Vista panoràmica d’una part de la façana marítima de Badalona.

CATALUNYA CONSTRUEIX

El pla de govern municipal actua alvoltant de tres àmbits clau: el territori,les persones i l’organització interna

Badalona impulsa i desenvolupaun projecte de transformacióurbanística, econòmica i social

Inmobiliaria Colonialdesenvolupa una promoció a primera línia de mar

Àrea Monogràfics

G. E.

Badalona és una poblaciónova i antiga, amb unamemòria històrica de2.100 anys –la Baetulo ro-mana–, amb títol de ciu-tat des de fa un segle. Pera molta gent, Badalona ésla Penya, el club verd-i-ne-

gre de bàsquet. Per a altres, sug-gereix el popular Anís del Mono.Però també és la ciutat on Pom-peu Fabra va elaborar el seu Dic-cionari de la Llengua Catalana,la vila natal de l’actor Enric Borràsi on va començar a actuar Mar-garida Xirgu. O és la ciutat delcantaor flamenc Miguel Povedai on tan vinculatva estar Cama-rón de la Isla. Endefinitiva, exis-teixen diversesBadalones, mol-tes d’elles des-conegudes.

Hi ha una Ba-dalona marinerade la costa deLlevant, ambuna considera-ble població pescadora, malgratque no té port, amb unaexcel·lent platja i una envejablecuina tradicional. Hi ha una Ba-dalona rural insospitada, ambmasies puixants del segle XVIII,que els forasters albiren des delsaccessos a la residència hospi-talària Germans Trias, conegudapopularment pel nom de l’anti-ga masia de Can Ruti.

Existeix, sobretot, una Badalo-

na industrial, la de les xemeneiesi fàbriques, algunes rehabilitades–La Llauna, institut de secundà-ria; Can Casacuberta, bibliotecacentral; el CACI, un Palau de Marbadaloní, possible seu de la Fe-deració Internacional de Bàsquet(FIBA)–. La indústria ha configu-rat Badalona des del segle XIX:el moviment obrer, la burgesia,que ha deixat l’empremta mo-dernista i un teixit d’entitats decaràcter ateneístic.

Hi ha una Badalona recepto-ra d’immigració, amb un creixe-ment desmesurat que el règimfranquista i la prepotència de la

gran Barcelonade Porcioles vaabocar a unprocés de sub-urbialització i aun urbanismeinve r t eb ra t .Van ser elsanys més durs ide més confu-sió ciutadana.La Badalonad’abans s’havia

de sobreposar a les nostàlgiesinútils i forjar-se una nova iden-titat des d’una multiculturalitatno sempre assumida com untriomf.

Ara Badalona s’està redesco-brint a si mateixa, viu una dinà-mica d’autoestima i comença adesplegar les potencialitats deprojectar-se més enllà d’ella ma-teixa. Té un marc geogràfic, unclima i un entorn natural privile-

giats, en una llarga franja litoralde 15 quilòmetres de platja desde Barcelona –on encaixa el pro-jecte del port–, amb la Serraladade Marina com a capçalera. L’Es-cola de Natura i l’Escola del Marpropicien aquesta descoberta ciu-tadana del medi.

Badalona s’integra en la metrò-polis barcelonina, entesa com aciutat de ciutats, i exerceix de rò-tula entre Barcelona i la coronaformada pel Vallès i el Maresme.Accessible per ferrocarril, per car-retera i autopista –la A-19– i perla Ronda de Dalt i a través de laxarxa de metro.

Badalona és una ciutat culta icreativa, amb un destacable mu-seu, que descobreix l’arqueolo-gia romana de les termes i la zo-na comercial del fòrum; elmonestir gòtic de Sant Jeroni dela Murtra –on segons la tradicióels Reis Catòlics van rebre Colomal tornar del Nou Món–; i unespopulars Festes de Maig, ambl’espectacular Cremada del Di-moni. Compta amb un Conser-vatori de Música, un Institutd’Arts Plàstiques i Disseny, el te-atre Zorrilla, seu del Centre d’ArtsEscèniques, una extensa biblio-teca central i el pavelló olímpic

de bàsquet, que materialitzal’eslògan de bressol del bàsquet.I és la seu de la Fundació Inter-nacional Olof Palme per la pro-moció de la pau, els drets hu-mans i la solidaritat.

Badalona manté l’impuls in-dustrial al mateix temps que s’o-bre a la terciarització. Com a polcomercial, extensiva a la zona deMontigalà, i qualitativa a les zo-nes urbanes interiors. Com a polde serveis sanitaris, Can Ruti–que acollirà una escola univer-sitària d’infermeria–, un modernhospital municipal i una xarxa as-sistencial i residencial important.

I com a pol turístic, una de lesapostes de futur, amb un ampliventall d’interessants ofertes: tu-risme d’oci, nàutic, verd, cultu-ral i esportiu.

Badalona gaudeix d’un teixitsocial actiu i d’una vida ciutada-na oberta a totes les iniciatives.La piràmide d’edats mostra el po-tencial de la seva població jove.Les expectatives són favorablesal canvi: Badalona es disposa aimaginar i a construir els seusnous desitjos.❑

Totes lesBadalonesLa ciutat es redescobreix a simateixa i projecta el seu futur

És una metròpolis

nova i antiga,

culta i creativa

Badalona afronta actualmentun ambiciós projecte detransformació urbanística.¿Podria explicar el camí re-corregut per la ciutat finsavui i avançar-nos cap a ondirigeix el seu destí més im-mediat?

–Badalona ha anat experimentantuna transformació a partir de la re-conversió industrial que s’ha produïten tot el territori. Havíem d’aprofitaraquest canvi per concretar els eixos bà-sics del desenvolupament de la ciutata tots els nivells: econòmic, urbanís-tic i social.

–¿Quins són els punts bàsics quedefineixen l’estratègia del pla degovern municipal?

–El pla s’ha centrat en tres eixos: elterritori, les persones i la pròpia orga-nització interna municipal, descentra-litzada i participativa. Territorialment,les actuacions s’agrupen en quatreblocs. L’ampliació i consolidació de l’ac-tivitat industrial, amb una oferta dequalitat que inclogui des de nous po-lígons fins a serveis de formació per ales empreses. En segon lloc, la verte-bració de pols d’atracció comercial,tant per al petit i mitjà comerç com pera les grans superfícies, ben comunicats

i promocionats. En tercer lloc, la po-tenciació dels serveis assistencials, dereferència no només per a Badalona si-nó també per a tot el seu entorn. Fi-nalment, la promoció turística, a par-tir d’una oferta integral que englobitant l’important patrimoni històric i ar-queològic com altres opcions lligadesal mar i la muntanya.

–¿I pel que fa a les persones?–Evidentment, són les més impor-

tants. Badalona continua necessitantun fort impuls en els temes d’educa-ció i formació, reglada i no reglada, entotes les seves facetes. Som una ciutatjove i hem de donar resposta a totesles inquietuds juvenils, en totes les se-ves manifestacions. Hem d’aprendremolt dels joves i també de les perso-nes de més edat. A elles, igual que alssectors socials més desafavorits, vanadreçades bona part dels nostres es-forços. Per a tots ells, el nostre objec-tiu és el mateix: augmentar la seva qua-litat de vida.

–¿Com aborda l’Ajuntament deBadalona el tema de les comunica-cions amb Barcelona?

–Igual que Barcelona, la nostra ciu-tat també necessita que la xarxa demetro arribi a més barris. El nou dis-seny motivarà una reordenació deltransport de superfície i una millor con-nexió intermodal. A més a més, el tras-llat de la via fèrria cap a l’interior delmunicipi és una de les aspiracions per

a un futur immediat.–¿Quina política desenvoluparà

el consistori en matèria de viven-da?

–Les actuacions s’emmarquen en lapròpia millora que experimentaran totsi cadascun dels barris badalonins. Hemde millorar la qualitat de la vivenda,

amb operacions de rehabilitació delparc immobiliari més antic i la cons-trucció de pisos assequibles i de tipo-logia variada. A més a més, fomenta-rem l’aplicació de mesures que as-segurin la sostenibilitat dels nous edi-ficis (estalvi energètic, materials ecolò-gics, etcètera).

–¿Quines actuacions portarà aterme l’ajuntament en l’àmbit cul-tural, esportiu i d’oci?

–Ampliarem la xarxa de bibliotequesi es crearan nous espais culturals; pro-mocionarem la nostra oferta arque-ològica al màxim nivell –som una ciu-tat amb més de 2.000 anys d’història–.L’oferta esportiva també serà una lí-nia mestra, amb la millora dels equi-paments ja existents i la construccióde nous escenaris, com ara l’estadimunicipal de futbol de l’arquitecte Do-minique Perrault, tota la zona por-tuària lligada a les activitats nàutiques,el projecte de Badalona, capital euro-pea del bàsquet...

–¿Com hauria de ser la Badalonadel segle XXI?

–Una ciutat mediterrània, oberta atot el món, on els seus habitants vis-quin amb la millor qualitat de vida.Una ciutat on hi hagi feina per a tot-hom. Però, sobretot, una ciutat on elsseus homes i dones disfrutin de la mo-dernitat del nou segle, sense oblidarque els ibers i els romans ja hi vivien,aquí.❑

Àrea Monogràfics

Alberto Larriba

El territori, les persones i l’organització interna són els eixos principals que defineixen l’estratègia del

pla de govern municipal per portar a terme la transformació urbanística, econòmica i social de la

ciutat. L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, explica en aquesta entrevista els detalls d’aquest projecte.

MAITE ARQUÉAlcaldessa de Badalona

ENTREVISTA AMB

“Treballem per a les persones”“L’Ajuntament de Badalona aborda accions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans”

Maqueta que mostra el projecte urbanístic que s’està desenvolupant al front marítim de Badalona.

Un pulmó verd forestal

La Serralada de Marina és el princi-pal pulmó verd forestal de Badalona.Una gran varietat d’espècies vegetalsautòctones acullen un conjunt de ma-sies, testimoni permanent de l’im-portant patrimoni històric i artísticbadaloní. Entre elles, s’ha de desta-car Cal Comte (Castell de Gotmar),casa senyorial de l’any 989, Torre Co-dina, edificada a finals del segle XVi principis del XVI, i Can Miravitges,del segle XI. Indubtablement, el Mo-nestir de Sant Jeroni de la Murtra ésla joia d’aquesta corona d’edificis me-dievals. Fundat el 1416, té un espe-cial interès el seu claustre d’estil gò-

tic, amb aportacions d’altres èpoquesarquitectòniques. Aquest monestirva ser testimoni de la trobada entreels Reis Catòlics i Cristòfor Colom, el1493, quan va tornar del seu primerviatge a Amèrica.

Tot aquest entorn natural, amb unaforta connexió amb el teixit urbà,constitueix una reserva que cal pre-servar. I és en aquest sentit en quèavancen tots els esforços de les dife-rents administracions i també de lasocietat badalonina, on totes les en-titats s’agrupen en el Fòrum de Me-di Ambient, per protegir el paisatgei reordenar la muntanya.

Tres grans projectesper disfrutar d’unaciutat oberta al mar

Badalona disfruta d’una situaciógeogràfica privilegiada pel fet quela seva àrea metropolitana es tro-ba situada entre el mar i la mun-tanya. I, precisament, una de lesvelles aspiracions d’aquesta ciu-tat és la de construir un port es-portiu i pesquer. El projecte ha es-tat concebut com una gran ope-ració urbanística que permetrà laremodelació de tot el front marí-tim i la transformació dels barrisdel Gorg i Progrés.

Aquest ambiciós projecte ur-banístic, que significarà que la ciu-tat s’obri definitivament al mar,està dividit en tres sectors. El sec-tor del futur port esportiu i pes-quer és el de més envergadura iel que actuarà de motor impulsorper a la transformació de totaaquesta zona.

Aquest sector ocupa una su-perfície de 34.000 metres qua-drats. El projecte preveu la cons-trucció d’un canal interior d’aigua,més de 1.000 amarratges per aembarcacions, 2.000 vivendes,zones verdes, equipaments pú-blics i privats, i espais comercialsi lúdics.

El sector A-1 ocupa els terrenysde l’antiga fàbrica Bórax i s’esténdes del sector portuari fins al ter-me municipal de Sant Adrià deBesòs. En aquesta zona es cons-truiran unes 600 vivendes noves,àmplies zones verdes i diversosequipaments.

Les antigues instal·lacions de lacompanyia Campsa ocupen elsector A-3. L’actual ús industriald’aquesta zona, que disposa d’u-na superfície de 130.000 metresquadrats, passarà a ser residen-cial. Entre d’altres actuacions, esconstruiran 1.200 pisos i s’incor-poraran nous equipaments i zo-nes verdes.

Gestió del port

L’Ajuntament de Badalona haaprovat no fa gaire la creació dela Societat Marina de Badalonaconjuntament amb el Consell Co-marcal del Barcelonès. Aquestanova societat s’encarregarà de lagestió integral del procés de re-modelació i desenvolupament ur-banístic i econòmic del front ma-rítim.

L’últim tràmit administratiu quequeda pendent és l’obtenció dela concessió administrativa pergestionar el port. Aquesta con-cessió ha de ser atorgada a l’A-juntament de Badalona per laConselleria de Política Territoriali Obres Públiques de la Generali-tat de Catalunya.

Volem ser unmunicipi obert a

tot el món

““

“

CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX

La xarxa de transport millorala comunicació de la ciutatEs construiran 2.500 places d’aparcament públic

Les millores experimentades enel transport públic a Badalona,tant en la mobilitat interior comen la connexió amb el Barcelonèsi el Maresme, han estat notablesen les últimes dècades. Així hoconstata l’augment progressiu delnombre d’usuaris. Badalona dis-posa d’una moderna flota d’au-tobusos, que connecta tota laciutat i la relaciona amb els mu-nicipis veïns. La renovació anualde bona part dels vehicles, jun-tament amb les periòdiques re-modelacions de les línies, que co-breixen més territori, és unaconstant d’aquest servei de trans-port de superfície.

El metro, per la seva banda, en-cara que ja fa anys que arriba aBadalona, encara és una assig-natura pendent. Des del mateixajuntament badaloní, amb la to-tal unanimitat de les forces po-lítiques, es reivindica la necessi-tat que el ferrocarril metropolitàcobreixi els diversos barris de laciutat, fins als límits amb Mont-gat. Aquesta possibilitat queda,en principi, prevista en el pla di-rector d’infraestructures, quecomprèn el període 2001-2010.

El tren de rodalies també hamillorat, s’ha modernitzat i ha in-crementat la freqüència de pas.Malgrat això, el seu actual traçaten primera línia de mar repre-senta una barrera física presenten tot moment. Per aquesta raó,el trasllat de la via fèrria cap a l’in-

terior, a través d’un recorregutsubterrani compartit amb les fu-tures estacions previstes per almetro, alliberaria el front marítimi a la vegada rendibilitzaria moltmés aquesta modalitat de trans-port públic.

Des d’un punt de vista encaramés sostenible, la connexió deBadalona amb els seus municipisveïns quedarà reforçada amb elprojectat carril per a bicicletesd’àmbit comarcal. No obstant, lapràctica quotidiana de molts ciu-tadans passa encara per l’ús del

vehicle privat, amb els conse-güents problemes circulatoris id’aparcament propis de qualse-vol gran ciutat. Per aportar so-lucions en aquest àmbit s’està im-pulsant un ambiciós pla deconstrucció de noves places d’a-parcament públic en tots els bar-ris badalonins i, en particular, ala zona del centre històric i ad-ministratiu de la ciutat. L’empre-sa municipal Engestur preveuconstruir unes 2.500 noves pla-ces, repartides en deu pàrquingssubterranis.❑

TUSGSAL està al serveide tots els ciutadans

L’empresa desenvolupa un original estil de gestióL’actual empresa TUSGSAL(Transports Urbans i Serveis Ge-nerals SAL) responsable del trans-port públic col·lectiu de viatgersde Badalona, Santa Coloma deGramenet, Sant Adrià de Besòs,Tiana i Montgat, i del servei noc-turn d’autobusos de Barcelona,va néixer gràcies a la iniciativad’un grup de treballadors que, el1985, van decidir posar en mar-xa una idea empresarial emmar-cada en un projecte social.

L’inici de les activitats de l’em-presa va coincidir amb l’arribadadel metro a Badalona i la ne-cessària modificació del transportcol·lectiu de superfície de la zo-na. El pla de reestructuració vaestablir dos objectius bàsics: do-tar el territori d’una xarxa inte-grada capaç de satisfer la de-manda i millorar l’aprofitamentdels vehicles en servei, i solucio-nar els problemes laborals, a mésa més de garantir la viabilitateconòmica de la nova explotació.Així va néixer TUBSAL.

Aquella estructura bàsica i li-mitada es va potenciar amb la in-corporació de nous vehicles i no-ves línies d’enllaç entre SantaColoma i Barcelona, de maneraque la cobertura oferta per TUB-SAL es corresponia pràcticamentamb la trama de municipis delBarcelonès Nord, Montgat i elMasnou. El 1991, l’EMT va adju-dicar en concurs públic el serveid’autobusos nocturns de Barce-

lona a TUBSAL, que aleshores varealitzar un important esforç degestió i d’inversió en nous vehi-cles. A finals del 1993, les líniesdiürnes ateses per l’empresa su-maven 412 quilòmetres i les noc-turnes arribaven els 245 quilò-metres.

Avui es pot afirmar queTUSGSAL, des de la filosofia quereflecteix el lema de l’empresa(Servint la societat ens servim nos-altres mateixos) ha aconseguit elsseus objectius com a empresa deserveis i d’economia social, que

es plasmen en el reconeixementpúblic de la seva eficàcia.

Avui, TUSGSAL és una empre-sa reconeguda i consolidada queha sabut crear llocs de treball, im-plantar un original estil de gestiói revitalitzar el concepte d’eco-nomia social. El seu capital mésvaluós és la qualitat dels recursoshumans i la vocació permanentper adequar-se de manera acti-va a les demandes i les necessi-tats de mobilitat dels ciutadansde Badalona i de la resta de mu-nicipis que atén.

Un autobús transita per la plaça de la Vila de Badalona.

Maqueta del sector UA-3, al front marítim de Badalona, on actuarà Inmobiliaria Colonial.

Un autobús circula per un carrer de la ciutat.

Inmobiliaria Colonial parti-cipa en la gran transforma-ció urbanística que porta aterme Badalona amb unambiciós projecte immobi-liari en ple front marítim.

¿En què consisteix aquestaactuació?

-El Pla Resi-dencial de Re-forma InteriorUA-3 desenvo-luparà el sòlindustrial an-t e r i o r m e n tocupat, entrealtres, per lesinstal·lacionsde l’antigaC a m p s a .Aquest sector ocuparà una zo-na privilegiada de la nova Bada-lona, tant per la seva proximitatal centre de la ciutat com per laseva situació de veïnatge amb el

futur port esportiu i el mar, elqual, amb aquesta remodelació,quedarà en contacte permanentamb la ciutat al llarg d’un extensfront marítim.

-¿Quantes vivendes preveuconstruir Inmobiliaria Colo-nial en aquesta promoció i

quin nombred’ofines in-clourà elprojecte?

-InmobiliariaColonial ésp r o p i e t à r i ad’uns 60.000metres qua-drats de sostreamb el qualpodrà edificar

sobre les 480 vivendes en règimmixt, és a dir, 345 en venda, i134 més de lloguer.

-¿Quina tipologia presen-taran les vivendes? ¿Quines

seran les seves característi-ques més destacades des delpunt de vista arquitectònic?

-La tipologia serà bàsicamentvivendes amb dues façanes, dedos, tres i quatre dormitoris, de65, 85 i 110 metres quadratsaproximadament. Aquestes vi-vendes estan molt pròximes al

port esportiu, i 200 d’elles, enprimera línia de mar. Arqui-tectònicament encara està perdecidir, ja que probablement In-mobiliaria Colonial farà un con-curs d’idees en què invitaràarquitectes de contrastadasolvència.

-¿Quantes fases comprèn

l’obra i en quins terminis esrealizarà?

-L’inici de les obres està con-dicionat a l’aprovació de totesles tramitacions urbanístiquesnecessàries per a l’ordenació delsector, que acollirà unes 100 vi-vendes. Està previst poder ini-ciar les obres d’urbanització a

principis del 2001 i les obres d’e-dificació a mitjans del mateixany. Encara no s’han programatles fases d’execució dels projec-tes d’edificació.

-¿A quin segment de pobla-ció va dirigida aquesta pro-moció de vivendes? ¿Es potfer una estimació dels preusamb què sortiran al mercat?

-Inmobiliaria Colonial preténdirigir-se a un segment de po-blació generalment compost perun nivell mitjà, com en la majo-ria de les seves promocions encurs. Encara és prematuravançar els preus amb què sor-tiran al mercat les vivendes, acausa de les diferents variablesencara per determinar.

-¿Aquesta actuació a Bada-lona significa que Inmobilia-ria Colonial aposta fort perles poblacions de l’entorn del’àrea metropolitana de Bar-celona?

-Inmobiliaria Colonial apostaper les poblacions de l’entorn del’àrea metropolitana de Barce-lona des de fa temps. Cornellàde Llobregat, Sant Joan Despí,Sant Feliu de Llobregat, Vilade-cans, són zones fortament pro-mogudes per la companyia. L’o-peració urbanística de Badalonaera un dels projectes pendentsa l’altre costat de Barcelona.

-¿L’empresa té previst des-envolupar altres projectes im-mobiliaris a Badalona?

-En principi, no hi ha previs-tos altres projectes immobiliarisa la zona, entenent que Bada-lona Mar és la transformaciómés important de la ciutat des-prés de la transformació deMontigalà.❑

CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX

JOSEP MARIA GRAU. El directorgeneral d’Inmobiliaria Colonial comentaels punts més rellevants de la sevaactuació al front marítim de Badalona.

“Actuem en unazona privilegiada dela nova Badalona”“Inmobiliaria Colonial construirà480 vivendes en règim mixt”

Badalona Mar ésla transformaciómés important

des de Montigalà

““

“

Àrea Monogràfics

Alberto Larriba

Un grup de nens petits juguen en un parc públic de Badalona.

CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX

Un esforç continuat per unametròpolis més neta

Una deixalleria mòbil recull els residus domèstics Badalona aplica des de fa unsquants anys un modern sistemade neteja viària i de recollidad’escombraries que ha suposatla renovació dels contenidors idels camions encarregats d’a-questa feina. La nova contractaadjudicada per l’ajuntament afinals de l’any passat a l’empre-sa Fomento de Construccionesy Contratas (FCC) ha aportat mi-llores molt importants de cara ala prestació i l’eficàcia d’aquestservei, tant pel que fa al seu fun-cionament com a la renovaciódel material utilitzat, mitjançantla incorporació de més recursoshumans i materials.

S’han distribuït més conteni-dors amb més capacitat i els ca-mions són de càrrega lateralamb un circuit tancat de televi-sió, de manera que l’operació debuidatge es fa de forma auto-matitzada, controlada directa-ment pel conductor des de la ca-bina del vehicle. Aquest sistemapermet que part dels treballa-dors que fa uns anys es dedica-ven a la recollida d’escombra-ries, ara formin part dels equipsde neteja dels carrers. Tambés’ha reforçat el servei de recolli-da selectiva de residus, tant depaper i cartró, com de vidre, en-vasos lleugers i piles.

Badalona disposa des del1998, a l’avinguda de la Cer-danya, d’una deixalleria, una ins-tal·lació on es poden dipositar

una gran varietat de residus ur-bans com fluorescents, pintura,mobles, petits electrodomèstics,pintures, fustes, etcètera. El seuús és gratuït per als particulars.La nova contracta de neteja tam-bé preveu l’entrada en funcio-nament d’una segona deixalleriamòbil. La seva posada en mar-xa és la conseqüència de l’ex-cel·lent acollida que ha tingut perpart de la ciutadania la primeradeixalleria mòbil que es va posaren marxa fa un any. Es tracta

d’un camió que recorre diària-ment diferents punts de la ciu-tat per recollir els residus espe-cials domèstics que els ciutadanshi dipositen.

Els ciutadans disposen, a mésa més, d’un número de telèfongratuït durant les 24 hores deldia, el 900.114.115, on s’ate-nen les consultes que facin re-ferència a la neteja de la via pú-blica i que també pot ser utilitzatper sol·licitar la recollida de mo-bles.❑

Sistema automàtic amb circuit de TV per a camions d’escombraries.

El pes específic més gran ad-quirit per Badalona en elconjunt de ciutats metro-politanes i la seva creixentpresència en el móneconòmic i cultural de la

Catalunya d’avui són el fruit detot un conjunt de transfor-macions intro-duïdes en l’ur-banisme de laciutat i en l’àm-plia gamma deserveis públicsque donen res-posta a lesdiverses neces-sitats dels ciuta-dans i ciuta-danes deBadalona.

Concretament, d’una banda,es tracta de serveis que tots ne-cessitem o utilitzem i sense elsquals una ciutat moderna no és

imaginable, com la sanitat, l’en-senyament, el transport públic,el foment de l’activitat econò-mica o la neteja; d’altra banda,hi ha una sèrie de serveis dirigitsa la solució de problemes sec-torials, com les instal·lacions es-portives, programes per a la jo-

ventut i lesdones, equipa-ments per a lagent gran, laintegració deles personesdiscapacitadesfísicament omentalment...

Durant lesúltimes dèca-des, la ciutatquotidiana, del

dia a dia dels seus veïns i veïnes,ha anat aconseguint els ele-ments necessaris per garantir unbon nivell de vida. Tant la ini-

ciativa privada com la pública –avegades amb la suma de totesdues– són motors d’aquest con-junt d’actuacions estratègiques,encaminades a augmentar laqualitat de vida de tots els ciu-tadans.

Partint d’uns orígens deficita-

ris, Badalona ha anat donant res-posta amb el pas dels anys a lademanda de nous centres d’en-senyament de qualitat. Junta-ment amb l’Hospital Universita-ri Germans Trias i Pujol, d’àmbitsupracomarcal, la ciutat comp-ta amb un modern i prestigiós

hospital municipal i amb unaxarxa de centres d’assistènciaprimària, en fase d’ampliació.

D’altra banda, a més a mésd’aquests equipaments bàsics,Badalona sempre ha estat pio-nera en l’àmbit de cobertura deles necessitats de la part de la

població menys afavorida, enl’àmbit dels serveis socials.

La millora del teixit urbà s’hatraduït en la renovació de bonapart de la xarxa de clavegueram,la urbanització de noves viesmuntanya-mar, la creació de no-ves comunicacions entre els di-versos barris, la recuperació d’es-pais públics i, sobretot, la creacióde nous escenaris per a l’oci–nous parcs, noves places–, quese sumen als prop de cinc quilò-metres de magnífic litoral obertsal Mediterrani.

Pols d’atracció

Badalona, d’altra banda, tam-bé compta amb importants nu-clis comercials, repartits pels di-ferents barris, des de les granssuperfícies comercials de Mon-tigalà fins a les zones de via-nants, passant pels tradicionalsmercats municipals. Tots ells re-presenten veritables pols d’a-tracció tant per als mateixos ba-dalonins com per als visitantsd’altres comarques.

Més enllà de tot aquest con-junt de millores generals, vitalsper al futur de tota la ciutat, lamillora de la qualitat de vidatambé es constata en el dia a diade cada barri. La creació delguàrdia de districte, l’impuls debrigades d’intervenció ràpida pera petites obres als carrers, polí-tiques de vivenda i de reformade les ja existents, la descentra-lització administrativa del mateixajuntament, a través de la xarxad’oficines municipals de distric-te, etcètera, són alguns dels as-pectes que conformen aquestnou escenari badaloní.❑

El municipi ofereix

una àmplia llista de

serveis públics

Àrea Monogràfics

G. E.

Una ciutat perviure-hi

Badalona dóna resposta a lesnecessitats dels ciutadans

Badalona, seude la FIBA

La màxima actualitat enaquest àmbit passa per lacandidatura de Badalonaper ser seu permanent de laFIBA (Federació Internacio-nal de Bàsquet), que seràdefensada per l’ajuntamentbadaloní, el pròxim 4 demaig, davant els màximsresponsables d’aquesta or-ganització. Seria el millor re-coneixement a una llargatrajectòria esportiva de Ba-dalona.

Però totes aquestes ins-tal·lacions servirien de benpoc si no anessin acom-panyades de la pràcticaque, dia a dia, programenles diverses entitats espor-tives de la ciutat, que om-plen de contingut totes lesfranges horàries. A tall d’e-xemple, milers de nois inoies d’entre 8 i 18 anys,amb el suport d’entrena-dors i familiars, participenany rere any en les edicionsde l’Esport Escolar, quecomprenen més de 20 mo-dalitats esportives.

CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX

Badalona és una ciutat decontrastos on la interrelacióde cultures i races generauna gran multiplicitat d’ac-tivitats culturals. La realitatactual de Badalona és el re-

flex de més de 2.000 anys d’his-tòria. Els orígens de la ciutat, lallavors anomenada Baetulo, se si-tuen a l’època romana, cap al’any 100 aC. La majoria de lesrestes arqueològiques que ac-tualment es continuen localit-zant a l’històric barri de Dalt laVila pertanyen a aquesta època.Al subsòl del Museu de Badalo-na es pot visitar les Termes Ro-manes i algunes de les peces ar-queològiques més significativesque s’han descobert, com ara laVenus (una petita escultura demarbre) i la Tabula Hospitalis(una inscripció sobre una placade bronze).

A partir del segle X, a l’èpocamedieval, es torna a configurara Badalona un nucli urbà a l’an-tiga ciutat romana, constituït perun conjunt de cases al voltant dela plaça del poble i l’església. Pa-ral·lelament es desenvolupa unnucli rural format per masies si-tuades als afores de la ciutat.Aquesta doble situació, la urba-na i la rural, es mantindrà de ma-nera equilibrada fins a la meitatdel segle XVIII, quan algunes de

les construccions adoptaran unestil senyorial i d’altres conser-varan el seu caràcter defensiu.Badalona va ser una de les ciu-tats punteres de la industrialit-zació. El modernisme català i laseva expressió en l’arquitecturaurbana també van arribar a Ba-dalona. Algunes de les edifica-cions d’aquella època, com la Ca-sa Pavillard de l’arquitecte JoanAmigó i Barriga, formen part ac-tualment del patrimoni artístic dela ciutat.

La preservació del patrimoni ar-tístic i històric de la ciutat és unaconstant de treball. La remode-lació del Teatre Zorrilla, del segleXIX, convertit en equipamentmunicipal, va tornar a obrir lesportes l’any passat, després de29 anys d’inactivitat i deteriora-ment. La posada en marxa delZorrilla i, per tant, d’una progra-mació estable de teatre, músicai dansa, ha enriquit la vida cul-tural de la ciutat. L’oferta cultu-ral i d’oci es completa amb lesactivitats organitzades en l’altreteatre municipal de la ciutat, ElPrincipal, als centres cívics, a lesbiblioteques, al museu Munici-pal, el Conservatori i per part deles nombroses entitats culturalsque es reparteixen per tota la ciu-tat.❑ Aspecte del Palau Municipal d’Esports on juga la Penya.

Encara que ja s’ha fet famosa lafrase Badalona, bressol del bàs-quet, en l’actiu esportiu d’a-questa ciutat apareixen totes icadascuna de les pràctiques pos-sibles. Per aquesta raó, Badalo-na es continua dotant d’ins-tal·lacions esportives de granqualitat per donar resposta a to-tes les demandes, des de la ini-ciació fins a l’esport d’alta com-petició, i des de l’esport d’oci finsa l’esport escolar.

D’una banda, la ciutat dispo-sa d’una xarxa d’instal·lacionsplanificada en diversos nivells:des dels equipaments polivalentsde barri fins als grans poliespor-tius que en permeten la pràcticamultidisciplinària. És difícil tro-bar un sol barri badaloní que notingui la seva pista de petanca ola seva cistella de bàsquet, oncriatures i adults passen les se-ves estones d’oci. Sense oblidarel mar. Badalona pot presumirde ser també el bressol del patíde vela.

De l’altra, Badalona compta

també amb importants instal·la-cions de primera línia. En desta-ca especialment el Palau Muni-cipal d’Esports, tant per les sevescaracterístiques arquitectòniques–premi Mies van der Rohe 1992–com pels esdeveniments que jaha acollit, des de la seva inau-guració arran dels Jocs Olímpicsde Barcelona, com a seu de to-ta la competició de bàsquet, finsal seu actual ús per part del ClubJoventut de Badalona. Aquestmateix pavelló serà el nucli d’unfutur projecte que, amb el nomde Badalona, capital europea delbàsquet, impulsarà una impor-tant oferta lúdica entorn del móndel bàsquet.

En un futur pròxim hi ha pre-vista la construcció del primer es-tadi municipal de futbol al tor-rent de la Batllòria, dissenyat pelprestigiós arquitecte francès Do-minique Perrault. Alhora, aques-ta construcció servirà per cohe-sionar tota una zona badalonina,amb l’esport com a línia verte-bradora.❑

Cremada del Dimoni:la nit màgica

Maig és el mes festiu per ex-cel·lència a Badalona. Ambmotiu de la festivitat de santAnastasi (11 de maig), patróde la ciutat, s’organitzen du-rant tot el mes un gran nom-bre d’activitats lúdiques atots els barris. El punt àlgiddels actes centrals es pro-dueix el dia abans de la fes-tivitat del sant, quan a la nitse celebra, a la platja, la tra-dicional Cremada del Dimo-ni, una figura emblemàticade la ciutat.

Nit, foc, mar i música con-formen una vetllada màgicaper a propis i forans. La po-pularitat creixent de la Cre-mada del Dimoni, festa queha estat declarada d’interèsturístic per la Generalitat deCatalunya, convoca un nom-bre d’espectadors cada anymés gran.

Juntament amb aquestacelebració més emblemàti-ca, les Festes de Maig comp-ten amb la destacada apor-tació de diverses entitatsciutadanes de tota menaque, en col·laboració ambl’ajuntament de la ciutat, or-ganitzen des de la popularFiesta de las Migas fins a laSardinada de Baix a Mar,passant per la Fira de la Ter-rissa, la Trobada de Gegantsi altres interessants convo-catòries lúdiques.

Àrea Monogràfics

A. L. H.

Imatge d’una representació teatral inclosa en la programació estable de música, teatre i dansa que se celebra a la ciutat.

La ciutat preserva

el seu ric patrimoni

artístic i històric

2.000 anys de cultura mediterràniaLa multiplicitat d’activitats culturals reflecteix des de la Baetulo romana fins a la Badalona del segle XXI

Cultura i esport sempre han estat íntimament lligats a la història de Badalona. Les dues

manifestacions tenen una important representació a la ciutat a través de diverses entitats i

institucions i compten amb el suport tant de l’Ajuntament com dels mateixos ciutadans.

Des de la pràctica d’oci fins a les modalitats d’elitEsport a l’abast de tothom