JJUUNNYY 22001133

L’ensenyança que deixa empremta

no és la que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

ÍÍNNDDEEXX

- Editorial: La dona que tocava els arbres.

- Les plantes 1r.

- Animals . EI

- Mina Eugènia. 4t

- Lleida: tot un món 3r.

- Fem titelles 5è.

- Français.

- Bateig de mar 2n.

- Joana Raspall CS.

- Extraescolars.

- Charles Dickens 6è.

- Fem Música EI.

- L’Esther i la Rosa.

Portada: Alumnes de CS Des de l’escola us desitgem

Un bon estiu!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

EEDD

II TTOO

RRII AA

LL

Com cada any un curs més s’acaba. Hem celebrat el Nadal i la Festa de Sant Jordi però sobretot, hem vingut a ensenyar i aprendre cada dia del curs uns i altres. Vivències, il·lusions, esforç, somriures, plors, .... un plaer i una sort que compartim tots plegats.

En aquests temps que corren, on l’escola pública sembla lluitar contra una devaluació, és molt gratificant que es valori l’escola, en aquest cas la nostra i així en quedi constància en les línies de sota.

Moltes gràcies!

LA DONA QUE TOCAVA ELS ARBRES

El recorro un cop més, com tantes altres vegades. Pacient, sense pressa. Ja no és una obligació, ara s’ha convertit en un passeig quotidià, avantsala de la recollida, de la cridòria dels nens que es va fent cada cop més nítida. Mentre avanço observo la gent que em precedeix, siluetes gairebé sempre habituals. Em fixo, especialment, en una dona que acarona el tronc dels arbres al seu pas. La que intueixo, segurament com a padrina, ho fa de forma automàtica com ho faria un nen que va tocant les faroles del carrer, però ella els rasa amb calma i dolçor, demanant-los part de la seva energia. Els xiprers segurament ho agraeixen, tot pensant que amb tanta gent com passa, algú no els ignora. Amb aquesta imatge al cap, continuo. Em vaig creuant estranys coneguts, cares que sempre es queden amb l’afany de saludar sense acabar de fer-ho. Algunes em miren amb certa reprovació, com dient-me: tardaner.

Quan la meva filla va començar infantil feia el mateix. I al pensar-ho em ve certa tristor. Quants anys! Nou anys recorrent el passadís. I com jo, tots els de sisè. Tots els que em vist créixer a poc a poc als nostres fills i filles amb un entorn tant amable i, alhora, exigent. Que hem viscut cassolades i fires de l’Alba. Tutories, reunions, assemblees,...aniversaris. Fins i tot hem acudit de nit per veure astres i estels. Temps que els han dedicat amb paciència i bon fer des de l’escola i que tots agraïm. L’Alba els ha fet créixer, però no els veiem grans. Ens agradaria allargar-ho i a ells també. No poden, només deixen l’evident empremta del seu pas, però s’emporten molt: sapiència, amistats, records, valors,...i segurament part de l’energia dels arbres, que durant nou anys tots en un moment o altre han tocat.

Jordi Tapiol

En nom dels pares i mares de sisè

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

LES PLANTES

Les classes dels diables i els castellers hem treballat les

plantes.

Algunes qüestions que ens hem plantejat han estat �

• Si les plantes són éssers vius i perquè.

• Què necessiten les plantes per viure.

• Quines són les parts de les plantes.

• Per on s’alimenten les plantes.

• Per on respiren.

• D’on i com neixen.

• Com es reprodueixen......

Per tal de poder contestar algunes d’aquestes qüestions

hem fet germinar llavors � llenties, cigrons i mongetes.

Els Els Els Els passos que hem seguit passos que hem seguit passos que hem seguit passos que hem seguit

són aquests�són aquests�són aquests�són aquests�

1. Hem agafat un pot

transparent per poder

observar millor el seu

creixement.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

2. Hem posat cotó fluix i tot

seguit les llavors. Cada

nen/a escull la llavor que

vol plantar.

3. Ho hem tapat altre cop amb cotó

fluix i ho hem humitejat.

4. Hem dibuixat i apuntat el que

hem fet en un full d’observació.

5. Hem esperat uns dies i hem

anat observant i apuntant el seu creixement.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

CONCLUSIONS�

• El primer que surt de les llavors són les arrels.

• Cada llavor germina de diferent manera.

Llenties�Llenties�Llenties�Llenties� Té un

creixement molt

ràpid, les arrels són

curtes i de la llavor

creix la tija cap a dalt i

l’arrel es queda a baix.

Cigrons�Cigrons�Cigrons�Cigrons� Té un

creixement molt lent i

de vegades es podreix. La

llavor queda a mitja

alçada, les arrels són més

llargues i quan creix de

seguida treu fulla.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

MongetesMongetesMongetesMongetes� l’arrel és molt llarga, i és la que creix

més. Primer surt

l’arrel, i la llavor

anirà acompanyant el

creixement de la tija

fins que d’ella en

sortirà la fulla.

• Si no la plantem amb terra en pocs dies, la

planta es mort perquè

no té els nutrients

necessaris per viure,

que li dóna la terra.

• Si la reguem en excés

es podreix.

• Si no la reguem no

creix.

• Si no li toca la llum

també es mort.

• I si la tanquéssim sense

oxigen també es moriria.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

ANIMALS D’ EDUCACIÓ INFANTIL

DURANT AQUEST SEMESTRE ELS ALUMNES

D’INFANTIL HEM ESTAT APRENENT COSES DELS

ANIMALS: PARLANT I OBSERVANT IMATGES DE

COM SÓN, QUÈ MENGEN, ON VIUEN, QUÈ

PRODUEIXEN… I HEM PENSAT QUE LA MILLOR

MANERA DE CONÈIXER-LOS ÉS VEIENT-LOS A

LA REALITAT.

AIXÍ DONCS, HEM PORTAT AL PARVULARI UN GALL I UNA GALLINA

MOLT EIXERITS QUE HAN FET LES DELÍCIES DE PETITS I GRANS DE

L’ESCOLA. ELS HEM POSAT A L’ENTRADA DEL NOSTRE EDIFICI I TOTS

ELS NENS I NENES ELS SALUDEM DE BON MATÍ I ELS ACOMIADEM

QUAN ACABA LA JORNADA.

�“CADA DIA AL DEMATÍ CANTA EL GALL QUIQUIRIQUÍ...”

ENS AGRADA MOLT ESCOLTAR COM CANTEN: EL GALL

“QUIQUIRIQUIC” I LA GALLINA “COCOCOCOCOC” I NOSALTRES

TAMBÉ ELS CANTEM CANÇONS:

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

� “EL GALL I LA GALLINA ESTAVEN AL BALCÓ...”

� “UN OU FA LA GALLINA, FA LA GALLÍNA AL DEMATÍ...”

CADA DIA ELS ANEM A VEURE I ELS HI

PORTEM L’ESMORZAR. DESPRÉS

OBSERVEM SI ELS AGRADA ALLÒ QUE ELS

HEM DONAT…

ARA JA SABEM QUE MENGEN LLAVORS, ENCIAM, COL, API, PA SEC,

BLAT DE MORO, FARINA DE BLAT (N’HEM PREPARAT AMB UN

MOLINET), … I ELS AGRADA MOLT LA PERA!!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

OBSERVEM COM SÓN, ELS TOQUEM,

COMPTEM QUANTES POTES TENEN, MIREM

QUINA FORMA TENEN LES ALES, EL BEC,

LA CRESTA, EL PAP, QUINS SÓN ELS

COLORS DE LES SEVES POTES, PLOMES… I

DESPRÉS ELS DIBUIXEM AMB DIFERENTS

TÈCNIQUES.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

TAMBÉ HEM COMPTAT AMB L’AJUDA D’EN SISCO, UN AVI QUE ENS HA

EXPLICAT COSES MOLT INTERESSANTS I HA DONAT RESPOSTA A TOTS

ELS DUBTES QUE ENS HAVIEN SORGIT.

TOTS HEM ESTAT MOLT EMOCIONATS QUAN LA GALLINA HA COMENÇAT

A POSAR OUS. AMB MOLTA CURA ELS HEM POSAT EN UNA

INCUBADORA PER QUE TINGUESSIN ESCALFOR I CADA DIA HEM

VIGILAT A VEURE SI SORTIEN ELS POLLETS!!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

AL CAP DE 20 DIES HA SORTIT UN POLLET DE L’OU!!

ÉS MOLT PETIT I TÉ LES PLOMES DE COLOR GROC.

TÉ 2 POTES, 1 BEC I LES ALES PETITES.

CANTA MOLT FLUIXET I FA “PIU-PIU”.

EL GALL I LA GALLINA HAN TORNAT A LA GRANJA, PERÒ EL POLLET

S’HA QUEDAT UNA MICA MÉS AMB NOSALTRES.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

MENTRE, HEM ANAT OBSERVANT COM ES FEIA GRAN... POC A POC LES

SEVES PLOMES HAN CANVIAT EL COLOR GROC PEL MARRÓ, LI HA

SORTIT UNA PETITA CRESTA I CADA COP PIULA MÉS FORT.

º

FINALMENT L’HEM PORTAT A LA

GRANJA AMB ELS ALTRES

GALLS I GALLINES!!

ENS HA AGRADAT MOLT TENIR ANIMALS A L’ESCOLA I A MÉS ENS HA

PERMÈS APRENDRE:

• COM SÓN, AMB UNA GRAN RIQUESA DE DETALLS.

• COM CREIXEN, S’ALIMENTEN, ES REPRODUEIXEN…

• A TENIR-NE CURA, RESPECTE I SER RESPONSABLES.

• A VIURE MOMENTS D’ALEGRIA, DE TENDRESA I D’EMOCIÓ.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

VVVIIISSSIIITTTEEEMMM LLLAAA MMMIIINNNAAA EEEUUUGGGÈÈÈNNNIIIAAA

Els alumnes de 4t, aquest mes de maig, han tingut la oportunitat de visitar una

mina a Bellmunt del Priorat. En aquesta han pogut observar de primera mà el

què han après a l' aula. Aquí us deixem un recull de les seves vivències.

� M' ha agradat molt poder agafar un tros de galena.

� Quan vam poder entrar dins la mina Eugènia.

� El moment en el que vam veure com cremaven la galena.

� Que ens deixessin anar a buscar minerals.

� El vídeo que ens van ensenyar.

� Conèixer diferents tipus de minerals.

� Que ens deixessin portar el casc per entrar a la mina.

� Poder baixar 35 m per arribar a la primera planta.

� Que era molt diferent del que m' imaginava.

� Que vam veure les estalactites que es formen.

� A dins de la mina vam poder veure figures de miners fent veure que treballen.

� Que ens deixaven agafar minerals.

� Em va encantar l' exposició de la vestimenta del miner.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

� Que de la galena s’extrau el plom.

� Que amb el plom feien lingots.

� Per extreure un mineral utilitzaven dinamita.

� Que les canonades estaven fetes amb plom.

� Les canonades ja no es fan de plom perquè és tòxic.

� Que els miners es jubilaven abans que els que treballaven al forn (fonent), perquè els miners podien contraure una malaltia per la pols de la mina.

� A les plantes més baixes feia més calor.

� Per pujar els minerals feien servir un ascensor.

� Els miners que treballaven fonent només treballaven 4 hores.

� Al voltant de la mina es construïa una colònia minera (cases, supermercat, escola...).

� Que en aquella mina es troba molta pissarra.

� A la prehistòria ja es buscaven minerals.

� Que els minerals es portaven en una vagoneta.

� Que el treball de miner és molt dur.

� La pissarra és una roca i la galena un mineral.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Aquest trimestre els nens i nenes de 3r ens hem endinsat a la ciutat de

Lleida, un projecte fantàstic dins del treball del municipi. Moltes vegades,

caminem per la ciutat i no som conscients de les meravelles culturals

que té una ciutat com la capital del Segrià. Per això, els nostres tutors,

el Salvador i la Sònia ens han volgut fer obrir els ulls a un patrimoni que

trepitgem cada dia. Ens vam permetre, fer una salt en el temps, per a

poder imaginar-nos Lleida quan estava emmurallada, fa molts i molts

anys.

Què hem descobert?

EL TURÓ DELA SEU VELLA :

Monuments: la Suda i la Seu Vella

Els dos monuments estan situats al turó de la Seu Vella. Turó que permetia veure als enemics quan s’apropaven.

Vam aprendre que la Suda, també anomenada el Castell del Rei, era l’edifici més antic de la ciutat.

La Seu Vella és una de les dues catedrals que té la nostra ciutat i durant molt temps va ser

caserna militar. En aquells temps, la vam fer malbé i actualment, la trobem en obres. Tot i així, ens va agradar la pau del seu claustre.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

EL CENTRE HISTÒRIC:

MMoonnuummeennttss II..EE..II ii LLaa CCaatteeddrraall NNoovvaa

En la Catedral Nova vam poder descobrir una de les llegendes que ens amaga la nostra ciutat “ la Verge del Blau” i vam comprovar que estava situada en l’altar major.

En l’antic hospital de Sta. Maria, avui en dia anomenat, I.E.I vam observar a part del seu claustre interior una exposició de gegants i cavallets.

CCaasseess mmooddeerrnniisstteess :: CCaassaa MMaaggíí LLlloorreennss ii CCaassaa MMeellcciioorr

Ambdues cases contrasten amb els monuments més antics ja que destaquen la gran quantitat de vidres que tenen i el ferro forjat dels seus balcons. Un espectacle fantàstic de moviment!!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

LLaa PPllaaççaa ddee llaa PPaaeerriiaa :: DDeessccoobbrriimm LL’’AAjjuunnttaammeenntt

Una mica cansats i després d’haver passat per la Plaça St. Francesc, vam poder descansar en el banc de fusta que hi ha a l’entrada de La Paeria

allí vam veure el pou i el pati que està cobert. Després vam baixar a baix i vam poder descobrir els banys, la morra i una fantàstica exposició d’escuts de la ciutat.

LLaa DDiippuuttaacciióó ddee LLlleeiiddaa:: eell bbaallccóó ddeell sseerrrraalllleerr

Tot passant per la Plaça St. Joan vam arribar a la bifurcació del c/ Carme i C/ Magdalena i van trobar un edifici on tots els alcaldes i alcaldesses de la província es reuneixen: La Diputació. En la seva façana hi ha un balcó de ferro forjat que també amaga una llegenda. Diuen que va estar fet per un noi que volia casar-se amb la filla d’un senyor molt ric que després de veure aquesta obra d’art, va accedir a que es casessin. El nostre viatge va acabar a l’auditori Enric Granados edifici que ja havíem visitat en el 2n trimestre per sentir l’audició “Una banda sonora molt original”.

Volem agrair a la Susi Costafreda que ens fés de guia en una de les sortides, permetent que el nostre viatge en el temps fos més ric i possible.

Si no fós

per…

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

FEM TITELLES!

Els dies 4, 5 i 6 de maig la nostra ciutat va viure la 23a Fira de Teatre de

Titelles de Lleida. Una de les activitats paral·leles que s’organitzen any rere

any, és l’elaboració de titelles per part dels alumnes de les escoles de la ciutat

que ho desitgin, per després exposar-les en diferents escenaris de la ciutat i

guarnir –la durant aquest esdeveniment cultural. La nostra escola ja porta uns

anys participant, cada edició els organitzadors de la fira ens proposen un

material diferent com a base del procés creatiu: filferro, cartró, tot tipus de

materials reciclats….etc Aquest cop es va proposar l’escuma. Vam demanar la

col·laboració en el taller a la mare d’un dels alumnes de 5è, Montse Remacha,

que amb molta amabilitat i paciència va guiar

a cada un dels nois i noies en el procés

creatiu del seu propi titella.

El procés es va allargar tot un trimestre i un

cop cada alumne va fer el disseny del titella en

un full, vam posar fil a l’agulla i a treballar: el

primer pas va ser tallar l’escuma, cosa gens

fàcil, per això vam comptar amb l’ajuda d’un

antic gabinet de cuina elèctric, anàvem tallant

les peces segons les indicacions dels nois i noies. Un cop fet això, cadascú les

va enganxar i decorar amb diferents materials.

Tot això ho hem explicat en quatre ratlles, però ens va fer

adonar de la complexitat del procés creatiu: necessita d’una

planificació inicial però després cal que anem fent nombroses

valoracions i canvis que ens portaran a una producció final

molt diferent a la que, inicialment havíem ideat.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Un cop acabades les “obres mestres” dels nois i noies de 5è van estar

exposades durant la Fira de Titelles al Teatre de l’Escorxador, feien molt de

goig! Després, algunes d’elles van decorar l’exposició de la Fira de l’Alba.

Finalment cada nen se les va emportar a casa, i segurament deuen ser un

elements decoratius més originals de l’habitació dels nens i nenes de 5è.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

FRANÇAIS

Hem treballat la cançó “Caresse l’océan” que parla dels ocells que fan migracions. És una de les cançons més boniques de la pel·lícula francesa “Les Choristes”.

Caresse sur l'océan

Caresse sur l’océan, porte l'oiseau si léger ,

revenant des terres enneigées. Air éphémère de l'hiver . Au loin ton écho s'éloigne. Châteaux en Espagne.

Vire au vent, tournoie, déploie tes ailes

dans l'aube grise du levant. Trouve un chemin vers l'arc-en-ciel.

Se découvrira le printemps.

Caresse sur l'océan, pose l'oiseau si léger,

sur la pierre d'une île immergée . Air éphémère de l'hiver, enfin ton souffle s'éloigne loin dans les montagnes

Vire au vent, tournoie, …

Calme sur l'océan.

Carícia sobre l’oceà

Carícia sobre l’oceà porta l’ocell tan lleuger,

retornant de les terres nevades. Aire efímer de l’hivern,

al lluny el teu eco s’allunya. Castells a Espanya

Gira al vent, torneja, desplega les teves ales

a l’alba grisa del llevant. Troba un camí cap a l’arc de Sant Martí.

Es descobrirà la primavera

Carícia sobre l’oceà es posa l’ocell tan lleuger

sobre la pedra d’una illa submergida. Aire efímer de l’hivern

A la fi el teu bufar s’allunya lluny a les muntanyes

Gira al vent, torneja, …

Calma sobre l’oceà

EL PETIT PRÍNCEP

El llibre del Petit Príncep és l’ obra més coneguda de l’ autor francès Antoine de Saint Exupéry, que també és l’il·lustrador. Era un vell pilot d’ avió de correus que va morir en un tràgic accident d’avió.

El Petit Príncep (en Castellà: el Principito i en francès: Le Petit Prince) narra una història de 104 pàgines d’un personatge fictici que va volant per l’ espai i visita, 1 planeta i 6 asteroides en companyia d’ una guineu que l’ajuda a conèixer una lliçó important en la vida. El llibre és tan famós que l’ han traduït a 65 idiomes

Podeu trobar el llibre sencer per a llegir directament en aquest enllaç:

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8901109_825/llibre/index.php?section=1&page=17

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

BATEIG DE MAR Saps què se sent quan navegues?

Això és el que vàrem experimentar els nens i nenes de la classe dels Obèlixs i Astèrixs aquests dies de colònies a Coma-ruga.

Un passeig en llanxa - embarcació a motor- ens va fer gaudir de les sensacions que ofereix una navegació tant propera a l’aigua i de desplaçar-nos sobre el mar.

- Quins nervis!!!

- Aquí hem de pujar??

- Ep!!! Primer de tot:

1. Roba còmoda per a l’embarcació, res de sabates de taló, ni vestits, ni esmoquin... Amb uns pantalons, samarreta curta i bambes n’hi hauria prou. Això no és una boda!!! On tenim el cap!!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

2.Les armilles salvavides molt important en cas que caiguéssim a l’aigua juuuu!!!! Per sort tenim monitors i les profes que no ens treuen l’ull.

3.I vinga!!! Cap a l’embarcació!! Alerta amb el que ens explica el monitor!!!

4. Res d’aixecar-nos ni ballar el “Gangnam style”.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

LA POESIA INFANTIL I JUVENIL CELEBRA UN CENTENARI MOLT VIU

JOANA RASPALL – 100 ANYS INICIS

Joana Raspall va néixer a Barcelona, al barri de la Barceloneta, l’any 1913.

Quan tenia tres anys la família es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on

sempre ha viscut l’escriptora. Als catorze anys ja va iniciar el seu activisme

cultural: amb un grup de joves va reclamar des d’una revista local la creació

d’una biblioteca infantil a Sant Feliu. Fins a l’acabament de la Guerra Civil va

treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès. Aprofitant els camions de

l’exèrcit republicà que es retirava, va salvar els llibres escrits en català de la

biblioteca de Vilafranca donant-los a la Biblioteca de Catalunya, on van quedar

amagats de la destrucció de l’exèrcit franquista.

POESIA INFANTIL I JUVENIL

El seu amor pels infants es va combinar amb la seva vocació per la poesia i

d’això, ja durant la vellesa, en van néixer una sèrie de poemaris infantils que

l’han donada a conèixer.

El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies, va

aparèixer el 1981, quan ja tenia 68 anys complerts. Deu anys després, les

seves publicacions poètiques s’intensifiquen: Bon dia, poesia (1996), Degotall

de poemes (1997), Versos amics (1998), Com el plomissol (1998), Serpentines

de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), Concert de

poesia (2004),... Aquests anys també publica poesia per adults.

A la seva poesia infantil hi trobem tot el ventall de motius i de temes que

preocupen els infants. Amb una gran sensibilitat delicada, sap dotar els seu

discurs poètic d’un estil ric, ple de matisos i alhora entenedor, amb una

comprensió lectora fàcil.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

L’ESCOLA ALBA TAMBÉ CELEBRA ELS 100 ANYS

DE LA POETESSA JOANA RASPALL

“Més tard em vaig dedicar al que creia que feia més falta: la poesia infantil, ja que em vaig

trobar que a les escoles no sabien recitar ni llegir versos en català ni en castellà. En adonar-

me’n, em vaig dedicar a escriure versos per als nens. A més a més, ho combinava fent teatre

infantil”.

Joana Raspall (Entrevista realitzada l’any 2006).

El fet de poder llegir uns poemes de fàcil comprensió, lectura amena i

motivadora, va engrescar l’alumnat de 5è a preparar una exposició sobre la

poetessa i els seus poemes. De retruc, es va aprofitar l’avinentesa per recitar

alguns dels seus poemes en diferents cicles i cursos de l’escola.

Aquest recital de poemes començava amb una pinzellada de la seva biografia,

explicada a través d’una auca, feta pels alumnes.

Cada poema treballat de la Joana Raspall el transcrivien en una cartolina tot

elaborant un treball plàstic, per facilitar el sentit del poema.

La recitació anava acompanyada d’una petita representació, que mitjançant

gestos, moviments, sons o música amenitzaven la comprensió i el significat de

cada poema.

Va ser una experiència molt enriquidora, a partir de la qual d’una manera més

divertida i lúdica, l’alumnat ha conegut d’aprop la nostra poetessa centenària.

Els nens i nenes de P-3 escoltant els poemas de la Joana Raspall

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

L’alumnat de Cicle Mitjà observant i escoltant el recital.

Tot seguit es pot veure com recitaven els nens i nenes de 5è:

Recitant els poemes Flors d’Escardot, i Quan el pare no té pa

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Recitant El cant del grill i L’ocell i el xiprer

Recitant Somnis i explicant la seva biografia a partir d’una Auca

Els castellers i Xuta, xuta

Cargol, treu banya, i els Núvols

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

I LA NOSTRA EXPERIÈNCIA RASPALL NO ACABA AQUÍ! ENCARA VAM

ANAR MÉS ENLLÀ...

Tot escoltant, recitant i llegint poemes de diversos poetes, però sobretot els de

la Joana Raspall, ... l’alumnat de Cicle Superior s’ha engrescat a escriure’n, i

ens hem atrevit a fer un poemari, és a dir, un recull de poemes en forma de

llibre!

Treballant la poesia, posem fil a l’agulla en la formació de la sensibilitat del

nostre alumnat, un aspecte de l’educació molt necessari per avançar en

l’educació dels nens i nenes com a persones. Per tant, anem educant la

intel·ligència emocional, bàsica per a la convivència.

Escriure poesia no és fàcil: copsar la bellesa o encant que produeix un

sentiment o una emoció i palesar-ho per escrit; evocar sensacions i idees per

mitjà de la paraula; parlar amb el cor a la mà i fer art amb el llenguatge... és

una tasca agradable però costosa, i a voltes, difícil.

D’aquí que el resultat del nostre llibre de poesia, hagi estat un conjunt de

poemes ben diferents, amb estils diversos. De fet, responen a la diversitat de

sentiments, idees, creacions, etc. del nostre alumnat.

En definitiva, des de conèixer la poetessa, passant per la recitació dels seus

poemes, fins a elaborar-ne un, i confeccionar un llibre de poemes, ha estat tota

una trajectòria molt interessant, i sobretot, l’alumnat ha ampliat els seus

coneixements de poesia d’una manera pràctica, divertida i profitosa.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

EXPOSICIÓ JOANA RASPALL

ELS LLIBRES DE POEMES FETS PELS ALUMNES

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Les activitats que s’han realitzat a l’escola durant aquest curs al migdia organitzades per l’AMPA

han estat:

BÀSQUET

DANSA

ESCACS

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

FUTBOL

INICIACIÓ

ESPORTIVA

INFORMÀTICA

PATINS

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

PLÀSTICA

TEATRE

VOLEIBOL

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Charles Dickens i “El Conte de Nadal”Charles Dickens i “El Conte de Nadal”Charles Dickens i “El Conte de Nadal”Charles Dickens i “El Conte de Nadal”

Charles John Huffan Dickens va néixer a Landport, Portsmouth, a Anglaterra, el 7 de febrer de 1812 i va morir el 8 de juny de 1870. Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham, Kent. Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe mitjana però la seva situació econòmica va empitjorar quan el seu pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la seva mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill, unes quantes obres clàssiques propietat del seu pare, John Dickens.

És un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. S’ emmarcava dins el realisme i intentava plasmar el paper de les diferents classes socials. Destaquen també les descripcions dels carrers de Londres del segle XVIII, on la ciutat londinenca era plena de lladres i criminals. Barrejava la ironia amb un excés de sentimentalisme, però buscant sempre la senzillesa i la lectura amena.

La promoció de 6è del curs 2012-13 de l’Escola Alba ha representat per Nadal i Sant Jordi, l’obra d’aquest autor,“ Conte de Nadal ” .

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Charles John Huffan Dickens va compondre aquest relat deliciós i commovedor per a remoure les consciències dels seus lectors: els volia convèncer de la necessitat de ser bondadosos i practicar la caritat en un món ple d’injustícies i de gent necessitada.

Dickens, va escriure Conte de Nadal amb el propòsit de conscienciar la societat victoriana de la misèria en la que vivien una gran quantitat de treballadors i, sobretot, els nens. L’ escriptor denunciava que aquelles condicions de vida feien que molta gent acabés com a captaire o delinqüent.

El relat està impregnat també de trets propis del Romanticisme, un moviment literari en què l’ idealisme, la fantasia, els elements sobrenaturals i el sentimentalisme acompleixen un paper rellevant. A les obres romàntiques eren freqüents les aparicions, el misteri o el terror, elements que configuren l’ anomenada novel•la gòtica i que influïren en obres com Frankenstein de Mary Shelley.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

FEM MÚSICA! EL CONTE MUSICAL d ‘EI 5

“El caragol i l’herba del poniol”

Hi havia una vegada un caragol, que volia anar a veure el forat d’un surt el sol. El caragol, camina que caminaràs… vinga arrossegar la panxa! Vinga arrossegar la panxa… fins que va dir:

- Ui, ui, ui!!! Quin mal de panxa… Què puc fer? Ja ho sé… Vaig a buscar l’herbeta de poniol per fer-me una infusió, perquè ja sabeu que l’herba de poniol va molt bé per curar els mals de panxa! Xino, xano se’n va anar cap al bosc, i allà al mig la va trobar.

Va començar a estirar per arrencar-la però no podia treure-la. Aleshores va passar per allà un conill i quan el va veure tan enfeinat li va dir:

- Què fas aquí caragol?

- Vull arrencar l’herba de poniol per fer-me un infusió i curar-me el mal de panxa. Ui, ui, ui!!

- Vols que t’ajudi? – li va dir el conill.

El conill va agafar el caragol i ell l’herba de poniol i estira que estiraràs, mentre cantaven :“Ajudem el cargol, a arrencar l’herba, ajudem el cargol, a arrencar l’herba de poniol” però res de res.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

I així van anar passant diferents animals ; esquirols, ànecs, cavalls, serps per ajudar al pobre caragol, però no hi havia manera ....fins que unes granotes van passar per allà i...

La granota va agafar el cavall, ell va agafar la serp, ella agafar l’ànec, l’ànec va agafar l’esquirol, l’esquirol va agafar el conill, el conill al caragol i aquest l’herbeta de poniol i….(tots cantant):“Ajudem el cargol, a arrencar l’herba, ajudem el cargol, a arrencar l’herba de poniol”

Tots plegats estira que estiraràs, estira que estiraràs, van aconseguir arrencar l’herbeta de poniol i de la gran estirada tots van caure de cul per terra. Tots, tots, tots… i van quedar desnassats, espatllats i aixafats…

I vet aquí que el cargol va poder beure la infusió d’herbeta de poniol i li va passar el mal de panxa , estaven tots tant contents que es van posar a cantar i a ballar per celebra-ho. I el caragol va poder continuar el seu viatge per anar a veure el forat d’on surt el sol.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat!

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

LLLLLLLLLLLL’’’’’’’’’’’’EEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSTTTTTTTTTTTTHHHHHHHHHHHHEEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRR iiiiiiiiiiii LLLLLLLLLLLLAAAAAAAAAAAA RRRRRRRRRRRROOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSAAAAAAAAAAAA

L’Esther Mur, monitora d’activitats extraescolars i

auxiliar d’EI 3, i la Rosa Soldevila, cuinera de

l’escola, treballadores de l’AMPA durant una colla

d’anys, s’han jubilat. El treball d’ambdues a

l’Escola Alba ha estat, constant i discret; ens ha deixat un bon record.

L’Esther va començar fa uns vint-i-quatre anys com a monitora de migdia i monitora d’autocar.

Més endavant, va col·laborar com a TEI a EI·3. Durant aquest període dedicava més

estones de treball a l’escola i els nens i nenes li donaven vida i en gaudia força .

Ens acompanyava a l’hora de treballar els hàbits i en

les tasques escolars. Sempre ens rebia amb un gran

somriure i disposada a ajudar, a escoltar, i a

comprendre els petits neguits i alegries dels nens i

nenes.

La Rosa ha

treballat més

de trenta anys a l’Alba formant part de l’equip de

cuina.

La recordem darrera el taulell sempre de bon humor,

servicial, bona persona, riallera, agradable de tracte.

Les seves companyes la defineixen com una bona amiga, que sempre arribava a la feina de

bon humor i s’ho passava bé treballant, ja fos fent bromes als nens i les nenes o “renyant-los”

quan no s’acabaven el menjar.

L’Ester i la Rosa no perdran el vincle amb

l’escola i les veurem sovint fent de padrines.

Des d’aquestes pàgines i de tot cor, tots i

totes els que formem part d’aquesta

comunitat escolar, volem agrair-vos els

esforços esmerçats durant aquests anys a

l’escola i us desitgem que gaudiu de la

vostra jubilació!.

TOT I RES

Escola Alba

JUNY 2013

Obriu escoles per tancar presons.

Victor Hugo

El qui aprèn i aprèn i no practica el que sap, és com el que llaura i

llaura i no sembra.

Plató

Qui s’atreveix a ensenyar mai ha de deixar d’aprendre.

Cotton Dana, Jhon

BBOONN EESSTTIIUU !!!!!!

El principi de l’educació

és predicar amb l’exemple.

Turgot