viatge de ﬁ d’estudis a praga - xtec · passant revista • ies frederic mompou 33 als matins...

Publicació bimestral de l’IES Frederic Mompou • Sant Vicenç dels Horts Núm. 024 • Desembre 2008

Viatge de fi d’estudis a Praga4t d’ESO curs 2007/08

DESTACATS

Entrevista a l’escriptorJordi Boladeras

pàg. 6-9

!

Els alumnes de 4t d’ ESO vàrem anar el passat 19 de juny cinc dies a Praga de viatge de fi nal d’etapa.

El primer dia vam anar a Brno, on ens quedàrem fi ns a les cinc de la tarda i després continuàrem amb au-tocar durant tres hores fi ns arribar

a l’hotel de Praga. Estava apartat de la ciutat, al costat just del cementiri i del metro que agafàvem cada dia per visitar el centre.

continua a la pàg. 3

PASS_REV_5.indd 1PASS_REV_5.indd 1 9/12/08 14:12:469/12/08 14:12:46

Passant Revista • IES Frederic Mompou2 Passant Revista • IES Frederic Mompou2

Els alumnes de 4t ESO que fem el crèdit variable de revista us presentem el primer número de Passant revista de l’any 2008/09. Us hi oferim articles diversos relacionats amb l’institut i amb el poble, ja siguin d’àmbit intern, d’un abast cultural més general o tinguin, fi ns i tot, ressò internacional.L’entrevista estrella d’aquesta edició l’hem realitzada a l’escriptor vicentí, Jordi Boladeras, que ja compta amb sis llibres publicats de reconeguda qualitat literària. No us la perdeu! Hi hem inclòs un apartat de ‘’Cartes dels lectors’’ que esperem que creixi en propers números amb les vostres opi-nions i comentaris. A més, volem iniciar un Concurs de fotografi a artística que tingui l’institut com a marc i com a tema, és a dir, que mostri la nostra vida quotidiana al centre en imatges, us avancem que hi haurà premis. Hi esteu tots convidats: alumnes, pares i professors.

Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres al correu:[email protected] Però si la tècnica falla, ho podeu fer per escrit o parlant amb nosaltres. Ens trobareu a l’aula d’INFO2, els dilluns de 9 a 10 i els dijous de 10 a 11.

Esperem la vostra visita.

SUMARI EDITORIAL

Una abraçada nadalenca de tot l’equip de redacció.

Marina Tort, Sara García, Mireia Rico, Anna Coma, Ferràn Miró, Oriol Roig, Álvaro Montal-bán, Dani Yago, Dèlia Esteve, Lorena Herranz, Alba Ferrer, Cristina Cid i Marina Eftinie.

Viatge a Praga pàg. 1 i 3

Els alumnes de l’Aulad’Acollida pàg. 3

Caminada a la ColòniaGüell pàg. 3

Experiència fotogràfi -ca internacional delsmonuments pàg. 4

III Copa del món deTAEKON-DO pàg. 12

Lliurament de notes4t d’ESO pàg. 13

31è Concurs de redaccióen català pàg. 14

Sopar de 2n de batxillerat pàg. 14

IV Certamende lecturaen veu alta pàg. 14

Cartes dels lectors pàg. 15

Entrevista a l’escriptor Jordi Boladeras

pàg. 6-9

CIATE pàg. 4

Raquítics pàg. 10 i 11


Passant Revista • IES Frederic Mompou 3Passant Revista • IES Frederic Mompou 3

Als matins havíem d‘esmorzar a l’hotel, però al migdia ens deixaven una estona per poder dinar on vol-guéssim. A la nit havíem de sopar a l’hotel i ens deixaven temps lliure fi ns a les onze o quarts de dotze.

Va ser un viatge interessant. Vàrem visitar la famosa Plaça del Rellotge a més de monuments, castells, mo-nestirs, esglésies i un cementiri on

totes les tombes estaven col·locades una sobre de l’altra per falta d’espai. El tercer dia al vespre vàrem anar una hora en vaixell pel riu, des d’on vèiem la ciutat il·luminada, molt bo-nica. L’última nit, unes hores abans de tornar a casa, ens van deixar fer

el que volguéssim dins l’hotel i vol-tants, hi havia gent que estava passe-jant pels entorns, altres estaven als sofàs veient la tele, altres parlant... fi ns l’hora de sopar. Una estona des-prés, cadascú se’n va anar a la seva habitació a dormir.

A les cinc del matí l’autocar ens es-perava a la porta per portar-nos a l’aeroport de Brno. Al mig dia ja es-tàvem al mateix punt de trobada del dia que vàrem marxar, al Mcdonals de La Vailet. Un viatge inoblidable!

Dèlia Esteve i Lorena Herranz

Viatge a Praga 4t d’ESO (continuació)


Passant Revista • IES Frederic Mompou4

Els alumnes de l’Aula d’Acollida

Caminada a la Colònia Güell

L’Aula d’Acollida és una classe on les persones nouvingudes d’altres llocs on no es parla català tenen l’oportunitat d’aprendre la llengua i la cultura catalanes i, així, adaptar-se amb més facilitat a la nostra socie-tat.

Aquest curs els alumnes de l’Aula d’Acollida som la Indira (4t C) i l’Alejandra (2n D) de Colombia; el Junior (4t C), la Giovanna (2n B) i el Jorge (1r B) del Brasil; la Maryam (4t D) del Marroc i la Marina (4t B) de Romania.

A l’aula estudiem el ca-talà oral i escrit, fem tea-tre, aprenem costums de

El dijous, 2 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO, acompanyats dels seus tu-tors i en Roc Escala, van anar cami-nant des de l’institut fi ns a la Colònia Güell. Primer van travessar la riera de Torrelles i es van enfi lar fi ns al

la cultura catalana i també en com-partim de les nostres cultures, tan diferents. També parlem sobre el procés de dol

cim de Montpe-drós, on van pa-rar a esmorzar.

Després, van seguir per ca-mins de bosc i de camps i aquí va ser quan un gru-pet d’uns quin-ze o vint nois es van perdre, amb professor inclòs. Sort que tot va acabar bé i van poder arribar,

com era previst, a la Colònia Güell on van dinar, jugar i disfrutar de l’estada.

El recorregut de tornada va ser més planer perquè passaren pels horts de la vora del riu. Van sortir a un quart

migratori, és a dir, de les persones, les coses, els llocs, els hàbits i les maneres de fer i de sentir que tro-bem a faltar.

L’Aula d’Acollida és un espai per compartir els nostres pensaments i sentiments pel fet de co-mençar a viure a un lloc desconegut. Posem en comú les difi cultats amb què ens trobem com són la falta d’amics i els en-trebancs per relacionar-nos degut al desconeixe-ment de la llengua o bé al racisme. Compartir aquestes vivències aju-da a estar millor. A l’aula també ens hem fet bons amics.

de quatre de la Colònia i van arribar a l’insti a les cinc tocades.

Diuen que feia un dia assolellat i ca-lorós. I, tot i que s’ho van passar molt bé, alguns estaven realment esgo-tats; però havia valgut la pena: havien caminat 15 Km. Ja se’n poden sentir ben orgullosos!

Travessant la riera

El cim del Montpedrós


Passant Revista • IES Frederic Mompou 5

Experiència fotogràfi ca internacional dels monuments XII Edició

CIATE Un gat mort a pedregades al pati de l’Institut

L’IES Frederic Mompou ha participat una vegada més en aquest concurs fotogràfi c i ens enorgulleix dir-vos que Gerard Fernàndez i Josep Grané hi han quedat fi nalistes en les seves respectives modalitats.

Gerard Fernàndez de 3r d’ESO i Josep Grané, professor de plàstica, hi han quedat fi nalistes.

La present edició ha tornat a ser un èxit de participació amb 19.600 alum-nes de 49 països que hi han presen-tat 94.400 fotografi es. L’exposició s’obrí al públic des del 10 d’octubre fi ns al 16 de novembre en el museu

d’Història de Catalunya.

L’acte de lliurament dels diplo-mes acreditatius tingué lloc el 4 de novembre en el mateix museu. L’enhorabona a tots dos!

La CIATE (curs d’iniciació d’activitats tècniques esportives) és una formació que et prepara per donar classes d’esports a es-plais, centres d’activitats diverses o bé com a extraescolars. Està or-ganitzat per la Generalitat de Ca-talunya i pel Consell Comarcal del Baix Llobregat. L’AEE (Associació Esportiva Esco-lar) és una associació que et dóna l’oportunitat de fer esport en ho-rari extraescolar. Els esports que organitza l’AEE i que es realitzaran en aquest centre els dimecres a la tarda seran el bàdminton, el futbol i el voleibol. També es podrà fer una hora setmanal de natació a la piscina coberta municipal Montse-rrat Canals.

Ferran Miró i Oriol Roig Cristina Cid i Alba Ferrer

En Gerard recollint el premiFotografi a fi nalista. Gerard Fernàndez ©Fotografi a fi nalista. Josep Grané ©

Dilluns 29 de setembre hem trobat un gat mort a pedregades al pati de l’institut.

No entenem qui ha pogut fer tal acte de crueltat, ja que un gat és un ésser viu i, igual que nosaltres, té dret a la vida.

Hem avisat al Roc Escala perquè tragués el gat del pati ja que si no, a l’hora de l’esbarjo hauria estat un caos. L’ha agafat amb uns guants i l’ha posat en una bossa. Seguidament l’hem llençat a la brossa orgànica.



Entrevista a l’escriptorJordi Boladeras

Jordi Boladeras, amb 6 llibres publicats, és un escriptor emer-gent dins del panorama literari català.

Dijous, 23 d’octubre, teníem con-certada una entrevista amb Jordi Boladeras, escriptor vicentí que ha guanyat un munt de premis li-teraris aquests últims anys. Hem volgut saber què hi ha darrere d’aquests èxits que li han permès publicar la seva obra, variada en registres i gèneres.

A l’hora prevista o una mica més tard, per ser exactes, - feia un matí plujós que ens ha endarrerit- en Jordi ens ha rebut a casa seva a tot l’equip de redacció juntament amb les professores Montse Gonzàlez i Anna Coma.

Primer, hem entrat en un estudi folrat de llibres fi ns al capdamunt i, quan hi hem estat tots, hem pas-sat a la sala d’estar on ens hem assegut al seu voltant.

L’Anna ha fet una mínima presen-tació i hem començat a formular-li les preguntes que li havíem pre-parat. Ha quedat força bé, tot hi que, de vegades la pregunta que anàvem a fer ja l’havia contestat lligada a l’anterior perquè en Jordi és xerraire de mena i s’estén en les respostes que, això sí, són amenes i precises. Ens ha tractat bé, molt bé, i hi hem passat una hora llarga d’atenció sostinguda.

Ha estat un regal d’amabilitat i eloqüència del qual us en fem cinc cèntims tot seguit.

INFANTESA I JUVENTUT

-On vas néixer?-Vaig néixer a Sant Vicenç dels Horts, al carrer Nou, molt a prop de l’església, en una casa amb botiga que es deia La Joia. Era una casa de poble al cor de Sant Vicenç.

-Com va ser la teva infantesa?-Va ser una infantesa feliç, em sem-bla, de nen de poble que jugava al ca-rrer i vivia intensament.

-Ens pots explicar alguna anècdo-ta?-Si, en recordo una que em va im-pressionar profundament. Abans, fi ns fa pocs anys, al descampat on ara hi ha La Vailet, venien, de tant en tant, companyies de circ que porta-ven animals ”exòtics” per fer-los ac-tuar en les seves funcions. Doncs bé, un dia vaig veure com un elefant que

caminava pel carrer del Riu, a tocar de casa, va fer una “pixerada” tan llarga que va inundar el carrer. Mai no m’hauria pogut imaginar tants li-tres d’aquest líquid junts.Una altra anècdota que recordo molt bé està lligada a l’aigua. Abans, i ara no tant, quan plovia, l’aigua entrava a les cases en aquesta zona del poble perquè està una mica enfonsada. La gent, per evitar-ho, tenia unes fus-tes que s’encaixaven a les portes, en deien bagants. Encara ara, hi ha ca-ses que tenen col·locades les guies per quan fa falta posar-les.

-Com era el poble en aquella èpo-ca?-Era un poble petit, més pobre que els del voltant, perquè no hi havia ni hi ha gaire espai per créixer. A la banda del riu hi havia horts; a la ban-da de muntanya, els camps més de secà... i una de les fàbriques històri-



ques era els Ciment Molins.

-On vas estudiar la Primària i la Se-cundària?-Primer vaig anar a la “guarderia” on vaig passar-m’ho molt bé amb una mestra que es deia M. Àngela. La Primària la vaig anar a fer a Molins de Rei, amb “els padres”, que són de la Congregació del Pare Manyanet. Aquí hi vaig estudiar fi ns a 6é de ba-txillerat. A fer el COU ja no vaig anar a l’Institut de Molins, el més proper, perquè m’havia enamorat d’una noia que estudiava a Barcelona, al Dos de Maig, i vaig aconseguir que el meu pare m’hi deixés matricular.

-A quina Universitat vas anar, quina carrera vas fer i per què la vas es-collir?-Vaig anar a la Universitat de Barce-lona, la Central, i vaig estudiar Filolo-gia Catalana en el recinte antic de la plaça Universitat.

-D’adolescent, llegies molts lli-bres? Quina mena de llibres t’interessaven?-Tot i que no vaig ser un lector vo-raç, si que vaig llegir força a l’ado-lescència, llegia en castellà (perquè en català a penes si es publicava), novel·les d’aventures com les d’Enid Blyton, còmics, etc.

-Ja escrivies de nen? I, a l’adolescència?-De nen, no escrivia. I, a l’adolescència vaig fer alguns textos relacionats amb la meva vida sen-timental.

AL VOLTANT DE LA CREACIÓ LITERÀRIA

-És important llegir per un escrip-tor?Sí, molt. De vegades penso que he de parar d’escriure per poder llegir més.

-Quina mena de llibres llegeixes? Llegeixo de tot: narrativa, poesia, as-saig... Tant puc llegir un bestseller com “Els pilars de la terra”, novel·la que em va divertir molt, com el lli-

bre que estic llegint ara, uns contes d’Albert Mas- Griera, autor desco-negut, però molt interessant que es desmarca de la narrativa de Quim Monzó, que sembla l’única possible. S’ha d’anar alerta amb els autors d’èxit perquè, si els vols seguir, no llegiries res més. A mi, per exemple, ja us he dit que “Els pilars de la te-rra” em va enganxar; però no m’he llegit la segona part perquè ja en co-nec l’estil, els recursos, i no crec que m’aporti cap nova visió.

-Ens han dit que vas començar a es-criure de gran, fa cosa de pocs anys. Explica’ns aquests inicis d’escriptor adult. Sí, és cert. Si bé ja escrivia esporàdi-cament, en relació a esdeveniments concrets, no em vaig posar a escriu-re sistemàticament fi ns fa pocs anys. Tot va venir perquè a la feina em van començar a marginar de les tasques de responsabilitat, vaig patir allò que s’anomena mowing laboral, i vaig començar a disposar de més temps lliure. Amb el cap buit de preocupa-cions, em començaven a venir idees que després escrivia.

-També ens han dit que abans d’escriure tenies un hobby molt di-ferent relacionat amb l’esport. Hi veus relació entre aquelles “mar-xes urba-nes o muntanyenques” i la creació literària? Es complemen-ten? -Tenen molta relació perquè tant la literatura com la marxa em perme-ten viure un cicle vital. Quan comen-ces la marxa és com si estiguessis a l’inici de la vida, has d’agafar el ritme; quan ja t’has escalfat i estàs

en plenes facultats, ets a l’edat adul-ta, quan s’acaba, sense forces, ets a la vellesa. I quan arribes és la mort; per als cristians, el cel i per als que no ho són, la satisfacció, la felicitat d’haver acabat.

-Si t’haguessis de classifi car entre poeta o narrador, amb quina etique-ta et quedaries?-M’identifi co amb totes dues, em quedaria amb la d’escriptor, sense afegits.

-Fa anys, al Frederic Mompou hi havia un professor de fi losofi a que es diu Pere Saborit i Codina. Hem vist que el cites a l’inici de “Negra llet de l’alba”. Explica’ns per què t’interessa aquest autor i quina im-portància té la fi losofi a en els teus escrits.-El trobo un escriptor molt interes-sant, d’una gran solidesa intel·lectual, però no el conec de res. Em pensava que era professor de la Universitat. De fet, volia utilitzar la cita al títol del llibre i posar-la més completa; però fi nalment es va titular “Negra llet de l’alba”, com un dels contes. Pel que fa a la fi losofi a, no considero que als meus escrits n’hi hagi gaire; com a mínim de forma conscient i explícita.

La professora Montse Gonzàlez ens explica que Pere Saborit treballa en un I.E.S de Cer-danyola, i fa de professor de la UOC (Univer-sitat Oberta de Catalunya). Últimament ha guanyat un premi d’assaig. Volem saludar-lo i felicitar-lo des d’aquí.

-Hem llegit una mica de la teva obra: alguns contes, i la Sara ha lle-git, també, poesies. Per a nosaltres és una lectura difícil. Tens pensat acostar-te als joves, com a lectors? Com veus l’anomenada literatura juvenil?-No he escrit literatura juvenil per-què no se n’ha donat la circums-tància; potser ara que he començat a treballar en un institut... A més, tinc un fi ll de quinze anys que me’n demana i alguna idea pensada. El món d’aquesta literatura és molt di-vers i pot ser una via per ampliar el nombre de lectors i fer-se conèixer.



Si pensem en l’escriptor mediàtic Carlos Ruiz Zafón, va començar fent novel·la juvenil.

L’ESCRIPTURA I ELS PREMIS LITERARIS

-Pel que sabem, tota la teva obra està relacionada amb premis lite-raris. Explica’ns en quins gèneres t’has presentat i com ha resultat aquesta “aventura”.-M’he presentat i em presento a pre-mis perquè és l’única forma de pu-blicar els llibres. No vaig als de més prestigi perquè sempre són per als escriptors ja consolidats i coneguts que solen presentar-s’hi; però sí que vaig a les altres convocatòries. He concursat en gèneres diversos: poesia, conte, novel·la eròtica... El que no he escrit és novel·la negra perquè hi ha moltes morts i jo, en la vida real, no n’he viscut gaires.

-L’emoció de guanyar el primer pre-mi es repeteix cada vegada, o ara ja és molt previsible que pots guanyar quan t’hi presentes?-Es repeteix cada vegada. Els hu-mans som molt sensibles als afalacs i he de reconèixer que em satisfà enormement. Quan em van donar el primer premi de narrativa convocat pel Futbol Club Barcelona, m’havien

trucat dient que havia quedat fi nalis-ta. Hi vaig anar amb la família i vam seure al darrere del mini estadi, tot ple de gent. S’hi havien presentat més de tres-cents escriptors! Doncs, bé, quan vam veure que ja havien do-nat el primer premi reservat als socis i el segon de la general, vam pensar que m’hi havien fet anar per a res; però fi nalment vaig guanyar i va ser molt emocionant.

-Tens supersticions o bé hàbits es-pecials a l’hora d’escriure? D’on treus la inspiració?-No, no en tinc. Puc escriure a qual-sevol lloc, fi ns i tot al tren o al metro. Ara bé, sempre gasto bolis “pilot” dels antics. La inspiració em pot venir en qualsevol moment: una imatge, una idea... Si l’apunto, des-prés em pot servir de punt de partida per crear ja sigui una història, una poesia...

-D’on treus els títols?-Poden sorgir de diverses maneres. En una ocasió vaig guanyar un premi que tenia un títol massa complicat, el jurat em va suggerir que el sim-plifi qués i així ho vaig fer: va passar a dir-se “L’intrusista”.

SOBRE EL LLIBRE DE CONTES: “Negra llet de l’alba”

Hem llegit alguns contes de “Negra llet de l’alba” i te’n volíem fer algu-nes preguntes:

-Com se’t va acudir la idea del se-men negre?-És una mica delicat d’explicar. Esta-va assegut en un wàter fora de casa quan em vaig fi xar que les rajoles del davant tenien unes taques fetes de punts negres. Això em va disparar la idea per al conte. D’altra banda ja te-nia molta informació sobre els geno-cidis nazis i em vaig assessorar amb un uròleg sobre la possibilitat cientí-fi ca d’aquesta excepcionalitat.

-Què és real i què és fi ctici en aquest conte?És tot fi ctici, excepte el marc històric del nazisme i la segona Guerra Mun-dial.

-Com se’t va acudir que un nen nasqués amb un manual d’instruc-cions? Té a veure amb la dita que afi rma que cada nen neix amb un pa sota el braç?-No hi té res a veure. Se’m va acudir quan sentia un programa a la ràdio del periodista Gaspar Hernández on parlava dels llibres d’autoajuda. Lla-vors se’m va acudir de donar vida a un manual d’instruccions.

-I la idea del xiclet que creix desbor-dant els límits del pis?-Se’m va acudir perquè ara hi ha tanta gent que fa cuinats especials a casa. Perquè no ela·borar xiclet artesanal? Me’n vaig informar i és pràcticament impossible de fer perquè tenen com-ponents químics; el natural prové del làtex i sortiria molt car.

-És un homenatge a les mares? -I tant que ho és! Les dones sempre són les que aguanten l’estructura familiar. A “Cien años de soledad”, mentre els homes són fora en busca d’aventures, Úrsula és la que sosté la nissaga. Jo crec que les dones han fet un pas més en l’evolució, amb to-



tes les excepcions que facin falta.

-En la vida real, hi ha molta gent que posa condicions. Et vas inspirar en algú en particular per “La ponedora de condicions”?-No pas en una sola persona. Hi ha dos tipus de gent que em molesten, aquells que posen sempre condi-cions i aquells que són tan suscepti-bles que no se’ls pot dir res. El conte vol refl ectir la manera de fer dels que condicionen qualsevol proposta.

-El conte sobre l’habitatge és una mica macabre, no et sembla? T’has inspirat, salvades les distàncies, en algun cas real?-Sí que ho és. Superfi cialment, he volgut refl ectir aquesta difi cultat dels joves per accedir a l’habitatge, però, més en el fons, la manca de deferèn-cia i respecte cap a la gent gran.

-Tens algun conte que puguin llegir els alumnes de 1r cicle? Et sembla adequat “La lliçó dels monos”?-Jo crec que sí perquè explica una anècdota real que va passar a uns nois. L’he datada al 1954, però en rea-litat va passar als anys 70. Ja sabeu la història del circ que venia de tant en tant al poble. Doncs, bé, aquests nois que us dic van veure uns monos relaxats, tocant-se mútuament, i un d’els xicots, va tirar-los un roc que va anar a parar al pit de la femella. Els monos s’hi van tornar immedia-tament, van agafar pedres a grapats i les començaren a tirar als nens que fugiren espantats i amb cops diver-sos.

ELS LLIBRES DE POESIA

La Sara ha llegit, una mica, els seus llibres de poemes: “No ho sé” i “La pell de l’aire”. Tot i que no ha comprès moltes coses, li han agradat. En Jor-di ens ha dit que ell tampoc les entenia. I ens ha comentat els “jo” poètics. Diu que les seves poesies sovint no parlen d’ell personalment. En “No ho sé” ha assajat noves formes que de vegades trenquen el vers tradicional, a la manera de Brossa, per exemple. És un llibre d’experimentació poètica que va agradar al jurat i per això ha sortit del calaix de les provatures.

De “La pell de l’aire” en parlarem a la propera revista perquè Jordi Bolade-ras ens n’ha escollit una poesia que publicarem llavors. I aquí ens acomia-dem del nostre autor vicentí de reconeguda trajectòria i qualitat literària. Així ho avalen la diversitat de premis obtinguts.

Per St. Jordi, amb un nou llibre sota el braç, l’hem convidat a l’institut.



Raquítcsde Marc Gómez DomènechPrimer Premi de narrativaNarcís Lunes 2008 Categoria 16-18 anys

Per fi va arribar allà on desitjava. L’havia trobat.- Michael! –va etzibar en Maximillian Carter, amb la seva inconfusible veu escanyada–. Vine, nano! –en Michael es va sentir ofès per allò de «nano»–. Renoi, sí que corres. - És que la senyoreta Goldenmayer –va fer una cara de repugnància en pronunciar aquell nom, que tan mals records li duia– m’ha demanat que li porti aquest paquet. En Michael va allargar-li el sobre, força preocupat, però va provar de dissimular-ho. Sabia que si no li donava una bona excusa, el professor Maximilian23 sospitaria d’ell. Va trobar, doncs, que la millor op-ció era arriscar-se i no amagar el sobre que justament volia ocultar. D’aquesta manera, si es mostrava despreocupat i sense cap recel de mostrar-li el paquet que tan àvidament aguantava amb les mans, en Michael tenia la irracional esperança que el senyor Carter passaria de llarg, sense sospitar i tot creient que ningú no seria prou burro com per ensenyar justament l’objecte que pretenia amagar.- Doncs, au, afanyi’s –va fer el professor d’Anglès, responent a les seves esperades cavil-

23 N.d.T: Aquest és un altre exemple sobre com l’autora, Anaïs Thoria, empra indiferentment «Maximilian» i «Maximillian», detall comentat anteriorment (Cap. XIX, nota 35) i tal com ha apuntat Tockels Nassws en el seu “I don’t know what I can put, an L or a double L” (Buenos Aires,

1996).

El Santi va apartar un moment els ulls del llibre que estava llegint, abans de passar pàgina, perquè li havia semblat reconèixer els sons efímers de La Música Callada de Frederic Mompou, que tant li agra-dava, a l’aparell televisor. Emetia la televisió els rostres de nens etíops amb somriures tristos, amb els cossos raquítics, amb la solitud com a companyia, amb els peus descalços, amb la desgràcia carregada a les espatlles. Una veu gruixuda, greu, que acabava les frases molt avall, amb un bri d’aspresa però que alhora desprenia dolçor –segurament, Joan Massotkleiner o Jordi Royo–, narrava en off les penú-ries i les males condicions en què vivien aquells nens sense família, sense infància, sense amor.A en Santi se li va encongir el cor: no podia concebre que mentre ell era assegut al sofà, llegint, tot allò podia estar passant. Es va preguntar com podia estar permès tot allò, com era possible. Del pit se li va estendre un rampell, una onada que li va recórrer tot el cos; se sentia impotent i profundament ofès. Ell allà, immòbil, i davant seu es vomitaven tot un seguit d’imatges de nens que li clavaven uns ulls que demanaven una salvació a crits. Calia un canvi imminent, una revolució, que algú alcés el cap i acabés amb la patètica situació que es vivia: mentre alguns es rascaven la panxa, d’altres es rascaven les bu-



Marc Gómez Domènech

txaques foradades. Que no. Que era inconcebible. S’havia de canviar, fer un salt. Donar ajudes, impulsar el desenvolupament, solucionar la pobresa i la misèria. Calia lluitar. I ja. Era intolerable que passés una cosa així. Es removia inquiet al sofà, no sabent com reaccionar, necessitava saltar i fer crits reivindicant una millora al món. Volia sortir de la seva pell i cridar als quatre vents que calia col·laborar, i que la gent s’adonés que no es podien permetre unes desigualtats tant abismals com aquelles. Lluita, drets, desenvolupament, igualtat! Que el món reaccioni!Jordi Royo (o en Massotkleiner) va callar, i el programa va acabar. Es van volatilitzar les cares dels nens demacrats i amb els ulls cercant una ajuda que no arribava. El documental va donar pas a un anunci: “Péixer amb el greix “Feix de la Reixa”!”. En Santi va girar els ulls, va passar pàgina i va seguir llegint.

lacions–, perquè tinc una sorpresa per vostè.- Per mi? Ho diu de debò? A en Michael allò li semblava molt sospitós.- Sí –va respondre Maximillian, amb cert toc irònic–. M’hi he repensat molt, i després de consultar-ho amb el senyor director Elky Mana... Aquesta nit et deixo fer de xofer.- Professor, cada cop fa jocs de paraules més dolents –i va sortir corrent en direcció contrària, agafant ben fort el paquet que duia a

Va esclatar a riure, despreocupat.



III Copa del Món deTAEKWON-DO

Participants Modalitats Posició Curs

Ivan Lizana Tul i tul per equips

Medalla de plata en tul per equips 1r A d’ESO

Adrián Guerrero Combat i tul per equips

Medalla de bron-ze en combat i medalla de plata en tul per equips

3r C d’ESO

Adrián Cortés i Cristóbal Segura

Formes, forma per equips, com-bat, combat per equips i combat tradicional

Medalla de bron-ze en combat tradicional 4t C d’ESO

Alumnes del nostre centre des-taquen en la III Copa del Món de Taekwon-do on participaren més de 1.200 esportistes dels diferents continents.

Els alumnes del nostre institut que practiquen aquest art marcial a l’escola Hwa-Rang-Do de St. Vicenç han viatjat a Itàlia amb motiu de la III Copa del Món de Taekwon-do que ha durat cinc dies, des del 15 fi ns al 19 d’octubre. Hi han participat, un any més, com a membres de la Selecció Espanyola i han obtingut uns resul-tats més que satisfactoris.

Tot seguit us fem una relació de participants, modalitats i posicions obtingu-des:

Ferran Miró i Oriol Roig

La competició també ha servit per divulgar els objectius d’aquesta art mar-cial que són educar i formar els seus practicants en valors com el respecte, la humilitat i l’ajuda. Felicitem des d’aquí a tots els que hi han participat i, especialment, aquells que han obtingut els primers premis.



Benvolguts alumnes de 4t. ESO:

Després d’un curs de molta feina i, també, de molts esforços al llarg dels quatre anys que dura l’ESO, fi nalment han arribat les vacances, unes vacan-ces que, de ben segur, seran espe-cials perquè heu acabat una etapa de la vostra vida i pel setembre en co-mençareu una altra. Alguns seguireu aquí a l’institut estudiant Batxillerat preparant el futur a la Universitat i continuareu veient-vos. D’altres se-

Lliurament de notes, 26 de juny de 2008guireu uns altres estudis en un altre centre i, per tant, potser deixareu de veure-us diàriament, com fi ns ara, amb els vostres amics i amigues, però segur que coneixereu persones noves i fareu noves amistats, això sí, sense perdre les que teniu avui.

Segons el poe-ta Miquel Martí i Pol la vida és com una gran ciutat on anem coneixent molta gent pels seus carrers. Algunes persones ens acompanyent al llarg de tota la nostra vida, d’altres només un tram d’aquest passeig i ens n’acomiadem en alguna can-tonada amb ganes de retrobar-nos més endavant.

Vosaltres precisament esteu en una d’aquestes cantonades i iniciareu un nou camí acompanyats de persones diferents de les que us acompan-yàvem fi ns ara, o potser no? Encara és aviat per dir-ho, oi? Però no és aviat per desitjar-vos a tots i totes

molta sort en el vostre futur més immediat i també a més llarg termi-ni, en aquest calo-rós dia de juny, ca-rregats amb totes les experiències, bones i dolentes, que segurament portareu en els

vostres cors molt temps o, fi ns i tot, per sempre. No és aviat per dir adéu i desitjar-vos de part de tots els pro-fessors i professores que les coses us vagin molt bé.

MOLT BONES VACANCES! BONA SORT! A REVEURE!



31è Concursde redaccióen català

IV Certamen de lectura en veu alta

Sopar de 2n de batxillerat

El curs 2007-08 participàrem per pri-mer cop en el Concurs de redacció en català per a alumnes de 2n d’ESO que organitza COBEGA S.A.

Aquesta activitat ens permeté in-centivar l’expressió escrita i dotar-la d’un prestigi reconegut: els alumnes escollits com a millors escriptors va-ren presentar-se en una prova de re-dacció simultània a tot Catalunya que tingué lloc a la Universitat de Barce-lona a principis d’abril.

Els participants foren Aleix Clemen-te, Laura de la Cruz, Laura Pérez, Elisabet Romero i Dària Vorobieva. Si bé no superaren la primera selecció, representaren dignament el nostre Centre. L’enhorabona a tots ells!

El divendres 30 de maig de 2008, el nostre institut va fer un sopar per acomiadar els alumnes de 2n de Ba-txillerat, molts dels quals han passat sis cursos en el centre. Com ja és ha-bitual, va tenir lloc en el bar i s’hi van convidar tots els professors; fi ns i tot van assistir-hi tots els tutors d’anys anteriors. El sopar va consistir en un

Daniel Yago i Álvaro Montalbán

pica-pica refi nat on alumnes i pro-fessors van parlar i s’ho van passar bé. Després van mirar vídeos de les seves sortides i, en acabar, es van fer fotos per immortalitzar aquell moment. Finalment, els alumnes pel seu compte se’n van anar de festa. Des d’aquí els desitgem molta sort.

El curs 2007-08 el nostre centre par-ticipà per primera vegada en el Cer-tamen de lectura en veu alta organit-zat per l’editorial Galera que tingué lloc a la Biblioteca Jaume Fuster el divendres, 9 de maig.

Els alumnes escollits com a millors lectors que hi participaren foren els

següents: Dani Marín, Clàudia Colom, Margot Agulles, Irina Altemir, Laura Rubio, Laura Pérez i Ricardo Murillo. No passaren a la fi nal, però feren un bon paper. En aquest nou concurs 2008-09 s’ha ampliat la convocatòria al 2n cicle de l’ESO i com a centre hi participarem en els diferents nivells.



Cartes dels lectorsDe veritat volen millorar el sistema educatiu?

La millora de l’educació pública no passa per una gestió empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatitza-ció, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat, per exemple, reduint la ratio dels grups classe de forma clara i generalitzada.

Actualment els instituts fan fi ligranes per rebaixar el nombre d’alumnes per classe, però no se’n surten perquè la llei diu que el màxim és de 30 més el 10% i, basant-se en aquests paràmetres, es concedeixen les plantilles als centres educatius.

Ja és hora de reconèixer que el nombre elevat d’alumnes per classe és un dels problemes principals del nostre sistema educatiu i només augmentant els recursos es pot solucionar. A què esperem per reivindicar-ho?

Cristina Cid i Alba Ferrer

La Llei Catalana d’Educació i l’ensenyament públic

L’actual govern de la Generalitat, l’anomena’t Tripartit, té la intenció d’aprovar la Llei Catalana d’Educació (LEC) durant aquest curs. Es tracta d’una llei polèmica, que ha produït importants mobilitzacions de profes-sors, estudiants i altres sectors socials i educatius.

La principal preocupació dels qui ens oposem a la LEC té a veure amb el tractament que hi rep l’ensenyament públic. Fa anys, dècades, que molta gent defensem que l’educació, com a dret social bàsic, hauria d’estar en mans d’una única xarxa de centres, pública, gratuïta i de qualitat (és a dir, amb inversió sufi cient), de manera que es garantís la igualtat d’oportunitats. Un ensenyament públic que també hauria de ser laic, democràtic i participatiu.

La LEC, en canvi, ens allunya d’aquest model. En comptes de reforçar la xarxa de centres públics, el que fa és afavorir l’oferta de la privada, que rebrà -ja està rebent- més diners per al seu fi nançament. Com que la priva-da continuarà seleccionant el seu alumnat tant socialment com econòmicament, no és gaire difícil pensar qui anirà a un tipus de centres i qui als altres. Més o menys com a la sanitat: de primera i privada per qui tingui més recursos; i de segona, pública i massifi cada per a la resta.

Altres aspectes de la Llei van en la mateixa direcció: obrirà la possibilitat de privatitzar més serveis educatius que ara són públics; hi haurà centres amb més diners que altres segons la capacitat que tinguin d’obtenir ingressos per sí mateixos; reforçarà el poder dels equips directius a costa de reduir la gestió més democràti-ca i col·lectiva. El que, en canvi, no preveu aquest Projecte de Llei és augmentar els diners que es destinen a l’ensenyament. Avui dia es calcula que s’hi dedica el 2’5% del PIB (indicador econòmic que quantifi ca la riquesa que produeix el país en un any) quan el que s’hi hauria de destinar és el 6%, és a dir, més del doble del que ara s’hi gasta. Diners públics que, naturalment, haurien d’anar a parar íntegrament a la xarxa pública.

Teo Navarro



Escoles VerdesEnjardinament dels entorns del barracot nou

IES Frederic Mompou Avinguda Mas Picó, 6908620 Sant Vicenç dels HortsTel. 936 563 801

Adreça pàgina web: www.xtec.cat/iesfmompoue-mail: [email protected]


viatge de ﬁ d’estudis a praga - xtec · passant revista • ies frederic mompou 33 als matins...

Documents