Univeraitat Autónoma de Barcelona Departament de Periodisme i Ciencies de la comunicació

Cura 2000-2001 Programa de I'assignatura

/

Periodisme especialitzat 11: La informació de la ciencia, de la medicina i del medi ambient

Cod! 20744 (5 crédits). Quart curso Primer quadrimestrs. Professor: Dr. Santiago Ramentol

1. Objecüu de I'assignatura

L'especialitzaci6 periodística prové de la necessitat d'analitzar la realitat i de gestionar la infonnació en un marc de fenómens complexos que configuren la societat actual. El generalisme va jugar un paper important quan es tractava d'informar superficialment i lIeugerament sobre alió que succe"ia. Peró la interpretaci6 d'una realitat versatil, inestable i sovint caótica, i la possibilitat d'accedir a una enorme varietat de bases de dades (mi1jan~nt les xarxes), introdueix I'activitat periodlstica en el món de la complexitat. La nova societat de la informaci6 o del coneixement requereix una reflexi6 critica i profunda sobre temes especlfics: polltica, economia, dret... i, naturalment. ciencia.

En aquest marc de la realitat complexa, la ciéncia i la tecnologia han impregnat tots els racons de la vida quotidiana i exerceixen una influéncia fonamental sobre el present i el futur de la humanitat. I la ciéncia i la tecnologia també es projecten en els mi1jans de comunicació: milers de mi1jans impresos especlfics i especialitzats (amb lIenguatges i nivells de divulgació molt diversos), preséncia en els diaris, en els suplements especials i en les revistes d'informaci6 general, espais en els mi1jans audio­visuals, elecb"ónics i multimédia. Tot aquest desplegament informatiu ha fet que els fenómens científics i lecnológics, abans inescrutables, promoguin I'atenció deis ciutadans.

Dins de la infonnaci6 especialitzada, I'assignatura de La informació científica, medica i del medi ambient propasa analitzar tot el procés infonnatiu: des de I'origen deis fets cientifics fins que es converteixen en noticia i són pUblicats o emesos en un miliá I ho fa en un triple vessant: com a introducci6 genérica a la ciéncia, la medicina i el medi ambient (filosofia, sociologia, história i estat actual), fonamentalment com a objecte de la comunicaci6 infonnativa (i en conseqOéncia periodlstica), i com a missatge ernés des de la mateixa ciencia (persones i institucions). En aquest marc es fa una referencia especial a dues subespecialitzacions de preséncia creixent en els mi1jans: la infonnaci6 sanitaria i la infonnaci6 mediambiental.

En totes aquestes dimensions, s'obre un camp ampli d'investigaci6, en molts casos sense explorar, en el qual intervenen I'analisi histórica de la comunicaci6 científica, sanitária i medi ambiental, els estudis de la retórica i deis codis lingüistics, I'adaptació deis géneres, segons els nivells de comunicaci6 especialitzada, els problemes que planteja la divulgació, l'aplicaci6 práctica de la infonnaci6 en els diversos mi1jans (impresos, audio-visuals, electr6nicslmultimédia), i el disseny d'estratégies de comunicació global i específica des deis centres corporatius de producci6 i de serveis científics, médics i mediambientals.

• ;

-, -,

"

---I

2. Temari

a. Introducció: I'estat de la ciencia

1. Ciencia, história i prospectiva: Necessi1<lt i caracter de la ciencia: elemenls d'una filosofia i d'una sociologia de la ciencia. Els metodes de la ciencia. La trajectória del progrés cientific i tecnológic. Les gran revolucions cientifiques i la realitat social. La divisió entre les dues cultures: la cultura cientifica i la cultura humanistica. Ciencia i tecnologia.

2. La ciencia en el món actual (1): eiencies experimentals, ciencies de I'univers, ciencies de la T erra.

3. La cHincia en el món actual (2): ciencies de la naturalesa, ciencies de la vida, eieneies de la salu!.

4. Ciencia i prospectiva. La ciencia en I'horilzó d'una nova societa!. Els cinc universos del futur: el ciberunivers, I'univers genómic, I'univers biónie, I'univers nanotecnológic i I'univers quántie. La fi de la ciencia o el progrés indefini!.

5. Ciencia i societaL La ciencia com a instituei6. Els eientifics. El poder de la ciencia. Els sileneis de la ciencia. El control de la ciencia. Les imatges i la percepei6 social de la ciencia. Ciencia i consciencia. Ciencia i humanisme. Ciencia i ideologia: la projecci6 progressista i la projeeei6 reaceionária. El eost de la ciencia. La ciencia eom a milja de produeei6: ciencia i negocIo Utililzaeions positives i negatives de la ciencia. La ciencia, la teenologia i la guerra. Les falses ciencies.

6. CHincia i comunicació (1). La eiéneia dins de la societat de la informaci6. Els cinc cercles de la comunicació cientifica. La comunicaci6 dins de la ciencia. La comunicació entre la ciencia i la comuni1<lt del coneixemen!. Canals directes de comunicaci6: congressos, simposis, reunions, comunicació electrónica, els póslers i els cartells cientifics. Les revistes eientifiques especifiques. Les revisles generalistes de referencia (Science, Nature, The Lance!, The New Eng/and Joumal of Medicine, The Scienüs! .. . ). Les revistes d'alta divulgaci6 (Scientílic American, La Recherche ... ). Els generes eientífics. L'article eientífic i la seva estructura: encajl\:alaments, cos i grup documental. Models de notes i recensions.

7. Ciencia i comunicació (2): la dimensió divulgadora de la ciencia. La comunicació de la ciencia amb la societa!. El discurs en la divulgaci6 cientifica. Llenguatge cientifie i lIenguatge divulgatiu. Nivells de divulgaeió: I'alta divulgaeió, la divulgaci6 compartida i la divulgaci6 massiva. L'article de divulgació cientifica. L'assaig de divulgaci6 eientifica. Els grans divulgadors i la seva obra. Credibilitat, qualitat i notorieta!. Ciencia i educaci6: pedagogia i didáctica de la ciencia. Ciencia i literatura. La ciencia ficci6 i la fantasia cientifica. Museologia de la ciencia. El museu com a miljá de oomunicaeió de la ciencia i de la tecnologia. Museus inleractius.

b. Quan la ciencia és noticia (la ciencia en els mitjans de comunicació)

8. La infonnació cientifica. Els professionals de la inlormaci6 científica: cientlfies i/o periodistes especialitzats ilo generalistes. Les relacions entre els cientlfies i els periodistes. El periodisme de la evidencia. Llenguatge cientlfic i lIenguatge periodlstic: la transcodificaci6 del missatge cientlfic. L'actualilat i la contextualitzaci6: els temes. Les Ionts del periodisme científico Frau i desinlormaci6 en el m6n de la ciencia. El periodisme cientlfic com a Iont d'informaci6 per als investigadors.

9. La infonnació científica especialitzada. Les revistes cientlfiques especifiques i les generalistes de referencia com eines d'informaci6 científica i Iont periodlstica. La intervenci6 periodlstica en les revistes d'alta divulgaci6 (Investigación y Ciencia. Mundo Cientffico ... ). Els mitjans de divulgaci6 compartida (Science & Vie. Science & Avenir. National Geographi: .... ). Les revistes de divulgaci6 massiva (Muy Interesante. Newton ... ). Organitzaci6 i compartimentaci6 deis temes de ciencia i tecnologia en els mitjans especialitzats.

10. La infonnació médica i sanitlria. Paper social de la medicina. Ética i medicina. La comunicaci6 de la medicina. Análisi del discurs médico La medicina de I'evidencia. Revistes médiques de referencia. revistes de divulgaci6. revistes de promoci6. Medicina. sanitat i salut als mitjans de comunicaci6. El periodisme sanitario caracterlstiques generals. tipologia i models. Els temes. Les Ionts d'inlormaci6 en medicina i salut. Les rutines inlormatives i de treball. La dimensi6 transversal de la inlormaci6 sanitaria.

11. La infonnació mediambiental. Perspectiva histOrica del conoepte de medi ambien!. El moviment ecologista. Percepci6 social deis problemes mediambientals. El periodisme mediambiental: caracterlstiques generals. tipologia i models. Els temes. Les Ionts d'inlormaci6 mediambiental. Les rutines inlormatives i de treball. Mitjans especialitzats (Geo. Quercus ... ). Les revistes de geografia i viatges: Viajar. Descobrir Catalunya ... La dimensi6 cientifica de la inlormaci6 sobre consumo

12. La ciencia, la medicina i el medi ambient en eIs mitjans impresos d'infonnaci6 general. Premsa diária i no diária: models. Organitzaci6 i compartimentaci6 deis temes de ciencia i tecnologia. Subespecialitzacions segons árees i temes. Temps i espai: les exigencies del mitjá. Nivells diversos de divulgaci6 cientlfica. El concepte de noticia en la inlormaci6 sobre ciencia i tecnologia. Els generes. Técniques del periodisme d'investigaci6 aplicades al periodisme científico La ciencia en els diaris i revistes de referencia. Els suplements. La ciencia als diaris i revistes populars. La ciencia als mitjans sensacionalistes.

13. La ciencia, la medicina i el medi ambient a la nidio. La ciencia. la medicina i el medi ambient com a noticia d·actualita!. Programes sobre temes cientlfies. médies i mediambientals: models. Presencia de la ciencia. la medicina i el medi ambient en els debats i les tertúlies. Presencia en els magazines. Documentals i programes monográfies.

,

,

, .

,

14. La ciencia, la medicina i el medi ambient en els miljans audio-visuals. El poder de la imalge i la ciencia. La ciencia, la medicina i el medi ambient com a noticia d'actualitat Programes sobre temes cientlfics, médics i de medi ambien!: models. Presencia en els debals i les tertúlies. Presencia en els magazines. Oocumentals i programes monografics. Cinema i video cientifics. El documental cientific.

15. La ciéncia, la medicina i el medi ambient en els miljans eleclrónicsldigitals i a la xarxa. El planeta electrónic. L'horitz6 multimédia. La realitat virtual. La ciencia dins la xarxa: webs i bases de dades i de consulta on fine. La gestió de la informaci6 científica, médica i mediambiental. Criteris de selecció i de qualitat La producci6 de la informaci6 electrónica i multimédia. Nous generes i nous lIenguatges. El CD-rom i el OVO. EIs jocs cientifics.

16. La comunicació institucional de la ciéncia. La comunicaci6 en un oentre d'investigaci6 cientifica. La comunicaci6 en una universitat La comunicaci6 en un oentre sanitari de referencia. Les relacions entre el melge i el pacien!: un problema de comunicaci6. De les oficines de premsa als departamenls de comunicaci6 global. Estructura, objectius i funcions d'un departament de comunicaci6 en una instituci6 cientlfica. Comunicaci6 interna i comunicaci6 externa. La relaci6 amb els miljans. Elemenls per a una estrategia de comunicaci6. El pla de comunicaci6. La comunicaci6 de rise i la comunicaci6 de erisL

3. Avaluació

a. Avaluaci6 continuada (per a aquells alumnes que assisteixin regulannent a les classes te6riques i practiques). Aquesta avaluaci6 inclou, a més de les diverses practiques, dos treballs obligatoris:

• Treball d'arqueologia informativa (en grup): seguiment d'una informaci6 des del seu origen fins a la seva publicació en un miljá

• Treball periodistic d'investigació (individual) sobre un tema relacionat amb la ciencia, la medicina, la tecnologia ~o el medi ambient (presentat en forma de reportatge per a miljil escrit. o reportatge radiofónic, o documentai cinematográfic, o informació en xarxa, o informació en CD-ronv'DVO)

b. Per insuficiencia o defecte de I'anterior avaluaci6, I'alumne sempre podrá conservar el dret a presentar-se a I'examen final, única altemativa per a aquells que no hagin assistit regulannent a classe. L'examen tindrá un caracter te6riclpráctic i versara sobre el contingut d'aquest programa. En qualsevol cas, els treballs de curs i les practiques reaiitzades serviran per a millorar la nota final.

4. Bibliografia

4,1, Bibllogratla basica

Comunicació de la ciencia en general (Lectura: Illibre)

RAMENTOL, Santiago. EIs silencis de la ciencia. Valencia: Editorial 3 i 4, 2000. WAGENSBERG, Jorge. Nosotros y la ciencia. Barcelona: Antoni Bosch, 1980.

Periodisme cientific , ,

CALVO HERNANDO, Manuel. Periodismo científico. Madrid: Paraninfo, 1992. , DD. AA Periodismo científico. Un sinposio internacional. Barcelona: Fundación l

Antonio Esteve, 1991. NELKIN, Dorolhi. La ciencia en el escaparate. Madrid: Fundesco, 1990.

Historia. actualitat i prospectiva de la ciencia (Lectura: 21libres)

BERNAL, J.D. Historia social de la ciencia (2 volums). Barcelona: Edicions 62, 1989/1991.

BROCKMAN, John (editor). La tercera cultura. Más allá de la revolución cientlfica. Barcelona: T usquets, 1996.

HORGAN, John. El fin de la ciencia. Los I/mdes del conocimiento en el declive de la era cientlfica. Barcelona. Paidós, 1998. ~

KAKU, Michio. Visiones. Madrid: Debate, 1998. MADDOX, John. Lo que queda por descubrir. Una incursión en los problemas

aún no resueNos por la ciencia. desde el origen de la vida hasta el futuro de la humanidad. Madrid: Debate, 1999.

4.2. Bibliografía complementaria

Comunicació de la ciéncia i periodisme científic

ALBEROLA, Patricia i altres. Comunicar la ciencia. Picanya: Edicions del Bullen!. 1996.

ASIMOV, Isaac. Sobre la ciencia-ficción: de ninguna manera vulgar. Barcelona: Edhasa, 1986.

DAWKINS, Richard. Destejiendo el arco iris. Ciencia. ilusión y el deseo de asombro. Barcelona. Tusquets (Matemas 61), 2000.

DD. AA Medicina y medios de comunicación. Barcelona: Monograflas del DR. Esteve, 1997.

DESALLE, Rob i L1NDLEY, David. Cómo fabricar un dinosaurio. Madrid. Aliamza Editorial, 1999. DUMBAR, Robin. El miedo a la ciencia. Madrid: Alianza Editorial, 1999. DURAN, Xavier. 100 Noves preguntes sobre la ciencia. Barcelona: Edicions de

la Magrana, 1995. FAYARD, Pierre. La communications scientifK¡ue publique, de la vulgarisationn ..

la médiatisation. Lyon: La Chronique Social, 1988.

r f

~

, .

FAYARD, Pierre. La culture scientifique, moyens et enjeux. Paris: La Documentation Fran¡:aise, 1990.

FAYARD, Pierre. Sciences aux quotidiens. Nice: Z'Editions, 1993. FERNANDEZ DEL MORAL, J. i ESTEVE, Francisco. Fundamentos de la

información periodls/jc;a especializada. Madrid: Síntesis, 1993. FLASTE, Richard (edi1or). Artículos cientfficos de TIIe New York Tunes. Madrid:

McGraw-HiII, 1996. LEÓN, Bienvenido. El documental de divulgación científica. Barcelona: Paid6s,

1999. PAULOS, John A. Un matemático lee el periódico. Barcelona:

TusquetslMatemas, 1996. PRETA, Lorena. Imágenes y metáforas de la ciencia. Madrid: Alinaza Editorial,

1997. PUJOL, Xavier. La nova dimensi6. Barcelona: CoHegi de Periodistes, 1999. RIERA, Carles. Manual de catala cient/fi;. Barcelona: Editorial Claret, 1992. SHAY, Don i DUNCAN, Jody. Asl se hizo Jurassic Park. Barcelona: Ceac, 1993. TOHARIA, Manuel. Astrologia: ciencia o creencia. Barcelona: McGraw-Hill, 1993.

Temes científica

ASIMOV, Isaac. Nueva guía de la ciencia. Barcelona: Plaza & Janés, 1985. ASIMOV, Isaac. Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología. Madrid: Alianza Diccionarios, 1982. BARNOUW, Erik. El documental. Historia y estilo. Barcelona: Gedisa, 1996. BELL, Daniel. El advenimiento de la sociedad postindusfrial. Madrid: Alianza Universidad, 1976. BOORSTIN, Daniel J. Los creadores. Barcelona: Crítica, 1994. BORN, M. i H. Ciencia y conciencia en la era atómica. Madrid: Alianza Editorial, 1971. BREZINSKI, Claude. El oficio de investigador. Madrid: Siglo XXI, 1993. BROAD, William. La verdadera guerra de las galaxias. Barcelona: Planeta, 1986. BROWN, H. 1. La nueva fiIosofla de la ciencia. Madrid: Tecnos, 1983. CASTELLS, Manuel. La era de la información. Economía, sociedad y cultura. (tres volums). Madrid: Alianza Editorial, 1998. CAVALLI-SFORZA, Luigi i Francesca. Qui som: hislória de la diversftat humana. Barcelona: Institul Catalá d'Estudis Mediterranis, 1994. COMMONER, B. Ciencia Y supervivencia. Barcelona: Plaza & Janés, 1984. DD.AA. Técnicas del futuro. Barcelona: Investigaci6n y Ciencia, novembre de 1995. Número 230. DO. AA. Historia general de las ciencias. Barcelona: Destino, 1975. 5 vol. (Existeix una versi6 actualilzada, en IIibres de quiosc, de I'editorial Orbis en 18 volums) DO. AA. Historia y sociologla de la ciencia en Espalla. Madrid: Alianza Universidad, 1979. DO. AA. Biblioteca científica Salva!. Barcelona: Salva~ 1985-1986. 100 vol (lIibres de butxaca/quiosc). DO. AA. Los cientfficos, la carrera armamentista y el desarme. Barcelona: SerbaVUnesco, 1984. DURAN, Xavier. Elllindardelfutur. Barcelona: Proa, 1990.

DURAN, Xavier. L'esperit de la ciencia. Valencia: Editorial 3 i 4, 1991 . EHRLlCH, Paul i SAGAN, Ca~ i al. El frlo y las tinieblas. El mundo después de una guerra nuclear. Madrid: Alianza Editorial 1986. EINSTEIN, Albert. Sobre humanismo. Escritos sobre polltiea, sociedad y ciencia. Barcelona: Paidós, 1995, ENCICLOPEDIA de ciencia i técnica. Barcelona: Salvat, 1986. FISAS, Vicen9. La militarizaciJn de la ciencia. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1989. FERNÁNDEZ HERMANA. Luis Ángel. En.red.ando. Barcelona: Ediciones B, 1998. GARDNER, Martin. La ciencia. Lo bueno, /o ma/o y /o falso. Madrid: Alianza Editorial, 1988. HAlEN, Robert i TREFIL, James. Temas cientlficos: una aproximación a la cuNura cientffica. Barcelona: Plaza & Janés, 1991 . HAWKING, Stephen. História del temps. Barcelona: editorial Crítica, 1988. JAY GOULD, Slephen. El libro de la vida. Barcelona: Crítica, 1993. LEvY, Pierre. La cibercuNura, el segon diluvi? Barcelona: UOC/Proa, 1998. MENAHEM, G. La ciencia y fa institución militar. Barcelona: Icaria, 1977. MORIN, Edgar. Introducción al pensamienro complejo. Barcelona: Gedisa, 1994. MOSTERIN, Jesús. Hisroria de la fi/osoffa. Madrid: Alianza Editorial, 1985-1986. 6 vol. PECCEI, Aurelío. Testmonio sobre el futuro. Madrid: Taurus, 1981. REEViES, H. Paciencia dins ratzur. Barna: Empúries, 1985. REGIS, Ed. ¿ Quién ocupó el despacho de Einstein? Barcelona: Anagrama, 1992. RIERA Santiago. Slntesi d'história de fa ciéncia catalana. Barcelona: La Magrana, 1983. SAGAN, Ca~. La conexión cósmica. Barcelona: Plaza & Janés, 1990. SORELL, Tom. La cuNura cientffica: mito y realidad. Barcelona: Edicions 62, 1993. STONE, Gene. Historia del tiempo de Stephen Hawking: una gula del lector. Barcelona: Plaza & Janésl Muy Interesante, 1993. TROCCHIO, Federico di. El genio incomprendido. Madrid, Alianza Editorial, 1999. TROCCHIO, Federico di. Las mentiras de la ciencia. Madrid: Alianza editorial, 1997. WAGENSBERG, Jorge. Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona.

Tusquets, 1985. WILSON, Edward O. Consilence. La unidad del conocin!iento. Barcelona: circulo de lectores, 1999. WOLPERT, Lewis. La naturaleza no natural de la ciencia. Madrid: Acento, 1994. ZiMAN, J. La credibilidad de la ciencia. Madrid: Alianza Editorial, 1988.

,

r r r r

r