18 vilanova les torres de defensa, un atractiu turístíc · negrito", la gemma ien mc::cel...

3
18 25 d'agost de 1995 DIARI DE VlLANOVJ VILANOVA Les torres de defensa, un atractiu turístíc Potser una ruta quiadaper aquests monuments atrauria turisme alternatiu JORDI·ENRIC PÁMIES Vilanova va haver de forti- ficar-se alllarg deis segles per tres raons: la primera, a l'Edai Mitjana, per les.invasions sar- , ramas, la segona, alllarg deis ,segles XVI-XVII per defensar- se deis corsaris i la tercera, al XIX per les rátzíes carlines que atacaven la vila des de les müntanyes del Penedés, I aquestes torres, bastides en els 1I0cs privilegiats per l'oroqrafia, se'ns han conservat milloro pitjor segons els atzars de la historia, Les torres més antigues docurnentades a la comarca del Garraf s6n del segle XIII, 1I0cs de defensa deis castells de Ribes, Cubelles, la Geltrú i Castellet. D'aquesta época, a Vilanova, només se'n conser- ven la' torre de Sant Joan o d'Enveja, pero n'hi havia hagut dues més: la del castell de la Geltrú i una altra a I'extrem de Sant Gervasi. La torre d'Enveja és la més antiga de totes, esta docu- mentada ja I'any 1278 corn un "quer" (fortificació, roca), i és, per tant, anterior a la fundaci6 , de Vilanova de Cubelles , Com a anécdota, trascrivim la queixa per I'enderroc de la torre de la Geltrú del DIARIO DE VIlLANUEVAja del 1862: La antiquísima torre de/ cesti- , l/o de /a Geltrú ha perdido ya ,e/ t sombrero .que cubría su' ea- , beza a impulsos de /a pique/a" aemotedore. No fou fina-la reacció d'un grup ~d'iñ- tel.lectuals, arnb el mecenes Font i Gurná al capdavant, que no es va aconsequir salvar el que quedava del castell de 'la Geltrú fins donar-Ii la seva ac- ' tual fesomia. Pel que fa a la de Sant Gervasi, va haver d'en- derrocar-se per fer 1I0ca la via del tren e11914, De les torres per a la de- fensa de turcs i rnaqrebins es destaquen la de Solicrup, la de I'Onclet, la d,,1 Mas de , l'Esquerrer ,i la de la Masia Torrents, aquesta carrera: desaparequda. L'última gran época de les torres de defensa va ser al XIX en motiu de les "carlinades", , sobretot la segona i la tercera en el cas de Vilanova, quan donada la facilitat en qué les trepes carlines entraven a la poblaci6 per cobrar direc- tament uns tributs altissims, els vilatans es van van decidir a fortificar-la de nou, I és que els carlins havien aconseguit atemor1r els vilanovins, pero ~npoqurssim temps; només en divuit die s es va fortificar SantCristofol, i en pocs meses més, tot Vílanova. La primera d'acuestes to- rres va ser I~ deis Josepets, situada a tocar del torrent de la Pastera i que disposava 'de • tres peces d'artilleria subve- nides per la Diputació. ~ La torre d'en Vallés, ja mig derru'ida FI!UX La Torre d'en Plats-i-Olles, plena d'espitlleres La torre deis Josepets, entre figues de moro Ft:LlX La de Ribes Roges, salvada de miracle Una altra és la Torre d'en Vallés, situada al "Fraig", un petit turó que domina els accessosa Cubelles i Castellet per tal de servir de guaita i de protecció per als pagesos de fora vila. Aquesta torre va ser sufragada amb cabals d'alguns per un marge d'uns pocs vots. L'última que tractarem és la d'en Plats-i-Olles, edificada I'any 1874 per vigilar la zona nord, els camins de Vilafranca , i de Ribes, prop del cementiri. Pero n'hi havia moltes d'altres amb sort diversa: la del Portal de Sitges o la de 1, rambla Principal. Torres de defensa, monu ments que caldria conserva perqué són un deis actiu turistics de la ciutat. Qui sac potser una ruta per aqueste torres duria turistes aíternatius americanos, partidaris, la gran , majoria, de la causa republica- na, ' , Una altra de rnolt des- tacable és la de Ribes Róges, construrda per a la defensa deis trajos de mar i que va salvar-se en un pie del 1965

Upload: others

Post on 21-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 18 VILANOVA Les torres de defensa, un atractiu turístíc · negrito", la Gemma ien Mc::cel ens deixaven, ben entrada la matinada, reflexionant a uns, a punt per a dormir a altres

18 25 d'agost de 1995 DIARI DE VlLANOVJ

VILANOVA

Les torres de defensa, un atractiu turístícPotser una ruta quiadaper aquests monuments atrauria turisme alternatiu

JORDI·ENRIC PÁMIES

Vilanova va haver de forti-ficar-se alllarg deis segles pertres raons: la primera, a l'EdaiMitjana, per les.invasions sar- ,ramas, la segona, alllarg deis

,segles XVI-XVII per defensar-se deis corsaris i la tercera, alXIX per les rátzíes carlines queatacaven la vila des de lesmüntanyes del Penedés,

I aquestes torres, bastidesen els 1I0cs privilegiats perl'oroqrafia, se'ns han conservatmilloro pitjor segons els atzarsde la historia,

Les torres més antiguesdocurnentades a la comarcadel Garraf s6n del segle XIII,1I0cs de defensa deis castellsde Ribes, Cubelles, la Geltrú iCastellet. D'aquesta época, aVilanova, només se'n conser-ven la' torre de Sant Joan od'Enveja, pero n'hi havia hagutdues més: la del castell de laGeltrú i una altra a I'extrem deSant Gervasi.

La torre d'Enveja és la mésantiga de totes, esta docu-mentada ja I'any 1278 corn un"quer" (fortificació, roca), i és,per tant, anterior a la fundaci6

, de Vilanova de Cubelles, Com a anécdota, trascrivim

la queixa per I'enderroc de latorre de la Geltrú del DIARIODE VIlLANUEVAja del 1862:La antiquísima torre de/ cesti- ,l/o de /a Geltrú ha perdido ya ,e/ tsombrero .que cubría su' ea- ,beza a impulsos de /a pique/a"aemotedore. No fou fina-lareacció d'un grup ~d'iñ-tel.lectuals, arnb el mecenesFont i Gurná al capdavant, queno es va aconsequir salvar elque quedava del castell de 'laGeltrú fins donar-Ii la seva ac- 'tual fesomia. Pel que fa a la deSant Gervasi, va haver d'en-derrocar-se per fer 1I0ca la viadel tren e11914,

De les torres per a la de-fensa de turcs i rnaqrebins esdestaquen la de Solicrup, la deI'Onclet, la d,,1 Mas de

, l'Esquerrer ,i la de la MasiaTorrents, aquesta carrera:desaparequda.

L'última gran época de lestorres de defensa va ser al XIXen motiu de les "carlinades",

, sobretot la segona i la terceraen el cas de Vilanova, quandonada la facilitat en qué lestrepes carlines entraven a lapoblaci6 per cobrar direc-tament uns tributs altissims,els vilatans es van van decidira fortificar-la de nou, I és queels carlins havien aconseguitatemor1r els vilanovins, pero~npoqurssim temps; nomésen divuit die s es va fortificarSantCristofol, i en pocs mesesmés, tot Vílanova.

La primera d'acuestes to-rres va ser I~ deis Josepets,situada a tocar del torrent de laPastera i que disposava 'de

• tres peces d'artilleria subve-nides per la Diputació.

~

La torre d'en Vallés, ja mig derru'ida FI!UX La Torre d'en Plats-i-Olles, plena d'espitlleres

La torre deis Josepets, entre figues de moro Ft:LlX La de Ribes Roges, salvada de miracle

Una altra és la Torre d'enVallés, situada al "Fraig", unpetit turó que domina elsaccessosa Cubelles iCastelletper tal de servir de guaita i deprotecció per als pagesos defora vila. Aquesta torre va sersufragada amb cabals d'alguns

per un marge d'uns pocs vots.L'última que tractarem és

la d'en Plats-i-Olles, edificadaI'any 1874 per vigilar la zonanord, els camins de Vilafranca ,i de Ribes, prop del cementiri.

Pero n'hi havia moltesd'altres amb sort diversa: la

del Portal de Sitges o la de 1,rambla Principal.

Torres de defensa, monuments que caldria conservaperqué són un deis actiuturistics de la ciutat. Qui sacpotser una ruta per aquestetorres duria turistes aíternatius

americanos, partidaris, la gran, majoria, de la causa republica-

na, ', Una altra de rnolt des-tacable és la de Ribes Róges,construrda per a la defensadeis trajos de mar i que vasalvar-se en un pie del 1965

Page 2: 18 VILANOVA Les torres de defensa, un atractiu turístíc · negrito", la Gemma ien Mc::cel ens deixaven, ben entrada la matinada, reflexionant a uns, a punt per a dormir a altres

24 21 d'abril de 1995

Imatges de la comarca

Set dies

Latorre d'en Valles (Vilanova,i lalielt,ú).,\ .•

JORO! CASAS

Entre les societats vilanovi-nes que participaren en les úl-times Comparses, hi havilaI'Associació de Vetns de laCollada-Sis Camins que porta-va una bandera que ens vacridar I'atenció per un petit de-tall. La bandera d'aquesta AVV.portava com a mascaró -la pecaque remata el pal de la bande-ra- una torre mig enrunada que,sens dubte, representava latorre anornenada d'en Valles odel Valles com figura escrit enles plaques rnetel.Iiques que hiha en el carrer que passa pelcostat de la torre i que carenejapel punt més alt d'aquell barrí.Trobem que fou encertadaI'elecció que van fer els vems"le la Collada-Sis Camins de la

,--,orre com a slmbol de la sevasocietat, seguint els passosd'altres societats que a les se-ves banderes porten, perexemple,un porro. una lira, unclavell, una baldufa, etc. La triacom a slmbol d'aquesta des-vsnturada torre és un signe deque els temps han canviat, quehi ha entre els residents enaquell indret vilanovl una presade consciencia i un respecteper unes pedres que han estatmolts anys oblidades Tot i així,

>.'¡

pensem, també que aq'tiestáconscienciació arriba massatard i I'estat actual de 12torre ésmés que res un slmbot de ladesidia I la passivitat :ant delespersones com de les e.rtoritatsenvers el patrimoni histórico Persort, no és massa tard i aquestaconscienciació pot evitar :Iadesaparició total de la 'orre, elfutur de la qual no és rnassaciar: la reconstrucció? la con-solidació del que queda? ,

Des de fa uns a'riy.s, com éssabut per tothom, el barri de laCollada-Sis Camins s'hi fanobres d'urbanització que háncanviat el seu sernblanf Tant ésaixl que en tenim una anécdota.Un dia, mentre hi passarávernens va aturar un foraster perpreguntar-nos per la casa d'unfamiliar ja que els canvis expe-rimentats I'havien fet perdreI'orientació per arribar-hi. Moltscreien que aquestes obrestambé afectarien a !a torre d'enValles i que, hores d'ara, hihauria una solució pel seu futuroPeró no és aixi, Per saber-ne elfutur caldrá esperar molt méstemps ja que, estranyament, latorre i els terrenys que I'envolten,antics camps de garrofers ivinva, no entren en, '81s plansd'urbanització d'aouelta expan-

La torre es va construir I'any 1839, durant la primera guerra carlina CASAS

siva zona de ponent de Vilano-va. De moment, diuen, queaquestes restes són vigiladese sporádicarnent parqué novaqin minvant, perque ningú,més faci ús de les seves pe-.!dres, i "que hi ha possibilitats

Un altre divendres

La primavera fa el seu curs,la Setmana Santa ha passat i elseu divendres, encara que sant,no deixá de ser divendres. Tanés aixl, que alllindar de la mitja-nit i com aquell que no gosatrencar les tradicions, vaig fercap a la renovada estansa o,millo rdit, a I'encertadament re-novada estanca 'e r'Hotel Cé-sar, que divendres rera diven-dres és predisposa acollir amúsics i amics de la música.

La Gemma com a cant i enMarcel Sabaté - piano - ja enshavien visitat en una anteriorocasi6 i si en aquella oestacaremla perfecta harmonia i compe-netraci6 d'ambd6s, avui la reite-remo En Marcel coneix molt béI'art d'acompanyar i la veu de laGemma avanca en el camí de laseva formaci6 (i avanca bé). Fe-licitem-Ia, dones,' pel notableprogrés.

El programa, unr vegada

OCTAlÍt GAMISANS 1 ROSSINYOL

més, encertat (tant per les pe- 'torn s'es~arrassi en posar-hices escollides, com per la' va- I'ordre degut i, un cop més, alrietat d'autors): Cesti, B:ahms, lIindar de la mitjanit, vora la pla-Schumann, Monsalvatge, 'IIn- 'tja i propdel mar, amb el piacetgels Alabert (mare de la can- deis asslsíents, la música reco-tant) i Eduard T'lldra ( ':ln ho- menci. .l"

menatge al seu centenar». Ambel bis de Monsalv2.í;¡e "p,'9ntenegrito", la Gemma i en Mc::celens deixaven, ben entrada lamatinada, reflexionant a uns, apunt per a dormir a altres iengrescatsen una bona tertuliaa uns de més enllá

La primavera fa el seu cursi la Setmana Santa ja ha pass-at. Un altre oivendres.peró, haarribat. La renovada er;ancade I'hotel César, com si demagia es tractés, es predispo-sa altra volta a encaixar unanova vetllaca de ritmes. melo-dies, compassos i cadéncies,allegros, adagios, síncopes icontratemps, pausas .. , ambrssperanca que el m( sic de

Enduts cun rimtme faGil iprofundo ,també els nostres com-passos-voldrien, un a un.volar i somriure. 'També la nostra lIei ésun grada ardent,ala d'un ordre en movi-ment.:raptoa. IlIiure ..Potser la nostra vida si-gui un mal instrument,pero és música, viure!

Vlarius Torres(poeta i músic)

que un dia la torre i les terresdeis voltan ts deixin de serpropietat particular per passara I'Ajuntamen!. Hi ha la idea deconvertiraquelllloc en una zonaverda i la torre n en un mirador,cosa que i10 és del íot desen-certada, peró tot aixó són ideessense confirmar. Ja és sabuttambé que l'últim que es realit-za en una urbanització són elsjardins.

Com es pot observar a lafotografia que acompanyaaquestes ratlles de la torre d'enValles només en queden unspocs metres de paret deis setque oriqináriarnent tenia el seu

perlmetre. El tors que en quedamira a ponent, és encarat aCubelles. S'hi poden veure en-cara cinc espitlleres a la sevaplanta i altres ja rnuliládes al pissuperior. Tenia forma de tarn-VOl luna alcada de cinc metres.La seva destrucció degué co-menear per la porta que estavasituada a llevant. Aquesta torreté torea anys. Es va construirI'any 1839 en l'época de la pri-mera guerra carlina.

D'aquesta torre se n'haparlat bastant, perqué s'hi re-gistrá un episodi armat entregent de la vila i forees earlines.Un fet que costa molt d'imaginar.

AQUEST ANUNCI VAADRE~AT A TOTES LESPERSONES QUE SENTENLES VEUS, PERO NOENTENEN LES PARAULES

Pensl que una revlsió a tempspot solucionar el seu problerna r

OIJOUS 27 O'ABRIL

Page 3: 18 VILANOVA Les torres de defensa, un atractiu turístíc · negrito", la Gemma ien Mc::cel ens deixaven, ben entrada la matinada, reflexionant a uns, a punt per a dormir a altres

m

Todo dilemaun

¿Qué hacemos conEn,tía olima de olerta expectación en

torno .1 pleno de nuestros edíles, que seconvocara el pasado día seis ..Remedando• Alrred Hltchock diremos que la citadasesión había promovido un. atmósferade esuspenses, debiéndose ello a que enl. misma iban a debatirse los pros y con-tras en torno a la demolicíónde la torrede Rlbes Roges. '

Uno estima, en primer lugar; que esca-80a problemas deben acuciar en este mo-mento a la püblíca opinión, por cuantosxlste Interés tan desmesurado alrededorde un heoho que puede considerarse In-Itl8tancial o. por 10,menos, poco trascen-dente.

Cuando un aoonteoimlento de esta In-dole se airea oon generosidad, espareíéa-dose a los cuatro vientos, surge .la señalInequlvooa de que el mismo carece deverdaderalmportanoia. La opinión po-pular siente la debilidad de meter bazaen semejanles asuntos símila res al re(erl·do, dejando en el entredloho, por abuliao temor, aquellos que si debieran intere ..sarle o preoouparle. Ello resulta explica-ble si tenemos en cuenta que el tema de-batido entra dentro de los conocimientosde cnajquíer oiudadano, es asequible atodos, y por tanto. cualquiera de noaotroaBB cree autorizado a defender el propiopunto de vista con inusitada subjetivi-dad. .

No es nuevo el asunto de Ríbes Boges,Háee meses y años venia _debatiéndosecalladamente, en una especie de guerra'fria. suacitada a la vera de la mism •• lo;oluso en más de una oportunidad ía.cosaestuvo a punto de degenerar en polémica,

, Siempre logró Imponerse el eríterío del«laisezz faire», el cual únicamente. eonsí-guió beneficiar a la susodicha torre, quedicho sea de paso, no mostraba senalesde prosperidad, pues e9 había oonvertidoen. una muestra antológica de decadentis-mo y abandono, dentro del ámbito ciuda-dano.

Desde el punto de vista artí~tico, laobra en oonjunto, poca COBaparece valer.Además, se halla completada con elemen-tos aditivos de pésimo gusto que ultimansu pooo grácil eatampa .. Estéticamente,su modesto porte, las escasas ambicionesde BU estructura, evidencian pertenece ala sufrida generación de torres de defen-sas marftimas, construidas bajo un co-mún criterio, impersonal y frío, reñidooasl OOnlos diotados d el arte, atendiendos610 a las premisas de una eventual neee-sldad, sobre lodo en conflicto. belígeran-tea. Hoy, ni para ello .ervlrla, pues .1más modesto de lo. eañones aotualmenteen uso, oon uno 8010 de sus impactos, 10reduolrla a la nada (con evidente regoci-jo por parte de aUI detractorel, claro 1$'

ti) •HI.t6rloamente, no puedo juzgarla de

un modo Ixhaultivo, por cuanto ignorola fecha encta de su erecolón. Me asegu-raron no rebasa en mucho el elglo de vi-da. Ello ea prollable, aegoro la! vez.¿Existe algún aoonteolmlento, alg1ín he-cho de armas, vinculado a ella? tCual·quler oscuro héroe provinciano relacío-Bado con la misma? Todo el mundoniega oon la cabeza.

Dicen que la más l¡'onjera de IUI eta-pas fa6 aquella en que, oomo 101 leetoressaben "a, se consagr6 a una tarea mUyconcreta, transformada en-una versiónrústica -muy rfiltlca serla- yanacr6ni-oa de los modernol •• nack •• y lal ebot-tes».

VlstoR el aspecto hlst6r1co y arllltloo,qneda ahora el sentimental. Este no es-capa a nadie. Existe quien ae pone senti-mental ante un ¡paisaje particularmentebello y frondoso; quien siente escalofrloldelante de un rlno6n de la eosta; muebaamujeres se ponen sentimentales, -eso losaberaos todos también-_a la vista de unanillo, una medalla, un collar, un eoehe-cito (DOde nino) ete, eto.'Ahora bien estaatecclóJl denominada sentímíento emana •dll vinculó espontáneo que acostumbra-mos estableeer entre hechos y '~ugares.Quien vió transcurrir muohas horas decsu. felicidad bajo determinado pinar,

será devoto de aquellos pinos. Quien lofuá escuchando zarzuela, 88 inclinará porla. misma. En fin, creo está y. bastanteclaro el panorama. Es muy humano quecuantos, 'por una u otra razón, eonoeíe-ron aquello -me refiero a la torre-snack-pongan el grito en el cielo y más arribaaún, cuando se habla de darle una tajantesolución al problema:

Muy vlncuJada a la faceta sentimetaloi·de se encuentra la de 108 eim bolos. Con elfabuloso descubrímíento del turismo, seha Impuesto la necesidad de dolar a oadaparaje que se ufane de 'una mediana re-putaoíén, del Insustituible símbolo, de 11,

la Torre?[e. VamOB por loa ejemplos: Peque!!.opuerto natural o murallas seudo roma-nas (I'ossa): castillo seudo-medíeval (Llo-ret de Mar); puerto Iluminado (Sant Fe-llu de Gulxols); íslas Medas y oaaítas depescadores (L'Estartlt); franja de chalets,pinos yagua (Llanfrach): castillo de SaDJuan (Blanes), escalinata entre dos jardi-nes descendiendo hasta el agua (S'Agaro),etc. No cito exproteso la .Punta. de Sít-ges porque este ejemplo «in peetores yalo han mencionado todos los lectores.

Villanueva disponía de sus símbolos,algunos de ellos con auténtico rango: ele•• tUlo de la Geltrlí, el campanario de

plástica que defina, resumiéndolaa, la.excelencíae de la zona, a fin de hacerlarápidamente Identificable, otorgándole almísmo tiempo algo tan dificil como ea lacpereonalidad. (eso dicen los agentes tú-ríancos].

El fen6meno del turismo necesita uncatalizador y este catalizador es el mar.Sin playa DOhay turismo de masao, rubioy untado de aoelte solar, Lógico es, pues,que 108 ¡Imboloa ae orienten cara al olea-

San 'Antonio Abad, el Museo ... Ahora bien,ninguno de ellos encajaba con el temamarinero qU6~como ya se ha dicho, re-sulta impre •• indlble frente al turismo.

Invirtiendo una cifra consIderable -cuantlosa- la torre de Ríbes Rogeo po-dría convertirse en, símbolo despersona-Iísado de Villanueva y Geltrú. Pero comoen materia de slmbolos toda la mecánicase reduoe a habltuaree uno a eUos, s61018rla cueatlón de poco tiempo.

La restauraol6n de la torre debería sermejor una revoluoionaria transforma-cl6n: que oblígaríase Invirtieran grandeseantídades de dinero. Una vez adecantada-por dentro y por fuera- debería con-eedérsele un destino digno, Por descon-tado, que DO.erla posible una reinelden-ola en la fórmula del «snacb, ni eiquieraun experlmenlo con el puesto de esouve-nírs», de fotos, ni oatalejos para otear elpuerto, ni burritos amaestrados (hay quepensar en todo), ni oaballitos de cartóupara fotografiar niños, ni jaulas de péje-ros, ni artistas melenudos vendiendo BUB

obras.' Todo ello excluido. Resultarfamás serio habilitar el recinto interior pa-ra exposición permanente de miniaturas'navales, boyas de cristal, anclas, tipos deredes,'«~an8eS), cgarbitanes», curiosida-des marmas, en suma, una gama comple-ta. de 108 aparejos utilizados por nuestrospescadores. Junto a tales objetos cum-pliendo .misión ambiental "1 dec~rativa,grandes fotograñas murales glosando es-cenas de pesca "1, sobre todo, algunoslíenaos esoogidos, obra de artlstaslooalesIgualmente relaélonados COn el mar yl~vida marinera,

Creo fué en la .Cena de Prensa. dondeun comensal apuntó la Idea de plantarhiedra junto a la torre. En efecto, eonsí-dero muy acertada tal medida; nada másIdóneo para eeamnñar» edificaciones deantigüedad dudosao comprometida, queuna robusta hiedra cubriendo las trescuartas partes de su superñcíe exterior,

Para concluir la obra faltaría sólo do-tar a la remozada torre de una discretailuminación ornamental, con esos mara-villosos tonos dorados que infunden ve-jez a los paredones venerables y a los que,por desgracia, aún no han asumido taloategoría. Contemplada por la noche,desde el final dela rambla pongamos porC8S0, la torre de Ribee Roges tendría BU

encanto, muy a pesar de sus enemigos ydetractores.

Por el momento, y mientras no B6 de-muestre lo contrarío, la supervivenoia dela torre de Ribes Roges está garantizada,máxime gozando de una leve diferenciade votos e.n el último pleno municipal,tras ser sometído el asunto a referén-dum.

Ni uno ni otro bando pueda considerarque la víctoría se halla de su parte. Elproblema está resuelto en su fase previa,resta a~n la más compleja, que podría-mos denominar restauradora o ejecutiva.Falta saber si el Ayuntamiento aceptarálos costosos proyectos que tal medidaorigine, si los mismos se llevaran a felizconclusión, eí el resultado final responde-rá a las eaperanaas depositadas, si surgi-rán imponderables. Si cualquiera de es-tos factores falla, muoho me temo queel hecho se produsea y la torre salte porlos aires en forma rápida e íneapersda.

E. MOLERO PUJOS

(Foto M.,¡

IS":.do, f3 F.L"ro "65 - R.d."ióI y Ad.á..: G••".I Mol•• 7 - Tel 98 • H~fIG"" - Náa. 959 - o.."w •• L 8. 5252 - 1951I