un reconeixement a la

Un reconeixement a lasuperació empresarial

Els presidents dels consellscomarcals fan balanç del 2012

PREMIS CAMBRA 2012

La Cambra de Comerç de Tortosa va reconèixer, dins la se-gona edició dels Premis Cambra, tretze empreses del terri-tori “exemple de superació”. Ho va fer en diferents catego-ries (millor estratègia, internacionalització, innovació i em-

prenedoria) i sectors (industrial, comerç i serveis). L’acte, alrestaurant Torreó de l’Indià, va comptar amb la participacióde més de 250 empresaris de tot el territori. Els partici-pants van fer un crit a l’optimisme. PÀGINES 2 A 10

SUMARI

ENTREVISTA

El president de laCambra fa repàsde l’actualitat

José Luis Mora assenyalaque “no entén que l’admi-nistració pública siga alie-na al que passa a l’empre-sa”. Diu que mentre les em-preses han fet molts ajus-tos, “l’administració se-gueix pràcticament igual,no hi hagut una veritablereducció en funció de lesactuals circumstàncies”.

ESTUDIS

La caiguda de lademanda europeafrena l’exportació

És una de les principalsconclusions de l’informede conjuntura de les cam-bres de comerç del tercertrimestre.

PÀGINA 11

PÀGINA 17P. 19 I 20

Número 80 desembre del 2012 Preu: 1 € www.cambratortosa.com

INTERNACIONALITZACIÓ

Guinea Equatorial,porta d’entrada alsmercats de l’ÀfricaSubsahariana PÀGINA 12

LA CAMBRA

Club Cambra, unacomunitat empresarialamb més de 250.000empreses PÀGINA 14

MERCAT EXTERIOR

La Cambra aposta perl’Amèrica de Sud i Centralper a les missions del2013 PÀGINA 13

portada ebrecon mic ok.qxd 12/12/2012 13:38 PÆgina 1

EBReCONÒMIC DESEMBRE 20122

Dossier PREMIS CAMBRA 2012

Més de 250 persones participen en l’acte d’entrega on l’empresariat ebrenc fa un crit a l’optimisme

XERTA

Redacció

Va ser la gran nit de lesempreses i l’empresariatebrenc i l’objectiu va ser, comfa dos anys, injectar optimis-me entre els empresaris delterritori. La Cambra de Comerçde Tortosa va entregar, dijous22 de novembre al vespre, da-vant més de 250 empresaris,els segons Premis Cambra enun acte al restaurant Torreó del’Indià, a Villa Retiro (Xerta),que va servir per reconèixertretze negocis com a “exem-

ple de superació”, en parau-les del president de la Cambrade Comerç, José Luis Mora.Mora, durant el seu parlament,va voler defensar la celebració

dels premis –en un acte mésauster en el format que en l’e-dició del setembre del 2010–tot assenyalant que “ara més

que mai, la Cambra ha pres

la decisió de mantindre

aquesta celebració perquè

cal reconèixer l’esforç i la

perseverança dels nostres

empresaris a mantindre la

seua activitat”. “Tot i els

moments difícils, hi ha em-

preses que funcionen molt

bé, creen ocupació i rique-

sa”, va dir Mora. Abans, però,va criticar les polítiques d’aus-teritat assenyalant que “no

són suficients, si no hi ha in-

versió, l’economia no creix i

no es crea ocupació”. Ambreferència a la situació econò-mica actual, el president de

l’ens cameral va avançar que“les previsions per aquest

últim trimestre no crec que

siguen millors, ja que a més

de l’evolució negativa de l’e-

conomia, la pujada de l’IVA

afectarà la totalitat del perí-

ode i l’eliminació de la paga

extraordinària als funciona-

ris i empleats que depenen

de l’administració contribui-

rà molt negativament al con-

sum intern”.Manel Balfegó, represen-

tant dels premiats durant lanit, també va voler fer un crit al’optimisme. “Diuen els mari-

ners que el pessimista es

queixa del vent, l’optimista

espera que canvie i el realis-

ta ajusta les veles. Amb l’es-

perança que canvie el vent,

el conjunt d’empresaris

ebrencs hi hem ajustat les

veles i amb aquesta actitud,

esforç i adaptació ens en

sortirem”, va dir. Per la seua part, el presi-

dent del Consell de Cambresde Catalunya, Miquel Valls, elqual va presidir l’acte, va des-tacar el suport de les cambresde comerç “a les petites i

mitjanes empreses en as-

pectes fonamentals com ara

la internacionalització, la for-

mació, la innovació i la solu-

ció dels tràmits administra-

tius”. A més, Valls va fer unacrida als empresaris perquèaprofiten els avantatges de fer-se soci del Club Cambra, unacomunitat empresarial de mésde 250.000 empreses de 40

sectors i amb presència enmés de 180 països.

D’altra banda, durant l’ac-te, el president de la Cambra

La Cambra reconeix tretze empreses “exemple de superació”

Els guardonats es van reunir amb l’executiva de la Cambra de Comerç abans de començar amb l’entrega dels premis.

Balfegó: “Amb actitudd’ajustar-nos alstemps actuals, esforçi adaptació ens ensortirem”

Mora: “Tot i elsmoments difícils, hiha empreses quefuncionen molt bé,creen ocupació iriquesa”

p. 02 i 03 ebreconomic.qxd 11/12/2012 12:35 PÆgina 1

de Comerç de Tortosa va donara coneixer que les quatre cam-bres de la demarcació (Tarrago-na, Reus, Valls i Tortosa) handecidit crear una “oficina de

coordinació” per apropar lesoportunitats de treball del Bar-celona World a les empresesdels diferents territoris. I ésque per al president de l’enscameral, “si el projecte arriba

a bon port, i per les notícies

que tinc sembla que les co-

ses van bé, es podrien obrir

oportunitats de negoci per a

molts tipus d’empreses de

les Terres de l’Ebre, com ara

la construcció, instal·ladors,

empreses de serveis, del co-

merç, de l’hostaleria o del

sector del moble”. “Pot ser

un revulsiu extraordinari per

EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 3DossierPREMIS CAMBRA 2012

Les cambres tarragonines crearan una oficina per aprofitar les oportunitats del Barcelona World

Mora: “El BarcelonaWorld pot ser unrevulsiu extraordinari per a la nostraeconomia”

El president de la Cambra de Comerç de Tortosa va fer un crit a l’optimisme. Durant l’acte, celebrat al Torreó de l’Indià, es va conèixer que aquest restaurant

ha obtingut per tercer any consecutiu una estrella Michelin.

El president del Consell de Cambres i de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls,

va ser l’encarregat de presidir l’acte.

Durant l’acte es van entregar els diplomes a les persones que han seguit la ter-

cera edició del Mini MBA d’ENPE.

a la nostra economia”, va de-fensar Mora.

A banda de la part més pro-tocol·lària, als Premis Cambrava haver-hi temps per a la diver-sió, amb un espectacle quetambé va tindre per objectiucridar l'optimisme. L'humorista

Pep Plaza va posar la cireretadel pastís a l'acte amb mésd'una vintena d'imitacions.L'actor de Crackòvia va mantin-dre l'atenció i la complicitat delpúblic durant més de tresquarts d'hora. La sorpresa: laveu de Plaza capaç d'encarnar

cantautors tan reconeguts comara Serrat o Sabina.

A més, durant la nit va bri-llar la millor gastronomia de lesTerres de l’Ebre. I és que al so-par, a peu dret, els més de 250comensals van poder degustarproductes de les quatre comar-

ques cuinats per l’únic xef deles Terres de l’Ebre amb estre-lla Michelin, Francesc López.Precisament aquella mateixanit el Torreó de l’Indià va saberque la prestigiosa guia de viat-ges li ha renovat per tercer anyconsecutiu el seu guardó. ❚❚

p. 02 i 03 ebreconomic.qxd 11/12/2012 18:47 PÆgina 2

EBReCONÒMIC DESEMBRE 20124Dossier PREMIS CAMBRA 2012

Arrossaires del Delta de l’Ebre, premi millor estratègia i iniciativa en el sector industrial

ARROSSAIRES DEL DELTA

Deltebre

L'any 1860 es va sembrar al delta del'Ebre la llavor del que avui és una deles més grans cooperatives arrossairesd'Espanya: la cooperativa de primergrau Arrossaires del Delta de l'Ebre, en-titat nascuda l'any 2002 fruit de la fusióde les cooperatives d'arròs del margeesquerre del riu Ebre.

Amb una capacitat de producció anual

de més de 68 milions de quilos d'arròs,una gamma de 14 varietats diferents,iuna xifra de negoci que supera els 40milions d'euros, la cooperativa Arros-saires del Delta de l'Ebre ha fet de latradició, la qualitat i la innovació la raóde ser dels gairebé 2.000 socis que de-diquen cada dia de les seues vides alcultiu dels millors arrossos del món.

Arrossaires del Delta de l'Ebre és unacooperativa que creix dia a dia, com-promesa amb les persones, amb la for-

mació i amb el medi ambient. I, sensecap mena de dubte, l'any 2012 serà unreferent important en la història d'Arros-saires, amb fets tan destacats coml'adquisició de la marca Nomen. El dia 3de març passat el 77 % dels socis vanratificar l'acord entre Arrossaires i l'em-presa Ebrefoods per a l'adquisició deNomen, un acord que per a Arrossairessuposa un important pas per potenciarla seua presència en el segment mar-quista.

A més, enguany Arrossaires del Deltade l'Ebre, amb l'objectiu de donar unvalor afegit a l'arròs i continuar expan-dint la marca Segadors del Delta, hatret al mercat dos varietats de licor fe-tes d'arròs: el licor de crema d'arròs i ellicor d'herbes Segadors del Delta. Unainiciativa que forma part de l'apostaconstant per la innovació d’aquesta co-operativa amb l'objectiu de diversificar iarribar a nous mercats que permetendonar sortida i ampliar la comercialitza-ció de l'arròs.

Productos i Pinturas Tarragona 2000, premi millor estratègia i iniciativa en el sector de comerç

PRODUCTOS I PINTURAS

TARRAGONA 2000

Tortosa

L’any 1996, en un petit magatzem de laraval de Cristo, va nàixer l’empresaProductos Pinturas Tarragona 2000,dedicada a la fabricació de pintures i ala importació de material de decoració

amb distribució a la demarcació de Ta-rragona i a Terol.

Dos anys més tard aquesta empresa estrasllada al polígon de la Ravaleta, alcostat de l’Eix de l’Ebre, i adopta la mar-ca comercial Pots Pintures i Decoració.

En aquesta nova nau, a més de la distri-bució, l’empresa amplia el seu catàleg

de productes i inicia la venda al públic ials professionals dels sector, tant delsproductes fabricats directament peraquesta empresa amb la seua marca,com de productes d’altres marques.Una de les característiques d’aquestaempresa és la producció dels seus pro-pis productes i la comercialització sotauna marca pròpia.

Pots Pintures i Decoració també té bo-tigues a Sant Carles de la Ràpita i aCambrils, on a banda de la venda alpúblic fan la funció de plataforma dedistribució per apropar-se als clients ioferir-los un servei com més ràpid mi-llor en tot allò relacionat amb la venda idistribució de pintures i material dedecoració.

p. 4, 5, 6, 7, 8 , 9 i 10 ebreconomicOK.qxd 13/12/2012 9:29 PÆgina 1


SB Grup, premi millor estratègia i iniciativa en el sector serveis

SB GRUP

Tortosa

El grup empresarial SB naix a Tortosa fruitde la iniciativa i el lideratge de l’empresaritortosí Joan Subirats Berenguer, que el1975 va iniciar l’activitat en el sector im-mobiliari amb la promoció i construcciód’habitatges. Des dels seus inicis s’ha ca-racteritzat per tindre una oferta assequi-ble amb la màxima qualitat possible i pro-movent un 50% d’habitatges en règim deprotecció oficial.

Un pas important per a aquest grup vaser quan va decidir invertir a la ciutat deTarragona l’any 1994. Llavors es van ini-ciar les emblemàtiques promocions de laplaça de la Generalitat, Torres Roma i laconstrucció de l’Hotel Ciutat de Tarrago-na. L'any 2001 aquest grup va començarl'expansió cap a Barcelona ciutat i el con-junt de la província. Això va comportar laseua consolidació. Estratègicament, iamb la finalitat de diversificar els negocis,aquest grup s’inicià en el sector hoteleramb la construcció i comercialització de

l’aparthotel La Ràpita, a Sant Carles de laRàpita, l’any 1988. Va continuar a Tortosaamb l’Hotel Corona el 1994, el Ciutat deTarragona el 1998, l’Hotel SB Express Ta-rragona el 2003, l’Hotel Icària Barcelonael 2004, l’Hotel Diagonal Zero a Barcelonael 2009 i, recentment, el 2011, l’HotelBCN Events a Castelldefels.

Tot plegat configura un grup de sis hotels,de tipologia urbana, amb 995 habitacionsi 2.086 places hoteleres. A més, SB Grupté ara en construcció un establiment a l’-

Hospitalet de Llobregat (Barcelona), pre-vist per obrir el quart trimestre del 2013,amb 245 habitacions, i un projecte a Ma-drid de lloguer de 161 habitacions.

La satisfacció del client es l’objectiu prio-ritari d’SB Grup, un compromís que es faextensiu a les relacions amb els proveï-dors, institucions i administració, i de ma-nera especial amb les més de 400 perso-nes que actualment són personal directe iindirecte d’aquesta empresa.

Cerima Cherries SL, premi internacionalització en el sector indústria

CERIMA CHERRIES

Tivissa

A finals del 2004, tres socis amb finquespròpies van crear l’empresa CerimaCherries, amb seu a Tivissa, a la Riberad’Ebre. Es tracta d’una empresa dedi-cada exclusivament a la producció, en-vasatge i exportació de cirera. A més, téuna clara estratègia: especialitzar-se enuna fruita tan delicada com la cirera, do-

nar-hi valor afegit, i fer-la arribar alsmercats més exigents. Actualment Ceri-ma Cherries ja és una empresa de refe-rència, a més de ser la primera empresade Catalunya en el seu sector.Les fin-ques de Cerima Cherries es troben re-partides per la comarca de la Riberad’Ebre i per alguns indrets de la TerraAlta i també del Baix Ebre.

Amb un dinamisme creixent i amb el su-

port de les noves tecnologies, CerimaCherries vol arribar a més de 400 hectà-rees plantades de cirera en finques prò-pies i a una producció de més de 4 mi-lions de quilos de cirera per temporada.L'objectiu és, a més, crear una ocupaciód’entre 600 i 700 treballadors per tem-porada, ja siga al camp o al magatzem.

Més del 90% de les cireres que pro-dueix Cerima Cherries s’exporten a llocs

com ara Anglaterra, Rússia, Dubai(Orient Mitjà), i a indrets tan llunyanscom Hong Kong, Singapur o Malàisia. Amés, i, amb l’objectiu d’aconseguir en-viaments a destinacions com la Xina, elsresponsables de Cerima Cherries estananalitzant les millores de processos i lestècniques de conservació de la cirera enatmosfera modificada a països com araXile, Argentina i els Estats Units.



Celler Bàrbara Forés, premi

internacionalització en el sector industrial

CELLER BÀRBARA FORÉS

Gandesa

L’any 1994, al celler d’una casa pairalubicada al bell mig de Gandesa, CarmeFerrer i Manuel Sanmartín, hereus d’u-na tradició centenària, van introduiruna important reforma evidenciant lacapacitat que té cada generació perperfeccionar i millorar l’herència rebu-da. Una casa pairal i un celler cons-truïts per Rafel Ferrer Forés entre elsanys 1898 i 1900, obra de l’eminent ar-quitecte tarragoní Ramon Salas Rico-mà.

Tot plegat amb un nom de dona: Bàr-bara Forès, un homenatge a la rebesà-via, nascuda a Gandesa el 7 de febrerde 1828, filla d’un marxant de vins (Ra-fael Forés) i d’una propietària agrària(Maria Figueras); una persona de grancaràcter i que va influir de forma decisi-va en el seu fill Rafael, farmacèutic i vi-ticultor il·lustrat, que va fer construir elceller de la casa pairal, on a la darreriadel segle XIX començà a embotellar vi.

L’antic celler s’ha transformat en unamoderna instal·lació per a l’elaboració

de vins amb l'adquisició de maquinàrianova i l'adaptació de l'edifici a les exi-gències actuals, seguint la filosofia delrespecte a la tradició i de la incorpora-ció de nova tecnologia, en la mesuraque tant l'un com l'altra aporten algunacosa al vi. Així, a la zona d'elaboració,les petites dimensions de les tines per-meten tractar separadament cadascu-na de les varietats en funció de la vinyad'origen. A la sala de criança, en bótesde roure francès d'Allier, es crien elsvins per ser consumits més endavant.I, aprofitant l'estructura dels anticstrulls del celler, s'ha condicionat la ca-va com a zona per al repòs i la criançaen bóta. Finalment, davant l'antiguitat ila sobrietat de la pedra, s'ha habilitatuna sala de tast i atenció al públic.

Els vins del Celler Bàrbara Forès, ambnoms com el Templari, el Quinità o laComa d’en Pou, parlen d’un paisatgenatural, ple de silencis i d’història, i sónel fruit de més de cent anys d'història,del bon ús d'una tradició, amb unaqualitat que no deixa de sorprendre.Uns vins que expressen el paisatge i laidentitat de la Terra Alta.

Balfegó & Balfegó, premi

internacionalització en el sector comerç

BALFEGÓ & BALFEGÓ

L’Ametlla de Mar

El Grup Balfegó és una empresa forma-da per Manel Balfegó i Pere Vicent Bal-fegó, dos cosins germans, que són i hansigut pescadors de tonyina roja duranttota la seua vida professional a l’Ametllade Mar. Actualment Balfegó és la com-panyia líder en captura, manteniment icomercialització de tonyina roja a Es-panya; un referent de qualitat i serveipersonalitzat, i també de respecte capal medi ambient. Una qualitat de pro-ducte que Balfegó exporta arreu delmón. El Japó, amb el 46%, els EstatsUnits, amb el 23% i la resta d’Europa,amb un 10%, són els principals clientsd’aquesta empresa.

De fet, el Grup Balfegó ha anat adaptantla seua activitat tant a les reformes le-gals com a les innovacions tecnològi-ques i les preferències del mercat, per

continuar mantenint una activitat rendi-ble i un producte competitiu.

La passió pel treball ben fet, l'esperit desacrifici i l'afany per innovar i evolucio-nar han fet possible que la quinta gene-ració de pescadors d'aquesta famíliahaja representat aquest projecte empre-sarial i l'haja fet realitat. Des de sempre,el Grup Balfegó ha sabut conjugar lallarga tradició en aquesta pesca ambuna clara aposta pel futur, buscant ga-rantir la sostenibilitat de la mà de la in-vestigació i presentant-se com un mo-del de referència al segle XXI.

Recentment, Balfegó ha posat en fun-cionament un catamarà amb capacitatper a 70 passatgers que porta els visi-tants des del port de l'Ametlla de Marfins a les granges de tonyines d’aquestgrup, on es pot veure com viuen i s'ali-menten els exemplars de tonyina rojacapturats durant la campanya de pesca.



Tallers Cornet, premi

innovació en el sector industrial

TALLERS CORNET

Sant Carles de la Ràpita

Tallers Cornet naix el 1920 amb RafelCornet, i manté la seua activitat ininte-rrompudament a través de Vicent Cornetpare. El 1965 s’hi incorpora Vicent Cor-net fill, que deu anys després n’assumeixles responsabilitats de direcció. L'any2006 s'hi afegeix Angel Cornet, amb lafinalitat d’assumir-ne la direcció tècnica, irecentment s’ha incorporat Pau Cornet aldepartament administratiu.

Tot plegat configura un clar perfil d’em-presa familiar, molt arrelada a la Ràpita,que va iniciar la seua activitat en un petittaller de la plaça del Cóc.

I tot i que en un principi aquesta empresaes va dedicar majoritàriament al sectorde les embarcacions de pesca, en els úl-

tims anys ha anat diversificant les activi-tats i actualment es dedica també a lavenda, reparació i manteniment tantd’embarcacions esportives com degrups electrògens.

A les instal·lacions actuals de TallersCornet, ubicades al polígon industrial ElRajolar de Sant Carles de la Ràpita, fandes de reparació de motors, cascos d’a-cer i alumini, fins a instal·lacions d’apa-rells electrònics i de radiocomunicacions.Aquesta empresa té una contrastada ex-periència en la venda d’embarcacionsesportives i de pesca, així com en la ven-da, instal·lació i reparació de motors igrups elctrògens. A més, Tallers Cornetés servei oficial dels motors i accessorisde les conegudes marques Volvo Pentaper les demarcacions de Barcelona i Ta-rragona.

SAT Apícola el Perelló, premi innovació en el sector

comerç

MEL MÚRIA

El Perelló

Mel Múria és una empresa del Perellóque, des de fa sis generacions, treballaamb les abelles. Hi ha constància escritade l’activitat d'aquesta empresa des del1810, que ha passat de generació en ge-neració. La seua principal activitat és laproducció, envasatge i comercialitzacióde les diferents mels que produeixen lesseues instal·lacions ramaderes, actual-ment de més de 2.000 arnes.

La mel i els productes de Mel Múria es co-mercialitzen arreu del territori català i a laresta de l’Estat. A més a més, recentmentl’empresa ha iniciat la seua exportació.Nombrosos premis i reconeixements ava-len la seua qualitat. El desembre del 2012,tot just ara fa un any, Mel Múria va posaren funcionament Múria Centre d’Interpre-tació Apícola, una iniciativa innovadoracreada per divulgar la cultura i la tradiciódel món de la mel i les abelles i que va ser

inaugurat pel president de la GeneralitatCatalunya, Artur Mas. Una iniciativa reco-neguda a més amb el Premi Jordi Cartan-yà de la Diputació de Tarragona, en elmarc de la passada edició de la Nit delTurisme. Aquest centre, de més de 300metres quadrats, ofereix un recorregut pelmón de les abelles a través de diversosespais on les noves tecnologies permetenal visitant aprofundir de manera interactivai didàctica en el món de l’apicultura. La vi-sita a les arnes al bell mig de la natura, eltast de mels, l’elaboració d’espelmes ambcera o de pastissos de mel i, fins i tot, laproducció de cosmètica apícola són algu-nes de les nombroses activitats que espoden fer als tallers de Múria Centre d’In-terpretació Apícola. Els darrers anys, mi-lers de persones, principalment alumnesde centres educatius d’arreu del país, hanvisitat les instal·lacions de Mel Múria i hanparticipat en els diferents tallers didàcticsque permeten descobrir un món de sen-sacions.



Fusió Bonfer SL, premi innovació en el sector serveis

FUSIÓ BONFER

Tortosa

Envoltat de natura, en un entorn privilegiat,al bell mig del parc Teodor González deTortosa, hi ha el restaurant El Parc. L’any2005 l’empresa Fusió Bonfer adquireix elcompromís d’explotar comercialment

aquest emblemàtic local prèvia reforma deles instal·lacions.

Un cop consolidat el nou restaurant ambun clar segell de cuina d’avantguarda, lainquietud empresarial de Fusió Bonfer elsva portar a estudiar i a desenvolupar nousprojectes per millorar l’exterior d’aquest lo-

cal. Amb el suport de diferents professio-nals, l’estiu del 2010, i només amb 18 diesd’intens treball, van construir una esplèndi-da terrassa a l’exterior del restaurant ElParc I l’estiu passat van completar la sego-na fase del projecte amb la creació d’unespai nocturn amb música en directe.

Per tot plegat, el Restaurant El Parc haaportat a la ciutat de Tortosa i a la resta delterritori un espai avanguardista que l’haconvertit en lloc de referència tant en gas-tronomia com en oci nocturn. En la gastro-nomia, en la cuina, en el servei, en l’atencióals clients, innovar és la constant de l’em-presa Fusió Bonfer.

Indústries Rehau, premi a la responsabilitat social empresarial en el sector industrial

INDÚSTRIES REHAU

Tortosa

A finals de l’any 1986, Indústries Rehau SA,empresa dedicada a la transformació depolímers, va adquirir els terrenys on estàubicada actualment la fàbrica al polígon in-dustrial Baix Ebre. No va ser fins a la prima-vera de l’any 1987 que va entrar en funcio-nament i va iniciar la producció amb la fa-

bricació de diferents peces per als OpelCorsa i Ford Fiesta. Vint-i-cinc anys des-prés, la fàbrica de Tortosa s’ha convertit enuna de les de referència del grup Rehau, tanten l’àrea d’indústria com en la d’automoció,aportant solucions a mida als clients.

Actualment, a la capital del Baix Ebre Re-hau compta amb una plantilla de 360col·laboradors, el 37% dels quals són do-

nes, i amb 25 línies de producció repartidesen 25.000 m2 de les seues instal·lacions.L'equip humà que hi ha al darrere és undels principals motius que expliquenaquestes xifres.

Tots aquests ingredients fan que el centreproductiu de Tortosa haja aconseguit, du-rant aquests 25 anys, ser una peça impor-tant dins l’engranatge del grup, pel seu sa-

ber fer, la seua eficiència i la qualitat acon-seguida.

Vint-i-cinc anys de presència al territori, laincorporació de noves tecnologies, el dina-misme i creixement continuat de l’empresa,els plans d’igualtat i socials, la condició de lí-der del seu sector, el volum de treballadors ila generació de nous llocs de treball són elsactius més destacats d’Indústries Rehau.



Marlla SCP, premi responsabilitat social empresarial en el sector comerç

MOLÍ DE RAFELET

Camarles

Entre els anys 1935-1940, en una masia deDeltebre, Rafael Margalef Bertomeu va ferconstruir un molí de d’arròs de fusta, amb eldistintiu collita pròpia. Amb tot, la tradició dela família en el sector arrossaire ve de moltmés enllà. I és que sobre l'any 1910, son pa-re, Rafael Margalef Torta, ja es dedicava alcultiu i elaboració d’arròs de forma totalment

artesanal. Al voltant del 1974, la masia queva fer construir Rafael Margalef Bertomeuals anys 40 es va desmuntar, fusta a fusta ipedra a pedra, i es va a tornar a muntar onestà actualment. En l’actualitat, els germansRafael i Teresa Margalef, la tercera genera-ció, han conservat el molí –l'únic molí d'arròsde fusta i pedra que hi ha en funcionament al'Estat– i el mateix procés d’elaboració perproduir uns arrossos artesans, amb unes

propietats culinàries excepcionals: l’arròsdel Molí de Rafelet.

L’any 2008, la Generalitat de Catalunya vareconèixer aquest molí de fusta com a Mu-seu de l’Arròs Molí de Rafelet. Aquesta em-presa familiar, a més de visites guiades almolí i demostracions del procés d’elabora-ció de l’arròs, comercialitza una producciópròpia i limitada de les varietats bomba i ma-resma, arròs ecològic orgànic, farina d’arròs,

juntament amb altres productes que es po-den trobar en botigues delicatessen i gur-met de diferents indrets d’Europa, així com al’agrobotiga Molí de Rafelet de Deltebre.

Ensenyar i comunicar la cultura de l’arròs imantindre viva l’experiència familiar en elprocés d’elaboració de l’arròs permet al Mo-lí de Rafelet aconseguir uns arrossos ambun gust i sabor excepcionals.

Poblenou Resort SL, premi responsabilitat social empresarial en el sector serveis

POBLENOU RESORT

Poblenou del Delta

Situat al Poblenou del Delta, l’Hotel l’Al-gadir del Delta ha sigut el primer establi-ment hoteler de tot Catalunya d’obtindrel’etiqueta ecològica europea (Ecolabel),la màxima distinció europea en qualifica-ció ambiental. Això significa que aquesthotel compleix una sèrie de criteris eco-lògics que tenen per objectiu limitar elconsum d’energia i d’aigua, reduir la ge-

neració de residus i fer-ne una gestió co-rrecta, i afavorir l’ús de productes menysperillosos per al medi ambient i de recur-sos renovables.

Aquest concepte d’hotel sostenible s’hacombinat a la perfecció amb un tracte fa-miliar cap als clients i amb les comoditatsi serveis d’un allotjament cosmopolita deprimer nivell. El saber fer de la direcció haconvertit l’Hotel l’Algadir del Delta en uncentre de referència situat al cor del Del-

ta. És un lloc idoni per gaudir d’una esta-da en un ambient tranquil.

Inaugurat l’octubre del 2007, l’Hotel l’Al-gadir del Delta té 11 habitacions temàti-ques sobre el delta de l’Ebre, d’ambientfamiliar i emplaçat en una privilegiada si-tuació, on l’entorn natural ha creat unpaisatge únic que invita a la calma i al re-pòs. Un lloc privilegiat envoltat de flora ifauna protegida al bell mig del delta del'Ebre.

L’hotel l’Algadir també disposa d’un res-taurant, L’Arrosseria del Delta, amb unasala menjador amb vistes al delta de l’E-bre i amb cuina autòctona, rica i variadagràcies als recursos naturals de la terra.

A més, aquest hotel és un punt d’ infor-mació del parc natural i ofereix servei delloguer de bicicletes amb propostes d’iti-neraris per la zona, serveis especials pera observadors d’ocells i servei de guiapel parc natural del delta de l’Ebre.



Surt de Casa CB, premi emprenedoria en el sector serveis

SURT DE CASA

Tortosa

Surtdecasa.cat és una plataforma digitalque vol ser un referent en la informaciócultural i d’oci de les Terres de l’Ebre.Un mitjà que, d’una banda, dóna veu ales propostes culturals del territori i, del’altra, dinamitza i impulsa noves iniciati-ves.

Surtdecasa.cat es distingeix per ser unaplataforma de comunicació especialitza-da en la difusió de la cultura i l’oci, unaplataforma capaç d’utilitzar les noves

tecnologies i vincular-les a un projectecomunicatiu, que al mateix temps és ca-paç d’afavorir la cohesió territorial de lesTerres de l’Ebre.

Aquest projecte emprenedor vol oferiruna informació de proximitat, atenenttant la producció cultural més conven-cional com la més alternativa i local. Isobretot, donar veu a totes les iniciativesdel territori, tant de les capitals de co-marca com dels pobles més petits. Endefinitiva, ser un altaveu de l’oferta cul-tural i d’oci de les Terres de l’Ebre, sem-pre amb informació fiable i en tot mo-ment actualitzada.

La Unió de Comerç Rapitenc, la Fundació Doctor Ferran,Via Magna i la Fira del Raure de Ginestar, reconeixements

Finalment, la Cambra de Comerç deTortosa també va entregar quatrereconeixements. El primer, a la Unióde Comerç Rapitenc per iniciativescom l’adhesió dels seus socis aOlepoints, una plataforma que pro-mou, fidelitza i recompensa la con-fiança dels seus clients.

El segon reconeixement va ser per ala Fundació Doctor Ferran, una enti-tat sense ànim de lucre dedicada ala investigació biomèdica arrelada ales Terres de l’Ebre. Recentment, ha

signat un conveni de col·laboracióamb la Cambra de Comerç de Tor-tosa per tal que les empreses del te-rritori puguen destinar recursos a larecerca i desenvolupament, princi-palment en l’àmbit agroalimentari.

El tercer reconeixement de la nit se-’l va endur l’escola d’hostaleria ViaMagna. La Cambra li va voler reco-nèixer les oportunitats d’inserció la-boral dels seus alumnes un cop fe-tes les pràctiques en establimentsde reconegut prestigi tant nacionals

com internacionals. També el fetque puguen continuar amb la for-mació a la prestigiosa escola CésarRitz Colleges Switzerland.

Finalment, la Cambra va entregar unreconeixement a la Fira Raure, deproductes, arts i oficis tradicionals,organitzada per Ginestar amb l’aju-da de la Cambra. Concretament, enla darrera edició s’hi van poder veu-re oficis tradicionals com ara un ta-llista de fusta, un canyisser, un te-rrissaire i un baster.


El president de la Cambra de Comerç de Tortosa lamenta, enaquesta entrevista, que l’administració pública no haja fet el

mateix esforç d’adaptar-se a la crisi econòmica com ho hatingut de fer el sector empresarial

“No entenem que l’administraciósiga aliena al que passa a l’empresa”TORTOSA

Redacció

PREGUNTA: Durant el seu discursa l'entrega dels Premis Cambra vafer un crit a favor de totes les em-preses que continuen creixent igenerant ocupació. Quin margetenen per mantindre’s?RESPOSTA: No voldria insistir en lasituació econòmica actual. Voldriarecordar només que fa cinc anysque ens trobem en una profundacrisi econòmica general de la qualno ens en sortim. Ens en sortiremsegur, però el marge cada vegadaés mes curt. En general, aquestmarge ve donat per augmentar lanostra capacitat exportadora. Sónels mercats exteriors els que tirende la demanda i els que donen ga-ranties del manteniment de lesempreses industrials. D’altra ban-da, per al comerç i per als serveis,aquest marge ve donat per la qua-litat del que es fa i per la innovació.No es tracta d’inventar res nou, si-nó de desplegar la teua activitatd’una manera diferent perquè elmercat et puga distingir de la com-petència.P: Què reclamen a l’administració?R: La llista seria interminable, per-què, lamentablement, més queuna crisi econòmica estem patintuna crisi política. L’administració sen’ha d’adonar que en una econo-mia de lliure mercat, la font origi-nària i primària de producció derenda és l’empresa. L’empresa hade generar beneficis, ha de pagarels treballadors i tots hem de pa-gar a les administracions via im-postos, perquè aquestes paguenals funcionaris i la resta dels ser-veis públics. Però no té cap sentitque l’administració siga totalmentaliena al que està passant en elmón de l’empresa: cada vegadaen desapareixen més i la capacitatde generar renda és menor. Encanvi, l’administració segueixpràcticament igual, no hi ha hagutuna veritable reducció en funció

de les actuals circumstàncies.Com es compensa això? Apujantels impostos i ofegant més lesempreses. Particularment, a lesTerres de l’Ebre manquen inver-sions en infraestructures. Això éshistòric, però tampoc hi ha volun-tat de canviar-ho i no serà permanca de diners. A més, vull insis-tir molt més en l’asfixia que repre-senta per a les pimes l’incrementde tots els impostos, IVA, IAE, IBI,les llicencies, les quotes a la Segu-retat Social, IRPF, etc. tota la cade-na d’impostos que en molts casosfan inviable la majoria de pimes.P: Què sap del Barcelona World? R: Les notícies que en tinc són es-perançadores, perquè hi ha capitalestranger interessat a invertir-hi; hiveu moltes potencialitats de nego-ci. Des del punt de vista adminis-tratiu i urbanístic, s’està portant aterme l’expedient per començarles obres. Una vegada posada laprimera pedra, s’obren infinitesoportunitats de negoci per a lesempreses.P: Quines?R: És previst construir-hi hotels,centres de convenció i parcs te-màtics que demanaran molta em-presa d’obra. A la vegada, aquestaobra portarà necessitatsd’instal·lacions, i aquestes requeri-ran complements. A mitjà i llargtermini, es calcula que hi haurà 10milions de visitants. Només queel 0,5% es desplacen a l’Ebre, ai-xò vol dir que 500.000 personesens visitaran, que disposarem d’u-na demanda potencial afegida de500.000 persones a les quals po-dem vendre des dels comerços iatendre’ls als restaurants i hotels.P: Si un empresari vol optar a tre-ballar-hi, què pot fer?R: Com vaig anunciar en la Nit delsPremis Cambra, les quatre cam-bres de Tarragona muntarem unaoficina d’assessorament. I és queun dels problemes que tenen lesempreses d’aquí és que no dispo-

sen de la dimensió adequada peradjudicar-se una obra com el Bar-celona World. Des de les cambrespodem crear les sinergies adientsi els grups que calguen perquè lesdimensions no siguen un proble-ma. El nostre prestigi centenari iles ganes d’ajudar l’empresa ensavalen.P: Com veu la Cambra de Comerçde Tortosa el procés sobiranista?R: Som empresaris catalans i aixího manifestem. La preferència ola prioritat entre ser primer català idesprés empresari és una qüestiópersonal i íntima de cadascú. Din-tre del plenari de la Cambra hi hadiverses sensibilitats, igual que entot l’empresariat ebrenc, i això hohem de respectar. El futur sempreés incert i no sabem què passarà.El que sí sabem és el que som:empresaris catalans i ebrencs alsquals aquesta última condició noens ha afavorit gaire per ser desti-nataris de la inversió pública. El dè-ficit d’inversió pública a les Terresde l’Ebre ha sigut vergonyós i,com a empresaris, en demanemel reequilibri. P: Quina és la situació econòmicade la Cambra? R: La Cambra ha sigut i és unexemple d’adaptació a les cir-cumstàncies actuals. Som cente-naris i hem demostrat la nostra ca-pacitat d’adaptació. Ara més quemai ho hem de seguir demos-trant. Com? Adaptant-nos a les ac-tuals necessitats de les empre-ses. La nostra raó de ser és l’em-presa: vam nàixer per servir l’em-presa i continuarem per servir-la.Ara bé, el pagament obligatori delrecurs cameral permanent era unagarantia per la igualtat d’oportuni-tats de totes les empreses de lademarcació. La gran empresa pa-gava per la petita i, en certa mane-ra, hi havia una justa distribució derenda. Va ser un govern socialistaqui es va carregar aquest sistemaequitatiu. Davant les noves cir-

I a més

Els dirigents del Barcelona World, a Tortosa

Tortosa va ser un dels primers indrets del país escollits pels promotorsdel Barcelona World per presentar el projecte al teixit empresarial. De lamà de la delegació del govern a l’Ebre, van donar a conèixer les oportu-nitats que s’obren amb aquesta inversió per a sectors com ara l’agroin-dustrial, el moble o la construcció.

EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 11

L’entrevistaJOSÉ LUIS MORA, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TORTOSA

cumstàncies, la Cambra s’haadaptat aplicant estrictes políti-ques d’empresa, centrant-se enallò que és necessari, aplicant-hivalor afegit, cobrant el servei i, enla mesura del que ens és possible,tractant d’afavorir els interessosgenerals del comerç, de la indús-tria i de la navegació, perquè hi haàmbits de l’actuació pública no co-bertes per les administracions. P: Quins projectes s’estan desen-volupant actualment?

R: El futur passa per l’especialitza-ció en els serveis a l’empresa. Es-tem treballant principalment enconsultoria de comerç exterior,també en la formació a empresa-ris i directius amb una oferta demés de seixanta seminaris i cur-sos a l’any o en emprenedoria icreació de noves empreses. Endefinitiva, serveis que anem de-tectant que són els necessaris perafavorir l’adaptació en la conjuntu-ra actual. ❚❚

p. 11 ebreconomic.qxd 11/12/2012 15:55 PÆgina 1

TORTOSA

Redacció

Aquest novembre, la Cam-bra de Comerç de Tortosa haacompanyat una delegaciód’empresaris d’arreu de l’Estatespanyol a Guinea Equatorial.Era una de les missions previs-tes dins el calendari d’interna-cionalització de l’ens cameraltortosí pel 2012. No era, però,la primera vegada que la Cam-bra viatjava al país africà. Ja hiha anat en sis ocasions dife-rents acompanyant una setan-tena d’empreses (també téprevist fer-ho un altre cop el2013), uns viatges que l’han es-

pecialitzat en aquest mercatque des de la Cambra qualifi-quen “d’atractiu”. “És un bon

mercat per començar a fer

negocis des de l’Àfrica Sub-

sahariana”, explica el vicepre-sident de la Cambra de Comerçde Tortosa, José María Chava-rria, qui també destaca que l’i-dioma oficial és l’espanyol i queexisteix un “reconeixement i

una sensibilitat per la cultura

i l’empresa de casa nostra”.

Altres valors de Guinea Equato-rial que destaca Chavarria són“el transport directe per via

aèria i marítima i l’estabilitat

política”. A més, és un país

“en plena efervescència en

inversions, carreteres i ponts,

modernització i construcció

d’aeroports, habitatges so-

cials, centrals hidroelèctri-

ques, sanejament i distribu-

ció d’aigües”.

Amb tot, des de l’ens ca-meral destaquen que és unmercat “on és necessari, so-

bretot en la primera fase, un

acompanyament per tècnics

amb una certa experiència”,

en paraules del vicepresident.Així, recomanen a les empre-ses que es deixen assessorarper la Cambra en un primer ter-me per “al cap d’un temps fer

la implantació a través d’un

soci local”, un procés que potdurar fins a dos anys.

La Cambra de Comerç de Tor-tosa, juntament amb la de GranCanària, són les úniques cam-bres que estan especialitzadesen l’àmbit estatal en aquest mer-cat. I fruit dels diferents viatges ide l’experiència que l’ens came-ral ha adquirit, disposa d’un con-veni de col·laboració en la Cam-bra de Comerç de Malabo “per

donar serveis a les empreses

que després de participar en la

missió volem continuar els

contactes i buscar socis per fer

la implantació”, diu Chavarria.

L’Estat espanyol s’ha con-vertit, el 2011, en el país delmón que exporta més a Gui-nea Equatorial en béns de con-sum, per davant dels EUA i laXina. Els principals sectors im-portadors són l’alimentació iproductes de supermercat engeneral, automoció, materialelèctric i materials de construc-ció. “També comencen a tre-

ballar amb un sector total-

ment desconegut per ells

com el turisme”, comentaChavarria. I és que des de l’oc-tubre una companyia guineana,CEIBA, uneix tres cops per set-mana Madrid i Malabo amb voldirecte. ❚❚

Guinea Equatorial, porta d’entrada per fer negocis a l’Àfrica Subsahariana


La Cambra de Comerç s’especialitza en l’acompanyament d’empreses que volen obrir-hi nous mercats

La Cambra ha visitatGuinea Equatorial ensis ocasions diferentsacompanyant unasetantena d’empreses

És un país encara en creixementi amb oportunitatsper sectors com laconstrucció ol’alimentació

Grup d’empresaris participants a la missió comercial que va tindre lloc el 27 de

novembre, recepció a càrrec del vicepresident de la Cambra de Comerç de Bata.

Acte institucional organitzat per la Cambra de Malabo, acte presidit pel

president de l’ens cameral, Gregorio Boho Camo.

UN PROGRAMA FORMATIU PER INICIAR-SE L’EXPORTACIÓ

La Cambra de Comerç de Tortosatambé ofereix un altre servei ales empreses que vulguen iniciar-se en l’exportació. Acompanyena les empreses del territori queemprenen el Programa d’Inicia-ció a l’Exportació, el Go Export,d’Acció 10 juntament amb dife-rents entitats empresarials deCatalunya. Un programa que con-juga la formació teòrica amb la

pràctica. Durant un any, les em-preses tenen l’acompanyamentd’experts en comerç i màrque-ting digital internacional que as-sessoren les empreses a desen-volupar i implementar un pla depromoció internacional a mida.Així, es desenvolupa un pla depromoció internacional amb 50hores de dedicació d’un assessorexpert en internacionalització.

També s’elabora un pla de màr-queting internacional per arribarals mercats més importants amb25 hores de dedicació d’un as-sessor en estratègia digital. I fi-nalment, les empreses posen enmarxa el pla amb la col·laboraciód’un tècnic en comerç exteriorque dedicarà un terç de la jorna-da laboral d’un any a aquesta fi-nalitat.

EBReCONÒMIC DESEMBRE 201212La Cambra

p. 12 ebrecon mic ok.qxd 12/12/2012 15:17 PÆgina 1

EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 13La Cambra

TORTOSA

Redacció

Un dels reptes que té l’em-presariat de les Terres de l’E-bre és obrir nous mercats so-bretot fora de les fronteres del’Estat espanyol i, fins i tot, laUnió Europea. Exportar o inter-nacionalitzar són paraules a lesquals molts petits i mitjansempresaris del territori s’hande familiaritzar si volen conti-nuar sobrevivint en aquesta si-tuació econòmica. És impor-tant, per això, no només conèi-xer els països on hi ha possibi-litats d’establir relacions co-mercials, sinó també formar-seen els conceptes de la interna-cionalització.

Ho reconeix el president dela Comissió de Comerç Exte-rior de la Cambra de Comerçde Tortosa, Sisco Faiges. “Els

mercats exteriors són els

que tenen més demanda i

els únics que garanteixen el

manteniment, sobretot de

les indústries”, diu Faiges. Ésper això que la Cambra de Co-merç de Tortosa, tal com expli-ca el president de la Comissióde Comerç Exterior, s’ha mar-

cat per objectiu ajudar a lesempreses en el seu camí.Anualment estableix un calen-dari de missions comercials itambé de cursos de formacióen internacionalització.

Quant a les missions co-mercials, a més de continuarapostant per Guinea Equatorial(“un país on ja ens hem es-

pecialitzat”, segons el gerentde l’ens cameral, FrancescMinguell, i on la Cambra torna-rà del 15 al 20 d’abril i al no-vembre), enguany la Cambraha decidit apostar per païsosde Sud-amèrica i l’AmèricaCentral. En concret, té previstorganitzar missions comercialsa Perú, (especialitzada en elsector construcció, al març del2013), a Panamà, Costa Rica ila República Dominicana (per atots els sectors del 17 al 21 dejuny), i a Veneçuela i Colòmbia(octubre, dirigida al sector del’alimentació).

La Cambra acompanyarà,d’aquesta manera, les empre-ses del territori i del conjunt del’Estat que estiguen interessa-des a establir relacions comer-cials en aquests països, les as-

sessorarà i també les ajudarà aestablir-hi contactes. Aquestcalendari complementarà elque faran les altres cambresdel país.

◗ FormacióEls viatges a l’exterior no

són les úniques accions quedu a terme la Cambra ambl’objectiu d’ajudar a les empre-ses a buscar nous mercats.També ha preparat, pel 2013,un calendari d’activitats de for-mació. Hi destaquen els cur-sos d’idiomes a àmbit empre-sarial. Hi figuren anglès, ale-

many, rus i xinès. D’altra banda, també hi ha

diferents cursos amb l’objectiud’introduir a les petites i mitja-nes empreses interessades acomençar a importar perquè,

tal com explica Minguell,abans d’emprendre una missiócomercial és important conèi-xer els conceptes i els tràmitsque cal seguir per establir-se aun nou mercat. ❚❚

La Cambra aposta per països de Sud-amèrica il’Amèrica Central per a les missions del 2013


Perú, Panamà, Costa Rica, República Dominicana, Veneçuela i Colòmbia, juntament amb Guinea Equatorial,conformen el calendari d’internacionalització de l’ens cameral tortosí

MISSIONS EMPRESARIALS 2013

Perú. Sector construcció. Març del 2013

Guinea Equatorial. Multisectorial. Del 15 al 20 d’abril de 2013

Andorra. Sector alimentació. Del 22 al 24 d’octubre de 2013

Panamà-Costa Rica-República Dominicana. Multisectoral. Del17 al 21 de juny de 2013

Veneçuela i Colòmbia. Alimentació . Octubre.

Guinea Equatorial. Multisectorial. Novembre.

FORMACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ 2013

Jornada Iniciació a l’ExportacióSistemes de pagament exteriorSeminari IncotermsJornada Exportar per Créixer nivell bàsicJornada Exportar per Crèixer nivell avançat

IDIOMES:

Anglès empresarial: nivell bàsic, intermedi i conversaAlemany empresarial: nivell bàsic, intermedi i conversaRus empresarial: nivell bàsicXinés empresarial: nivell bàsic

Andorra, mercat per al sector de l’alimentació

La Cambra de Comerç de Tor-tosa també visitarà durant el2013 Andorra, per acompanyarempreses del sector de l’ali-mentació en l’obertura de nousmercats. No serà, però, la pri-mera vegada que la Cambra faaquest viatge. Aquest desem-bre hi ha estat, coincidint ambel pont de la Puríssima, dins lesJornades de Promoció, Degus-tació del Grup Leclerc, és a dir,el conegut hipermercat Punt deTrobada. També va estar-hi al’agost, dins la Quinzena delProducte Català, organitzada

també per aquesta mateixa ca-dena de supermercats. Durantaquests quinze dies es van po-der presentar i degustar els di-ferents productes que les em-preses seleccionades oferienals més de 230.000 visitantsdel Punt de Trobada.

Després d’aquestes visites, laCambra de Comerç de Tortosa,tal com reconeix el gerent,Francesc Minguell, s’ha “con-vertit en facilitadora de con-tactes amb distribuïdors itambé amb la venda directaamb grans superfícies”. De

fet, en l’últim viatge, el del des-embre, no només ha acompan-yat a empreses del territori, si-nó també a altres del conjuntdel país que volen mostrar elsseus productes al país veí.

Andorra, diu Minguell, és unmercat ideal per a empreses deles Terres de l’Ebre de l’alimen-tació que vulguen obrir nousmercats. “Solen ser empresespetites que no han exportatmai, i amb la venda a Andorrapoden iniciar-se a l’exporta-ció d’una manera fàcil”, diuMinguell.

Un grup d’empreses ebrenques ja van mostrar els seus productes al Punt de

Trobada a l’agost.

La Cambra hapreparat, pel 2013, uncalendari amb sismissions, entre elles aAndorra i Guinea

També hi hauràdiferents cursosformatius comidiomes a àmbitempresarial


TORTOSA

Redacció

Una comunitat de més de250.000 empreses de 40 sec-tors i amb presència en més de180 països. Això és el Club Cam-bra, creat per les Cambres deComerç de Catalunya i que tam-bé s’ha obert a l’empresariatebrenc. A les acaballes de junyes va presentar oficialmentaquesta comunitat a la Cambrade Comerç de Tortosa. El secre-tari general de l’ens, Jaume Sa-baté, va destacar que el ClubCambra és “una plataforma de

serveis extraordinària”. Se-gons Sabaté, “serà com un Fa-

cebook de les empreses” quepotencie la interrelació arreu delmón i facilite altres serveis com“una línia de crèdit de La Cai-

xa”. Sabaté també afegeix que“les circumstàncies noves re-

quereixen noves solucions,

nous productes i nous serveis

per continuar acomplint les

nostres funcions de servei a

l’interès general del comerç,

de la indústria i de la navega-

ció d’aquesta demarcació”. I elgerent de la Cambra de Comerç

de Tortosa, Francesc Minguell,presentava els diversos serveisque ofereix la institució a les em-preses i destacava “la positiva

influència” que tindrà el ClubCambra com a “xarxa de nego-

cis internacionals”. L’acte va fi-nalitzar amb el lliurament de latargeta del Club Cambra a diver-sos empresaris de les Terres del’Ebre que la van sol·licitar i queels permetrà disposar de serveis

exclusius.Les empreses poden formar

part dels socis business de dosmaneres diferents. Hi ha el car-net de Soci del Club Cambra Gra-tuït que permet avantatges coml’accés a la comunitat en línia, elsdescomptes amb els serveisCambra, la participació en jorna-des de forma gratuïta, accés alservei de finançament de 2.000milions d’euros amb la Caixa o el

10 % de descompte en el fitxerd’empreses Camerdata.

El Club Cambra, però, ofereixla possibilitat de tindre accés amés descomptes i avantatgesamb el carnet de soci Business(360 euros + IVA). Amb aquestcarnet s’accedeix a serveis coml’atenció prioritària a la Cambra,un lloc preferent en el directord’empreses o descomptes espe-cials en els serveis Cambra. ❚❚

Les cambres catalanes creen una comunitat amb més de 250.000 empreses

CLUB CAMBRA

Les empreses que hi formen part poden tindre de descomptes amb diferents partners

Al juny es va presentar el Club Cambra a les Terres de l’Ebre.

Els beneficis

Les empreses associades alClub Cambra poden beneficiar-se de descomptes i avantatgesamb diverses empreses, tot de-penent del tipus d’associat quesiguen. Aquí n’hi ha unes quan-tes (més a http://www.clubcam-bra.com/ca/avantatges/)

MicrosoftOfereix, per als socis del ClubCambra, un descompte del 10 %en el paquet Microsoft Office 365 iun 12 % de descompte amb Mi-crosoft Dynamics CRM Online. Amés, ofereix la possibilitat de fi-nançar, sense descompte, el pa-quet Office 365 des de 5,25 eurosal mes i el Dynamics CRM Onlineper 40,25 euros al mes.

Aparca&goFins a 10 % de descompte en elsserveis d’aparcament per a totsels socis.

CorreusEls socis del Club Cambra podengaudir d’un descompte de fins al30 % en la paqueteria postal48/72 per a la tramesa de paquetsde l’empresa.




MOSCOU

ACN

Moscou va ser l’escenari,del 31 d’octubre al 2 de no-vembre, del Fòrum empresa-rial Catalunya-Rússia, on vanparticipar més de 100 empre-ses catalanes. Entre els repre-sentants institucionals, encap-çalats pel president de la Ge-neralitat de Catalunya, ArturMas, també hi havia el presi-dent de la Cambra de Comerçde Tortosa, José Luis Mora, i elpresident de la Diputació de

Tarragona, Josep Poblet. Mas,que va inaugurar el fòrum deforma oficial, va deixar un mis-satge clar: “En aquests mo-

ments l’economia va per da-

vant de tot i a nosaltres, com

a catalans, ens interessa se-

guir el nostre camí des del

punt de vista de l’obertura

cap al món”. Mas va presentarCatalunya com un territori petitperò que “pesa molt des del

punt de vista del comerç ex-

terior”, i aquest fòrum, deia,és una oportunitat per fer ne-

gocis i donar-se a conèixer. “I

aquesta és la voluntat que

tenen les institucions catala-

nes i el país en el seu con-

junt: anar orientant cada ve-

gada més el seu futur des

del punt de vista de la pre-

sència en el món”.

Per la seua banda, el patro-nat de Turisme de la Diputacióde Tarragona va viatjar a Rússiaper captar visitants i inversors,donat el potencial i el creixe-ment del mercat rus. A travésde trobades directes (business

to business) amb empresarisdel país, les marques turísti-ques que gestiona el Patronatde Turisme de la Diputació deTarragona –Costa Daurada i Te-rres de l'Ebre– van mostrar laseua oferta, enfortint els lli-gams comercials existents icreant noves aliances en bene-fici de l'economia del territori.

A través de trobades cara acara amb nombrosos opera-dors turístics i empreses rus-ses relacionades amb el turis-me, el Patronat ha consolidatrelacions comercials i ha agili-tat l'entrada de més turistes ala Costa Daurada, una de lesofertes turístiques de més èxita Rússia. ❚❚

Catalunya viatja a Rússiaper captar inversions


El president de la Cambra de Comerç de Tortosa i el president de la

Diputació de Tarragona van viatjar amb la delegació d’empresaris que va

participar al Fòrum Catalunya-Rússia.

El president de la Generalitat encapçala una delegació que parti-cipa a Moscou en el Fòrum Catalunya-Rússia



TORTOSA

Redacció

El president de la CambraOficial de Comerç de Tortosa, Jo-sé Luis Mora, i l'apoderat delBanc Mare Nostrum (Caixa Pene-dès), Joel Díaz, van signar di-marts 3 de juliol la renovació delconveni de col·laboració per pro-moure les activitats i la finalitatde la Llotja de Contractació deTortosa, el centre de contractacióde mercaderies, creat i adminis-trat per la Cambra de Comerç de

Tortosa. Aquest conveni esta-bleix una aportació anual per partde Caixa Penedès destinada a lesinfraestructures d'instal·lacions,mobiliari i serveis tècnics i admi-nistratius que fan possible lessessions setmanals de cotitzacióde la Llotja de Contractació deTortosa. D’altra banda, la Cambrade Comerç de Tortosa es com-promet a difondre les activitatsde Caixa Penedès, principalment,en el full setmanal que inclou lescotitzacions de la Llotja, i a través

de la pàgina web i els butlletinsd’informació (newsletters) de laCambra.

La Llotja de Contractació deTortosa és una institució creada iadministrada per la Cambra deComerç de Tortosa, amb l'objec-tiu de posar a disposició dels dife-rents sectors econòmics un esta-bliment públic per a l'intercanviregular de productes comercialit-zables o cotitzables usualment,per a la celebració d'operacionsde tràfic mercantil i per a la infor-

Conveni amb Caixa Penedès per promocionar la llotja

ACTIVITAT COMERCIAL

La renovació del conveni es va signar a la Cambra de Comerç de Tortosa.

TORTOSA

Redacció

La Cambra de Comerç deTortosa i la Fundació Doctor Fe-rran, entitat de recerca recone-guda acadèmicament i científi-ca i dedicada a la investigacióbiomèdica, han signat un conve-ni de col·laboració perquè lesempreses del territori puguendestinar recursos a la recerca idesenvolupament mitjançantels estudis i les beques queatorga anualment aquesta fun-dació.

Després d’aquest convenimarc, les empreses en signarand’específics. És el cas del gruptonyinaire Balfegó, de l’Ametllade Mar, que ja ha signat un con-veni de col·laboració amb la fun-dació per estudiar els beneficisde la tonyina roja en l’alimenta-ció i en la salut de les persones.El representant del grup tonyi-naire, Manel Balfegó, es vamostrar satisfet de la signaturad’aquest conveni de col·labora-ció i va assegurar que la seuaempresa es troba “comprome-

sa amb la societat i el territori

on està i, per això, en la me-

sura que els beneficis ho per-

meten, destinarà recursos

per atorgar beques i projec-

tes d’investigació a través de

la Fundació”. D’altra banda,des de la Fundació Doctor Fe-rran, el doctor Antoni Gra vaaprofitar per recordar que la

tonyina roja, com a peix blau,“és molt saludable”. “Ara

hem de descobrir altres efec-

tes, si els hi ha, en altres

camps com la prevenció del

càncer de colon, les malalties

cardiovasculars o en el més

genèric del problema actual

de l’obesitat infantil”. ❚❚

La Cambra i la Fundació Dr. Ferranestableixen un pont per a la recerca

INVESTIGACIÓ

Moment de la signatura entre la Cambra de Comerç i la Fundació Doctor Ferran

on també van estar presents els responsables de Balfegó, que van signar un

conveni específic.

Banc Sabadell i la Cambrade Comerç de Tortosa van sig-nar un conveni de col·labora-ció per facilitar solucions fi-nanceres a les empresesmembres de la Cambra, ambcondicions preferents, inclo-ent-hi una línia de crèdit de 12M€. L’acord també preveu di-verses activitats entre les dosinstitucions per fomentar l’ac-tivitat internacional de les em-preses. L’acord es va signar ala seu de la Cambra per JosepCanalias, director territorial deBanc Sabadell, i per José LuisMora, president de la Cambra.Entre els diferents punts del’acord, destaca la línia de crè-

dit de 12 milions d’euros per ales empreses membres de laCambra, per facilitar l’accés alfinançament. Addicionalment,les empreses disposaran del“Servei de pagament imme-diat pimes”, que permet finan-çar els pagaments als proveï-dors i, d’aquesta manera, ofe-rir-los descomptes per paga-ment immediat.

La col·laboració entre laCambra i el banc inclou un plad’impuls a la internacionalitza-ció, amb activitats de forma-ció i assessorament i l’accésal programa Exportar per créi-xer de foment de l’activitat ex-portadora. ❚❚

Acord entre Banc Sabadell i la Cambra per facilitar l’accésal crèdit a les empreses

FINANÇAMENT

Acte de signatura del conveni entre Banc Sabadell i la Cambra.

mació de les cotitzacions registra-des. Aquesta institució, l’únicaque actualment funciona a les Te-rres de l'Ebre, està integrada percomerciants, industrials i agents

comercials i està oberta a totesles empreses productores, co-mercialitzadores i de serveis iagents comercials col·legiats quelliurement s'hi adscriguen. ❚❚

Signen un conveni perquè empreses del sector agroalimentari puguen destinar recur-sos a la investigació



TORTOSA

ACN

La caiguda de la demanda aàmbit europeu ha frenat l'activi-tat exportadora de les empresesdel Camp de Tarragona i l'Ebre.L'economista Joaquim Marga-lef, del Grup de Recerca, Indús-tria i Territori de la URV, asseguraque el 12% de les exportacionscatalanes provenen d'empresesdel Camp i l'Ebre. Aquesta dadaés tres punts inferior a la regis-trada en l'anterior trimestre.Amb tot, les exportacions i el tu-risme continuen sent el motoreconòmic de la demarcació. L'in-

forme trimestral, encarregat perles cambres de Comerç de Tarra-gona, Reus, Valls, i Tortosa alGrup de Recerca d'Indústria i Te-rritori de la URV, inclou tambécom ha evolucionat l'economiaal territori en els darrers anys.L'estudi revela que el conjunt deles dos demarcacions ha perdutun 12% dels autònoms des del2007. Així mateix, des del 2008s'ha desfet bona part del teixitempresarial. En termes quantita-tius, el nombre d'empreses hadisminuït un 8%; el d'ocupats,prop d'un 15%, i el de treballa-dors per empresa, un 6%. Els

efectes d'aquesta nova realitat alterritori són una disminució deles cotitzacions a la SeguretatSocial del 19% al 13,81% alCamp de Tarragona i a les Terresde l'Ebre, del 22% al 16,27%. Fi-nalment, els indicadors de laconstrucció situen una davalladadel 50%; al sector industrial, en-tre un 15% i un 20%, i al terciari,entre un 5% i un 10%.

Des de les cambres consta-ten que la previsió pel 2013 és"incerta", tot i que esperenmantindre les xifres. A banda dela internacionalització de les em-preses i del pes econòmic que

té el turisme, les cambres apos-ten per l'oportunitat que repre-

senta el macrocomplex Barcelo-na World. ❚❚

La caiguda de la demanda a Europa frena l’exportació de l’Ebre i el Camp

ESTUDIS

Aquestes dos demarcacions representen el 12% del que exporta Catalunya, segons les cambres

Cada trimestre l’informe es presenta a una de les quatre cambres de la

demarcació.


EBReCONÒMIC DESEMBRE 201218

Opinió

Si hem de buscar quelcom depositiu dins la dura, severa illarga crisi econòmica, ho

trobarem en el canvi de mentalitat queestà imposant en la societat. I dic im-posant perquè, malauradament, no po-dem evitar-ho i això fa que es doninmolts casos d'injustícia. Però bé, comdeia, la punta positiva que en podemtreure està, per exemple, en la culturade l'estalvi. Guardar en els temps devaques grasses per quan vingui l'èpocade les més magres és quelcom quesentim des que som ben petits. El pro-blema és que, després de més d'unadècada de vaques molt grasses, el nordde l'estalvi, fer un raconet, ser prudentsamb els diners que guanyem, ser curo-sos amb el palanquejament financerque prenem, etc. sembla que s'haviaperdut de vista. Sempre som a tempsde rectificar i, per aquest motiu, moltagent es comença a preocupar de complanificar un estalvi per a possibles

eventualitats i a informar-se’n, i, so-bretot, típic d'aquestes dates, com po-den planificar-se la jubilació. I d'a-quest darrer punt m'agradaria parlar.Fa pocs dies, el govern espanyol hadecidit congelar o no apujar, segons eltram de la pensió, o retallar en termesreals, en definitiva, les pensions. Sí, sí,ho han sentit bé. La vaca sagrada del'executiu espanyol sembla que ara en-tra a l'escenari de les noves retallades...Compte! Sense voler defensar la deci-sió del govern de torn, aquesta decisióestà dins de tota lògica. Piràmide po-blacional, menys ingressos, més atur,més subsidis socials, etc. Les financesde l'Estat ja no donen per a més. Qües-tió de plena lògica, ens agradi o no, ique ara toca al sector més feble: elspensionistes. Per això, lligant aquestpunt amb el de la cultura de l'estalvi, elpla de pensions és un vehicle que amolts pensionistes els serveix de com-plement a la seva pensió i els exposa

molt menys a situacions com l'explica-da si en el seu dia el van constituir.L'estalvi privat és per a nosal-tres i ningú mai no ens el potprendre. Hem d'entendre, ai-xò sí, que el pla de pensionsés un instrument d'inversiói que, en determinats mo-ments de la seva vida, elcapital aportat pot teniroscil·lacions a l'alça i a labaixa. Ara bé, cal veure-ho a llarg termini. És unpatrimoni que ens pertany ique allò que hi aportem mésla revalorització que se n'obtinguiserà només per a nosaltres. Per això,en moments com l'actual, l'única raóper construir-se un pla de pensions ésla de "faci-ho per a vostè, això mainingú no li ho prendrà". Molta gent esfa el seu pla de pensions invertint enfons d'inversió, en immobles, en parti-cipacions en empreses, en art, en fons

d'inversió, en accions, etc. Correcte,totes aquestes vies són molt vàlides

per fer-nos un patrimoni per al dia queens jubilem, sí. Amb els seus avantat-ges, riscos, incerteses i inconvenientstambé, és clar. No obstant això, un plade pensions, donada la seva iliquiditat(només disponible en cas d'atur de llar-ga durada, jubilació, mort del partí-

cip...), és un producte que ens obliga adestinar un diner per a una finalitatconcreta: la jubilació. A més, el tema

fiscal és el punt realment fort.Pot ser que algú ens digui "nom'interessen productes delsquals no pugui disposar elque hi aporto". Cert i respec-table, però la resposta aaquesta afirmació es fa ambuna altra pregunta: "i el di-ner que paga a Hisenda cadames... si que el recupera?"Amb el que s'aporta anual-ment al pla de pensions, Hi-senda li retorna a vostè la

quantitat proporcional al tipusmarginal al que es tributa. Un pro-ducte, per tant, que compta amb totsels ingredients: excel·lent fiscalitat,una via per fer estalvi per a la jubila-ció i, sobretot, que és gestionat perprofessionals. I recordi, faci-ho per avostè, perquè serà per a vostè.

Faci-ho per a vostèRAFAEL CASELLAS APARICIO, GESTOR BANCA PRIVADA CAIXA PENEDÈS - GRUP BMN


Els presidents dels consells comarcals fan balanç del 2012 i es marquen reptes pel 2013

La destrucció d’ocupació i la duresa de la crisi en les famílies, el pitjor del 2012

RESPOSTA 1: El context d'adver-sitat econòmica ha fet imprescin-dible un procés d'introspecció enels diferents serveis comarcalsamb l'objectiu de millorar la quali-tat, reduir els costos i implemen-tar criteris de capacitat econòmi-ca en aquells serveis que comp-ten amb l'aportació dels usuaris.Seguint aquests criteris de ges-tió, al llarg de l'any 2012 hem es-tat blindant els serveis públicsactuals i reforçant, en gran part,les polítiques socials i les políti-ques de dinamització econòmicacom a eixos vertebradors de latasca de govern en el si del Con-sell Comarcal.RESPOSTA 2: La veritat és que hasigut un any complicat. Enaquests moments tot allò que hade sortir bé requereix un esforç

sobredimensionat i, tot i això,moltes coses no surten de la mi-llor forma possible. Podríem par-lar, entre d'altres, de la no fixaciód'un cabal ambiental mínim altram final del riu Ebre; de la im-possibilitat d'aconseguir els per-misos del dragatge de la bocanadel riu que ha de permetre la di-namització turística del territoriamb el foment de la navegabilitati facilitar l'activitat del sector pes-quer; de l'elevada taxa d'atur; deltancament d'empreses, i les difi-cultats del petit comerç... Ara bé,personalment, el pitjor d'aquestany ha sigut el dia a dia del testi-moni de moltes famílies que pa-teixen els greus efectes de la cri-si econòmica actual, sense fae-na i amb un desànim generalit-zat.

Per destacar el millor d'aquestany, cal recórrer a tot allò quehem pogut dur a terme com agovern comarcal en la línia de ladinamització econòmica, amb larealització de cursos de formacióocupacional, la implementaciód'idees emprenedores en l'àmbitdel viver d'empreses, la promo-ció turística... Però, sobretot,m'agradaria remarcar tot allò quehem pogut dur a terme en el ca-mí de les polítiques socials ambserveis i gestió d'ajuts als mésdesfavorits de la societat, que re-quereixen una atenció prioritàriaen aquests moments. Avui, totsels recursos són necessaris perpoder avançar en la cohesió i lajustícia social i garantir, en aquestsentit, una mínima qualitat de vi-da per a moltes famílies.

RESPOSTA 3: En l'àmbit de la di-namització econòmica, de cara alvinent any se'ns planteja un rep-te força engrescador, l'ampliaciódel viver d'empreses Baix EbreInnova que gestionem des delConsell Comarcal i que, actual-ment, es troba en plena ocupa-ció. Alhora, també poder dur aterme un projecte capdavantercom ha de ser el Centre d'Inno-vació i Desenvolupament Turísticdel Baix Ebre, que es troba enuna fase d'inici però que potplantejar una oportunitat per a lacomarca. O també la unió delsdos parcs naturals a través de laVia Verda i la nova Via Cicloturísti-ca que, en breu, ha d'arribar finsa la desembocadura de l'Ebre.Però per damunt d'aquests imolts altres projectes que estem

planificant o executant, el mésimportant, com a representantpúblic, crec que ha de ser el tre-ball persistent de totes les admi-nistracions, cadascuna en l'àmbitde les seues competències, perfer entreveure una llum més en-llà del túnel on estan immersosmolts ciutadans amb un dibuixreal de noves oportunitats labo-rals i de benestar comú.

Lluís Soler, president del Consell Comarcal del Baix Ebre

RESPOSTA 1: Molt negatiu. Tot ique en alguns sectors s’ha fre-nat la davallada insostenible del’ocupació, el fet és que enstrobem d’un any de tanca-ments empresarials, no tansols de destrucció d’ocupació.Naturantaix i el sector del mo-ble en general, i l’ERO de Ce-

mex Alcanar han sigut dosexemples del comportamentde l’economia en l’àmbit co-marcal. La taxa d’atur s’ha dis-parat, i si a la Sénia s’ha estabi-litzat en un 17 %, superant lamitjana catalana del 12,3 %, laresta de poblacions del Mont-sià no s’aparten molt de la mit-jana, i fins i tot la supera Am-posta, Tortosa i Deltebre. Solsse salven discretament, i des-prés del tema Cemex ja ho veu-rem, Alcanar i la Ràpita, peròamb unes taxes al voltant del9,5-10,5 % gens encoratjado-res. Això ens indica que el sec-tor turístic ha de ser el revulsiuque pot moderar aquests mo-ments difícils, però tots convin-drem que una economia basa-

da en el turisme no garanteixuna estabilitat de l’ocupació. RESPOSTA 2: Començo pel pit-jor. Sens dubte, els tancamentsd’empreses clau al territori. Pri-mer, perquè és imprescindiblemantindre el teixit, escàs, in-dustrial. I segon, perquè elsacomiadaments que compor-ten aquests tancaments afec-ten a persones de difícilrecol·locació. El millor? Que toti això, el petit empresari, els au-tònoms han mantingut aquestesperit de lluita, innovació, sí,innovació, i ha cregut en la nos-tra marca d’identitat com a re-clam per a obrir nous mercats.Una dada que ens il·lusiona ésla internacionalització d’empre-ses petites que s’han obert a

l’exterior. I aquí vull destacar elpaper del govern de la Generali-tat, que, tot i les impossibilitatsfinanceres conegudes, ha ideatplans de suport als petits em-presaris que els ha ofert unmissatge d’optimisme davantel panorama desolador que lesmacropolítiques econòmiquesdibuixen. RESPOSTA 3: Eliminar les difi-cultats per a accedir al crèdit,una baixada de l’IVA i de l’im-post de societats, noves ajudesa la creació d’ocupació, ambbonificacions per noves con-tractacions reals, - les unes i lesaltres-; un tractament fiscal ales petites empreses i autò-noms com a creadors de llocsde treball i no com a fórmules

d’eludir les obligacions fiscals ilaborals; una normativa que alsajuntaments solvents els per-meta contractar personal iobres realment necessàries.Amb la possibilitat d'elaboraruns pressupostos fidels a lesseues situacions econòmiques,i, finalment, i ara us parlo com apresident del Consell Comarcaldel Montsià, una Administracióde l’Estat i de la Generalitatque siga sensible a la situacióde la comarca i que aplique unadiscriminació positiva en el nos-tre benefici. El projecte Barce-lona World pot servir de miralld’aquestes polítiques. La po-tencialitat del port dels Alfacs,una altra, i l’aposta pel corredormediterrani, la definitiva.

Pregunta 3

Quins creu que són els reptes per a l’any que ve?

Pregunta 2

Què ha sigut el millor i el pitjor d’aquest any que acaba?

Pregunta 1

Quin és el balanç que fa del 2012, que just estem acabant?

EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 19Institucions

Joan Martín Masdéu, president del Consell Comarcal del Montsià

p. 19 ebreconomic ok.qxd 13/12/2012 9:45 PÆgina 1

EBReCONÒMIC DESEMBRE 201220Institucions

Jordi Jardí, president del Consell Comarcal dela Ribera d’Ebre

RESPOSTA 1:És realment difícilno caure en la temptació dedeixar-se arrossegar pel senti-ment general que les cosesvan molt malament. És cert,realment la situació actual ésla més complicada en l’àmbiteconòmic, social i laboral quela majoria dels que ens la tocaviure recordem. Tot i això, elsque tenim encomanada la res-ponsabilitat d’exercir el go-vern, tenim l’obligació de tre-ballar per canviar aquestes cir-cumstàncies.Per això, lluny de la queixa fàcili sense voler crear expectati-ves sobredimensionades, crecque el balanç d’aquest compli-cat any 2012, el primer sencerque hem pogut gestionar l’ac-tual govern comarcal, és moltpositiu.S’ha treballat molt, de pressa iamb encert. L’adquisició de laparcel·la del Molló, la construc-ció de la nau de la planta detriatge de residus, el desenca-llament i la continuació de lesobres d’ampliació de l’edificidel consell, la millora, abarati-ment i externalització del ser-vei de recollida de la brossa, elpla d’inserció laboral del pro-jecte Treball a les 7 comarquesen són bons exemples.Sempre, però, i en temps decrisi encara més, cal posar totala imaginació necessària pergestionar el dia a dia i fer pos-sible allò de: “Fer més ambmenys” i francament, crec queen aquest sentit ens n’hemsortit molt bé, gràcies, entrealtres aspectes positius, a laimplicació, dedicació i profes-sionalitat del personal del Con-sell Comarcal de la Ribera d'E-bre.RESPOSTA 2: Quant més com-plicat és el moment més difícilés el repte i, en conseqüència,més satisfacció produeixen elsobjectius aconseguits. No emdecantaria per cap momentpuntual com a millor fita. Peròsí que m’agradaria destacarl’esperança que hem repre-sentat per a molta gent quenecessita un futur de prosperi-

tat. El fet que se’ns veja, al-menys per un sector importantde la població, com a genera-dors de condicions favorablesper a la recuperació econòmi-ca a la comarca és, segura-ment, el millor d’aquest anyque acabem.En l’apartat negatiu sí que hotinc molt clar. La cara de totaaquella gent que pateix, que etdemana ajuda i que realmentla necessita... no s’esborra fà-cilment i procuro sempre tin-dre-la present en la gestió dià-ria. I l’altra, la pèrdua de lacompanya i amiga Tere Tonda,vicepresidenta primera delConsell Comarcal. Moment dedolor intens per una pèrduairreparable.RESPOSTA 3: Treballar! I treba-llar per aconseguir treball per ala gent. Seguirem defensant,impulsant i reivindicant la co-marca de la Ribera d’Ebre comuna comarca eminentmentagrícola, turística i, sobretot,industrial. Farem el que estigaa les nostres mans perquè se-’ns veja com un bon indret perdesenvolupar activitats econò-miques que generen riquesa,creen llocs de treball i fixen po-blació jove als pobles.I el meu únic propòsit i desigper a tots i cadascun dels ribe-rencs i riberenques per aquest2013, la salut, sense la qual resdel que he explicat té cap sen-tit.Ens espera un 2013 complicat,molt complicat. Però l’afron-tem sense por i convençutsque els valors del treball, l’es-forç, el sacrifici i la dedicaciósón els que ens permetransortir-nos-en més aviat.Pau, salut i bon any 2013.

Solé, Martín, Jardí i Luz defensen el paper dels consells comarcals en la dinamització econòmica

RESPOSTA 1: Penso que ha si-gut un any de consolidació i demarcar rumb, consolidació delsprojectes que es van engegarfa molt temps (garnatxa blanca,Via Verda, potència sector turís-tic) i posicionament de la co-marca com a referent turísticde les Terres de l’Ebre (ocupa-ció en alguns casos del 100%) irevalorització dels productesde la terra (2 de 3 vins de la DOTerra Alta guanyadors de laguia de vins Catalunya). Hemde continuar treballant enaquesta línia per dinamitzar el

nostre potencial per generarocupació.RESPOSTA 2: La situació econò-mica que afecta tanta i tantagent, la comarca de la Terra Al-ta té un índex d’atur d’un 12%.No és una taxa molt elevada, siho comparem amb altres zo-nes de les TE, però cada vega-da afecta més i les famíliesmés vulnerables.En aquesta línia hem treballatper prioritzar les persones enrisc d’exclusió.RESPOSTA 3: Demanaria que lasituació es regularitze per fer

front als problemes de la gent,com a prioritat.

Carles Luz, president del Consell Comarcal de la Terra Alta

p. 20 ebreconomic ok.qxd 12/12/2012 17:06 PÆgina 1

EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 21Publicitat

P. 17 ebreconomic.qxd 11/12/2012 12:56 PÆgina 1

Olis (euro/litre)

Oli verge extra DOP envasat2,07Extra fins a 0,80 2404,05Fi fins a 1,50 2313,90Olis de més d’1,50 llampants2043,44Refinat d’oliva 2253,80Refinat de gira-sol 1080,00Oli de sansa 100 1171,97Oli sansa refinat 1562,63

Cereals (euro/tona)

Avena 271Panís import. S/C

Ordi (2 carr.) mín. 64% 276Panís nacional 273Alfals 224

Segós (euro/tona)

Tercera 1a 207,50Segó fulla 254,22

Ametles (euro/kg)

Comú 4,00Marcona 4,30Llargueta 4,20Mollar 4,00Cascalls/pelones (sg. rendi-ment) 1,50

Lleguminoses (euro/kg)

Garrofes al productor 0,19

Tortós de farina

(euro/tonelada)

De soja revenda 44 % Prot.480,00

Olives (euro/kg)

Recollit dalt de l’arbre 0,28/0,30Recollit del terra 0,24/0,26

Cítrics (damunt de l’arbre en

euro/kg)

Mandarina clementia 0,15mercat de dilluns 10 de desembre del 2012

ELS PREUS

EBReCONÒMIC DESEMBRE 201222La llotja

Mandarina Clemenvilla 0,18Taronja Navelina 0,10

Arrossos (euro/kg)

Blanc badia extra 0,58Amb closca 0,29

Combustibles (euro/kg)

Closca d’ametla 0,070Sansa rectifica 0,075

Ous blancs/rossos

(euro/dotzena)

xl - Supergrans (73 g imés)1,95l - Grans (63 a 73 g) 1,59m - Mitjans (53 a 63 g) 1,37s - Petits (menys de 53 g) 1,14

Pollastre (euro/kg)

Groc 1,20Blanc 1,10Gallina lleuguera fins a 1.8000,01Gallina semipesada fins a 1.800a 2.200 g 0,530/0,61Gallina pesada 0,62Gall 0,18

Conill (euro/kg sobre gran-

ja)

Jove 1,92Adult 0,18

Boví (euro/kg sobre escor-

xador)

VedellaExtra (+12 mesos/-12 mesos)4,75/4,64 Primera (+12 mesos/-12 mesos) 4,29/4,21Segona (+12 mesos/-12 mesos)3,95/3,85

Vaques

Especial 2,61Primera 2,13Segona 1,77Industrial 1,41

Vedell 200 a 240 kg extra (+12 mesos)4,75200 a 240 kg prim. (+12 mesos)4,43200 a 240 kg seg. (+12 mesos)4,25241 a 280 kg extra (+12 mesos)4,56241 a 280 kg prim. (+12 mesos)4,30241 a 280 kg seg. (+12 mesos)4,15

Oví (euro/kg viu)

Corders Lletal viu de 20/22 kg 3,49Lletal viu de 23/25 kg 3,53Lletal viu de 25/30 kg 3,50

OvellesOvella extra 0,30Ovella primera 0,12

Porcí (euro/kg)Grassos i passats de pes 1,295País 1,315Selectes 1,335Porcell (selecte) 47,50Porcell (recollida) 39,50(El preu del porcell és sobre la

base de 15 kg)

Amb el suport de


EBReCONÒMICDESEMBRE 2012 23

Formació

Cursos d'idiomes per a

l'empresa

· Anglès empresarial nivell bàsic

50 hores, dos dies a la setmana

· Anglès empresarial nivell inter-

medi50 hores, dos dies a la setmana

· Anglès empresarial conversa

50 hores, un dia a la setmana

· Francès empresarial nivell bàsic


· Francès empresarial nivell

intermedi50 hores, dos dies a la setmana

· Francès empresarial conversa


· Alemany empresarial nivell

bàsic50 hores, dos dies a la setmana

· Rus empresarial nivell bàsic


· Xinès empresarial nivell bàsic


Curs de gestió comercial

· Repensar el negoci del botiguer

en temps de canvi20 hores

Curs de gestió comercial

· Marxandatge. Nivell I 20 hores

· Embalatge. Nivell I 20 hores

Cursos mercats

municipals

· Com fer atractiva la parada de

mercat 20 hores

Cursos noves tecnologies

· Vull vendre per internet, quins

són els propers passos?4 hores

· Estratègies de posicionament a

Internet per a negocis locals4 hores

· Màrqueting en línia, xarxes

socials i posicionament a cerca-

dors. Com atraure clients al meu

lloc web?4 hores

Cursos hostaleria-turisme

· Aprèn a millorar la rendibilitat

del teu restaurant sense reduir la

qualitat12 hores

· Qualitat i atenció al client

12 hores

· Com superar la crisi evitant sor-

tides errònies12 hores

· Menys rutina i més il·lusió, acti-

tuds fonamentals per a l'hoteler

que desitja adaptar-se als nous

temps12 hores

Cursos comerç interna-

cional

· Jornada Iniciació a l'exportació

5 hores

· Seminari Sistemes de paga-

ment en comerç exterior5 hores

· Seminari Incoterms

5 hores

· Jornada Exportar per créixer.

Nivell bàsic. 5 hores

· Jornada Exportar per créixer.

Nivell avançat5 hores

La Cambra t'ofereix:Cursos i seminaris, formació a

mida / in company i

formació per a directius

Programació any 2013PER UNA NOVA CULTURA EMPRESARIAL

INFORMA-TE’N i INSCRIU-T’HICambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa

Tel. 977 441 537 a/e: [email protected]


“El dels creuers és un mercatestratègic i anem en bona línia”LA RÀPITA

Redacció

PREGUNTA: Quina acceptació te-nen les activitats nàutiques en-tre els turistes que acudeixen al’Ebre?RESPOSTA:Cada cop són mésels turistes que prefereixen fervacances actives. El perfil delturista ha anat canviant amb eltemps i amb ell les seues moti-vacions. Cada any els turistesdemanen fer activitats durantles vacances i, òbviament, elsesports nàutics són una opcióimmillorable durant la tempora-da, ja que actualment són asse-quibles i adequats per a tots elspúblics.P: Els empresaris turístics de l’E-bre són conscients del potencialque tenen aquestes activitatsper generar riquesa?R: Creiem que cada cop més elsempresaris són conscients d'a-quest potencial i desenvolupennoves activitats. Per posar unexemple, fa pocs anys no existiacap empresa de paddle surf a lazona. Actualment, hi ha quatreempreses que realitzen aquestaactivitat tan innovadora, diverti-da i assequible. El mateix hapassat amb el sur d’estel (kitesurf) o el caic, entre altres.P: Què manca per poder créixer?R: Els principals factors limita-dors són, d’una banda, la curtadurada de la temporada turísti-ca, per la qual cosa estem plan-tejant contínuament ofertes iesdeveniments perquè puguemaprofitar els recursos que tenimdurant tot l'any. A la badia delsAlfacs, fer activitats nàutiques

és possible els 365 dies del'any, gràcies a les condicionsde poc onatge, baixa profundi-tat, etc. Altres limitacions són,per exemple, la manca d'in-fraestructures òptimes. Enaquest sentit, també estem tre-ballant juntament amb l'Ajunta-ment de la Ràpita per habilitaruna base nàutica a la platja delTrabucador i poder així oferir tottipus de serveis als visitantsque practiquen activitats.P: Quina és l’estrella de la coro-na, aquella activitat que té mésacceptació?R: Les rutes per la badia en totesles seues variants: tant la ruta envaixell turístic amb degustacióde marisc com les rutes auto-guiades amb embarcacions sen-se necessitat de titulació o lesque es fan amb lcaiac, vela lleu-gera o vela de creuer. Destaca,també, per la seua unicitat a Ca-talunya, la zona del Trabucadorper a la pràctica del surf d’estel,que continua en augment i enssitua com una destinació singu-lar a l'Estat.P: Acabem el 2012. Quines sónles principals xifres de l’activitatde l’Estació Nàutica al llarg d’a-quest any?R: L'Estació Nàutica ha tancatun altre any de creixement desque va començar el 2009. En-guany les reserves directes rea-litzades per l'entitat han crescutsobrepassant els 300.000 eu-ros generats per les quasi4.000 persones que han arribatgràcies a les gestions de l'Esta-ció. Els resultats de la promociói màrqueting també han estatlleugerament superiors. L’im-

pacte del valor publicitari del Plade màrqueting es calcula en386.436 €. Pel que fa a l'impac-te global aproximat que l'Esta-ció Nàutica ha aportat al destí,enguany ha tingut un incrementdel 20%, amb un volum totalaproximat de 688.056 €P: D’on vénen els turistes queentren per l’Estació Nàutica?R: Bàsicament de Catalunya il'Estat, tot i que durant els dosúltims anys s'ha fet una bonagestió per tal de captar visitantsde països emergents, com Rús-sia i els Països de l'Est. Aquestsclients s'han convertit en aproxi-madament el 30% dels visitantsaportats per l'Estació Nàutica,però com mostren les xifres noés el mercat principal, que conti-nua sent el català.P: Quines novetats s’han incor-porat enguany a l’Estació Nàuti-ca?R: Hem tingut nous acords amboperadors, s'han arribat a gestio-nar fins a 15 viatges de familiarit-zació i premsa i s'ha treballat col-ze a colze amb l'associació es-

panyola i catalana d'EstacionsNàutiques per desenvolupar lacentral de reserves en línia, jadisponible a www.estaciones-nauticas.info. També hem tingutcanvis a nivell de junta, ja que vafinalitzar el primer mandat delpresident de l'entitat, LlorençMatamoros, i en aquesta novaetapa he rebut el seu testimoniper continuar amb la tasca fetacom a president.P: Estan negociant amb unacompanyia de creuers perquè fa-ça parades a la Ràpita. En quinpunt estan les negociacions?R: S'ha creat un grup de treballamb Ports de la Generalitat, Pa-tronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona, Cambra de Co-merç de Tortosa i el propi Ajunta-ment. Nosaltres col·laborem pertal d'oferir les activitats que hande realitzar els potencials creue-ristes. Creiem que, tot i que ésuna tasca a llarg termini, aquestés un mercat estratègic i s'estàanant en la bona línia per tal decaptar creuers en un futur a migtermini. ❚❚

JOAN BARBERÀ, PRESIDENT DE L’ESTACIÓ NÀUTICA DE LA RÀPITA

Al despatx de...

EBRECONÒMIC DESEMBRE 2012 www.cambratortosa.com

Una empresa tortosina implanta el sistema degestió Sage Murano al Levante Unión Deportiva

La consultora tortosina In-tersoft, que és el distribuïdor delsoftware empresarial Sage, hasigut la responsable de renovarel nou sistema de gestió del

club de futbol Levante UniónDeportiva. Des d’aquest clubesportiu destaquen que “el ser-

vei ofert per Intersoft i la for-

ma en què es va integrar a

l’estructura per estudiar les ne-

cessitats ens van donar les ga-

ranties per al desplegament de

la solució informàtica”.

Intersoft, constituïda el 1992a Tortosa, és una consultora infor-màtica que presta els seus ser-veis a empreses i despatxosprofessionals.

Agenda

VIATGE AL PERÚMarç. Missió comercial destina-da al sector de la construcció.

VIATGE A GUINEA EQUATORIALGuinea Equatorial. Viatge di-rigit a empreses de diferents sec-tors.

MISSIONS

VULL VENDRE PER INTER-NET, QUINS SÓN ELS PRÒ-XIMS PASSOS?21 de febrer. Curs de quatrehores per a la iniciació del comerça través de la xarxa.

ESTRATÈGIES DE POSICIO-NAMENT A INTERNET PERA NEGOCIS LOCALS18 d’abril. Curs de quatre horessobre estratègies de màrqueting iposicionament a la xarxa per a em-preses de caràcter local.

JORNADA D’INICIACIÓ AL’EXPORTACIÓAbril Amb cinc hores, les empre-ses que estiguen interessades enobrir mercat a l’exterior rebran lesprincipals claus.

CURSOS

p. 24 ebreconomicOK2.qxd 13/12/2012 9:46 PÆgina 1

un reconeixement a la

Documents