UN PROJECTE PER A SOTA MONESTIR

Des de l’any 1998 Limnos lluita per la preservació dels recs i els horts de Sota Monestir. Durant

aquest temps el que semblava una reivindicació utòpica ha estat acceptada per cada cop més

sectors socials de Banyoles. En aquest article es presenta una proposta per l’espai, que es

concreta en la creació del Parc dels Recs i els Horts de Sota Monestir amb tres puntals bàsics: la

preservació i promoció dels horts i els sistemes de regadiu, la creació d’una zona verda que

aprofiti el patrimoni vinculat als recs i la conversió de la farinera Surribas en un espai de promoció

dels productes autòctons de la comarca.

Sota Monestir és un espai situat entre el barri vell de Banyoles i els barris de Mas Palau,

Canaleta i Can Puig. Ocupa prop de 20 hectàrees. Per diversos factors històrics aquest sector

ha restat sense urbanitzar marcant un cert “buit” dins l’estructura urbana de Banyoles.

L’element més singular de Sota Monestir és la

presència d’una extensa xarxa de recs de

desguàs de l’Estany de Banyoles, que deriven

de les nombroses derivacions de dos recs

principals: l’Hort-Teixidor i la Figuera d’en Xó.

La major part d’aquests recs estan construïts

amb paret de travertí, el material originari, i

han estat utilitzats al llarg dels segles per al

regadiu dels horts i per moure molins. Bona

part de l’espai està ocupat per hortes que

obtenen l’aigua d’algun dels ramals dels recs, sovint amb l’ajuda de les cadiretes o bagants que

barren el pas de l’agua o li donen via lliure- i l’aprofiten mitjançant la tècnica tradicional

d’inundació. A banda dels horts en aquest espai trobem antigues indústries que utilitzaven

l’aigua del rec (Can Boada, Cal Laqué, farinera Surribas, fàbrica Torrent...) i altres elements

patrimonials d’interès com els rentadors i els ponts. A més al llarg del segle XX s’han ant

instal·lant a Sota Monestir petites indústries –majoritàriament avui abandonades- i algunes

cases aïllades.

El Pla General de 1984 declarava Sota Monestir sòl urbanitzable. Des de 1998 els diversos

intents d’urbanitzar l’espai han resultat infructuosos a causa de múltiples factors, especialment

la petita propietat, l’oposició dels veïns de les cases aïllades, les demandes de la Comissió

d’Urbanisme de la Generalitat d’augmentar la protecció de l’entorn i les reivindicacions de

Limnos i la Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles.

Cap al Parc dels Horts i els Recs de Sota Monestir

El projecte que es faci a Sota Monestir ha de tenir l’objectiu de preservar els recs i el patrimoni

vinculat al seu ús social, agrícola i industrial. I en aquest sentit el patrimoni més extens són les

hortes i els seus sistemes de regadiu, que pel fet de ser encara avui actives esdevenen un

nexe d’unió entre el passat i el present.

Tot i això també cal tenir en compte que no tot l’espai està ocupat per horts. Així l’existència

d’erms, zones degradades i indústries abandonades (que hauran de ser enderrocades) fan

viable i necessària la seva reconversió en espais públics en forma de zona verda.

Històricament a Banyoles les zones verdes s’han tendit a desplaçar cap a l’Estany i el centre

urbà n’està clarament mancat. Cal tenir en compte, però, que no es tracta de crear una zona

verda basada únicament en l’entapissat

de gespa, sinó que cal passar a un

concepte més modern, ampli i actiu que

es basi en l’aprofitament del patrimoni

natural i cultural de la zona.

També es podria pensar en la

possibilitat d’incorporar alguns

equipaments, ja sigui a través de

l’aprofitament del patrimoni industrial

existent o bé a través d’alguna nova

construcció, sempre adaptada a l’entorn. D’altra banda, la presència de cases aïllades en el

sector ha de ser respectada, descartant qualsevol proposta d’enderrocament.

Actualment les 20 hectàrees de Sota Monestir tenen una classificació urbanística que permet la

seva urbanització: NP4 (urbanitzable no programat), UP5 (urbanitzable programat) i Ronda

Monestir (sòl urbà no consolidat). Per tal que es pugui realitzar el Parc dels Recs i els Horts de

Sota Monestir, impedint la seva urbanització, es podria optar per la desclassificació dels

terrenys o bé per aprofitar el desenvolupament urbanístic del sector UP8 (entre la Farga i Can

Puig) per traslladar les zones lliures (ja siguin com a verd privat o com a verd públic) cap a

l’àmbit de Sota Monestir. D’aquesta manera una part dels horts (especialment aquells que

estan en mans d’immobiliàries) podrien ser municipals –verd públic- mentre la resta continuar

en mans dels seus propietaris.

Sigui com sigui tot plegat hauria de desembocar en la creació del Parc dels Horts i els Recs de

Sota Monestir que ocupi les 20 hectàrees dels sectors urbanístics NP4 (12 hectàrees), UP8 (5

hectàrees) i Ronda Monestir (3 hectàrees). Cal entendre’l com un parc mixt, compatible amb els

habitatges existents i que que incorpori dos àmbits bàsics articulats i entrelligats a través dels

recs: els horts i les zones verdes.

Uns horts medievals vius

La major part de Sota Monestir ha d’esdevenir un espai d’horts, una part dels quals poden ser

privats i d’altres públics municipals. L’àrea millor conservada, amb més presència d’horts i amb

una xarxa més atapeïda de recs és el sector nord de Sota Monestir, marcant com a límit l’eix

Monestir-Can Laqué-Molfort’s. Cal destacar especialment l’entorn de les Cases d’en Sala, on

trobem nombrosos trams de rec amb paret de travertí. En aquest sector nord, els horts de Can

Castanyer –malgrat la seva situació una mica més perifèrica- tenen també un gran interès i

caldria facilitar la comunicació –trencada pel rec i la ronda Fortià- amb la resta. Al sector sud la

presència dels horts és més marginal, tot i que trobem alguna zona d’interès que caldria

preservar com l’entorn de Can Boada.

Caldrà tenir especial cura en el manteniment del

sistema de regadiu, especialment d’aquells

trams construïts en travertí. Així mateix es

procedirà a restaurar els trams en mal estat i

reconstruir-los amb el material originari. Així

mateix es pot pensar en ampliar aquest sistema

de regadiu per tal que tots els regants tinguis

accés a l’aigua i per tant, si és necessari, es

construiran nous ramals utilitzant sempre el

travertí.

A part de conservar els horts serà molt necessària la seva promoció. En aquest sentit Banyoles

pot aprofitar les nombroses experiències en municipis del nostre entorn. Algunes de les

possibilitats són:

-Borsa de lloguer d’horts municipals o privats gestionada per l’Ajuntament.

-Horts escolars perquè els alumnes aprenguin en hores lectives com cuidar la terra.

-Promoció en els casals d’avis de la comarca.

-Horts socials per a persones discapacitades gestionada per alguna entitat.

-Cursos sobre gestió d’horts ecològics.

-Potenciació de varietats autòctones de productes.

-Regulació i homogeneïtzació de barraques i tanques

Una zona verda vinculada als recs

Bona part del sector sud de Sota Monestir –i alguns espais del sector nord- tenen una

presència d’horts més marginal i aquests s’alternen amb zones de conreu extensiu (poc

interessants dins d’un entorn urbà), erms i edificacions de tot tipus, fet que fa que el paisatge

no sigui tan atractiu. Aquestes àrees

podrien esdevenir una zona verda on

s’aprofiti la potencialitat derivada dels valors

naturals, socials i culturals dels recs.

Diversos elements que caldria tenir en

compte a l’hora de projectar aquesta zona

verda serien:

-Articular-se a l’entorn dels recs i potenciar

al màxim la seva presència.

-Utilitzar el travertí com a element bàsic en

el seu disseny: camins, bancs, parets, elements decoratius...

-Creació d’un espai de recreació de l’ús històric dels recs de Banyoles: saltants d’aigua, petits

molins que moguin algun parc infantil, plantacions tradicionals vinculades a la indústria (llí, jute,

roldor...), plafons informatius...

-Creació d’un espai de recreació de l’entorn premedieval de Banyoles: petita zona d’aiguamolls

amb vegetació pròpia que esdevingui una zona de formació natural de travertí.

-Senyalització dels antics molins, ja siguin equipaments públics o immobles privats.

La farinera Surribas

Aquest edifici, situat a la ronda Fortià és un

antic molí paperer que a partir del segle XIX es

va reconvertir en farinera i s’ha mantingut actiu

fins fa pocs anys. La seva ubicació el fa ideal

per acollir un equipament vinculat al Parc de

Sota Monestir. Una opció seria que

esdevingués un equipament vinculat a la

promoció de l’agricultura i la ramaderia

comarcals i els productes autòctons del Pla de

l’Estany. Cal destacar en aquest sentit una experiència similar que està endegant l’Ajuntament

de Figueres per tal de reconvertir l’antic escorxador en un centre de promoció i comercialització

de productes comarcals.

En el cas del Pla de l’Estany aquests productes podrien ser diversos (all, carbassa, mel,

embotits...) i podria incloure espais d’exposició, venda i restauració. Així mateix podria

esdevenir la seu d’organismes que treballen en aquest sentit (secció comarcal del DARP,

denominacions d’origen, cistelles ecològiques, Universitat, Fundació Agroterritori...). Així mateix

podria acollir alguna exposició sobre la relació històrica entre els recs i a ciutat de Banyoles.

La identitat territorial

El Parc dels Horts i els Recs de Sota Monestir ha de permetre integrar dins de Banyoles

l’enorme patrimoni que deriva de l’aprofitament secular de l’Estany. Avui quan totes les ciutats

malden per potenciar aquells elements que són propis de la seva identitat territorial, Banyoles

no es pot permetre enterrar aquest potencial sota un barri de blocs de pisos o de cases

adossades clònic al de qualsevol altre ciutat.

El futur de Sota Monestir és el futur de tots els paisatges en perill del nostre país. És el futur

d’aquells espais amb valors naturals, socials i culturals que estan amenaçats per tots aquells

“pretorians” que creuen que el territori és una simple mercaderia per especular i per fer més i

més diners sense importar els sentiments de la gent que se’ls estima.

Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

Gener de 2012