tenen i que desenvolupen". Totes lesentitats disposaven d'un estand on mos-trar les seves tasques i algunes d'ellesdisposaven tambe d'un espai per portara terme tallers de disfresses, de tatuat-ges, de bombolles de sabo, de dibuix ipintura. Una de les darreres activitats vaser la xeringada i guerra de globus, queva ajudar a refrescar als mes joves i a lamateixa regidora Montse Brugal, que vaparticipar activament en la festa.

Un 10. El president de I'Associacio deVeins del Cros, Bernabe Arregui, valora"positivament la Fira perque va ser parti-

CDq;u

oFira d'tntitats al Cros

Nens sahrauis/xrgentona compta durant els mesos de

juliol i agost amb quatre vilatans mes. Estracta dels nens sahrauis que ja han arri-bat al desti de les seves colonies organit-zades per I'ACAPS, I'Associacio d'Amicsdel Poble Sahraui. LaTara es I'unica nenai viura al centre d'Argentona. La restason nens i estan allotjats en families deI'entorn del nucli urba. Son en Yahia, queja va venir I'any passat, i els germansYessam i I'Ana. Un dels objectius de les

colonies es el d'oferir a tots aquests nensun servei medic per detectar possiblesmalalties i fer-los una revisio general de

qualitat. A banda, pero, els nens son unamena d'ambaixadors i portaveus de la

problematica del seu poble.

Catala basicLa Regidoria de Benestar Social i el ser-

vei d'ocupacio van entregar a finals dejuny uns diplomes d'assistencia ai cursde catala oral per a nouvinguts que s'haimpartit al barri del Cros. En total hanestat 6 dones les que s'han beneficiatd'aquesta proposta que preten donar leseines basiques perque es puguin desen-volupar en I'ambit social i puguin inte-grar-se mi I lor en el seu entorn.

Triennald'Arquitecturadel MaresmeLa Casa Gotica va acollir, fins al 10 de

juliol, I'exposicio dels treballs finalistesde la Primera Triennal d'Arquitectura del

Maresme, un certamen que va organitzarla delegacio comarcal del Col-legiOficial d'Arquitectes de Catalunya la tar-dor passada. Un total de 51 obres vanser triades en les modalitats d'edificis denova planta d'us public i privat, obres derehabilitacio d'us public i privat i pro-jectes d'interiorisme. Un dels premis vaser per al nou Cementiri Municipal

d'Argentona, obra de I'arquitecte Xavier

Alemany.

Nova escola bressolLl proper mes de setembre Argentona

comptara amb nou centre public per ainfants de 0 a 3 anys. La nova escolabressol, que sera una instal-lacio provisional, estara situada al solar de I'Area

Basica de Salut. El nou centre tindra tresaules, capacitat per a 41 alumnes, men-jador i tots els equipaments necessaris

per a aquest tipus d'activitat. De momentservira per resoldre el problema actualde manca de places abans no arribi el

centre definitiu.

Himne de Sant Joantl grup argentonf Tabla Tarang ha estat

el creador amb la col-laboracio de laBanda Musical de Mataro i d'un parellde grups de batucades, d'un himne deSant Joan que es va poder escoltar perprimera vegada en la revetlla popular deMataro, organitzada per la Casa de laMusica Popular. Un dels membres deTabla Tarang, Pep Terricabras, explicaque el tema conte musica tradicionalcatalana al voltant de la idea del foe id'altres parts inspirades en musiquesd'America Llatina i d'altres continents.

globa en la campanya "Si sortim millo-rem". L'objectiu es que un grup de gentgran que viu sola i surt poc, puguin enri-quir-se amb la relacio amb els companysi les sortides a diferents indrets d'interes.Aquesta es la segona sortida que s'orga-nitza, la primera va ser a la fira de SantaLlucia de Mataro, al mes de desembre.

Sortida de la gentgranLa Regidoria de Benestar Social de

I'Ajuntament d'Argentona va organitzaruna sortida, el 20 de juny, al PasseigMaritim de Mataro amb un grup de 15avis. Es tracta d'una iniciativa que s'en-

Nou enllumenatL'Ajuntament d'Argentona va posar en

marxa les obres de condicionament deI'enllumenat que quedava pendent delstrams del torrent de Tossa, part de la

carretera de Vilassar i carrers MestreFalla, Doctor Farrero i Abat Escarre. Elcost total de les obres, portades a termeper I'empresa Boquet de Mataro, es de52.000 euros i esta previst que finalitzinabans de les vacances d'agost.

Mongetadablanc-i-blava

La Penya Espanyolista d'Argentona va

celebrar la novena Mongetada Blanc-i-blava el 10 de juliol, als patis del Centre

Rarroquial. L'acte, que va servir com acloenda de la temporada, va comptaramb la presencia de diferents directiusdel club com el mateix president, DanielSanchez Llibre. El president de la PenyaEspanyolista d'Argentona, Jaume Llado,va mostrar-se satisfet per I'alta participa-cio, unes 450 persones. Durant el trans-curs de I'esmorzar es Iliura el "3r memorial Domingo Llado" al diari Blanc i

Blau.

20

C/^<d

ou

COSES DE LA VILAJ I r

CD

21

(V"D

CD^nOU

Joan Carles CodinaAdvocat

Arrendamentsde vivenda

La Llei d'arrendaments urbans del 1994 s'apli-ca, com a norma general, a tots aquells con-tractes signats a partir de l'1 de gener de 1995i a tots aquells anteriors adaptats a aquesta llei.La durada del contracte sera aquella que acor-din ambdues parts. Ara be, la llei estableix untermini de 5 anys durant els quals I'arrendadoresta obligat a acceptar la prorroga si I'arrenda-tari ho vol. Passats aquests anys, si cap de lesdues parts ha notificat amb un mes d'antelaciola seva voluntat de no renovar el contracte,aquest es prorrogara per terminis anuals fins aun maxim de 3 anys mes. Tot i aixo, la llei pre-veu una excepcio a aquesta norma general:que I'arrendador necessiti la vivenda per al seupropi us i aixi ho hagi manifestat al contracte.El contracte de lloguer es reciproc amb obliga-cions i drets per a ambdues parts. L'obligacioprincipal del llogater es pagar la renda dins dels7 primers dies de cada mes i totes aquellesaltres despeses que en el contracte s'hagin pac-tat. L'obligacio principal de I'arrendador esmantenir la finca en bones condicions d'habi-tabilitat, per la qual cosa resta obligat a efectuari pagar les reparacions necessaries per mante-nir-la per a I'us convingut. L'obligacio principalde I'arrendador te excepcions: una, que eldeteriorament de la vivenda sigui causat pelmateix arrendatari; dues, que la vivenda lloga-da hagi quedat totalment destruida per causesalienes al propietari. Els petits desperfectes pro-dui'ts pel desgast de I'us continuat de la fincavan a carrec del llogater. Si la reparacio d'aquest desperfecte es urgent i te a veure ambuna obra de conservacio, I'abonara previamentI'arrendatari i exigira immediatament el seuimport a I'arrendador. Tot i aquests parametresgenerals, la casuistica es for^a diversa, per la

qual cosa es convenient consultar previamentun professional. Per ultim, es convenient fer uninventari de les instal-lacions i bens de la fincai del seu estat i incloure'ls al contracte. Aixi s'e-vitara molts problemes a I'hora d'extingir uncontracte, tant si voste es I'arrendador com si es

I'arrendatari.

Apunts j undies

Dia de I'Orgull GaiLJna parella d'argentonines ha comen-

^at els tramits necessaris per acollir-se ala nova I lei de matrimonis homosexuals.

Tot i que els papers trigaran uns 3 mesos,aquest sera el primer casament entre per-sones del mateix sexe al municipi. Aixiho ha confirmat el jutge de pau, JaumeArenas, que oficiara aquest primer matri-moni. De forma paral-lela, Argentona vadonar suport a la commemoracio del DiaInternacional per a gais, lesbianes i tran-sexuals, el 28 de juny. La proposta es vaaprovar al pie municipal a traves d'unamocio conjunta entre I'Entesa i el PSC, ala qual es va afegir Esquerra Unitaria.Una mocio que segons I'alcalde d'Argentona te la intencio d'avan^ar en lesIlibertats individuals i col-lectives delsciutadans. Per la seva banda, AgrupacioArgentona va votar-hi en contra per con-siderar que hi havia temes mes impor-tants per tractar al pie. El grup de Con-vergencia i Unio va optar per donarIlibertat de vot als seus regidors, que vandecidir recolzar la mocio. La proposta esva aprovar amb 14 vots a favor, un encontra d'Agrupacio Argentona i I'absten-

cio per part del Rartit Popular.

jugadors d'elit, com la mataroninaNuria Martinez de la WNBA i JaumeComas del Plus Pujol Lleida. El jugadordel DKV Joventut Alex Mumbru tambehavia d'assistir al campus pero va excu-sar la seva presencia a causa d'una gas-

trointeritis.

Estiu al CBAtl Club de Basquet Argentona va cele-

brar el 5 de juny una butifarrada com acloenda de la temporada. Despres d'a-questa festa, dirigida a jugadors, direc-tius i entrenadors, es van celebrar unesjornades de portes obertes a I'escola debasquet i va comen^ar el Campus de

Basquet, la primera activitat que es vaportar a terme al nou poliesportiu.Durant tres setmanes els nois i noiesd'aquest campus van realitzar nombro-ses activitats, entre elles la disputa dediversos partits a la Pla^a Nova contraels "Catacracks", I'equip del centre ocu-pacional Jaume Isern de la FundacioMaresme. A mes, van rebre la visita de

Rotonda del CrosLJna alzina i plantes de lavanda deco-

ren la Rotonda del Cros que es va arran-jar al mes de juliol. L'Ajuntamentd'Argentona va iniciar les obres d'embe-Iliment d'aquest giratori, situat al final deI'avinguda Mediterrania i que agafa elfinal del Molf de les Mateves, el Camf delMig i que ve de la N-ll. El projecte que esporta a terme ha estat dissenyat per duesde les noies en practiques del taller d'o-cupacio forestal i jardineria de la Re-gidoria de Promocio Economica. El costmaterial d'aquest projecte es de 14.000euros, la vegetacio que s'hi posara seraautoctona, tindra dos nivells decoratius iles obres estaran enllestides abans de les

vacances.

COSES DE LA VILA

L'auale es un joe d'estrategia dels mes antics del mon que prove de I'Africa. El tauler son dues rengleres de fusta amb sis forats

cadascuna, on s'hi colloquen llavors. Una versio gegant d'aquest joe de taula s'ha installat al Casal de joves d'Argentona de

forma permanent. Les fitxes, en comptes de llavors, s'han fet amb tapes de pots de vidre reutilitzades, a mida del tauler pintat a

terra. L'argentoni Salvador Cases, campio de Catalunya I'any 2001 d'aquesta practica, va impartir-ne una classe practica, previa

al primer campionat d'auale de la vila, celebrat a principis de juny i que va guanyar Nil Gavin Garriga.

Susanna Abril i Salvador Casas jugant una partida.

del mon paradisiac on es banyava envol-tat de peixos de colors i pelicans.

Classe magistral i campionat. Cases vaser I'encarregat, el 27 de maig, d'estre-nar I'auale del Casal de Joves donant aconeixer les regies del joe als argento-nins que van voler. Al pati del Casal, aI'antiga Velcro, els joves del Casal hanpintat a terra un auale gegant on, encomptes de llavors, les fitxes son tapesde pots de vidre reutilitzats i pintats dediferents colors. D'aquesta manera,tothom que vulgui podra practicar lesseves dots estrategiques a la vila, nomescaldra que busqui un contrincant i s'hiposi a jugar. Juntament amb el taulerd'escacs gegant que hi ha a la plaga delCementiri, I'auale s'afegeix als joes detaula de la vila, una forma divertida ienriquidora de passar una bona estona.

Fundacio PereTarres. En aquell moment,Cases explica que "em va fascinar desdel primer moment i hi vaig comengar ajugar, vaig informar-me'n per Internet ivaig saber que es feia un campionat deCatalunya, el Festiwale". La primeravegada que hi va participar va quedar enles darreres posicions, pero s'ho va pas-sar molt be i I'any 2001 va repetir I'ex-

periencia. La seva sorpresa va ser quanva anar guanyant partida rere partida i vaclassificar-se com a campio de Catalunya. El premi va ser un viatge al Carib,concretament a I'illa d'Antigua, on hi haels millors jugadors del mon. Alia es vacelebrar el campionat del mon, on Casesva quedar ultim perque, segons ell,"estem a anys Mum d'ells". De totesmaneres, Cases recorda el viatge comuna experiencia genial on va poderjugar amb els millors i coneixer un Hoc

L'auale es un dels joes d'estrategia mes

antics del mon. El seu origen es troba aI'Africa, on existeixen nombroses versions d'aquest joe de la famflia manca-la, paraula que ve del terme arab naqa-la que significa "moure". Aquest joemil-lenari es basa en una metafora agra-

ria, ja que per jugar es conreen grans, esconstitueixen unes reserves (graners) is'agafa o es cull. A diferencia dels joesde tauler europeus, on el camp es comui les fitxes son propies de cada jugador(escacs, parxfs...), en el cas de l'aualeno hi ha peces d'un o d'un altre jugador,sino camp propi o contrari. Els taulersautentics son tallats en fusta i les pecesson llavors. A cada partida s'enfrontendues persones i guanya qui al final temes llavors. Per guanyar les partides deI'auale cal comptar contfnuament, tenirnocions d'estrategia i anticipar-se alsmoviments del rival. A moltsindrets de I'Africa, els nens mespetits aprenen a comptar a I'es-cola a traves d'aquest joe, unaeina molt util per desenvoluparhabilitats racionals. En gairebetots els casos, van ser els matei-xos africans els que van propagaraquest joe per tot el mon, perono ha estat fins als darrers anysque s'ha estes per Europa.Anglaterra i Franga son els pai'sosamb mes aficio i en els darrersanys aquest joe de taula ha arri-bat a Catalunya grades a I'ONGSOS Racisme, I'entitat Kidege oel mateix Forum de les Culturesde Barcelona.

L'expert argentoni. Salvador Cases va coneixer aquest joe I'octu-bre de 1999, quan feia un cursde monitors al Casal de Jovesd'Argentona, organitzat per la

Juguetn a I'auale!

22

C^CDU

oc

23

Un grup de dones de la vila han decidit organitzar-se com a entitat. Darrere d'aquest nou coMectiu, anomenat Dones

Dinamiques d'Argentona (DDA), hi ha una vintena de persones, la majoria de les quals es van coneixer a diferents cursos de

la Regidoria de Benestar Social i Igualtat del consistori. L'objectiu que persegueixen es proporcionar activitats i propostes ludi-

ques, socials i culturals aixi com obrir espais de trobada i comunicacio per a aquest sector de la poblacio, sovint a'illat social-

ment. De totes maneres, les activitats seran obertes a tothom: homes i dones.

explica que "ara som una vintena depersones pero volem creixer i estemoberts a tothom que tingui ganes de fercoses". Per aconseguir arribar a tota lapoblacio, faran publicitat de les sevespropostes a traves de cartel Is i altres mit-jans de difusio.La nova entitat argentonina rep el suportde I'Ajuntament d'Argentona i I'assesso-rament de la Diputacio de Barcelona iI'lnstitut Catala de la Dona. En aquestsentit, volen ser un complement a I'a-genda de propostes institucionals i d'altres entitats de la vila per aconseguiraixf una agenda amb propostes socials iculturals mes activa i amplia que I'ac-tual.

encara per confirmar. Els tallers quevolen portar a terme son de diferentsambits com I'esport o manteniment fisicon entrarien el ioga o la gimnastica, I'a-prenentatge amb la continuacio dels cursos de catala, historia d'Argentona, infor-matica i Internet, entre d'altres, i despresun tercer bloc de manualitats i habilitatscom per exemple fer centres florals o dedecoracio. Precisament en el grup d'es-criptura del catala es van coneixer mol-tes d'elles i es va forjar la idea de crear

I'entitat.Son moltes les idees d'aquesta associacio que ara posa fil a I'agulla per posar-les a la practica i donar-se a coneixer.En aquest sentit, Carolina Vilarrupla

esques

Hrgentona

Jon un grup de vint dones, dinamiquesi argentonines, que han decidit fundar

una entitat. Aquesta nova associacio s'a-nomena Dones Dinamiques d'Argentona(DDA), ja que esta formada per un grupde persones amb ganes de fer coses pera elles mateixes i per a tots els argento-nins. La presidenta, Carolina Vilarrupla,explica que "ens vam coneixer als dife-rents cursos que la Regidoria de ServeisSocials i Igualtat fa a la Velcro i vamveure que ten fern ganes de fer coses, detreballar per al poble i crear un nou espaide trobada i comunicacio". En el grup hiha dones de totes les edats i amb dife-rents situacions personals, laborals ifamiliars. Amb I'objectiu de crear espaisde trobada i comunicacio ha nascutaquesta entitat de dones argentoninesque organitzaran activitats, xerrades,tallers i sortides obertes a tothom, siguidel sexe que sigui.

Seu i activitats. En aquests momentsI'entitat s'ha constituTt legalment i tambes'han posat en marxa aspectes practicscom la creacio del logotip, la idea delqual ha estat de Pilar Gueli i el dibuix esde Montse Mayoral tot i que totes hanposat el seu granet de sorra. Pel que fa ala seu, de moment es troben a I'edifici deI'antiga Velcro en I'espera d'un localdefinitiu que han demanat a I'Ajunta-ment d'Argentona. Despres de les vacan-ces d'estiu, les Dones Dinamiques d'Argentona es donaran a coneixer a travesde la seva agenda d'activitats, que fun-cionara per cursos escolars amb els tres

trimestres corresponents. D'aquesta ma-nera, durant els mesos d'octubre,novembre i desembre del 2005 arribaranles primeres activitats, que seran un talleri unes dues xerrades o co^erencies,

D2: dona i dinamica

En la imatge su^erior, un clutall de la masia i en la imatge principal, el moli.

•J

1

natge que no porti darrere el seu bagat-ge", i descendents seus varen ser els primers a saber explotar la bonesa de lesnostres aigues, edificant el primer bal-neari conegut, I'Establiment Prats, situatper alia on hi ha la Font Picant. Enaquest balneari hi havia sojornat unaltre rebroll nebot de la famflia, el general i politic Joan Prim i Prats. Com apolftic intentava canviar la dinastia delsBorbons per la dinastia dels Savoia,somiava arranjar aquella Espanya queno tenia arranjament i aixo va ser elmotiu del seu assassinat. Com a militarho havia donat tot en els camps de bata-lla per assolir aquella faixa de color vermeil que porten els generals, i d'ell vasortir aquella frase intransigent que noadmet termes mitjans i que va esdevenirfamosa: "O caixa o faixa", aixf tal com

sona i en catala.Can Misser Prats enfilada en Hoc privi-legiat, de cara al mar, dominant la vail

de la riera d'Argentona espera una res-tauracio, "que la cara neta sempre agra-da". El paisatge s'ho val, la historia ho

agraira.

rat a la riera, I'eixidor d'on sortia I'aiguadespres de fer anar les moles. Una d'a-questes encara la podem contemplaremmarcant el petit pati i com a elementdecoratiu. Es curios que molts coneixen

com can Misser Prats nomes aquestmolf.Durant segles el Ilinatge de la familiaPrats va continuar vinculat al nostrepoble, que ja sabem que "no hi ha Ili-

r rimer haurfem d'explicar que el trac-tament de Misser era donat a personesde molta autoritat o d'una manera singular a Ilicenciats en dret civil o canonic, el que avui en dirfem advocats olletrats, i no ha d'estranyar-nos que a lesHies Balears aquest tractament de Misserencara serveix per anomenar jutges iadvocats.Doncs be, aquesta masia que moltsconeixfem per can Belluguins i que estroba en estat bastant rui'nos, va ser apartir del segle XVI la mansio de la famf-lia de Misser Prats. En la seva fa^anauna llosa de pedra treballada i malmesapels anys i les inclemencies em fa dub-tar si havia estat un escut nobiliari o erasenzillament un rellotge de sol. Laimportancia del mas es demostra tambeperque era propietaria, arran de riera,d'un molf d'aquells moguts per la for^ade I'aigua. Encara que ja no fa de molf,I'edifici existeix i encara esta habitat iconservat, encara podem copsar totesles seves estructures, el pis superiorhabitacle del moliner, al mig el Hoc ones molia el gra i a nivell mes baix, enca-

Can Misser PratsLlufs S. Morgan

24

03

25

El Club Petanca el Cros i el Club Petanca Argentona son les entitats de la vila que apleguen els aficionats d'aquest esport. Els

del veinat del Cros tenen la seu social al costat del camp de futbol on s'entrenen, participen a la Iliga federada i cada any orga-

nitzen un torneig per Sant Miquel, la festa major del barri. Per la seva banda, els del Club Petanca Argentona juguen i s'entre

nen en unes pistes situades al costat del camp de futbol dels quadribarrats, on es troben els diumenges al matf per entrenar-se

i competir.

patinatge Iliure que es la modalitat deball, salts i piruetes i les figures obligato-ries on es comprova el domini del patf.

El futur. El Club de Ratinatge d'Argentonate bones perspectives de futur, ja que enaquests moments "tenim un planter denens i nenes amb moltes possibilitats i ungrup de pares amb ganes de fer coses",comenta Espinalt. L'any vinent, concreta-ment el dia de Sant Jordi, aquest clubcelebrara els 20 anys d'historia i volencelebrar-ho amb un seguit d'actes, enca-ra per confirmar. El que es segur es queun d'aquests actes sera el Festival quemarca el final del curs escolar. El d'en-guany s'ha fet al pavello de Dosrius i elde I'any de I'aniversari es vol fer d'unaforma especial, amb balls espectaculars,de recull de la historia i amb la partici-pacio de patinadors reconeguts a nivellmundial.

disposar de mes hores ara que no hau-rem de compartir pista amb el basquet".Des del Club demanen a I'Ajuntamentde la vila unes mi I lores com posar tan-ques al voltant de la pista i arreglar elterra on les juntes de dilatacio estan tren-cades.

Categories i modalitats. Els 36 alumnesdel Club, d'entre 4 i 16 anys, poden par-ticipar en els joes escolars organitzats pelConsell Comarcal de Maresme i tambeen la competicio de la FederacioCatalana de Patinatge Artfstic. En els joesescolars, els nois i noies es classifiquenen grups d'edats mentre que en laFederacio Catalana va per nivells, finsque arriben a la categoria de debutant,moment en el qual son patinadors decategoria i aleshores va per edat. En elpatinatge artfstic es pot participar deforma individual o per parelles, hi ha el

20 anysde patinatge

tl 23 d'abril de 1986 va neixer

oficialment el Club de FhtinatgeArtfstic d'Argentona. Uns anysabans, I'argentonina Judith Es-pinalt havia demanat a I'Ajunta-ment si podia entrenar-se a lapista poliesportiva per comple-mentar els seus entrenaments aBadalona. Va ser aleshores quandes de I'Ajuntament la van ani-mar a organitzar una entitat depatinatge on les primeres alum-nes d'Espinalt van ser les sevesveines de Mada. Durant aquestsvint anys, el club ha passat perdiferents etapes durant les qualsla prioritat maxima ha estatpotenciar I'esportivitat, sensediscriminar a ningu. De totesmaneres, en el club argentonf s'han format patinadors i patinadores que hanarribat lluny com Andreu Taberner, SflviaRibo o Gener Salicru, entre molts d'altres.L'entrenadora del club, Judith Espinalt,explica que "les condicions de la pista iles hores d'entrenament de que disposemno son les idonies per aconseguir practi-car un patinatge d'alta competicio".

Peticions. Aquestes condicions s'han vistperjudicades els darrers dos anys per lesobres de construccio del nou poliespor-tiu. Durant aquest temps, els nens inenes no disposaven de vestidors ni delavabos al costat de la pista i s'havien dedespla^ar a les casetes de I'exterior.L'entrenadora, Judith Espinalt, comptaamb les monitores Tamara Cruz, MiriamGomez i Loli Correro, aquesta ultimadedicada a la part de dansa que compor-ta el patinatge, per ensenyar als nois inoies les tecniques necessaries per domi-nar aquest esport. De cara a I'any vinent,quan el tema dels lavabos i els vestidorsestara solucionat amb el nou poliespor-tiu, els patinadors i patinadores conti-nuaran entrenant-se a la pista vella per-que la nova es d'un material sintetic.Espinalt explica que "en principi entre-narem a la pista de sempre pero esperem

QUALITAT I PREU

BONA COMPRAGRANS MARQUES EN CONSERVES, VINS,CAVES, CONGELATS DE VERDURA IPEIX,

FORMATGES, EMBOTITS, PERFUMS,DROGUERIA, ETC...

I PA CALENT CADA 2 HORES

•OFERTES DIARIES•SERVEIADOMICILI

• HORARI DE DILLUNS A DIVENDRES:Mati'de8'00a 13'30h

Tardade17'00a20'30hDISSABTE:

Matide8'00a14'00hTardade17'30a20'30h

Carrer Barcelona, 40 • 08310 ARGENTONATel. 93 797 05 03 - Fax 93 756 06 49

ADTOSERVECIre^

' CANVALLS

CANSALADERIA

CARNISSERIAXARCUTERIA

FRUITERIA

i

cv1Disposem de la mes extensa

seleccio d'immobles en vendaa la zona d'Argentona

Tel. 93 797 10 13C/ Gran, 52 (davant PAjuntament)

finquesGil Pares

corredor d'assegurances

SPMSYSTEMS@telefonica.netwww.mar-esme.com/spm

Horari: de dilluns a divendres, 8 a 1 mati - 3 a 6 tarda

Tel. 93 797 03 57Fax 93 797 04 67

Pla9a Nova, 608310 ARGENTONA

1111

INSTALLADORS

Bonaesta Major

^it^^^^^sm

(g) MAPFRENumero fj en Assegurances d'AutomObil

Adre^a electrOnica: Vidalgj@mapfre.com

Oficines a prop seu:DELEGACIO A ARGENTONAC/ Joan XXIII.7, baixos - 08310 ARGENTONATel. 93 756 07 62JOAN VIDAL GARCIA AGENT D'ASSEGURANCESNum. registre 2659

Us desitgembona Festa Major

TAMBE FINANCEM LA COMPRA DEL SEU VEHICLE AMB LAMILLOR OFERTA: Quota per 6.010 euros: 100,79 € al mes.

Exemple per a conductors mes grans de 30 anys i amb 10 anys d'antiguetat del carnet de conduir, ambpagament semestral. Tarifes calculades a partir de 6 anys d' historial sense sinistralitat.2% de descompte en la prima si opta pel pagament anual. Tel. 93.756.07.62.

€317.98

€ 366.73€ 345.86€262.37

TOT RISC

€ 245.86

€282.46€260.84€ 208.80

T.R. FRANQ.€450

€160.68

€ 184.72€163.94€ 142.09

POLISSA 7(Tercers+lncendi+lluna)

Renault Megane 1.6Seat Leon 1.8 SignaCitroen Xsara 1.61Opel Corsa 1.2

COTXE-MODEL

Numero I / en Assegurances d'Automobil

ASSESSORIA INTEGRAL D'EMPRESESCarrer Gran, 54 - Argentona - Tel. 937974 015/Fax 937974 016

E-mail: escodacodina@telefonica.net

de nous treballadors o qualsevulla altres adre9ades a afavorirla qualitat del treball. Com es veu, es tracta en tots els casosd'objectius compatibles amb el contingut de 1'article 40 dela Constitucio Espanyola, el qual ordena que "els poderspublics promouran les condicions favorables per alprogressocial i economic" i "de manera especial realitzaran unapolitica orientada a la plena ocupacio", i amb la politicade treball desenvolupada a l'estat espanyol dins del marcde l'estrategia coordinada per al treball regulada pel TractatConstitutiu de la Comunitat Europea.

Amb aquesta nova regulacio es pretenen conciliar conve-nientment els drets individuals dels treballadors amb elsinteressoscollectius derivats de situacionsconcretesrela-cionats amb la feina. A mes a mes, s'estableix com a requisitper a aquestes clausules que el treballador, el contracte delqual pugui extingir-se per rao del compliment de l'edatordinaria de jubilacio, tingui en aquest moment asseguratl'acces a la pensio de jubilacio en la seva modalitat contri-butiva per tenir cobert el periode minim de cotitzacio, o beun altre de major si aixi s'hagues pactat en el convenicollectiu, i compleixi la resta de requisits exigits per lalegislacio de la Seguretat Social. D'aquesta forma, quedenprotegides les expectatives dels treballadors per accedir ala jubilacio en unes condicions mes adequades i s'evita lainterrupcio de carreres de cotitzacio per raons alienes a lavoluntat del treballador, cosa que resulta mes concorde amb

la situacio actual del mercat de treball i amb la normativaexistent de la jubilacio a l'Estat espanyol.

A banda de tot 1'anterior, cal destacar que la nova regulacioincorpora una disposicio transitoria per determinar el regimaplicable als convenis col-lectius anteriors a la data d'entrada

en vigor d'aquesta llei.

El proppassat dia 2 de juliol de 2005 es publicaal BOE niimero 157 la Llei 14/2005, de data1 de juliol, sobre les clausules dels conveniscollectius referides al compliment de l'edatordinaria de jubilacio.

L'objectiu d'aquesta norma es incorporar al'Estatut dels Treballadors una disposicio pera que als convenis collectius es puguin establirclausules que possibilitin, en determinadesocasions i circumstancies, l'extincio del

contracte de treball al complir el treballador l'edat ordinariade jubilacio.

Aquesta llei ha vingut motivada per la reiterada doctrinadel Tribunal Constitucional sobre aquesta qiiestio (entred'altres, la Sentencia niimero 58/1985, de data de 30 d'abril)i tambe per les prescripcions de la Directiva Europea 2000/78de la Comunitat Europea del Cornell, de data de 27 denovembre de 2000. Aquesta directiva fa referenda al'establiment d'un marc general per a la igualtat de tractea la feina i a l'ocupacio, especialment, el seu article 6.1permet a tots els Estats membres disposar que les diferenciesde tracte per motius d'edat no constituiran discriminacio si

estan justificades, en el marc del dret dels propis estats, peruna finalitat legitima, inclosos els objectius legitims de lespolitiques de treball, del mercat laboral i de la formacioprofessional, i si, a mes, els mitjans per aconseguir aquest

objectiu son adequats i necessaris.

Aixi doncs, els objectius que justificaran la introduccio

d'aquesta mena de clausules ja no seran de caracter generali incondicionat, si no que hauran d'expressar-se al convenicollectiu. La llei cita com a objectius legitims la transfor-macio de contractes temporers a indefinits, la contractacio

Joan Carles CodinaSoci Director

Comentari a la nova llei 14/2005: clausules dels convenis collectiusreferides al compliment de l'edat ordinaria de jubilacio

dorPoden adregar les seves consultes aescodacodina@telefonica.net

Codina

ASSESSORSADVOCATS

Escoda