28 7 d'abril del 2000 DlARI DE VILANOVA

VILANOVA

La Casa d'Empara fa 125 anysLa casa d'una sínia va ser convertida en asil per acollir uns quants homes vells

FRANCESC X. PUIG ROVIRA

El dia 11 d'abril de 1875, enuns solemnes actes religiososi cívics, amb assistencia de lesautoritats i d'una amplia repre-sentadó ciutadana, es va inau-gurar la Casa' d'Empara. Era uncentre beneñc per acollir vellsdesvalguts, pobres, nens i ne-nes ortes. Vilanova té dedicatun carrer a la fundadora, Mag-dalena Miró Alegret. Era, perherencia del seu pare, la propi-etaria d'una finca, Ilavors rural,la sínia Gandaia; els terrenysde conreu van quedar molt re-duits quan el 1850 es va obrirel carrer de la Llibertat (lIavorsrambla d'lsabel 11).la ramblaTransversal i més tard un tramde la rambla Principal. Era unasenyora bondadosa i adinera-da, vídua sense fills, molt dedi-cada a les obres de caritat, pera les quals va llegar el patrimo-ni a la seva rnort, esdevingudaI'any 1872. Els marmessors esvan encarregar d'executar lavoluntat de la difunta.

La casa de la sínia es vaconvertir en asil per acollir unsquants homes grans. Sen avi-at, s'hi van afegir noves cons-truccions, principalment un nouedifici i ur.a part deis terrenysde la finca van quedar afectatsa la institució. Els restants vanser venuts amb el compromísde destinar les rendes al sos-teniment de I'hospici, motiu pelqual van quedar gravats per-manentment amb uns censos.

La instilució beneñca neixamb les característiques própi-es de l'epoca, per a I'atenció depersones (ortes i vells) senserecursos económics. AVilanova, fins ben entrat el se-gle XX, la beneficencia, estavaatesa per tres institucions:I'Hospital de Sant Antoni (esta-blert a I'antic convent deis Car-melitans). destinat a malaltspobres, el Patronat de Pobres,creat el 1864, i la Casa d'Em-para.

De I'atenció deis acollits ala Casa d'Empara n'han tingut

cura, des de la fundació, lesGermanes de la Caritat. La jun-ta administrativa va estar for-mada pels marmessors 'de ladonant, i després pels seusdescendents, segons la dispo-sició testamentaria. A més deles rendes fundacionals, el sos-teniment es basava en dona-tius, ja sigui de persones ben-estants que hi feien aportacionsvoluntáries, ja sigui fruit de lagenerositat popular.

Han passat 125 anys desde la fundació. Alllarg d'aquesttemps, s'han produit moltestransformacions, tant a la insti-tució com a la societat vilano-vina al servei de la qual esta.l:edifici inicial es va ampliar benaviat i es va construir una ca-pella que després també s'arn-plia.L'escola, destinada al prin-cipi als ortes, s'obrí a noies dela població. A finals del segleXIX, els patis, per jugar els es-colars i per esplai deis acollits,s'ampliaren amb els de I'anticTeatre Tívoli. A finals deis anyscinquanta d'aquest segle, esCOnstruíun edifici de nova plan-ta per a escoles, a la cantona-da amb la rambla Principal, quepermeté destinar tot I'edificiprincipal a asil; I'escola tambéha estat ampliada, molt recent-ment, per homologar-se a lanormativa legal vigent a í'actu-alitat. Entrats els anys setanta,I'edifici principal va ser objected'una reforma en profunditat,segons un projecte global moltben estudiat, per tal de millorarI'allotjament deis residents, dela comunitat .religiosa i lesinstal-lacions corresponents, totampliant la capacitat de servei.

També han canviat els prin- .cipis básics de la prestació deisserveis d'assistencia, i la formade fer-ho. Alió que se'n deiabeneficencia ha esdevingut as-sistencla social. No es parlad'hospicis o d'ortenats sinó deresidencies especial s per anois o per a la tercera edat. Hacanviat, en bona part, I'origendeis recursos per atendre elcost d'aquests serveis. Abans

Casa d'Empara. La benencíencia deixa pas a l'assisténcia social

s'havia de confiar, exclusiva-ment, en aportacions volunta-ries externes. Avui, la major partde les persones d'edat cornp-ten amb una pensió i I'adminis-tració pública es preocupa del'assistencia social, encara queno en la mesura que seria de-sitjable.

El 125e aniversari que corn-memorem, com totes les datesassenyalades, pot ser una oca-sió per a la celebració dlalqunacte festiu, pero convé aprofi-tar I'esdeveniment per contem-plar I'obra que s'ha realitzat i lestransformacions que han tingutlIoc, a la institució com les delseu entorn. El primer fet a as-senyalar és que I'entitat ha tin-gut continuttat alllarg d'aquestdilatat període. Actualment, elnombre de persones grans quehi resideixen supera els 70, amés de les que hi fan estadanomés diürna. És una ocasió

idónia perqué els vilanovins co-neguem una mica més que és,com funciona, quins serveispresta i quins problemes i ne-cessitats té, i alhora aprofitemper agrair la tasca de totes lespersones que ho han fet possi-

. ble, per donar una certa escal-for humana als residents. Tarn-bé és una bona oportunitat percontemplar la situació presenti futura. En el futur, una obrad'assistencia com aquesta se-guira essent necessaria, i calestar preparats.

Si a l'epoca present s'ha-gués de crear, seria impossiblefer-ho a partir d'un lIegat privati segons el model que fa 125anys es va prendre. Peró, lainstitució existeix, els responsa-bles han fet i fan un esfore; permodernitzar-Ia i manten ir al diala gestió, i també per encarar-la cap al futur. Es tracta d'unainstitució privada, tant per a la

DIARI

titularitat com per a la gestió,peró destinada exclusivamenta servei públic. La gestió ha es-devingut torea més complexa.És convenient, per part de l'Ad-ministració pública, aprofitar iapreciar adequadament aques-tes institucions, que ja funcio-nen de prestació serveis, -queresultarien més costosos si ha-guessin de córrer totalment alseu carrec, tant per la inversióinicial de construir i equipar elsedlñcls, com per la gestió ordi-naria.

Enllac;ant el passat amb elfutur, aquestes són algunes deles reflexions que, molt breu-ment, m'han vingut a la mentquan es compleix el 125e ani-versari d'una institució molt pe-culiar de Vilanova, al serveique ha estat sempre, i ho had'estar en el futur, que és el quea la generació actual ens cor-respon de preveure.

L'Hora del Garraf, 5 de maig del 2000 Publ ire portatg_e _

La Casa d'Empara celebra els 125 anys amb lavoluntat d'obrir-se encaramés ala societat vilanovina

La Casad'Empara comrnemoraels. 125 anys d'existéncia amb la vo-

luntat clara i explícita de ser unreferent vilanoví en el camp de l' assistenciasocial, un terreny que cadacop més,acausadel progressiu envelliment de la població,es constirueix com una necessitatsocial deprimer ordre. Precisament, des de la Casad'Empara s'haaconseguitdonarunarespostaa lacreixentdemandai a lesnecessitatsd'unapoblació com Vilanova i la Geltrú queja hasuperarels 50.000 habitants i queelsesrudismés optimistes auguren com l'inici d'uncreixement que, si no esprenen les mesuresadequades,podría significar un replánteja-rnentde la ciutat com a tal i, per tant, tambétindria els seusefectesen la capacitat de lesactuals insral-lacions de la Casa d'Empara.Segons els responsablesdel centre, aquestésel gran reptede la Casad'Empara: afron-tar el furur senseperdre la personalitat quecaracteritza la sevaacuradagestió i el tractehumáquerebenelsseushostes,Perquecomdiu la dita popular, cal mantenir l' equilibripermanentper no caureenel tópic d"'hoslesvingueren que de casa ens tragueren". Cal,dones,mirar el furur perosempreambla vistaposadaen el passat,un passatqueesremun-ta al fmal deis segleXIX.

La historia

Lluny queden els temps en que elscentresbenéfics es veien com un espai fosci térbol i que servia d'inspiració a més d'unnovel-lista inscrit en el corrent literari delNaruralisme, com ésel casd'EmileZola. Elcanvi de concepte de beneficiencia peld'assisténcia ha contribuít, sensecap menade dubte, a capgirar la mentalitat de la po-blació civil respectea aquestscentres.Peroper arribar a aquestpunt ha calgut recórrerun llarg carní, Un camí pie d' obstaclesi quenomés el temps -i la paciencia- han donatpersonalitat propia aaquesttipus de centres.

Els orígens de la casad'Empara calbuscar-los,com sempre,enlavoluntat desin-teressadade les persones.En aquestcas vaserMagdalenaMiró Alegret qui va convertiruna síniaen un asil per acollir gent granque,per raonseconomiqueso socials,estrobavensenseun lloc d'acollida. MagdalenaMiró erapropietaria d'una finca rural anomenadaSí-nia Gandaia,ambgransextensionsdeterrenyal voltant de l' edificio Vídua i sensehereus,vadecidir llegar tot el seupatrimoni alesper-sonesmés desvalgudesde Vilanova. Adine-rada, amb terres i sensehereus,MagdalenaMiró va oferir lapossibilitat que lespersonesambmenys recursospoguessintenir un espaiorr poder menjar i dormir. Així dones, l' 11d'abril de 1875, tresanysdesprésde la sévamort, es va inaugurar la casad'Empara gra-cies a1smarrnessorsque es van encarregard'executar la voluntat de la difunta.

Segons explica I'historiador localFrancesc X. Puig Rovira, els terre~ys deMagdalena Miró van quedarrnolt redunsquan el 1850es va obrir el carrer Llibertat(llavors rambla d' Isabel m, la ramblaTrans- ;versal i rnés tard un nou tram de la ramblaPrincipal. Peroaquestno va sercap impedi-ment perque la sínia esconvertís en un Cen-tre benefic que, a part de gent gran, tambéacollia nens i nenesorfes i gent sensesastre.Tot i que en aquella epocahi havia dos cen-tres d'acollida, com el Patronat de Pobres il'Hospital de SantAntoni, la Casad'Empararapidarnentes va convertir en un lloc de re-ferencia gráciesa la sevaacuradagestió i altreball impecable de les Germanes de laCaritat, que encaraara són les responsablesde l' atenció i cura deis acollits.

Les epoquesde dificultar, pero, sern-pre han existir. Els actuals responsablesde

la Casa d'Empara expliquen que la gestióeconómica esbasavaen els donatius desin-teressatsde molts vilanovins i en les rendesque va deixar Magdalena Miró que admi-nistraven els marrnessors,primer, i després,elsseusdescendents.Ara, pero, sortosamentels temps han canviat i les administracionspúbliques, com la Generalitat de Catalunyai l' Ajuntament deVilanova, ofereixen el seuajut per al manterument de les instal-lacionsi per a la cura deis aco!lits. Tot i aixi, el pas-sal semprehaestardifícil. Cal tenir encompteque la Casad'Empara tambétenia unaesco-la peracollir orfes i queva serampliat aprin-cipi de la décadadeis cincuanta quan, des-prés de la Guerra Civil, el nombre d'infantssensepares va créixer espectacularment acausadeles funestesconseqüénciesdel con- .flicte. No ésfins a la décadadeisanyssetan-ta que la gent gran es va poder traslladar alesdependénciesactualsgráciesa l' amplia-ció de l' escola,un fet que va permetrerefor-mar tota!ment l' edifici principal fms a do-nar-li l'aspecte que encaraconservaavui.

El present

El presentde la Casa d'Empara estaintrínsicament !ligat al seupassat.Els hereusdeis marrnessorscontinuen amb la gesti6dela Casa d'Empara, pero les noves tecnolo-gies aplicadesa la medicina, la modernitza-ció de lesinstal-lacions, el servei personalit-zat i les mesures de control sanititries hanaconseguit trencar jots els tabús i les porsdel passar.Ara, el centreésmodem i ofereix"serveisde totamena.A méss'hanincremen-tar ies aportacionseconómiques aixi com elnombn:,de voluntaris, la qual cosaha com-portat ul\ augment de residents.En aquestsmoments, la capacitat de la Casad'Emparaésde 75 places i el Centre de Dia té capaci-ta! per a 25 placesmés. 1aqnesta és una deles gransaportaoionsde la casad'Empara ala societat vilanovina. Els responsablesdelcentre expliquen 'queel Centre de Dia s'hacreatamb la intenci6 que la gent gran puguidormir a casa seva pero que durant el diaestiguin en un lloc d'acollida iels seusfami-liars sápiguen en tot moment on els poden

localitzar. "Aixf -diuen els responsablesdela Casad'Empara- ells mateixos també es-tant contents de venir perqué viuen en so-cietat amb gent de la seva edat, i aixo elspermet fer activitats queno farien rnai sois".

El present,i també el futur, passaperunesencaramillors instal-lacions i un perso-nal altament preparar.Més de 25 personesentre auxiliars i personal de neteja, un met-ge,una animadora sociocultural, duesmon-ges(directorai auxiliar), quatretitulats (ATS,assistentsocial, administració i fisioterapeu-tal, una personade mantenirnent, tres mon-gescol-laboradoresijoves que fan la presta-ció socialsubstitutoriavetllen dia i nit perquetot funcioni adequadamenr.A més, lesgranstransforrnacionsque s'hanfet al centre,comara una cuina que reuneix tots els avencosde! moment, menjadors amplis i salesper ala lectura i activitats, aixi com un ímmenspati central ofereíxen als residents la possi-bilitat de tenir unavida tranquil-Ia i en socie-tat al centre mateix de la poblaci6.

Elfutnr

El futur de la Casa d'Empara passaper aconseguir més aportacions economi-ques per prevenir abansque curar. El granrepte que els vuit membres de la Junta del

Patronat,els quatrede la Comissió Executi-va i el president F1oceloPuig Olivella tenendavant seu són dos: l' augment de la pobla-ció de Vilanova i l'increment de gent gran acausa de la baixa natalitat a Catalunya. Aaquests dos aspectes, cal tenir també encomptequecadacop mésl' esperancedevidaésmés altai que, per tant, caldrá modificaramb el temlls les instal-lacions per adequar-les a les noves necessitats.

La Casa d'Empara ja ha aconseguitguanyar-se el meritori reconeixement de lasocietat civil, pero cal' estar sempre alertasobre el furur. És per aquest motiu que elsresponsablesestanconvencuts que celebrarels 125anysde la fundació de! centreésunabona manera perque els vilanovins tinguinpresent que les ajudes sempre s6n neces-sanes.Aquest va ser l' objectiu quan es vafundar el centre e! 14 d'agost de 1886,quanes va prendre l' acord d' admetre a la Casad'Empara els orfes, vells i impossibilitatssenserecursosque haguessinsofert lescon-seqüenciesdeis naufragis de la nit del noud'agost d'aquell mateix any. La tecnologiaperrnet que cadacop hi hagi menys naufra-

. gis a alta mar, pero de la societat civil endepen del naufragi O no de .les institucionsque aporten un bri d' esperancaa1smés ne-cessitats,que encarasón molts.

9

DIARI DE VILANOVA 5 de maig del 2000 19

VILANOVA

La Casad'Empara celebraels125anysamh la voluntat d'obrir-se més aVilanovaLa fundació ja ha aconseguit guanyar-se el reconeixement de la societat civil

da Sínia Gandaia, amb gransextensions de terreny al voltant

La Casa d'Empara comme- de I'edifici. Vídua i sense he-mora els 125 anys d'existencia reus, va decidir llegar tot el seu

amb la voluntat clara i explícita patrimoni a les persones mésde ser un referent vilanoví en desvalgudes de Vilanova. Adi-el camp de l'assistencia soci- nerada, amb terres i sense he-al, un terreny que com més va, reus, Magdalena Miró va oferira causa delprogressiu envelli- la possibilitat que les personesment de la població, més es amb menys recursos pogues-constitueix com una necessitat sin tenir un espai on podersocial de primer ordre. Precio menjar i dormir. Així doncs, 1'11sament, des de la Casa d'Em- d'abril de 1875, !'res anys des-para s'ha aconseguit donar una prés de la seva mort, es va in·res posta a la creixent dernan- augurar la Casa d'Empara grao

da i a les necessitats d'una po- cies als marmessors que esblació com Vilanova i la Geltrú van encarregar d'executar la

que ja ha superat els 50.000 voluntat de la difunta -.habitants i que els estudis més Segns explica I'historiadoroptimistes auguren com I'inici local Francesc X. Puig Rovira,d'un creixement que, si no es els terrenys de Magdalena Miróprenen les mesures adequa- van quedar rnolt reduits quandes, podria significar un replan- el1850 es va obrir el carrer Lli-tejament de la ciutat com a tal bertat (lIavors rambla d'lsabeli, per tant, també tindria els 11),la rambla Transversal i mésseus efectes en la capacitat de tard un nou tram de la ramblales actuals instal.lacions de la Principal. Pero aquest no va

Casa d'Empara. Segons els ser cap impediment perqué laresponsables del centre, Sínia es convertís en un cen-aquest és el gran repte de la tre benéfic que, a part de gentCasa d'Ernpara: afrontar el fu- gran, tarnbé acolllsnens i ne-tur sense perdre la personali- nes ortes i gent sense sostre.tat que caracteritza la seva Tot i que en aquella época hiacurada gestió i el tracte hurná havia dos centres d'acollidaque reben els seus hostes. com el Patronat de Pobres iPerqué com diu la dita popu- I'Hospital de Sant Antoni, lalar, cal mantenir I'equilibri per- Casa d'Empara rapidarnent esmanent per no caure en el tó- va convertir enun 1I0cde refe-pie nostes vingueren que de réncia qracies a la seva acura-casa ens fragueren. Cal, da gestió i al treball impecabledones, mirar el futur pero sem- de les Germanes de la Caritat,pre amb la vista posada en el que encara ara són les respon-passat, un passat que es re- sables de I'atenció i cura deis

munta al final del segle XIX. acollits.La historia. Lluny queden 'Les époques de dificultats,

els temps en qué els centres pero, sempre han existi!. Elsbenéfics es veien com un es- actuals responsables de lapai fosc i térbol i que servia Casa d'Empara expliquen qued'inspiració a més d'un la gestió económica es basa-novel.lista inscrit 'en el corrent va en els donatius desinteres-literari del Naturalisme, corn és sats de molts vilanovins i en les

el cas d'Émile Zola': El canvi de rendes que va deixar Magda-.concepte de beneficiéncia pel lena Miró que administravend'assisténda ha constribu"it, els marmessors, primer, i des-sense 'cap mena de dubte, a prés, els seus descendents.capgirar la mentalitat de la po- Ara, pero, sortosament, elblació civil respecte d'aquests temps ha canviat i les adminis-centres. Pero per arribar a tracions públiques, com la Ge-aquest punt ha calgut recórrer r neralitat de Catalunya i l'A]un-un lIarg camí. Un camí pie . tament de"'Vilanova, ofereixend'obstacles i que només el el seu ajutper al rnantenimenttemps -i la paciencia- ha do- de ~ea.instal.lacions i per a lanat personalitat propia a aquest cura deis acollits. Tot iaixl, eltipus de centres. passá:t sempre ha estat dificil.

Els orígens de I~ Gasa Cal teniren compteque la casad'Empara cal buscar-los, com d'Empara tafjbé tenia una es-"sempre, en la voluntat desin-teressada de les persones. Enaquest cas va ser MagdqlenaMiró Alegret qui va convertiruna sínia en un asit per acollirgent gran que, per raons eco-nómiques o socials, es troba-

va sense un lIoc d'acollida.Magdalena Miró era propieta-ria d'una finca rural anomena-

TD.F.

La Casad'Emparatámbéva seruna escoJaper acollir orfes

L'edifici de la Casa d'Empara. Va ser reformat en la década deis setanta

cola per acollir ortes i que va seva, pero que durant el dia es-ser ampliada al principi de la tiguin en un 1I0cd'acollida i lesdécada deis cinquanta quan, seus familiars sápiouen en totdesprés de la Guerra Civil, el moment on els poden localitzar.nombre d'infants sense pares Així --diuen els responsablesva créixer espectacularment, a de la Casa d'Ernpara- ells rna-causa de les funestes conse- teixos també estan eolitentsqüéncies del conflicte. No és de venir perque viuen-en so-fins a la década deis anys se- eietat amb gent de Iasevatanta que la gent gran es va edat, I alxó els permet fer ac-poder traslladar a les depen- tlvltats que no farien mal

déncies actual s gracies a I'am- sois.pliació de I'escola, fet que va El present, i també el futur,permetre reformar totalment passa per unes encara millorsI'edifici principal ñnsa donar-Ii instal.lacions i un. personal al-

I'aspecte que encara conserva. tarnent preparat. En. total mésavui. . de 25 persones entre auxiliars

El present, El present de la i personal de netéja, un met-Casa d'Empara esta intrínsica-. ge, una anirnadora sociocultu-ment lligat al seu passat. Els ral, dues monges (directora ihereus deis marmessors con- auxiliar), quatre titulats (ATS,tinuen amb la gestió de la Casa assistent social, administraciód'Empara, pero les noves tec-. i fisioterapeuta), 'una personanologies aplicades a la medící- de manteniment, tres mongesna, la rnodernització de les col.laboradores i joves que faninstal.lacions, el servei perso- la prestació social substitutórianalitzati les mesures de con- vetilen dia i nit perqué tottun-trol sanitáries han aconseguit cioni adequadamen!. A més,

trencar tots els tabús i les pors les grans transformacions quedel passat. Ara, el centre és s'han fet al centre, com ara unamodern i ofereix serveis de tota cuina que reuneix tots els aven-mena. A més s'han incremen- cos del moment, menjadorstat les .aportacions econórni- arnplis i sales per a la lectura iques, com tarnbé elnombre de activitats, i també un immens

voluntáris, la qual cosa ha com- pati central, ofereixen als resi-portat un augment de resi- dents la possibilitat de tenir unadents, En aquests rnornents, la. vida tranquil.la i en societat alcapacitat de la Casa d'Ernpara .. centre mateix de la població.és de 75 places i el Centre deDia té capacitat per a 25 pla-ces més. I aquesta és una deles grans aportacions de laCasa d'Empara a la societat

vilanovina. Els responsablesdel centre expliquen que elCentre de Dia s'ha creatamb1<\intenció que les personesgrans puguin dormir a casa

ActuaJmenthitreballenmésde25persones

OKQNOS

El futuro El futur de la Casad'Empara passa per aconse-guir més aportacions econórni-ques per tal de prevenir abansque curar. El gran repte que elsvuit membres de la Junta delPatronat, els quatre de la Co-missio Executiva i el president

Flocelo Puig Olivella tenen da-vant seu són dos: I'augment depoblació de' Vilanova i I'incre-ment de gent gran a causa dela baixa natalitat a Catalunya.Junt amb aquests dos aspec-tes, cal tenir també en compteque. com més va, més alta ésl'ssperanca de vida i que, pertant, calera modificar amb eltemps les instal.lacions peradequar-Ies a les noves neces-sitats. La Casa d'Ernpara ja haaconseguit guanyar-se el me-ritori reconeixement de la soci-etat civil, pero cal estar sem-

, pre alerta sobre el futuro És peraquest motiu que els respon-sables estan convencuts quecelebrar els 125 anys de la tun- .

dació del centre és una bonamanera perqué els vilanovinstinguin p.resent que les ajudessempre són nscessáríes.

Aquest va ser I'objectiu quan es_ va fundar el centre el14 d'agost

de 1886, quan es va prendreI'acord d'admetre a la Casad'Ernpara els ortes, ve lis i im-possibilitats sense recursosque haguessin patit les conse-qüencies deis naufragis de lanit del 9 d'agost d'aquell ma-

teix any. La tecnologia permetque ara hi hagi menys naufra-gis a alta mar, pero la societatcivil depén del naufragi o no deles institucions que aporten unbri d'esperanca als més neces-sitats, que encara són molts.