Damià Tomeis, pregoner de les Fires Anada a -Ses Piquetes d'es Pèlag»

L'actuació de Jaume Amelia, romancer Joan Frontera, conferenciant de la V"

Setmana de Gastronomia

ONES FIRES!

REVISTA MENSUAL

rmNúmero 94 - Preu: 100 Ptes.

Octubre 1989

DCMCIJORde pinte en ample

MOTORS

66 01 46

Avda. Cavaller Ramón Santmarti, s/n - 07620 LLUCMAJOR (Mallorca)

3

Temps de fires i de fermança

n any més, el sabor festiu deles Fires anirà acompanyat del'ambient politic i mitiner queenvolta qualsevol cita electoral.Les eleccions legislatives arri-

baran abans de final de mes i el ciutadà, enla seva participació a les urnes, té la possi-blitat no només de dipositar el vot, sinó

també l'oportunitat de jutjar l'actuació delgovern i mitjançant la decisió pròpia, decercar el canvi que estimi oportú.

Són els avantatges de la democracia queamb les periòdiques convocatòries de comi-cis, d6na pas primer a la reflexió i desprésa la lliure elecció.

Hem de recordar ara el refrany popularque «cada poble té el govern que se me-reix». Es veritat que en els darrers mesoshem vist com la desillusió esdevenia lanota primordial en amplis sectors de la so-

cietat quan s'ha comprovat que les esperan-ces de més justicia, seguretat, possibilitatsde feina, menys pressió fiscal, respecte perla natura, atenció sanitaria, igualdat d'o-portunitats, major autonomia, quedaven amig camí.

Si els politics no han respost a les expec-tatives, no vol dir que hom hagi de quedar

a casa seva i engrossir el tant per cent de

l'abstenció com va succeir en les eleccions

europees i en una auténtica democracia és

indispensable que els ciutadans participin i

participar vol dir estar compromesos ja

sigui amb els partits o els estaments socials

o ciutadans.

Les Fires són dies de fermança, una espe-

ra illusionada dels infants, els enamorats

per la joguina, la joia o el simple detall o

record que de manera tradicional, confien arebre en aquesta data. En aquest context els

llucmajorers també confien que arribi laseva fermança i la solució per a uns temes

importants de la vida ciutadana: majortransparència de la gestic!, municipal, la de-

finitiva posada en marxa del polígon indus-

trial, les ajudes del pla extraordinari d'in-

versions de la Conselleria de Turisme permillorar S'Arenal i també i com a una fer-

mança molt especial, la solució de la gran

assignatura pendent: Capocorb.

De moment, només podem estar a l'espe-

ra de l'informe del catedràtic Avelino Blas-

co, amb la illusionadora esperança que

propicii una decisió municipal que contem-

pli la salvació definitiva d'aquesta zona tan

significativa de la marina llucmajorera.

CMCDORde ponte

Revista mensualDep. Leg. PM-350-1.981Any IX

EDITA:Obra Cultural Balear deLlucmajor

INFORM ACIO IPUBLICITAT:C/ Bisbe Taixaquet, 105(Llucmajor)

DIRIGEIX:Catalina Font

COL. LA BOR EN:Joana ArtiguesIgnasi BarcelóMiguel BarcelóMiguel BezaresFrancisca CapellaMiguel CardellJoan ClarJoan ContestíBartomeu FontJoana FontDamia Fu lianaAntoni GarauCatalina GarauJoan B. GarauMaties GarcíasMiguel JanerColoma JuliaAntoni Llom partMargalida MartinMiguel MascareMaties MutMiguel MutGuillem OliverJaume OliverMargalida PalouSebastià RubiJaume SalvaMiguel SbertTomeu Sbert •Catalina SerraJerenia SociasJoan SociasGabriel ThomasArnau TomasJeroni TomasPere F. TorrentsAntoni VacellFrancesc Verdera

SECCIO ESPORTIVA:Coordinador:Joan Ouir tana

Col.laboren:Sebastià MonserratJaume Manresa

FOTOGRAFIES:M. ClarFotos FerminC. JuliaMut FotosAntoni MonserratAntoni Oliver

IMPRIMEIX:Informacions Llevant S.A.

El pensament de laRevista s'expressa nomésa través de l' Editorial.

ffkinuaOFFSET - TIPOGRAFIA -

PAPERERIA

Bisbe Taixaquet, 60 - Telèfon 66 00 69

LLUCMAJOR

C./ DE SA FONT, 17 - LLUCMAJORTEL. 66 22 40

4 e LOCAL

CASA DE LA VILA

Nombrós projecte de modernització de S'ArenalDimissió de Rabasco com Regidor del CDS

En el Ple ordinari del mes passat,entre els assumptes més importants,figuren la carta de dimissió del Re-gidor Joaquin Rabasco, com membredel CDS, per haver deixat aquestpartit, sol.licitant passar al Grupmixt, el que li fou concedit, encaraque es queda totsol, com fins ara.

L'altre assumpte més important,aprovat per unanimitat, és el granprojecte de modernització, noves in-fraestructures i altres obres a s'Are-nal i Urbanitzacions de la costa,com són les de Bellavista, CalaBlava i Son Verf, amb un pressupostque passa els mil milions de pesse-

tes, que es desgosarà mitjançant unasubvenció del 60 per cent. Per partde la Conselleria del Turisme, i elrestant 40 per cent, per l'Ajunta-ment, el que representa que aporta-rà el consistori, uns 415 milions, quetampoc seran tants, perquè els pro-pietaris de les esmentades urbanit-zacions beneficiaris, donaran uns165 milions, pel que el nostre Ajun-tament, en realitat, només pressu-postarà 250 milions per aquestanombrosa obra.

Obra, l'esmentada, que inclourà laconstrucció de zones verdes, vora-vies, vials i conduccions d'aigua po-table i clavegueram, a més de nouenllumenat. El grup Popular, que sibe donà el seu consentiment al pro-jecte, va fer constar també la sevadesconfiança que la Conselleria deTurisme subvencioni la totalitat delmateix.

MODIFICACIONS DE CREDIT

En el punt sobre modificaicons decrèdit per transferències, l'oposiciódel grup popular i el Sr. Rabasco, esmostraren contraris a aquestestransferències, per boca de MateuMonserrat, declarant que són exces-sives, suposen un escandalós tràfecde diners d'una partida a l'altra, icanvien sustancialment el pressu-post municipal, un pressupost queells aprovaren en un gest d'obertacol.laboració. Va acusar, també,Monserrat, el regidor d'esports, Mi-guel Clar, d'haver-se excedit en mésde 40 milions den el Camp d'Es-ports de S'Arenal, i ii contestà l'es-mentat Sr. Clar, dient que la sevagestió la considerava correcta, per-què del que es tracta es d'acabar,d'una vegada per totes, el campd'Esports de S'Arenal.

Entre els altres acords, figuren:- Creació del servei de biblioteca

pública municipal i suscripció deConveni amb el CIM a tal efecte,que donarà els llibres i l'Ajuntamentel local.

- Concessió del servei de cantinadel Camp Municipal d'Esports deLlucmajor.

Una biblioteca municipal aS'Arenal

En el plenari celebratper l'Ajuntament el 25de setembre passat, coma Regidor de Cultura,vaig sotmetre a la consi-deració de tot el Consis-tori la proposta de crearel Servei de BibliotecaPública Municipal i desubscriure amb el CentreCoordinador de Bibliote-ques del Consell Insularde Mallorca el convenide col.laboració que aju-dara a posar-la enmarxa. Tots els regidorsvotaren favorablement lapetició.

La creació d'aquestabiblioteca, que també hade servir de local cultu-ral en sentit ample, res-pon a diverses motiva-cions. En primer lloc, voldonar resposta a lamanca d'infraestructuracultural que pateix tot elmunicipi i, especialment,l'Arenal. Aquesta de-manda ha estat feta perdiverses entitats civiquesen reiterades ocasions.Com a responsable cul-tural de l'Ajuntamenttambé he constatat

aquesta mancança i lesdificultats que imposa enprogramar actes cultu-rals.

Per una altra part, ésnecessari aclarir que lesbiblioteques públiquessón un servei obligatorien els municipis de mésde 5.000 habitants, se-gons estableix la Llei deRègim Local. Fins al mo-ment, aquesta exigèncialegal no ha estat compli-da. Convé recordar quela biblioteca existent aLlucmajor, amb una llar-ga tradició de servei, ésprivada.

Per respondre a agues-ta situació, cap esforçmunicipal no és balder.

Cal començar per onmés falta fa la biblioteca,és a dir, a l'Arenali, per dotar-la bé, hemde cercar la col.laboraciód'institucions com elConseil Insular i hem defer l'esforç de proveir-lade local, de pressupoSt ide personal.

Maties Garcias

Exposició de MagdalenaSastre

Una font, un portal,una fruita, una flor...són alguns dels temesque Magdalena SastreRamon presentarà al'exposició de Fires 89que mostrara a la Salad'Exposicions de MareNostrum durant elsdies 14, 15 i 16 d'octu-bre.

Les tècniques quepresenten aqueststemes van des de l'oli a

i ambaquesta exposició indi-vidual ja seran quatreles realitzades peraquesta pintora des de

fa set anys.Abans, ha exposat

col.lectivament a LaLlotja i individualment,a Santa Maria amb dosguardons corresponentsa Premis Locals. Des-prés, exposaria a Bun-yola i més tard, al Casi-no.

Magdalena SastreRamon ha realitzat es-tudis a l'Escola d'Arts iOficis de Palma i en di-verses académies.

Des d'aquestes pla-nes, li desitjam sort iun bon futur artistic.

sa teuleraCERÀMIQUES - FET A MA

PLANTES I FLORS

C. Campos, 80 - TeL 66 01 76 - LLUCMAJOR

Cristaleria LlucmajorJOAN MOREY

Envidrat d'obres - Miralls - Vidres de ColorDecorats - Vidrieres artistiques

Ronda Migjorn, 105 Tel. 66 14 93 LLUCMAJOR

LOCAL

5

Confraria «Cristo Nazareno»

S'ha fundat una nova confraria a Llucmajor, es tractadel <CRISTO NAZARENO» creada recentment, dia 13d'abril d'aquest mateix any.

El motiu de la creació d'aquest nou grup de confraresha estat segons els seus components que la processómancava de música i han cregut oportú formar aquestaconfraria de cornetes i tambors.

De moment, són set els components (entre ells unadona) i n'hi ha quatre més que ja aprenen a toca els ins-truments per incorporar-s'hi.

El vestit consta d'una túnica de color grana, una capablanca, l'emblema de la confraria, cordó bicolor, grana iblanc, cinta daurada i sense caputxa.

Tots els interessats en formar part de la nova confra-ria <CRISTO NAZARENO» han de ser major de setzeanys i el nombre maxim sera de trenta persones.

Podeu trobar la informació necessària adreçant-vos aGuillem Fullana Roig (C. Cardenal Rossell, 10 3. P-Tèlf. 66 17 28) o a Manuel Aguilar Mercado (C.Campos,41, Télf. 66 23 66).

FOTO CLARPerfumeria

Reportatges, Fotos d'Estudi,Carnet... ¡una extensa gammade productes de perfumeria

OFERTES EN CAMERES FOTOGRÀFIQUESVENDA DE CARRETS

Carrer Nou, 8- Tel. 66 06 32 - LLUCMAJOR

Distinció a Francesc Sánchez Lladó

En un acte senzill però molt emotiu fou imposadala insignia d'or de l'entitat d'assegurances Mare Nos-trum Sánaez Lladó per la seva bona tasca desenvo-lupadora i els molts anys a l'empresa. Aquesta dis-tinció es va atorgar a la Delegado Comarcal d'asse-gurances de l'esmentada entitat, a la Plaça d'Espanyade Llucmajor.

Fou Silvia Chaki, responsable de Mare Nostrum2.000 qui va entregar a F. Sanchez Lladó l'obsequi iun diploma d'honor.

I ja que parlam d'aquesta empresa, diguem queFrancesca Nicolau, responsable de l'agència de S'Are-nal ha guanat com a premi un viatge a Rússia, visi-tant Moscou, Leningrad i altres ciutats.

6 LOCAL

«Asmill» informa

Poble de Llucmajor:Primer vos anunciarem el naixement de l'Associació

«ASMILL». Ara ha arribat l'hora de presentar-mos atots vosaltres que al cap i a la fi en sereu a la llarga elsbeneficiaris.

Aquesta presentació es farà, si Déu ho vol, el proper26 d'octubre el capvespre. L'hora i el Hoc vos seraanunciat a través de premsa, radio, cartells i fulls infor-ma tius.

També començarem un cicle de 8 xerrades, la priemrade les quals sera a continuació de l'acte de presentació.

Les xerrades seran els dies següents i tractaranaquests temes:Dia 6 d'octubre: Relacions entre germans.Dia 2 de novembre: Realcions Paterno-filials.Dia 9 de novembre: Assumpció de les discapacitacions.Dia 16 de novembre: integració escolar.Dia 23 de novembre: Relacions socials.Dia 30 de novembre: Sexualitat dels fills.Dia 14 de desembre: Relacions sexulas de parelles ambdiscapacitació.Dia 21 de desembre: Situació laboral de la personaadulta amb discapacitacions.

Totes aquestes xerrades seran a càrrec de professio-nals i experts en els diferents temes exposats.

Només ens queda dir-vos que vos esperam a tots icomptem amb la vostra presència i suport.

Des d'ara agraïm tot el suport que desitjam rebre detots vosaltres.

ASILL

íSA [Jj LOA

L(.„ MELIÀ, 3 LLUCMAJOR

LOCAL

Fundació cultural PrefamaCreació i primera convocatòria delPremi oGaldent»

Es crea el PREMI «GALDENT» per a la promocióde l'estudi i divulgació de temàtica relacionada ambLlucmajor i el seu terme, de periodicitat anual i quesera especificat a les bases de cada convocatòria.

Bases de la convocatòria del PREMI «GALDENT»1990

P- Es convoca el PREMI «GALDENT» 1990, ambuna dotació de 200.000 pessetes.

2•- Els candidats hauran de presentar un treball decaracter divulgatiu sobre el tema: Llucmajor i elsseus materials de construcció. Aspectes geològics,històrics i tècnics.

• L'extensió sera, aproximadament, de 50 folis,escrits a doble espai, i es podrà adjuntar, a més, ma-terial gràfic i fotogràfic.

4'- El treball podrà estar signat individualment oen grup.

5•- El termini de presentaicó, per triplicat (excep-tuat el material gràfic i fotogràfic), sera dia 31 d'a-gost de 1990.

• Es creara una Comissió que resoldrà el concursi farà públic el resultat per les Fires de 1990.

7- El premi podrà ésser decla rat desert.8'- La FUNDACIO CULTURAL PREFAMA es re-

serva el dret de publicar el treball premiat i el seuPatronat resoldrà qualsevol incidència en tot el pro-cés del concurs.

• La participació en aquest concurs suposa l'ac-ceptació de les bases de la convocatõria.

L'entrega del treball es realitzarà en el domici-li de la FUNDACI6 CULTURAL PREFAMA (C/Bisbe Pere Roig, 29, Llucmajor. Tel. 66 01 54).

Fundació Cultural Prefama.Tercera convocatòria de Beques

Ressenya de les beques renovades o concedidesper acord de la Comissió de Beques. (Reunió del 26de setembre de 1989).

RENOVACIÓ CURS 1989-90

1.- ADROVER GARAU, Maria Francisca. SegonCurs Físiques. U.I.B. Palma.

2.- BENÍTEZ GARCÍA, María Jose. Tercer cursGeografia i História. Tarragona.

3.- DOLCI RADICE, Rossella. Tercer Curs Psicolo-gia U.I.B. Palma.

4.- GARAU VADELL, Joan B. Quart Curs Econb-miques. Lovaina (Bèlgica).

5.- SALVA CERDA, Miguel. Segon Curs Empresa-rials U.I.B. Palma.

6.- TOLEDO ALLES, Federico. Tercer Curs Turis-me. U.I.B. Palma.

7.- TORRENS MARTÍN, Pere Francesc. Quart Psi-cologia. U. Barcelona.

8.- González Ballester, Antònia. cinquè Curs Batxi-llerat d'Administració i Gestió. Institut de FormacióProfessional «Pere de Son Gall». Llucmajor.

NOVA ADJUDICACIÓ CURS 1989 -90

1.- GUERRERO MAIM(5, Jaume. Primer curs En-ginyeria Industrial. Terrassa U.P.C.

2.- JULIA QUILES, Andreu. Primer Curs Enginye-ria Telecomunicacions. Barcelona. U.P.C.

3.- PUIG SOLIVELLAS, Sebastià. Quart Curs Deli-neació Edi ficis i Obres. Institut Politècnic. Palma.

FERROS ARTÍSTICSI FORJATS

ESPECIALITAT ENTREBALLS D'ALUMINI

CERRAJERÍA

Villa de Madrid, 4Avd. Carles V, s/n - Tel. 66 06 82

ur -•-n-s e 1/1-1 4.-1;

LLUCMAJOR(MALLORCA)

* JOIERIA* RELLOTGERIA* OBJECTES REGAL* REPARACIONS

SA FONTC/. Font, 5 - Tel. 66 14 17 - LLUCMAJOR

8

LOCAL

S'Arenal

La més valuosa fermança municipal de tota lahistòria per a S'Arenal

En el ple municipal celebrat aLlucmajor en el passat mes de se-tembre, es varen aprovar importantsacords referents a millores a tenirlloc a S'Arenal, algunes d'elles enun futur quasi immediat.

La quantitat a destinar a la nostrazona turística arenalera, globalmentseria de 1.043.316.449 pessetes. Da-vant aquesta quantitat tan importanti tenint en compte el fet que en lesdarreres setmanes s'han reasfaltatbon número de carrers o places are-naleres, haurem de rendir-mos a l'e-vidència que l'assumpte mereixtreure's el capell i saludar totes lespersones que des dels respectius cà-rrecs fan possible tan fabulosa ini-ciativa.

Es això, senyores i senyors, l'en-trega generosa d'una fermança deFires. Donat la circumstancia en queens trobam, un any més davant l'es-

plendor de celebrar-se les tradicio-nals Fires de Llucmajor, ciutat que,per unes hores es converteix en unaespècie de capital de Mallorca tantaes la gent que ens visita i l'assistèn-cia acostumada de les autoritats au-tonòmiques.

Aquestes obres aprovades a S'A-renal, Cala Blava i Bellavista, in-clouen entre altres coses, embelli-ment de la primera línea en el carrerde Miramar, entre el Torrent delsJueus i Son Verí, enllumenat públicde diferentes zones, construcciód'un pont peatonal, per atravessardes del carrer Miramar al carrerRoses; vials i voravies diverses, per-llongació -a la fi!- del carrer Marine-ta en direcció al carrer Cannes ciuta-dà, més clavagueram i millores enaigües residuals no deixant quemica d'aquesta immundícia arribi ala mar. Creació de zones verdes, pas

peatonal en terrenys de l'antiga líniadel tren; vials i voravies a Bellavistai Cala Blava; perllongació dels ca-rrers Sant Bartomeu amb Dragonera;abastiment d'aigües potables a Be-llavista, després dels acords ambl'Associació de Veïnats d'aquellazona, com també resoldre el proble-ma de les aigües residuals; vials ivoravies i enllumenat a la zona deSon Verí.

En total més de mil milions depessetes.

Una vertadera i descomunal fer-mança. S'Arenal, política apart, estarebent actualment unes atencionsque per la seva importancia, desen-volupament i font d'ingressos en lesargues municipals, mereix.

Aquest atrevit projecte està acollital pla d'inversions de la Conselleriade Turisme que té com a cap visibleel Conseller Jaume Cladera.

El grup de nins saharauis disfrutaren gratuitarnent de les instal.lacions del ,<Agua-citi».

/ CENTRE OPTICC.C) EXPOLENT

LENTS DE CONTACTECONTROL vISIO

C/. Berga, 26- TeL 26 33 74

M. Paloma GariOptica Optometrista

Contactóloga

S'ARENAL

LOCAL

9

CURSOS D'IDIOMES GRATUITS

Com en anys anteriors, l'Associa-ció d'Hotelers de la zona, ambcol•laboració amb l'INEM organitzacursets gratuits d'idiomes (anglès ialemany) als locals del carrer Mar-bella. Comencen aquest mes d'octu-bre, el dia 15 i tenen una duració de200 hores per curset.

NOTÍCIES BREUS

-A l'Associació Hotelera de lanostra zona es va desplaçar unequip de la Creu Roja, aconseguintuna donació de 25 litres de sang,amb una participació d'unes 60 per-sones.

-L'equip U.D. S'Arenal juga elsseus partits «a casa» en el flamantnou Camp Municipal d'Esports deS'Arenal.

-Josep Forteza-Rey Borraleres foureelegit president de la Federació deBalears. Forteza-Rey fou en els anyssetanta director de l'Hotel Bonavidadel carrer Balears. I anys més tard,el primer gerent de l'Associaciód'Hotelers abans que Ramon Codi-na, Tomeu Sbert i Alfons Díaz.

-Andreu Caballero de SegoviaSanchez, es un home nascut a Petrai que fa 16 anys que viu a S'Arenal.Aquest atleta correrà -a peu!- la ca-rrera aventura París-Dakar d'aquestany. Prova que començarà a mitjansdesembre i té una mesada de dura-ció.

-El Club Nàutic de S'Arenal cele-bra amb èxit el tradicional dia de laVela, amb nutrida participació.

-Les instal.lacions «Aguacity» re-beren la visita del «Club VoleibolPalma», components que disfrutaren

tota una diada de diversió i ho-menatge.

-JARMA, empresa de jardineria,continua tenint esment de jcrclins i

zones verdes de S'Arenal de Lluc-major.

-Les obres de semipeatonització aprimera línia de S'Arenal de Ciutathan causat problemes i han donatuna mala imatge aquest estiu. Impe-ra la lentitud.

-Per altra part l'Ajuntament deCiutat té projectes de millores ambpresupostos elevats, per a S'Arenal iCa'n Pastilla.

-Xavier Coromina escriptor que fa15 anys que passa els estius a lanostra zona turística, fou el mante-nidor dels Jocs Florals de Calatayud(Aragó). Fou homenatjat i va tornarmolt content.

-Jaume Morey, sacerdot que hapassat molts anys a les missionsamericanes, nascut a Ses Cadenes,ara ha tornat a viure entre nosaltres,fou el pregoner de les festes d'a-questa localitat.

-Llorenç Mas Pons «Galleter», elmés internacional dels esportistesllucmajorers, regenta la ,<BoleraCenter» al Coll d'En Rebassa. Són

unes instal•lacions d'allò millor pera la practica de Ye port de les bit-lles. Llorenç Mas sera el coordina-dor dels campionats d'Espanya quetendran lloc el proper mes de març,categoria empreses.

-El grup de nins saharauis quedurant unes setmanes han estat aMallorca atentament convidats, gau-diren d'una diada gratuïta d'estan-cia i disfrutada de les instal.lacionsd'«Aguacity». Per a ells, segura-ment, sera una estancia inoblidable.

-Mori Guillem Ensenyat Alemany,cap de Correus a S'Arenal durant 13anys. Home senzill, apreciat, disfni-tava de la tranquil.litat de la jubila-ció, molts de dies anava a una fincadevora el Puig de Ses Bruixes. Des-cansi en pau.

-Miguel Salva Monserrat, propie-tari de l'Hotel Honderos, aconseguíamb el cavall «Justiciero», de laseva propietat, el títol de campió deBalears categoria raça espanyola, ce-lebrat a l'Hipòdrom de Son Pardo.

EL SALO DE PERRUQUERIAI BELLESA DE LES

GERMANESPUIGSER VER

ELS OFEREIX EL SEU HORARI:De dimarts a divendresde 9 a 12 i de 15 a 19i els dissabtes de 9 a 19Cl Orient, 8Tels. 66 20 08 - 66 11 12LLUCMAJOR.

RESTAURANT

NNOCES BAQUETS- COMUNIONS

I BATEIGSInformació: TeL 66 03 17- LLUCMAJOR

TALLERS LLUCMAJORSERVEI OFICIAL

Reparacions en generalPlanxisteria i pintura

Ronda de Ponent, s/n. Tel 66 12 67 (LLUCMAJOR)

10 ENTREVISTA

Conversa amb Damià Tomas i Gara u, pregoner de les Fires 89

EL PREGÓ: «L'arquitectura de Llucmajor,entre la tradició i la modernitat»

Les fires 1.989 quedaren inaugura-des el passat dia 28 de setembreamb el tradicional pregó i la cridaper part del batle a participar en lesfestes del poble.

En aquesta ocasió el pregoner vaser el jove llucmajorer Damia Tomasi Garau, arquitecte, qui amb el títol«L'arquitectura de Llucmajor, entrela tradició i la modernitat» va fer unrecorregut al llarg del temps sobrel'arquitectura llucmajorera.

La presentació del pregó va anara càrrec de mossén Baltasar Coll iTomas, canonge de la Seu, amic del

pregoner i de la seva dona MariaAntònia Escarrer, qui quinze mesosabans els havia casat a la catedral,noces que despertaren gran expecta-ció i que la premsa seguí amb moltd'interès. El presentador ens va sor-prendre amb un curiós text amb quèDamia Tomas s'havia de definirsobre les qüestions plantejades.

D'aquí sabem que va néixer aLlucmajor, al carrer del Monestirdia 4 de novembre de l'any 1.950,va estudiar l'ensenyança primaria ales Escoles i el batxillerat a Sant Bo-naventura, després inicia els estudisd'arquitectura a Las Palmas i els

acaba a Barcelona. Com a dadesanecdòtiques podem dir que li agra-da el vi negre, Albinoni, Maria delMar Bonet, el futbol, llegir, Gaudí, lihauria agradat ser l'arquitecte de lallotja, deixaria la Sagrada Familiaaixí com esta i com a racons deLlucmajor destaca S'Estanyol, elBorn i la Rectoria.

No presentam un resum delpregó perquè l'any qui ve sortirapublicat, sinó la conversa que man-tinguérem amb el pregoner a S'Es-tanyol.

- Damià, com elegires el tema del

ENTREVISTA

11

pregó i la manera d'enfocar-lo?- Entenc que el pregó es més una

crida que un treball erudit; t'had'entendre tothom, és una oportuni-tat de dir el que penses. Per aixòvaig fer un plantejament diferent alde l'altres pregoners que a l'hora defer el pregó ja han dedicat molt detemps al tema que tracten.- Per que estudiares la carrera

d'arquitectura a Las Palmas?- Quan vaig acabar el batxillerat

vaig anar a Barcelona a fer el selec-tiu de ciències, cosa que no era mésque una excusa per jugar a futbolamb els juvenils del Barça. Dinsaquell ambient vaig veure que nofaria res i per això me'n vaig anar aLas Palmas, on vaig fer tres cursos idesprés vaig acabar la carrera a Bar-celona que de qualque manera sem-pre ha estat el meu punt de referèn-cia com a part de cultura.

- Quina relació tens amb OriolBohigas?

- El vaig conèixer a la facultat, onell era catedràtic de projectes, peròhem fet més amistat darrerament,quan el meu sogre es va voler fer

, una casa i la meva sogra em va dir:siguis beneit de voler fer-li sa

casa, perquè no acabareu mai sesdiscussions», em va semblar molt béi vaig decidir que l'arquitecte haviade ser un personatge del nostreAmbit i ningú millor que Oriol Bohi-gas. Ha estat una experiència moltinteressant, tant de projecte com derelació personal amb ell i amb JosepMartorell, el seu soci.

- Com a arquitecte, de quins pro-jectes fets a Llucmajor et sents méssatisfets?

- De la primera casa que hi vaigfer que és la de can Joan poser, alcap de cantó del camp de futbol, en-cara que a darrera hora introduïssinmodificacions en contra del meu cri-

teri.És una casa que de qualque ma-

nera respon al que manifestava alpregó, té materials del segle XX,materials tradicionals, pati d'entradai la façana té els baixos, l'arc i lacornisa de formigó i allà on abanses posava fang i pedres hi vaigposar marès. Essent actual no rompni amb colors ni formes amb l'arqui-tectura tradicional. A part d'aquestatenc molt poca obra a Llucmajor: lade Josep Sacarès i el projecte inicialde can TiA Taleca.

- Estilísticament parlant, creusque a Llucmajor hi ha edificis im-portants dels segles XIX i XX?

- Crec que sí, això s'hauria d'estu-diar. Exemples molt clars d'un estilpur, no se'n troben, tal vegada cases xilenes (institut de previsió) re-presenta l'estil neoclàssic més pur.Edificis entremesclats donen a Lluc-major un caràcter de ciutat a partirde l'època industrial i perd el carAc-ter pagès que encara té per exempleCampos.

- Quins mestres t'han influït?- L'equip de Bohigas; J.A. Co-

derch, aquest darrer va fer l'hotel demar, a Illetes, que sembla una torta-da de xocolata. Es el qui va dir, comja vaig citar al pregó, que s'ha defer feina amb una corda fermada alspeus, no s'ha d'anar massa lluny dela terra on un té les arrels.

M'agrada molt la tradició mallor-quina de les façanes de la rectoria ide Garonda, aquesta austeritat! i elconvent, sobretot.

- Que faries al solar de Can Ma-taró?

- O s'ha d'edificar o s'ha de tomarIa illeta del costat. Deixar-ho senseedificar fa perdre l'espai de la plaça,la desconcerta. Si es tomava la illetaquedaria una plaça impressionant,amb l'església i la rectoria. Per estar

així valia més deixar Can Mataróque tenia una façana estucada ambun coloret daurat del pas del temps.

- Com s'han de conjugar la tradi-ció i la modernitat?

- Les cultures tradicionals quedenindefenses davant la difussió delsavanços de la civilització universal.Crec que és molt important, tant,per a la satisfacció de la gent d'aquícom per als turistes, mantenir lapersonalitat pròpia i no oferir cultu-res universals despersonalitzades.

L'arquitectura ha de continuar latradició reflectint l'època a la qualpertany, emprant els materials nous,donant més comoditat, més bonviure..., sense rompre l'harmonia.

- Com veus Llucmajor des delpunt de vista urbanístic?

- Llucmajor està en un momentdelicat perquè la casa de pisos ésuna tipologia que fa molt de mal alquadrat, que ha de complir setcentsanys l'any -2000, no només estètica-ment sinó que a més creen proble-mes de circulació i aparcament. ALlucmajor, ja fa uns cent anys, es vaestudiar obrir les illetes des delBorn fins al Vall, això facilitaria lacirculació, sobretot el dia de la da-rrera fira que és quan es nota més.-

- Per acabar, com veus el futururbanístic de les Balears?

- Som optimista; l'oferta turísticano va per la balearització, els hote-lers ja en són conscients, fins i totels mateixos especuladors veuenque no es poden fer les coses a curttermini. Aniria 1)6 poder rectificar ioferir les noves ofertes damunt lesdolentes. Crec que de les equivoca-cions passades hem après la lliçó.

Gràcies Damià per deixar-nos partdel teu temps i Bones Fires a tot-hom.

F. CapellàM. Palou

BAR CA'N NADAL(Nova direcció)

En Jaume i Na Catalina

Especialitats: TAPES IBERENARS

Nicolau Taberner, 36 - Tel. 66 00 43

12 ENTREVISTA

Josep Forteza-Rei, reelegit president de lafederació hotelera de Mallorca, per aclamacióÉs aquest hoteler, sense cap dubte, una de les de la crisi que pateix i que, a mig termini, si nopersones més qualificades de les les per parlar- és controlada, repercutirà en detriment de totanos del turisme i de la seva problemàtica actual, l'economia balear.

- Segons tenim entés, el PresidentHonorari de la Federació, Sr. Codo-la, va pronunciar un parlament du-rant l'acte, en el qual, en Hoc delloances cap al sector turístic i bonesperspectives per als hotelers, com essol fer en períodes electorals, vaparlar cruament de la necessitat d'a-costumar-se a tenir menys beneficis,pert) a guanyar en qualitat.

ÉS NECESSARI TENIR MOLT DESENY I QUE LA GENT NO FACIDISBARATS

- Per què s'ha fet aquesta peticiódels hotelers?

Jo crec que la intervenció del Sr.Codola anava més bé en el sentit desituar les coses dins el món del tu-risme cap al present i sobretot capal futur, ja que les circumstanciesdes de fa uns anys han canviat radi-calment i ara ens trobam que hi haun desequilibri brutal entre l'oferta idemanda, ens sobren Hits, tenimmolts de Hits i aleshores és necessa-ri que la gent tengui molt de seny ique procuri, encara que tengui unspreus molt ajustats, no fer disbaratsen el sentit que no per cobrar menyss'hagi de rebaixar la qualitat delnostre producte. Si això ens podriaproduir un guany a curt termini, elque faríem seria carregar-nos la re-putació turística i professional deMallorca i ens faria molt de mal.

Les paraules de Miguel Codolaanaven en aquest sentit. Ara vénenuns anys de crisi, no en el sentitque no vengui turisme, sinó quecanvia el tipus de turisme, i alesho-res nosaltres hem de tenir la sereni-tat suficient per intentar passar unperíode de transició sense rebaixarIa qualitat per tal de no perjudicarla nostra imatge dins Europa.

Voldria fer notar que això que no-saltres ens aplicam en primer graués extensible als altres sectors.

NO ÉS QÜESTIÓ DE RACISMESIN() DE JUSTICIA

- A més d'aquestes mesures per

part vostra. Creis que seran efecti-ves les que pensa prendre el Go-vern Balear?

El problema que té Mallorca i les111es en aquest moment és que acausa d'una política de creixementdesmesurat, del, que en som totsresponsables, tenim molts de turis-tes, però el nivell econòmic i dequalitat d'aquests turistes no és elmés adequat per a les nostres Hies.A nosaltres ens convendría intentaraturar el graó més baix d'aquest tu-risme que no té possibilitats de fer-lo així com cal i que utilitza les nos-tres infraestructures: carreteres, co-municacions, aigües potables, etc,etc., però que no deixen res. Alesho-res no és una qüestió de racismesinó de justícia. Nosaltres hem dedur gent que pugui ajudar al desen-volupament econòmic i social de lanostra comunitat. I en això ens hemequivocat, en dur gent a fer de tu-rista sense que ho siguin i aquestagent hem de procurar que no ven-gui.

Si aconseguim això, crec que lacosa anirà millor: Pere) és clar, aim!)minvarà els nostres beneficis, i nonomés nostres com podria enten-dre's en una primera lectura, sinó

de molts d'altres sectors, que enre-volten el turisme i l'hosteleria guan-yaran manco, perquè hi haura lesbotigues, les cases de lloguer de cot-xes, etc. que hauran d'entendre quehi haura un canvi important dinsdel turisme i tots ens haurem d'es-trènyer una mica el cinturó.

En relació a la pregunta concreta,referida a les mesures que hagipogut prendre el Govern Balear,crec que mentre aquí no siguem ca-paços, entre tots, d'eliminar unnombre important de places, perquèn'hi ha massa, i aconseguir dur unturisme de luxe perquè és una uto-pia. Mallorca no pot viure del turis-me de luxe, hi viurien quatre privi-legiats però el nostre poble no hiviuria. Ara, entre això i un turismeque en certes ocasions és més béhumiliant, hi ha una classe enmigque és la que hem de menester tots.

NO A LES PENSIONSCOMPLETES DE 900 PTES. NI ALTURISME D'ESPARDENYA

- Què enteneu per reconversióhotelera? Modernització? Modernit-zació i eliminació d'alguns establi-

PHYSIC*ï TAAtk

És necessari una reconversió hotelera.

ENTREVISTA

13

ments turístics?Hi ha una matisació important

que a vegades l'opinió pública noacaba d'entendre, perquè no estandins la discussió. La modernitzaciópot consistir en millorar el quetenim en decoració, instal.lacions ialtres aspectes, la qual cosa es posi-tiva; el que succeeix es que si totsestam d'acord en que sobren places,que hem de fer? Hem d'obligar agent que està pensant si s'ha de reti-rar, a millorar per continuar fentuna competencia ferotge? La gent téestabliments que no reuneixen con-dicions, ho disfressarà un poc, aixícom podrà, per continuar venentpensions completes a 900 pessetes icontinuar duent aquí el turismed'espardenya. Creim que això no esintelligent però no només des delpunt de vista hoteler, ja que araparlam d'economia de Govern Ba-lear, creim que si hi ha Bits que nosón molt dignes, i que no són ren-dables, el que convé es que se reti-rin, i el que hem de fer es ajudar aque aquesta gent es retiri. Nosaltressom més partidaris de mesures defoment, d'incentivar. No d'obliga-cions, i per aquesta via creim que hiha alguns nuclis turístics-urbans quecada dia són mes urbans que no tu-ristics, on es podria donar solucionsde propietaris de certs establimentsper dedicar-los a segones vivendes,per exemple. Així, aquestes perso-nes no deixarien d'ostentar la pro-pietat però la. dedicarien a un altreús que no seria el de l'allotjamentturístic que tenim en excés, al ma-teix temps que se contribuiria a sub-sanar la def'ciéricia de vivendes quehi ha en aquestes zones.

AL SENYOR ALEMANY, SEMBLAQUE LI SAP GREU QUETENGUEM OPINIÓ

En aquest temps de la reconversiói que es molt important, hi ha de-magògia quan es diu: «Ara els hote-lers volen reconvertir amb els do-blers públics». Mentida.

El Sr. Alemany, que darreramentens té empleats i sembla que li sapgreu que tenguem opinió, perquènosaltres no pretenim res més quetenir opinió i manifestar-la, la qualcosa es gaudir d'un dret democràtic,com té ell el d'usar les planes delseu diari. El que succeeix es que no-saltres donam una opinió del quecreim que podria ser favorable per al'economia de les les, i deim dinsquin marc això seria factible. Per

descomptat, els nostres responsablespolitics seran els que, a través delParlament, prendran les decisionsque creguin oportunes i nosaltresles respectarem, absolutament.

¿Què no hi ha doblers públics peraquest temps? Nosaltres no els de-manam en absolut, nosaltres propo-sam mesures de foment però en capmoment deim, per exemple, que elGovern o qualque institució se'nvagi als hotelers, els compri les pla-ces i les retiri perquè sabem queaixò no seria just, el que succeeix esque si per una banda aturam el crei-xement de nous hotels (els decretsCladera I i Cladera II ho limiten).

Moltes de les places que es fan

ara han estat aprovades fa tres iquatre anys, hi haurà sectors comels constructors i els promotors queho sentiran de bon de veres i darre-ra ells els fusters, els llenterners, elstapissers, els electricistes... Totaaquesta activitat económica, impor-tantíssima, que durant deu anys hateng-ut molta feina com a conse-qüència de l'entrada que el turismede manera directa o indirecta els hapagat, ho sofrirà. Si ara aturam això,per regular el mercat turístic, agues-ta gent que Lambe té el dret a feinase'n ressentirà. Si som capaços,entre tots, de posar en marxa unaoperació de reconversió d'aquestsedificis, per convertir-los en viven-

ENTREVISTA

S'han de conservar els espais naturals

14

des, donarem feina als sectors quehe anomenat per un període de 5 a10 anys, ja que aim!) seria un procéslent, i seria positiu per a l'economiade les les. Aquesta és la nostraopinió però els repsonsables que hodecideixen han de "mirar la qüestióno només des del punt de vista ho-teler sine) des del que interessa a l'e-conomia de les Ines en general. Arasi el que interessa a l'economia be-neficia també a l'hosteleria no es unpecat mortal.

Hi ha hagut reconversions a la si-derúrgia, al textil, a la pesca i ara elMercat Comú esta fent la reconver-sió agrícola. Per que nosaltres hemde ser diferents? L'única premisaque ha de posar el poble de les Ba-lears ha de ser que el resultat siguicompartit per tot el poble i no siguiprivilegi d'uns pocs. Aix?) es el just.Ara, negar-mos a considerar la re-

conversió perquè hi hagi uns sen-yors que diuen que el lliure mercatse n'encarregui. També el lliuremercat se n'hagués pogut encarre-gar de reconvertir el sector naval, lasiderúrgia, el textil i ara l'agricultu-ra.

Si tots els responsables politicshan decidit intervenir en pro del becomú no veig per que Balears hagide ser distint.

LA DEFENSA DE LA NATURA ÉSSÍMBOL DE MADURESA

- La Federació d'Hotelers s'hamanifestat partidari de la defensade la Natura cosa que fins fa poctemps només feia el GOB i qual-que partit qualificat d'esquerranós.

Jo crec que això és un signe de

maduresa de la col.lectivitat balear.Crec que en aquests moments nonomés és el GOB i altres grups quees diuen progressistes els que estanpreocupats pel tema. Cada vegadamés hi ha dins la població gentpreocupada pel medi ambient i pelsrecursos naturals que són escassos.Això comença ja a ser un sentimentgeneral. El que suposa es que elshotelers, com la resta de lacalectivitat ens començarem aplantejar temes que abans no ensimportaven. Hem passat per unaetapa dura, on el principal era que-dar generant riquesa i no es mira-ven massa els medis que s'empra-ven per arribar a aquest ti. Aquestaetapa va ser important ja que vadonar feina i eleva el nivell de vida.La pregunta seria: Si ho tornassim afer, ho faríem de la mateixa mane-ra?. Probablement no. Ara la cosaesta com esta, es varen fer coses be,

ENTREVISTA 15

més adaptat al paisatge.Per als turistes que ens visiten ne-

cessiten tenir un paisatge i un mediambient que poder oferir. Això coma recurs pragmatic, econòmic i em-presarial.

En segon lloc, a mes de ser em-presaris també pretenim ser ciuta-dans i també ens pensam tenir dretals sentiments i a defensar la nostraterra. I no volem que se'n faci unmal ús perquè consideram que entredues postures extremistes, que po-drien ser la del desenvolupamentalocat, epr la qual es pot sacrificarel que sigui, amb tal de fer doblers il'altre conservacionista que no espot tocar ni una pedra ni un bri,perquè s'ha de defensar la natura ino se pot fer res mós.

NO A LESMACROLTRBANITZACIONS AMALLORCA

- Creim que el desenvolupamentexagerat no ens convé.

Voldríem fer unes matisacions:primera, la federació no entrara endiscussió referent a la passiva lega-litat o illegalitat d'uns drets quetenguin els promotors, això es untema a respectar a través dels jutjatso d'allà on procedeixi.

El terme de Llucmajor i sobretotIa Marina té un problema seriósd'aigua. Els darrers estius, l'ajunta-ment ha tengut problemes per arri-

bar a subministrar durant tot l'estiuaigua a la seva costa, perquè n'ésdeficitari. Fins i tot fa recomena-cions que siguin discrets amb el seuús. També hi ha el problema del sa-nejament d'aquesta aigua.

Això són temes que en el plante-jament futur de la nostra costa i deIa nostra lila s'han de planejar coma molt inadequats. Nosaltres peraquestes raons, entre d'altres, enshem presentat a l'ajuntament a ma-nifestar la nostra opinió referida aaquesta urbanització, la de Capo-corb, sobretot essent Lllucmajor unpoble al qual el que li sobren sónurbanitzacions, la meitat de lesquals estan sense acabar, per ventu-ra seria millor acabar les que tenim,d'una manera decent abans de fer-ne de noves. Nosaltres ens hem di-rigit a l'Ajuntament per exposar res-pectuosament la nostra opinió, queconsideram que això a la llarga noseria benficiós pel terme i en segonlloc, ens hem diriht al Govern Ba-lear i li hem demanat 'Lie si trobavaun mitjà per poder se solidari ambl'Ajuntament de Llucmajor, si hi ha-gués indemnitzacions, li fes costat,ja que si li demanam una actitudresponsable i seriosa i ha de ferfront a aturar aquesta urbanitzacióel que no es pot pretenir es que dei-xem a l'Ajuntament de Llucmajortot sol. Amb tot això dic que s'hau-rien de respectar absolutament elsaspectes legals. Que amb això no hivolen entrar, parlam de filosofia: Noa les macrourbanitzacions a Mallor-ca.

Redacció

altres no, ho hem de reconèixer i noens hem d'escandalitzar perquè enshemd e repartir les culpes entre no-saltres, els constructors, litecteci .vi firma el projecte, els que elferen, el negoci dels credits, etc.

La nostra opinió es que enc preo-cupa molt la natura i decididamentvolem fer feina en el tema de la de-fensa del paisatge i del medi am-bient per dues raons claríssimes:Primera, per un plantejament egois-ta, perquè la gent que ens visita volanai a una illa del Mediterrani i noa un caixó de ciment, perquè sis'han de trobar amb tota la costaconstruïda i amb un criteri que nos'adapta gens al medi ambient i alpaisatge. Aquesta gent preferira,amb vint minuts o mitja hora mésde vol, anar al Marroc, a Tuníssia oa d'altres països que per venturatendran més vista que nosaltres ifaran un concepte de construcció

IMPREMTA

PAPERERIA - PERFUMERIA

Carrer de Sa Fira, 10 - Tel. 660310

LLUCMAJOR

JAIME LLULL RODRIGUEZ*INSTAL LACIONS ELECTRIQUES

EnllumenatInstal.lacions d'energia solarMuntatge de quadres elèctricsAntenes TV

* INSTAL.LACIÓ DE COMPTADORSCanvis de tensió

Contractació de comptadors

PRESSUPOST GRATUITC/. Gómez Ulla, 45- Tels. 66 17 92 - 24 22 86

IR LLER MECANICO,

CUERA

DEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBILPedro Noguera Ensefiat

Servei Oficial

1471gr C/. Ripoll, 30 - Tel. 66 22 13

16

ENTREVISTA

Què és i com funciona

L'Escola d'Adults

L'Escola d'Adults fa tres anys queva entrar en funcionament a Lluc-major i és una experiència innova-dora en la mesura que aporta totauna sèrie de criteris tant metodolò-gics com de continguts que són di-ferenciadors de l'escola d'E.G.B.

Es parteix del principi que l'adultno pot tornar a repetir l'experiènciadel seu fracàs escolar i s'utilitzacom a exemple senzill, els mètodes

de P. Freire per a l'alfabetització oel mètode Decroly, per citar algunscasos. Per a alfabetitzar s'ha de par-tir de paraules generadores i a par-tir de la sil.laba relacionada amb laimatge es comença a realitzar aquestprocés. En aquest cas l'alumne par-teix del seu propi context d'allò queté més aprop i es quan es pren con-tacte amb el tema.

A l'EScola d'Adults s'intenta que

els horaris de classe s'adaptin el mi-llor possible a la tasca professionalde l'alumne i per això s'imparteixenels capvespres aim: com també esprocura que la ubicació dels centresd'ensenyament siguin aprop del lloc

de treball o vivenda de l'adult enqüestió. Pensem que suposa un es-forç per part de la persona treballa-dora haver de traslladar-se per tal

ENTREVISTA

17

d'assistir a classe, que aquesta per-sona no té ningú que l'obligui a as-sistir-hi (com passa amb un infant) iho pot deixar en quansevol mo-ment; per això s'intenta de realizartota una sèrie d'activitats que fo-mentin la participació activa i sobre-tot la cohesió de grup i la pròpiaautoestima (oblidant els factors queimpediren la continuació d'uns estu-dis en un moment determinat), en-cara que malgrat tot encara hi hacasos d'absentisme.

PROCÉS D'ALFABETITZACIÓ

A partir dels setze anys esta obertel plaç de matrícula i no hi ha capdelimitació d'edat. Es donen casosmolt particulars de gent que durantel curs passat assistia a classe i queva superar la fase d'alfabetitzacióals setenta-dos anys, encara que pu-guin tractar-se de casos excepcio-nals.

Quant a les matèries, s'utilitzenfonamentalment tres mòduls o tresAmes obligatòries (ma tema tiques,llengua castellana i llengua catalana)i després el següent llistat on l'a-lumne té un ampli ventall de possi-bilitats per elegir:- Català catalano-parlants- Català castellano-parlants- Llengua Castellana-Graduat I-II- Matemàtiques-Graduat I-II- Angles (A) (B)- Alemany (A). (B)- Fl• de l'art- Salut i Educació Sanitària- H de la Comunitat d'origen/H'de Llucmajor- Ortografia- Alfabetització- Neolectros- Certificat- Accés Universitat majors 25 ays- Post-Graduat

- Fotografia- Diubix artistic- Premsa- Comptabilitat- Tall i confecció

Per matricular-se: C/ Sant Joan,s/n Telefon: 66-23-21.

Es tracta d'una oferta Ines omenys actualitzada professional-ment perquè s'ha d'acomodar a lesnoves tecnologies.

Els programes s'han ampliat res-pecte del curs anterior i enguany hihaura un total de seixanta aulesobertes, entre Llucmajor i S'Arenal;també, com a novetat d'engany s'hade parlar de la possibilitat de pre-sentar-se a la Universitat (accés pera majors de 25 anys) i un grup deneolectors anomenats així perquè jahan superat la primera fase d'alfa-betització (analfabets totals i analfa-bets funcionals). A través del censde l'Ajuntament s'han detectat mésde dues mil persones sense la Pri-maria completa i la voluntat del'E.A. es de moure aquest importantsector de població perquè participinde l'ensenyament.

El professorat funciona de formamés o menys integral: durant elcurs passat es varen pressupostarmés de nou milions de pessetes pera aquestes activitats, el Ministerid'Educació paga dues nómines (de-vers cinc milions de pesssetes) mésuna subvenció d'un milió vuit-centes ptes. per a monitors i/o ma-terial i a més a més, l'INEM ha sub-vencionat l'experiència amb tres mi-lions de ptes.

INTEGRACIó AL MONPROFESSIONAL

Totes aquestes quantitats suposenque hi ha personal, funcionant enComissió de Serveis i la resta con-tractat per l'Ajuntament. Aquests

contractes solen ser per un curs es-colar en cara que hi sol haver unacontinuïtat d'adscripció del profes-sional a l'escola per la seva funcióde dinamitzador socio-cultural.Entre monitors i professors aquestpresent curs formen un total dedotze; el monitor imperteix classespuntuals i es contractat per hores,mentre que el professor té dedicaciócompleta i a més d'impartir les clas-ses corresponents, organitza les acti-vitats escolars i extra-escolars.

En Pere Roca, director del centre,porta el grup d'accès a la Universi-tat i realitza els funcions de coordi-nació al mateix temps que participaamb la Comissió d'Educació delConsistori, contactes amb el CENE-BAD, l'INEM i el propi Ministeri entractar-se de qüestions d'ensenya-ment per a l'adult.

Aquests contactes amb l'INEM esdeuen a la finalitat dels estudis del'adult que són un mitja per aconse-guir un lloc de treball i millorar laseva situació laboral en alguns casoso sortir de l'atur, en uns altres. Pertot això l'E.A. ha de cobrir la façanade formació professional, la d'edu-cació básica, ha de ser una platafor-ma que possibiliti activitats lúdi-ques d'animació sociocultural • itambé un vessant per arribar a laparticipació de l'individu a les enti-tats públiques del terme.

Un altre punt és la qüestió de l'e-difici: les classes s'han d'impartirforçosament als diferents centres es-colars del terme (col.legis i instituts)per manca d'espai al local del carrerde San Joan i pel difícil que resultacontrolar tant dispersió. Amb tot iaixò s'ha d'assenyalar que el MECha estudiat la possibilitat que Lluc-major esdevengui un centre comar-cal que pugi canalitzar els pobles dela comarca com Campos, Porreres,etc...

Catalina Font

5rocor -I-

CA'N SALOMVOS DESITJA BONES FIRES

ALS CLIENTS I AMICS, 10% de descompte

CORDELERÍA, ESPARDENYERIAARTICLES DE PESCA

C/. Músic Joan Xamena, 12 - TeL 66 14 84

18

ENTREVISTA

Docència i poesia de Damià Pons i PonsDamià Pons i Pons nasqué a

Campanet el 22 d'octubre de l'any50. Va estudiar als Frares Francis-cans gairebé tot el batxillerat, des-prés va fer els primers anys de Fi-losofia i Lletres a la Facultat dePalma i va acabar la carrera a laUniversitat de Barcelona. A finalde carrera va presentar una tesi dellicenciatura sobre l'Avantguardis-me literari a Mallorca dels anys 20.

A partir d'aquells moments vapassar a ser professor No Numeraria la Facultat de Palma i hi va im-partir classes de literatura fins el82, quan va fer oposicions a Insti-tut i des d'aleshores és catedràticde Llengua i Literatura Catalanes.

Durant set anys ha ensenyat al'Institut de Batxillerat «Maria A.Salvà» de Llucmajor i a partir d'a-quest curs 1989-90 a l'Institut CampRedó de Palma.

M'HE TROBAT MOLT BE ALLUCMAJOR

- Ens podries fer un balanç de lateva estada a Llucmajor?.

- Crec que l'Institut de Llucmajores un dels instituts on s'hi està mi-llor i on hi fa més bon fer feina peruna sèrie de característiques. Prime-ra, perquè es un institut de dimen-cions humanes (uns quatre-cent alu-mens i una trentena de professors) ien segon Hoc per la mateix presen-cia dels alumnes. Alumnes depoble, senzills i francs, i semprem'hi he trobat molt be; he tengut lasort de trobar-me amb un grup deprofessors amb els quals m'he fetmolt amic i també he tengut la sortde trobar-me amb tin grup d'alum-nes que han estat oberts a les mevespossibles insinuacions d'organitzaractivitats culturals, la qual cosa evi-dentment, produeix satisfacció a unprofessor. A mi me resulta difícilser un professor que simplement re-dueix les seves activitats a l'àmbitde classe i a l'horari escolar.

Consider que som una especie dedinamitzador de les activitats cultu-rals que pugin ser latents dins elsalumnes i alehsores, durant aquestsset anys a Llucmajor, això ha estatpossible dur-ho a terme. He trobatmolts alumens que han estat bensensibles a les meves propostes defer coses. I aquestes coses són bas-

tantes i no me'n vull atribuir l'auto-ria, sinó que simplement he estat unelement més que ha contribuït a quees fessin: des de la revista «Curo-lles» (que deu ser l'única que hatengut continuïtat als Institus ma-llorquins), organitzar alguna expe-riencia teatral, o la filmació d'unaserie de pel.lícules en super 8 quepossiblement no passaran a la histò-ria del cine per() possiblement pas-saran a la história de la memòriapersonal de tots els qui intervengue-ren perquè s'ho varen passar «bru-talment be».

També record, com a cosa moltpositiva, l'any que es va celebrar elII Congrés Internacional de la Lien-gua Catalana. A l'Institut hi hagueuna gran quantitat d'alumnes ques'apuntaren com a congressistes(més de vuitanta) i a més a més d'a-puntar-se, participaren a algunestrobades que varen organitzar elsestudiants, a Calvià, a Reus... Totaixò va crear un cert clima i unacerta sensibilització que per a unapersona que té una determinadaidea sobre el seu país resulta satis-factori.

- Com funcionaven els intervan-cis entre estudiants?.

- Vaig intentar propiciar bastantaquests intercanvis d'estudiants ma-llorquins amb altres del Principat idel Pais Valencia; això es va fer perdos camins: un va ser incitant laparticipació d'estudiants llucmajo-rers a l'encontre de Poesia Joved'Elx, ún parell de llucmajorers esvaren fer poetes (o ja ho eren peròhi varen exercir) i anaren a Elx i dis-frutaren molt. El segon camí quepropiciava aquests intercanvis eraalla que s'anomena «El País a l'Es-cola».

ELS ALUMNES D'INSTITUT SÓNMOLT PARTICIPATIUS

- Quins canvis més importantshas detectat durant els anys d'esta-da a Llucmajor?.

- L'Institut de Batxillerat <MariaA. Salva» es un centre que el fet deser de la part forana fa que tenguigairebé un cinquanta per cent deplantilla del professorat de pas.Aquest es el canvi més notable ques'observa cada començame:it de

curs; ara bé, crec que hi ha una cosapositiva, i es que des de que vaigarribar fins ara hi ha hagut sempreun grup estable de professors quevolen estar arrelats a l'Institut i quelògicament en bona part n'han duitIa gestió i aquest fet dóna una esta-bilitat al centre encara que cada anycanvia aquest tant per cent.

Daltra banda, quant a la qüestióde l'alumnat no sé si ha canviat,poden canviar els alumnes i tambéel professor, i per tant la seva ca pa-citat de motivar-los. Possiblement,els primers anys vaig tenir u.i alum-nat més fàcil d'engrescar, que elsdarrers per() no sé si es culpa delsalumnes o de la meva minva de ca-pacitat engrescadora.

- Quins alumnes escolliries, elsuniversitaris o els estudiants debatxillerat?.

- Tenir alumnes d'Universitat téun avantatge per al professor, i esque t'obliga a esforçar-te mós, aaprofundir, a fer tasques d'investi-gació perquè se suposa que a ununiversitari li has d'oferir algunacosa de collita pròpia. Ara, els quejo record, amb tots els meus per-dons i consti que me reconec unprofessor d'universitat totalmentimmadur, tenc la sensació d'unsalumnes un tant apàtics i poc parti-cipatius. Repetesc que com a profes-sor d'Universitat no me'n sent gentsatisfet ja que vaig presentar la tesidia 27 de setembre i el 4 d'octubrecomençava a fer tres assignatures.Evidenment, això me superava pertots els cantons. Amb els alumnesd'Institut, en canvi, el professor potfer les classes amb més comoditat iell són Ines satisfactoris, de totesmaneres, uns i altres tenen elementspositius i negatius.

ÉS FÀCIL NORMALITZAR LASITUACIó LINGÜÍSTICA ALSCENTRES DE LA PART FORANA

Com veus la situació lingüísticaals Instituts?.

- És molt desigual, segons el Hocon està localitzat el centre. En els dela part forana seria bastant fàcil si hihagués una voluntat d'intervencióper part de l'administració d'arribara una situació de normalitat lingüís-tica molt ràpidament, simplement es

ENTRE VISTA 19

tractaria d'introduir l'ensenyamenten catalã però no passant una sèried'obstacles sinó de la mateixa mane-ra com s'introdueix una metodolo-gia nova. Després es tractaria de ga-rantir que tot el professorat, enqüestió de dos o tres anys, quedasreciclat, i es convertís en un profes-sor capaç de fer ensenyament en ca-ta la .

Seria necessari assegurar als insti-tuts de la part forana que volen feraquest tipus d'ensenyament, que noenviassin professors peninsulars in-capaços de seguir aquest ensenya-ment. La predisposició va més rela-cicnada amb l'avanç de la normali-tat lingÜística a nivell de context so-cial. La normalització lingüística nopot ser una espécie de «ghetto» deltemps escolar si després no es dónaamb normalitat a la vida d'oci del'alumne.

A Palma tot és més complexe, lanormalitat va més condicionada pelprocés que se pugui seguir a nivellsocial global de la normalització lin-

güística, un procés pràcticament ine-xistent.

ELS MITJANS DECOMUNICACIO NOS'INTERESSEN PER LA NOSTRALITERATURA

- I la situació de la poesia a Ma-llorca?.

- Actualment no seguesc tant lasituació poética com la vaig seguirels anys 70, així i tot procur llegirles novetats que apareixen i crecque a Mallorca continua havent-hipoetes, les diferents generacionspoétiques que van fent coses inte-ressants de la generació diem-li«major», com el J.M. LLompart i elBlai Bonet, els quals fan una feinamolt positiva, fins a la generaciómés jove: na Margalida Pons, n'Ar-nau Pons o en Miguel Bezares. En-tremig hi hauria tots els ventalls ge-neracionals, gent d'una quarentenad'anys com en Damia Huguet o enJaume Pomar.

Ara bé, cre que el que falta a Ma-llorca, més que poetes és vida litera-ria i sobretot ressonància pública dela vida i de l'obra literaria que esprodueix possiblement mai com ara,la literatura que es fa a Mallorcahavia existit tan poc a nivell de mit-jans de comunicació, s'editen cadaany uns llibres interessants tant depoesia com d'assaig o d'investigaciói es molt probable que de l'apariciód'aquests llibres no en trobem caprastre a la premsa mallorquina; aixòés molt greu perqué falla l'interme-diari que connecta l'autor amb ellector. Aquesta situació contribueixa apagar la capacitat creativa d'unautor perquè veu que la seva obraés ignorada.

Perquè hi hagi vida literaria hi had'haver algú que ho comunica alslectors, que ho llegeix, que ho criti-ca, que ho analitza amb detall.

Als anys 70 hi havia una certa va-loració de la literatura catalana. Es-criure en català era un element valo-rat positivament, i això ha minvat.

Aquest establiment vos desitja Bones Fires

20

ENTREVISTA

Tenim uns mitjans de comunica-ció que els importa molt poc la cul-tura d'aquest propi pais i no tenencap inconvenient de fer suplementsliteraris en els quals la literaturafeta a les Balears per autors de Ba-lears no existeix. Aixó respon a unavoluntat de no donar ales a una cul-tura que se suposa que tendria unpotencial de normalització molt su-perior a la que tenia els anys 70 iells els va més bé una cultura caste-llana hegemónica i una culturetalocal de quatre cosetes subalternesfeta per autors mallorquins.

PER ESCRILTRE POESIA HED'ESTAR MENTALMENTDESOCUPAT

- Has publicat alguns llibres depoesia. Ens en podries parlar?.

- He publicat tres reculls de poe-mes. El primer es titulava «Fracasde paraules», un recull publicatl'any 1973 conjuntament amb altresreculls de Joan Perelló, GuillemSolre i Lleonard Muntaner, amb eltítol global «Temptant l'equilibri».Es una mostra de la poesia delsmeus anys d'estudis universitaris,

una poesia molt primerenca. Així itot crec que ja hi ha el món personalque ha continua t en els reculls pos-teriors. Llavors llegia moltissimapoesia i per tant hi ha influències demoltissima gent pert) ja hi ha unescaracterístiques pròpies com són l'úsd'imatges metafòriques d'afilicaciósurrealista i un asèrie de temes coml'amor, l'autodestrucció personal isobretto un socil•lació entre l'eufòriai l'autodestrucció.

Un llibre del quan em sent méssorgullós perquè crec que és minima-ment digen és el «Mapa del desig»,publicat el 1977 a la Col•lecció Gua-ret a Campos. Consta de dos reculls:el primer es titula «Exercicis per ala desintegració» i la segona part éspròpiament titolada «Mapa deldesig».

En aquests poemes hi ha una granabundancia d'imatges d'afiliació su-rrealista, és un llibre on vaig inten-tar que cada vers fos una síntesi demoltes de coses i permetés una lec-tura autónoma; m'agradava que elsmeus versos tenguessin la contun-dència dels slõgans publicitaris,breus, amb una gran capacitat desuggeriments. També hi ha la tema-

tica d'establir una triple relacióentre el cos humà, el cos geològic il'espai en blanc sobre el qual l'autorescriu. Cos, Mallorca, pagina d'in-cògnites» el títol ja toma tenir un re-ferent d'espai, el mapa era de desigi el territorio també pes ara de dub-tes, interrogacions, de vacil.lacions,propi del desencís que provoca elpas del anys. Tèncicament i formal-ment els poemes són més lògics,més concpetuals, sense tantes ambi-güitats; de totes maneres són poe-mes de finals dels 70, així que somun poeta jubitat, acutalment no es-cric absolutament res encara que nohe abandonat la voluntat de tornarescriure.

Tenc la teoria (i per ventura és lade la justificació) que per escriurepoesia he d'estar totalment desocu-pat i llegir molt i també he d'esta-blir connexions entre les vivènciespersonals i les d'altres poetes. M'a-treuen massa coses i m'interessenmassa coses i la que penja més pro-bablement és la creció poètica és dela que més en pots prescindir sensequè ningú no et doni «matadura».

Catalina FontColoma Julià

Comestibles - Congelats CLAR

c/. Bisbe Tc;:xaquet, 62 - Tel. 66 03 93 - LLUCMAJOR

Vos desitja unesbones Fires i vos

recorda que tenim de totper un bon dinar de Fires

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06

22

ENTREVISTA

Llucmajorers pel món

D. Baltasar Noguera: els mallorquins sempresomniam amb «Sa Roqueta»

Avui la revista «Llucmajor de Pinta en Ample» inaugura unanova secció: «LLucmajorers pel min» i pens que pot esser moltinteressant i atractiu per a tots nosaltres.

Aquesta secció vol esser una carta oberta a totes aquellespersones, que essent Ilucmajoreres d'origen, viuen, per diversesraons, enfora del seu poble. D'aquesta manera no sols sabremalguna cosa més envers als nostres entrevistats, sine, també podremconèixer quina és la visió que tenen del poble de Llucmajor, desd'un prisma més Bum% tenint l'experiència d'un altre àmbit devida.

La dificultat mês gran que té la secció és la localització delspersonatges, especialment aquells que viuen fora de Mallorca, ja quel'entrevista s'haurà de fer carta. Per això jo convidaria que tots elslectors que tenguin algun company, conegut o família que viu forade Llucmajor, de Mallorca o d'Espanya, ens faciliti la seva adreça ilocalització. Ho podeu fer arribar al local de la revista (C/ BisbeTaixaquet, 105-Llucmajor).

Val la pena que «Llucmajor de Pinte en ample» sigui un mitjà decomunicació, que arribi a tots aquells que per diverses raons, s'handesplaçat fora del seu poble natal; -perquè malgrat visquin enfora,sOn Ilucmajorers, i encara s'hi senten: ells TAMBE SON NOSTRES.

Aquest estiu vaig poder parlaramb D. Baltasar Noguera Caldés,aprofitant la seva estancia a S'Are-nal com tots els estius. Viu a Tarro-gana des de 1954. Es un homemajor, d'un caracter senzill i obert atothom. Li agrada conversar amb elsaltres i intercanviar opinions.Va néixer dia 16 de juliol de 1917 aLlucmajor. De mal nom li diuem deCa'n Rut16. Ara esta jubilat i ha fetfeina durant vint-i-set anys a la Uni-versitat Laboral de 'Tarragona, en elservei de manteniment. Es casatamb una mestra catalana; té unafilla, que és llicenciada en filosofia illetres, i un fill, que és llicenciat enpublicitat, és casat i té un fill i unafilla.

- D. Baltasar, me prodíeu contarun poc la història de la vostra infan-tesa i joventut a Llucmajor?.

- Jo, de petit vaig anar a pàrvuls aca ses Beates. Després vaig anar aescola a ca ses monges de la Caritatfins que vaig fer sa primera comu-nió. Sempre ha admirat ses duesmestres que em feien classe: SonBarbara i Sor Timotea; d'elles recorduna ensenyança practica i molt efi-caç. Després d'haver fet sa primera

comunió, va néixer sa meva germa-na i ens anàrem a viure a fora vila.Vaig estar allà durant dos o tresanys, fins que ma mare, que sepreocupava per la meva formació,decidí enviar-me a ca un conco queteníem a Palma, per anar a escolaallà. El conco tenia un forn, i abansd'anar a escola ajudava a repartirensaimades, pa... Vaig començar aanar a s'escola normal, devora s'Ins-titut. Més tard m'enviaren a una es-cola privada: a ca D. Lluís Homar,que tenia fama de molt bon mestre.Sa seva dona enseyava als mésjoves, i amb ella congeniarem molt,pert, quan vaig passar amb D. Lluísno me va anar tan bé. Després sameva tia ho va dir a D. Joan Terras-sa, que era un mestre que vivia part

de munt es forn, i jo li duia es pacada dia. Feia classe a s'escola Na-cional de LLevant. Amb ell hi vaiganar un any i mig, fins que mamare se va posar malalta i mon parese va estimar més que alias a aju-dar-lo. Quan va estallar es movi-ment me cridaren a ses files i vaigascendir a caporal. Més tard ferenuns cursos de sergent, i jo vaig sor-

tir. Amb això vaig dur sa sort de noanar a sa guerra. Me destinaren aArta, a Manacor, Sa Pobla, Eivissa ifinalment a Tarragona. Ana' vaig co-nèixer sa meva dona, però no en plade relacions, ja que jo festejava aLlucmaor. Però vaig continuar man-tenint amistat amb ella fins que ensposarem a festejar. Quan ens casa-rem venguérem a viure a Llucmajora una finca (Son Vent). Alla hi està-rem quatre o cinc anys, peró dugué-rem mala sort, i decidírem anar aTarragona, on ella exerciria de mes-tra. Va fer oposicions i la destinarena Villalba dels Arcs. Jo no tenia resque fer i me'n vaig anar amb ellaaixí quan faltava un mestre, jo veiade susbstitut. Quan se va obrir laUniversitat Laboral de Trarragona,que ara se diu ensenayança Integra-da, jo vaig sol.licitar una plaça, i hihe estat durant 27 anys.

- Què digueren els vostres amics ifamiliars, quan decidíreu embarcar-vos?.

- Ho veren molt bé, perquè tenin:sa dona mestre, trobaven que nohavia de fer feina en es camp dona-des les condicions com estava, apart que jo era un pagès bastantbarat, especialmelt perquè m'hihavia dedicat molt poc temps.

- Què sou llucmajorer, o mes deTarragona?.

- Jo me sent mallorquí i catalanis-ta quant a llengua. Som mallorquíperquè Mallorca sempre m'ha agra-dat molt: també perquè hi tenc mol-tes amistats. Pas molt de gust d'es-tar aquí; prova d'això és que semprevenc a S'Arenal abans de sa mevadona, i me'n vaig després.

- Quines diferencies hi ha entre lavida de Mallorca i Tarragona?.

- Sa vida la te fas alla on ets. Aix). itot m'agradaria que sa família fugísde Tarragona, perquè la trop moltperillosa. Hi han instal.lat Indústriespetrolíferes, que si un dia exploten,Tarragona se n'anirà a fer punyetes,juntament amb tots els pobles delvoltant. S'ha calculat que arresariaun radio de vint a vint-i-cinc ki16-metres. L'any passat, per altra part,hi va haver un atempat d'E.T.A. AMallorca la via és molt mês tran-quil.la.

ENTREVISTA

23

- Vos heu enyorat?.- A part d'enyorar els pares, els

mallorquins sempre somniam ambsa roqueta, és per demás! Mallorcam'esdra molt, però alla ja hi esticinstal.lat, tenc sa família i ès alla ontenc ses feines.

- Quinea són les vostres aficions?.- No m'agrada anar als clubs de

jubilats, perquè no som jugador.M'agrada molt llegir, novel-les no,però, sinó llibres d'història o estu-dis, i també es diari. Ara bé, no pucllegir molt, perquè tenc sa vistamolt malament.

Particip també d'uns cursos que

ha organitzar la universitat per a ju-bilats. Són xerrades on ens expli-quen distins temes. M'agraden moltses classes de llengua Catalana,sobre tot perquè jo hi pue aportormolt, ja que he estat molts anysaquí i molts alla i conec motles pa-raules que no s'utilitzen a la Penín-sula.

També m'agrada molt viatjar. Persetmana Santa organitzam una ex-cursió de tota una setmana. He vol-tat tota Espanya. També he viatjatper Austria, Italia, França...

- Com veis a Llucmajor, vos queel podeu veure des d'un prismamés llunyà?.

- Diuen que Llucmajor és una ciu-tat, però pobleja: hi ha molta dife-rència amb Inca i Manacor, que sónciutats iguals, però tenen moltes al-tres activitats comercials. Amb el tu-risme, Llucmajor ha fet un canvibastant radical. Cree que s'han fetmoltes millores, com s'Institut quemai ho hauríem imaginat.

- Amb aquest canvi, creis que elsllucmajorers han canviat?.

- No, pens que no han canviat.Han canviat ses cincunstancies, peròhem mantingut moltes coses positi-ves que tel-lien-1 altre temps.

Antoni Vadell Ferrer

amb la meitatde númerosrajudemen la meitatde temps

Servei de Bombersdel Consell Insular de Mallorca

• Parc principal

Parc auxiliar

ACCIDENTSI NUNDAC IONS

RESCATSINCENDIS

a CONSELL INSULAR/ DE MALLORCA

• EMERGÉNCIESPART FORANA

ELECTRICA

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 661901LL UCMAJOR

expert

VEGI LES NOVETATS DE SONIMAC AELECTRICA CALAFAT

BONES FIRES!

BOSCH SERVEJ

OFICIAL

AL!1st ELECTRIC

Ronda de Ponent s/n. - Tel. 66 01 70 (LLUCMAJOR)

VENDA I SERVEI

TALLER, SERVEIS DE: ELECTRICITATINJECCIÓ BENZINAAIRE ACONDICIONATFERRAMENTES ELÈCTRIQUES

ESPORTSLLOMPART

Espardenyeria

GRAN VARIETATD' ESPARDENYES,

PRENDES ESPORTIVESI ARTICLES DE PESCA

C/. Estrella, 21Tel. 66 05 78LLUCMAJOR

SA PERXA, S.A.CARNISSERIA

FABRICA D'EMBOTITS

SOBRASSADA, CAMAIOT,BOTIFARRA, BOTIFARRONS,

SALSITXA FRESCA, PINXOS, etc.

Avd. Caries V, s/n - Llucmajor (Tel. 66 20 64)Avda. Mediterráneo, 28 - S'ESTANYOL

27SOCIETAT

Fires i eleccions

Ja estam altra vegada a les Fires...!-Pràcticament, després del Pregó, comença totel rebumbori.

-No, i quant al Pregó d'enguany, ho va ésser rumbós!-Vols dir va agradar?-0 no hi anares?-No, perquè era tard, i a aquella saleta, aquest dia, hi

han d'anar molt prest.-Idõ va passar que el presentador del pregoner, el

nostre Baltasar Coll, va destacar més que en DamiàTomas, sense que aquest ho fes malament, ni moltmanco.

-No m'estranya, perquè en Baltasar sempre vol fer-senotar...

-El públic es va divertir, estones, perquè pareixiaestar en el programa de televisió ,<Pero, ¿ésto que és?»

-I en Damià Tomás, què va dir?-Estones no sabia on s'havia de posar..., però quant al

seu pregó, ens va dir que havíem de respectar la tradi-cional arquitectura de Llucmajor, sense rebutjar les tèc-niques modernes.

-¿I continuar pintant les persianes de verd?-D'això també en va parlar, però no es va pronun-

ciar...-Supbs que, aprofitant l'ocasió, li digué al batle, el

que havien de fer del solar de Ca'n Mataró.-Tal vegada sí, perquè a l'endemà començaren a esbu-

car les voravies.-També podria esser una casualitat, o que comencen a

fer propaganda per les eleccions.-Ves a saber, perquè també s'estan asfaltant molts de

carrers de Llucmajor i de s'Arenal.-Jo crec que tot això ja estava programat, i la gent

parla perquè té llengua.-1 per què tenim una democracia, i poden dir allõ que

pensam.-Sí, encara que a l'hora de la veritat, no ens fan ni

punyetero cas.

-Per lo mateix, a l'hora de votar, crec que és l'ocasióde mirar bé qui ens ha enganat o no.

-¿Què vols que te digui? «De moliner mudaràs...»-Sí, la gent esta bastant desenganada...-Per lo mateix, deixem les eleccions, i pensem en les

Fires que de cada any són més-Sí, tantes coses hi ha, que és quasi impossible anar

per tot.-Sobretot a la darrera fira...-El que més m'agrada és que la gent esta més dispo-

sada a comprar, aquest dia, productes llucmajorers.-Compra de tot i per tot.-Sí, però, jo em referesc a quadros de pintors de Lluc-

major.-Sí es coneix que els va bé, perquè cada any exposen

els mateixos.-Sí, qui no té a ca seva un quadro d'en Manresa, de

na Noguer o de na Caty, es perquè no vol...-Ni té gens de gust artistic, ni patriòtic...- Angela Maria...!

Un que escoltava.

• Pier ios Penin Silid y Baleares

Ven, no seas modesto:

RENAULT

Ronda Migjorn, s/n - Tels. 66 01 40 - 66 00 41 - LlucmalorBARTOLOME JAUME NADAL S.A. Exposició a S'Arenal: C. Sant Cristòfol, 5 - Tel. 26 00 01

Modestia aparte •

Unos cuantos dias antes de comprar el nuevoRENAULT 21 repitete a ti mismo.

No seas modesto. No seas modesto..."

EN MOTORIZACION, NO SEAS MODESTO.Elige entre cinco niveles d.e potencia:

— GTD: 72 CV — 01`k TXE: 120 CV.— MX: 88 C V. — 2L. lurbo: 175 C V.— G T.5: 92 CV.

EN ESTILO, NO SEAS MODESTO.Asegurate de que compras un coche de diseño. Mira

bien la calandra, los grupos óplicos integrados, losparachoques envolventes o los embellecedcires derueda, cuidados al detalle...

Confirmarás por qué ese aire agresivo y deportivoque, a primera vista, ya te llama.

EN EQUIPAMIENTO Y CONFORT, NO SEASMODESTO.

Tú pide. Que para eso estan tres niveles de equipa-miento. Cualquiera de ellos, con aire acondicionado de

serie, tapicerias de verdadero alto de gama y diseñoantirreflex del tablero, elevalunas delanteros eléctricos,cerraduras centralizadas con telemando, direcciónasistida y faros antiniebla.

Has —por supuesto— asientos delanteros conreglaje lumbar, apoyacabezas regulables y cinturonesde seguridad regulables en altura.

AL ELEGIR TU VERSION, NO SEASMODESTO.

Al fin y al cabo, por 2.415.000 Ptas.' consigues laversión más alta de la gama: el TXE. Que añade alequipamiento del resto de la gama el sistema ABSincorporado de serie, ordenador de a bordo y llantasde aleación ligera. Cuando vengas a vernos, tecompletaremos la lista de detalles, verás que no haymejor elección. Modestia aparte.

Nuevo Renault 21No seas modesto.

MareEPamflet impresentable de burla i afronta

FUM LA TAIFAN° 1 ,..3a4K1AYORIC DE JWAY-ORKA--

Octubre 89

ED IT ORIALCoes de palla ardents pen mig de plaça, Sa Mare ha vist flamejar. Com alimares municipals, festers espessos fentfum, digne del gloriós topònim de la city i ligth a rompre. I calius consumint-se ignominiosament pels racons,malsofrits ferm, i cares de poker, empegueidures malcurades, mal de pedra... Sa mare tot ho apunta a la plagueta.També hi apunta els copets a les tendres esquenes dels seus fills (i tu, guapet, d'on ets? d'on et diuen?), somriurescòmplices, enhorabones per llarg, insults i insolències de tota casta i, especialment, les nombroses sol•icitudsd'adopció presentades per tota casta de pressumptes fills, fillols, parents, parents manllevats, parents politics ibenefactors en general —tots ens, cal aclarir-ho--, gent de malviure, hooligans escainadors, nanets de gírgolamalgirbada, fembres inhonestes de son cos e de sa llengua, i quatre merdensanes en general.

Sa Mare escriu i calla, perquè sap la categoria èpica de la seva comesa: tenir la culpa de tot. Calla i escriu, fasiquis a les males i a les totes. Perquè al cap i a la fi, la fira de les vanitats, la sempiterna roda, la deverteix devalent; pelt' no és el mateix el dret inalienable de fer trui que les ganes d'emprenyar, i donar la pallissa, i sa falcarel personal.

Però, per animar el ball, van i anticipen eleccions, comença.la campanya! I no es res que facin promeses perdonar i per vendre, ni que es facin retratar tot clenxinats, com artistes de cine i pengin els retrats a les parets, gensempegueïts de mostrar les cares, no' si basta mirar els quadros per veure com acabara la pel.lícula, si pareixen totsells el nebot curt del Compte Dracula. El pitjor es que ens tornaran a omplir les persianes de paperassa, com si noel fessin d'arbres al paper, que l'Estat subvenciona i els Bancs fan negocis i enquestes. I ens tornaran a posar lesorelles com . tamburinos, venga cotxos cap aquí, i altaveus per alla dessa, a tota, com burinops.I encara hem d'estar agraïts i tan panxos, perquè seria pitjor sortir del caliu per pegar dins el foc, i l'ase va dirorellut al porc. I parlant de porc, ja es ben sabut que el porc gras es menja al magre. Com és de veure que uns ensrecordaran que qui barata el cap es grata, d'altres ens vendran recanvis amb genuïna oferta de pures essènciesredissenyades, i uns altres ens incitaran a baratar de moliner, pert) sense aturar la roda, o viceversa. Per fortuna,un espectre planeja sobre europa, sobre Limperio, sobre la Taifa:SM, com un llumenaret blau sempre encès, com aquella finestra de la Moncloa, no dorm. Calla i escriu. Vius iosques, ja estau advertits, SM no perdona, ni quan es disposa a presenciar un multitudinari banquet de mosques.

El fill orat.

Cartes aSa Mare

Dolces il•lusionsMamaita estimada:Finalment he trobat resposta a

l'angoixosa pregunta que no emdeixava dormir les llargues i fredesnits de l'hivern, les xafogoses irenoueres de l'estiu ni lesprimaverals de la primavera.

La resposta em va venir de copen sec, com una inspiració angelica,mentre el tambor del saig, enllocd'anunciar la crida es dedicava arepicar les seves glòries preterites,presents i perdurables, i un parellmés. Mentre aquest tambor malaregat intentava sotmetre al saig aun dadaista exercici de verbalitzacióautomàtica, hi vaig veure ben clar:ara ja sé, estimada mamaita, comvull que sigui l'home de la mevavida, ja sé quina característicainexcusable he de requerir al meupríncep blau, quina el me faràconeixedor i bufara als corns decaça.

' Has de pensar i creure que nofaig comptes casar-me més que ambun regidor de la molt noble ciutatde Fummayork.

Quan vaig veure que lesconcejales tenien reservats llocs depreferencia a la festa solemne hovaig entendre, aquesta era la mevavocació, que d'altra banda empermetrà ampliar la meva cultura,educar-me la sentimentalitat patria,passar estones entretengudes ferm illuir el garbo, que per això em vadonar el creador aquest cuerpo

serrano.Només esper trobar aquest home

fadrí abans que ja estiguinreservades totes les cadiretes, que sim'hi he de presentar amb laplegadissa també faria la mevaplanta, ara, que com la de lapadrina n'hi deu haver poques, iamb el ventall de randa sempre hiha dit molt, porque tambo hauré dedur un bon ventall, amb aquestescalorades, llavors tots el maquillatgesuat... llàstima que siguin tan dursaquells bancs.

En poques paraules, mamaita,haurem de realitzar un cens decandidats i posar fil a l'agulla prest,meam si per la darrera fira ja tencun Hoc a la presidencia, que, permolt que faci modern, això d'haverde veure la cultura per vídeo, permolts de domassos que hi posin...

La teva filla, molt fadrina.Flor d'Ametler

Y yo me fui porqueme fui

Respetada señora, a pesar detodo. Le ruego tenga a bien publicarestas líneas, en las cuales, con larecia sinceridad que me caracterizavoy a explicarlo de una vez portodas a fin de no dar pábulo afalsedades i acallar gallardamente elcoro de las maledicencias, vamos,digo yo, no?

Al legal pueblo de Fummayork:Yo, de una vez por todas, hago

saber, a quien corresponda y aefectos prácticos: que me fui porqueme fui, porque tenía que irme,porque ya está bien, hombre, que sila montaria no va a Mahoma, que sevaya la montaria a tomar por el...que me perdonen las señoras, atomar viento. Porque, para cojones,los míos, a ver sino quien se los haestado pelandoo aquí dos arios,como un gilipollas, siempre deguardia en el bastión.

Y siempre muydemocráticamente, cuidado, porqueyo soy un demócrata, y unluchador, y aquí estoy yo parademostrarlo, que he sabidorenunciar a prebendas paradefender a las masas, y proclamar laverdad. Sin tapujos y sindistinciones, y ahora se niegan aapoyar algo tan elemental. 0 seaque me voy al Ejército Mixto, mejordicho, el Ejército Mixto soy yo, yahora sí que se van a enterar de loque vale un peine, y, como dice elviejo refrán de mi tierra, porque yovoy muy de aquí, pero la patria esla patria, donde las dan, las toman,y el que ríe el último, ríe mejor, asíque cuando yo sea finalmenteCalifa, después veremos.

Fdo. El Capitán Superbreve

Mat CIAPIVICDC SA MAR E

fR,01,1INTERNATIONAL.e,0 RR.E&I)DES

Fummayork 92 (km/h)Segons un dossier secret del Co-

mité Olímpic Internacional que ensha colat un fillol d'una amiga de SaMare, Fummayork pot esser dessig-nada seu d'un conjunt de proves del'Olimpíada que ve. Es tracta d'unesmodalitats esportives modernes, in-ventades totes aquest segle, o apropfer-hi; pert, que per la seva especta-cularitat, emoció i risc han conqueritnombrosos practicants en els últimsanys, ja que es tracta d'esports queno necessiten excessius esforços fi-sics, i són aptes per a totes lesedats.

Els motius de la probable eleccióde la nostra capital pel dit esdeveni-ment, que causaria l'enveja de tota

i estendria el nom de Fumma-york arreu del món són l'existènciad'un circuit urbà d'eficiència prova-da en nombroses competicions na-cionals i internacionals, així com l'e-xistència d'un nombrós i creixentgrup de practicants de base d'aques-ta família d'esports en les seves dis-tintes modalitats, que s'entrenenamb una constancia que meravellapropis i externs.

Segons el dossier que ha pogutdesxifrar SM, aquesta és la llistadels esports i modalitats: Circulacióen Sentit Prohibit, en les especiali-tats de cotxes, motos de varies cilin-drades i bicicletes, categories infan-til, juvenil, adults i tercera edat, mo-dalitats de resistència, velocitat, obs-tacles, nocturnitat, premeditació ial•levosia. Destaca entre aquestesproves, per la seva espectacularitatIa marató —gran esialom urbàd'obstacles, que trobaria el seu esce-nari idoni al circuit Codrat— zigaza-gues interiors. No es descarta lapossibilitat d'incloure, en categoriad'exhibició, proves per a camions,tractors i vehicles de tracció animal,donada l'acceptació que tenen entreels seus practicants, així corn deproves en categoria alevins. Igual-ment, segons els papers colats a SM,Furnmayork seria seu de proves deRally urbà i Ginkama per a distintsvehicles, així com d'un altre esportque promet rècords interessants ique varies discoteques i clíniquesprivades de la zona han mostrat jael seu interès en esponsoritzar: estracta de tes interessantíssimes pro-ves de decibelis, o volums de renou,igualment en categories de cotxes imotos, sense que es descarti la pos-sibilitat de la convocatbria de pro-ves per a piatons en les modalitatsd'equips i relleus; destaquen enaquest esport les competicions noc-

turnes, realment notòries.Per última, els papers que hem

llegit fins ara —ja que no descartamque els altres incloguin més nove-tats igualment interessants— deixenveure la possibilitat d'aconseguirtambé la seu de les proves de caça ipersecució de pia tons, en les distin-tes modalitats urbanes i suburbanes.

Així mateix, els documents filtratsfan referencia als actes que preparael Califat de Fummayork per a cele-brar la denominació de la ciutatcom a seu olímpica, pel dia queaquesta es faci oficial, la llista, pro-visional, inclou de moment una con-centració massiva al Carrer de laFira pel tal de superar el rècordmundial d'estacionament en doble itriple fila sobre calçada i aceres; laconcentració, en hores inesperades isense senyalitzar, de camions d'ai-gua i altres transports, l'aturadamassiva d'autocars en exclussiva ales carreteres d'accés al poble i laprocessó de vehicles lents peraquestes mateixes vies en divendreshorabaixa.

De totes maneres, la concessió en-cara no es segura de tot, i es neces-sari que, per tal d'aconseguir-la, im-pressionant el Comité Olímpic, lesamples basses que practiquenaquests esports i d'altres similars ala nostra ciutat continuïn demos-trant amb continus entrenaments icompeticions populars el seu entu-siasme i bona disposició, cosa queno sera difícil si continuam contant

amb la desinteressada i sacrificadacol•laboració de la policia municipal,autoritats responsables, i de tota lapoblació en general. Naturalmentque si, de demés, enviam un parellde sobrassades, ensaïmades i siure-lls portats per dames d'honor i fa-drins vestits a l'ample a les altesinstancies, també pot ajudar.

No podem perdre aquesta oportu-nitat d'omplir de glória esportiva elnom de la nostra patria, que a partird'avui, el noble lema d'aquestesmodalitats esportives presideixi lesnostres vides: Motorius, citius, for-tius! (que, pels indocumentats, voldin més motors, més aviat, més re-nous!). Que a la troxa de la nostragloriosa senyera hi cremin flamesolímpiques, i el fum que fa el nostretopònim secular vagi a escape lliure!Guanyarem medalles i pels seglesdels segles podrem exhibir-ne elllautó! Fummayork mes que mai,tant com sempre! Fummayork 92(Km/h)!

Firmat COSMIC(Comité Olímpic de Sa Mare from

International Corregudes)

Torrentades 92Som, els Fummaiorkers, i els ma-

llorquins en general, un poble deroters i margers, un poble de cerca-dors d'espArecs i caragols, acostu-mats a treure el menjar de davall lespedres si convé, a respondre ambpaciència i enginy a les adversitat icatàstrofes de tota mena amb que lahistòria, la naturalesa i els de sem-pre ens han posat constantment aprova. Amb les arrels xuclant d'a-questa tradició i els ulls a l'horitzóoie la modernitat i el progrés, l'e-quip de macrodissenyadors «Vaya,vaya, aquí no hay playa» ha signatamb un grup d'ajuntaments delmigjorn de l'illa, les Siurelleries deTurisme i Obres Públiques i Balea-rització, i el Siurell Insular de Ma-llorca un precontracte per tal de de-senvolupar el projecte «Torrentades92».

Es tracta d'un ambiciós projecte,inspirat com el seu nom indica enles recents incidències meteorológi-ques, però també en les persistentssequeres, així com en un completestudi pluridisciplinar de la realitatsocioeconómica de la comarca i enla necessitat d'aconseguir una ofertacapaç d'atreure un turisme de majorqualitat, sense deixar de banda elsduros que deixen els hooligans, jaque, com es sabut, de mica en micas'omple la pica.

El projecte té en compte que lestorrentades recents han vengut aafegir aigua al banyat dels proble-mes agrícoles de la zona, problemesde salinització dels aquifers, i de lasobra de vaques a la ComunitatEconómica Europea, i proposa unasubstancial modificació a algunessolucions que es preparaven.

El bessó de la inspiració es basaen el fet que els aiguats han arrosse-gat bona part de les terres cultiva-bles de la comarca, i proposa, enuna paraula, no invertir en reposaraquestes terres, sinó en substituir-les per aigua, amb la qual cosa ja nofaria falta tenir vaques ni sembraralfals, sinó que aquesta explotacióes podria substituir per la piscicul-tura, que sens dubte té molt mésfutur. Es construiria d'aquesta ma-nera un gran llac que s'estendria perterres dels termes de Fummayorks,Puertos, Ses Verguines i Porroeres,en una primera fase experimental,

susceptible de posteriors amplia-cions.

Segons els calculs inicials, l'aiguanecessària per a tan gegantina co-mesa, si no duim sort i torna aploure, s'obtendria de la suma de lautilitzada fins ara per les explota-cions agràries de la zona, mês laprevista per les urbanitzacions,camps de golf, balnearis, saunes,massatges i altres centres d'interèssocial, així com de la desinteressadaaportació de les xarxes de clavegue-ram dels municipis interessats (escompta amb l'aprovació d'impostsurinaris especials, i les aportacionsdesinteressades de residents i visi-tants) i la conducció de les aigüesclaveguerals dels altres municipisde l'Abadia de Palma, que hauriende col•laborar en un projecte tanambiciós i tan útil de cara a l'ofertacomplementaria.

Tot això estalviaria les gegantinesinversions que s'han de fer en cons-trucció i manteniment de depurado-res, així com evitaria l'existènciad'emissaris pol.lucionadors de lamar: tot aniria al nou llac, que seria,primer de tot, una gran depuradoranatural, pel sistema de llacunatge iconsum, això de consum vol dirque, donat que la primera explota-ció seria la de cria de peix, tothomsap que els peixos mês grassos i sa-borosos han estat sempre els de lamerdera: ja tenim solucionat el pri-mer problema i demostrat el primernivell d'avantatges econòmiques,ecològiques i turístiques de l'invent.

Però encara té més avantatgesaquest genial projecte: En primerlloc, disposaríem d'una gran reservad'aigua que esvairia els risc de sali-nització dels aquifers i de pèrdua depapers als projectes d'urbanització. Itenir aigua fa possible augmentarles places turístiques de la zona, jaque el procés de reciclatge indicatdemostra que, com més turistes,més aigua, al contrari que fins ara,que tant es tudava el liquid element(al cap i la fi, això del beure, ningúse l'en duu posat —ara que, pen-sant-ho bé, se'n podrien vendre am-polletes-souvenir).

No s'atura aquí la llista de proble-mes que el projecte del grup «Vaya,vaya, aquí no hay playa», contribui-

ria a solucionar, problemes insolu-bles de qualsevol altra manera, oben envant. Problemes territorials,turístics i geografics, per dir-nequalcun: Es ben sabuda la saturaciódel litoral de l'illa, tant pel que fa aurbanitzacions, com a ports espor-tius —que, per afegitó, solen estar ala desembocadura dels torrents, illavors passa el que passa i tot sónplors i subvencions— I, fins i tot, lasaturació de parassols, velomars, xi-ringuitos i, perquè no dir-ho, banyi-tes. Amb el projecte «Torrentades92», guanyaria un xinxer dequilòmetres de litoral: tot el del noullac interior, més costa que l'Abadiade Palma, una costa que, amb lestècniques de rehabilitació tan triom-falment experimentades, es podriafer de platges tan naturals com lesde S'Urinal de Mallorca, i sembrar-hi fasserets, i tot. De manera quepobles privats fins ara dels avantat-ges modemitzadors del turisme comPorroeres, per la seva situació, oPuertos, per culpa dels fanatics eco-logistes, ara ja no tendrien cap in-convenient, i Fummayork i Ses Mar-quines veurien obrir-se noves pers-pectives de riquesa, especulació iprosperitat. Per no parlar de la reva-lorització de les sempre legalitz,ablescasetes «de aperos». I si la cosaanava bé, només seria el principi,tots els municipis de l'interior de l'i-lla, discriminats fins ara per unaNaturalesa injusta que els allunyavadels avantatges innumerables delturisme, podrien dur a terme projec-tes similars, Villa es convertiria enarxipèlag, plena de llacs amb pisci-factories naturals, de villes medite-rrànies respectuoses amb l'entorn,de turisme de qualitat, de windsurfsi velomars, de xiringuitos i prospe-ritat i fassers i platges i discotequespostmodernes, i els pagesos entrevetlada popular folklòrica i dimo-niada turística, ballarien Acid houseamb rosses esplèndides com les d'a-bans de la crisi, i milloraríem laraça... Els camps de golf es podrieninstal.lar a les zones mós altes, iquedaria lloc per un parell de portsesportius de cabotatge i els ciuta-dans ja no podrien bravejar mós delllac del parc de la mar.

Guido Titanlux

LEE

NTEI

A Cala Pipi

Valuosa troballa arqueològica

Un dels paratges (i dels paisatges)més privilegiats del nostre terme essens dubte Cala Pipí. La llegendaque explica el seu naixement amb lapersonificació del seu orígentel.lúric en la figura del gegant en-sopegador, crucial per la explicaciódels indrets més assenyalats de lamunicipal orografia, ha esdevingutamb el temps símbol profètic delseu colossal destí.

Cau de pescadors i punt de vigi-lancia a l'antigor nostrada, ha sabutconservar les seves essències i adap-tar-se al progrés i la modernitat dela indústria turística, sense plànyeresforços ni ecològiques escales deformigó, que tan be entonen ambels típics escars. L'exemplar urbanit-zació que, com una corona princi-pesca, cenyeix els roquissars de laseva marge esquerra només ha estatel principi: ara, un alt destí espera ala seva banda dreta (segons es surt):es la ubicació ideal triada per la fu-tura capital del muny-i-sipi, la Bra-sília mallorquina i de secà, la culmi-nacio de l'esperit roter, la moltnoble i extensa ciutat de Capopork.

Un indret, en efecte, elegit pelsdéus, que, amb ocasió de les recentstorrentades, han aprofitat l'ocasió dedonar nova mostra de la seva predi-lecció per tan pintoresc indret: el fe-nomen meteorològic que, arreu, noha ft més que mal, ha estat, prado-xalment, providencial per a CalaPipí.

1 no sols perquè ens hagi servitper saber que el que semblavenquatre grapades d'arena era unaplatja magnífica de 6.000 metresquadrats, segons l'avaluació del Go-vern de la nostra Comunitat Atômi-ca. Una avaluació feta en ordre a re-ciclar la platja, cosa que és possible,tant com impossible era treure de lacala els fems que el poca vergonya

de... (ui, perdó!) que la mica de bru-tor conseqüència lògica i inevitablecompensació dels inúmers avantat-ges de la modernitat turística, se-gons, assenyadament, recordaren elsresponsables municipals als histèricsnanets irresponsables, que, per afe-gitó, anaven ben errats d'osques, talcom ara ha quedat clan

Ja que ha quedat ben clar, quan latorrentada, arrossegant l'arena, hoha tret a la diàfana claror de la me-diterrània, que el que uns deien queera fems i brutícia, era realment unmagnífic i ben conservat jacimentarqueològic, de la cultura xiringuíti-ca, per mes senyes.

Recipients rituals de metall, vidre ialtres matèries, envasos cocacõlics,valuosos materials tèxtils, docu-ments escrits i esgrafiats, patenesxapiques, restes putrefactes d'ali-ments votius i ofrenes propiciatòriesconstitueixen una part destacada delque fins ara s'ha començat a identi-ficar del jaciment, que pel seuvolum veu incrementada la sevaimportancia tant com pel seu mira-culós estat de conservació i concen-tració.

No dubtam que les autoritats ciu-tadanes, tan preocupades per lapresservació de les nostres riquesesnaturals i culturals, faran tots elspossibles per tal de garantir la con-servació Optima d'aquest monumenthistòric, que pot esdevenir un noureclam pel turisme de qualitat i lesexcursions organitzades: símbol isenyera del nostre amor per la cul-tura, les nostres arrels historiques ila nostra oferta complementaria.Haul-fern d'anar pensant si donamuna medalla als coneguts responsa-bles de la seva conservació.

Tolo Xorrito. Fill il•lustre i CronistaOficial segona de Sa Mare.

Casa PostpagesaVolguda casa pagesaque el xalet substitueixaixecant per escomesaquatre files de marès

-si no l'alcen de totxanade formigó del barati líricament et tapend'uralita amb un teulat.

Decorat de cartró pedraamb tarongers i eucaliptus,recensió de mansió,estat de natura en ictus

Volguda caseta d'eines,segundo piso ascensor,la ciutat amb tu arrosseguespudint miséria i terror:

A lloure infantils estols,dames amb tacons i xandal:cercades de caragolsdignes de l'horda de vandal

Pedra sobre pedra? Un pamde paret seca no deixen!

queda tan guapo el ramfet amb les branques que esqueixen!

Volguda caseta d'eines,fàcilment legalitzableper la llei poc aplicable-l'ajuntament? té altres feines.

Els divendres caravana,tots els diumenges embós-Massius sopars de familia,quin lloc per celebrar-vos!-

Llimoneres mai ferrades,geranis poc floridors,estiu ardent de xigarres,goteres d'hivern fangos:

Volguda caseta d'einesdelit social s'acompleix,aixecant per escomesaquatre files de marés!

Caty Mary Salvà de Son Verí

SA MALE FOR AFL1CA

Les fires de les tribus

No hem fet més que començar lesfires, i les tribus urbanes tornen acavalcar pels carrers de Fummayorki l'extremisme, el gamberrisme, elpoc coneixement i la barbarie pla-nen sobre nosaltres.

Ja al buffet inaugural un hooliganoratori va substituir al maitre d'ho-tel, i, enlloc de les glòries del menú,es va dedicar a cantar les seves dotsde ballarí, i d'altres alabances. I aixòno es tot, d'altres hoolligans, infil-trats entre el públic, propagaren elremor de que el Còctel de Gambes,tot i esser una bona oferta gastronò-mica, tenia poca sustancia, quan essabut de sempre que lo bueno sibreve, dos veces breve.

La nit següent, entre el públic quees congelava a la placeta del Carrerde Sant Miguel, vaig poder detectaral més selecte de la màfia dels co-rrectors linguistics i d'altres nacio-nalistes en general. Pert) això, fins itot la Coral Nocturna que donava eldo de pit pel carrer del convent noera sinó l'avis del que ens espera.

Un avis que torna iliums vermelles isirenes d'alarma si som conscientsdel que va passar al vespre següental Passeig de Jaume el Degollat.

Rockabilliys amb tupés, Heavysamb cabells llargs i pantalons es-trets, moderns discrets, bavosos ca-muflats, pijos immarcessibles, ma-dones varies s'hi donaren cita i es-coltaren els seus himnes de guerra ipromiscuïtat, fins i tot els hippiesperpetus i els heatniks durissims hitengueren el seu espai. I no vos fieude la calma aparent, i la tran-quil.litat, alla hi ha marxa, i no

em rebaixar la vigilancia. I jaque parlam de vigilancia, tantaafluencia va haver-hi aquell vespre,que fins i tot les forces Públiquesdecidiren organitzar-hi unes manio-bres d'exhibició, amb reforços duitsde la Capital, al començament del'acte, amenitzaren l'arribada delpressumpte públic amb un exercicide tactiques envolvents d'allò mésimpresionant. Si l'han de repetir,per allò de l'igual dret de tots els

ciutadans a disfrutar l'espectacle,tendran una feinada a tots els actespúblics de les fires. Clar, que tal ve-gada no tenguin res millor que fer,pobrets.

Vigilau ciutadans, tancau les vos-tres filles sota set claus, i els fillssota set panys, amollau els cans idormiu amb un ull obert, vetlant beel ble, les tribus urbanes cavalquenper Fummayork, com els genets del'Apocalipsi, pert) en vespino.

Clark Kool, periodista nocturno.Flee Nelson MANELA

Bo

ROBA DE JOVENTUTSENYORA I SENYORDARRERES NOVETATS

Vos desitjam Bones Fires

TENDA: C/. d'Es Vall, 93 - Tel. 66 05 29PARTICULAR: C/. Antoni Maura, 57 - Tel. 66 05 08

il.rnvvvvtivvvvvvvvvvIniwyvvvvinivwvr.v

PASTISSERIA

Catit iClucSant Llorenç, 78 - A - Tel. 660669

LLUCMAJOR (Mallorca)

?Vt:I/VVVVAAAAAAAAAANVPVVVVVVVVVIAAUN5

VV '

FABRICACIO PROPIAPREPARAM BUFETS

PER A TOT TIPUS DE FESTES

• A •

36

OPINIÓ

Els camins de tres peus, una antiga viade comunicació ruralINTRODUCCIÓ

Hi ha molt poc escrit sobreaquests petits monuments de l'anti-gor, testimonis humils i muts, tre-pitjats per moltes generacions dellucmajorers, tan pràctics i necessa-ris altre temps i tan oblidats i mal-menats ara, que s'han convertits enuna veritable entelequia o pitjor sónignorats com si mai no haguessinexistit.

Nomes els trobam breument citatsper En Vicenç M Rosselló en laseva obra «Mallorca el Sur y el Su-reste». En Bartomeu Font en la sevavoluminosa Historia de Llucmajor(mai prou agraïda pels llucmajorers)no en parla, només anomena els ca-rreranys, sense especificar.

Els primers contactes que vaigtenir amb aquests caminois va esserquan era al•lotet, fa uns quaranta-cinc anys hi anàvem amb ma mare aunes sorts que no arribaven a camí

(Es Vinyet d'En Canals, s'Era, esCamp d'En Mataró).

Les sorts encara campaven en totel seu esplendor des que foren crea-des pels ORDINADORS reals. Ar-bres ben esmotxats, llobades i vore-res cavades, parets adobades, eresagranades, bones anyades quan plo-via.

Avui en plena decadencia i aban-donament, manques d'arbres i elsque queden mal garbats, els te-rrenys en ermAs perpetu, plens demales herbes, clivellat per la seque-ra, parets esbaldregades. I, per afe-gitó, la degeneració irreversible deles casetes anomenades xalets decap de setmana. Tot una economiade degradació.

Pels caminois de tres peus anà-vem a les nostres sorts a entrecavarfaves, fer herba i cames rotges,segar, fer garbes i dur qualquepaner de figues. En aquell temps elscaminois ja estaven en mal estat,

però no teníem carro ni bístia i pera nosaltres complien la seva funció.Servir de pas entre les sorts que noarribaven a camí.

Hi havia tota una xarxa variad'aquests caminois que cnvoltavenel poble, partien des dels polsososcamins principals, carrers, carreronscom el d'En Batlet (avui desapare-gut) i el de sa Trutja, transitat enca-ra avui dia, o també antics i tortuo-sos camins de ferradura, record del'ocupació Arab (com el de Son Sard)abastits d'aljubs comunals.

De caminois n'hi havia fins i tot auna distancia de 4 o 5 km. delpoble, podem avaluar sense por d'e-quivocar-nos que sumats tots tenienmés de 20 quilòmetres de llargària.

DESCRIPCIÓ

«Aquests camins tenen una am-plària que va des de 90 a 120 cm.que dividits pels 29'32 cm que té un

Caminoi de tres peus prop d'«Es Vin yet d'en Canals».

Lloses de tapiot.

de propietat i individualisme dels fertilitat de la terra.foravilers mediterranis, allà on lafeina, l'esforç substituïa l'aigua i la J. Sacarès.

OPINIÓ

37

peu, són poc més o menys TRESPEUS.

Són construïts amb dos murs late-rals de loses. Aquestes loses sóntrossos de tapiot que és la crostaque recobreix la part superior delgres (marés) de les pedreres. Noserveix per a construir cases i s'em-prava per a tancar les sorts i tambéper a fer aquests caminets.

Les loses s'encallaven uns 30 cm.en terra fent un poc d'escombra illavors l'espai intermedi se reblia depedres de la mateixa finca que treiala rella quan llauraven. Així la fincaquedava espedregada. El caminoiquedava entre 30 i 50 cms. més altque les terres de conreu. Damunt elreble s'hi posava una capa de terraque les cimentava i feia una menade trespol i així feia bon caminar».

CONCLUSIÓ

Per a acabar diré que aquests des-coneguts caminois plantegen moltesincògnites

¿Quan es començaren a fer i finsquan?

¿Varen esser instituïts pels ORDI-NADORS, encarregats del reparti-ment en el segle XIII?

¿Quan varen esser datats en elsprotocols dels notaris per primeravegada?

¿Són costums duits pels primerspobladors catalans?

¿Quina relació directa poden tenirels passos i caminois?

¿Qui en tenia l'obligació del man-teniment?

¿D'on provenen tantes loses cluemoltes finques estan tancades d'a-questes i finalment:

-Interessa conservar-los?-Podem fer qualque cosa per ells?Vull transcriure dos paràgrafs de

V.M. Rosselló del seu article publi-cat en aquesta revista «Salvem elnostre paisatge». Referint -se als ca-minois de tres peus diu:

«Quedaria ben agradós deixar-nealguns com a eixos, d'una plaça dereixample, veritat senyors arquitec-tes, o no?». I referint-se a generali-tats «Les nostres característiquesse'n van, es perden i és hora de ma-lavegem conservar-les abans quesigui massa tard».

Sorts, petits camps pairals delspobres, patrimoni de la gent de lagleva, passos, caminois, loses de ta-piot, tota una economia de guerraen estreta vinculació, testimoni d'è-poques passades, testimoni delsnostres ancestrals i ferotges instints

boutiquec/. Impremta.m 1 ( Pas d'en Quint)

Tel: ( 9 71) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

38

OPINIÓ

¿Com som els llucmajorers?

empre he cregut que un es-tudi pendent en relació a latemàtica llucmajorera és unestudi de psicologia social

que ens doni 11= sobre el nostrecomportament i la nostra formad'ésser. Es ben cert que tots tenimla nostra opinió feta: sabem comsom (tal vegada sabem més com sónels altres), però no hi ha dubte quel'ànima col.lectiva llucmajorera ésprou coneguda per nosaltres, si mésno, a nivell intuitiu i com un conei-xement derivat de l'experiència i laconvivència quotidiana.

L'any 1770 l'historiador GuillemTerrassa escrigué la seva «Historia oCrónica Relación de la ilustre y fielvilla de Lluchmayor» i dedicà el ca-pitol nou a estudiar i descriure elcomportament dels llucmajorers i eltitulà «Genio e ingenio de los Lluc-majorenses». El capitol, breu, es di-vidit en nou apartat que constituei-xen, segons les possibilitats del mo-ment i segons el criteri de l'historia-dor, una aproximació a la psicologiallucmajorera del segle XVIII (algu-nes coses poden semblar actuals ialtres ja no).

A l'apartat 1, es diu:«Los naturales de esta villa, así hom-

bres como mugeres, son de proporciona-da estatura, valientes y animosos y ex-celentes labradores. Coléricos y algo al-tivos... Y esta es cierto la causa de sualtivez, y de quedar notados muchos deellos de poco cortezes e inciviles, mayor-mente habitando y frequentando muchola ciudad principal con la qual alin-dan».

L'apartat 2 es refereix a l'aspecteextern i el descriu així:

Jaume Oliver

«Los muchachos y muchachas de or-dinario en su tierna edad son muy per-fectos, robustos blancos y colorados, yde pelo rubio; pero luego que se aplicanal trabajo del campo... mudan de color ypierden aquella nativa hermosura, loque sucede a ambos sexos, por ocuparse'todas las mu geres de dicha villa en lasfaenas del campo...»

L'apartat 3 insisteix en la iniciati-va de les dones per cercar productesdel camp per vendre després.

L'apartat 4 inclou un aspecte depsicologia i un altre de comporta-ment extern:

«Es la juventud de esta villa de geniobelicoso, por su grande esfuerzo de sucontinua aplicación desde niños al tra-baxo, es aficionad íssima a baylar y dan-zar...»

Els apartats 5 i 6 fan referència alsvalors humans de la vila:

«Sin que hayan falta en todos tiem-pos y aun al presente en dicha villa dehombres de mucha integridad, pruden-

cia, recta intención y muy capaces...»L'apartat 7 esmenta la religiositat

dels llucmajorers i el costum d'as-sistir massivament als enterros

«haciendo los de Llucluzmyor ventajaa muchos pueblos con su asistencia alos entierros de los difuntos»

Els apartats 8 i 9 descriuen laforma de vestir de la nostra gent.

«El vestuario que usan los de Lluch-mayor fue siempre de poco rumbo...»

Fins aqui les breus pinzellades del'historiador Terrassa, que convidena l'aprofundiment i a l'actualització.

Es podria dir, tal vegada, queLlucmajor té l'ànima dividida entreel camp (conservador, desconfiat,resignat) i la vila (progressista i ambiniciatives empresarials); entre l'in-dividualisme (molt accentuat) i l'es-perit de col.laboració i de conscièn-cia col•lectiva (menys desenvolu-pat); més aprop de l'apassionamentque del diàleg i la relativització; mi-rant més a curt que a llarg termini;més aprop de les partides de cavallque de les continuïtats sostingudes;amb més facilitat per produir fillssingulars i que sobresurtin qued'inspirar i promoure la millora ge-neral; amb altibaixos i anades i tor-nades...

Tot això i més som els llucmajo-rers. Tal vegada la decisió i la grancapacitat de feina sobresurten com aaspectes positius; tal vegada l'indi-vidualisme i la manca de perspecti-va a llarg termini ens perjudiquin.

Un altre dia en parlarem mes.Sigui com sigui, la col.lectivitat lluc-majorera estira, i molt, a tots elsseus fills. Aquest és un aspecte atenir molt en compte.

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)Dimarts (90 13 17 a 19). Dijous (90 13)Divendres horabaixa (16,30 a 20 h)

Carrer Major, 77- Tel. 66 20 17- LLUCMAJOR

almacenesfemenias.

materiales de construcción

LLUCMAJOR: Magatzem i exposicióRonda de Migjorn, s/n - Tel. 66 07 01

S'ARENAL: Oficines, magatzem i exposicióC/. Historiador Diego Zaforteza, 3Tels. 49 16 11 - 26 00 87FAX: 49 15 58

PALMA: MagatzemC/. Aragó, 139

Tels, 27 23 56 - 27 23 64

Magatzem i exposicióPol. Son Castelló (La Victoria)

Gran Vía Asima, 1Tels. 20 47 02 - 20 47 62

FAX: 20 69 98

40 OPINÓ

Política lingüística: de què anam?1. PREPARANT EL FUTUR

M'expliquen el procedir lingüísticde l'escoleta municipal, el sistemasuposadament bilingüe de parlar acada nin segons la seva llengua ma-terna. Observ el comportamentd'una série de nins alumnes d'a-questa escoleta: els d'origen catala-noparlant xampurregen el castellà, id'adrecen als castellanoparlants ambaquesta llengua (de la mateixa ma-nera que les educadores catalano-parlants canvien de llengua per afer-ho); els nins de familia castella-noparlant no xampurregen gens elcatalà, ni per parlar amb els catala-noparlants (parque haurien de fer-ho? ja baraten els altres).

Possiblement algú argumenti queaquesta és una postura respectuosaamb els nins, però és fàcilment de-mostrable que va errat, com va erratqui la defensi argumentant la «ne-cessitat» o conveniència de que tot-horn sapi parlar el castellà.

En primer lloc parque, en la nos-tra situació social, qualsevol nin, alssis o set anys, per molt català quesigui el seu ambient familiar i edu-catiu sabrà parlar el castellà; no de-bades la nostra situació no és dedues llengües en situació d'igualtat,sinó de superioritat d'una llengua,l'espanyol, sobre una altra, el català.En segon lloc perquè aquestes acti-tuds el que fan és perpetuar la divi-sió entre mallorquins i forasters, di-ficultar la integració plena dels fillsde familia castellanoparlants en lanostra societat, negar-los la possibi-litat d'aprendre la llengua de Ma-llorca. Més encara, aquesta és unamanera de posar entrebancs tambéacadèmics al seu futur: cada vegadamés centres escolars del nostre mu-nicipi i de tota elegeixen, perdecisió de tots els col•lectius impli-cats, el català com a llengua vehicu-lar de l'ensenyament; igualment hanfet els centres d'ensenyament mitja(BUT' I FP), per no parlar de la Uni-versitat de les les Balears. No pucdeixar d'afegir aquí que nombrosesexperiències, de Quebec al Princi-pat, i també a Mallorca, demostrenque aquest procediment pedagògicno té cap incidència negativa sobreel rendiment dels alumnes, i d'altrabanda, no hem de sentir cada diaels mallorquins lliçons sobre elsavantatges del «bilingiiisme»?

Així, una escoleta municipal quepodria servir perquè els nins que no

han après a casa seva la llengua deMallorca, en sortissen coneixent-la,igual que els nins mallorquins co-neixen tots l'espanyol, serveix per asembrar la llavor de la continuïtatde la divisió de la nostra societat,del procés d'empobriment i margi-nació de la nostra llengua, de discri-minació dels mallorquins obligats aesser bilingües perquè els castella-noparlants continuïn usant nomésuna llengua, essent forasters.

/- UNA POLÍTICA CONFUSA IDE CONFUSIÓ

Devers finals d'agost, el Diario deMallorca publicava un avis munici-pal sobre la subhasta de concessionsd'uns determinats serveis. Era per-fectament bilingüe, és a dir, posavaAjuntament de Llucmajor en català,i la resta en foraster. Aquesta deuesser la idea vigent al nostre Consis-tori de perquè serveix la nostra llen-gua i per on ha d'anar la normalit-zació del seu ús: una cosa decorati-va i «nostrada», com un rebosillo,que fa molt guapo a les plaquescommemoratives, als programes defesta i tot això, pen5 absolutamentexclosa de les coses practiques de lavida i la gestió. Em deman si la Lleide Normalització no és una llei comles altres, com les mateixes que legi-timen les institucions.

Deman igualment de que serveixaprovar reglaments municipals denormalització, contractar serveisd'assessorament si llavors no s'hande fer servir, enc que fos per traduirant) que .s'ha de publicar i salvar lacara. Deman igualment quines me-sures efectives s'han pres per a anarnormalitzant el funcionament de laburocracia municipal. I deman deque serveix editar papers informantal ciutadà del seu dret a esser atèsamb la pròpia llengua per l'adminis-tració si als debats sobre les provesper contractar personal es dona • alcatalà un percentatge testimonial,que no garanteix de cap manera queels nous funcionaris puguin a tendreals mallorquins en la nostra llengua,ni augmentar l'ús d'aquesta dinsl'administració del nostre poble (nocal dir que, en la nostra situació eldomini del castellà «se suposa»,vull dir que és segur i inevitable);iaixò darrer es fa amb els vots detots els partits excepte el del TinentBatle de Cultura, que ha hagut d'a-

guantar que la majoria es passas pelcap d'abaix les seves propostes, desdels socialistes, als nacionalistes au-toproclamats d'UM, passant pel PPfins al CDS (al manco aquests sónconseqüents amb un programa elec-toral que parlava de «defendernuestra lengua», la seva, si per «de-fender» s'entén fer-la una eina dediscriminació de tot un poble).

3.- MIRAR EL BOSC PER VEUREELS ARBRES

Fins aqui he parlat d'una sèrie defets concrets que ens menen semprea la pregunta de fons: quina és lavoluntat política del PSOE, partitmajoritari al Govern Municipal enrelació a la nostra llengua, quina ésla seva idea de normalització, si ésque en tenen cap més ulna de co-brir l'expedient amb quatre formali-tats sense gaire contingut politicreal: quin és el seu projecte lingüís-tic per la nostra societat?

Ara que tornam anar d'eleccionsem recordar que encara no ens

an estat transferides les competèn-cies en matèria d'ensenyament—però aquest és un problemamassa complexe per tractar-lo a fonsaqui.

Podem recordar igualment que elGovern espanyol és l'únic qualificatper proposar la participació de l'Es-tat al projecte Lingua de protecció iensenyament d'idiomes de la Co-munitat Europea, i que l'únic idio-ma que ha proposat per rebreaquestes ajudes ha estat l'espanyol—passant dels altres idiomes del'estat. I esta per veure la posturadel PSOE al Parlament Europeu enrelació a la «relativa» i restringidaoficialitat del català, com la posturadavant el projecte de protecció a lesllengües desfavorides que elabora elConsell d'Europa.

El que esta ben clar és com ente-nen els socialistes la política de co-municació, tan important avui diaper la supervivència dels idiomes,de les identitats nacionals, j, natu-ralment, pels intents de control imanipulació de la informació queuna comunitat determinada rep através del mitjà dominant, la televi-sió.

En primer lloc la vigent llei de TVprivada, amb mesures per a protegirIa producció europea i la cultura es-panyola, pen) sense cap mesura per

TALLERS CASIELLAS - ROTGER

SERVEI ffyiOFIÇIAL

U no es el pequeño, gran "berlina compac-ta" de los años noventa. Agil y confortable.

Económico, brillante y deportivo. A la van-guardia en tecnología, calidad y seguridad.

U no es el único coche de su segmento que haincorporado un confort interior y un placer deconducción que antes sólo se ofrecían-en cochesde categoría muy superior.

U no es único en funcionalidad, pero tambiénelegante y personal. Pequeño por fuera ygrande por dentro. De sorprendente habitabi-lidad y armonía de proporciones, posee unaexcelente aerodinámica (Cx = 0,30).

il

Tallers Cat-101as - Rotger c.b.Servei Oficial Fiat - Lancia

Aproficam l'ocasió per desitjar-vos BonesFires 89 així mateix esperam la vostra

visita al nostre «stand» al Passeig JaumeIII on podreu veure model del Fiat

Uno i tota la gamma Fiat - Lancia

C/. Hispanitat, 19 - Tel. 66 06 47 (Llucmajor)Plaça Reina Maria Cristina, 12-B - Tel. 26 89 12S'ARENAL

OPINIÓ

41

a protegir les cultures de les altresnacions de l'Estat, encara més, ambreferència a plans tècnics per decidirquines zones «podran» fer descon-nexions d'aquests canals per emetreprogramacions especifiques «regio-nals», o amb llengües distintes del'espanyol.

I per entendre com van aquestspretexts tècnics tenim el cas actua-líssim de la prohibició practica de larecepció de TV3 al País Valencia, onla veien 2 milions de persones. Elministre Barrionuevo, que no deupoder oblidar la seva etapa de poli-cia en cap ha baratat les freqiiènciesprevistes per la TV autònoma valen-ciana —en previsió de les quals,d'acord amb els anuncis oficials jahi havia nombroses instal.lacionsfetes o preparades per particulars iempreses. I les ha baratades, oh jus-tament!, per a fer-les coincidir ambla practica totalitat de freqüênciesque usen els repetidors pagats pelpoble per veure TV3, naturalment,per «motius tècnics». Immediata-ment ha enviat la Guardia Civil aprecintar o exigir el tancament delsrepetidors de TV3 i ho ha presentat'com un conflicte entre dues TVs au-tell-tomes. Pel que es veu a les emis-sions de prova, el català no seraprobablement ni tan sols majoritaria les emissions de TV, que, de pas,s'aprofitarà del costum ja establertde •sintonitzar aquells canals i—controlada pel PSOE, no tendra lacompetència d'una emissora quecontrola una força política dife-rent— i que ho fa tot en català.Mentre, negocien amb Marroc lainstal-lació de repetidors perquè lesprincipals ciutats d'aquell país pu-guin veure TVE, per conservar l'i-dk)ma a les zones del Marroc on en-cara es parla. Qui ha dit que elPSOE no es preocupa de protegir elsidiomes que ii interessen?

A Mallorca, com que el GovernAutònom no sap què és això de po-lítica de comunicació —i sembla queaixò de normalització tampoc— elproblema, de moment no va peraquí, ni pot tenir aquesta excusa,maldarnent la legalització dels repe-tidors de Voltor estigui pendentd'una autorització que legalment estoca donar, però no arriba mai, demoment el problema no va per aquí.Clar que aviat certs mitjans de co-municació tendran la seva cadenaprivada, i llavors ja sentirem lladrarcontra la «il.legalitat».

De moment, perquè ens quedas-

sim un temps sense veure TV3, imés temps veient-la a mitges no hafet falta un ministre, ha bastat, pres-sumptament, un pressumpte «de-fensor» de lo nostro, Caime Marto-rel i una llauna de benzina, ambemprentes digitals. Clar que, segonsel jutge que ens cremin allò quehem pagat de la nostra butxaca creaalarma social, com no en creen lesamenaces de «nits de guinavetsllargs», com tampoc no en deu crearque es «perdin» dins els jutjats dePalma els expedients sobre el terro-

risme feixista, perquè al cap i a la fi,ja sabem que tota la violència és do-lenta, per?) deu ser que els atemp-tats dels espanyolistes no ho sóntant com els dels independentistes, iper tant es poden fer parts i quartsen l'aplicació de la anomenada lleiantiterrorista. Pere, això, tal vegada,són figues d'un altre paner.

Miguel CardellSetembre 1989

/ELLVIENTOS,tORATIVO.

ES_DECISIVOS

En'Prefama sabemosbien que la decoración, la per-sonclización de su hogar, es elresultado de una labor de conjunto, en loque usted, un profesional o un equipo, delimitaun espacio con carácter exclusivo, utilizandomedios, formas y productos diversos: elemen-tos decorativos que diseñan y constituyen loscaracterísticas de su hogar.

cSe lo imagina sin boldosas?

,Claro, son factores decisivos!Complete su decoración en PREFAMA.

PREFf1MR116/1121 at MUCACA1•powor•/ n..6.66 16 Ira 15 16 31 2116!'

.1666366Rap* Son Cauln Cow 110 16 40046313,03,- Cr. 3.461C More.411 166 20 66 66Can 144 C Samoa so 10 21 Cm CI

.0616611 21 MalJhuto Wm. CAIN 6116610 122 I/ 26 22 71016n63 ntse 63. If W61000 N0'14 C. 664

116164166 6.46 ken II 166 66 '3 AC

42

I. OPINIÓ

Passat, present i futur de l'Obra Cultural Balear'obra Cultural Balear és unade les institucions insularsamb una major presenciapública i, sens dubte, la que

més ha destacat en la lluita per lanormalització lingüística, cultural inacional. Constituida el 21 de de-sembre de 1962, a partir de la inicia-tiva del filòleg i editor Francesc deB. Moll, l'Obra Cultural Balear hapassat per diverses etapes d'acordamb les circumstàncies polítiques decada època.. En un primer moment,sota la presidencia de Miguel Forte-za i Pinya i amb un total de 31 socisfundadors, s'articulà com un nucli

de resistencia a la castellanitzacióimposada pel regim franquista. Així,el projecte més important que la pri-mera junta directiva va realitzar foupromoure cursos de llengua catala-na i impulsar les publicacions en ca-talà i sobre temes de la nostra cultu-To. Tant sota les presidencies poste-riors de Climent Garau, Josep M.Llompart, Ignasi Ribas i MiguelAlenyar, com en l'actual presidenciacol.legiada encapçalada per Barto-meu Colom, l'Obra Cultural Balearha aprofundit en la tasca de la nor-malització, tot estenent-la a diversosAmbits entre els quals destaca el de

mitjans de comunicació. Tanmateixel pas de l'Estat espanyol a unregim democràtic, la consecució delgovern autonòmic i l'aprovació pelParlament Balear de la Llei de Nor-malització Lingüística no han supo-sat en absolut poder relaxar els ob-jectius amb que va néixer la nostraentitat.

L'article primer dels esta tuts diuclarament que l'objectiu primordialde l'O.C.B. és «defensar i promourela llengua i la cultura catalana i laidentitat nacional dels Pobles de lesIlles Balears». En efecte, aquest ob-jectiu dissortadament no ha perdutvigencia ja que la substitució lin-güística i cultural del poble de lesBalears encara segueix augmentant itampoc no assistim a un procés sig-nificatiu de desvetllament de laconsciencia nacional dels habitantsde les Balears. L'O.C.B. és conscientde la necessitat de treballar peraquests objectius, que només po-dran assolir-se amb una actitud deconstant exigencia dels nostres dretsi amb la reivindicació de la nostrapersonalitat com a poble en el con-junt dels Països Catalans. L'incre-ment en els últims anys de les rela-cions amb Omnium Cultural i ambAcció Cultural del País Valencià ésuna realitat.

En aquests moments l'O.C.B. ésuna entitat forta i plenament conso-lidada. Compta amb més de dos milsocis i una sòlida infrastructura queli permet assumir projectes d'unagran envergadura. Les delegacions,obertes a diverses poblacions deMallorca (Algaida, Alcúdia, Llucma-jor, S'Arenal, Alaró, Sa Pobla, Binis-salem, Búger, Campanet, Sant Joan,Pollença, Vilafranca, Inca, etc.) sóntambé uns dels eixos essencials del'O.C.B.

Moltes d'aquestes delegacionsediten revistes, en ca , a1A, i consti-tueixen nuclis actius de cara a lanormalització lingüística en l'àmbitlocal.

Els cursos de llengua catalanaconstitueixen una part ,.:riportantís-sima de l'activitat actual de l'O.C.B.,que gestiona i dirigeix l'ensenya-ment del català als adults de Palma,i d'altres municipis de l'illa, mitjan-çant convenis amb els ajuntaments iamb altres institucions oficials.

A més de les delegacions, l'O.C.B.té diverses seccions autònomes i en-

UI

II

En «MUEBLES RIERA BASSA»Por reformas de locales-almacén,liquidamos nuestras existencias en

comedores, dormitorios matrimonio,soltera, tresillos y muebles auxiliares,todos a precios incomparables y

además, con descuentos muy importantes.

NO SE PIERDA ESTA GRAN OCASION

Exposición: C/. Conquistador, 23 (a 20 mts delCine Goya) -en el centro de Manacor- abierto delunes a sábado, inclusives (de 9 a 13 marianas y

de 5 a 8 tardes). Tel: 55-17-97. MANACOR.

OCASION

OPINIÓ

43

titats germanes que realitzen elsseus objectius en un Ambit determi-nat. Són la Comissió per l'Ensenya-ment i Normalització del Catalã(C.E.N.C.), Voltor (Associació per lanormalització lingüística als mitjansde comunicació) i la Revista «El Mi-rall». A més, completament autò-nom però molt vinculat a l'O.C.B.,el Grup Blanquema fa una tascamolt important de conscienciació id'estímul entre la joventut.

La C.E.N.C. està formada per pro-fessors de tots els nivells educatiusi, a més de múltiples activitats, haestat el motor principal del movi-ment de les Escoles Mallorquines,que promou l'ensenyament en cata-là i un model d'escola arrelada en elnostre medi cultural.

Voltor en primer Doc va aconse-guir fer arribar a les Balears lesemissions de TV3, tasca d'un granressò popular i d'una gran impor-tància per a la normalització del te-rreny Audio-visual, i posteriormentles de Catalunya Música i Ràdio As-sociació de Catalunya (R.A.C.) i técom a objectiu la recepció de l'emis-

, sora autonómica valenciana. Enaquests moments els programes delsegon canal de la Televisió de Cata-lunya (Canal 33) estan a punt depoder-se veure a les Balears i laTVV, molt probablement, també espodrA veure a les Ines Balears si esconfirma, com es preveu, l'ús delvalencià com .a llengua vehicular enla seva programació. Voltor, a mésde tot això, ha promogut campanyesi accions diverses per assolir la nor-malització dels nostres mitjans decomunicació.

La Revista «El Mira lls», editadaper l'O.C.B., es publica des - de: mesdc gener de 1987. Abans, des de1968, la Revista «Lluc» (cedida peruna congregació religiosa, els Mis-sioners SS.CC.) havia estat i'brgand'expressió de l'entitat. La periodici-tat de «El Mira 11» es un element im-portant en la normalització dels mit-jans de comunicació escrits.

A més, l'Obra Cultural Balearporta una tasca constant de sensibi-lització popular, de denúncia de lesagressions i d'exigència dels nostresdrets davant les autoritats. Per això,l'O.C.B. es avui un instrument total-ment necessari i insubstituible, queha de dinamitzar els processos denormalització a les Balears. Enaquest sentit, són importants la con-cessió dels «Premis 31 de desem-bre», el propòsit dels quals es pre-miar i estimular totes aquelles ac

tuacions i tasques encaminades capa la normalització, i la realitzaciód'activitats culturals diverses (com,per exemple, l'«Encontre de Cultu-ra», el seminari sobre «Llengua imodel de TV» o les conferenciessobre «Les migracions», entre tants itants d'altres).

Endemés, la junta directiva actualté dos projectes importants enmarxa: el llançament d'un setmanaripopular en catalã i l'inici d'unaCampanya de normalització lingüís-tica, a càrrec de les principals insti-

tucions públiques (Conselleria deCultura del Govern Balear, ConsellInsular de Mallorca, Ajuntament dePalma), que ha d'esser gestionadaper l'O.C.B. sota la coordinaciód'Aina Moll. Tot això ens dóna unaidea de la gran necessitat i de latranscendencia en aquests momentsde la feina de l'Obra Cultural Ba-lear.

Pere Rosselló i BoyerSecretari de la Junta Directiva

de l'O.C.B.

blers... Sí, a finals del passat mes dejuliol, un guarda jurat era assassinata les immediacions de Son Mulet.No sols ha estat un atemptat contrauna persona, sinó que ha estat con-tra una familia, contra els amics dela víctima, i contra tot un poble, queviu astorat i intranquil davant el fetque hi hagi un assassí per enmig.

Hi ha gent que intenta justificar elcrim cercant motivacions que impul-saren a l'homicida a cometre el fet,

però davant una mort, davant unaAntoni Vadell Ferrer familia destrossada, davant una es-

posa que sofreix, no hi ha justifica-cions que valguin. Ningú es jutgede ningú. Ningú pot condemnar amort a ningú, perquè tothom té dreta l'existència. Possiblement si escol-tassim l'homicida podríem arribar ales raons que l'impulsaren a matar,pert) davant la sang del pobre guar-da no hi ha raons que valguin.

Setembre 1989

44

OPINIÓ

Un atemptat contra la vida: Per què?

Ja estam a punt d'acabarl'estiu, i si giram la vistaendarrera podrem fer unarevisió del que ha estat

aquesta epoca estiuenca. A part demolta calor, s'han succeït tota unaserie de fets que, encara quan hipens se'm posa la pell de gallina.Són esdeveniments que atemptencontra la vida humana, i aquell queté un poc de sensibilitat i és defen-sor de la vida, de segur que no hau-ria pogut adoptar una actitud passi-va davant aquests fets.

Començarem l'estiu, i en el mesde juny a Ca'n Pastilla una estran-gera abandonava el seu fill acabatde néixer, perquè no el desitjava. Afinals de juliol, passava el mateix feten el mateix Hoc, on també una es-trangera donava a Hum una nina ila deixava baix un cotxe, per ocultarel part i desfer-se de la filla. En elprimer cas el nin no pogué salvar-se; el segon ha duit més sort. Gra-cies a Déu es viva i seguramentpodrà gaudir d'uns bons pares «au-tèntics», que li donaran amor i am-bient de família. Sí, la petita Ainaque va sser durant un temps prota-gonista dels mitjans de comunicacióillencs, és viva gracies a una gentsensible i amb cor de persones quehi havia en aquell voltant, en el mo-ment del seu naixement.

Es possible això senyors? Aquestfet m'horroritza i pens que no potformar part dels esquemes d'unapersona humana. Pot una mare dei-xar el seu nadó indefens abandonatbaix un cotxe, per que mori? Es unamare? No... Ni tan sols una cussa,una ovella, una truja... seria capaçde .deixar la seva cria abandonada.Ni el més animal dels animals con-sent que li trastoquin els seus fills.Després, es possible que una dona,una persona humana sigui capaç dedur a terme una acció tan horripi-lant? Fins on hem arribat? On estael cor? On esta la sensibilitat d'unamare? On queda la persona humanaen aquestes situacions?

Tot això per amagar el seu emba-ràs i el fruit d'unes relacions sexualstal volta clandestines, o simplementperquè no desitjava la filla. Pensque si se volen mantenir relacions

sexuals s'ha de tenir la maduresasuficient per fer-se càrrec de les pos-sibles conseqüències. Que malgrats'intenti evitar amb el mil i un siste-mes anticonceptius, la possibilitatd'embaràs hi es, i darrera ell hi hauna vida humana, que té dret aexistir i a esser persona.

De vegades ens llançam de cap aaventures, sense pensar en les possi-bles i delicades conseqüències. Crecque aquestes senyores que han fetaquesta aberració haurien de pensarque tenir un fill no és la mateixacosa que cuinar llenties, que si noles vols les tires.

Crec que la vida es qualque cosamolt sagrada i molt personal, iningú, ni la pròpia mare, pot llevar-la. La petita Aina té dret a la vida,malgrat no tengui capacitat per de-fensar-se. Tots tenim dret a existir!

Continuant repassant l'estiu, hetrobat un altre fet dins la mateixatemàtica, que també atempta contrala vida. Llucmajor ha estat en mol-tes ocasions l'escenari d'un crim.Dins la història del nostre poble entrobarem de tot color, sempre pelsmateixos motius: caça, adulteri, do-

Tot apunta a que l'atemptat ésper motius de caça: un esport (?). Jocomenç a sospitar si la caça es unesport o una droga, que encega l'ho-me que duu damunt una escopeta.On queda la persona en aquestscasos, que per matar un conill o unaperdiu també es capaç de carregar-se un senzill guarda jurat, que seposa enmig per complir amb el seutreball? Per que aixe)? Que som d'e-goistes els homes!! Es trist contem-plar aquests panorames!! Per un co-

una tórtera, una manada d'es-parecs o un parell de caragols, somcapaços de privar la vida a una per-sona.

Com podeu veure, l'estiu 1989 haestat molt calent i ple de sorpresescom aquestes.

Amics lectors: reflexionem da-munt aim!), i tenguem sempre pre-sent que nosaltres no som ningti perjutjar i elegir el destí d'una persona.Per altra part cal apreciar la vidaque un dia ens donaren i aprofitar-la al maxim, perquè es una expe-riencia que val la pena...

I sempre arribam a la mateixaconclusió: voltam i voltam, discutunla qüestió, però quedam en el ma-teix redol des d'on havíem partit, ipodem continuar fent-nos la matei-xa pregunta: Per que?...

OPINIÓ

45

Chanel, cocaina i Don PerignonFins ara havíem fet critiques de

coses que no ens afectaven directa-ment, per això escrivíem amb unhumor alegre. • Amb aquelles criti-ques no preteníem millorar res,només volíem passar-mos-ho be.

Avui, després d'haver-nos tocatles pilotes amb les dues mans, hemdecidit passar de la Mansió i anardirectament a la qüestió.

Tot d'una que hàgiu llegit aquestescrit pensareu que no l'hauríem fetsi no hi tenguéssim res a' veure. Vosequivocaaaau! es una llàstima quehi tenguem interessos en aquestproblema i només vos queden duessolucions: o confiar en la nostra pa-raula d'enfants terribles o fer el mésfàcil, continuar pensant que si no hitenguéssim res a perdre, aquest arti-cle no existiria. Com que som cons-cients de la nostra situació, deimsincerament que es probable quevegem les coses des del nostre caire.

Per si encara no sabeu quin temavolem tractar, vos direm que estracta del gincama automobilístic.Com a llucmajorers que som yamdecidir participar en aquesta activi-tat, la qual ens pareixia força inte-ressant. Vam cercar un vehicle, liyam posar nom i com un llamp ainscriure'ns.

El dia de la veritat arriba, elsvint-i-sis cotxes preparats, els ocu-pants il.lusionats i confiats de guan-yar (uns molt més que els altres, perque sera?). Encara record les parau-les amb les quals ha comerçat elgincama: NO HEU DE FER VIA, ELTEMPS NO COMPTA. Acte seguitcadascú ha anat al seu vehicle i co-mença el GRAN PRIX. Giscades deroda, accelerades, nervis, chanel, co-caïna i don Perignon... oh, quin lap-sus. L'organització recalca que NOS'HA DE FER VIA, tranquils, ELTEMPS NO COMPTA mentres esdirigeix als controls situats per di-versos punts del nostre terme, queper cert no es gens petit.

partit d'aquí no podem genera-litzar res, cada equip ha fet el queha pogut per fer-ho el millor possi-ble. Després de moltes d'hores de«concrussar» ens hem dirigit al da-rrer control, situat davant de l'IB-MAS. Hem fet les darreres proves ia l'hora de decidir el guanyador, hiha hagut diferencies d'opinió i de

j4um3 s41v4 i 14r4 &d4m14 full4n4 i bujOs4

justícia. Dóna la casualitat que tresequips han estat els guanyadors, iclar, només hi ha un viatge, per aixòhi ha d'haver un equip que se'l me-resqui més que els altres. Com s'hade fer per triar-lo si tenen exacta-ment els mateixos punts?

La principal organitzadora totd'una s'ha aferrat a la solució dedonar el premi al cotxe que ha arri-bat primer dels tres, amb ella s'hihan juntat dues o tres organitzado-res i aquí ha començat el show, naMCP (així anomenarem a la princi-pal organitzadora per guardar laseva identitat, malgrat tothom sa pide sobra qui es) s'ha posat a cridar irepetir que els guanyadors eren elsqui havien arribat amb el primerdels tres cotxes empatats. Aquí lagent s'ha posat a discutir ambaquesta dona fatal (o fatal dona?), jaque com hem dit abans se va recal-car una i una altra vegada que eltemps no comptava, i a cada controls'havia repetit el mateix. Cal dir quela senyora MCP té l'apreciada quali-tat de convencer la gent i emboli-cant l'embull ha aconseguit el seupropòsit: proclamar guanyador elcotxe que ella volia, sense voler fercap desempatament ni repartició delpremi.

Això es tot el que qualsevol per-sona que estava alla ha pogutveure: escrivint-ho no hem aportatres nou, la veritable raó de ser d'a-quest article no es fer-mos amb el

premi, tampoc volem aconseguirque es faci un desempat, el quevolem es fer uns raonaments lògicsde les possibles mangarrufes ques'han pogut fer abans, durant i des-pres del gincama, entre altres coses.

Si el guanyador havia de ser in-discutiblement el que arribas pri-mer, per que se va repetir tant elcontrari, que el temps no comptava?

Vos hem de dir una cosa. El con-ductor del cotxe del nostre equip totl'any duu instal.lada una emissorade radioaficionat, per que l'havia dellevar per fer la gincama? no estavaprohibit (segur que no estava prohi-bit) I ademés ens seria de granajuda, així que vam decidir no Ile-var-la. Ademés el nostre cotxe, mal-grat d'aspecte tengui molt que de-sitjar, no se pot dir el mateix delmotor, i no parlem de l'altre cotxeempatat: un Kadett GSI, els comen-taris hi sobren. Afició, com pot. sermai que el cotxe més rapid siguiprecisament una furgoneta 4L, senseemisora ni cap tipus d'ajuda? I perquè van dur una furgoneta, i no uncotxe com tothom? Pot ser que fosperquè hi cabessin més coses a lavegada?

Per què na MCP duia tant d'inte-rès en que el guanyador fos aquell4L?

Per que després ens va dir, queella volia que guanyassim elsBuggy, però que no podia ser per-que el 4Llaunes ho havia fet més beque ningú, sabent que hi havia doscotxes més amb la mateixa puntua-ció?

Afició, aquest assumpte put. Pa-reix mentida que per una vegadaque l'Ajuntament vol fer qualquecosa pels joves, agafin la responsa-bilitat criatures amb serradures deferro enlloc de materia gris. Es tandifícil ser imparcial? (això ja pareixLa ley de los Angeles)

Donam una solució a aquest pro-blema: els del 4Llaunes que se que-din amb el viatge, fa massa pudor acorrupció. Ademés se'l mereixen jaque na MCP ho predica tant, el queno diu es quina ganancia hi treu detot això. Suposam que, res de bo, jaque es sabut que va molt cremada.El que necessita és un bon mabre.Qui té un mabre per na MCP?

46 OPINIÓ

PREMIS 31 DE DESEMBRE CONVOCATÒRIA 1989

L'Obra Cultural Balear convoca els PREMIS 31 DE DESEMBRE de 1989amb la finalidad de reconèixer, d'estimular i de fer sorgir tot tipus d'actua-cions, de comportaments i d'activitats encaminats a afavorir l'ús normal dela Ilengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a promou-re la cultura i a desvetllar i a desenvolupar la consciència nacional propiade les 111es Balears.

PREMI FRANCESC DE B. MOLLDestinat a premiar la persona o grup de per-

sones, l'entitat jurídica o l'organisme privat queen la trajectòria de la seva activitat hagi participatde manera destacada a les Ines Balears en la nor-malització de la llengua, la cultura i la personalitatnacional.

PREMI GABRIEL ALOMARDestinat a premiar un treball escrit o audiovi-

sual publicat o difós al llarg de l'any, que plantegialternatives capaces de dinamitzar i enfortir elnostre procès de recobrament nacional. Com aanàlisi, descripció o divulgació; el treball premiathaura de facilitar la comprensió de qualsevol as-pecte de la realitat present de les les Balears.

PREMI EMILI DARDERDestinat a premiar iniciatives o experiéncies

en el camp de l'educació, especialment orientadescap a la normalització del catalã com a llenguavehicular de l'aprenentatge, la renovació pedagó-gica o l'educació medioambiental.

PREMI BARTOMEU OLIVERDedicat a premiar una tasca desenvolupada

dins l'àmbit concret d'un poble, d'una barriadaciutadana, d'un sector professional o social. Tam-bé es podrá prendre en consideració una tasca derecerca sobre l'àmbit en qüestió... histbrica, socio-lógica, etimológica, sociolingüística, geográfica,económica... com la realització d'accions de dina-mització cultural, de recuperació lingüística, de re-valorització de la cultura popular.

PREMI MIQUEL DELS SANTS OLIVERDestinat a premiar una obra d'investigació,

editada al llarg de l'any, sobre qualsevol aspectede la realitat passada o present de les Balears.

PREMI BARTOMEU ROSSELLÓ PORCELDestinat a premiar una persona de menys de

trenta anys que hagi destacat en el terreny del'animació cultural, de la investigació —artísti-ca, humanística, científica— o en el camp de lacreació.

BASES1. Poden optar a aquests premis totes aquelles

persones, grups de persones, entitats o orga-nismes privats que Aguin presentats com acandidats per la Junta Directiva de l'Obra Culcurai Balear, per qualsevol de les seves delegaclones insulars o locals o per un nombre noinferior a tres dels seus socis, i pels membresdel Jurat

2. Cada candidatura ha d'anar acompanyadad'un informe quejust,ifiqui i raoni la proposta.Es presentarà per triplicat a maquina o ordi-nador ia doble espai a la seu social de l'O.CB.,can-er de la Impremta, núm. 1, pral., 07001Palma (Mallorca). Telffon: (971) 72 32 99.Fax: (971) 71 93 85.

3. Qualsevol persona, particularment.tambe po-drá suggerir per escrit o per telffon, candidatsa la Junta Directiva, la qual estudiará el sug-

«riment i decidirá en dan-er terme si ha de serpres en consideració pel Jurat. En el cas ques'accept4 la Junta directiva podrá elaborar oencarregar un informe.

4. El termini de la presentació de candidaturesacabará el 15/11/89, a les 20 h.

5. El Jurat dels ¿REMIS 31 DE DESEMBRE de1989 estarezformat per Bartomeu Colom, Jo-sep M. Llompart, Maria Serra, Pilar Vinent,loan Mas, Marganda Munar, Marganda Pons,Bartomeu Fiol i Josep Lliteres. Secretari: A.Mir.

6. El premi consistini en una escultura elaboradaexpressament per Pere Pavia i un diplomaacreditatiu.

7. El veredicte esfara public durant el mes de de -sembre de 1989 en un acte social

ft PEGASO

SERVICIO AUTORIZADO

Talleres ANIONIO ROSSELLO RAMIS, s. 1.

Calle Navarra, 4 - 6 - Tel. 66 09 28 LLUCMAJOR

JUBILACIÓPENS1uNS

OPINIÓ

47

Escac j MacTot està perdut.Les tropes enemigues ja estan

dintre del recinte. Els hi ha estatmolt fàcil. Massa fàcil. Crec que haestat traició. Algun malparit s'havenut per unes monedes, unes te-rres o jo 91.16 dimonis sé. Sigui comsigui ja son dedins i això no es potremediar, com tampoc no es pot re-mediar que ens matin o empresonina tots, homes i dones, nins i nines,sense pietat, és més, crec que disfru-ten de fer-ho, experimenten unasensació mala de definir, unes pessi-golles dintre del pit i una respiracióagitada, suen de plaer i no hopoden amagar. Ni volen. No tenenper què, així queden com si fossinuns déus omnipotents, que no co-neixen la por ni la misericòrdia ique aniquilen els éssers que no sónde la seva reial raça. Han entrat es-bucant l'entrada sud. Aquella entra-da era la que estava millor acuiras-sada, amb un torreó a cada costat,provist d'oli bullent i sis ballesters,endemés del fossat que enrevolta elcastel. Aquella entrada, amb lesportes de fusta noble, envellida pelscops i espasades d'innombrables ba-talles guanyades, revestides d'acerennegreit i rovellat. Les portes esta-ven reforcades per deu barres tras-versais que les subjectaven al murde pedra viva. Idò aquestes matei-xes portes han estat esbucades ambuna dotzena de cops de busso, ma-nejat per un grapat de soldats, totsamb la mateixa cara de sàdic. Elsdels torreons han buidat els calde-rons d'oli damunt els enemics. i elsballesters han tirat fins que hanmort, caient per avall damunt lesllances dels soldats.

Han entrat com si res. Un cente-

nar de guerrers nostres esperavendedins, amb les armes preparades irovellades, dotzenes de llances, es-pases, maces i martells de guerra,destrals i altres armes aguardavenl'entrada dels invasors. Jo estavaallà, dins la multitud, fent comú, joque he tingut una vida, jo que tencuna personalitat, una casa, unspares... i una al.lota prenyada; idõ jomoriré en una insignificant batallaentre dos senyors, i com jo tots elsaltres, i els invasors mataran lesnostres families, i amb això disfruta-ran, i quan es cansin de disfrutarens robaran els animals i les collites

s'ho menjaran dins les nostrescases; i llavors aniran al nostre llit adormir o a tirar-se les nostres filles idones, abans de matar-les. Tot això

per ells és normal, una rutina. Estancansats de beure sang humana i debullir els caps dels enemics vençuts,pert) al mateix temps saben que notothom pot tenir aquest plaer i men-tres puguin ho faran.

Una pardalada. Tot ha començatper una pardalada. El meu rei i se-nyor va fer pasturar les ovelles a lesterres del senyor de veina t; aquest,empipat, ha demanat ajuda a laSanta Germania i aquests han acu-dit, disposts a tot per guanyar. I no-saltres, pobres algutzins, som elsque pagam les conseqüències. Men-tres nosaltres morim els nostres sen-yors contemplen la batalla des delbalcó de la seva umbra, enfora detot peril.Elinia 1910

CARNISSERIA s XARCUTERIA

4

GARCIAS

EL SUPER

MERCAT

DE LA CARN

CADA SETMANA TENIM LES DARRERESNOVETATS D'ALTA XARCUTERIA

• PRIMERES MARQUES DE «PATÉS»

* POLLASTRES DE CAMP

* TOTS ELS DIES TENIM ENTRECOT DEVADELLA

* POLLASTRES FARCIST PER•ENCARREC

* PORCELLETES, INDIOTS, ANNERES IPOLLASTRES FARCITS PER ABATEIGS I PRIMERES COMUNIONS

Per a nosaltres vostè es primerBones Fires!

Plaça Espanya, 62 - Tel. 66 13 02 (LLUCMAJOR)

VENDA DE MOSTRESPARELLS SOLTS

C/. Bisbe Taixaquet, 6- Tel. 66 03 74LLUCMAJOR

lf)11 1)8ARTICLES

LLISTESINFANTILS

NAIXEMENTDe 0 a 10 anys

Plaça d' Espanya, 46 - Tel. 66 18 59LLUCMAJOR

OPINIÓ

49

De xerraires i politics

E I vint-i-nou d'octubre éscada dia més aprop, unadata clarament política, o simés no, un darrer diumen-

ge de mes que dura un gran aug-ment de la discussió política.

Opinions se'n vessaran de totcolor i per a tots els gusts. No pucparlar, però del que es dira, perquèseria fer futurologia, matèria per ami totalment desconeguda.

El que m'agradaria però, és parlard'un tema que m'a tragué l'atenció ales darreres eleccions generals, l'a-nomenat Vot útil, i d'una preguntaque sol ser molt usual entre els pe-riodistes quan entrevisten un politic¿Pactara vostè amb aquest o aquellpartit?

Són punts, aquests dos, molt en-trellaçats i amb molts de punts encontacte. Començant però, pel VOTÚTIL, s'ha de dir que és l'argumento un dels arguments més utilitzatspels partits grans, entenent la pa-Taula gran, com els qui tenen mésnombre de vots.

Es clar que ningú no apedregaràles seves teulades dient que votinels altres partits, pert) els que pro-pugnen el vot útil, no és en base aun millor programa, sinó que va di-rigit, crec que més bé, a tot l'electo-rat indecís, i amb una gran carregad'intimidació «Si no mos votau anoltros perdrem la majoria» (Subli-minalment pensen que sera el caos).«Si no mos votau hi haura massadispersió de vot per aconseguir LaMoncloa».

Es possible que vagi errat, peròaquestes argumentacions amb la pe-tita carrega intimidant que portenpodrien xocar ben be amb el règimdemocratic establert en el qual, ésde suposar, que l'electorat té el sufi-cient nivell de raciocini com porquel'hagin d'assustar perquè prenguiuna determinada decisió.

I trob que cauen, a més, en unafalta, encara més greu, i és que pa-reixen oblidar que a la Constituciómateixa s'estableix un sistema elec-toral proporcional, i això vol dir quetot vot és útil, pel simple fet d'estardins l'urna. I ho és perquè aquestsistema permet que un partit queaconsegueixi assolir un determinatnombre de vots ja tendra represen-tació parlamentaria, que és l'impor-tant.

Que el vot útil es propugni a unrègim electoral majoritari, com po-dria ser el cas del Regne Unit, és to-talment raonable, ja que per la ma-teixa estructura electoral, per moltsde partits que hi hagi, només unsortira elegit dins cada districte, iconseqüentment, a la Camara noméshi arribaran els dos més grossos.Amb això és clar que es pot argu-mentar que tots els vots que novagin dirigits als partits majoritaris(laboristes i conservadors) són votsperduts.

Pere) d'això a que es passi a afir-mar-ho del sistema proporcionalcom el que estableix la Constitucióde 1978 és voler embolicar el que jade per sí no esta massa clar.

Sense deixar això molt apart, peròpassant a tocar l'acostumada pre-gunta periodística, que per exemplepodria ser feta al Sr. Curiel i que di-gués «Pactara vostè amb el PSOE encas que aquest no tragués majoriaabsoluta» o la que es fés al Sr. Suá-rez «Pactara vostè amb el PP o ambel PSOE en cas que cap partit noaconseguís la majoria absoluta».(Combinacions tretes per mi total-ment a l'atzar).

No puc comprendre de cap mane-ra la pregunta, i moltíssims de pics,molt manco la resposta.

Consider illógic demanar això,perquè l'usual, a un sistema demo-cratic plural i, com ja he dit abans,proporcional, és que s'hagi de pac-tar. No haver de pactar és l'excep-dó. Es clar que hi ha hagut tres le-gislatures d'excepció (de majoria ab-soluta d'un sol partit), però mirantels altres estats amb règims consem-blants, com seria el cas d'Italia oGrécia, els és gaire 1,6 inversemblantobtenir majoria absoluta per partd'un sol partit. Aleshores, el fet depactar • vé implicit al sistema. Laconclussió subsegüent que es treués que si no es vol pactar que no esparticipi als comicis.

Ho trob, doncs, una postura moltinfantil un comentari que vaig sentirper televisió, s'altre dia (de pagés)d'un líder politic que deia que si notreien la majoria no pactarien ambningú.

Com deia jo quan era més petit, sino guany no juc, i si no guany novos deixa ré jugar!

Sebastià Rubí

50

SOCIETAT

A la darrera sessió plenária, tant els regidorsdel PP com l'ara independent Rabasco,varen disparar les bateries contra el regi-dor d'Unió Mallorquina. En aquesta ocasió,

l'excusa per a la consigna de primer «disparin» idesprés «foc» va ser una proposta per reajustar di-ferents partides del pressupost municipal.

Primer, Mateu Monserrat, per part dels popu-lars, va manifestar que el seu grup considera ex-cessiva la quantitat que facilitaven a la Comissiód'Esports i Joventut; amb manco miraments, el re-presentant del partit de Suárez va acusar MiguelClar de mala gestió afegint que li concedien totallò que demanava per col•laborar amb el grup so-cialista en les tasques del govern municipal.

E 1 mussolet diu que tot es per una estrategiad'acosament cap a Miguel Clar com a pri-mera passa per a una possible moció decensura— tantes vegades anunciada i mai

no concretada— contra el batle, Joan Monserrat.L'únic obstacle per salvar, l'únic perquè la mociósigui viable, es el del regidor d'Unió Mallorquina.

De moment, han ficat la banya i especialment elpopular Sebastià Artigues, investiga i mira ambextrema atenció tots els assumptes i gestions deM. Clar. Tant esment posa en aquesta tasca inves-tigadora que es .mussolet diu, que per fermança,els companys de partit li regalaran una lupa, una

pipa i una gorra com en Sherlock Holmes.

a campanya electoral ja es darrera el cantó.Per recordar la immediata cita amb lesurnes basta pegar una ullada als carrers deLlucmajor. La brigada d'obres i máquines

treballen a escarada en l'asfaltat de diferents viesurbanes de la ciutat. Amb la nova capa d'asfalt,desapareixen els clots i els potencials votants po-dran anar «a peu pla» als respectius collegis elec-torals. Es una manera oportuna i efectiva de fercampanya perquè qualsevol millora ciutadana espreferible a les mil i una promeses que els líderspolitics efectuen i fan pública durant els mítings.

A Sant Llorenç la compra d'un tractor perpart de l'Ajuntament va provocar una crisipolítica entre els diferents grups munici-pals i a Llucmajor la no adquisició d'una

máquina per tallar malesa va estar a punt de pro-vocar una situació semblant a la Casa de la Vila.

Pert) les circumstàncies no eren les mateixes,l'artilugi en qüestió i la seva compra havien estatdemanats per Miguel Manresa quan era el respon-

sable municipal de foravila, per emprar-la en lestasques de neteja de les voreres dels camins. Peròara, el regidor ja forma part del Partit Popular, iamb un cop han suprimit la partida que inicial-ment era destinada a l'adquisició de la máquina.

En Manresa ja es a la voravia d'enfront i políti-cament es més rendable deviar el pressupost cap aEsports o Cultura.

no nomes això, sinó que segons el regidordel PP, S. Artigues els del PSOE han per-mes que en M. Clar s'hagi fet un rentadorde cotxes o una zona on está prohibit edifi-

car (la il.legalitat ha estat denunciada pel celadord'Obres). Mentres s'ha denegat el permís per edifi-car al propietari del bar Tropical (en Tomás troba

lowdoms.411PoiikftziancraoR.

AVDA. CARLOS V , 199Tel. 66.29.94

PLAÇA ESPANYA, 47Tel. 66.04.43

DISTRIBUIDOR A LLUCMAJOR

QIJETTE, MG)

••1111•1•11111•111 Ilia 111111111111•••11 MOSS ••M-1771111M

11 1 111 1 111111 1111 1110 111 111I11 1 11 1 111 1 111

SOCIETAT

51

que el solar és massa estret).

E s ben probable que aviat no es parli mésde les il.legalitats. Al manco les que come-ten certs regidors, ja que possiblement pertapar boques, ben aviat se podria declarar

d'interès social l'ampliació de certa indústria lluc-majorera ubicada a zona rústica.

més fotut de l'assumpte és que tots elsque tenen un negoci a zona no urbanitza-ble, i no han pogut arribat a les cadiresque enrevolten el gavet, possiblement ni

sels declararà d'interès social, ni sels farà «elsulls grossos».

A quest camí és el correcte perqué hi hagi de-manda de solars a aquest polígons que s'e-ternitza, i del qual ja ni se'n parla.

D anerament el Sr. Batle està com a nerviós,se sent perseguit i manifesta públicamentque «la revista» va per ell.

Amb l'ànim de calmar-lo l'òliba li vol ferunes quantes reflexions:

El tracte que té «Llucmajor de pinte en ample»cap a vostè és millor que el que tengué amb el Sr.Miguel Clar, o amb el Sr. Antoni Zanoguera, jaque les vegades que critica actuacions de les quals,com a batle se'l podria considerar responsable, hofa parlant del PSOE, del Sr. Tomàs o de l'Ajunta-ment i només contadíssimes vegades els tirs hananat cap a vostè. Això no és perquè tenguem unaespecial predilecció per la seva persona, ni quetenguéssim aversió als altlres, sinó simplementperquè creim que moltes coses que passen per l'a-juntament, bones o dolentes, no són cosa seva.

N o vegi bubotes per tot arreu. Pensi que po-sats a triar d'entre dues opcions, la mancodolenta. Es prengui les coses amb un pocmés de filosofia, no es prengui això de

batle tan seriosament. Es veritat, com diu el re-frany, que «qui a bona cadira seu, bona ventural'espera» i no és manco veritat que «qui a casad'altri està, o l'engeguen o se'n va».

I NIVELLCADA DIMARTS, DE 8,30 a 10 H. AL«SALON DE BANQUETES» DE CA'N TIA

TALECA

DURADA DEL CURS: 8 SETMANESPREU TOTAL PER PERSONA: 4.000 PTS.

INSCRIPCIÓ I COMENÇAMENTDEL CURS:DIMARTS, DIA 24 D'OCTUBREA LES 20 H.PERSONES DE TOTES LES EDATS

IV NIVELLCOMENÇAMENT:DIJOUS, 19 D'OCTUBRE A LES 20 H.CLASSES CADA DIJOUS DE 20,30 A 22 H.

PROFESSOR: MANUEL CASTELLÓ

CURSOS DE BALLDE SALÓ

VALS VIENESTANGOMAMBOCHA CHA CHABOOGIE - BOOGIEPOLKASAMBA

BLUESPAS DOBLESWINGROCK & ROLLRUMBAVALS INGLÉS

CENTRE DE

RECONEIXEMENTMEDIC - PSICOLOGIC

ANTONI ISERN OLIVERLLUCMAJORCarrer Antoni Gardas, 1-a (damunt Ca's Notari)

certificatsmèdics per a

permis de conduir iIlicència d'armes

HORARI:Dilluns i Dijous de 16,30 a 21 h.

FÀBRICA DE SOBRASSADA

SEBASTIÀ TABERNER MATASMI VIDAELS MOLINSSUCCESSOR DE TRIAS

C/. Bisbe Jaume, 50 - Tel. 66 04 46 - LLUCMAJOR

ESPORTS

53

...464001finXpainclooR

de pinte en ample

amb el

Real MallorcaEls socis i aficionats que som de «Poble»

El Mallorca compta amb nombrosos seguidors a la Comarca llucmajorera

Joan Quintana

MOIts són els aficionatsal Mallocra, molts sónsocis que cada diumen-ge es dirigeixen al LluisSitjar des d' una distan-cia considerable. Sonels socis i seguidors ma-llorquinistes dels poblesde l' illa i aquest ja esun costurn que al pasdels anys s' ha fet tradi-ció.

De sempre, el ReialMallorca gaudeix desimpatia als nostres po-bles encara que l' equiplocal militi a categorianacional o regional , enel fons, l' equip repre-senta illa i els mallor-quins i residents somconscients. que l' equipdel nostre poble -queen alguns Casos no arri-ba als cinc mil habi-tants- té uns firnits i, encap moment, pot ser re-presentatiu més enllà deIa mar.

SABER RENUNCIAR AL'EQUIP DE LA NOSTRAVILA

Mereixen un home-natge aquests aficionatsque no només els costa

entrada, poder veureun partit del Mallorca,sinó deixar la taula a lesdues del migida, agafarel cotxe, fer un llarcamí i eser a les 3'3en el camp i aplaudiraquest equip que ensrepresenta més enllà de

illa.Que els socis i aficio-

nats al Reial Mallorca si-guin molts no significaen cap moment que re-nunciem al nostreequip, al que represen-ta el nostre poble o ciu-tat. El Mallorca compta,per exemple, en la nos-tra comarca Ilucmajore-ra amb gran nombre deseguidors i molts sónsocis del C.D. Espanya ode la U.D. Arenal al ma-teix temps que ho són

del Mallorca. I aquestsaficionats ens mereixenun respecte i en aquestcas un homenatge.

Per això, va be que ladirectiva del Reial Ma-llorca tengui esmentd' aquests aficionats iles relacions amb elspobles respectius. Elnom pesa i l' amor quese sent cap a l' equipvermell encara pesames. Els aficonats, elsque cada diumenge,són en el camp s' hanfitxat en més d' unaocasió que les penyes,els grups d' amics, queporten les pancartes,ens recorden nomscom: LLoseta, Llubi, Es-podes, Binissalem, S' Are-na!, Llucmajor, etc. iaixò no significa queaquests pobles no ten-guin equip i no l' apre-clin, sinó que significaque també «som del

•Mallorca».

EL MALLORCA ÉS L'EQUIPDE L'ILLA

Els que som de pobleavui ens congratulamd' aquest nou ascensaconseguit pel Mallor-ca. Els que som depoble i deixam la famí-lia els diumenges a lataula, sense gairebé nimenjar perquè el partitcomença prest, volemel Reial Mallorca entreels millors.

Els que som de pobleI socis i aficionats perdoble partida, perquèI' equip del nostre pobletambé compta molt,som conscients que laporilitca del Mallorca hade ser d' amistat entretots els clubs, aglutinantforces, sense cap favori-tisme ni partidisme. ElMallorca es l' equip deilla, no només de

Palma i això es molt im-portant i ha de respon-sabilitzar encara mes als

54 ESPORTS

. • '

que actualment dirigei-xen l' equip degà.

Crec que represent elsentir de tota V aficiódels nostres poble si ennom seu, faig vots per-que en breu temps, ten-

guem el R.C.D. Mallorcaconsolidat a la Divisiód' Honor. Així el mejar iel cotxe dels diumenges-que no fa horeta- sefard més Ileuger. Els afi-cionats al futbol dels

nostres pobles estamamb el Mallroca i no re-nunciam per res a V e-quip que representa oduu el nom del propipoble. Però, les duescoses són compatibles,

molt compatibles. Enca-ra més, com mês s' a-precia l' equip titular delpoble, més s' aprecia

equip que ens repre-senta més enllà de l' es-timada roqueta.

DERBIRABO,..

TALLER MECÀNIC

01Melnn•n••nn••••

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS

C. Antoni Matira, 50Tel. 66 14 72LLUCMAJOR

VENTA DE MOTOS y CICLOMOTORESTALLER SERVICIO POST - VENTA

Carrer Músic Joan Xamena, 16 LLUCMAJOR

:Fa

• Kawasaki

aprilia

SUZUKI

RiojaX-101•TDA:

VESPA - VESPINO

eie YAMAHA

lviancoop,de pinte en ample

*fiate lOkis.a.C/. Maria Antemia Salvà, 38 - SARENAL (MALLORCA)

Tel. 26 74 50 - 54 - FAX: 26 90 00

SORTEGEN AQUEST MESUN CAP DE SETMANA A

LONDRESPER A UNA PERSONA

CANARIESAvió, hotel i trasllats, 8 dies 30.500 pts.

PARISAvid, hotel i trasllats des de 45.400 pis.

CIRCUIT ITALIAAvió, hotel i trasllats, 10 dies 58.000 pts.

EGIPTEEGIPTE + CREUER

Preu: 174.500 pts.• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Viaies

jCabki,s.a.Nom

Domicili

Ciutat

El sorteig se celebrarà el darrer dia hàbil de cada mes

davant notari. Els treballadors de «Viatges Xaloki» els

col.laboradors de ‹<S1Jrlió de S'Asenab> no podran participar en aquests sorteigs.

Enviau aquest retail a

Viatges Xaloki: C/. Maria Antònia Salva, 38

S'ARENAL

ESPORTS

Futbol d'empreses

«Tropical»: més decalç que no d'arena

Continuant amb la ildusió de sempre, un anymés, el restaurant «Tropical» ha començat la sin-gladura del campionat empresarial integrat algrup B.

En aquests moments, hi ha cinc encontres dis-putats i els resultats encara que força positius,amb la pérdua del partit contra el Ferriolenc alseu camp, es va perdre la imbatibilitat i la pri-mera derrota es va consumar.

Vet aquí els resultats:2-9-89TROPICAL, 2-Pizz. Bar. Rt. S' Amagat, 19-9-89-TROPICAL, 2-Jambar, 116-9-89Tot Sport, 2-TROPICAL, 2Gols:Magaña i Vich23-9-89TROPICAL, 6-Prefama, 1Gols: Magaña, M. Mas, Comino (2), M. Jaume iVich30-9-89Ferriolenc, 3-TROPICAL, 2Gols: M. Jaume, Jeroni Tomàs

Una trajectória bona, potser solament oblidarencontre contra el Ferriolenc, ja que la pérdua

dels punts no reflexa en cap moment la justíciadel resultat i menys els mèrits de l' equip vence-dor. A la primera part el Tropical guanyava de 0-2, un penaltie fallat i nombroses ocasions claresno encertades. A la segona, el mateix que a laprimera a més d' un tir al pal. Quant al Ferriolenccal apuntar-hi, a part de. fer tres gols, de quatreocasions. Són coses del joc, de qualsevol joc....

Esperem que els propers encontres es gaudiràde millor sort.

Ah! i cal esmentar que com ANYS enrera, jahan comencat els sopars de companyonia entreel plantell del R. Tropical, si bé el president ha ditque no tornaria parar taula si es perden partitstan incomprensiblement.

Esperem que no sigui així.Jaume

FOTO ESTUDIREPORTATGES

FOTOGRAFIA INDUSTRIALI PUBLICITARIA

CA d'Es Vall, 21 - Tel. 66 00 29

*HAMBURGUESES«PERROS»«PINCHOS»«PEPITOS»

Provin la nostraCUINA RAPIDA, ÉS TROP!!...

Obert tots els dies

Servei de begudes i menjarsde qualitat a preus raonables

Avinguda Caries V - Tel. 66 11 17 - LLUOMAJOR

Cafeteria

CA N'EUSEBIO- Entrepans- Tapes Variades- Pop a la Gallega

Ronda Ponent, 14 - Tel. 66 22 95 - LLUCMAJOR

SERVEI D'AIGUA A DOMICILICISTERNES DE VARIES CAPACITATS

MOTOR ELEVADOR D'AIGUAAIGUA PROPIA DE SON EIXIDA

CAMIONS GRUA

TRANSPORTS trin 111 Rth.SCarr. Campos, s/n - TALLERS BER TON - Tel. 66 08 `)2

Particular: La Estrella, 13 - Telèfon 66 06 40LLUCMAJOR

SARENAL: C/. Platja - Telèfon 26 65 95

56

ESPORTS

Ciclisme

Joan C. Tomas ha estat el gran triomfadora Llucmajor«VI Trofeu Jaume Salvà»

El Club Ciclista Lluc-major va organitzar elVI6 Trofeu Juame Salve],amb motiu de l' arriba-da de les Fires. Aquestacarrera, dividida endues proves, eliminació ipuntuació, es va realit-zar en un circuit urbà deIa nostra ciutat ambuna participació nom-brosa de ciclistes (untotal de 29 entre aficio-nats i juvenils), amb 15corredors locals i tres fè-mines.

Va ser una carreraben interessant i l' equipSANICALOR va esgotarel corredor Joan C.Tomeis (CESADEN), V ex-

campió nacionalJuame Riera es va ano-tar la victòria i el juvenilMiguel Riera va quedaren tercera posició, da-vant de Joan CaldenteyI el juvenil Angel Gomi-la.

Quant a la prova depuntuació cal dir queels corredors Mir, Sam-pol (Sanicalor) i Pujol,feren una escapada itots esperaven queJoan C. Tomás iniciàs lapersecució i aprofitar-neel cansament peròaquest ciclista va saberesperar perquè el grupmassiu de ciclistes aga-te:is els fugats.

D' aquesta maneraJoan C. Tomás va acu-mular els punts necessa-ris per desplaçar enJuame Riera del PrimerHoc de la general, i esva adjudicar de mane-ra ben merescudaaquest XI Trofeu «JaumeSalve»).

Jaume Riera va que-dar segon de la generalI el cinquè de la prova.Dins el grup de juvenils,

A. Gomila es va imposardesprés que el seumàxim rival, M. Riera,hagués d' abandonar lacarrera, i d' aquestamanera es va classificar

en cinquè lloc de la ge-neral.

RESULTATS

Eliminació:1 - J. Riera (Sanicalor)26". J. C. Tomeis (Cesa-den)3er M. Riera (Sanicalor)4" J. Caldentey (Torrens)56 A. Gomila (Gomila)Puntuació:1- J.C. Tomás amb 14punts.2- M. Mir (Calman) 14P.3er A. Abraham (Brasilia).9 p.4" R. Sampol. 8 p.

Joan Caries Tomás, gran triomfador

ROTULOS LUMINOSOS Y GRABADOSEN GENERAL

PLASTICOS - LATON - NEONCARTELERIA PARA HOSTELERIA

Cra. Llucmajor - SArenal - Tel. 66 10 10 (LLUCMAJOR)

r.. r-Irr- ir.IL .1=Ns Ills ler.--NIUE INS WMMN fils - Olt

M r7r_ r7r_ r r ri:. r r=ri HI

riia gars.---11111-11=-111•11111=Mini Ihrilr- „Torim Pt. air& waziourg=i-m•LHz. rat11M--- HIM IM IIIMI IIIIM .r. ItIMIIIIIIMIIIMI INICTIIMI HIM 1=1 IIII• VIMI11llIC-111111M =ILIUM. IM-Irr-JOINENINIIINIII 111M-1115 HIM 1•111-1115 I=11t81111n110111•1 i.JSIIIIICHNIIIIIIMIIMANI MGM .1111•1111C11111M11

I IIIIIP MINI! IIIIINIO1 IMP 11MI IIP 111111=101 SU 1=m1111 WI

rn iiL.--164-1

.I=•mi. ti

1—r ri -_—_ v - s 3--_7-1.r ir Ir..--1 r — T - - T _1 11';-.--1ILI 1611 10 1410 II Illil I I lil I il 1 IF= I 15 II I GI I 1 IiI II 11 1 mil 1 11 I I 11 11 1 nil I =4 11 1 I NI 1 11 II I I rilI 1 orl 1 IN I 1 11 11 1 0 I I ig 1 111 I

1nMINIPINIP10,1111.11011•n•••ft1114 r.••••nI'err 1 pollINMEIMPINNnI

w 1111

=ME

PEDROCANTALLOPSLIADO

PINTURAS AUTOMOVILES

-11P- -S-

Ronda Migjorn, 164 - Teléfono 66 08 89LLUCMAJOR (MALLORCA)

ESPORTS 57

56 J. Riera (Sanicalor) 5P.General:1 - J. C. Tomàs. Amb 86punts.2" J. Riera. 79 p.3- M. Mir. 76 p.4" A. Abraham 76 p.56 A. Gomila. 73 p.66 R. Sampol. 71 p.7 6 M.A. Cirer (Brasilia) 65P.86 J. Caldentey. 64 p.96 G. Melis (Gomila). 60P.106 D. Monserrat (Brasi-lia). 57 p.

RESULTATS DE LES PRO-VESCELEBRADES PER ALS CI-CLISTESLOCALS

1- (Fins a 12 anys) M.Banus2- J. Tobarías3- M. Tobarías.FINS AL 15 ANYS

1- M. Roig2- M. Gual3- S. TobaríasFINS A 36 ANYS1 - J. Prohens2°^ F. Ruiz3- J. QuintanaFINS A 49 ANYS1- A. Tobarías2- J. Molina3 e• F. CalderonMES DE 50 ANYS1- J. Salve]2- M. Caldés3- P. BenitezFE MINES1° M. Cantallops2° I. Maimó3° C. Girón

PUNTO I FINAL

Per acabar volem felici-tar els responsables de laprova per la perfecto or-ganització així com a totsels corlaboradors, PoliciaMunicipal I reidioaficionatsque varen fer possible l è-xit d' aquestes carreres.

Cuando se ocabe,se acabara

para todos.

GOVERN BALEAR

OF,

CONSELLERIA D'OBRES PÚBLIQUESI ORDENACIÓ DEL TERRITORI

59ESPORTS

Caça de ca eivissencPer les Fires, la Socie-

tat de Caçadors deLlucmajor, sota el patro-cini de l' Ajuntament, or-ganitza una caçada deconills amb ca eivis-sencs.

Les proves es realitza-ran dia 10 i la concen-tració dels participonstendrà Hoc als talaiotsde Capocorb. AlId essortejaran els llocs onpertoqui anar a caçar acada un dels partici-pants.

Com que creim queaquest tipus de caçano és dels més cone-guts, ens hem posat encontacte amb el Sr. Mi-guel Manresa, Presidentde la Societat de Caça-dors de Llucmajor i undels fundadors d' a-questa entitat, perpoder explicar-nos comés aquesta modalitatde caça.- Com es realitza

aquesta competició?.- Aquesta modalitat

és una Iluita entre dosanimals, l' home nomésintervé com a prepara-dor d' un d'ells (el ca)en alguns casos, com adirector de les activitatsque desenvoluparan elssis cans que formen l' e-quip. L' home no vaarmat, no caça. El ca-çador és l' animal.- Quin sistema de

qualificació teniu?.- Cada equip té dos

jutges, un posat pelsparticipants i un per

organització el qual ésun bon coneixedor dela finca en la qual escaça. Els jutges posatspels partircipants es sor-tegen aixó com s' ha fetamb les diferents pos-sessions on es realitzaràaquesta modalitat.

Aquests jutges són elsqui prendran nota delnombre de conills tro-bats i el nombre delsagafats, aixi comquants n' ha agafatcada ca o cussa. El

temps de competiciódura devers tres hores imitja. A més de donartrofeus als equips guan-yadors tombé tendronpremi el ca i la cussaque més conills hagiagafat. Durant el temsde competició nomes el

que s' ha presentat com«el caçador» podràdonar ordres a les cus-ses.

Si alguna altra perso-na ho fes, els jutgeshaurien de penalitzarI' equip, una penalitza-ció que en cas d' em-pat seria decisiva.

- Hi participaran moltsde cans?.

- N' hi sol haver deversset o vuit equips de siscans cada un.- Es deu agafar una

conillada...- S' agafen molts de

conills, els quals esdonen a I' amo de lafinca on ens ha estatpermès de caçar. Encas que no els vulgui,els donam a la Residèn-

cia de la Ill° edat delpoble.- I ja que heu parlat

de les finques, no teniudificultat per trobar-ne?.- Cada any hi ha

hagut senyors que enshan cedit les possessionsper anar-hi a caçar.Solem anar a Betlem,Capocorb Nou, Capo-corb Vell, Ses Aguiles,Cas Frares, Guiamera-net, Es Maideu, Son Mut,Marola, Son Marrano id' altres.

-Molt loé, Sr. president.Esperem que la caçadasigui un exit i que els re-sidents de l'edifici per aIa lit' edat, el dia de laDarrera Fira puguin dis-frutar d'un dinar de reis.

L Barceló

GAVINETERIA

ORDINASFABRICACIÓ PROPIA

FERRETERIACarrer d'Es Vall, 128 - Tel 66 05 80

LLUCMAJOR

OPTICA MONSERRAT(Optic Diplomat)

TALLER PROPI

Plaça Espanya, 4 - Tel. 66 05 10

Novetats MONSERRAT

Confecció, gènere de punt,perfumeria, llenceria

ersiii!a DETERGENTES Y DEPURACION AGUAS

ser Terrosa, 37

Telefono 66 04 69

LLUCHMAYOR - Mallorca

Restaurante-Asador PISCINA, TERRASSAI MENJADOR D'ESTIU

LLUCMAJOR

Avda. Carlos V

Esq Carretera Campos

Telefono 66 04 89

LLUCMAJOR(Mallorca)

Especialitat en cams al forni a la brasa

LOCAL PER A NOCES ICOMUNIONS

allorca ens agradoneta, ens agrada

verda ' puro i natural. Neto oes plotges, ols boscos, ols

,pobles, ciutot, i carre fer.Amb oigbes istal.linessens.&inconclis Foresta/š.A ta!/ora ens agrada guopo.Cuida Mallorca de Icy moteixaTnanerci que cuides co levo.

CONSELL INSULAR DE MAL

ENTRE NOLTROS 61

NAIXEMENTSArturo Tugores Saiz, fill de Jaume iMargarida, nasqué el 30/8Pere Tomas Noguera, fill de Pere iFrancisca, nasqué el 5/9Sara Chamizo Juzgado, filla deJosep i Encarnació, nasqué 1/9Josep Castell Aulet, fill de Josep iMaria Coloma, nasqué el 12/9

MATRIMONISJesús Montalbán Molero y Pilar

Gómez Nicolau, es casaren el 26/8 al'església de Sant Bonaventura.

Miguel Riutort Riutort i CatalinaBoyer Frau, es casaren el 12/8 al'església de Gracia.

Andreu Diego Rigo Puigcercós iDamiana Perelló Sastre, es casarenel 4/6 a l'església de Gracia.

Joan Molina Juan i Isabel SalvaTur, es casaren el 2/9 a l'església deSant Bonaventura.

Jaume Pujol Consentino i RufinaCano Comino, es casaren el 19/8 al'església de Sant Bonaventura.

Ginés Antoni Rosa Ramon i PilarPavón Calderón, es casaren el 2/9 al'església de la Lactancia.

Manel Navarro del Hoyo i Marga-

rita Ramos Burón, es casaren el 15/7 a l'església de Sant Miguel.

Francesc Xavier Moragues Amen-gual i Llucia Pencas Salva, es casa-ren el 9/9 a l'església de Gracia.

DEFUNCIONSJeremnia Jaume Romaguera, morí

dia 30/8 als 85 anysSebastià Garau Tomas, morí el

1/9 als 73 anysFrancesc Adrover Mulet, morí el

2/9 als 55 anysJoan Cerdo Sastre, morí el 6/9 als

84 anysPedrona Garau Puig, morí el 6/9

als 85 anysBarbara Boyer Puig, morí el 9/9

als 73 anysCatalina Mayol Ros, morí el 12/9

als 94 anysPere Joan Noguera Servera, morí

el 14/9 als 80 anysDamià Monserrat Boscana, morí el

19/9 als 84 anysJoan Ramis Mut, morí el 21/9 als

83 anysAntonio Ferrer Salva, morí el

23/9 als 90 anys

12 3 4 5 6 7 812345678

SANEAMIENTO

CALE File CIO N

GABRIEL OLIVER

INSTAL.LACIONS SANITARIESCALEFACCIóENERGIA SOLAR

Exposició I Vendes: C/. Born, 2 - Tel. 66 06 52Taller: Melia, 26- Tel. 66 16 37 - LLUCMAJOR

62

PASSATEMPS

P'es forat d'es moix

Hi ha molt de moviment pel poble. S'atraquen leseleccions.

Telèfons més útilsAjuntament (casa de la Vila) 66.00.50Ajuntament (hores oficines) 66.26.50Ambulància (Creu Roja) .20.01.02Ambulatori 66.14.11Assistentes socials 66.04.93Bombers (servei centralitzat) .085Creu Roja 20.01.02Guàrdia Civil .66.01.61Policia Municipal 66.17.67 - 66.17.63

Apotecaries de tornOctubre

Del 2 al 8 Dn. Monserrat PonsDel 9 al 15 Dn. Joan MirDel 16 al 22 Dn. Miguel CireraDel 23 al 29 Dn. Sebastià Gamundí

MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS . -1. Infini-

tiu de la forma verbal "donava".

2. Conjunt de pins. Afirmació. 3.

revés) 1.a persona singular del

futur simple del verb parar. 4.Inicials de Carles Riba. Masculf

de somera. 5. (Al revés) anteinim

de claror. 6. 3.a persona singular

del present d'indicatiu del verb

pescar. Aliment fet de farina. 7.

(Al revés) nota musical. (Al revés)

expressió que empram quan vo-

lem fer partir una mula, somera,

etc. 8. 1.a persona singular del

futur simple del verb coronar.

VERTICALS.-1. Part del cos huma que solem cobrir amb un

calcetf. (Al revés) part del cos sobre la qual molts d'homes duen

un capell. 2. Infinitiu de la forma verbal "diré". Fruita grossa que

té la popa blanca i dolça, relacionada amb la sindria. 3. (Al revés)

arma d'artilleria que llança bombes. 4. Forma de creació literaria

que consisteix en narrar o contar fets, accions. 5. Adverbi de tempsque significa "en aquest moment". Es tot allà que ens menjam delsanimals i que cobreix els ossos. 6. 1.a persona singular del present

d'indicatiu del verb passar. (Al revés) terminació de l'infinitiu de la

1.a conjugació. 7. Menjada que es fa quan arriba el vespre. 8. (Alrevés) 1.a persona plural del present d'indicatiu del verb afegir.

Solució Sopa de Lletres del més d'agost

AC • A TiQRDE HJ-7V -1.1Ll-PMSFG I KEPYMMÇ L BBCENNR' INLOEPSAZLKRRTQRI SOT I KrA

UULVAOR

XF- PqBKCD

(4111110A

B AR GAL I D RMN

E KJSDF0 -1. 14J

TVI LUNML

U X.1)0KJ

E FGH I

AB._ H

GEY

CENTRE DE PREPARACIÓMATERNAL

ATES PER COMARES

Carrer Rigo, 73- LLUCMAJORTel. 66 24 90 (Dlmarts i Dijous horabaixa)

Tel. 66 17 98 (particular)

w00% ev_ 005vol‘_1r6V51 S 9

22C19

tl‘3 1 \ovO %PI) C76 31°• Nuevo exterior como tú

y actual, con plano delo quieres: más practico

COVP carga rebajado para unmejor acceso al maletero.

• Nuevo interior como tú loquieres: más cómodo yatractivo.

• Nuevo salpicadero comotú lo quieres: más ergo-nómico e integrado.

• Nuevo equipamientocomo tú lo quieres: mascompleto y atractivo.

PEUGEOT 309ES OTRA HISTORIA

AGENTE OFICIALTALLERES MARINA

C/. Marina, 104Exposición y Venta:Ronda Migjorn, 80

LLUCMAJOR

AUTOMOVILES COLLGran Vía Asima, 16

Polígono Son CastellóC/. Nuredduna, 12

PALMA

su concesionarioPEUGEOT TALBOT

Rubi Automóviles

Llucmajor, S.A.

Cra. S'A renal s/n - Tel. 66 02 34

Seis récords mundiales de velocidad

El Corrado a 260 km/hAnticipándose a su presentación oficial, Volkswagen ha establecido con el Corrado G 60 seis nuevos re-cords mundiales de velocidad en la categoría de vehículos de gasolina sobrealimentados con una cilindra-

da comprendida entre 1.500 y 2.500 cm 3 .

Desitjam unes bones Fires als nostres clients, amics y visitants iapro fitam rocasió per a convidar-vos a l'exposició de Fires a

veure els nous models de la gamma 89

SERVICIO

Rubí AutomóvilesLlucmajor, S.A.

Carretera Arenal, s ,, n. - Tel. 66 02 34Llucmajor

(EDIFICIO SEAT)

Es cornplau en oferir-vos els seus serveis de venda, reparació i recanvis de:

MOTOCICLETES: YAMAHA, VESPA, DERBI APRILIACICLOMOTORS: DERBI, VESPINO, PUCH, MOBILETTE, RIEJU, PEUGEOTBICICLETES: G.A.C., DERBI, BH, ORBEAMOTOSERRES: STHIL, HOMELITEMOTOCULTORS: MOLLON