Del capitalisme al moviment obrerU3. Revolució Industrial (2)

Ciències socials, història - 4ESO

4ESO

4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme

4.2. Els bancs i les finances

4.3. L’expansió del capitalisme industrial• La industrialització d’Europa cap al 1850 (mapa)

U3

4ESO

4.1. El liberalisme i el capitalisme• Adam Smith va establir els principis del liberalisme:

a) L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.

b) Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

c) L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

• Crisis econòmiques cícliques: molta oferta, poca demanda: fallida d’empreses: atur.

• David Ricardo: llei del salari. Malthus: desequilibri entre població i recursos.

U3

4ESO

Plantejament econòmic il·lustratU3

4ESO

4.1. El liberalisme i el capitalisme

• Restringir la intervenció estatal en els problemes econòmics. L'Estat s’ocupa de l'ordre públic. «Estat policia».- Eliminar les reglamentacions. - Limitar els impostos. - Combatre els monopolis. - Establir mesures tendents al lliure comerç.- Defensa de la propietat privada

• Lliure contractació. Creença en les “lleis naturals” del mercat (l'oferta i la demanda).

• Assegurar la lliure empresa i la lliure competència. Respectar l'harmonia natural entre l'interès individual i l'interès col·lectiu (mà invisible).

• Societat de consumidors lliures: lliure iniciativa.

U3

4ESO

4.2. Els bancs i les finances

• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir. Empresaris necessiten crèdits que demanen als bancs.

• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.

• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

U3

4ESO

4.3. L’expansió del capitalisme industrial

• A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

• Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.

• Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

U3

4ESO

La industrialització d’Europa cap al 1850U3

4ESO

5. La segona fase de la industrialització

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

5.2. Una nova organització industrial

U3

4ESO

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• Després de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.

L’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.

• El petroli:

Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del segle XX. Ús en la navegació marítima i aèria (1903).

U3

4ESO

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• L’electricitat: La seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.

U3

4ESO

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• Indústria química: Colorants, explosius (Ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (Ex., el naylon), cautxú, etc.

• Nova siderúrgia: Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinat mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.

• Indústries alternatives: Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

U3

4ESO

5.2. Una nova organització industrial• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la

fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos: taylorisme.

• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.

• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans. Per restringir competència: càrtel, trust, hòlding i el monopoli.

U3

4ESO

5.2. Una nova organització industrialU3

4ESO

5.2. Una nova organització industrial El naixement de la gran empresa i la

banca moderna.Els nous sistemes de producció i venda.

1ª RI

2ª RI

Nous sistemesde producció

Concentració empresarial

Sistema de vendes Bancamoderna

Empresa familiar

SocietatsAnònimes

Publicitat Grans magatzems

Hòlding Trust Càrtel

Taylorisme Fordisme

U3

4ESO

5.2. Una nova organització industrialU3

4ESO

6. La nova societat industrial

6.1. La burgesia

• Un habitatge burgès (il·lustració)

6.2. Els obrers

• Un habitatge obrer (il·lustració)

6.3. Les primeres associacions obreres

U3

4ESO

6.1. La burgesia

• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.

• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.

• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

U3

4ESO

6.2. Els obrers

• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

U3

4ESO

Un habitatge obrer i un habitatge burgésU3

4ESO

Un barri obrer i un barri burgésU3

4ESO

6.3. Les primeres associacions obreres

• Oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur: destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials. Anomenat: luddisme (Ned Ludd).

• Formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes: consciència de classe. GB: Societat de Socors Mutus.

• 1825: primers sindicats a GB, trade unions, per reivindicar situacions laborals desfavorables. Els primeres eren per grups de treballs.

• 1830: primer sindicat nacional. 1834: Great Trade Union.

• Reivindicacions: la defensa del dret d'associació, la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

U3

4ESO

6.4. Jornada laboral i salarisU3

4ESO

7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

7.1. El marxisme i el socialisme

7.2. L’anarquisme

7.3. L’internacionalisme

U3

4ESO

7.1. El marxisme i el socialisme (1)

• Primera meitat del XIX: socialisme utòpic.

- Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme

- Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada

- Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competènciai a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.

- Desconfien de la política i dels polítics

Els socialisme utòpic també es caracteritza per

No tenir un contingut revolucionariSón reformistes

No tenir un contingut revolucionariSón reformistes

Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.

Engels i la crítica al socialisme utòpicEngels i la crítica al socialisme utòpic

U3

4ESO

7.1. El marxisme i el socialisme (2)

• Segona meitat del XIX: socialisme revolucionari.

• Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora. 1848: Manifest del Partit Comunista.

Fases:

1) Materialisme històric

2) Anàlisi de la societat capitalista

3) Revolució proletària

4) Dictadura del proletariat

5) Societat comunista

U3

4ESO

7.1. El marxisme i el socialisme (3)

1) Materialisme històric

Forces de producció i relacions de producció

EsclavismeEsclavisme

FeudalismeFeudalisme

CapitalismeCapitalisme

Modes de producció

Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus

Senyors / serfsSenyors / serfs

Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris

Antagonisme i lluita de classes

Antagonisme i lluita de classes

BurgesosBurgesos proletarisproletaris

2) Anàlisi societat capitalista

(classe dominadora) (classes oprimida)explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)

A través de la

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

U3

4ESO

7.1. El marxisme i el socialisme (4)

3) Revolució proletària i 4) Dictadura del proletariat:

El proletariat havia de conquerir el poder polític (dictadura del proletariat) i crear un Estat obrer que socialitzaria la propietat (societat socialista):

- Eliminar les classes socials i la propietat privada

- Liderat pel PC.

5) Estat comunista: societat sense classes, igualitària i lliure, on l’Estat no farà falta.

U3

4ESO

7.2. L’anarquisme

• Tres principis bàsics:

1. L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.

2. La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.

3. El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat i dels partits polítics.

• Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària (comunista).

• Lema: “Ni Déu, ni Estat, ni Amo”.

• Neix com una escissió de la I Internacional. Principals defensors: Bakunin i Proudhon.

U3

4ESO

Diferències entre el marxisme i l’anarquismeU3

4ESO

7.3. L’internacionalisme

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.

• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional. Exclusivament socialista, l'objectiu de la qual consistia en la coordinació de programes i d'actuacions dels diferents partits socialistes.

- Va crear alguns dels símbols d'identitat del moviment obrer, com l'himne «La Internacional» i la festa del Primer de Maig (Dia dels Treballadors).

U3

4ESO

Multimèdia

- La vida social a finals del XIX (2 min):

- El moviment obrer (2 min 30 s):

- Marx i Engels (10 min):

U3

4ESO

Engels critica el socialisme utòpic

“Més tard van venir els tres grans utopistes: Saint-Simon, Fourier i Owen [...]. Tret comú a tots tres és no actuar com a representants del proletariat, que havia sorgit com un producte històric. Igual que els pensadors francesos no proposen emancipar primer una classe determinada, sinó de cop tota la humanitat. I de la mateixa manera que ells pretenen instaurar el regne de la raó i de la justícia eterna. [...] Les seves teories incipients no fan sinó reflectir l’estat incipient de la producció capitalista, la incipient condició de classe. Es pretenia treure del cap la solució dels problemes socials, latent encara en les condicions econòmiques poc desenvolupades de l’època. La societat no tenia sinó mals que la raó pensant era criada a solucionar. Es tractava de descobrir un nou sistema per implantar-lo en la societat des de fora, per mitjà de la propaganda i si era possible amb l’exemple, amb experiments que servissin de model. Aquests nous sistemes socials naixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia; com més detallats i minuciosos eren, més havien de degenerar en pures fantasies”.

F. ENGELS: Del socialisme utòpic al socialisme científic, 1877.

U3

4ESO

El treball en cadena

“La nostra primera manera de fer l’acoblament consistia a pujar el nostre vehicle en un lloc, i els obrers portaven les peces a mesura que les necessitaven, com quan es construeix una casa [...].

El nostre primer progrés en l’acoblament consisteix a portar la feina a l’obrer en lloc de portar l’obrer a la feina. Avui, totes les nostres operacions s’inspiren en aquests dos principis: cap home no ha de fer més d’una cosa; i sempre que sigui possible, cap home no s’ha d’ajupir... El resultat net de l’aplicació d’aquests principis és reduir en l’obrer la necessitat de pensar i reduir els seus moviments al mínim [...]. L’home no ha de tenir un segon menys del que necessita, ni un segon més [...]. L’home que col·loca un pern no col·loca la femella. L’home que col·loca la femella, no la colla.”

H. FORD: La meva vida i la meva obra, 1925

U3

4ESO

Amenaça luddista

“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa.”

Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)

U3

4ESO

Falansteris

Caldrà que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents:“1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.“2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent. (...)“4. Que siguin exercides en companyia d’amics reunits espontàniament, excitats i esperonats per rivalitats molt actives. (...)“7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud.“En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”.

Ch. Fourier: L’harmonia universal i el falansteri, 1804

U3

4ESO

Lluita de classes

“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants.”

Marx, K. i Engels, F.: Manifest del partit comunista.

U3

4ESO

Dictadura del proletariat

“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat.”

K. Marx i F. Engels, Manifest del partit comunista

U3

4ESO

I Internacional. Bakunin contra Marx

“Marx es un comunista autoritario y centralista. Quiere lo que nosotros queremos: el triunfo de la igualdad económica y social, pero en el Estado y por la fuerza del Estado; por la dictadura de un gobierno provisional, poderoso y, por decirlo así, despótico; esto es, por la negación de la libertad. Su ideal económico es el Estado convertido en el único propietario de la tierra y de todos los capitales (...) Nosotros queremos ese mismo triunfo de la igualdad económica y social por la abolición del Estado y de todo cuanto se llame derecho jurídico, que, según nosotros, es la negación permanente del derecho humano. Queremos la reconstrucción de la sociedad y la constitución de la unidad humana, no de arriba abajo por la vía de cualquier autoridad, sino de abajo arriba por la libre federación de las asociaciones obreras de todas las clases emancipadas del yugo del Estado.”

Bakunin. Carta a Rubicone Nabruzzi. 1872.

U3

4ESO

Diferències entre la I i la II InternacionalU3