projecte executiu de recuperaciÓ del vapor pissit per...

PROJECTE EXECUTIU DE RECUPERACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER A EQUIPAMENT CULTURAL. FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL

MEMÒRIA

PLEC DE CONDICIONS AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AREA D’URBANISME SERVEI D’OBRES D’EQUIPAMENTS

RECUPERACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER A EQUIPAMENT CULTURAL AJUNTAMENT DE SABADELL FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL febrer 2010

PROJECTE EXECUTIU DE RECUPERACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER A EQUIPAMENT CULTURAL. FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL FEOSL 2010 (357) I.- MEMÒRIA I.1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- AGENTS 1.2.- INFORMACIÓ PRÈVIA 1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I.2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1.- SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI 2.2.- SISTEMA ESTRUCTURAL 2.3.- SISTEMA ENVOLVENT 2.4.- SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ 2.5.- SISTEMES D’ACABATS 2.6.- SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS I.3.- COMPLIMENT DEL CTE 3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL 3.2.- SEGURETAT EN CAS D’INCENDI 3.3.- SEGURETAT D’UTILITZACIÓ 3.4.- SALUBRITAT 3.5.- PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL 3.6.- ESTALVI D’ENERGIA I.4.- COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS I.5.- PLÀNOLS I.6.- CONDICIONS ADMINISTRATIVES II.- PLEC DE CONDICIONS II.1.- PLEC DE CLAUSULES ADMINISTRATIVES II.2.- PLEC DE CONDICIONS TECNIQUES III.- AMIDAMENTS IV.- PRESSUPOST V.- ANNEXOS A LA MEMÒRIA INFORMACIÓ GEOTÈCNICA CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA PLA DE CONTROL DE QUALITAT ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1



I. MEMÒRIA

3



I.- MEMÒRIA I.1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- AGENTS Dins el programa municipal de recuperar edificis d’interès històric i/o patrimonial a diferents zones de la ciutat, l’Ajuntament de Sabadell preveu la recuperació del Vapor Pissit per a equipament cultural, situat al centre de la ciutat al carrer del Sol entre els carrers Alemanya i Montserrat. El projecte ha estat redactat pels tècnics del Servei d’Obres d’Equipaments de l’Ajuntament de Sabadell: Cap de Servei d’Obres d’Equipaments: Josep Palau i Grau, arquitecte Direcció de projecte: Carlota Sanz i Ortega, arquitecta Col.laboradors: Miquel Turné i Oliveras, arquitecte Vanesa Piriz i Ferreira, arquitecta Josep Lluís Mur i Amaya, arquitecte tècnic Concepció Biel i Galve, arquitecta tècnica Miquel Gonzàlez i Méndez, delineant 1.2.- INFORMACIÓ PRÈVIA Objecte del projecte El propòsit d’aquest document ès la recuperació, conservació i consolidació del Vapor Pissit, un conjunt d’edificis d’interès històric i patrimonial, molt significatiu alhora d’entendre l’evolució de l’activitat industrial tèxtil llanera de Sabadell, com a equipament cultural, amb l’objectiu que formi part del projecte museístic emergent de la ciutat, alhora que pugui compatibilitzar usos de producció teatral i la seva posada en escena. No obstant, aquest projecte desenvolupa la fase de consolidació estructural de la nau principal amb façana al carrer del Sol. Emplaçament i descripció del solar El Vapor Pissit s’emplaça a l’eixample de Sabadell, en una zona que estava ocupada pràcticament en la seva totalitat per edificacions industrials; Ocupa aproximadament la meitat d’una illa que dóna a la Rambla i amb façana a tres carrers: carrer del Sol, carrer d’Alemanya i carrer Montserrat. L’antic Vapor Pissit de Sabadell es un conjunt d’edificis industrials, el recinte té una forma sensiblemente rectangular amb un pati de drapaires central i un cos afegit de forma trapezoidal. La superficie construída total es aproximadament de 3.737 m2. El conjunt está configurat per quatre edificacions i l’accés principal és pel carrer d’Alemanya, a través del pati. Dos cossos rectangulars orientats nord-sud i la casa del vapor defineixen el pati. Per altra banda, adossat a l’edifici més septentrional trobem un cos annex de forma trapezoidal i amb accés independent des del carrer d’Alemanya.

5



L’abast d’aquest projecte comprén la nau principal, de forma rectangular amb 75m de llarg i 12,5m d’amplada, amb façanes longitudinals al carrer del Sol i al pati, i façanes transversals al carrer Alemanya i carrer Montserrat, de planta baixa i planta pis (superficie 1050m2 cadascuna) i soterranis parcials en els extrems (superficie total de soterrani de 390m2), amb una superfície total de 2500 m2; la casa del Vapor, amb façana al carrer Montserrat i al pati que consta de planta baixa i altell, amb una superfície de 87,45m2; i el pati central de superfície 410,56m2 La tipología constructiva dels edificis rectangulars es de planta de distribució diáfana amb estructura de coberta formada per encavallades i corretges de fusta. L’estructura de planta soterrani i planta pis és de pilars i de bigues de ferro amb voltes ceràmiques. La coberta és lleugera i inclinada, de peces ceràmiques i teula aràbiga. Els tancaments exteriors són de fàbrica de maó formant la seqüència estructural de les façanes, amb obertures intercalades. L’altimetria del solar i les rasants dels carrers que el defineixen són variables; el punt més alt és al carrer Montserrat, coincidint amb la cota de planta baixa de la nau principal. El carrer del Sol té pendent, aproximadament 1,70m d’una cruïlla a l’altra, i per tant l’accés al conjunt pel pati dels drapaires, des del carrer d’Alemanya, està per sota la cota de planta baixa, coincidint aproximadament a mitja alçada entre aquesta i la planta soterrani. Dades urbanístiques i altres figures de planejament: El planejament vigent actual és: Text refós del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, (MPG-8-TR) aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000, vigent a partir de la publicació de l’acord d’aprovació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 2000. Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat definitivament per la CTUB en data 24 de gener de 2008. Text refós del Pla especial d'intervenció en el paisatge urbà (PE-51TR) aprovat definitivament per la CUB en data 22 de febrer de 2007 (DOGC 03.05.07) Modificació de Pla General de Sabadell al sistema d’equipaments comunitaris (MPG-72) En el vigent Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, el solar està qualificat com a Sistema d’equipament comunitari de caràcter local amb classificació d’equipament cultural, clau c.7. El sistema d’ordenació dels equipaments i dotacions comunitàries serà el de volumetria específica i els paràmetres reguladors són els següents: Índex d’edificabilitat neta sobre parcel·la : 1,0 m2 st/ m2

Ocupació màxima de la parcel·la: 60%.

Respecte l’alçada reguladora màxima: En el cas d’ordenació per volumetria especifica es fixarà en cada supòsit concret per mitjà de la composició de volums que determinarà un Estudi de Detall o segons la justificació de la proposta d’acord amb el que s’especifica a la Modificació de Pla General de Sabadell al sistema d’equipaments comunitaris (MPG-72)

6



En el cas d’ordenació segons alineació de carrer es regularà per les condicions de la forma de les edificacions on es trobi l’equipament. El solar està inclòs dins el Pla especial d'intervenció en el paisatge urbà a fi de garantir la qualitat i l’adequació de les intervencions arquitectòniques, dins l’àmbit NAU (Normes d’aplicació Urbana). L’àmbit Nau és el primer àmbit i comprèn el conjunt del sòl urbà del terme municipal. Es consideren valors del paisatge urbà i, per tant, aspectes a incorporar en les intervencions en l’àmbit NAU: la qualitat arquitectònica, la relació amb l’entorn, la composició volumètrica en l’actuació i en el conjunt del front, el ritme i els elements formals i constructius de composició de façana, els materials, les textures, els colors, etc. Actualment el conjunt del Vapor Pissit està inclòs dins el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat definitivament per la CTUB en data 24 de gener de 2008. En ell es classifica dins la tipologia de “Vapors industrials d’energia de vapor” amb els següents valors arqueològics i arquitectònics: Patrimoni Arqueològic El conjunt es considera com un element amb protecció arqueològica (ePA), amb el núm. 19 d’identificació. En aquest sentit, aquest document proposa una protecció maximalista, quant a la protecció d’aquests conjunts industrials, donat que requereixen una especial atenció pel seu paper clau en la configuració del territori fluvial de Sabadell dels segles XVIII-XIX de la trama urbana de la ciutat del XIX (els eixamples industrials). El catàleg arqueològic proposa la inclusió de totes aquelles indústries que poden preservar, en el seu subsòl, instal.lacions soterrades de valor patrimonial i històric, bàsicament les dels antics vapors tèxtils, amb la potencial presència de calderes, maquinària de bombeig d’aigua, etc. Però també s’hi inclouen pels elements de caràcter arqueològic que es poden preservar en alçat, l’estudi dels quals ha de permetre conèixer més a fons la seva evolució constructiva. Patrimoni Arquitectònic El conjunt es considera un espai amb valor arquitectònic, edificacions o entorns protegits, amb núm. 112 d’identificació, amb diferents nivells de protecció segons les edificacions i espais que el composen. La nau amb façana al carrer del Sol es defineix com a element de protecció volumètrica, el pati interior es determina com a protecció d’espais lliures i la resta d’edificacions (naus interiors i casa del vapor) es consideren elements de protecció documental. (S’adjunta una reproducció de les fitxes de PEPPS)

7



1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Descripció de la solució adoptada El propòsit d’aquest projecte ès la recuperació, conservació i consolidació del Vapor Pissit, un conjunt d’edificis d’interès històric i patrimonial, molt significatiu alhora d’entendre l’evolució de l’activitat industrial tèxtil llanera de Sabadell, com a equipament cultural, amb l’objectiu que formi part del projecte museístic emergent de la ciutat, alhora que pugui compatibilitzar usos de producció teatral i la seva posada en escena. Aquest document desenvolupa la rehabilitació, conservació i consolidació estructural de la nau principal i la sala de màquines, així com l’adequació del pati de drapaires. Es proposa la retirada i enderroc de tots aquells elements afegits durant els últims anys, que no formen part del conjunt industrial pròpiament dit i que en desvirtuen la seva volumetria; com ara escales, edificacions auxiliars de serveis, altells en mal estat, comparticions espontànies... En quant a la proposta d’espais, a la nau principal es preveu deixar totes les plantes diàfanes, planta baixa, planta pis i planta soterrani, sense compartimentacions, mantenint les màquines de Serfactina i d’Assortiment en el seu espai actual. A cada extrem de la nau es preveu un accés i nucli d’escales per tal de comunicar els diferents nivells i al centre de la nau, des del pati, es situa l’accés principal a l’edifici. Per tal d’adequar l’edifici a l’ús previst i a la normativa vigent actual es reforçarà la fonamentació i l’estructura. Es recalçaran les sabates dels pilars de ferro existents, els que arrenquen de planta baixa amb micropilots i enceps al voltant de les sabates actuals, i els que arrenquen en planta soterrani amb pous de fonamentació. Els pilars es reompliran de formigó d’alta resistència i les bigues de ferro de planta pis es reforçaran amb platabandes. A les voltes ceràmiques s’afegiran pletines cada 70cm per millorar la seva resistència. Les encavallades de fusta de la coberta es sanejaran i es reforçaran amb platabandes en els nusos de suport. A les corretges s’afegiran llistons de fusta laterals per tal d’incrementar la secció útil. A nivell general s’arriostrarà l’estructura de cobertes en les cruixíes extremes. A la casa del vapor, es preveu realitzar un forjat intermig, aprofitant el nucli d’escales ubicat en aquest extrem de la nau principal. En relació al sistema envolvent, es preveu el tractament exterior de façanes, la rehabilitació de la teulada i la col.locació de fusteries exteriors. Tanmateix, es preveu renovar tota la xarxa de sanejament pluvial de les cobertes dels dos edificis. El pati de drapaires està previst crear una rampa per facilitar l’accés a nivell de planta baixa tant de la nau principal com de la casa del vapor.

8



La proposta d’espais es concreta de la següent manera:

SUPERFÍCIES ÚTILS

PLANTA BAIXA

NAU PRINCIPAL 858,39 m2

ANNEX NAU PRINCIPAL 61,21 m2

CASA DEL VAPOR 67,94 m2

TOTAL PLANTA BAIXA 987,54 m2

PLANTA PIS

NAU PRINCIPAL 962,04 m2

CASA DEL VAPOR 87,45 m2

TOTAL PLANTA PIS 1.039,49 m2

PLANTA SOTERRANI

NAU PRINCIPAL (CARRER MONTSERRAT) 120,12 m2

NAU PRINCIPAL (CARRER D’ALEMANYA) 260,45 m2

TOTAL PLANTA SOTERRANI 380,57 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 2.407,60 m2

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES

PLANTA BAIXA 1.145,08 m2

PLANTA PIS 1.177,79 m2

PLANTA SOTERRANI 494,15 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA 2.817,02 m2

ESPAIS EXTERIORS

PATI DE DRAPAIRES 410,56 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ESPAIS EXTERIORS 410,56 m2

9



I.2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1.- SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI Les característiques del terreny de sustentació de l’edifici han sigut valorades en base a l’estudi geotècnic elaborat per l’empresa GEOTÈCNIA, GEÒLEGS CONSULTORS, S.L., amb referència 32.108, que s’adjunta com annex en aquest document. 2.1.1- GEOLOGIA En base al reconeixements geològics realitzats, es determina que el terreny que constitueix la successió estratigràfica superficial del sector, correspon a la tercera terrassa del riu Ripoll, formada essencialment per un nucli potent de graves i sorres, tret dels metres més superficials, on hi apareixen argiles i llims amb nivells de carbonatació. En general, en aquest ambient, per sota de deu a vint metres d’aquests materials quaternaris, es localitzen ja els sediments miocens formats per graves i sorres. 2.1.2- GEOTÈCNIA En base a les tasques de prospecció i assaigs al laboratori, es defineix la secció geològica, que determina fins a cinc nivells o estrats en la profunditat analitzada de 8 metres. El primer nivell superficial: “R”, està format per paviments i replens de terres amb graves i restes de runa, amb gruixos variables i poc consolidat. Per sota, i entre 0.5 i 2.0 m de profunditat, es localitza el nivell superior, típicament localitzat a la plana alta de Sabadell, de consistència mitjana a ferma, format per llims argilosos color marró i marró clar, amb nòduls i vetes de carbonat, humits i poc compactats. És el nivell “B” que cap a la base passa al nivell “C” d’argiles sorrenques amb còdols i llenties de gravetes amb matriu argilosa de color marró i marró clar, tot el conjunt sec i mitjanament compactat. Per últim, trobem el nivell “D” de graves i gravetes sorrenques amb còdols rodats, parcialment cementats per carbonats, amb consistència densa a molt densa. Respecte l’agressivitat en vers el formigó, els assaigs confirmen la determinació de sulfats en el nivell “D”: excempt i per tant la consideració com a terreny no agressiu. 2.1.3- HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA El solar permet obviar la consideració de la influència del riu Ripoll, ja que es situa al centre de Sabadell, allunyat centenars de metres a l’oest de la vall i desenes de metres per sobre de la cota de la llera. Les prospeccions realitzades i la localització de la situació del freàtic, emplaçat en formacions mioceres en l’àmbit local, permeten desestimar qualsevol influència hidrològica subterrània en el projecte. 2.1.4- CONSIDERACIONS GENERALS PER A LA FONAMENTACIÓ Atenent a les característiques del terreny analitzades i tenint en comte la tipologia estructural de l’edifici es proposa resoldre la fonamentació d’aquest mitjançant fonamentació profunda realitzada amb micropilots i enceps amb bigues centradores encastades en el nivell D de graves i gravetes sorrenques. En les zones de soterrrani es preveu realitzar la fonamentació amb pous de 3-4m,

10



recolzant també en el mateix nivell. La tensió de treball prevista és de 170kPa complint amb el coeficient de seguretat mínim d’enfonsament F≥3. Pel que fa a l’avaluació prèvia, es determina que no hi ha risc geològic derivat de la hidrologia superficial, ni influència del freàtic atenent que el projecte no preveu l’excavació de més plantes soterrades. Les propietats geotècniques i químiques abans esmentades, permeten obviar qualsevol risc d’expansivitat i/o agressivitat del subsòl analitzat. Per últim, no hi han talussos ni vessants en la morfologia del solar, que presentin perill d’inestabilitat. 2.2.-SISTEMA ESTRUCTURAL (FONAMENTACIÓ, ESTRUCTURA PORTANT I ESTRUCTURA HORITZONTAL) 2.2.1- FONAMENTACIÓ Segons les consideracions de l’estudi geotècnic, la fonamentació actual de la nau està assentada sobre el nivell B, per tant es preveu recalçar la totalitat de la nau mitjançant micropilotatges fins a 10 metres de fondaria aproximadament en planta baixa, i fins a 6 metres de fondaria des del soterrani existent, assolint un empotrament en el nivell D de terres. Les noves sabates que apareixen el projecte es preveuen resoldre-les mitjançant sabates de formigó armat encastades en el nivell “C” en el cas de fonaments que arrenquen en planta soterrani o mitjançant micropilotis fins al nivell D en el cas de sabates que arrenquen en planta baixa. Els encastaments seran com a mínim de 30 cm. Sobre la capa resistent. La retícula de sabates de fonamentació es complementa amb riostres de trava en els dos sentits, i bigues centradores en el cas de les sabates o enceps excèntrics que recullen els pilars de façana. Els fonaments de les façanes també es recalçaran amb micropilotis o recalçaments inferiors segons la zona d’actuació. 2.2.2- ESTRUCTURA PORTANT I ESTRUCTURA HORITZONTAL L’estructura existent de l’edificació està configurada per pilars de fosa situats al centre la la nau i bigues de gelosia roblonades de cantell 50 cm que van de paret a pilar i de pilar a paret. Tota aquesta estructura es maneté en planta soterrani i planta baixa, i desapareix en planta primera, substituint-se per unes encavallades de fusta que conformen la coberta i en permeten tenir una llum de façana a façana, amb tota la planta lliure.. L’estructura vertical de l’edifici es resol mitjançant la rehabilitació dels pilars de fosa, i la adició de alguns pilars metàl·lics amb perfils laminats i parets de carrga de maó per al suport dels nous forjats que apareixen. L’estructura horitzontal es resol mitjançant la rehabilitació dels forjats existents de voltes, mentres que els forjats de nova creació es resoldran amb forjats unidireccionals o lloses massisses de diferent cantell segons la zona. La trobada dels suports amb el forjat es soluciona amb les creuetes de punxonament.

11



2.2.3- ELEMENTS SINGULARS Cal destacar com elements singulars de l’estructura, l’existència de les encavallades de coberta. Les encavallades actuals de fusta es reforçaran sobretot en els caps que es troben en pitjor estat. Es faran diverses sol.lucions de pletines d’ancoratge per lligar-los a les encavallades existents i transportar la carrega a les parets de càrrega. 2.3.- SISTEMA ENVOLVENT 2.3.1. Tancaments de façanes Actualment els paraments de façanes es troben arrebossats en alguns trams i en altres es troba el parament ceràmic al descobert, pero amb restes d’arrebosats i intervencions anteriors. Es procedirà a retirar l’arrebossat existent i a netejar la ceramica i juntes mitjançant un respall de pues d’acer. Posteriorment es procedirà a repassar o reparar les peces que quedin soltes i rejuntar les peces que es cregui convenient. Posteriorment es realitzarà un escardejat per garantir l’adherencia entre l’obra de fàbrica i el revestiment, coma segona capa es col.locarà una malla per donar monolitisme i es realitzarà un arrebossat de morter mixt amb calç. En darrer lloc es realitzarà un estuc de calç manual amb el pigmentatge de color natural a definir per la DF. El tancament de façana es complementarà a l’interior amb un trasdossat d’envà de cartró guix amb aïllament de fibra de vidre. El tradossat consistirà en una estructura de muntants de perfileria d’acer galvanitzat de 46mm disposats cada 40cm i collat a la part baixa sobre el paviment i a l’estructura a la part alta. Les característiques de l’aïllament seran de plaques semirígides amb fibra de vidre de densitat de 19 a 30Kg/m3 i de 50mm de gruix. A sobre es col·locarà la placa de cartró guix de 20 mm de gruix. En forats de finestres i portes s’executarà un remarcat amb planxa d’acer negre per pintar de 10mm de gruix amb diferents plecs per adaptar-se a les obertures existents i solidària a l’estructura actual mitjançant barilles corrugades de diametre 12 mm que s’ancoraràn a l’obra mitjançant morters epoxics i es soldararan a la planxa d’acer. 2.3.2. Tancaments secundaris exteriors Fusteries exteriors: Tota la fusteria exterior situada a la façana es composa de perfileria d’alumini lacada, en el pressupost i plec de condicions se’n defineixen les característiques tècniques Les finestres es disposen segons els futurs usos que es donaran al espais interiors. D’aquesta forma es plantejen 3 tipus de tancaments secundaris:

1- Fusteries amb obertures practicables: Es composen d’una tarja fixa inferior, una finestra batent d’eix horitzontal de 60 cm d’alçada i un vidre fix a la part superior acabada amb arc per adaptar-se a l’obertura existent. El sistema de vidres es de doble vidre amb camara d’aire interior (vidre 5+5 exterior, cambra d’aire de 10mm i vidre 4+4 interior).

12



2- Fusteries fixes: Es composen d’una tarja fixa acabada amb arc a la part superior per adaptar-se a l’obertura existent. El sistema de vidres es de doble vidre amb camara d’aire interior (vidre 5+5 exterior, cambra d’aire de 10mm i vidre 4+4 interior).

3- Obertures existents en futures sales: Es composa de un tancament opac de fabrica de maó calat, arrebossat i pintat exteriorment, i interiorment un aïllament i acabat amb tancament de cartró-guix sobre estructura de perfils d’acer galvanitzat.

4- Portes d’accés: Seran composades de perfileria d’alumini de dues fulles batents d’1.00m d’amplada fins a adapatar-se a les obertures actuals. Porten incorporat el mecanisme de pany i clau. El sistema de vidres es de doble vidre amb camara d’aire interior (vidre 5+5 exterior, cambra d’aire de 10mm i vidre 4+4 interior). Cada fulla disposarà d’un tirador a cada banda consistent en un tub d’acer inoxidable de 50mm de diàmetre a tota l’alçada.

5- Porta batent d’accés rodat tancament exterior: S’ha projectat una porta de tancament exterior a l’inici del pati de drapaires per tal de tancar l’edificació i convertir en no accessible l’espai de transició del carrer a l’espai privat del museu-teatre Les portes son batents i conformades de perfileria tubular d’acer galvanitzat. Disposa de mecanisme de tancament amb pany i clau.

2.3.4. Coberta La coberta de la nau existent és una coberta freda a dues aigües amb acabat de teula àrab. Els elements que conformaran la coberta d’exterior a interior són: teula àrab i rajola ceràmica sobre llates de fusta. La proposta d’actuació en aquesta coberta és desmuntar la teula àrab per la seva posterior recol.locació. Revisar les rajoles ceràmiques i substituir totes aquelles que estiguin en mal estat o trencades. Un cop revisada aquesta capa es projectaran 3cm de poliuretà extruït per tal de garantir la durabilitat de les rajoles i crear una capa monolítica. Un cop realitzada aquesta operació es realitzarà el sorrejat desde l’interior de tots els elements estructurals de fusta, així com de les llates i rajoles. A continuació es col.locarà el panell sandwich tipus Ondutherm d’alta densitat per tal de garantir l’aïllament tèrmic de la coberta. Aquests panell es subjectaran mecànicament a les corrtges. Damunt d’aquesta capa es col.locarà la placa asfàltica Onduline “bajo teja” col.locada sobre làmina Tyvek, per garantir l’estanqueïtat i donar una subbase de seguretat a les teules. Aquestes plaques es subjectaran mecànicament als panells. Per últim, es recol.locaran les teules aràbigues recuperades i s’afegiràn les teules necessàries per poder completar tota la superfície. Les canals de recollida d’aigües de cada vessant es repararan en la mesura del possible i es substituiran per peces noves aquelles tortugades que estiguin en mal estat. Per tal d’evitar que amb l’augment de gruix de la coberta es superi el nivell de les canals i l’agua passi pel damunt, s’ha previst que la franja contigua, uns 60-70cm, es rebaixarà, passant la capa del panell sandwich a nivell de corrtges i afegint una membrana asfàltica per reforçar aquest punt més delicat al rebuf. Els remats perimetrals dels extrems de la coberta es faran amb planxa de zinc. Totes les cobertes seran accessibles i comptaran amb línia de vida per poder realitzar les tasques de manteniment amb seguretat.

13



2.4.- SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ No es preveuen compartimentacions, però en qualsevol cas, els tancament que delimiten els nuclis d’escales es preveuen amb fàbrica de maó perforat, tipus “gero” de 14cm, per a revestir i col.locada amb morter mixt 1:2:10, segons projecte. 2.5.- SISTEMES D’ACABATS 2.5.1. Acabats Exteriors El revestiment exterior consisteix en un escardejat per garantir l’adherencia entre l’obra de fàbrica i el revestiment, coma segona capa es col.locarà una malla per donar monolitisme i es realitzarà un arrebossat de morter mixt amb calç. En darrer lloc es realitzarà un estuc de calç manual amb el pigmentatge de color natural a definir per la DF. 2.5.2. Acabats Interiors No es preveu l’execució d’aquests capítols en aquesta fase d’obra. 2.5.3. Paviments La formació de rampes i adequació del pati de drapaires es realitzarà amb una base formada per una capa de grava de 20 cm de gruix, una barrera de vapor/estanqueïtat amb una làmina de polietilè de 150 micres de gruix i de 144 g/m2. Es farà una solera de formigó HA-25/P/20 i 15 cm de gruix, amb malla electrosoldada AEH 500 T, de 15x15 cm, de 6 mm ∅. La pròpia solera serà l’acabat final, es proposa fer un raspat superficial. No es preveu l’execució del paviments interiors en aquesta fase d’obra, s’ha considerat la reconstrucció d’aquelles zones que restin afectades per les actuacions de consolidació estructural, amb formigó sense retracció acabat fi realitzat amb llana de forma manual. 2.5.4. Sostres Es preveu deixar vista tota l’estructura, tant a nivell de coberta com a nivell de planta pis. 2.6.- SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL·ACIONS No es preveu l’execució d’aquests capítols en aquesta fase d’obra.

14



I.3.- COMPLIMENT DEL CTE 3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL 3.1.1 NORMATIVA BÀSICA I COMPLEMENTÀRIA DB-SE: SEGURETAT ESTRUCTURAL Per l’anàlisi, dimensionament i verificació de l’estructura, s’han tingut en comte els principis i requisits bàsics relatius a la resistència, estabilitat i aptitud al servei definits en el DB SE. La documentació del projecte, segueix les indicacions del capítol 2 de l’esmentat document, formada per la present memòria, els plànols i els plecs de condicions referents a la part d’estructura. Aquest document, base i complement de les següents normatives, es justificarà conjuntament amb les següents: DB SE-AE: “Acciones en la edificiación” DB SE-C: “Seguridad estructural Cimientos” DB SE-A: “Seguridad estructural Acero” EHE-08 : “Instrucción del hormigón estructural” NCSE: “Norma de construcción sismoresistente. Parte General y de Edificación” 3.1.2 COEFICIENTS DE SEGURETAT I HIPÒTESIS DE CÀLCUL DB-SE-4.- VERIFICACIONS BASADES EN COEFICIENTS PARCIALS Per la verificació dels elements estructurals d’acer laminat s’han tingut en comte les combinacions d’accions definides en els capítols 4.2.2 i 4.2.3 de l’esmentada norma, segons el detall: -Per a Estats Límit Últims: Situacions persistents o transitòries:

Q+Q+P+G ik,i0,iQ,1>i

k,1Q,1Gjk,jG,1j

* ψγγγγ ∑∑≥

Situacions accidentals:

Q+Q+A+P+G ik,i2,iQ,1>i

k,11,1Q,1dpjk,jG,1j

*,

ψγψγγγ ∑∑≥

Situacions sísmiques:

Q+A+P+G ik,i2,iQ,1i

djk,jG,1j

ψγγ ∑∑≥≥

-Per a Estats Límit de Servei Combinació característica

15



∑∑>≥

Ψ++1

,,01i

ikik,jk,1j

QQP+G

Combinació freqüent

∑∑>≥

Ψ+Ψ+1

,,2,1,1,1i

ikiiQkjk,1j

QQ+PG γ

Combinació quasi permanent

∑∑>≥

Ψ+1

,,2i

ikijk,1j

QP+G

On: Gk,j Valor característic de les accions permanents G*k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant Qk,1 Valor característic de l’acció variable determinant ψo,i Qk, Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants ψ1,1 Qk,1 Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant ψ2,i Qk,i Valors representatius quasi permanents de les acciones variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental Ak Valor característic de l’acció accidental AE,k Valor característic de l’acció sísmica Per la verificació dels elements estructurals de formigó armat s’han tingut en comte les combinacions d’accions definides en el capítol 13 de la EHE: ”Instrucción del hormigón estructural” - Per a Estats Límit Últims: Situacions permanents o transitòries: a) Situacions amb una sola acció variable, Qk,1:

1,1,1

,, kQkPj

jkjG QPG γγγ ++∑≥

b) Situacions amb dues o més accions variables:

∑∑≥≥

++1

,,1

,, 9.0i

ikiQkPj

jkjG QPG γγγ

Situacions sísmiques:

∑∑≥≥

+++1

,,,1

,, 8.0i

ikiQkEAkPj

jkjG QAPG γγγγ

-Per a Estats Límit de Servei Combinació poc probable o freqüent:

16



a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1:

1,1,1

,, kQkPj

jkjG QPG γγγ ++∑≥

b) Situacions amb dues o més accions variables Qk,1:

∑∑

≥≥

++1

,,1

,, 9.0i

ikiQkPj

jkjG QPG γγγ

c) Combinació quasi permanent:

∑∑

≥≥

+1

,,1

,, 6.0i

ikiQj

jkjG QG γγ

Els coeficients de minoració de resistència graven de forma distinta als elements en funció de diversos paràmetres, dels quals el més rellevant és el tipus de material que els constitueix, tal i com esmenta el capítol 4.2.3 de l’esmentat document. Per l’acer laminat s’han adoptat els següents valors (capítol 2.3.3 del DB SE-A) γM0 = 1.05 relatiu a la plastificació del material. γM1 = 1.05 relatiu a fenòmens d’inestabilitat. γM2 = 1.05 relatiu a resistència última del material o secció, i a medis d’unió. γM3 = 1.10 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELS. γM3 = 1.25 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU. γM3 = 1.40 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU, en el cas de forats ovals o amb sobremesura. Per a la determinació dels coeficients de minoració de resistència del formigó armat fa falta distingir el que s’aplica directament sobre el formigó, γc, i el que ho fa sobre l’acer d’armar i el de pretesar, γs. Donat que el nivell de control d’execució de l’obra és normal, els coeficients respectius són 1.50 y 1.15, respectivament. En relació als coeficients γc que graven en les estructures d’acer, es consideren els que estableix el Documento Básico SE Seguridad estructural, a la taula 4.1 del capítol 4.

Situació Persistent o transitòria Tipus de verificació Efecte desfavorable Efecte favorable

Permanents Pes propi Empenta del terreny Pressió aigua

1.35 1.35 1.20

0.80 0.70 0.90

Resistència

Variable 1,50 1,00

desestabilitzadora estabilitzadora Permanents Pes propi Empenta del terreny Pressió aigua

1.10 1.35 1.05

0.90 0.80 0.95

Estabilitat

Variable 1.50 0

17



Taula 3: Coeficients parcials γ de seguretat per a accions. En canvi, segons tipifica la EHE en el seu article 12, apartats 1 i 2, i en l’article 95, els coeficients de majoració considerats per a un nivell d’execució normal són els que es relacionen en la taula 1 per als Estats Límit Últim (ELU) i en la taula 2 per als Estats Límit de Servei (ELS). Control normal:

Situació Persistent o transitòria

Situació accidental Tipus d’Acció

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Permanent γG=1,00 γG=1,50 γG=1,00 γG=1,00

Pretesat γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00

Permanent de valor no constant γG*=1,00 γG*=1,60 γG*=1,00 γG*=1,00

Variable γQ=0,00 γQ=1,60 γQ=0,00 γQ=1,00

Accidental - - γA=1,00 γA=1,00

Taula 1: Coeficients de majoració de càrregues en elements de formigó armat i pretesat. Estats Límits Últims 3.1.3 CRITERIS DE DIMENSIONAT Per la verificació de l’estructura pel que fa a la seva aptitud al servei, s’han tingut en comte les recomanacions descrites en els capítols 4.3.1, 4.3.2, 4.3.3 i 4.4.4 del DB SE. Les limitacions en quant a deformacions (fletxes i desplaçaments) es detallen a continuació: Estructures d’acer:

Criteri de fletxes segons consideracions constructives. Element Fletxa màxima

relativa Jàssera d’estintolament de murs de càrrega d’obra de fàbrica de totxo existents.

L/1000

Jàssera d’estintolament d’estructures de pilars, jàsseres i murs. L/500 Forjats amb envans fràgils L/500 Forjats amb envans ordinaris o amb paviments rígids sense juntes. L/400 Resta de casos L/300 Criteri de fletxes segons consideracions de confort dels usuaris. Qualsevol element de pis o coberta, en qualsevol combinació característica, i només accions de curta durada (ús). L/350

Criteri de fletxes segons consideracions d’aparença. Qualsevol element de pis o coberta, en qualsevol combinació quasi permanent. L/300

Taula 5b: Deformacions màximes admissibles en elements treballant a flexió

18



Estructures de formigó: Fletxa màxima relativa Element Total diferida Activa

Jàssera d’estintolament de murs de càrrega d’obra de fàbrica de totxo.

L/1000 _

Jàssera d’estintolament d’estructures de pilars i jàsseres L/750 _ Forjats amb envans.

L/300 L/400 ≤1cm

Forjats amb envans flexibles o sense. L/250 L/400 Cobertes amb accés de públic. L/250 L/300 Cobertes no transitables. L/200 ⎯

Taula 5a: Deformacions màximes admissibles en elements treballant a flexió 3.1.4 ACCIONS PREVISTES EN EL CÀLCUL DB-SE-AE: ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ DB-SE-AE.2.- ACCIONS PERMANENTS Per a la determinació dels pesos propis i les càrregues permanents degudes als materials i sistemes constructius empleats, s'han tingut en compte com a referència, els valors que hi figuren a les taules de l’ annex C de la norma referida. DB-SE-AE.3- ACCIONS VARIABLES.SOBRECÀRREGA D’ÚS Per a la determinació dels valors de sobrecàrrega d’ús deguts a la raó del seu ús, s'han tingut en compte com a referència, els valors característics que hi figuren a la taula 3.1 de la norma referida. Les intensitats considerades de les accions gravitatòries de pes propi, càrregues permanents i sobrecàrregues d'ús, es detallen a continuació(KN/m2):

CONCÀRREGA SOBRECÀRREGA PLANTA / SECTOR PES

PROPI C. PERM. ÚS ENVANS NEU TOTAL

UNIDIRECCIONAL 22+5 3.40 1.0 5.0 1.0 10.40 LLOSA FORJAT 27 4.40 1.0 5.0 1.0 11.40 LLOSA ESCALA 16 3.00 1.0 5.0 9.00 LLOSA ALTELL 25 4.20 5.0 5.0 14.20 SOSTRE NAUS AMB VOLTES 3.00 1.0 5.0 9.00

DB-SE-AE.3.3- ACCIONS DE VENT Per a llur determinació es considera que aquest hi actua perpendicularment amb una força que es pot expressar com a: qe=qb·ce·cp, essent: qb= Pressió dinàmica del vent.

19



ce= Coeficient d’exposició, funció del grau d’aspresa de l’entorn. cp= Coeficient eòlic. La intensitat de la seva acció s'avalua directament a partir de la velocitat amb la que pot desplaçar-se i topar contra un element resistent, avaluada segons l’ annex D del Documento Básico SE-AE Acciones en la edificación. L'acció concreta sobre un element superficial s'ha deduït aplicant els articles 3.3.1, 3.3.2, 3.3.3, 3.3.4 i 3.3.5 del “Documento Básico SE-AE Acciones en la edificación” relatius a la determinació de la pressió dinàmica del vent, del coeficient d’exposició ce (taula 3.3 del DB SE-AE, en funció del grau d’aspresa de l’entorn considerat), del coeficient eòlic, i a la influència de l'esveltesa dels elements.(taula 3.4 del DB SE-AE). En el cas que es detalla, els paràmetres considerats han estat els que s'expliciten tot seguit:

Situació topogràfica Zona C

Grau d’ aspresa l’entorn considerat I

Coeficient d’exposició corresponent als punts d’altura 3, 6, 9, 12, 15, 18, 24, 30

2.3

Pressió dinàmica del vent, qb: 0.52 KN/m2

Coeficients eòlics: cp: cs:

0.70 0.30

Esveltesa en el pla paral·lel al vent: 0.11/0.15

DB-SE-AE.3.4- ACCIONS TÈRMIQUES No s’han tingut en comte les accions tèrmiques degut a que els nous forjats no exedeixen els 40 metres de longitud, tal i com esmenta l’article 3.4.1 del DB SE-AE. DB-SE-AE.3.5.- NEU Per a la determinació de la sobrecàrrega de neu s’han tingut en comte els valors de referència que figuren a les taula de l’annex E.2 de la norma referida, en funció de l’altitud topogràfica del municipi, la zona climàtica i la forma de la coberta. DB-SE-AE.4.1.- SISME En la determinació de les accions sísmiques s'ha considerat la Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificación, NCSE-02. La norma esmentada, en el seu article 1.2., apartat 2on, estableix una classificació de les construccions en funció del seu ús, segons el criteri següent:

20



De moderada importància: són les que presenten una baixa probabilitat de que el seu col·lapse per causa d'un terratrèmol pugui causar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics rellevants a tercers. De normal importància: són aquelles la destrucció de les quals per causa d'un terratrèmol pot ocasionar víctimes, interrompre un servei col·lectiu o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d'un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics. D'especial importància: són aquelles la destrucció de les quals per causa d'un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. Donades les característiques d'ús de l'edifici, aquest s'ha catalogat, segons l'anterior criteri, de normal importància. L’estructura dissenyada, per disposar d’ una capa superior armada, monolítica i enllaçada a l’ estructura en la totalitat de la superfície de cada planta, es considera de pòrtics ben travats entre sí en totes les direccions. Per altra banda, l'acceleració sísmica de càlcul, ac, d'acord amb l'article 2.2 de la referida norma, es calcula segons l'expressió:

bc aSa ρ= on: ac és l’acceleració sísmica de càlcul, ab és l’acceleració sísmica bàsica, ρ és el coeficient de risc i S és el coeficient d’amplificació del terreny. Pel cas objecte present, els anteriors valors han resultat: Classificació de l'obra construccions de importància normal Terme Municipal Sabadell Acceleració sísmica bàsica ab 0.04 g Tipus de terreny III Coeficient de sòl C 1.6 Acceleració sísmica de càlcul ac 0.051 SITUACIÓ A: NO ES CONSIDERA EL CÀLCUL SÍSMIC D’acord amb l’article 1.2.3 de la NCSE-02, donada la classificació de la construcció, la consideració de monolitisme de la seva estructura i els valors de l’acceleració sísmica bàsica i acceleració sísmica de càlcul determinades, no han estat considerades les repercussions produïdes per l’acció sísmica en l’estructura.

21



3.1.5 MATERIALS I MÈTODES DE CÀLCUL DB-SE-C: “SEGUREDIDAD ESTRUCTURAL EN CIMIENTOS” DB-SE-C.2- BASES DE CÀLCUL Pel que fa al dimensionat de la fonamentació s’han diferenciat l’anàlisi i verificació entre l’estat límit últim i l’estat límit de servei tal i com determina l’article 2.2 del DB SE-C. Per la verificació de la fonamentació per estat límit últim s’han tingut en comte els paràmetres de verificació dels articles 2.4.2.2,2.4.2.3,2.4.2.4,2.4.2.5 i la taula 2.1 de coeficients de seguretat parcials de l’esmentada norma. Per la verificació de la fonamentació per estat límit de servei s’han tingut en comte els valors límits de seguretat de 1/500 per estructures unidireccionals i tabiqueria de separació tal i com recomana la taula 2.2 de l’esmentada norma. DB-SE-C.3- ESTUDI GEOTÈCNIC D’acord amb les consideracions del capítol 3 del DB SE-C, l’empresa Geotecnia, geolegs consultors S.L. ha realitzat l’estudi geotècnic amb referència 32108, amb data 30 de juny del 1999. Es preveu la confirmació de les dades de l’esmentat estudi en el moment de l’execució de la fonamentació, per la mateixa empresa responsable. L’estudi s’adjunta com annex en el present document. DB-SE-C.3- FONAMENTACIÓ DIRECTA La tipologia de la fonamentació es resol mitjançant sabates aïllades i combinades rígides, i enceps per als micropilotis. Les unions entre elles es fan mitjançant bigues d’arriostrament i bigues centradores tal i com descriu el capítol 4.1.1 i 4.1.2 del DB SE-C. Es preveu la col·locació d’una capa de formigó en massa, per sota de la sabata o encep per assegurar l’encastament d’aquesta en el terreny desitjat. En alguns punts aquesta capa de formigó en massa pot arribar a 170 cm. Per la verificació de les sabates projectades a estat límit últim i de servei s’han comprovat en quant a estabilitat global, volc, enfonsament, lliscament i capacitat estructural tal i com determina el capítol 4.2.2.1, 4.2.2.2 i 4.2.2.3 de la citada norma. Per la verificació en front l’enfonsament del terreny a estat límit últim i de servei s’han tingut en comte les variables determinades en el capítol 4.2.3.1 i 4.2.3.2. Pel que fa a la determinació de la pressió admissible o d’enfonsament per les sabates aïllades es pren com a valor el proposat per l’estudi geotècnic per a aquest tipus de fonamentació. Aquest estudi determina la càrrega admissible en funció de la càrrega límit de falla (determinació analítica, capítol 4.3.2.1 de la norma) i el coeficient de seguretat global de F=3.

22



DB-SE-A: “SEGURIDAD ESTRUCTURAL ACERO” DB-SE-A.2- BASES DE CÀLCUL Pel que fa al dimensionat de l’estructura d’acer s’ha diferenciat en l’anàlisi i verificació entre l’estat límit últim i l’estat límit de servei tal i com determina l’article 2.2, 2.3 i 2.4 del DB SE-A. Llur anàlisi es porta a terme mitjançant el càlcul matricial d'estructures definides a l'espai. Per a la determinació de les matrius de rigidesa de les barres es contemplen els dos teoremes de Mohr, la llei de Hooke i la teoria de la torsió de Saint Venant. Tot això permet relacionar tots el moviments possibles dels extrems de les barres amb els esforços que els provoquen. DB-SE-A.4- MATERIALS S 275 JR, s’utilitza per a la confecció dels elements d’estructura metàl·lica, excepte els espàrrecs d’ancoratge i subjecció en formigó, pels quals s’utilitza acer B-500S. La tipificació, segons la norma “Documento Básico SE-A. Seguridad Estructural – Acero”, són: Límit elàstic 275 Mpa t≤16

265 Mpa 16<t≤40 255 Mpa 40<t≤63

Mòdul de elasticitat, E 210.000 Mpa Mòdul de elasticitat transversal, G 81.000 Mpa Coeficient de Poisson, ν: 0.30 Coeficient de dilatació tèrmica, λ: 1.2 x 10-5 (°C)-1 Densitat 78,6 KN/m3.

DB-SE-A.5- ANÀLISI ESTRUCTURAL L’estructura real s’ha simplificat per l’anàlisi estructural en un model d’una estructura similar, subdividint l’estructura en parts congruents entre sí. Les peces i les unions s’han simplificat en línies i punts segons les indicacions referides en els capítols 5.2.2 i 5.2.3 del DB SE-A. El càlcul s’ha basat en la teoria de l’elasticitat ja que totes les seccions de les barres que conformen l’estructura d’acer són de classe 1 i 2 segons la classificació de la taula 5.2 de l’esmentada norma. L’estabilitat global lateral pel que fa a les accions horitzontals es basa en la rigidesa dels elements horitzontals: els forjats i la resistència a flexió de les barres i les unions segons l’article 5.3 del citat document. DB-SE-A.6- ESTAT LÍMIT ÚLTIM Pel dimensionat i verificació de les seccions s’han utilitzat les determinacions que fan referència a la resistència de les seccions determinades en el capítol 6.2 i 6.3 del DB SE-A.

23



DB-SE-A.6- ESTAT LÍMIT DE SERVEI Pel dimensionat i verificació de les seccions en quant a la seva aptitud al servei s’han seguit les indicacions del capítol 6.2 per les fletxes, deformacions i desploms a verificar en l’estructura metàl·lica. FORMIGÓ ESTRUCTURAL Designació del Formigó. EHE

Element Resistència Consistència

Àrid Ambient Contingut ciment

Relació a/c

Recobriment mínim

FONAMENTS HA-25 T-Tova 20 IIa 275 0.6 50 SOSTRES HA-25 T-Tova 12 IIa 275 0.65 20 PILARS HA-25 P-Plàstica 12 IIa 275 0.65 20

Designació del Formigó d’armadures passives. EHE Acer. Designació: B 500 SD

Simplificacions – Mètodes de càlcul. Estats límits últims: sol.licitacions normals, inestabilitat, torsió, punxonament i rasant segons EHE Estats límits en servei: fisuració, deformació i vibracions segons EHE 3.1.6 MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA DB-SE-A.3,10,11,12 i 13 Les estructures d'acer tradicionalment són les que comporten major repercussió quant a les tasques relatives al seu manteniment, donada la major inestabilitat del material a tenor de la seva estructura molecular. Principalment, el manteniment haurà de fer front a l'oxidació i a la corrosió. Per això, cap protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en projecte, en les condicions que fixen els Plecs de Condicions adjunts. Per preservar la seva durabilitat, l’estructura s’haurà de sotmetre a un programa d’inspecció i manteniment concret en base als següents preceptes: 1. Control general del comportament de l’estructura a) Inspecció convencional cada 10 anys. S’examinarà amb especial atenció, l’existència de símptomes de danys estructurals que es manifestin en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de deformacions...). També s’identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...). b) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afectin a altres elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s’observaran situacions on puguin produir-se lliscaments no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades...

24



2. Control de l’estat de conservació del material. L’estructura metàl·lica o l’element interior o no exposat a agents ambientals nocius. (Classes d’exposició C1 i C2 segons taula 6). Aquest és el cas dels pilars del projecte en els que haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada cinc anys, detectant punts d’inici de l’oxidació. En ells i en la zona confrontant haurà d’aixecar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada en l’obra. Cada 15 anys s’haurà de procedir a una revisió exhaustiva de tota l’estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’utilitzat en l’obra.

Designació Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de gruix en el primer any,

acers amb contingut baix de carboni Classe d’exposició a la

corrosió atmosfèrica. Pèrdua de massa g/m2 Pèrdua de gruix μm

C1 molt baixa ≤10 ≤1.3 C2 baixa >10 fins a 200 >1.3 fins a25 C3 mitja >200 fins a 400 >25 fins a 50 C4 alta >400 fins a 650 >50 fins a 80 C5-I molt alta (Industrial) >650 fins a 1500 >80 fins a 200 C5-M molt alta (marina) >80 fins a 200 >30 fins a 60

Taula 6 MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA DE FORMIGÓ Les parts de l’estructura constituïdes per formigó armat s’hauran de sotmetre també a un programa de manteniment, de manera molt semblant al definit per a l’estructura metàl·lica, ja que el major número de patologies del formigó armat són conseqüència o es manifesten a l’iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. Bàsicament, doncs, el manteniment haurà d’afrontar la prevenció de la l’oxidació i la corrosió d’aquests elements. Per preservar la seva durabilitat, l’estructura s’haurà de sotmetre a un programa de manteniment concret en base als següents preceptes: L’estructura de formigó és interior. (Classe d’exposició I segons taula 8.2.2 del capítol II de la Instrucció EHE)Serà necessària una revisió dels elements als dos anys d’haver estar construïts y després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb objecte de detectar possibles fissures, carbonatacions o anomalies dels paraments. Si aquestes fissures resulten visibles l’observador, serà convenient injectar-les i protegir-les amb algun tipus de resina epoxi, per evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si s’observen zones

25



amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació. L’estructura de formigó és exterior o queda immersa en un ambient humit. (Classe d’exposició IIa i IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d’exposició tipus H segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE.) En aquest cas serà precisa una revisió dels elements a l’any d’haver estat construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paraments. Si aquestes fissuracions resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les y protegir-les amb algun tipus de resina epoxi, para evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació. L’estructura de formigó queda exposada a un ambient d’agressivitat elevada. (Classe d’exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de les classes específiques d’exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’haver-se completat l’adormiment i procedir a una revisió al pas de sis mesos d’haver estat construït. Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions bianual amb objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paraments. Si aquestes fissures resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les i protegir-les amb algun tipus de resina epoxi, per evitar l’oxidació de les armadures. Així mateix, si es s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació. Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anticarbonatació cada cinc anys, llevat justificació expressa del fabricant de la pintura en relació a altre calendari, que no excedirà dels 10 anys.

26



3.2.- SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

SI 1. PROPAGACIÓ INTERIOR

COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D'INCENDI

Condicions de compartimentació

Resistència al foc

L’edifici estarà destinat a ús cultural, però en aquesta fase de projecte només es preveu la consolidació estructural, per tant no s’aplicaran les especificacions segons aquest ús.

La superfície construïda de l’edifici a considerar a efectes del còmput de sectors d’incendi és menor a 2500 m2, descomptant els locals de risc especial.

Resistència al foc d'elements compartimentadors:

Els elements que delimiten sectors d'incendi o compartimentadors hauran de satisfer el temps de resistència al foc mínim EI 60. ( parets )

La resistència al foc dels elements estructurals serà REI 60.

Els forjats tindran garantida una REI 60 .

Les parets són de maó ceràmic massís o perforat de 15 cm d'espessor i tenen una resistència al foc mínima de EI-120, superior a l’exigida.

Les portes de pas entre sectors d’incendis diferents tindran una resistència al foc mínima de EI245-C5.

LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL

Classificcació

Condicions

No es consideren locals de risc.

Els elements que delimiten aquests tipus de locals de risc baix satisfaran les condicions exigides: resistència al foc de l’estructura portant R-90, de parets (fàbrica de maó massís o perforat de 150mm) i sostres (forjat bidireccional de cassetons recuperables d’espessor de nervi 150mm) EI 90, de portes EI245-C5 i no superen els 25m de longitud en el seu recorregut d’evacuació.

ESPAIS OCULTS.

Espais ocults

No s’escau.

Passos d’instal.lacions

No s’escau.

27



REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS, DECORATIUS I DE MOBILIARI.

Revestiments

Instal.lacions elèctriques

Segons el RD 312/2005 (Classificació europea de reacció al foc dels materials) - annex I, la majoria dels materials que s’utilitzen en projecte es consideren A1 > C.

A1: No combustible. Sense contribució en grau màxim al foc.

Taula de reacció al foc dels materials de Projecte:

Element Constructiu Descripció Reacció al Foc exigida Classificació Projecte

enguixat de parets C – s2 , d0 A1 (no cal certificat)

arrebossat de parets C – s2 , d0 A1 (no cal certificat)

Revestiments (>5% de sup.)

Sostres

Paviments

Veure annex I del RD 312/2005 materials i productes calssificats sense necessitat d’assaig.

Instal.lacions elèctriques

No s’escau.

SI 2. PROPAGACIÓ EXTERIOR

Mitgeres

Façanes

Cobertes

Mitgeres

No s’escau

Façanes:

Propagació horitzontal:

Totes les façanes enfrentades es troben a més de 3,00 metres de distància.

28



Qualsevol punt (obertura o de resistència al foc menor a EI-60) de façana de diferent sector d’incendis (un altre edifici) es troba a més de 0.50m en façanes a 180º

Propagació vertical: No es dóna el cas.

Propagació superficial

La façana és accessible al públic.

Acabat exterior

Arrebossat de morter mixt i calç : C – s2 , d0

Cobertes:

Entre dos edificis

Propagacio superficial

Acabat exterior

El material de revestiment de la coberta pertany a la classe de reacció al foc Broof(t1).

Lluernaris

No s’escau.

SI 3. EVACUACIÓ D'OCUPANTS

Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte.

SI 4. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L'INCENDI


SI 5. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS

L’alçada d’evacuació de l’edifici és inferior a 9.00 m, per tant no afecta les condicions d'aproximació i entorn ni les condicions relatives a l’accessibilitat per façana.

Les condicions d’entorn i d’accessibilitat per a la intervenció dels bombers en l’evacuació de les persones venen regulats pel Decret 243/1994. El compliment de l’esmentat Decret queda justificat en l’annex adjunt.

SI 6. RESISTÈNCIA AL FOC DE L'ESTRUCTURA

CONDICIONS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS PRINCIPALS

L’edifici està destinat a l’ús pública concurrencia, amb una alçada d’evacuació descendent inferior a 15m, per tant l'estructura haurà de ser R 90.

29



L’estructura està formada per pilars d’acer i forjat de formigó armat. A continuació es descriuen aquests elements:

- El forjat es preveu de formigó armat, unidireccional de 22+5 amb casetons de formigó, segons SI annex C la resistència al foc és R-90. El recobriment mínim serà de 40mm des de l’eix equivalent am.

- Els pilars metàl.lics estan formats per HEB de diferents formats i tubs estructirals, segons SI annex D les cares exposades s’hauran de protegir per aconseguir una resistència a la foc de R-90, amb un coeficient de protecció 0,15 m2K/W, considerant un coeficient de sobredimensionat entre 0,70>μ≥0,60.

La sala de calderes constitueix un sector d’incendis de risc especial baix, per tant ha de garantir una resistència al foc dels seus elements estructurals de R90.

Annex - Compliment del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de portecció contra incendis en els edificis.


30



3.3.- SEGURETAT D’UTILITZACIÓ 3.3.1. SU 1. Seguretat en front al risc de caiguda Lliscabilitat del terra Classes exigibles als paviments segons la seva localització En les zones interiors seques, tal com sales, entrades, hall i passadissos els paviments tenen pendent 0<6% i per tant la classificació del terra és 1. El valor de resistència al lliscament estarà entre els valors de classificació Rd 15 i 35, segons UNE-ENV 12633:2003. En les zones interiors humides, tal com vestidors i serveis els paviments tenen pendent 0<6% i per tant la classificació del terra és 2. El valor de resistència al lliscament estarà entre els valors de classificació Rd 35 i 45, segons UNE-ENV 12633:2003. La resta de zones, d’ús restringit, no hauran de complir aquesta norma. En les zones exteriors, la classificació del terra és 3. El valor de resistència al lliscament estarà per sobre de classificació Rd 45, segons UNE-ENV 12633:2003. Condicions dels terres El paviment no presenta discontinuïtats o irregularitats amb diferència de desnivell superior a 6 mm, ni existeixen forats al terra en les zones de circulació. Els desnivells que no superin els 50 mm es resoldràn amb un pendent que no superin el 25 %. En zones interiors per a circulació de persones, el paviment no presentará peforacions o forats per els que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre. No hi ha cap graó aïllat, ni dos consecutius. Desnivells No hi ha cap desnivell, buits o obertura (horitzontal o vertical) amb una diferència de cota més gran que 550 mm en que no es disposi de protecció. Les obertures que arriben fins a cota de paviment estan formades per un fix de fusteria d’alumini i vidre de seguretat fins a una alçada mínima de 0.90m. Escales Les escales d’ús general, tindran una perjada de 30cm i una contrapetjada de 16 cm a màxim, complint la relació següent: 540mm<=2C+H<=700mm. Les escales tindran petjada i contrapetjada. Les tramades seran com a molt de 12 graons, disposant de replans de com a mínim 120 cm de llargada. L’amplada mínima de les escales d’ús publica concurrencia són de 120 cm. Les escales disposaran com a mínim de passamà a un dels dos costats per les inferiors a 120 cm d’amplada. Estaran entre 90 i 110 cm d’alçada. Rampes No es preveuen

31



Neteja dels vidres exteriors La neteja dels vidres exteriors de l’edifici es pot realitzar des de fora en el cas dels vidres de planta baixa; o bé des de dins quan es tracta de finestres practicables batents. Per als vidres de la planta superior es planteja la disposició d’una plataforma de manteniment. 3.3.2. SU 2. Seguretat en front del risc d’impacte o enganxada

Impacte amb elements fixes o practicables: L’alçada lliure de pas en totes les estances és igual o superior a 2,20 m. L’alçada lliure de les portes és superior a 2,00 m. No hi ha cap element fix que sobresurti de les façanes i que es trobi en zones de circulació a una alçada inferior a 2,2 m. No hi ha elements volats Les portes de pas dels recintes no envaiexen les zones de pas. Impacte amb elements fràgils: La diferencia de cota existent entre els dos costats d’una superfície de vidre, és més petita que 55 cm en planta baixa. Per tant, el nivell d’impacte a resistir pels vidres serà de nivell 3 segons UNE EN 12600:2003. En planta primera es superior a 55 cm. I inferior a 12 metres per tant es tindrà de disposar de vidres amb un nivell 2 de seguretat a ruptura segons UNE EN 12600:2003. Totes les superfícies vidriades de l’edifici tenen una forma de ruptura segura en tota la seva superfície, al tractar-se de vidres laminats de seguretat, 5+5 o 4+4. Impacte amb elements insuficientment perceptibles: Les parts fixes d’obertures dels vidres cap al pati o el carrer comptaran amb senyalització a una alçada compresa entre el terra i 1,50 m d’alçada. Les portes de vidre disposen de bastiment i/o manetes que les fan fàcilment identificables. Atrapament Les portes corredisses són totes d’accionament manual, o bé trancorren embegudes a l’interior d’una paret o bé es garanteis una distància de 20 cm a qualsevol element fix. Totes les portes estan protegides ambantipinçadits de neoprè fins a una alçada d’1,2 m i en els seus dos extrems 3.3.3. SU 3. Seguretat enfront al risc d’immobilització en recintes tancats

Recintes Als vestidors, serveis i al servei de minusvàlids, les portes tenen dispositiu de bloqueig des de l’interior. Aquests dispositius disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior. Aquests recintes disposaran d’iluminació controlada des del seu interior. La força d’obertura de les portes de sortida serà inferior a 150 N.

32



3.3.4. SU 4. Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada

Enllumenat normal Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. Enllumenat emergència Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. 3.3.5. SU 5. Seguretat enfront al risc causat per situació amb alta ocupació No és d’aplicació en aquest projecte 3.3.6. SU 6. Seguretat enfront al risc d’ofegament No és d’aplicació en aquest projecte 3.3.7. SU 7. Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment No és d’aplicació en aquest projecte 3.3.8. SU 8. Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp Si calculem els següents paràmetres: Ne = Ng x Ae x C1 x 10-6 = 5 x 9474 x 0,5 x 10-6 = 0,02368 Na= 5,5 / (C2 x C3 x C4 x C5 ) x 10-3 = 5,5 / (2 x 3 x 3 x 1) x 10-3 = 0,0003 Veiem que Ne > Na. Segons el procediment de verificació, fa falta instal.lar parallamps. 3.4.- SALUBRITAT 3.4.1. HS 1. Protecció enfront la humitat: Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. 3.4.2. HS 2. Recollida i evacuació de residus: Al no ser un edifici d’habitatges no és necessari d'espais comunitaris per a contenidors, d'acord amb el DB HS 2 i també l’article 7 del Decret d’ecoeficiència 21/2006 i la normativa municipal. 3.4.3. HS 3. Qualitat de l’aire interior No és d’aplicació en aquest projecte

33



3.4.4. HS 4. Subministrament d’aigua Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. 3.4.1. HS 5. Evacuació d’aigües Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals i pluvials, compliran les condicions de dissenys, dimensionats, execució i materials previstos al DB HS 5 i també els paràmetres del article 3 del Decret d’ecoeficiència 21/2006. L’objecte de l’instal.lació es la realització de la xarxa de sanejament de l’edifici i els espais exteriors per a la conducció de les aigües pluvials i de les aigües brutes dels sanitaris. La instal.lació serà separativa fins al pou de registre final on s’ajuntaran totes dues.. La recollida de les aigües de pluja de l’edifici es realitzarà a través de les canals de la coberta. Aquestes aigües es portaran fins sota la solera de l’edifici mitjançant baixants exteriors que es realitzaràn en zinc. Les aigües es conduiran mitjançant col.lectors que tindran un pendent del 2%. La xarxa de sanejament es realitzarà amb tub de PVC de ∅ 110, 125, 200 i 250 mm, el tub es col·locarà sobre solera de 10 cm de sorra i es reblirà fins a 10 cm per sobre del tub, amb sorra. Aquesta solera es col·locarà sobre una capa de formigó de neteja i anivellament de 10 cm de gruix. Els baixants seran de tub de PVC sèrie C de ∅ 110, 125, 160 mm. A peu de cada baixant es realitzarà un pericó de 30x30 cm, amb maó calat, arrebossat i lliscat interiorment. Es realitzarà un pericó de pas de 45x45 cm en tots els punts de trobada de varis tubs, amb paret de maó calat, arrebossat i lliscat interiorment. Al llarg del recorregut es realitzaran diversos pericons de registre de l’instal.lació. Al final de la xarxa general es realitzarà un pericó sifònic, amb tapa registrable, amb paret de maó calat, arrebossat i lliscat interiorment. Es connectarà la xarxa general interior amb el clavegueram del carrer; es realitzarà segons normativa municipal. 3.5.- PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL


34



3.6.- ESTALVI D’ENERGIA HE-1 LIMITACIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA. La zona climatica de l’edifici es C2, per tant les transmitancies tèrmiques màximes i limits dels tancaments en W/m2ºK son els de la taula de la pàgina següent. Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte.

35

HE 1 CTE Paràmetres del DB HE 1 per donar compliment a les exigències de Limitació de la Demanda Energètica

P. BÀSIC

Ref del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/01

/08)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.1

19

dese

mbr

e 20

07 HE 1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica (art.15.1 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’una envolvent de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per a assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i insterticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per tal de limitar les pèrdues i guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos”

Edificis de nova construcció

Rehabilitació d’edificis existents

Edificis existents amb superfície útil > 1000 m2 on es renovi més del 25% dels seus tancaments

Edificacions que, per les seves característiques d’utilització, hagin de restar obertesEdificis i monument protegits oficialment, quan el compliment de l’exigència obligui a alterar el seu aspecte Edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religiosesConstruccions provisionals amb un terme previst d’utilització 2anysInstal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials

ÀMBITD’APLICACIÓ

S’exclouen

Edificis aïllats amb una superfície total < 50 m2

Província: Capital província: Alçada capital província:

Població : Alçada població:

Zona climàtica

Desnivell entre la població i la capital de província: (1)

Baixa càrrega interna (2)

Segons la quantitat de calor que es dissipa al seu interior Alta càrrega interna (3)

Higrometria 3 o inferior (55% HR) (4)

Higrometria 4 (62 % HR) (5)

DADES PRÈVIES

Classificació dels espais habitables

Segons el nivell d’humitat interior

Higrometria 5 (70% HR) (6)

Opciósimplificada

Aplicable a edificis en els quals Percentatge d’obertures en cada façana 60% de la superfície de la façana (7)

Percentatge de lluernaris en coberta 5% de la superfície de la coberta Les solucions constructives siguin convencionals (8)

MÈTODE DE CÀLCUL

Opció general Aplicable a tot tipus d’edificis Es comprovarà el compliment de les exigències per mitjà del programa informàtic oficial LIDER o programa alternatiu reconegut

Transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici U màx(W/m

2K)

Murs de façanaParticions interiors en contacte amb espais no habitablesPrimer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny (9)

Terres (suelos) (13)

Cobertes (14)

Vidres i Marcs (15)

Mitgeres (10)

Taula 2.1 segons zona climàtica

En edificis d’habitatges, particions interiors que separen hab. calefactats de zones comuns no calefactades

Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements U limF lim

RECORDATORI: Paràmetres del Decret d’Ecoeficiència (11) Obligatoris +4 punts +6 punts + 8 punts

Parts massisses de tancaments verticals exteriors UMlim (W/m2K) 0,70 0,63 0,56 0,49Obertures de cobertes i façanes d’espais habitables UHlim i ULlim (W/m2K) 3,30

EXIGÈNCIES Limitació demandaenergètica

Taula 2.2 segons zona climàtica

Obertures de cobertes i façanes orientades a SO (±90º) (12) FHlim i FLlim 0,35

✔

Barcelona Barcelona 1

190189

C2

✔

✔

✔

0.950.950.950.650.534.411.2

ZONA CLIMÁTICA C2

Transmitancia límite de muros de fachada y cerramientos en contacto con el terreno UMlim: 0,73 W/m2KTransmitancia límite de suelos USlim: 0,50 W/m2KTransmitancia límite de cubiertas UClim: 0,41 W/m2KFactor solar modificado límite de lucernarios FLlim: 0,32

Factor solar modificado límite de huecos FHlimTransmitancia límite de huecos(*) UHlim W/m2KBaja carga interna Alta carga interna

% de huecos N E/O S SE/SO E/O S SE/SO E/O S SE/SO de 0 a 10 4,4 4,4 4,4 4,4 - - - - - - de 11 a 20 3,4 (4,2) 3,9 (4,4) 4,4 4,4 - - - - - - de 21 a 30 2,9 (3,3) 3,3 (3,8) 4,3 (4,4) 4,3 (4,4) - - - 0,60 - - de 31 a 40 2,6 (2,9) 3,0 (3,3) 3,9 (4,1) 3,9 (4,1) - - - 0,47 - 0,51 de 41 a 50 2,4 (2,6) 2,8 (3,0) 3,6 (3,8) 3,6 (3,8) 0,59 - - 0,40 0,58 0,43 de 51 a 60 2,2 (2,4) 2,7 (2,8) 3,5 (3,6) 3,5 (3,6) 0,51 - 0,55 0,35 0,52 0,38

(*) En los casos en que la transmitancia media de los muros de fachada UMm sea inferior a 0,52 W/m2K se podrá tomar el valor de UHlim indicado entre paréntesis.

✔

✔

9

8

7

6

5

4

3

2

12

11

Sabadell

10

Ref. projecte

13

14

15

36

CTE Paràmetres del DB Limitació de la Demanda Energètica HE 1 2 / 2

Ref. projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

E 20

/12/

2007

i B

OE

25/

01/0

8)

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.1

1

9 de

sem

bre

2007

En: tancaments particions interiors ponts tèrmicsde l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions superficials de forma que:

s’eviti la formació de fongs a la seva superfície interior

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, el factor de temperatura de la superfície interior f RSi serà: f RSi f RSi, min (segons zona climàtica)

fRSi, minHigrom. 3

fRSi, minHigrom. 4

fRSi, minHigrom. 5

En tancaments, particions interiors i ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica Tancaments en contacte amb el terreny

Superficials

Exempts de comprovació Particions interiors en contacte amb espais no habitables on es prevegi escassa producció de vapor d’aigua

En: tancaments particions interiorsde l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions insterticials de forma que:

no produeixin una merma significativa de les seves prestacions tèrmiques

no suposin un risc de degradació o pèrdua de vida útil màxima condensació acumulada en 1 any quantitat que es pot evaporar en 1 any

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, la pressió de vapor en cada capa dels tancaments i particions interiors serà: Pressió de vapor < Pressió de saturació (en condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener, segons apèndix G.1 del DB HE-1)

Tancaments en contacte amb el terreny

Limitació condensacions

Insterticials

Exempts de comprovació Tancaments amb barrera de vapor a la part calenta

EXIGÈNCIES

Limitació permeabilitat a l’aire fusteries

Les fusteries de finestres i lluernaris tindran una permeabilitat a l’aire màxima de m3h/m2

(seran de classe segons norma UNE EN 12.207:2000)

Notes:

(1) Si es modifica el clima assignat per defecte, calculat segons Apèndix D.1 del DB HE1, caldrà adjuntar justificació en el projecte

(2) Espais amb baixa càrrega interna: espais en els quals es genera poca calor. Són els destinats principalment a l’ús residencial (eventual o permanent): tots els espais dels edificis d’habitatge, habitacions, sales i zones de circulació d’hotels, hospitals, etc.

(3) Espais amb alta càrrega interna: espais en els quals es genera gran quantitat de calor, per causa de l’ocupació, la il·luminació o els equips existents

(4) Espais amb higrometria 3 o inferior: espais en els quals no es preveu una quantitat d’humitat alta (tots els espais d’edificis residencials)

(5) Espais amb higrometria 4: espais en els quals es preveu una quantitat d’humitat alta: restaurants, cuines industrials, pavellons esportius, dutxes col·lectives, etc.

(6) Espais amb higrometria 5: espais en els quals es preveu una gran quantitat d’humitat, com ara bugaderies i piscines.

(7) Com a excepció s’admeten percentatges d’obertures > al 60% si la superfície de la façana és inferior al 10% del sumatori de les àrees de totes les façanes de l’edifici, i sempre que la transmitància mitjana d’aquesta façana sigui inferior a la transmitància mitjana que s’obtindria si el percentatge d’obertures fos del 60%

(8) Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’opció simplificada els edificis amb tancaments formats per solucions constructives tals com murs trombe, murs parietodinàmics, hivernacles adossats, etc.

(9) L’exigència es refereix al primer metre perimetral exterior dels terres (suelos) recolzats sobre el terreny, incloses les lloses o soleres enterrades a una profunditat < 0,5m; i pels murs en contacte amb el terreny el requeriment es refereix al primer metre superior.

(10) Mitgeres: tancaments que llinden amb altres edificis construïts o en construcció i que conformen una divisió comú (si l’edifici veí ni tan sols està en construcció, a efectes del DB HE 1, els tancaments es consideren façanes).

(11) Cal comprovar si els paràmetres que marca el Decret 21/2006 d’Ecoeficiència són més restrictius que els del DB HE 1, i aplicar els més exigents en cada cas. El Decret d’Ecoeficiència fixa uns paràmetres mínims a complir, i n’apunta uns altres opcionals als quals adjudica un número determinat de punts, per tal d’aconseguir un mínim de 10 punts obligatoris.

(12) L’orientació Sud Oest del Decret d’Ecoeficiència no coincideix exactament amb la del DB HE 1

(13) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de cambres sanitàries, es consideren com a terres (suelos) (segons RD 1371/2007)

(14) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de les golfes, es consideren com a cobertes (segons RD 1371/2007)

(15) Transmitància mitja de la del vidre i la del marc, ponderada segons la superfície ocupada per cadascun d’ells (segons RD 1371/2007)

0.56 0.69 0.8

✔

✔

✔

272,3 o 4

Ref. projecte

37



HE-2 RENDIMENT DE LES INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES. Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. HE-3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL.LACIONS D’IL.LUMINACIÓ. Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. HE-4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA. Donat que es tracta d’un projecte de recuperació i consolidació de l’edifici, i aquesta fase no inclou un ús concret dels espais ni una previsió d’ocupació de l’equipament, aquest apartat es considerarà en la propera fase del projecte. HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA. L’ús pública concurrencia no està inclòs a la taula 1.1 que determina l’àmbit d’aplicació del present apartat del CTE, per tant, l’edifici no ha de disposar de cap sistema de captació i transformació d’energia solar per procediment fotovoltaic.

38

I.4.- COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 4.1. Codi d’Acccessibilitat Tots els espais de circulació, estança o comunicació d’ús públic i d’accés restringit compleixen els requeriments de disseny i accessibilitat vigents, per la qual cosa es pot considerar l’edifici objecte d’aquest projecte com a adaptat.

El projecte compleix els requeriments que estableixen les instruccions i la normativa que són aplicables en la redacció de projectes d’ús públic en matèria de supressió de barreres arquitectòniques:

• Llei 13/1982 d’integració social dels Minusvàlids, Títol IX, sec. 1a sobre Mobilitat i

Barreres Arquitectòniques (arreu de l’Estat) • Llei 20/1991 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres

Arquitectòniques. DOGC 04.12.91. • Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat

i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95.

S’han tingut en compte les especificacions del CTE en allò que aquest és més restrictiu.

4.2. Residus de la construcció

39

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER (tones) (m3)Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 0,00 0,00grava i sorra solta 0,00 0,00

argiles 840,00 400,00terra vegetal 0,00 0,00

pedraplé 0,00 0,00terres contaminades 170503 0,00 0,00

altres 0,00 0,00totals d'excavació 840,00 t 400,00 m3

si no

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 952,33 0,512 786,97formigó 170101 0,084 437,46 0,062 323,34

petris 170107 0,052 73,38 0,082 57,57metalls 170407 0,004 9,89 0,0009 2,16fustes 170201 0,023 29,16 0,0663 81,66vidre 170202 0,0006 1,01 0,004 0,63

plàstics 170203 0,004 0,51 0,004 5,07guixos 170802 15,85 16,84

betums 170302 0,009 0,51 0,0012 0,00fibrociment 170605 0,01 8,94 0,018 2,01

0,7286 1529,043 t 0,7504 1276,25 m3

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 5,737 0,045 5,59obra de fàbrica 170102 0,015 2,564 0,018 2,85

formigó 170101 0,032 2,552 0,0244 1,82petris 170107 0,002 0,550 0,0018 0,83

guixos 170802 0,003927 0,000 0,00972 0,00altres 0,001 0,070 0,0013 0,09

embalatges 0,038 0,299 0,08 2,00fustes 170201 0,0285 0,084 0,067 0,32

plàstics 170203 0,00608 0,111 0,008 0,72paper i cartró 170904 0,00304 0,058 0,004 0,83

metalls 170407 0,00038 0,046 0,001 0,13

totals de construcció 6,036 t 7,59 m3

si altres---

1 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció codificacióDECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Comarca : Valles Occidental

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demoliciótipus

quantitats

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS. Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

totals d'enderroc

és residu abocador

Residus d'enderroc

Carrer del Sol, Alemanya i MontserratSabadell

En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terresportades a abocador si

especificarespecificar -

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Recuperació del vapor Pissit per a equipament cultural

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavacióEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que elseu nou ús pugui ser acreditat

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

si

40

sisi----

sisisi---

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 72,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 72,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum 0,00 m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplé 0argiles 480altres 0terres contaminades 0Total 480

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 160 440,01Maons, teules i ceràmics 80 954,90Metalls 4 9,94Fusta 2 29,25Vidres 2 1,01Plàstics 1 0,57Paper i cartró 1 0,06Especials* inapreciable inapreciable

projecte*

Contenidor per Formigó si si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si si

Contenidor per Metalls si si

Contenidor per Fustes si si

Contenidor per Plàstics no si

No especials Contenidor per Vidre no no

Contenidor per Paper i cartró no si

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

2 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

190,00 290,000,00

290,000,000,00

0,000,000,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

0,000,00

terres per tractarvaloritzador / abocador

0,000,00

R.D. 105/2008

0,00190,00

si especial* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estatcontaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors oespais reservats pels següents residus

no no especialno no especial

si no especialno no especial

si inertsi no especial

GESTIÓ (obra)

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra

tipus de residucal separarsi inert

fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables

6.-

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

minimització

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-


5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

* A la cel.la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen , per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas espermet no separar si el R.D. ho obliga.

41

-

-

-

tipus de residuFormigóMaons i ceramicaPetrisMetallsFustaPlàsticsPaper i cartró

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :2,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 6,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 2,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 7,50 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 4,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 50,00

RESIDU Volum Excavació m3 (+20%) 2,00 €/m3 6,00 €/m3 4,00 €/m3 50,00 €/m3

Terres 290,00Terres contaminades 0,00 0,00

runa brutaConstrucció m3 (+35%) 2,00 €/m3 7,50 €/m3

Formigó 438,97 -Maons i ceràmics 1066,26 -Petris barrejats 78,84 591,28

Metalls 3,08 -Fusta 110,67 -Vidres 0,86 6,42Plàstics 7,83 -Paper i cartró 1,12 -Guixos i no especials 22,85 171,39

Perillosos Especials 2,71

877,52

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

tones

euros

- 473,02

3 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

-

Classificació Transport

2045,05 1740,00 2090,09

Valoritzador / Abocador

- -

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

*Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

PRESSUPOST

5,42 108,43

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: nº transports a 200 €/ transport

runa neta

6,16 100,00 6,16

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no,i amb quines proporcions hi son presents ( dins el cost s'ha previst unacaracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)

877,942132,52 6397,56 2132,52

diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)

diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)

diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)

diposit controlat de Terrassa

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)gestor adressa codi del gestor

Pedrera Haymasa (Can Guitard)

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

diposit controlat de Terrassa Pedrera Haymasa (Can Guitard)

877,94 2633,82

221,33 663,99 221,33- 100,00 -

15,65 100,00 15,65

-2,25 100,00 2,25

- 137,11

3261,27 12445,51 5345,94

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematgeCompactadores

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliaciógestió fora obra

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

21930,23

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

El volum de residus aparent és de : 1525,50El pes dels residus és de : 2144,08

El pressupost de la gestió de residus és de : 21.939,47

42

unitats 2

unitats 4

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàsticsunitats - unitats -

si-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

Casetes d'emmagatzematgeCompactadoresMatxucadora de petrisAltres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

4 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució,previ acord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i SalutAnnex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per residus especials

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliaciódocumentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes son a:

------

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

43

Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )


Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

44

m3 241,67 m3

m3 % 1733,18 m3

Càlcul de la fiançaResidus de excavació * 241,67 m3 6,01 eurosResidus de construcció * 1733,18 m3 12,02 euros

m3

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

6 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

nov

embr

e de

200

9. V

2

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

Previsió final del EstudiPercentatge de reducció per minimització


FIANÇA

fiança

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Previsió inicial del Estudi

Si per les previsions del Pla de gestió de residus ( que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

0,00241,67

1733,18Total excavacióTotal construcció

L'Ajuntament d'/de Sabadell

euros/m3 1452,44

Total fiança 22.285,26

euros/m3 20832,82

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS 1.975

45



I5. PLANOLS PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ RECUPERACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER EQUIPAMENT CULTURAL. FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL. 01.- SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT. INFORMACIÓ URBANISTICA. 02.- INFORMACIÓ. PEPPS – PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI DE SABADELL. 03.- PLANTA BAIXA. ESTAT INICIAL. 04.- PLANTA SOTERRANI. ESTAT INICIAL. 05.- PLANTA PIS. ESTAT INICIAL. 06.- FAÇANES. ESTAT INICIAL. 07.- SECCIONS LONGITUDINALS. ESTAT INICIAL. 08.- SECCIONS TRANSVERSALS. ESTAT INICIAL. 09.- PLANTES. ENDERROCS. 10.- PLANTES PROPOSTA. 11.- FAÇANES I SECCIONS PROPOSTA 12.- DETALLS CONSTRUCTIUS. 13.- PLANTA GENERAL FONAMENTS, DETALLS I XARXA DE SANEJAMENT. 14.- ESTRUCTURA. PLANTA SOTERRANI COTA –3,54. 15.- ESTRUCTURA. PLANTA BAIXA COTA +0,00. 16.- ESTRUCTURA. ENTRE PLANTES COTA +2,85. 17.- ESTRUCTURA. PLANTA PIS COTA +5,54. 18.- ESTRUCTURA. PLANTA COBERTA I DETALLS.

46



I.6.- CONDICIONS ADMINISTRATIVES 6.1.- CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA La classificació exigida al contractista per licitar en el contracte es: Grup C) Edificacions Subgrup 2. Estructures de fàbrica o formigó Subgrup 4. Tasques de paleta, arrebossaments i revestiments Categoria e) Quan l’anualitat mitjana estigui entre 840.000,00 i 2.400.000,00 € 6.2.- TERMINI D’EXECUCIÓ DEL CONTRACTE Es fixa un termini d’execució del contracte de 7 mesos. Sabadell, febrer de 2010 Josep Palau i Grau, arquitecte Carlota Sanz i Ortega, arquitecta Cap del Servei d’Obres d’Equipaments Cap de Secció d’Edificis d’Equipaments

47

PROJECTE EXECUTIU DE RECUPERACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER A EQUIPAMENT CULTURAL. FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL

PLEC DE CONDICIONS

49



II.1.- PLEC DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES

51

1/19

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS APLICABL ES A LA CONTRACTACIÓ D'OBRES QUE REALITZI L'AJUNTAMENT DE SABADELL, APROVAT PEL PLE MUNICIPAL EN SESSIÓ CELEBRADA EL 24.04.2002. CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 1 .- Règim jurídic 1. El present Plec de Clàusules Administratives Generals s'estableix per regular, i ser aplicat, a tots aquells contractes d'obres que

pugui dur a terme l'Ajuntament de Sabadell, en compliment i de conformitat amb el que disposa l'article 269 de la Llei de Catalunya 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local, en relació amb l'article 48 del text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000 i l’article 66 del seu reglament general, aprovat pel Reial Decret 1098/2001.

2. Aquells contractes l'objecte directe dels quals sigui l'execució d'obres, entenent com a tal les definides a l’article 120 de l’esmentat

text refós, seran administratius amb subjecció a l'article 259 de l'esmentada Llei 8/87 i es regiran pel present Plec de Clàusules Generals, pel Plec de Clàusules Particulars amb aquelles modificacions que, en tot cas, pugui contenir i pel Plec de Prescripcions Tècniques generals i/o particulars contingudes en el Projecte executiu.

3. Les matèries no previstes en els Plecs anteriors es regularan, de conformitat amb els articles 148, 149 i concordants de la

Constitució Espanyola, en els termes de la següent prelació de fons normatives: - Text Refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (d'ara endavant TRLCAP), aprovat pel Reial Decret Legislatiu

2/2000, i la seva normativa reglamentaria de desplegament en tot allò del seu articulat que tingui caràcter bàsic. - Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local en tot allò que no s’oposi a l’esmentat TRLCAP. - Text Refós de Règim Local en els aspectes que resultin bàsics d'acord amb la seva disposició final 7a, aprovat per Reial Decret

Legislatiu 781/1986, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP. - Llei de Catalunya 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP. - Reglament general de la de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, aprovat pel Reial Decret 1098/2001, de 12

d’octubre, en els aquells aspectes que siguin bàsics. - Reglamentació catalana sobre contractació que es pugui promulgar i sigui vigent en cada moment. - Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, especialment pel seu Títol 1

referit a les obres locals. - Text Refós en Règim Local en els aspectes no bàsics i sempre que no s'oposi al TRLCAP. - Reglamentació estatal en matèria de contractació de les Entitats i Corporacions Locals que sigui vigent en cada moment. - El TRLCAP i la seva normativa de desplegament, en els aspectes no bàsics i en defecte de regulació per part de la Generalitat de

Catalunya. - La Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, i les seves normes reglamentaries de desplegament, en tot allò

que no reculli la legislació sobre contractes de les administracions publiques, a excepció del disposat respecte de les garanties de subscripció obligatòria, segons recull el seu article 1.2., que seran d’aplicació preferent i obligada.

- Altres disposicions administratives aplicables. - Dret Privat. CAPÍTOL II.- RELACIONS GENERALS ENTRE L'ADMINISTRAC IÓ I EL CONTRACTISTA Clàusula 2 .- Coneixement per part del contractista del contra cte i de les seves normes reguladores El desconeixement del contracte en qualsevol dels seus termes, dels documents annexos que formen part d'aquest o de les instruccions, plecs o normes de tota índole promulgats que puguin tenir aplicació a l'execució de allò pactat, no eximirà al contractista de l'obligació del seu compliment. Clàusula 3 .- Òrgans competents en matèria de contractació de l'administració municipal 1. L'efecte del que disposa la normativa assenyalada en la clàusula 1a del present Plec, les mencions que aquesta realitzi a

"administració" o "administració contractant", "òrgans de contractació municipal", etc., s'entendran referides a aquells òrgans municipals de l’Ajuntament de Sabadell que, de conformitat amb els acords i/o decrets de delegació i/o atribució de facultats, hagin estat designats com a competents en matèria de contractació.

2. Com a òrgan competent, exercirà les potestats administratives que l'esmentada normativa estableix i atorga als òrgans competents

en matèria de contractació i, com a tal, resoldrà les qüestions derivades del contracte, posant final a la via administrativa, de conformitat amb allò que estableix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Aquestes potestats o facultats les realitzarà a través del departament, servei o unitat administrativa que es designi i pel director

facultatiu de les obres en qüestió. Clàusula 4 .- Direcció de l'obra 1. El director facultatiu de l'obra (d'ara endavant "director") és la persona amb titulació adequada i suficient, directament responsable

de la comprovació i vigilància de la correcta realització de l'obra contractada, de conformitat amb les facultats i funcions que li atri-bueix expressament l'article 52 i 53 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995. El director facultatiu assumeix la responsabilitat final de l'execució del projecte.

52

2/19

2. Per a l’acompliment de les seves funcions podrà comptar amb col·laboradors a les seves ordres, que desenvoluparan la seva tasca en funció de les atribucions derivades dels seus títols professionals o dels seus coneixements específics i que s'integraran en la "Direcció de l'obra" (d'ara endavant "direcció").

3. El director designat serà comunicat al contractista per l'administració abans de la data de la comprovació del replanteig. Pel que al

personal col·laborador de l’esmentat director, un cop designat, aquest ho comunicarà d'igual forma al contractista. Les variacions d'un o altre que s'esdevinguin durant l'execució de l'obra seran posades en coneixement del contractista per escrit.

Clàusula 5 .- Contractista i el seu personal d'obra 1. S'entén per "contractista" la part contractant obligada a executar l'obra. Quan dues o més empreses presentin una oferta conjunta

en la licitació d'una obra, restaran obligades solidàriament davant de l'Administració i hauran de complir allò que disposa l'article 24 del TRLCAP.

2. S'entén per "delegat d'obra del contractista" (d'ara endavant "delegat") el tècnic designat expressament pel contractista i acceptat

per l'administració, amb capacitat professional per a: - Ostentar la representació del contractista quan calgui la seva actuació o presència, així com respecte d'altres actes derivats

del compliment de les obligacions contractuals, sempre en ordre a l'execució i el bon ritme de les obres. - Organitzar l'execució de les obres i interpretar i posar en pràctica les ordres rebudes de la direcció. - Col·laborar amb la direcció en la resolució dels problemes que es plantegin, durant l'execució. - Assumir la total responsabilitat, en nom i representació del contractista, en quant a la correcta execució de les obres d’acord

amb el projecte i ordres emanades del “director” o “direcció” de les obres, així com del compliment d’allò que concerneix a les disposicions reguladores en matèria de prevenció de riscos laborals i en concret de la correcta execució de les mesures preventives fixades en el corresponent Pla de Seguretat i Salut en el Treball.

3. L'Administració podrà exigir, quan la complexitat i el volum de l'obra ho aconsellin, que el delegat tingui una titulació professional

adequada a la naturalesa de les obres i que el contractista designi a més el personal facultatiu necessari sota la dependència d'aquest delegat.

4. L’Administració, a proposta del director de les obres, podrà requerir al contractista la designació d'un nou delegat i, si arriba el cas,

de qualsevol facultatiu que depengui d'ell, quan així ho justifiqui el desenvolupament dels treballs. Clàusula 6 .- Residència del contractista en relació amb l'obr a 1. El contractista està obligat a comunicar a l'administració, en un termini de quinze dies comptats a partir de la data en què s'hagi

notificat l'adjudicació de les obres, la seva residència o domicili habitual de no constar o se diferent al que consti en la proposició presentada, així com la del seu delegat i a fer-hi constar expressament el(s) telèfon(s) respectius, a tots els efectes derivats de l'execució del contracte.

2. Des de l'inici de les obres i fins a la recepció, el contractista o el seu delegat han de comunicar a l'administració els possibles canvis

de residència o telèfon, així com la persona o les persones que els substituiran en cas d'absències prolongades. Clàusula 7 .- Oficina d'obra del contractista 1. El contractista ha d’instal·lar abans de l’inici de les obres i mantenir durant l'execució del contracte, una "Oficina d'obra" en el lloc de

les obres que consideri més apropiat, prèvia conformitat del director. 2. El contractista no podrà canviar o traslladar l'Oficina d'Obres sense autorització prèvia del director. 3. El contractista necessàriament ha de conservar-hi una còpia autoritzada dels documents contractuals del projecte o projectes base

del contracte, així com les seves modificacions, i el "Llibre d'ordres". A aquestes efectes, l’administració subministrarà al contractista una còpia d’aquells documents abans de la data en que hagi de tenir lloc la comprovació del replanteig

Clàusula 8 .- Ordres al Contractista 1. El "Llibre d'ordres", que obliga a portar l'article 54 del reglament d'obres, activitats i serveis en totes aquelles obres que executin un

projecte, l'ha de diligenciar prèviament el secretari general de l'Ajuntament; s'obrirà a la data de comprovació del replanteig i es tancarà a la de la recepció de les obres.

2. Durant aquest període de temps estarà a disposició de la Direcció que hi anotarà les ordres, instruccions i comunicacions que estimi

oportunes, autoritzant-les amb la seva signatura. Així mateix, el contractista o el seu delegat estan obligats a signar en el llibre en senyal de justificant de recepció i als efectes procedents.

3. Efectuada la recepció, el "Llibre d'ordres" passarà a poder de l'administració, si bé podrà ser consultat en tot moment pel

contractista. 4. Quan l'administració decideixi portar també un "Llibre d'incidències de l'obra" el contractista estarà obligat a donar a la direcció tota

classe i facilitats per tal de poder recollir les dades que siguin necessàries per poder dur correctament aquest llibre. Clàusula 9 .- Facultats de l'administració respecte del person al del Contractista Quan el contractista, o les persones que depenguin d’ell, incorrin en actes o omissions que comprometin o pertorbin en el bon ritme de les obres o el compliment dels programes de treball, l'Administració podrà exigir-li l'adopció de mesures concretes i eficaces per aconseguir o restablir el bon ordre en l'execució d’allò pactat, sense perjudici dels que s’estableixi en les disposicions vigents quant al compliment dels terminis i les causes de resolució del contracte.

53

3/19

CAPÍTOL III.- OBLIGACIONS SOCIALS, LABORALS I ECONÒ MIQUES Clàusula 10 .- Obligacions socials, laborals i econòmiques del contractista 1. El contractista està obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria laboral i de seguretat social, de seguretat i higiene

en el treball (prevenció de riscos laborals) i en matèria fiscal. En aquest sentit haurà de facilitar a l’administració municipal la documentació justificativa i amb la periodicitat que s’estableixi en el Plec de Clàusules Administratives Particulars reguladores de l’objecte de contracte.

2. El contractista ha de constituir l'òrgan necessari previst per la legislació vigent i aplicable al respecte, amb funció específica de

vetllar pel compliment de les disposicions vigents sobre seguretat i higiene en el treball i designar el personal tècnic de seguretat que assumeixi les obligacions corresponents a l'obra com a centre de treball.

3. El contractista respondrà de l'incompliment d'aquestes obligacions, així com de les mesures previstes en el pla de seguretat i salut

en el treball en aplicació de l’estudi de seguretat i salut del projecte d’obres en els termes de l’article 42.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

Clàusula 11 .- Obligació del contractista de vetllar per la qua litat sonora del medi urbà El contractista es compromet a complir i fer complir al seu personal, durant tota la vigència del contracte, especialment en l'execució de les obres, l'Ordenança municipal aprovada pel Ple Municipal el 20 de març del 1991 anomenada "per vetllar per la qualitat sonora del medi urbà" i en concret els apartats referits als treballs a la via pública (articles 14 i 15) i a vehicles de motor (articles 16 a 21). El seu incompliment serà sancionat d'acord amb el règim d'infraccions i sancions que preveu aquesta Ordenança, sense perjudici de les previstes en el present Plec. Clàusula 12 .- Indemnitzacions per compte del contractista A més de les indemnitzacions per danys a tercers, serà obligació del contractista indemnitzar els danys que es causin a l'administració o al seu personal, per iguals causes i amb idèntiques excepcions que les que en referència a tercers assenyali la vigent normativa derivada de la legislació sobre contractes de les administracions públiques, tret dels casos en els quals el projecte hagi estat redactat pel contractista, en els qual el contractista serà responsable també dels danys derivats de defectes i insuficiències tècniques del projecte o per errors materials, omissions i infraccions dels preceptes legals o reglamentaris en que s’hagi incorregut, imputables aquest. Clàusula 13 .- Despeses, tributs i/o preus públics per compte d el contractista El contractista està obligat a satisfer les despeses que s'originessin a l'Administració pels tràmits de licitació, adjudicació, de devolució de la garantia i de la formalització del contracte, inclosa la possible publicació d'anuncis. També seran per compte del contractista tot tipus de tributs i/o preus públics que gravin o puguin exigir-se pel contracte, inclosos els permisos de qualsevol mena que resultin necessaris, les assegurances socials i laborals i les altres despeses de personal. En general seran per càrrec del contractista totes aquelles despeses complementaries així com construccions i prestacions auxiliars que siguin necessàries per a la correcta execució de les obres. A títol indicatiu i no excloent s’esmenten a continuació els principals: a) Els camins, accessos i desguassos provisionals; la construcció d’edificacions auxiliars com ara oficina d’obra, vestuaris de personal,

magatzems, etc.; les instal·lacions per a subministraments d’aigua i energies de les obres, així com l’adquisició d’aquestes aigües i energies; senyalització de trànsit, tancat i abalisat i els altres recursos necessaris per a la seguretat en l’execució de les obres; la col·locació de fins a quatre cartells segons el model o la inscripció que indiqui l’administració.

b) Aquells que originin l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut en el Treball, el replanteig general i els parcials i la seva comprovació; els d’amidaments per a certificacions i per la liquidació; els de confecció de plànols de fi d’obra i els d’informes i peritatges que calguin i que siguin efectuats pel personal no pertanyent a l’administració municipal; els d’assaigs, proves, experiments i comprovacions, tant dels materials i unitats d’obra com de la totalitat de l’obra a efectes de recepció, amb les limitacions que s’estableixin en el present Plec general o, si s’escau, en el particular.

c) Els de vigilància i protecció de materials i de la pròpia obra contra tot deteriorament, dany, incendi o furt, complint, si fos el cas, els reglaments vigents per a l’emmagatzematge d’explosius i carburants; els de neteja i conservació de camins provisional; la correcció de les deficiències dels materials defectuosos o de mala execució de les unitats d’obra; els de retirament, al final de les obres, de construccions auxiliars, camins, desguassos i instal·lacions provisionals i neteja general de les obres; els de conservació i, si s’escau, de reparació de les obres durant el període de garantia.

d) Qualsevol altra despesa que resulti d’aplicació segons les disposicions vigents en el seu moment, o que figurin en els corresponent plec de clàusules administratives particulars o de prescripcions tècniques, generals o particulars.

Clàusula 14 .- Drets del contractista en casos de força major 1. El contractista té dret a ser indemnitzat per l'administració en els casos i la forma que determina i estableix la regulació aplicable, si

bé l'expedient haurà d'acreditar que, prèviament al succés, s’havien pres mesures i precaucions raonables per tal de prevenir i evitar, en la mesura del possible, que les unitats d'obra executades i els materials amuntegats a l'obra poguessin sofrir danys per esdeveniments d’aquella naturalesa definits a l'article 144 del TRLCAP.

2. En la valoració dels danys causats cal tenir en compte l'adopció de les mesures i precaucions raonables del contractista, amb la

finalitat de segregar de la valoració els danys que s'haguessin pogut evitar d’haver-se pres les mesures oportunes prèvies o immediatament després d'esdevenir-se el fet causant dels danys.

Clàusula 15 .- Propietat industrial i comercial 1. El contractista, per a utilitzar materials, subministraments, procediments i equips per a l'execució de l'obra, haurà d'obtenir, si

s'escau, les cessions, els permisos i les autoritzacions necessaris dels titulars de patents, models i marques de fàbrica correspo-nents; seran a càrrec seu el pagament dels drets i indemnitzacions per aquests conceptes.

54

4/19

2. El contractista és responsable de tota reclamació relativa a la propietat industrial i comercial dels materials, subministraments,

procediments i equips per a l'execució de l'obra, i ha d'indemnitzar l'Administració de tots els danys i perjudicis que per la matèria puguin derivar-se de la interposició de reclamacions que puguin dirigir-se contra l'administració municipal.

3. El contractista està obligat al compliment de totes les disposicions vigents en matèria d'ordenació i defensa de la indústria de

Catalunya i en general de la de l'Estat espanyol. Clàusula 16 .- Publicitat comercial del contractista El contractista no pot posar, ni a l'obra ni en els terrenys municipals ocupats o expropiats per l'administració per a l'execució d'aquesta, cap inscripció que tingui caràcter de publicitat comercial, llevat que l'administració ho autoritzi expressament, prèvia petició formal d’aquell. Clàusula 17 .- Objectes trobats en les obres 1. L'administració municipal es reserva la propietat d'objectes d'art, antiguitats, monedes i, en general, els objectes de tota mena que

es puguin trobar en les excavacions i demolicions practicades en els terrenys municipals per a l'execució de l'obra sense perjudici dels drets que legalment corresponguin a tercers.

2. El contractista té obligació d'emprar totes les precaucions que per a l'extracció d'aquest objecte que li sigui indicat per la Direcció i

també el dret a què li siguin abonats els excessos de despeses causats per la realització dels treballs. 3. El contractista també està obligat a advertir el personal al seu càrrec dels drets de l'administració municipal respecte dels supòsits

esmentats, essent responsable subsidiari de les sostraccions o desperfectes que puguin causar aquest personal emprat a l'obra. Clàusula 18 .- Servituds i serveis afectats per l'obra 1. El contractista està obligat a mantenir provisionalment durant l'execució de l'obra i a refer a la seva finalització totes aquelles

servituds o serveis que es relacionin en el Projecte base del contracte. 2. No obstant això, aquesta relació podrà ser rectificada com a conseqüència de la comprovació del replanteig o per necessitats

sorgides durant l'execució. 3. Seran per compte del contractista els treballs necessaris per al manteniment i la reposició d'aquestes servituds o serveis. Així

mateix, hauran de refer-se aquelles servituds existents amb anterioritat al contracte i que es puguin haver omès en la referida relació, si bé en aquest cas tindrà dret que se li abonin les despeses corresponents.

4. Incumbeix a l'Administració promoure les actuacions precises per a legalitzar les modificacions que s'hagin d'introduir en les servi-

tuds que siguin conseqüència de concessions administratives existents abans de començar les obres. En aquest cas, la imputació de les despeses d'aquestes modificacions es regirà exclusivament pels termes de la pròpia concessió afectada, per les legislacions específiques de les concessions o per la Llei d'Expropiació Forçosa, si s'escau.

CAPÍTOL IV: EXECUCIÓ DE LES OBRES SECCIÓ 1: DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 19 .- Risc i ventura D'acord amb el que disposa l'article 98 del TRLCAP l'execució de les obres objecte de contractació s'entendrà celebrada a risc i ventura del contractista, sense que puguin sol·licitar cap tipus d'alteració en el preu del contracte, al marge dels supòsits que estableixin legalment. Clàusula 20 .- Inspecció de l'obra 1. Incumbeix a l'administració exercir, d'una manera continuada i directa, la inspecció de l'obra durant la seva execució, per mitjà de la

direcció, sense perjudici què pugui confiar aquestes funcions, d'una forma complementària, a qualsevol altre dels seus òrgans i representants designats a l’efecte.

2. El contractista o el seu delegat haurà d'acompanyar al director, a la direcció o a les persones a les quals es refereix l’apartat anterior

durant les visites inspectores. Clàusula 21 .- Conservació de l'obra 1. El contractista està obligat no tant sols a l'execució de l'obra, sinó també a la seva conservació fins a la recepció i, si s’escau,

finalització del termini de garantia establert en el plec de clàusules administratives particulars. 2. La responsabilitat del contractista per faltes que en l'obra puguin advertir-se, s'estendrà al supòsit que aquestes faltes es deguin

exclusivament d'una indeguda o defectuosa conservació de les unitats d'obra, malgrat que aquestes hagin estat examinades i trobades conformes per la Direcció immediatament després de la seva construcció o en qualsevol altre moment dins del període de vigència del contracte.

55

5/19

Clàusula 22 .- Senyalització i protecció de l'obra 1. Abans de l’inici de les obres el contractista haurà de procedir a la senyalització de la zona d’obres mitjançant elements adequats en

cada cas i amb rètols que adverteixin de la prohibició d’accés públic a la zona. Quan s’hagi de mantenir trànsit per la zona d’obres, se senyalitzaran i protegiran convenientment els itineraris i s’hi indicaran les restriccions que procedeixin en cada cas.

2. El contractista està obligat a instal·lar els senyals precisos per indicar l'accés a l'obra, així com per qualsevol alteració en el trànsit

general motivat per les obres amb indicació de possibles desviaments, punts perillosos, etc., tant en les pròpies obres com en la zona d’influència. La senyalització de punts especialment perillosos que afectin el trànsit, general o restringit, haurà de disposar d’enllumenat durant les hores nocturnes.

3. Quan existeixin zones o punts especialment perillosos situats dins de la zona no accessible al trànsit, però amb possibilitats

raonables d’accés eventual, tant per part de persones com de vehicles, es protegiran de la mateixa manera com si afectessin el trànsit general.

4. El contractista serà responsable del correcte compliment de tot allò que s’ha exposat. El director de les obres podrà ordenar la

instal·lació de senyals complementaris o modificacions dels que hagi instal·lat. 5. Les despeses que origini la senyalització i proteccions descrites, s’abonaran en la manera que estableixin en el projecte d’obres

base del contracte o, si s’escau, Pla de seguretat i salut en el treball. En el seu defecte seran per compte del contractista llevat que s'estableixi una altra forma d'abonament en el plec de clàusules administratives particulars.

Clàusula 23 .- Cartell indicatiu de l'obra 1. L'administració pot ordenar la col·locació d'un cartell indicatiu de l'obra, amb les dimensions que cregui convenients o pugui establir

la normativa corresponent, en un lloc visible des de l'exterior del terreny o edifici en què es realitzi aquesta. En el cartell hi ha de constar com a mínim el logotip de l'Ajuntament, el títol de l'obra i el seu pressupost, el tècnic director facultatiu i els que integren la Direcció, el nom del contractista, la data d'inici i la prevista de finalització.

2. Així mateix cal instal·lar aquell(s) cartell(s), quan l'obra sigui subvencionada per una altra institució o administració pública, que

exigeixi la respectiva normativa per la qual es reguli la concessió d'aquelles, i tindrà els textos i les dimensions que aquesta estableixi.

3. Les despeses de construcció i col·locació dels cartells esmentats en els apartats anteriors seran per compte exclusiva del

contractista. Clàusula 24 .- Interrupció de les obres Per cap motiu el contractista pot interrompre el compliment d’aquest contracte, sense el consentiment formal previ de l'Ajuntament; llevat els casos de demora en el pagament i sempre i quan es compleixin els requisits exigits pel TRLCAP i les normes reglamentàries de desplegament. Clàusula 25 .- Mà d'obra El contractista adjudicatari, sempre que amb la plantilla habitual i dins dels límits establerts per la legislació laboral no li sigui possible complir amb els terminis fixats per acabar les obres, haurà de contractar treballadors en situació d'atur de caràcter local anant, si s'escau, a l'oficina d'ocupació corresponent. SECCIÓ 2: COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, PLA DE SEGURE TAT I PROGRAMA DE TREBALL Clàusula 26 .- Acta de comprovació del replanteig 1. L’execució del contracte començarà amb l’acta de comprovació del replanteig, que s’efectuarà, llevat casos excepcionals, dins del

termini d’un mes des de la formalització del contracte. En la mateixa es reflectirà la conformitat o disconformitat respecte dels documents contractuals del projecte, amb especial i expressa referència a les característiques geomètriques de l’obra, a la disponibilitat i/o autorització per a l’ocupació dels terrenys que calguin, de conformitat amb el que s’estableix en la clàusula 33 del present Plec, i a qualsevol qüestió que pugui afectar al compliment del contracte. L'administració comunicarà per escrit al contractista i a la direcció de les obres, el dia i l'hora en què es realitzarà aquesta comprovació, als efecte que hi compareguin.

2. Pel que fa al resultat i efectes d’aquesta comprovació, en tot el no previst en el present Plec General, s’estarà al que disposi l’article

142 del TRLCAP i les normes reglamentaries de desplegament que li siguin aplicables, en especial el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, articles 139 i següents.

3. En el cas que el contractista, sense formular reserves sobre la viabilitat del projecte, hagués fet altres observacions que puguin

afectar l’execució de les obres, el director, considerades aquestes observacions, decidirà iniciar o suspendre l’inici de les mateixes, justificant-ho en la pròpia acta.

4. L’acta, que s’expedirà per triplicat, serà signada pel(s) representant(s) de l’administració, per la direcció de les obres i pel

contractista o per un representant degudament autoritzat. Un exemplar d’acta serà lliurada a l’òrgan de contractació per tal que sigui incorporada a l’expedient administratiu corresponent, un altre pel contractista i la tercera per la direcció.

56

6/19

5. Les despeses que en tot cas es puguin generar per la comprovació del replanteig, incloent-hi els materials i personal que calgui

seran per compte del contractista, de conformitat amb allò que disposa la clàusula 13 del present Plec General. Clàusula 27 .- El Pla de Seguretat i Salut 1. La comprovació i la corresponent acta prevista en la clàusula anterior quedarà condicionada a l’elaboració i aprovació del

corresponent Pla de Seguretat i Salut, quan aquest sigui exigible per la normativa vigent i tindrà el següent procediment.

a) Serà elaborat pel Contractista en el termes que preveu l'article 7 del Reial Decret 1627/1997 o norma o normes que el substitueixin.

b) S'hauran de lliura 5 copies originals al Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o a la Direcció Facultativa, quant aquell no sigui necessari per la normativa vigent. Aquestes copies hauran d'estar signades pel representant legal de l'empresa contractista i per tècnic competent (amb la mateixa titulació del tècnic que va elaborar l'Estudi o, si s'escau, l'Estudi Bàsic. La destinació de les còpies d'aquest Pla serà la següents: Contractista, Ajuntament, Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o Direcció Facultativa, Generalitat de Catalunya com Autoritat Laboral i Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, depenent del Ministeri de Treball i Seguretat Social.

c) El TERMINI de redacció i lliurament d'aquest PLA serà de DEU DIES HÀBILS a compta des de l'endemà de la data de signatura del contracte administratiu.

d) Un cop presentat, el Coordinador de Seguretat i Salut haurà d'emetre informe favorable o de discrepàncies en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS . L'informe favorable es farà en el model normalitat que li facilitarà l’administració. En cas que el Coordinació manifesti objeccions per raó de defectes o omissions, aquestes hauran de ser esmenades en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS .

e) Dins del TRES DIES HÀBILS següents i per Decret del regidor/a o tinent/a delegat/da corresponent s'haurà d’aprovar aquest PLA DE SEGURETAT I SALUT.

f) OBLIGACIONS DE L’AJUNTAMENT com a Promotor: Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres, s'haurà de d'enviar als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya l'AVÍS PREVI a que fa referència l'article 18 del reiterat Reial Decret i d'acord amb el model normalitzat. Aquest AVÍS PREVI el complimentarà el Coordinador després de fer les consultes pertinents al contractista i l'enviarà la unitat administrativa de contractació perquè, un cop signat pel representant legal de l'Ajuntament, el remeti als Serveis Territorials esmentats. Un cop es tingui constància d'haver presentat l'esmentat AVÍS PREVI, aquesta unitat administrativa en farà arribar una fotocopia tant al Coordinador com a l'empresa adjudicatària per tal que sigui exposat en l'obra de forma visible.

g) OBLIGACIONS DE L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA : Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres, l'empresa adjudicatària COMUNICARÀ L'OBERTURA DEL CENTRE DE TREBALL als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya amb una copia original del PLA DE SEGURETAT aprovat. Simultàniament a l'anterior COMUNICACIÓ, l'empresa adjudicatària farà arribar una copia original del PLA DE SEGURETAT a la Inspecció de Treball i Seguretat Socials juntament amb una copia de l'AVÍS PREVI enviat per l'Ajuntament com a Promotor.

h) Un cop rebut per l'empresa adjudicatària l'AVÍS PREVI on hi consti la seva presentació davant els Serveis Territorials de Treball, l'exposarà en l'obra de forma visible, actualitzant les seves dades si fons necessari de conformitat amb el que disposa l'art. 18.2 del Reial Decret.

2. Tenint en compte el termini per realitzar la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, si un cop feta aquesta no s'hagués complert els

tràmits anteriors respecte a l'aprovació del PLA i remissió de l'AVÍS PREVI i COMUNICACIÓ D'OBERTURA DE CENTRE DE TREBALL, s'haurà de fer constar expressament en l'ACTA de COMPROVACIÓ que les obres no és podran iniciar fins que s'hagin fet aquests avisos i comunicacions.

3. Una cop finalitzada la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG el representant de l'Ajuntament lliurarà al Coordinador en matèria de

Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra el LLIBRE D'INCIDÈNCIES que regula l'article 13 del reiterat Reial Decret a fi i efecte que es pugui complir les prescripcions que s'estableixen en el mateix, especialment les dels seus apartats 3 i 4.

Clàusula 28 .- Modificacions acordades com a conseqüència de la comprovació del replanteig 1. Si com a conseqüència de la comprovació del replanteig es decideix la necessitat d'introduir modificacions en el projecte, el director

redactarà, en el termini de quinze dies i sense perjudici de la remissió immediata d'Acta, una estimació raonada de l'import d'aquelles modificacions.

2. Si l'Administració decideix la modificació del projecte, es procedirà a redactar les modificacions precises per a la seva viabilitat, i

acordarà la suspensió temporal, total o parcial de l'obra i ordenant, en aquest últim cas, la iniciació dels treballs d’aquelles parts no afectades per les modificacions previstes en el projecte. Una vegada aprovat el projecte modificat, de conformitat amb el que disposa la clàusula 58, serà el vigent a l'efecte del contracte.

Clàusula 29 .- Presentació del programa de treball En el programa de treball que ha de presentar el contractista, que haurà d’estar en concordança amb la planificació d'obra que s'hagués inclòs en la proposició de la licitació, s'hi hauran d'incloure les següents dades:

a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el projecte, amb expressió del volum d'aquestes parts. b) Determinació dels mitjans necessaris, com personal, instal·lacions, equips i materials, amb expressió dels seus rendiments

mitjans. c) Estimació en dies calendari dels terminis d'execució de les diverses parts de l'obra i de les operacions preparatòries. d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i

instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris. e) Gràfics de les diverses activitats o treballs.

57

7/19

SECCIÓ 3 : EQUIP I MAQUINÀRIA Clàusula 30 .- Aportació d'equip i maquinària 1. El contractista queda obligat a aportar a les obres l'equip de maquinària i mitjans auxiliars que calguin per a la bona execució

d'aquelles en el termini estipulat. Aquest equip també inclourà el tancament i la protecció de l'obra, així com les connexions de serveis provisionals que siguin necessàries per a la bona execució d'aquella en els terminis parcials i totals convinguts en el contracte i/o fixats pel Programa de treball.

2. En el supòsit que per poder optar a la licitació i/o adjudicació del contracte s’hagués establert, com a condició necessària, l'aportació

pel contractista d'un equip de maquinària i mitjans auxiliars concrets i detallats, el director exigirà que aquests siguin aportats en els terminis i detalls fixats en la proposició.

3. Aquest equip quedarà adscrit a l'obra mentre s'estiguin executant les unitats d'obra en què s'ha d'utilitzar; en conseqüència no

podrà ser retirat sense consentiment exprés del director. Així mateix, s'hauran de substituir els elements avariats i inutilitzats quan la reparació, a criteri d'aquet, pugui alterar el programa de treball.

4. Cada un dels elements que integrin l'equip seran reconeguts per la direcció, que anotarà en l'inventari de l'equip les altes i baixes

respecte de la seva utilització en l'obra. La direcció podrà rebutjar qualsevol element que consideri inadequat pels treballs en l'obra, amb dret del contractista a reclamar a l'Administració, en el termini de deu dies, comptats des de l'anotació d'aquesta ordre o decisió en el "Llibre d'obres".

Clàusula 31 .- Insuficiència d'equip El contractista no podrà efectuar cap reclamació fundada en la insuficiència de la dotació o de l'equip que l'Administració hagués pogut preveure per a l'execució de l'obra, i tot i que aquesta estigués detallada en algun dels documents del projecte. SECCIÓ 4: DISPONIBILITAT I OCUPACIO DELS TERRENYS Clàusula 32 .- Disposició real dels terrenys L’Administració tindrà el compromís de posar a disposició del contractista, els sòls o terrenys que s’hagin d’ocupar per les obres i tots els que calguin per a la seva correcta execució. Si en el moment de realitzar la comprovació que s’estableix en la clàusula 26 del present Plec no estiguessin totalment disponibles els terrenys per qualsevol causa o motiu, el director de les obres podrà decidir l’inici d’aquestes si la manca d’aquella no afecta al programa de treball previst o aquest pot ser remodalat sense causar greus inconvenients o perjudicis al contractista. En qualsevol altra cas no podrà autoritzar-se el seu inici. Clàusula 33 .- Ocupació temporal del terrenys a favor del contr actista 1. El contractista podrà sol·licitar de l’administració la incoació d’expedient d’ocupació temporal de terrenys a favor seu, en els casos

previstos en la vigent Llei d’Expropiació Forçosa i amb subjecció al procediment ordenat en l’esmentada Llei i preceptes concordants del seu Reglament o normativa que la desenvolupi.

2. Seran per compte del contractista totes aquelles despeses i indemnitzacions que es produeixin per aquest concepte. Clàusula 34 .- Ús temporal del béns de l’Administració municipa l 1. Quan el contractista ocupi temporalment edificis o d’altres béns immobles de l’administració municipal tindrà l’obligació de

conservar-los i reparar-los, en el cas de deteriorament, per a fer-ne el lliurament, abans de la recepció de l’obra, en perfecte estat de conservació, sense dret a cap indemnització per això ni per les millores eventualment realitzades en els elements utilitzats.

2. Si en fer el lliurament el contractista no hagués complert tot allò prescrit en l’apartat anterior, ho realitzarà l’administració municipal a

costa del contractista, fins i tot amb càrrec a la garantia dipositada. 3. Tant l’acte de l’ocupació pel contractista com el posterior lliurament per aquest a l’administració municipal hauran de ser recollits en

sengles actes descriptives de l’estat dels béns dels quals es tracta, amb el seu corresponent inventari en el seu cas. Aquestes actes hauran de ser subscrites pel Director i pel contractista o el seu Delegat.

Clàusula 35 .- Vigilància de terrenys i béns 1. El contractista no podrà ocupar terrenys afectats per l’obra fins a rebre l’ordre corresponent de la Direcció. 2. A partir d’aquest moment i fins a la recepció de l’obra, el contractista respondrà de la vigilància dels terrenys i els béns que hi hagi,

tenint cura especialment de mantenir-los lliures d’intrusions i no permeten ni consentint alteració dels límits, ni que ningú dipositi en els terrenys cap material aliè a l’obra. De les infraccions a aquestes preceptes n’ha de donar compte immediata a la Direcció.

SECCIÓ 5: MATERIALS Clàusula 36 .- Procedència dels materials 1. El contractista té llibertat per obtenir els materials de totes les classes que l'obra requereixi des dels punts que tingui o cregui conve-

nients, sempre que aquells reuneixin les condicions que, en cada cas, pugui exigir el Plec de prescripcions tècniques del Projecte base del contracte.

58

8/19

2. En el supòsit que l'Administració hagués establert en l'esmentat plec de la procedència concreta d'aquells materials i, posteriorment,

fos imprescindible, a criteri de la direcció, canviar-ne l'origen o la procedència es tindrà en compte el que disposa l'article 146 del TRLCAP i de la reglamentació que el desenvolupi a propòsit de la modificació del projecte per augmentar, reduir, suprimir o substituir unitats d'obres.

Clàusula 37 .- Materials procedents d'excavacions o demolicions de la mateixa obra Els materials o productes resultants d'excavacions o demolicions que no utilitzi el contractista en l'obra, els ha de dipositar en els punts i les formes que ordeni la direcció. En qualsevol altre cas i prèvia autorització per escrit del director, el contractista podrà disposar lliurement d'aquells materials. Clàusula 38 .- Productes industrials emprats en l'obra 1. Els productes industrials que cal fer servir a l'obra s'han de determinar per les seves qualitats i característiques, sense poder fer

referència a marques, models o denominacions específiques. 2. Si en els documents contractuals, per no poder oferir un descripció de l’objecte de l’obra, de la instal·lació o del bé mitjançant altres

dades suficientment precises i intel·ligibles, hi hagués de figura alguna marca, model o denominació d'un producte industrial per designar aquest, s’haurà d’acompanyar de la indicació “o equivalent” en el sentit que el contractista podria utilitzar productes d'altres marques o models que tinguessin les mateixes característiques.

Clàusula 39 .- Assajos, anàlisis i proves dels materials i unit ats d'obra 1. La direcció pot ordenar que es realitzin els assaigs, anàlisis i proves de materials i unitats d'obra que en cada cas resultin pertinents,

tant durant l’execució de les obres com després de la seva terminació a efectes de recepció, i determinar el numero, la forma, les dimensions i d'altres característiques que hagin de reunir els esmentats assajos, anàlisis i proves, en el cas que no existeixi disposició general a l'efecte ni vinguin determinats en el Plec de prescripcions tècniques del Projecte.

2. L'administració contractarà la realització dels assajos a un laboratori especialitzat; de les despeses que per aquest concepte

s'originin el contractista abonarà fins a un import màxim de l'1 per 100 del Pressupost d'Execució per contracte del Projecte, sense perjudici que es pugui ampliar en el respectiu plec de clàusules administratives particulars ateses les peculiars característiques de l'obra en qüestió. En cas de modificacions del projecte que comportin un augment del cost del projecte, aquest percentatge s’ajustarà al nou Pressupost d’Execució per contracte.

3. Les despeses de control de qualitat a càrrec del contractista, segon el percentatge anteriorment esmentat, seran deduïdes o

compensades del pagament que calgui efectuar al seu favor de l’import de les certificacions d’obres mensuals expedides. 4. El resultat dels assajos constarà en un document signat pel laboratori, que s'incorporarà a l'expedient administratiu de contractació

de l'obra per tal que pugui ser consultat pel contractista. Clàusula 40 .- Instruccions i normes d'obligat compliment en la matèria Els materials utilitzats en l'obra s'han d'ajustar a les instruccions i normes promulgades per l'administració que tractin sobre condicions generals i homologació de materials, sense perjudici de les específiques que el Plec de prescripcions tècniques del projecte pugui establir. Clàusula 41 .- Magatzem El contractista haurà d’instal·lar a l’obra i al seu càrrec, els magatzems que calgui per tal d’assegurar la conservació dels materials, i per tal d’evitar la seva destrucció o deteriorament, complint les instruccions que a tal efecte rebi de la direcció. Igual criteri regirà en els magatzems que pugui establir pel seu compte. Clàusula 42 .- Recepció i recusació de materials 1. El contractista només pot fer servir els materials en l'obra que prèviament hagi examinat i acceptat la direcció en els termes i la

forma que aquesta assenyali pel correcte compliment de les prescripcions tècniques del contracte o condicions convingudes. 2. Si la direcció no acceptés els materials sotmesos al seu examen haurà de comunicar-ho al contractista i fer-ho constar en el "Llibre

d'Ordres", assenyalant les causes que motivessin aquesta decisió. El contractista podria reclamar davant l'Administració contractant en el termini de deu dies següents a el justificant de recepció per aquell.

3. En aquest últim cas, i per circumstàncies especials o per l'estat dels treballs no es pogués esperar la resolució de la reclamació

formulada, la direcció podrà imposar al contractista l'emprament dels materials que jutgi convenients, assistint al contractista el dret a una indemnització pels perjudicis experimentats, de ser-hi favorable la resolució, que hauria de sol·licitar de l'Administració.

4. En tot cas, la recepció dels materials de la direcció no eximeix el contractista de la seva responsabilitat de compliment de les

característiques exigides per als mateixos en el Plec de prescripcions tècniques del projecte base del contracte. Clàusula 43 .- Retirada de materials no emprats en l'obra A mida que es realitzin els treballs, el contractista haurà de procedir, pel seu compte, a la neteja de l'obra i a la retirada dels materials disseminats a tota la zona i que no hi facin servei o tinguin emprament en l’obra.

59

9/19

SECCIÓ 6: OBRES DEFECTUOSES O MAL EXECUTADES Clàusula 44 .- Obres defectuoses o mal executades 1. Fins que tingui lloc la recepció, el contractista respondrà de l'execució de l'obra contractada i de les faltes que hi pugui haver, sense

que sigui eximent ni li doni cap dret la circumstància de que els representants de l'Administració hagin examinat o reconegut, durant la seva construcció, les parts i unitats de l'obra o els materials emprats, ni que hagin estat inclosos aquests i les parts i unitats en els amidaments i les certificacions o liquidació.

2. El contractista queda exempt de responsabilitat quan l'obra defectuosa o mal executada sigui conseqüència immediata i directa

d'una ordre escrita de l'Administració, dels seus representants o de vicis del projecte, llevat que en aquest projecte l'hagi presentat el contractista com a conseqüència del procediment de licitació convocat per l'adjudicació de l'obra en qüestió.

Clàusula 45 .- Demolició i reconstrucció de les obres defectuos es o mal executades i les seves despeses 1. Si s'adverteixen vicis o defectes en la construcció o es tenen raons fundades per creure que existeixen vicis ocults en l'obra

executada, la direcció ha d'ordenar, durant el curs de l'execució i sempre abans de la recepció, la demolició i reconstrucció de les unitats d'obra en què es produeixen aquelles circumstàncies o les accions precises per a comprovar l'existència dels esmentats defectes o vicis.

2. Si la direcció ordena la demolició i reconstrucció per advertir vicis o defectes evidents en la construcció, les despeses d'aqueixes

operacions seran a compte del contractista, amb dret d’aquest a reclamar davant l’administració contractant en el termini de deu dies, comptats a partir de la notificació escrita de la direcció.

3. En el cas d'ordenar-se la demolició i reconstrucció d'unitats d'obra per creure que hi havien vicis o defectes, les despeses també

seran a càrrec del contractista si resulta comprovada l'existència real d'aquells vicis o defectes; en cas contrari, seran a càrrec de l'Administració.

4. Si la Direcció creu que les unitats d'obra defectuoses i que no compleixen estrictament les condicions del contracte, tant si es

refereix a qualitat com a dimensions d’obres, són, tanmateix, admissibles, pot proposar a l'Administració contractant l'acceptació d'aquestes, amb la consegüent rebaixa dels preus. El contractista queda obligat a acceptar els preus rebaixats fixats per l'Administració, si no és que prefereixi demolir i reconstruir les unitats defectuoses pel seu compte i d'acord amb les prescripcions o condicions del contracte.

5. L’esmentat rebaixa de preus, serà com a mínim, el doble de la diferència d’import entre l’establert en el projecte i el que realment

s’ha executat. SECCIÓ 7: DEMORA EN L'EXECUCIÓ i VARIACIONS EN ELS TERMINIS DE REALITZACIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 46 .- Demora en l'execució i prorroga del termini d’ex ecució 1. El contractista està obligat a complir el contracte dins del termini total fixat per a la realització d'aquest i també dels terminis parcials

assenyalats per a la seva execució successiva. La constitució en mora del contractista no necessitarà intimidació prèvia de l'Administració.

2. Si el retard s’hagués produït per motius no imputables al contractista i aquest oferís per escrit de complir amb els seus compromisos

donant-li una prorroga en el termini fixat, s’atorgarà per l’òrgan de contractació un nou termini que serà, al menys, igual al temps perdut, a no ser que el contractista, en el seu escrit, l’hagués demanat inferior.

Clàusula 47 .- Penalitzacions administratives derivades de l'ex ecució 1. Els retards o incompliments totals, o si s'escau, parcial en el termini d'acabaments de l'execució de les obres, sempre que aquesta

no sigui imputable a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 del TRLCAP.

2. Els retards o incompliments del o dels terminis en el ritme o calendari per a la realització de les obres fixats per la direcció en els

termes que preveu el present Plec de Clàusules Generals, sempre que no siguin imputables a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 de TRLCAP.

3. Per defectes en la qualitat dels materials o en l'execució de l'obra, a més dels efectes que d'acord amb les clàusules 44 i 45

d'aquest Plec es preveuen, l'Administració contractant podrà imposar multes de fins a un import equivalent al 10 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA).

4. Per l'incompliment de la resta d'obligacions no especificades en els apartats anteriors, previstes tant en el present Plec com en el

Particular, multes de fins a un 20 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA). 5. Els imports de les sancions o multes que es puguin imposar, segons l'esmentat en els apartats anteriors, s'han de fer efectius

mitjançant deducció o compensació en el pagament de les certificacions d'obra que es produeixin. En tot cas, la fiança respondrà de l'efectivitat d'aquelles d'acord amb el que s'estableix respecte d'això en l'article 43 i següents del TRLCAP.

6. La imposició de sancions no exclou la responsabilitat per danys i perjudicis ni la possible resolució del contracte.

60

10/19

CAPÍTOL V: ABONAMENT DE L'OBRA EXECUTADA SECCIÓ 1: AMIDAMENT I VALORACIÓ Clàusula 48 .- Amidaments 1. La direcció realitzarà mensualment i en la forma que estableixi el Plec de prescripcions tècniques, l’amidament en a origen de les

unitats d'obra executades fins el moment. El contractista o el seu personal podrà presenciar la seva realització durant i haurà de prestar la seva col·laboració.

2. Per a les obres o parts d'obra les dimensions i característiques de les quals hagin de quedar posterior i definitivament ocultes, el

contractista està obligat a avisar la direcció amb suficient anticipació, amb la finalitat que aquesta pugui realitzar els corresponents amidaments i presa de dades, alçant els plànols que les defineixin, de la qual el contractista o el seu delegat subscriurà la seva conformitat.

3. La manca d'avís anticipat, l'existència de la qual correspon provar al contractista, suposarà que aquest queda obligat a acceptar les

decisions de la direcció i/o de l'Administració adoptades respecte d'això. 4. S’abonarà només l’obra realment executada conforme al projecte o les seves modificacions, no essent, per tant, d’abonament les

unitats ni excessos no autoritzats per la direcció prèviament a la seva execució.. Clàusula 49 .- Relacions valorades 1. La Direcció, prenent com a base els amidaments de les unitats d'obra executada a que es refereix la clàusula anterior i, si s’escau,

els preus contractats o contradictoris pactats i aprovats, redactarà mensualment la corresponent relació valorada a l'origen. 2. No podrà ometre's la redacció d'aquesta relació valorada a origen mensual, pel fet que, en algun mes, l'obra executada hagi estat

de petit volum o fins i tot nul·la, per tal que la direcció pugui comprovar l'estat i marxa de l'obra i poder informar d'aquest a l'Administració quan així li ho requereixi.

3. L'obra realitzada es valorarà segons els preus d'execució material que figuren en lletra en el quadre de preus unitaris del projecte

per cada unitat d'obra i els preus fixat per a les noves unitats d'obra no previstes en el contracte que hagin estat degudament autoritzades i tenint en compte el previst en el present Plec respecte a l'abonament de les obres defectuoses, materials replegats, partides alçades i abonaments a compte d'equips posats en l'obra.

4. Al resultat de la valoració, obtinguda en la forma expressada en l'apartat anterior, i a l'efecte de poder expedir les certificacions a

què es fa referència en la clàusula següent, s'hi afegiran els percentatges adoptats per tal de formar el pressupost de contracta i es deduirà, si s'escau, la xifra que resulti de multiplicar la suma dels conceptes anteriors pel coeficient d'adjudicació, obtenint així l'import de la relació valorada mensual, que permetrà emetre la corresponent certificació, al qual caldrà aplicar el percentatge que correspongui en concepte d'IVA.

Clàusula 50 .- Certificacions d'obra 1. Als efectes del que disposa l’article 99.4 del TRLCAP, el Director expedirà mensualment les corresponents certificacions d’obra,

prenent com a base la relació valorada definida en l’apartat anterior, dins dels primers deu (10) dies hàbils següents al mes a la qual correspongui.

2. Tant mateix es podrà omitir l’expedició d’aquestes certificacions d’obres quan el seu resultat sigui zero, en no haver-hi diferencia

econòmica entre la relació valorada del mes en qüestió i la del passat i, per tant, no hi hagi pagament a realitzar. També es podrà ometre l’expedició de certificacions mensuals, a criteri del director facultatiu i sempre que el termini d’execució sigui igual o inferior a dos mesos i la relació valorada mensual inferior, amb l’IVA inclòs, a quinze mil vint-i-cinc (15.025,00) euros . En aquests dos casos, caldrà deixar-ne constància en el llibre d’ordres.

3. L’únic responsable de la demora i, per tant, de l’incompliment d’aquests terminis per expedir i tramità la corresponent certificació

d’obra, serà el Director de les obres, contra qui l’administració municipal podrà demanar els danys i perjudicis corresponents si la manca de pagament en els terminis fixats per l’expressat article 99.4 del TRLCAP es imputable total o parcialment a aquella demora.

4. Tota certificació que s'expedeixi haurà de fer-se en el model normalitzat que tingui establert l'Administració, en català i per

quadruplicat, dues per a l'Administració on es farà constar en una d’elles i de forma visible l’expressió “COPIA A EFECTES DE PAGAMENT”, una altra per al contractista i la tercera per a la direcció; tanmateix, si l'obra la financés totalment o parcialment una altre Entitat o Institució que exigeixi còpia de les certificacions, s'hauria de fer tantes còpies i, si s’escau, en els models que aquella(es) tingués(essin) fixat(s).

Clàusula 51 .- Audiència del contractista 1. En la mateixa data què el director expedeixi la certificació, remetrà al contractista una còpia d'aquesta i de la relació valorada

corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents.

61

11/19

2. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es considerarà atorgada la conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i forma, i de ser acceptades en tot o en part les al·legacions per part del Director, aquestes es tindran en compta a l’hora de redactar la propera relació valorada i la corresponent certificació d’obres. De tot aquest tràmit, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la certificació d’obres, s’han deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director.

3. De no ser acceptades pel director de les obres les esmenes i/o al·legacions presentades pel contractista, aquest podrà oposar-se o

impugnar-ho en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa, un cop hagi estat aprovada la certificació final o la liquidació de les obres objecte de contracte per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat. Tant de l’informe tècnic desestimant les esmenes i/o al·legacions, com de la seva comunicació formal al contractista se’n haurà de deixar constància en l’expedient de contractació, essent responsable el Director del seu compliment.

4. De no expedir-se certificació d’obres en el casos previstos en l’apartat 2 de la clàusula anterior, aquesta audiència al contractista es

farà amb la relació valorada dins del mateix termini i efectes esmentats per les certificacions d’obra. SECCIÓ 2 : ABONAMENT DE LES OBRES Clàusula 52 .- Requisits per a l'abonament El contractista tindrà dret a l'abonament, d'acord amb els preus convinguts, de l'obra que realment executi amb subjecció al projecte que va servir de base a la licitació, a les seves modificacions aprovades i a les ordres donades per escrit per l'Administració. Clàusula 53 .- Preus unitaris 1. Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat d'obra, es

consideren inclosos en el preu d'aquesta, encara que no figurin tots especificats en la descomposició o descripció dels preus. 2. Es consideren inclosos en els preus unitaris de l'obra del projecte totes aquelles despeses que pel seu concepte siguin assimilables

als costos indirectes a què es fa referència en l'article 28 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, llevat que aquestes puguin estar previstes en el pressupost del projecte amb unitats d'obres pròpies o en partides alçades.

Clàusula 54 .- Partides alçades 1. Les partides alçades s'abonaran com s'indiqui en el Plec de prescripcions tècniques. 2. En el seu defecte es consideraran als efectes del seu abonament, A) Com a "partides alçades a justificar", les susceptibles de poder ser mesurades en totes les seves parts en unitats d'obra com a

preus unitaris, i B) Com a "partides alçades d'abonament íntegre", aquelles referides a treballs l’específicació dels quals figuri en els documents

contractuals del projecte i no siguin susceptibles d’amidaments segons el Plec de prescripcions tècniques. 3. Les "partides alçades a justificar" s'abonaran als preus del contracte, d'acord amb les condicions d'aquesta i amb el resultat dels

amidaments corresponents. 4. Quan els preus d'una o diverses unitats d'obra de les que integrin una "partida alçada a justificar" no figurin inclosos en els quadres

de preus, es procedirà conforme al que disposa l’article 146.2 de l’esmentat TRLCAP i la reglamentació que el desenvolupi. 5. Per què la introducció dels nous preus així determinats no es consideri modificació del projecte i, per tant, del contracte, haurà de

complir-se conjuntament les dues condicions següents: 1a. Que l'Administració contractant hagi aprovat, a més dels nous preus, la justificació i descomposició del pressupost de la partida

alçada, i 2a. Que l'import total de l'esmentada partida alçada, tenint en compte en la seva valoració tant els preus inclosos en els quadres de

preus com els nous preus d'aplicació, no excedeixi del seu import pressupostat en el projecte. 6. Les "partides alçades d'abonament íntegre" s'abonaran al contractista en la seva totalitat, una vegada finalitzats els treballs o les

obres a les quals es refereixin, d'acord amb les condicions del contracte i sense perjudici d'allò que el Plec de prescripcions tècniques pugui preveure respecte a la possibilitat de ser abonades en forma fraccionària per casos justificats.

7. Quan l'especificació dels treballs o les obres constitutiva d'una "partida alçada d'abonament íntegre" no figuri en els documents

contractuals del projecte o ho faci de forma incompleta, imprecisa o insuficient als efectes de la seva execució, cal tenir en compte les instruccions que estableixi per escrit el Director contra les quals podrà oposar-se el contractista mitjançant les esmenes o al·legacions que s’estableixen en la clàusula 52 del present Plec pel que fa al tràmit d’audiència.

Clàusula 55 .- Abonament de les certificacions d'obra 1. Les certificacions d’obra es faran efectives dins del termini que s’estableix en l’article 99.4 del TRLCAP, al marge de la conformitat o

no del contractista respecte de la relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tanmateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació d’obres a que correspongui, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació.

62

12/19

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de la certificació, el qual es farà en la forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el seu còmput s’iniciarà des del primer

dia del tercer mes i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. Els errors materials, aritmètics o de transcripció d'una certificació d'obra que afectin al seu import, conformada pel contractista,

tinguin o no causa en errors materials del pressupost del projecte o de les relacions valorades, no perjudicaran l'Administració. En el supòsit de detectar-se després de l'expedició de la certificació d'obra, el termini de pagament i el possible acreditament d'interessos no es computarà fins l'endemà de la data en que siguin esmenats, que consistirà en l'expedició d'una nova certificació.

5. Les anualitat d’inversió previstes per a les obres s’establiran d’acord amb el ritme fixat per a la seva execució, establir-se en

qualsevol cas les següents regles:

a) El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per tal d’executar les obres en el temps prefixats en el contracte, tret que a criteri de la direcció existissin raons per a estimar-ho inconvenient. Tant mateix no tindrà dret a percebre en cada any, qualsevol que sigui l’import d’allò executat o de les certificacions expedides una quantitat major que la consignada en l’anualitat corresponent.

b) Quan, excepcionalment, l’acceleració dels treballs vingui exigida per raons d’interès públic, l’administració municipal a través de l’òrgan de contractació li ho comunicarà al contractista i es redactarà, si existeix acord, un nou programa de treball acoblant-lo a les noves circumstàncies, amb la fixació, si s’escau, del nou termini total de contracte.

c) Només en el supòsit anterior l’administració municipal procedirà de conformitat amb el contractista a un reajustament d’anualitats, sempre que ho permetin la disponibilitat pressupostaria dels crèdits aplicables al respecte.

6. En les certificacions d’obra emeses excedint de l’import de les anualitats que regeixin en el contracte, no es contarà el termini previst

en l’article 99.4 del TRLCAP des de la seva expedició, sinó des de aquella altra posterior en la que d’acord amb les condicions del contracte i programes de treball aprovats hauria de produir-se.

Clàusula 56 .- Errors o omissió en el càlcul de preus El contractista no podrà reclamar cap variació en els preus inclosos en els quadres del Pressupost del Projecte, ni tindrà dret tampoc a cap reclamació, basant-se en la insuficiència, error o omissió en el càlcul del cost de qualsevol dels elements dels esmentats quadres de preus. SECCIÓ 3: ABONAMENTS A COMPTE PER MATERIALS AMUNTEG ATS Clàusula 57 .- Abonament a compte per materials amuntegats, per instal·lacions i equips 1. Quan no hi hagi perill que els materials rebuts com a útils, i situats en l'obra o magatzem autoritzats per ser-hi amuntegats, pateixin

deterioraments o puguin desaparèixer i, sempre que hi hagi petició expressa del contractista, acompanyada de la documentació pertinent justificativa de la propietat o possessió del materials, es podrà abonar a aquell fins a un 75 per 100 del seu valor, incloent-hi la corresponent partida en la relació valorada mensual i tenir en compte aquest avançament per deduir-la més tard de l'import total de les unitats d'obra en què quedin inclosos aquests materials. El director apreciarà el risc i fixarà discrecionalment el percentatge corresponent.

2. També podran concedir-se abonaments a compte, conforme al règim i els límits que, amb caràcter general es determina

reglamentàriament segons disposa l’article 145.2 del TRLCAP, per raó de l’equip i de les instal·lacions necessàries per a l’execució de l’obra, si són propietat del contractista, es troben en disposició de ser utilitzats i aquesta utilització hagi de tenir lloc en un termini inmediat segons el programa de treball. El percentatge d’aquests abonaments a compte seran també fixats, discrecionalment, pel director respectant, en qualsevol cas, els limitis que estableixi l’esmentada reglamentació que desenvolupi el TRLCAP.

3. El reintegraments dels abonaments a compte concedits sobre les operacions preparatòries a que es refereixen els apartats anteriors, s’efectuarà deduint de les certificacions d’obra executades, expedides a partir de la data de la concessió dels abonaments, un percentatge de l’import que fixarà el director de manera que permeti el reintegrament de l’abonament a compte abans que s’acabi l’obra, i que per tant serà superior al tant per cent que l’abonament a compte representi sobre la resta de l’obra que falti per executar en la data de la concessió. Amb posterioritat, la direcció podrà acordar que aquests reintegraments es cancel·lin en menor període de temps, quan les circumstàncies així ho aconsellin. En cas de resolució del contracte, serà immediatament exigible el reintegrament total de l’abonament a compte concedit, qualsevol que sigui la causa de la resolució

4. Les garanties que, de conformitat amb allò que disposa l’article 145.2 del TRLCAP, s’hagin de constituir per assegurar l’import total

dels abonaments a compte que calgui realitzar segons l’establert en els apartats anteriors, es dipositaran en la Tresoreria d’aquest Ajuntament, a la seva disposició i en el termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la notificació de l’autorització de l’abonament a compte i requeriment de constituir amb caràcter previ aquesta garantia. Llevat casos excepcionals, aquesta garantia s’haurà de constituir mitjançant aval, el qual haurà de complir els requisits assenyalats per l'article 36 i següents del TRLCAP. Les comissions, interessos i altres despeses que es produeixin amb ocasió de l’expedició d’avals per a aquestes operacions, seran per compte de l’empresari avalat.

5. Pel que fa a les cancel·lacions de l’aval o dels avals constituïts en garantia d’aquests abonaments a compte, el contractista podrà

sol·licitar-les a mida que vagin tenint lloc les deduccions pel reintegraments dels abonaments a compte percebuts, sempre que aquestes deduccions tinguin una quantia com a mínim igual a l’import de la garantia que es pretén cancel·lar. Aquestes cancel·lacions seran adoptades per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat.

63

13/19

CAPÍTOL VI: MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: MODIFICACIONS EN L'OBRA Clàusula 58 .- Execució de les modificacions del projecte i del contracte. 1. Quan calgui introduir modificacions al projecte base del contracte, el director redactarà l’oportuna proposta integrada pels

documents que justifiquin, descriguin i valorin la proposta. La seva aprovació requerirà la prèvia audiència del contractista per un termini de 10 dies hàbils i la fiscalització en el seu cas de la major despesa. En qualsevol cas es tindrà en compte el que al respecte estableix l’article 146 del TRLCAP i la normativa reglamentaria de desplegament.

2. Un cop es produeixi l’esmentada aprovació, la Direcció lliurarà al contractista còpia dels documents del projecte que hagin estat

objecte de nova redacció motivada per variacions en el número d’unitats previst, o per la introducció d’unitats noves. Clàusula 59 .- Preu de les unitats d'obra no previstes en el co ntracte 1. Quan es jutgi necessari ampliar materials o executar unitats d’obra que no figurin als quadres de preus del projecte base del

contracte, es redactaran per part del director nous preus contradictòriament, fent-hi constar si suposen major despesa en el conjunt de l’obra. El càlcul dels nous preus a fixar es basarà, en quant resulti d’aplicació, en les despeses elementals fixades en la descomposició dels preus unitaris integrants en el contracte i, en qualsevol cas, en les despeses que corresponguessin a la data en que tingué lloc la licitació de l’obra.

2. Els nous preus, un cop aprovats per l’òrgan de contractació, es consideraran incorporats a tots els efectes als quadres de preus del

projecte que serví de base pel contracte, sense perjudici de l’establert a l’article 146.2 del TRLCAP pel que fa a la no acceptació del mateixos pel contractista i a la possibilitat que sigui executada per un altre contractista.

3. Aquelles obres que s’hagin d’executar per una imperiosa necessitat o emergència sense disposar prèviament del corresponent

projecte d’obres, cas de no preveure’s res en l’acord d’adjudicació respecte dels preus de les unitats d’obra executades, aquells seran establerts per la Direcció Facultativa, tenint en compte l’índex ponderat de preus dels projectes tècnic de les obres executades per l’Ajuntament en el darrer any a aquella actuació.

Clàusula 60. - Modificació del projecte i incidències durant l'e xecució que n'impossibilitin la continuació fins qu e no estigui

tramitat el modificat 1. Quan el director facultatiu de l'obra consideri necessari dur a terme una modificació del projecte, s'haurà de seguir l'expedient

administratiu que preveu l'article 146.3 del reiterat TRLCAP. 2. Quan la tramitació d’una modificació del contracte exigeixi la suspensió temporal, parcial o total en l’execució de les obres i això

pugui comportar greus perjudicis per l’interès públic, l’òrgan de contractació podrà acorda que continuïn provisionalment les obres tal i com estigui previst en la proposta tècnica elaborada al respecte pel director, sempre i quan l'import màxim d'aquesta actuació no podrà ser superior al 20 per 100 del preu primitiu del contracte i existeixi disponibilitat pressupostaria suficient. En qualsevol cas caldrà tramitar l’expedient administratiu que preveu l’article 146.4 del TRLCAP, establint-se que l’audiència del contractista serà per un termini màxim de quinze hàbils.

Clàusula 61. - Reajustament del termini d'execució per modificac ions en el projecte 1. Quan les modificacions del projecte no comportin noves unitats d’obra però si en canvi representi una variació en més o en menys

en l’import del contracte, el termini d’execució serà reajustat, sense que pugui ser augmentat o disminuït en major proporció que en la que resulti afectat de l’esmentat import. El termini es concretarà en mesos arrodonits al alça el número de dies sobrants que resulti.

2. Quan sigui necessària l’execució d’unitat d’obres no previstes en el projecte, el director elevarà a l’òrgan de contractació les

propostes dels preus nous i la repercussió sobre el termini d’execució del contracte. La conformitat per part del contractista als nous preus i a la variació del termini total de l’obra serà condició necessària per poder començar els treballs corresponents a les noves unitats.

Clàusula 62 .- Modificacions no autoritzades 1. Ni el contractista ni el director podran introduir o executar modificacions substancials en l'obra objecte del contracte sense la deguda

aprovació d'aquelles modificacions i del pressupost corresponent. 2. S’exceptuen aquelles modificacions que durant la correcta execució de l'obra, es produeixin únicament per ajust a la realitat del

nombre d'unitats realment executades per sobre o per sota de les previstes en el projecte. Aquestes modificacions podran ser recollides en la liquidació o certificació final de les obres executades, sempre i que no suposin un increment global de la despesa superior al 10 per 100 del preu del contracte. No obstant això si amb posterioritat a la producció d'aquesta o aquestes variacions, fos necessari introduir modificacions d'altra naturalesa en el projecte, aquelles hauran de ser incorporades a aquesta, sense esperar la certificació final de les obres.

3. Per a l’execució de les obres a que es refereix l’excepció de l’apartat anterior, el contractista necessitarà la prèvia autorització per

escrit del director.

64

14/19

4. En casos d'emergència, el director podrà ordenar la realització d'aquelles unitats d'obra que siguin imprescindibles o indispensables per garantir o salvaguardar la permanència de les parts d'obra ja executades anteriorment o per evitar danys immediats a tercers. El director donarà compte immediatament d'aquestes ordres a l'Administració contractant, per tal que es pugui incoar, si s'escau, l'expedient d'autorització i disposició de la despesa corresponent.

5. Llevat el cas d’emergència, les modificacions en l’obra que no estiguin degudament aprovades i, si s’escau autoritzades, per l’òrgan

de contractació, originaran responsabilitats en el contractista, sense perjudici de les que podés abastar al personal encarregat per l’administració municipal de la direcció, inspecció o vigilància de les obres.

SECCIÓ 2 : SUSPENSIÓ DE LES OBRES Clàusula 63 .- Suspensions temporals 1. Si la suspensió temporal solament afecta una o diverses parts o classes d'obres que no constitueixin la totalitat de l'obra

contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal parcial" en el text de l'acta de suspensió i en tota la documentació que faci referència a aquesta; si és a la totalitat de l'obra contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal total" en els mateixos documents.

2. En cap cas s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal" sense concretar o qualificar l'abast d'aquesta. Clàusula 64 .- Actes de suspensió 1. Sempre que l'Administració acordi una suspensió temporal, parcial o total de l'obra o una suspensió definitiva, s'haurà d'estendre la

corresponent acta de suspensió, que haurà d'anar signada pel director i el contractista, i en la qual cal fer constar l'acord o disposició de l'Administració que va originar la suspensió i definir concretament la part o les parts o la totalitat de l'obra afectades per aquella.

2. A l'acta, s'hi ha d'adjuntar, com a annex i en relació amb la part o les parts suspeses, l'amidament tant de l'obra executada en dita o

dites parts com dels materials arreplegats o amuntegats a peu de l'obra utilitzables exclusivament en aquestes. 3. Igual criteri se seguirà quan la suspensió temporal que es preveu en l'article 99.5. del TRLCAP. Clàusula 65 .- Danys i perjudicis al contractista 1. Si l'Administració, per adoptar una suspensió temporal que excedeixi del període que per aquests efectes fixen les disposicions

vigents, hagués d'abonar danys i perjudicis al contractista, la seva determinació atendria, entre altres factors, la pertorbació que la suspensió hagués produït en el ritme d'execució previst en el programa de treballs, amb la consegüent repercussió en la utilització de maquinària i de personal i a la relació que representen l'import de les parts d'obra a que afecta la suspensió amb el pressupost total de l'obra contractada.

2. En el cas que aquesta suspensió afectés l’inici de les obres, s’estarà d’acord amb allò que disposa l’article 141 del TRLCAP

esmentat. CAPÍTOL VII.- REVISIÓ DE PREUS Clàusula 66 .- Inclusió de la clàusula de revisió 1. El plec de clàusules administratives particulars d'aquells contractes d'obres que tinguin una durada superior als dotze mesos, podrà

incloure la possibilitat d'aplicar la revisió de preus i assenyalant la fórmula polinòmica que correspongui aplicar, de conformitat i en la forma regulada pels articles 103 a 108 del TRLCAP. En qualsevol cas, aquest plec podrà establir la improcedència de la revisió de preus mitjançant resolució motivada.

2. Mentre no es publiquin noves fórmules tipus per a la revisió de preus, seguiran aplicant-se les fórmules aprovades pel Decret

3650/1970, de 19 de desembre, amb les seves modificacions posteriors. Clàusula 67 .- Requisits per a la revisió Pel que fa a la revisió de preus, aquesta només tindrà lloc quan el contracte s’hagi executat en el 20 per cent del seu import i hagi transcorregut un any des de la seva adjudicació, sense que ni el percentatge del 20 per cent, ni el primer any d’execució, comptat des de la data de la notificació de l’acord d’adjudicació, puguin ésser objecte de revisió. Clàusula 68 .- Revisió en les prorrogues Per l'aplicació de clàusules de revisió respecte de períodes de temps en que el contractista hagi incorregut en mora, es tindran en compte els índexs que haurien correspost a les dades establertes al contracte per a l'execució dins de termini, llevat que els corresponents al període real donin un coeficient inferior, on s'aplicaran aquests últims. Clàusula 69 .- Certificacions i abonaments de les revisions de preus 1. Les certificacions de revisió de preus s'han de tramitar com qualsevol certificació ordinària. 2. Les certificacions de revisió de preus s'han de realitzar simultàniament amb la que correspongui a l'obra executada en l'esmentat

període i s'han d'entendre a partir dels últims índexs vigents que hagi publicat l'Institut Nacional d'Estadística (o l'organisme que el substitueixi) si els corresponents al mes a què es refereix la certificació d'obra no ho han estat.

65

15/19

3. Pel que fa a l' abonament, s'aplicaran els mateixos criteris que regeixen en la clàusula 50 d'aquest Plec per a les certificacions ordinàries.

CAPÍTOL VIII: EXTINCIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 70 .- Comunicació de la finalització de les obres El contractista o el seu delegat, ha de comunicar, per escrit a la direcció facultativa la data en què cregui haver realitzat i finalitzat l'objecte del contracte, per tal que el director facultatiu, en cas de conformitat, procedeixi, juntament amb el representant de l'Administració i dins del mes següent d'aquella, a practicar l'acte formal i positiu de recepció que preveu l'article 110 en relació amb el 147 del TRLCAP. Clàusula 71 .- Acta de recepció 1. L'Administració, a instància del director facultatiu, fixarà la data i l'hora en què tindrà lloc la recepció formal de les obres executades i

s'haurà de comunicar amb prou antelació i per escrit als interessats, especialment al contractista o al seu delegat. 2. El contractista, bé personalment o bé mitjançant delegació autoritzada, té l'obligació d'assistir a les recepcions de l'obra. Si, per

causes que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap dret que pogués derivar de la seva assistència i, en especial, la possibilitat de fer constar en l'acta cap reclamació referida a l'estat de l'obra i a les previsions que aquesta estableixi sobre els treballs que ha de realitzar en el termini que s’indiqui, sinó només amb posterioritat, en el termini dels deu dies hàbils següents a la recepció prèvia, i prèvia al·legació i justificació fefaent prèvies que la seva absència fou deguda a causes alienes a la seva voluntat.

3. De la recepció se n'ha d'estendre acta per exemplar triplicat i l'ha de signar, en representació de l'Administració, el cap de Secció

tècnica corresponent o pel cap del Servei a la qual estigui aquesta adscrit quan aquell sigui el director facultatiu, el director i el contractista o el seu delegat, sempre que hagin assistit a l'acte de la recepció. Una vegada emesa i signada l'acta, se'n lliurarà un exemplar a cada un dels esmentats, fins hi tot en el cas que el contractista o el seu no delegat no haguessin assistit.

4. Si la recepció de l'obra s'efectués passat el termini d'un mes comptat a partir de la data que hagués acceptat el director facultatiu com de finalització d'aquelles, el període de garantia s'iniciaria l'endemà de l'acabament d'aquest termini.

5. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar a l’acta, tot indicant en aquesta els defectes observats i

detallant-ne amb precisió les instruccions necessàries i el termini per a la seva esmena. En el cas que el contractista no ho faci, es podrà atorgar un nou termini improrrogable o declarar resolt el contracte.

6. Dins del termini de dos mesos comptats a partir de la recepció, l’òrgan de contractació de l’administració municipal o l’òrgan en qui

hagi delegat, aprovarà la certificació final de les obres executades que s’abonarà al contractista a compte de la liquidació del contracte. Aquest tràmit d’aprovació s’ajustarà al que s’estableix en la clàusula 74 del present Plec .

7. Podran ser objecte de recepció parcial aquelles parts d'obra susceptibles de ser executades per fases que puguin ser lliurades a

l’ús públic, segons s’estableixi en el contracte o serà apreciat discrecionalment l'administració a proposta de la direcció facultativa. Clàusula 72 .- Conservació de l'obra durant el termini de garan tia 1. El contractista procedirà a la conservació de l'obra durant el termini de garantia d'acord amb el que prevegi el Plec de prescripcions

tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquests treballs no obstaculitzin l'ús públic o el servei corresponent de l'obra.

2. El contractista respondrà dels danys o deterioraments que puguin produir-se durant el termini de garantia, si no és que provi que

aquests han estat ocasionats pel mal ús i no per l'incompliment de les seves obligacions d'execució, vigilància i policia de l'obra; en el supòsit d'un mal ús, tindrà dret a ser reemborsat de l'import dels treballs que hagin de realitzar-se per restablir en l'obra les condicions degudes, però no quedarà exonerat de l'obligació de portar a terme els esmentats treballs quan la direcció no li ordeni el contrari.

SECCIÓ 2: MEDICIÓ GENERAL I CERTIFICACIÓ FINAL DE L ES OBRES Clàusula 73 .- Medició general 1. Un cop rebudes les obres i dins del termini màxim d’un mes, a comptar des de l’endemà de la data de l’acta de recepció, el director

de les obres procedirà a la seva medició general per tal de determinar les realment executades d’acord amb el projecte i, s’escau, modificacions posteriors. Per la qual cosa, en l’acta de recepció, el director fixarà la data en que s’iniciarà aquesta medició, quedant notificant el contractista per aquest acte. Tant mateix per raons excepcional i en funció de les característiques de l’obra aquest termini d’un mes per realitzar la medició general podrà ser ampliat en el plec de clàusules administratives particulars.

2. El contractista té l'obligació d'assistir a la presa de dades i realització de la medició general que efectuarà la direcció. Si per causes

que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap reclamació en ordre al resultat d'aquella medició ni tampoc respecte dels actes de l'Administració que es basin en el seu resultat, sinó després de l’al·legació i justificació fefaent d'inimputabilitat d'aquelles causes.

66

16/19

3. Per realitzar la medició general s'utilitzaran com a dades complementàries la comprovació del replanteig, els replanteigs parcials i les medicions efectuades durant l'execució de l'obra, el Llibre d'Incidències, si n'hi hagués, el d'ordres i tots els altres que considerin necessaris el director i el contractista.

4. D'aquest acte de medició s’estendrà acta per triplicat exemplar que signaran el director i el contractista o el seu delegat, retirant un

exemplar cadascun dels signants i remeten el tercer per part del director a l’òrgan de contractació. En cas que no assisteixi el contractista a la medició l’exemplar de l’acta li serà remés pel director.

5. De no estar d’acord amb el resultat de la medició, el contractista podrà manifestar les objeccions o reclamacions que cregui

convenient en el termini màxim de cinc dies hàbils següent a la data de l’acta de medició. L’escrit d’objeccions i/o reclamacions s’entregarà pel contractista al director de les obres, del que s’haurà de deixar constància formal de la seva recepció, haurà de ser traslladat a l’òrgan de contractació juntament amb un informe tècnic justificatiu de la procedència o no de les mateixes dins del termini de deu dies hàbils. En qualsevol cas aquest es tràmit es podrà acumular a criteri del director de les obres i/o òrgan de contractació al tràmit d’aprovació de la certificació final de les obres.

Clàusula 74 .- Certificació final de les obres 1. El Director, prenent com a base el resultat de la medició general i dins del termini màxim d’un mes, a comptar des de l’endemà de la

data de l’acta de recepció, redactarà la corresponent relació valorada, per tal que dins dels deu dies hàbils següents a la finalització de l’esmentat termini d’un mes pugui expedir i tramitar la corresponent certificació final de les obres. Per redactar la relació valorada i expedir la certificació final s’aplicaran els mateixos criteris que es recullen en les clàusules 49 i 50 del present Plec.

2. En la mateixa data què el director expedeixi aquesta certificació final, remetrà al contractista una còpia d'aquesta i de la relació

valorada corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es considerarà atorgada la conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat.

3. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i forma, i

de ser acceptades en tot o en part pel Director, aquest expedirà una nova certificació final i la remetrà a l’òrgan de contractació o a l’òrgan en qui aquell hagi delegat per tal que la pugui aprovar dins del termini de dos mesos a que fa referència la clàusula 71 del present Plec en relació amb que disposa l’article 147 del TRLCAP. De no ser acceptades aquestes esmenes o al·legacions, del que caldrà emetre el corresponent informe justificatiu, el contractista podrà impugnar la resolució per la qual s’aprova la certificació final en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

4. De tota aquesta tramitació, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la certificació final de les obres, se’n

deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director. Clàusula 75 .- Abonament de la certificació final de les obres 1. La certificació final de les obres, al igual que es preveu en la clàusula 55 d’aquest Plec, es farà efectives dins del termini que

s’estableix en l’article 99.4 del TRLCAP, al marge de la conformitat o no del contractista respecte de la memòria valorada, relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tant mateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació final de les obres, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació final.

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de la certificació, el qual es farà en la

forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el seu còmput s’iniciarà des del primer

dia del tercer més i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació final es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. En cas d’haver-hi errors materials, aritmètics o de transcripció en la certificació final de les obres que afectin al seu import, s’estarà a

les mateixes regles i criteris que disposa l’apartat 4 de la clàusula 55 d’aquest Plec per la resta de certificacions d’obra, amb la única variació que caldrà emetre d’una nova certificació final amb les correccions incorporades, adjuntant-se informe tècnic amb la diferencia econòmica que cal abonar o reclamar, segons el cas, al contractista. L’òrgan de contractació competent o l’òrgan en qui aquell així delegat, aprovarà aquesta nova certificació final i l’abonament o requeriment de la quantitat abonada de més.

SECCIÓ 3: TERMINI DE GARANTIA, LIQUIDACIO DE LES OB RES I CANCEL.LACIO DE GARANTIES Clàusula 76 .- Termini de garantia 1. El termini de garantia s’establirà en el plec de clàusules administraves particulars atenent a la naturalesa i complexitat de l’obra i no

podrà ser inferior a un any excepte casos especials degudament justificat i motivats.

67

17/19

2. El contractista procedirà a la conservació de l’obra durant el termini de garantia en les condicions establertes en el plec de prescripcions tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquesta actuació no obstaculitzin l’ús públic o el servei corresponent de l’obra. Si descuides aquesta conservació i això pogués comportar una ser deteriorament de l’obra, s’executaran per l’administració per compte i càrrec del contractista les treballs necessaris per evitar-ho.

3. Dins del termini de quinze dies hàbils anteriors al compliment del termini de garantia, el director de les obres, bé d’ofici, bé a

instància del contractista, informarà per escrit sobre l’estat de les obres. Si aquesta fos favorable, el contractista quedarà exonerat de qualsevol responsabilitat respecte de l’objecte del contracte, llevat el que preveu la clàusula 78 del present Plec, i es procedirà a la liquidació del contracte, en el termes que s’estableix en els apartats 1 i 2 de la clàusula 77 següent, així com a la devolució o cancel·lació de la garantia constituïda, el tràmit de la qual esta regulat en la clàusula 79 d’aquest Plec.

4. En el supòsit que l’informe del director no fos favorable i els defectes observats provinguessin de deficiències en l’execució de l’obra

i no per l’ús de la construcció durant el termini de garantia establert, el director procedirà a dictar les ordres oportunes al contractista per a la deguda reparació al seu càrrec d’allò construït, atorgant-se un nou termini de garantia a l’efecte, durant el qual aquest quedarà encarregat de la conservació de l’obra, sense dret a percebre qualsevol quantitat per l’ampliació d’aquest termini de garantia. Aquest nou termini s’iniciarà l’endemà que el director doni per escrit la seva conformitat a la reparació practicada i en quan a la seva finalització s’estarà a l’esmentat en l’apart anterior pel compliment ordinari de la garantia.

Clàusula 77 .- Liquidació de les obres 1. El director de les obres formularà la proposta de liquidació, prenen com a base per a la seva valoració el contingut i resultat de la

certificació final de les obres, dins del termini d’un mes següent a la finalització del de garantia, si l’informe d’aquest sobre l’estat de les obres fos favorable, o, en cas contrari, des la data en que doni per escrit la seva conformitat, un cop fetes les reparacions en els termes que s’estableixen en els apartats anteriors. Aquesta proposta de liquidació es notificarà al contractista per que el termini de deu dies hàbils doni la seva conformitat o manifesti les objeccions que cregui convenient, actuant-se en aquest últim cas d’igual forma i criteri que l’establert en la clàusula anterior.

2. La liquidació resultant haurà d’estar aprovada i, si s’escau, fet el pagament de les obligacions pendents, aplicant-se en aquest últim

cas el disposat en la clàusula 75 anterior, en el termini de dos meses següents a la data de la proposta de liquidació formulada pel director.

Clàusula 78 .- Responsabilitat per vicis ocults 1. Si l'obra s'arruïna amb posterioritat a l'expiració del termini de garantia per vicis ocults de la construcció, degut a l'incompliment del

contracte per part del contractista, respondrà aquest dels danys i perjudicis durant el termini de quinze anys a comptar des de la data de recepció.

2. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi manifestat cap reclamació per danys o perjudicis, quedarà totalment extingida la

responsabilitat del contractista. Clàusula 79 .- Cancel·lació de les garanties constituïdes 1. Un cop finalitzat el termini de garantia i emès l’informe favorable de l’estat de les obres o, si s’escau, de la conformitat per escrit

a que es fa referència l’apartat 4 de la clàusula 76 anterior, es procedirà per l’òrgan de contractació o per aquell en qui aquest hagi delegat, a la cancel·lació i devolució de la garantia o garanties constituïdes de conformitat amb l’article 41 i següents del TRLCAP. Tant mateix aquesta resolució restarà condicionada als informes favorables per part de la Intervenció municipal respecte de deutes o compensacions pendents pel contractista en front a la pròpia administració municipal, que tindrà un dret preferent, o a tercers en general, així com del servei jurídic corresponent respecte de la no existència de reclamacions per possibles danys a tercers derivats per o a conseqüència de l’objecte del contracte.

2. En cas que alguns dels informes fos desfavorable i abans d’incautar total o parcialment la fiança, es donarà un tràmit d’audiència de

deu dies hàbils al contractista per tal que al·legui el que cregui convenient. La resolució d’incautació i execució de la fiança podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

CAPÍTOL IX.- RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 80 .- Resolució del contracte 1. Són causes de resolució del contracte, a més de les que s’estableixin en l'article 149 en relació amb el 111 del Text Refós de la Llei

de Contractes de les Administracions publiques, aquelles altres que pugui incloure el Plec de clàusules administratives particulars. 2. La resolució del contracte l'acordarà, d'ofici o a instància del contractista, l'òrgan municipal competent i la seva aplicació i efectes es

regularà pel que disposen els articles 112, 113 i 151 de l'esmentada Text Refós de la LCAP. 3. Quan el contracte es resolgui per culpa o causes imputables al contractista, li serà incautada la garantia i haurà, a més,

d'indemnitzar l'Administració dels danys i perjudicis causats, la fixació i valoració dels quals serà determinada pel director de les obres i aprovada per l’òrgan de contractació o per aquell a qui aquest així delegat, prèvia audiència del contractista per un termini de deu dies. Aquesta resolució podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

68

18/19

Clàusula 81 .- Decés, dissolució, fusió i/o absorció del contra ctista 1. En el cas de decés del contractista individual, el deu delegat o aquells qui poguessin considerar-se’n hereus, hauran de comunicar

tal decés a l’administració municipal immediatament després de conèixer el fet. Tot retard injustificat, negligent o dolós, en realitzar tal comunicació, que causi danys i perjudicis a l’administració o al bé públic, donarà lloc a la corresponent indemnització, per a la determinació del qual s’estarà als requisits i tràmits establerts en l’apartat 3 de la clàusula anterior. L’administració municipal podrà acordar la continuïtat del contracte amb el hereus o successors, sempre que aquests ofereixin les mateixes garanties tècniques i de tot ordre que el contractista finat.

2. En el cas de dissolució i fallida de la societat mercantil comportarà sempre la resolució del contracte. En els demés casos com pot

ser la suspensió de pagaments, la fusió, l’escisió o transmissió d’empreses, l’administració podrà potestativament resoldre el contracte o continuar-lo sempre i quan el contractista resultant presti les garanties suficients a criteri de l’administració per l’execució i compliment del contracte. En qualsevol cas quedarà subrogada en tots els dret i deures preexistents del contractista. Als efectes de poder determinar la resolució o continuïtat, s’haurà de comunicar aquesta novació dins del termini màxim d’un mes a la data en que es produeixi. En igual termini l’administració s’haurà de decidir si accepta o no la continuïtat.

Clàusula 82 .- Causes de resolució del contracte referides al c as d'agrupació temporal d'empreses Quan alguna de les empreses que formin part d'una agrupació temporal quedi compresa en alguna de les circumstàncies previstes en els epígrafs a) i b) de l'article 111 del TRLCAP, l'administració municipal estarà facultada per exigir l'estricte compliment de les obligacions pendents del contracte a les restants empreses que formen l'agrupació temporal o per acordar la resolució d'aquest. Clàusula 83 .- Termini per retirar instal·lacions i equip Adoptada la resolució del contracte, la direcció haurà de fixar al contractista un termini per abandonar l'obra i/o els terrenys què havia executat o estigui executant i, si s'escau, retirarà les instal·lacions i l'equip aportat en aquesta. CAPÍTOL X.- CESSIÓ I SUBCONTRACTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRES Clàusula 84 .- Cessió del contracte 1. Els drets i obligacions dimanants del contracte podran ser cedits a un tercer sempre i quan les qualitat tècniques o personals del

ceden no hagin estat determinants de l’adjudicació del contracte. En qualsevol cas, l'adjudicatari no podrà traspassar ni cedir aquests drets que li confereix aquest contracte sense l’autorització expressa i amb caràcter previ de l'òrgan de contractació competent de l'Ajuntament.

2. Per obtenir l'autorització, de conformitat amb l'article 114 del TRLCAP, es requerirà: a) Que s'hagi executat una part d'obra no inferior al 20 per 100 del preu d'adjudicació. b) Que el cessionari o nou contractista tingui la capacitat per contractar amb l’administració pública i la solvència exigible de

conformitat amb els articles 15 a 20 dels TRLCAP i que ostenti la classificació en el moment de sol·licitar la cessió, en el supòsit que això s’hagi exigit al contractista cedent. En qualsevol cas el nou contractista haurà d’acreditar que no esta incurs en cap suspensió de classificació o inhabilitada per contractar.

c) Que el nou contractista constitueixi les garanties exigides a l'adjudicatari. d) Que la cessió entre adjudicatari i cessionari es formalitzi en escriptura pública i on es farà constar de forma expressa que el

cessionari estarà subrogat en tots els dret i obligacions que correspondrien al cedent . Clàusula 85 .- Subcontractació 1. Llevat que el Plec de Clàusules Administratives Particulars estableixi una altra cosa o que per la seva naturalesa i condicions es

dedueixi que ha de ser executat directament per l’adjudicatari, aquest podrà concertar amb tercers la realització parcial de l'objecte del contracte .

2. Tanmateix, la celebració de subcontractacions queda sotmesa al compliment dels requisits, els límits i les prohibicions que estableix

l'article 115 del TRLCAP. CAPÍTOL XI.- DISPOSICIONS FINALS Clàusula 86 .- Efectes de la modificació de la legislació de l' Estat o de l'autonòmica 1. Les prescripcions d'aquest Plec o en els corresponents Particulars que incorporen o reprodueixen aspectes de la legislació bàsica

de l'Estat o l'autonòmica d'aplicació als ens locals catalans s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.

69

19/19

2. De verificar-se aquesta revisió, s'autoritza l'alcalde per introduir al text del Plec les correlatives modificacions o els pertinents aclari-ments.

3. Les modificacions o els aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de l'Estat o l'autonòmica d'aplicació als ens

locals catalans no necessitaran l'expressa publicació de l'Ajuntament. Clàusula 87 .- Pròrroga de terminis per a dictar resolucions L'assenyalament de terminis que consta a les clàusules anteriors als efectes de determinar que una petició, a manca de resolució expressa, s'entengui o es pugui entendre estimada o desestimada, segons el respectiu cas, s'efectua sense perjudici de la possible ampliació dels dits terminis en virtut de la pròrroga que es pugui decretar o acordar, que haurà de ser notificada als interessats, en el qual supòsit els dits efectes relatius a la virtualitat presumpta sobre estimació o desestimació de les sol·licituds, inherents a l'absència de resolució expressa, quedaran referits a la data en què expiri l'ampliació disposada.

70



II.2.- PLEC DE CONDICIONS TECNIQUES

71



II.2.1.- CONTINGUT, ÀMBIT D’APLICACIÓ I NORMATIVA Per aquesta obra regiran tots aquells continguts en el Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació, confeccionat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes. Seran d’aplicació totes les especificacions que encapçalen cadascuna de les partides d’obra ressenyades al pressupost; totes les precisions que contenen els plànols i altra documentació gràfica del projecte, encara que no quedin reflectides explícitament als documents escrits; i les precisions incloses a la memòria. També serà d’aplicació tota la normativa legislativa vigent de compliment obligatori en el moment de l’oferta econòmica. Les condicions tècniques fan referència al conjunt de característiques que han de complir els materials previstos en el projecte, les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les d’execució de tots els treballs necessaris. Aquestes condicions queden assenyalades en els següents documents del projecte: - Plànols - Memòria descriptiva - Amidaments i pressupost - Plec de Condicions Els aspectes que no quedin suficientment detallats en els anteriors documents s’atindran al que prescriu la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació, segons relació adjunta:

Normativa tècnica aplicable

Àmbit general CTE. Código Técnico de la Edificación

Actualitzat a febrer de 2008. Text modificat por RD 1371/2007, de 19 de octubre (BOE 23/10/2007) y correcció de errors (BOE 25/01/2008)

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

72



EHE-08. Instrucción de hormigón estructural RD. 1247/2008 BOE n. 203 de 22/8/2008

Requisits bàsics de qualitat Accessibilitat Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95 DOGC: 24/3/95 Ley de integración social de los minusválidos Ley 13/82 BOE 30/04/82 CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción O 4/7/90 (BOE: 11/07/90) RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-03 Instrucción para la recepción de cementos RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04) RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción O 31/5/85 (BOE: 10/6/85) RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions Instal·lacions de fontaneria Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua O 9/12/75 (BOE: 13/1/76) correcció d'errors (BOE: 12/2/76) CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

73



Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Instal·lacions d’electricitat Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968 Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

74



Control de qualitat Directiva 89/106/CEE de productes de construcció Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de qualitat en l'edificació D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Residus d’obra i enderrocs Residus Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

75



II.2.2.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS MOVIMENT DE TERRES Prèviament a qualsevol treball, es retiraran les restes i terres vegetals no aptes per recolzar el paviment. Les excavacions per fonamentació estaran perfectament aplomades i pentinades, amb els fons perfectament anivellats i sense terres soltes. La Direcció Facultativa determinarà, segons Estudi Geotècnic, on el terreny assegura una resistència mínima de treball. Les terres procedents d’excavació es retiraran ràpidament a l’abocador autoritzat més proper, per tal de deixar l’obra ben neta. Les rases pels claveguerons s’excavaran fins a terreny ferm igual com les excavacions d’arquetes, foses, sifons, etc. Si no apareix fins a profunditats on es fa difícil la construcció, es consolidarà el terreny amb base adient i segons dicti la Direcció Facultativa. Els fonaments tindran la dimensió i profunditat que assenyali la Direcció Facultativa. En el curs dels treballs es podran modificar a la vista de la qualitat del terreny. El Contractista disposarà les mesures de seguretat, estrebacions, exhauriments, proteccions, etc. que siguin necessàries en cada cas; a la vista de la qualitat del terreny, als paraments verticals especialment, s’hi deixaran els apuntalaments precisos. S’entendrà que el cost de l’operació està inclòs en el preu corresponent. El contractista comunicarà per escrit a la Direcció Facultativa qualsevol sospita de vici amagat en el terreny, manca de profunditat o dimensionat, o altres que consideri convenients, per tal que aquesta decideixi en cada cas. Els replanats es realitzaran per capes de fins 25 cm de gruix, piconades i humitejades adientment. Podran utilitzar-se terres procedents de l’obra, amb autorització expressa de la Direcció Facultativa ; si el replant és de més de 50 cm s’utilitzaran màquines especials compactadores. Qualsevol error en l’excavació de fonaments, per excessos indeguts, seran imputables únicament al contractista, que els subsanarà a càrrec seu, tant pel que fa a les partides de moviment de terres com a les de fonamentació. Les excavacions s’amidaran per metres cúbics, mesurats sobre el perfil del terreny i amb esponjaments. Podran mesurar-se per metres quadrats les excavacions per arrencada de capa vegetal amb profunditat inferior a 20 cm. Els transports a l’abocador es mesuraran pels mateixos amidaments d’excavació. Els terraplens o replenats es mesuraran per m3 sobre perfil, un cop realitzat el piconat. Si el piconat o compactat es considera deficient, es deduirà del cost el tant per cent que correspongui respecte a una compactació del 95 % en assaig Proctor Modificat. Les compactacions que acompleixin aquest grau de compactació podran considerar-se inadequades i s’hauran de realitzar de nou a càrrec del Contractista. En tots els treballs d’aquest apartat s’hi entendrà sempre inclòs el repàs corresponent.

76



Els treballs especials de pous, mines, túnels, esgotaments i estrebacions, i altres similars, se sometran íntegrament al Plec General de Condicions vàries de l’edificació del Centre Experimental d’Arquitectura. El Contractista realitzarà les cales i pous de sondeig que la Direcció Facultativa cregui necessaris per conèixer les característiques i resistència del terreny, així com els assajos pràctics, tot al seu càrrec, excepte si s’exigeixen sondejos i proves granulomètriques completes; en aquest cas, i llevat de pacte exprés, aniran a càrrec de la Propietat. No es començarà cap excavació sense que el replanteig hagi estat supervisat per la Direcció Facultativa. Si no consta en el Projecte o en el Contracte, s’entén que els preus del Projecte i de l’oferta serveixen per a qualsevol tipus de terreny, ja que es considera que el Contractista ha pogut examinar-lo abans de l’oferta i haver fet les seves previsions. El constructor ha de conèixer, amb anterioritat a la contractació, les característiques del terreny, la seva naturalesa, les capes, la profunditat, etc. i les tindrà en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. En els plànols s’indica la posició de l’edificació i, per tant, el constructor pot conèixer amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries, dades que tindrà en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. FONAMENTACIÓ Els replenats de rases, sabates o murs de formigó en massa es faran amb formigó HM-20 de CEMI-42.5 de fck 20 N/mm2, de resistència característica en proveta cilíndrica als 28 dies. La Direcció Facultativa podrà admetre fins un 20 % de pedra dins de l’anterior dosificació, sempre que es tracti de pedra verge, no subjecta a la descomposició i en mida que no superi en cap cas els 20 cm de dimensió màxima. La Direcció Facultativa podrà admetre l’ús de dosificació similar a l’assenyalada. Abans de procedir al replenat de formigó es tindrà especial cura a retirar les terres amollades al fons. Els fonaments amb formigó armat seran de formigó HA-25/P/20/IIa de CEMI-42.5 de 20 N/mm2 de resistència característica en proveta cilíndrica als 28 dies, i no s’admetran ni l’addició de pedra ni l’ús de barreges naturals. Les mateixes característiques s’aplicaran als murs de formigó armat. Com a paviment base, excepte en els casos en què estigui prevista la col·locació d’un forjat interior formant cambra amb el terreny, es col·locarà una capa de pedra piconada de 15 cm de gruix i una solera de formigó de 15 cm de gruix. Aquest formigó serà de CEMI-42.5 de resistència característica 20 N/mm2 en proveta cilíndrica als 28 dies. Si es col·loca forjat en substitució de l’esmentada subbase, aquest podrà ser de qualsevol tipus homologat, inclòs el pretensat o semi-pretensat. En qualsevol cas, i per garantir la impermeabilització de la planta baixa, es recreixeran els fonaments de formigó hidròfug, la cara superior dels quals s’enlluirà amb ciment portland que podrà servir de base a les verdugades al començament de les obres de fàbrica. Podrà col·locar-se tela asfàltica a la coronació de fonaments i per l’arrencament de murs, si així s’indica en el Projecte. Els formigons utilitzats a l’obra s’ajustaran al que s’assenyala en aquest Plec. Qualsevol replenat de formigó, d’element d’obra o rasa de fonaments necessitarà l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. En els murs verticals de contenció, s’hi faran ancoratges, sempre que es cregui

77



convenient. Abans de procedir al replenat, el Contractista estudiarà i deixarà previstos els passos dels desguassos i instal·lacions. Els amidaments de formigons es faran per metres cúbics, d’acord amb les dimensions del Projecte. Les armadures que s’hi emprin s’inclouran en el preu/m3 amb les quanties Kg/m3 facilitades per la Direcció Facultativa. Cas de no incloure’s, es mesuraran per quilograms segons catàleg sense percentatge de pèrdues, retalls, separadors, etc., i aquests conceptes quedaran inclosos en el preu unitari. Els encofrats es mesuraran per metres quadrats. Els treballs de consolidació, palplanxats, pantalles i, en general, qualsevol tipus especial de fonaments, se sotmetran al Plec General de Condicions del Centre Experimental d’Arquitectura. Si s’empren procediments més moderns que els de l’esmentat Plec, o sistemes patentats especials, es realitzaran sota la direcció tècnica de titulats superiors especialistes que es responsabilitzin del càlcul i execució dels treballs. ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT 1 Ciment El ciment serà portland CEMI-42.5 i complirà les especificacions de la vigent “Instrucción para la recepción de cementos” RC-97. Si no s’utilitza formigó de central s’emmagatzemarà en lloc ventilat, protegit de la intempèrie i de la humitat del terra i de les parets. El temps d’emmagatzematge aconsellable serà de 3 mesos per a la classe 32.5, 2 mesos per a la classe 42.5 i 1 mes per a la classe 52.5; si es superen aquests períodes, caldrà comprovar les característiques del ciment. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 2 Aigua Podran ésser utilitzades, tant per l’amassat com pel curat del formigó, totes les aigües sancionades per a la pràctica com acceptables amb l’excepció de que el contingut d’ió clor sigui menor o igual a 3 gr/litre. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 3 Àrids Poden utilitzar-se com a àrids per a la fabricació del formigó les sorres i graves naturals, roques triturades o altres productes, l’ús dels quals es troba sancionat per la pràctica. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 4 Additius Sempre que es comprovi, mitjançant els oportuns assaigs, que la substància afegida en les proporcions previstes produeix l’efecte desitjat sense que el formigó deixi d’acomplir la resta de les seves característiques, s’autoritzen els additius. A excepció del clorur càlcic i, en general, productes que en la seva composició intervinguin clorurs, sulfurs, sulfits o d’altres components químics que puguin ocasionar o afavorir la corrosió de les armadures. 5 Armadures passives Es comprovarà que acompleix les condicions exigides en l’art. 31 de la Instrucción EHE. En aquest cas en particular les característiques mínimes de les barres corrugades seran B500S amb un límit elàstic Fy>500 N/mm2, una càrrega unitària de rotura Fs>550 N/mm2 i un allargament de rotura en % sobre base de S ∅ > 12 %. No presentaran clivelles ni minves de secció superior al 4,5 %.

78



Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 6 Formigons 6.1 Qualitat del formigó El formigó dels fonaments serà armat amb una resistència característica de 25 N/mm2, una consistència plàstica, una grandària màxima de l’àrid de 20 mm i un tipus d’ambient normal amb humitat alta: H-25/P/20/IIa. El formigó de l’estructura serà armat amb una resistència característica de 25 N/mm2, una consistència tova, una grandària màxima de l’àrid de 15 mm i un tipus d’ambient no agressiu: H-25/B/15/I. Qualsevol característica de qualitat mesurable d’una pastada, vindrà expressada pel valor mig d’un nombre de determinacions igual o superior a 2. La docilitat dels formigons per a l’edificació es recomana que l’assentament en el con d’Abrams no sigui inferior a 6 cm. El límit superior de l’assentament establert per a la consistència fluida (15 cm) podrà sobrepassar-se si en la fabricació del formigó s’utilitzen additius super-fluidificants. 6.2 Dosificació del formigó La quantitat mínima de ciment per m3 de formigó s’estableix en l’article 37.3.2 de la EHE. En aquest cas, tant en fonaments com en estructura serà de 275 kg/m3. La quantitat màxima de ciment per m3 de formigó serà de 400 kg, excepte en casos excepcionals prèvia justificació es podrà superar aquest límit. No s’utilitzarà una relació aigua/ciment major que la màxima establerta en l’article 37.3.2 de la EHE. En aquest cas 0,60 per als fonaments en ambient IIa i 0,65 per a l’estructura en ambient I. Si no s’utilitza formigó de central el constructor estudiarà les proporcions dels diferents components del formigó i justificarà mitjançant els resultats d’assaigs previs que les dosificacions proposades realitzades amb els mateixos materials que s’empraran a l’obra acompleixin les condicions exigides en aquest plec. 6.3 Fabricació del formigó (si no s'utilitza formigó de central) La dosificació en obra es realitzarà amb l'oportuna instal·lació dosificadora que pesarà tots els materials, sota la vigilància de persona especialitzada, i adreçarà la quantitat d'aigua segons la humitat dels àrids. En cas que no es disposi de dosificadora ponderal podrà autoritzar-se la dosificació volumètrica dels àrids, sempre que els amidaments es realitzin en atuells de doble alçada de costat i que llurs volums coincideixin amb els pesos de cada tipus d'àrid necessaris per a un amassament. La dosificació del ciment es realitzarà sempre per pes. L'amassament es realitzarà en formigonera, vessant-hi, durant el seu funcionament, de primer la meitat de l'aigua d'amassament, després el ciment i la sorra simultàniament, tot seguit la grava i finalment, la resta de l'aigua. El període de batut, a la velocitat de règim, serà sempre no inferior a 90 segons.

79



Quan s'utilitzin formigoneres de major cabuda, la durada de l'amassament es perllongarà fins a obtenir la necessària homogeneitat, d'acord amb els assaigs realitzats. No es barrejaran pastes fresques conglomerades amb diferents tipus de ciment. Quan es comenci la fabricació d'una barreja amb un nou tipus de ciment es netejaran les formigoneres. 6.4 Transport del formigó Com a norma general no passarà més d'una hora i mitja entre la fabricació del formigó i la seva posta en obra i consolidació. Aquest termini haurà de modificar-se si s'utilitzen ciments especials, i es podrà augmentar només quan s'adoptin les mesures necessàries per a impedir l'evaporació de l'aigua, o quan concorrin unes condicions favorables d'humitat i baixa temperatura. Aquest termini s'escorçarà quan la massa sigui seca, s'emprin ciments d'alta resistència o l'ambient sigui càlid o sec. En cap cas es col·locaran en obra masses que acusin un principi d'adormiment, disgregació o dessecació. Tampoc s'utilitzaran masses que hagin acusat anormalitats d'adormiment o defectes de barreja en la pasta. Els dispositius i processos de transport i vessat del formigó evitaran la disgregació i dessecació de la barreja, defugint, per així aconseguir-ho, les vibracions, sotregades repetides i caigudes lliures de més de dos metres d'alçada. Qualsevol indici de disgregació serà corregit mitjançant un nou amassament. 6.5 Posta en obra del formigó 6.5.1 Col·locació En cap cas s’acceptaran formigons que presentin un principi de fraguat. En les operacions de vessament del formigó s’adoptaran les degudes mesures per evitar la disgregació de la barreja (màxima alçada vessament = 2 m); així mateix, no es col·locaran en obra capes o tongades de formigó que ultrapassin el necessari per aconseguir una complerta compactació de la pasta. No es realitzarà el formigonat en tant no s’obtingui la conformitat de la Direcció de l’obra, un cop s’hagin revisat les armadures. El formigonat de cada element es realitzarà d’acord a un pla prèviament establert en el que es tindran en compte les possibles deformacions dels encofrats. 6.5.2 Compactació La compactació del formigó s’executarà mitjançant procediments adequats a la consistència de la barreja i de tal manera que s’eliminin els buits i s’obtingui un perfecte tancat de la pasta sense que es produeixi segregació. El procés de compactació es perllongarà fins eliminar els fluixers i aconseguir que s’inicïi el refluix de la pasta a la superfície i deixi de sortir l’aire. Quan s’utilitzin vibradors de superfície el gruix de la capa després de compactada no serà major a 20 cm. Amb consistència plàstica es compactarà amb un vibrat normal i quan és tova amb un vibrat normal o un picat amb barra. 6.6 Juntes de formigonat Es defugiran al màxim (excepte en els sostres). Quan són inevitables, es disposaran el més normalment possible a la direcció de la màxima compressió. Quan es reprenguin els treballs es netejarà la junta de la brutícia, lletada o àrid que no hagi quedat lligat i s'humitejarà la superfície que s'hi acumuli aigua abans de vessar-hi el nou formigó.

80



Es retirarà la lletada superficial de les juntes de formigonat, deixant una superfície rugosa, mitjançant raspall de filferro, una vegada començat l'adormiment, o bé mitjançant un sistema igualment eficaç. En els pilots es treurà la capa superior de formigó, abans de que finalitzi l'adormiment, per evitar els efectes del reflux de la lletada o del morter fluid separat de l'àrid gruixut. 6.7 Curat del formigó Durant el període d'enduriment del formigó es mantindrà la humitat del formigó i s'evitaran les causes que puguin provocar el seu clivellament com, per exemple, sobrecàrregues o vibracions. Les superfícies es mantindran humides durant set dies com a mínim. Aquest termini mínim de curat haurà d'ésser augmentat en un cinquanta per cent en temps sec o calorós. Quan, per determinades circumstàncies pràctiques, no es realitzi el curat per regada, es podran utilitzar impermeabilitzants, líquids o altres tractaments que impedeixin o redueixin eficaçment l'evaporació, sempre que aquests mètodes presentin les garanties que exigeixi la Direcció. Així mateix l’art. 74 de la EHE ens indica la fórmula per determinar la durada màxima del curat a partir d’uns coeficients que venen donats per les corresponents taules (74.1 a 74.5). 6.8 Formigonat en temps fred La temperatura del formigó en el moment del vessament no serà inferior a 5º C. Es prohibeix vessar formigó sobre armadures, motllos, etc.. en què la temperatura sigui inferior a 0º C. En general se suspendrà el formigonat sempre que en el termini de les 48 h. següents pugui baixar la temperatura per sota dels 0º C. En cas que per absoluta necessitat es formigoni en temps de gelades, s’adoptaran les mesures necessàries per garantir que durant el fraguat i primer enduriment del formigó no es produiran danys en els elements corresponents ni reduccions apreciables de les característiques resistents del material. La utilització d’additius anticongelants requerirà una autorització expressa de la Direcció de l’obra i mai es podran utilitzar productes susceptibles d’atacar les armadures, en especial les que contenen ió clor. 6.9 Formigonat en temps calorós S’adoptaran les mesures oportunes per evitar l’evaporació de l’aigua de la pastada, en particular durant el transport del formigó, per tal de reduir la temperatura. Si la temperatura ambient és superior a 40º C i hi ha molt vent, es suspendrà el formigonat, a excepció que prèvia autorització de la Direcció de l’obra s’adoptin les mesures pertinents. 6.10 Comprovació de la qualitat del formigó Es comprovarà sistemàticament la qualitat del formigó mitjançant els oportuns assaigs i vigilància de l’execució. Els tipus, la manera de realitzar-los, la seva periodicitat i les decisions a prendre en funció dels resultats s’indiquen en l’apartat de control. 7 Elaboració de la ferralla i col·locació de les armadures passives Es col·locaran exemptes de pintura, greix o qualsevol substància que pugui afectar l’acer, el formigó o l’adherència entre ells.

81



7.1 Disposició de separadors Hauran de complir la taula següent:

Element Distància màxima Engraellat inferior 50 ∅ ó 100 cm Elements superficials

horitzontals (forjats, lloses, etc..)

Engraellat superior 50 ∅ ó 50 cm

Cada engraellat 50 ∅ ó 50 cm Murs Separació entre engraellats 100 cm

Bigues 100 cm Suports 100 ∅ ó 200 cm

7.2 Doblegament de les armadures passives Aquesta operació es realitzarà en fred per mitjà de mètodes mecànics, a velocitat constant i amb l’ajuda de mandrins perquè la curvatura sigui constant. 7.3 Distàncies entre barres d’armadures passives Quan les barres es disposin en capes horitzontals separades, les barres de cada capa hauran de col·locar-se verticalment una sobre l’altre, de manera que l’espai entre ambdues permeti el pas d’un vibrador intern. 7.4 Barres aillades Les distàncies lliure, horitzontal i vertical entre dues barres aillades consecutives serà igual o superior a: a) 2 cm b) el diàmetre de la més gran c) 1,25 vegades la grandària màxima de l’àrid 7.5 Ancoratge de les armadures passives Els valors mínims de la longitud neta d’ancoratge són 10 ∅ ó 15 cm ó 1/3 de la longitud bàsica d’ancoratge per les barres traccionades o als 2/3 de l’esmentada longitud per barres comprimides. 7.6 Ancoratge de les barres corrugades La reducció de l’ancoratge de les barres traccionades per acabar amb patilla, ganxo o U horitzontal es podrà tenir en compte quan el recobriment perpendicular al plànol de doblegat sigui superior a 3 ∅. 7.7 Empalmament per solapament Obliga a la disposició d’armadura transversal en les zones de solapament. 7.8 Empalmament per soldadura Prohibeix la soldadura en armadures galvanitzades i/o amb recobriments epoxídics. Les soldadures a topall de barres de diferent diàmetre es podrà realitzar sempre que la diferència entre ∅ sigui inferior a 3 mm. 8 Cintres, encofrats i motllos 8.1 Encofrats i condicions de desencoframent del formigó Els encofrats seran de fusta, metàl·lics o de qualsevol material que acompleixi les mateixes condicions d'eficàcia. Es prohibeix l’ús de l’alumini en motlles en contacte amb el formigó. Les unions i les peces que constitueixen els encofrats hauran de tenir la resistència i rigidesa necessàries per garantir, amb el procés de formigonament previst i, especialment, sota els efectes dinàmics deguts als

82



vibradors, que no es produïran en el formigó esforços no previstos en la seva posta en obra ni durant el seu període d'enduriment, ni, en els encofrats, moviments excessius. En general, es poden admetre moviments locals de 5 mm i, en el conjunt, d'una mil·lèsima de la llum. Les superfícies interiors dels encofrats hauran d'ésser a bastament uniformes i llises per aconseguir que els paraments de les peces de formigó no presentin defectes, bombaments, ressalts o rebaixos superiors a 5 mm, i quedin perfectament acabats sense necessitat d'adobs. Les superfícies dels encofrats així com els líquids que s'hi apliquin no han de contenir substàncies nocives per al formigó. Els encofrats de fusta s'humitejaran abans del formigonament per tal d'evitar l'absorció de l'aigua del formigó, i es netejaran deixant obertures que faciliten aquesta tasca. En els encofrats de fusta, les juntes entre els diferents taulons hauran de permetre llur entumiment per la humitat de la regada o de l'aigua del formigó, però sense deixar sortir la pasta durant el formigonament. S'autoritza la utilització de tipus i tècniques especials d'ancoratge, sempre i quan el seu ús i resultats estiguin avalats per la pràctica, havent-se de justificar l'eficàcia dels que, per la seva novetat, no tinguin aquella garantia i es proposin. 8.2 Abans de realitzar l'encofrat Es planificarà l'encofratge de cada pis, realitzant primerament l'encofrat dels elements verticals, pilars i murs, a no ser que la Direcció indiqui el contrari. Posteriorment es realitzarà l'encofrat dels elements horitzontals i inclinats, bigues, sostres, etc., quan el formigó dels elements verticals tingui una edat no menor de tres dies i s'hagin realitzat, inferiorment, els elements de travada previstos, com murs de fàbrica o nuclis rígids en estructures metàl·liques. Per al control, per la Direcció, del temps de desencofrat s'anotarà en obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin les obres d'encofrat i desencofrat, així com la data de formigonament de cada element. 8.3 Durant la realització de l'encofrat La fusta nova que hagi d'estar en contacte amb el formigó es rentarà prèviament amb aigua amb calç. La fusta ja utilitzada es presentarà neta, sense formigó i impureses, exempta de deformacions i clivelles i haurà d'acomplir les condicions generals per a la recepció de fusta per encofrats. Condicions de les unions: La disposició de les unions es realitzarà afavorint el treball a compressió de la fusta. La qualitat de les puntes serà inferior a l'assenyalada en la Norma UNE-17033. Les puntes es distribuïran uniformement en la superfície d'ambdues peces a unir, i el més allunyades possible entre sí, amb una separació de les vores i entre eixos no menor de 6 diàmetres de la punta en direcció de la fusta de gruix menor. Quan les fustes siguin dures, i ho permeti la superfície d'unió, s'utilitzaran principalment puntes de diàmetre petit. Les puntes s'introduiran amb una lleugera inclinació i diferent d'una a una altra.

83



Quan s'hagin de reblar des del costat oposat, les puntes tindran una longitud que permeti que sobresurtin, com a mínim, tres diàmetres per a, posteriorment, doblegar-les en la direcció de les fibres de fusta. Els empalmaments de costelles, tornapuntes i sotaponts es realitzaran amb doble tapapunt de la mateixa escuadria i longitud a cada costat de la junta, no essent aquesta més petita que dues vegades el costat major de l'escuadria que s'empalma. La fusta en contacte amb el formigó es col·locarà a topall. En els costers dels murs es disposaran obertures provisionals de 250 cm2 de superfície, amb separacions verticals i horitzontals no superiors a un i dos metres respectivament, per a la neteja i comprovació de que el formigó omple el cofre. Les toleràncies del cofre es deduïran de la norma corresponent a l'element que es formigona, sense que la variació en pilars i bigues pugui ésser major de 5 mm per a moviments locals ni d'una mil·lèsima de la llum per a moviments del conjunt. El cofre serà independent de les mitgeres, en les juntes de dil·latació i articulacions, per no destorbar el lliure moviment de l'element de formigó, llevat d'una especificació en contra de la Direcció. Es disposarà els tirants abraçant exteriorment les costelles dels taulers, i es tasaran fins que donin un so metàl·lic net. Es disposarà, també, taulons sota les falques de les tornapuntes quan el terreny sigui moll. Quan no es tinguin puntals que salvin l'alçada, es podran realitzar plans intermedis d'entramat rígid, format per taulons definint una retícula ortogonal al pas dels puntals. El pla definit serà perpendicular als puntals i tindrà, com a mínim, una vora fixa; en els altres casos els puntals inferiors aniran travats entre sí. Abans d'abocar el formigó es comprovarà que la superfície del cofre està neta i humida, i que hom ha col·locat correctament les armadures i les peces auxiliars que han d'anar embegudes en el formigó. El vessat del formigó fresc en els cofres es realitzarà des de l'alçada menor possible, i hom evitarà els impactes. La velocitat d'emplenat de murs amb formigó fresc no serà superior a 6 m3/hora. 8.4 Després de la realització de l'encofrat En general, no es desencofraran els taulers costers fins transcorreguts, com a mínim, sis dies per a pilars i tres dies per a la resta d'elements, i sempre amb l'aprovació de la Direcció. Per desencofrar els taulers de fons i plans d'apuntalament es considerarà el temps fixat per la Norma NTE-EME: "Estructuras de Madera: Encofrados", i amb l'aprovació de la Direcció. S'afluixaran les falques deixant el fons a 2 o 3 cm de l'element formigonat, durant les dotze hores següents, comprovant-se si la fletxa que es produeix és l'admissible per a la biga o sostre. Quan els taulers ofereixin resistència en desencofrar, s'humitejaran abundanment abans de forçar-los, o s'hi haurà aplicat a la seva superfície un desencofrant d'acció superficial que acompleixi les condicions particulars establertes en les Normes Tecnològiques NTE-EHE: "Estructuras de Hormigón".

84



La fusta utilitzada s'emmagatzemarà neta i sense claus, protegida del sol i de la pluja i apilada permetent la ventilació. No es reompliran els fluixers i defectes apreciats en el formigó al desencofrar sense l'autorització de la Direcció. Quan el temps transcorregut entre la realització de l'encofrat i el formigonament sigui superior a tres mesos, es revisarà tot l'encofrat. Les clivelles o esquerdes que apareguin no es taparan sense abans haver-les registrat, indicant la seva longitud, direcció, obertura i lloc exacte on han aparegut, per a determinar-ne les causes, perills que puguin representar i les precaucions especials que puguin exigir. 9 Condicions generals de seguretat en el treball No es permetrà la circulació d'operaris entre puntals una vegada acabat l'encofratge; només es realitzarà prop dels puntals travats i sense colpejar-los. La circulació, damunt de taulers de fons, d'operaris i carretons manuals es realitzarà repartint la càrrega sobre taulons o elements equivalents. No es transmetran a l'encofrat les vibracions de motors. Els operaris que treballin a alçades superiors a tres metres estaran protegits contra possibles caigudes mitjançant xarxa de protecció i/o cinturó de seguretat ancorat a un punt fix. En èpoques de vents forts, es posaran tirants metàl·lics o, com a mínim, cordes als encofrats d'elements verticals de formigó amb una esveltesa superior a deu. Així mateix, en èpoques de pluges fortes, es protegiran els fons de les bigues i sostres amb lones impermeabilitzades o plàstic. No es treballarà en encofrats quan la velocitat del vent sigui superior a 50 Km/hora ni quan estiguin prop de línies elèctriques d'alta tensió o sota aparells sense protecció. No s'acumularan prop dels encofrats de fusta substàncies inflamables i es disposarà en obra com a mínim d'un extintor manual contra incendis. Es compliran, també, totes les disposicions que siguin d'aplicació de l' "Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball". Quan es realitzin treballs simultanis en nivells sobreposats, hom protegirà els operaris dels nivells inferiors amb xarxes, viseres o elements de protecció equivalents. S'habilitaran els accessos als diferents nivells de l'estructura mitjançant escales o rampes, d'ample mínim 0,6 m, baranes de 0,90 m d'alçada i rodapeu de 0,20 m. Quan no existeixin aquestes proteccions, s'utilitzarà el cinturó de seguretat pel qual s’hauran previst punts fixes d'enganxament. Quan l'abocament del formigó es realitzi pel sistema de bombeig neumàtic o hidràulic, es vigilarà acuradament la neteja del tub després del formigonament, ja que la pressió de sortida dels àrids pot ésser la causa d'accidents.

85



Es suspendran els treballs quan plogui, nevi o existeixi un vent amb una velocitat superior a 50 Km/hora. En aquest últim cas es retiraran tots els materials i eines que es puguin desprendre. Mai el pes dels materials emmagatzemats ultrapassarà les sobrecàrregues previstes en projecte. S'evitarà la permanència o pas de persones per sota de càrregues suspeses, acotant les àrees de treball. Les armadures s'hissaran suspeses per dos punts separats de manera que la càrrega sigui estable. En els treballs de desencoframent es prendran les mesures necessàries per evitar la caiguda lliure de taulers o altres elements. No es caminarà per damunt de bigues i sostres fins passades vint-i-quatre hores del formigonament. Diàriament es revisarà l'estat dels aparells d'elevació i cada tres mesos es realitzarà una revisió total dels esmentats aparells. Els operaris encarregats del muntatge i maneig de les armadures aniran amb guants i calçat de seguretat, davantal, cinturó i portaeines. Les armadures es lligaran pel seu transport mitjançant ganxos amb pestells de seguretat. Els operaris que treballin el formigó portaran guants i botes que els protegeixin del contacte amb el material. En les instal·lacions elèctriques per a elements auxiliars d'accionament elèctric, com formigoneres i vibradors, es disposarà a l'arribada dels conductors de l'escomesa un interruptor diferencial segons el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i, per a la posta a terra, se seguirà la norma tecnològica NTE-IEP "Instalaciones de Electricidad. Puesta a tierra". Quan s'utilitzin vibradors elèctrics, aquests tindran doble aïllament. 10 Control de qualitat del formigó armat 10.1 Assaigs previs En formigó de central es comprovarà que cada amassada vingui acompanyada pel corresponent full de subministrament signat per una persona física. Quan no s’utilitzi formigó de central, es realitzaran assaigs previs per determinar si els components a utilitzar en el formigó són aptes i per obtenir una dosificació per cada tipus de formigó que permeti considerar com a probable una resistència característica igual o superior a la considerada en el càlcul, tenint en compte que les condicions en el laboratori són diferents a les de l’obra. Aquests assaigs previs es referiran als següents materials: 10.2 Ciment Es regirà d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i l’article 26 de la EHE. Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada. En el cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que varïin les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponents als assaigs de recepció previstos i els necessaris per la determinació del contingut de clorurs.

86



En aquest cas i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran la composició del ciment, principi i final de l’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. En qualsevol cas les mostres preventives es conservaran durant 100 dies. 10.3 Aigua S’analitzaran les aigües segons les especificacions contingudes en l’article 27 de la EHE en el que fa referència a PH, substàncies dissoltes, sulfats, ió clor, hidrats de carboni i substàncies solubles en èter. La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71. 10.4 Àrids S’analitzaran els àrids segons les especificacions contingudes en l’article 28 de la EHE en el que fa referència a terrassos d’argila (UNE 7133), partícules toves (UNE 7134), material retingut pel tamís 0,063 (UNE EN-933-2/96) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE 7244/71), compostos totals de sofre expressats en SO3 i referits a l’àrid sec (UNE EN-1744-1/99), sulfats solubles en àcids expressats en SO3 i referits a l’àrid sec (UNE EN-1744-1/99) i continguts de clorurs (UNE EN-1744-1/99). Està prohibida la utilització d’àrids que continguin sulfats oxidables i en el cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos (art. 28.1 EHE). 10.5 Additius Es comprovarà que acompleix les condicions exigides en l’article 29 de la Instrucció EHE. Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5 % del pes del ciment. Està prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. 10.6 Acer Acomplirà les condicions exigides en l’article 31 de la Instrucció EHE. No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant firmat per una persona física. El nivell de control serà el normal i en cas de dubte la Direcció de l’obra podrà ordenar els assaigs que cregui pertinents, que seran a càrrec del constructor. 10.7 Consistència del formigó Acomplirà les condicions exigides en l’article 83 de la Instrucció EHE. Es determinarà mitjançant el con d’Abrams, d’acord amb la UNE 83313/90.

Tipus de consistència Assentament en cm SECA PLÀSTICA TOVA FLUIDA

0 – 2 3 – 5 6 – 9 10 – 15

Per evitar problemes d’un formigó ja col·locat en obra, és recomanable realitzar una determinació de consistència al principi del formigonat. Si la consistència s’ha definit pel seu tipus, la mitja aritmètica dels dos valors obtinguts (UNE 83313/90) ha d’estar compresa dins de l’interval corresponent i si s’ha definit pel seu assentament, la mitja dels dos valors ha d’estar compresa dins la tolerància. L’incompliment d’aquestes condicions implicaran el rebuig automàtic de la pastada corresponent i la correcció de la dosificació. 10.8 Resistència del formigó Abans del formigonat pot ésser necessària la realització d’una sèrie d’assaigs:

87



a) previs b) característics c) de control No s’acceptaran els resultats dels assaigs realitzats amb més de sis mesos d’antelació sobre la data en què s’efectua el control. a) Previs: es realitzaran al laboratori abans de començar el formigonat i el seu objecte és establir la dosificació del formigó. Es faran, al menys, sobre quatre sèries de provetes de pastades diferents, amb dues provetes de cadascuna per l’assaig als 28 dies (4x2=8 provetes). b) Característics: tenen per objecte comprovar abans del formigonat que la resistència real del formigó que es col·loca a l’obra no és inferior a la de projecte. Els assaigs es faran sobre les provetes procedents de sis pastades diferents, amb dues provetes per pastada per l’assaig als 28 dies (6x2=12 provetes). c) De control: aquests assaigs tenen caràcter preceptiu segons l’article 88 de la Instrucció EHE i el seu objecte és comprovar al llarg de l’obra que la resistència característica del formigó és igual o superior a la de projecte. c1) control a nivell reduït: aquest nivell tan sols pot ésser utilitzat en obres d’enginyeria de poca importància, edificis d’habitatges d’una o dues plantes amb llums inferiors als 6 m i en elements a flexió en edificis fins a quatre plantes i llums inferiors als 6 m. La resistència de càlcul Fcd haurà de ser no superior a 10 N/mm2 i aquest tipus de control no es podrà aplicar en formigons sotmesos a classes d’exposició III i IV. c2) control al 100 per 100: el control es realitza determinant la resistència de totes les pastades que formen la part d’obra sotmesa a control i calculant a partir dels resultats el valor de la resistència característica real. c3) control estadístic: aquesta taula estableix els límits màxims per definir els lots controlar:

TIPUS D’ELEMENTS ESTRUCTURALS Límit superior Elements comprimits

(pilars, murs, etc..) Elements de flexió simple (bigues, forjats, murs contenció)

Massissos (sabates, etc..)

Vol. de formigó 100 m3 100 m3 100 m3 Nombre amassades 50 50 100 Temps formigonat 2 setmanes 2 setmanes 1 setmana Sup. construïda 500 m2 1000 m2 - Nombre de plantes 2 2 -

Si el formigó està subministrat per una central amb segell o marca de qualitat, es podran augmentar al doble les especificacions de l’esmentada taula, tenint en compte una sèrie d’especificacions com que els resultats de control de producció siguin satisfactoris i es lliurin a la Direcció facultativa, el nombre mínim de lots serà de tres (en obra) corresponents als diferents tipus d’elements estructurals i en el cas que algun lot doni una resistència menor a la de projecte es passarà a realitzar el control sense reducció d’intensitat, fins que en quatre lots consecutius s’obtinguin resultats satisfactoris. El control es realitzarà determinant la resistència de N pastades per lot. Si fck ≤ 25 N/mm2 N ≥ 2 25 N/mm2 < fck ≤ 35 N/mm2 N ≥ 4 fck > 35 N/mm2 N ≥ 6

88



Es defineix com a resistència característica estimada (fest) la que acompleix: Si N < 6 fest = KN · X1 Si N ≥ 6 fest = 2 X1 + X2 ... + X m-1 - Xm < KN · X1 m - 1 KN = coeficient definit en art. 88.4.b de la EHE X1 = resistència de la pastada de menor resistència m = N si N és parell 2 m = N-1 si N és senar 2 d) Decisions derivades del control de resistència: Les decisions a prendre sobre l’acceptació o rebuig del formigó respondran als criteris següents: fest ≥ fck acceptació fest ≥ 0,9 fck acceptació fest < 0,9 fck la direcció facultativa prendrà les decisions oportunes. 10.9 Durabilitat del formigó S’ha de controlar els fulls de subministrament amb especificació de la quantitat de ciment i la relació aigua-ciment. Per al formigó no fabricat en central, aquest document anirà signat per una persona física. Així mateix, s’ha de controlar la profunditat de penetració de l’aigua, que es farà a l’inici de l’obra sobre un conjunt de 3 provetes d’un formigó de la mateixa dosificació que es farà servir a l’obra. 11 Assaigs d’informació del formigó Es realitzaran els assaigs d’informació del formigó mitjançant el trencament de provetes testimoni extretes del formigó endurit, en els casos preceptius indicats en la Instrucció EHE (art. 99) i també en aquells en què el Director de l’obra ho consideri oportú. Quan els esmentats asssaigs s’hagin de realitzar per causes imputables al constructor, aquest es farà càrrec de les despeses que ocasionin. 12 Control d’execució La responsabilitat de realitzar el control d’execució correspon a la Direcció de l’obra i a la Propietat. Té per objecte que l’obra s’ajusta al Projecte i a la Instrucció EHE vigent. Pel control de l’execució, cal redactar una Pla de control, decidint l’obra en lots segons:

TIPUS D’OBRA GRANDÀRIA DEL LOT Edificis 500 m2 ≤ 2 plantes Ponts, aqüeductes, túnels, etc 500 m2 x planta ≤ 50 m Obres de grans massissos 250 m3 Xemeneies, torres, etc.. 250 m3 ≤ 50 m

89



Peces prefabricades: - tipus linial - tipus superficial

500 m de bancada 250 m

En cada lot s’inspeccionaran els diferents aspectes que a títol orientatiu però no excloent es detallen a continuació: Comprovacions que cal efectuar durant l’execució GENERALS PER A QUALSEVOL TIPUS D’OBRA A) Comprovacions prèvies a l’inici de l’execució - Directori d’agents involucrats. - Existència de llibres de registre i ordres reglamentaris. - Existència d’arxiu de certificats de materials, fulls de subministrament, resultats de control, documents de projecte i sistema de classificació de canvis de projecte o informació complementària. - Revisió de plànols i documents contractuals. - Existència de control de qualitat de materials d’acord amb els nivells especificats. - Comprovació general d’equips: certificats de tara, si s’escau. - Subministrament i certificats d’aptitud de materials. B) Comprovacions de replanteig i geomètriques - Comprovació de cotes, nivells i geometria. - Comprovació de toleràncies admissibles. C) Cindris i bastides - Existència de càlcul, en els casos necessaris. - Comprovació de plànols. - Comprovació de cotes i toleràncies. - Revisió del muntatge. D) Armadures - Tipus, diàmetre i posició. - Tall i doblegament. - Emmagatzematge. - Toleràncies de col·locació. - Recobriments i separació entre armadures. Utilització de separadors i distanciadors. - Estat de beines, ancoratges i empalmaments i accessoris. E) Encofrats - Estanqueïtat, rigidesa i textura. - Toleràncies. - Possibilitat de neteja, inclosos els fons. - Geometria i contrafletxes. F) Transport, vessat i compactació - Temps de transport. - Condicions de vessat: mètode, seqüència, altura màxima, etc.. - Formigonat amb vent, temps fred, temps calorós o pluja. - Compactació del formigó. - Acabat de superfícies.

90



G) Juntes de treball, contracció o dilatació - Disposició i tractament de juntes de treball i contracció. - Neteja de les superfícies de contacte. - Temps d’espera. - Armadures de connexió. - Posició, inclinació i distància. - Dimensions i segellat, en els casos que s’escaigui. H) Cura - Mètode aplicat. - Terminis de cura. - Protecció de superfícies. I) Desemmotllat i descindrat - Control de la resistència del formigó abans del tesat. - Control de sobrecàrregues de construcció. - Comprovació de terminis de descindrat. - Reparació de defectes. J) Tesat d’armadures actives - Programa de tesat i allargament d’armadures actives. - Comprovació de lliscaments i ancoratges. - Injecció de beines i protecció d’ancoratges. K) Toleràncies i dimensions finals - Comprovació dimensional. L) Reparació de defectes i neteja de superfícies ESPECÍFIQUES PER A FORJATS D’EDIFICACIÓ - Comprovació de l’autorització d’ús vigent. - Dimensions de massissats, àbacs i capitells. - Condicions d’enllaç dels nervis. - Comprovació geomètrica del perímetre crític de rasant. - Gruix de la llosa superior. - Cantell total. - Buits: posició, dimensions i solució estructural. - Amadures de repartiment. - Separadors. ESPECÍFIQUES DE PREFABRICACIÓ A) Estat de bancades - Neteja. B) Col·locació de tendons - Plaques de desviament. - Traçat de cables. - Separadors i empalmaments. - Caps de tesat. - Falques d’ancoratge.

91



C) Tesat - Comprovació de la resistència del formigó abans de la transferència. - Comprovació de càrregues. - Programa de tesat i allargaments. - Transferència. - Tall de tendons. D) Motlles - Neteja i desencofrants. - Col·locació. E) Curat - Cicle tèrmic. - Protecció de peces. F) Desmoldejat i emmagatzematge - Aixecament de peces. - Emmagatzematge en fàbrica. G) Transport a obra i muntatge - Elements de suspensió i penjament. - Situació durant el transport. - Operacions de càrrega i descàrrega. - Mètodes de muntatge. - Emmagatzematge en obra. - Comprovació del muntatge. Els resultats de totes les inspeccions i les mesures correctores adoptades s’hauran de recollir en els corresponents informes que quedaran recollits en la Documentació Final d’obra, que es lliurarà a la propietat. Es consideren tres nivells per la realització del control d’execució: - Control a nivell intens: en aquest nivell de control, a més del control extern, s’exigeix que el constructor tingui un sistema de qualitat propi, auditat de forma externa, i que l’elaboració de la ferralla i els elements prefabricats, en cas d’existir, es realitzin en instal·lacions industrials fixes i amb un sistema de certificació voluntari. Si això no és així, la Direcció d’obra haurà d’exigir al constructor uns procediments específics per les diferents activitats de control intern. En aquest nivell de control calen al menys tres inspeccions per cada lot d’obra. - Control a nivell normal: és d’aplicació general i exigeix la realització de, al menys, dues inspeccions per cada lot d’obra. És d’aplicació en aquest projecte. - Control a nivell reduït: aplicable si no existeix un seguiment continuat i reiteratiu de l’obra. Exigeix la realització de, al menys, una inspecció per cada lot de l’obra. 13 Toleràncies d’execució Es regiran segons les especificacions de l’annex 10 de la EHE

92



ESTRUCTURA METÀL·LICA 1 Acer laminat en calent De límit elàstic 2.600 kp/cm2, tipus A42 b, en perfils normals, pletines, carteles, bases, unions i en qualsevol tipus de peça estructural metàl·lica de gruix menor de 35 mm. Per a peces de gruix superior s'utilitzarà acer A42 d. L'estructura de l'acer serà homogènia, aconseguida mitjançant un procés de fabricació i un correcte laminament, i no tindrà cap mena de defecte que pugui perjudicar la qualitat ni la durabilitat del material. Els productes laminats tindran la superfície llisa i sense defectes superficials d'importància que impedeixin la seva utilització. 2 Característiques mecàniques de l'acer a utilitzar Tipus Resistència Límit Allargament Plegament Resilència d'acer a tracció elàstic trencament <63 <16 >16 <40 >40 p.l. p.t. kpm. °C A42b 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 +20 A42c 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 0 A42d 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 -20 3 Composició química de l'acer a utilitzar C P S Tipus Damunt Damunt Damunt Damunt Damunt Damunt d'acer fosa producte fosa producte fosa producte màx % màx % màx % màx % màx % màx % A42b 0.22 0.23 0.050 0.060 0.005 0.065 A42c 0.20 0.25 0.045 0.055 0.045 0.055 A42d 0.20 0.23 0.040 0.050 0.040 0.050 El fabricant garantirà les característiques mecàniques i la composició química dels productes laminats que subministra, és a dir, que acompleixin totes les condicions que, per al corresponent tipus d'acer, s'han especificat. 4 Toleràncies Toleràncies dimensionals: Mida (mm) tolerància (mm) < 10 + 0,5 11 a 20 + 0,75 21 a 50 + 1,0 < 50 + 2,0 Les toleràncies en les dimensions dels bisells de preparació de vores i en el coll i longitud de les soldadures seran:

93



Dimensió (mm) tolerància (mm) < 15 + 0,5 16 a 50 + 1 51 a 150 + 2 > 150 + 3 5 Unions soldades Els procediments expressament autoritzats són: Procediment I: Soldadura elèctrica manual per arc descobert amb electrode fonedís revestit. Procediment II: Soldadura elèctrica semiautomàtica o automàtica, per arc en atmòsfera gasosa amb filferro-electrode fonedís. Procediment III: Soldadura electrònica, per arc submergit, amb filferro electrode fonedís despullat. Abans de soldar es netejaran les vores de la unió, eliminant amb cura tota la pela, rovell o brutícia i, molt especialment el greix i la pintura. Les parts que s'hauran de soldar estaran, a més, ben eixutes. - Condicions dels electrodes: S'utilitzaran electrodes de qualitat estructural, adequats a les condicions de la unió i de la soldadura, i amb les característiques mínimes següents: a) Resistència a tracció del metall dipositat. 42 Kp/mm2. b) Allargament de trencament. c) Resilència. No inferior en cap cas a 5 Kpm. Seran admissibles, segons els casos i posicions per a soldar, electrodes de les qualitats següents: Estructural intermèdia Estructural àcida Estructural bàsica Estructural orgànica Estructural rutili Estructural titani Es podran utilitzar electrodes normals o de gran penetració. La determinació de les característiques del metall dipositat es realitzarà pels mètodes indicats a la norma UNE 14.022, i la caracterització dels electrodes de gran penetració segons la norma UNE 14.023. Per a la utilització dels electrodes se seguiran les instruccions del subministrador. Els electrodes amb revestiment higròfil, especialment els electrodes bàsics, s'utilitzaran perfectament eixuts i s'introduïran i conservaran en un dessecador fins el moment de la seva utilització. - Condicions de la soldadura: Els cordons es dipositaran sense provocar mossegades. Després d'executar cada cordó, i abans de dipositar el següent, es netejarà la seva superfície amb un raspall de filferro, eliminant tot rastre d'escòria. Aquesta neteja es realitzarà també en els cordons finals. Per a facilitar aquesta neteja i la col·locació dels cordons següents es procurarà que la superfície de cada cordó sigui el més regular possible, i no formi angles molt aguts amb els anteriors ni amb les vores de les peces. La projecció de gotes de soldadura s'evitarà amb cura.

94



- Execució de la soldadura: La superfície de la soldadura serà regular i llisa. Es recomana que l'encebament de l'arc es faci damunt les juntes i davant de la soldadura. Si és necessari, la soldadura es recarregarà o esmerilarà perque tingui el gruix adequat, i no presenti discontinuïtats o rebaves. En les soldadures a topall, accessibles per ambdues cares, es realitzarà sempre la presa d'arrel, que consisteix en el seu sanejament i en dipositar el cordó de tancament o el primer cordó dorsal. El sanejament consistirà en aixecar l'arrel fins a descobrir el metall de la soldadura per qualsevol dels mitjans sancionats per la pràctica: burinament, bufador, arcaire, esmeril, etc. El burinament es realitzarà només amb eines de perfil arrodonit, prohibint-se la utilització de les eines de perfil recte. Es prohibeix tot refredament anormal o excessivament ràpid de les soldadures, essent obligatori prendre les mesures que ho impedeixin. En gruixos superiors a 30 mm es fixaran les precaucions especials que cal prendre. - Soldadures en taller: La col·locació dels cordons es realitzarà, sempre que sigui possible, en posició horitzontal. El taller tindrà els dispositius necessaris per a moure les peces i col·locar-les en la posició més adient per a l'execució de les soldadures, sense que es produeixin sol·licitacions excessives que puguin danyar la resistència dels cordons dipositats. - Soldadures en obra: Es reduïrà al mínim el nombre de soldadures a realitzar en obra. Es prendran les precaucions precises per a protegir els treballs de soldar del vent i de la pluja. Així mateix es protegiran del fred, suspenent, en general, els treballs quan la temperatura de l'ambient arribi als 0 ºC. Quan es realitzin soldadures manuals s'observarà un ordre en l'execució dels cordons de les soldadures. Quan la longitud del cordó no sigui superior a 500 mm, aquest es començarà per un extrem i es seguirà fins l'altre, sense més interrupcions que les necessàries per al canvi dels electrodes. Quan la longitud del cordó estigui situada entre els 500 mm i els 1000 mm, aquest es començarà pel centre. Les soldadures de longitud major de 1000 mm es realitzaran a pas de pelegrí, de manera que cada cordó parcial, la longitud del qual serà la corresponent al material dipositat amb un electrode, acabi on va començar el cordó parcial executat anteriorment. El volum de metall dipositat tindrà sempre la màxima simetria possible. Les peces que cal soldar es disposaran de manera que puguin seguir els moviments produïts per la soldadura amb la màxima llibertat possible. El soldador tindrà, sempre, accés fàcil i posició òptima de treball, per garantir que pugui dipositar el material perfectament. La disposició de les peces i l'ordre dels cordons serà el que redueixi al mínim l'acumulació de calor en zones locals. Si les deformacions són superiors a les toleràncies establertes, s'esmenaran en fred, amb premsa o màquina de corrons, sotmetent, després, les peces a un examen acurat, per poder assegurar que no han sorgit clivelles en el metall dipositat o en la zona de transició del metall base.

95



- Qualificació de les soldadures: La capacitació professional dels operaris que soldin es realitzarà mitjançant examen i qualificació, realitzats per un inspector, acceptat per la Direcció, de les operacions destinades a treballs de soldadura per arc en les estructures d'acer, segons la norma UNE 14.010. 6 Execució en taller - Plànols de taller: El constructor, basant-se en els plànols del projecte, realitzarà els plànols de taller precisos per a definir completament tots els elements de l'estructura. - Cotes de replanteig: El constructor comprovarà en obra les cotes de replanteig de l'estructura per a la realització dels plànols de taller. - Contingut dels plànols de taller. Contindran en forma completa:

a) Les dimensions necessàries per a definir inequívocament tots els elements de l'estructura. b) La disposició de les unions, incloses les provisionals d'armament, distingint les dues classes: de força i de lligam. c) La forma i dimensions de les unions soldades; el procediment, mètodes i posicions per a soldar; els materials d'aportació a utilitzar i l'ordre d'execució.

- Revisió dels plànols de taller: El constructor, abans d'iniciar l'execució en taller, entregarà dues còpies dels plànols de taller al director de l'obra, el qual els revisarà i en retornarà una còpia autoritzada, en la que, si es precisen, assenyalarà les esmenes a efectuar. - Modificacions en els plànols de taller: Si el projecte es modifica durant l'execució dels treballs, els plànols de taller es rectificaran per tal que l'obra acabada resti exactament definida en aquests plànols. Si, durant l'execució, fós necessari introduïr modificacions de detall respecte al definit en els plànols de taller, es farà amb l'aprovació del director de l'obra, i s'anotarà en els plànols de taller tot allò que es modifiqui. - Preparació. En cada un dels productes es procedirà a:

a) Eliminar aquells defectes de laminació que, per la seva petita importància, no hagin estat causa de rebuig. b) Suprimir les marques de laminació en relleu en aquelles zones que hagin d'entrar en contacte amb un altre producte en les unions de l'estructura. c) Eliminar totes les impureses que hi hagi adherides.

- Redreçament: Les operacions de redreçament en els perfils i d'aplanament en les xapes es realitzaran en fred, mitjançant premsa o màquina de rodets. Podrà realitzar-se en calent amb les condicions següents:

a) L'escalfament s'efectuarà, a ser possible, en forn. S'admet l'escalfament en forja o fornet. Es desaconsella l'escalfament directe amb bufador. El refredament es realitzarà a l'aire en calma, sense accelerar-lo artificialment. b) S'escalfarà a una temperatura màxima de 850 ºC (roig cirera clar), interrompint-se l'operació quan la temperatura baixi per sota els 700 ºC (roig ombra), per tornar a escalfar la peça. c) Es prendran totes les precaucions necessàries per no alterar l'estructura de ferro, ni introduïr tensions paràsites durant les fases d'escalfament i de refredament.

96



Tota vora realitzada amb cisalla o màquina d'oxitall que hagi de restar en la proximitat d'una unió soldada, sense ésser fosa durant l'execució de la soldadura, es mecanitzarà mitjançant pedra esmerilada, burí i esmerilat posterior per a eliminar tota la zona alterada pel tall, en una profunditat no inferior a 2 mm i en una longitud que ultrapassi no menys de 30 mm cada extrem de la soldadura. Les peces que hagin d'unir-se amb soldadura es fixaran entre sí o a gàlib d'armament, amb mitjans adequats que assegurin, sense una coacció excessiva, la immobilitat durant el procés de soldadura i refredament posterior, assolint-se així l'exactitud exigida i la facilitat en el treball de soldar. Per a la fixació no es permeten realitzar trepans o rebaixos que no estiguin definits en els plànols de taller. Com a mitjà de fixació de les peces entre sí poden utilitzar-se punts de soldadura dipositats entre les vores de les peces que cal unir. El nombre i el tamany dels punts de soldadura serà el mínim suficient per a garantir la immobilització de les peces. Aquests punts de soldadura podent englobar-se en la soldadura definitiva si es netegen perfectament d'escòria, no presenten clivelles o altres defectes, i després de fer desapareixer amb burí, fresa, etc., els cràters extrems. Es prohibeix la pràctica de fixar les peces als gàlibs d'armament amb punts de soldadura. En cadascuna de les peces preparades en el taller es posarà amb pintura o llapis greixós la marca d'identificació amb què ha estat designada en els plànols de taller per a l'armament dels diferents elements. Així mateix, cada un dels elements acabats en el taller portarà la marca d'identificació prevista en els plànols de taller per fixar la seva posició relativa en el conjunt de l'obra. 7 Muntatge en obra Programa de muntatge: El constructor, recolzant-se en les indicacions de projecte, redactarà un programa de muntatge detallant els següents extrems:

a) Descripció de l'execució en fases, ordre i temps de muntatge i els elements de cada fase. b) Descripció de l'equip que emprarà en el muntatge de cada fase. c) Apuntalaments, cintres i altres elements de subjecció provisional. d) Personal precís per realitzar cada fase amb especificació de la seva qualificació personal. e) Elements de seguretat i protecció del personal. f) Comprovació dels replanteigs. g) Comprovació dels anivellaments, alineacions i aploms.

Aquest programa es presentarà al Director i es demanarà la seva aprovació abans de començar els treballs en obra. - Elements de l'estructura: Els elements de l'estructura estaran d'acord amb les dimensions i detalls dels plànols de taller i prescripcions indicades en aquest plec de condicions, i portaran les marques d'identificació prescrites. - Equip de muntatge: La capacitat i qualitat de la instal·lació i equip de muntatge, s'ajustaran al detallat en el programa de muntatge, restant sempre en bones condicions de funcionament. - Manipulació: L’emmagatzematge i dipòsit dels elements constitutius de l'obra es farà d'una manera sistemàtica i ordenada per a facilitar el seu muntatge. Les manipulacions necessàries per a la càrrega, descàrrega, transport,

97



emmagatzematge a peu d'obra i muntatge es realitzaran amb la cura suficient per no causar solicitacions excessives en cap element de l'estructura i per a no danyar ni a les peces ni a la pintura. Es cuidaran especialment, protegint-les si fós necessari, les parts sobre les que hagin de fixar-se les cadenes, cables o ganxos a utilitzar en l'elevació o subjecció de les peces de l'estructura. S'esmenarà acuradament, abans de procedir al muntatge, qualsevol abonyegament o guerxament que hagi pogut causar-se en les operacions de transport. Si el defecte no pot ésser esmenat, o es pressuposa que després d'esmenat pot afectar la resistència o estabilitat de l'estructura, la peça en questió es rebutjarà, marcant-la degudament per deixar-ne constància. - Muntatge: La subjecció provisional dels elements durant el muntatge s'assegurarà amb cargols, grapes o altres procediments que resisteixin els esforços que puguin produir-se en les operacions de muntatge. En el muntatge es realitzarà l'ensamblatge dels diferents elements de manera que l'estructura s'adapti a la forma prevista en el plànols del taller, amb les toleràncies establertes en aquest plec. Es comprovarà, tantes vegades com fós necessari, l'exacta col·locació relativa de les seves parts. No es començarà la soldadura de les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Si s'han previst elements de correcció, no es començaran les operacions de cada unió fins que s'hagi comprovat que la posició relativa dels elements a unir és la deguda i que la desviació entre la forma actual i la definitiva podrà ser anul·lada amb els esmentats mitjans de correcció. Les unions de muntatge i altres dispositius auxiliars es retiraran només quan es pugui prescindir d'ells estàticament. 8 Pintat en taller Qualsevol element de l'estructura rebrà en taller una capa d'imprimació abans d'ésser entregat a muntatge. La capa d'imprimament s'aplicarà amb l'autorització del director de l'obra, després de que s'hagi realitzat la inspecció de les superfícies i de les unions de l'estructura acabada en taller. Les parts que hagin de quedar amb un accés difícil després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera si és prescrit, després dels corresponents terminis per a assecar-se. La pintura es donarà, preferentment, en un local cobert, sec i a l'abrigall de la pols. Si això no és possible, podrà efectuar-se a l'aire lliure en les condicions indicades en l'article 7.6 de la Norma MV-104. 9 Pintat en obra Després de la inspecció i acceptació de l'estructura muntada es picarà l'escòria i es netejaran les zones de les soldadures realitzades en obra i, si s'haguès malmès la pintura d'alguna zona, es netejarà donant-se, a continuació damunt d'aquesta, la capa d'imprimament amb la mateixa pintura emprada en el taller. Transcorregut el termini d'eixugament, es donarà a tota l'estructura la segona capa de pintura i, quan així estigui especificat, la tercera capa. 10 Control de qualitat de l'acer laminat en calent Pel que fa al material de base de l'estructura es controlarà mitjançant la presa de mostres d'acer per a cada tipus de perfil emprat, amb cinc preses al llarg de l'execució. Amb les mostres es realitzaran els següents assaigs:

98



a) Un assaig a tracció segons UNE-7262 determinant: Límit elàstic Tensió de trencament Allargament de trencament Mòdul d'elasticitat Registre electrònic del diagrama càrregues-deformacions b) Un assaig de plegament simple segons UNE-7292. c) Determinació del valor de la resistència segons UNE-7290.

S’hauran de controlar els gruixos, longituds, amplàries, etc. dels elements estructurals. 11 Control de qualitat de les soldadures Execució en el taller de la major part possible de les soldadures, i precaució extrema en el transport. Control sistemàtic d'aquestes soldadures una vegada efectuat el transport i de les soldadures que s'executin in situ. Això comprendrà una visita a obra i al taller, en l'inici de les obres, d'un tècnic titulat, amb emissió d'informe sobre la idoneïtat dels electrodes i/o procediments per a soldar a emprar segons UNE-14003 i UNE-14044, repetint-se la visita a la meitat de l'execució. S’hauran de controlar les soldadures executant, cada cinc peces, els següents controls:

a) Control geomètric, determinant longituds i gruixos de coll del 10% dels cordons executats. b) Control de qualitat mitjançant inspecció radiogràfica en unions accessibles a aquest tipus de sondeig i per ultrasons o líquids penetrants en aquelles que no ho siguin, realitzant-se la inspecció del 2% dels cordons existents. Es requerirà la qualificació "2" com a norma habitual.

12 Control de qualitat de l'execució Segons NTE-EAV i NTE-EAF, que s'aplicaran, també, adequant-les a pilars. SANEJAMENT Les candeles d’acoblament al desguàs es realitzaran amb tub de PVC, llevat d’autorització expressa per ús d’elements de plom. Els trams de pendent inferior a un 50 % es realitzaran amb materials d’idèntiques característiques. En els baixants s’utilitzaran tubs de PVC, amb juntes soldades. Als colzes, desviacions i acoblaments no s’hi utilitzaran més de dues peces acoblades en cada unitat. Aquest material serà de la marca acreditada amb garantia de 10 anys fins a temperatures de 80 ºC, en els trams que desaigüin electrodomèstics. Els baixants s’agafaran amb peces especials, que com a màxim es situaran cada 50 cm (en els trams horitzontals i a distàncies proporcionals en els inclinats). En els trams verticals els suports no superaran els 2 m i se’n situaran un mínim de dos per tram. Llevat d’indicació expressa en contra, tots els desguassos es perllongaran superiorment fins a ventilació per coberta, excepció feta que es faci xarxa de ventilació de sifons. Tan sols la Direcció Facultativa podrà autoritzar l’ús de material fibrociment, de marca acreditada.

99



A cada baixant s’hi col·locarà una arqueta de peu, realitzada amb obra i enlluïda amb ciment portland. Des de les arquetes de peu de baixant, es començarà la xarxa de claveguerons, amb tub de PVC col·locat sobre llit de formigó de 10 cm de gruix i omplert de sorra fins a mig tub. Aquestes rases es compactaran, si la qualitat del terreny ho necessita. Els acoblaments es realitzaran amb arquetes de ram de paleta enlluïdes amb ciment portland. Aquestes arquetes seran registrables. Els claveguerons penjats es realitzaran amb tub de fibrociment de pressió i juntes Gilbault; no s’utilitzarà mai tub amb junta de màstic asfàltic, però es podrà realitzar amb tub de PVC de pressió, si així ho indica la Direcció Facultativa. Podran utilitzar-se arquetes i foses de decantació, o sifons de formigó prefabricat, amb autorització de la Direcció Facultativa. Les buneres a la planta baixa i soterranis seran previstes per suportar el pes de vehicles. Les canals de recollida d’aigües pluvials, si n’hi ha, seran de planxa de zinc, de fibrociment o PVC; també ho seran els colzes d’acoblament i els elements auxiliars de coberta per a formació de careners, protecció de xemeneies, etc. Les canals es recolzaran cada 50 cm amb perfils metàl·lics, ancorats a les fàbriques. El desguàs de terrasses i terrats serà de ferro fos amb sifó; podrà utilitzar-se també morrió galvanitzat. Les arquetes es mesuraran per unitats, igual com les foses, pous i sifons. Els tubs, baixants i claveguerons, per metres linials, incloent-hi totes les peces auxiliars, acoblaments, suports, juntes, etc. Les canals es mesuraran per metres linials i els elements auxiliars de coberta de zinc o fibrociment, per metre quadrat de planxa. Els desguassos de piques, safareigs, lavabos, bidet, banyera i tots aquells aparells sanitaris que no siguin l’inodor, s’entendran inclosos en el preu de la peça de sanitari. TREBALLS DE PALETA Tots els materials utilitzats acompliran el que s’assenyala en el Plec General del Centre Experimental d’Arquitectura. Únicament s’autoritza l’ús d’aigua potable. Queda automàticament prohibit l’ús d’aigua de mar, encara que estigui rentada. Els aglomerats hidràulics acompliran el Plec Oficial de la seva recepció en obres de l’Estat. S’utilitzarà tan sols portland oficial, en tots els seus tipus. Es prohibeix l’ús de ciment ràpid o lent natural per a qualsevol treball. Es prohibeix la barreja de guix amb portland, o qualsevol altre, a excepció del morter mixt de calç i portland allà on s’especifiqui. S’autoritza també l’ús de morters asfàltics per enrajolar cobertes i treballs similars. L’ús d’additius es restringirà als autoritzats per la Direcció Facultativa, a la que es demostrarà la idoneïtat del producte respecte a les propietats que es pretenen millorar i demostrant que no es produeixen pèrdues a la resta. Els diferents tipus de maons descrits en aquest Plec seran subministrats per fabricants que garanteixin que tant la seva resistència com el seu format, sense sobrepassar les toleràncies, per a la qualitat especificada, al que hi ha descrit a la taula 2.1 de la norma NBE-FL90. En el cas d’obra vista, la garantia s’extendrà a més sobre aquelles propietats (absorció, succió, gelament, dilatació potencial i eflorescències) que assegurin la no aparició de sals i durabilitat suficient a pesar de l’agressivitat de medi.

100



Les fàbriques de maó seran de color uniforme, ben cuites i sense pinyols. La Direcció Facultativa podrà ordenar la seva substitució o selecció en aquelles partides que presentin defectes. S’utilitzaran sempre peces de dimensions uniformes. En principi, s’empraran maons massissos, maons mecànics semiforadats tipus “gero” i maons doble forat o totxanes. Els primers tindran les dimensions normals, amb gruix de 3 a 5 cm. Els segons, de 5 a 7,5 cm; i els darrers seran de 10 cm, o de 4 cm per a fer envans. Les fàbriques vistes utilitzaran el tipus bresca, llevat d’ordre contrària. El Contractista comprovarà, sota la seva responsabilitat, la resistència dels totxos en els murs de càrrega que, d’acord amb el Plec General, serà com a mínim de 70 Kg/cm2. Les teules i demés elements ceràmics acompliran l’assenyalat en el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). El Contractista no utilitzarà en cap cas totxos de doble forat o totxanes en murs de càrrega, llevat de l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. La dosificació dels diferents materials que permetran aconseguir els morters les característiques especificades en el present Plec (resistència i plasticitat), serà determinada per l’Aparellador o Arquitecte Tècnic de l’obra, en funció de les singularitats que incideixin en cada cas (finor de la sorra, hàbit en la utilització de les calçs, existència en el mercat de certs tipus de ciment o d’additius ..). Per tal de comprovar la resistència i la plasticitat de les pastes preparades, la dosificació de les quals no s’hagi establert directament a través de la taula 3.5 de la norma NBE-FL90, s’atindrà al que s’especifica en els articles 3.2.2 i 3.2.3. La feina de pasterada es realitzarà segons les prestacions de l’article 3.3, i el tipus d’utilització del morter s’establirà segons l’article 3.4 de l’esmentada norma. Podran utilitzar-se en: - lliscats i estucats, morters de dosificació en volum 1:2 de ciment-sorra (600 Kg/m3). - arrebossats, estucats i paviments; dosificació de 1:3 (450 Kg/m3). - voltes, encadellats i doble rajola; dosificació de 1:8 (200 Kg/m3). - en fàbriques sense càrrega, dosificació de 1:8 (200 Kg/m3). - fàbriques carregades, dosificació que oscil·larà entre 1:5 i 1:6 (250 i 300 Kg/m3) segons indiqui la Direcció Facultativa. - morters per enrajolat, reblerts en general els d’inferior qualitat, dosificació fins al 1:10 (170 Kg/m3). Tota la confecció de morters, quantitat d’aigua, dosificació de morters mixts, etc., s’atindrà al que assenyala el Plec General de la Direcció General d’Arquitectura (act.). L’ús de morters mixts de calç i portland es restringirà als llocs en què ho indiqui el Projecte i aquells en què ho autoritzi la Direcció Facultativa. Els diferents tipus de fàbriques respondran a l’assenyalat en el projecte o, en el seu defecte, a les indicacions de la Direcció Facultativa, que en podrà fer modificacions a les fàbriques vistes. El gruix de les juntes horitzontals podrà oscil·lar entre 10 i 12 mm i el de les verticals serà aproximadament la meitat. A cada filada es comprovarà l’horitzontalitat i la verticalitat amb plomades. Prèviament es farà un estudi del replanteig de peces. Les peces partides no tindran menys de 15 cm. El tall de peces es realitzarà amb màquina. Les fàbriques a revestir tindran juntes horitzontals sempre inferiors a 15 mm i superiors a 10 mm. No s’atansaran al forjat i es deixarà una franquícia de 5 mm, deixant-se de col·locar l’aplacat o les peces que passin per davant de la testa del forjat. Aquesta part de fàbrica es determinarà en baixar la bastida per a la neteja de la façana. Les fàbriques vistes a l’exterior, llevat d’indicació expressa en contra, aniran protegides amb cambra d’aire i envà interior. Les cambres seran contínues, sense elements lligats i tindran un gruix mínim de 5 cm. Si no és possible la solució d’envà interior, la fàbrica vista haurà d’estucar-se en el seu interior amb morter hidròfug

101



abans del seu lliscat o acabat interior. Les cambres d’aire per a la seva impermeabilització tindran canal lliscada de recollida d’aigües a la seva base, amb sortida al drenatge o a l’exterior. En cap cas s’utilitzaran fàbriques resistents de menys de 15 cm de gruix. Les fàbriques d’aquesta mena portaran pilars de reforç cada 5 m, com a màxim. Si l’alçada és superior a 3 m, el gruix de les fàbriques i els dels pilars s’augmentarà proporcionalment. Als edificis de murs de fàbrica de totxo de diverses plantes s’hi col·locarà una corretja perimetral de travament. S’acompliran totes les especificacions de l’article 4.4 de la norma NBE-FL90. Les llindes o sobrellinda de formigó armat es construiran atenint-nos al que s’especifica a l’apartat per als elements estructurals de formigó armat. Un altre tipus de llindes, com ara l’adovellat, de bossot, de corretja .. s’executaran seguint les directrius del Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat), article 4.1.3, execució de fàbriques. Els envans seran de totxo de doble forat, que es prendran amb morter de portland. Per a alçades de més de 3 m o longitud superior a 5 m, s’utilitzaran paredons de 10 cm, a l’igual que els sanitaris i cuines amb elements de fontaneria d’encastar. No s’admetran elements desplomats o amb filades sense horitzontalitat o falta de travament, ni podran realitzar-se regates a murs de càrrega que puguin debilitar la seva resistència. Quedarà prescrit, especialment, qualsevol tipus de regates horitzontals o inclinades. On sigui precís es doblaran les fàbriques amb un envà adossat, per a protecció de les instal·lacions. Es permetrà tan sols prèvia autorització de la Direcció Facultativa, regates verticals o de pendent no inferior a 70º sempre que la seva profunditat no excedeixi de 1/6 del gruix del mur; s’aconsella que en aquests casos s’utilitzin talladores mecàniques. La recepció de materials es farà acomplint el que especifica l’article 6.1 de la norma NBE-FL90. L’execució de morters, segons l’article 6.2 de la norma NBE-FL90. Les toleràncies d’execució, segons l’article 6.4 de la norma NBE-FL90. L’execució de murs, segons l’article 6.3 de la norma NBE-FL90. Les proteccions de la pluja, gelades o calor, segons l’article 6.5 de la norma NBE-FL90. El travament durant la construcció, segons l’article 6.6 de la norma NBE-FL90. Les fàbriques interiors o vistes es mesuraran per m3, llevat d’indicació de gruix: en aquest cas es mesuraran per m2. Els envans i paredons es mesuraran per m2. En quasevol cas es descomptaran la totalitat dels forats majors de 4 m2. Els elements especials com pilars, arcs, llindes, xemeneies, etc., es regiran pel Plec General de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). PEDRERIA, MARBRES I PEDRA ARTIFICIAL Les fàbriques de maçoneria es realitzaran amb la pedra que s’indiqui en el Projecte, que haurà de presentar les cares que quedin vistes corresponents a les esquerdes naturals. S’empraran pedres compactes. La mostra serà de mur complet amb un mínim d’ 1 m2 de superfície de cara vista. S’emprarà en general maçoneria ordinària, però seleccionant les cares pel seu ajustament, com en una maçoneria concertada però sense tallar. Es restringirà l’ús de rebles en el parament. El morter que s’utilitzi serà hidròfug. Les juntes quedaran de forma que no s’apreciï el morter des de l’exterior i no hauran de rejuntar-se. Es procurarà la col·locació de les peces en un sentit horitzontal, tallant les puntes de les peces triangulars o en cunya.

102



Llevat d’indicació en contra, les maçoneries a una sola cara vista podran encofrar-se per interior i completar-se amb formigó. Podrà emprar-se encofrat perdut d’envà. Per la seva cara interior es deixarà cambra d’aire i envà interior. Els aplacats de marbre i pedra natural o artificial es col·locaran amb ganxos especials de subjecció d’acer inoxidable, d’acord amb les instruccions de la Direcció Facultativa, i no presentaran esquerdes, fisures o esportallaments a les seves arestes, ni variacions de to i vetejat d’importància. Els marbres de cuina tindran un gruix mínim de 30 mm i seran de color uniforme; es rebutjaran les peces grises o vetejades. Si es tracta de marbres blancs, es presentaran mostres per a la seva aprovació. Es mesuraran per m2. Podran anar col·locats sobre antostes de ferro o sobre els armaris de cuina; la seva col·locació es farà amb ciment blanc. Està totalment prohibida la barreja de guix i ciment portland per a la subjecció d’antostes i marbres. Els murs de maçoneria es mesuraran per m2 amb inclusió de l’envà de protecció d’humitats, amb deducció dels forats majors de 4 m2. Els aplacats de marbre i pedra natural o artificial es mesuraran per m2 d’amidament real, amb deducció de tots els forats. No es facturaran en cap cas deixalles o retalls. Els aplacats de marbre, quan siguin de colors clars, es rebran amb morter o beurades de ciment blanc tipus griffit. Les peces de pedra artificial en àmpits, caixes de persianes, etc., aniran degudament armades per evitar la seva fisuració i s’impermeabilitzaran. PAVIMENTS I REVESTIMENTS Les xapes de formigó seran perfectament horitzontals o amb els pendents que s’indiquin, i es realitzaran amb juntes de dilatació-contracció cada 5 m sobre base de paviment. Abans de la seva construcció s’escombrarà totalment la pols que hi hagi a la base i es mullarà convenientment. Els paviments de llosa de pedra en jardineria es col·locaran sobre subbase de grava amb sorra i solera de formigó, amb un gruix de 20 cm. Es col·locaran amb junta oberta per peces ajustades. Els paviments de lloseta de ciment, terratzo, mosaic hidràulic, pedra o marbre escairat, ceràmica o similars, hauran de col·locar-se a cop de maceta. D’igual manera es procedirà amb les parquelites de base asfàltica. El Contractista facilitarà com a mínim tres mostres de qualitats diferents, acolorides per a cada tipus de paviment. La Direcció Facultativa podrà rebutjar les que no consideri de qualitat escaient amb l’obra. Es rebutjaran especialment les peces amb manca de planitud o de secat, escàs gruix de la capa superior o de la base. El Contractista haurà d’especificar la marca, qualitat i preu d’adquisició i amb la mostra corresponent. Els paviments de goma, linòleum o moqueta, o parquet encolat es col·locaran sobre xapa lliscada de ciment, perfectament seca. La xapa tindrà un gruix mínim de 3 cm, excepte si es realitza conjuntament amb la capa superior del forjat. Els parquets o paviments de fusta seran encadellats a tires, espiga o quadre, damunt de llistons de fusta, conforme a l’indicat en el Plec General del Centre Experimental d’Arquitectura. Els paviments ceràmics de terrat i terrasses es col·locaran amb morter asfàltic, si no són trepitjables, i amb morter de calç i portland si són trepitjables.

103



Els paviments especials o patentats es regiran per les normes d’execució que recomana el fabricant i tota la seva responsabilitat i garantia. Els revestiments de parets es col·locaran sempre previ el seu estucat reglejat. S’exigirà la perfecta plenitud de les filades, comprovant-se la seva horitzontalitat. Les rajoles de València a mitja altura es remataran amb peces romes o de doble romat. Prèviament a la seva col·locació es repartiran les peces, evitant-se les menors de 5 cm. Es centraran les aixetes i sanitaris respecte a les peces de l’enrajolat. Les rajoles de València es col·locaran amb morter de calç i portland, i els revestiments exteriors amb morter de ciment. Podran autoritzar-se morters especials per la Direcció Facultativa. No es col·locaran, sigui quin sigui el tipus de morter, per “tocs” o “a la valenciana”. L’amidament de paviments i revestiments serà la real, deduint forats de tot tipus i comptats els percentatges de ruptura i altres, que sempre s’entendran inclosos en el preu unitari corresponent. Els sòcols de materials hidràulics, ceràmica o marbre s’ajustaran perfectament amb morter de ciment. Els sòcols de fusta es col·locaran amb tacs del mateix material o plàstic. Tots ells es mesuraran per ml, quan estiguin col·locats realment. Quan s’indiqui el preu d’adquisició d’algun material d’enrajolat o revestiment, s’entendrà que aquest és el preu del material al magatzem i que la seva diferència respecte al preu unitari de material col·locat correspon a les despeses de transport, ruptures, material de subjecció, mà d’obra, etc. La propietat podrà ordenar la substitució de qualsevol material per un altre de similar, abonant exclusivament la diferència del cost d’adquisició. A les escales, el terratzo dels replans tindrà la mateixa tonalitat, granulometria i forma que els graons. Si els graons són de marbre tindran 3 cm de gruix l’estesa i 2 cm el davanter. Es mesurarà per ml el graó complet. A les finestres de patis i façanes posteriors es col·locaran àmpits formats amb peces de marbre amb trenca-aigües, efectuats amb morter de ciment portland. A l’acabament de parets de terrat es col·locaran peces de xapa metàl·lica d’alumini lacat. ENLLUÏTS I ESTUCATS Els enlluïts i estucats de ciment es realitzaran amb portland, llevat que s’autoritzin morters mixtos per la Direcció Facultativa. Als exteriors s’empraran additius hidròfugs. Els estucs es realitzaran sobre arrebossats de ciment als exteriors i sobre enguixats als interiors. Els enlluïts o enguixats en parets i sostres es realitzaran, llevat d’indicació en contra, a bona vista amb angles i arestes mestrejades. No s’admetran toleràncies de més de 5 mm entre les vores. A les arestes a cantell viu es col·locaran guardacantons fins a 2 m d’alçada. Tan sols s’emprarà guix blanc pur de primera qualitat amb quoficient de trencament a 28 dies per aixafament de la papilla de guix adormit, no inferior a 80 Kgs/m2. L’estesa de la pasta es farà a pala d’estendre sense rebaixes en els acoblaments; els sòcols es reglejaran sempre. Els falsos sostres es realitzaran amb: a) Cel ras d’escaiola. Comprenen tot el sistema de grapes, veles, llistons, plaques d’escaiola, estopades, acabament i, en general, qualsevol element necessari per a la construcció d’un cel ras, encara que en els altres documents del Projecte no s’hi faci esment especial dels elements auxiliars. El sostre pròpiament dit

104



estarà format per plaques d’escaiola armades amb fibra de tipus addient, col·locades perfectament i acabades en obra, de manera que presenti superfície perfectament plana i llisa, sense que es vegin les unions ni es marquin pèls, esquerdes o desigualtats. El carregament del sostre amb les parets, sempre i quan no es determini una cornisa especial, es rematarà a base de racó viu perfectament recte. La present unitat comprèn l’adreçat de les parets en cas necessari per tal que l’esmentat racó no presenti cap defecte. b) Cel ras acústic. Està format per plaques prefabricades de guix de model, sistema de fabricació i qualitat que s’esculli en el Projecte. La Direcció Facultativa ordenarà la combinació de les peces. La unitat comprèn tant la formació en escaiola de sanefes com la preparació dels forats necessaris per la col·locació dels llums. c) Cornises i motllures. En cap cas es consideraran com a cornises o motllures un carregament senzill, a cantell viu, aresta, etc. Els enlluïts i estucats es mesuraran per m2 amb inclusió de l’arestat, guardacantons, mestres, etc. A l’amidament de parets s’emprarà el sistema de ple per buit, i es descomptaran en la seva totalitat els forats de més de 4 m2 de superfície. Queda prohibit l’ús d’additius, com ara els retardadors d’adormiment i d’altres. El Contractista serà responsable de totes les irregularitats que apareguin i no siguin degudes a causes constructives. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS Per l’aïllament de murs i cobertes s’utilitzarà preferentment el porexpan. Sempre que s’indiqui aquest material, serà de tipus denominat autoextingible. A les cobertes inclinades es col·locaran panells tipus sandwich amb aïllament incorporat de 50 mm de gruix collats sobre rastrells d’acer galvanitzat. Si es tracta de la coberta plana l’aïllament es situarà per sota de la impermeabilització. A les cambres aïllants de fàbrica de totxo i envà es col·locarà porexpan de 30 mm de gruix. Aquest gruix podrà variar-se en les previsions del Projecte. Sempre que s’indiqui formigó cel·lular, aquest serà confeccionat “in situ”, amb gruix mínim de 50 mm. Els envans pluvials s’uniran amb pilars de reforç mitjançant morter de portland hidrofugat. Si és precís col·locar elements d’unió, seran de formigó hidrofugat i enlluït prefabricats en obra. Les ventilacions es col·locaran simètricament disposades amb peces de gelosia ceràmica. Les teles de protecció i impermeabilització i les pintures d’impermeabilització seran asfàltiques amb armadura de fibra i es col·locaran amb armadura de gruix doble i encavallament en calent. Seran col·locades per casa especialitzada i de marca de garantia i solvència suficient a judici de la Direcció Facultativa. El Contractista respondrà amb garantia i conservació d’aquests materials, ajustant-se en la seva execució a les normes del fabricant. L’amidament de teles i aïllaments es farà per m2 de material col·locat, sense comptar-se els encavallaments, acoblaments doblecs i deduint-se tots els forats. Podran autoritzar-se altres tipus de teles plàstiques o de làtex, sempre amb garantia escrita no inferior als 10 anys a partir del lliurament de l’obra, i prèvia autorització de la Direcció Facultativa. A les juntes de dilatació i en el segellat de fusteria en façanes s’empraran màstics d’elasticitat permanent, que seran col·locats per casa especialitzada, prèvia autorització de la Direcció Facultativa. Es mesuraran per ml.

105



La totalitat dels treballs haurà d’acomplir el que s’especifica a les normes NTE-CT 80, NTE-CA 82 i NBE-QB-90. FUSTERIA La fusta que s’empri serà completament seca, de primera qualitat dins de cada tipus, sense nusos saltadors, esquerdes ni grisos. Acomplirà tot l’especificat en el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). Totes les peces s’ajustaran al detall dels plànols del Projecte. La Direcció Facultativa podrà autoritzar l’ús de tipus normalitzats similars als projectats. Les portes interiors podran ser prefabricades de 35 mm, prèvia presentació de mostra i sistema constructiu a la Direcció Facultativa, que podrà rebutjar els models que no estimi adients. No s’empraran portes buides per a formació de vidrieres o portes encadellades. Les finestres i portes balconeres portaran escopidor inferior i galze en el cèrcol per l’entrega de l’àmpit. Els cèrcols es deixaran perfectament a plom i escairats. A la fusteria d’exteriors seran de tapaboques. Les espigues seran d’1/3 del gruix de la peça com a mínim. Les unions i ferramenta s’ajustaran a les exigències de la Direcció Facultativa. Es lliuraran adientment protegits amb llistons perquè no pateixin desperfectes durant l’execució de l’obra. Les tanques de finestra seran de tipus Grisans amb maneta llevat d’indicació en contra de la Direcció Facultativa. En general a les portes es col·locaran tanques de cop, excepte als serveis, on es col·locaran tanques de cop amb retenidors. A l’entrada es col·locarà tanca de clau de serreta de seguretat. Les manetes d’alumini anoditzat nacional o d’importació, o de metall segons s’indiqui en el Projecte. De tots els materials de ferramenta i metal·listeria es presentaran mostres a la Direcció Facultativa per a la seva aprovació. En les seves dimensions, seccions, soldadures i ferramenta s’ajustarà al que indica el Projecte i, en el seu defecte, com a mínim, s’empraran les següents seccions: Marcs finestres amb tapaboques 9 x 7 Marcs finestres amb tapaboques i persiana enrotllada 12 x 7 Marcs porta paret de 15 cm 15 x 7 Marcs porta envà 6 x 7 Marcs porta duella 7 x 7 Armadures finestres 8,5 x 4,5 Armadura balconeres 9 x 5,5 Armadura portes exteriors 10 x 5,5 Tapajuntes 4 x 1 Tapajuntes sobre enrajolats 4 x 2,5 Tots els elements d’aquest capítol es subministraran complets amb ferramenta, ornaments i col·locacions, inclosos en els preus. Llevat d’indicació expressa, pel que es refereix als metalls, es consideraran també inclosos. Totes les peces es lliuraran ajustades i col·locades, perfectament polides i acabades per a pintat o envernissat sense preparació especial i amb les seves capes de protecció corresponents. La fusteria exterior es mesurarà per m2 o per unitats. Si es fa per m2, l’amidament es farà sobre forat d’obra; les portes es mesuraran per unitats o per m2 de llum de pas o obertura, a l’igual que els armaris. Els elements

106



auxiliars com sòcols, passamans, baranes, etc. es mesuraran per ml reals. Les persianes es mesuraran per m2 de llum d’obra del forat que cobreixin. Sempre es consideraran incloses les fusteries de protecció. Els armaris de cuina podran ser de fusta o metàl·lics. Els armaris aplacats de fórmica ho seran a dues cares, amb placa interior de contrabalanç. S’aplicaran amb premsa, amb coles especials i es garantirà la seva inalterabilitat. Podran mesurar-se per unitats o per m2 de cara exterior vista sense comptar els laterals, ni els tancaments superiors ni inferiors. Tota la instal·lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal·lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil. FUSTERIA METÀL·LICA I MANYERIA La fusteria metàl·lica podrà ser de ferro galvanitzat o d’alumini, de marca acreditada i segons mostra acceptada per la Direcció Facultativa. La col·locació en obra s’ajustarà a les normes del fabricant i es segellaran les juntes amb màstics especials garantits per un termini no inferior a 10 anys. Els aluminis emprats seran lacats, amb un mínim de 10 micres i s’haurà de garantir la seva inalterabilitat a segellat, en termini no inferior a 10 anys. El segellat es farà amb dicromat, i s’exigirà una pèrdua de pes inferior a 5 mgs/dm en prova a l’àcid acètic. Hauran d’acomplir les normes internacionals més exigents per a la seva recepció i posta en obra. S’empraran elements de cargoleria i accessoris d’acer inoxidable o alumini. Totes les juntes de material de cautxú, plàstics i similars i elements de segellat seran suficients per garantir l’estanqueïtat total i estaran garantits pel fabricant per termini no inferior a 10 anys. Les ferramentes per pintar podran ser d’acer, i en peces per envernissar seran de llautó polit i aleacions especials. Els armaris metàl·lics de les cuines hauran de ser de primera qualitat amb proteccions antioxidants i merèixer l’acceptació de la Direcció Facultativa. S’exigirà un mínim de 10 anys de garantia a l’oxidació. La ferramenta, baranes, reixes i accessoris forjats ho seran en calent, mitjançant estiratge, seguint les normes tradicionals artesanes de la forja. Les ferramentes en cèrcols i baranes seran perfectes en el seu acabat i polit, sense rebaves de soldadures ni cargoleria vista. Als exteriors s’empraran perfils massissos. A les edificacions de més d’una planta es disposarà d’un element o perfil metàl·lic amb remat especial per a politja o ternal, destinat a l’entrada de mobiliari. Aquest element haurà de poder carregar en punta un mínim de 2 tones. La fusteria metàl·lica es mesurarà per unitats o per m2 de llum d’obra en què es col·loqui, considerant-se inclosos els treballs de col·locació, ajustat i segellat. La ferramenta i metalls es consideraran inclosos dins de la fusteria, llevat d’indicació en contra, en el qual cas es mesuraran per unitats. Els armaris metàl·lics de cuina es mesuraran per unitats d’armari o de cuina completa. Les baranes hauran de mesurar-se per ml. Sempre es consideraran inclosos els treballs de col·locació, soldadures, accessoris, etc. Tota la instal·lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal·lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil.

107



PINTURA El pintor es farà responsable de totes les irregularitats i imperfeccions de treball acabat, degudes a la mala qualitat dels materials, a la manca de preparació dels elements a pintar o a la mala execució de la feina. Hauran de fer-se les mostres que siguin necessàries segons la Direcció Facultativa, per a la comprovació del color i textura abans de començar el treball. Abans de començar el pintat, les superfícies hauran d’estar completament seques, desengreixades, sense pols ni òxid. En cas d’existir eflorescències s’eliminaran amb vinagre, salfumant rebaixat o qualsevol preparat de marca amb garantia. Llevat d’indicació especial, els sostres es pintaran al plàstic, al corró a dues mans sobre preparació i imprimació. Les parets es pintaran al plàstic, incloses les zones de pas i dependències principals, on es farà també a dues mans. Les lloses inferiors de l’escala es pintaran a l’esmalt. Les parets verticals de les escales s’estucaran tipus Lesar, pintades posteriorment amb làtex. Els elements de fusteria es pintaran previ lacat de nusos i capa d’imprimació abans de col·locar-se en obra, a l’esmalt o semi-mate a dues mans. Els elements de manyeria i fusteria metàl·lica es pintaran a l’esmalt a dues mans sobre capa antioxidant de mini de plom. Les instal·lacions i canonades es protegiran amb pintures adients i acabades a l’esmalt. La fusteria envernissada es protegirà amb dues mans de vernís sintètic satinat sobre imprimació i colorant adequat. A les fustes de pi a l’intempèrie s’emprarà vernís sintètic d’intempèrie amb colorant a l’oli refinat a tres mans, amb repassada en cadascuna i satinat fi. A la fusteria interior de pi envernissat s’emprarà la mateixa tècnica amb vernís semi-mate i satinat final amb cera. Tots els materials utilitzats en aquest capítol seran de marca garantida a judici de la Direcció Facultativa i vindran preparats de fàbrica, en envasos precintats i etiquetats. En qualsevol cas, s’entendrà garantida per 3 anys la conservació perfecta dels materials emprats en interiors i exteriors. L’amidament es realitzarà per m2, amb els mateixos criteris als seguits en l’amidament dels elements que hagin de pintar-se. A les persianes, l’amidament es farà a dues cares, considerant-se inclosos els cantells. A la fusteria i manyeria l’amidament es farà a una sola cara, en m2, unitats o ml considerant-se igualment inclosos els cantells laterals i superiors. Es tindrà especial cura a les portes i finestres d’envernissar o pintar a l’esmalt el cantell superior. Tots els mecanismes elèctrics i ferraments, vidres, paviments, etc., hauran de protegir-se perquè no hi hagi desperfectes. VIDRIERIA Els vidres a col·locar hauran de resistir perfectament, i sense irisar-se, l’acció de l’aire, de la humitat i de la calor -sols o conjuntament-, de l’aigua freda o calent i dels agents químics, excepte l’àcid fluorhídric.

108



No es tornaran grocs per l’acció de la llum solar; seran tanmateix homogenis, sense presentar taques, bombolles, aigües o altres desperfectes. Seran perfectament plans i tallats amb neteja, sense presentar asperitats, talls ni ondulacions a les vores i el gruix serà uniforme en tota la seva extensió. Els vidres dobles, crital·lines i L.P.C. seran perfectament transparents. Els vidres es muntaran ajustant-los amb molta cura en el forat en què s’hagin d’encaixar. S’ajustaran per mig de ribet de fusta perfectament ajustat amb puntes clavades amb tota cura. A l’objecte d’aconseguir un seient el més perfecte possible i eliminar vibracions, s’intercalarà, entre el vidre i el ribet, massilla. En els llocs indicats els vidres es col·locaran amb falques i cordó perimetral de silicona. XARXA D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA L’instal.lador adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les normes de la Companyia Subministradora d’aigua i gas vigents a la ciutat on radica l’obra. S’empraran materials, en la seva quantitat, qualitat, models i tipus detallats al Projecte. Qualsevol variació que es pretengui introduir haurà de ser aprovada prèviament per la Direcció Facultativa. L’instal.lador adjudicatari haurà de facilitar sense despeses una mostra de tots els materials que s’hagin d’emprar en la instal.lació. Examinades aquestes mostres per la Direcció Facultativa, es donarà l’aprovació, en el benentès que aquesta elecció o aprovació serà únicament orientativa. L’instal.lador serà el responsable del seu bon servei i que s’acompleixin totes les condicions exigides per les normes tècniques del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les normes de la Companyia d’aigua subministradora. Des de la trapa de la Companyia, que suposem que es col.locarà al costat de la façana de l’immoble pel lloc marcat als plànols, s’ha de realitzar el ramal d’entrada en tub de polietilè baixa densitat PN-10 atmosferes de 75 mm ∅ fins al comptador. Al ramal d’entrada es col.locarà una clau de pas i vàlvula de retenció de 2 ½“ ∅. Tota la xarxa general de distribució es farà també amb tub de polietilè baixa densitat de 10 atmosferes, soterrat en rasa d’obra. A l’entrada de cada edifici es col·locarà una clau de pas. Des de la clau de pas i amb tub de coure s’alimentaran els següents serveis: Sanitari Entrada Entrada Desguassos aigua freda aigua calenta Abocador 20x22 20x22 ∅ 40 Aigüera 13x15 13x15 ∅ 40 Rentamans 13x15 13x15 ∅ 40 Piletes 13x15 13x15 ∅ 40 Rentaplats 13x15 - ∅ 40 Piques 13x15 - ∅ 40 Rentadores 13x15 - ∅ 40 Inodors 26x28 - Termos 20x22 20x22 Inodors infantils 20x22 - Tots els tubs generals de distribució interior aniran protegits per tub armaflex o similar per evitar les condensacions, així com la canonada encastada, que es recobrirà amb paper abans d’encastar-la.

109



Els desguassos es realitzaran amb tub de PVC dels diàmetres indicats, i cada aparell disposarà de sifó independent i amb caixa sifònica registrable per a cada unitat sanitària. Les caixes sifòniques disposaran de ventilació amb tub de PVC o fibrociment. Mai es connectaran a la sortida del WC pel forat de ventilació, sinó directament al baixant. Les aixetes seran de metall cromat, de marca de primera qualitat amb garantia de conservació avalada per 10 anys com a mínim. També seran cromats els tubs d’entrada a rentamans i bidets per aigua calenta i freda, i els sifons de desguàs de rentamans allà on s’indiqui. Tots els aparells tindran sobreeixidor. Hi haurà aixetes per a màquines de rentar roba i vaixelles, i desguassos. Totes les aixetes i aparells hauran de centrar-se respecte a l’enrajolat conforme a les instruccions de la Direcció Facultativa. En cap cas es permetrà rebre l’aixeta amb morter de ciment a la ceràmica de l’aparell sanitari. Els aparells sanitaris seran del tipus i marques que s’indiquin. Els rentamans es col.locaran sense peu. Els wàters seran amb fluxòmetres. Les instal.lacions per a fluxòmetres, tindran una secció no inferior en cap punt a la indicada als plànols. El traçat de regates per encastar les canonades es sotmetrà, especialment, a l’aprovació de la Direcció Facultativa, essent aquest requisit indispensable quan afectin a elements estructurals. En cas contrari, la Direcció Facultativa podrà obligar el Contractista a refer totalment els elements afectats sense el seu permís. L’instal.lador es farà càrrec de qualsevol anomalia provocada per l’incompliment de les normes, per la mala col.locació, per incompliments dels seus empleats o per la mala qualitat dels materials emprats, entenent-se que en el càrrec s’inclouen treballs de ram de paleta, repàs de pintura i altres que es puguin produir. Tota la instal.lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal.lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil. ELECTRICITAT 1 Documents d’execució a) Les instal.lacions representades als plànols del Projecte i documents de l’avantprojecte es donaran a conèixer a l’empresa instal.ladora. b) Abans de començar el muntatge de la instal.lació hauran de presentar-se a la Direcció Facultativa tots els plànols d’obra elaborats per l’empresa instal.ladora. Si s’efectuen treballs sense l’aprovació de la Direcció Facultativa, les despeses aniran a càrrec de l’instal.lador. 2 Mitjans auxiliars en el muntatge a) Els diferents elements es recobriran abans i després del muntatge amb una protecció adient. Abans de la recepció, si fós necessari, es canviaran tots els elements o es restauraran totes les pintures que estiguin fetes malbé. b) Per raons de muntatge general, la col.locació de les instal.lacions elèctriques no haurà de repercutir en el seu cost. c) Abans de la seva col.locació, es presentaran mostres a la Direcció Facultativa de tots els materials i aparells que s’hagin de muntar; aquesta determinarà si acompleixen tots els requisits que s’expressaven en el Plec de Condicions. 3 Obres a realitzar pel Contractista Els treballs relacionats amb les instal.lacions elèctriques que a continuació s’exposen aniran a càrrec del Contractista:

110



- col.locació dels marcs de fonamentacions. - canals de l’estesa de cables. - construccions necessàries per amortitzar els sorolls. - construcció de regates, forats, passos, col.locació dels conductes i la seva fixació dins dels murs. - col.locació de perns en murs. - subministrament i col.locació de plataformes adients pel muntatge dels equips elèctrics. L’empresa instal.ladora confeccionarà els corresponents plànols per a l’execució dels treballs de ram de paleta. Donarà a conèixer les ventilacions necessàries, elements de protecció, etc. 4 Instal.lacions de baixa tensió 4.1 L’industrial adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les prescripcions que estableixen els reglaments vigents (Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, BOE 224, de 18.09.2002). També es tindran en compte les ordres de les Delegacions Provincials d’Indústria que siguin de complimentació obligatòria d’acord amb la legislació elèctrica espanyola. Es consideraran bàsiques les normes de la V.D.E. i DIN, en tot el que s’especifica a les reglamentacions esmentades als apartats, sempre i quan no s’hi oposin. 4.2 Tots els borns de connexió i derivació a emprar per a la tensió de servei, igual o superior a 380 v entre fases, 220 v entre fase i neutre, serà d’esteatita. La cargoleria de ferro serà tota de pressió, polida, cadmiada o pavonada. Tota la cargoleria per a la tanca de les caixes de connexió o derivació serà de llautó per tal d’evitar l’oxidació. Les peces de ferro o brides per a la fixació de cables de terra seran galvanitzades. L’industrial adjudicatari presentarà mostres a la Direcció Facultativa per a l’aprovació de tots els materials emprats a la instal.lació. Les caixes hauran de ser metàl.liques o de material aïllant i protegides contra la corrosió, amb una profunditat i diàmetre de 40 x 80 mm, respectivament; estaran proveïdes de finestres trencables per a permetre l’entrada de tubs; es col.locaran de manera que les tapes quedin enrasades amb la superfície del revestiment; cas d’instal.lar-se del tipus rectangular s’exigirà que les seves cares laterals estiguin perfectament paral.leles respecte al sostre i cantonades de la dependència. S’emplaçaran sempre a 25 cm del sostre, cel ras, etc. amb les tapes accessibles i desmontables un cop acabada l’obra. 4.3 Proximitat d’altres canalitzacions o conduccions Als trams paral.lels haurà de deixar-se com a mínim una distància de 25 cm entre les canalitzacions d’una instal.lació i les canalitzacions d’un altre ús o conduccions d’aigua, gas, etc. Als creuaments de separació podrà ser menor si es disposa d’un tros de tub aïllant. No es col.locaran altres canalitzacions en un allotjament, conducte o galeria previst per a la instal.lació elèctrica. Quant a l’elecció, degut a les característiques constructives, es farà considerant a més els següents factors: forma d’instal.lació, emplaçament i característiques del local. Els aparells es col.locaran de manera que puguin revisar-se sense que sigui necessari deteriorar la instal.lació ni l’element constructiu. Per encastar-la a la paret es col.locarà en caixes que s’instal.laran abans de fer l’enlluït dels murs o envans i quedaran enrasades amb les superfícies acabades. La intensitat nominal dels interruptors serà com a mínim igual a la corresponent dels aparells de protecció situats per davant d’ells a la instal.lació. Es col.locarà un interruptor a cadascun dels circuits que hagin de ser oberts i tancats amb independència de la resta dels circuits de la instal.lació. Els petits interruptors i commutadors seran preferentment de tipus basculant i els que serveixin per encendre i apagar l’enllumenat en general d’una cambra es situaran al costat oposat al muntant sobre el que es fixi la porta. Les bases de la presa de corrent es col.locaran de manera que el seu cantell inferior quedi com a mínim a 180 cm del terra; s’evitarà col.locar-los a llocs amagats, per exemple, per darrera de les portes o als espais ocupats pels mobles. Se seguirà sempre el que estableixi el Projecte. Als quadres o armaris només serà admissible la presentació de peces sota tensió al descobert als locals a persones no autoritzades. Els aparells han d’estar instal.lats de manera que la seva maniobra, revisió i reemplaçament puguin fer-se fàcilment i sense perill. S’instal.laran sobre murs o envans, en muntatge sortint o encastat de manera que els interruptors quedin a l’alçada de terra superior a 1,80 m. Les connexions es realitzaran mitjançant borns, blocs

111



o regletes. Les peces sota tensió nues estaran separades entre si a les parets amb una distància no inferior a 1,5 cm. 4.4 Caigudes de tensió admissibles Des de la caixa general de protecció fins als aparells receptors, la màxima caiguda de tensió admissible és del 3 % de la tensió nominal. Aquesta caiguda de tensió pot repartir-se entre les diferents parts de la següent manera: - instal.lació escomesa individual 0,5 % de U - instal.lació interior 2,5 % de U - U (tensió entre fases) Les caigudes de tensió en línies repartidores trifàsiques es col.locaran considerant les càrregues polifàsiques equilibrades i les monofàsiques repartides el millor possible entre les diferents fases, efectuant el càlcul per a la fase més carregada. 4.5 Hauran de connectar-se a terra les “masses” de tots els elements o aparells que puguin considerar-se perillosos, en cas que siguin posats accidentalment sota tensió. La instal.lació de posta de terra consta de: a) presa de terra b) circuits de terra c) connexions a masses Les preses de terra podran estar construïdes per plaques o platines enterrades de dimensions suficients i materials apropiats per a resistir l’acció destructiva del terreny, com el coure o el ferro galvanitzat. Totes les masses d’una mateixa instal.lació hauran d’estar unides pels circuits de terra a una mateixa presa de terra. Es recomana que el circuit i la presa estiguin units per un conductor nu de coure, amb secció mínima de 35 mm2; les unions es faran amb presilles de pressió o per soldadures de fusió. Els circuits hauran de ser revisables i estaran formats per una línia general i derivacions secundàries de secció igual als conductors d’alimentació de les esmentades derivacions. No es podran emprar com a circuits de terra les canonades d’aigua, gas, calefacció o desguassos. Als circuits de terra no s’intercalarà cap fusible ni cap interruptor automàtic. Tot plegat acomplirà la NTE-IEP. Per a la posta a terra de les “masses” dels aparells receptors que es connectin al circuit d’alimentació per mitjà d’una presa de corrent, aquesta tindrà un contacte especial de posta a terra. El conductor de posta a terra formarà un cable multipolar amb els conductors mòbils d’alimentació. 4.6 Recepció de la instal.lació En el decurs dels treballs d’instal.lació i un cop acabats, la Direcció Facultativa procedirà, en presència de l’instal.lador, als exàmens i assajos necessaris per comprovar la qualitat dels materials emprats, la seva correspondència amb el que estava previst al Projecte d’Instal.lacions i la seva correcta instal.lació. L’instal.lador, a càrrec seu haurà de desmuntar i muntar els aparells i parts de la instal.lació que siguin indispensables pels assajos. S’acorda que, segons el que disposa l’article 64 de l’actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Delegació d’Indústria haurà de reconèixer la instal.lació abans que pugui ser utilitzada. Abans de fer-se la recepció de la instal.lació es comprovarà l’aïllament de la instal.lació, la protecció contra les sobrecàrregues i talla-circuits, les seccions dels conductors emprats, les connexions dels conductors, la possibilitat de retirar i introduir cables i fils, l’emplaçament i fixació dels diferents aparells i caixes i, per últim, la intensitat nominal de tots els mecanismes. En cap cas es disposaran en un mateix espai mal ventilat cables elèctrics i conduccions de gas. Les canalitzacions elèctriques no s’instal.laran paral.lelament i per sota de conduccions que puguin donar lloc a condensacions. La instal.lació en aquestes condicions serà admissible quan s’emprin cables aïllats sotacoberta de plom o de matèries plàstiques, i en cas que, disposats els cables en tubs protectors, es protegeixin els tubs contra les condensacions.

112



Les canalitzacions elèctriques es mantindran a una distància suficient de les conduccions de calefacció, d’aire calent o fums, i n’estaran separats mitjançant pantalla aïllant tèrmica a fi de sotmetre-les a temperatures elevades. 4.7 Execució de les connexions Les connexions dels conductors entre ells i amb els aparells o dispositius es faran de manera que els contactes siguin segurs, durables i no s’escalfin anormalment; ha de ser possible la seva revisió periòdica. Quan es facin dispositius de connexió a l’interior de caixes o aparells i sempre que el tipus de canalització ho permeti haurà de deixar-se una longitud lliure de cable suficient per a permetre les posteriors revisions i reparacions. En preparar l’extrem d’un cable per fer una connexió, tan sols es treurà la coberta i l’aïllament en les longituds previstes. Els conductors hauran d’estar perfectament nets i sense res que impedeixi un bon contacte. La connexió directa per retorçament o enrotllament entre si dels conductors serà admissible quan la unió estigui perfectament apretada i sense joc. A l’interior de caixes d’acoblament o derivació s’empraran preferentment borns de connexió muntats individualment o amb blocs regletes. Els borns o peces de connexió seran apropiats al diàmetre dels conductors. En el cas de borns constituïts per un cargol que oprimeixi el conductor entre una volandera metàl.lica, disposada sobre el seu cap i una superfície metàl.lica, els conductors de secció superior a 6,3 mm2, es connectaran per mitjà de terminals. Es tindrà cura que els punts on es facin connexions puguin quedar sotmesos a esforços de tracció o torsió. 4.8 Aparells de maniobra, protecció i presa de corrent Per determinar les característiques elèctriques dels aparells es tindrà en compte: la intensitat del servei, la tensió de servei, la naturalesa de la corrent i la seva freqüència. CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ 1 Normes tècniques generals Els equips, materials, sistemes i execució del muntatge, hauran d’ajustar-se a les normes oficials estatals o locals d’obligat compliment. En aquells casos en què no hi hagi contradicció amb la normativa oficial i mentre la Direcció Tècnica no especifiqui el contrari, l’Empresa Instal·ladora Adjudicatària haurà d’ajustar-se a la normativa DIN. Si durant el període transcorregut entre la firma del contracte i la Recepció Provisional de la instal·lació fossin dictades normes o recomanacions oficials noves, modificades o complementades les existents, l’empresa instal·ladora queda obligada a l’adequació de la instal·lació per al compliment de les mateixes, comunicant-ho a la Direcció Tècnica. S’haurà de tenir particularment en compte els següents reglaments, normatives i recomanacions: - Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i Instruccions Tècniques Complementàries (ITE). - Normes Tecnològiques del Ministeri de la Vivenda. - Reglament de Recipients a Pressió. - Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. - Ordenança General d’Higiene i Seguretat en el Treball. - Norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic, NRE-AT-87. 2 Equips de producció de calor

113



L’equip de producció de calor haurà d’acomplir el Reglament i, a més, portarà plaques d’identificació amb les dades següents: - Nom del fabricant, número de fabricació i model. - Característiques de l’energia d’alimentació. - Potència nominal absorbida i potència útil. - Contrasenya d’homologació. 3 Equips d’intercanvi i emissió de calor Els radiadors estaran formats per elements de fundició segons les indicacions dels plànols. Tots ells disposaran de clau de doble reglatge, detentor i porgador, així com suports de fundició. 4 Canalitzacions Estaran realitzades pels materials especificats en l’estat d’amidaments, impermeables no solament a l’aigua, sino també a l’aire. - Estesa de canonades: S’ajustarà a l’indicat en els plànols cuidant el correcte paral·lelisme entre sí i amb l’estructura dels locals per on transcorrin. En les alineacions rectes, les desviacions seran inferiors al 2/000 i els pendents s’executaran, perquè no hi hagi en cap punt bosses d’aire, amb una inclinació no inferior al 0,2 % en els trams horitzontals. Abans de la seva connexió a aparells es realitzarà una prova a una pressió de 10 Kg/cm2 durant 24 hores, i l’acceptació serà firmada per la Direcció Tècnica. La separació entre canonades o paraments, amb el seu aïllament si és necessari, no serà inferior a 3 cm. El circuit de canonada estarà identificat en tota la seva extensió amb els colors normalitzats DIN. - Passamurs: En els passos de forjaments, envans o qualsevol element constructiu, es disposaran maneguets protectors que deixin espai lliure voltant la canonada o d’aquesta amb el seu aïllament, havent-se d’omplir l’esmentat espai amb matèria plàstica i tapats els finals amb rosetó. - Canonades ocultes: Només s’autoritzaran canalitzacions enterrades o empotrades, quan l’estudi del terreny asseguri la seva no agressivitat, o es previngui la corresponent protecció aprovada per la Direcció Tècnica. - Vàlvules: Totes les vàlvules seran fàcilment accessibles i no s’instal·laran els seus brots per sota del pla horitzontal de l’eix de la canonada. Tots els elements de producció tèrmica i unitats terminals estaran connexionats a la xarxa de canonades mitjançant vàlvules, per a poder ser reparats sense necessitat de buidar tota la instal·lació. La pèrdua de càrrega de les vàlvules, completament obertes, amb un cabal igual al de la canonada d’igual diàmetre, seleccionat per a una pèrdua de càrrega màxima de 40 mm/ml i una velocitat de 0,9 m/s, no serà superior als valors indicats a continuació:

114



Tipus de vàlvula Pèrdua de càrrega en m c.a. Comporta, esfera o papallona 1 Seient 5 Retenció 10 - Bombes de circulació: Abans i després de cada bomba, es muntarà un hidròmetre. El conjunt motor-bomba serà fàcilment desmuntable, estarà alineat respecte la canonada i subjecte a aquesta mitjançant connexions elàstiques, a excepció de les del tipus accelerador. No existirà aigua de goteig, ni elements en moviment que siguin perillosos per al visitant. 5 Aïllament tèrmic Els aparells, equips i conduccions hauran de quedar aïllats d’acord amb les exigències de caràcter mínim que s’indiquen. - Instal·lacions amb fluids calents: a) Conduccions que discorren per locals no calefactats. Per a una conductivitat tèrmica de 0,04 W/m ºC a 20 ºC, el gruix serà com a mínim l’indicat en la taula adjunta: Diàmetre en mm Temperatura fluid en ºC 40 a 65 66 a 100 Fins a 32 20 20 De 33 a 50 20 30 De 51 a 80 30 30 De 81 a 125 30 40 Superior a 125 30 40 b) Conduccions que discorren per l’exterior. El gruix serà l’indicat en la taula anterior incrementat en 10 mm. c) Generadors de calor, acumuladors i bescanviadors de calor: Quan la superfície de pèrdues sigui superior a 2 m2, el gruix serà com a mínim de 50 mm. Per a superfícies menors de 2 m2, el gruix mínim serà de 30 mm. - Materials: El material d’aïllament no contindrà substàncies que ajudin la formació de microorganismes en ell. No despendrà olors ni patirà deformacions com a conseqüència de temperatura o condensació. Serà compatible amb la superfície a que ha d’ésser aplicat, sense provocar corrosió i estarà constituït per material incombustible. - Col·locació: Abans de la seva col·locació s’haurà d’haver tret de la superfície que s’ha d’aïllar tota matèria estranya i quan sigui d’acer, es disposaran com a mínim dues capes de pintura antioxidant i capa bituminosa.

115



Quan el gruix de l’aïllament exigit requereixi vàries capes d’aquest, es procurarà que les juntes no coincideixin. En les conduccions i equips situats a la intempèrie l’acabament serà impermeable i inalterable. Totes les peces del material aïllant no presentaran defectes o expoliacions. En les vàlvules, brides i accessoris que s’hagin d’aïllar, s’executaran casquets desmuntables proveïts de tancament de palanca, per al seu senzill desmuntatge. 6 Elements de regulació i control - Termostats ambient: L’escala de temperatura estarà compresa al menys entre 10 i 30 ºC, portarà marcades les divisions corresponents als graus i es marcarà la xifra al menys cada 5 graus. L’error màxim obtingut en laboratori, entre la temperatura real i la marcada, serà com a màxim de 0,5 ºC. El diferencial estàtic no serà superior a 1,5 ºC. El termostat resistirà, sense modificacions de característiques, 10000 cicles d’obertura i tancament, a la màxima càrrega prevista per al circuit menat pel termostat. - Sondes de temperatura: El temps de resposta, al passar de 18 ºC a 22 ºC, ha de ser com a mínim de: 10 minuts per a arribar al 67 % del valor de la resistència a 22 ºC. Per a sondes exteriors el temps emprat serà de: 30 minuts. Per a sondes d’immersió: 5 minuts. Els materials de la sonda no patiran deformacions o corrosions en l’ambient en què estarà situada. - Centrals de regulació: La posta a punt d’aquests tipus d’aparells es realitzarà per un tècnic especialitzat de l’empresa distribuïdora, reconeguda pel fabricant. - Vàlvules motoritzades: Les vàlvules estaran construïdes amb materials inalterables pel fluid circulant. 7 Recepció de la instal·lació - Generalitats: La recepció de la instal·lació té com a objecte comprovar que aquesta acompleix les Prescripcions Tècniques, així com realitzar una posta en marxa correcta i comprovar mitjançant assajos les prestacions de confortabilitat, exigències d’ús racional de l’energia, contaminació ambiental, seguretat i qualitat exigides. - Proves específiques A més de les proves realitzades al llarg de l’execució, en especial dels trams de conduccions de fluids que resten ocults, l’instal·lador realitzarà les següents proves en presència de la Direcció Facultativa: a) Centrals tèrmiques

116



En les calderes es comprovaran: consums de combustible, temperatures, CO2 i índex de Bacarach de fums, % CO i pèrdues d’escalfor a les xemeneies. b) Motors elèctrics Es comprovarà el funcionament de cada motor i els consums, prenent-ne nota. c) Seguretat i control Es comprovaran els tarats dels elements de seguretat i el correcte funcionament dels elements de control. d) Circuits hidràulics A més de les proves d’estanqueïtat amb el fluid a temperatura de règim, es realitzaran proves de lliure dilatació a temperatures extremes. e) Prestacions termohigromètriques Es comprovaran les condicions interiors en règim d’hivern, a temperatura exterior de projecte durant la Recepció Provisional. - Informació a subministrar Abans de realitzar l’acte de Recepció Provisional, l’instal·lador presentarà la següent documentació: - Resultats de les Proves Específiques esmentades i documents per a la legalització de la instal·lació. - Tres còpies del Manual d’Instruccions de FUNCIONAMENT i de MANTENIMENT. - Llibre de Manteniment, preceptiu a les instal·lacions d’una potència tèrmica superior a 100 Kw (entregar encara que no arribi a la potència). - Plànols “as built” en paper vegetal i tres còpies, i informació dels equips instal·lats. - Esquema de Principi de la instal·lació en impressió indeleble, emmarcat per a la seva col·locació a la sala de màquines. - Garantia: Durant el període de garantia, no menor a un any des de la data de la Recepció, l’instal·lador efectuarà les reparacions pertinents sense càrrec econòmic, a excepció de les que es derivin d’un mal ús de l’equip. Després de l’acte de la Recepció, la responsabilitat de la conducció i manteniment de la instal·lació es transmet a la Propietat, sense perjudici de les responsabilitats de Garantia que obliguin a l’instal·lador.

117



5.3.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS REPLANTEIG

Per tal de replantejar el nou terreny de joc al començar les obres, caldrà que es marquin els vèrtex del camp i els dos eixos principals clavant-hi estaques de fusta amb les cotes inicials i d’excavació indicades en el projecte. Alhora es marcarà un punt de referència que no variï durant tota l’obra.

Abans de l’excavació es realitzarà un plànol de cotes inicials per poder controlar posteriorment

l’excavació executada.

MOVIMENT DE TERRES

El constructor farà un reconeixement ocular del terreny que juntament amb l’estudi geotècnic donaran les característiques del terreny a excavar, per tal de donar la relació de maquinària a utilitzar.

No s’admetrà un excés d’excavació major al 10% respecte a la medició de projecte excepte en casos

amb justificació com l’existència de mines o flonjalls,etc. Abans de procedir amb el moviment de terres, s’efectuaran assaigs de densitats mitjançant plaques

de càrrega en al menys sis punts del terreny de joc. Els resultats haurien d’estar per sobre del 95% de compactació per tal ser positius. En cas contrari, s’iniciaran els treballs de compactació del terreny existent, repetint els assaigs fins arribar a la compactació prevista.

DRENATGE

La canal de drenatge es col·locarà en els dos costats longitudinals del camp recollint tota la superfície a dues aigües del terreny de joc. Aquesta xarxa es connectarà amb la xarxa perimetral del camp existent formada per una canal de formigó prefabricat. La nova xarxa es composa de:

• Canaleta de formigó polímer i 4 arquetes amb sorral de 50cm de llargada i 60cm de profunditat amb cistell extraïble de neteja. Ambdós peces disposen d’una reixa d’acer galvanitzat.

• Col·lectors de PVC per connectar les arquetes noves amb les arquetes existents del canal perimetral de formigó. Els tubs aniran sobre una base de sorra i una pendent mínima del 1.5% i la resta de la rasa es reompliarà amb tot-ú artificial.

SUB-BASE GRANULAR (TOT-Ú ARTIFICIAL)

ESPECIFICACIONS DEL MATERIAL:

118



El material serà constituït per una barreja d’àrids seleccionats, total o parcialment matxacats, amb granolumetria de tipus continu. Aquests seran elements nets, sòlids resistents, excents de pols, brutícia i altres matèries com argila.

La capa tindrà 45cm d’espessor i la pendent serà la definida en els plànols, havent de quedar una superfície paral·lela al revestiment de gespa.

La tolerància màxima d’aquesta capa suport serà de ±9mm i la uniformitat superficial es medirà amb regle de 3m., en els que no poden haver-hi fletxes majors a 10mm.

El grau mínim de compactació serà del 0.98.

CONDICIONS D’EXECUCIÓ:

El procediments de preparació del material haurà de garantir el cumpliment de les condicions granulomètriques i de qualitat exigides, per això es farà la dosificació a la central.

Una vegada comprovada la superfície d’assentament de la tongada, es procedirà a l’extensió d’aquesta, prenent les precaucions per evitar la segregació o contaminació dels elements de la mescla.

Posteriorment, es procedirà a la humidificació si n’és precís. El contingut de òptim d’humitat es verificarà a obra en funció dels assaigs realitzats. Si és necessari afegir aigua, es farà de manera uniforme i tenint cura deel recolzament de la maquinària no produeixi efectes perniciosos en l’extensió i nivellació de la capa.

COMPACTACIÓ DE LES TONGADES: La compactació del tot-ú artificial es mantidrà fins aconseguir una densitat com a mínim igual al 98%

de la màxima obtinguda en l’assaig de Próctor Modificat que es realitzarà segons la Norma NLT-108/72.

La compactació es farà longitudinalment, en tongades de 15 cm. començant pels bordes exteriors, cap al centre i solapant-se en cada recorregut no menys d’un terç de l’amplada de l’element compactador. No s’extendrà cap tongada si no ha estat comprobat el grau de compactació de la capa precedent.

Primordialment, s’haurà de comprovar el cumpliment de l’Anàlisi Granulomètric, la Plasticitat i la Densitat Aparent per averiguar el grau de compactació. El número mínim de punts d’assaig serà determinat per la D.F. i es podrà augmentar en totes aquelles zones que facin sospitar del no compliment de les exigències.

SISTEMA DE REG

El sistema de reg haurà de complir les exigències tècniques definides .... Tal i com determina el Decret 352/2004, es tracta d’un sistema urbà de reg per aspersió de baix risc

pel que fa a la legionel·losi. Per tal d’aplicar mesures preventives i de control s’haurà d’aplicar un programa de manteniment higienicosanitari que inclogui, com a mínim, la neteja, i si s’escau, la desinfecció preventiva i/o

119



en continu de la instal·lació. Les tasques realitzades s’hauran d’anotar en el registre de manteniment higienicosanitari. La periodicitat de neteja d’aquestes instal·lacions serà com a mínim d’una vegada a l’any. Sabadell, febrer de 2010 Josep Palau i Grau, arquitecte Carlota Sanz i Ortega, arquitecta Cap del Servei d’Obres d’Equipaments Cap de Secció d’Edificis d’Equipaments

120



III. AMIDAMENTS

121

AJUNTAMENT DE SABADELL

EQC047.FEOSL 2010/357REMODELACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER EQUIPAMENT CULTURAL . FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURALPROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓ

AMIDAMENTSAMIDAMENTSAMIDAMENTSAMIDAMENTS Pàg.: 1

PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01ENDERROCSSUBCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

M2 DESMUNTATGE DE TEULES AMB MITJANS MANUALS I APLEC PER A POSTERIOR APROFITAMENT. INCLOUNETEJA. I MITJANS AUXILIARS.

1 K215501A

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 Nau principal 2,000 76,860 7,600 1.168,272

C#*D#*E#*F#2 0,000 0,000

TOTAL AMIDAMENT 1.168,272

M2 ARRENCADA DE TEULES AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

2 K2155011


C#*D#*E#*F#1 Nau principal previsió 15,000 15,000

TOTAL AMIDAMENT 15,000

M ARRENCADA DE CANAL DE CERÀMICA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓO CONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

3 K215U001


C#*D#*E#*F#1 Nau principal 2,000 76,850 153,700

C#*D#*E#*F#2 4,000 7,600 30,400


M2 ARRENCADA DE CEL RAS DE CANYIS I GUIX, I ENTRAMAT DE SUPORT DE FUSTA, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

4 K218U006


1 Nau principal

C#*D#*E#*F#2 primer pis 75,600 13,100 990,360


PA DESMUNTATGE DE L'ARRIOSTRAMENT INTERMIG DE FUSTA DELS 24 CAVALLS DE COBERTA AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR. IMITJANS AUXILIARS.

5 K21AU023


C#*D#*E#*F#1 caballs de coberta 1,000 1,000


M2 ARRENCADA DE CEL RAS DE GUIX, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

6 K2183651


Euro

122




1 Planta baixa

C#*D#*E#*F#2 B-9-10 5,600 1,500 8,400


M2 DESMUNTATGE DE COBERTA DE PLAQUES DE FIBRO CIMENT AMB MITJANS MANUALS, PRÈVIA PREPARACIÓPER LA SEVA MANIPULACIÓ I EMPAQUETACIÓ EN PALETS, PER A TRANSPORTAR AL CENTRE DE RECOLLIDAAUTORITZADA.

7 K2157A1A


C#*D#*E#*F#1 Modul oficines 8,000 9,300 74,400


M2 TRANSPORT DE PLAQUES DE FIBRO CIMENT A AL CENTRE DE RECOLLIDA AUTORITZADA, AMB CAMIÓ DE 7 TINCLOU TAXES I PERMISSOS D'ABOCADOR.

8 K243UF01




M2 ARRENCADA DE PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA EN COBERTA , COL.LOCADES AMB MORTER DE CIMENT,AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.

9 K215U010




M2 ENDERROC DE FORMACIÓ DE PENDENTS DE FORMIGÓ CEL.LULAR DE 15 CM DE GRUIX MITJÀ, A MÀ I AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

10 K215B441




M2 ARRENCADA DE LÀMINA IMPERMEABILITZANT AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR

11 K215C011



C#*D#*E#*F#2 laterals dipòsit 2,000 7,000 1,800 25,200

C#*D#*E#*F#3 2,000 4,800 1,800 17,280


M ARRENCADA DE MINVELL DE CERÀMICA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR

12 K215J711



C#*D#*E#*F#2 2,000 8,800 17,600

Euro

123




C#*D#*E#*F#3 laterals dipòsit 2,000 7,000 14,000

C#*D#*E#*F#4 2,000 4,800 9,600


M2 ENDERROC DE VOLTA DE CERÀMICA, A MÀ I AMB COMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOS ELS MITJANS AUXILIAR PER PODER-HO REALITZAR.

13 K214U003


1 Nau principal

C#*D#*E#*F#2 Sostre soterrani S-1 3,000 12,500 37,500

C#*D#*E#*F#3 Sostre Baixa 3,100 6,300 19,530

C#*D#*E#*F#4 Forat escala vestìbul 1,600 2,800 4,480


M2 ENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓ DE 4-5 CM DE GRUIX LEUGERAMENT ARMAT, TABLERO DE MAOCERÀMIC I ENVANETS DE CERAMICA, AMB COMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR

14 K219U004


1 Nau principal



C#*D#*E#*F#4 Forat escala vestìbul 1,600 2,800 4,480


M TALL EN VOLTA CERÀMICA, TABLERO I PAVIMENT DE FORMIGO, EN FORAT D'ESCALA VESTÌBUL, AMB DISC DECARBORÚNDUM

15 K21ZU001


C#*D#*E#*F#1 volta escala vestìbul 2,000 2,000 4,000


M DESMUNTATGE DE BIGA DE CELOSIA COMPUSADA DE PERFILS LAMINAT, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS ELS MITJANTS AUXILIARS PER APODER-HO REALITZAR

16 K214U002


C#*D#*E#*F#1 Sostres altells sala B-B 2,000 5,500 11,000


U DESMUNTATGE DE PILAR DE FOSA, AMB MITJANS MANUALS, I APLEC DE MATERIAL PER A LA SEVAREUTILITZACIÓ O TRANSPORT A L'ABOCADOR. INCLOS ELS MITJANTS AUXILIARS PER A PODER-HOREALITZAR

17 K2141T1A


1 Soterrani

C#*D#*E#*F#2 D 170 1,000 1,000

3 Planta Baixa

Euro

124




C#*D#*E#*F#4 D 190 1,000 1,000


M2 ENDERROC DE SOSTRE DE BIGUETA DE FUSTA, METÀL�LICES, O FORMIGÓ, I REVOLTONS D'OBRA, PARTPROPORCIONAL DE JASSERES I BARANES, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR

18 K214AE11


1 Nau principal



C#*D#*E#*F#4 Sostre altells sala B-B 10,000 5,400 54,000

C#*D#*E#*F#5 modul oficines 3,400 4,800 16,320

C#*D#*E#*F#6 3,000 1,200 3,600

C#*D#*E#*F#8 8,800 1,500 13,200

C#*D#*E#*F#9 Pati exterior B-12 (edificacionsexteriors)

12,000 2,200 26,400


M2 ENDERROC DE SOSTRE DE BIGUETA DE FUSTA, TABLERO DE FUSTA ENTRE BIGUETES, I PARTPROPORCIONAL DE JASSERES, PILARS I BARANES, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

19 K214U005



2 Planata baixa

C#*D#*E#*F#3 Altell 7,100 2,900 20,590

4 Planta pis

C#*D#*E#*F#5 Altell 6,400 4,000 25,600

C#*D#*E#*F#6 4,000 2,400 9,600


M2 ENDERROC DE VOLTA D'ESCALA DE CERÀMICA, O OBRA, GRAONS I PERFILS METÀL�LCS DE SUPORT, I PARTPROPORCIONAL DE BARANES, REALIZAT A MÀ I AMB COMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR

20 K214K241


C#*D#*E#*F#1 Escala exterior carrer 19,500 1,000 19,500

C#*D#*E#*F#2 Escala exterior fons pati 15,000 1,000 15,000

C#*D#*E#*F#3 Escala accés soterrani S-1 1,760 1,700 2,992

C#*D#*E#*F#4 5,060 1,100 5,566

C#*D#*E#*F#5 Escala exterior accés soterrani S-3 4,300 1,700 7,310

C#*D#*E#*F#6 Escala interior accés soterrani S-3 7,000 1,000 7,000

C#*D#*E#*F#7 Escala accés planta baixa 1,680 1,600 2,688


Euro

125




M2 ARRENCADA D'ESCALA DE FUSTA, GRAONS ,PART PROPORCIONAL DE BIGUES DE SUPORT, I BARANES,REALIZAT A MÀ I CARREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

21 K214U009


C#*D#*E#*F#1 Altell modul oficina 3,700 0,800 2,960

C#*D#*E#*F#2 Altell Sala B 2,850 0,900 2,565

3 Nau

C#*D#*E#*F#4 Altell planta baixa 6,000 0,700 4,200

C#*D#*E#*F#5 Altell planta pis 2,300 0,900 2,070

C#*D#*E#*F#6 3,150 0,900 2,835


M2 ARRENCADA DE PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA O DE GRES , COL.LOCADES AMB MORTER DE CIMENT, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

22 K2152511


C#*D#*E#*F#1 Zona D:L. 6,700 4,700 31,490


M2 ENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓ , DE 4-5 CM DE GRUIX, AMB COMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DERUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

23 K219U015


C#*D#*E#*F#1 Previsió treure paviment nau 10,000 10,000


M2 ENDERROC DE SOLERA DE FORMIGÓ LLEUGERAMENT ARMAT, DE FINS A 15 CM DE GRUIX, AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

24 K2192913


1 Soterrani

C#*D#*E#*F#2 S-1 3,000 12,500 37,500

C#*D#*E#*F#3 Sabata pilars soterrani 7,000 1,700 1,700 20,230

C#*D#*E#*F#4 Sabata pilars planta baixa 15,000 1,550 1,550 36,038

C#*D#*E#*F#8 Paviment soterrani S-3-2-10 12,500 5,500 68,750

C#*D#*E#*F#9 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#10 4,600 2,700 12,420

11 Planta baixa


C#*D#*E#*F#13 3,300 4,800 15,840

S SUMSUBTOTAL(G1:G13)

14 Subtotal 296,988

16 SANEJAMENT

17 Passadís

C#*D#*E#*F#18 xarxa aigues brutes D 250 58,000 0,600 34,800

C#*D#*E#*F#19 4,000 0,600 2,400

C#*D#*E#*F#20 xarxa aigues netes 58,000 0,600 34,800

Euro

126




C#*D#*E#*F#21 4,000 0,600 2,400

23 Passadís connexió baixants D 160

C#*D#*E#*F#24 nau principal 11,000 2,800 0,600 18,480


C#*D#*E#*F#26 5,000 0,600 3,000

C#*D#*E#*F#27 naus interiors 11,000 5,000 0,600 33,000

C#*D#*E#*F#28 Previsió Carrer 38,200 0,600 22,920

C#*D#*E#*F#29 Canal pati 5,600 0,600 3,360

C#*D#*E#*F#31 Previsió Carrer D 200 38,200 0,600 22,920

C#*D#*E#*F#32 Conexxió grup de serveis 2,000 5,000 0,600 6,000

33 passadís

C#*D#*E#*F#35 sortida 5,000 1,500 7,500

C#*D#*E#*F#37 Pous 3,000 2,000 6,000

C#*D#*E#*F#39 Pericons 45x45 13,000 0,800 10,400

C#*D#*E#*F#40 Pericons 60 x60 4,000 1,000 4,000


41 Subtotal 220,380

C#*D#*E#*F#44 Pati 66,000 6,000 396,000

C#*D#*E#*F#45 Descomptar sanejament -220,380 -220,380


M2 ENDERROC DE VORERA DE PANOTS I SOLERA DE FORMIGÓ , DE FINS A 15 CM DE GRUIX, AMB COMPRESSORI CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

25 K219U012


C#*D#*E#*F#1 Carrer 71,000 0,800 56,800


M2 ENDERROC D'ENVÀ DE CERÀMICA O FUSTA DE 5 CM DE GRUIX, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

26 K2161511


C#*D#*E#*F#1 Soterrani S-3 3,000 2,500 7,500

C#*D#*E#*F#2 0,800 2,500 2,000

3 Planta baixa

C#*D#*E#*F#4 2,600 4,600 11,960

C#*D#*E#*F#5 3,000 2,300 6,900

C#*D#*E#*F#6 1,500 2,300 3,450

C#*D#*E#*F#7 1,500 4,600 6,900

C#*D#*E#*F#8 5,600 2,730 15,288

C#*D#*E#*F#9 2,000 2,000 2,730 10,920

C#*D#*E#*F#10 Altell 3,000 2,900 2,400 20,880

C#*D#*E#*F#11 7,000 2,400 16,800

C#*D#*E#*F#13 2,200 3,000 6,600

C#*D#*E#*F#14 3,000 3,000 9,000

C#*D#*E#*F#15 Celosia 3,000 5,000 15,000

Euro

127




C#*D#*E#*F#16 2,000 3,200 5,000 32,000

17 Planta pis

C#*D#*E#*F#18 panell fusta 5,500 4,730 26,015

C#*D#*E#*F#19 11,500 4,730 54,395

C#*D#*E#*F#20 9,700 4,730 45,881

C#*D#*E#*F#21 2,000 3,300 4,730 31,218

C#*D#*E#*F#22 1,300 4,730 6,149

C#*D#*E#*F#23 Tancament altell 3,900 2,500 9,750

C#*D#*E#*F#24 3,900 2,500 9,750

C#*D#*E#*F#25 2,000 3,200 2,500 16,000

C#*D#*E#*F#26 3,000 2,500 7,500


M2 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE TOTXANA DE 15 CM DE GRUIX, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADORMANUAL I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

27 K2164671


1 Soterrani S-3

C#*D#*E#*F#2 zona D.L. 2,000 21,200 3,340 141,616

C#*D#*E#*F#3 2,000 12,500 3,340 83,500

4 Planta baixa

C#*D#*E#*F#5 zona D.L. 11,200 3,200 35,840

C#*D#*E#*F#6 18,200 3,200 58,240

C#*D#*E#*F#7 7,000 3,200 22,400

C#*D#*E#*F#8 3,000 3,000 2,300 20,700

C#*D#*E#*F#9 4,000 2,300 9,200

C#*D#*E#*F#10 serveis 2,000 1,300 2,300 5,980


C#*D#*E#*F#12 2,000 1,600 3,200 10,240

C#*D#*E#*F#13 4,300 3,200 13,760

C#*D#*E#*F#14 1,100 3,200 3,520

C#*D#*E#*F#15 Exterior B-13 2,000 2,200 2,300 10,120

C#*D#*E#*F#16 1,600 2,300 3,680

C#*D#*E#*F#17 Accés planta baixa 2,000 1,000 2,300 4,600

C#*D#*E#*F#18 1,800 2,300 4,140

19 Planta pis

C#*D#*E#*F#20 serveis exteriors 3,400 2,300 7,820

C#*D#*E#*F#21 3,000 1,100 2,300 7,590

22 Serveis interior

C#*D#*E#*F#23 D.L. 4,000 2,200 2,300 20,240

C#*D#*E#*F#24 2,500 2,300 5,750

25 divisoris

C#*D#*E#*F#26 13,000 4,500 58,500


Euro

128




M2 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE MAÓ CALAT DE 15 CM DE GRUIX, A MÀ I AMB MARTELLTRENCADOR MANUAL I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

28 K2164771


1 º

2 D.L

C#*D#*E#*F#3 penanes pilars 4,000 1,000 1,000 1,000 4,000

C#*D#*E#*F#4 mansardes 4,000 1,000 1,000 1,000 4,000

5 Planta baixa

6 Nau

C#*D#*E#*F#7 Divisoria 12,500 5,000 62,500

C#*D#*E#*F#8 6,000 0,400 5,000 12,000

C#*D#*E#*F#9 Montacarregues 3,000 10,050 30,150

C#*D#*E#*F#10 2,000 1,700 10,050 34,170

C#*D#*E#*F#11 2,000 1,100 5,000 11,000

C#*D#*E#*F#12 0,800 5,000 4,000

13 Sales B-B

C#*D#*E#*F#14 2,000 5,400 2,920 31,536

C#*D#*E#*F#15 3,200 2,920 9,344

16 Planta pis

C#*D#*E#*F#17 diposit 2,000 5,200 1,300 13,520

C#*D#*E#*F#18 2,000 7,300 1,300 18,980


M3 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE MAÓ MASSÍS, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUAL ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

29 K216U001


1 Planta baixa

C#*D#*E#*F#2 Modul oficines 2,300 5,300 0,600 7,314

C#*D#*E#*F#3 1,500 2,600 0,500 1,950

C#*D#*E#*F#4 Accés vestíbul 1,400 3,000 0,150 0,630

C#*D#*E#*F#5 0,500 3,000 0,150 0,225

C#*D#*E#*F#6 Accés vestíbul principal 1,800 1,200 0,300 0,648

C#*D#*E#*F#7 Laterals finestres interiors 2,000 2,100 0,300 0,300 0,378

C#*D#*E#*F#8 9,000 1,700 0,200 0,200 0,612


M2 ARRENCADA D'APLACAT DE PEDRA, EN PARAMENT VERTICAL, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

30 K2183741


C#*D#*E#*F#1 paçana pati 5,000 3,000 15,000


Euro

129




M ARRENCADA DE CORONAMENT DE PARET O D'ESCOPIDOR CERÀMIC O DE PEDRA, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

31 K2183971


1 Modul oficines

C#*D#*E#*F#2 Coronament 2,000 9,000 18,000

C#*D#*E#*F#3 10,500 10,500

4 nau

C#*D#*E#*F#5 c/del Sol 0,500 2,000 23,000 1,600 36,800

C#*D#*E#*F#6 0,500 2,000 1,600 1,600

C#*D#*E#*F#7 0,500 7,000 1,000 3,500

C#*D#*E#*F#9 Pati 2,000 23,000 1,600 73,600

C#*D#*E#*F#10 7,000 1,000 7,000

C#*D#*E#*F#11 2,000 2,000 4,000

C#*D#*E#*F#13 c/ Montserrat 2,000 1,600 3,200

C#*D#*E#*F#14 1,000 1,600 1,600

C#*D#*E#*F#15 2,000 3,000 6,000

C#*D#*E#*F#16 2,000 2,000 4,000

C#*D#*E#*F#17 1,000 1,300 1,300

C#*D#*E#*F#18 1,000 1,500 1,500

C#*D#*E#*F#19 1,000 0,700 0,700

C#*D#*E#*F#21 c/Alemania 6,000 1,600 9,600

C#*D#*E#*F#22 3,000 1,200 3,600


M2 REPICAT D'ARREBOSSAT DE MORTER DE CIMENT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

32 K2182231


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#4 13,700 10,500 143,850

C#*D#*E#*F#5 perimetro 5,000 7,600 0,300 11,400

C#*D#*E#*F#6 descomptar forat -1,000 3,000 3,100 1,600 -14,880

C#*D#*E#*F#7 -1,000 2,000 2,100 3,000 -12,600

8 C/del Sol

C#*D#*E#*F#9 planta baixa 0,200 76,400 5,300 80,984

11 Pati

C#*D#*E#*F#12 Planta baixa 0,200 66,000 5,300 69,960

C#*D#*E#*F#14 C/Alemania 13,700 12,100 165,770

C#*D#*E#*F#16 façana fons 6,100 4,700 28,670

C#*D#*E#*F#17 8,800 4,000 35,200

C#*D#*E#*F#18 façana perpendicular carrer 4,000 11,000 44,000

C#*D#*E#*F#20 Soterrani S-3 2,000 13,800 3,730 102,948

Euro

130




C#*D#*E#*F#21 2,000 5,200 3,730 38,792

C#*D#*E#*F#22 Soterrani S-2 2,000 12,600 3,000 75,600

C#*D#*E#*F#23 2,000 4,300 3,000 25,800

C#*D#*E#*F#24 Soterrani S-10 2,000 4,600 3,000 27,600

C#*D#*E#*F#25 2,000 2,700 3,000 16,200

26 Nau


C#*D#*E#*F#28 2,000 12,500 1,200 30,000


M2 REPICAT D'ENGUIXAT EN VOLTA AMB FRANGES DE 7- 10 CM. MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DERUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS ELS MITJANS AUXILIARS.

33 K218U023


1 Nau

2 Sostre Soterrani

C#*D#*E#*F#3 Franges 7,500 17,000 3,000 0,100 38,250

5 Sostre planta baixa

C#*D#*E#*F#6 Franges 22,500 17,000 3,000 0,100 114,750

C#*D#*E#*F#8 Sostre S-3 8,000 5,300 42,400

C#*D#*E#*F#9 Sostre S-2 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#10 Sostre S-10 2,700 4,600 12,420



M2 REPICAT D'ENGUIXAT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.INCLOU MITJANS AUXILIARS.

34 K2182301


1 Modul oficines

C#*D#*E#*F#2 Planta baixa 9,600 2,860 27,456

C#*D#*E#*F#3 3,700 2,860 10,582

C#*D#*E#*F#4 3,000 2,860 8,580

C#*D#*E#*F#5 4,800 2,860 13,728

C#*D#*E#*F#6 1,300 2,860 3,718

C#*D#*E#*F#7 6,100 2,860 17,446

C#*D#*E#*F#8 Modul escala esquerra 2,000 5,800 5,300 61,480


U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓO CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR

35 K21A1011


1 nau

C#*D#*E#*F#2 c/ del sol 23,000 23,000

C#*D#*E#*F#3 9,000 9,000

Euro

131




C#*D#*E#*F#4 pati 15,000 15,000

C#*D#*E#*F#5 7,000 7,000

C#*D#*E#*F#6 c/ Montserrat 7,000 7,000

C#*D#*E#*F#7 c/Alemania 6,000 6,000


U ARRENCADA DE REIXA AMB MALLA DE DE FINESTRA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR.

36 K21AU016


1 nau

C#*D#*E#*F#2 c/ del sol 23,000 23,000

C#*D#*E#*F#3 9,000 9,000

C#*D#*E#*F#4 pati 15,000 15,000

C#*D#*E#*F#5 7,000 7,000


C#*D#*E#*F#7 c/Alemania 6,000 6,000


U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE PORTA INTERIOR AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR.

37 K21A3011


C#*D#*E#*F#1 Soterrani 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#2 Planta baixa 5,000 5,000

C#*D#*E#*F#3 4,000 4,000

C#*D#*E#*F#4 7,000 7,000

C#*D#*E#*F#5 Planta pis 11,000 11,000


U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE PORTA EXTERIOR AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR.

38 K21AU017


C#*D#*E#*F#1 Accés soterrani 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#2 Planta baixa 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#3 planta pis 5,000 5,000


U DESMUNTATGE DE PORTA CORREDISSA INTERIOR DE GRANS DIMENSIONS, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

39 K21AU007


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


Euro

132




M ARRENCADA DE BAIXANT I CONNEXIONS ALS DESGUASSOS AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DERUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR.

40 K21D1011


1 Nau

C#*D#*E#*F#2 C/ del Sol 12,000 5,000 60,000

C#*D#*E#*F#3 Pati 14,000 11,000 154,000



U ARRENCADA DE CONTENIDORS DE FUSTA I PERFILS METÀL�LICS DE LA SALA 1, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR.

41 K21AU018


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


U NETEJA , REPARACIÓ I PINTURA DE DIPÒSIT DE LLANES DE PERFILS METÀL�LICS DE LA SALA 1, AMBMITJANS MANUALS .INCLOS MITJANS AUXILIARS

42 K21AU019


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


U NETEJA, REPARACIÓ, DE FERRATGES I PINTURA DE MUNTACARREGUES INTERIOR I EXTERIOR, PERFILSMETÀL�LICS I FERRATGES DE LA FAÇANA, AMB MITJANS MANUALS. INCLÓS ELS MITJANS AUXILIARS PERPODER HO REALITZAR.

43 K21AU020


C#*D#*E#*F#1 2,000 2,000


U DESMUNTATGE I ARRENCADA DE DIPÒSIT DE D'AIGUA DE URALITA, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR AUTORITZAT.

44 K21AU021


C#*D#*E#*F#1 2,000 2,000


U RECOLLIDA I TRANSPORT A L'ABOCADOR AUTORITZAT DE MATERIALS VARIS, FUSTES, PORTES, FILS IDIVERSOS I MATERIALS TEXTILS DE LA SALA 1 I ALTRES , AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.

45 K21AU022


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


Euro

133




U ARRENCADA DE QUADRES ELÈCTRICS SUPERFICIAL, CABLEJAT I RESTES D'INSTAL�LACIONS INTERIORS,AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPORT AL'ABOCADOR.

46 K21G1011

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

U ARRENCADA DE INSTAL�LACIONS ELECTRIQUES DE FAÇANES EXTERIORS I PASSADIS CENTRAL, FORA DESERVEI, QUADRES, CABLEJAT , PALOMETES, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPORT A L'ABOCADOR.

47 K21GU008


M3 TRANSPORT DE RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS,AMB CONTENIDOR DE 8 M3 DE CAPACITAT. INCLOU TAXES D'ABOCADOR

48 K2R540H0


C#*D#*E#*F#1 1 Desmuntatge de teules 0,500 1.168,272 0,070 40,890

C#*D#*E#*F#2 3 canal de ceràmica 184,100 0,200 0,050 1,841

C#*D#*E#*F#3 4 Cel ras de canyis i entramat 990,360 0,050 49,518

C#*D#*E#*F#4 5 cel ras 8,400 0,030 0,252

C#*D#*E#*F#5 9 Rajoles ceramica coberta 88,880 0,030 2,666

C#*D#*E#*F#6 10 Pendents de formigó 88,800 0,150 13,320

C#*D#*E#*F#7 11 Lamina impermeabilizant 131,360 0,005 0,657

C#*D#*E#*F#8 12 Minvell 61,000 0,100 0,030 0,183

C#*D#*E#*F#9 13 Volta 61,510 0,050 3,076

C#*D#*E#*F#10 14 paviment de formigó i tablero ienvanets

61,510 0,180 11,072

C#*D#*E#*F#11 16 Biga de celosia 11,000 0,500 0,100 0,550

C#*D#*E#*F#12 18 Sostres de biguetes obra 158,880 0,270 42,898

C#*D#*E#*F#13 19Sostre biguetes fusta 78,290 0,150 11,744

C#*D#*E#*F#14 20 Volta d'escala d'obra 60,056 0,300 18,017

C#*D#*E#*F#15 21 Escala de fusta 14,630 0,200 2,926

C#*D#*E#*F#16 22 Paviment de rajola ceramica 31,490 0,030 0,945

C#*D#*E#*F#17 23 Previsió paviment nau 10,000 0,050 0,500

C#*D#*E#*F#18 24 Solera d formigó liguerament armat 692,988 0,150 103,948

C#*D#*E#*F#19 25 vorera de panot i solera 56,800 0,150 8,520

C#*D#*E#*F#20 27 Envans de diferents materials 371,856 0,050 18,593

C#*D#*E#*F#21 28 paret totxana 535,140 0,150 80,271

C#*D#*E#*F#22 29 paret mao calat 235,200 0,150 35,280

C#*D#*E#*F#23 30Paret mao massís 11,757 11,757

C#*D#*E#*F#24 31 aplacat de pedra 15,000 0,050 0,750

C#*D#*E#*F#25 32 escopidors 186,500 0,150 0,030 0,839

C#*D#*E#*F#26 33 arrebossat de morter 1.202,294 0,030 36,069

C#*D#*E#*F#27 34 guix en voltes 336,720 0,015 5,051

C#*D#*E#*F#28 35 guix en paraments 557,110 0,015 8,357

C#*D#*E#*F#29 Micropilons D 200 1.282,000 0,032 41,024

C#*D#*E#*F#30 *.* 15,000 15,000

Euro

134




P PERORIGEN(G1:G30,C31)

31 Percentatge "A origen" 35,000 198,280


M3 DEPOSICIÓ CONTROLADA A CENTRE DE RECICLATGE, DE RESIDUS BARREJATS INERTS AMB UNA DENSITAT>= 1,35 T/M3, PROCEDENTS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ, AMB CODI 170107 SEGONS EL CATÀLEGEUROPEU DE RESIDUS (ORDEN MAM/304/2002)

49 K2RA6360


C#*D#*E#*F#1 1 Desmuntatge de teules 0,500 1.168,272 0,070 40,890

C#*D#*E#*F#2 3 canal de ceràmica 184,100 0,200 0,050 1,841

C#*D#*E#*F#3 4 Cel ras de canyis i entramat 990,360 0,050 49,518

C#*D#*E#*F#4 5 cel ras 8,400 0,030 0,252

C#*D#*E#*F#5 9 Rajoles ceramica coberta 88,880 0,030 2,666

C#*D#*E#*F#6 10 Pendents de formigó 88,800 0,150 13,320

C#*D#*E#*F#7 11 Lamina impermeabilizant 131,360 0,005 0,657

C#*D#*E#*F#8 12 Minvell 61,000 0,100 0,030 0,183

C#*D#*E#*F#9 13 Volta 61,510 0,050 3,076

C#*D#*E#*F#10 14 paviment de formigó i tablero ienvanets

61,510 0,180 11,072

C#*D#*E#*F#11 16 Biga de celosia 11,000 0,500 0,100 0,550

C#*D#*E#*F#12 18 Sostres de biguetes obra 158,880 0,270 42,898

C#*D#*E#*F#13 19Sostre biguetes fusta 78,290 0,150 11,744

C#*D#*E#*F#14 20 Volta d'escala d'obra 60,056 0,300 18,017

C#*D#*E#*F#15 21 Escala de fusta 14,630 0,200 2,926

C#*D#*E#*F#16 22 Paviment de rajola ceramica 31,490 0,030 0,945

C#*D#*E#*F#17 23 Previsió paviment nau 10,000 0,050 0,500

C#*D#*E#*F#18 24 Solera d formigó liguerament armat 692,988 0,150 103,948

C#*D#*E#*F#19 25 vorera de panot i solera 56,800 0,150 8,520

C#*D#*E#*F#20 27 Envans de diferents materials 371,856 0,050 18,593

C#*D#*E#*F#21 28 paret totxana 535,140 0,150 80,271

C#*D#*E#*F#22 29 paret mao calat 235,200 0,150 35,280

C#*D#*E#*F#23 30Paret mao massís 11,757 11,757

C#*D#*E#*F#24 31 aplacat de pedra 15,000 0,050 0,750

C#*D#*E#*F#25 32 escopidors 186,500 0,150 0,030 0,839

C#*D#*E#*F#26 33 arrebossat de morter 1.202,294 0,030 36,069

C#*D#*E#*F#27 34 guix en voltes 336,720 0,015 5,051

C#*D#*E#*F#28 35 guix en paraments 557,110 0,015 8,357

C#*D#*E#*F#29 Micropilons D 200 1.282,000 0,032 41,024

C#*D#*E#*F#30 *.* 15,000 15,000




PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01

Euro

135




MOVIMENTS DE TERRESSUBCAPÍTOL 02


M3 EXCAVACIÓ PER A REFOÇ DE PILARS EXISTENTS DE FOSA DE RASES, POUS, I RECALÇ DE FINS A 1,5 M DEFONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE PREVI REPICAT CAPA DE PAVIMENT, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.

1 K222U001


1 PILARS FOSA PLANTA BAIXA

C#*D#*E#*F#2 30,000 1,640 0,400 0,700 13,776

C#*D#*E#*F#3 30,000 0,840 0,400 0,700 7,056

C#*D#*E#*F#4 RASES PER POSAR ELS RODNSTRAV

30,000 1,600 0,400 0,400 7,680

C#*D#*E#*F#6 PILARS DE FOSA PLANTA SOTERRA 14,000 1,780 0,400 0,700 6,978

C#*D#*E#*F#7 14,000 0,980 0,400 0,700 3,842

C#*D#*E#*F#8 RASES PER POSAR ELS RODNSTRAV

14,000 1,700 0,400 0,400 3,808


M3 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS DE FINS A 2,0 M DE FONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE, AMB MITJANSMECÀNICS I CÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ

2 K2221422


1 SANEJAMENT

2 Passadís

C#*D#*E#*F#3 xarxa aigues brutes D 250 58,000 0,600 1,000 34,800

C#*D#*E#*F#4 4,000 0,600 1,000 2,400

C#*D#*E#*F#5 xarxa aigues netes 58,000 0,600 1,000 34,800

C#*D#*E#*F#6 4,000 0,600 1,000 2,400


C#*D#*E#*F#9 nau principal 11,000 2,800 0,600 0,600 11,088

C#*D#*E#*F#10 modul oficines 14,000 0,600 0,600 5,040

C#*D#*E#*F#11 5,000 0,600 0,600 1,800

C#*D#*E#*F#12 naus interiors 11,000 5,000 0,600 0,800 26,400

C#*D#*E#*F#13 Previsió Carrer 38,200 0,600 0,600 13,752

C#*D#*E#*F#14 Canal pati 5,600 0,600 0,600 2,016

C#*D#*E#*F#16 Previsió Carrer D 200 38,200 0,600 0,600 13,752

C#*D#*E#*F#17 Conexxió grup de serveis 2,000 5,000 0,600 0,600 3,600

18 passadís

C#*D#*E#*F#20 sortida 5,000 1,500 2,000 15,000

C#*D#*E#*F#22 Pous 3,000 2,000 2,000 12,000

C#*D#*E#*F#24 Pericons 45x45 13,000 0,800 0,800 8,320

C#*D#*E#*F#25 Pericons 60 x60 4,000 1,000 1,000 4,000


26 Subtotal 191,168

29 Soterrani S-3

Euro

136




C#*D#*E#*F#30 Caixa paviment 5,300 12,500 0,200 13,250

C#*D#*E#*F#31 3,000 1,200 0,200 0,720

C#*D#*E#*F#32 Soterrani S-2 4,200 12,500 1,000 52,500

C#*D#*E#*F#33 S10 2,700 4,600 1,000 12,420

35 POUS, TRAVES, MURS, LLOSES IENCEPS

C#*D#*E#*F#36 FORMIGÓ DE FONAMENTS HA-25EST- VOLUM TEORIC PILARS FOSA

1,000 23,623 23,623

C#*D#*E#*F#37 FORMIGÓ DE FONAMENTS HA-2ODE NETEJA I RECRESCUTS

1,000 57,012 57,012


M3 TERRAPLENAT I PICONATGE EN RASES I POUS AMB TERRES ADEQUADES, EN TONGADES DE FINS A 25 CM,AMB UNA COMPACTACIÓ DEL 95% DEL PN

3 K2252772


1 Passadís

C#*D#*E#*F#2 xarxa aigues brutes D 250 58,000 0,600 0,700 24,360

C#*D#*E#*F#3 4,000 0,600 0,700 1,680

C#*D#*E#*F#4 xarxa aigues netes 58,000 0,600 0,700 24,360

C#*D#*E#*F#5 4,000 0,600 0,700 1,680


C#*D#*E#*F#8 nau principal 11,000 2,800 0,600 0,400 7,392

C#*D#*E#*F#9 modul oficines 14,000 0,600 0,400 3,360

C#*D#*E#*F#10 5,000 0,600 0,400 1,200

C#*D#*E#*F#11 naus interiors 11,000 5,000 0,600 0,600 19,800

C#*D#*E#*F#12 Previsió Carrer 38,200 0,600 0,400 9,168

C#*D#*E#*F#13 Canal pati 5,600 0,600 0,400 1,344

C#*D#*E#*F#15 Previsió Carrer D 200 38,200 0,600 0,400 9,168

C#*D#*E#*F#16 Conexxió grup de serveis 2,000 5,000 0,600 0,400 2,400

17 passadís

C#*D#*E#*F#19 sortida 5,000 1,500 1,300 9,750

C#*D#*E#*F#21 Pous 3,000 1,300 1,300 1,300 6,591

C#*D#*E#*F#23 Pericons 45x45 13,000 0,600 0,600 0,600 2,808

C#*D#*E#*F#24 Pericons 60 x60 4,000 0,800 0,800 0,800 2,048


M3 TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMB CAMIÓ DE 7 T I TEMPSD'ESPERA PER A LA CÀRREGA AMB MITJANS MECÀNICS, AMB UN RECORREGUT DE MÉS DE 15 I FINS A 20 KM

4 K2R3423A


C#*D#*E#*F#1 Diferncia 191,168-127.109 64,089 64,089

3 Soterrani S-3


C#*D#*E#*F#5 3,000 1,200 0,200 0,720

C#*D#*E#*F#6 Soterrani S-2 4,200 12,500 1,000 52,500

Euro

137




C#*D#*E#*F#7 S10 2,700 4,600 1,000 12,420



1,000 23,623 23,623


1,000 57,012 57,012




M3 DEPOSICIÓ CONTROLADA A CENTRE DE RECICLATGE, DE RESIDUS BARREJATS INERTS AMB UNA DENSITAT>= 1,35 T/M3, PROCEDENTS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ, AMB CODI 170107 SEGONS EL CATÀLEGEUROPEU DE RESIDUS (ORDEN MAM/304/2002)

5 K2RA6360


C#*D#*E#*F#1 Diferncia 191,168-127.109 64,089 64,089

3 Soterrani S-3


C#*D#*E#*F#5 3,000 1,200 0,200 0,720

C#*D#*E#*F#6 Soterrani S-2 4,200 12,500 1,000 52,500

C#*D#*E#*F#7 S10 2,700 4,600 1,000 12,420



1,000 23,623 23,623


1,000 57,012 57,012




PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01SANEJAMENTSUBCAPÍTOL 03


M BAIXANT DE TUB DE XAPA DE ZINC-TITANI AMB UNIÓ LONGITUDINAL ELECTROSOLDADA, DE DIÀMETRENOMINAL 100 MM I DE 0,6 MM DE GRUIX, INCLOSES LES PECES ESPECIALS I FIXAT MECÀNICAMENT AMBBRIDES

1 KD14DA31


1 Passadís

C#*D#*E#*F#2 Nau principal 11,000 11,500 126,500

3 Carrer

C#*D#*E#*F#4 Nau principal canvi existents 11,000 5,500 60,500


Euro

138




U CONNEXIÓ DE BAIXANTS DE LA NAU PRINCIPAL A LA XARXA AUXILIAR2 E6PC0013


C#*D#*E#*F#1 Previsió 14,000 14,000


M BAIXANT DE TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSA, ÀREA D'APLICACIÓ B SEGONS NORMA UNE-EN 1329-1, DEDN 125 MM, INCLOSES LES PECES ESPECIALS I FIXAT MECÀNICAMENT AMB BRIDES

3 KD15B871


1 Modul oficines

C#*D#*E#*F#2 embocadura coberta 2,000 1,000 2,000


M BAIXANT DE TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSA, ÀREA D'APLICACIÓ B SEGONS NORMA UNE-EN 1329-1, DEDN 110 MM, INCLOSES LES PECES ESPECIALS I FIXAT MECÀNICAMENT AMB BRIDES

4 KD15B771




M CLAVEGUERÓ AMB TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSA PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ, DE DN 160 MMI DE SN 4 (4 KN/M2) DE RIGIDESA ANULAR, SEGONS NORMA UNE-EN 1401-1, SOBRE SOLERA DE FORMIGÓ DE15 CM DE GRUIX I LLIT DE SORRA DE 15 CM DE GRUIX

5 KD7FR313


1 Passadís connexió baixants

C#*D#*E#*F#2 nau principal 11,000 2,800 30,800

C#*D#*E#*F#3 modul oficines 14,000 14,000

C#*D#*E#*F#4 5,000 5,000

C#*D#*E#*F#5 naus interiors 11,000 5,000 55,000

C#*D#*E#*F#6 Previsió Carrer 38,200 38,200

C#*D#*E#*F#7 Canal pati 5,600 5,600



6 KD7FR413


C#*D#*E#*F#1 Previsió Carrer 38,200 38,200

C#*D#*E#*F#2 Conexxió grup de serveis 2,000 5,000 10,000



7 KD7FR513


Euro

139




1 Passadís

C#*D#*E#*F#2 xarxa aigues brutes 58,000 58,000

C#*D#*E#*F#3 4,000 4,000

C#*D#*E#*F#4 xarxa aigues netes 58,000 58,000

C#*D#*E#*F#5 4,000 4,000



8 KD7FR613


1 passadís

C#*D#*E#*F#2 sortida 5,000 5,000


U PERICÓ DE PEU DE BAIXANT I TAPA FIXA, DE 38X38X40 CM DE MIDES INTERIORS, AMB PARET DE 13 CM DEGRUIX DE MAÓ CALAT DE 250X120X100 MM, ARREBOSSADA I LLISCADA PER DINS AMB MORTER 1:2:10,SOBRE SOLERA DE FORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM

9 KD351B45


1 Passadís connexió baixants

C#*D#*E#*F#2 nau principal 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#3 modul oficines 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#4 naus interiors 11,000 11,000


U PERICÓ DE PAS I TAPA FIXA, DE 45X45X50 CM DE MIDES INTERIORS, AMB PARET DE 15 CM DE GRUIX DE MAÓCALAT DE 290X140X100 MM, ARREBOSSADA I LLISCADA PER DINS AMB MORTER 1:2:10, SOBRE SOLERA DEFORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM

10 KD352355


1 Passadís connexió baixants a xarxa

C#*D#*E#*F#2 Nau principal i naus interiors 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#3 Sortida grups de serveis 2,000 2,000


U PERICÓ DE PAS I TAPA REGISTRABLE, DE 60X60X60 CM DE MIDES INTERIORS, AMB PARET DE 15 CM DEGRUIX DE MAÓ CALAT DE 290X140X100 MM, ARREBOSSADA I LLISCADA PER DINS AMB MORTER 1:2:10,SOBRE SOLERA DE FORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM I AMB TAPA PREFABRICADA DE FORMIGÓ ARMAT

11 KD353565


1 Passadís

2 Connexió a xarxa

C#*D#*E#*F#3 Inici xarxa 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#4 Grup de serveis 2,000 2,000


Euro

140




M INCREMENT D'ALÇADA DE L'OBRA I LLISCAT DELS PERICONS DE 45X45, DE 60X60, DEGUT A LA PROFUNDITATDE LA XARXA DE SANEJAMENT INTERIOR, DEIXATS SOTA LLOSA DE PAVIMENT.

12 ENC00005


C#*D#*E#*F#1 Previsió 11,000 1,000 11,000


M CANAL DE FORMIGÓ POLÍMER SENSE PENDENT, D'AMPLÀRIA INTERIOR 200 MM I DE 160 A 200 MM D'ALÇÀRIA,AMB PERFIL LATERAL, AMB REIXA DE FOSA NERVADA CLASSE C250, SEGONS NORMA UNE-EN 1433, FIXADAAMB TANCA A LA CANAL, COL�LOCADA SOBRE BASE DE FORMIGÓ AMB SOLERA DE 150 MM DE GRUIX IPARETS DE 150 MM DE GRUIX

13 FD5H89A8


C#*D#*E#*F#1 Passadís pati 5,600 5,600


U SOLERA AMB MITJA CANYA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I DE 15 CM DE GRUIX MÍNIM I DE PLANTA 1,2X1,2 M PER ATUB DE DIÀMETRE 80 I100 CM

14 KDB2746B


C#*D#*E#*F#1 Pous sortida 3,000 3,000


M PARET PER A POU CIRCULAR DE D= 80 CM, DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ, COL�LOCADES AMBMORTER DE CIMENT 1:4, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

15 KDD15098


C#*D#*E#*F#1 pous sortida 2,000 1,800 3,600


M PARET PER A POU CIRCULAR DE D= 100 CM, DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ, COL�LOCADES AMBMORTER DE CIMENT 1:4, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

16 KDD1A098


C#*D#*E#*F#1 Pou sifonic 1,000 2,000 2,000


U BASTIMENT I TAPA PER A POU DE REGISTRE DE FOSA GRISA, DE D=70 CM I 145 KG DE PES, COL�LOCAT AMBMORTER

17 KDDZ3154


C#*D#*E#*F#1 Pous 3,000 3,000


U GRAÓ PER A POU DE REGISTRE AMB ACER GALVANITZAT, DE 300X300X300 MM, AMB RODÓ DE D=18 MM,COL�LOCAT AMB MORTER CIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

18 KDDZ51A4


C#*D#*E#*F#1 Pou sifónic 8,000 8,000

Euro

141




C#*D#*E#*F#2 Pous 2,000 7,000 14,000


U NETEJA I DESEMBUSSADA CLAVEGUERES, POUS I FOSSES SÈPTIQUES DE CLAVEGUERAM AMBINTRODUCCIÓ MANUAL DE MÀNEGA AMB AIGUA A PRESSIÓ, AMB APARELL PNEUMÀTIC VIBRADORINCORPORAT DES DE COMPRESSOR SITUAT EN CAMIÓ CISTERNA

19 KDH11010


C#*D#*E#*F#1 previsió neteja fosses 3,000 3,000


UT TREBALLS DE CONNEXIÓ A LA XARXA DE CLAVEGUERAM GENERAL, REALITZADA SEGONS NORMATIVAMUNICIPAL. INCLOS L'EXCAVACIO, TUB, REPOSICIO DE PAVIMENTS, TRASLLAT DE RUNES A L'ABOCADOR ITAXES MUNICIPALS. TRAVESSANT 8 M DE CARRER. AIXI COM CONNEXIÓ PER TOTS ELS PUNTSCOINCIDENTS A LA XARXA EXISTENT DE L'EQUIPAMENT.

20 E21UCX01


UT SUBMINISTRAMENT I COL�LOCACIÓ DE PERICO SIFÒNIC DE PVC FORMAT PER TUB D 315 MM REALITZAT DEMIDA ESPECIAL AMB DUES TAPES DE REGISTRE DE ROSCA EN CADA EXTEM DE PVC D250 MM AMB JUNTESDE GOMES TÒRIQUES. INCLOU FIXACIÓ AMB BASE DE FORMIGÓ HM-20 DE 15 CM DE GRUIX I TAPA FORMADAPER MARC I CONTRAMARC D'ACER INOXIDABLE QUE INCORPORÀ EL PAVIMENT D'ACABAT.

21 E6PC00NH


UT SUBMINISTRAMENT I COL�LOCACIÓ DE PERICO SIFÒNIC DE PVC FORMAT PER TUB D 250 MM REALITZAT DEMIDA ESPECIAL AMB DUES TAPES DE REGISTRE DE ROSCA EN CADA EXTEM DE PVC D200 MM AMB JUNTESDE GOMES TÒRIQUES. INCLOU FIXACIÓ AMB BASE DE FORMIGÓ HM-20 DE 15 CM DE GRUIX I TAPA FORMADAPER MARC I CONTRAMARC D'ACER INOXIDABLE QUE INCOORPORÀ EL PAVIMENT D'ACABAT.

22 E6PC0004


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01FONAMENTSSUBCAPÍTOL 04


U DESPLAÇAMENT, MUNTATGE I DESMUNTATGE A OBRA D'EQUIP D'EXECUCIÓ DE MICROPILONS1 K3DZ2000


M EXECUCIÓ DE MICROPILONS DE 200 MM DE DIÀMETRE AMB MENYS D'UN 25% DE PERFORACIÓ EN FORMIGÓARMAT O ROCA DURA, AMB INJECCIÓ DE BEURADA DE CIMENT CEM I 32,5 N DOSIFICACIÓ MÍNIMA DECIMENT 800 KG/M3. I ARMADURA TUBULAR INTERIOR D'ACER LAMINAT DIÀMETRE EXTERIOR 139 MM I UNGRUIX DE PARET DE 9 MM, QUALITAT DE L'ACER T80 DE LÍMIT ELÀSTIC 500 >= 440 N/MM2. AMBPROPORCIONAL DE PERFORACIONS EN FORMIGÓ ARMAT O ROCA DURA EL 25 %. INCLOU ELSUBMINISTRAMENTS D'AIGUA PER EQUIP DE TREBALL DE 10 M3/HORA/EQUIP I LA PART PROPORCIONAL DELSUMINSITRAMENT A L'OBRA ENERGIA ELÈCTRICA TRIFÀSICA A 380 V AMB UN ICP MAGNETOTÈRMIC DE 63 A.O UN GRUP ELÈTRÓGEN DE 80 KVA. TANMATEIX INCLOU UNA BASA PETITA APROXIMADAMENT DE 2 X 2 X 1 MI LES RASES PERTINETS PER RECOLLIR L'AIGUA DE LA PERFORACIÓ. PROFUNDIDAT ESTIMADA 6 M DELSMICROPILONS. INCLOU LA SOLDADURA DE 3 DIÀMETRES DE REA 25 MM SOLDATS ALS CAPS DELS PILONS DE50 CM DE LLARGARIA. SEGONS DETALLS PLÀNOLS.

2 K3D1U002


Euro

142





C#*D#*E#*F#2 ( PREVISSIÓ DE 10 M DEPROFUNDITAT)

15,000 4,000 10,000 600,000

4 PILARS FOSA PLANTA SOTERRANI

C#*D#*E#*F#5 ( PREVISSIÓ DE 6 M DEPROFUNDITAT)

7,000 4,000 6,000 168,000

8 ZONA OFICINES

9 MICROS EN ZONA OFICINES

C#*D#*E#*F#10 EN PLANTA BAIXA 2,000 11,000 10,000 220,000

C#*D#*E#*F#11 1,000 3,000 10,000 30,000

C#*D#*E#*F#12 EN SOTERRANI 2,000 2,000 6,000 24,000

15 POUS ENCEPS

C#*D#*E#*F#16 P2 1,000 2,000 10,000 20,000

C#*D#*E#*F#17 P3 1,000 2,000 10,000 20,000

C#*D#*E#*F#18 P4 1,000 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#19 P5 1,000 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#21 SABATA ESCALA PRINCIPAL NAUPRINCIPAL

2,000 10,000 20,000


M3 FORMIGÓ PER A SABATES, POUS, TRAVES, ENCEPS I MURS DE FONAMENTS, HA-25/B/20/IIA, DECONSISTÈNCIA TOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM, ABOCAT AMB BOMBA

3 E31522H4



C#*D#*E#*F#2 30,000 1,640 0,350 0,600 10,332

C#*D#*E#*F#3 30,000 0,840 0,350 0,600 5,292

C#*D#*E#*F#4 FORMIGÓ PER SOBRE 15,000 0,840 0,840 0,050 0,529


C#*D#*E#*F#7 14,000 0,980 0,350 0,600 2,881

C#*D#*E#*F#8 FORMIGÓ PER SOBRE 7,000 0,980 0,980 0,050 0,336

S SUMSUBTOTAL(G1:G8)9 Subtotal 24,603

12 POUS, TRAVES I ENCEPS ZONAOFICINES

13 ENCEPS

C#*D#*E#*F#14 P1 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#15 P2 1,000 2,800 0,800 0,700 1,568

C#*D#*E#*F#16 P3 1,000 1,800 0,800 0,700 1,008

C#*D#*E#*F#17 P4 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#18 P5 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#19 P6 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#20 P7 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#21 P8 1,000 1,800 0,800 0,700 1,008

C#*D#*E#*F#22 P9 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

C#*D#*E#*F#23 P12 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936

Euro

143





24 Subtotal 10,136

26 TRAVES OFICINES PLANTA BAIXA

C#*D#*E#*F#27 VCS.1 1,000 2,200 0,400 0,500 0,440

C#*D#*E#*F#28 1,000 5,400 0,400 0,500 1,080

C#*D#*E#*F#29 1,000 2,000 0,400 0,500 0,400

C#*D#*E#*F#30 VC.2 1,000 3,200 0,400 0,650 0,832

C#*D#*E#*F#31 1,000 8,400 0,400 0,650 2,184

C#*D#*E#*F#32 1,000 5,000 0,400 0,650 1,300

C#*D#*E#*F#33 1,000 10,200 0,400 0,650 2,652

C#*D#*E#*F#34 1,000 2,200 0,400 0,650 0,572

C#*D#*E#*F#35 1,000 4,600 0,400 0,650 1,196

36 TRAVES SOTERRANI ZONAOFICINES

C#*D#*E#*F#37 VCS.1 1,000 0,900 0,400 0,500 0,180

C#*D#*E#*F#38 1,000 2,250 0,400 0,500 0,450

C#*D#*E#*F#39 1,000 4,000 0,400 0,500 0,800


40 Subtotal 12,086

42 FONAMENT MUR DE CARREGASOTERRANI ZONA OFICINES

C#*D#*E#*F#43 M2 1,000 4,200 0,700 0,300 0,882


44 Subtotal 0,882

47 ZONA SOTERRANI

48 POUS

C#*D#*E#*F#49 P15 1,000 1,100 2,100 0,500 1,155

C#*D#*E#*F#50 P16 1,000 0,700 1,400 0,400 0,392


52 Subtotal 1,547

C#*D#*E#*F#55 LLOSA ASCENSOR SOTERRANIZONA OFICINES

1,000 2,600 2,400 0,500 3,120

C#*D#*E#*F#56 LLOSA ASCENSOR NAU SOTERRANIPLANTA BAIXA

1,000 2,600 2,400 0,500 3,120


57 Subtotal 6,240

60 SOTERRANI ZONA ESPAI D'ASSAIG IVESTIDORS

C#*D#*E#*F#61 ARRANCADA ESCALA 1,000 1,800 0,600 0,300 0,324

C#*D#*E#*F#62 SABATA CORREGUDA ESCALA 1,000 8,500 0,700 0,300 1,785


63 Subtotal 2,109

65 MURS ASCENSORS

C#*D#*E#*F#66 ASCENSOR SOTERRANI ZONAOFICINES

2,000 2,600 0,300 1,500 2,340

C#*D#*E#*F#67 2,000 1,800 0,300 1,500 1,620

C#*D#*E#*F#68 ASCENSOR SOTERRANI NAUPLANTA BAIXA

2,000 2,600 0,300 1,500 2,340

C#*D#*E#*F#69 2,000 1,800 0,300 1,500 1,620

Euro

144





70 Subtotal 7,920

72 SABATA ENCEPS ESCALAPRINCIPAL

C#*D#*E#*F#73 ENCEP SOTA PILAR ESCALA 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936



75 Subtotal 1,260


M3 FORMIGÓ PER A SABATES, POUS, TRAVES, ENCEPS I MURS DE FONAMENTS, HM-20/B/20/I, DE CONSISTÈNCIATOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM, ABOCAT AMB BOMBA

4 E31521H4



C#*D#*E#*F#2 30,000 1,640 0,350 0,100 1,722

C#*D#*E#*F#3 30,000 0,840 0,350 0,100 0,882


C#*D#*E#*F#6 14,000 0,980 0,350 0,100 0,480



11 ENCEPS

C#*D#*E#*F#12 P1 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#13 P2 1,000 2,800 0,800 0,100 0,224

C#*D#*E#*F#14 P3 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#15 P4 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#16 P5 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#17 P6 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#18 P7 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#19 P8 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#20 P9 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144

C#*D#*E#*F#21 P12 1,000 1,800 0,800 0,100 0,144


22 Subtotal 1,520


C#*D#*E#*F#25 VCS.1 1,000 2,200 0,400 0,100 0,088

C#*D#*E#*F#26 1,000 5,400 0,400 0,100 0,216

C#*D#*E#*F#27 1,000 2,000 0,400 0,100 0,080

C#*D#*E#*F#28 VC.2 1,000 3,200 0,400 0,100 0,128

C#*D#*E#*F#29 1,000 8,400 0,400 0,100 0,336

C#*D#*E#*F#30 1,000 5,000 0,400 0,100 0,200

C#*D#*E#*F#31 1,000 10,200 0,400 0,100 0,408

C#*D#*E#*F#32 1,000 2,200 0,400 0,100 0,088

C#*D#*E#*F#33 1,000 4,600 0,400 0,100 0,184


Euro

145




C#*D#*E#*F#35 VCS.1 1,000 0,900 0,400 0,100 0,036

C#*D#*E#*F#36 1,000 2,250 0,400 0,100 0,090

C#*D#*E#*F#37 1,000 4,000 0,400 0,100 0,160


38 Subtotal 2,014


C#*D#*E#*F#41 M2 1,000 4,200 0,700 2,000 5,880


42 Subtotal 5,880

45 ZONA SOTERRANI

46 POUS

C#*D#*E#*F#47 P15 1,000 1,100 2,100 1,800 4,158

C#*D#*E#*F#48 P16 1,000 0,700 1,400 1,900 1,862


49 Subtotal 6,020


1,000 2,600 2,400 1,800 11,232

C#*D#*E#*F#54 LLOSA ASCENSOR SOTERRANI NAUPLANTA BAIXA

1,000 2,600 2,400 1,800 11,232


55 Subtotal 22,464



C#*D#*E#*F#61 SABATA CORREGUDA PARET 1,000 8,500 0,700 2,000 11,900


62 Subtotal 14,060


C#*D#*E#*F#65 ENCEP SOTA PILAR ESCALA 1,000 1,800 0,800 0,650 0,936



67 Subtotal 1,098


KG ARMADURA DE RASES, POUS, ENCEPS, TRAVES, MURS, LLOSES DE FONAMENTACIÓ AP500 S D'ACER ENBARRES CORRUGADES B500S DE LÍMIT ELÀSTIC >= 500 N/MM2,. INCLOU PART PROPROCIONAL DE SOLDATS.

5 E31B3000



C#*D#*E#*F#2 Cercols fonaments 15,000 119,000 1.785,000

C#*D#*E#*F#3 Rodons del d.25 sota platines ( soldatssota platina )

15,000 28,000 420,000

6 PILARS DE FOSA PLANTA SOTERRA

C#*D#*E#*F#7 Cercols fonaments 7,000 129,000 903,000


C#*D#*E#*F#12 ENCEPS ( Q= 110 KG/M3) 1,000 10,136 110,000 1.114,960


Euro

146




C#*D#*E#*F#15 TRAVES ( Q = 85 KG/M3 ) 1,000 8,439 85,000 717,315


C#*D#*E#*F#18 TRAVES ( Q = 85 KG/M3 ) 1,000 0,960 85,000 81,600


C#*D#*E#*F#21 SABATA CORREGUDA ( Q = 66KG/M3 )

1,000 0,882 66,000 58,212

24 ZONA SOTERRANI

C#*D#*E#*F#25 SABATES SOTERRANI ( Q = 66KG/M3 )

1,000 1,547 66,000 102,102

27 LLOSES ASCENSORS

C#*D#*E#*F#28 LLOSES ASCENSORS ( Q = 75KG/M3 )

1,000 6,240 75,000 468,000


C#*D#*E#*F#31 ENCEPS ARRANCADA ESCALA ( Q =110 KG/M3 )

1,000 0,324 110,000 35,640

C#*D#*E#*F#32 SABATA CORREGUDA ( Q = 66KG/M3 )

1,000 1,785 66,000 117,810

C#*D#*E#*F#34 MURS ASCENSORS ( Q = 90 KG/M3 ) 1,000 7,920 90,000 712,800


C#*D#*E#*F#38 ENCEP SOTA PILAR ESCALA ( Q=110 KG/M3)

1,000 0,936 110,000 102,960

C#*D#*E#*F#39 ARRANCADA ESCALA ( Q = 66KG/M3 )

1,000 0,162 66,000 10,692

C#*D#*E#*F#42 *.* VARIS 1,000 198,903 198,903


M2 ENCOFRAT AMB TAULONS DE FUSTA PER A SABATES, POUS, TRAVES, ENCEPS I MURS DEFONAMENTSRASES DE FONAMENTS

6 E31DU001



C#*D#*E#*F#2 60,000 1,540 0,600 55,440

C#*D#*E#*F#4 PILARS DE FOSA PLANTA SOTERRA 28,000 1,680 0,600 28,224


8 ENCEPS

C#*D#*E#*F#9 P1 1,000 1,800 0,650 1,170

C#*D#*E#*F#10 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#11 P2 2,000 2,800 0,700 3,920

C#*D#*E#*F#12 2,000 0,800 0,700 1,120

C#*D#*E#*F#13 P3 1,000 1,800 0,700 1,260

C#*D#*E#*F#14 2,000 0,800 0,700 1,120

C#*D#*E#*F#15 P4 1,000 1,800 0,650 1,170

C#*D#*E#*F#16 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#17 P5 2,000 1,800 0,650 2,340

Euro

147




C#*D#*E#*F#18 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#19 P6 1,000 1,800 0,650 1,170

C#*D#*E#*F#20 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#21 P7 1,000 1,800 0,650 1,170

C#*D#*E#*F#22 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#23 P8 2,000 1,800 0,700 2,520

C#*D#*E#*F#24 2,000 0,800 0,700 1,120

C#*D#*E#*F#25 P9 1,000 1,800 0,800 1,440

C#*D#*E#*F#26 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#27 P12 1,000 1,800 0,650 1,170

C#*D#*E#*F#28 2,000 0,800 0,650 1,040


C#*D#*E#*F#31 VCS.1 2,000 2,000 0,500 2,000

C#*D#*E#*F#32 2,000 5,300 0,500 5,300

C#*D#*E#*F#33 1,000 2,000 0,500 1,000

C#*D#*E#*F#34 VC.2 2,000 3,200 0,650 4,160

C#*D#*E#*F#35 2,000 8,400 0,650 10,920

C#*D#*E#*F#36 2,000 5,000 0,650 6,500

C#*D#*E#*F#37 2,000 10,200 0,650 13,260

C#*D#*E#*F#38 2,000 2,200 0,650 2,860

C#*D#*E#*F#39 2,000 4,600 0,650 5,980


C#*D#*E#*F#41 VCS.1 2,000 0,900 0,500 0,900

C#*D#*E#*F#42 2,000 2,250 0,500 2,250

C#*D#*E#*F#43 2,000 4,000 0,500 4,000


C#*D#*E#*F#46 M2 2,000 4,200 0,300 2,520

48 ZONA SOTERRANI

49 POUS

C#*D#*E#*F#50 P15 2,000 1,100 0,500 1,100

C#*D#*E#*F#51 1,000 2,100 0,500 1,050

C#*D#*E#*F#52 P16 2,000 0,700 0,400 0,560

C#*D#*E#*F#53 1,000 1,400 0,400 0,560


2,000 2,600 0,500 2,600

C#*D#*E#*F#58 2,000 2,400 0,500 2,400

C#*D#*E#*F#59 LLOSA ASCENSOR SOTERRANI NAUPRINCIPAL

2,000 3,300 0,500 3,300

C#*D#*E#*F#60 2,000 2,600 0,500 2,600

63 ZONA PLANTA BAIXA CENTRAL NAUPRINCIPAL


C#*D#*E#*F#65 ENCEP SOTA PILAR ESCALA 2,000 1,800 0,650 2,340

Euro

148




C#*D#*E#*F#66 2,000 0,800 0,650 1,040

C#*D#*E#*F#67 ARRANCADA ESCALA 1,000 1,800 0,300 0,540

C#*D#*E#*F#68 2,000 0,600 0,300 0,360


C#*D#*E#*F#71 ARRANCADA ESCALA 2,000 1,800 0,300 1,080

C#*D#*E#*F#72 2,000 0,600 0,300 0,360

C#*D#*E#*F#73 SABATA CORREGUDA PARET 2,000 8,500 0,300 5,100

C#*D#*E#*F#74 1,000 0,700 0,300 0,210

76 MURS ASCENSORS

C#*D#*E#*F#77 ASCENSOR SOTERRANI ZONAOFICINES

1,000 2,000 1,500 3,000

C#*D#*E#*F#78 1,000 1,800 1,500 2,700

C#*D#*E#*F#79 ASCENSOR SOTERRANI NAUPRINCIPAL

1,000 2,700 1,500 4,050

C#*D#*E#*F#80 1,000 2,000 1,500 3,000


M2 PONT D'UNIÓ ENTRE SUPERFICIES DE FORMIGÓ AMB ADHESIU DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DEDOS COMPONENTS

7 K45RE000



C#*D#*E#*F#2 60,000 0,840 0,600 30,240

C#*D#*E#*F#3 PER SOBRE EN PLANTA 15,000 0,840 0,840 10,584


C#*D#*E#*F#6 PER SOBRE EN PLANTA 7,000 0,980 0,980 6,723


M ANCORATGE PASSADOR SOTA FONAMENTS DE PILARS DE FOSA EXISTENTS AMB ACER EN BARRESCORRUGADES O ROSCADES DE 25 MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTAT CONTINU D'ADHESIUD'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DE DOS COMPONENTS I BAIXAVISCOSITAT. INCLOU CARGOLS I PAR D'APRIETADA.

8 K4BPU001



C#*D#*E#*F#2 2,000 15,000 1,700 51,000



U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 16 MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTATCONTINU D'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DE DOSCOMPONENTS I BAIXA VISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA EN PROLONGACIÓ RECTE O AMB POTA EN ELSFORJATS I LLOSES.

9 K4BP1116


C#*D#*E#*F#1 PREVISIÓ CONNEXIÓ ARMADURESEN FONAMENTS

30,000 30,000

Euro

149





U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 12 MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTATCONTINU D'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DE DOSCOMPONENTS I BAIXA VISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA D'UN METRE DE LLAGARIA EN PROLONGACIÓRECTE O AMB POTA EN ELS FORJATS I LLOSES.

10 K4BPU002


C#*D#*E#*F#1 PREVISIÓ CONNEXIÓ ARMADURESEN FONAMENTS

30,000 30,000


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, EN PERFILS LAMINATS EN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT,RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLAT A LASER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓANTIOXIDANT, PER A REFORÇ D'ELEMENTS D'ENCASTAMENT, RECOLZAMENT , RIGIDITZADORS, REFORÇOS ,CARGOLS, FAMELLES D'EMPRESILLAR, ABRAÇADERES, COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA.

11 K44Z5A25


1 Plaques base de pilars zona plantabaixa oficines

C#*D#*E#*F#2 200 x 200 x 15 mm 10,000 4,710 47,100

C#*D#*E#*F#3 perns per placa d. 16 longitud total 650mm doblegats amb fa

40,000 1,580 63,200

5 Plaques base de pilars zona plantasoterrani zona oficines

C#*D#*E#*F#6 200 x 200 x 15 mm 2,000 4,710 9,420


8,000 1,580 12,640

9 Plaques base de pilars zona plantasoterrani vestidors

C#*D#*E#*F#10 200 x 200 x 15 mm 4,000 4,710 18,840


16,000 1,580 25,280

C#*D#*E#*F#13 250 x 200 x 15 mm 1,000 5,890 5,890


4,000 1,580 6,320

16 Repardidors metàl.lics tipus HEB 160sobre parets

17 B16 i P11 zona planta baixa oficines

C#*D#*E#*F#18 2,000 46,200 92,400

C#*D#*E#*F#21 *.* VARIS 1,000 8,430 8,430


M3 ATACONAT DE PLAQUES I OMPLENADA DE PILARS AMB MORTER EXPANSIU TIPUS SIKA GROUT. INCLOUENCOFRATS FORATS E INJECCIONS.

12 E33ZU001


1 Plaques base de pilars zona plantabaixa oficines

C#*D#*E#*F#2 200 x 200 x 15 mm 10,000 0,250 0,250 0,050 0,031

4 Plaques base de pilars zona plantasoterrani zona oficines

Euro

150




C#*D#*E#*F#5 200 x 200 x 15 mm 2,000 0,250 0,250 0,050 0,006

7 Plaques base de pilars zona plantasoterrani vestidors

C#*D#*E#*F#8 200 x 200 x 15 mm 4,000 0,250 0,250 0,050 0,013

C#*D#*E#*F#10 250 x 200 x 15 mm 1,000 0,300 0,250 0,050 0,004

C#*D#*E#*F#13 PILARS DE FOSA EXISTENTS ENPLANTA BAIXA D. 190 X 18 MM

15,000 0,009 4,270 0,576

C#*D#*E#*F#14 PILARS DE FOSA EXISTENTS ENPLANTA SOTERRANI D.170 X 18

7,000 0,008 3,270 0,183

C#*D#*E#*F#16 PILAR DE L'ESCALA NOVA 177,3 X 6MM

1,000 0,080 1,850 0,148


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01ESTRUCTURASUBCAPÍTOL 05


M2 NETEJA DE SUPERFICIES INCLINADES DE SOSTRES DE COBERTA, CORRETGES , ENCAVALLADES,ENCADELLAT DE MAÓ MASSIS, LLATES DE FUSTA , PILARS DE FOSA SOTA BIGUES METAL.LIQUES, AMB RAIGDE SORRA SECA. INCLOU EL MITJANS AUXILIARS.

1 K878U001


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 75,950 7,000 1.063,300

C#*D#*E#*F#2 Cavalls 1,000 25,000 11,100 3,000 832,500

C#*D#*E#*F#4 Pilars de fosa planta baixa 15,000 0,597 5,270 47,193

C#*D#*E#*F#5 Pilars de fosa planta soterrani 7,000 0,533 3,270 12,200

C#*D#*E#*F#7 Sota jàssera en celosia planta sostrebaixa

22,000 12,800 0,160 45,056

C#*D#*E#*F#8 Sota jàssera en celosia planta sostresoterrani

7,000 12,500 0,160 14,000

C#*D#*E#*F#10 sota biguetes zona oficines 2,000 7,000 3,000 0,100 4,200


M TIRANT AMB BARRA D'ACER B 500 S DE 20 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, FIXAT A LES PLAQUES D'ANCORATGEI TESAT, PART PROPORCIONAL ROSCADA.

2 K4SPU035


C#*D#*E#*F#1 Tensors i barres encavallades creucentral

2,000 23,000 4,150 190,900

C#*D#*E#*F#2 Tensors i barres encaballades zonesfinals

2,000 8,000 4,600 73,600


U TENSOR INTERMIG D'ACER PER A ROSCAR DE 20 MM DE DIÀMETRE, COL�LOCAT AMB DOBLE FEMELLA EN ELPUNT D'UNIÓ DE DOS BARRES

3 K4SPU010


Euro

151




C#*D#*E#*F#1 Tensors i barres encavallades creucentral

2,000 23,000 46,000

C#*D#*E#*F#2 Tensors i barres encaballades zonesfinals

2,000 8,000 16,000


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, EN PERFILS LAMINATS EN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT,RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLAT A LASER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓANTIOXIDANT, PER A REFORÇ D'ELEMENTS D'ENCASTAMENT, RECOLZAMENT , RIGIDITZADORS, REFORÇOS ,CARGOLS, FAMELLES D'EMPRESILLAR, ABRAÇADERES, COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA.

4 K44Z5A25


1 SOSTRE DE BIGUES METAL.LIQUESZONA OFICINES QUE ES QUEDA

2 REFORÇ BIGUES AMB PLETINA PERSOTA DE 70 X 10 MM O PER SOBRE

C#*D#*E#*F#3 Pletines 70 x 10 mm ( 5,495 kg/ ml ) 2,000 7,000 2,000 5,495 153,860


6 Reforços Jàsseres en celosia

C#*D#*E#*F#7 Pletines 140 x 10 mm ( 10,99 kg/ ml ) 22,000 12,800 10,990 3.094,784

C#*D#*E#*F#8 Pletines 170 x 10 mm ( 13,35 kg/ml ) 22,000 12,800 13,350 3.759,360

C#*D#*E#*F#9 Pletines 400 x 1000 x 8 mm ( 25,12 Kg)

4,000 22,000 25,120 2.210,560

11 Sostre planta soterrani

12 Reforços Jàsseres en celosia

C#*D#*E#*F#13 Pletines 140 x 10 mm ( 10,99 kg/ ml ) 7,000 12,500 10,990 961,625

C#*D#*E#*F#14 Pletines 170 x 10 mm ( 13,35 kg/ml ) 7,000 12,500 13,350 1.168,125

C#*D#*E#*F#15 Pletines 400 x 1000 x 8 mm ( 25,12 Kg)

4,000 7,000 25,120 703,360

17 Planta coberta reforç encavallada

C#*D#*E#*F#18 per cap de cavall de fusta 2,000 24,000 82,450 3.957,600

20 Peça d'unió de tirants massisos creus.

21 Segons detalls inclou gargols, famellesunió.

C#*D#*E#*F#22 Cavalls extrems 2,000 8,000 20,000 320,000

C#*D#*E#*F#23 creus intermitges palques superiors i inf. 2,000 24,000 20,000 960,000

C#*D#*E#*F#25 abraçadres cavalls cargolades 2,000 24,000 5,000 240,000

C#*D#*E#*F#28 CREUETES DELS PILARS IPN 140 38,000 40,000 1.520,000

C#*D#*E#*F#29 PLAQUES DE TAP O TRANSICIÓPILARS 200 X 200 X 15

38,000 5,000 190,000

33 ESCALA PRINCIPAL

34 PLETINES LATERALS DE FORMACIÓESCALES DE 300 X 15

C#*D#*E#*F#35 2,000 3,500 35,325 247,275

C#*D#*E#*F#36 2,000 1,800 35,325 127,170

C#*D#*E#*F#37 2,000 3,500 35,325 247,275

C#*D#*E#*F#38 2,000 1,200 35,325 84,780

C#*D#*E#*F#39 2,000 4,100 35,325 289,665

C#*D#*E#*F#40 1,000 0,200 35,325 7,065

Euro

152




C#*D#*E#*F#41 PLETINA AMB TALL CORVAT TAP DEVOLTA FORJAT ESC. 500 X15 MM

2,000 3,000 58,875 353,250

C#*D#*E#*F#42 ESTESES GRAONS DE 1800X300 X10 MM

33,000 42,390 1.398,870

C#*D#*E#*F#43 TABIQUES GRAONS DE1800X144X5MM

33,000 10,174 335,742

C#*D#*E#*F#44 REPLA INTERMIG DE 1800X1800X10MM

1,000 254,340 254,340

C#*D#*E#*F#45 REPLA INTERMIG DE 1800X1500X10MM

1,000 211,950 211,950

C#*D#*E#*F#46 PLETINES ARANDADA BASEESCALA 400 X 400 X 15 MM +ANCLATGES

3,000 25,000 75,000

48 ZONA ESCALA VESTIDORS ULTIMFORJAT CON.ESCALA FORMIGÓ

C#*D#*E#*F#49 PLETINA AMB TALL CORVAT TAP DEVOLTA FORJAT ESC. 500 X15 MM

1,000 3,000 58,875 176,625

C#*D#*E#*F#51 *.* VARIS 1,000 691,448 691,448


M2 REFORÇ DE PLATINA CORBADA EN VOLTES DE FORJATS MITJANÇANT PLATINA D'ACER LAMINAT S355JR DE 8MM DE GRUIX COL�LOCADA ADHERIDA AMB ADHESIU DE RESINES EPOXI, ENCOFRAT DE LA ZONA AREFORÇAR, APUNTALAMENT DE L'ELEMENT I LES PLETINES SERÀN DE 70 X 8 MM INTEREIXOS 70 CM,TINDRÀN UN FORAT AVELLANAT PER CONNECTAR A LA VOLTA CERÀMICA INCLOU FIXACIONS MECÀNIQUESLES PLATINES DISPOSAR DE 1 CONNECTOR CADA 50 CM. DE M-12.TIPUS HVA M12X90 ÉS SOLDARÀ ALSEXTREMS AL ALA DE LA JÀSSERA METÀL.LICA.

5 K4S5U007


1 Reforç de platina corbada en volta deforjats 100x8 mm

C#*D#*E#*F#2 Sostre planta baixa les voltes de 3 m. 22,500 17,000 3,000 0,070 80,325

C#*D#*E#*F#3 Sostre planta soterrani les voltes de 3 m 7,500 17,000 3,000 0,070 26,775


U RECONSTRUCCIÓ , REPARACIÓ CAP DE BIGUETA AMB SISTEMA BETA, SANEJAMENT DE LA FUSTA,PERFORACIONS AMB TALADRE MECÀNIC DE 28 MM I 60° D'INCLINACIÓ, ARMADURES DE RODÓ DE FIBRA DEVIDRE, ENCOFRAT DE LA ZONA A INTERVENIR I REBLERT DE MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI

6 K43R1222


C#*D#*E#*F#1 previssió 1,000 1,000


U OBERTURA I POSTERIOR TANCAMENT DE FORAT EN CAP DE CAVALL PER POGUER REALITZAR EL REFORÇDEL CAVALL I SANEJAMENT. REALITZANT ENDERROC EN PARET DE MAÓ CERÀMIC , MANUAL I AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DE LARUNA A L'ABOCADOR.

7 K219U002


C#*D#*E#*F#1 CAP DE CAVALL 2,000 24,000 48,000


Euro

153




M2 TRACTAMENT CURATIU PER A ELEMENTS DE FUSTA, AMB PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA, AMBUNA DOTACIÓ DE MÉS DE 0,25 L/M2, APLICAT MITJANÇANT INJECCIÓ AMB VALVULES ANTIRETORN I LESVISTES TAPADES AMB RESINA DE COLOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS I ELEMENTS NECESSÀRIS PERPORTAR A TERME LA PARTIDA. ES REALITZARÀ SEGONS EL PROTOCOL DE L'APLICARDOR I AMBPRODUCTES HOMOLOGATS PEL DEPARTAMENT DE SANITAT.

8 K43RC45B


1 polverització

2 Cavalls

C#*D#*E#*F#3 23x15 cm tirant 24,000 12,800 0,760 233,472

C#*D#*E#*F#4 13 x 20 cm monjo 24,000 2,800 0,660 44,352

C#*D#*E#*F#5 13 x 10 cm tornapuntes 48,000 2,910 0,460 64,253

C#*D#*E#*F#6 48,000 1,800 0,460 39,744

8 Corretges en tester

C#*D#*E#*F#9 10 x 18 cm. 42,000 3,000 0,460 57,960


M2 TRACTAMENT PREVENTIU PER A ELEMENTS DE FUSTA, AMB PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA,AMB UNA DOTACIÓ DE MÉS DE 0,35 L/M2, APLICAT MITJANÇANT POLVORITZADOR. INCLOU MITJANSAUXILIARS I ELEMENTS NECESSÀRIS PER PORTAR A TERME LA PARTIDA. ES REALITZARÀ SEGONS ELPROTOCOL DE L'APLICARDOR I AMB PRODUCTES HOMOLOGATS PEL DEPARTAMENT DE SANITAT.

9 K43RP35A


1 polverització

2 Cavalls

C#*D#*E#*F#3 23x15 cm tirant 24,000 12,800 0,760 233,472

C#*D#*E#*F#4 13 x 20 cm monjo 24,000 2,800 0,660 44,352


C#*D#*E#*F#6 48,000 1,800 0,460 39,744


C#*D#*E#*F#9 10 x 18 cm. 42,000 3,000 0,460 57,960

11 Corretges trams intermitjos

C#*D#*E#*F#12 21,000 70,250 0,460 678,615


M3 EMPRESILLATS O SUBTITUCIÓ DE CORRETGES DE FUSTA O PARTS D'ENCAVALLADES, BIGUES I ALTRESELEMENTS DE FUSTA ESTRUCTURAL (PARELL, TIRANT, MONJO O TORNAPUNTES, CORRETGES,EMPRESSILATS LATERALS) AMB PEÇA PER A ESTRUCTURES DE FUSTA DE PI FLANDES C24 ACABATRIBOTAT, DE 18X2 CM EN EMPRESILLATS CORRETGES I ALTRES SECCIÓNS TIPUS 7X14 A 10 A 34X18 CM DESECCIÓ I LLARGÀRIA FINS A 4 M, TREBALLADA AL TALLER I AMB TRACTAMENT INSECTICIDA-FUNGICIDA AMBUN NIVELL DE PENETRACIÓ NP1 (UNE-EN 351-1), COL�LOCADA AMB FIXACIONS MECÀNIQUES, EN CASD'EMPRESILLATS LATERALS ES FIXARÀ AMB CLAUS I CARGOLS APORTELL CADA 20 CM. PREVI ADHESIU.INCLOU MITJANS AUXILIARS

10 K43RU001


C#*D#*E#*F#1 Empresillat laterals corretges ( 18 x 2cm)

21,000 76,850 0,180 0,020 5,810

C#*D#*E#*F#2 21,000 76,850 0,180 0,020 5,810

C#*D#*E#*F#4 pervissió de canvi de tirant (20 x 13 cm) 3,000 3,000 0,200 0,130 0,234

C#*D#*E#*F#6 corretga nova 4,000 3,000 0,100 0,180 0,216

Euro

154





M2 REPARACIÓ D'ENLLATAT DE TEULADA FINS UN MÀXIM DEL 25 %, AMB LLATES DE FUSTA DE PI DE 40X40 MMDE SECCIÓ, COL�LOCADES CADA 30 CM, SOBRE FUSTA I FIXADES AMB FIXACIONS MECÀNIQUES, CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR I TRANSPORT A DIPÒSIT CONTROLAT

11 K5ZRD355


C#*D#*E#*F#1 previssió 15,000 15,000


U RECONSTRUCCIÓ I REPARACIÓ DE TRES CAPS DE CAVALL AMB RESINA FINS A 60 CM DE PERDUA,SANEJAMENT DE LA FUSTA, PERFORACIONS AMB TALADRE MECÀNIC DE 28 MM I 60° D'INCLINACIÓ ID'ALTRES PARALELAS AL TIRANT I PAR., ARMADURES DE RODÓ DE FIBRA DE VIDRE, ENCOFRAT DE LA ZONAA INTERVENIR I REBLERT DE MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI. INCLOU TREBALLS DE PALETANECESSARIS I TRASLLAT DE RUNES A L'ABOCADOR.

12 K43RU002


C#*D#*E#*F#1 la unitat correspon a l'execució de trescaps de cavall

1,000 1,000


M3 FORMIGÓ PER A SOSTRES, BIGUES, CÈRCOLS, LLOSES, LLOSES INCLINADES, ESCALES, GRAONS,HA-25/B/10/IIA DE CONSISTÈNCIA TOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 10 MM, ABOCAT AMB BOMBA

13 E459U002


1 SOSTRES ZONA OFICINES

2 SOSTRE PLANTA SOTERRANI

C#*D#*E#*F#3 UNIDIRECCIONAL SUP. X 85 LITRES 1,000 6,515 0,085 0,554

C#*D#*E#*F#4 BIGUES I CERCOLS M2 X ALÇADA 1,000 6,455 0,270 1,743

C#*D#*E#*F#5 MASSISATS M2 X ALÇADA 1,000 1,260 0,270 0,340

C#*D#*E#*F#6 A DESCOMPTAR DUPLICITAT DELSLITRES DE UNID. AMB ELS MASSI.

-1,000 1,260 0,085 -0,107


9 SOSTRE PLANTA BAIXA



C#*D#*E#*F#12 LLOSES 1,000 2,000 0,270 0,540



-1,000 6,940 0,085 -0,590


15 Subtotal 13,179

17 SOSTRE PLANTA PIS





-1,000 1,180 0,085 -0,100


22 Subtotal 2,486

Euro

155




25 SOSTRES ZONA VESTIDORS

26 SOSTRE NIVELL -1.73 M





-1,000 2,760 0,085 -0,235


31 Subtotal 3,522

34 SOSTRE NIVELL INTERMIG





-1,000 3,160 0,085 -0,269


39 Subtotal 3,962

43 SOSTRE NIVELL PLANTA PIS

C#*D#*E#*F#44 BIGUES I CERCOLS M2 X ALÇADACERCOL FORAT ESCALA

1,000 1,800 0,270 0,486


45 Subtotal 0,486

C#*D#*E#*F#48 LLOSES TAPES ASCENSORS 2,000 2,100 2,300 0,200 1,932


49 Subtotal 1,932

C#*D#*E#*F#53 BIGUES, CERCOL PERIMETRALFORAT ESCALA PRINCIPAL

2,000 8,700 0,300 0,500 2,610


54 Subtotal 2,610

58 FORMIGO ESCALES, LLOSES IGRAONS

C#*D#*E#*F#59 Escala vestidors 2,000 3,300 1,300 0,160 1,373

C#*D#*E#*F#60 2,000 3,000 1,300 0,160 1,248

C#*D#*E#*F#61 1,000 6,000 1,300 0,160 1,248

C#*D#*E#*F#62 replans 1,000 2,600 1,600 0,160 0,666

C#*D#*E#*F#63 1,000 2,600 2,000 0,160 0,832

C#*D#*E#*F#64 graons 0,500 52,000 1,300 0,048 1,622

C#*D#*E#*F#67 Escala oficines 3,500 1,250 0,160 0,700

C#*D#*E#*F#68 3,000 1,250 0,160 0,600

C#*D#*E#*F#69 3,000 3,100 1,250 0,160 1,860

C#*D#*E#*F#70 2,600 1,250 0,160 0,520

C#*D#*E#*F#71 replans 3,000 1,100 2,500 0,160 1,320

C#*D#*E#*F#72 2,000 1,900 2,500 0,160 1,520

C#*D#*E#*F#73 2,100 2,500 0,160 0,840

C#*D#*E#*F#74 graons 0,500 53,000 1,300 0,048 1,654


75 Subtotal 16,003

Euro

156





M2 SEMIBIGUETA I REVOLTÓ PER A SOSTRE DE 22+5 CM, FINS A 5 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM, AMB REVOLTÓDE CERÀMICA I SEMIBIGUETES DE FORMIGÓ ARMAT DE 21 A 22 CM D'ALÇÀRIA, INTEREIXOS 0,6 M, LLUMENTRE 2,5 I 5 M, DE MOMENT FLECTOR ÚLTIM 18,0 A 26,3 KNM PER M D'AMPLÀRIA DE SOSTRE. INCLOUAPUNTALAMENTS I CONNECTORS DE BIGUES.

14 E4LEK6BF




C#*D#*E#*F#3 UNIDIRECCIONAL 1,000 6,515 6,515








12 Subtotal 6,790





18 Subtotal 16,560




23 Subtotal 18,960


M2 MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRAT HORTZONTALS, VERTICALS I INCLINATS PER A SOSTRES, BIGUES,CÈRCOLS, LLOSES, LLOSES INCLINADES, GRAONAT ESCALES, A UNA ALÇÀRIA 0 A 5 M, AMB TAULER DEFUSTA DE PI.

15 E4DCU001




C#*D#*E#*F#3 SOSTRE HORITZONTAL 1,000 7,715 7,715

C#*D#*E#*F#4 TABIQUES VERTICALS 2,000 2,200 0,270 1,188

C#*D#*E#*F#5 2,000 3,150 0,270 1,701

C#*D#*E#*F#6 3,000 1,800 0,270 1,458

C#*D#*E#*F#7 1,000 2,600 0,270 0,702

C#*D#*E#*F#8 1,000 3,700 0,270 0,999

C#*D#*E#*F#9 1,000 5,550 0,270 1,499





Euro

157




C#*D#*E#*F#15 2,000 3,150 0,270 1,701

C#*D#*E#*F#16 3,000 1,800 0,270 1,458

C#*D#*E#*F#17 1,000 2,600 0,270 0,702

C#*D#*E#*F#18 1,000 3,700 0,270 0,999

C#*D#*E#*F#19 1,000 5,550 0,270 1,499


20 Subtotal 41,560




C#*D#*E#*F#26 2,000 2,150 0,270 1,161

C#*D#*E#*F#27 2,000 2,000 0,270 1,080

C#*D#*E#*F#28 3,000 1,800 0,270 1,458

C#*D#*E#*F#29 1,000 0,400 0,270 0,108

C#*D#*E#*F#30 1,000 2,600 0,270 0,702

C#*D#*E#*F#31 1,000 5,400 0,270 1,458

C#*D#*E#*F#32 1,000 3,550 0,270 0,959

C#*D#*E#*F#33 1,000 1,050 0,270 0,284

C#*D#*E#*F#34 1,000 0,350 0,270 0,095


35 Subtotal 15,393






42 Subtotal 9,510





48 Subtotal 10,510

51 SOSTRE NIVELL PLANTA PIS

52 CERCOL I BIGA PAS ESCALA

C#*D#*E#*F#53 BIGA I CERCOL 2,000 6,500 0,300 3,900



55 Subtotal 10,400

C#*D#*E#*F#60 TAPES LLOSES ASCENSOR 2,000 2,100 2,300 9,660

C#*D#*E#*F#61 LATERALS 4,000 2,100 0,200 1,680

C#*D#*E#*F#62 4,000 2,300 0,200 1,840


63 Subtotal 13,180


2,000 8,700 0,250 4,350

C#*D#*E#*F#67 2,000 8,700 0,500 8,700

Euro

158





68 Subtotal 13,050

71 ENCOFRAT ESCALES, LLOSES IGRAONS

72 ENCOFRAT

C#*D#*E#*F#74 Escala vestidors 2,000 3,300 1,300 8,580

C#*D#*E#*F#75 2,000 3,000 1,300 7,800

C#*D#*E#*F#76 1,000 6,000 1,300 7,800

C#*D#*E#*F#77 replans 1,000 2,600 1,600 4,160

C#*D#*E#*F#78 1,000 2,600 2,000 5,200

C#*D#*E#*F#80 tabicas 4,000 3,300 0,300 2,000 7,920

C#*D#*E#*F#81 4,000 3,000 0,300 2,000 7,200

C#*D#*E#*F#82 2,600 0,300 2,000 1,560

C#*D#*E#*F#83 replans 2,000 2,000 0,160 2,000 1,280

C#*D#*E#*F#84 2,000 1,600 0,160 2,000 1,024

C#*D#*E#*F#85 2,900 0,200 2,000 1,160

C#*D#*E#*F#87 graons 52,000 1,300 0,160 10,816

C#*D#*E#*F#89 Escala oficines 3,500 1,250 4,375

C#*D#*E#*F#90 3,000 1,250 3,750

C#*D#*E#*F#91 3,000 3,100 1,250 11,625

C#*D#*E#*F#92 2,600 1,250 3,250

C#*D#*E#*F#93 replans 3,000 1,100 2,500 8,250

C#*D#*E#*F#94 2,000 1,900 2,500 9,500

C#*D#*E#*F#95 2,100 2,500 5,250

C#*D#*E#*F#97 tabicas 3,500 0,300 2,000 2,100

C#*D#*E#*F#98 3,000 0,300 2,000 1,800

C#*D#*E#*F#99 3,000 3,100 0,300 2,000 5,580

C#*D#*E#*F#100 2,600 0,300 2,000 1,560

C#*D#*E#*F#101 replans 3,000 1,100 0,160 2,000 1,056

C#*D#*E#*F#102 2,000 1,900 0,160 2,000 1,216

C#*D#*E#*F#103 2,100 0,160 2,000 0,672

C#*D#*E#*F#105 graons 53,000 1,250 0,200 13,250


106 Subtotal 137,734


KG ARMADURA PER A SOSTRES, BIGUES, CÈRCOLS, LLOSES, LLOSES INCLINADES, REFORÇOS AP500 SDD'ACER EN BARRES CORRUGADES B500SD DE LÍMIT ELÀSTIC >= 500 N/MM2

16 E4BCU001




C#*D#*E#*F#3 UNIDIRECCIONAL SUP. 5 KG/M2 1,000 6,515 5,000 32,575




Euro

159





C#*D#*E#*F#9 BIGUES I CERCOLS M2 X ALÇADA X100 KG/M3

1,000 6,770 100,000 677,000

C#*D#*E#*F#10 LLOSES 1,000 0,540 30,000 16,200


11 Subtotal 962,935




1,000 1,690 100,000 169,000


16 Subtotal 202,950





1,000 1,603 100,000 160,300


23 Subtotal 243,100




1,000 1,766 100,000 176,600


29 Subtotal 271,400

C#*D#*E#*F#32 TAPES DE LES LLOSESASCENSORS

1,000 1,923 40,000 76,920


33 Subtotal 76,920


1,000 2,610 80,000 208,800

C#*D#*E#*F#37 BIGUES, CERCOL PERIMETRALFORAT ESCALA VESTIDORS

0,496 2,610 80,000 103,565


38 Subtotal 312,365

C#*D#*E#*F#41 FORMIGO ESCALES, LLOSES IGRAONS

1,000 12,736 40,000 509,440


42 Subtotal 509,440

C#*D#*E#*F#45 *.* VARIS 1,000 83,580 83,580


M2 ARMADURA PER A SOSTRE NERVAT UNIDIRECCIONAL AP500 T AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE BARRESCORRUGADES D'ACER ME 15X15 CM D:5-5 MM 6X2,2 M B500T UNE-EN 10080, ELABORADA A L'OBRA IMANIPULADA A TALLER

17 E4BADA66



C#*D#*E#*F#2 SOSTRE PLANTA SOTERRANI 12,970 12,970


C#*D#*E#*F#5 SOSTRE PLANTA BAIXA 81,020 81,020

Euro

160





C#*D#*E#*F#8 SOSTRE PLANTA PIS 13,050 13,050



C#*D#*E#*F#13 SOSTRE NIVELL -1.73 M 22,500 22,500


14 Subtotal 22,500

C#*D#*E#*F#17 SOSTRE NIVELL INTERMIG 25,500 25,500


18 Subtotal 25,500

C#*D#*E#*F#22 *.* VARIS 1,000 4,652 4,652


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A BIGUES FORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATSEN CALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT AL'OBRA AMB SOLDADURA

18 E4435112


C#*D#*E#*F#1 PREVISIÓ 175,000 175,000


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A PILARS FORMATS PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATSEN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I AMB UNACAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA

19 E4415125


C#*D#*E#*F#1 PILARS RODONS ALTELL AUDITORID.273 X 8 MM

2,000 52,250 3,800 397,100

C#*D#*E#*F#2 PILAR SOTA ESCALA PRINCIPALTUB DE 177,8 X 6 MM

1,000 21,300 1,800 38,340

C#*D#*E#*F#5 *.* VARIS 1,000 13,630 13,630


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A LLINDES FORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILSLAMINATS EN CALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT,COL�LOCAT A L'OBRA

20 E4475111


C#*D#*E#*F#1 LLINDA ASCENSORS HEB 140 9,000 1,450 33,700 439,785

C#*D#*E#*F#2 LLINDES ALTRES PASOS 250,000 250,000

C#*D#*E#*F#4 *.* VARIS 1,000 20,694 20,694


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A PILARS FORMATS PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATSEN CALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, TREBALLAT A TALLER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA

21 E4415115


1 NAU PRINCIPAL ZONA OFICINES

Euro

161




C#*D#*E#*F#2 P1-P12 HEB 100 2,000 2,850 20,400 116,280

C#*D#*E#*F#3 P2 HEB 120 1,000 2,850 26,700 76,095

C#*D#*E#*F#4 P3-P5-P4-P7-P6-P8-P9-P10-P11-P15-P16 HEB 100

11,000 2,850 20,400 639,540

C#*D#*E#*F#5 P15-P16 HEB 100 2,000 2,690 20,400 109,752

7 NAU PRINCIPAL ZONA VESTIDORS

C#*D#*E#*F#8 P1-P6 HEB 160 2,000 2,110 42,600 179,772

C#*D#*E#*F#9 P2-P4 HEB 100 2,000 2,110 20,400 86,088

C#*D#*E#*F#10 P3-P5 HEB 120 2,000 2,110 26,700 112,674

C#*D#*E#*F#12 P1-P6 HEB 160 2,000 1,730 42,600 147,396

C#*D#*E#*F#13 P2-P4 HEB 100 2,000 1,730 20,400 70,584

C#*D#*E#*F#14 P3-P5 HEB 120 2,000 1,730 26,700 92,382

C#*D#*E#*F#16 P1-P6 HEB 160 2,000 1,260 42,600 107,352

C#*D#*E#*F#17 P4 HEB 100 1,000 1,260 20,400 25,704

C#*D#*E#*F#18 P5 HEB 120 1,000 1,260 26,700 33,642

C#*D#*E#*F#20 P1-P6 HEB 160 2,000 4,280 42,600 364,656

C#*D#*E#*F#21 P4 HEB 100 1,000 4,280 20,400 87,312

C#*D#*E#*F#22 P5 HEB 120 1,000 4,280 26,700 114,276

C#*D#*E#*F#25 *.* VARIS 1,000 70,905 70,905


KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A BIGUETES FORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILSLAMINATS EN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER IAMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA

22 E4445125


C#*D#*E#*F#1 TUB COL.LOCAT EN COBER. D.80 X6 MM

4,000 3,000 10,900 130,800

C#*D#*E#*F#2 TUB QUADRAT SOTA REPLAESCALA PRINCIPAL 200 X 80 X 5 MM

2,000 1,800 20,700 74,520

C#*D#*E#*F#4 *.* VARIS 1,000 6,160 6,160


M2 ARMADURA PER A SOSTRE NERVAT UNIDIRECCIONAL AP500 SD AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE BARRESCORRUGADES D'ACER ME 20X20 CM D:6-6 MM 6X2,2 M B500SD UNE-EN 10080, ELABORADA A L'OBRA IMANIPULADA A TALLER

23 E4BAM688


C#*D#*E#*F#1 PREVISIÓ 13,200 13,200


U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 16 MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTATCONTINU D'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DE DOSCOMPONENTS I BAIXA VISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA EN PROLONGACIÓ RECTE O AMB POTA EN ELSFORJATS I LLOSES.

24 K4BP1116


C#*D#*E#*F#1 CONECTOR DE EN LLOSES I FORJ.EN PARETS ANTIGUES

200,000 200,000

Euro

162





ML ENDERROC I POSTERIOR RECONSTRUCCÍO DE PAVIMENT DE FORMIGÓ , DE 4-5 CM DE GRUIX, I TALL DELMATEIX AMB DISC DE CARBORANDUM, PER A PODER REALITZAR EL REFORÇ DE LA BIGA DE CELOSIA ,AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DERUNA A L'ABOCADOR.

25 K219UR15


C#*D#*E#*F#1 Sostre soterrani 7,000 12,500 87,500

C#*D#*E#*F#2 22,000 12,800 281,600



U OBERTURA I POSTERIOR TANCAMENT DE FORAT EN PAVIMENT I PARAMENT VERTICAL, PER PODERREALITZAR EL REFORÇ DE LES BIGUES DE CELOSIA. REALITZANT ENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓDE 4-5 CM DE GRUIX LEUGERAMENT ARMAT, TABLERO DE MAO CERÀMIC I ENVANETS DE CERAMICA, AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DE LARUNA A L'ABOCADOR.

26 K219UP04


C#*D#*E#*F#1 Sostre soterrani 2,000 7,000 14,000

C#*D#*E#*F#2 Sostre planta baixa 2,000 22,000 44,000


M3 PARET ESTRUCTURAL PER A REVESTIR DE 14 CM DE GRUIX, DE MAÓ CALAT, HD, R-15, DE 290X140X100 MM,PER A REVESTIR, CATEGORIA I, SEGONS NORMA UNE-EN 771-1, COL.LOCAT AMB MORTER DE CIMENT CEM II,DE DOSIFICACIÓ 1:0,5:4 (10 N/MM2) I AMB UNA RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ DE LA PARET DE 6 N/MM2 .INCLOS FLEIXOS I CONNECTORS.

27 K4F2B57G


C#*D#*E#*F#2 Escala i ascensor oficines 2,000 3,700 14,300 0,140 14,815

C#*D#*E#*F#3 1,000 2,400 14,300 0,140 4,805

C#*D#*E#*F#4 1,800 14,300 0,140 3,604

6 Zona vestidors

C#*D#*E#*F#7 Ascensor 2,000 3,000 13,000 0,140 10,920

C#*D#*E#*F#8 2,000 2,250 13,000 0,140 8,190

C#*D#*E#*F#9 paret escala 8,500 5,300 0,140 6,307


M ANCORATGE SOBRE FÀBRICA DE PEDRA, CERÀMICA O FORMIGÓ, MITJANÇANT RODÓ D'ACER INOXIDABLEDE DIÀMETRE 12 MM, INTRODUÏT EN EL FORAT PRACTICAT SOBRE EL SUPORT I REBLERT POSTERIOR AMBRESINA EPOXI

28 K4ZW0054


1 Modul oficines

C#*D#*E#*F#2 percosir esquerdes de la façana 30,000 30,000


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01

Euro

163




OBRA CIVILCAPÍTOL 01COBERTASUBCAPÍTOL 06


M2 AÏLLAMENT AMORF PROJECTAT DE GRUIX 3 CM, AMB ESCUMA PER A AÏLLAMENTS DE POLIURETÀ DEDENSITAT 35 KG/M3. ES DEMANARÀ CERTIFICAT DEL PRODUCTE I APLICADOR HOMOLOGAT ( MÀXIMAQUALITAT EN CONTROL DE QUALITAT ). EN TOT TIPUS DE SUPERFICIES.

1 K7C123A0


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M2 AÏLLAMENT DE PLANXA DE POLIESTIRÈ EXTRUÏT (XPS) UNE-EN 13164, RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ >=250KPA, RESISTÈNCIA TÈRMICA ENTRE 1,45 I 1,60 M2K/W, DE GRUIX 50 MM AMB LA SUPERFÍCIE LLISA I CANTELLENCADELLAT REF. 2108415 DE LA SÈRIE URSA XPS D'URSA , COL�LOCADA SENSE ADHERIR

2 E7C2F531BR2K


C#*D#*E#*F#1 Coberta plana oficines 1,000 10,200 8,800 89,760


M2 BARRERA DE VAPOR/ESTANQUITAT AMB UNA PEL�LÍCULA D'EMULSIÓ BITUMINOSA TIPUS EB, AMB UNADOTACIÓ 0 A 2 KG/M2, APLICADA EN DUES CAPES

3 K7A1210N



C#*D#*E#*F#2 perimetres 2,000 10,200 0,300 6,120

C#*D#*E#*F#3 2,000 8,800 0,300 5,280


M2 GEOTÈXTIL FORMAT PER FELTRE DE POLIPROPILÈ NO TEIXIT LLIGAT MECÀNICAMENT DE 200 A 250 G/M2,COL�LOCAT SENSE ADHERIR

4 K7B111F0


C#*D#*E#*F#1 Coberta plana oficines 1,000 10,200 8,800 2,000 179,520


M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES PN-1 SEGONS LA NORMA UNE 104402 D'UNA LÀMINA,DE DENSITAT SUPERFICIAL 3,8 KG/M2 FORMADA PER LÀMINA DE BETUM MODIFICAT LBM (SBS)-40-FP REF.141131 DE LA SÈRIE ESTERDAN DE DANOSA , AMB ARMADURA DE FELTRE DE POLIÈSTER DE 160 G/M2,COL�LOCADA SOBRE CAPA SEPARADORA AMB GEOTÈXTIL

5 K71387LKC6X0



C#*D#*E#*F#2 perimetres 2,000 10,200 0,300 6,120

C#*D#*E#*F#3 2,000 8,800 0,300 5,280

C#*D#*E#*F#4 perímetre xemeneia 1,000 6,900 0,300 2,070


Euro

164




M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES PN-8 SEGONS LA NORMA UNE 104402 D'UNA LÀMINA,DE DENSITAT SUPERFICIAL 4,5 KG/M2 FORMADA PER LÀMINA DE BETUM MODIFICAT LBM (APP)-48-FP, AMBARMADURA DE FELTRE DE POLIÈSTER DE 180 G/M2, COL�LOCADA SOBRE CAPA SEPARADORA AMBGEOTÈXTIL

6 E7139ZNK



C#*D#*E#*F#2 perimetres 2,000 10,200 0,300 6,120

C#*D#*E#*F#3 2,000 8,800 0,300 5,280



M2 FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ CEL�LULAR SENSE GRANULAT, DE DENSITAT 300 KG/M3, DE 12,5 CMDE GRUIX MITJÀ, AMB ACABAT REMOLINAT

7 E5Z15N3B




M2 CAPA DE PROTECCIÓ DE MORTER DE CIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L, DE 3CM DE GRUIX

8 E5Z26D30




M2 ACABAT DE TERRAT AMB PAVIMENT FORMAT PER DUES CAPES DE RAJOLA CERÀMICA, UNA DE CERÀMICACOMUNA I UNA DE MECÀNICA AMB ACABAT FI, DE COLOR VERMELL I DE 28X14 CM, COL�LOCADES LA 1A AMBMORTER ASFÀLTIC I LA 2A AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

9 E511PJFB




M MINVELL CONTRA PARAMENT, DE RAJOLA CERÀMICA FINA, COL�LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

10 E5ZD2G0K


1 Coberta plana oficines

C#*D#*E#*F#2 perimetres 2,000 10,200 20,400

C#*D#*E#*F#3 2,000 8,800 17,600

C#*D#*E#*F#4 perímetre xemeneia 1,000 6,900 6,900


M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES GA-1 SEGONS UNE 104402, D'UNA LÀMINA, DEDENSITAT SUPERFICIAL 5,1 KG/M2 FORMADA PER LÀMINA DE BETUM MODIFICAT LBM (SBS)-50/G AMB UNAARMADURA FP DE FELTRE DE POLIÈSTER DE 150 G/M2 I ACABAT DE COLOR ESTÀNDARD, ADHERIDA ENCALENT, PRÈVIA IMPRIMACIÓ

11 K721BCK5


Euro

165




1 Coberta plana oficines

C#*D#*E#*F#2 reforç perímetre minvells 2,000 10,200 0,500 10,200

C#*D#*E#*F#3 2,000 8,800 0,500 8,800


C#*D#*E#*F#6 Canals coberta nau principal 2,000 76,850 0,500 76,850

C#*D#*E#*F#7 4,000 7,600 0,500 15,200


M2 TEULADA DE TEULA ÀRAB MECÀNICA DE CERÀMICA DE COLOR ENVELLIT, DE 35 PECES/M2, COM A MÀXIM,COL�LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10 ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. MASSISADA DOSTEULES A CADA BANDA DEL CARENER I FAIXES PERPENDICULARS A FAÇANA EN GRUP DE TRESCUBERTORAS I DUES CANALS AMB UNA CARENCIA DE 2 M. INCLOU EL APROFITAMENT DEL 50 % DE LESTEULES EXISTENTS.

12 E52219PK


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M CARENER CERÀMIC DE TEULA ÀRAB, DE COLOR ENVELLIT I 7 PECES/M, COL�LOCAT AMB MORTER MIXT1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

13 E5ZA2B72


C#*D#*E#*F#1 Nau central 1,000 76,850 76,850


U BONERA SIFÒNICA D'ETILÈ PROPILÈ DIÈ (EPDM) DE DIÀMETRE 110 MM AMB TAPA ANTIGRAVA METÀL�LICA,ADHERIDA SOBRE LÀMINA BITUMINOSA EN CALENT

14 K5ZH5FP7


C#*D#*E#*F#1 coberta oficines 2,000 2,000


U MURRIÓ METL.LIC COL.LOCAT SOBRE CANALS DE TEULA DE TORTUGA.15 K5ZHU001


C#*D#*E#*F#1 coberta oficines 2,000 12,000 24,000


M CANAL EXTERIOR DE PECES CERÀMIQUES ESMALTADES TIPUS TORTUGUERA AMB PART PROPORCIONAL DEPECES ESPECIALS, COL�LOCADA A LA VORA DEL RÀFEC, AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L I CONNECTADA AL BAIXANT

16 K5ZJU010


C#*D#*E#*F#1 Canals coberta 2,000 76,850 153,700


M2 PLACA ONDULINE SOTA TEULA, ANCORADA SOBRE CORRETGES INCLOU P.P D'ONDUFILM 45 CM ENCARENER I PINTA DE PVC PER TAPAR ENTRADA ANTIPARDALS.

17 K531U001

Euro

166





C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M2 EMPOSTISSAT DE TAULERS DE FUSTA AMB AÏLLAMENT DE PANELL SANDWICH DE FUSTA I POLIESTIRÈEXTRUÏT DE DENSITAT 30. AMB CARA EXTERIOR DE TAULER AGLOMERAT HIDROFUGAT DE 19 MM DE GRUIX,POLIESTIRÈ EXTRUÏT DE 50 MM DE GRUIX I CARA INTERIOR AMB TAULER AGLOMERAT HIDROFUGAT DE 10MM DE GRUIX, COL�LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES DE 8 CARGOLS PER M2. CARGOLS DE 230 MM X 5MM, FIXAT A LA CORRETGA DE FUSTA I SEGELLAT DE JUNTS

18 K5Z2F454


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M2 LAMINA TRANSPIRABLE IMPERMEABLE TIPUS TYVEK CUBERTA EXTRA DE DUPONT. INCLOU EL MUNTATGE,SEGELLATS, CINTA AUTOADESHIVA..

19 K7B1U001


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M2 ENLLATAT SOBRE CORRETGES DE FUSTA EXISTENTS I ENTRE LLATES DE FUSTA DE PI, AMB LLATES DE60X40 MM DE SECCIÓ, COL�LOCADES AMB COLA TIPUS MONTAKIT. O AMB ADHESIU DE SECATGE RÀPIDENTRE FUSTES.

20 K5Z3U001


C#*D#*E#*F#1 Nau central 2,000 76,850 7,600 1.168,120


M2 REPARACIÓ DE SOLERA CERÀMICA INCLINADA DE COBERTA COL.LOCADA SOBRE LLATES DE FUSTAEXISTENTS FORMA RECTANGULAR, DE 28X14X 3 CM, DE COLOR VERMELL, COL�LOCADA EN SEC A TOPE.

21 K9D1U001


C#*D#*E#*F#1 previsió 10,000 10,000


M2 REVESTIMENT DE PARAMENT VERTICAL , HORTZONTAL I INCLINAT INTERIOR AMB TAULER CONTRAXAPAT DETIPUS MARÍ, ACABAT XAPAT AMB FUSTA FINA PER A ENVERNISSAR A 1 CARA, DE 16 MM DE GRUIX,COL�LOCAT ADHERIT, AMB FIXAT AMB RECOLÇAMENT DE FUSTA SOTA BIGUES CORRETGES I PARETS.

22 E865U001


C#*D#*E#*F#1 TAULER MARÍ SOTA TEULADA VISTAPARETS

2,000 76,250 0,540 82,350

C#*D#*E#*F#2 4,000 7,100 0,400 11,360


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01TANCAMENTS I DIVISÒRIESSUBCAPÍTOL 07

Euro

167





M TRACTAMENT DEL NIVELL D'HUMITAT CAPIL�LAR EN PARAMENT VERTICAL D'OBRA CERÀMICA MASSISSA DE 0A 45CM DE GRUIX, A UNA CARA, MITJANÇANT INJECCIÓ, AMB PRODUCTE HIDROFUGANT, AMB 15PERFORACIONS A LA BASE DEL MUR, A PORTELL I INCLINADES CAP AL TERRA, PER METRO, INCLINADES 30°CAP AL TERRA, EQUIDISTANTS 15 CM, DE 20 MM DE DIÀMETRE, AMB UNA FONDÀRIA DE 2/3CM DEL GRUIXDEL MUR, NETEJA DELS ORIFICIS I INJECCIÓ FINS A LA SATURACIÓ AMB BROQUETS DE PRESSIÓ ALTA DEPRODUCTE HIDROFUGANT ALCALI MINERALITZADOR TIPUS HIDROTECMA DE SATECMA A BASE ÀCID SILÍCICI HIDROFUGANT I OBTURAMENT AMB MORTER MIXT 1:2:10

1 K7P1U001


1 Soterranis oficines

C#*D#*E#*F#2 1,000 13,700 13,700

C#*D#*E#*F#3 2,000 12,500 25,000

C#*D#*E#*F#4 1,000 1,200 1,200

C#*D#*E#*F#5 1,000 4,500 4,500

C#*D#*E#*F#6 2,000 2,500 5,000

C#*D#*E#*F#7 2,000 11,400 22,800


M2 PARET DIVISÒRIA RECOLZADA DE GRUIX 14 CM, DE MAÓ CALAT, HD, CATEGORIA I, SEGONS LA NORMAUNE-EN 771-1, DE 290X140X100 MM, PER A REVESTIR, COL.LOCAT AMB MORTER MIXT 1:2:10 AMB CIMENTCEM II

2 K612BR1K


C#*D#*E#*F#1 Tancament de finestres 7,000 4,000 1,660 3,350 155,708

C#*D#*E#*F#3 Porta c/ Montserrat 1,200 2,300 2,760


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01REVESTIMENTSSUBCAPÍTOL 08


M2 APLICACIÓ EN PARETS I TERRES DE IMPERMEABILITZANT HIDRÀULIC DE BASE DE CIMENT TIPUS TECMADRYDE SATECMA APLICAT A MENYS DE 4 METRES D'ALÇADA. APLICAT EN DOS CAPES RENDIMENT 2 KG/M2.INCLOU MITJANS AUXILIARS.

1 K811U002


1 Soterrani 1

C#*D#*E#*F#2 Paraments 2,000 21,300 3,000 127,800

C#*D#*E#*F#3 2,000 12,500 3,340 83,500

4 Soterrani S-3

C#*D#*E#*F#5 Paraments 2,000 13,800 3,730 102,948

C#*D#*E#*F#6 2,000 5,200 3,730 38,792

C#*D#*E#*F#7 Terra 70,310 70,310

9 Soterrani S-2

Euro

168




C#*D#*E#*F#10 Paraments 2,000 12,600 3,000 75,600

C#*D#*E#*F#11 2,000 4,300 3,000 25,800

C#*D#*E#*F#12 Terra 56,900 56,900

14 Soterrani S-10

C#*D#*E#*F#15 Paraments 2,000 4,600 3,000 27,600

C#*D#*E#*F#16 2,000 2,700 3,000 16,200

C#*D#*E#*F#17 Terra 12,420 12,420

19 Nau


C#*D#*E#*F#21 2,000 12,500 1,200 30,000

23 Modul oficines


C#*D#*E#*F#25 3,700 1,200 4,440

C#*D#*E#*F#26 3,000 1,200 3,600

C#*D#*E#*F#27 4,800 1,200 5,760

C#*D#*E#*F#28 1,300 1,200 1,560

C#*D#*E#*F#29 6,100 1,200 7,320


M2 CONSOLIDACIÓ DE PARAMENTS VERTICALS DE PAREDAM DE PEDRA I MORTER AMB APLICACIÓ DECONSOLIDANT DE SILICAT D'ETIL, APLICAT AMB PINZELL EN TRES CAPES. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

2 K87CU0S3


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#4 13,700 10,500 143,850

C#*D#*E#*F#5 perimetro finestres 5,000 7,600 0,300 11,400


C#*D#*E#*F#7 -1,000 2,000 2,100 3,000 -12,600

8 C/del Sol

C#*D#*E#*F#9 planta baixa 76,400 5,300 404,920


C#*D#*E#*F#11 descomptar forats -1,000 16,000 1,600 3,100 -79,360

13 Pati




18 C/Alemania




C#*D#*E#*F#23 façana fons 6,100 4,700 28,670

C#*D#*E#*F#24 8,800 4,000 35,200

Euro

169




C#*D#*E#*F#26 façana lateral perpendicular carrer 4,000 11,000 44,000

C#*D#*E#*F#28 Soterrani S-3 2,000 13,800 3,730 102,948

C#*D#*E#*F#29 2,000 5,200 3,730 38,792

C#*D#*E#*F#30 Soterrani S-2 2,000 12,600 3,000 75,600

C#*D#*E#*F#31 2,000 4,300 3,000 25,800

C#*D#*E#*F#32 Soterrani S-10 2,000 4,600 3,000 27,600

C#*D#*E#*F#33 2,000 2,700 3,000 16,200

34 Nau


C#*D#*E#*F#36 2,000 12,500 1,200 30,000


M2 ARREBOSSAT ESQUERDEJAT SOBRE PARAMENT VERTICAL EXTERIOR, A 3,00 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM,AMB MORTER MITX DE CIMENT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

3 K81111E0


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 1,500 13,500

C#*D#*E#*F#4 13,700 1,500 20,550

5 C/del Sol


9 Pati


12 C/Alemania


C#*D#*E#*F#15 Façana fons 6,100 2,000 12,200

C#*D#*E#*F#17 Façana lateral perpendicular carrer 4,000 2,000 8,000


M2 ARREBOSSAT REGLEJAT SOBRE PARAMENT VERTICAL EXTERIOR, A MÉS DE 3,00 M D'ALÇÀRIA, AMB MORTERMIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA, REMOLINAT. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

4 K81136K2


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#4 13,700 10,500 143,850



C#*D#*E#*F#7 -1,000 2,000 2,100 3,000 -12,600

8 C/del Sol




Euro

170




13 Pati




18 C/Alemania




C#*D#*E#*F#23 façana fons 6,100 4,700 28,670

C#*D#*E#*F#24 8,800 4,000 35,200

C#*D#*E#*F#26 façana lateral perpendicular carrer 4,000 11,000 44,000

C#*D#*E#*F#28 Soterrani S-3 2,000 13,800 3,730 102,948

C#*D#*E#*F#29 2,000 5,200 3,730 38,792

C#*D#*E#*F#30 Soterrani S-2 2,000 12,600 3,000 75,600

C#*D#*E#*F#31 2,000 4,300 3,000 25,800

C#*D#*E#*F#32 Soterrani S-10 2,000 4,600 3,000 27,600

C#*D#*E#*F#33 2,000 2,700 3,000 16,200

34 Nau


C#*D#*E#*F#36 2,000 12,500 1,200 30,000

C#*D#*E#*F#38 Finestres tapiades 28,000 1,660 3,350 155,708

39 arrebossat per fora abans de la xapa 4mm


M2 ARMADURA PER A ARREBOSSATS, AMB MALLA DE FIBRA DE VIDRE REVESTIDA DE PVC DE 6X5 MM, AMB UNPES MÍNIM DE 484 G/M2. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

5 K8Z1A1KR


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#4 13,700 10,500 143,850



C#*D#*E#*F#7 -1,000 2,000 2,100 3,000 -12,600

8 C/del Sol




C#*D#*E#*F#13 Planta pis 76,400 4,600 351,440



17 Pati


Euro

171






22 Planta pis

C#*D#*E#*F#23 perimetro finestres 66,000 4,600 303,600

C#*D#*E#*F#24 descomptar forats 23,000 7,800 0,300 53,820

C#*D#*E#*F#25 -1,000 23,000 1,600 3,100 -114,080

26 C/Alemania




C#*D#*E#*F#31 Façana fons 6,100 4,700 28,670

C#*D#*E#*F#32 8,800 4,000 35,200



M2 ESTUCAT COLOREJAT TRICAPA AMB 1ª CAPA DE MORTER DE CALÇ GRASSA APAGADA I SORRA FINA DEDOSIFICACIÓ 1:4, DE 8 MM DE GRUIX AMB ACABAT RASPAT, 2ª CAPA AMB MORTER DE CALÇ GRASSAAPAGADA I SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:3, DE 5 MM DE GRUIX I 3ª CAPA D'EMBLANQUINAT AMB PASTA DECALÇ GRASSA I POLS DE MARBRE D'1 MM DE GRUIX AMB ACABAT LLISCAT O RASPAT. INCLOS BRANCALS,LLINDES I AMPITS. I MITJANS AUXILIARS.

6 K881U0AB


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,000 10,000 90,000

C#*D#*E#*F#4 13,700 10,500 143,850



C#*D#*E#*F#7 -1,000 2,000 2,100 3,000 -12,600

8 C/del Sol




C#*D#*E#*F#13 Planta pis 76,400 4,600 351,440



17 Pati




22 Planta pis

C#*D#*E#*F#23 perimetro finestres 66,000 4,600 303,600

C#*D#*E#*F#24 descomptar forats 23,000 7,800 0,300 53,820

C#*D#*E#*F#25 -1,000 23,000 1,600 3,100 -114,080

26 C/Alemania

Euro

172







C#*D#*E#*F#31 Façana fons 6,100 4,700 28,670

C#*D#*E#*F#32 8,800 4,000 35,200



M REFER CORNISES I MOTLLURES MALMESES AMB PRODUCTES ESPECIALS TIPUS PETRADEM DE CONDALASOES O SIMILAR, I POSTERIOR ESTUCAT COLOREJAT TRICAPA, AMB 1ª CAPA DE MORTER DE CALÇ GRASSAAPAGADA I SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:4, DE 8 MM DE GRUIX, 2ª CAPA AMB MORTER DE CALÇ GRASSAAPAGADA I SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:3, DE 5 MM DE GRUIX I 3ª CAPA D'EMBLANQUINAT AMB PASTA DECALÇ GRASSA I POLS DE MARBRE D'1 MM DE GRUIX AMB ACABAT LLISCAT O RASPAT. INCLOU MITJANSAUXILIARS.

7 K881U010


1 FAÇANES


C#*D#*E#*F#3 9,200 9,200

C#*D#*E#*F#4 2,500 2,500

C#*D#*E#*F#5 3,000 14,200 42,600

C#*D#*E#*F#6 2,000 7,800 15,600

7 C/del Sol

C#*D#*E#*F#8 3,000 77,100 231,300

9 Pati

C#*D#*E#*F#10 77,100 77,100

C#*D#*E#*F#11 2,000 66,100 132,200

13 C/Alemania

C#*D#*E#*F#14 3,000 14,200 42,600

16 Façana fons

C#*D#*E#*F#17 3,000 8,800 26,400



PA REPARACIÓ DEL RECERCAT DELS FORATS DE FINESTRES, PORTES I FORATS VARIS, AMB MAÓ I MORTERMIXT 1:2:10. INCLOU EL DESMUNTATGE DE FERROS I ELEMENTS ANTICS . INCLÓS EL TRANSPORT DE RUNA AL'ABOCADOR. INCLOU MITJAS AUXILIARS.

8 K614U026


M CORONAMENT DE PARET AMB PLANXA DE ZINC DE 0,8 MM DE GRUIX, DE 60 CM DE DESENVOLUPAMENT,COM A MÀXIM, AMB SIS PLECS, COL.LOCADA AMB FIXACIONS MECÀNIQUES. INCLOU MITJANS AUXILIARS.

9 K8JCZ020


C#*D#*E#*F#1 Nau 4,000 7,900 31,600


C#*D#*E#*F#4 10,800 10,800

C#*D#*E#*F#5 8,000 0,300 2,400

Euro

173





PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01PAVIMENTSSUBCAPÍTOL 09


M2 SUBBASE DE GRAVA DE 15 CM DE GRUIX I GRANDÀRIA MÀXIMA DE 50 A 70 MM, AMB ESTESA I PICONATGEDEL MATERIAL

1 K9232B91



C#*D#*E#*F#3 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#4 4,600 2,700 12,420

5 Planta baixa


C#*D#*E#*F#7 3,300 4,800 15,840


M2 SOLERA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20MM, DE GRUIX 5 CM

2 K9361560



C#*D#*E#*F#3 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#4 4,600 2,700 12,420

5 Planta baixa


C#*D#*E#*F#7 3,300 4,800 15,840


M2 SOLERA DE FORMIGÓ HA-25/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20MM, DE GRUIX 10 CM

3 K9361760



C#*D#*E#*F#3 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#4 4,600 2,700 12,420

5 Planta baixa


C#*D#*E#*F#7 3,300 4,800 15,840

C#*D#*E#*F#9 Carrer 71,000 0,800 56,800


M2 LÀMINA SEPARADORA DE POLIETILÈ DE 100 µM I 96 G/M2, COL.LOCADA NO ADHERIDA4 K7B21E0L

Euro

174






C#*D#*E#*F#3 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#4 4,600 2,700 12,420

5 Planta baixa


C#*D#*E#*F#7 3,300 4,800 15,840


M2 PAVIMENT DE FORMIGÓ DE 15 CM. DE GRUIX HA-25/P/10/IIA, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIAMÀXIMA DEL GRANULAT 10 MM, AMB ACABAT RALLAT INCLÓS PART PROPORCIONAL DE TALLS I JUNTS.

5 K936U024


1 Pati

C#*D#*E#*F#2 66,000 6,000 396,000


M3 SUBBASE DE TOT-U NATURAL, AMB ESTESA I PICONATGE DEL MATERIAL AL 95 % DEL PM6 K921101F


1 Pati

C#*D#*E#*F#2 0,150 66,000 6,000 59,400


M2 PAVIMENT DE PANOT PER A VORERA GRIS DE 20X20X4 CM, CLASSE 1A, PREU ALT, SOBRE SUPORT DE 3 CMDE SORRA, COL.LOCAT A L'ESTESA AMB SORRA-CIMENT DE 200 KG/M3 DE CIMENT PÒRTLAND I BEURADA DECIMENT PÒRTLAND

7 K9E13214


C#*D#*E#*F#1 Carrer 71,000 0,800 56,800


M2 ARMADURA PER A LLOSES, PAVIMENTS AP500 SD AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE BARRESCORRUGADES D'ACER ME 20X20 CM D:6-6 MM 6X2,2 M B500SD UNE-EN 10080, ELABORADA A L'OBRA IMANIPULADA A TALLER

8 E4BAU001



C#*D#*E#*F#3 12,500 4,300 53,750

C#*D#*E#*F#4 4,600 2,700 12,420

5 Planta baixa


C#*D#*E#*F#7 3,300 4,800 15,840


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01

Euro

175




OBRA CIVILCAPÍTOL 01MANYERIASUBCAPÍTOL 11


KG S.I.C ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A RECERCAT DE FINESTRES, PORTES I BALCONERES,PER A PARETS DE 20 A 60 CM DE GRUIX, REALITZAT AMB PLANXA DE 10 MM DE GRUIX., I PERFILS LAMINATSEN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLAT ALASER I COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA, INCLOU RETACAMENT AMB MATERIAL ADHERENT AL BUITD'OBRA, 2 CAPES D'IMPRIMACIÓ A TALLER , AIXÍ COM TOTS ELS ANCLATGES, FIXACIONS, RIGIDITZACIONSPEL TRNSPORT I MITJANS AUXILIARS.

1 K44ZU125


1 FAÇANES

2 c/ Montserrat

C#*D#*E#*F#3 finestres b=20 cm 2,000 172,000 344,000

C#*D#*E#*F#4 3,000 160,000 480,000

C#*D#*E#*F#5 2,000 97,000 194,000

C#*D#*E#*F#6 1,000 188,000 188,000

7 C/del Sol

8 planta baixa

C#*D#*E#*F#9 finestres b=20 cm 23,000 160,000 3.680,000

C#*D#*E#*F#10 2,000 86,000 172,000

C#*D#*E#*F#11 7,000 51,000 357,000

12 Planta pis


15 Pati

16 Planta baixa


C#*D#*E#*F#18 Portes 2,000 192,000 384,000

20 Planta pis


23 C/Alemania

24 Planta baixa


C#*D#*E#*F#26 3,000 75,000 225,000

27 Planta pis


30 Façana fons

C#*D#*E#*F#31 Porta 1,000 115,000 115,000


C#*D#*E#*F#33 1,000 125,000 125,000

C#*D#*E#*F#35 Finestres tapiades 28,000 205,000 5.740,000

36 xapa 4 mm


Euro

176




M2 AÏLLAMENT DE PLANXA DE POLIESTIRÈ EXTRUÏT (XPS) UNE-EN 13164, RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ >= 300KPA, RESISTÈNCIA TÈRMICA >=1,45 M2K/W, DE GRUIX 40 MM AMB LA SUPERFÍCIE LLISA I CANTELLMITJAMOSSA, COL.LOCADA AMB FIXACIONS MECÀNIQUES

2 K7C23474



2 xapa 4 mm


M2 FUSTERIES EXTERIORS PRACTICABLES, CORREDISSES I FIXES AMB PUNT RODÓ TECHNAL O SIMILARS. AMBTRENCAMENT DE PONT TÉRMIC.

SUMINISTRE I COL�LOCACIÓ DE FUSTERIES EXTERIORS AMB PUNT RODÓ DE LA CASA TECHNAL. ESCOMPOSA DE CONJUNTS DE FUSTERIES FORMATS, SEGONS PLÀNOLS DE FUSTERIES, PER: TANCAMENTSPRACTICABLES, CORREDISSOS I FIXES DE LES SEGÜENTS CARACTERÍSTIQUES:

-TANCAMENTS PRACTICABLES AMB PUNT RODÓ SERIE FB DE TECHNAL, FORMATS PER PERFILS D'ALUMINIEXTRUÏT SEGONS NORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LA CARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADASEGONS SEGELL DE QUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈS ENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR ADEFINIR PER LA D.F. MARC FORMAT PER PERFILS TUBULARS DE 46MM DE NÒDUL I CAIXA DE 15MM AMBRANURA TIPUS ´´B´´ PER CLIPAT DE TAPAJUNTS I ´´VIERTEAGUAS´´. FULLA FORMADA PER PERFILSTUBULARS DE 55MM D'AMPLE I CAIXA DE 15MM I FULLA RECTA ENRASSADA AMB EL MARC DEL COSTATEXTERIOR. UNIÓ DELS PERFILS A 45º MITJANÇANT ESCAIRES D'ALUMINI. INGLETS SEGELLATS AMB MÀSTICACRÍLIC. JUNTES D'ENVIDRAMENT EN EPDM QUALITAT MARINA, SENSE RETALLS EN ANGLES. ´´JUNQUILLOS´´RECTES (UNIÓ MITJANÇANT TALL RECTE). ESTANQUEÏTAT PER DOBLE BARRERA DE JUNTES EPDMCONTÍNUA EN ELS ANGELS. DRENATGE EN EL MARC. FRONTISES REGULABLES D'ALUMINI AMB CAMISA DEPOLIAMIDA I EIXOS INOXIDABLES. MANETA I TANCAMENTS, DISSENY EXCLUSIU TECHNAL. VISOS INOX.TANCAMENTS CREMONA PER LES FINESTRES PRACTICABLES AMB PUNTS DE TANCAMENTCOMPLEMENTARIS PER ALÇADES IMPORTANTS. EL TANCAMENT ESTARÀ COL�LOCAT SOBRE PREMARCD'ALUMINI O ACER GALVANITZAT.- TANCAMENTS CORREDÍS SERIE GB DE TECHNAL, FORMATS PER PERFILS D'ALUMINI EXTRUÏT SEGONS

NORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LA CARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADA SEGONS SEGELL DEQUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈS ENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR A DEFINIR PER LA D.F.MARC A TALL RECTE AMB DOS RAILS DE MÒDUL 71MM PER AL MARC HORITZONTAL I PER AL MARC LATERAL.LES RANURES TIPUS ´´B´´ PER CLIPAT DE TAPAJUNTS I ´´VIERTEAGUAS´´. UNIÓ EN TALL RECTE MITJANÇANTVISOS DE INOX. DRENATGE EN EL RAIL INFERIOR AMB DEFLECTORS ANTIRREFLUXE. FULLA FORMADA PERTRAVESSERS I MONTANTS DE 28MM DE NÒDUL AMB DIMENSIONS DE CREUAMENT DE 36MM Y DIMENSIONSDEL MONTANT LATERAL DE 49MM. TINDRÀ VARIANT REFORÇADA EN QUALSSEVOL SENTIT DEPENENT DEL'ALÇADA. UNIÓ DE TALL RECTE MITJANÇANT VISOS D'INOX. ESTANQUEÏTAT MITJANÇANT DOBLE BARRERADE FELPES AMB LA LAMA CENTRAL REFORÇADA. DRENATGE PER TREPAN EN EL TRAVESSER INFERIOR.JUNTA D'ENVIDRAMENT EPDM EN FORMA DE ´´U´´, QUALITAT MARINA. RODAMENTS DOBLES DE POLIAMIDAMUNTATS SOBRE COIXINETS D'AGULLA GARANTITZATS A 10.000 CICLES. AMB TRACTAMENT ANTICORROSSIÓDE LES PARTS METÀL�LIQUES. TANCAMENTS (SIMPLES, DOBLES, AMB CLAU I AUTOMÀTICS) AMB LAPOSSIBILITAT D'INTEGRAR TIRADORS, INTEGRANT LA FUNCIÓ ANTIFALSA-MANIOBRA. TANCAMENT DE 2 O 3PUNTS AMB PALABCA PER A SEMI-FIXES. EL TANCAMENT ESTARÀ COL�LOCAT SOBRE PREMARC D'ALUMINI OACER GALVANITZAT.- TANCAMENTS FIXOS AMB PUNT RODÓ D'IGUALS CARACTERÍSTIQUES ALS ANTERIORS EN FUNCIÓ DE LA

SEVA UBICACIÓ

NOMBRE DE FUSTERIES VALORADES: (SEGONS PLÀNOLS DE FUSTERIES)

3 KAF2U028


2 Façana fons


C#*D#*E#*F#4 Porta 1,800 1,800 3,240

5 finestres

C#*D#*E#*F#6 Planta pis 2,000 1,800 3,600

Euro

177





M2 FUSTERIES EXTERIORS FIXES AMB PUNT RODÓ TECHNAL O SIMILARS AMB TRENCAMENT DE PONT TÉRMIC.

SUMINISTRE I COL�LOCACIÓ DE FUSTERIES EXTERIORS DE LA CASA TECHNAL. ES COMPOSA DE CONJUNTSDE FUSTERIES FORMATS, SEGONS PLÀNOLS DE FUSTERIES, PER: FIXES AMB PUNT RODÓ DE LESSEGÜENTS CARACTERÍSTIQUES:

- TANCAMENTS FIXOS AMB PUNT RODÓ DE LA SERIE FB DE TECHNAL, FORMATS PER PERFILS D'ALUMINIEXTRUÏT SEGONS NORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LA CARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADASEGONS SEGELL DE QUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈS ENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR ADEFINIR PER LA D.F. MARC FORMAT PER PERFILS TUBULARS DE 46MM DE NÒDUL I CAIXA DE 15MM AMBRANURA TIPUS ´´B´´ PER CLIPAT DE TAPAJUNTS I ´´VIERTEAGUAS´´. UNIÓ DELS PERFILS A 45º MITJANÇANTESCAIRES D'ALUMINI. INGLETS SEGELLATS AMB MÀSTIC ACRÍLIC. JUNTES D'ENVIDRAMENT EN EPDMQUALITAT MARINA, SENSE RETALLS EN ANGLES. ´´JUNQUILLOS´´ RECTES (UNIÓ MITJANÇANT TALL RECTE).ESTANQUEÏTAT PER DOBLE BARRERA DE JUNTES EPDM CONTÍNUA EN ELS ANGELS. DRENATGE EN ELMARC. VISOS INOX. EL TANCAMENT ESTARÀ COL�LOCAT SOBRE PREMARC D'ALUMINI O ACER GALVANITZAT. NOMBRE DE FUSTERIES VALORADES: (SEGONS PLÀNOLS DE FUSTERIES)

4 KAF2U029


1 FAÇANES

2 C/del Sol

3 planta baixa

C#*D#*E#*F#4 finestres 12,000 1,700 3,400 69,360

6 Pati

7 planta baixa

C#*D#*E#*F#8 finestres 8,000 1,700 3,400 46,240

10 FAÇANES

11 c/ Montserrat 0,000

C#*D#*E#*F#12 finestres 2,000 3,000 2,600 15,600

C#*D#*E#*F#13 3,000 1,650 3,400 16,830

C#*D#*E#*F#14 2,000 2,000 0,800 3,200

C#*D#*E#*F#15 1,000 1,500 4,300 6,450

16 C/del Sol 0,000

17 planta baixa 0,000

C#*D#*E#*F#18 finestres 4,000 1,700 3,400 23,120

C#*D#*E#*F#19 2,000 1,600 1,000 3,200

C#*D#*E#*F#20 7,000 1,000 0,600 4,200

21 Planta pis 0,000

C#*D#*E#*F#22 finestres 16,000 1,650 3,400 89,760

23 0,000

24 Pati 0,000

25 planta baixa 0,000

C#*D#*E#*F#26 finestres 3,000 1,700 3,400 17,340

C#*D#*E#*F#27 Cansell Portes 8,400 3,400 28,560

28 0,000

29 Planta pis 0,000

C#*D#*E#*F#30 finestres 14,000 1,650 3,400 78,540

31 0,000

Euro

178




32 C/Alemania 0,000


C#*D#*E#*F#34 3,000 1,200 1,000 3,600

C#*D#*E#*F#35 Planta pis 3,000 1,650 3,400 16,830


M2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOLORA DE 5+5 AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 10 MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DE LLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB 1BUTIRAL TRANSPARENT, COL�LOCAT. INCLOS PART PROPORCIONAL DE PUNT RODÓ, I MITJANS AUXILIARS

5 EC1GU030


1 FAÇANES

2 c/ Montserrat

C#*D#*E#*F#3 finestres 2,000 3,000 2,600 15,600

C#*D#*E#*F#4 3,000 1,650 3,400 16,830

C#*D#*E#*F#5 2,000 2,000 0,800 3,200

C#*D#*E#*F#6 1,000 1,500 4,300 6,450

7 C/del Sol

8 planta baixa

C#*D#*E#*F#9 finestres 16,000 1,700 3,400 92,480

C#*D#*E#*F#10 2,000 1,600 1,000 3,200

C#*D#*E#*F#11 7,000 1,000 0,600 4,200

12 Planta pis

C#*D#*E#*F#13 finestres 16,000 1,650 3,400 89,760

15 Pati

16 planta baixa

C#*D#*E#*F#17 finestres 11,000 1,700 3,400 63,580

C#*D#*E#*F#18 Cansell Portes 8,400 3,400 28,560

20 Planta pis

C#*D#*E#*F#21 finestres 14,000 1,650 3,400 78,540

23 C/Alemania


C#*D#*E#*F#25 3,000 1,200 1,000 3,600

C#*D#*E#*F#26 Planta pis 3,000 1,650 3,400 16,830

28 Façana fons


C#*D#*E#*F#30 Porta 1,800 1,800 3,240

31 finestres

C#*D#*E#*F#32 Planta pis 2,000 1,800 3,600


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01PINTURESSUBCAPÍTOL 12

Euro

179





M2 ENVERNISSAT D'ENCAVALLADA, BIGUES, CORRETGES, LLATES AL VERNÍS INTUMESCENT, UNA CAPA PREVIADE FONS INCOLOR, AMB DUES CAPES D'ACABAT, AMB LA SUPERFÍCIE SETINADA, TIPUS SISTEMA W.S.I DEEUROQUIMICA.. INCLOU PREPARACIÓ, REPARACIÓ DE PETITES FENDES SUPERFICIALS AMB MORTER DERESINES COLOREJAT I MITJANS AUXILIARS.

1 E8A4U001


1 Cavalls

C#*D#*E#*F#2 23x15 cm tirant 24,000 12,800 0,760 233,472

C#*D#*E#*F#3 13 x 20 cm monjo 24,000 2,800 0,660 44,352


C#*D#*E#*F#5 48,000 1,800 0,460 39,744


C#*D#*E#*F#8 10 x 18 cm. 42,000 3,000 0,460 57,960

10 Corretges trams intermitjos

C#*D#*E#*F#11 21,000 70,250 0,460 678,615

C#*D#*E#*F#13 LLATES 8 X 4 CM 2,000 254,000 7,000 0,160 568,960


M2 ENVERNISSAT DE PARAMENT VERTICAL I HORITZONTAL DE FUSTA, AL VERNÍS INTUMESCENT AMB 2 CAPESD'ACABAT , AMB LA SUPERFÍCIE SETINADA

2 E8A8U001


C#*D#*E#*F#1 TAULER MARÍ SOTA TEULADA VISTAPARETS

2,000 76,250 0,540 82,350

C#*D#*E#*F#2 4,000 7,100 0,400 11,360


M2 PINTAT DE RECERCAT DE FINESTRES, PORTES, I BALCONERES D'ACER, AMB DUES CAPES D'IMPRIMACIÓANTIOXIDANT AMB DUES CAPES D'OXIRON D'ACABAT.

3 K89AU026


1 FAÇANES

2 c/ Montserrat

C#*D#*E#*F#3 finestres b=20cm 0,300 2,000 10,400 6,240

C#*D#*E#*F#4 0,300 3,000 9,660 8,694

C#*D#*E#*F#5 0,300 2,000 5,850 3,510

C#*D#*E#*F#6 0,300 1,000 11,400 3,420

7 C/del Sol

8 planta baixa


C#*D#*E#*F#10 0,300 2,000 5,200 3,120

C#*D#*E#*F#11 0,300 7,000 3,100 6,510

12 Planta pis


15 Pati

Euro

180




16 Planta baixa


C#*D#*E#*F#18 0,300 2,000 11,600 6,960

19 Planta pis


22 C/Alemania

23 Planta baixa


C#*D#*E#*F#25 0,300 3,000 4,500 4,050

26 Planta pis


29 Façana fons

C#*D#*E#*F#30 Porta 0,300 1,000 6,800 2,040


C#*D#*E#*F#32 0,300 1,000 7,600 2,280


35 xapa 4 mm


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01VARISSUBCAPÍTOL 13


U DESPLAÇAMENT I PROTECCIÓ DELS ELEMENTS MUSEISTICS, MÀQUINÀRIA EN GENERAL I DIFERENTSELEMENTS A CONSERVAR. CONSISTENT EN DESPLAÇAR-LOS PER EXECUTAR ELS TREBALLS DECONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL I / O RESITUAR-LOS EN LA NOVA UBICACIÓ. INCLOU MITJANS AUXILIARS I ELSELEMENTS NECESSAIRS PER PORTAR A TERME LA PARTIDA.

1 E0130000


PRESSUPOST EQC047.PISSITOBRA 01OBRA CIVILCAPÍTOL 01SEGURETAT I SALUTSUBCAPÍTOL 14


U EXECUCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT A L'OBRA.1 ESS00000


Euro

181



IV. PRESSUPOST

183

AJUNTAMENT DE SABADELLPROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓREMODELACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER EQUIPAMENT CULTURAL . FASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURALEQC047.FEOSL 2010/357

PRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOST Pàg.:* 1

OBRA PRESSUPOST EQC047.PISSIT01

CAPÍTOL OBRA CIVIL01

SUBCAPÍTOL ENDERROCS01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 K215501A M2 DESMUNTATGE DE TEULES AMB MITJANS MANUALS IAPLEC PER A POSTERIOR APROFITAMENT. INCLOUNETEJA. I MITJANS AUXILIARS. (P - 47)

1.168,27218,34 21.426,11

2 K2155011 M2 ARRENCADA DE TEULES AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 46)

15,00010,47 157,05

3 K215U001 M ARRENCADA DE CANAL DE CERÀMICA AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 52)

184,1003,31 609,37

4 K218U006 M2 ARRENCADA DE CEL RAS DE CANYIS I GUIX, I ENTRAMATDE SUPORT DE FUSTA, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 63)

990,3608,47 8.388,35

5 K21AU023 PA DESMUNTATGE DE L'ARRIOSTRAMENT INTERMIG DEFUSTA DELS 24 CAVALLS DE COBERTA AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR. IMITJANS AUXILIARS. (P - 82)

1,000371,72 371,72

6 K2183651 M2 ARRENCADA DE CEL RAS DE GUIX, AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 60)

8,4005,88 49,39

7 K2157A1A M2 DESMUNTATGE DE COBERTA DE PLAQUES DE FIBROCIMENT AMB MITJANS MANUALS, PRÈVIA PREPARACIÓPER LA SEVA MANIPULACIÓ I EMPAQUETACIÓ EN PALETS,PER A TRANSPORTAR AL CENTRE DE RECOLLIDAAUTORITZADA. (P - 48)

74,40012,94 962,74

8 K243UF01 M2 TRANSPORT DE PLAQUES DE FIBRO CIMENT A ALCENTRE DE RECOLLIDA AUTORITZADA, AMB CAMIÓ DE 7 TINCLOU TAXES I PERMISSOS D'ABOCADOR. (P - 90)

74,40021,86 1.626,38

9 K215U010 M2 ARRENCADA DE PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA ENCOBERTA , COL.LOCADES AMB MORTER DE CIMENT, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. (P - 53)

88,8805,52 490,62

10 K215B441 M2 ENDERROC DE FORMACIÓ DE PENDENTS DE FORMIGÓCEL.LULAR DE 15 CM DE GRUIX MITJÀ, A MÀ I AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR (P - 49)

88,8806,35 564,39

11 K215C011 M2 ARRENCADA DE LÀMINA IMPERMEABILITZANT AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR (P - 50)

131,3604,59 602,94

12 K215J711 M ARRENCADA DE MINVELL DE CERÀMICA AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 51)

61,4002,75 168,85

13 K214U003 M2 ENDERROC DE VOLTA DE CERÀMICA, A MÀ I AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOS ELS MITJANS AUXILIARPER PODER-HO REALITZAR. (P - 42)

61,51013,80 848,84

14 K219U004 M2 ENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓ DE 4-5 CM DEGRUIX LEUGERAMENT ARMAT, TABLERO DE MAOCERÀMIC I ENVANETS DE CERAMICA, AMB COMPRESSOR ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 67)

61,5109,88 607,72

Euro

184



15 K21ZU001 M TALL EN VOLTA CERÀMICA, TABLERO I PAVIMENT DEFORMIGO, EN FORAT D'ESCALA VESTÌBUL, AMB DISC DECARBORÚNDUM (P - 86)

4,00016,56 66,24

16 K214U002 M DESMUNTATGE DE BIGA DE CELOSIA COMPUSADA DEPERFILS LAMINAT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOSELS MITJANTS AUXILIARS PER A PODER-HO REALITZAR (P- 41)

11,00019,47 214,17

17 K2141T1A U DESMUNTATGE DE PILAR DE FOSA, AMB MITJANSMANUALS, I APLEC DE MATERIAL PER A LA SEVAREUTILITZACIÓ O TRANSPORT A L'ABOCADOR. INCLOSELS MITJANTS AUXILIARS PER A PODER-HO REALITZAR (P- 38)

2,000146,96 293,92

18 K214AE11 M2 ENDERROC DE SOSTRE DE BIGUETA DE FUSTA,METÀL�LICES, O FORMIGÓ, I REVOLTONS D'OBRA, PARTPROPORCIONAL DE JASSERES I BARANES, AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 39)

158,88029,45 4.679,02

19 K214U005 M2 ENDERROC DE SOSTRE DE BIGUETA DE FUSTA, TABLERODE FUSTA ENTRE BIGUETES, I PART PROPORCIONAL DEJASSERES, PILARS I BARANES, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 43)

78,29027,46 2.149,84

20 K214K241 M2 ENDERROC DE VOLTA D'ESCALA DE CERÀMICA, O OBRA,GRAONS I PERFILS METÀL�LCS DE SUPORT, I PARTPROPORCIONAL DE BARANES, REALIZAT A MÀ I AMBCOMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR (P - 40)

60,05629,95 1.798,68

21 K214U009 M2 ARRENCADA D'ESCALA DE FUSTA, GRAONS ,PARTPROPORCIONAL DE BIGUES DE SUPORT, I BARANES,REALIZAT A MÀ I CARREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR (P - 44)

14,63010,38 151,86

22 K2152511 M2 ARRENCADA DE PAVIMENT DE RAJOLA CERÀMICA O DEGRES , COL.LOCADES AMB MORTER DE CIMENT, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR (P - 45)

31,4905,52 173,82

23 K219U015 M2 ENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓ , DE 4-5 CM DEGRUIX, AMB COMPRESSOR I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 69)

10,0005,63 56,30

24 K2192913 M2 ENDERROC DE SOLERA DE FORMIGÓ LLEUGERAMENTARMAT, DE FINS A 15 CM DE GRUIX, AMB COMPRESSOR ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 65)

692,9888,47 5.869,61

25 K219U012 M2 ENDERROC DE VORERA DE PANOTS I SOLERA DEFORMIGÓ , DE FINS A 15 CM DE GRUIX, AMB COMPRESSORI CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 68)

56,80010,80 613,44

26 K2161511 M2 ENDERROC D'ENVÀ DE CERÀMICA O FUSTA DE 5 CM DEGRUIX, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DERUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 54)

371,8565,33 1.981,99

27 K2164671 M2 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE TOTXANA DE 15CM DE GRUIX, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUALI CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 55)

535,1408,07 4.318,58

28 K2164771 M2 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE MAÓ CALAT DE15 CM DE GRUIX, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADORMANUAL I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O

235,20012,21 2.871,79

Euro

185



CONTENIDOR (P - 56)

29 K216U001 M3 ENDERROC DE PARET DE TANCAMENT DE MAÓ MASSÍS, AMÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUAL I CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 57)

11,75781,34 956,31

30 K2183741 M2 ARRENCADA D'APLACAT DE PEDRA, EN PARAMENTVERTICAL, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 61)

15,0009,19 137,85

31 K2183971 M ARRENCADA DE CORONAMENT DE PARET O D'ESCOPIDORCERÀMIC O DE PEDRA, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 62)

186,5003,68 686,32

32 K2182231 M2 REPICAT D'ARREBOSSAT DE MORTER DE CIMENT, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P -58)

1.202,2948,07 9.702,51

33 K218U023 M2 REPICAT D'ENGUIXAT EN VOLTA AMB FRANGES DE 7- 10CM. MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR INCLOS ELS MITJANSAUXILIARS. (P - 64)

336,77012,12 4.081,65

34 K2182301 M2 REPICAT D'ENGUIXAT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLOUMITJANS AUXILIARS. (P - 59)

142,9907,35 1.050,98

35 K21A1011 U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR (P -72)

67,00018,37 1.230,79

36 K21AU016 U ARRENCADA DE REIXA AMB MALLA DE DE FINESTRA AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR. (P -75)

67,00033,07 2.215,69

37 K21A3011 U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE PORTA INTERIORAMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT AL'ABOCADOR. (P - 73)

29,00014,70 426,30

38 K21AU017 U ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE PORTA EXTERIORAMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT AL'ABOCADOR. (P - 76)

14,00033,07 462,98

39 K21AU007 U DESMUNTATGE DE PORTA CORREDISSA INTERIOR DEGRANS DIMENSIONS, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 74)

1,00055,11 55,11

40 K21D1011 M ARRENCADA DE BAIXANT I CONNEXIONS ALSDESGUASSOS AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓSEL TRANSPOT A L'ABOCADOR. (P - 83)

241,0003,68 886,88

41 K21AU018 U ARRENCADA DE CONTENIDORS DE FUSTA I PERFILSMETÀL�LICS DE LA SALA 1, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.INCLÓS EL TRANSPOT A L'ABOCADOR. (P - 77)

1,00064,29 64,29

42 K21AU019 U NETEJA , REPARACIÓ I PINTURA DE DIPÒSIT DE LLANESDE PERFILS METÀL�LICS DE LA SALA 1, AMB MITJANSMANUALS .INCLOS MITJANS AUXILIARS (P - 78)

1,000468,14 468,14

43 K21AU020 U NETEJA, REPARACIÓ, DE FERRATGES I PINTURA DEMUNTACARREGUES INTERIOR I EXTERIOR, PERFILSMETÀL�LICS I FERRATGES DE LA FAÇANA, AMB MITJANSMANUALS. INCLÓS ELS MITJANS AUXILIARS PER PODERHO REALITZAR. (P - 79)

2,0001.051,11 2.102,22

Euro

186



44 K21AU021 U DESMUNTATGE I ARRENCADA DE DIPÒSIT DE D'AIGUA DEURALITA, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPOT AL'ABOCADOR AUTORITZAT. (P - 80)

2,000146,96 293,92

45 K21AU022 U RECOLLIDA I TRANSPORT A L'ABOCADOR AUTORITZAT DEMATERIALS VARIS, FUSTES, PORTES, FILS I DIVERSOS IMATERIALS TEXTILS DE LA SALA 1 I ALTRES , AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. (P - 81)

1,000734,79 734,79

46 K21G1011 U ARRENCADA DE QUADRES ELÈCTRICS SUPERFICIAL,CABLEJAT I RESTES D'INSTAL�LACIONS INTERIORS, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPORT A L'ABOCADOR. (P -84)

1,000506,03 506,03

47 K21GU008 U ARRENCADA DE INSTAL�LACIONS ELECTRIQUES DEFAÇANES EXTERIORS I PASSADIS CENTRAL, FORA DESERVEI, QUADRES, CABLEJAT , PALOMETES, AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. INCLÓS EL TRANSPORT A L'ABOCADOR. (P -85)

1,000843,39 843,39

48 K2R540H0 M3 TRANSPORT DE RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS AINSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 8 M3 DE CAPACITAT. INCLOU TAXESD'ABOCADOR (P - 92)

764,79413,26 10.141,17

49 K2RA6360 M3 DEPOSICIÓ CONTROLADA A CENTRE DE RECICLATGE, DERESIDUS BARREJATS INERTS AMB UNA DENSITAT >= 1,35T/M3, PROCEDENTS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ, AMBCODI 170107 SEGONS EL CATÀLEG EUROPEU DE RESIDUS(ORDEN MAM/304/2002) (P - 93)

764,7947,43 5.682,42

SUBCAPÍTOLTOTAL 01.01.01 104.843,47



SUBCAPÍTOL MOVIMENTS DE TERRES02


1 K222U001 M3 EXCAVACIÓ PER A REFOÇ DE PILARS EXISTENTS DE FOSADE RASES, POUS, I RECALÇ DE FINS A 1,5 M DE FONDÀRIA,EN TERRENY COMPACTE PREVI REPICAT CAPA DEPAVIMENT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. (P - 88)

43,14071,90 3.101,77

2 K2221422 M3 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS DE FINS A 2,0 M DEFONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE, AMB MITJANSMECÀNICS I CÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ (P - 87)

350,6938,69 3.047,52

3 K2252772 M3 TERRAPLENAT I PICONATGE EN RASES I POUS AMBTERRES ADEQUADES, EN TONGADES DE FINS A 25 CM,AMB UNA COMPACTACIÓ DEL 95% DEL PN (P - 89)

127,10915,25 1.938,41

4 K2R3423A M3 TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADADE GESTIO DE RESIDUS, AMB CAMIÓ DE 7 T I TEMPSD'ESPERA PER A LA CÀRREGA AMB MITJANS MECÀNICS,AMB UN RECORREGUT DE MÉS DE 15 I FINS A 20 KM (P -91)

290,6987,89 2.293,61

5 K2RA6360 M3 DEPOSICIÓ CONTROLADA A CENTRE DE RECICLATGE, DERESIDUS BARREJATS INERTS AMB UNA DENSITAT >= 1,35T/M3, PROCEDENTS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ, AMBCODI 170107 SEGONS EL CATÀLEG EUROPEU DE RESIDUS(ORDEN MAM/304/2002) (P - 93)

290,6987,43 2.159,89

Euro

187






SUBCAPÍTOL SANEJAMENT03


1 KD14DA31 M BAIXANT DE TUB DE XAPA DE ZINC-TITANI AMB UNIÓLONGITUDINAL ELECTROSOLDADA, DE DIÀMETRENOMINAL 100 MM I DE 0,6 MM DE GRUIX, INCLOSES LESPECES ESPECIALS I FIXAT MECÀNICAMENT AMB BRIDES (P- 149)

187,00027,76 5.191,12

2 E6PC0013 U CONNEXIÓ DE BAIXANTS DE LA NAU PRINCIPAL A LAXARXA AUXILIAR (P - 27)

14,000123,94 1.735,16

3 KD15B871 M BAIXANT DE TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSA, ÀREAD'APLICACIÓ B SEGONS NORMA UNE-EN 1329-1, DE DN 125MM, INCLOSES LES PECES ESPECIALS I FIXATMECÀNICAMENT AMB BRIDES (P - 151)

2,00021,39 42,78

4 KD15B771 M BAIXANT DE TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSA, ÀREAD'APLICACIÓ B SEGONS NORMA UNE-EN 1329-1, DE DN 110MM, INCLOSES LES PECES ESPECIALS I FIXATMECÀNICAMENT AMB BRIDES (P - 150)

20,80018,72 389,38

5 KD7FR313 M CLAVEGUERÓ AMB TUB DE PVC-U DE PARET MASSISSAPER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ, DE DN 160 MM I DESN 4 (4 KN/M2) DE RIGIDESA ANULAR, SEGONS NORMAUNE-EN 1401-1, SOBRE SOLERA DE FORMIGÓ DE 15 CM DEGRUIX I LLIT DE SORRA DE 15 CM DE GRUIX (P - 155)

148,60041,90 6.226,34


48,20046,64 2.248,05


124,00059,97 7.436,28


5,000107,26 536,30

9 KD351B45 U PERICÓ DE PEU DE BAIXANT I TAPA FIXA, DE 38X38X40 CMDE MIDES INTERIORS, AMB PARET DE 13 CM DE GRUIX DEMAÓ CALAT DE 250X120X100 MM, ARREBOSSADA ILLISCADA PER DINS AMB MORTER 1:2:10, SOBRE SOLERADE FORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM (P - 152)

24,00073,91 1.773,84

10 KD352355 U PERICÓ DE PAS I TAPA FIXA, DE 45X45X50 CM DE MIDESINTERIORS, AMB PARET DE 15 CM DE GRUIX DE MAÓCALAT DE 290X140X100 MM, ARREBOSSADA I LLISCADAPER DINS AMB MORTER 1:2:10, SOBRE SOLERA DEFORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM (P - 153)

13,00090,06 1.170,78

11 KD353565 U PERICÓ DE PAS I TAPA REGISTRABLE, DE 60X60X60 CM DEMIDES INTERIORS, AMB PARET DE 15 CM DE GRUIX DEMAÓ CALAT DE 290X140X100 MM, ARREBOSSADA ILLISCADA PER DINS AMB MORTER 1:2:10, SOBRE SOLERADE FORMIGÓ EN MASSA DE 10 CM I AMB TAPAPREFABRICADA DE FORMIGÓ ARMAT (P - 154)

4,000155,27 621,08

Euro

188



12 ENC00005 M INCREMENT D'ALÇADA DE L'OBRA I LLISCAT DELSPERICONS DE 45X45, DE 60X60, DEGUT A LAPROFUNDITAT DE LA XARXA DE SANEJAMENT INTERIOR,DEIXATS SOTA LLOSA DE PAVIMENT. (P - 35)

11,000160,61 1.766,71

13 FD5H89A8 M CANAL DE FORMIGÓ POLÍMER SENSE PENDENT,D'AMPLÀRIA INTERIOR 200 MM I DE 160 A 200 MMD'ALÇÀRIA, AMB PERFIL LATERAL, AMB REIXA DE FOSANERVADA CLASSE C250, SEGONS NORMA UNE-EN 1433,FIXADA AMB TANCA A LA CANAL, COL�LOCADA SOBREBASE DE FORMIGÓ AMB SOLERA DE 150 MM DE GRUIX IPARETS DE 150 MM DE GRUIX (P - 37)

5,60084,48 473,09

14 KDB2746B U SOLERA AMB MITJA CANYA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I DE15 CM DE GRUIX MÍNIM I DE PLANTA 1,2X1,2 M PER A TUBDE DIÀMETRE 80 I100 CM (P - 159)

3,00048,17 144,51

15 KDD15098 M PARET PER A POU CIRCULAR DE D= 80 CM, DE PECESPREFABRICADES DE FORMIGÓ, COL�LOCADES AMBMORTER DE CIMENT 1:4, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L (P - 160)

3,60062,38 224,57

16 KDD1A098 M PARET PER A POU CIRCULAR DE D= 100 CM, DE PECESPREFABRICADES DE FORMIGÓ, COL�LOCADES AMBMORTER DE CIMENT 1:4, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L (P - 161)

2,00088,19 176,38

17 KDDZ3154 U BASTIMENT I TAPA PER A POU DE REGISTRE DE FOSAGRISA, DE D=70 CM I 145 KG DE PES, COL�LOCAT AMBMORTER (P - 162)

3,00087,04 261,12

18 KDDZ51A4 U GRAÓ PER A POU DE REGISTRE AMB ACER GALVANITZAT,DE 300X300X300 MM, AMB RODÓ DE D=18 MM, COL�LOCATAMB MORTER CIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L (P - 163)

22,00016,84 370,48

19 KDH11010 U NETEJA I DESEMBUSSADA CLAVEGUERES, POUS IFOSSES SÈPTIQUES DE CLAVEGUERAM AMBINTRODUCCIÓ MANUAL DE MÀNEGA AMB AIGUA APRESSIÓ, AMB APARELL PNEUMÀTIC VIBRADORINCORPORAT DES DE COMPRESSOR SITUAT EN CAMIÓCISTERNA (P - 164)

3,000242,85 728,55

20 E21UCX01 UT TREBALLS DE CONNEXIÓ A LA XARXA DE CLAVEGUERAMGENERAL, REALITZADA SEGONS NORMATIVA MUNICIPAL.INCLOS L'EXCAVACIO, TUB, REPOSICIO DE PAVIMENTS,TRASLLAT DE RUNES A L'ABOCADOR I TAXES MUNICIPALS.TRAVESSANT 8 M DE CARRER. AIXI COM CONNEXIÓ PERTOTS ELS PUNTS COINCIDENTS A LA XARXA EXISTENT DEL'EQUIPAMENT. (P - 2)

2,0001.410,98 2.821,96

21 E6PC00NH UT SUBMINISTRAMENT I COL�LOCACIÓ DE PERICO SIFÒNICDE PVC FORMAT PER TUB D 315 MM REALITZAT DE MIDAESPECIAL AMB DUES TAPES DE REGISTRE DE ROSCA ENCADA EXTEM DE PVC D250 MM AMB JUNTES DE GOMESTÒRIQUES. INCLOU FIXACIÓ AMB BASE DE FORMIGÓHM-20 DE 15 CM DE GRUIX I TAPA FORMADA PER MARC ICONTRAMARC D'ACER INOXIDABLE QUE INCORPORÀ ELPAVIMENT D'ACABAT. (P - 28)

1,000361,32 361,32

22 E6PC0004 UT SUBMINISTRAMENT I COL�LOCACIÓ DE PERICO SIFÒNICDE PVC FORMAT PER TUB D 250 MM REALITZAT DE MIDAESPECIAL AMB DUES TAPES DE REGISTRE DE ROSCA ENCADA EXTEM DE PVC D200 MM AMB JUNTES DE GOMESTÒRIQUES. INCLOU FIXACIÓ AMB BASE DE FORMIGÓHM-20 DE 15 CM DE GRUIX I TAPA FORMADA PER MARC ICONTRAMARC D'ACER INOXIDABLE QUE INCOORPORÀ EL

2,000275,87 551,74

Euro

189



PAVIMENT D'ACABAT. (P - 26)




SUBCAPÍTOL FONAMENTS04


1 K3DZ2000 U DESPLAÇAMENT, MUNTATGE I DESMUNTATGE A OBRAD'EQUIP D'EXECUCIÓ DE MICROPILONS (P - 95)

1,0003.690,17 3.690,17

2 K3D1U002 M EXECUCIÓ DE MICROPILONS DE 200 MM DE DIÀMETREAMB MENYS D'UN 25% DE PERFORACIÓ EN FORMIGÓARMAT O ROCA DURA, AMB INJECCIÓ DE BEURADA DECIMENT CEM I 32,5 N DOSIFICACIÓ MÍNIMA DE CIMENT 800KG/M3. I ARMADURA TUBULAR INTERIOR D'ACER LAMINATDIÀMETRE EXTERIOR 139 MM I UN GRUIX DE PARET DE 9MM, QUALITAT DE L'ACER T80 DE LÍMIT ELÀSTIC 500 >= 440N/MM2. AMB PROPORCIONAL DE PERFORACIONS ENFORMIGÓ ARMAT O ROCA DURA EL 25 %. INCLOU ELSUBMINISTRAMENTS D'AIGUA PER EQUIP DE TREBALL DE10 M3/HORA/EQUIP I LA PART PROPORCIONAL DELSUMINSITRAMENT A L'OBRA ENERGIA ELÈCTRICATRIFÀSICA A 380 V AMB UN ICP MAGNETOTÈRMIC DE 63 A.O UN GRUP ELÈTRÓGEN DE 80 KVA. TANMATEIX INCLOUUNA BASA PETITA APROXIMADAMENT DE 2 X 2 X 1 M I LESRASES PERTINETS PER RECOLLIR L'AIGUA DE LAPERFORACIÓ. PROFUNDIDAT ESTIMADA 6 M DELSMICROPILONS. INCLOU LA SOLDADURA DE 3 DIÀMETRESDE REA 25 MM SOLDATS ALS CAPS DELS PILONS DE 50 CMDE LLARGARIA. SEGONS DETALLS PLÀNOLS. (P - 94)

1.282,000125,43 160.801,26

3 E31522H4 M3 FORMIGÓ PER A SABATES, POUS, TRAVES, ENCEPS IMURS DE FONAMENTS, HA-25/B/20/IIA, DE CONSISTÈNCIATOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM,ABOCAT AMB BOMBA (P - 4)

66,78395,55 6.381,12

4 E31521H4 M3 FORMIGÓ PER A SABATES, POUS, TRAVES, ENCEPS IMURS DE FONAMENTS, HM-20/B/20/I, DE CONSISTÈNCIATOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM,ABOCAT AMB BOMBA (P - 3)

57,01287,85 5.008,50

5 E31B3000 KG ARMADURA DE RASES, POUS, ENCEPS, TRAVES, MURS,LLOSES DE FONAMENTACIÓ AP500 S D'ACER EN BARRESCORRUGADES B500S DE LÍMIT ELÀSTIC >= 500 N/MM2,.INCLOU PART PROPROCIONAL DE SOLDATS. (P - 5)

6.828,9941,22 8.331,37

6 E31DU001 M2 ENCOFRAT AMB TAULONS DE FUSTA PER A SABATES,POUS, TRAVES, ENCEPS I MURS DE FONAMENTSRASESDE FONAMENTS (P - 6)

211,23418,51 3.909,94

7 K45RE000 M2 PONT D'UNIÓ ENTRE SUPERFICIES DE FORMIGÓ AMBADHESIU DE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DEDOS COMPONENTS (P - 103)

64,01116,19 1.036,34

8 K4BPU001 M ANCORATGE PASSADOR SOTA FONAMENTS DE PILARS DEFOSA EXISTENTS AMB ACER EN BARRES CORRUGADES OROSCADES DE 25 MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ IINJECTAT CONTINU D'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERALDE RESINES EPOXI SENSE DISSOLVENTS, DE DOSCOMPONENTS I BAIXA VISCOSITAT. INCLOU CARGOLS IPAR D'APRIETADA. (P - 105)

76,20014,87 1.133,09

9 K4BP1116 U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 16MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTAT CONTINUD'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXISENSE DISSOLVENTS, DE DOS COMPONENTS I BAIXA

30,0007,26 217,80

Euro

190



VISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA EN PROLONGACIÓRECTE O AMB POTA EN ELS FORJATS I LLOSES. (P - 104)

10 K4BPU002 U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 12MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTAT CONTINUD'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXISENSE DISSOLVENTS, DE DOS COMPONENTS I BAIXAVISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA D'UN METRE DELLAGARIA EN PROLONGACIÓ RECTE O AMB POTA EN ELSFORJATS I LLOSES. (P - 106)

30,0005,98 179,40

11 K44Z5A25 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, EN PERFILSLAMINATS EN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT,RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLATA LASER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT,PER A REFORÇ D'ELEMENTS D'ENCASTAMENT,RECOLZAMENT , RIGIDITZADORS, REFORÇOS , CARGOLS,FAMELLES D'EMPRESILLAR, ABRAÇADERES, COL�LOCAT AL'OBRA AMB SOLDADURA. (P - 101)

289,5202,85 825,13

12 E33ZU001 M3 ATACONAT DE PLAQUES I OMPLENADA DE PILARS AMBMORTER EXPANSIU TIPUS SIKA GROUT. INCLOUENCOFRATS FORATS E INJECCIONS. (P - 7)

0,9611.657,78 1.593,13




SUBCAPÍTOL ESTRUCTURA05


1 K878U001 M2 NETEJA DE SUPERFICIES INCLINADES DE SOSTRES DECOBERTA, CORRETGES , ENCAVALLADES, ENCADELLATDE MAÓ MASSIS, LLATES DE FUSTA , PILARS DE FOSASOTA BIGUES METAL.LIQUES, AMB RAIG DE SORRA SECA.INCLOU EL MITJANS AUXILIARS. (P - 133)

2.018,44912,94 26.118,73

2 K4SPU035 M TIRANT AMB BARRA D'ACER B 500 S DE 20 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, FIXAT A LES PLAQUESD'ANCORATGE I TESAT, PART PROPORCIONAL ROSCADA.(P - 110)

264,50010,25 2.711,13

3 K4SPU010 U TENSOR INTERMIG D'ACER PER A ROSCAR DE 20 MM DEDIÀMETRE, COL�LOCAT AMB DOBLE FEMELLA EN EL PUNTD'UNIÓ DE DOS BARRES (P - 109)

62,00013,03 807,86

4 K44Z5A25 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, EN PERFILSLAMINATS EN CALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT,RECTANGULAR I PLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLATA LASER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT,PER A REFORÇ D'ELEMENTS D'ENCASTAMENT,RECOLZAMENT , RIGIDITZADORS, REFORÇOS , CARGOLS,FAMELLES D'EMPRESILLAR, ABRAÇADERES, COL�LOCAT AL'OBRA AMB SOLDADURA. (P - 101)

23.739,7292,85 67.658,23

5 K4S5U007 M2 REFORÇ DE PLATINA CORBADA EN VOLTES DE FORJATSMITJANÇANT PLATINA D'ACER LAMINAT S355JR DE 8 MMDE GRUIX COL�LOCADA ADHERIDA AMB ADHESIU DERESINES EPOXI, ENCOFRAT DE LA ZONA A REFORÇAR,APUNTALAMENT DE L'ELEMENT I LES PLETINES SERÀN DE70 X 8 MM INTEREIXOS 70 CM, TINDRÀN UN FORATAVELLANAT PER CONNECTAR A LA VOLTA CERÀMICAINCLOU FIXACIONS MECÀNIQUES LES PLATINESDISPOSAR DE 1 CONNECTOR CADA 50 CM. DE M-12.TIPUSHVA M12X90 ÉS SOLDARÀ ALS EXTREMS AL ALA DE LAJÀSSERA METÀL.LICA. (P - 108)

107,100301,29 32.268,16

Euro

191



6 K43R1222 U RECONSTRUCCIÓ , REPARACIÓ CAP DE BIGUETA AMBSISTEMA BETA, SANEJAMENT DE LA FUSTA,PERFORACIONS AMB TALADRE MECÀNIC DE 28 MM I 60°D'INCLINACIÓ, ARMADURES DE RODÓ DE FIBRA DE VIDRE,ENCOFRAT DE LA ZONA A INTERVENIR I REBLERT DEMORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI (P - 96)

1,000210,63 210,63

7 K219U002 U OBERTURA I POSTERIOR TANCAMENT DE FORAT EN CAPDE CAVALL PER POGUER REALITZAR EL REFORÇ DELCAVALL I SANEJAMENT. REALITZANT ENDERROC ENPARET DE MAÓ CERÀMIC , MANUAL I AMB COMPRESSOR ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DE LA RUNA AL'ABOCADOR. (P - 66)

48,00047,87 2.297,76

8 K43RC45B M2 TRACTAMENT CURATIU PER A ELEMENTS DE FUSTA, AMBPROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA, AMB UNADOTACIÓ DE MÉS DE 0,25 L/M2, APLICAT MITJANÇANTINJECCIÓ AMB VALVULES ANTIRETORN I LES VISTESTAPADES AMB RESINA DE COLOR. INCLOU MITJANSAUXILIARS I ELEMENTS NECESSÀRIS PER PORTAR ATERME LA PARTIDA. ES REALITZARÀ SEGONS ELPROTOCOL DE L'APLICARDOR I AMB PRODUCTESHOMOLOGATS PEL DEPARTAMENT DE SANITAT. (P - 97)

439,78121,20 9.323,36

9 K43RP35A M2 TRACTAMENT PREVENTIU PER A ELEMENTS DE FUSTA,AMB PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA, AMBUNA DOTACIÓ DE MÉS DE 0,35 L/M2, APLICAT MITJANÇANTPOLVORITZADOR. INCLOU MITJANS AUXILIARS IELEMENTS NECESSÀRIS PER PORTAR A TERME LAPARTIDA. ES REALITZARÀ SEGONS EL PROTOCOL DEL'APLICARDOR I AMB PRODUCTES HOMOLOGATS PELDEPARTAMENT DE SANITAT. (P - 98)

1.118,3966,70 7.493,25

10 K43RU001 M3 EMPRESILLATS O SUBTITUCIÓ DE CORRETGES DE FUSTAO PARTS D'ENCAVALLADES, BIGUES I ALTRES ELEMENTSDE FUSTA ESTRUCTURAL (PARELL, TIRANT, MONJO OTORNAPUNTES, CORRETGES, EMPRESSILATS LATERALS)AMB PEÇA PER A ESTRUCTURES DE FUSTA DE PIFLANDES C24 ACABAT RIBOTAT, DE 18X2 CM ENEMPRESILLATS CORRETGES I ALTRES SECCIÓNS TIPUS7X14 A 10 A 34X18 CM DE SECCIÓ I LLARGÀRIA FINS A 4 M,TREBALLADA AL TALLER I AMB TRACTAMENTINSECTICIDA-FUNGICIDA AMB UN NIVELL DE PENETRACIÓNP1 (UNE-EN 351-1), COL�LOCADA AMB FIXACIONSMECÀNIQUES, EN CAS D'EMPRESILLATS LATERALS ESFIXARÀ AMB CLAUS I CARGOLS APORTELL CADA 20 CM.PREVI ADHESIU. INCLOU MITJANS AUXILIARS (P - 99)

12,0701.702,74 20.552,07

11 K5ZRD355 M2 REPARACIÓ D'ENLLATAT DE TEULADA FINS UN MÀXIM DEL25 %, AMB LLATES DE FUSTA DE PI DE 40X40 MM DESECCIÓ, COL�LOCADES CADA 30 CM, SOBRE FUSTA IFIXADES AMB FIXACIONS MECÀNIQUES, CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR ITRANSPORT A DIPÒSIT CONTROLAT (P - 118)

15,0004,76 71,40

12 K43RU002 U RECONSTRUCCIÓ I REPARACIÓ DE TRES CAPS DE CAVALLAMB RESINA FINS A 60 CM DE PERDUA, SANEJAMENT DELA FUSTA, PERFORACIONS AMB TALADRE MECÀNIC DE 28MM I 60° D'INCLINACIÓ I D'ALTRES PARALELAS AL TIRANT IPAR., ARMADURES DE RODÓ DE FIBRA DE VIDRE,ENCOFRAT DE LA ZONA A INTERVENIR I REBLERT DEMORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI. INCLOU TREBALLSDE PALETA NECESSARIS I TRASLLAT DE RUNES AL'ABOCADOR. (P - 100)

1,000932,81 932,81

13 E459U002 M3 FORMIGÓ PER A SOSTRES, BIGUES, CÈRCOLS, LLOSES,LLOSES INCLINADES, ESCALES, GRAONS, HA-25/B/10/IIA

46,71098,47 4.599,53

Euro

192



DE CONSISTÈNCIA TOVA I GRANDÀRIA MÀXIMA DELGRANULAT 10 MM, ABOCAT AMB BOMBA (P - 13)

14 E4LEK6BF M2 SEMIBIGUETA I REVOLTÓ PER A SOSTRE DE 22+5 CM, FINSA 5 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM, AMB REVOLTÓ DECERÀMICA I SEMIBIGUETES DE FORMIGÓ ARMAT DE 21 A22 CM D'ALÇÀRIA, INTEREIXOS 0,6 M, LLUM ENTRE 2,5 I 5M, DE MOMENT FLECTOR ÚLTIM 18,0 A 26,3 KNM PER MD'AMPLÀRIA DE SOSTRE. INCLOU APUNTALAMENTS ICONNECTORS DE BIGUES. (P - 19)

102,77229,17 2.997,86

15 E4DCU001 M2 MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRAT HORTZONTALS,VERTICALS I INCLINATS PER A SOSTRES, BIGUES,CÈRCOLS, LLOSES, LLOSES INCLINADES, GRAONATESCALES, A UNA ALÇÀRIA 0 A 5 M, AMB TAULER DE FUSTADE PI. (P - 18)

266,59925,12 6.696,97

16 E4BCU001 KG ARMADURA PER A SOSTRES, BIGUES, CÈRCOLS, LLOSES,LLOSES INCLINADES, REFORÇOS AP500 SD D'ACER ENBARRES CORRUGADES B500SD DE LÍMIT ELÀSTIC >= 500N/MM2 (P - 17)

2.869,5651,36 3.902,61

17 E4BADA66 M2 ARMADURA PER A SOSTRE NERVAT UNIDIRECCIONALAP500 T AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE BARRESCORRUGADES D'ACER ME 15X15 CM D:5-5 MM 6X2,2 MB500T UNE-EN 10080, ELABORADA A L'OBRA I MANIPULADAA TALLER (P - 14)

159,6922,55 407,21

18 E4435112 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A BIGUESFORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, AMB UNACAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRAAMB SOLDADURA (P - 10)

175,0001,52 266,00

19 E4415125 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A PILARSFORMATS PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR IPLANXA, TREBALLAT A TALLER I AMB UNA CAPAD'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA AMBSOLDADURA (P - 9)

449,0701,72 772,40

20 E4475111 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A LLINDESFORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, AMB UNACAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA(P - 12)

710,4791,48 1.051,51

21 E4415115 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A PILARSFORMATS PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE IPN, IPE, HEB, HEA, HEM I UPN, TREBALLATA TALLER I AMB UNA CAPA D'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT,COL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA (P - 8)

2.434,4101,64 3.992,43

22 E4445125 KG ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER A BIGUETESFORMADES PER PEÇA SIMPLE, EN PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR IPLANXA, TREBALLAT A TALLER I AMB UNA CAPAD'IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT, COL�LOCAT A L'OBRA AMBSOLDADURA (P - 11)

211,4801,93 408,16

23 E4BAM688 M2 ARMADURA PER A SOSTRE NERVAT UNIDIRECCIONALAP500 SD AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE BARRESCORRUGADES D'ACER ME 20X20 CM D:6-6 MM 6X2,2 MB500SD UNE-EN 10080, ELABORADA A L'OBRA IMANIPULADA A TALLER (P - 15)

13,2002,80 36,96

24 K4BP1116 U ANCORATGE AMB ACER EN BARRES CORRUGADES DE 16MM DE DIÀMETRE, AMB PERFORACIÓ I INJECTAT CONTINUD'ADHESIU D'APLICACIÓ UNILATERAL DE RESINES EPOXISENSE DISSOLVENTS, DE DOS COMPONENTS I BAIXA

200,0007,26 1.452,00

Euro

193



VISCOSITAT D'UN METRE DE LLAGARIA EN PROLONGACIÓRECTE O AMB POTA EN ELS FORJATS I LLOSES. (P - 104)

25 K219UR15 ML ENDERROC I POSTERIOR RECONSTRUCCÍO DE PAVIMENTDE FORMIGÓ , DE 4-5 CM DE GRUIX, I TALL DEL MATEIXAMB DISC DE CARBORANDUM, PER A PODER REALITZAREL REFORÇ DE LA BIGA DE CELOSIA ,AMB COMPRESSOR ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DE RUNA AL'ABOCADOR. (P - 71)

369,10015,08 5.566,03

26 K219UP04 U OBERTURA I POSTERIOR TANCAMENT DE FORAT ENPAVIMENT I PARAMENT VERTICAL, PER PODER REALITZAREL REFORÇ DE LES BIGUES DE CELOSIA. REALITZANTENDERROC DE PAVIMENT DE FORMIGÓ DE 4-5 CM DEGRUIX LEUGERAMENT ARMAT, TABLERO DE MAOCERÀMIC I ENVANETS DE CERAMICA, AMB COMPRESSORI CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR INCLOS EL TRANSPORT DE LA RUNA AL'ABOCADOR. (P - 70)

58,00074,85 4.341,30

27 K4F2B57G M3 PARET ESTRUCTURAL PER A REVESTIR DE 14 CM DEGRUIX, DE MAÓ CALAT, HD, R-15, DE 290X140X100 MM, PERA REVESTIR, CATEGORIA I, SEGONS NORMA UNE-EN 771-1,COL.LOCAT AMB MORTER DE CIMENT CEM II, DEDOSIFICACIÓ 1:0,5:4 (10 N/MM2) I AMB UNA RESISTÈNCIA ACOMPRESSIÓ DE LA PARET DE 6 N/MM2 . INCLOS FLEIXOSI CONNECTORS. (P - 107)

48,641260,87 12.688,98

28 K4ZW0054 M ANCORATGE SOBRE FÀBRICA DE PEDRA, CERÀMICA OFORMIGÓ, MITJANÇANT RODÓ D'ACER INOXIDABLE DEDIÀMETRE 12 MM, INTRODUÏT EN EL FORAT PRACTICATSOBRE EL SUPORT I REBLERT POSTERIOR AMB RESINAEPOXI (P - 111)

30,00013,35 400,50




SUBCAPÍTOL COBERTA06


1 K7C123A0 M2 AÏLLAMENT AMORF PROJECTAT DE GRUIX 3 CM, AMBESCUMA PER A AÏLLAMENTS DE POLIURETÀ DE DENSITAT35 KG/M3. ES DEMANARÀ CERTIFICAT DEL PRODUCTE IAPLICADOR HOMOLOGAT ( MÀXIMA QUALITAT ENCONTROL DE QUALITAT ). EN TOT TIPUS DE SUPERFICIES.(P - 127)

1.168,1207,23 8.445,51

2 E7C2F531BR2K M2 AÏLLAMENT DE PLANXA DE POLIESTIRÈ EXTRUÏT (XPS)UNE-EN 13164, RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ >=250 KPA,RESISTÈNCIA TÈRMICA ENTRE 1,45 I 1,60 M2K/W, DEGRUIX 50 MM AMB LA SUPERFÍCIE LLISA I CANTELLENCADELLAT REF. 2108415 DE LA SÈRIE URSA XPSD'URSA , COL�LOCADA SENSE ADHERIR (P - 30)

89,76012,59 1.130,08

3 K7A1210N M2 BARRERA DE VAPOR/ESTANQUITAT AMB UNA PEL�LÍCULAD'EMULSIÓ BITUMINOSA TIPUS EB, AMB UNA DOTACIÓ 0 A2 KG/M2, APLICADA EN DUES CAPES (P - 123)

101,1604,58 463,31

4 K7B111F0 M2 GEOTÈXTIL FORMAT PER FELTRE DE POLIPROPILÈ NOTEIXIT LLIGAT MECÀNICAMENT DE 200 A 250 G/M2,COL�LOCAT SENSE ADHERIR (P - 124)

179,5203,05 547,54

5 K71387LKC6X0 M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTESPN-1 SEGONS LA NORMA UNE 104402 D'UNA LÀMINA, DEDENSITAT SUPERFICIAL 3,8 KG/M2 FORMADA PER LÀMINADE BETUM MODIFICAT LBM (SBS)-40-FP REF. 141131 DE LA

103,23019,73 2.036,73

Euro

194



SÈRIE ESTERDAN DE DANOSA , AMB ARMADURA DEFELTRE DE POLIÈSTER DE 160 G/M2, COL�LOCADA SOBRECAPA SEPARADORA AMB GEOTÈXTIL (P - 121)

6 E7139ZNK M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTESPN-8 SEGONS LA NORMA UNE 104402 D'UNA LÀMINA, DEDENSITAT SUPERFICIAL 4,5 KG/M2 FORMADA PER LÀMINADE BETUM MODIFICAT LBM (APP)-48-FP, AMB ARMADURADE FELTRE DE POLIÈSTER DE 180 G/M2, COL�LOCADASOBRE CAPA SEPARADORA AMB GEOTÈXTIL (P - 29)

103,23015,95 1.646,52

7 E5Z15N3B M2 FORMACIÓ DE PENDENTS AMB FORMIGÓ CEL�LULARSENSE GRANULAT, DE DENSITAT 300 KG/M3, DE 12,5 CMDE GRUIX MITJÀ, AMB ACABAT REMOLINAT (P - 22)

89,76011,69 1.049,29

8 E5Z26D30 M2 CAPA DE PROTECCIÓ DE MORTER DE CIMENT 1:6,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L, DE 3CM DE GRUIX (P - 23)

89,7609,08 815,02

9 E511PJFB M2 ACABAT DE TERRAT AMB PAVIMENT FORMAT PER DUESCAPES DE RAJOLA CERÀMICA, UNA DE CERÀMICACOMUNA I UNA DE MECÀNICA AMB ACABAT FI, DE COLORVERMELL I DE 28X14 CM, COL�LOCADES LA 1A AMBMORTER ASFÀLTIC I LA 2A AMB MORTER MIXT 1:2:10,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L (P - 20)

89,76028,58 2.565,34

10 E5ZD2G0K M MINVELL CONTRA PARAMENT, DE RAJOLA CERÀMICAFINA, COL�LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT AL'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L (P - 25)

44,9006,22 279,28

11 K721BCK5 M2 MEMBRANA PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTESGA-1 SEGONS UNE 104402, D'UNA LÀMINA, DE DENSITATSUPERFICIAL 5,1 KG/M2 FORMADA PER LÀMINA DE BETUMMODIFICAT LBM (SBS)-50/G AMB UNA ARMADURA FP DEFELTRE DE POLIÈSTER DE 150 G/M2 I ACABAT DE COLORESTÀNDARD, ADHERIDA EN CALENT, PRÈVIA IMPRIMACIÓ(P - 122)

114,50022,40 2.564,80

12 E52219PK M2 TEULADA DE TEULA ÀRAB MECÀNICA DE CERÀMICA DECOLOR ENVELLIT, DE 35 PECES/M2, COM A MÀXIM,COL�LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10 ELABORAT AL'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. MASSISADA DOSTEULES A CADA BANDA DEL CARENER I FAIXESPERPENDICULARS A FAÇANA EN GRUP DE TRESCUBERTORAS I DUES CANALS AMB UNA CARENCIA DE 2 M.INCLOU EL APROFITAMENT DEL 50 % DE LES TEULESEXISTENTS. (P - 21)

1.168,12027,27 31.854,63

13 E5ZA2B72 M CARENER CERÀMIC DE TEULA ÀRAB, DE COLOR ENVELLITI 7 PECES/M, COL�LOCAT AMB MORTER MIXT 1:2:10,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L (P - 24)

76,85014,13 1.085,89

14 K5ZH5FP7 U BONERA SIFÒNICA D'ETILÈ PROPILÈ DIÈ (EPDM) DEDIÀMETRE 110 MM AMB TAPA ANTIGRAVA METÀL�LICA,ADHERIDA SOBRE LÀMINA BITUMINOSA EN CALENT (P -115)

2,00034,24 68,48

15 K5ZHU001 U MURRIÓ METL.LIC COL.LOCAT SOBRE CANALS DE TEULADE TORTUGA. (P - 116)

24,0002,57 61,68

16 K5ZJU010 M CANAL EXTERIOR DE PECES CERÀMIQUES ESMALTADESTIPUS TORTUGUERA AMB PART PROPORCIONAL DEPECES ESPECIALS, COL�LOCADA A LA VORA DEL RÀFEC,AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L I CONNECTADA AL BAIXANT (P -117)

153,70021,28 3.270,74

17 K531U001 M2 PLACA ONDULINE SOTA TEULA, ANCORADA SOBRECORRETGES INCLOU P.P D'ONDUFILM 45 CM EN CARENERI PINTA DE PVC PER TAPAR ENTRADA ANTIPARDALS. (P -112)

1.168,12012,67 14.800,08

Euro

195



18 K5Z2F454 M2 EMPOSTISSAT DE TAULERS DE FUSTA AMB AÏLLAMENT DEPANELL SANDWICH DE FUSTA I POLIESTIRÈ EXTRUÏT DEDENSITAT 30. AMB CARA EXTERIOR DE TAULERAGLOMERAT HIDROFUGAT DE 19 MM DE GRUIX,POLIESTIRÈ EXTRUÏT DE 50 MM DE GRUIX I CARAINTERIOR AMB TAULER AGLOMERAT HIDROFUGAT DE 10MM DE GRUIX, COL�LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUESDE 8 CARGOLS PER M2. CARGOLS DE 230 MM X 5 MM,FIXAT A LA CORRETGA DE FUSTA I SEGELLAT DE JUNTS(P - 113)

1.168,12047,79 55.824,45

19 K7B1U001 M2 LAMINA TRANSPIRABLE IMPERMEABLE TIPUS TYVEKCUBERTA EXTRA DE DUPONT. INCLOU EL MUNTATGE,SEGELLATS, CINTA AUTOADESHIVA.. (P - 125)

1.168,1202,11 2.464,73

20 K5Z3U001 M2 ENLLATAT SOBRE CORRETGES DE FUSTA EXISTENTS IENTRE LLATES DE FUSTA DE PI, AMB LLATES DE 60X40MM DE SECCIÓ, COL�LOCADES AMB COLA TIPUSMONTAKIT. O AMB ADHESIU DE SECATGE RÀPID ENTREFUSTES. (P - 114)

1.168,12010,05 11.739,61

21 K9D1U001 M2 REPARACIÓ DE SOLERA CERÀMICA INCLINADA DECOBERTA COL.LOCADA SOBRE LLATES DE FUSTAEXISTENTS FORMA RECTANGULAR, DE 28X14X 3 CM, DECOLOR VERMELL, COL�LOCADA EN SEC A TOPE. (P - 145)

10,00013,68 136,80

22 E865U001 M2 REVESTIMENT DE PARAMENT VERTICAL , HORTZONTAL IINCLINAT INTERIOR AMB TAULER CONTRAXAPAT DE TIPUSMARÍ, ACABAT XAPAT AMB FUSTA FINA PER AENVERNISSAR A 1 CARA, DE 16 MM DE GRUIX, COL�LOCATADHERIT, AMB FIXAT AMB RECOLÇAMENT DE FUSTA SOTABIGUES CORRETGES I PARETS. (P - 31)

93,710102,43 9.598,72




SUBCAPÍTOL TANCAMENTS I DIVISÒRIES07


1 K7P1U001 M TRACTAMENT DEL NIVELL D'HUMITAT CAPIL�LAR ENPARAMENT VERTICAL D'OBRA CERÀMICA MASSISSA DE 0A 45CM DE GRUIX, A UNA CARA, MITJANÇANT INJECCIÓ,AMB PRODUCTE HIDROFUGANT, AMB 15 PERFORACIONSA LA BASE DEL MUR, A PORTELL I INCLINADES CAP ALTERRA, PER METRO, INCLINADES 30° CAP AL TERRA,EQUIDISTANTS 15 CM, DE 20 MM DE DIÀMETRE, AMB UNAFONDÀRIA DE 2/3CM DEL GRUIX DEL MUR, NETEJA DELSORIFICIS I INJECCIÓ FINS A LA SATURACIÓ AMBBROQUETS DE PRESSIÓ ALTA DE PRODUCTEHIDROFUGANT ALCALI MINERALITZADOR TIPUSHIDROTECMA DE SATECMA A BASE ÀCID SILÍCIC IHIDROFUGANT I OBTURAMENT AMB MORTER MIXT 1:2:10(P - 129)

72,200302,74 21.857,83

2 K612BR1K M2 PARET DIVISÒRIA RECOLZADA DE GRUIX 14 CM, DE MAÓCALAT, HD, CATEGORIA I, SEGONS LA NORMA UNE-EN771-1, DE 290X140X100 MM, PER A REVESTIR, COL.LOCATAMB MORTER MIXT 1:2:10 AMB CIMENT CEM II (P - 119)

158,46831,80 5.039,28




Euro

196



SUBCAPÍTOL REVESTIMENTS08


1 K811U002 M2 APLICACIÓ EN PARETS I TERRES DE IMPERMEABILITZANTHIDRÀULIC DE BASE DE CIMENT TIPUS TECMADRY DESATECMA APLICAT A MENYS DE 4 METRES D'ALÇADA.APLICAT EN DOS CAPES RENDIMENT 2 KG/M2. INCLOUMITJANS AUXILIARS. (P - 132)

883,75014,65 12.946,94

2 K87CU0S3 M2 CONSOLIDACIÓ DE PARAMENTS VERTICALS DE PAREDAMDE PEDRA I MORTER AMB APLICACIÓ DE CONSOLIDANTDE SILICAT D'ETIL, APLICAT AMB PINZELL EN TRES CAPES.INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 134)

1.677,3206,41 10.751,62

3 K81111E0 M2 ARREBOSSAT ESQUERDEJAT SOBRE PARAMENTVERTICAL EXTERIOR, A 3,00 M D'ALÇÀRIA, COM A MÀXIM,AMB MORTER MITX DE CIMENT 1:2:10, ELABORAT AL'OBRA. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 130)

436,01011,94 5.205,96

4 K81136K2 M2 ARREBOSSAT REGLEJAT SOBRE PARAMENT VERTICALEXTERIOR, A MÉS DE 3,00 M D'ALÇÀRIA, AMB MORTERMIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA, REMOLINAT. INCLOUMITJANS AUXILIARS. (P - 131)

1.833,02821,32 39.080,16

5 K8Z1A1KR M2 ARMADURA PER A ARREBOSSATS, AMB MALLA DE FIBRADE VIDRE REVESTIDA DE PVC DE 6X5 MM, AMB UN PESMÍNIM DE 484 G/M2. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 139)

1.643,7804,93 8.103,84

6 K881U0AB M2 ESTUCAT COLOREJAT TRICAPA AMB 1ª CAPA DE MORTERDE CALÇ GRASSA APAGADA I SORRA FINA DEDOSIFICACIÓ 1:4, DE 8 MM DE GRUIX AMB ACABATRASPAT, 2ª CAPA AMB MORTER DE CALÇ GRASSAAPAGADA I SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:3, DE 5 MM DEGRUIX I 3ª CAPA D'EMBLANQUINAT AMB PASTA DE CALÇGRASSA I POLS DE MARBRE D'1 MM DE GRUIX AMBACABAT LLISCAT O RASPAT. INCLOS BRANCALS, LLINDES IAMPITS. I MITJANS AUXILIARS. (P - 136)

1.643,78050,35 82.764,32

7 K881U010 M REFER CORNISES I MOTLLURES MALMESES AMBPRODUCTES ESPECIALS TIPUS PETRADEM DE CONDALASOES O SIMILAR, I POSTERIOR ESTUCAT COLOREJATTRICAPA, AMB 1ª CAPA DE MORTER DE CALÇ GRASSAAPAGADA I SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:4, DE 8 MM DEGRUIX, 2ª CAPA AMB MORTER DE CALÇ GRASSA APAGADAI SORRA FINA DE DOSIFICACIÓ 1:3, DE 5 MM DE GRUIX I 3ªCAPA D'EMBLANQUINAT AMB PASTA DE CALÇ GRASSA IPOLS DE MARBRE D'1 MM DE GRUIX AMB ACABAT LLISCATO RASPAT. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 135)

618,70066,53 41.162,11

8 K614U026 PA REPARACIÓ DEL RECERCAT DELS FORATS DE FINESTRES,PORTES I FORATS VARIS, AMB MAÓ I MORTER MIXT1:2:10. INCLOU EL DESMUNTATGE DE FERROS I ELEMENTSANTICS . INCLÓS EL TRANSPORT DE RUNA AL'ABOCADOR. INCLOU MITJAS AUXILIARS. (P - 120)

1,0001.714,41 1.714,41

9 K8JCZ020 M CORONAMENT DE PARET AMB PLANXA DE ZINC DE 0,8 MMDE GRUIX, DE 60 CM DE DESENVOLUPAMENT, COM AMÀXIM, AMB SIS PLECS, COL.LOCADA AMB FIXACIONSMECÀNIQUES. INCLOU MITJANS AUXILIARS. (P - 138)

63,20015,78 997,30




SUBCAPÍTOL PAVIMENTS09


Euro

197



1 K9232B91 M2 SUBBASE DE GRAVA DE 15 CM DE GRUIX I GRANDÀRIAMÀXIMA DE 50 A 70 MM, AMB ESTESA I PICONATGE DELMATERIAL (P - 141)

203,2208,34 1.694,85

2 K9361560 M2 SOLERA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIAPLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM,DE GRUIX 5 CM (P - 142)

203,2208,08 1.642,02

3 K9361760 M2 SOLERA DE FORMIGÓ HA-25/P/20/I, DE CONSISTÈNCIAPLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM,DE GRUIX 10 CM (P - 143)

260,02012,60 3.276,25

4 K7B21E0L M2 LÀMINA SEPARADORA DE POLIETILÈ DE 100 µM I 96 G/M2,COL.LOCADA NO ADHERIDA (P - 126)

203,2201,15 233,70

5 K936U024 M2 PAVIMENT DE FORMIGÓ DE 15 CM. DE GRUIXHA-25/P/10/IIA, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIAMÀXIMA DEL GRANULAT 10 MM, AMB ACABAT RALLATINCLÓS PART PROPORCIONAL DE TALLS I JUNTS. (P - 144)

396,00017,17 6.799,32

6 K921101F M3 SUBBASE DE TOT-U NATURAL, AMB ESTESA I PICONATGEDEL MATERIAL AL 95 % DEL PM (P - 140)

59,40029,94 1.778,44

7 K9E13214 M2 PAVIMENT DE PANOT PER A VORERA GRIS DE 20X20X4CM, CLASSE 1A, PREU ALT, SOBRE SUPORT DE 3 CM DESORRA, COL.LOCAT A L'ESTESA AMB SORRA-CIMENT DE200 KG/M3 DE CIMENT PÒRTLAND I BEURADA DE CIMENTPÒRTLAND (P - 146)

56,80027,72 1.574,50

8 E4BAU001 M2 ARMADURA PER A LLOSES, PAVIMENTS AP500 SD AMBMALLA ELECTROSOLDADA DE BARRES CORRUGADESD'ACER ME 20X20 CM D:6-6 MM 6X2,2 M B500SD UNE-EN10080, ELABORADA A L'OBRA I MANIPULADA A TALLER (P -16)

203,2202,80 569,02




SUBCAPÍTOL MANYERIA11


1 K44ZU125 KG S.I.C ACER S275JR SEGONS UNE-EN 10025-2, PER ARECERCAT DE FINESTRES, PORTES I BALCONERES, PER APARETS DE 20 A 60 CM DE GRUIX, REALITZAT AMBPLANXA DE 10 MM DE GRUIX., I PERFILS LAMINATS ENCALENT SÈRIE L, LD, T, RODÓ, QUADRAT, RECTANGULAR IPLANXA, TREBALLAT A TALLER I TALLAT A LASER ICOL�LOCAT A L'OBRA AMB SOLDADURA, INCLOURETACAMENT AMB MATERIAL ADHERENT AL BUITD'OBRA, 2 CAPES D'IMPRIMACIÓ A TALLER , AIXÍ COMTOTS ELS ANCLATGES, FIXACIONS, RIGIDITZACIONS PELTRNSPORT I MITJANS AUXILIARS. (P - 102)

22.993,0003,27 75.187,11

2 K7C23474 M2 AÏLLAMENT DE PLANXA DE POLIESTIRÈ EXTRUÏT (XPS)UNE-EN 13164, RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ >= 300 KPA,RESISTÈNCIA TÈRMICA >=1,45 M2K/W, DE GRUIX 40 MMAMB LA SUPERFÍCIE LLISA I CANTELL MITJAMOSSA,COL.LOCADA AMB FIXACIONS MECÀNIQUES (P - 128)

155,70812,73 1.982,16

3 KAF2U028 M2 FUSTERIES EXTERIORS PRACTICABLES, CORREDISSES IFIXES AMB PUNT RODÓ TECHNAL O SIMILARS. AMBTRENCAMENT DE PONT TÉRMIC.

SUMINISTRE I COL�LOCACIÓ DE FUSTERIES EXTERIORSAMB PUNT RODÓ DE LA CASA TECHNAL. ES COMPOSA DECONJUNTS DE FUSTERIES FORMATS, SEGONS PLÀNOLS

11,340221,98 2.517,25

Euro

198



DE FUSTERIES, PER: TANCAMENTS PRACTICABLES,CORREDISSOS I FIXES DE LES SEGÜENTSCARACTERÍSTIQUES:

-TANCAMENTS PRACTICABLES AMB PUNT RODÓ SERIE FBDE TECHNAL, FORMATS PER PERFILS D'ALUMINI EXTRUÏTSEGONS NORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LACARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADA SEGONS SEGELLDE QUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈSENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR A DEFINIR PER LA D.F.MARC FORMAT PER PERFILS TUBULARS DE 46MM DENÒDUL I CAIXA DE 15MM AMB RANURA TIPUS ´´B´´ PERCLIPAT DE TAPAJUNTS I ´´VIERTEAGUAS´´. FULLAFORMADA PER PERFILS TUBULARS DE 55MM D'AMPLE ICAIXA DE 15MM I FULLA RECTA ENRASSADA AMB EL MARCDEL COSTAT EXTERIOR. UNIÓ DELS PERFILS A 45ºMITJANÇANT ESCAIRES D'ALUMINI. INGLETS SEGELLATSAMB MÀSTIC ACRÍLIC. JUNTES D'ENVIDRAMENT EN EPDMQUALITAT MARINA, SENSE RETALLS EN ANGLES.´´JUNQUILLOS´´ RECTES (UNIÓ MITJANÇANT TALL RECTE).ESTANQUEÏTAT PER DOBLE BARRERA DE JUNTES EPDMCONTÍNUA EN ELS ANGELS. DRENATGE EN EL MARC.FRONTISES REGULABLES D'ALUMINI AMB CAMISA DEPOLIAMIDA I EIXOS INOXIDABLES. MANETA I TANCAMENTS,DISSENY EXCLUSIU TECHNAL. VISOS INOX. TANCAMENTSCREMONA PER LES FINESTRES PRACTICABLES AMBPUNTS DE TANCAMENT COMPLEMENTARIS PER ALÇADESIMPORTANTS. EL TANCAMENT ESTARÀ COL�LOCAT SOBREPREMARC D'ALUMINI O ACER GALVANITZAT.

- TANCAMENTS CORREDÍS SERIE GB DE TECHNAL,FORMATS PER PERFILS D'ALUMINI EXTRUÏT SEGONSNORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LACARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADA SEGONS SEGELLDE QUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈSENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR A DEFINIR PER LA D.F.MARC A TALL RECTE AMB DOS RAILS DE MÒDUL 71MMPER AL MARC HORITZONTAL I PER AL MARC LATERAL. LESRANURES TIPUS ´´B´´ PER CLIPAT DE TAPAJUNTS I´´VIERTEAGUAS´´. UNIÓ EN TALL RECTE MITJANÇANTVISOS DE INOX. DRENATGE EN EL RAIL INFERIOR AMBDEFLECTORS ANTIRREFLUXE. FULLA FORMADA PERTRAVESSERS I MONTANTS DE 28MM DE NÒDUL AMBDIMENSIONS DE CREUAMENT DE 36MM Y DIMENSIONSDEL MONTANT LATERAL DE 49MM. TINDRÀ VARIANTREFORÇADA EN QUALSSEVOL SENTIT DEPENENT DEL'ALÇADA. UNIÓ DE TALL RECTE MITJANÇANT VISOSD'INOX. ESTANQUEÏTAT MITJANÇANT DOBLE BARRERA DEFELPES AMB LA LAMA CENTRAL REFORÇADA. DRENATGEPER TREPAN EN EL TRAVESSER INFERIOR. JUNTAD'ENVIDRAMENT EPDM EN FORMA DE ´´U´´, QUALITATMARINA. RODAMENTS DOBLES DE POLIAMIDA MUNTATSSOBRE COIXINETS D'AGULLA GARANTITZATS A 10.000CICLES. AMB TRACTAMENT ANTICORROSSIÓ DE LESPARTS METÀL�LIQUES. TANCAMENTS (SIMPLES, DOBLES,AMB CLAU I AUTOMÀTICS) AMB LA POSSIBILITATD'INTEGRAR TIRADORS, INTEGRANT LA FUNCIÓANTIFALSA-MANIOBRA. TANCAMENT DE 2 O 3 PUNTS AMBPALABCA PER A SEMI-FIXES. EL TANCAMENT ESTARÀCOL�LOCAT SOBRE PREMARC D'ALUMINI O ACERGALVANITZAT.

- TANCAMENTS FIXOS AMB PUNT RODÓ D'IGUALSCARACTERÍSTIQUES ALS ANTERIORS EN FUNCIÓ DE LASEVA UBICACIÓ

NOMBRE DE FUSTERIES VALORADES: (SEGONS PLÀNOLSDE FUSTERIES)

Euro

199



(P - 147)

4 KAF2U029 M2 FUSTERIES EXTERIORS FIXES AMB PUNT RODÓ TECHNALO SIMILARS AMB TRENCAMENT DE PONT TÉRMIC.

SUMINISTRE I COL�LOCACIÓ DE FUSTERIES EXTERIORSDE LA CASA TECHNAL. ES COMPOSA DE CONJUNTS DEFUSTERIES FORMATS, SEGONS PLÀNOLS DE FUSTERIES,PER: FIXES AMB PUNT RODÓ DE LES SEGÜENTSCARACTERÍSTIQUES:

- TANCAMENTS FIXOS AMB PUNT RODÓ DE LA SERIE FBDE TECHNAL, FORMATS PER PERFILS D'ALUMINI EXTRUÏTSEGONS NORMA UNE 38.337 AMB ALEACIÓ 6063-T5. LACARPINTERIA D'ALUMINI SERÀ LACADA SEGONS SEGELLDE QUALITAT QUALICOAT, AMB UN GRUIX COMPRÈSENTRE 60 I 110 MICRES EN COLOR A DEFINIR PER LA D.F.MARC FORMAT PER PERFILS TUBULARS DE 46MM DENÒDUL I CAIXA DE 15MM AMB RANURA TIPUS ´´B´´ PERCLIPAT DE TAPAJUNTS I ´´VIERTEAGUAS´´. UNIÓ DELSPERFILS A 45º MITJANÇANT ESCAIRES D'ALUMINI. INGLETSSEGELLATS AMB MÀSTIC ACRÍLIC. JUNTESD'ENVIDRAMENT EN EPDM QUALITAT MARINA, SENSERETALLS EN ANGLES. ´´JUNQUILLOS´´ RECTES (UNIÓMITJANÇANT TALL RECTE). ESTANQUEÏTAT PER DOBLEBARRERA DE JUNTES EPDM CONTÍNUA EN ELS ANGELS.DRENATGE EN EL MARC. VISOS INOX. EL TANCAMENTESTARÀ COL�LOCAT SOBRE PREMARC D'ALUMINI O ACERGALVANITZAT. NOMBRE DE FUSTERIES VALORADES: (SEGONS PLÀNOLSDE FUSTERIES) (P - 148)

440,680175,44 77.312,90

5 EC1GU030 M2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETATAMB LLUNA INCOLORA DE 5+5 AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 10 MM DE GRUIX IVIDRE LAMINAR DE LLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB 1BUTIRAL TRANSPARENT, COL�LOCAT. INCLOS PARTPROPORCIONAL DE PUNT RODÓ, I MITJANS AUXILIARS (P -34)

452,020125,12 56.556,74




SUBCAPÍTOL PINTURES12


1 E8A4U001 M2 ENVERNISSAT D'ENCAVALLADA, BIGUES, CORRETGES,LLATES AL VERNÍS INTUMESCENT, UNA CAPA PREVIA DEFONS INCOLOR, AMB DUES CAPES D'ACABAT, AMB LASUPERFÍCIE SETINADA, TIPUS SISTEMA W.S.I DEEUROQUIMICA.. INCLOU PREPARACIÓ, REPARACIÓ DEPETITES FENDES SUPERFICIALS AMB MORTER DERESINES COLOREJAT I MITJANS AUXILIARS. (P - 32)

1.687,35610,33 17.430,39

2 E8A8U001 M2 ENVERNISSAT DE PARAMENT VERTICAL I HORITZONTALDE FUSTA, AL VERNÍS INTUMESCENT AMB 2 CAPESD'ACABAT , AMB LA SUPERFÍCIE SETINADA (P - 33)

93,7108,29 776,86

3 K89AU026 M2 PINTAT DE RECERCAT DE FINESTRES, PORTES, IBALCONERES D'ACER, AMB DUES CAPES D'IMPRIMACIÓANTIOXIDANT AMB DUES CAPES D'OXIRON D'ACABAT. (P -137)

468,23016,65 7.796,03

Euro

200






SUBCAPÍTOL VARIS13


1 E0130000 U DESPLAÇAMENT I PROTECCIÓ DELS ELEMENTSMUSEISTICS, MÀQUINÀRIA EN GENERAL I DIFERENTSELEMENTS A CONSERVAR. CONSISTENT ENDESPLAÇAR-LOS PER EXECUTAR ELS TREBALLS DECONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL I / O RESITUAR-LOS EN LANOVA UBICACIÓ. INCLOU MITJANS AUXILIARS I ELSELEMENTS NECESSAIRS PER PORTAR A TERME LAPARTIDA. (P - 1)

1,0009.681,13 9.681,13




SUBCAPÍTOL SEGURETAT I SALUT14


1 ESS00000 U EXECUCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA DESEGURETAT I SALUT A L'OBRA. (P - 36)

1,00018.497,22 18.497,22


(*) BRANQUES INCOMPLETES

Euro

201



RESUM DEL PRESSUPOST I ÚLTIM FULL

203

PROJECTE BÀSIC D'EXECUCIÓREMODELACIÓ DEL VAPOR PISSIT PER EQUIPAMENT CULTURALFASE DE CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURALEQE047.FEOSL.2010/357

RESUM DE PRESSUPOST

ENDERROCS 104.843,47 €MOVIMENT DE TERRES 12.541,20 €SANEJAMENT 35.251,54 €FONAMENTS 193.107,25 €ESTRUCTURA 220.025,84 €COBERTA 152.449,23 €TANCAMENTS I DIVISÒRIES 26.897,11 €REVESTIMENTS 202.726,66 €PAVIMENTS 17.568,10 €MANYERIA 213.556,16 €PINTURES 26.003,28 €VARIS 9.681,13 €SEGURETAT I SALUT 18.497,22 €

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL 1.233.148,19 €

BENEFICI INDUSTRIAL 6% 73.988,89 €DESPESES GENERALS 13% 160.309,26 €

1.467.446,34 €

IVA 16% 234.791,42 €TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 1.702.237,76 €

Sabadell, febrer del 2010

Carlota Sanz i OrtegaServei d'Obres d'Equipaments

*NOTA SOBRE LES PARTIDES D’OBRA DEL PRESSUPOST I LE S DESPESES DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ I ESTAT DE LES OBRES. Aquest projecte forma part del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010 a la ciutat de Sabadell, i per tant per les característiques del fons afectarà al conjunt de la ciutat en un termini limitat de temps, sent necessàri disposar d’una organització permanent de comunicació i informació. Com a criteri general, la descomposició de cada una de les partides d’obra que configuren el pressupost d’aquest projecte, està formada pel cost de la mà d’obra, les despeses auxiliars i el cost dels materials, resultant-ne el cost directe de cada partida. Aquest cost directe està incrementat en un 10% per despeses indirectes. El concepte de les despeses indirectes correspòn a totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra, segons es defineix a l’article 28 del Reglament d’Obres, activitats i serveis del les Entitats Locals de Catalunya. Dins d’aquest 10% de despeses indirectes s’ha inclòs un % per despeses de comunicació, que respecte del pressupost d’execució per contracte sense iva en resulta un 1.65 %. Aquest import serà assumit pel contractista dins del pressupost del contracte. El procediment que regula el control i el pagament d’aquest 1.65% més iva per aquestes despeses de comunicació i informació es concreta en el Plec de Clàusules Administratives del Contracte d’Obres.

205