projecte de clúster nàutic de vilanova i la geltrú

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic

2

Vilanova i la Geltrú Clúster NàuticÍndex

1. Introducció i objectius 3

2. La Ciutat 4 2.1. Situació del territori. Superfície i població 52.2. El turisme 62.3. Vilanova i el mar 72.4. Aspectes socials 82.5. Recursos formatius 92.6. El Port de Vilanova i la Geltrú 102.7. Comunicacions 19

3. Actius 233.1. Neàpolis 24 3.2. Fibra òptica 273.3. SARTI UPC 283.4. El Far-Museu del Mar 333.5. Escola Nàutica Vilanova 383.6. Escola Nàutica Nait Seil 393.7. Altres actius 40

4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçar la ormació de la FNB 41 4.1. Indroducció 424.2. UPC-Vilanova 454.3. Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú 484.5. Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) 504.6. Molí de Mar 514.7. IES Baix a Mar 52

5. Projectes futur 565.1. Clúster Tecnològic Marítim a la zona de la Mediterrània Occidental 575.2. Projecte Smart Sea 585.3. Dàrsena creuers 615.4. Campus Universitari de la Mediterrània 62

6. Conclusions 63

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius

3

1. Introducció i objectius

L’objecte d’aquest document és explicar les característiques que fan de Vilanova i la Geltrú una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB).

Aspectes com que a Vilanova i la Geltrú hi ha el tercer port més important de Catalunya, on hi ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per a grans iots (de fins a 100m d’eslora), dues drassanes per reparació i manteniment de vaixells, i que estigui situada geogràficament just entremig del primer port de Catalunya, Barcelona, i el segon port de Catalunya, Tarragona, així com que és una ciutat molt ben comunicada, són aspectes rellevants.

Anàlogament, la gran oferta formativa de qualitat que hi ha a la ciutat, on destaca l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 pro-fessors dels quals 80 són doctors, així com altres equipaments formatius de qualitat i línies de recerca en matèria marina i nàutica són altres aspectes rellevants.

La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en equipaments existents a la ciutat, que es puguin fer servir amarratges al port i una nau, i l’existència d’espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB a la zona del port, és un altre dels aspectes rellevants. També afegir que en cas que la FNB s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, es podrà mantenir el nom actual de Facultat de Nàutica de Barcelona, tot i que estigui a Vilanova i la Geltrú.

Una altra característica a tenir en compte és la perfecta relació i col·laboració de Vilanova i la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cu-belles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès, amb les seves corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que Vilanova i la Geltrú sigui la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així com de les co-marques veïnes.

Els aspectes assenyalats i molts d’altres s’expliquen en aquest document, de manera que queda clarament demostrat i documentat que a Vilanova i la Geltrú hi ha unes condicions i existeix un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la FNB.


4

2. La ciutat

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat

5

2.1. Situació del territori Superfície i població

La comarca del Garraf té una superfície de 185,3 km2, el 2,4% de la superfície de la província de Barcelona, i està integrada pels municipis de Canyelles, Cubelles, Olivella, Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, que n’és la capital. El Garraf és la comarca amb un major incre-ment de població de la província, amb un creixement interanual de l’1,3%. La població a Vilanova i la Geltrú l’any 2011 era de 67.000 habitants.

El teixit empresarial és dels més terciaritzats de la província. El sector de serveis aplega el 82,1% d’empreses, per damunt del 79% de la mitjana provincial, i superat només pel Barcelonès. El total d’empreses es troben a Vilanova i la Geltrú en un 48,2% i a Sitges en un 26,8%. Així mateix, se centralitzen a Vilanova i la Geltrú la major part del llocs de treball, concretament el 49,1%.


6

2.2. El turismeLa comarca ha diversificat la seva oferta turística, que tot i centrar-se en activitats de sol i platja, es complementa amb nous atractius per al turisme cultural i activitats relacionades amb el vi i la gastronomia, reforçant en els darrers anys l’oferta com a marca turística Costa de Barcelona, mar, Modernisme i Penedès. Existeixen un total de 14.003 places d’allotjament turístic.


7

2.3. Vilanova i el marEl Mediterrani està sempre present a la ciutat i ha convertit els vilanovins i les vilanovines en apassionats de la vida marinera, formant part del seu caràcter obert i acollidor.

A Vilanova i la Geltrú el mar ofereix nombroses possibilitats: passejar per la riba del Mediterrani, banyar-se en les seves càlides aigües, navegar-lo de totes les formes imaginables, degustar-ne els fruits a taula, anar-los a buscar directament a l’aigua, o esperar a veure com arriben, carregats a les barques dels pescadors locals.

El Port de Vilanova i la Geltrú ha estat des de sempre un motor econòmic i d’activitat so-cial, i en els darrers anys ha vist incrementar la seva oferta amb propostes complementàries d’escoles de vela i esports nàutics. L’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, un destí turístic i recreatiu que permet practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf, submarinisme, surf, piragüisme, esquí nàutic,excursions marítimes, etc., i complementar-ho amb una àmplia oferta d’allotjament en hotels, hostals, càmpings, i una extraordinària gastro-nomia. Tot això, en un entorn tranquil i ben comunicat, amb la marca de qualitat de les Esta-cions Nàutiques d’Espanya.


8

2.4. Aspectes socialsMalgrat haver esdevingut una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, Vilanova i la Gel-trú manté el seu esperit de poble tranquil, arrelat a les seves tradicions. El seu calendari de festes populars és molt conegut i en podem destacar el Carnaval i la Festa Major, així com diversos festivals que tenen lloc al llarg de l’any.

Igualment, el seu patrimoni és obert als ciutadans i als visitants, i els ofereix propostes varia-des de manera estable. Vilanova disposa, a més a més, de tots els serveis necessaris i d’una oferta comercial variada i completa.

La seva situació estratègica fa que sigui fàcilment accessible i que, malgrat estar a tocar de Barcelona, ofereixi als seus habitants una qualitat de vida molt superior.


9

2.5. Recursos formatiusA Vilanova i la Geltrú hi ha una àmplia oferta formativa de qualitat, entre la que destaca l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Fundada a finals del s. XIX, ha anat evolucionant per adequar els seus continguts a les necessitats de cada moment. L’EPSEVG també disposa d’una residència per a estudiants, amb apartaments condicionats situats al costat de l’edifici principal.

A banda, existeix una completa gamma de formació alternativa, que aglutina l’Institut Munici-pal d’Educació i Treball, l’IMET, així com altres equipaments. Més endavant, al capítol 4 (pàg.41), s’expliquen amb més detall les característiques principals de l’EPSEVG i altres equipaments que poden ser utilitzats per la Facultat de Nàutica de Barcelona.


10

2.6. El Port de Vilanova i la GeltrúL’equipament portuari de la ciutat és el tercer en importància de Catalunya. Així mateix, la flota pesquera, amb unes captures anuals de gairebé 5.000t, és de les més nombroses de Catalun-ya.

Dins del Port trobem el nou Pòsit de Pescadors, en el qual es pot comprar a la subhasta el peix acabat de pescar. A la venda presencial tradicional, la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ha afegit recentment la possibilitat de fer compres via Internet.

El Port de Vilanova i la Geltrú pot exercir com a punt duaner i disposa de dues drassanes per a la reparació de grans vaixells i d’embarcacions esportives i d’una marina seca per estibar tot tipus d’embarcacions.

Les seves característiques principals són les següents:

- Superfície total 672.228 m2- Superfície mirall d’aigua 461.975 m2- Superfície de terra 210.253 m2- Longitud de molls 635 m2- Profunditat en la bocana 7 m- Profunditat en l’avantport 7 m- Calat al moll comercial 6 a 7 m


11

Equipaments i serveis:

Dàrsena comercialNom del moll calat longitud

Moll de la Geltrú 7m 198 m

Moll de Baix-a-mar 7m 272 m

Serveis al sector comercial:

- 3 grues pòrtic en règim de treball a 45º: 6t- 1 màquina de succió per mercaderies a dojo- 1 carro elevador 2t- 4 carros elevadors 2’5t- 3 magatzems- superfícies total 23.000 m2- volum de mercaderia (2011) 374.284 t


12

Dàrsena pesqueraNom del moll calat longitud

Espigó de la pesca 4m 220 ml

Moll de les xarxaires 4m 221 ml

Moll de la Llotja 4m 177 ml

Moll dels pescadors 4 m 289 ml

Moll transversal 4 m 173 ml

Longitud total dels molls 1.080 m

Serveis al sector pesquer

Llotja: 1.809 m2Casetes de pesca: 840 m2Nombre de casetes: 70Fàbrica de gel: 80 m2Nombre de vaixells: 78Volum de pesca (2011): 4.495 t

Armadors: 131Mariners: 167


13

Dàrsena esportivaNom del moll calat longitud

N1 2m 191 mlN2 2m 117 mlN3 2,5 m 192 mlN4 3,5 m 31 mlN5 2,5 m 192 mlN5a 2,5 m 43 ml N6 2,5 m 49 mlN7 2,5 m 108 ml

Nombre d’amarratges: 1.048Eslores: 6-20 m

Dàrsena esportiva per a grans esloresNom del moll calat longitud

Moll dels 30 interior 5m/exterior 6,5 m 150 mlMoll dels 40 interior 5 m/exterior 6,5 m 150 mlMoll dels 50 interior 5m/exterior 6,5 m 105 mlMoll dels 60 interior 5m/exterior 6,5 m 105 mlMoll dels 80 interior 5m/exterior 6,5 m 175 ml

Travel-lif: 200 tNombre d’amarratges: 49Eslores: 25-100m


14

Empreses i activitats relacionades amb el Port de Vilanova i la GeltrúEstació Nàutica de Vilanova i la Geltrú és un destí turístic i recreatiu que permet practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf, surf, submarinisme, piragüisme, esqui nàutic, excursions marítimes, etc., i complementar-ho amb una àmplia ofer-ta d’allotjament amb hotels, hostals, càmpings i una fenomenal gastronomia. En un entorn tranquil i molt ben comunicat. L’Estació Nàutica de Vilanova t’ofereix tot això de forma directa i personalitzada. Sense cues, sense problemes i amb la marca de qualitat de les Estacions Nàutiques d’Espanya.

Roc RoiEl nostre objectiu és poder oferir totes les activitats relacionades amb el món de l’outdoor. Amb aquesta voluntat és va inaugurar el centre de Vilanova i la Geltrú, orientat a oferir activi-tats relacionades amb el mar, a particulars, escoles i empreses. Aquestes activitats a barques, des de cursos i estades de vela, fins a passejades i excursions guiades en caiac, pel litoral.

InuitAquest Club de piragüisme permet explorar i conèixer el litoral d’una manera diferent, amb el caiac de mar, fent exercici i en contacte amb la natura. Un esport sense límit d’edat ni condició, i a l’abast de tothom.

Vilanova Gran MarinaMarina per a grans iots, que disposa dels serveis i les atencions més exclusives per als seus clients. És el primer espai d’aquestes característiques que existeix a la Mediterrània, ja que està específicament concebut per a aquest tipus d’embarcacions.

Club Nàutic VilanovaCreat en els anys 20 del segle passat, el Club Nàutic ha evolucionat de manera constant per tal d’adaptar-se a les noves necessitats i les noves tendències dels seus més de mil associats. Compagina l’escola esportiva amb una intensa agenda d’activitats socials.

Escola Nàutica VilanovaHomologat per la Generalitat de Catalunya, aquest centre imparteix cursos per a l’obtenció de totes les titulacions nàutiques esportives durant tot l’any, en horari de matí, tarda i nit. També es poden seguir els cursos de cap de setmana. S’inicien cursos cada mes i es realitzen pràctiques de seguretat i de navegació i de navegació a vela els caps de setmana.


15

Rigid BoatsFundada l’any 2009, aquesta empresa es dedica a la venda d’embarcacions pneumàtiques. En l’actualitat, ha ampliat la seva gamma de productes amb embarcacions semirrígides que ofe-reix a preus molt assequibles per tal de poder arribar a nous mercats.

Yates AzimutEmpresa de lloguer de iots, velers i vaixells a motor, amb o sense patró. Diferents tipus d’embarcacions (Bavaria, Jeanneau Sun i Fountaine Pajot Lavezzi).

Confraria de PescadorsProvinents de la poderosa i antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l’any 1579), es constitueix l’any 1921 el nou Pòsit de Pescadors.La tradició pesquera de la ciutat es manté viva, amb una flota que captura prop de 4500t/any.Actualment es pot fer la compra directa del peix de la Llotja a través d’Internet.

Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (UPC)El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic en el mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà do-nar resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i internacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació acústica marina.

Estibas VilanovaEmpresa dedicada a l’estiba-càrrega i desestiba-descàrrega, així com la consignació de vaixells mercants. També s’ofereix el servei de transport terrestre amb trailers.

Manipuladora de mercancías, SLLes empreses estibadores són les encarregades de dur a terme les operacions portuàries de manipulació de mercaderies. Generalment són titulars d’una concessió atorgada per l’Autoritat Portuària corresponent que la faculta per utilitzar, amb caràcter exclusiu, un espai situat a tocar d’un moll, on du a terme els seus treballs.

Drassanes i disseny, SA (Dradisa)Drassanes, construcció i reparació d’embarcacions. Fusteria

Arrastres portuarios de VilanovaEmpresa dedicada fonamentalment al transport marítim.

Vilanova NàuticaNàutica, embarcacions i equipaments.


16

JELCNAVenda i reparació d’equipaments electrònics.

UPC Centre Tecnològic de Vilanova i la GeltrúEl Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) és un centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú. El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

DMM International TrànsitEmpresa transitària, situada a Vilanova i la Geltrú, que abraça els serveis de transport marítim, aeri i terrestre a tot el món, així com l’emmagatzematge i la distribució.

SPAVEmpresa de transport marítim.


17

Pla Especial del Port de Vilanova i la GeltrúEl Pla Especial del Port, aprovat definitivament el 25 de maig de 2007, té per objecte l’ordenació del port per racionalitzar els usos i les activitats possibles i desitjables en els espais dispo-nibles. Qualifica els espais en funció d’usos especialitzats, assigna paràmetres edificatoris en funció dels usos previstos i estableix les previsions de transformació i ampliació que han de possibilitar la seva optimització.

Veure plànol adjunt a la pàgina següent

18

Vilanova i la Geltrú Clúster NàuticLa ciutat


19

2.7. ComunicacionsVilanova i la Geltrú està estratègicament situada a mitja distància entre Barcelona i Tarragona, i és el tercer port de Catalunya (Vilanova i la Geltrú) a mitja distància entre el primer port de Catalunya (Barcelona) i el segon port de Catalunya (Tarragona).

Les comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona són excel·lents.

Vista general del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona, Tarragonai interior de Catalunya

Barcelona

Tarragona Vilanova i la Geltrú


20

Vista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona

Barcelona

Vilanova i la Geltrú


21

Vista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Tarragona

Vilanova i la Geltrú

Tarragona


22

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona

Per carretera. Hi ha la C-32 i la C-31. La distància és de 45 km i el temps mig de viatge és de 40 minuts.

Amb tren. Surten trens entre aquestes dues localitats cada 20 minuts, amb una durada mitja del trajecte de 40 minuts.

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Tarragona

Per carretera. Hi ha la C-32 (fins al Vendrell), l’AP-7 i la N-340. La distància és de 55 km i el temps mig de viatge és de 40 minuts.

Amb tren. La durada mitja de trajecte és de 45 minuts.

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès

Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 16 km i el temps mig de viatge és de 15 minuts.

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Igualada

Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 52 km i el temps mig de viatge és de 50 minuts.

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú, i Manresa

Per carretera. Hi ha la C-15 i la C-37 (autovies de recent construcció). La distància és de 85 km i el temps mig de viatge és d’1 hora i 10 minuts.

Aquestes ciutats també estan enllaçades per línies d’autocars.

Així mateix, Vilanova i la Geltrú està molt ben comunicada amb l’aeroport Barcelona-El Prat , a només 25 minuts amb cotxe.


23

3. Actius

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius

24

3.1. NeàpolisL’equipament lligat al coneixement, la innovació i la tecnologia

L’Administració local pot implementar mesures que contribueixin a fomentar un model de creixement basat en indústries innovadores que ofereixin productes amb un elevat contingut tecnològic i un alt contingut afegit

La innovació és un element fonamental per al creixement econòmic i, en conseqüència, des del sector públic s’han de prioritzar polítiques que l’afavoreixin.

La innovació pot contribuir de forma decisiva a la competitivitat i, per tant, al creixement econòmic regional i a la millora del nivell de vida.

Neàpolis ha estat dissenyat perquè sigui un parc de la innovació, un ecosistema on les em-preses, els estudiants i la comunitat docent i científica conflueixen, amb l’objectiu comú de detectar les oportunitats i crear i fomentar les organitzacions que definiran el futur.

Igualment ofereix espais d’última generació per allotjar empreses de nova creació o ja con-solidades, que queden immerses en un ambient d’interacció amb activitats dissenyades per potenciar la innovació i millorar la capacitat competitiva. També permetrà accelerar la inno-vació gràcies a la interacció entre la universitat (UPC), el món empresarial i altres xarxes de coneixement i innovació.

Neàpolis és un laboratori ciutadà digital europeu, un centre experimental entre la internet social i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement que fomenta la capaci-tat innovadora i creativa en tecnologia dels ciutadans.

Així mateix allotja grups d’investigació interdisciplinaris, un centre emprenedor i promou la Societat de la Informació, la nova economia i la cultura digital.


25

Objectiu: millora de la qualitat de vida

L’objectiu d’una regió a llarg termini ha de ser la millora de la qualitat de vida dels seus ciuta-dans, i això passa per fomentar el creixement econòmic i el desenvolupament regional.

Per tal que això es doni, és imprescindible que hi hagi creació, supervivència i creixement de les empreses d’aquest territori, doncs això permet crear i mantenir llocs de treball, augmentar el seu valor afegit i, en definitiva, incrementar els nivells d’inversió i de consum d’aquella regió.

L’Administració pública pot implementar diverses mesures per tal de contribuir a superar les restriccions que afronten les empreses per innovar:

Neàpolis, la infraestructura de R+D+i del territori:

- Centre de Recerca- Parc científic i tecnològic- Centre d’empreses amb serveis avançats- Viver tecnològic (cowork)- Líving lab-Infraestructura que fomenta la creativitat i la generació de coneixement.


26

El paper de l’Administració pública en el foment de la innovació

L’Administració pública també pot millorar la competitivitat a través de la creació d’un entorn que fomenti la instal·lació d’empreses innovadores o millori la productivitat de les ja exis-tents.

En aquest sentit, cal destacar la importància de la inversió en educació, la inversió en infra-estructures, la creació d’un marc econòmic i legal i d’un clima social i cultural que afavoreixin l’activitat innovadora i el desenvolupament regional. Aquest tipus de mesures, en definitiva, creen forces d’atracció de l’activitat econòmica cap a una determinada regió.

Per altra banda també és imprescindible crear mecanismes de difusió tecnològica per tal d’assegurar que les empreses puguin tenir accés i aplicar el nou coneixement generat o bé que aquest nou coneixement es transformi en la creació de noves empreses de base tecno-lògica.

Això fomenta el dinamisme de la regió, la creació de llocs de treball qualificats i de llarga dura-da, un increment dels ingressos de la població, etc., que acaben portant al desenvolupament d’aquella zona i, en definitiva, a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest pro-cés s’autoalimenta, ja que gràcies al creixement econòmic del territori es potencien aquells factors de l’entorn que tenen una incidència positiva en la millora de la competitivitat de les empreses.


27

3.2. Fibra òptica

Actualment, part de la ciutat de Vilanova i la Geltrú està dotada de canalitzacions per fibra òptica que arriben fins a la façana marítima. Degut a la impor-tància que dóna la ciutat a les noves tecnologies, la innovació, millorar la connectivitat de banda ampla, atreure empreses i a convertir-se en una Smart City, s’està finalitzant un pla per tal que tota la ciu-tat disposi d’instal·lació de fibra òptica, de manera que es vagi implementant per fases.

Imatge de part de la ciutat, on es representa (en línia taronja) les canalitzacions existents per fibra òptica


28

3.3. SARTI UPC Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació

El Centre SARTI està format per un equip multidisciplinari que inclou membres de diferents departaments de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, l’Institut de Ciències del Mar i a la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) . L’àmbit temàtic d’actuacions del Centre SARTI se situa en el desenvolupament d’instrumentació i de sensors ambientals per aplicacions industrials i científiques. Es treballa en el tractament digital de senyals, el dis-seny electrònic de sistemes d’adquisició de dades i l’automatització de sistemes complexos de mesura. Està situat en les instal·lacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú al Campus de Vilanova de la UPC.


29

Està constituït des de 2000 i les seves àrees d’especialització són:

Tecnologies marines i terrestres

• Instrumentació Oceanogràfica: Infraestructura operativa per a test d’instruments, connec-tivitat online via Internet, disseny de dispositius de captura de dades.• Tecnologies pesqueres i instrumentació oceanogràfica.• Construcció i instal·lació d’observatoris submarins cablejats i autònoms.• Estudi de la hidrodinàmica i transport de sediments entre la costa i la plataforma continen-tal.• Fabricació i disseny d’instrumentació sísmica terrestre i submarina.• Avaluació i seguiment d’espècies d’alt valor econòmic. Acústica submarina.• Eficiència energètica en embarcacions, simulació arts de pesca.

Tractament digital de senyals

• Aplicacions programari• Tractament de senyals en temps real i de dades per internet.• Sistemes distribuïts.• Control de sistemes• Sistemes biomètrics

Disseny electrònic de sistemes d’adquisició remota de dades (incloent mètodes de simulació i anàlisi estadística)

Disseny de sistemes automàtics de test i mesura: Sensors intel·ligents i distribuïts, instru-mentació virtual, validació del disseny.Disseny electrònic i fabricació de prototips.Automatització de processos sota control d’ordinador. Llenguatges de programació d’alt ni-vell, JAVA, LabVIEW, etc. Visió per ordinador.Sistemes de comunicació cablejats i sense fils per a xarxes de sensors.Xarxes de sensors intel·ligents i distribuïts (Wifi, Zigbee, RFID, etc.)Instrumentació virtual i control busos instrumentació (GPIB, CAN, LIN, LXI, etc.).

Automatització de sistemes complexos de mesura

• Metrologia dimensional. Laboratori acreditat ENAC ISO 17025.• Interoperabilitat i estandardització de sensors i equips de mesura. IEEE Std. 1451, IEEE Std. 1588, i altres.• Traçabilitat, verificació i calibratge d’equips de mesura de, temperatura, humitat, vibracions, pressió, paràmetres elèctrics. etc.• Dinàmica de sistemes ambientals. Mesures de contaminació lumínica, acústica ambiental, camps elèctrics i eficiència energètica.És Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a l’Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Laboratori acreditat per ENAC ISO 17025. Compta amb 3 patents registrades.


30

Les aplicacions industrials de les seves tecnologies s’emmarquen en:

Indústria naval i pesquera, Comunicacions, Electrònica Informàtica, Electricitat, Mecànica, Medi Ambient i Sostenibilitat i Energies renovables.

L’equipament més rellevant amb què compta el formen una cambra hiperbàrica, taula de vi-bracions, sonòmetre, fonts de vibracions i soroll, cambra d’assajos climàtics, calibrador multi-producte, multímetre digital de 7.5 dígits, oscil·loscopi digital amb DPO, càmera termogràfica, mesurador de camps electromagnètics, mesurador d’EMI, generador de funcions de baixa distorsió, receptor GPS, esdeveniment counter, fonts de potència AA i EC i fusió de fibres òp-tiques, sistemes de desenvolupament per diferents famílies de microcontroladors i xarxes de sensors sense fils, i sistemes d’adquisició de dades en diferents formats (PCI, PXI, USB, WiFi ...)


31

Alguns dels seus projectes destacats són:

Observatori submarí expandible (OBSEA)

OBSEA és un observatori submarí cablejat situat a uns 4 km de la costa de Vilanova i la Gel-trú i 20m de profunditat en una zona protegida de pesca. Està connectat a la costa per un cable mixt d’energia i comunicacions que permet proporcionar l’energia necessària als instru-ments científics i disposar d’un enllaç de comunicació de banda ampla. D’aquesta manera es pot aconseguir la informació en temps real.

Actualment es poden obtenir dades de temperatura, pressió, conductivitat, salinitat, velocitat i direcció dels corrents marins, velocitat del so, terbolesa i clorofil·la, com també i gràcies a la webcam que hi ha instal·lada es poden veure imatges del fons marí.

Com expansió de l’OBSEA s’ha instal · lat una boia de superfície que ens permet obtenir dades ambientals com la velocitat del vent, temperatura i pressió. La boia i el OBSEA es poden comu-nicar via cable o via mòdem acústic.

L’objectiu principal d’OBSEA és disposar d’un banc de dades de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica i ser un observatori a poca profunditat de diferents parà-metres del medi marí. L’OBSEA facilita dades en temps real d’observacions marines, manten-int una base de dades actualitzada amb els registres històrics. Sent l’accés als instruments transparent als usuaris a través d’una connexió TCP / IP.

Desenvolupa línies d’acció i projectes en el marc de la gestió integrada del litoral, amb l’objectiu de fer possible una avaluació de l’estat de l’àmbit terrestre i marí de l’espai, així com un segui-ment de la seva evolució a llarg termini.


32

Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB)

La creació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) representa la resposta madura d’un grup multidisciplinar de científics a la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani. El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà donar resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i in-ternacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació acústica marina. El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vi-lanova i la Geltrú s’ha creat amb fons del Ministeri de Ciència i Tecnologia i el recolzament institucional de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Direcció General de Ports de la Ge-neralitat de Catalunya.


33

3.4 El Far-Museu del MarDades històriques

Al turó de Sant Cristòfol, a tocar del torrent de la Pastera i davant de la platja a la qual dóna nom, es troba el far marítim, conegut popularment per la Farola. El primer far de la vila va ser construït l’any 1834. Quan es va excloure el litoral vilanoví del primer pla general d’enllumenat marítim de les costes espanyoles de 1847, els patrons de pesca, pescadors, naviliers, fabricants i comerciants van demanar que s’autoritzés la construcció d’un far en una vila on el trànsit marítim de grans embarcacions era important, donat el creixement comercial, conseqüència de les relacions amb les colònies i la industrialització progressiva de la vila.

L’any 1864, la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa un pla d’enllumenat de les costes i va adjudicar les obres d’un nou far, el segon, al constructor Antoni Pons. Aquest segon far es va inaugurar l’agost de 1866, rudimentari encara, però que millorava l’anterior; funcio-nava amb petroli i arribava a les nou milles de llum fixa. Aquest far era una torre de set metres que s’accedia mitjançant unes escales de cargol i s’alçava al centre de la façana sud d’un edifici destinat a habitatge dels faroners. El far de 1866 es va enderrocar l’any 1902.


34

El tercer, l’actual Farola, va ser inaugurat el 16 d’abril de 1905, i l’encesa es va fer el dia 1 de maig del mateix any. Es va fer amb pedra de la Mata i va quedar unida a l’edifici dels faroners. Va ser construït per l’empresa A. Pascual i Cia. L’any 1918 es va substituir el petroli per l’electricitat com a font d’energia. El far té tres passades de llum de cara a la mar i tres de cara a la mun-tanya, amb un abast de trenta-dues milles marines, i ha esdevingut un dels més significatius de la costa catalana. Actualment encabeix el Museu del Mar. A l’any 2003 és va arranjar el jardí exterior i es va construir un porxo, segons projecte de l’arquitecte Antonio Palacios Asensio.

Vista del conjunt abans de la urbanització de Sant Cristòfol

Vista de la farola petita des de la platja de Vilanova


35

Descripció

Obra major: Farola de planta circular i alçat troncocònic de carreus de pedra. Coronament amb balconada circular de major radi que la base i suportada per carteles, acabada amb barana de ferro de barrots verticals. Torratxa cilíndrica de ferro i vidre coberta amb cúpula semiesfèrica i cupulí metàl·lics per incloure la llanterna coronats per la rosa dels vents. Escala interior de cargol amb graons i eix de pedra. Dues plataformes metàl·liques. Farola de 27 metres d’alçada i un abast de 19 milles nàutiques. Va passar a ser un far de 6è ordre. Construcció de planta rec-tangular i única annexa al far i destinada a habitatge del faroner.

Sistema constructiu: Parets de carreus de pedra calcària. Eix central ocupat totalment per l’escala de cargol. Es-tructura metàl·lica i vidre a la torratxa. Façanes: Cos d’unió amb la residència del tècnic amb finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra. Base amb sòcol coronat amb motllura. Fust troncocònic amb petites finestres d’il·luminació de l’escala emmarcades en pedra. Corona-ment amb balcó i torratxa.

Interiors: Paraments interiors de l’escala estucats al foc. Safareig o dipòsit de aigua .

Espai lliure: Ampli espai-jardí al voltant del far i de la casa del tècnic. Cos de safareigs proper.


36

Previsions de futur

Recentment s’ha finalitzat un projecte que té per objectiu, entre d’altres, millorar i modernit-zar les instal·lacions del Museu del Mar. La intervenció d’adequació més significativa a l’exterior és la recuperació de l’accés original de l’edifici per la seva façana oest. L’interior es netejarà de tota distribució existent, deixant únicament els paraments de l’estructura, on s’obriran uns passos pels extrems per poder organitzar possibles recorreguts alternatius depenent de l’interès de cadascuna de les exposicions.

La planta de l’edifici disposa d’un eix de simetria on se situa el far. QUant als murs de càrrega interiors es realitzarà una obertura central sobre el mateix eix de simetria que permetrà, a més a més de versatilitat en l’organització de recorreguts, la possible visibilitat des de l’accés de l’inici de l’escala de cargol de pedra de la torre del far.

L’oficina de Turisme es localitza a l’accés a l’edifici, al costat est / oest i permet que pugui funcionar independentment de la resta de l’espai destinat a l’exposició. Al costat oposat de la localització de l’oficina de turisme es podrà iniciar el recorregut de l’exposició per espai desti-nat a projecció d’audiovisuals.

Dins l’àmbit de l’actuació, a l’aire lliure, es troba el bot salvavides anomenat Víctor Rojas, que va ser remolcat a Vilanova i la Geltrú el 1925 i va prestar servei fins al 1957. Aquest bot és un element molt significatiu en la memòria històrica de la població marinera i per l’interès que mereix el projecte preveu la realització d’una construcció per protegir-lo de les inclemències del temps, permetent-ne una millor conservació.

També és objectiu d’aquest projecte encabir la Col·lecció de Curiositats Marineres Roig Toqués, incorporant-lo al Museu del Mar. El projecte preveu l’ampliació de l’edificació exis-tent, on s’encabirà la col·lecció Roig Toqués, amb un altre cos tancat de similars dimensions, i a on es localitzaria l’espai per a una aula d’activitats, i amb un recinte cobert de planta curvilínia que acolliria el bot Víctor Rojas.

Donades les característiques i dimensions de l’espai susceptible d’acollir el bot Víctor Rojas: 11m d’eslora, 2,70m de mànega i 0,80m de puntal amb una alçada total de 2,40m, es proposa l’emplaçament de la nova construcció darrera de la torre del far, realitzant rebaix del terreny natural. Atès que la topografia del sòl presenta una plataforma on es localitza l’edificació del far, de cara a mar, i darrera d’aquesta construcció el terreny puja ràpidament adoptant nivells més alts, l’impacte paisatgístic de la construcció que acollirà el bot es minimitzarà. Per tal de facilitar la visió del bot aquest se situarà a nivell més baix del paviment: en una depressió exca-vada en el sòl que adopta la forma del perímetre del bot, que s’assentarà sobre llit de sorra.

Vista del bot Víctor Rojas


37

Vista de material exposat al Museu del Mar

Imatge d’una zona del plànol en planta de la proposta realitzada al projecte


38

3.5 Escola Nàutica Vilanova

L’Escola Nàutica Vilanova es va iniciar l’any 1999, encara que la seva trajectòria dins l’ensenyança de la nàutica d’esbarjo és de més de 30 anys. L’efectivitat del seu sistema està corroborat per l’alt percen-tatge d’aprovats que s’aconsegueixen, amb professors qualificats, amb gran experiència i amb progra-mes desenvolupats específicament per a cada titulació.

És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titulacions nàutico-esportives (fins a capità de iot) durant tot l’any en horari de matins, tarda i nit, a més dels caps de setmana. S’inicien cursos cada mes i s’organitzen pràctiques de seguretat i navegació, i de navega-ció a vela els caps de setmana.


39

3.6 Escola Nàutica Nait Seil

Aquesta Escola va començar la seva activitat a principis de l’any 2005, amb professionals de la marina mercant. És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titu-lacions nàutico-esportives (fins a capità de iot) i es fan les pràctiques corresponents. També es lloguen velers i es fan charters amb patrons professionals.


40

3.7 Altres actius

A part dels actius referits, a la comarca hi ha altres actius com el Consorci dels Colls i Miralpeix, el Centre d’Estudis del Mar de Sitges, la Direcció General de Pesca, entre d’altres.


41

4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçar la formació de la FNB

42

4.1 Introducció

Hi ha dos espais ubicats al port que es considera que serien perfectament idonis per la cons-trucció de l’edifici i equipaments necessaris per la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Són propostes de futur, on encara s’hauria de fer el projecte, construcció de l’edifici i equi-paments, etc.

Per altra banda, a l’actualitat ja hi ha a Vilanova i la Geltrú una sèrie d’equipaments i instal·lacions que serien vinculables als estudis de la FNB.

A continuació es fa la descripció d’aquests espais, equipaments i instal·lacions.


43

Proposta d’espais per la construcció d’edifici i equipaments per la FNB

Espai nàutic

Es tracta d’un solar de 2.300 m2 que està situat a la zona nord del port.

Zona amb qualificació clau d

La clau d correspon a la zona sud-est que s’ha d’ampliar del port, la qual té una superfície total de 40.500m2.

L’Article 22 del Capítol I del Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú és: Normes de regulació de la zona de suport comercial i desenvolupament tecnològic (clau d). En aquest article des-taquen els punts 1 i 4, que a continuació es transcriuen:

1.- L’espai destinat a aquesta zona correspon a l’ampliació futura del port amb la finalitat de generar espai de terra suficient per garantir la funció comercial del port, la generació d’àrees de desenvolupament de noves tecnologies i innovació de productes i serveis per donar-li un valor afegit.

2.- Els usos admesos són d’una banda els relacionats amb la investigació, recerca i noves tecnologies i d’altra tots aquells de suport a l’activitat marítima, com l’industrial que no su-posi processos de producció ni transformació, el de magatzems, el d’oficines dedicades, el d’aparcament, les instal·lacions de càrrega i descàrrega, les de manipulació de mercaderies, i en general, altres anàlegs, lligats al transport marítim de mercaderies no perilloses ni polso-ses.


44

Proposta d’equipaments existents aprofitables actualment per la FNBAquests equipaments són l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET), la Biblioteca de l’EPSEVG, la residència d’estudiants de l’EPSEVG, el CIMP Molí de Mar, i l’institut Baix-a-mar.

Altres aspectes d’interèsA part de tots els espais i equipaments referits, també es podrien realitzar les pràctiques nàutiques corresponents als estudis de la FNB, sortint des del port de Vilanova i la Geltrú. També hi ha amarrat-ges al port i una nau que poden ser utilitzats per la FNB. Així mateix el fet que hi hagi dues drassanes per a la reparació i manteniment de grans vaixells i d’embarcacions esportives, una marina seca per estibar tot tipus d’embarcacions, port comercial i dàrsena per grans iots (fins a 100 m d’eslora), pot ser d’utilitat per a algunes de les assignatures que s’imparteixen a la FNB.


45

4.2 UPC-Vilanova

A Vilanova i la Geltrú s’imparteixen estudis d’enginyeria des de fa més de 100 anys. De fet, la primera Escola d’Oficis de la ciutat, precursora de l’actual Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), va néixer fins i tot abans que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Du-rant aquest segle de vida, l’Escola s’ha anat renovant i modernitzant al mateix ritme que evolucionava l’enginyeria.

Per això, en el seu moment, va ser el primer centre universitari públic de Catalunya en oferir estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions i, més recentment, també ha estat pionera al país en incor-porar els estudis de grau en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. I tot amb l’experiència pràctica que sempre han aportat als seus estudiants les estades en destacades empreses del sector de l’enginyeria, amb pràctiques remunerades per completar la seva formació.

Des de febrer de 2008, l’Escola també inclou l’European Project Semester (SPE) en la seva oferta educativa. Es tracta d’un sistema d’aprenentatge per projectes que, d’acord amb la filosofia de l’Espai Europeu d’Educació Superior, ofereix la possibilitat d’estudiar en anglès, for-mant equip amb estudiants de diferents nacionalitats. La bona acollida que ha tingut el pro-grama ha permès que, a partir del curs 2011-2012, l’Escola posi en marxa la primera edició de l’International Design Project Semester (SPDI), que tindrà la mateixa estructura que el SPE, però que se centrarà en l’àmbit del disseny industrial. A aquestes dues propostes, a més, cal afegir també els convenis de mobilitat internacional acordats amb una quinzena d’universitats europees.

Més enllà de les propostes acadèmiques, el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú compta entre els seus actius amb el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú i amb Neàpolis, dos espais que promouen la innovació del seu entorn industrial i que canalitzen tota l’activitat d’investigació, desenvolupament i transferència de tecnologia que es du a terme a l’Escola. L’estructura del Campus es completa amb una biblioteca (la més gran de la ciutat), una residència universitària, serveis de reprografia, una òptica i una botiga d’informàtica.


46

La preocupació per la sostenibilitat, el medi ambient i la igualtat d’oportunitats han estat una altra constant de l’Escola. La Càtedra d’Accessibilitat de la UPC i el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, ambdós amb seu al Campus, són un exemple d’aquesta preocupació. Tot això converteix el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú en un referent universitari preparat per formar avui els enginyers de demà.

Els diferents estudis que es cursen a l’EPSEVG són els següents:

Graus1. Grau en Enginyeria de Sistemes Electrònics2. Grau en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte3. Grau en Enginyeria Elèctrica4. Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica5. Grau en Enginyeria Informàtica6. Grau en Enginyeria Mecànica

Màsters universitaris1. Màster universitari en Enginyeria de Sistemes Automàtics i Electrònica Industrial

A l’actualitat a l’EPSEVG hi ha 1.400 alumnes, 160 professors, dels quals 80 són doctors.

Entre d’altres equipaments disposa de laboratori de màquines elèctriques, laboratori de mecànica i resistència de materials, laboratori de mecànica de fluids i motors tèrmics, laboratori d’assaig de materials, laboratori de maquetes i prototips, laboratori de química, laboratori de circuits, laboratori d’electrònica, laboratori de física, aules d’informàtica, etc.


47

Els departaments amb que compta l’EPSEVG són els següents:

Arquitectura i computadors; ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica; enginyeria, sis-temes, automàtica i informàtica industrial; enginyeria elèctrica; enginyeria electrònica; engin-yeria mecànica; enginyeria química; expressió gràfica a l’enginyeria; física i enginyeria nuclear; llenguatges i sistemes informàtics; mecànica de fluids; organització d’empreses; projectes a l’enginyeria; resistència de materials i estructures a l’enginyeria; teoria del senyal i comunica-cions; matemàtica aplicada IV; enginyeria telemàtica.

La residència dels estudiants de l’EPSEVG

La Residència Universitària VILA NOVA és un equipament de la Universitat Politècnica de Ca-talunya (UPC) al Campus de Vilanova i la Geltrú. Es va inaugurar el mes de setembre de 2000.

Disposa de 45 apartaments exteriors d’ús individual i doble. Dos dels apartaments individuals estan especialment adaptats per a persones amb discapacitats físiques.

Tots els apartaments estan equipats amb el mobiliari necessari, sistema de climatització fred i calor, connexió telefònica, TV i connexió de ràdio, connexió a la xarxa informàtica de la UPC, cuina amb estris, vitroceràmica, armaris, campana extractora, nevera, bany amb WC, lavabo i plat de dutxa.

La residència disposa de servei de recepció, bugaderia, sales d’estudi-reunió i sala de TV. Ne-teja setmanal d’apartaments.

La residència està situada a 20 metres de l’EPSVG i dins del nucli urbà de la ciutat. L’estació de ferrocarril i l’estació d’autobusos són a 100 metres. A través de l’autopista C-32 es con-necta la ciutat de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona. L’aeroport de Barcelona-El Prat està situat a 25 minuts per carretera.

A la planta baixa de la residència hi ha ubicada una àrea de serveis complementaris on es poden tro-bar diferents comerços al servei dels residents i dels estudiants en general.

A la planta semisubterrània d’aquesta residència està situada la biblioteca de la Universitat.


48

4.3 Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG)

El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG), és un centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú.

El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Fruit d’una iniciativa conjunta entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Centre Tecnològic actua amb projecció externa pròpia des de 1998.

El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú, estableix el nexe d’unió entre les empreses, les institucions, l’administració pública i la universitat. Igualment, potencia relacions entre tots els actors amb l’objectiu d’incrementar les oportunitats de col·laboració en projectes de R+D+i.

Així mateix el Centre Tecnològic ubica diferents grups de recerca del campus universitari de Vilanova i la Geltrú i, alhora, ofereix serveis tecnològic especialitzats al territori.


49

Les arees tècniques en les que el Centre ofereix els seus serveis estan relacionades amb els sectors industrials implantats a la seva zona d’influència, comarques properes i les àrees de coneixement de les activitats acadèmiques que es realitzen actualment al campus universitari.

• SARTI ( Sistemes d’Adquisició remota i Tractament de la Informació): serveis tecnològics i assessora-ment a empreses en l’àrea d’equips i sistemes electrònics d’adquisició remota de dades aplicat a les ciències de la terra, tecnologies marines i sectors industrials.

• LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques): solucions tecnològiques per a la conservació de l’hàbitat marí i la prevenció del seu deteriorament acústic.

• CRAAX (Centre d’Investigació d’Arquitectures Avançades de Xarxes): xarxes de comunicacions de banda ampla, e-salud i disseny d’aplicacions i serveis en temps real.

• INSIDE (Grup d’Investigació en Innovació en Sistemes per al Disseny i la Formació en Enginyeria): energies renovables, telecomunicació local i TIC en docència i empresa.

• CETpD (Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma): investiga-ció i desenvolupament en el camp de la gerontecnologia, els ambients intel•ligents, la robòtica assis-tencial i l’experiència d’usuari.

• CDAL (Centre de Disseny d’Aliatges Lleugers i Tractaments de Superfície): investigació i transferència de tecnòloga orientada als aliatges lleugers i tractaments de superfície i recobriments.

• AMPC (Grup d’Anàlisis de Materials i Patrimoni Cultural): química al servei d’un millor coneixement del patrimoni, per poder valorar-lo i contextualitzar-lo millor, per conservar-lo amb garanties i restau-rar-lo, si cal, adequadament.

• SEPIC (Sistemes Electrònics de Potència i Control): control aplicat a sistemes de conversió de potencia, en especial als sistemes d’energies renovables i a la gestió de microxarxes de distribució d’energia.

• TN (Teoria de nombres).

• GAECE (Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica): investigació i transferència de tecnologia en accionaments i generadors elèctrics amb commutació electrònica i en estalvi energètic en motors i accionaments elèctrics.


50

4.5 Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET)

La formació, es una eina indispensable per al desenvolupament dels recursos humans d’una ciutat. Cal que les accions formatives s’adaptin a les demandes i necessitats generades a partir dels canvis i innovacions socials constants que afecten a joves, adults, persones en situació d’atur, treballadors i agents empresarials.

En aquesta línia, l’IMET ha programat una oferta formativa en diferents camps laborals, per tal d’oferir a la ciutadania la possibilitar d’incorporar-se o de reincorporar-se, a un mercat laboral cada cop més competitiu.

- Formació Professional Ocupacional - PQPI-PTT - Campus Universitari de la Mediterrània - Formació Aeronàutica EFAV - Projecte FITA

Entre els diferents mòduls professionals que està previst impartir en breu destaquen els següents, classificats per àrees professionals:

MAPN Pesca i Navegació:

CP: Activitats auxiliars i suport al buc en port durada: 230 hores; data inici: 04/02/2013; data fi: 11/04/2013; núm. alumnes: 20

TMVU Nàutica:

Operador auxiliar de manteniment de sistemes i equips d’embarcacions esportives i d’esbarjodurada: 467 hores; data inici: 28/01/2013; data fi: 15/05/2012; núm. alumnes: 15


51

4.6 Molí de Mar

El Molí de Mar és un equipament format per tres edificacions i una àmplia zona de jardí disposada en quatre terrasses a diferents nivells, fet que possibilita el desenvolupament d’activitats a l’aire lliure. A l’edifici principal s’hi ubiquen les sales de formació (amb capacitat per a 70 persones), el menjador (amb capacitat per a 64 persones) i la cuina. En el segon edifici hi trobem una planta que disposa de 5 habitacions (amb 19 places). L’espai exterior consta d’una zona enjardinada amb quatre terrasses a diferents alçades amb capacitat per acollir 1100 persones.

Previsions de futur

Està previst que en breu el CIMP Molí de Mar formi part del Campus Universitari de la Mediterrània, on s’imparteixin màsters i postgraus i es coordini amb altres equipaments en la realització d’aquest tipus d’estudis.


52

4.7 Institut Baix a mar

L’Institut Baix a mar va engendrar-se el curs 2009-2010. Durant el primer curs el centre fou una exten-sió de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros i tenia únicament dues línies de 1r d’ESO. A partir del curs 2010-2011 el centre adquireix autonomia pròpia i va creixent afegint cada any un nou curs.

En el moment del seu naixement, el centre estava ubicat en mòduls. Al mes de març del 2011 s’estrena l’edifici on es troben actualment.

Actualment en el centre hi ha tres línies a primer d’ESO, dues línies a segon d’ESO i dues línies a tercer d’ESO, ja que és un centre de nova creació en procés de creixement.

El centre disposa també enguany d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE).


53

Trets d’identitat

La gestió de l’institut està orientada a satisfer les expectatives i necessitats educatives de l’alumnat en particular, i de la societat en general, oferint-los uns ensenyaments i serveis de qualitat, cercant la millora contínua i aspirant a l’excel·lència en el servei.

El centre també es defineix com inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat.

La ideologia de centre contempla com a referents, els següents aspectes:

•La cultura de l’esforç i la constància com a eix vertebrador de tota la formació. •El treball en equip del professorat com a eina fonamental per satisfer les necessitats pedagògiques i personals del l’alumnat. •L’atenció personalitzada tenint en compte les necessitats educatives de cadascun dels alumnes. •La implicació del centre per a la sostenibilitat i la cura de l’entorn. •L’ús de les noves tecnologies com a eina bàsica de treball i de comunicació.

Objectius

La finalitat del centre és desenvolupar al màxim les capacitats de tots i cadascun dels alum-nes, com a principi fonamentador de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. En base a aquest principi, els objectius són:

•Assolir un bon rendiment escolar. •Aconseguir una bona convivència en el centre. •Atendre les necessitats educatives de cadascun dels alumnes, perseguint l’èxit escolar. •Contribuir en el desenvolupament de la personalitat dels alumnes i ajudar-los a assolir maduresa personal i integració social. •Contemplar la disciplina com una eina de treball i no com un càstig.

Futur

Està previst iniciar en breu la petició del grau superior en estudis nàutics (FP3).

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB

54

CIMP Molí de Mar

UPCEnginy. IndustrialTelecomInformàtica

IES Baix-a-mar

IMET La Paperera

UPC SecretariaLaboratoris

UPC BibliotecaResidència Univ.

El Far-Museu del Mar

Espai Multifuncional

clau d segons PE del Port

Espai Naùtic

Llotja de Peix

Club Nàutic

Estació Tren

Casa del Mar

Centre Tecnològic

Neàpolis

Capitania Marítima

Centre Cívic de Mar

Escola NàuticaNait Seil

Escola Nàutica Vilanova

DrassanesDrassanes

Estació Marítima


55

Espai Multifuncional


56

5. Projectes de futur

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur

57

5.1 Clúster Tecnològic Marítim a la Zona de la Mediterrània Occidental Horitzó 2020 Mobile Maritim Hub 2009-2020

L’objectiu del Clúster Tecnològic Marítim de la zona de la Mediterrània Occidental Horitzó 2020-2050 és crear un Centre Tecnològic de referència internacional en mobilitat al sector marítim, nàutic i pesquer per a totes les ciutats intel·ligents portuàries del món. Smart Ma-ritime Cities.

Crear un Hub d’activitat econòmica en els següents camps (CULTURA, TÈCNIC, SALUT, ENER-GIA):

· garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicacions de les zones portuàries i cobertura de telecomunicacions de veu i dades fins a 22 milles nàutiques.

· la seguretat alimentària dels productes frescos de la mar (estandardització d’instal·lacions de les pes-queries, foment de la pesca sostenible i assegurar la traçabilitat en benefici del consumidor)

· la tele-assistència marítima de la gent de la mar

· la seguretat mediambiental marítima i observació oceanogràfica i la digitalització del patrimoni ma-rítim de cada zona

· fomentar el desenvolupament de l’energia marítima eòlica off-shore.

·fomentar a les ciutats costaneres el turisme saludable, juntament amb les diferents activitats maríti-mes, nàutiques i pesqueres de la zona de la Mediterrània Occidental.

l’àmbit és internacional

· creació de sis grups de treball

· cada grup de treball estarà coordinat per un Consell Rector del Clúster Tecnològic Marítim de la Me-diterrània Occidental.

· els grups de treball són de col·laboració públic i privada, i podran accedir administracions públiques, empreses del sector marítim, nàutic i pesquer, institucions científiques i altres centres tecnològics internacionals d’aplicació al sector.


58

5.2 Projecte Smart Sea1.Introducció

S’està treballant per redactar el projecte i dur-lo a la pràctica en matèria d’Smart Sea (Mar Intel·ligent traduït de l’anglès), per a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Aquest projecte és molt transversal, on s’interrelacionen diversos temes com mar, platges, port, campus universitari, salut, etc.

El concepte d’Smart Sea està relacionat amb el concepte d’Smart City (Ciutat Intel·ligent), on es tracta d’aplicar les noves tecnologies als variats camps relacionats amb el mar, per tal d’aconseguir estalvi econòmic, ser més respectuosos amb el medi ambient, més sostenibles, més eficients, i en definitiva aconseguir una millor qualitat de vida per a la ciutadania i una més adequada i eficient preservació de l’entorn.

L’execució adequada del projecte sobre Smart Sea pot aportar a Vilanova i la Geltrú beneficis addicio-nals als referits. Efectivament, entre d’altres raons, en ser un concepte altament innovador, si es fa una consistent campanya de divulgació de l’eficient execució i implantació d’aquest projecte transversal (a televisió, ràdio, premsa escrita, revistes tècniques i científiques, etc.), pot col·laborar decisivament en augmentar la notorietat i reconeixement de Vilanova i la Geltrú, com a ciutat exemple d’innovació i sostenibilitat, el que entre d’altres beneficis pot aportar atracció de turisme i d’inversors.


59

2. Gràfic explicatiu del projecte

En el següent gràfic queda reflectida la transversalitat del projecte en matèria d’Smart Sea, amb les interrelacions existents entre els múltiples conceptes i paràmetres que el confor-men.


60

3. Aspectes de planejament i normatius a tenir en consideració

Per realitzar aquest projecte transversal, és adient tenir en consideració tots els aspectes de planeja-ment i normatius que tinguin relació amb la temàtica tractada. En aquest marc s’ha consultat amb tècnics i responsables del Servei d’Urbanisme, del Servei de Projectes, del Servei de Medi Ambient i de Serveis Jurídics de l’ajuntament. Així mateix, s’ha consultat la següent documentació: •Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú •Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas •Ley 5/1998, de 17 de abril, de Puertos de Cataluña •Ley 3/2001, de 26 de marzo, de Pesca Marítima del Estado •Ley de Cataluña 2/2010, de 18 de febrero, de pesca y acción marítima

4. Llistat de contactes pel desenvolupament del projecte

Per tal de dur a terme aquest projecte, és necessari contactar i reunir-se amb diferents persones i enti-tats de diferents àmbits, donada la gran transversalitat del projecte. Aquests contactes és convenient que es realitzin abans de la realització del projecte, per tal que al mateix quedin incorporades totes les reflexions, informacions i punts de vista que són d’interès amb objecte que el projecte resultant sigui de la màxima qualitat i el més complert possible. També és convenient que els contactes es mantin-guin després de finalitzat el projecte, per tal de fer el seguiment de l’execució del mateix, per tal que l’execució sigui també de la màxima qualitat i eficiència possible. Entre d’altres contactes estan Sarti, Node Garraf, la UPC, Port de Vilanova, etc.


61

5.3 Dàrsena creuersA l’actualitat s’està finalitzant un estudi amb objecte d’avaluar la viabilitat de crear una dàrsena al port de Vilanova per a creuers turístics, de luxe, de 100 m d’eslora màxima i 6 m de calat màxim.

Potencial accés de vianants a l’Estació Marítima


62

5.4 Campus Universitari de la MediterràniaLa proposta d’evolució de l’actual Campus Universitari de la Mediterrània (CUM), entitat que lideren la UPC, l’Ajuntanent de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) se centra en convertir-lo en el centre de referència de la innovació i dels estudis i promoció del Mar Mediterrani des d’una perspectiva global.

Aquesta evolució de l’actual estructura pretén convertir-la en la referència internacional del coneixe-ment a la ribera mediterrània, en el que s’integrin i promocionin elements de difusió, com el cas de congressos, seminaris, workshops, tallers. La UPC esdevé, per tant, el centre de coordinació d’aquesta estratègia.

Així mateix, el nou Campus Universitari Mediterrània contempla la formació com el centre de referèn-cia de la seva activitat: formació específica, especialitzada i permanent, postgraus, graus referits als temes nàutics.

També vol ser un referent en l’activitat econòmica relacionada amb el mar i la nàutica, especialment interrelacionant els nous models de recerca amb l’atracció empresarial i ciutadana, projectant un Centre d’Interpretació de la Mediterrània, que combini de forma dinàmica i intensiva la innovació, la creativitat, la recerca, la tecnologia, la formació i els valors. Es tracta de formular propostes d’atracció i divulgació de les immenses possibilitats que pot donar des del fons marí (recerca) i com es posa en valor i formen part d’una estratègia global que generi activitat econòmica. En aquesta estratègia intervindrien, de forma transversal, tots els actius de què disposa la ciutat i que es troben detallats en aquest dossier. Des de l’Escola d’Art i Disseny, formulant entorns virtuals del fons marí, fins al LAB, amb un centre d’interpretació dels sons marins, o els coworks emprenedors en temes de nutrició, salut, smartcities. Tots els actius se centren i concentren en formular un campus universitari de primer nivell per a la ciutat i pel territori català. Per aquest motiu, es proposa que el Molí de Mar aculli aquest campus, com a centre de referència dels graus, postgraus, i activitats formatives, ja sigui com a forma-ció d’estiu o contínua.


63

6. Conclusions

64

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic6. Conclusions

6. Conclusions

En aquest document queda argumentat i il·lustrat amb rigor que Vilanova i la Geltrú té unes caracte-rístiques i un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Algunes de les característiques principals que han estat explicades amb detall són les següents:

1.- La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en equipaments de la ciutat. De la mateixa manera és possible actualment que la FNB pugui disposar d’amarratges al port així com de nau en condicions favorables per a ús de magatzem, laboratori, etc. Així mateix hi ha espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB, a la zona del port.

2.- Al port hi ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per grans iots (de fins a 100 m d’eslora), dues drassanes per a reparació i manteniment de vaixells, aspec-tes que poden ser d’utilitat per a algunes de les assignatures que es cursen a la FNB.

3.- Aquest port és el tercer més important de Catalunya, amb l’avantatge addicional d’estar situat geogràficament just entre mig del primer port de Catalunya, Barcelona, i el segon port de Catalunya, Tarragona.

4.- Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt ben comunicada amb Barcelona, Tarragona, Vilafran-ca del Penedès, l’aeroport de Barcelona-El Prat, Igualada i Manresa.

5.- En el cas que la FNB s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, no cal que modifiqui el seu nom, i es pot continuar anomenant Facultat de Nàutica de Barcelona.

6.-Hi ha una gran oferta formativa de qualitat, on destaca l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 professors dels quals 80 són doctors. També hi ha altres equipaments formatius de qualitat i línies de recerca en matèria marina i nàutica.

7.- Hi ha altres equipaments que constitueixen clars actius en matèria nàutica, com Neàpolis, el Centre Tecnològic, Sarti, Obsea, el Far-Museu del Mar, les dues escoles nàutiques, etc.

8.- La importància que dona Vilanova i la Geltrú a la innovació i les noves tecnologies, així com en convertir-se en una Smart City.

9.- La perfecta relació i col·laboració de Vilanova i la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès, amb les seves corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que Vilanova i la Geltrú sigui la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així com de les comarques veïnes.

65

Redacció del documentVilanova i la Geltrú Clúster Nàutic

Coordinació

Joan Carles Lluch MillanFélix Ruiz Gorrindo

Col·laboradors

Promoció EconòmicaPere Cayuela Ferrer Noemí Cusiné RubioAntoni Ruiz Carrillo

Planejament i UrbanismeMiquel Orriols i MasNúria Parés FernándezJosé Campillo Sánchez

ProjectesAnabel Fuentes MontielFrancesc Puig i Veà

Rafel Florenciano Garcia

Consultor

Ramon Codina

Disseny gràfic

Fran López Bernad

Responsables polítics participants

Ariadna Llorens i Garcia1a Tinenta d’Alcaldia i Regidora de Societat del Coneixement

Gerard Figueras i AlbàRegidor de Promoció Econòmica

Joan Giribet de SebastianRegidor d’Urbanisme, Obres i Habitatge


projecte de clúster nàutic de vilanova i la geltrú

Documents