ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.

2. VALORACIÓ TEÒRICA: EROSIÓ MECÀNICA.

En paviments.

Soleres.

Rajola ceràmica i pedra.

Fusta.

Làmines flexibles.

En façanes.

Parts baixes.

Parts altes i cantonades.

En escales.

Pedra.

Rajola ceràmica.

3. CAS PRÀCTIC: RESTAURACIÓ D’UN MOSAIC.

Mosaics. Concepte i classificació.

Tècniques de restauració.

Església de la Mare de Déu del Carme.

Estat del mosaic abans de la restauració.

Tècniques de restauració.

Estat del mosaic després de la restauració.

4. CONCLUSIONS.

5. BIBLIOGRAFIA.

1

1. INTRODUCCIÓ

Generalment, els processos patològics que no afecten a l’estructura de l’edifici es solen tenir menys en compte i moltes vegades fins i tot, els passem per alt. És per això que mitjançant aquest treball ens hem volgut centrar en una tipologia de lesions que tot i que és molt freqüent, és poc estudiada; l’erosió mecànica. L’erosió mecànica no provocarà l’enderroc d’un edifici, ni un atac per a la seva estructura ni tan sols serà una causa d’intervenció prioritària. Però si parem la mínima atenció en aquestes lesions ens adonem que són molt comunes. Els pàrquings i soleres industrials en són unes grans víctimes, i també les parts baixes de les façanes. Tot allò que pot patir fregament continuat o impactes d’objectes és susceptible a tenir desgast a la seva superfície, i moltes vegades, la substitució del material n’és la única solució. La intervenció es dificulta en l’erosió mecànica que podem trobar a cornises i parts altes de façanes causada per l’abrasió del vent i les possibles partícules que aquest pugui arrossegar. Si partim de la premissa que un paviment -per a posar l’exemple més clar d’erosió mecànica- està especialment pensat per a suportar càrregues en moviment, per què ha de caducar per aquest fet abans que la resta de l’edifici? I si finalment cal reparar una superfície desgastada per erosió mecànica, què cal tenir en compte? Aquestes són algunes de les qüestions amb les quals partim a l’ inici d’aquest estudi, i que esperem resoldre-les en la seva realització. Conscientment –o inconscient- hem centrat la major importància del treball en l’erosió sobre paviments, pel fet que en són els principals afectats. De la mateixa manera, en una segona part del treball més pràctica hem estudiat un cas real per a poder-ne estudiar la reparació d’una manera més concreta. Per a tenir un al·licient afegit, i per a dotar el treball d’un alè més artístic, hem escollit la reparació d’un mosaic en una església. La restauració del mosaic romà de La Mare de Déu del Carme, de l’avinguda diagonal de Barcelona, ens ha servit per a veure de més a prop aquests conceptes teòrics apresos en el treball.

2

2. VALORACIÓ TEÒRICA EROSIÓ MECÀNICA Lesió que es manifesta en forma de pèrdua de material superficial. Sorgeix com a conseqüència de l’abrasió provocada per l’ús sobre l’element en qüestió. Afecta sobretot en paviments a causa del fregament i punxonament continu que s’exerceix sobre ells i també en les parts baixes de les façanes, en especial a zones properes a pas de vehicles que puguin ser fregades per aquests. Un exemple seria la entrada d’un pàrquing. També trobem lesions d’origen mecànic a cornises afectades per l’erosió provocada pel vent i en especial en zones on aquest pot arrossegar partícules com ara arena de platja.

En paviments Per la seva situació i funció, les lesions que pateixen més freqüentment són les de caràcter mecànic. Tots els tipus de paviments són susceptibles a aquest tipus de procés patològic, però afectarà especialment als més rígids com ara soleres, continus de formigó i petris de rajoles.

SOLERES El seu ús en edificacions industrials les fa ser més propenses a patir aquest tipus de lesions. Causes. Directes: El trànsit de vehicles pesats amb rodes pneumàtiques provoca fregaments generals a les zones rodades, sobretot en arrancada, frenada i en les zones de corbes. De totes maneres, la erosió més important és la provocada per vehicles amb rodes petites metàl·liques o de resines de nylon o poliuretà. El seu contacte és més punxonant i poden arribar a partir el cantell de la llosa, en especial a juntes de dil·latació i contracció, ja que aquestes fan un petit desnivell que causa l’ impacte del vehicle sobre el paviment. Com en la resta de paviments, també s’ha de considerar l’erosió per impacte d’objectes, molt freqüent en locals industrials. Indirectes: A menor duresa superficial del paviment, més s’intensificarà l’erosió provocada per causes directes. Per tant, un mal dimensionat d’aquest, afavorirà al procés patològic. Lesions. Desgast més pronunciat a les zones rodades. En punts localitzats podem trobar parts del paviment despreses a causa de punxonament o impacte d’algun objecte. Generalment es sol produir un desgast superficial de primera instància d’ aproximadament 1mm que afavoreix el progrés de l’erosió. Intervenció. Depenent de la superfície desgastada i del tipus de desgast podrem optar per a reparar tan sols la zona erosionada (en forma de pedaços),o el què és més recomanable per la seva estètica i efectivitat; la reparació d’ almenys un bloc entre juntes de dil·latació. El primer pas és sanejar la superfície. Aquest, implicarà una abrasió unificadora perquè la nova capa de protecció tingui un espessor uniforme. - La reparació la podem efectuar a partir de tractaments superficials de resines de polièster o epoxi (en cas que la erosió sigui molt superficial). En aquest cas caldrà que la superfície sigui resistent perquè no es fissuri amb aquesta nova capa i el sanejament haurà de ser molt uniforme.

3

- També podem optar per morters autonivellants. Aleshores necessitem un sanejat més profund amb rugositats de més de 5mm. - Si ens trobem amb soleres molt antigues, de formigó pobre, la millor opció serà fer una nova solera amb base a la vella. Finalment, i haguem escollit la opció que haguem escollit,haurem d’assegurar la resistència a l’erosió i per això col·locarem o bé juntes de menys de 2mm sellades amb elastòmers o altres de més secció complementades amb elements metàl·lics. També podem optar per sistemes en T que protegeixen el cantell de les peces, que són les parts més fràgils.

RAJOLA CERÀMICA I PEDRA Causes. Directes. Es repeteixen les mencionades a l’apartat de soleres; tot depèn de l’ús de l’edifici. Generalment seran el pas de vehicles o persones i l’ impacte per caiguda d’objectes. Indirectes. A més juntes entre peces, més desgast per impacte de rodes dures i petites. És molt important elegir el material de la junta correcte i l’execució adequada d’aquesta en funció de l’ús que tindrà l’edifici. Lesions. Les lesions més generals, en qualsevol tipus de rajola solen ser la pèrdua de material de manera bastant uniforme a les zones de pas. També podem trobar pèrdua de material en punts on rebi impactes, com es mostra en la foto 1. Les peces de ceràmica vidriada tendeixen a perdre aquesta capa superficial amb el desgast, que les fa irrecuperables.

Foto 2 Foto 1 Foto 1. Lesió per impacte. Foto 2. Desgast per fregament.

4

Intervenció. Primerament cal fer un tractament d’abrasió uniformador. En interiors de pedra polida es farà mitjançant màquines polidores i en paviments de pedra buixardada caldrà buscar la uniformitat d’aquest amb buixardats o raspallats mecànics. En peces amb acabats fins com ara vidriats, rajoles hidràuliques o gres no permeten abrasió superficial i caldrà substituir les rajoles afectades. En el cas de rajoles esquerdades per impacte també caldrà substituir-les. Si la ruptura s’ha produït a la junta de dil·latació sense protecció, al refer-la s’hi col·locaran els perfils metàl·lics esmentats anteriorment.

FUSTA En aquest tipus de paviments, el desgast per abrasió no serà tan pronunciat, ja que les seves propietats d’elasticitat fan que absorbeixi millor els cops. Causes. Novament, l’ús, el fregament i els impactes són els principals causants de l’erosió d’aquest tipus de paviment. Indirectes. Si l’aplicació de les resines protectores no és la correcta, es poden produir lesions a aquesta capa superficial. Lesions. Zones de la capa protectora de resines pelades o directament inexistents. Intervenció. Sempre que quedi l’espessor suficient, el millor tractament serà rebaixar la superfície afectada i fer-hi de nou el tractament superficial. En les tarimes a base d’aglomerat a base de xapat superficial caldrà la substitució de les peces afectades o de la totalitat d’aquestes. En el cas de peces encadellades que el desgast ja no permeti rebaixar-les més perquè la unió ja no seria eficaç, cal la substitució total o parcial o la recuperació del material i la remodelació. En aquest cas, cal reduir la secció fins a la fusta sana per a obtenir nous taulons de seccions més petites.

LÀMINES FLEXIBLES Engloba des de les tèxtils com la moqueta,els laminats sintètics i els laminats naturals. Al ser elements prefabricats, la seva resistència al desgast per ús, al punxonament i la seva compatibilitat amb les cadires de rodes venen determinades en les seves característiques, mencionant la norma DIN o EN corresponent. Causes. A part del fregament i erosió, una possible causa indirecta que pot accentuar les anteriors és la mala elecció del material en funció del seu ús. Lesions. Poden sortir discontinuïtats a la làmina per desgast d’aquesta o ruptures puntuals.

5

Imatge d’una moqueta en mal estat.

Intervenció. Generalment cal canviar tota la superfície i el la col·locació de la nova tenir en compte que sigui adequada per a l’ús i trànsit que haurà de suportar. La posta en obra serà, en tots els casos encolar sobre la superfície seca i neta la làmina excepte la variant amb format encadellat.

En façanes

ZONES BAIXES Causes. Directes. La principal causa directa que provoca erosió mecànica en aquestes parts del parament vertical és el fregament del pas dels vianants, vehicles o màquines, i en especial a les entrades a pàrquings on el pas és estret o difícil. Indirectes. Novament, una mala elecció del material o una mala execució poden ajudar a que es produeixin lesions d’aquest tipus, però no és un aspecte gaire influent. Lesions. Ens podem trobar amb zones desgastades superficialment fins a certa alçada amb origen al fregament en el pas de persones o vehicles. O també poden sorgir fragments amb un desgast més pronunciat en forma de ratllada o fins i tot pèrdua de material en punts concrets per fregament o impacte de vehicles o màquines.

Part baixa d’una façana amb zones de pintura disgregades a causa del fregament.

6

Intervenció. És probable que aquestes lesions vagin acompanyades d’altres conseqüències per la seva situació com ara acumulació de brutícia o formació de crostes, despreniment del sòcol (si n’hi ha) per impactes o per assentaments diferencials, erosió química, humitats de condensació, etc. La seva intervenció pot ser plantejada des de diferents enfocaments; Prevenció: Hi ha sistemes de protecció, tan física com química, que permeten evitar el fregament directe amb la façana, com ara barres metàl·liques de protecció en entrades de pàrquings o acabats mitjançant ceràmica d’alta resistència a l’abrasió o pintures protectores superficials. Un cas concret el trobaríem en una façana de maó que, al ser porós necessita un acabat estètic amb un material de protecció no gaire dur, com ara enduridors superficials transparents. L’ús de resines epoxi són una bona solució, ja que penetren en els porus, augmentant-ne la seva resistència a l’abrasió També és usual l’ús d’elements de protecció a les cantonades, que en són els punts més fràgils i a la vegada més susceptibles de ser colpejats com ara: · Cantoneres metàl·liques o de PVC embotides en façana. · Cantoneres superficials de PVC. · Sòcols metàl·lics o ceràmics. Foto1 Foto 2 Exemples de protecció amb barres metàl·liques. Reparació. Si la façana ja està afectada, la seva reparació dependrà de l’acabat que tingui aquesta. · Acabat de pintura: 1) Treure les zones de pintura existent. 2) Sanejar la superfície. 3) Aplicar de nou la pintura. Ha de ser una pintura que tingui un alt coeficient contra l’ abrasió. ·Acabat ceràmic: Recanvi de pes peces afectades. · Acabat de pedra: Com anteriorment ja hem comentat dependrà de com estigui d’ erosionada. Sempre que sigui possible s’optarà per rebaixar la superfície per a homogeneïtzar-la, i si no, caldrà girar-la, canviar-la o omplir-la amb morters. Aquesta última opció es prendrà quan hagin arribat a caure trossis sencers de pedra i es decideix no canviar-la. El procediment de replè serà: 1)Sanejar a superfície. 2)Col·locació de varilles inoxidables ancorades a la pedra. 3)Si es vol marcar la junta entre carreus, es farà a partir de l’encofrat, deixant-hi les marques desitjades. 4)La peça s’adherirà amb l’ancoratge i també amb resines o bé una lechada.

7

CORNISES Causes. El vent, i les possibles partícules que aquest pot arrossegar és el principal causant del desgast de les cornises. A més, com a causa indirecta podem trobar la dificultat de manteniment per la seva situació en l’edifici, que podria alleugerir la gravetat de les lesions en molts casos si es fes. Lesions. Desgast a cornises i zones altes dels edificis, que dutes al límit poden arribar a provocar despreniments de material. Intervenció. La intervenció en una cornisa no és gens senzilla. Cal saber de quin tipus de cornisa estem parlant. Segurament, la normativa exigirà que se’n conservi la forma original. Normalment parlarem d’edificis que es restauren pel seu valor històric i per això serà important la fidelitat en les formes. · Si la cornisa és de pedra, l’erosió és poc pronunciada i s’ha optat per a restaurar-la, es farà rebaixant la pedra. Les tècniques usades seran les mateixes, a ser possible, de la seva construcció, com pot ser el buixardat. · Si la cornisa és de maó revestit, la part erosionada és el morter, i aquest no es pot aprofitar, es procedirà de la següent forma: a)Extraure les parts de morter erosionades. b)Sanejar la superfície de maó. Netejar-la i deixar-la preparada per l’ enfoscat. c)Una primera capa de revoco ; l’ enfoscat. Ja el col·loquem amb la forma de la plantilla prèviament feta amb la forma de la cornisa. d)A sobre d’aquesta hi col·locarem una malla fixada mecànicament per certs punts. e)De nou farem una nova capa de morter que quedarà embeguda a la malla i a la vegada a la 1a capa de morter. No podem oblidar col·locar de nou la pendent pel desaigua. Si tenim elements escultòrics es realitzarà un motlle de cautxú de silicona, que es rigiditza amb escaiola i espart i es replena amb morter. En cas de tenir grans volums, es col·loca a l’interior del motlle una armadura de barres corrugades inoxidables.

En escales

PEDRA Causes. Les causes són les mateixes que el la resta de casos; fregament pel pas de persones i impactes en caigudes d’objectes. Lesions. També També es repeteixen. Podem trobar escales deformades per desgast de la part central a causa del fregament continu.

8

Escala de pedra desgastada per impacte .

Intervenció. Segons l’estat de l’escala, el seu ús i el pressupost de què es disposi es podrà elegir entre diferents sistemes d’intervenció: 1)Rebaixar l’escala. Si ens trobem amb el cas que els esglaons estan poc desgastats i el del cap d’ amunt és un dels què no cal reparar, podem optar per a rebaixar la resta de l’esglaó per a anivellar-lo i homogeneïtzar-lo. 2)Canviar la pedra. És una solució més cara però en algun cas és la única que es pot fer. Simplement consisteix en fer de nou els graons, canviant la pedra. 3)Girar la pedra. Una variant de l’anterior, i si les condicions de la pedra ho permeten, es pot re-col·locar la pedra de nou girada del revés. És a dir, la part erosionada quedarà a sota. No sempre és possible i per a fer-la cal, prèviament netejar la pedra i homogeneïtzar-la si és precís. 4)Refer amb morter.

RAJOLA CERÀMICA. Causes. Les esmentades en el cas anterior. Lesions. En una escala de peces ceràmiques no es deforma la superfície de la mateixa manera que la pedra, sinó que és més susceptible a partir-se alguna peça per impacte. A causa del fregament, la lesió més important és la pèrdua de la capa vidriada de la superfície, perquè així es perd aquesta capa protectora i sol acabar desgastant-se la següent capa de la peça. Escala amb punxonaments per impactes.

9

Intervenció. Els procediments de reparació o substitució de peces són els mateixos que els esmentats en l’apartat de paviments ceràmics.

10

3. CAS PRÀCTIC: RESTAURACIÓ D’UN MOSAIC

Mosaics. Concepte i classificació Definició de Mosaic: Tècnica artística de decoració que es forma unint sobre una capa de ciment petites peces regulars o no, de pedra, vidre o ceràmica anomenades tessel·les, de diversos colors per formar diferents dibuixos. En aquest treball dedicat a l’erosió mecànica ens centrarem en els mosaics utilitzats com a paviments, ja que patiran aquest tipus d’erosió deguda al seu ús. Entre els diferents tipus de mosaics utilitzats en paviments, podem distingir entre els següents: Mosaic hidràulic L’origen del mosaic hidràulic el trobem a Itàlia, al Renaixement, on la peça s’anomenava “al banchetto”. S’utilitzava tradicionalment des de el Segle XIX i es va estendre a França, Espanya, Portugal i a antigues colònies del nord d’Àfrica i Amèrica Llatina, arribant a ser el paviment per excel·lència en mansions de la costa francesa, palauets i del modernisme català entre els anys vint i trenta. Als anys cinquanta, el mosaic va perdre importància degut a l’aparició del terratzo i del gres i les ceràmiques. Restauració El desgast que pateix el paviment fa que la cara vista i superficial perdi brillantor, el seu color original i el seu tacte llis, arribant inclús al trencament d’algunes de les peces. Per restaurar el paviment, seguirem aquests passos:

1. Polit artesanal per recuperar el seu tacte llis original.

2. Recuperar les peces trencades o els trossos que falten mitjançant diferents resines.

3. Neteja de juntes i reomplert d’aquestes amb nova “lechada” per donar uniformitat al conjunt.

Mosaic de “Nolla” A finals del Segle XIX, durant el Modernisme, el valencià Miguel Nolla va començar la fabricació d’una peça ceràmica especial, caracteritzada per les diferents formes geomètriques, mides i colors. Restauració

1. Polit delicat per recuperar el color, podent tenir dos acabats diferents: acabat mat o satinat.

2. Col·locació de peces trencades o inexistents.

Mosaic Romà Aquest tipus de mosaic és el més antic de tots els esmentats en aquesta classificació, i està constituït per petites peces anomenades tessel·les, per això se li dona el nom de opus tessellatum. Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de roca calcària, marbre (basa l t s , g ran i t , pò r f i d , s e rpen t i na ) , de vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides. El mosaista distribuïa les peces de diferents colors sobre la superfície, formant el dibuix desitjat i aglomerant-les amb ciment.

11

El mosaic es considera com una pintura feta de pedra, però utilitzant una perspectiva falsa i forçada, i s’inspira en els dibuixos dels tapissos dels ls teixits i de l’obra pictòrica. El procés de fabricació dels mosaics romans segueix diversos passos:

1. Al taller es dissenyava el quadre, treball anomenat “emblema”, que en grec vol dir: quelcom que s’incrusta a un lloc.

2. Es feia una divisió segons el color.

3. Es realitzava una plantilla en paper de papir o en tela de cada una de les parcel·les dividides.

4. Sobre la plantilla s’anaven col·locant les tessel·les seguint el model escollit. Les tessel·les es col·locaven al revés, és a dir la cara que al final ha de quedar vista, ara ha de quedar cap avall, enganxada a la plantilla.

5. Es transportava a l’emplaçament definitiu per que el mosaista pogués acabar l’obra.

6. Abans de col·locar les tessel·les s’havia de preparar adequadament el terra. Primer s’anivellava fins a arribar a la horitzontalitat, després es feia una capa morter barrejat amb pols de teula i carbons. Per últim es posaven fragments de teules i es donava la capa final de morter que rebia les tessel·les.

12

Tècniques de restauració Per a la restauració dels mosaics es segueixen diverses fases, que variaran en funció del tipus de mosaic que tractem. Nosaltres, però ens centrarem en les tècniques de restauració utilitzades per als mosaics romans.

1. Polit i afinat: Fase realitzada quan el paviment presenta un desgast o un deteriorament produït pel seu ús, el qual no permet el seu embelliment amb la tècnica de cristal·litzat tradicional. Consisteix en passar vàries pedres o moles de diferents grans, des de les primeres amb gra gruixut fins a les últimes amb gra fi, deixant el paviment preparat per aplicar el procés d’abrillantament. Les pedres abrasives es fan servir en aquest ordre 60-80-120-220-600.

2. Cristal·litzat: Es realitza per mantenir els mosaics hidràulics o romans, els

terratzos i els marbres nets. El resultat d’aquesta tècnica és un acabat que dóna la impressió visual de que el terra està moll. En aquest procés intervenen tres factors:

− Decapant: Neteja i dóna una base de brillantor.

− Sellants: Igualen la base del decapant i faciliten el treball del tercer component.

− Cristal·litzador: Dóna l’acabat definitiu.

3. Termovitrificat: És un polit que es realitzat amb abrasius diamantats per

eliminar ratlles o imperfeccions, seguit d’un procés químic que endureix i dóna brillantor a la pedra. El procés és net i ràpid. Es realitza amb màquines “Monocepillo”, les quals, al friccionar el producte cristal·litzant amb el carbonat càlcic propi de la pedra, genera una reacció química mitjançant la termofusió, que acaba generant un efecte de terra moll.

4. Polit a plom: És una neteja profunda amb terminació a plom que donarà

brillantor al mosaic.

5. Manteniment: És mínim, s’utilitza una aspiradora per la pols i es frega amb aigua i una petita quantitat de sabó.

13

Església de la Mare de Déu del Carme

Aquest edifici de caire religiós es va construir entre els anys 1910 i 1917, i en una segona fase entre els anys 1919 i 1925; i va ser dissenyat per Josep Doménech i Estapá i Josep Doménech i Mansana. Es troba a l’Avinguda Diagonal, número 424 a la ciutat de Barcelona, com veiem al plànol adjuntat.

14

L’església és d’estil neobizantí, per això la seva ornamentació interior, es de tipus bizantina, però nosaltres ens centrarem en el mosaic. Es tracta d’un mosaic del tipus romà que es troba a la nau central de l’església, al passadís central que ens porta a l’altar, entre les dues columnes de bancs. Està realitzat amb tessel·les cúbiques de petites dimensions i que formen un dibuix de temàtica floral amb dues sanefes a cada lateral.

ESTAT DEL MOSAIC ABANS DE LA RESTAURACIÓ Ens trobem amb un mosaic erosionat pel desgast produït pel pas de les persones i pel moviment dels bancs, degut a la zona on es troba, que resulta ser zona de pas. Els problemes que trobem en aquest mosaic són:

⎯ Desgast superficial i pèrdua de textura.

⎯ Pèrdua del color original.

⎯ Absència d’algunes de les tessel·les.

⎯ Trencament d’algunes de les tessel·les en zones de pas màxim.

En les següents fotografies podem veure l’estat del mosaic abans de la reparació.

15

Fotografia nº1. Tram del mosaic en un dels seus extrems situat a l’espai que es troba entre la porta de l’exterior i la porta d’entrada a la nau central. Aquest tram es troba en contacte amb l’ambient exterior, patint l’efecte dels rajos solars, el vent (transportant partícules que poden erosionar el mosaic), a més també pateix desgast. En aquesta foto podem veure:

• El color ha variat, és a dir, ha perdut intensitat respecte l’original.

• La textura llisa característica dels mosaics, és ara una textura poc uniforme, presentant ratllades i petites incisions produïdes pel desgast que suposa el pas de les persones.

16

Fotografia nº2. Tram del mosaic que es troba just sota la porta d’entrada a la nau de l’església. Aquest tram està especialment afectat degut al moviment i la fricció que produeix la porta en obrir-se i tancar-se. En aquesta foto podem veure:

• Ratllades i incisions amb la forma del moviment la de porta, en arrossegar-se pel mosaic.

• Desgast pel pas de les persones.

• Pèrdua de color i intensitat dels colors.

Per solucionar futurs problemes amb la porta, similars als que ja tenim, es podria contemplar la idea de rebaixar la porta, i evitar així la fricció d’aquesta amb el mosaic.

17

Fotografia nº3, 4 i 5. Tram del mosaic que es troba just després de la porta d’entrada a la nau, a l’interior de l’església, concretament a la part esquerra. Aquest tram es troba just en la zona on es poden acumular més persones durant el transcurs de les cerimònies i és una de les zones de pas més importants de l’edifici. En aquesta fotografia podem trobar:

• Pèrdua de color, més pronunciada a la part central del mosaic, degut a que, generalment, la gent camina pel centre del passadís que formen les columnes de bancs a l’esquerra i a la dreta.

• Petites ratllades i incisions, de menys importància que les enumerades en les fotografies anteriors.

• Absència d’algunes tessel·les en vàries circumferències on es troben els motius florals.

• Trencament de vàries tessel·les unides, provocat per una fissura superficial.

18

19

Fotografia nº6. Tram del mosaic que es troba just després de la porta d’entrada a la nau, a l’interior de l’església, concretament a la part dreta. Aquest tram es troba just en la zona on es poden acumular més persones durant el transcurs de les cerimònies i és una de les zones de pas més importants de l’edifici. En aquesta fotografia podem trobar:

• Pèrdua de color, més pronunciada a la part central del mosaic, degut a que, generalment, la gent camina pel centre del passadís que formen les columnes de bancs a l’esquerra i a la dreta.

• Petites ratllades i incisions, de menys importància que les enumerades en les fotografies anteriors.

• Absència d’una tessel·la en el lateral dret del mosaic, a la part blanca que envolta tot el mosaic.

20

Fotografia nº7 i 8. Tram central del mosaic, entre les dues columnes de bancs que es troben a la dreta i a l’esquerra. Aquest tram es troba just en la zona de pas dels feligresos cap a l’altar durant les cerimònies religioses que se celebrin a l’edifici, per tant pateix molt desgast i abrasió. En aquesta fotografia podem trobar:

• Pèrdua de color, és a dir, pèrdua d’intensitat respecte als colors originals.

• Pèrdua de la textura llisa original.

• Petites ratllades, de poca importància degut a la plataforma amb rodes utilitzada en cerimònies funeràries.

• Petites ratllades als laterals del passadís, degut al moviment dels bancs de fusta.

• Absència de certes tessel·les a un dels motius florals.

21

22

TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ Les tècniques de restauració triades per a la restauració del mosaic són les més adients per al tractament del tipus de mosaic romà, que al estar format per petites tessel·les, necessita una atenció especial i més delicada que altres tipus de paviment. Per poder realitzar la restauració de manera més organitzada, dividim la totalitat del mosaic en vàries parts o fronts d’actuació. Com el mosaic és de forma rectangular, i molt allargat, només farem particions en el sentit transversal del mosaic i el dividirem en 6 parts, com podem veure al croquis adjuntat.

23

Les parts són: Zona 1: Extrem del mosaic que queda més a l’exterior de l’església. Zona 2-Zona 5: Part central del mosaic. Zona 6: Extrem del mosaic que queda més a prop de l’altar.

24

Procés de restauració Abans de començar amb la restauració pròpiament dita, hem d’adequar l’espai al treball que hem de realitzar. Començarem retirant els bancs, que es troben molt pròxims al mosaic i que en dificultarien la tasca, els col·loquem ordenadament i en un lloc que no suposin un destorb durant la restauració. També haurem de desmuntar la porta d’entrada a l’interior de l’església, ja que es troba just a sobre del mosaic. Ho fem amb cura i la col·loquem en un lloc que no molesti. Un altre factor molt important que hem de tenir en compte, és la il·luminació de la que disposem a l’interior de l’església, que resulta insuficient per a la realització de qualsevol feina. Per tant, haurem d’ajudar-nos d’il·luminació artificial i necessitarem un mínim de set focus al·lògens, que distribuïts al voltant del mosaic ens facilitaran la tasca. Un cop ja tenim l’espai preparat i suficientment il·luminat, ja ens podem endinsar en la restauració, i seguirem els passos següents:

1. Neteja de la superfície per eliminar la qualsevol taca, partícules de pols acumulades, etc., per poder valorar l’estat del mosaic. La neteja la podem fer en sec o no. Nosaltres en aquest cas, com la humitat no beneficia el mosaic hem decidit fer servir una aspiradora per realitzar la neteja de la superfície.

2. Identificació del material del que estan fetes les tessel·les. La pedra de la

que estan fetes les peces que falten es marbre.

3. Localització de les peces trencades o absents: Fem un inspecció detallada de tot el mosaic per trobar exactament quines són les peces que falten o que estan trencades. Per situar-les, diem en quina zona de treball estan, ens ajudem d’un croquis detallat i de les fotografies.

Les tessel·les que falten són les següents:

• 3 tessel·les blaves: a la zona 2, a l’interior de la circumferència blava on trobem la flor.

• 1 tessel·la blanca al lateral dret del mosaic, a la zona 2.

4. Fem la plantilla de les peces que falten per poder reproduir-les de manera correcte. Amb un paper vegetal posat sobre la superfície del mosaic, dibuixem el contorn del buit.

5. Al taller, tallem la peça del material que haguem triat per a la substitució. Hem triat un marbre molt similar a l’original, amb betes més fosques.

6. Piquem la zona on es troba el buit amb molta cura per poder col·locar la nova peça i netegem les possibles restes de pols que hagin pogut quedar.

7. Amb morter de baixa resistència col·loquem la nova peça al seu lloc corresponent i apliquem un morter més fluid per a les juntes, de diferent color perquè quedi clar quines han sigut les peces aportades durant la restauració. Esperem a que el morter s’assequi.

25

8. Ara, un cop el mosaic ja està complert, podem fer el que sigui necessari per tornar al mosaic la seva textura i brillantor originals.

• Primer, passem la màquina polidora per eliminar la capa superficial, la capa erosionada. Primer passem la màquina amb una pedra més gruixuda, però, al tractar-se de la restauració d’un mosaic, no podem fer-ne servir una pedra de gra massa gruixut, ja que requereix un tractament més delicat. Per donar la textura llisa que volem, anem disminuint la pedra, segons passem la polidora, cada vegada farem servir una pedra més petita fins a arribar a una suficientment petita per a l’acabat final.

• Després, retirem la pols que hagi quedat sobre la superfície del mosaic amb cura de no fer cap ratllada o incisió per petita que sigui, per no haver de repetir l’operació del polit.

• Ara, ja podem realitzar la cristal·lització de la superfície. Per fer-la,

seguim tres fases:

o Primer apliquem el decapant, que neteja la superfície de possibles partícules que hagin pogut quedar de la neteja anterior i dóna un base de brillantor.

o Tot seguit, apliquem els sellants, que igualen la base del decapant i faciliten el treball del tercer component.

o Per últim, apliquem el component cristal·litzador, que dóna l’acabat definitiu.

9. Especifiquem com s’haurà de realitzar la neteja del mosaic, per mantenir-lo,

i quins són els productes més adequats per aquest tipus de paviments.

10. Per últim, cal dir que tot el procés ha de quedar vigent al projecte,

enumerant les tècniques utilitzades, etc. Sobretot és molt important que quedi clara la data de restauració per ajudar a possibles futures restauracions.

26

Croquis del mosaic

Fotografia nº 6

Fotografia nº 4

27

ESTAT DEL MOSAIC DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ Després de la restauració i d’haver aplicat les tècniques adients per a la restauració de l’element, es van realitzar una sèrie de fotografies, per comparar l’estat del mosaic abans i després de la reparació, per poder valorar el treball realitzat i veure així els resultats obtinguts. Les fotografies que posarem a continuació estan enumerades en el mateix ordre que les fotografies presentades a l’apartat “Estat del mosaic abans de la restauració” per poder fer la comparació. Fotografia nº1. Tram del mosaic en un dels seus extrems situat a l’espai que es troba entre la porta de l’exterior i la porta d’entrada a la nau central.

28

Fotografia nº2. Tram del mosaic que es troba just sota la porta d’entrada a la nau de l’església.

29

Fotografia nº3, 4 i 5. Tram del mosaic que es troba just després de la porta d’entrada a la nau, a l’interior de l’església, concretament a la part dreta.

30

31

S’ha considerat no reparar l’esquerda, perquè seria molta dedicació i suposaria molt cost econòmic, per les petites dimensions que té.

32

Fotografia nº6. Tram del mosaic que es troba just després de la porta d’entrada a la nau, a l’interior de l’església, concretament a la part dreta.

33

Fotografia nº7 i 8. Tram central del mosaic, entre les dues columnes de bancs que es troben a la dreta i a l’esquerra.

34

35

4. CONCLUSIONS La nostra principal conclusió podria ser un nou objectiu per a un nou estudi. Havent observat que en la majoria de lesions provocades per erosió mecànica la única solució es troba en la reconstrucció de l’acabat, i que les causes directes mai es podran evitar –un paviment serveix per a passar-hi per sobre, en una façana sempre hi haurà rascades, etc-, arribem a la conclusió que cal actuar sobre les causes indirectes. I amb això no ens referim simplement a una bona execució de l’acabat –que ja se suposa com a condició òptima- sinó a buscar nous camins que ens permetin evitar el desgast. Nous materials més resistents a l’abrasió o nous tractaments per a aquests. Cal dir que ja n’existeixen, però fins ara no tots han funcionat. Per a posar un exemple, no hi ha cap tractament per a la pedra que funcioni òptimament, ja que és molt difícil que combini la bona adherència amb aquesta, i la protecció. Per altra banda, el nostre estudi més detallat en el camp dels mosaics ens ha permès descobrir un aspecte molt més artístic que sense allunyar-nos del món de la patologia en la construcció. Amb aquesta part, ens hem pogut posar al lloc del restaurador, gaudint molt més del treball. Ens agradaria comentar també un últim aspecte que és que la restauració del mosaic romà s’ha fet perquè era obra del segle XX. En cas que hagués estat un mosaic fet en època clàssica no s’hagués executat, per tal de mantenir la seva textura original.

36

5. BIBLIOGRAFIA Per als fonaments teòrics: Apunts de classe. Manuel Borbón, Patologia Daños por acciones físicas y químicas. Classe de patologia La conservación y restauración de la azulejería. B. Carrascosa y M. Lastras. Ed. Universidad Politécnica de Valencia. Tratado de rehabilitación. Tomo 4:Patología y técnicas de intervención. Fachadas y cubiertas. Ed. Munilla-Lería www.construmatica.com www.informadera.net www.wikilibros.org Per a l’aplicació del cas pràctic: www.murielpulidos.com www.netipulit.com www.parqueplast.com www.pavimentosonline.com www.poblesdecatalunya.cat www.pulidoscatalonia.com www.wikipedia.org