M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L D E L P L A G E N E R A L M E T R O P O L I T À A L P O L Í G O N I N D U S T R I A L C E N T R E . V I L A D E C A N S

O C T U B R E D E 2 0 1 5

D O C U M E N T C O M P R E N S I U

463/D34

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 2

DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 1.1. INTRODUCCIÓ

Els últims anys, Viladecans ha experimentat una profunda transformació urbana que ha afectat gairebé tot el seu territori. L'àrea industrial del polígon Centre i l'entorn de la fàbrica Roca, però, han quedat al marge d'aquestes transformacions, i ara han començat a acusar la seva obsolescència. L'emplaçament i l'entorn atorguen a l'àmbit nombroses oportunitats, que queden parcialment desaprofitades per diversos problemes en la seva configuració urbana. L’objecte d’aquest document és definir els criteris de transformació que possibilitin l’aprofitament d’aquestes oportunitats.

1.2. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

El present document té per objecte la Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit del denominat Polígon Centre de Viladecans, grafiat als plànols corresponents.

1.3. SITUACIÓ I ÀMBIT TERRITORIAL

L’emplaçament combina una bona accessibilitat metropolitana i un emplaçament central dintre de Viladecans, que queda parcialment desaprofitat pels seus problemes de connexió perimetrals, a causa de l’absència de vies connectores i l’escassetat de sòl públic. Actualment, el polígon està ocupat per una gran diversitat de naus i recintes industrials, molts d’ells sense activitat.

1.4. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT VIGENT

L'àmbit objecte de la present modificació es troba molt majoritàriament classificat com a sòl urbà consolidat, clau 22a (Zona Industrial), que rep una edificabilitat de 2 m² sostre/m² sòl. El sòl públic està destinat majoritàriament a vials i en una petita part (una franja longitudinal annexa a les façanes a la carretera de la Vila) a espais lliures.

El planejament vigent del Polígon és el Pla General, a més del Pla Especial per a la regulació de l’ús recreatiu a l’àmbit del Sector Industrial Centre de Viladecans, i dos Plans de Millora Urbana aprovats per a l’ordenació d’àmbits concrets, el Pla de Millora Urbana del sector ABB-Nederland, que preveia la implantació d'usos terciaris en els sòls amb front a la cruïlla de la carretera de la Vila amb l’avinguda Segle XXI i el Pla de Millora Urbana per a l’ordenació de la parcel·la 8135501 del sector industrial Centre, situada a la cruïlla dels carrers Noi del Sucre i Llobatona.

1.5. ENCAIX TERRITORIAL AL PLA TERRITORIAL METROPOLITA

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) vigent considera l’àmbit com a àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar. Atenent a la localització, centralitat i oportunitats urbanes del polígon, i sense comprometre la previsió de consolidació d’aquest com a àrea industrial, segons determina el PTMB, la present modificació –per tal d’assolir millors intensitats urbanes i facilitar el desenvolupament econòmic del sector– flexibilitza les condicions dels usos industrials, introduint nous usos destinats a activitats econòmiques, i preveient la implantació d’usos residencials en determinades àrees del Polígon, a tocar del nucli urbà i com a teixit de transició, tot això mitjançant una transformació progressiva

1.6. RELACIÓ AMB EL CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA RMB

El Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona inclou Viladecans en la unitat del paisatge Delta del Llobregat integrada dins el Paisatge d’atenció especial del Delta del Llobregat. Per a mantenir i millorar la qualitat del paisatge s’estableixen unes propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació, que s’han tingut en compte en l’ordenació proposada en la present Modificació, entre les quals mantenir la compacitat dels nuclis urbans, controlar l’ordenació i els límits dels sectors d’activitat econòmica en contacte amb l’autopista C-32, afavorir actuacions o estratègies per millorar la integració paisatgística de les zones perimetrals de les poblacions i dels polígons Industrials, mantenir el perfil i la qualitat de les façanes urbanes i millorar la qualitat estètica dels accessos i perifèries residencials i industrials.

2. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL

El Polígon Centre objecte de la present Modificació té una superfície de 416.580 m², amb una superfície actualment construïda al voltant de 270.000 m². Les indústries existents i que actualment continuen en funcionament dins de l'àmbit suposen l'existència d'aproximadament 1.800 llocs de treball.

No obstant això, els estudis previs executats per a l'elaboració de la present Modificació evidencien la situació anòmala en la qual es troba el polígon en l'actualitat:

a) Elevat grau de desocupació: al voltant del 30% dels sòls del sector es troben desocupats en l'actualitat. Pel que fa a les parcel·les en que hi ha activitat, hi predominen els usos industrials en diverses modalitats i hi ha una presència important d'activitats comercials i serveis, especialment en la part més propera al centre urbà, així com 26 habitatges al front de l’avinguda de la Generalitat. El tipus d'activitat, la tipologia de l'edificació i la dificultat de l'aprofitament de les parcel·les donen lloc a una baixa intensitat de llocs de treball.

b) Poca edificabilitat executada: la irregularitat de la parcel·lació dóna lloc a una ocupació i un sostre efectius executats inferiors als previstos pel planejament. La dificultat d'esgotar aquests paràmetres ve donada en gran part per la geometria i la mida de les parcel·les. Això porta a un sostre executat menor de 1 m²st/m²sl net, quan el planejament permet una edificabilitat de 2 m²st/m²sl. Pel que fa a l’ocupació, en canvi, s’observa un major esgotament de les possibilitats atorgades pel planejament vigent, cosa que indica l’existència d’activitats amb una ocupació extensiva del sòl. Tot i això, l’existència de patis d’entrada generats per la irregularitat de la parcel·lació també es fa notar i l’ocupació real està al voltant del 70%, quan el planejament permetria arribar al 90%.

c) Deficient urbanització: el model urbanitzador dóna tot el protagonisme al vehicle privat, deixant un espai escàs per als vianants. Malgrat això, Malgrat això, la secció encara és insuficient per al trànsit, cosa que produeix conflictes. Per altra banda, la mala qualitat de la urbanització, combinada amb les deficiències de disseny, provoca problemes d'evacuació que apareixen intermitentment. El conjunt produeix una imatge de desordre urbà que caldria atendre per a la millora de la qualificació del polígon.

d) Escassetat de sòl públic: l'escassetat de sòl públic deixa unes illes de sòl privat de grans proporcions, la qual cosa provoca que hagin sorgit tipologies que intenten adaptar-se a la profunditat excessiva i l’escassetat de façana. Amb caràcter general, els desenvolupaments urbanístics en zones destinades a activitats econòmiques que s'estan tramitant i aprovant en

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 3

els últims anys preveuen al voltant del 50% de sòl destinat a usos públics en el seu desenvolupament, mentre que al Polígon Centre aquesta xifra ronda el 25%.

e) Estructura viària desconnectada del teixit urbà: els vials principals de connexió de la trama urbana del municipi envolten el polígon, sense arribar a incloure’l dins d'aquesta trama urbana, de manera que els vials interiors del polígon manquen de continuïtat amb la xarxa viària de la resta del municipi. Especial esment mereix la situació de l'Avinguda Segle XXI, eix vertebrador des del municipi de Sant Boi, que queda interrompuda al límit del Polígon.

f) Centralitat màxima del polígon i proximitat amb el nucli urbà: finalment procedeix destacar la indubtable situació privilegiada del Polígon Centre en el marc del terme municipal de Viladecans, al costat del Barri Antic, l’àmbit residencial i comercial de Vilamarina i el nou desenvolupament de Ca n’Alemany i la connexió amb la C-32.

3. PROMOTOR

La present Modificació Puntual del Pla General Metropolità és d’iniciativa pública. El seu promotor és l’Ajuntament de Viladecans.

4. OBJECTIUS I CRITERIS DE LA PROPOSTA

Tal com s'ha assenyalat, l'objecte del present document és la modificació del planejament general a l'efecte de revitalitzar l'àrea del Polígon Centre de Viladecans, partint dels següents objectius d’ordenació:

g) Integració del polígon a la ciutat a nivell viari: modificació de l’estructura viària del polígon per a integrar-la dins de la xarxa viària municipal i facilitar la continuïtat de la trama viària de l’entorn, especialment amb la prolongació de l’avinguda Segle XXI i la creació d’un nou traçat per a l’avinguda de la Generalitat.

h) Nova regulació dels usos: revitalització de l’activitat econòmica mitjançant l’ampliació dels usos industrials admesos, la flexibilització de les limitacions existents actualment i la introducció d’altres usos terciaris (hotelers, oficines, residencials, comercials...). Així mateix, per a reforçar el caràcter urbà dels dos eixos que constitueixen l’avinguda de la Generalitat i la carretera de la Vila, s’introduirà l’habitatge com a un element més de la barreja d’usos en aquestes àrees concretes.

i) Augment i millora de l’espai públic: creació de sòl amb destinació a usos públics que donin servei als nous usos que es crearan en el sector, amb la creació d’un nou espai públic a l’àrea de la Vileta, la prolongació de l’avinguda Segle XXI, i altres cessions d’espai lliure de més petita escala que puguin ampliar l’escàs espai públic que actualment està configurat bàsicament pels vials.

j) Gestió urbanística a la mida: determinació d’una gestió urbanística adaptada al teixit econòmic i l’estructura de la propietat de cada àrea del Polígon, en funció dels diferents requeriments de cada àrea i que permeti una realització progressiva, mitjançant la delimitació de sectors de millora urbana com a unitats bàsiques de desenvolupament.

k) Districte d’excel·lència energètica: implantació de novetats tecnològiques tant a la urbanització com a l’edificació, sempre amb vistes a la creació d’un sector que tendeixi a l’autosuficiència i cicle tancat, tant a nivell de consum d’energia com en els aspectes de consum d’aigua, recollida d’aigües, tractament de residus, etc.

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

La proposta consisteix en una transformació global i progressiva de l’àmbit, que ha de mantenir l’estructura bàsica del teixit, però que quan s’hagi finalitzat haurà canviat completament el seu model urbà i productiu del polígon. En general es proposa un nou model urbà integrat en la ciutat, amb un sòcol essencialment destinat a activitat econòmica i una edificació en alçada amb una barreja d’usos productius, terciaris, residencials i d’habitatge, en el seu cas; un substancial augment de l’espai públic, amb el nou espai de la Vileta com a protagonista de la connexió entre l’àmbit i el centre de la ciutat; una nova estructura viària amb el desviament i renovació de l’avinguda de la Generalitat i la prolongació de l’avinguda segle XXI; i la renovació global de la urbanització amb l’objectiu d’aconseguir un espai públic de qualitat i la sostenibilitat en tots els aspectes dels serveis urbans.

La Modificació s’executarà mitjançant 18 Plans de Millora Urbana (PMUs) que inclouen tots els sòls amb aprofitament i que permetran una adaptació a les característiques particulars de cada àmbit. A partir de les directrius generals que dona la present Modificació, s’aprovaran aquests PMUs que ordenaran cadascun dels àmbits.

5.1. LA XARXA VIÀRIA

La present Modificació preveu tres actuacions fonamentals a nivell de xarxa viària:

- L'obertura de la continuació de l'Avinguda Segle XXI a través de l‘àmbit, convertint aquesta avinguda, ara truncada per la Carretera de la Vila, en un eix vertebrador que integrarà el sector a la xarxa viària municipal. La prolongació d’aquesta via fins al carrer Agricultura millorarà la connectivitat general, gràcies a la connexió amb la sortida de la C-32, i afegirà un nou vial intern amb unes dimensions adients que pot fer d’accés principal.

- La transformació de l'Avinguda de la Generalitat, amb el desviament i desdoblament del seu traçat per tal de permetre la creació del nou espai públic de la Vileta, que es descriu més endavant. Aquest nou traçat permetrà donar-hi una dimensió suficient per a dur a terme la transformació que es preveu, un canvi de secció que porti aparellada la reducció del trànsit de vehicles privats i la reserva d’espais per al transport públic, les bicicletes i els vianants.

- La millora del carrer Agricultura, amb el seu eixamplament i la dignificació de la seva secció, com a porta d’entrada viària a Viladecans des de l’autopista.

A més es preveu la compleció de la carretera de la Vila, en la línia de la urbanització del tram central realitzada en els últims anys, completant les cessions de vial pendents, que permetin especialment una millor connexió, tant viària com de vianants, entre el pont per sobre del ferrocarril i el carrer del Ferrocarril, que passa per sota i connecta amb l’estació de rodalies. Així mateix, es completarà la resta de la xarxa viària interna del sector, amb la introducció d’espais lliures i aparcaments complementaris longitudinals que alleugin la pressió que suporta actualment.

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 4

5.2. LA NOVA EDIFICACIÓ

5.2.1. EDIFICABILITAT INICIAL ATORGADA

Pel que es refereix a l’edificabilitat, la present MPG atorga uns paràmetres màxims de sostre a cada sector de planejament derivat, si bé seran els posteriors PMUs els instruments que preveuran en aquest marc la concreta edificabilitat que s’executarà finalment. L’edificabilitat màxima atorgada a cada àmbit de PMU es determinarà de la següent manera:

- S’adjudicaran 2,5 m² de sostre per cada m² de sòl privat actual.

- S’atorgarà 1,0 m²st/m²sl addicional als sòls privats actuals que es qualifiquen com a vial, per a compensar la disminució de sòl privat que es produirà en certs àmbits.

L’atorgament d’una edificabilitat extra als sòls privats actuals que es qualifiquen com a vial ve motivat pel fet que en alguns dels àmbits es produeix una reducció important del sòl disponible per a edificació, a causa de les cessions de vials necessàries per objectius urbanístics com l’obtenció de l’espai públic de la Vileta o de la prolongació de Segle XXI, que s’afegeix a les cessions d’espais lliures i equipaments motivades per la transformació d’ús. Això provoca una reducció de l’edificabilitat potencial en sòcol, que es considera de major qualitat perquè permet una gamma d’usos més àmplia i una major flexibilitat arquitectònica, que es compensa mitjançant l’adjudicació d’un aprofitament addicional en alçada.

5.2.2. TRANSFORMACIÓ DE L’EDIFICABILITAT A ÚS D’HABITATGE

Als sectors de PMU on es permeti la ubicació de nous habitatges (sectors 8 i 12 –amb les condicions assenyalades per la present MPG- i sectors 16, 17 i 18), serà possible la transformació d’una part de l’edificabilitat destinada a usos econòmics a edificabilitat destinada a habitatge. Per a dur a terme aquesta transformació s’haurà de tenir en compte que 1 m² de sostre destinat a usos econòmics equivaldrà a 0,65 m² de sostre destinat a habitatge, d’acord amb el que estableix l’estudi econòmic adjunt. En tot cas, el sostre d’habitatge no podrà sobrepassar el 70% del sostre total als sectors 16, 17 i 18 i el 30% del sostre total als sectors 8 i 12, tal com s’explica més endavant.

5.2.3. MODEL D’EDIFICACIÓ PROPOSAT

S’estableix com a criteri general l’ordenació de l’edificació amb un sòcol d’una alçada de 11 m, on s’ubicaran preferentment usos productius, terciaris, comercials i de serveis. El PMU podrà ordenar de forma integrada aquest sòcol amb els equipaments i espais lliures. Per sobre d’aquest sòcol es podran ordenar edificis en alçada amb usos terciaris i residencials o d’habitatge, en els casos que s’admeti aquest ús, amb alçades que, en conjunt amb el sòcol, no sobrepassaran els 37,50 m d’alçada total. A la coberta del sòcol es promourà la generació d’espais que puguin ser d’ús comunitari, que continguin àrees d’equipament, de verd productiu, horts urbans, producció d’energia. Es promouran els accessos a aquests espais d’ús públic des de l’espai públic a nivell de carrer, la relació amb els edificis en alçada mitjançant l’obertura de porxos i les connexions entre ells amb passeres per sobre dels vials.

Imatge orientativa del model edificatori

Aquest model es matisarà de manera que s’adapti a les circumstàncies de cada lloc, amb una major ocupació de les edificacions en alçada al front de la Vileta i una major importància del sòcol, destinat a activitats productives, a la resta de l’àmbit, on es requerirà un mínim d’ocupació per a activitat econòmica en sòcol per tal de poder completar l’edificació. Els PMUs podran estudiar la incorporació d’edificacions consolidades dintre de la seva ordenació.

5.3. ELS NOUS USOS

Es preveu una nova regulació que flexibilitza les condicions dels usos industrials, atès que permetrà acollir noves formes d’activitat, i permet la introducció de nous usos destinats a activitats econòmiques (terciaris, comercials, hotelers...)

Els usos d’habitatge s’admeten en les àrees de més centralitat urbana, tal com s’ha esmentat anteriorment. Pel que fa a l’ús comercial, es proposa l’ampliació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) a tot l’àmbit per sobre de l’avinguda Segle XXI, en l’àrea que es considera més integrada amb el nucli urbà, i que comptarà amb una important proporció de sostre d’habitatge. Es mantenen, a més, les restriccions d’implantació d’activitats recreatives vigents.

Del sostre d’habitatge caldrà fer la reserva pertinent del 20% del sostre per a habitatge de protecció oficial i el 30% per a habitatge de preu concertat. D’aquesta manera s’arribarà al 50% de sostre d’habitatge sotmès a algun regim de protecció, d’acord amb el que estableix el Pla Local d’Habitatge.

5.4. ELS NOUS ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS

El planejament vigent ubica els espais lliures bàsicament a la franja longitudinal junt a la façana del polígon cap a Carretera de la Vila, en una posició poc adequada per al seu aprofitament; és per això que es proposa la redistribució d’aquests espais lliures al llarg del mateix eix de la carretera de la Vila, però configurant un eix central que pot fer una funció de parc lineal. A més, es reordena la distribució dels espais lliures i equipaments a la plaça Europa per a adaptar-los al nou traçat de l’avinguda de la Generalitat.

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 5

Cada PMU establirà, addicionalment, les cessions d’espais lliures i equipaments establertes per la Llei:

- 7,5 m²/100 m² sostre activitat econòmica (espais lliures i equipaments)

- 22,5 m²/100 m² sostre habitatges (mínim 15 m²/m² d’espais lliures)

Aquests àmbits serviran, per una banda, per a la creació de l’espai públic de la Vileta, i per l’altra, per a crear espais públics complementaris que es concretaran en l’ordenació de cadascun dels PMUs.

Pel que fa a la configuració dels espais lliures a l’espai de la Vileta, en l’àmbit que alliberarà el desviament de l’avinguda de la Generalitat, es preveu un conjunt d’equipaments i espais lliures que completarà els del nucli antic i farà de ròtula entre el centre urbà i el polígon. Aquest àmbit integrarà els elements d’interès patrimonial de l’actual front edificat de l’avinguda de la Generalitat, el traçat actual de la qual passarà a ser una gran plaça de vianants.

A més d’aquestes actuacions de caràcter general, que estan grafiades de forma precisa als plànols de zonificació, dintre dels àmbits de PMU es reservaran espais lliures i equipaments d’escala menor, per a assolir els estàndards urbanístics legals.

6. GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ 6.1. SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT I GESTIÓ

Es delimiten divuit sectors la ordenació dels quals es portarà a terme mitjançant l’aprovació dels Plans de Millora Urbana. Es distingeixen dos tipus d’àmbits pel que fa a les possibilitats de desenvolupament:

- Als tres àmbits de La Vileta (PMUs 16, 17 i 18), es fomentarà el desenvolupament en una sola fase, i amb una execució com més unitària millor. Aquests àmbits es desenvoluparan en un sòl polígon cadascú d’ells.

- A la resta dels àmbits, per tal de permetre una transformació progressiva, es possibilitarà l’execució per etapes dels àmbits de PMU per adaptar-se a la realitat existent. Així, es podran promoure PMUs que hauran d’ordenar íntegrament l’àmbit delimitat però que es divideixin en polígons d’actuació urbanística, que es podran executar per fases de manera que es pugui mantenir una situació transitòria en la qual només una part de l’àmbit sigui executat.

En tots els casos, els àmbits de PMU contigus es podran unir i donar lloc a un sol PMU d’ordenació conjunta, sempre que el global compleixi els requisits establerts normativament

6.2. RÈGIM TRANSITORI

Mentre no es desenvolupin els PMUs, es podran mantenir l’edificació i les instal·lacions existents, si bé es trobaran en situació de fora d’ordenació i per tant no es podran autoritzar obres de consolidació ni d’augment de volum, llevat les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la

seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions, així com les destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres que s’hi autoritzin no comportaran augment del valor i els canvis d’ús es podran autoritzar en els supòsits i condicions dels usos provisionals.

6.3. DEURES DE CESSIÓ D’APROFITAMENT

D’acord amb allò establert per l’article 43 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, els propietaris dels sols inclosos dins dels PMUs definits per la present modificació hauran de cedir gratuïtament a l’Administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors. L’emplaçament d’aquestes cessions es fixarà durant el procés de reparcel·lació que es desenvolupi a cadascú dels polígons definits pel planejament.

6.4. OBRES D’URBANITZACIÓ I PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES

Tal com s’avança al punt d’objectius, es preveu la implementació d'actuacions que provoquin que el sector tendeixi a l’excel·lència energètica, a través de la reducció de la demanda i la recuperació i generació local d’energia a través de fonts d'energia renovables, la creació de xarxes centralitzades i eficients de fred i calor; una gestió sostenible de les aigües pluvials, grises i residuals generades en el Sector, que mitjançant la recuperació i l’emmagatzematge permetin minimitzar el consum i les necessitats d’aportació d’aigua potable. Així mateix, el Polígon s’ha de posar el dia pel que fa a la xarxa de telecomunicacions, i en la millora general de la qualitat del seu espai públic.

Amb tots aquest objectius, l’Ajuntament elaborarà un Pla Especial d’Infraestructures que definirà i concretarà els serveis urbanístics esmentats i qualsevol altre que es consideri necessari per a assolir l’estàndard d’urbanització determinat. Aquest Pla executarà les obres relatives a tot el sistema viari del sector i els espais lliures en sòls ja cedits que queden fora dels àmbits de PMU. Les actuacions en tots aquests àmbits aniran a càrrec del conjunt de la MPG.

Les obres que s’executin en virtut d’allò establert pel Pla Especial d’Infraestructures que definitivament s’aprovi seran sufragades per part dels diferents PMUs a mesura que es vagin desenvolupant, en funció del percentatge que els seus respectius aprofitaments suposi en la totalitat de l’àmbit de MPG.

La resta d’obres d’urbanització dels espais lliures que corresponen a cessions que es realitzen en àmbits dintre de les zones qualificades de 22v per la MPG, en funció de l’aprofitament atorgat, seran costejades per cada àmbit de PMU, encara que l’execució es delegarà al PEI en el cas de l’espai públic de la Vielta, per tal d’assegurar-ne una execució coherent.

Es preveu que es puguin dur a terme obres d’urbanització avançades, establint el criteri de que els fons que s’obtinguin com aportacions d’altres administracions no hauran de ser compensades per cap dels sistemes reparcel·latoris previstos en la Modificació, només ho hauran de ser les aportacions en concepte de cofinançament i de gestió que l’Ajuntament de Viladecans habiliti directa o indirectament.

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 6

7. QUADRES RESUM COMPARATIUS

Zonificació planejament vigent:

22a 5 6b 7b Total

Total 293.980 98.632 22.753 1.215 416.580

Zonificació proposada (determinada per la MPG, abans de les cessions a definir en PMUs):

22v* 5 6b 7b 6/7 (Vileta) a Total

Total 256.699 122.300 22.753 1.215 13.613 416.580

Zonificació proposada (estimació d’espais lliures i equipaments per estàndards de cessió si s’esgota l’edificabilitat proposada segons quadre pàgina següent):

Àmbits 22v 5 6b 7b 6/7 a Total

PMU 1 17.252 3.380 0 0 5.073 25.705

PMU 2 9.609 0 0 0 2.218 11.827

PMU 3 6.506 0 0 0 1.501 8.007

PMU 4 9.960 0 0 0 2.298 12.258

PMU 5 12.653 0 0 0 2.920 15.573

PMU 6 14.906 437 0 0 3.581 18.924

PMU 7 19.368 309 0 0 4.569 24.246

PMU 12 7.287 0 0 0 2.537 9.824

PMU 13 10.822 0 0 0 2.497 13.319

PMU 14 9.951 0 0 0 2.297 12.248

PMU 15 13.147 0 0 0 3.034 16.181

PMU 8 12.881 5.336 0 0 7.087 25.304

PMU 9 8.097 3.149 0 0 2.886 14.132

PMU 10 9.394 3.804 0 0 3.397 16.595

PMU 11 10.479 2.875 0 0 3.347 16.701

PMU 16 6.443 7.901 0 0 5.824 20.168

PMU 17 6.019 11.726 0 0 6.828 24.573

PMU 18 12.451 15.495 5.281 0 11.193 44.420

Fora de PMU 0 67.888 17.472 1.215 0 86.575

Total 197.225 122.300 22.753 1.215 73.087 416.580

Edificabilitat admesa pel planejament vigent:

Àmbits Sostre activitat econòmica Sostre total

PMU ABB Nederland 43.884 100,0% 43.884

PMU Noi del Sucre Llobatona 6.710 100,0% 6.710

Fora de PMU 529.558 100,0% 529.558

Total 580.152 100,0% 580.152

Edificabilitat proposada (hipòtesi d’esgotament i transformació a habitatge allà on s’admet:

Àmbits Sostre habitatge Sostre activitat econòmica Sostre total

PMU 1 0 0,0% 67.642 100,0% 67.642

PMU 2 0 0,0% 29.567 100,0% 29.567

PMU 3 0 0,0% 20.017 100,0% 20.017

PMU 4 0 0,0% 30.645 100,0% 30.645

PMU 5 0 0,0% 38.932 100,0% 38.932

PMU 6 0 0,0% 47.747 100,0% 47.747

PMU 7 0 0,0% 60.924 100,0% 60.924

PMU 12 6.343 30,0% 14.801 70,0% 21.144

PMU 13 0 0,0% 33.297 100,0% 33.297

PMU 14 0 0,0% 30.620 100,0% 30.620

PMU 15 0 0,0% 40.452 100,0% 40.452

PMU 8 17.717 30,0% 41.339 70,0% 59.056

PMU 9 0 0,0% 38.479 100,0% 38.479

PMU 10 0 0,0% 45.291 100,0% 45.291

PMU 11 0 0,0% 44.627 100,0% 44.627

PMU 16 22.648 70,0% 9.706 30,0% 32.354

PMU 17 26.554 70,0% 11.380 30,0% 37.934

PMU 18 43.529 70,0% 18.655 30,0% 62.184

Fora de PMU - - - - -

Total 116.790 15,8% 624.126 84,2% 740.916

aEspais lliures i equipaments que es concretaran en PMUs

MPGM POLÍGON INDUSTRIAL CENTRE 7

8. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

1 ESTAT ACTUAL. ÀMBIT DE PLANEJAMENT

2 PLANEJAMENT VIGENT EN L’ÀMBIT DE PLANEJAMENT

3 ZONIFICACIÓ PROPOSADA

4 ÀMBITS DE PLANEJAMENT DERIVAT