treball mètodes d'investigació

RESUM – EXTRACTE

En aquesta investigació hem volgut copsar la visió que tenen els adolescents del nostre centre

sobre ells mateixos i algunes de les eines que utilitzen per expressar-se. Per tal d’aconseguir-ho,

primer van entrevistar a un grup de 10 nois/es d’edats compreses entre els 12 i 16 anys i varem

elaborar un qüestionari. El qüestionari consta de sis grans blocs: Qui sóc jo?, l’ús de l’agenda

escolar, l’ús del mòbil, les relacions amb la família, l’escola, posicionament davant del món. En

aquest treball hem analitzat els dos primers apartats, restant pendent els altres per a un posterior

treball.

El qüestionari el varem passar a 103 alumnes. En podem treure les conclusions següents:

Són conscients d’estar en l’adolescència i la defineixen per categories psicològiques. Es

consideren simpàtics i tímids, principalment les noies. Tenen un bona autoestima i autoimatge, es

veuen “guapos”, però no s’atreveixen a dir que són atractius. Molts s’han enamorat o estan

enamorats. Saben coses sobre el sexe, però en volen saber més. Només el 12,1% dels que valoren

més l’amor podrien enamorar-se d’una persona del mateix sexe. A la majoria els agrada i surten

amb els amics, les dones tenen més problemes que els nois per sortir amb els amics, ja que els

pares no les deixen, aquestes prefereixen l’amor a l’amistat. Relatiu a les agendes, les noies tenen

una tendència més alta que els nois a donar més importància a l’agenda, encara que es una eina

significativa per ambdós sexes i és motiu de comunicació.

2. Introducció

Pretenem buscar el perfil dels adolescents del nostre centre, per tal de conèixer-los una mica

millor i poder tractar amb ells els temes que els preocupen.

Ens basarem en una petita mostra realitzada al centre IES Josep Tapiró, entenem doncs necessari

definir aquest centre.

L’IES Josep Tapiró es troba situat al carrer Astorga, 37-39, de la ciutat de Reus. Aquesta zona ha

estat habitada, sobretot, per població immigrada, ubicada entre el Barri Juroca i Montserrat, que

ara representarien ser els néts i nétes de moltes de les persones que s’hi instal·laren provinents del

boom immigratori dels anys 60. Actualment és una zona que augmenta considerablement en

població jove, pel creixement urbanístic i immobiliari de la zona.

1

Encara que també hi ha nois i noies d’altres escoles de la ciutat, gairebé sempre públiques,

l’alumnat que s’incorpora de primària, tenen la seva residència en els barris Juroca, Montserrat,

Fortuny i, en menor grau, del Carrilet. Quan a l’alumnat de Batxillerat, la pràctica totalitat prové

dels que han cursat ESO al mateix centre i només en comptades ocasions en vénen d’altres

centres.

La família “tipus” respondria a les característiques següents: estructura nuclear (parella i 2 fills),

pares amb estudis primaris i feines al sector secundari ells (sobretot construcció) i terciari, ells i

elles (tot i que moltes mares es dediquen a les tasques domèstiques, exclusivament).

Els i les alumnes de l’IES Josep Tapiró de Reus tenen, majoritàriament i a conseqüència de les

seves arrels, com a llengua familiar o llengua d’ús quotidià el castellà. En un estudi intern es

reflecteix que el 78’6% de l’alumnat parla castellà a casa i només el 16’5% parlen el català, i el

4’2% l’àrab. Aquest percentatge d’acord amb les noves matrícules que s’han realitzat a l’escola

no disminueix. Aquest comporta que, al centre, la llengua castellana sigui el mitjà de

comunicació oral i l’expressió als espais de relació informal.

Aquest centre no ha estat una excepció en la tendència creixent d’afluència d’estrangers a les

comarques litorals de Catalunya. Així, doncs, tenen una població d’alumnes nouvinguts de recent

incorporació molt elevada provinents d’altres països i d’edats molt variades. Aquests alumnes

tenen lògicament llengües diverses i el col·lectiu més important són magrebins, llatinoamericans,

romanesos i altres, així com els que provinents de la resta d’Espanya i, lògicament, també

desconeixen la llengua catalana.

El curs 2005-2006 del total de 491 alumnes que vàrem arribar a ser, 110 eren de fora d’Espanya,

cosa que representa el 22% de l’alumnat.

Orígen dels alumnes

78%

22%

Alumnesespanyols

Alumnesestrangers

2

Dins dels alumnes estrangers les procedències eren les següents :

Orígen dels alumnes

4%

31%

2%11%

51%

1%

Altres

C. iSudamèricaEuropacomunit.Europa del'EstMagreb

Resta d'Àfrica

Els alumnes de l’institut provenen la gran majoria del districte V de la ciutat, provenen del CEIP

Marià Fortuny i Sant Bernat Calbó, i també hi ha un percentatge d’alumnes que provenen de la

incorporació tardana i que es troben dispersos per la resta de la ciutat. També hi ha un

percentatge d’alumnes que venen del CEIP Rosa Sensat, ja que fa cursos enrere el tenien com a

centre de referència i en l’actualitat ho torna a ser.

Tipologia de l’alumnat:

Donat que sempre disposen de places lliures, reben pràcticament durant tot el curs alumnes de

trasllat forçós.

El centre acull alumnes amb diversitat de situacions:

o Alumnes amb bona capacitat intel·lectual i amb autonomia.

o Alumnes amb diferències ètniques.

o Alumnes amb diferències culturals

o Alumnes amb diferències socials.

o Alumnes amb necessitats educatives especials.

o Alumnes d’incorporació tardana.

o Alumnes que provenen de sistemes educatius diferents

o Alumnes que parlen amb llengües diferents.

o Alumnes conductuals.

ÀREA

D'ORIGEN

Total

Altres 4

C. i Sudamèrica 34

Europa comunit. 2

Europa de l' Est 12

Magreb 57

Resta d' Àfrica 1

Total general 110

3

o Alumnes que presenten un grau absentisme important.

Molts alumnes necessiten una relació estreta i propera amb l’adult per progressar. Presenten

dificultats de relació, atenció, concentració i desmotivació. Necessiten atenció individual, difícil

de satisfer en certs casos (alteracions greus de la conducta, manca de resposta positiva dins el

grup, manca de motivació...).

Atenent aquesta realitat del centre, s’ha plantejat atendre la diversitat facilitant un ambient de

calma i ajudant a progressar a tothom segons les seves possibilitats, utilitzant diferents

estratègies, una de les quals és l’aula de psicopedagogia.

Hipòtesis que formulem:

- Els nostres alumnes tenen les característiques pròpies de l’adolescència.

- Creiem que estan preocupats pels temes referits a l’amor i el sexe.

- Creiem que l’agenda és un estri important per ells.

3. Mètode 3.1. Subjectes

Primer ens varem entrevistar amb 5 nois i 5 noies compresos entre 12 i 16 anys i de l’entrevista

varem treure un qüestionari.

El qüestionari el varem passar a 103 alumnes de primer i de tercer d’ ESO :

12 nois i 13 noies de 12 anys

15 nois i 13 noies de 13 anys

15 nois 14 noies de 14 anys

10 nois 5 noies de 15 anys

2 nois de 16 anys.

3.2. Aparells

Qüestionari (Annex1)

Programa Excel

4

Programa S.P.S.S.

3.3. Procediment

Els qüestionaris els vàrem passar a les hores de tutoria dels grups de primer i de tercer que té el

centre, són qüestionaris anònims i els va contestar qui va voler. Hem agafat una mostra de 103

qüestionaris.

Als nois/es els va agradar contestar aquest qüestionari, malgrat que era molt llarg, però realment

els interessava.

No varem tenir en compte la quantitat d’alumnes nou vinguts i els varem passar igual els

qüestionaris, cosa que ens n’ha invalidat alguns, donat que es notava que no havien pogut

contestar per manca de comprensió lectora.

Varem fer el buidat en una base de dades Excel i després els varem analitzar amb el programa

S.P.S.S. No hem fet el buidat total

En aquest treball solament trobem l’anàlisi dels dos primers blocs del qüestionari: Qui sóc jo?. I

sobre l’agenda escolar.

3.4. Resultats

Freqüències: Com estàs?

Taula I

Estadísticos

QUI01103

03,083,00

31,021,03

15

VálidosPerdidos

N

MediaMedianaModaDesv. típ.VarianzaMínimoMáximo

En aquesta taula es mostra que el total dels enquestats es mostren en aquests moments en un

estat de bastant bé ja que la mitja és de 3,08.

5

Taula II

QUI01

7 6,8 6,8 6,820 19,4 19,4 26,242 40,8 40,8 67,026 25,2 25,2 92,28 7,8 7,8 100,0

103 100,0 100,0

malamentuna mica bébastant bébémolt béTotal

VálidosFrecuencia Porcentaje

Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

Aquest quadre mostra la pregunta en els percentatges donats a cada tipus de resposta. En la

primera variable de malament, tenim un 6’8% dels enquestats que es troba en aquest cas; un

19’4% que està una mica bé, un 40’8% que està bastant bé i en representa la totalitat

significativa, i la última variable amb un 7’8% que estan molt bé.

QUI01

molt bé

bé

bastant bé

una mica bé

malament

Gràfic 1 QUI01

molt bébébastant béuna mica bémalament

Frec

uenc

ia

50

40

30

20

10

0

Gràfic2

En aquests dos gràfic veiem visualment com estan en aquests moment, i veiem més

clarament quina és la mitja significativa.

Freqüències et consideres adolescent?Taula III

6

Estadísticos

QUI02103

01,581,00

1,86,74

13

VálidosPerdidos

N


En aquest quadre veiem que la mitja és de 1’58, és a dir, que estem entre el “si” i el “no”, per

tant, els enquestats la majoria es consideren adolescents però no ho saben del cert.

Taula IV

QUI02

68 66,0 66,0 66,010 9,7 9,7 75,725 24,3 24,3 100,0

103 100,0 100,0

sínons/ncTotal


Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

Aquest quadre mostra la pregunta en els percentatges donats a cada tipus de resposta. En la

primera variable de si tenim un 66% dels enquestats que es considera adolescent; un 9’7% que no

s’hi considera, i la última variable “no sap/no contesta” no ho saben ben bé.

QUI02

ns/nc

no

sí

Gràfic3 QUI02

ns/ncnosí

Frec

uenc

ia

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Gràfic4

En aquests gràfics podem veure de forma visual quins són els percentatges i les totalitats

pel que respecta a si et consideres adolescent, la majoria es conscient de que està en

aquesta etapa evolutiva.

Taules de contingència com et sents - ets adolescent

7

Taula V

Resumen del procesamiento de los casos

103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%QUI01 * QUI02N Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje

Válidos Perdidos TotalCasos

En aquests quadres relacionem les dues variables “com ets sents” i si “et consideres adolescent”.

Taula VI

Tabla de contingencia QUI01 * QUI02

3 2 2 74,4% 20,0% 8,0% 6,8%

14 3 3 2020,6% 30,0% 12,0% 19,4%

28 4 10 4241,2% 40,0% 40,0% 40,8%

20 1 5 2629,4% 10,0% 20,0% 25,2%

3 5 84,4% 20,0% 7,8%

68 10 25 103100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Recuento% de QUI02Recuento% de QUI02Recuento% de QUI02Recuento% de QUI02Recuento% de QUI02Recuento% de QUI02

malament

una mica bé

bastant bé

bé

molt bé

QUI01

Total

sí no ns/ncQUI02

Total

Aquí podem veure que els que es consideren adolescents, en aquests moment es troben bastant

bé. Tot i que la majoria en aquests moments es trobin bastant bé, no tenen massa clar si són

adolescents o no.

Mitges Taula VII


103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%QUI01 * SEXEN Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje

Incluidos Excluidos TotalCasos

Taula VIII

8

Informe

QUI01

3,02 61 1,06 ,143,17 42 ,96 ,153,08 103 1,02 ,10

SEXEhomedonaTotal

Media N Desv. típ.Error típ. de

la media

Ara relacionem la variable anterior, la de “com em sento” amb la variable del sexe.

En aquest requadre podem veure quines relacions hi ha, a primera vista podríem dir que les dones

es troben bastant millor que els homes, però la diferència és insignificant, ja que la mitja dels

homes és de 3’02, per tant, està en “em sento bastant bé”, i les dones al tenir un 3’17 estan en la

mateixa posició; en conclusió, podem dir que pràcticament no hi han diferències entre elles, tot i

que sigui per poc.

Si agafem la mitja dels homes 3’02 i li sumem i restem respectivament l’error típic de la

desviació de la mitja (2’88-3’16), i la de les dones (3’02-3’32), veiem que es toquen durant una

estona, per tant, podríem dir que hi ha una diferència en un 95% de confiança.

Taula IX

Correlaciones

1,000 ,073, ,464

103 103,073 1,000,464 ,103 103

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

SEXE

QUI01

SEXE QUI01

El quadre mostra que no hi ha diferències significatives entre elles.

Freqüències: consideres adolescentTaula X

Estadísticos

QUI02BIS103

0,66

1,001

,48,23

01

VálidosPerdidos

N


9

Aquests quadres reflecteixen el mateix que l’anterior, però aquesta vegada ajuntem dos valors, el

“no” i el “ns/nc”, per veure si segueix la mateixa línia que l’anterior.

Taula XI

QUI02BIS

35 34,0 34,0 34,068 66,0 66,0 100,0

103 100,0 100,0

nosiTotal


Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

Continuem veient que el 66% dels enquestats es considera adolescent. I en el gràfic es pot

apreciar visualment:

QUI02BIS

si

no

Gràfic 5

Mitges Taula XII


103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%QUI01 * QUI02BISN Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje


Taula XIII

Informe

QUI01

3,06 35 1,19 ,203,09 68 ,93 ,113,08 103 1,02 ,10

QUI02BISnosiTotal


la media

10

Aquests quadres mostren la relació entre el “com et sents” i si “et consideres adolescent” però

amb les variables de “no” i “ns/nc” ajuntades, per veure quina és la relació que es dóna.

CorrelacionsTaula XIV

Correlaciones

1,000 ,015, ,884

103 103,015 1,000,884 ,103 103


QUI01

QUI02BIS

QUI01 QUI02BIS

El quadre mostra que no hi ha diferències significatives entre elles.

Freqüències Com definiries un adolescent ? Taula XV

Estadísticos

ADOLESC6637

VálidosPerdidos

N

Taula XVI

11

ADOLESC

2 1,9 3,0 3,037 35,9 56,1 59,122 21,4 33,3 92,45 4,9 7,6 100,0

66 64,1 100,037 35,9

103 100,0

categories físiquescategories psicològiquestòpicsaltresTotal

Válidos

SistemaPerdidosTotal

Frecuencia PorcentajePorcentaje

válidoPorcentajeacumulado

Aquesta taula de freqüències fa referència al buidatge de la pregunta Qui3: “Com definiries un

adolescent?”.

Podem veure com els adolescents que han respost aquesta pregunta (un 64’1% de tots els que van

fer el qüestionari), es defineixen fent servir sobretot categories psicològiques, amb un 56’1%.

Exemples d’aquestes definicions són, entre d’altres:

“Que ja és responsable i tria les seves decisions”.

“Que ja ets gran i et comportes d’una altra manera”.

Seguidament trobem que es defineixen fent servir tòpics, amb un 33’3%. Exemples d’aquestes

definicions són, entre d’altres:

“Una edat una mica boja”.

“Estàs “apavat” i tens noves responsabilitats”.

També trobem un petit percentatge que es descriuen fent servir categories físiques, un 3% i amb

un 7’6% trobem els que fan servir altres definicions.

Descriptius: Com et definiries?Taula XVII

Estadísticos descriptivos

103 0 100 85,44 35,45103 0 100 2,91 16,90103 0 100 19,42 39,75103 0 100 7,77 26,90103 0 100 6,80 25,29103 0 100 33,98 47,60103 0 100 13,59 34,44103 0 100 34,95 47,91103

QUI05_01QUI05_02QUI05_03QUI05_04QUI05_05QUI05_06QUI05_07QUI05_08N válido (según lista)

N Mínimo Máximo Media Desv. típ.

12

Aquí es fa una mostra descriptiva de la variable “com et definiries?”, en la pregunta, hi ha vuit

respostes possibles, les quals estan marcades en el requadre que es veu més amunt, i ens mostren

que a la primera resposta que correspon a “simpàtic” tenim un 85’44% dels enquestats que han

marcat aquesta resposta; el mateix passa amb les altres respostes, en la segona que correspon a

“antipàtic” només l’han marcada el 2’91% dels enquestats, la qual és certa, ja que hi ha poca gent

que es consideri antipàtica; la tercera resposta fa referència a la variable “orgullós”, aquesta ha

estat marcada per un 19’42% dels enquestats; la quarta correspon a “modest” i té un 7’77%; la

cinquena correspon a “cregut” i el percentatge també és baix, un 6’80%; la sisena és “senzill” i

aquesta té un 33’98%; la set correspon a “pesat” i té un 13’59%; i l’última variable “tímid” està

marcada un 34’95% dels enquestats.

En conclusió, la primera i la última variable són les que tenen més pes, totes dues corresponents

al ser simpàtic o al ser tímid.

Freqüències : Hi ha diferències entre nois i noies?.

Taula XVIII Taula XIX

Estadísticos

QUI04103

01,311,00

1,70

VálidosPerdidos

N

MediaMedianaModaDesv. típ.

QUI04

4 3,9 3,9 3,973 70,9 70,9 74,816 15,5 15,5 90,310 9,7 9,7 100,0

103 100,0 100,0

0sínons/ncTotal


Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

QUI04

ns/ncnosí0

Porc

enta

je

80

60

40

20

0

Gràfic 6

La majoria considera que hi ha diferències entre els nois

i les noies.

13

Mitges : Com et definiries? H/DTaula XX


103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%

QUI05_01 * SEXEQUI05_02 * SEXEQUI05_03 * SEXEQUI05_04 * SEXEQUI05_05 * SEXEQUI05_06 * SEXEQUI05_07 * SEXEQUI05_08 * SEXE

N Porcentaje N Porcentaje N PorcentajeIncluidos Excluidos Total

Casos

Taula XXI

Informe

85,25 85,71 85,44 61 42 103 35,76 35,42 35,45 4,58 5,46 3,491,64 4,76 2,91 61 42 103 12,80 21,55 16,90 1,64 3,33 1,67

18,03 21,43 19,42 61 42 103 38,77 41,53 39,75 4,96 6,41 3,9211,48 2,38 7,77 61 42 103 32,14 15,43 26,90 4,11 2,38 2,658,20 4,76 6,80 61 42 103 27,66 21,55 25,29 3,54 3,33 2,49

31,15 38,10 33,98 61 42 103 46,69 49,15 47,60 5,98 7,58 4,6919,67 4,76 13,59 61 42 103 40,08 21,55 34,44 5,13 3,33 3,3929,51 42,86 34,95 61 42 103 45,99 50,09 47,91 5,89 7,73 4,72

QUI05_01QUI05_02QUI05_03QUI05_04QUI05_05QUI05_06QUI05_07QUI05_08

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

Media N Desv. típ. Error típ. de la media

Totes les variables estudiades anteriorment, ara es relacionen amb la variable “sexe”. Observant

que els homes es defineixen simpàtics en un 85’25% i senzills en un 31’15%, en canvi les dones

es defineixen simpàtiques en un 85,71% i tímides en un 42,86%.

Taula XXII

14


1,41 ,49 10385,44 35,45 1032,91 16,90 103

19,42 39,75 1037,77 26,90 1036,80 25,29 103

33,98 47,60 10313,59 34,44 10334,95 47,91 103

SEXEQUI05_01QUI05_02QUI05_03QUI05_04QUI05_05QUI05_06QUI05_07QUI05_08

MediaDesviación

típica N

Les correlacions que es presenten a continuació, mostren que en algunes preguntes hi ha

diferències segons sigui home o dona, en la percepció de com et veus.

En la variable simpàtic i antipàtic hi ha molta diferència, ja que quasi tothom s’ha considerat

simpàtic, i pocs antipàtics. Les variables cregut i pesat també tenen la seva diferència.

CorrelacionsTaula XXIV

15

Correlaciones

1,000 ,007 ,091 ,042 -,167 -,067 ,072 -,214* ,138, ,948 ,359 ,672 ,092 ,501 ,469 ,030 ,166

103 103 103 103 103 103 103 103 103,007 1,000 -,420** -,076 ,120 -,107 -,052 -,158 ,129,948 , ,000 ,447 ,228 ,281 ,599 ,112 ,192103 103 103 103 103 103 103 103 103

,091 -,420** 1,000 ,061 -,050 ,412** -,002 -,069 -,127,359 ,000 , ,541 ,614 ,000 ,981 ,491 ,201103 103 103 103 103 103 103 103 103

,042 -,076 ,061 1,000 -,051 ,062 ,166 ,020 ,155,672 ,447 ,541 , ,611 ,531 ,094 ,840 ,118103 103 103 103 103 103 103 103 103

-,167 ,120 -,050 -,051 1,000 -,078 ,098 -,009 ,016,092 ,228 ,614 ,611 , ,431 ,324 ,926 ,876103 103 103 103 103 103 103 103 103

-,067 -,107 ,412** ,062 -,078 1,000 ,051 ,005 -,036,501 ,281 ,000 ,531 ,431 , ,612 ,956 ,717103 103 103 103 103 103 103 103 103

,072 -,052 -,002 ,166 ,098 ,051 1,000 -,105 ,119,469 ,599 ,981 ,094 ,324 ,612 , ,291 ,231103 103 103 103 103 103 103 103 103

-,214* -,158 -,069 ,020 -,009 ,005 -,105 1,000 -,112,030 ,112 ,491 ,840 ,926 ,956 ,291 , ,258103 103 103 103 103 103 103 103 103

,138 ,129 -,127 ,155 ,016 -,036 ,119 -,112 1,000,166 ,192 ,201 ,118 ,876 ,717 ,231 ,258 ,103 103 103 103 103 103 103 103 103

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

SEXE

QUI05_01

QUI05_02

QUI05_03

QUI05_04

QUI05_05

QUI05_06

QUI05_07

QUI05_08

SEXE QUI05_01 QUI05_02 QUI05_03 QUI05_04 QUI05_05 QUI05_06 QUI05_07 QUI05_08

La correlación es significante al nivel 0,05 (bilateral).*.

La correlación es significativa al nivel 0,01 (bilateral).**.

Freqüències: Del teu físic, què t’agrada?Taula XXV

Estadísticos

QUI06949

2,99,91

14

VálidosPerdidos

N

MediaDesv. típ.MínimoMáximo

Aquesta taula fa referència a la pregunta “Del teu físic, què t’agrada?”, tenint aquesta quatre

possibles respostes. Mirant la taula, s’observa que la mitjana dels enquestats està pràcticament en

la variable “quasi tot”, ja que el valor 2’99 s’acosta molt al 3.

Taula XXVI

16

QUI06

7 6,8 7,4 7,418 17,5 19,1 26,638 36,9 40,4 67,031 30,1 33,0 100,094 91,3 100,09 8,7

103 100,0

ResQuasi resQuasi totTotTotal

Válidos




Partint de la mateixa pregunta que l’anterior, però ara mirem els percentatges de cada una de les

respostes, i observem que a la variable “res” un 6’8% dels enquestats considera que no li agrada

res del seu físic, llavors tenim un 17’5% que no li agrada quasi res; tot i que un 36’8% li agrada

quasi tot; ara bé, tenim un 30’1% que li agrada tot, per tant, tenen l’autoimatge molt alta.

QUI06

Tot

Quasi tot

Quasi res

Res

Gràfic7 QUI06

TotQuasi totQuasi resRes

Frec

uenc

ia

40

30

20

10

0

Gràfic 8

Aquí es reflecteix en un gràfic perquè es

puguin apreciar millor els percentatges

Tanmateix, en un gràfic de barres veiem les

totalitats.

Mitges: Del teu físic, què t’agrada? H/DTaula XVII


94 91,3% 9 8,7% 103 100,0%QUI06 * SEXEN Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje


En aquest requadre es reflecteix les relacions entre dues variables, una és l’estudiada

individualment abans, i l’altra és la variable “sexe”.

17

Taula XVIII

Informe

QUI06

3,13 56 ,90 ,122,79 38 ,91 ,152,99 94 ,91 9,38E-02

SEXEhomedonaTotal


la media

En aquest requadre podem veure quines relacions hi ha, a primera vista podríem dir que els

homes tenen una autoimatge més alta que les dones, ja que la mitja dels homes és de 3’13, per

tant, està entre quasi tot i tot, i les dones al tenir un 2’79 estan entre un quasi res i un quasi tot; en

conclusió, podem dir que pràcticament no hi han diferències entre elles, tot i que sigui per poc.

Si agafem la mitja dels homes 3’13 i li sumem i restem respectivament l’error típic de la

desviació de la mitja (3’01-3’25), i la de les dones (2’64-2’94), veiem que no es toquen per poc,

per tant, podríem dir que no hi ha diferència en un 95% de confiança. Però si juguem amb valors

unilaterals, sí que hi ha diferència, però aquesta és molt petita.

Taula XXIX

Correlaciones

1,000 -,182*, ,040

94 94-,182* 1,000,040 ,

94 103

Correlación de PearsonSig. (unilateral)NCorrelación de PearsonSig. (unilateral)N

QUI06

SEXE

QUI06 SEXE

La correlación es significativa al nivel 0,05 (unilateral).*.

Utilitzant la correlació de Pearson en valors unilaterals, ja que en bilaterals no hi havia diferència,

per extreure’n alguna cosa, ho hem fet unilateralment, i com deia abans, hi ha una petita

diferència.

Freqüències Creus que ets guapo, creus que ets atractiu ?.Taula XXX

18

QUI07

1 1,0 1,0 1,041 39,8 40,2 41,222 21,4 21,6 62,738 36,9 37,3 100,0

102 99,0 100,01 1,0

103 100,0

0123Total

Válidos




Gràfic : guapo, atractiu

QUI07

3210Omitido

Porc

enta

je

50

40

30

20

10

0

Gràfic9 QUI08

3210Omitido

Porc

enta

je

50

40

30

20

10

0

Gràfic 10

Bastant es consideren guapos, però atractius, no s’atreveixen a dir-ho.

Freqüències: Part del cos que t’agrada més Taula XXXI Taula XXXII

Estadísticos

COSMES8023

3,604,00

51,58

VálidosPerdidos

N

MediaMedianaModaDesv. típ.

COSMES

14 13,6 17,5 17,59 8,7 11,3 28,8

10 9,7 12,5 41,39 8,7 11,3 52,5

38 36,9 47,5 100,080 77,7 100,023 22,3

103 100,0

ullscaracamespenisaltresTotal

Válidos




Aquesta taula de freqüències fa referència al buidatge de la pregunta Qui9: “Quina part del teu

cos t’agrada més?”.

Podem veure com els adolescents que han respost aquesta pregunta (un 77’7% de tots els que van

fer el qüestionari), la part del cos que més els hi agrada són els ulls, amb un 17’5%, seguida de

les cames amb un 12’5%. Destacaríem també les altres dues parts del cos que més es repeteixen,

una és la cara, amb un 11’3% i l’altre, amb el mateix percentatge, són els òrgans sexuals, el penis

pel que fa als nois i els pits pel que fa a les noies.

19

Pel que fa a les altres parts del cos que els hi agrada però que no es repeteixen tant són, entre

d’altres, els braços, les mans, el cabell... i, fins i tot, totes.

Descriptius: Preguntes sobre l’amor i l’amistat Taula XXXIII


95 ,8396 ,3993 ,6195 ,8573 ,8687 4,60E-0284 ,7196 ,8692 ,5742

QUI11BISQUI12BISQUI13BISQUI14BISQUI15BISQUI16BISQUI18BISQUI17BISQUI19BISN válido (según lista)

N Media

FreqüènciesTaula XXXIV

Estadísticos

95 8 ,83 3,86E-0296 7 ,39 4,99E-0293 10 ,61 5,08E-0295 8 ,85 3,66E-0273 30 ,86 4,05E-0287 16 4,60E-02 2,26E-0284 19 ,71 4,96E-0296 7 ,86 3,51E-0292 11 ,57 5,20E-02

QUI11BISQUI12BISQUI13BISQUI14BISQUI15BISQUI16BISQUI18BISQUI17BISQUI19BIS

Válidos PerdidosN

Media Error típ. de la media

Taules de freqüènciaTaula XXXV

20

En les taules següents hem agrupat els ns/nc al no per agilitzar les dades

QUI11BIS

16 15,5 16,8 16,879 76,7 83,2 100,095 92,2 100,08 7,8

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta penses en l’amor el 76’7% diu que sí.

Taula XXXVI

QUI12BIS

59 57,3 61,5 61,537 35,9 38,5 100,096 93,2 100,07 6,8

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta que valores més l’amor o l’amistat, el 59% valora més l’amistat.

Taula XXXVII

QUI13BIS

36 35,0 38,7 38,757 55,3 61,3 100,093 90,3 100,010 9,7

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta sobre si estàs enamorat en aquest moment el 57% diu que sí.

Taula XXXVIII

21

QUI14BIS

14 13,6 14,7 14,781 78,6 85,3 100,095 92,2 100,08 7,8

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta T’has enamorat alguna vegada?, el 81% diu que sí.

Taula XXXIX

QUI15BIS

10 9,7 13,7 13,763 61,2 86,3 100,073 70,9 100,030 29,1

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta S’ha enamorat algú de tu? El 61’2 % diu que sí.

Taula XL

QUI16BIS

83 80,6 95,4 95,44 3,9 4,6 100,0

87 84,5 100,016 15,5

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta, et podries enamorar d’alguna persona del mateix sexe? Solament quatre persones

contesten que sí.

Taula XLI

22

QUI18BIS

24 23,3 28,6 28,660 58,3 71,4 100,084 81,6 100,019 18,4

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta T’interessa saber coses del sexe? El 58’3% contesta que sí.

Taula XLII

QUI17BIS

13 12,6 13,5 13,583 80,6 86,5 100,096 93,2 100,07 6,8

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta, saps alguna cosa sobre el sexe? El 80’5% contesta que sí.

Taula XLIV

QUI19BIS

40 38,8 43,5 43,552 50,5 56,5 100,092 89,3 100,011 10,7

103 100,0

nosíTotal

Válidos




A la pregunta Amb els teus amics, amigues parles de sexe? El 52% diu que si.

23

Mitges amor/ amistat - variablesTaula XLV


88 85,4% 15 14,6% 103 100,0%89 86,4% 14 13,6% 103 100,0%67 65,0% 36 35,0% 103 100,0%80 77,7% 23 22,3% 103 100,0%78 75,7% 25 24,3% 103 100,0%90 87,4% 13 12,6% 103 100,0%87 84,5% 16 15,5% 103 100,0%

QUI13BIS * QUI12QUI14BIS * QUI12QUI15BIS * QUI12QUI16BIS * QUI12QUI18BIS * QUI12QUI17BIS * QUI12QUI19BIS * QUI12


Casos

Aquest quadre mostra la relació que hi ha entre els que valoren més l’amor o l’amistat, amb les

preguntes sobre l’amor. Veiem que un 85’4% està enamorat en aquest moment, un 86’4% s’ha

enamorat alguna vegada, un 65% s’han enamorat d’ells, un 77’7% podrien enamorar-se d’una

persona del mateix sexe, un 75’7% afirma saber alguna cosa sobre el sexe, un 87’4% li interessa

saber coses sobre el sexe, i un 84’5% parla amb els seus amics sobre el sexe.

Taula XLVI

Informe

63,89 57,69 60,23 36 52 88 48,71 49,89 49,22 8,12 6,92 5,2588,57 83,33 85,39 35 54 89 32,28 37,62 35,52 5,46 5,12 3,7696,30 80,00 86,57 27 40 67 19,25 40,51 34,36 3,70 6,41 4,2012,12 ,00 5,00 33 47 80 33,14 ,00 21,93 5,77 ,00 2,4574,19 65,96 69,23 31 47 78 44,48 47,90 46,45 7,99 6,99 5,2682,86 87,27 85,56 35 55 90 38,24 33,63 35,35 6,46 4,54 3,7347,06 58,49 54,02 34 53 87 50,66 49,75 50,13 8,69 6,83 5,37

QUI13BISQUI14BISQUI15BISQUI16BISQUI18BISQUI17BISQUI19BIS

amor amistat TotalQUI12





Aquí veiem la relació dels percentatges segons valoren més l’amor o l’amistat, i si valoren més

l’amor, el tant per cent d’enquestats que es mostra a cada ítem. A l’ítem sobre si t’enamoraries

d’algú del mateix sexe, només els que valoren l’amor l’han posada, un 12’12% del total.

24

CorrelacionsTaula XLVII

Correlaciones

1,000 -,062 -,072 -,234 -,274* -,087 ,061 ,112, ,565 ,500 ,056 ,014 ,447 ,566 ,302

96 88 89 67 80 78 90 87-,062 1,000 ,577** ,375** -,074 ,177 ,154 ,020,565 , ,000 ,002 ,512 ,124 ,151 ,854

88 93 89 69 81 77 89 86-,072 ,577** 1,000 ,576** ,083 ,184 ,282** ,154,500 ,000 , ,000 ,454 ,102 ,007 ,151

89 89 95 71 83 80 91 88-,234 ,375** ,576** 1,000 ,082 ,195 ,341** ,341**,056 ,002 ,000 , ,514 ,129 ,004 ,005

67 69 71 73 65 62 71 67-,274* -,074 ,083 ,082 1,000 -,225 -,079 ,098,014 ,512 ,454 ,514 , ,055 ,476 ,388

80 81 83 65 87 73 84 80-,087 ,177 ,184 ,195 -,225 1,000 ,310** ,441**,447 ,124 ,102 ,129 ,055 , ,004 ,000

78 77 80 62 73 84 83 78,061 ,154 ,282** ,341** -,079 ,310** 1,000 ,258*,566 ,151 ,007 ,004 ,476 ,004 , ,015

90 89 91 71 84 83 96 89,112 ,020 ,154 ,341** ,098 ,441** ,258* 1,000,302 ,854 ,151 ,005 ,388 ,000 ,015 ,

87 86 88 67 80 78 89 92

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

QUI12

QUI13BIS

QUI14BIS

QUI15BIS

QUI16BIS

QUI18BIS

QUI17BIS

QUI19BIS

QUI12 QUI13BIS QUI14BIS QUI15BIS QUI16BIS QUI18BIS QUI17BIS QUI19BIS



Veiem que hi ha algunes diferències significatives entre les variables, i només en tenim una de

negativa, que correspon a la variable de si et podries enamorar d’alguna persona del mateix sexe;

les altres són positives.

Freqüències: AmicsTaula XLVIII

Estadísticos

101 99 1012 4 2

1,25 1,28 1,22,59 ,55 ,58

1 1 13 3 3

VálidosPerdidos

N

MediaDesv. típ.MínimoMáximo

QUI20 QUI21 QUI23

25

En aquest quadre s’observa que en les preguntes dels amics, la 20 correspon a “vols sortir amb

els amics”, la 21 correspon a “surts amb una colla d’amics”, i la 23 si “els pares et deixen sortir

amb els teus amics”, comprovem que tenim dos, quatre i dos valors perduts, respectivament.

La mitjana de la primera pregunta, la 20, correspon a un 1’25 la qual cosa significa que està entre

el 1 i el 2, és a dir, entre el “si” i el “no”, tot i que tendeix cap al 1, al “si”, ja que el valor s’hi

acosta més, per tant, veiem que quasi tots els enquestats volen sortir amb els amics.

La mitjana de la pregunta 21, correspon a un 1’28 la qual cosa significa que està entre el 1 i el 2,

és a dir, entre el “si” i el “no”, tot i que tendeix cap al 1, al “si”, ja que el valor s’hi acosta més,

per tant, veiem que quasi tots els enquestats surten amb una colla d’amics.

La mitjana de la pregunta 22, correspon a un 1’22 la qual cosa significa que està entre el 1 i el 2,

és a dir, entre el “si” i el “no”, tot i que tendeix cap al 1, al “si”, ja que el valor s’hi acosta més,

per tant, veiem que quasi tots els enquestats els seus pares els deixen sortir amb els amics.

Taula de freqüènciaTaula XLIX

QUI20

84 81,6 83,2 83,29 8,7 8,9 92,18 7,8 7,9 100,0

101 98,1 100,02 1,9

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




En aquesta taula s’observa que el 81’6% dels enquestats volen sortir amb una colla d’amics, un

8’7% no volen sortir amb amics, i un 7’8% no hi saben.

26

QUI20

ns/ncnosí

Frec

uenc

ia

100

80

60

40

20

0

Gràfic11 Gràfic12

QUI20

ns/nc

no

sí

En els gràfics es veu millor la totalitat esmentada anteriorment.

Taula L

QUI21

76 73,8 76,8 76,818 17,5 18,2 94,95 4,9 5,1 100,0

99 96,1 100,04 3,9

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




En aquesta taula s’observa que el 73’8% dels enquestats volen surten amb una colla d’amics, un

17’5% no volen sortir amb una colla d’amics, i un 4’9% no ho saben.

Gràfic13 QUI21

ns/ncnosí

Frec

uenc

ia

80

60

40

20

0

Gràfic14

QUI21

ns/nc

no

sí

En els gràfics es veu millor la totalitat esmentada anteriorment

27

Taula LI

QUI23

87 84,5 86,1 86,16 5,8 5,9 92,18 7,8 7,9 100,0

101 98,1 100,02 1,9

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




En aquesta taula s’observa que el 84’5% dels enquestats els seus pares els deixen sortit amb una

els amics, un 5’8% els pares no els deixen sortir amb els amics, i un 7’8% no ho saben.

QUI23

ns/ncnosí

Frec

uenc

ia

100

80

60

40

20

0

Gràfic15

QUI23

ns/nc

no

sí

Gràfic16

En els gràfics es veu millor la totalitat esmentada anteriorment.

CorrelacionsTaula LII


93 90,3% 10 9,7% 103 100,0%94 91,3% 9 8,7% 103 100,0%93 90,3% 10 9,7% 103 100,0%

QUI20BIS * SEXEQUI21BIS * SEXEQUI23BIS * SEXE


Casos

28

Taula LIII

Informe

88,89 92,31 90,3 54 39 93 31,72 27,00 29,7 4,3168 4,323 3,0879,25 82,93 80,9 53 41 94 40,94 38,09 39,6 5,6240 5,949 4,0896,36 89,47 93,5 55 38 93 18,89 31,10 24,7 2,5474 5,045 2,56

QUI20BISQUI21BISQUI23BIS

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE


En aquests quadres es relacionen les variables estudiades individualment abans, però ara

relacionant-t’ho amb la variable sexe, i observem que el 88’89% dels homes volen sortir amb els

amics, més o menys com les dones, però elles amb un percentatge una mica més alt, un 82 ’31%.

Veiem també que un 79’25% dels homes surten amb una colla d’amics, però les dones els

superen amb una mitjana del 82’93%. Però en la última variable, observem que les dones tenen

més problemes que els homes l’hora de sortir ja que els pares no els deixen, els homes un 96’36%

i les dones un 29’47%.

CorrelacionsTaula LIV

Correlaciones

1,000 ,057 ,046 -,138, ,587 ,657 ,188

103 93 94 93,057 1,000 ,381** ,088,587 , ,000 ,413

93 93 87 89,046 ,381** 1,000 ,375**,657 ,000 , ,000

94 87 94 87-,138 ,088 ,375** 1,000,188 ,413 ,000 ,

93 89 87 93

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

SEXE

QUI20BIS

QUI21BIS

QUI23BIS

SEXE QUI20BIS QUI21BIS QUI23BIS


En la taula s’observa que hi ha diferències en totes les variables, i que aquesta diferència és molt

petita.

29

Mitges: Amics -Amor/AmistatTaula LV


86 83,5% 17 16,5% 103 100,0%87 84,5% 16 15,5% 103 100,0%87 84,5% 16 15,5% 103 100,0%

QUI20BIS * QUI12QUI21BIS * QUI12QUI23BIS * QUI12


Casos

Taula LVI

Informe

82,353 96,1538 90,70 34 52 86 38,695 19,4184 29,22 6,6362 2,6928 3,150568,750 85,4545 79,31 32 55 87 47,093 35,5808 40,74 8,3249 4,7977 4,368194,286 92,3077 93,10 35 52 87 23,550 26,9069 25,49 3,9807 3,7313 2,7324

QUI20BISQUI21BISQUI23BIS






En aquestes taules es reflecteixen les relacions entre els amics i entre si valoren més l’amistat o

l’amor. En la pregunta 20 de “vols sortir amb els amics”, un 82’35% dels enquestats prefereixen

l’amor, i un 96’15% prefereixen l’amistat. En la pregunta 21 de “surts amb una colla d’amics” un

68’75% prefereix l’amor, i un 85’45% prefereix l’amistat.

I en la última pregunta de “els teus pares et deixen sortir amb els teus amics”, hi ha un 94 ’28%

que prefereixen l’amor, i un 92’31% que prefereix l’amor.

CorrelacionsTaula LVII

Correlaciones

1,000 ,232* ,199 -,038, ,031 ,065 ,725

96 86 87 87,232* 1,000 ,381** ,088,031 , ,000 ,413

86 93 87 89,199 ,381** 1,000 ,375**,065 ,000 , ,000

87 87 94 87-,038 ,088 ,375** 1,000,725 ,413 ,000 ,

87 89 87 93

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

QUI12

QUI20BIS

QUI21BIS

QUI23BIS

QUI12 QUI20BIS QUI21BIS QUI23BIS



30

Veiem que hi ha algunes deferències entre elles, i sobretot la última pregunta que es veu molt

clar, que el percentatge d’enquestats que els seus pares no els deixen sortir prefereixen l’amor

abans que l’amistat.

Agenda Taula LVIII

Estadísticos

103 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 1030 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 0

1,24 1,73 1,54 1,68 1,27 1,49 1,44 1,85 1,69 1,69 1,40 1,70 1,56 1,861,00 2,00 2,00 2,00 1,00 1,00 1,00 2,00 2,00 2,00 1,00 2,00 1,00 2,00

1 2 2 2 1 1 1 2 2 2 1 2 1 2,47 ,50 ,50 ,52 ,53 ,57 ,61 ,45 ,54 ,67 ,59 ,64 ,73 ,50,22 ,25 ,25 ,27 ,28 ,33 ,38 ,21 ,29 ,45 ,34 ,42 ,53 ,25

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 13 3 2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

VálidosPerdidos

N


AGEN1 AGEN2 AGEN3 AGEN4 AGEN5 AGEN6 AGEN7 AGEN8 AGEN9 AGEN10 AGEN11 AGEN12 AGEN13 AGEN14 AGEN15

Taules de freqüència

Taula LIX

AGEN1

80 77,7 77,7 77,721 20,4 20,4 98,12 1,9 1,9 100,0

103 100,0 100,0

sínons/ncTotal


Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

SEXE

donahome

Porc

enta

je

100

80

60

40

20

0

AGEN1

sí

no

ns/nc

Gràfic 17

Aquesta taula de freqüència ens mostra les persones que han contestat afirmativament a la

pregunta Agen1: “Tens agenda?”. Per tant, en l’anàlisi d’aquesta part del qüestionari ens

basarem només amb els que han respost que sí utilitzen agenda, un 77’7% de total. Ja que

els que han contestat que no utilitzen agenda o no han contestat, no han respost les altres

qüestions.

Aquest gràfic ens mostra el percentatge de nois i noies que han respost o no a la pregunta

Agen1.

Podem veure que no hi ha diferències significatives pel que fa al sexe entre els que diuen

31

que sí utilitzen l’agenda. On si podem veure que hi ha diferències significatives és en els

que diuen que no, ja que com veurem més avall, la correlació entre les dues variables ha

sortit negativa.

Taula LX

AGEN2

24 23,3 30,0 30,054 52,4 67,5 97,52 1,9 2,5 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

120

100

80

60

40

20

0

AGEN2

sí

no

ns/nc

Gràfic 18 agenda2 (n=80)

Taula LXI

AGEN3

37 35,9 46,3 46,343 41,7 53,8 100,080 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínoTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

70

60

50

40

30

20

10

0

AGEN3

sí

no

Gràfic19 agenda3 (n=80)

Taula LXII

AGEN4

28 27,2 35,0 35,050 48,5 62,5 97,52 1,9 2,5 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

70

60

50

40

30

20

10

0

AGEN4

sí

no

ns/nc


Taula LXIII

32

AGEN5

61 59,2 76,3 76,316 15,5 20,0 96,33 2,9 3,8 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos





Taula LXIV

AGEN6

44 42,7 55,0 55,033 32,0 41,3 96,33 2,9 3,8 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Por

cent

aje

120

100

80

60

40

20

0

AGEN6

sí

no

ns/nc

Gràfic 22agenda6 (n=80)

Taula LXV

AGEN7

50 48,5 62,5 62,525 24,3 31,3 93,85 4,9 6,3 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

70

60

50

40

30

20

10

0

AGEN7

sí

no

ns/nc

Gràfic 23 agenda 7 ( n=80)

Taula LXVI

33

AGEN8

15 14,6 18,8 18,862 60,2 77,5 96,33 2,9 3,8 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

120

100

80

60

40

20

0

AGEN8

sí

no

ns/nc


Taula LXVII

AGEN9

28 27,2 35,0 35,049 47,6 61,3 96,33 2,9 3,8 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

100

80

60

40

20

0

AGEN9

sí

no

ns/nc


Taula LXVIII

AGEN10

34 33,0 42,5 42,537 35,9 46,3 88,89 8,7 11,3 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

80

60

40

20

0

AGEN10

sí

no

ns/nc


Taula LXIX

34

AGEN11

52 50,5 65,0 65,024 23,3 30,0 95,04 3,9 5,0 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

80

60

40

20

0

AGEN11

sí

no

ns/nc


Taula LXX

AGEN12

32 31,1 40,0 40,040 38,8 50,0 90,08 7,8 10,0 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

70

60

50

40

30

20

10

0

AGEN12

sí

no

ns/nc


Taula LXXI

AGEN13

46 44,7 57,5 57,523 22,3 28,8 86,311 10,7 13,8 100,080 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

80

60

40

20

0

AGEN13

sí

no

ns/nc


Taula LXII

35

AGEN14

16 15,5 20,0 20,059 57,3 73,8 93,85 4,9 6,3 100,0

80 77,7 100,023 22,3

103 100,0

sínons/ncTotal

Válidos




SEXE

donahome

Porc

enta

je

100

80

60

40

20

0

AGEN14

sí

no

ns/nc


Taules de contingència grup edatTaula LXXIII


103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%AGEN1 * GRUPEDATN Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje


Taula LXXIV

Tabla de contingencia AGEN1 * GRUPEDAT

44 36 8074,6% 81,8% 77,7%

15 6 2125,4% 13,6% 20,4%

2 24,5% 1,9%

59 44 103100,0% 100,0% 100,0%

Recuento% de GRUPEDATRecuento% de GRUPEDATRecuento% de GRUPEDATRecuento% de GRUPEDAT

sí

no

ns/nc

AGEN1

Total

menor 14anys

major o iguala 14 anys

GRUPEDAT

Total

Correlacions

36

Taula LXXV

Correlaciones

1,000 -,028, ,777

103 103-,028 1,000,777 ,103 103


GRUPEDAT

AGEN1

GRUPEDAT AGEN1

Taules de contingència sexeTaula LXXVI


103 100,0% 0 ,0% 103 100,0%AGEN1 * SEXEN Porcentaje N Porcentaje N Porcentaje


Taula LXXVII

Tabla de contingencia AGEN1 * SEXE

42 38 8068,9% 90,5% 77,7%

17 4 2127,9% 9,5% 20,4%

2 23,3% 1,9%

61 42 103100,0% 100,0% 100,0%

Recuento% de SEXERecuento% de SEXERecuento% de SEXERecuento% de SEXE

sí

no

ns/nc

AGEN1

Total

home donaSEXE

Total

Correlacions

37

Taula LXVIII

Correlaciones

1,000 -,259**, ,008

103 103-,259** 1,000,008 ,103 103


AGEN1

SEXE

AGEN1 SEXE


Com comentàvem més amunt, la correlació entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen1 ha

sortit negativa, això vol dir que les dues variables són inversament proporcionals, és a dir i tal

com es veia en el gràfic, els nois tenen una tendència més alta a no utilitzar l’agenda, en

comparació amb les noies.

DescriptiusTaula LXXIX


78 0 100 30,77 46,4580 0 100 46,25 50,1778 0 100 35,90 48,2877 0 100 79,22 40,8477 0 100 57,14 49,8175 0 100 66,67 47,4677 0 100 19,48 39,8677 0 100 36,36 48,4271 0 100 47,89 50,3176 0 100 68,42 46,7972 0 100 44,44 50,0469 0 100 66,67 47,4975 0 100 21,33 41,2450

AGEN2BISAGEN3BISAGEN4BISAGEN5BISAGEN6BISAGEN7BISAGEN8BISAGEN9BISAGEN10BIAGEN11BIAGEN12BIAGEN13BIAGEN14BIN válido (según lista)

N Mínimo Máximo Media Desv. típ.

A partir d’aquesta taula podem veure la tendència que tenen els noies i noies a contestar si o no a

les preguntes referides a l’agenda. Podem veure que a la pregunta Agen5 (“Hi tens

dedicatòries?”) tenen tendència a contestar afirmativament, mentre que a la pregunta Agen8 (“Hi

portes algun símbol polític?”) tenen tendència a contestar negativament. D’aquí en podem

despendre que aquests nois i noies adolescents encara no tenen implicació política i el que amb

ells realment els satisfà es portar dedicatòries dels seus amics.

Mitges

38

Taula LXXX

Informe

37,50 23,68 30,77 40 38 78 49,03 43,09 46,45 7,75 6,99 5,2630,95 63,16 46,25 42 38 80 46,79 48,89 50,17 7,22 7,93 5,6126,83 45,95 35,90 41 37 78 44,86 50,52 48,28 7,01 8,31 5,4766,67 92,11 79,22 39 38 77 47,76 27,33 40,84 7,65 4,43 4,6528,21 86,84 57,14 39 38 77 45,59 34,26 49,81 7,30 5,56 5,6858,97 75,00 66,67 39 36 75 49,83 43,92 47,46 7,98 7,32 5,4825,64 13,16 19,48 39 38 77 44,24 34,26 39,86 7,08 5,56 4,5455,00 16,22 36,36 40 37 77 50,38 37,37 48,42 7,97 6,14 5,5227,78 68,57 47,89 36 35 71 45,43 47,10 50,31 7,57 7,96 5,9757,50 80,56 68,42 40 36 76 50,06 40,14 46,79 7,92 6,69 5,3751,35 37,14 44,44 37 35 72 50,67 49,02 50,04 8,33 8,29 5,9055,56 78,79 66,67 36 33 69 50,40 41,51 47,49 8,40 7,23 5,727,69 36,11 21,33 39 36 75 27,00 48,71 41,24 4,32 8,12 4,76

AGEN2BISAGEN3BISAGEN4BISAGEN5BISAGEN6BISAGEN7BISAGEN8BISAGEN9BISAGEN10BIAGEN11BIAGEN12BIAGEN13BIAGEN14BI

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE

home dona TotalSEXE


Correlacions

39

Taula LXXXI

Correlaciones

1,000 -,150 ,323** ,199 ,313** ,592** ,170 -,158 -,403** ,408** ,248* -,143 ,246* ,347**, ,191 ,004 ,081 ,006 ,000 ,145 ,171 ,000 ,000 ,031 ,231 ,041 ,002

103 78 80 78 77 77 75 77 77 71 76 72 69 75-,150 1,000 -,188 -,101 -,340** -,250* ,072 -,029 -,117 -,033 ,003 -,221 -,084 -,054,191 , ,099 ,384 ,003 ,029 ,544 ,803 ,317 ,787 ,983 ,063 ,494 ,646

78 78 78 77 76 76 74 75 75 71 75 71 68 74,323** -,188 1,000 ,379** ,159 ,360** ,303** ,078 -,005 ,124 ,248* -,056 ,123 ,165,004 ,099 , ,001 ,167 ,001 ,008 ,501 ,966 ,302 ,031 ,641 ,314 ,156

80 78 80 78 77 77 75 77 77 71 76 72 69 75,199 -,101 ,379** 1,000 ,114 ,317** ,285* -,014 ,074 -,100 ,139 -,021 -,015 ,236*,081 ,384 ,001 , ,329 ,005 ,014 ,905 ,528 ,411 ,233 ,864 ,900 ,041

78 77 78 78 76 76 74 75 75 70 75 71 68 75,313** -,340** ,159 ,114 1,000 ,344** ,115 -,230* ,084 ,129 -,008 -,053 ,348** ,020,006 ,003 ,167 ,329 , ,002 ,326 ,045 ,473 ,289 ,943 ,658 ,004 ,867

77 76 77 76 77 76 75 76 75 70 75 71 68 74,592** -,250* ,360** ,317** ,344** 1,000 ,299** -,108 -,221 ,105 ,256* -,109 ,062 ,260*,000 ,029 ,001 ,005 ,002 , ,010 ,357 ,056 ,384 ,027 ,364 ,613 ,025

77 76 77 76 76 77 74 75 75 71 75 71 69 74,170 ,072 ,303** ,285* ,115 ,299** 1,000 -,166 -,154 -,044 ,132 -,288* ,157 ,094,145 ,544 ,008 ,014 ,326 ,010 , ,158 ,189 ,725 ,266 ,016 ,207 ,430

75 74 75 74 75 74 75 74 74 68 73 69 66 72-,158 -,029 ,078 -,014 -,230* -,108 -,166 1,000 ,082 -,098 -,097 ,043 -,023 -,024,171 ,803 ,501 ,905 ,045 ,357 ,158 , ,482 ,424 ,410 ,724 ,853 ,843

77 75 77 75 76 75 74 77 75 69 74 70 67 73-,403** -,117 -,005 ,074 ,084 -,221 -,154 ,082 1,000 ,032 -,098 ,088 -,187 -,200,000 ,317 ,966 ,528 ,473 ,056 ,189 ,482 , ,795 ,408 ,467 ,126 ,090

77 75 77 75 75 75 74 75 77 69 74 70 68 73,408** -,033 ,124 -,100 ,129 ,105 -,044 -,098 ,032 1,000 -,011 -,084 ,382** ,027,000 ,787 ,302 ,411 ,289 ,384 ,725 ,424 ,795 , ,931 ,505 ,002 ,825

71 71 71 70 70 71 68 69 69 71 69 65 63 68,248* ,003 ,248* ,139 -,008 ,256* ,132 -,097 -,098 -,011 1,000 ,009 -,170 ,288*,031 ,983 ,031 ,233 ,943 ,027 ,266 ,410 ,408 ,931 , ,941 ,165 ,013

76 75 76 75 75 75 73 74 74 69 76 70 68 73-,143 -,221 -,056 -,021 -,053 -,109 -,288* ,043 ,088 -,084 ,009 1,000 ,064 -,082,231 ,063 ,641 ,864 ,658 ,364 ,016 ,724 ,467 ,505 ,941 , ,615 ,503

72 71 72 71 71 71 69 70 70 65 70 72 64 69,246* -,084 ,123 -,015 ,348** ,062 ,157 -,023 -,187 ,382** -,170 ,064 1,000 -,018,041 ,494 ,314 ,900 ,004 ,613 ,207 ,853 ,126 ,002 ,165 ,615 , ,888

69 68 69 68 68 69 66 67 68 63 68 64 69 66,347** -,054 ,165 ,236* ,020 ,260* ,094 -,024 -,200 ,027 ,288* -,082 -,018 1,000,002 ,646 ,156 ,041 ,867 ,025 ,430 ,843 ,090 ,825 ,013 ,503 ,888 ,

75 74 75 75 74 74 72 73 73 68 73 69 66 75

Correlación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)NCorrelación de PearsonSig. (bilateral)N

SEXE

AGEN2BIS

AGEN3BIS

AGEN4BIS

AGEN5BIS

AGEN6BIS

AGEN7BIS

AGEN8BIS

AGEN9BIS

AGEN10BI

AGEN11BI

AGEN12BI

AGEN13BI

AGEN14BI

SEXE AGEN2BIS AGEN3BIS AGEN4BIS AGEN5BIS AGEN6BIS AGEN7BIS AGEN8BIS AGEN9BIS AGEN10BI AGEN11BI AGEN12BI AGEN13BI AGEN14BI



Analitzant aquestes correlacions podem veure dades significatives entre el sexe i les altres

preguntes respectives a l’agenda.

Primer de tot podem veure com la correlació significativa que hi ha entre el sexe i la resposta a la

pregunta Agen3 és positiva. La pregunta Agen3 és la següent: “Hi tens fotografies personals?”.

40

El fet que sigui positiva vol dir que les dues variables són directament proporcionals, és a dir, que

les noies tenen una tendència més alta a portar fotografies personals a l’agenda que no pas els

nois.

Una altra correlació significativa que podem analitzar és la que hi ha entre el sexe i la resposta a

la pregunta Agen5, la pregunta de la qual és: “Hi tens dedicatòries?”. Aquesta correlació també és

positiva i vol dir que les noies tenen una tendència més alta que els nois a portar dedicatòries a les

agendes.

Una altra correlació positiva és la que hi ha entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen6, la

pregunta de la qual és: “Hi tens poemes?”. Igual com en les dues anteriors, les noies tenen una

tendència més alta a portar poemes a les agendes que no pas els nois.

La correlació entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen9 és negativa, això vol dir que les dues

variables són inversament proporcionals. La pregunta en qüestió és la següent: “Hi portes

quelcom relacionat amb el món de l’esport?”. A diferència dels casos anteriors, en aquest cas són

els nois els que tenen una tendència més alta a portar a l’agenda determinades coses relacionades

amb el món de l’esport en comparació amb les noies.

Totes les altres correlacions significatives són positives, per tant, les dues variables són

directament proporcionals.

La correlació entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen10 (“Conserves les agendes d’un any

per l’altre?”) significa que les noies tenen una tendència més alta que els nois a conservar les

agendes d’un any per l’altre.

La correlació entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen11 (“Per tu és important l’agenda?”)

significa que les noies tenen una tendència més alta que els nois a donar més importància a

l’agenda.

La correlació entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen13 (“T’agrada que els teus amics

llegeixin la teva agenda i hi facin aportacions?”) significa que per a les noies l’agenda és un estri

més obert que per als nois. Són més permissives que no pas ells a deixar l’agenda a algú altre.

Aquesta correlació la podríem lligar amb la de més amunt, quan hem dit que les noies tenien una

tendència més alta a portar dedicatòries a l’agenda, ja que si hi tenen més dedicatòries vol dir que

per elles és un estri més de comunicació amb els altres. I també la podríem lligar amb la

correlació que diu que les noies donen més importància que els nois a l’agenda, simplement per

41

aquest fet, perquè per elles és un estri de comunicació, no només amb temes escolars, sinó amb

els amics...

I la última correlació significativa és entre el sexe i la resposta a la pregunta Agen14 (“A l’estiu

també escrius a l’agenda?”). Aquesta correlació significa que les noies tenen una tendència més

alta que no pas els nois a continuar fent servir l’agenda durant els mesos d’estiu, encara que no hi

hagi classes.

Com a conclusió de totes aquestes correlacions podríem dir que per a les noies l’agenda és molt

més que un estri per posar-hi els deures, també la fan servir per comunicar-se amb els seus amics

i, fins i tot, a l’estiu, quan ja no hi ha classes. Per tot això, per elles l’agenda és molt més

important que no pas per ells.

També podem comentar algunes de les definicions més repetides sobre el que és per a ells

l’agenda:

o És una mena de diari que pots compartir amb les persones més properes a tu.

o És una cosa personal.

o És una cosa per escriure els deures i altres coses importants.

o És molt important, molts records, escric coses quan estic trist.

o una cosa que no m'agradaria que vegesin els meus pares.

o pues es una cosa important per mi on a vegades em desfogo.

o es com un diari personal on hi ha els meus amics i els mues secrets.

o Lloc on apunto els deures, les sortides...

3.5. Discussió de resultats

En la primera variable de malament, tenim un 6’8% dels enquestats que es troba en aquest cas; un

19’4%que està una mica bé, un 40’8% que està bastant bé i en representa la totalitat

significativa, i la última variable amb un 7’8% que estan molt bé. Es tracta d’una resposta

raonable dins les característiques dels adolescents.

La majoria dels enquestat, (66%) es consideren adolescents, els altres no ho saben del cert.

42

Podem veure que els que es consideren adolescents, en aquests moment es troben bastant bé. Tot

i que la majoria en aquests moments es trobin bastant bé, no tenen massa clar si són adolescents o

no.

Les dones es troben bastant millor que els homes, però la diferència és insignificant, ja que la

mitja dels homes és de 3’02 per tant, està en “em sento bastant bé”, i les dones al tenir un 3’17

estan en la mateixa posició; en conclusió, podem dir que pràcticament no hi han diferències entre

elles, tot i que sigui per poc.

Quan els demanem en una pregunta oberta com definirien ser adolescent, trobem un garbuix de

respostes, (lògic en aquesta edat) en destacarem les següents

“Que ja és responsable i tria les seves decisions”.

“Que ja ets gran i et comportes d’una altra manera”.

“Una edat una mica boja”.

“Estàs “apavat” i tens noves responsabilitats”.

Quan els preguntem comes definirien com a persones amb una resposta tancada de vuit respostes

possibles, la més marcada és “simpàtic” amb un 85,44% la segona més marcada és “tímid” amb

un 34’95% , cosa que ens correspon amb la bona autoimatge que trobem en la següent pregunta.,

ja que al 30’1% li agrada tot del seu cos i al 36’8% li agrada quasi tot. Aquestes respostes no ens

coincideixen amb la visió típica del adolescent, que acostuma a no agradar-li el seu cos.

El que si que entre dins dels paràmetres és que l’autoimatge dels nois és més elevada que la de les

noies.

A la pregunta quina part del teu cos t’agrada més, la resposta és molt variada però destacaríem els

ulls i l’11’3 que parla dels òrgans sexuals. Creiem que hi hauria més nombre de respostes en

aquest sentit (al tractar-se d’un qüestionari anònim)

A la pregunta penses en l’amor el 76’7% diu que sí, cosa que correspon al que creiem , també és

normal que el 59% valori més l’amistat. Una gran majoria manifesta estar enamorat, o haver-ho

estat alguna vegada el 61% creu que han estat enamorats d’ells/es.

A la pregunta, et podries enamorar d’alguna persona del mateix sexe? Solament quatre persones

contesten que sí, cosa que correspon amb l’observació de cada dia.

També manifesten interès sobre el sexe, però creiem que demanarien més informació i que en

parlarien més amb els amics.

43

Quasi tots els enquestats surten amb una colla d’amics, els pares els deixen sortir, els agrada

sortir i ho volen, cosa lògica per l’edat. També és lògic (encara que no hauria de ser) que les

noies tenen més problemes que els homes a l’hora de sortir ja que els pares no les deixen, els

homes un 96’36% i les dones un 29’47%.

Respecte a les agendes, hem confirmat el que pensàvem. El 77% dels enquestat utilitza agenda,

sense diferències significatives respecte al sexe.

Per a les noies l’agenda és molt més que un estri per posar-hi els deures, també la fan servir per

comunicar-se amb els seus amics i, fins i tot, a l’estiu, quan ja no hi ha classes. Per a elles

l’agenda és molt més important que no pas per a ells.

4. Conclusions Es trobem davant d’un grup d’adolescents que no està massa madur, que manifesta tenir, en

general una bona autoimatge i autoestima , que està preocupat pel seu despertar sexual, però que

no sap ben bé com manifestar-ho. Un grup molt enamoradís, que desitja sortir amb gent de la

seva edat i tot just està començant a despertar.

Que necessita mitjans d’expressió dels seus sentiments i utilitza l’agenda com a un vehicle per a

fer-ho.

5. Referències

FUNES, J. (2004): El món dels adolescents explicat per ells mateixos. Barcelona: Fundació

Jaume Bofia.

VIGIL, A.: Métodos de investigación en Psicopedagogia. URV: Departament de

Psicología.

44

treball mètodes d'investigació

Documents