treball sÍntesi grup 02 - modernisme
DESCRIPTION
ELS ARCS - GRUP 02- 3R ESOTRANSCRIPT
2
pàg. 3
pàg. 5
pàg. 6
pàg. 7
pàg. 11
pàg. 15
pàg. 16
pàg. 17
pàg. 18
pàg. 24
pàg. 25
pàg. 27
pàg. 28
pàg. 30
pàg. 31
pàg. 32
pàg. 33
pàg. 34
pàg. 35
pàg. 36
pàg. 38
pàg. 43
pàg. 44
pàg. 45
pàg. 46
pàg. 47
pàg. 51
pàg. 53
ÍNDEX
PORTADA DE LA REVISTA (tecnologia)
Expectatives del treball de síntesi (tutoria)................
Vídeo sobre el modernisme (socials)........................
Activitats de francès (Art Nouveau)...........................
Avenços tecnològics (naturals).................................
LES VISITES: DIMARTS
Visita Sagrada Família i activitats de matemàtiques..
Casa Macaya............................................................
Casa de les Punxes..................................................
Palau del Baró de Quadras.......................................
Palau de la Música i activitats de música..................
Mercat de la Boqueria...............................................
Edifici dels Quatre Gats.............................................
LES VISITES: DIMECRES
Advertising ANGLÈS.................................................
Resum de la visita Sant Pau.....................................
L’Exposició Universal.................................................
Arc de Triomf.............................................................
Passeig monumental de Sant Joan...........................
Castell dels Tres Dragons..........................................
Hivernacle..................................................................
Umbracle...................................................................
Font de la Gran Cascada Monumental......................
LES VISITES: DIJOUS
Visita a la Pedrera i activitats de matemàtiques.........
Pla Cerdà...................................................................
Quadrat d’Or...............................................................
Torre de les Aigües....................................................
Passatge Permanyer..................................................
Illa de la Discòrdia (casa Batlló,
Ametller i Lleó-Morera)...............................................
LES VISITES: DIVENDRES
Resum de la visita (Colònia Güell)..............................
VALORACIÓ
Text argumentatiu de català........................................
3
EXPECTATIVES
El treball de síntesi de 3r és
sobre el modernisme. Farem
expressions orals, haurem
de prendre molts apunts i
crearem una revista
personalitzada. Durem a
terme varies activitats de
cada matèria.
No se gaires coses del
modernisme ni mai he
pensat en ell, però aquesta
oportunitat segur que
m’aporta coneixements que
em poden arribar a servir
algun dia. Per aquesta raó
espero que sigui interessant
i no avorrit.
Jo crec que m’ha tocat un
bon grup així que espero un
ritme sense distraccions ni
obstacles. Ja estem a 3r, ja
no som els més petits així
que com que tenim
experiència segurament ens
sortirà força bé.
Comprenc que aquest
treball serà molt diferent
perquè estarem sense
adults que ens ordenin i ens
obstaculitzin. Però hem de
ser responsables i treballar
per igual, en equip.
D'aquest crèdit de síntesi, se’n poden
esperar moltes coses, però en el que més
s'ha de confiar és que sigui interessant.
Pel que ens han explicat, això sembla;
una revista, un blog, una applet amb
geolocalització i un munt d'innovacions
més que fan que aquest treball sigui, en
aparença, interessant i molt dinàmic.
Barcelona és la ciutat "predeterminada"
del modernisme, un lloc que caminis per
on caminis trobaràs petjades de aquest
estil: el Passeig de Gràcia, la Diagonal, la
Rambla Catalunya, Pedralbes... Per tot
arreu! Això també dóna peu a una gran
quantitat de contingut, cosa que ens
permetrà aprendre molt i fer un gran
treball.
Una expectativa que m'agradaria que es
complís seria la de llibertat i confiança
dels professors de cara a nosaltres. Pels
matins hem de prendre apunts i fer-nos
de guies entre nosaltres. Dit així, sembla
interessant i divertit, però ja veurem, ja
que pot arribar a ser avorrit si no podem
fer nosaltres mateixos la recerca i que
només haguem de recitar el que els
professors ens donen.
Per últim, m'agradaria parlar del meu
grup: està format pel Joan Cisa, l'Anna
Juanicó i la Ariadna Chimenos. Em porto
bastant bé amb tots tres i sé que són molt
pencaires i això per treballar en grup anirà
molt bé.
Anna Juanicó Pol Jorquera
4
Joan Cisa
El treball de síntesi a 3r d'ESO consisteix en
fer una revista digital sobre el modernisme.
Per poder-ho fer, tindrem un dia per
organitzar-nos les tasques de les diferents
assignatures, que també s'inclouran a la
revista, i quatre dies més visitant edificis
modernistes i prenent apunts.
M'agradaria aprendre a diferenciar un edifici
modernista de un que no ho sigui; els
diferents arquitectes, característiques i
inspiració dels seus edificis i encara que no
tingui res a veure amb el propi treball,
conèixer una mica millor Barcelona i el seu
transport públic, ja que l'utilitzarem molt.
Sé que aquest treball serà força difícil, i que
necessitarà temps i cooperació de tot el grup,
però per altre banda, també serà divertit i
trencarà la rutina de l'escola.
En aquest treball l'autonomia no existeix
excepte si tu prens tots el apunts, fas totes les
notícies i totes les feines de les diferents
assignatures i per suposat el propi disseny de
la revista.
5
Vídeo sobre el modernisme
Per el Pla Cerdà el modernisme va suposar l’arribada de diversitat cultural.
El modernisme va coincidir amb el noucentismei va arribar arreu del mon, però
amb altres noms: a Alemanya se l’anomenava Jugendstil, a Àustria Sezession,
a Anglaterra Modern Style i a França Art Nouveau.
El modernisme va ser qüestionat per l’Església ja que aquest la qüestionava,
però a Catalunya no va ser reprovat. El modernisme dins de Barcelona s’inicia
principalment a l’Eixample, destruint la uniformitat. Aquesta arquitectura esclata
principalment al 1885. La burgesia era presumida, volia lluir la seva riquesa així
que a l’Eixample per on tothom passava, van començar a construir-hi cases
diferents i úniques.
Barcelona es coneguda internacionalment per la seva extravagància i per les
espectaculars construccions modernistes. En un moment donat va haver un
oblit del modernisme català perquè Eugeni d’Ors va un nou art més civil i
seriós. El modernisme buscava una nova Calalunya, era molt independentista.
El noucentisme va intentar destruir obres modernistes com alguns fanals de
gràcia, la casa Milà (la pedrera), el palau de la quincalleria... A questes obres
se les deia erròniament lletges i antieconòmiques.
Desprès de la guerra civil va haver varies construccions modernistes destruïdes
com el cafè novetat o la botiga sagrà. Les causes eren estúpides simplement
va ser la moda. En algunes cases es va aplicar la “solució vertical” que
consistia en aixecar dos pisos més sense tenir gaire en conta l’exterior. Al 1883
va haver una altre reivindicació que va intentar tirar la casa Fúster. A Barcelona
el 1950 hi havia un 1200 espais modernistes aproximadament. El noucentisme
ha se el destructor del modernisme. El 1952 a NY va haver un canvi d’opinió
internacional sobre el modernisme.
6
Art Nouveau
A França també va haver-hi un moviment similar al modernisme anomenat “Art
Nouveau”. La persona més important del moviment va ser Hector Guimard i per
això hem buscat informació seva.
Hector Guimard est né à Lyon le 10 mars 1867 et mort à New
York, 20 mai 1942.
Guimard ne laisse aucun disciple derrière lui, ni aucune école et c’est la raison
pour laquelle il a pu être longtemps considéré comme un acteur secondaire de
ce mouvement.
Hector Guimard a étudié l'architecture à Paris de 1882 à 1885 avec Eugène
Train et Charles Génuys à l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs puis
à l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts d'où il ressort sans diplôme
après avoir suivi l'enseignement de Vaudremer. C'est notamment auprès de lui
que le jeune Guimard est sensibilisé aux théories d'Eugène Emmanuel Viollet-
le-Duc, qui jette les bases dès 1863 avec ses Entretiens sur l'architecture des
futurs principes structurels de l’Art nouveau. C'est également le style
médiévisant de ce dernier qui détermine l'aspect des premières œuvres de
Guimard : l'hôtel Roszé (1891), l'hôtel Jassedé (1893), et surtout l'école du
Sacré-Cœur (1895).
7
Avenços tecnològics
Durant aquests dies de recerca sobre el modernisme, ens hem interessat sobre
els avenços tecnològics i medicinals d’aquella època. Les notícies més
rellevants són sobre el càncer, el cometa Halley, el tifus...
EL CÀNCER ES POT CURAR
El 19 de novembre de 1904 es va publicar una
noticia amb el títol “EL CÁNCER SE PUEDE
CURAR”. Aquest article va sobre uns doctors que
investiguen la cura del càncer amb rajos X.
El doctor principal es el francès M.Lereddey; però
li donen suport el seu col·lega Tuffier i
l’especialista anglès M. Reginald Morton. Afirmen
que els efectes poden ser positius en els tumors
inoperables però també el article reconeix que
aquest ús divideix el món científic.
“Es indudable, pues, que estamos en posesión de
un nuevo agente terapéutico de gran importancia,
pese a que los clínicos están divididos.”
8
L' "apocalíptic" Halley ja no impressiona a ningú (1904):
En l’article de 1904 parlen
del cometa Halley que
s’apropa al planeta Terra i
que en lloc de espantar a
la població amb els seus
possibles efectes va ser
objecte de burles i
bromes per culpa dels
periodistes que van
actuar com científics
escrivint coses sense
fonaments.
“Los astrónomos se duelen de que hayan circulado las patrañas referentes a
los peligros que ofrecía el cometa. Hay que tener en cuenta que los periódicos
se escriben tan deprisa que no les qued tiempo de tener una extremada
probidad científica”.
Epidèmia de tifus a Barcelona (1914)
El article de La Vanguardia del 8 de novembre de 1914 relata la epidèmia de
tifus que va patir la ciutat de Barcelona però que segon el que va dir el
governador no va expandir-se exageradament i no va ser necessari tancar les
escoles ja que el brot va ser per culpa de les aigües contaminades i no pel
contacte humà. A més a més s’ha pogut controlar la propagació perquè han
pres les medides oprotunes i a l’actitut de la població.
9
Espectacular eclipsi de Sol a Europa (1905):
L’article del 31 de agosto de 1905
descriu els efectes del eclipsa
solar: descriu els canvis de llum, la
formació de les ombres, relata
també el impacte que aquest
eclipsa ha produït en els animals,,
numera les estrelles que s’ha pogut
observar i reflexiona sobre la
petitesa de l’home davant de la
magnitud de un esdeveniment com
aquest.
Marie Curie investiga la radioactivitat (1910):
L’article del 31 de març de 1910 explica que
Marie Curie, que ja havia obtingut el Preu
Nobel, segueix amb les seves
investigacions i acaba de presentar amb el
seu cooperador els seus avanços en el
tema de la radioactivitat: aquestes
investigacions suposen un avanç
considerable en el problema de la formació
dels elements.
10
LES VISITES:
DIMARTS
11
SAGRADA FAMÍLIA
El dimarts 5 de maig vam anar a
visitar la conegudíssima
església modernista Sagrada
Família. Va ser construïda per
Antoni Gaudí gràcies única i
exclusivament a donacions fetes
per la població. Ara mateix
consta de dues portes, però està
previst que en tingui tres. Una
curiositat que Gaudí va voler fer,
és que la Sagrada Família és
equidistant al mar i a la
muntanya.
Durant la guerra es va intentar
destruir, però gràcies a les fotos
i als plànols es va poder seguir edificant.
Un cop a dins, podem veure 18 torres, dedicades als apòstols i als
evangelistes. A més a més, cada columna tindrà la seva forma segons el tipus
de pedra que sigui. En aquestes columnes podem trobar-ne de basalt (deu), de
granit (vuit) i de pedra sorrenca de Montjuïc (sis). A la part de dalt d’aquestes
columnes trobem un doble gir, que dóna la sensació que estem en un bosc
amb molts arbres.
Gaudí volia que entrés molta llum natural i és per això que el sostre està ple de
hiperboloides; això si, és a la zona de l’altar on trobem la hiperboloide més
important ja que és on més llum ha d’entrar.
Al pis de sota hi ha una cripta on està enterrat Gaudí des que va morir (1926).
Aquest any de mort és molt important: com que la Sagrada Família no està
acabada, han previst homenatjar el centenari de la mort de Gaudí acabant-la al
2026.
Durant la nostra visita, vam veure una petita escultura que ens va cridar
l’atenció, i és per això que vam investigar per trobar el seu significat. Aquí us
deixem un petit descobriment que us farà entendre moltes coses!
12
APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA
Em anat a la Sagrada Família, i només entrar ens hem fixat en uns misteriosos
números a l’entrada. Estaven disposats en forma de quadrat de 4x4.
Prèviament ens havien informat de que és un quadrat màgic.
“Un quadrat màgic normal és una taula quadrada
formada per nombres consecutius i diferents començant
pel número 1, col·locats ordenadament per files, o d’una
mateixa manera que resulta de sumar els nombres d’una
mateixa fila, o d’una mateixa columna constant
(s’anomena el nombre màgic). Si, a més a més s’obté
aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada
diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és
perfecte.”
Ens han proposat unes activitats que diuen així:
Lletra en negreta = enunciats
Lletra normal = respostes
1. Observeu la portada de la Passió de la Sagrada Família, obra de l’escultor
Antoni Subrichs. Al costat esquerra de la porta principal hi ha un quadrat
quadriculat i en cada casella hi ha un nombre.
Copieu els nombres en el quadrat:
1 14 14 4
11 7 6 9
8 10 10 5
13 2 3 15
13
a) Quant sumen les seves files? I les seves columnes? I les diagonals?
Les files sumen 132, que es igual a 33 * 4, ja que hi ha 4 fileres i cada una
suma 33. Amb les columnes passa el mateix que amb les files. I amb les
diagonals suma la meitat ja que només n’hi ha dos, la meitat de 4.
b) Aquest nombre té algun significat en el context on està situat?
Sí, perquè l’escultura que hi ha al costat és la traïció de Judes quan Jesús tenia
33 anys, edat a la qual va morir.
c) És un quadrat màgic tal i com els hem definit? Per què?
No és un quadrat màgic tal i com els hem definit perquè no son nombres
diferents i consecutius, ja que el 14 i el 10 és repeteixen, i falten el 12 i el 16.
2. Observeu el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La
Malencolia en què apareix un quadrat màgic de ordre 4.
14
a) Hi apareix l’any en què va ser dibuixat. Si considerem el número que resulta
de dues caselles contigües, quin any ha de ser? 1514
b) Quin és el número màgic? 34
c) És perfecte? Per què? Sí, perquè les diagonals també sumen el nombre
màgic.
d) Quina relació hi ha entre la disposició dels números que apareixen als
quadrats de Subirachs i Durero?
El quadrat de Subirachs es tracta d’una reestructuració del quadrat màgic de
Durero, rotat 180o i retocat convenientment per a rebaixar la constant màgica
en una unitat, així fent que sigui l’edat de Jesús.
e) Tenint en compte que en un quadrat màgic normal:
Quin ha de ser el nombre màgic d’un quadrat màgic normal d’ordre 5? Raona la
resposta.
Indicació: La suma de tots els nombres és 1+2+3+...+25
La suma d’una fila coincideix amb el quadrat màgic.
· Suma de tots els nombres = 1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 10 + 11 + 12 +
13 + 14 + 15 + 16 + 17 + 18 + 19 + 20 + 21 + 22 + 23 + 24 + 25 = 325
· No de files = 5
· Suma = 325/5 = 65
Suma de tots els nombres = no de files x suma
xxxxxxxxxsssssssssumasssssusuma
15
CASA MACAYA
La casa Macaya és un edifici modernista situat al Passeig de Sant Joan no 108.
Va ser construïda el 1901 per Josep Puig i Cadafalch.
Encarregada per Macaya va ser
venuda a l’entitat la Caixa de
Pensions desprès de la Guerra
Civil.
La façana d’estucat blanc amb
detalls ocre va ser decorada per
Joan Paradís. La forja va ser
duta a terme per Manuel Valerí.
A part de les seves peculiars
portes també ressalta la tribuna
que provoca una asimetria
marcada.
L’ornamentació la va fer Eusebi Arnau i Alfonso Jujol. Una de les curiositats
d’aquesta casa es l’estàtua d’una persona en bici al costat de la porta en honor
a l’arquitecte que sempre anava en bici de la casa Macaya fins als seus altres
projectes.
16
CASA DE LES PUNXES
És un edifici d’estil modernista neogòtic que es troba a la Diagonal no 418.
Va ser construït el 1905 per Josep Puig i Cadafalch. L’estil neogòtic recorda al
medieval. La casa va ser encarregada per les germanes Terrades amb la
finalitat d’unificar tres immobles de la seva propietat.
Aquesta relíquia és de maó com la casa Lleó Morera: es fa servir aquest
material per crear el càlid i domèstic interior burgès al qual estava destinat. A la
façana hi ha un plafó de Sant Jordi que diu: “Sant Patró de Catalunya, torneu-
nos la llibertat”.
Les seves decoracions florals, inspirades en la natura, que es troben en les
columnes, les façanes, les escales, etc. mostren un clar element modernista.
17
PALAU DEL BARÓ DE QUADRES
És un edifici modernista neogòtic que ens recorda a l’estil medieval.
Va ser encarregada a Josep Puig i Cadafalch per El Baró de Quadres. Està
situat a Diagonal no 373, però té una segona façana que està al carrer Rosselló
no 279.
Les dues façanes són completament diferents. És fruit de la reforma d'una
antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles
alguns elements de l'estructura preexistent. La façana a la Diagonal és un
exemple de la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord
d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana
amb mansardes sobre un potent ràfec…).
A l'interior, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la
manera de fer de Puig i Cadafalch, es repeteix l'ús d'elements escultòrics
goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència
de l'arquitectura islàmica.
La façana posterior és més convencional amb una decoració que recorda
l'estil Sezzesion vienès. L’excepcional forja de l’entrada va ser feta per Manuel
Ballarín.
18
PALAU DE LA MÚSICA
A Sant Pare més alt no. 11 es troba el Palau de la Música un edifici modernista
construït des de 1905 fins a 1908. Es va pagar amb 600.000 pessetes per
finances catalanes empresàries. L’arquitecta va ser Lluis Domènec i Muntaner,
qui va fer la solució del pati, la distribució simètrica, la decoració, l’auditori de la
primera planta i la planta baixa. Per construir-lo es va fer servir maó, ferro per
els balcons i capitells, però els més bonics amb pedra. La ceràmica la va fer
Josep Orois i Mores Sunyol, els vitralls Rigalti Granell, el paviment la Casa
Escofet i les escultures Ausevi Arnau, Miguel Blai, Dídac Masana i Pau
Gargalla. Es representa música coral, instrumental i individual. Música clàssica
i moderna.
Miquel Blai és l’escultor de l’escultura de la cantonada representant una cançó
popular catalana. Aquesta escultura mostra la protecció del poble, conté a baix
una creu de Sant Jordi.
El palau de la música té 3 tipus d’arcs, els de mig punt, els arcs ogivals i els
arcs carpanells. Les columnes són de maó vermell amb sanefes florals. El
capitells de pedra també tenen sanefes florals. Al lateral es troben 4 bàstuls del
músics més virtuosos: Bagner, Bethoveen, Bach i Perlucci, amb aquest ordre
d’esquerra a dreta.
19
MÚSICA
En aquella època, la música també va tenir un paper important en la societat.
Aquí podeu llegir informació sobre Josep Anselm Clavé, Enric Morera i l’Orfeó
Català.
JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS
Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874) va ser un músic i polític republicà
amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall.
Va culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals.
El primer cor que va fundar fou l’Aurora, que va cantar per al Carnestoltes de
Barcelona de 1846. A partir de 1857 se’l va anomenar Euterpe.
Després d’aquesta iniciativa d’Anselm Clavé, es van anar fundant diferents
societats corals arreu de Catalunya.
En morir Clavé els cors van perdre el caràcter de reivindicació obrera que
havien anat adquirint.
Anselm Clavé va compondre Les flors de maig el 1858 i Lo pom de flors el
1859, totes dues són composicions romàntiques i populars.
Va ser pioner del wagnerisme a Catalunya, estrenà la marxa de Tannhäuser el
1862.
El wagnerisme va ser un corrent musical que s’estengué per Europa cap a
finals del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner, que
fins aquell moment havia estat poc acceptada en els cercles musicals i entre
els sectors més conservadors del públic.
El wagnerisme arrelà amb força a Barcelona possiblement perquè el moviment
nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner. També hi va
contribuir el fet que el món germànic tenia gran prestigi entre els modernistes
catalans.
20
ENRIC MORERA
El compositor català més representatiu de l’època modernista va ser Enric
Morera i Viura (1865-1942). A més de compositor va ser un gran pedagog i
autor d’obres teòriques. De petit va viure a l’Argentina amb els seus pares. A
partir del 1883 s’instal·là a Barcelona, on va fer amistat amb Isaac Albéniz i va
estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. Enric Morera va
viure una temporada a Brussel·les on estudià cinc anys amb P. Gilson i F.
Fièvez al conservatori i adquirí una sòlida preparació tècnica.
Al seu retorn a Barcelona es vinculà al grup de l’Avenç i als ideals modernistes.
Va escriure música per a obres d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les
Festes Modernistes de Sitges.
El 1895 fundà la SocietatCoral Catalunya Nova i la va dirigir fins el 1900.
Va ser sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Va
col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons tradicionals catalanes, una part
de les quals fou publicada per l’Avenç.
La producció de Morera és molt extensa comprèn unes 800 obres: òperes,
música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i
instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem. Algunes obres de producció
popular són: La Santa Espina (text d’Àngel Guimerà), La Cançó nostra, Al mar
llatí, L’Empordà (text de Joan Maragall), Cançó dels catalans, La Sardana de la
pàtria.
21
L’ORFEÓ CATALÀ
L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís
Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de
Clavé.
L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.
Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció
infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.
El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va
instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.
L’Orfeó Català va crear la Revista Musical Catalana.
L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes
i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que
sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Ha visitat diverses ciutats
europees, on ha actuat amb gran èxit.
Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat
durant uns mesos.
Francesc Pujol i Lluís M. Millet van succeir en el càrrec de director a Lluís
Millet, després de la seva mort.
El 1962 l’Orfeó Català va fer l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals El
Pessebre.
Actualment manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica
biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions.
L’Orfeó Català és la societat propietària del Palau de la Música Catalana.
I com va dir Lluís Millet: Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de
la bellesa, de l’art, del sentiment musical.
22
ENTREVISTA
Hem tingut l’oportunitat de parlar amb Josep Anselm Clavé, Enric Morera i Lluís
Millet.
Josep Anselm Clavé era un músic i polític republicà amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall. Va néixer l'any 1824 i va morir el 1874. Va culturitzar als obrers aplegant-los en societats corals.
Entrevistador: Quin va ser el primer cor que vas fundar?
Josep Anselm: es deia Aurora,va cantar per al Carnestoltes de Barcelona de 1846.
Entrevistador: de quina manera va canviar el món la teva vida?
Josep Anselm: vaig fer que arreu de Catalunya es fundessin diferents societats corals. I vaig ajudar a que el wagnerisme arrelés a Barcelona.
Entrevistador: que era el wagnerisme?
Josep Anselm: era un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals
del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner.
Enric Morera va ser el compositor català més representatiu de l’època
modernista. Va néixer l’any 1865 i va morir el 1942. També va ser un gran
pedagog. De jove va adquirir una sòlida preparació tècnica.
Entrevistador: com era la teva producció?
Enric Morera: La meva producció va ser molt extensa vaig crear unes 800
obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes
corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem.
Entrevistador: quin càrrec destacaries de la teva vida?
Enric Morera: el de sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona
o el de fundador de la Societat Coral Catalunya Nova.
Entrevistador: vas adaptar alguna cançó?
Enric Morera: sí. Vaig col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons
tradicionals catalanes, una part de les quals fou publicada per l’Avenç.
23
L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís
Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de
Clavé.
L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.
Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció
infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.
Entrevistador: On practicàveu i actuàveu?
Lluís Millet: Inicialment al carrer de Lledó, però després ens vam instal·lar al
Palau de la Música Catalana.
Entrevistador: Quin era el vostre repertori?
Lluís Millet: El nostre repertori era bàsicament amb cançons populars
catalanes i amb grans obres de Johan Sebastian Bach, Händel, Haydn,
Mendelssohn i Beethoven sempre amb el text en versió catalana.
Entrevistador: Actualment que fa l’Orfeó?
Lluís Millet: Actualment, manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una
rica biblioteca per a l’ús dels seus socis.
24
MERCAT DE LA BOQUERIA
No és un edifici, és una zona coberta amb un porxo de ferro. Va guanyar un
premi a millor mercat del món. Està a la Rambla no 91.
Abans el mercat era un convent, el convent de Sant Josep, encara que va ser
cremat en una manifestació, Iestava fora de les muralles per l’intercanvi
comercial.
La construcció va començar el 1840 quan van posar la primera pedra, el dia de
sant Josep en honor al convent de Sant Josep, amb una mica d’or a sota per
simbolitzar la riquesa del lloc.
El creador va ser Josep Mas i Vila qui també va fer el cementiri antic de
Barcelona (Poblenou), la façana neoclàssica de l’ajuntament i les obres del
mercat de Santa Caterina.
Al 2000 van ser les últimes obres. És diu Boqueria perquè la gent quan veia el
mercat es quedava bocabadada. Al centre del mercat hi ha el peix, desprès la
carn i finalment la fruita.
25
EDIFICI DELS QUATRE GATS
L’edifici del Quatre Gats, també conegut com a Casa Martí, és modernista. Està
situat al carrer Montsió 3.
Va ser feta en 1897 per Josep Puig i Calafalch i va ser creada com una
cerveseria, encara activa.
La façana és clarament modernista, similar a la del Palau de la Música, amb
una estàtua a la cantonada. L’estàtua de l’edifici dels Quatre Gats és de Josep
Llimona. En aquest edifici s’hi reunien grans autors com: Cases, Picasso,
Josep Puig i Calafalch...
26
LES VISITES:
DIMECRES
27
Do you like modernist art?
Come to Barcelona and
you’re going to be in
paradise!
CALL 353 637 939 to buy the
tickets BCN HELLO! or reserve the visits to all monuments.
All the reservations have to be via telephone or
via email: [email protected].
The prices are between 30-40€ for the adults.
28
HOSPITAL DE SANT PAU
Aquest edifici va deixar de funcionar l'any 2009 i es va acabar a principis del s.
XX, però es va començar molt abans. La seva construcció va ser tan llarga que
Lluís Domènech i Montaner va morir abans de que s'acabés i el seu fill va
continuar construint. Però, a Pere (el fill de Domènech i Montaner) no li
agradava el modernisme, ell preferia el noucentisme. Tot i això va fer cas dels
plànols que havia fet el seu pare i va continuar l'obra tal i com volia el seu pare.
L'edifici era un hospital de caritat, per a la gent pobre. Eren 6 hospitals que es
van ajuntar en un de sol: l'hospital de Sant Pau de la Creu. Els administradors
de l'hospital de Sant Creu també administraven el de Sant Pau. Estava fora les
muralles (per evitar que els virus s'escampessin) i té 18 pavellons modernistes;
12 construïts pel pare i 6, pel fill. Però el pare, Lluís Domènech i Montaner,
tenia planejat fer 48 edificis; finalment, això no va ser possible ja que no hi
havia prous diners i hauria d'haver empetitit els espais entre els edificis tot
traient el jardí.
A l'entrada de l'hospital hi ha un monument de Pau Gil perquè aquest va ser el
més important finançador de l'edifici. Hi ha més llocs on apareixen aquests
"agraïments"; per exemple, hi ha una "P" (inicial de Pau Gil)en cada un dels
mosaics de les cúpules del edificis.
Es va triar a Lluís Domènech i Montaner per a dissenyar l'hospital perquè tenia
experiència, ja havia fet altres hospitals. En aquest cas el va fer molt bé, va
pensar en moltes coses per facilitar la feina als metges i a les infermeres, va
pensar en molts coses per facilitar la recuperació dels pacients, mira al sud per
a tenir el màxim d'hores de llum natural possibles i dona l'esquena a l'eixample,
va utilitzar colors tranquil·litzants (verd i groc pàl·lids) i per donar més vitalitat
vermell i verd més vius, la sala d'operacions tenia unes enormes finestres ja
que els metges necessitaven molta llum per poder operar... I a més a més va
fer-lo preciós i resistent. La sala hipòsit, on vam començar la visita, era
inicialment on s'aparcaven els carruatges, més tard l'espai es va utilitzar com a
sala d'urgències. Es un semisótan i per això l'arquitecte va fer un pati anglès
amb finestres perquè entri llum natural. També va connectar tots els edificis
amb túnels subterranis perquè es pogués transportar fàcilment als malats i
objectes. Al túnel hi havien màquines i va posar escales i ascensors. A cada
pavelló hi ha una sala de dia, que sempre és rodona, mira cap el sud i és plena
de finestres. Els vidres originals són plomats.
L'edifici principal era pels treballadors. Era el lloc de descans per
l'administració. La decoració era molt bonica i amb materials molt cars. Ho va
fer així perquè la gent fes donacions. Els capitells eren tots diferents i al sostre
hi havien mosaics amb el fons de color rosa a l'entrada amb banderes
29
(Domènech i Montaner sempre posava banderes catalanes a les seves obres i
ell era molt català) també ni havien en commemoració de Pau Gil. Com Gaudí,
Domènech i Montaner primer experimentava amb petit i després, si tot sortia
bé, ho feia en gran. Aquest es el cas del petit vitrall al sostre de l'edifici principal
que després va utilitzar en versió més gran al palau de la música.
Domènech va pensar en tot, inclús en la distribució de malalts als edificis: cada
pavelló havia d'acollir una malaltia les més greus al final perquè l'aire no les
portes cap als altres edificis i també en homes i dones. Els pavellons dels
homes tenien noms de Sants (San Manel, San Rafael...) i els de les dones en
tenien de santes i verges (Montserrat, Mercè...). Les monges curen i els monjos
prediquen quan algú mor i fan missa, i metges, que només podien ser homes,
operen. Però fins 1960 no cobren per això gairebé sempre els metges eren de
família rica, perquè havien de pagar els estudis i com que no cobraven pagar-
se ells la vida.
Les torres recorden a un minaret però el que són en realitat és dipòsits d'aigua.
Cada pavelló tenia el seu propi dipòsit d'aigua. I als edificis hi havien gàrgoles
de colors vius junt amb estàtues de sants i verges.
30
EXPOSICIÓ UNIVERSAL (1888)
L'objectiu d'aquesta exposició era mostrar a tot el món els millors productes
naturals, culturals, tecnològics i folklòrics d'Espanya, encara que principalment
eren de Catalunya.
Per a aquest esdeveniment es van construir molts edificis: l'arc del triomf, el
castell dels tres dragons, l'hivernacle, l'umbracle, es va arreglar l'antic passeig
de Sant Joan i es va crear una petit metro per a que la gent que vingués es
pogués desplaçar per Barcelona.
L'exposició es va inaugurar el 8 d'abril de 1888 i va acabar el 9 de desembre
del mateix any. S'hauria hagut d'haver inaugurat el mateix dia però de l'any
anterior, això no va ser possible ja que no hi havia cap plànol de cap edifici
preparat i en un sol any es van dissenyar i construir tots els edificis planejats.
Van assistir-hi més de 400 mil persones però no es van guanyar tants diners
com s'esperava; en canvi va ser un èxit internacional i va ser ben acceptada
pels ciutadans de Barcelona ja que sabien que els aportaria diners.
Es va triar Barcelona com a ciutat per a fer l'exposició gràcies al seu avenç
industrial i va ocupar una superfície molt gran: l'arc del triomf, el parc de la
ciutadella i tota la Barceloneta.
31
ARC DE TRIOMF
La seva funció principal era fer d'entrada per a l'exposició universal. Va ser
construït per Josep Vilaseca i Casanoves l'any 1888.
Està construït amb maó vist i ceràmica amb motius ornamentals japonistes (art
mudèjar). Els escultors van ser Josep Raynés i Josep Llimona entre d'altres.
Les seves escultures plasmen l'adhesió de les nacions al concurs mundial; la
recompensa; al·legories a la indústria, el comerç, i l'agricultura; més al·legories,
però ara, a l'art i a la ciència i 12 escultures femenines (àngels sense ales). Són
d'estil protomodernista, això significa que reprodueixen elements de la
naturalesa.
32
PASSEIG DE SANT JOAN
És un carrer que s'inicia a l'extrem sud de l'arc del triomf fins a Travessera.
Dins el pla Cerdà té una gran importància ja que facilita molt el transport. Rius i
Taulet, un alcalde, va rebre una monument fet per Manuel Copsà en aquest
passeig de Sant Joan perquè va ajudar en la financiació de l'exposició
universal; va buscar finançadors i els va convèncer per a que participessin.
També podem trobar el palau de justícia construït per Josep Domènech i
Montaner amb pedra de Montjuic des de l'any 1887 fins al 1898 encara que no
es va inaugurar fins al 1908. És d'estil eclèctic amb un caràcter monumentalista
i sobri estil nord-europeu. L'edifici encara s'utilitza com a palau de justícia.
33
CASTELL DELS TRES DRAGONS
Al número 5 del passeig Picasso, al parc de la Ciutadella, trobarem un bonic
edifici modernista de l'any 1888, que va adoptar el nom de “Castell dels Tres
Dragons”. El nom de l'edifici, probablement, prové de l'obra de Pitarra.
Es va construir en només un any per Lluís Domènech i Muntaner i Josep
Forteza. Hi ha dos arquitectes perquè Lluís Domènech es va barallar amb el
llicenciatari del cafè i va decidir marxar abans de que acabés l'obra. Llavors van
contractar a Josep Forteza i ell la va acabar.
Va ser construït per a ser un cafè-restaurant; havia de ser un dels edificis
principals per a l'exposició universal de 1888. Encara que no es va acabar fins
a gairebé el final d'aquest esdeveniment.
Com podem observar a la foto de la dreta, l'edifici està construït amb maó vist i
ferro laminat. Té forma de castell i està coronat per merlets. És de planta
quadrada amb quatre torres als angles. La decoració ceràmica es troba als
merlets i als plafons, en forma d'escut. Desglossen en blau sobre blanc i en
elles s'hi representa un programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi
bon nombre de begudes i licors. Desafortunadament la majoria de vitralls han
estat trencats i reemplaçats per vidres normals. El principal, que ocupava tota
la façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.
34
HIVERNACLE
Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet
modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en
millors condicions o fora d'època. Són el nivell superior de l'anomenat conreu
protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen
el terra fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema
complet de calefacció. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de
conreu o més.
L’ hivernacle de Barcelona està situat al número 7 del passeig Picasso, al parc
de la ciutadella, just al costat del castell dels tres dragons.
Es una estructura construïda l'any 1884 per Josep Amargós i Samaranch com a
complement de les edificacions que formaven part de l'Exposició Universal de
1888. Ocupa una superfície de 950 m2 dividida en tres naus, de les quals la
central és la més alta i està descoberta per les parts laterals.
En l'hivernacle es van utilitzar materials que aleshores es consideraven
d'avantguarda, com eren el ferro i el vidre. La funció principal de l'hivernacle és
el cultiu i l'exposició de plantes d'origen tropical que, a causa de les condicions
climàtiques no podrien viure a Barcelona.
35
UMBRACLE
Projectat per Josep Fontseré i construït entre els anys 1883-1887 per Josep
Amargós, formà part, juntament amb l'Hivernacle i el Museu Martorell de
Geologia, del programa cientific i museistic integrat dins del projecte global
d'ordenació de la Ciutadella que diswenyà el mateix Josep Fontseré l'any 1872.
La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro,
lligades per jàssenes del mateix material que comformen una volta amb cinc
arcs, un de gran, el central, i dos de mes petits a cada costat. La volta és
coberta per un enllistonat de fusta, generador d'un joc de llums i hombres, que
recrea la penombra dels boscos tropicals, que és l'hàbitat on viuen les espècies
que s'hi cultiven.
Les façanes maons i les grans portalades de fusta, tanquen aquest edifici, únic
en el seu gènere.
36
LA FONT DE LA GRAN CASCADA MONUMENTAL
És una font enorme, purament decorativa. És el final del recorregut de
l'exposició universal. Va ser dissenyada Josep Fonserè i Mestre per i les
tuberíes per Antoni Gaudí. A la part més alta hi ha una escultura de Juli César
en el seu carruatge i per tota la font hi ha diverses escultures de temàtiques
diferents: peixos que treuen aigua per la boca, dracs i lleons...
37
LES VISITES:
DIJOUS
38
LA PEDRERA
La Pedrera o casa Milà va ser dissenyada per Antoni Gaudí de 1906 a 1910,
però no va estar acabada fins el 1912. Ja que la família Milà i Gaudí van tenir
problemes i ell va decidir marxar. Va ser perquè la senyora de la família, Rosé
Segimon, volia l’interior amb decoracions clàssica, perquè la casa no va
agradar molt, perquè Gaudí va sobrepassar el pressupost i també perquè
Gaudí va incomplir les normes urbanes.
Les masses urbanes van posar diversos pots a la pedrera: aeroport de
zepelins, mona de pasqua, bacallaneria, pastis de nata,... Aquesta gran
construcció fa 35 metres d’alçada, més de la permesa en aquell moment. Quan
Gaudí mort, 1926, Roser Segimon canvia l’interior donant-li un toc clàssic.
Té 2 patis i 2 celoberts que serveixen per donar llum i també perquè corri l’aire.
L a casa estava ocupada per el senyor Milà i la senyora Segimon, 2 lloros i el
servei. El senyor i la senyora de la casa pagaven amb ascensor o per unes
escales privades. L’ascensor modernista té, perquè encara funciona, un banc,
una finestra i un mirall. El servei tenia 3 escales, que només ells feien servir.
Cada pis te 2 o 3 portes. En el pati es pot veure que les finestres són de
tamany decreixen de baix a dalt, per el tema de la llum. Té un soterrani on
aparcaven el transports, tan motors com animals. La porta central es molt gran
per que entrin els transports dirigint-se al soterrani, i té dos portes laterals per a
les persones.
39
Al terrat hi ha escultures que simbolitzen soldats, tot i que són xemeneies.
També hi ha 6 badalots que simplement són caixes per a les escales. Quatre
dels badalots tenen trencadís i 2 no. Quan Gaudí se’n va anar va deixar el
terrat sense baranes.
Les voltes del terra són per les ones del mar i per els torons de la muntanya.
Gaudí era extremadament religiós i es nota en les seves construccions. Com a
la sagrada família va fer servir arcs catenàries.
Les golfes servien per rentar la roba i eixugar-la. Ja que tenia moltes finestres
per les quals entrava molt aire a l’estiu. Les finestres tenen teulades per a la
pluja. Quan el terra es de rajola es per el servei i quan es de parques es per els
senyors. En la part de servei hi ha menys decoració que en la de senyors. El
sostre dels senyors tenia solrajos, es a dir, decoracions al sostre.
40
ESTRUCTURA EXTRAVAGANT A LA PEDRERA
Durant la visita a la Pedrera es pot observar
que els arcs no són comuns. Són arcs
catenàries, es a dir, són iguals que la corba
que adopta una cadena, corda o cable ideal
perfectament flexible, amb la massa distribuïda
uniformement per unitat de longitud, suspesa
pels seus extrems i sotmesa a l’acció d’un
camp gravitatori uniforme.
A la Pedrera o casa Milà hi ha 270
arcs catenàries de diferents altures
que serveixen per distribuir el pes de
l’ondulant terrat. Posant com a
exemple l’arc següent em pogut
calcular:
a) Les coordenades dels punts de tall
amb l’eix d’abscisses. (-2,0) i (2,0)
b) La coordenada del punt de tall amb
l’eix d’ordenades. (0,5)
c) El valor de c.
Punt de tall amb l’eix d’ordenades = 5
d) El valor del coeficient a.
y = ax2+c 0 = a·22+5 a = -5/4
e) L’expressió algebraica de la funció.
Y = -5/4·x2+5 = -1,25·x2+5
f) y posant uns exemples de x.
X Y
- 3 - 6,25
- 2,5 - 2,81
- 2 0
- 1,5 2,18
- 1 3,75
- 0,5 4,68
0 5
0,5 4,68
1 3,75
1,5 2,18
2 0
2,5 - 2,81
3 - 6,25
41
Aquest arc catenària es troba a la casa Milà. La
formula de la paràbola es: y = -3,35x2 + 2,75.
Sabent això em pogut calcular:
a) L’altura de l’arc.
C = 2,75 m
b) El punt de tall de la paràbola amb l’eix
d’abscisses.
= 0,9
c) El tall esquerra amb l’eix d’abscisses sabent que
l’arc acaba a 2,15m.
= 0,42
d) L’amplada del terra del passadís.
0,9 + 0,42 = 1,32
A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a
gran escala (1:10) del projecta de la colònia Güell.
42
Ara hem de relacionar:
Sabent les formules em pogut calcular les altures:
A = 38 m
B = 28 m
C = 21 m
A. y = 6x2-3,8 B. y = 2x2-2,8 C. y = x2-2,1
x
y
x
y
x
y
43
PLA CERDÀ
Al 1850, Barcelona era una
ciutat emmurallada amb
carrerons, poques
infraestructures i una gran
manca d’higiene.
Gràcies al senyor Balmes
es van acabar enderrocant
les muralles i es fa un
concurs per “remodelar” la
ciutat. El guanyador del
concurs va ser el projecte
de Antoni Rovira i Trias, tot
i que Foment va donar permís única i exclusivament a Josep Ildefons Cerdà.
El govern català va pressionar perquè finalment fos Antoni Rovira, però el
Ministeri de Foment va emetre un Reial Decret per “obligar” a que fos el
projecte de Cerdà el que s’acabés fent, i així va ser. Josep Ildefons Cerdà va
ser molt criticat ja que el Reial Decret venia des de Madrid.
Domènech i Muntaner, el reconegut arquitecte modernista, va afegir llenya el
foc dient que l’aire que passaria pels carrers amb aquella organització
urbanística no seria bo.
En un inici, havia d’haver-hi un parc al
mig, però poc a poc es van anar
construint tallers a l’aire lliure per
després tapar-los.
Les avingudes més importants d’aquest
pla són la Gran Via de les Corts
Catalanes, el Passeig de Gràcia i la
Diagonal.
Barcelona 1850
44
EL QUADRAT D’OR
El Quadrat d’Or és una zona de Barcelona situada al centre de l’eixample on
vivia la burgesia ja que hi havia les millors cases construïdes pels arquitectes
més coneguts. Va agafar força i solidesa sobretot gràcies al clavegueram.
Està format per la casa Batlló, la casa Ametller i la casa Milà. Va formar-se
després de l’expansió que es va fer des del barri gòtic cap als prats.
A part d’aquestes cases està, com a tot el pla Cerdà, format per les illes
octogonals amb decoracions de luxe (de fusta, vidre...), neoclàssiques i florals.
45
TORRE DE LES AIGÜES
Roger de Llúria, 56
Al 1862, Ildefons Cerdà va construir un dels primers edificis de l’eixample i
justament aquell mateix any li va concedir uns terrenys a Josep Oriol i Mestres
perquè construís una torre alta per repartir l’aigua a les diferents cases.
Estava previst fer una torre de 24 metres que contingués 750 m3 d’aigua, però
el límit establert per l’ajuntament era 20. Tres anys després, es va permetre
l’edificació d’aquesta torre per fer que l’aigua arribés a totes les cases. A més,
s’hi va afegir una màquina de vapor per impulsar l’aigua. Al 1870 es va
construir un pis més, per la qual cosa l’aigua arribava a més pressió a les
cases. Per últim, set anys després l’ajuntament es va quedar aquesta zona i la
va obrir al públic.
46
PASSATGE PERMANYER
El passatge Permanyer és un passatge que es va construir al 1864.
Està situat entre els carrers Pau Claris, Roger de Llúria, Diputació i Consell de
Cent. En aquest carreró hi trobem cases de tipus anglès amb soterrani.
Juntament amb aquest estil, també en trobem altres, com ara el clàssic o l'àrab.
Algunes de les cases tenen un pis més, les golfes; estava previst que tot el
passatge tingués aquest pis addicional, però no va haver-hi suficients diners.
47
ILLA DE LA DISCÒRDIA
CASA BATLLÓ
Aquest edifici va ser construït per Antoni Gaudí entre el 1905 i el 1907 per a la
família Batlló. En un principi, Josep Batlló la va demanar per establir-hi una
central de comerç tèxtil.
Des de l'exterior veiem una façana amb mosaics, cristalls i ceràmica. També
podem observar perda, que prové de Montjuïc. Tots aquests elements formen
una façana inspirada en la natura: les columnes ens recorden ossos i
articulacions, la part superior, Montserrat, etc.
Com que a la natura no hi ha línies rectes, en tota la paret exterior només hi ha
corbes.
Un cop dins l'edifici, a la planta baixa ens podem fixar que, si ens posem al mig
de la sala, ens il•lumina una llum semblant a la de l'espai. A més a més, podem
veure que l'escala és la columna vertebral d'un dinosaure.
Això si, el pis més important és el primer, ja que és el que més i millor està
decorat. Ens porta a un rebedor on trobarem una bonica llar de foc.
Actualment és una casa oberta al públic. Malauradament, va patir la "solució
vertical" de la casa veïna. Forma part de l'Illa de la Discòrdia, juntament amb la
casa Ametller, la Lleó-Morera i la Pedrera.
48
CASA AMETLLER
Aquesta casa va ser construïda per Puig i Cadafalch i la va fer per un xocolater,
Antoni Ametller. La seva construcció va durar dos anys, del 1898 al 1900. Li va
manar a Puig i Cadafalch una casa que destaqués i impressionés.
Per deixar clar que la casa era feta per a un xocolater, a la part superior de la
Casa podem veure un final esglaonat (forma de la xocolata).
L'arquitecte va necessitar ajuda de dos grans escultors: Eusebi Arnau per a
l'escultura de Sant Jordi i el drac i a Jujol li va demanar que fes la forja, els
balcons.
Si ens fixem, a la façana podem veure una clara simetria, però un cop a dins,
veiem una casa senyorial, amb escultures i amb una planta baixa molt
accessible.
49
CASA LLEÓ-MORERA
La casa Lleó-Morera (també anomenada anteriorment Rocamora), va ser
remodelada pel reconegut arquitecte Domènech i Muntaner a l'any 1902. Va
ser encomenada pel tiet Fransesc Morera, que no la va poder veure i per això
s'hi va establir Fransesc Morera l'any 1906.
Al cap d'una anys, Albert Lleó i Morera va encarregar una façana amb elements
de la naturalesa, escultures de Sant Jordi i el drac... A més a més, a l'exterior
podem veure els invents més destacats del segle XX. A la part més alta podem
veure un petit temple que, per ser construït, es va haver de demanar un permís
especial a l'ajuntament. L'exterior no destaca gaire ja que les consignes eren
una casa seria per fora perquè lluís més per dins.
Per tot aquest edifici Domènech i Muntaner va tenir l'ajuda d'Eusebi Arnau,
Mario Maragliano i Gaspar Comar.
Al segle XX, més concretament al 1943, la coneguda marca Loewe s'instala a
la planta baixa.
50
LES VISITES:
DIVENDRES
51
COLÒNIA GÜELL
Eusebi Güell va construir tot un poble per a els treballadors de la seva colònia.
Aquest poble tenia escoles però els nois quan ja tenien 14 anys no hi anaven i
quan complien 7 començaven a treballar però no a horari complet perquè un
temps el passaven a l'escola.
Als treballadors se'ls tractava bé però tot estava pensat perquè no es
revoltessin, ni canviessin de treball. Era així ja que si es produïa una revolta
se'ls castigava a tots i si t'acomiadaven com que la casa no era teva i l'escola
pertanyia a la colònia et quedaves sense res i, normalment, ningú et volia
contractar, ja que els propietaris de colònies es coneixien i s'avisaven.
També et motivaven ja que com millor càrrec, millor casa, més diners, més
comoditats... Els tenien una mica incomunicats, ja que no els agradava que
sortissin i intentaven evitar-ho el màxim. Ho aconseguien gràcies a que van
construir un bar i un teatre. Eren cristians ja que no hi cabien a l'església. Les
colònies es van crear per culpa d'unes revoltes a causa de problemes socials,
econòmics...
La colònia güell va ser construïda l'any 1890 i va tancar l'any 1973. Està
construïda amb maó i pedra. El més decorat possiblement són les xemeneies.
52
Inicialment hi havia una petita església però com que no i cabien, van
encarregar una a Gaudí.
Aquesta va costar molts diners i només es va construir el principi. Havia de ser
molt alta. Gaudí va pensar i estudiar moltes coses per posar-les a l'església.
Alguns exemples són: les precioses finestres amb forma de papallona, que
s'obrien o les columnes inclinades per no haver de reforçar-les pel costat...
Volia fer-la dissimulada en el paisatge; la part de sota fosca com el color dels
troncs del bosc el qual l'envolta. Més amunt verd com les fulles i després blau
com el cel. A l'entrada va fer un mosaic.
53
Valoracions
Pol Jorquera
Després d'una setmana de feina, d'apunts, de
passejos, de fotos, de visites, de guies, podem
descansar i reflexionar, pensar sobre si el crèdit ha
superat o defraudat les nostres expectatives
inicials.
Primer de tot, el grup ha sigut bastant pencaire; a
més, ens hem organitzat i planejat la feina bé.
Per altra banda trobem les visites: han sigut
interessants, i en aquest sentit totes ens van
aportar coneixements i informació nova. Si haig de
escollir una, seria la de la Pedrera: ha sigut molt
interessant, la guia ho explicava molt bé, clar, i ho
feia entretingut. A més a més no es va fer en cap
moment pesat i el temps de la visita va ser des del
meu punt de vista adequat.
Però, els itineraris fotogràfics són els únics punts a
millorar. Per l’aplicació es necessitaven bastants
"megues", el mapa estava mal fet i l'únic que
funcionava eren les adreces. Però bé, és el primer
any que s'utilitzava, així que no s'ha de tenir molt
en compte i no va impedir observar la bellesa de les
cases i del recorregut pels diferents barris.
Tot i això, estic molt content aquest any també de la
setmana del treball de síntesi, que fomenta la
curiositat, la autonomia, el treball en equip, els
passejos al aire lliure i el descobriment de la nostra
ciutat des de un altre punt de vista.
54
Joan Cisa Anna Juanicó
La veritat es que no m'ha agradat
gens ni mica. Era a Barcelona i això
es una de les coses que no
m'agrada; havies d'estar
constantment caminant o amb
ferrocarrils i et fa més gràcia si te'n
vas a algun lloc que no coneixes.
Feia molta calor i havies d'estar
parat davant un edifici durant mínim
7 minuts cada vegada, prenent
apunts, molt atent... Una de les
coses que menys m'agrada es que
el grup d'un dels delegats, qui va
triar els grups, es ple d'amics seus.
Els itineraris eren llargs i cansats,
feia molta calor i era fàcil perdre's.
La Sagrada Família no em va
agradar, en canvi, tots els altres
edificis sí. Des de el meu punt de
vista, la colònia va ser un gran
error, no només feia calor, sinó
que hi havia coses per l'aire que
molestaven. Vam fer un trajecte de
2 hores (anada i tornada) per a
veure un edifici mig començat
d'Antoni Gaudí, algunes cases, no
gaire impactants, i un petit
monument amb la cara d'Eusebi
Güell, el fundador de la colònia.
Ens van dir que no era tan per
arquitectura, sinó que perquè ens
n'adonessin de com vivien abans.
Com vivien abans no té res a veure
amb el crèdit de síntesi. Aquest dia
el podríem haver aprofitat fent
altres coses...
Principalment, jo crec que els llocs
visitats ha estat correcte però les
vistes podrien haver estat més
curtes. Les visites guiades han
tingut molta informació i els guies
ens han sabut motivar. Jo crec
que la nostra actitud ha estat
bona, tot i podíem haver participat
més.
Les visites aportaven molta
informació i hem tingut que
apuntar i passar a net molta,
també. Algunes visites s’ha fet
pesades per la seva extensió o
per el sol, si estàvem a l’exterior.
Els guies eren simpàtic ens han
sabut transmetre bastant bé les
idees de les visites. La tablet de la
sagrada família va ser molt bona
idea ja que vam poder fer un
exercici mínimament lúdic
aprenent coses sobre la visita. Jo
crec que la nostra actitud a estat
bona, no excel·lent però bona.
Hauríem pogut participar més,
haver respòs les preguntes
proposades, o haver-ne fet més
perquè en quedes més clar, si es
possible. El contingut del treball
de síntesi ha sigut molt extens i
una mica complicat, se’ns a fet
llarg i em tingut que treballar
bastant.
Concloent, jo crec que tot ha estat
bé tot i que no m’agrada que per
ja ser més grans ens posin més
feina. I per a mi es millor un treball
a mà, en cas de si es extens i
complicat com aquest, o en un
dossier .