DIUMENGE · 26 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14740 - AVUI / Any XL. Núm. 13610 - EL PUNT

2,50€

La consellera arriba amb undispositiu policial discret a laClínica Girona i sense protestes Els cotxes policials, a la clínica ■ Ò.P.

Bassa surtde la presó ivisita la mare

P8

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

1560

59w

TERÇ · El gruix de la inversiód’altres països correspon a granscompanyies i ja suposa un 31%de la facturació del teixit català

Catalunya multiplica en unlustre el capital estranger

NACIONAL P6,7

ATRACTIU · El nombred’empreses foranes és un 54%més alt que el de fa cinc anys i hacrescut un 22% en l’últim exercici

“Barcelona viu unarevolució tecnològica”

Director a Barcelona de Frank Recruitment

Entrevista Paul Briggs

Dembélé obre la llauna a Valladolid i l’equip suma els tres punts ambuna recta final agònica en què el VAR anul·la el gol de l’empat (0-1)

L’ESPORTIU

Soferta victòria del BarçaBusquets remata una pilota durant el partit d’ahir a Valladolid que els blaugrana van guanyar amb un gol de Dembélé ■ EFE

Crítica papal pels abusosen la visita a Irlanda

Europa-Món P18

La policia de l’Ametlla de Mar identificavuit individus, entre ells Arcadi Espada

Nacional P12

Denuncien un altreescamot antillaços

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

n la llengua queescric grans i pe-

tits utilitzen amb totanaturalitat l’expressió“fer cagar el tió”. Quel’escatologia sigui una

mena de poètica nacional dels cata-lans deu haver despertat algun interèsantropològic. Potser per això el catalàté dificultats en l’ús de paraulesd’aquest camp semàntic quan es tro-ba en altres entorns culturals. Recordoperfectament els circumloquis que, faanys, em vaig sentir obligat a utilitzarquan en una consulta mèdica per telè-fon volia referir-me a les caques d’unnadó (“les taques que ha deixat el be-bè als bolquers”). La consciència deles paraules tabú obliga a fer grans ex-cursions lingüístiques. Per anunciarque la seva dona estava “prenyada”,l’escriptor Langdon-Davies va escriureals seus pares (era a principis del s.XX) dient-los que la seva jove esposa“passava els dies fent peces de roba ri-dículament petites”. En aquest context,sovint es produeixen operacions percontravenir l’excés d’encotillament. El

poeta angloamericà T.S. Eliot, un homeextremament formal, sempre clenxi-nat i vestit pulcrament, tenia al seudespatx de l’editorial Faber & Faber uncoixí que emetia el soroll d’un pet es-trident així que el visitant s’hi asseia.Era la manera que tenia el pobre Eliotde practicar allò que, a l’època, la gentde la seva classe social en deia “obsce-nitat subversiva”. El lector ja deu sospi-tar que el potencial revolucionari d’unpet o d’una broma és limitat i, efectiva-ment, el senyor Eliot era als antípodesdels revolucionaris anglesos dels anys30. Ara, un que sí que n’era, de revolu-cionari, George Orwell, va escriure quetots els acudits contenen “una minús-cula revolució”. Trencar una convenció,riure-se’n, suggereix un esperit rebel. Ala famosa novel·la La broma, de MilanKundera, un home és destituït del càr-rec i expulsat del partit comunista perculpa d’una frase burleta que havia es-crit de jove. Kundera sabia per expe-riència pròpia fins a quin punt els es-tats totalitaris consideren els acuditsuna seriosa amenaça a l’estabilitat delrègim.

E

Keep calmMiquel Berga

La broma

Un que sí que n’era, derevolucionari, George Orwell,va escriure que tots elsacudits contenen “unaminúscula revolució”

ortopetro és una cala i un petitport de Santanyí, a Mallorca. Hité casa –la hi tenia– en Toni, el

meu cunyat, mort fa pocs mesos. Lameva germana m’hi porta. És una ca-seta de pescadors arcaica, confortablei fresca: el ventet que hi circula inflales cortines. Fa prop de quaranta anys,que és l’última vegada que hi vaig ser,sorties de la casa, travessaves el car-rer i ja eres a una minúscula platja depicons, on en Toni lligava una petitabarca. Ara el port s’ha engrandit i nohi ha ni platja ni picons. En Toni sen’havia lamentat. Portopetro i la casahavien estat el paradís de la seva in-fantesa però, com diu el tòpic recalci-trant, els únics paradisos són els per-duts, i més quan intervenen els plansurbanístics. Per un camí llarg ple decases arribem a una cala amb platja.Em banyo en l’aigua transparent. Ungrup de senyors espanyols parlen delValle de los Caídos i de què se n’ha defer, de la mòmia de Franco. En fujobraços ajudeu-me. Un grup d’alemanysparlen de coses que no entenc. Peraquí hi ha la casa que es va construirJorn Utzon, l’arquitecte danès autor

P

del teatre de l’òpera que surt a totesles fotografies de Sydney. Per viure esva limitar a les línies elementals. Di-nem a la casa. Una suculenta paellacuinada pel bar del costat. La germanaha dut unes panades, una pasta farci-da de carn i pèsols típica de Mallorca.En Toni deia que no trobava en cap pa-nada el gust i la textura de les que ela-borava la seva padrina. La padrina,que era d’aquests rodals, fa molts anysque és morta. En Toni ja no podrà ins-truir ningú en aquells sabors.

A la tarda m’assec a les cadires ex-teriors del bar d’on ha sortit la paella.Demano un cafè amb gel, i haig de tra-

duir gel al castellà perquè la cambrerano m’entén. La majoria de taxistes icambrers de Mallorca només tenenmemoritzada l’expressió “moltes grà-cies”. La diuen si hi ha propina.

Al costat s’asseuen dos homes i unadona. No estableixo la relació entretots tres. Un dels homes és molt jove iella no pot ser ni la seva mare ni la do-na de l’altre. Arriben com enfadats.Demanen sangria. Són alemanys i lacambrera els entén a la primera. Alprimer glop, les galtes del jove, quesón molt blanques, s’encenen. Quans’han acabat la sangria sembla que es-tan d’acord en tot. Si els separava unconflicte familiar, han fet les paus. Siera polític, la Merkel pot haver sortitenfortida. O no. Ara afegim-hi tots elsalemanys que es belluguen per l’illa.Com que les oscil·lacions de l’humorho són tot, el futur d’Europa es deci-deix a Mallorca a l’estiu, davant unagerra de sangria. En una altra taulaseu un grup de mallorquins de Porto-petro mateix, tots homes. Beuen cer-vesa i conyac. Parlen del peix que unha pescat, del Valle de los Caídos i dela mòmia de Franco...

“El futurd’Europa es decideixa Mallorca cadaestiu

Vuits i nous

L’efecte de la sangriaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

hi han fixat, vostès, quantscops aquests darrers dies elspartits monàrquics han parlat

de tornar a aplicar (tornar-nos a apli-car, és clar) l’article 155? No paren dedemanar-ho. Fa la sensació que vivienmés bé, amb el 155 en marxa. Nosal-tres, evidentment, no; però ells, detant que en parlen, sembla que l’enyo-rin. La portaveu del PP al Congrés, Do-lors Montserrat, com que ha arribat ala conclusió que “els independentistessón insaciables”, ha dit aquesta setma-na sobre els populars (de PP, no de po-pulars): “Oferirem la nostra majoriaabsoluta al Senat per a la possible apli-cació del 155.” I si fos per Ciutadans(vull dir Ciudadanos) ja no ens l’hau-rien ni retirat. “S’han de tornar aprendre mesures”, va exigir Albert Ri-vera a mitjan setmana, quan Inés Arri-madas demanava que es fes “un reque-riment formal a Torra exigint-li el seucompromís i acatament a la Constitu-

S’ “De tant queen parlen, detornar-nos a aplicarel 155, semblaque l’enyorinció”. Un requeriment, és clar, perquèun requeriment és el pas previ a l’apli-cació del 155. I el millor, la teoria d’Al-bert Rivera sobre si és millor aplicar el155 o fer política. “S’ha de recordarque aplicar el 155 també és fer políti-ca, i que quan es va aplicar l’any pas-sat ja es va demostrar que, en aquesttema, hi podia haver consens”, va diren no sé quina televisió espanyolad’aquestes que no miro. Ja ho van diren el seu moment Girauta (“el 155s’aplicarà les vegades que faci falta”) i

Millo (“ara ja sabem com s’aplica”). Finsi tot Susana Díaz ha advertit aquestasetmana sobre el 155 dient que l’aplica-rien “quan a Catalunya s’actués contrala llei”. Sort. No pas com Cs i el PP, queja l’aplicarien ara, i en aquesta ocasióno pas d’una manera “suau” com vandir a l’octubre (i, collons, quina suavi-tat!), sinó aquest cop controlant tambéTV3, els Mossos i qui fes falta. Sentint-los, a Ciutadans i al PP (“no intervenirTV3 és una espina que tinc clavada”,deia dimecres Andrea Levy a VanityFair), és com si l’enyoressin, el 155. Toti que a mi em fa l’efecte que de veritat,de veritat de veritat, el que enyoren ésestar al govern o tenir números per ser-hi. Això és el que els fum. Van aplicarun 155, el 21-D van fer el ridícul i ara, amés, La Moncloa els queda lluny, cadacop més lluny. No hi pinten res. I estanrabiosos. El 155 els donava vida i ara nohi és. L’enyoren. Per això el volen. Pertornar a pintar alguna cosa.

Amb el 155 vivien millorXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Donald Trump viu aquestsdies els seus moments més

difícils des que va arribar a la CasaBlanca. D’una banda, el seu exadvo-cat Michael Cohen ha confessat ha-ver comès dos delictes de viola-cions de finançament de campanyadesprés d’haver pagat el silenci dedues dones, actrius porno, i haveramagat afers extramatrimonials delpresident, evidentment, per ordred’aquest, afirma. D’una altra banda,hi ha la condemna, amb possiblespenes de fins a 80 anys de presó,per a Paul Manafort, excap de cam-panya del president, que ha estatacusat de vuit delictes fiscals. Dosafers judicials que tanquen encaramés el cercle sobre Trump, envoltatde polèmica des dels inicis de la se-va presidència per tot l’escàndol alvoltant de la presumpta ingerènciarussa en la campanya electoral, unaintervenció que hauria afavorit fi-nalment la victòria del magnat, queva rebre menys vots que la sevacontrincant, la demòcrata HillaryClinton, però que va guanyar en tresestats clau. Les investigacions delfiscal especial de la trama russa Ro-bert Mueller són bàsiques, tenint encompte, a més, que tant Cohen comManafort podrien col·laborar ambell en el futur i explicar més aferscompromesos per a Trump.

Trump, en tot cas, ha engegat to-ta la maquinària propagandísticapossible per contrarestar l’ofensivajudicial, començant per assegurarque els fons per pagar les dues ac-trius porno havien sortit de la sevabutxaca. Però, tot i que un possible‘impeachment’ encara es veu lluny,el fet que el mes de novembre hi ha-gi eleccions legislatives en què elsdemòcrates puguin recuperar elcontrol de la Cambra de Represen-tants, clau en l’inici del procés dedestitució presidencial, ha encèstotes les alarmes a la Casa Blanca iel partit republicà.

Hores difícilsper a DonaldTrump

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El periodista Arcadi Espada, que va ser membredel grup impulsor de Ciutadans, és una de les vuitpersones denunciades per la policia local del’Ametlla de Mar per haver malmès un llaç groc iun monument d’una rotonda. Una bretolada i in-tolerant atac més, però aquest cop d’un mediàtic.

DIRECTOR TEATRAL

Intolerant brètol mediàtic

Dagoll Dagom prepara la seva nova obra, Mare-mar, que suposa una denúncia de l’exili adaptantun Pèricles de Shakespeare que transforma enl’odissea dels refugiats d’avui, a partir del reperto-ri marítim de Lluís Llach, i en què no falten frag-ments de Corrandes d’exili, de Pere Quart.

-+=

-+=

Per un lluitador irlandèsJosep Cruanyes

Denúncia de l’exiliJoan Lluís Bozzo

-+=

Arcadi Espada

La Comissió de la Dignitat ha lliurat un quadre alMuseu de Gandesa per recordar el lluitador irlan-dès Michael O’Riordan. Un emotiu i encertat reco-neixement a un brigadista defensor de les lliber-tats que feia voleiar una senyera en el moment detravessar l’Ebre en la famosa batalla.

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

PERIODISTA

De reüllAnna Balcells

Exhumantla Transició

mb l’exhumació de les restes de Franco, han tornatdebats que ja crèiem superats. Polítics i opinaires

discutint si la Transició va ser un procés modèlic digned’exportar, que si va ser la gran estafa col·lectiva, que sies va fer el que es va poder...Dirigida pels hereus del’antic règim i tutelada per l’exèrcit, la Transició té el seurelat, els seus protagonistes i apologetes i un vocabularipropi, allò de la generositat, l’altura de mires, lesrenúncies, la concòrdia, el consens...

Comparteixo la idea que la Transició va servir perallunyar aquella imatge goyescadels espanyols discutint agarrotades, però s’ha demostratque la reforma política aprovada persortir de la dictadura va deixarmassa caps per lligar.Amb tot, em fa l’efecte que elproblema no rau tant a jutjar l’èxit oel fracàs de la Transició, a discutir si

va ser una obra en què emmirallar-se o una imposiciódels poders fàctics, sinó en la incapacitat que trobemara a l’hora d’abordar els conflictes que aquell períodeva tancar en fals. Que, quaranta anys després, els crimsdel franquisme segueixin sense reparar, que lamonarquia o la unitat d’Espanya no es puguinqüestionar, que s’invoqui la Constitució com un tòtemintocable per bloquejar tota demanda de canvi... tot aixòdemostra que aquell pacte i aquell consens tan elogiatsno tenen un fonament tan sòlid com ens volen fer creureels de la Transició exemplar.

A

Aquellconsens noté la base tansòlida comens volenfer creure

http://epa.cat/c/kp7moy

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Rajoy insisteix en el vet alsMossos a l’Europol. El presidentno veu urgent que hi siguin, tot iels atemptats i al fet quel’Ertzaintza hi és des del juny.

10anys

20anys

El PSC manté l’ambigüitat enla negociació del finançament.Zaragoza defuig l’espiraldialèctica amb el PSOE i apuntacap a CiU.

Els Mossos han posat 7.800multes els 100 primers dies dedesplegament a les comarquesde Girona, un ritme semblant alde la Guàrdia Civil.

Vet als Mossos Ambigüitat 7.800 multesTal diacomavui fa...

ecordo el primeracte de violència

extrema que vaig veu-re quan era petit. Unguàrdia de les vies deltren de la Renfe va

apallissar un jove perquè va travessarles vies quan hi havia la barrera abaixa-da. Això passava a la travessia del car-ril, actual carrer Santa Eugènia de Gi-rona. Em va impactar la violència del’uniformat perquè, encara que el noiva passar una barrera abaixada, el certés que el tren ni tan sols es veia a venir.Va ser un pur acte d’afirmació de l’au-toritat que creia tenir aquell guàrdia devies, que va aprofitar per deixar-seanar i fer-li pagar, al jove, els problemesque devia tenir a casa o per arribar a fi-nal de mes. Poc després, amb el via-ducte, es va acabar la barrera del tren iaquells guàrdies que vigilaven no sében bé què. L’1 d’octubre vaig veure enl’actuació d’alguns guàrdies i policiesla frustració d’aquell guàrdia de lesvies del tren de la meva infància. Cer-tament ens parlaran que rebien ordres.Vinga, va! Segur que entre tots aquells

agents hi havia molta gent que feia laseva feina, però aquells dies els quebramaven “a por ellos” es van deixaranar i van treure les seves frustracionscontra la bona gent que volia votar iprotegia els col·legis electorals. Vanser dies que ho van canviar tot. Hi afe-geixo la càrrega emocional de l’atemp-tat de Barcelona i Cambrils, però l’1d’octubre va ser un dia que passarà ala història del poble de Catalunya. Nosé com ens en sortirem de la situació i,sí, fa por la violència que hi pot haver,superior a la que vam contemplar i pa-tir ara farà un any. Però el cert és quevivim dies històrics i d’aquí a moltsanys tot això que ara ens sembla tanllarg serà estudiat a les escoles i recor-dat per la gent que vindrà després denosaltres. No sé com acabarà, peròpuc assegurar que el mes d’octubredel 2017 serà històric. De com el ven-guin aquest mes, aquest any, els llibresde text d’aquí a força dècades, seràqüestió de si les aspiracions catalaness’han acomplert o de si Catalunya ésencara una regió espanyola.

R

Full de rutaJordi Grau

Un mes queserà història

El mes d’octubre del 2017 seràhistòric. De com el venguinels llibres de text d’aquí a forçadècades dependrà de si lesaspiracions catalanes s’hanacomplert o no

ot llegint textos sobre el pensa-ment expressat a l’Ars Magnaper Ramon Llull, vaig tenir una

pensada, i va ser la següent: la llenguacatalana és una escala per la qual potpujar i baixar l’ànima humana, inter-canviant diàleg amb misteriosos com-panys de viatge que hi pugen i baixentransitant del cel a la terra, de l’esperita la matèria, de l’inconscient al cons-cient. El text parlava dels correlatius,és a dir, els lligams entre la paraulamare i les seves derivacions etimolò-giques. Per exemple: seny, senyor,senyora, senyoria, senyat, ensenyan-ça, ensenyament, senyera. El català,segons aquest criteri lul·lià tal comjo l’interpreto, és una llengua escaladaen el sentit que té graons i nivells iuna distribució en xarxa, o millor, enbranques.

RECORDO QUE AQUELLA PENSADA, ara famés de deu anys, va fer-me escriure elsegüent, amb un sentit hermètic: “Par-lant en català es pot arribar fins a l’infi-nit, parlant en español no es pot anarmés enllà de la Contitución Española.”

T Penso que els fets polítics que vivim aterres catalanes en els darrers anys, es-pecialment el 2017 i 2018, on els senti-ments i pensaments de la gent que par-lem en llengua catalana han estat de-clarats il·legals, de forma específica enel tema de l’autodeterminació i el refe-rèndum, per gent amb un altre critericonceptual que parla en llengua espa-nyola, al considerar que no estavendins el marc de la Constitución Espa-ñola, donen sentit a la meva frase.

LA LLENGUA ÉS UNA ESCALA per pujar ibaixar “en” l’enteniment. Ramon Llullens diu que els éssers humans a mésdels sentits de: vista, oïda, olfacte, gusti tacte, en tenim un altre que és l’afat.Què és l’afat, aquest sentit, incorporatper Llull a les facultats humanes? Con-sidero aquesta facultat sensible de

l’afat, un “què vol dir”, un entenimentdel sentit, relacionada amb la llenguaen tant que mitjà que comporta unasubstància.

A L’ORIGEN DE LES LLENGÜES HI TROBEM

una vibració, una llum. La idea es posaen vibració i es transforma en expres-sió escrita (el verb) o expressió parlada(la paraula) de forma expansiva articu-ladament amb els correlatius i les pa-raules mare. Així és com el ser es fa for-ma, el creador crea. A cada lloc amb laseva llengua territorial.

L’ESCALA DE L’ENTENIMENT DE LLULL sónvuit graons ascendents que pugenl’ànima humana de la matèria a la divi-nitat. Aquests vuit graons són els se-güents: pedra, flama, planta, bèstia,humà, cel, àngel, Déu. A Montserrates pot veure una representaciód’aquesta escala feta per Subirachs.Actualment ha estat encerclada peruna tanca perquè no hi pugi la gent.

Ara, amb la tanca, li veig un sentit al-legòric de la qüestió lingüística que esviu actualment.

Jordi Salat Orteu. Vernaclista

La llengua és una escalaTribuna

Ciutadans és unpartit que noméssap destruirb Sí. Cs és un partit políticque ara fa, públicament i demales maneres, accions pertreure llaços grocs i pancartesque demanen la llibertat delspresos polítics. Com pot serque hi hagi gent que voti unpartit que el seu únic objectiu iprojecte per a Catalunya con-sisteix a treure llaços i pancar-tes. És ben trist que en demo-cràcia hàgim de veure fets tandeplorables.

Nosaltres treballem per laindependència de Catalunyaperò no anem contra ningú.Respectar aquell que pensadiferent de nosaltres és bàsicper a un demòcrata. El nostreprojecte el duem a terme enpau sense molestar els altres.

Senyors de Cs, respectin lallibertat d’expressió si és querealment estimen Catalunya(cosa que dubto, perquè elque realment volen és sotme-

tre-la a Madrid). Nosaltresanem fent camí...FINA MANENTPremià de Mar (Maresme)

Atemptat a lalògicab “Es muy recomendable pro-ducirse siempre con respetoabsoluto de la verdad” –pa-raules que llegim a “Instruc-ciones para la contribución ge-neral sobre la renta” de l’any1961.

No solament és molt reco-manable, sinó del tot recoma-nable produir-se amb absolutrespecte de la lògica per tal deno incórrer en el socorregutsofisma de petició de principi,que és donar per assentat elque cal demostrar: aquest ho-me és mut perquè no parla;Espanya és indissoluble per-què és Una. Si se’ns replicaque és Una “por el justo dere-cho de conquista” recorrem albisbe que fou de BarcelonaDon Marcelo González Martín

i li manllevem –que no ens envoldrà pas res– l’exclamacióde quan se li va revoltar un es-camot de capellans: “No y milveces no” a la raó de la forçai... sí a la força de la raó i sí a laforça de la lògica.LLUÍS BARNIOL I TUBAULluçà (Osona)

OlimpíadesInternacionals deCiències de laTerra

b Volem informar sobre l’èxitsense precedents de l’equipespanyol en una olimpíadacientífica internacional. L’ex-pedició d’enguany ha sigut li-derada per la catalana AnnaAnglisano (doctoranda de laUniversitat Autònoma de Bar-celona). A les Olimpíades In-ternacionals de Ciències de laTerra celebrades entre el 9 i 16d’agost a Tailàndia, els quatrerepresentants han obtingutmedalles: una d’or i tres de

plata, i ha estat així l’únic paíseuropeu que ha obtingut unamedalla d’or (Héctor Sacris-tán, de l’IES Alameda deOsun, Madrid). D’aquesta ma-nera ens hem situat com aprimera potència europea enaquest àmbit. Aquest èxit sesuma al d’altres olimpíadescientífiques (física, el més re-cent). Tot i això, de la mateixamanera que passa en altresdisciplines, el suport de finan-çament oficial és pràctica-ment nul. Aquests resultatss’han obtingut gràcies al tre-ball entusiasta de les organit-zacions de professors (Ae-pect) i societats científiques(Sociedad Geológica de Espa-ña), de la mateixa manera, iprincipalment, gràcies a l’es-forç i dedicació altruista demolts professionals de l’edu-cació que no dubten ni un mo-ment en sacrificar part del seutemps lliure per participar enaquestes activitats.ANNA ANGLISANOBreda (Selva)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018

SísifJordiSoler

Teodoro García, SECRETARI GENERAL DEL PP

“Sánchez és el millor advocat de Puigdemont contrael jutge Llarena. Impulsarem accions de suport”

La frase del dia

“Què se’n farà,doncs, de tot aquestmaterial quedesborda lacapacitatd’emmagatzematged’aquest nou estadide la humanitat?

ivim en el món digital i ens sot-metem de bon grat al domini deles anomenades, en majúscules,

Tecnologies de la Informació i de lesComunicacions (TIC). Ens han canviattant la vida i ens han obert tantes pers-pectives noves que ara ja se’ns faria in-concebible renunciar-hi. Però aquestsavantatges evidents no ens fan perdrede vista uns quants bons hàbits queanem deixant pel camí? Escriure a mào llegir sobre paper, per exemple? I elsnous reptes que se’ns susciten cadadia. Per començar, naturalment, el vo-lum mateix de la informació ingent ques’acumula i la incapacitat de gover-nants i empreses de saber-hi donar unaresposta a escala planetària, evitant lesincompatibilitats evidents entre múlti-ples sistemes. Tothom sembla anar a laseva i en cerca del benefici o el prestigimés ràpid, i mentrestant, mentre con-tinua aquesta cursa imparable, les pug-nes d’interessos aparten els ulls de lesconseqüències d’un ritme de creixe-ment que ningú no sembla controlar:llegia fa poc que, si l’any 2007 la infor-mació susceptible de conservació detot l’univers digital ocupava 0,3 zetta-bytes (ZB), les previsions més solventsens diuen que d’aquí a un parell d’anysassolirà, amb tota probabilitat, la xifradels 44 zettabytes. Què se’n farà,doncs, de tot aquest material que des-borda la capacitat d’emmagatzematged’aquest nou estadi de la humanitat?

HI HA ELS PESSIMISTES, ÉS CLAR. Aquellsque ja ens adverteixen que l’obsoles-cència tecnològica enterra els sistemesoperatius, els programes executats iels documents produïts al llarg deltemps. Els suports d’aquest materialcanvien cada vegada més de pressa is’imposa per tant el curt termini: així,els discos durs comercials ja només te-nen la garantia d’un any i els professio-nals, tan sols de cinc, ja que aquestssón els límits a partir dels quals es co-

V mencen a fer malbé. Tots ho hem vis-cut en la nostra escala més domèstica.Què se n’ha fet, dels discos de vinil o deles velles cassets? Què n’hem de fer,d’aquella magnífica col·lecció de pel·lí-cules que havíem anat acumulant enformats com ara el DVD i el CD? Relí-quies que potser sí que podem magnifi-car com un culte a la nostàlgia, peròque ja no serveixen per a res. Tot plegatens recorda aquella anècdota d’un delsmillors experts en tecnologia de la in-formació que, ja fa una dotzena d’anys,pronosticava els problemes que passa-rien els seus hipotètics nets quan ha-guessin de conèixer el contingut de laseva herència a través d’una unitat dedisc completament inservible i passa-da de moda...

SEMBLA, DONCS, QUE ESTEM CONDEMNATSa perdre o malbaratar aquesta infor-mació que ara acumulem a velocitat devertigen. Els usuaris ja vivim aquestaexperiència en la vida quotidiana, quanels nostres descuits o les fallades delsistema ens remeten a una imatge que

ens fa pànic: aquella que ens anunciaun Fatal error. File not found... Qui noha perdut fitxers que consideràvempreciosos? I, a una escala més gran, al-guns dels pares d’internet ja ens avisenque els continguts digitals seran cadavegada menys accessibles i més difícilsde gestionar, de manera que els qui vin-dran darrere nostre tindran dificultatsevidents per conèixer i comprendre elnostre temps. Tot un àmbit de recercacom el món de la historiografia ja mani-festa la seva preocupació per com hau-rà de fer-se en el futur la reconstrucciódel passat a manca dels suports tradi-cionals. El paper i la documentació es-crita, per exemple? Que sempre l’ha-vien sostinguda.

I HI HA, NATURALMENT, els qui relativit-zen el problema. Els qui creuen que “al-gú” ja hi trobarà una solució. Són elsque ens recorden, també, que la histò-ria del passat de la humanitat s’ha es-crit sempre a partir d’uns pocs mate-rials estables, i que pel camí ens hemperdut tot allò que va ser escrit damuntdels fràgils teixits de lli i de seda, da-munt de la cera esborrada o el fang des-truït. No tot eren llibres impresos, nicòdexs enquadernats, sinó, en la im-mensa majoria, documents solts i fullsvolants que els rastrejadors del passatja mai no podran atrapar perquè, sim-plement, han desaparegut per sempre.

SIGUI COM VULGUI, lluny com ens trobemdels llocs de poder i de presa de deci-sions, no podem sinó assistir a aquestagran contradicció del nostre temps:una gran capacitat per generar i acu-mular informació, una gran rapidesaper transmetre-la i, alhora, un descon-cert global sobre com gestionar-la, or-denar-la, conservar-la, transmetre-laamb unes mínimes garanties de perdu-rabilitat. En la bombolla i el negoci delmón digital, algú pensa de debò en co-ses com aquestes?

Antoni Dalmau i Ribalta. Escriptor

Saturats d’informacióTribuna

quest estiu la ra-tafia ha estat la

protagonista de mol-tes taules, en dinars isopars o en trobadesd’entre hores. Ho es-

cric per pròpia constatació. Beguda devocació popular, fins humil, el gest delpresident Quim Torra en la visita al pre-sident de les Espanyes ha donat aaquest espirituós l’aura de beguda na-cional i, com diu un bon amic, no potfaltar a cap llar catalana. Benvingut,doncs, el renaixement de la ratafia.

A l’entorn del licor s’ha obert un noudebat, fruit de la predisposició catalanaa les grans discussions a taula. I comsia que existeixen tantes fassines comcomarques, a més dels molts destil·la-dors particulars, la discussió és forçaplural: quina és la millor ratafia? Un te-ma candent, amb opinions diverses.

Els darrers mesos he provat diver-ses ratafies, fins he assistit a un apas-sionat tast de qualitat, i encara he as-sistit a un enterrament on, després del’acomiadament, familiars i amics hembrindar amb la popular beguda. Tinc lameva opinió sobre les bones i les mi-llors (que no diré públicament), però,segur, la ratafia ja forma part del debatde país i la república.

Dins un projecte comú, hi ha gustosper a tothom i seria un error unificar elsdiversos matisos de la realitat, malgrathi hagi un acord comú en les caracte-rístiques generals del producte. Potserper això no entenc gaire gens quel’ANC promogui unes primàries unità-ries per a les pròximes municipals, unaacció que no es pot fer al marge delspartits, ja no dic contra determinatspartits (com sembla deduir-se d’unesafirmacions sobre Ada Colau). Com enla ratafia, en la política també cal de-gustar matisos i paladars dins un pro-jecte comú. I quan parlo de ratafia nonomés parlo del licor.

A

De set en setJaume Oliveras

Ratafia

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 20188 | Nacional |

1180

91-1

1913

91Q

a consellera Dolors Bassa vapoder sortir ahir de la presódel Puig de les Basses de Fi-gueres per poder visitar la se-

va mare, de 87 anys, que dijous vaser sotmesa a una operació. Ho vafer amb el permís extraordinari dedues hores que va concedir la salade vacances del Tribunal Suprem.La comitiva, compresa per dos ve-hicles policials camuflats, va arri-bar a la Clínica Girona a tres quartsi mig de deu del matí. Al centre sa-nitari hi van entrar per la rampad’emergències que hi ha al carrerJoan Maragall, on habitualment en-tren només les ambulàncies. A fo-ra, a la plaça Miquel Santaló i Pa-vor, ningú. Només quatre mitjansde comunicació per captar el mo-ment de l’entrada dels vehicles poli-cials, i algun sanitari que treia elcap curiós per les finestres. Aixídoncs, es va complir amb escrupo-lositat la petició de l’advocat deBassa, Mariano Bergés, que haviademanat que no hi hagués cap ma-nifestació ni mobilització per “res-pectar la intimitat de la família” iperquè el permís es desenvolupés“amb normalitat”. Cal tenir encompte que aquest és el primer per-mís extraordinari que es concedeixa un pres preventiu del procés inde-pendentista.

Bassa va estar acompanyada entot moment per agents dels Mossosd’Esquadra. I és que cal tenir encompte que la fiscalia del TribunalSuprem no es va oposar que la con-sellera pogués visitar la seva mareal centre sanitari, però a canvi vasol·licitar que estigues sota custò-dia policial en tot moment. Els i les

L

agents, protegits amb armilles anti-bales, i la consellera van accedir a lazona de la unitat de cures intensi-ves (UCI) de la Clínica Girona a tra-vés de les instal·lacions i els túnelsinterns. Si bé l’horari de visites a launitat de l’UCI és de 12 h a 13 h i de17 h a 18 h, el centre hospitalari vapermetre de manera extraordinà-ria que la vista fos entre les 10h i les12 h. Cal tenir en compte que estracta d’una situació també extra-ordinària, que requeria que tot ple-gat es fes discretament i sense mi-

rades curioses ni ensurts que com-pliquessin l’operació.

Val a dir que la secció d’urgèn-cies de Clínica Girona, per on va en-trar Bassa i la comitiva policial, noes va aturar en cap moment, si béva tenir una vigilància més que l’ha-bitual. Totes aquelles persones queintentaven accedir a les instal·la-cions passaven obligatòriament pelcontrol de vigilància privada delcentre, si bé tot va fluir amb nor-malitat. A la primera planta delcentre sanitari, on hi ha l’accés a la

zona de l’UCI, no hi havia absoluta-ment ningú. Ni dins ni fora de lessales d’accés. Tan sols una portatancada amb el rètol de l’horari i sa-nitaris i gent externa pujant i bai-xant les escales d’aquesta clínicaque està al bell mig de la ciutat deGirona i en una zona molt concor-reguda perquè és un epicentre co-mercial.

Camí de tornadaLa consellera Dolors Bassa es va es-tar a la clínica dues hores exactes.Abans que toquessin les dotze delmigdia, altre cop els dos vehiclespolicials arrancaven el motor i en-cenien els llums per pujar per larampa de pocs metres que porta al-tre cop al carrer Joan Maragall, queper un breu minut va ser tallat altrànsit per una patrulla dels Mos-sos d’Esquadra. Ho van fer amb ra-pidesa, sense llums ni sons d’emer-gència, i enfilant línia recta en di-recció a l’autopista AP-7. Amb doshores, havia donat prou temps per-què més mitjans de comunicaciós’apleguessin a fora al carrer. Tam-bé molts curiosos que preguntavenqui hi havia dins. Ni un crit de “Lli-bertat presos polítics” ni “Indepen-dència” ni “Injustícia!”. Ni un solmanifestant a les portes de la clíni-ca, respectant fins al final el que ha-via demanat l’advocat i la família.

Quaranta minuts més tard, i des-prés dels 50 quilòmetres que el se-paren de la Clínica Girona, la conse-llera Dolors Bassa va tornar al cen-tre penitenciari del Puig de les Bas-ses de Figueres. Altre cop reclosaentre quatre parets en espera d’unjudici que es preveu que se celebri afinals d’any. Sobre ella recau unaacusació de rebel·lió i sedició per laseva participació en el procés. ■

PERMÍS · La consellera Dolors Bassa, empresonada, visita la seva mare, ingressada a la Clínica Girona, amb un permís delTribunal Suprem de tan sols dues hores SUPORT · El trasllat es va fer segons el previst i sense cap mobilització ciutadana

Òscar PinillaGIRONA

El vehicle policialque traslladavaDolors Bassa,sortint de la ClínicaGirona i dirigint-sealtre cop cap alcentre penitenciaridel Puig de lesBasses de Figueres■ Ò. PINILLA

Visita llampec i discreta

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 201810 | Nacional |

na de les normes bàsiquesen qualsevol democràcia ésla seguretat jurídica. Aixòés: que un estat es regeix

per regles i principis coneguts quepermeten als ciutadans anticiparels problemes legals que poden tenirsegons les accions que facin, ja queaixò llavors fa que puguin actuar enconseqüència. “La previsibilitat ésuna cosa molt bàsica, és l’abecé del’estat de dret”, exposava dijous Jor-ge Cagiao, professor de civilitzacióespanyola contemporània de la Uni-versitat de Tours, des de la Univer-sitat Catalana d’Estiu de Prada. Nocal dir que Cagiao ho deia per l’ac-tuació judicial de l’Estat pel que fa alprocés català: que acabés als jutjats“estava cantat”, indica, però la im-putació de rebel·lió “trenca tots elsesquemes de la lògica i la seguretatjurídica”, que segons ell “ha brillatper la seva absència”.

El professor creu que els lídersindependentistes, que sempre vanapel·lar a un procés pacífic i mai a laforça per assolir la independència,“ben segur que havien fet aquest càl-cul”, perquè la rebel·lió exigeix unaviolència que mai hi va ser, si bé des-prés els jutges se l’han volgut inven-tar. “Hi ha una improvisació sobre lamarxa, i la justícia no es pot improvi-sar, perquè l’estat de dret ha de sermolt exigent, ha de posar límits alpoder arbitrari”, assenyala Cagiao,que creu que tot plegat no és fruitd’altra cosa que del fet que l’Estat es-panyol té la paella pel mànec tant pelseu control absolut de la interpreta-ció jurídica com, fins i tot, pel mono-poli en l’ús de la força. “Té una enor-me mandra intel·lectual per argu-

U

mentar res, perquè no ho necessita,ja té tot el poder”, reflexiona.

Cagiao creu que si la causa arribaal Tribunal de Drets Humans “elsmagistrats al·lucinaran” que hi hagipogut haver un trencament “tanbèstia”. I és que, de jurisprudència aEstrasburg en aquest sentit, de fet,ja n’hi ha, i molta. La més recent, defa menys d’un any, en concret del’octubre passat, quan va condem-nar Rússia per sentències “arbitrà-ries i poc raonades” contra el líderopositor Aleksei Navalni i el seu ger-mà Oleg. Els tribunals nacionals elshavien condemnat el 2014 per de-

lictes de frau comercial i blanqueigde capitals per uns tractes anys en-rere de la seva empresa de serveislogístics, però la cort europea ho vatombar, ja que va considerar ques’havien vulnerat els articles 6 (dreta un judici just, i a la presumpciód’innocència) i 7 (no hi pot haverpena sense llei) del Conveni Euro-peu dels Drets Humans. En concret,va considerar que la jurisdicció rus-sa havia donat una “interpretacióàmplia i no previsible” als delictessegons el Codi Penal del país, ja queera “impossible de preveure” que lespràctiques comercials dels condem-

nats poguessin constituir cap delic-te, atès que eren legals quan les vanacordar, i va ser l’autoritat judicialla que en va estendre la interpreta-ció en uns termes “tan amplis i am-bigus” que no satisfeien els requisitsde previsibilitat.

Aquesta sentència justament lasubratllava aquesta setmana, tam-bé a Prada, un altre professor deteoria política, ni més ni menys queel vicepresident del Parlament, Jo-sep Costa. I Raimon Tomàs, advocatd’una de les processades, l’expresi-denta del Parlament Carme Forca-dell, ja confirmava que n’havienpres bona nota amb vista a utilitzar-la en el judici. Com en el cas rus,Costa considera que el català “és unprocés polític totalment imprevisi-ble”. Ho és que les mobilitzacionsdel 20-S donessin lloc a sedició, ique l’1-O signifiqués rebel·lió, de-licte del qual recorda que “no es vacomençar a parlar fins al 27-O”, imenys amb el precedent que els jut-jats pel procés participatiu del 9-Nho havien estat per desobediènciai malversació, delicte que fins i totva caure. “L’Estat espanyol actuasense cap tipus de límit als seus po-ders, i l’única garantia que queda ésla de la justícia internacional”, con-cloïa Costa.

Això sí, fins i tot en el cas que Es-trasburg els acabi donant la raó, elprofessor Cagiao alertava en el seuseminari que la decisió que prenguipodria tenir poc impacte en la justí-cia espanyola, que sovint en fa casomís. “Ja hi ha jurisprudència re-cent sobre la crema de fotos del rei,que es va considerar una acció em-parada per la llibertat d’expressió,i no ha estat obstacle perquè hagincondemnat Valtònyc a una pena depresó”, constatava. ■

ARBITRARIETAT · La vulneració per part de l’Estat de la seguretat jurídica, que subratlla la previsibilitat dels delictes, seràun punt bàsic en la defensa dels líders independentistes PRECEDENT · Una sentència recent d’Estrasburg avala l’argument

Òscar PalauBARCELONA

MonopoliEl professor Cagiaova recordar a Pradaque l’Estat espanyolté “un monopoli ab-solut” sobre la sevalegalitat, i que hauriapogut fer evolucio-nar “de manera moltdiferent” el conflictecatalà, per la qual co-sa el fa responsablede la “degradacióde l’estat de dret”a què s’ha arribat.

Una justícia (im)previsible

Jorge Cagiao, durant la seva intervenció dijous a la Universitat Catalana d’Estiu ■ JOSEP MARIA MONTANER

L’Associació d’Afectats1-O i la Comissió Interna-cional de Ciutadans Euro-peus (ICEC) impulsaranuna campanya a les xarxessocials amb el lema #ara-parlatu a partir de la Diadai fins a l’1 d’octubre. Rereaquesta etiqueta, dema-

nen que es pengin vídeos itestimonis de gent que l’1-O es va sentir agredida, amés d’estrangers que hidonin suport, a fi de “des-tacar la solidaritat” ambels afectats, segons una deles impulsores, Anna Ar-qué. La intenció de fons, ai-xò sí, és insistir en la im-portància que no es retirinles centenars de denún-

cies presentades contral’actuació dels cossos poli-cials i animar que vaginfins al final per facilitarque arribi a instàncies eu-ropees una allau de casosparticulars. Els impulsorsestan amoïnats perquè lesdefenses estan sent “moltbel·ligerants” i miren d’in-timidar els denunciants. Amés, coincidint amb l’ani-

versari de l’1-O, volen por-tar observadors interna-cionals que van venir l’anypassat a fer actes de suportals pobles més afectats perles càrregues policials. Lacampanya s’ha presentat aPrada amb la presidentade l’ens, Virgínia Martí-nez, i Marc Bosch, alcaldede Dosrius, d’on va sorgirla iniciativa. ■

Impulsen una campanya perquèno es retirin les denúncies de l’1-OÒ. PalauPRADA

Hi ha centenars de denúncies presentades arran de lescàrregues policials de l’1-O i demanen que no es retirin ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 11

8011

75-1

1928

06L

l meu pare no vaoblidar mai queduia una senyeraquan va travessar

l’Ebre l’estiu del 1938”, recordaManus O’Riordan, fill del briga-dista internacional irlandès Mi-chéal O’Riordan a qui la Comis-sió de la Dignitat i el Museu deGandesa van homenatjar ara fauns dies en un acte, aprofitantl’entrega d’un quadre en què esreprodueix la barca en què elssoldats de la 15a Brigada Inter-nacional creuaven el riu enl’ofensiva republicana que vadonar peu a la Batalla de l’Ebre,el 25 de juliol del 1938.

En la pintura, de la qual ésautor l’artista Pere Piquer i quela Comissió de la Dignitat ha su-fragat amb un Verkami, s’hi veuO’Riordan portant una senyera,

“Etal com el mateix brigadista re-corda al seu llibre Connoly Co-lumn en què explica la sevaaventura i la dels irlandesos quevan lluitar al costat de la Repú-blica en la Guerra Civil.

Michéal O’Riordan (1917-2006), que va fundar el PartitComunista d’Irlanda, que va di-rigir durant molts anys, va arri-bar a Catalunya amb vint-i-unanys disposat a combatre el fei-xisme, com ha recordat el seufill Manus, secretari a Irlandade la Fundació del Memorial deles Brigades Internacionals(IBMT), una entitat que mantéviva la memòria dels brigadistesmitjançant publicacions, actes icommemoracions.

O’Riordan va ser ferit l’agostdel 1938 al turó 481, a la serrade Cavalls, d’on va ser evacuatfins a Mataró, abans de ser re-patriat a Irlanda. L’any 1988 vapoder tornar a Catalunya per

primer cop, arran de la inaugu-ració del monument a les Briga-des Internacionals de Barcelo-na. Va poder visitar Gandesa ialtres escenaris de la guerra.

En l’acte al Museu de Gande-sa, on es pot veure una comple-ta exposició sobre la Guerra Ci-vil, amb armament i equipa-ments militars de l’època, hivan participar l’alcalde, JordiLuz, el fill del brigadista ManusO’Riordan, els membre de la Co-missió de la Dignitat Toni Stru-bell i Pep Cruanyes i l’artista Pe-re Piquer, entre d’altres.

Des de la Comissió de la Dig-nitat s’assegura que no s’ha vol-gut deixar passar el 80è aniver-sari de la Batalla de l’Ebre “sen-se honorar aquell gest que, si béés llunyà en el temps, no ho ésen l’esperit, ara que Catalunyanecessita, un cop més, de l’ajutinternacional per assolir elsseus anhels”. ■

El brigadista de la senyeraMiquel RieraGANDESA

HOMENATGE · La Comissió de la Dignitat lliura un quadre al Museu de Gandesa per recordar el lluitador irlandès MichaelO’Riordan MEMÒRIA · El seu fill Manus diu que el seu pare no va oblidar mai la senyera que duia en travessar l’Ebre

Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, amb Manus O’Riordan, amb elquadre de Pere Piquer al darrere ■ COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 D’AGOST DEL 201812 | Nacional |

58100

58110

58120

58130

58140

58150

58160

58170

58180

58190

58101

58111

58121

58131

58141

58151

58161

58171

58181

58191

58102

58112

58122

58132

58142

58152

58162

58172

58182

58192

58103

58113

58123

58133

58143

58153

58163

58173

58183

58193

58104

58114

58124

58134

58144

58154

58164

58174

58184

58194

58105

58115

58125

58135

58145

58155

58165

58175

58185

58195

58106

58116

58126

58136

58146

58156

58166

58176

58186

58196

58107

58117

58127

58137

58147

58157

58167

58177

58187

58197

58108

58118

58128

58138

58148

58158

58168

58178

58188

58198

58109

58119

58129

58139

58149

58159

58169

58179

58189

58199

96900

96910

96920

96930

96940

96950

96960

96970

96980

96990

96901

96911

96921

96931

96941

96951

96961

96971

96981

96991

96902

96912

96922

96932

96942

96952

96962

96972

96982

96992

96903

96913

96923

96933

96943

96953

96963

96973

96983

96993

96904

96914

96924

96934

96944

96954

96964

96974

96984

96994

96905

96915

96925

96935

96945

96955

96965

96975

96985

96995

96906

96916

96926

96936

96946

96956

96966

96976

96986

96996

96907

96917

96927

96937

96947

96957

96967

96977

96987

96997

96908

96918

96928

96938

96948

96958

96968

96978

96988

96998

96909

96919

96929

96939

96949

96959

96969

96979

96989

96999

360

360

360

360

360

360

360

360

600.000

360

300

300

300

300

300

300

300

420

10.300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

300

420

300

300

300

420

300

10.300

540

300

360

360

360

360

360

360

360

360

480

360

300

300

600

300

300

300

300

420

300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

600

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

420

300

300

300

5.840

300

300

300

300

300

300

420

300

300

120.000

360

360

360

360

360

360

360

360

360

5.900

300

420

300

300

300

420

300

300

540

300

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.....

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.....

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

180

80

0

381

921

71

2 5304

954

255

885

35

4406

36

56

007

257

847

67

1328

9058

468

758

8

19

59

89

480

180

60

300

300

120

60 1.500

300

300

300

120

1.500

120

120

300

300

300

120

1.560

1.560

360

360

60

120

120

240

........

........

.........

........

........

........

......... .......

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

.......

.......

........

........

.........

........

........

........

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les

sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL D IA 25 d ’ agos t de l 2018

Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL68

18

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 42.000.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

La policia local de l’Amet-lla de Mar ha denunciatadministrativament vuitpersones que la matinadade dissabte van pintar labandera d’Espanya al llaçgroc municipal situat almonument de la rotondad’entrada al poble. Entreels identificats hi ha el pe-riodista Arcadi Espada, undels impulsor el 2006 de laplataforma Ciutadans deCatalunya, que és l’origende la fundació del partit es-panyolista del mateixnom.

Entre la una i les duesde la matinada de dissab-te, la policia local va rebreun avís sobre la presènciade quatre vehicles estacio-

nats en plena rotonda decirculació. En dirigir-se allloc, dos dels vehicles vanfugir però els agents vanpoder identificar vuit per-sones que eren al peu delmonument pintant el llaçgroc metàl·lic instal·lat pelmateix Ajuntament a lapart central de la rotonda.Segons va informar a lesagències, l’alcalde del’Ametlla de Mar, Jordi Ga-

seni, la policia va cursaruna denúncia administra-tiva i l’Ajuntament decidi-rà els pròxims dies si em-prèn accions contra els de-nunciats. Fa només dosdies la base del monumentdedicat als pescadors,Braços i rems, igual que elllaç groc, ja va aparèixerpintada amb una granbandera espanyola. Per al-tra banda, Ciutadans de-nunciava ahir que la donad’un militant va rebre uncop de puny al parc de laCiutadella quan treia unllaç groc. Els Mossos, alsquals els consta una agres-sió al passeig Picasso, vanidentificar els presumptesagressor i agredida, elsquals van anunciar alsagents la presentació dedenúncies mútues. ■

Denunciats per haverpintat a l’Ametllaun llaç municipal

RedaccióBARCELONA

a Entre els vuit identificats, que van aparcar quatre cotxesen plena rotonda, hi ha l’impulsor de Cs Arcadi Espada

La bandera espanyola es va pintar dijous –a la imatge– i ahir van tornar a pintar el llaç ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La CUP va aprovar el pressu-post del 2017 per fer possiblel’1-O tot i que, després, diu, esva demostrar que “no caliaaquell pressupost per fer elreferèndum”. Per això, el di-putat Carles Riera avisavaahir en una entrevista a l’ ACNque la formació no tornarà acedir al que considera un nou“xantatge” per fer-li aprovarels nous comptes del govern

“Indigna l’agressió almobiliari i als símbols,perquè la majoria deciutadans de l’Ametllavolen el llaç”Jordi GaseniALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

de JxCat i ERC. “Per trencaramb l’Estat i fer efectiva la in-dependència no ens cal unpressupost autonòmic. Queno ens vulguin tornar a enre-dar. Aquest xantatge de si nodoneu suport al pressupostno podrem tirar endavant laindependència és mentida”,afirmava.

La CUP només concep do-nar suport al pressupost si és

rupturista o si es fa abans laruptura amb l’Estat. Encarava ser més dura amb el presi-dent Torra i els dos socis degovern per la possibilitat deconvocar eleccions, una op-ció que considera covarda:“No ens agrada que facin càl-culs, no en funció dels objec-tius del país sinó de quin mo-ment els resultaria més ren-dible convocar eleccions.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP no cedirà al “xantatge” del sí al pressupost