Tot just arribat, ja va dic-tu 'ho un amic:«Si, ho he vist als diaris. I l'endemà, tot-hom amb qui parlava em repetia el ma-teix : «Sí, ho vaig llegir tota.

Però hi ha una cosa, veritat ?, que nola duen els diaris i és, justameñt, la que jobuscava. Perquè les paraules que, és ciar!,és el més important, és el que queda, elque passa, diríem, a la història, de totamanera són com mortes quan les llegiu.

mes molt coneguts—que només vèieu d'es-quena—, quan arribà el moment que parlàun d'ells, el més representatiu, en nom detots, quan començà a dir aquestes paraulesque heu llegit als diaris, molta gent s'alçàsense ni adonar-se'n, i tribunal, i advocats,i civils, i públic--llames, polítics, periodis-tes, obrers—, tothom quedà suspens, tot -hom clavà els ulls a la mateixa figura,tothom mirà amb la mateixa expectació,

El darrer govern de la Generalitat davant el tribunal. Asseguts : Companys, Lluhí,Esteve, Gassol, Mestres ; drets : Barrera, Comorera

Any VII. Núm. 329-Barcelona, dijous, 6 de juny de 1935

Aquest número hapassat per la censura

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 -Tel. 2 3118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

Dijous o MIRADOR INDISCRETEl u

I_... Blancsprocés de Madrid .. ERA

Gibert, ex-alcalde del Prat, ha arribat aQuan la senyoreta suïssa ingressà a la Madrid en avió, des de Berlín, per assistir

dispesa, es produí una gnzn sensació a l'es- a la darrera sessió de la vista.cala. Tots els veïns volgueren saber si era Entra a la sala i s'asseu a un banc onbella o lletja, gràcil o disgraciosa, elegant ja hi seuen els exFalealdes Pi i myer io adotzenada. I es quedaren palplantats, Aguader.sense esana de qualificar-la, perquè, d'un Enric Fontbernát seu al costat d'Alave.-senzill cop d'ull, no era ni icna cosa ni l'al- ^!ra i li diutra. D'ací que fes fortuna lo dita del lloga- —Busquem un altre ex-alcalde per a aquellter del primer-segona r banc, i podran fer el tutti...

—Bah, és una estrangera. !Les primeres notícies innovaren que era

una floja amb el seu passament, que no licalia treballar per viure i que la raó de laseva vinguda. radicava en la necessitat decanviar converses i familiaritzar-se amb lallengua espanyola, però 'aque'll mateix ob-^ervador remarcà encertadament

—Trobo : que per a això, més li valdriaMadrid ! • • •

La dispesera, picada pel wetret, desem-holsà tots els seus coneixements inelucta-bles, assolí aquell terme mitjà d'expressióque va de la rninyona de _servei procedentdel planell central a l'ex-^erisionista de Sar-rià, però confià la missió receptiva al seufill, sota pretext que, a la cinquantena, elsvocabularis són de mal assimilar. La inter-venció del jove tingué les nhturals deriva-cions galants, el teml's just fer ella donar-lia entendre que no hi havia res a fer i, com.a mostra palesa del seu 'efús, enganxà,aquell mateix vespre, amb quatre xinxetes,el retrat d'un home al capçal del llit.

Tothoni s'assabentà, l'endemà, que l'es-trangera tenia un promès a París de nomde protagonista de peblícula sonora i que,en els moments de tedi, l'evocava dins unconcert de sospirs. Les mares respectablesdels voltants, que veien en l'estrangera unapossible esgarriadora del camí dreturer delsfadrins gens avesats encara a desentrellarel complex del món, es sentiren assossega-des, però aquest alleujament durà bocs dies,puix que el que feia quatre, la suïssa esdeixà acompanyar, fins al llindar de la por-ta del carrer, dins un dues places, j'er unxicot d'aire esportiu i l'escàndol anà crei-xent en constatar que cada dia arribavaconduïda per un automobilista diferent.

—Shockmg! They are compamons of theEn lish Çlub1 __-tranyà que la suïssa no anés aJ club de`lncolònia del seu país i que emprés, de faisómeravellosa, la llengua de Shahesjeare.Tot seguit, l'estrangera li explicà, fer talque ho divulgués, que si bé havia nascut aLausanne, de hettteta la traslladaren aBradford, on el seu fiare exercia d'enginyersupervisor en una fàbrica de calderes. -

- _Aquesta dona fa girar el cervell! — ex-clamaven les amigues de la dis^esera, peròtrobaven un eximent de la seva exentvicrtatsempre que la contemplaven agenollada ala parròquia amb exemplar devoció i indi-terent al xiuxiueig de les dames emperifo-llades. I ací també s'estrellà la ingenuïtatde les veïnes, tota vegada que l'estrangeradeclarà, enmig d'un estremiment general,que era protestant i no catòlica i que si noassistia als temples protestants era perquè

no hi havia imatges per inspirar l'oració nibrillantor en el culte

—They are so cold ; only with the crossanal the Bible!

La declaració de l'estrangera motivà unescares molt serioses que li escatimaven elsalut, però ella no s'immutà i, a fi de con-graciar-se les amistats properes al seu re-dós, els féu arribar a cadascuna una invita-ció per al concurs de rem ti natació, en elqual prenia part:

—To row ; to swim !—cridava.No hi mancà ningú. L'exhibició de la se-

a va còrpora, dins un mallot perla, assolí unèxit fantàstic. Fins la senyora del j,rinci_

a pal-primera, la més irreconciliable, no s'es-

1

tigué de dirA —Fet i fet, és una noia que distreu.—S.

EI gall de les Gàl'lies podrà salvar el franc?

DAVANT EL T. G. C. Els

Heu de conèixer molt l'home que les pro-nuncia, heu d'estar molt dintre, no ja del'assumpte de què es tracta, sinó del mo- Iment pel qual aquell assumpte està pas- 1sant; per copsar-ne tota la intenció. A ve- 1gades, el més important, d'uns mots és eL t

to amb què es diuen. V expliqueu una

ofensa a un amic i quedeu parat quan cll

us contesta : ((Què vols que et digui? Trobo t

que no n'hi ha per tant!...» I aleshores us

adoneu que el que va ofendre-us, sobretot,

va ésser el to. «Oh ! havies d'haver sentit

amb quin to m'ho va dir !», afegiu. I us

adoneu que, ell ho comprèn de seguida.

Heu llegit les paraules? Està bé. Però,

qui podria donar-vos l'emoció !

Veureu !... Tornant-ne, de Madrid, vaig

passar per València. «De València a Cae-

telló — em deia un amic d'allà — tota la

carretera passa com per un jardí, A mà

dreta, tarongers fins el mar. A mà esquer-

ra, tarongers fins a la muntanya. 1 a la

carretera, a banda i banda, en lloc d'arbres,

com feu a Catalunya, dues inacabables fi-

leres de rosers.»Jo en tenia una idea, doncs. Jo havia sen-

tit les paraules. Però el que l'amic no va

dir-me, justament, és el que va impressio-

nar-me més. El que va oblidar és que men-

tre travesseu aquell verger magnífic, men-

tre el cotxe vola per aquella mar de verdors,

l'aire, , de la mar, de la mar de debò—que ésl'a quatre Rasses—, us porta al cotxe olor

penetrant de la taróngina mesclada amb

l'olor, més densà, de les roses. I,gbe aques-

tes ólors mesclades fan una impressió tan

forta que acabeu per inclinar el cap al coixí

i cloure els ulls, perquè la voleu aspirar en

tota la seva intensitat i que res no us en

distregui. 1 dura quilòmetres i quilòmetres.

Per això a mi, quan em parlin del trajecte

València-Castelló; per anys que passin, la

imatge visual de l'estesa immensa dels ta-

rongers anirà unida, serà vivificada, per la

sensació embriagant de l'olor d'aquelles ter-

res beneïdes.L'olor dels mots és l'accent, l'emoció

amb què són dits. Tot seguit us adoneu,quan són de qualitat, quan l'accent és sin-

cer, que creen un ambient a llur entorn.

1 és aquesta olor, aquest accent, aquest

ambient, allò que va portar-me a Madrid.

I en fou tant de dens, que va fer-se incon-

tenible. Que tothom, tothom, se'n va im-

pressionar. I si durant tres hores — tres

hores!— una multitud atapeïda estigué im-

mòbil, com petrificada, escoltant la. paraula

sòbria, valenta d'humanitat, d'un advocat de-

fensor, mirant de no perdre un mot, mi-

rant de no perdre un gest, en aquella sala

de llum com ensunyada, tenint davant vos-

tre, un xic més alts que vosaltres, uns ho-

amb la mateixa ànsia, i va fer-se un silenciabsolut, com de sala buida, deserta, en aque-la sala plena a vessar, i els mots—els mots,a veu, penseu en la veu! —anaren ressonantents o ràpids, intencionats o enèrgics, ma-isatc.. tntc ner. .dlifereut_o^+ eiL__ acn na-nyats per "un gest insinuant o contundent,

espaiats, recalcats, precipitats, segons la in-

enció o la força de la frase. Sempre emadonats, commoguts, transcendents.

I passà per la sala com una esgarrifança

de cosa histórica, i els ulls de la gent, que

miraven àvids, immòbils, s'anaren negant

de llàgrimes, i en els bancs mateixos del tri-

bunal aparegueren mocadors blancs que

més d'un advocat premia contra la seva

boca no volent eixugar-se els ulls per no

perdre, ni per un instant, cap moviment

d'aquella figura prima, nerviosa, que par-

lava enmig dels seus companys, en mo-

ments tan decisius, amb aquella contenció,

amb aquella convicció tan emocionada.

En els diaris no hauria pogut trobar l'am-

bient, l'emoció d'aquella sala. Ara tinc una

imatge, que afegeixo a moltes altres imat-

ges, i que no se m'esborrarà mai més Han

d'entrar pels ulls, també, les coses. I per les

orelles. I pel cor. Pel sentits, en fi !

Els nostres avis bé ha entenien així !

Duien els menuts a veure les coses gros

ses, i perquè se'n recordessin els donaven

una bufetada. No ho heu sentit explicar?

Doncs jo, també, vaig anar a Madrid

veure una cosa grossa, i a donarme un

bufetada,`Jonx ALAVEDR.

Un fals Duelo

Per assistir a una vista del procés delgovern suspès de la Generalitat, la cua, alcarrer, és llarga, inacabable

—Vols dir que hi cabrem tots ?—fa uncatalà al seu amic.

— Jo si—diu aquest—. Ara he trobat lasolució.

Deixa la cua, va cap a la porta i allargauna targeta a l'uixer.

Aquest es quadra. El fa passar. L'acom-panya a l'ascensor. 'Toca timbres.

—Es el señor Duelo ! El señor Duelo !I quan l'ascensor arriba dalt, davant l'ex-

pectació de Pi i Sunver, Nicolau d'Olwer,Rubió Tudurí, etc., que ja havien pujat,surt de l'ascensor, tot tivat, el militant Bo-net, de l'Esquerra, que sense saludar nin

-gú, travessa el passadís i s'asseu amb l'airegreu que correspon a un governador...

La imporfància de l'orkografía

A la visita de la presó, l'endemà de ladarrera sessió de la vista, no s'hi cap. Elpassadís de davant de la reixa és ple degom a gom. Azaña, Casares Quiroga, peno-(listes, catalans, etc.

Es impossible atansar-se a la reixa. Mal-grat les empentes, alguns visitants, queveuen els presos a través dels que han po-gut atansar-s'hi, comenten les dificultatsque els empleats de la presó posen per en-trar.

--Si no fos això avui hi hauria mil per-sones—fa un.

--No pas si els passava el que m'ha pas-sat a mi—replica un senyor que no es pot

belhirtar,. m.P1Jidmit_.. cnn •ra. _ la . naret. Fn alcom dimoni ho dec haver escrit, que l em-pleat de la presó ha entès que deia : Se-ñora sola i de cap manera em volia deixarpassar a mi :

—Aquí dice «Señora sola»—deia—, puesque pase una señora sola nada más.

Sielisploren...

L'endcml de la vista, a la visita de lapresó, hom comenta la impressió que lasessió va causar entre la gent que es tro-

bava a la sala,—EI que es va emocionar de debò fou

1'Alavedra—diu Companys:L'Alavedra busca justificants—Home!. L'afecte personal... La cosa

històrica...I Martí Esteve fa:--No, no, Alavedra. No us calen explica-

cions. Jo em contenia amb pena, però quanvaig adonar-me que Barda plorava, vaig

dir-me. «Home, si aquest que no es ca-talà plora, bé ho pots fer tu, també». I vaigengegar...

Descans obligaf

Sortint de la presó, un grup de catalans

comenta. el bon estat físic dels presos.—.No ho entenc—fa un—. Trobo que fan

més bona cara que quan eren a la Genera-

litat.—Doncs jo ho entenc molt bé —fa un al-

tre—. Quan hi eren, moltes hores de tre-ball, molts actes públics, és a dir, anar a

forçoses, duen una vida metòdica, i, ésclar, estan reposats...

Les romàntiques

L'informe llegit pel senyor Ossorio i Ga-llardo començà relatant la vida política deLluis Companys : ((...L'any rgifi és elegitconseller de Barcelona ; poc temps desprésqueda reclòs al Alvaro de Bazán...»

Una jap que s'ho escoltava sospirà:—Quién sabe dónde estará el barquito...—Haciéndose astillas, como el mismo

Don Alvaro, el pobre..., contestà la sevaamiga.

En sortir, totes dues anaren a la «Plazade la Villan i dipositaren un ramet de sem-previves sota la làpida del monument, queresa:

El fiero turco en Lepantoen la Tercera el francésen todo el mar, el ingléstuvieron de verme espanto.Rey servido y Patria honrada,dirán mejor quién he sidopor la cruz de mi apellidoque con la cruz de mi espada.

La VoUa Cíclisfa e Catalunyavisa des de 1'esEranger

Els enviats especials que segueixen laVolta Ciclista a Catalunya, es veu que notenen uns coneixements gaire exactes dela geografia de la prova. Només cal veurecom ressenya l'enviat especial de L'Intran-sigeant, de París, la segona etapa Manresa-Tarragona, que segons ell és Manresa -Sa-ragossa, per convèncer-se del que hem dit.Després de fer unes consideracions generalssobre èl trajecte que es porta corregut enaquesta etapa, diu el següent : ((ES corredurant uns quilòmetres tocant la Mediter-rània. La cursa transcorre sense història. Fi-nalment es perfila de lluny Aragó, situatsobre un planell elevat. L'arribada és doncsal capdamunt d'una collada.»

Està vist que aquest enviat especial vaconfondre el turó del Passeig ArqueològictarraOnní. 2mh l ,-,rnc I'Arorr! -_

Marcel mil, pare de famíliaMarcel Thil, el campió mundial de boxa,

pes mitjà, ha passat dos dies de repòs a lanostra ciutat.

—J'aime Barcelone !Aquesta és la cinquena vegada que ve.

—Si no fos campió—observà a un amicpotser podria venir més sovint. Però de

combats de campionat no se'n fan cada dia.Com Gironès, Marcel Thil és un home

de sa casa. Viatja amb la seva muller. Pen-sa sempre en la seva filleta de dos anys.

—A causa d'ella, no marxo a Nordamè-rica. No hi marxo perquè no. podria passarun mes sense veure la petita.

A la pàgina 3:Llibres sobre el 6 d'octubre, per Fermí

Vergés.

A la pàgina 6:Thomas Mann, per F. Oliver Brachfeld.

A la pàgina 7:Man Rey, per P. Català i Pic.

Qui ha guanyafi

Marcel Thil, el dimarts a la nit, visità elbarri xinès i estigué veient l'espectacle decal Sagristà.

—'Què ?—li demanaren—L'est à voir...Ell tenia ganes d'anar a dormir.—Demà passat a aquesta hora (les on-

ze) estaré, a París, fent el primer son.A Cal Sagristà, un impertinent se li

atansà:—Sou Marcel Thil?—En efecte.—Qui guanyà a Madrid?—No es féu el combat.—Ah!Marcel Thil, després, explicava—Si li dic que vaig guanyar jo, hauria

semblat una pedanteria. Si li dic, en broma,que havia guanyat Ara, hauria pogut sem-

blar una mota...

Una frase històrica

EI més pintoresc dels nostres homes pú-blics à la page estava fa pocs dies a Madriddinant amb un ex-diputat provincial de ladictadura. I li deia

—Veurà : la política, no és més que unaqüestió de saber fuar...

L'ex-diputat provincial va haver de ru-

miar una estoneta per caure que el pinto-resc personatge havia volgut dir savoir faire.

Te mala premsaEntre les admiradores de Gil Robles i

Goicoechea hi ha un duel a mort. A propò-

sit d'una recent intervenció d'aquest darreral Parlament, les seves vestals s'afanyarena prodigar-li elogis en un saló de te delcarrer d'Alcalà:

--.i No digas, que ha estado estupendísi-mo! ¡Qué clarividente, qué profundo, quésagaz!...

! Sí ; los siete sabios de Grecia, metidosen un corsé ! — féu despectivament, la de-vota de José María.

No fof es pot preveure

Quan va entrar en màquina là pàgina 3

d'aquest número, la Cambra francesa ha-via atorgat la seva confiança

al govern

Bouisson. Per això en L'actualitat interna-cional es dóna com a closa la crisi ministe-rial de la veïna República. Al cap de po-ques hores, però, el govern Bouisson era

a. derrotat per dos vots en demanar plens . po-

ders en-1á üestié.-ano ha uéssimenenfocatde totes maneres, q gaquesta eventualitat de la crisi, que ha pro-

duït sorp. esa a França mateix.

Al peu de la muntanya del Tibidabo, apoques passes de la seva quieta Avinguda—quietud solament ferida pel grinyolar deltramvia blau en engrapar la corba—, unatorre emplaçada en un indret arrecerat re-cita des de la seva façana, amb mostresinequívoques de modèstia, un nom breu iclar com una gota d'aigua : LA SAGETA.

No es tracta de cap torre familiar, nide cap escola, ni tampoc de cap institucióclínica o mèdica però s{ de quelcom queassimila, tot agermanant-les, aquestes tres

Per totes aquestes finalitats ha estat creat,doncs, La Sageta, l'institut on és exercidauna observació constant de ]'infant permitjó de diversos procediments l'eficàcia iinfallibilitat dels quals pregonen les revistesi tractats mèdics més competents en lesqüestions psicològiques.

L'infant que ova a casa el metge» bensovint es despersonalitza d'aquell altre in-fant que, submergit en un ambient familiar

«La Sageta» Qer fora

Nen en observació a «La Sageta»

CAMISERESPECIALISTA

t EXIT EN LA MIDA

JAUME I, íiTelèfon 14655

2 !kIRsdIDR 6-VI.35

Un obsequiínesperatAmb motiu de la Llei de Premsa s'ha

parlat molt dels directors de palla.Voldran creure els nostres lectors que, .no

fa gaires anys, els directors de palla delsdiaris de Barcelona foren objecte d'un pre-sent gairebé oficial?

Era un xic abans de la dictadura. Al Go-vern civil hi. havia Martínez Anido, de fu-nesta memòria, i era secretari el difunt Ma-nuel Luengo i Prieto.

En Luengo havia estat governador de lesIlles Filipines, quan la dominació espanyola.Un dia trobà pel carrer un periodista, direc-tor d'un rotatiu català, que havia estat moltsanys a aquelles illes.

Parlaren d'Ilo-Ilo i de Panay, i, en aco-miadar-se, Luengo, que era molt amic delsperiodistes, oferí fer-li enviar, quan anés aAstorga, d'on era nadiu, una caixa de man-tecadas, per a segellar la seva amistat.

Al cap de pocs dies, En Luengo anà aAstorga i pensà :

—Si envio unes mantecadas a X..., ésnatural que n'enviï als altres directors dediaris.

I demanà a un funcionari que li fes lallista.

Aquest va començar a telefonar, redac-ció per redacció

—Oiga ! Aquí, Gobierno Civil de Barce-lona. Tendrían la bondad de darnos la di-rección particular de su director?

—Bomba!—pensaren tots—. Això és unadenúncia! Què haurà passat? Què hauremescrit?

I, naturalment, van dar l'adreça, no deldirector veritable, sinó del director de palla.

Dues setmanes després, Luengo i el di-rector del rotatiu català es trobaren altramvia.

—.Qué? Qué tal las mantecadas?—dema-nà don Manuel.,

—Las mantecadas?—sí... Usted no recibió una caja de man-

tecadas, hace quince días...?—Yo? No, señor!En Luengo corregué al Govern Civil, s'in-

formà del fet... i aviat vingué en coneixe-ment que les mantecadas havien anat alsrèspectius directors de palla, que se les vancruspir sense aturar-se a pensar a sant dequè el secretari del governador es mostravatan generós amb ells...

Moré injuriatTenim a la vista un .prpspecte del Centre

Popular Catalanista Ferran Agulló, conte-nint una crida als veïns dels barris de l'Hos-

pital Clínic, Escola Industrial i Rocafort.En aquest prospecte es parla del Centre,

de l'obra política, cultural i social que esproposa de desenrotllar i s'afegeix aquestsubstanciós paràgraf:

«I, dit sigui de passada, en batejar elnostre Centre amb el nom que li donem,hem volgat aprofitar l'avinentesa per a tri-butar un homenatge al record d'aquell ter-fidiós mestre de ciutadania,..»

Si algú dubta de l'autenticitat del docu-ment i de la fidelitat amb què reproduïmel mot fet ressaltar per nosaltres en cursiva,tenim el prospecte original a la seva dis-posició ,

T. ..A—.^ :..^ rin una societat dels afores de Barcelona,

un lliurepensador va dar ]'altre diumengeuna conferència. En un dels paràgrafs delseu parlament, se li va esllavissar aquestafrase

—.Perquè, gràcies a Déu..Un oh ! sort{ de les boques de gairebé

tots els assistents. Però l'orador, sense per-dre la serenitat, completà així l'oració

—...com dirien els catòlics.,.

Monolíngüisme

i Copenhaguen

Passeig de Gràcia, 90

facetes. La Sageta, doncs, és una mica torrefamiliar, una altra mica escola i un bontras institució mèdica.

Aquesta aliança, certament no gaire enconsonància amb el nostre temperament—sempre partidari d'esporgar els més inde-fugibles matisos a totes les coses—, és unamagnífica realitat, des de fa algun temps,a l'estranger. A Amèrica i Anglaterra l'ex-periment és conegut i són molts els paresque en pregonen les excellències. Ens re-ferim als Child Guidance Climes, institutsd'observació psicològica com aquest queacaba d'inaugurar-se ara a Catalunya sotaels auspicis del doctor Emili Mira. Parlem -ne doncs, car La Sageta mereix ésser des-crit amb la minuciositat i atenció dels mi-racles esdevinguts estimuladores realitats.

^*x

A aquest lector que arruga el front ipressent en les ratlles imprecises d'aquest"drà prevenir-lo que s'erra de mig a mig.Però si que per una raó de licitud i d'ele-mental justícia ens interessa fer constar elemúltiples benifets que podem recollir delfuncionament de La Sageta.

Fins ara, a les nostres llars, alguns pro-blemes d'ordre psicològic relacionats ambla vida de l'infant eren pràcticament in-abordables. Era corrent—ho és encara—elcas del pare de familia que us confidenciavaamb evident desconsol:

—Estic preocupat. El més gran dels meusinfants ]'hem hagut de treure de l'escolaperquè no feia més que entrebancar el tre-ball i l'estudi dels altres alumnes. No sépas què en farem d'aquest xicot!

Aquest pare no exagerava; era simple-ment un home que comprenia el problemadifícil que en un moment determinat se liplantejava i que Déu sap fins quan podriaconsiderar-se'n sortejador.

També sentíeu ben sovint les queixesd'una mare que havia de lluitar amb alguninfant amb trastorns del caràcter, de la con-ducta, o bé de la capacitat intellectual.

El cas, encara, dels infants amb trastornde la paraula esdevé força freqüent i benpocs són els pares que hi saben trobar unaorientació mèdica pertinent,

DANA

Cristalls, Porcellanes,

Ceràmiques, etc .

Passeig de Gràcia, 47

tramet als seus pares durant el període deservei militar.

No hi ha pas cap dubte que l'esponta-neïtat i la franquesa, en el que es refereix"a ]'infant, seran sempre uns factors de pa-sitiva importància per a l'orientació deldoctor, sobretot, naturalment, en els casosde malalties no infeccioses i que, per tant,el caràcter i la seva anàlisi poden ésser laclau de no poques manifestacions de car-recció urgentíssima.

Tenint en compte aquest elemental puntde vista, La Sageta és la negació del re-cinte clínic amb la gran sala plena d'aquà-riums de bisturís lluents. La decoració ésclara, graciosa, renyida amb tot enfarfec,servida per un mobiliari sobri, de líniesfuncionals, amb làmpares que fan clarorsense colleccionar pols ni projectar ombressinistres.. Un pom de Hors del jardí—car-bassa encès, verd maragda—es reflecteix so-vint en el llac extàtic del vernís d'una taula.Els finestrals són amples i generosos dellum, el menjador acollidor i simpàtic, elsdormitoris prodigis de simplicitat i de con-fort. Adhuc els aparells de raigs X, passi-blement avergonyits per aquest ambient debalneari afinat, sembla que tractin de pas-sar desapercebuts des d'una habitació en-cortinada en rosa...

1 de tot això es tracta, evidentment. L'in-fant que passa vuit o quinze dies a LaSageta jugant en aquella habitació on estroben tots els jocs I joguines imaginadesen la més eufórica de les nits de Rels, sal-tant i corrent pel jardí, menjant llamina-dures i jugant amb els nens del senyor dela casa (el doctor Alfred Strauss, en aquestcas), no podrà imaginar-se mai que elsulls atents d'un o més doctors el vigileni que aquesta observació s'exerceix durantel joc, a la taula i fins i tot durant la nitutiltizant les petites espitlleres del damuntles portes dels dormitoris.

Però 'la tasca d'observació de l'institutno pot donar-se, encara, per totalment en-llestida—així ens ho declara el pediatredoctor Jeroni Moragues—fins que entra enacció ]'anomenada cambra americana eleGesell, la importància de la qual és con-siderable.

***

Hom procura menar l'infant fins a uncorredor que condueix a una habitació es-plèndidament illuminada i atapeïda de jo-guines collocades per tots els indrets. L'in-fant—innocentment, és clar—no medita gai-re les conseqüències d'aquest tafaneig sen-se (?) testimonis i penetra a l'habitació ambla sigiliositat de l'home que acaba de feruna sensacional descoberta. Però aviat reac-

ciona i" comença a manipular 'els estres 'i

LÄI'EItITIVGrau Sala. "-- Grau Sala acaba d'exposar

una collecció de ventalls i de pintures a laguaixa. En els ventalls de Grau Sala hi haaquells senyors, aquells toreros, aquelles

noies i aquelles manoles que ens fan pensaren els maniquís de les sastreries de teatre ide les exposicions de figures de cera. Totallò que la pols h, vestit d'humor i de ten-dresa. La imaginació plàstica de Grau Salas'ha situat a ]'època anterior a l'esport, noamb una precisió arqueològica, però sí amb -una agudíssima precisió poètica. Aquestaèpoca és tota una època. Cartells de teatre i

revistes galants i revistes serioses que evo-quen les primeres exposicions universalsd'una certa categoria i allarguen fins al fi desegle. Els pinyols d'aquesta època es poden

dir Toulouse-Lautrec o es poden dir doua-nier Rousseau. Això segons els gustos.

El màgic definidor i comentador d'aquestmón dels boàs, dels capells amb colibrís i delsenagos planxats ha estat Proust. La nostrainfantesa va recollir les darreres gotes delicor d'aquest món de Grau Salad les prime-

res pilotes de futbol, les primeres cordes dering i després tot l'espetec de la guerra va-ren liquidar-lo per sempre més. Avui diaevocar aquest món és com evocar els esquar-teraments en públic o les grans menes queagafaven els. patricis romans. Es un mónque ha passat molt a la història, però mal-grat això, encara hi ha persones que es passe-

gen pel carrer i que si molt les burxen són ca-paces d'enfilar-se dalt d'un avió, que han vis-cut i han vibrat amb el dolcíssim caramel defi de segle i han abraçat cotilles de color de

rosa rígides i imponents com un estri medie-val. Aquestes persones difícilment es poden ..trobar en condicions per evocar aquest mónamb tota la malícia i tota la poesia neces-sàries, per la senzilla raó que entre aquellescotilles i aquells bigotis antlesportius deixa-ren una mica de la pell de la joventut o de

l'adolescència. Es necessita una imaginacióque arribi de fresc, formada ja completament -.dins' l'època de ]''esport i de la postguerra, •"-que tingui aquella murrieria de cadell o d'in-fant, per poder crear o suggerir sense prejúdi-cis; amb tot l'aplom i tota "l'eficàcia, el climadolç i grotesc d'aquella època pretèrita. ACatalunya, aquest graciós temperament g orebé iüfantil, però traçut i carregat .de malí-cia com un artista expert, és Grau Sala.

L'art d'aquest joveníssim pintar, finamentt enginyós, ha caigut amb gràcia, èñ poe

temps sha fet l'amo de la situació, i avuis dia la seva pintura i la seva peculiar imagi-

nació tenen un èxit pósitiu.Grau Sala, en poc temps, ha pintat moltes

parets i moltes teles, ha fet cartells i ha; de-mostrat que era un habilíssim illustradÒr iun comentador plàstic de l'agredolç més plede poesia. Les seves sirenes, els seus marl-nerets, els seus senyors de barret de meló ide barba i bigoti, les seves dones pes fort decirc, les seves fràgils i ondulants nines desucre candi amb un llacet al coll i una perlaa l'orella, les seves cues de peix i els seusgerrets de flors artificials viuen dins d'un cli-ma rosa, violeta, verd d'ensiam, blau d'om

-brella de seda o groc de 11imonada industrialper entendrir la sensibilitat més exigent iproduir un cas personalíssim d'inesgotableEràcia.

Un art com el de Grau Sala correria el pe-rill d'ésser excessivament decoratiu, o el pe-rill, encara més greu, d'ésser excessivamentliterari, si no estigués salvat per una quali-tat autèntica. Aquesta bona qualitat de laseva pintura s'endevina en alié que precisa-ment resta al marge del motiu, en l'obra pu-rament de pintor, en la baralla dels colorsper produir el matis, en la limitació i en laselecció dels efectes. L'art de tots els tempsés saber limitar i saber seleccionar, i l'art;staés el que té ]'instint i la tècnica d'aquestescoses. Grau Sala commou pel seu humor iper la seva tendresa, però commou sobretotper l'encert inefable del seu pinzell de pintor.El que el vell Renoir veia amb els propisulls, Grau Sala ho somia i ho inventa amb

per, a part dels doctors Emili Mira, Alfred a uest instrument sensible i omnipotent que

St

ra

uss, Jeroni Moragues i Adolf Azoy,

mestresses, nurses de dia i nurses de nit.Però... deixem-nos d'aquesta seriosa lite-

natura «de catàleg».*x*

E1 doctor Moragues ens parla de La

geta amb un entusiasme iucolltorçable.té fe i creu que arrelarà si els pares

Catalunya saben compendie tot l'esforç qrepresenta ]'organització d'un institut caquest, alié a tota subvenció, i els posit'resultats que indiscutiblement se'n podeduir.

Mentre ens exposava tot aixa, varen t

car a la porta. Ens hi trobàvem tanprop que el nostre collaborador no va sa

sostreure's a l'instint d'obrir-la ell matesense esperar que la nurse vingués a fer-

Un mosso de magatzem, la gorra a la Ila mirada esverada, va allargar-li un sotot interrogant:

—Perdoni. Es vostè el senyor Sageta?L'exabrupte ens va semblar tan bo

li hem atribuït de bon grat les funcions-

colofó cl'aquest reportatge.. MANUEL AMA

SI ÉS-ELÈCTRIC1 PER.AIVOSTkE AUT.OM11BJl

ho traba eu en lesm'i'I'lórs condicions depreu i qualitat, al

G A GE ELÈCTRICiCAAAERMOIÀ,6i8 (AribauiDiagonal)

SASTRERIAF. COMAS

GUSTOS SELECTES

GENERES DEL PAIS

I ANGLESOSa ESPECIALITAT EN

VESTITS DE SOCIETATQ NOMES A MIDA

FONTANELLA, 9 PRAL.

UN INSTITUT D'OBSERVACIÓ PSICOLÓGICA

L'obra de "la Sageta"

A prop de Pallejà, hi ha un senyor queté un vedat. El vedat està voltat de pan-cartes amb la inscripció : Coto.

Diumenge passat hi van pescar un caça-dor furtiu que hi caçava i li posaren unamulta.

Però l'home va protestar,Home! No hi ha dret! No hi ha pas

cap rètol que digui que aquest terreny ésvedat!

—Com, que no? Si hi ha set o vuit rè-tols que diuen Coto!

—Ah, Coto ! Vol dir vedat ! Jo m'haviapensat que aquests rètols volien dir que elterreny estava plantat de caté!

EXCLUSIVES D'ARTCristalls Orrefors

Porcellanes Richard-Ginori

o prop de les seves joguines, pot mostrar-nos amb tanta diafanitat els seus instints,defectes, intel•ligència, etc. Entre aquest. iaquell pot traçar-se un parallel tan llunyàcom el que existeix entre el xicotàs, rialler,de poble i la fotografia encarcarada que

trencaclosques del damunt de la taula.I heus ací com es troba presoner, incons-cientment, dels més deliciosos paranys ambquè compten els psicòlegs de darrera hora,Perquè — és que caldrà aclarir-ho? — enaquesta habitació o cambra americana deGesell, i des de darrera dos falsos plafonsde fusta, completament transparents, dosdoctors de l'institut van prenent notes detots els gestos, actituds I característiquestemperamentals de ]'infant en estudi. Aixíhom constatarà, per exemple, que si el petitpersonatge en observació té un temperamentpacífic i serè, escull el joc més pacient id'execució més difícil; si, pel contrari, "ésterriblement nerviós i impacient, sembraràel desordre damunt la taula, embastaràmoltes coses sense finir-ne cap, etc., etc.

Si l'infant a observar posseeix algun ticnerviós o qualsevol altra malaltia similarde les que es precisen i manifesten a travésde diverses excitacions mímiques, els doc-tors, des de la seva cabina d'inspecció, po-den posar en marxa, automàticament, unamàquina cinematogàfica d'impressionar laqual recull en moviment alentit les alludidesescenes a fi de poder estudiar-ne meticu-losament després el seu procés i curació.

De cambres com aquesta sembla que no-més en funcionen tres en tot el món : aNew Haven (U. S. A.), a Viena i a Bon.

x^r#

Durant la permanència de l'infant al'institut és atesa la seva instrucció, quees realitza, a elecció dels pares, en elsidiomes català, castellà, francès, anglès oalemany.

L'Institut d'Observació Psicològica esposa en relació amb el metge i el mestreda l'infant per a continuar durant la sevapermanència el tractament mèdic o el sis-tema pedagògic que ells seguien, i desprésels informa sobre el resultat obtingut ambl'observació.

Les investigacions mèdiques, ultra les pe-dagògiques, es realitzen mitjançant estímulsendocrins, exp'oracions radiològiques, exa-men pediàtric i neurològic, exploració del'audició i de la véu, etc.

El mínimum d'observació hi ha estafixat en una setmana.

Els serveis tècnics de l'institut són atesa

qés el cervell dels artistes. Si Grau Sala no fosun pintor autèntic, aquests ventalls i aques-

tes guaixes que ha exposat darrerament ens

farien somriure amablement i res més, peròno produirien a frec dels nostres nervis aques-ta espina indefinible que és l'emoció.

Sa I en el cas de Grau Sala i del món que evo-ca hi ha encara una altra cosa a més a més

de cl'un talent de pintor. Ell podria dir i pensarue el que vulgui, però jo crec que en aquest jo-

om veníssim artista que escull com a motiu unaus capsa oblidada de sedes mortes i de flors

den Pansides, hi ha no sols l'humor, sinó un po-sitiu entendriment per aquestes sedes mortesi aquestes flors pansides. De vegades és tan

ru- sensible i tan justa la seva evocació imagina-tiva, que fa pensar que Grau Sala és una

Den mena de revenant, i que se'n va d'amagat aix, alguna trista i amagada taverna de mani-

ho.ners, en la qual de tant en tant es sent can-

)ne Car una d'aquelles havaneres de l'any vui-)ne tanta, i que ell escoltant la melodia es posa

a plorar com un nen i a les nits somia en un'de pailebot que arriba de Cuba, carregat de

, e sospirs, de peixos de vidre' i de nines vesti-des d'organdí.

'l' JOSEP'MARIA DE SAGARRA

Fernand Bouisson

d'octubre

6 I35 jj w"R 3

LA HISTORIA PROXIMA • L'ACTUALITAT F INTERNACIONAL

Llibres sobre el 6 d'octubreMIIflT•

s'hagués adonat de tot el que ha passat a O OEuropa en aquests anys darrers. Les matei-xes afirmacions sentencioses, la mateixa feen el determinisme marxista, la mateixamanca de reaïitat i de comprensió. JoaquimMaurín viu lluny d'aquest examen de cons

-ciència socialista que han emprès els mar-xistes més intelligents. A part de les consi-deracions que ens pugui merèixer l'evolucióde la política soviètica — on l'assaig socia-lista es converteix, més i més, en la ins-tauració d'una nova moral social — els mar-

La crisi monetària i, consegüentment, laministerial de França, han interromput breu-ment les discussions internacionals sobre elseterns problemes de la consolidació de lapau i del desarmament, per a fer convergirtota l'atenció sobre els esdeveniments polí-tics de França. Això, d'una banda, es com

-prèn perquè França és un dels països en-vers els quals es gira sempre l'atenció d'Eu-ropa ; però, d'altra banda, aquesta crisi mi-nisterial, que tan de pressa acaba de resol-dre's, no és sinó un episodi de política inte-

L'activitat del Tercer Reichnegociacions entre el Quai d'Orsay i elKremlin han estat seguides atentament.

El pacte en el qual es basa el recursaleman y és el de mútua assistència militar,efectuable àdhuc en el c2s que el Consellde la S. de les N. no examinés ràpidamentun eventual conflicte i no aconseguís la

unanimitat indispensable en les seves deli-beracions. A Berlín diuen que es tractad'una aliança de caràcter militar, i per tantcontrària a l'esperit i a la lletra del Co-venant.

Es curiós aquest interès de Hitler perGinebra, després de no haver-se mirat a

violar les clàusules militars del tractat deVersailles i d'haver-se retirat sorollosamentde la Conferència del Desarmament.

El pacte franco-rus té precedents, contra

els quals ningú no ha reclamat. Sense par-lar del que va servir per a constituir laPetita Entesa i del polono-romanès, fixem

-nos un moment en el franco-polonès. Aquestpacte fou firmat a Locarno precisament almateix temps que aquell que garantia lesfronteres del Rin, que com és sabut fouobra de Briand i Stresemann. El ministrefrancès volia que les mateixes garanties quees creaven per a la integritat de les fron-

teres del Rin s'estenguessin a les del Vís-tula. Els alemanys s'hi oposaren, per raons

comprensibles. Però Briand féu saber aStresemann que aleshores França estipu-

laria un pacte separat amb Polònia perassegurar-li l'ajut militar de França en casd'agressió per part d'Alemanya. Stresemannno pogué fer cap objecció ni des del punt

dz vista jurídic ni des del polític. I el pactefranco-polonès és molt més rígid i severque el franco-rus, ja que l'assistència hi ésprevista automàticament, sense esperar capdecisió del Consell de la S. de les N.Aquest pacte és encara en plena vigència

i el Reich no ha formulat mar cap recurs

rior que no pot alterar les directives de la contra ell, ni ]'esmenta en la nota tramesanacions

política exterior francesa, la qual es distin- ara als governs de les grans

eix per una unitat de direcció que es mant europees.g éP q Perd enero trobem un precedent més co-a través de tots els governs. racterístic, i és el d'aliança germano-sóviè-

La crisi francesa es pot resumir en molt tic estipulat a Rapallo en 5922, i renovatpoques paraules. Després de la temptativa pel mateix von Papen. Aquesta aliança ex-mig reeixida contra el franc belga i el fra- clusivament militar és anterior al pacte decàs complet de l'ofensiva contra el fon í ho- Locarno, però no fou pas denunciada des-landès, els especuladors internacionals s'ha- prés, sinó confirmada. Ara se n'ha anat envien tirat àvidament sobre el franc. Entre orris, per la política antisoviètica nazi, peròels governants i els parlamentaris no hi no per incompatibilitat amb el Covenant-havia acord sobre les mesures a adoptar del qual ni alemanys ni russos no es pre-per a deturar l'especulació i castigar els es- ocuparen a Rapallo—, ni amb el pacte depeculadors, veritables enemics de la huma- Locarno.nitat. Dimitit el govern Flandin després Fet i fet, doncs, la nota de la Wilhelm-d'una votació adversa de la Cambra, se n'ha strasse no farà un gran efecte, malgratformat un altre de presidit per Fernand que a Roma es sentin velleïtats de defen-Bouisson, i la Cambra ha votat els poders sar-la.extraordinaris en matèria financera dema-nats pel govern. Vetaquí tot.

El parèntesi,doncs, ha estat breu i, uncap clos, ha reprès el seu lloc el problemade la pau, que sembla no haver-se de resol-

dre mai. No manquen nous motius, i comde costum proporcionats per Alemanya, ambl'oberta condescendència d'Anglaterra, que

no sembla pas haver aprofitat les lliçonsde 1914.

Són dues especialment les activitats dela política exterior alemanya : l'ofensivacontra el pacte franco-soviètic i les manio-bres realitzades per Goering als Balcans.

Els ambaixadors del Reich a Londres,París i Roma han presentat als governs

1 respectius una nota de la Wilhelmstrasseamb crítiques — per no dir protestes — alpacte estipulat entre Parts i Moscú, el qual,segons Berlín, no estaria en harmonia ambel pacte de Locarno i el Covenant de Gi-nebra.

Era esperat zquest pas, perquè Hitlerl'havia anunciat en el seu discurs dels tretzepunts. Però, tret de Roma, on el pacte fran-co-rus no ha estat gaire ben acollit, Hitlerno ha trobat un ambient molt favorableper a la seva protesta. El mateix John Si-mon ha anunciat que el text del pacte havia

passat a estudi dels experts del Foreign Of-fice, i un comunicat del ministeri remarcael poc fonament jurídic de la nota alema-«ya. En efecte, cap incompatibilitat no espot trobar entre les clàusules del pacte fir-

mat entre Laval i Litvinoff i el de Locar-no, i encara menys amb l'estatut ginebrí.Els juristes francesos—i fou aquesta lacausa del retard en la signatura del pacte—havien examinat minuciosament tots elsaspectes de l'acord des del punt de vistajurídic i no aconsellaren de concloure'l finsque fou eliminada tota causa d'algun even-

tual dubte, i un examen per l'estil es deuhaver verificat al Foreign Office, on les

EI 6 d'octubre serà, no hi ha dubte, unadata històrica per a Catalunya. Ho serà tantque els inevitables parallelismes que hom hafet han provocat la una inconscient, peròcerta, revisió de la nostra història. Si tempsenrera hom hagués parlat de 1714 en laforma en què ho ha fet l'ex-ministre senyarVentosa i Calvell, no hauria mancat alguncatalanista de la Lliga que hagués protes-tat de la tesi de don Joan. Però ara hi hala consideració del 6 d'octubre, el miratgedretista del 6 d'octubre, que hz fet emmudir

aquell catalanisme entusiasta que antanytreia banderes i feia l'almogàver per benpoca cosa. Ara aquest catalanisme deixal'almogaverisme per les esquetres — com esdiu en cert to — i es dedica a cultivar larestauració de Poblet, l'Orfeó Català i elstrenta anys de catalanisme. Déu n'hi dó,encara, perquè si vivim gaires anys altrescoses veurem, havent vist ja evolucions tanradicals i comprometedores com les dels se-nyors Anguera de Sojo i Jover i Nonell.

En definitiva, sobre aquest 6 d'octubre,tan poc madur, hi ha tantes tesis com par-tits. Hi ha un 6 d'octubre marxista, un6 d'octubre separatista i un de dreta. I d'al-tres encara. Abans d'explicar-lo els que elvaren fer, tothom l'ha explicat a la sevamanera. Evidentment ara començarem atenir una mica de llibertat per a escriureel que va passar i per què va passar. Comque hem vist que sabre aquests esdeveni-ments les opinions són lliures, també hihaurà espai per explicar la tesi dels quehan vist en el 6 d'octubre el poder de lescircumstàncies damunt dels homes, la man-ca del poder dels homes sobre les circums-tàncies

,c. Es tracta d'historiar unsmesos de vida política no pas a través d'unesconcepcions, sinó [Trgant els homes i els fets,els ambients i les reaccions. Es tracta, encerta manera, de continuar una tradició dexoc polític.

*x*

Aquesta és la nostra modesta opinió. Peròhi ha uns llibres publicats sobre els qualsbé cal dir el que pensem. Dos llibres man-tenen una posició anàloga : el d'Aymamí iBaudina i el de Pere Foix. Militants amb

-dós d'Esquerra Republicana de Catalunya,per a ells el 6 d'octubre és un alçament d'es-querra on la dualitat esquerrisme-separatis-me va provocar la desfeta. Si bé la líniageneral és aquesta, els dos llibres són moltdiferents quant a l'estructura i a les orien-tacions particulars. El llibre d'Aymamí témés el to d'un reportatge i el conflicte hiés vist a través del determinisme catalanista.EI clima del llibre és, doncs, inspirat pelnostre fet nacional. Però Aymamí es deixainfluir excessivament per aquesta minva na-cionalista, en profit d'un extremisme social,

que tant, compta en la política catalana dela República ençà. Sigui quina sigui la con-sideració que ens mereixi l'actuació, d'unacerta agrupació nacionalista, no és veritatque manqués, en aquella ocasió, de coratgeni que molts dels seus afiliats no haguessinaportat al moviment una fe digna, almenys,de tenir-se en compte. El llibre d'Aymamté una qualitat que el fa apreciable : és 1correcció de l'estil, la vibració periodísticala claredat d'un home que sap construir.

Qualitats que no posseeix aquest altre IIIbre sobre el 6 d'octubre : el de Pere FoixConfesso que la personalitat de l'autorintellectualment o ideològicament, és. clarno m'és gens simpàtica. Si hi ha una cosal món que no entenc ni entendré mai, éel «pestanyisme», aquesta incongruència doctrinal que hem tingut la desgràcia de patia Catalunya. Pere Foix té tots els inconvenients d'haver volgut infiltrar a la políticd'esquerra les teories neo-anarquistes, neo

sindicalistes, etc., etc., inventades pel senyoPestanya. El 6 d'octubre a través del snyor Pere Foix és un magnífic producte d

confusionisme, del viure a tres mil quilòmtres de la realitat. Si el 6 d'octubre qu

explica el senyor Foix fos el veritable, ning

a Catalunya no hi entendria res. 1 em sem

bla que molta gent sap molt bé per què el

han processat o són a l'exili.

Joaquim Maurín i Angel Estivill han pu-blicat, també, dos llibres sobre la revolució

d'octubre: Es pot parlar, sobre aquests dos

llibres, de revolució, perquè els dos autors,

homes del Bloc Obrer r Camperol, han en-

tès fer una revolució.De Joaquim Maurín coneixíem dos llibres,

Els hores de la dictadura i La revolució

espanyola. En el seu nou llibre, JoaquimMaurín repeteix la majoria de crítiques i

conceptes que trobem en els dos llibres anou

riors. No solament trobem q aquestllibre és escrit excessivament de pt ssa.

sinó

que, potser per manca de temps,Maurín poc renovat, poc àgil, com si no

El sentit de la fórmula

A mitja setmana passada, va gairebé des-aparèixer de la Qremsa francesa l'expressió«plens poders»; substituïda per «poders ex-tensos». L'autor del canvi fou. Laval.

—Cal tenir en cona te certes susceptibi-litats—deia als seus coblegues.

—Les compartiu ?—li preguntaren.—No, i precisament per això m'esforço a

evitar que es manifestin.

Eclecticisme

Amb l'acord tàcit del grup S.F.I.O., Fros-sard ha acceptat, en el nou ministeri fran-cès, la cartera del Treball, i ha pres comsecretària una ex-presidenta d'un grup dedaines bonapartistes.

Quan li ho han retret, Frossard ha res-post

—Es que la meva secretària és corsa, i jasabeu que a Còrsega tothom és admiradorde l'emperador...

Bon caràcter

Clemenceau fou el primer que cridà Fer-nand Bouisson als consells de govern, cap

a l'acabament de la guerra, confiant-li l'altcomissariat de la marina mercant.

El Tigre deia del seu collaborador—Té ea caràcter tan bo com dolent és el

meu. I per això m'agrada discutir-hi. Téuna manera de donar-me la raó que emprova que no en tinc.

Què direm del llibre d'Estivill? Estic con-vençut que si alguna persona seriosa lle-geix el llibre d'Estivill no lr quedaran ganesde fer revolució, en aquest país. El llibred'Estivill és un magnífic exemplar d'aques-ta mentalitat de guerra de barricades, queEls .Iiserables de Víctor Hugo han intro-duït a Catalunya. Angel Estivill, més queun àngel, ai las!, és un enfant terrible dela revolució, partidari de fer-la amb permísde l'autoritat, amb fusells regalats i ajudatsper la policia. Angel Estivill és un homefet a mida d'aquest pafs, que no s'acabad'agafar seriosament gairebé res.

FERUi VERGES

Hitleriana

Una amiècdota de Hitler que cercaríeu enva al llibre contenint la seva autobiografia,que acaba de sortir

Quan el dictador alemany era encara denacionalitat austríaca i no tan sols no fos_seïa avió particular, sinó que ni tenia auto,hagué d'anar a fer una visita i agafà untaxi.

En pujar al vehicle, Hitler observà queel xofer el mirava amb gran atenció i som

-reia.—Un nazi!—'j5ensà Hitler.L'auto arribà al seu destí. Adolf"pagà la

cursa i eñ veure que el xofer el seguia con-templant amb curiositat

—M'heu conegut, oi ?—li demanà.Sí—respongué el xofer--. I això que no

aneu maquillat !—Maquillat? Eh?--Sí, home, si ! No intenteu dissimular,

home ! Que us penseu que no us he cone-gut aixi que heu pujat al cotxe? Sou Char-lot !...

L'home, que jeu

Venizelos, actualment refugiat a París,és l'home més difícil de trobar her tots elsperiodistes que han pretès intervivar-lo.

—El senyor reposa... el senyor fa la mig-diada... el senyor descansa... el senyor jas'ha ficat al llit...—són les respostes.

No és aquest monstre que ha travessatl'Atlàntic en quatre dies i poques hores elprimer vaixell francès que s'anomena Nor-mandie.

Sense parlar del modest vaporet que en1840 portà de Rauen a París les cendres deNapoleó que la fragata Belle Paule haviaportat de Santa Elena, el nom de Norman-die fou el d'un transatlàntic que en juliolde 1885 féu el seu primer viatge del Havrea Nova York. En aquella època se'l teniapel més confortable i ràpid de la marinamercant; tenia i¢o metres de llargada, des-plaçava 5.700 tones i marxava a ió nusos.

Antecedents

La Cinta Blava

El Blue Ribbon, el Ruban Bleu, insigniaque es disputen des de fa anys els paque-

bots gegantins que travessen l'Atlàntic Nord,

no ha existit mai. Ha estat merament unainsignia simbòlica sense corporeïtat, que haf assat actualment al Normandie per haverbatut, en el seu primer viatge, tots els rè-cords de velocitat, el darrer dels quals eraposseït pel Rex.

Però un diputat britànic, Harold Hales,ha declarat que ell s'encarregava de donar

el Blue Ribbon en forma d'un mapa-mundid'argent, amb una tira d'esmalt blau figu-rant la ruta seguida pels transatlàntics.

Per la puresa de sang

Fins ara, en les transfusions de sang, el

que es tenia en compte eren els grups san-guinis a què pertanyien el donador i el pre-nedor. Però el Dr. Biedermann, metge capd; les S. S. de Turíngia, troba que no ésprou i proposa, aa fi de disposar de la millorsang per assegurar l'esdevenidor de la raça»,

que la transfusió de sang ha d'ésser posada

sota el control de l'Estat, a fi de no fer bar-reges que impurifiquin la sang ària.

Humor soviètic

Tot sovint en les seccions d'informacióestrangera dels diaris es troben notícies denoves proeses realitzades per paracaigudis-tes russos. Sembla, en efecte, que aquestdel paracaigudes és un esport molt en voga

als soviets, i, com totes les coses en voga,ha proporcionat matèria als proveïdors derevistes humorístiques. Heus ací algunesmostres«E1 paracaigudes és un personatge que

només diu sí o no. q«EI vostre paracaigudes no funciona? No

té importància : ja no lri ha necessitat deparacaigudes.»

«Si el vostre paracaigudes no funcionadeja un venedor—, as el canviaré.»

AQUEST NUMERO HAPASSAT PER LA CENSURA

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rapidesa O Màxlma qualitat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047: BARCELONA

Subs crtv íu-vos a lL I R A D O RRambla del Cene, 19 (Llibreria Bergé) = Barcelona

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

El Sr.

que viu a

carre>............_ ............................................ n.°............ es subscriu a MIRADOR

pel preu firat de 3`50 pies. rrimestre.

de de 193_

Syeamrc

Innegablement, a Berlín no els fa gensde gràcia l'agrupació de la Petita Entesai la Unió Balcànica entorn de França i deRússia. Desfer-la per via diplomàtica ésanar al fracàs segur. Però hi ha altres

camins, i són aquests els que segueix Goe-

ring en les seves maniobres als Balcans,amb l'objecte de fragmentar la Petita En-tesa. En sortirà? Els Balcans són els Bal-cans, i les sorpreses són possibles.

El «segon gran home» del III Reich s'hapresentat a Sofia, acompanyat de la prin-cesa Majalda, cunyada del rei Baris, ambel qual ha celebrat unes quantes entrevistessecretes.

Per bé que Boris sigui d'origen alemany,el govern no t cap desig de córrer aven-tures germanòfiles i el president del Consellha declarat que s'oposarà a un viatge del

rei a Alemanya i ha assegurat que a Bul-gària no es fa una política personal.

Tot això és simptomàtic. El pla que volrealitzar Goering consisteix en una aliançaentre Iugoslàvia i Bulgària, a fi de separarla primera de la Unió Balcànica i de laPetita Entesa. Si aquest pla no reïx, ob-tenir almenys una entesa entre Iugoslàviai Alemanya, amb un pacte semblant algermano-polonès. Es per això que Goeringha anat a Belgrado.Segons la lògica, l'ambiciós »general»

Goering no hauria de reeixir, però ja hemdit que els Balcans poden donar sorpresesde tipus balcànic.

I)e totes maneres, cal remarcar que lesdues intermediàries de què es val Goering,la princesa Mafalda, casada amb un príncepalemany, i la princesa Joana, muller delrei Boris, són italianes, i és clar que nopoden fer una política contrària als inte-resses del seu país d'origen.

TIGGIS

xistes europeus més documentats han tenditdurant aquests darrers anys a alliberar-se dela rigidesa dels dogmes socialistes. Al deter-minisme revolucionari de Marx, s'oposa]'idealisme socialista, si voleu el «volunta-risme)) revolucionari. Els neo-socialistes fran-cesos, Henri de Man en el seu recent llibreL'Idée Socialiste, acusen el determinismerevolucionari de Marx de llençar la revolu-ció proletària cap a un messianisme utòpicel determinisme acaba amb fatalisme, comho veien molt bé els xinesos comunistes deLa condition hunaaine de Malraux. El ma-teix Henri de Man critica amb molta luci-desa la noció marxista fonamenta], segonsla qual l'evolució del món és independentde la impulsió lliure de la voluntat humana.Com igualment s'ha criticat el conceptemarxista de la cultura, suposant que la li-teratura, l'art, la filosofia eren «superestruc-tures» del capitalisme: En el darrer númerod'Europe, revista en la qual collabora Mau-rín, el seu director, Jean Guehénno, escriu«Durant molt temps, el pensament socia-lista 'fia tingut un aire d'Església, practicati cultivat per petits cercles de fidels autodi-dactes que llegien Darwin, Marx, com esllegeix una Bíblia, i veien en llurs obresun començament absolut (subratllo jo), unnou evangeli. Després de la guerra, moltsmarxistes partidaris de l'observança estric-ta no pararen de tractar el pensamenthumanista com una heretgia petit-burgesa,com ells en deien. Recordo haver estat maltractat pels qui es creien marxistes orto-doxos perquè refusava veure en Marx unnou Crist, una mena de Crist mecànic ienginyer, i perquè m'esforçava a col•ocarel marxisme en el seu lloc en la històriadel pensament humanista. Tot ha canviat,afortunadament. Els més ortodoxos entreels marxistes només parlen d'humanismesocialista.» Podríem estendre'ns més, peròcal parlar dels dos llibres.

Deixant a part, en el de Maurín, l'orien-tació general, que beco criticat més amunt,i la part de solucions a corts problemeshispànics, el nacionalista i l'agrari, sobreels quals estem d'acord, les pàgines d'Ha-cia la segunda revolución dedicades al 6 d'oc-tubre a Catalunya no són més que un es-forç per crear el emite de l'Aliança Obrera»en aquella jornada. Sóc dels que creuen quela jornada del 6 d'octubre mancava d'unitatorgànica i que potser és aquesta la causaràpida del seu fracàs. Hi hagué diversos6 d'octubre : un d'ells el d'Aliança Obrera.Però no Aliança Obrera a Barcelona, quepràcticament no féu altra cosa que contri-buir—amb evidents simpaties o collabora-cions—a provocar la vaga general. Tot elque explica Maurín sobre les gestes d'A-liança Obrera el 6 d'octubre, és pura fa-lórnra. Quan aquell dia, entre tres r quatre

í de la tarda, em dirigia a la Generalitat ena compliment dels meus deures periodístics,

vaig poder veure ]'«enorme» manifestacióque en dir de Maurín es cemponia de vuito deu mil persones. Es tractava d'una filade joves i senyoretes que en ésser a la Te-l efònica fou aturada per un oficial de se-guretat, el qual deixà passar aquella ma-nifestació que acabava, exactament, davant

s el cinema París. Jo comprenc que Maurínvulgui fer del 6 d'octubre una jornada d'he-

r roisme proletari. A mi això no m'interessa.De la Història de la Comuna de Lissagaray

a m'interessa la veritat d'un testimoni, tot elque he pogut confirmar en Pierre Domi

-r nique o Zevaès. Sobre uns fets anodins,e- Maurín basteix un 6 d'octubre literato-co-

munista, amb un estil que en certs mo-s- ments imita la trepidació i el dinamismee dels documentals russos, com aquell d'Elú creuer Potemkin.

L'ACTUALI"f`AT CINEMATOGRAFICA

Un film rus: «G roza >'

Sense un marge de lleure i de benestares fa molt difícil pensar i obrar d'una ma-nera despreocupada. Els sociòlegs ja hanremarcat que àdhuc les especulacions filosò-fiques que semblen tan mdependentes deles conclicions materials d'una civilització,comencen a florir en les colònies greguesparticularment pròsperes i d'una vida assos-segada. Primer viure, després filosofar, ccmdiu el proverbi, i quan la vida es preaentadifícil, no esperem de la gent que pensid'una manera desinteressada i que obrid'una manera despreocuparla. Per això,

n'hi ha un símptoma. Ens referim a la re-vista cinematográfica russa A junt! Nois,música ! que esperem veure aviat a Barce-lona. Una autèntica revista amb giris i mú-sica pseudoamericana, segons conten les crò-niques. Segurament hi ha altres testimonisd'aquest cinema pur, però nosaltres no ensabem concretament avui d'altre que aquest,i que... Groza, que acabem de veure.

No és tanmateix sense una ombra dedubte que gosem posar Groza com a testi

-moni d'un cinema ja despreocupat d'airesapologètics.

c(Grozd))

UNA EMPRESA AMBICIOSA

L'Encîclopèdia del CinemaEn la revista que edita l'Institut Interna- sistematització. Serà, pel que es diu, una

cional de Cinematografia Educativa, posat obra tan útil al professional com a l'aficionat.sota el patronatge de la S. de les N., hem Si, en efecte, es té en compte que per avist an article editorial anunciant que està fer una Enciclopèdia del Cinema na es pota punt d'acabar-se la redacció de l'Enciclo- recórrer--en la mesura que és possible depèdia del Cinema que l'esmentat Institut fer-ho en les altres matèries—, a treballs japrepara des de fa uns quants anys. I, a més existents, és fàcil d'adonar-se de les difi-a més, com a mostra, Insereix l'article sobre cultats d'una compilació com aqueixa, enels gags, per a demostrar que un tema que ésser intentada per primers vegada.podria semblar secundari—i àdhuc desplaçat •Acompanya a l'a.rticle a què ens referimen una obra ((seriosa))—pot tenir interès I una taula sistemàtica que comprèn, comobrir vastos horitzons al profà i fins a molts qui no diu res, quaranta-quatre camps Be-que es creuen iniciats i tot. Diguem que la nerals, en què es divideix idealment l'En-descripció del gag ve a tenir una extensió ciclopèdia i l'enumeració deis quals és im-com ele tres o quatre articles d'aquesta pà- possible aquí; acontentem-nosd'esmentargina, i que l'autor—Sam Mintz—no es Iliu- les vuit parts en què estan agrupades aquera a digressions ni prodiga floretes retò- llos quaranta-quatre divisions :generalitatsriques, per a donar una idea del caràcter classificacions generals ;producció cinema-vast i complet que vol tenir aquesta Enci- togràfica ; difusió ; sales de projecció, proclopèdia, tant a és útil que és dedicada a grames ; projecció ; legislació, aspectes souna matèria de les més importants del món, cials i polítics; públic ;instituts i organit-però que encara no ha estat objecte d'una zacians.

des estrenes

I.a història de Viatge de plaer és d'aque-lles que no s'expliquen. Afigureu -vos que ésuna pellícula en el repartiment ele la qualfigura W. C. Fields, i diem aixà perquèsuposem que no us heu oblidat encara deCasa internacional i A tot gas. El còmic des-eoncertant que caracteritza els films d'a-questa gran figura ' del cinema americà,apareix també en aquest film, per bé queno amb l'extensió i riquesa dels dos filmsanteriors, i això perquè W. C. Fields no ésací el protagonista.

Es tracta d'un argument que té una grà-cia extraordinària. Un matrimoni que mar-xa de vacances. La dona ha tingut la mala

t^..

NOTICIES CURTESLa vida del sinistre Abdul Hamid, que

havia estat duta al cinema mut, ho seràara al parlat. El film, anglès, té per protago-nista Fritz Korner i Nils Asther.

—Una decisió del Conseil de l'Ordre deParís ha prohibit que els advocats apare-guin a la pantalla.

—Marcel Pagnol rodarà un film en oca-sió de l'Exposició Catòlica de Marsella.

—Avís als filatelistes. En ocasió de 1'Ex-posició que Paris prepara per a Ig3 7 , se:emès un segell de correus amb !'efígie deLouis Lumière.

—Spencer Tracy i Jean Harlow rodaranRiff Raft, drama l'acció del qual transcorreentre els carregadors del port de San Fran-cisco.

—Una altra novella de Dickens en filmHistòria de dues ciutats, amb Ronald Col-man. • -

-Laurel i Hardy, arranjades les diferèn-cies amb Hal Roach, seran escocesos en elprimer film que rodaran. Les faldilletes tí-piques deuran ésser un tema de gags.

—Mae West ha triat Alaska en el tempsde les empentes de l'or per al film que estàescrivint.

—King Vidor dirigirá La rosa tan roja,amb Margaret Sullavan.

--Dupont, el director de l'inoblidable Va-riétés rodarà a Hollywood el film El bisbees horta malament, la vedette del qual ésFrank i'Iorgan.

—Boris Karloff i Bela Lugosi—protago-nistes respectivament 'de Frankenstein iDràcula--treballaran junts en El Corb, ins-pirat en el cèlebre poema d'Edgar Poe.

—Werner Krauss prepara un Rasputin.nema mut s'havia anglicitzat el cognomSeastrom—anirà a Anglaterra a dirigir ElRei dels Jueus.

—Werner Krauss prepara un Rasputín.Un altre!

—Basil Dean, a qui devem Tessa, rodarda Viena l'hom the Gods Lave, amb Vic

-toria Hopper la seva muller, de vedette.—Armand Bernard, Flotelle i Robert Ar-

noux rodaran Nit de Noces.—Katharine Hepburn va fent pellícules i

a Barcelona no les veiem. Després de TheLittle Minister, on la dolçor empalagosa de

Katharine Hepbarn

la història ha estat salvada pel talent del'actriu, ha començat Break of hearts...

II

Sylvia Sidney

pensada d'anunciar als diaris que accepta-non de bon grat, en el cotxe, una altra pa-

rella, a fi de poder partir les (]espeses. Laparella que es presenta és alguna cosa veri-tablement extraorclinária.

L'altre film que donen al Coliseum ésuna pellícula de Marion Gering, amb SylviaSidney i Fredric March. No és la pellículaque podria esperar-se de la reunió de valors-tan destacats. Amb tot, és feta arrlb proudestresa perquè no tinguem esma de repa-rar en algunes febleses de l'assumpte i, en-cara més, ai final té innegablement moltasolta.'

Warner O1and continua fent films a base r^ i!

d'aquests tipus ele detectiu xinès, conegutpel nom de Charlie Chan. Es un gènere dis-tret, per bé que Charlie Chan a París nosigui precisament un dels millors de la sèrieque amb tant d'encert porta interpretats elvell actor;

No diem res d'Els de catorze anys per-què ja elis en vàrem ocupar en el número

precedent.

1 aquesta pellícula que estrenaran al Ca-"pitol amb el títol de Cautiva del deseo noserà pas Fontaine, de la novella de Mor-gan? Però aquesta pellícula no s'havia depesentar amb el títol igualnient horrible deFiel y... pecadora?La setmana que ve ho sabrem.

I•^ 1 1 1

I

en un dobleprograma

PARAMOUNTgarantit

Insltnafiuisse+aauuoo..LF1Etos

Film rus

Aquesta fotografia és d'una escena d'unfilm dirigit per Nabi Ganshev, que es ti-tula Jove i ha estat rodat per la Usbek Filmal'Usbekistan.

E1 film tracta de la lluita contra els bas-matx (bandits) de I'Usbekistan, que enaquesta escena duen a una cova una noiaque han raptat. •

El preu del colorSón sabuts els esforços que es realitzen,

sobretot als Estats Units, per a produirfilms en colors perfectes, la qual cosa nocleixa de topar amb seriosos inconvenients,un d'ells el preu. Sabeu quin és el preu decost d'un film com La Cucaracha (que acís'estrena de complement amb Les QuatreGermanetes), que dura una mitja hora es-cassa? Doncs, mig milió de pessetes ! Ennegre hauria costat quatre o cinc vegadesmenys.

«Infelectuals Beauties»Max Reinhardt, que, expulsat pels nazis,

és actualment a Hollywood, ha estat objected'una pregunta comprometedora. Li han de-manat quines eren, en la seva opinió, lesestrelles més brillants i les més intelligents.

Després de iloar moltes beutats, Reinhardtha arribat a fer una llista d'actrius intelli-gents, sense cap ordre de graduació, tretde Greta Garbo, que segons l'autor alemany,ha d'encapçalar-la. Aquesta llista és

Greta Garbo, Aline Mac Mahon, MarionDavies, Helen Hayes, Miriam Hopkins,Constance Collier, Ruth Chatterton, AnnaSten, Elissa Landi, Josephine Hutchinson,Jcan Muir, Ann Harding.

4 , v' i1Y113DR 6-VI-37

EL CINEMA

«Cínema Amateur»S'ha posat a la venda el número 3 (pri-

mavera de 1935) de la revista Cinema Ama-teur. Com de costum, porta articles de col-laboració i una abundant informació de totsels concursos nacionals celebrats darrera-ment. Es la revista de l'amateur català:

Cinema amateur patrocinà ahir la presen-tació del film txec Els de catorze anys, proaducció independent que fou comentada pernosaltres en el número anterior.

Aquesta sessió tingué lloc al cinema Fan-tàsio, on continua projectant-se aquest filmdigne d'ésser vist, si més no per la sevafesomia tan característica i de tot el marge

Groza és una obra d'Ostrowski, drama- dels grans corrents de producció.turg polonès de mitjans del passat segle, iper tant una obra absolutament al margede tota actualitat, com també ho és de totaanticipació ideològica.

Es un drama d'adulteri i d'angoixa queacaba en suïcidi, en un medi fortament ca-racterfstic de pietat popular, d'hipocresia id'exhauriment moral. L'obra, intrínseca-ment parlant, no revela cap tendència nisembla proposar-se res, però no podem pasdir el mateix de la , intenció que pot havermogut avui un realitzador com V. Petrow afilmar aquesta història sinistra com poques.

Diríem doncs que la pellícula, intencio-nadament o sense intenció, llança un des-crèdit enorme sobre la Rússia de l'antic rè-gim. La pietat hi apareix com una supers-tició grossera que viu frec a free amb lapitjor orgia i oblit dels principis morals decaritat i lleialtat.

A part de tot això, Groza és un espec-tacle sensacional, d'un gènere cruel i rea-lista com solament avui una producció in-dependent (respecte als interessos d'una em-presa!) és capaç de produir. Això quant al'esperit i contingut. Quant a la realització,ens trobem davant d'un film que continuai prolonga ,algunes de les característiquestècniques del bons films anteriors. El re-sultat és una pellícula que pot xocar alsque estem avesats a la perfecció rigorosade la producció americana, perd que mal-grat algunes incorreccions materials, valP°' una cosa més important que tat aixòper la passió de veritat i l'emoció trista ipregona que anima la cinta tota.

Es un drama que entra de ple en aquellapintura del «desig rus» de què ha parlatI)ostoievski. Els instints de venjança pre-nen una intensitat imprevisible, i la passióuna violència que res no és capaç de con-tenir. Es una història aclaparadora, expli-cada no pas amb una gran correcció, peròsí amb una força brusca que no tolera laindiferència.

JOSEI' PALAU• iEli HhiIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIUHIHhlIUIliI111IIIIlll:

LOS DE 14 f^0;Un film de 5

ROVENSKY

Gran Premial Concurs 1.de Venècia e

UNA OBRA D'ART=t 111111111111111111111111111111111111111111111111111114111

aquells que blasmaven la producció de filmssoviètics per ésser una cosa sistemàtica1n nttendenciosa, cometien un tort inexcusable.La producció soviètica era el que devia ipodia ésser. Un miracle haviá estat que ítsfilms produïts en un pafs en convulsió s'ha

-guessin inhibit d'aquestes condicions ex-cepcionals de la vida política i social.

Totes les energies nacionals en tensió,no estranyem dones que una cosa tant dela colleetivitat com és el cinema participés'd'aquella tensió. Ara, que això no impedeixque cadascú de nosaltres formulés el desigde veure un dia les virtuts genuïnes de ''es-cola soviètica de cinematografia afirmar-seen un gènere d'ohres emancipat ja de 1 ob-sessió de l'actualitat.

Hem de creure que la U. R. S. S. haaconseguit avui la suficient estabilitat inte-rior per a fer possible els jocs purs de l'arti de l'especulació, que l'home avui pot jadisposar d'una reserva de llibertat que elprotegeixi de la coacció social. En el cinema

BODEGA «EL NOIA>de Sant Sadurní d'AnoiaVins, Xampanys i Misteles

SERVEI A DOMICILI,Vins de taula a o'go, o'6o i o'7o pts. el litre

ENRIC GRANADOS, qs. - Telèfon 80741

e

CAPIT ®LUnapassionant

• programa

FOX

r

ORO VIRGENUnacomèdiad'accióamb

. John Boles

i

flaire Trevor

1

CHARLIE CHANEN PARIS

UnfilmdemisteriambWa ner Oland

i

Mary Brian

ROMANCE ^ •UNIVERSITARIO FEMINA

Avui i cada dia

una deliciosa comèdia blanca Un extraordinari

ambprograma

TOM BROWN FOXANITA LOVISE •

LINA COMEDIA SENTIMENTALamb

HELEN TWELVETREES

MONA BARRIE

HUGH WIIIIAMS

EN CAPRINACIÓ UN AMOR

EN MALACOMPAÑIA

amb

Sylvia Sydneyi

Fredríc March

Hi ha espectacles que encara no s'han tetvells ¡ la vitalitat i la joventut dels quals elsimpulsa a recercar continuament, a adorarl'inèdit, a lliurar-se a una cursa desespe-rada vers una altra cosa, a renovar-se in-lassablement, en fi, tot i seguint les modeso llançant-les. El music-hall, per exemple.Aquest reialme de la fantasia, del paradoxali de l'imprevist, que necessita la varietatcom el pa que es menja, que no pot viuresense sorpresa, i on l'atzar 1 el caprici ac-tuen com a rels, aquest music-hall, somnid'algunes hores que ens transporta forn del

crític, Gustave Préjaville, ha dit que ladansa de music-hall no cerca la perfecció deles línies o l'expressió plàstica d'un senti-ment. Vol sobretot sorpendre l'espectador,emocionar els seus sentits, colpir la sevaimaginació. Es per a sorpendre'l que fa unús abundant de l'acrobàcia ; és per a emo-cionar els seus sentits que es fa sovint las-civa, que utilitza les suggestions del vestito de la nuditat ; és per a colpir la seva ima-ginació que empra tots els recursos de l'e-xotisme i de la fantasia, s'afranqueix detota regla, i fins i tot de tota preocupació

Escola de dansa clàssica

i l'afició al teatreEl teatre d'aficionats guanya volum cada.

dia. Cada dia són més per tot Catalunyales societats que en representen. Cada diatenen un públic més dens. Fins es filtraen llocs on encara mai no havia entrat.Acaba, ara, de conquistar la Universitat.La llista de companyies inscrites en elsconcursos de teatre amateur augmenta d'anyen any d'una manera prodigiosa. "Tot aixòplegat fa que avui molts creguin que les

que els autors més exigents, els autors queno es conformen amb aquests drets misèr-rims, posen, com a drets mínims, unes deupessetes per acte, tot al més. Compreneu,doncs, la meva sorpresa?

L'afició al teatre català és una afició queens ha de sortir molt barateta. Cal anar-hide franc o per un preu irrisori. Si no ésaixí, l'afició se'ns esvaeix i preferim el ci-nema. Es per això que no som exigents i

Una obra representada per aficionats: uPerquè demà surti el sol»

companyies de teatre d'aficionats són el que ens acontentem amb qualsevol cosa.

puntal més sòlid del nostre teatre. Així, en Que Pitsrra és avui un autor antiquat?

articles i discursos, ha estat proclamat re- Qué importa? Farem Pitarra si un altra

centment. autor més modern o delicat ens ha de cos-

Però això és realment exacte? Una cosa tar deu cèntims més.és certa : que quan els teatres normals, per Si hi hagués un gust real per al teatre,

cansament o per fracàs, tanquen a Baree-de Catalu-

unaes

veritable afició, una simple curiositat,poclria produir aquest fenomen? Es evi-

lona les portes, en mil indretsnya les companyies d'aficionats segueixen dent que na. El sacrifici econòmic que re-

tiraat enlaire el teló de la nostra escena i presenta i'augment dels drets en una estre-

n'asseguren la continuació. Però quina és na o haver de pagar tres o quatre pessetes

l'eficàcia d'aquests teatres? Què és el quela llista d'obres l

niés per acte no tindria cap influència entria. I el pitjor és que això és difícil d'es-

representen? Si repasseuhabitualment es complauen a interpre- nrenar. Els mateixos concursos de teatre

quetar, l'ànima us caurà als peus. Pitarra, amb

déu.amateur que serveixen per a entaular com-

molt saludables, no serveixen genspeticionsel seu Ferrer de Tall, encara és el seuni a millorar el gust cl'aquestesmica perEls autors moderns rarament els tempten.

En primer lloc la tria de l'obracompanyies.I si algun els tempta podeu tenir la segu-dels més bunyols, dels no influeix per a res en la .puntuació. Des-

retat que serà unsón espiritualment més poca cosa. Unque prés les obres imposades pels animadors del

hom no pot estar de preguntar-se : Quédirectors d'aques-

concurslique

— obres que haurien d'ésser modè-—són sovint d'un ensopiment mortal.

llegeixen la majoria delstes companyies? Per què no procuren, si Els membres del jurat s'ho confessen gene-

rnés no,, d'informar-se una mica, d'esbrinar ralment, una mica avergonyits, els uns als

quins autors tenen un cert crèdit i quins altres. Ferò l'any següent la tria resultaEs clar hi ha jurats ï

són els desacreditats?No fa molt, però, un entusiasta anima-

pitjorjurats.

encara. queAlguns d'aquests jurats ho deuen

dor d'una d'aquestes companyies d'aficio-el perquè d'alguna d'aques-nats, m'aclaria

trobar tot excelient.Es cert que ací i allà despunten alguns

tes preferències, la causa de les quals nola igno-

grupsgust,

d'aficionats que mostren un millorunes ambicions artístiques superiors.

és segons sembla deguda només arància. Nosaltres—em deia—bé voldríem re- Pcrò si aquest gust no es generalitza una

presentar els autors nous, i, sobretot, elsEls d'unes

mica, si el gust al teatre no va acompanyatinquietuds espirituals, tot aquest es-

bons autors. Però sabeu què passa?autors ja vells com Pitarra o com el ma- forç del teatre d'aficionats esdevindrà com -

teix Rossinyol no paguen ja a la nostrasón, com

pletament eixorc.Altrament és que hi ha possibilitats que

ciutat els drets cl'estrena, quesabeu; drets doblats. Altrament, els autors un teatre baix de sostre estimulí les voca-

actuals d'alguna anomenada posen un preu cions artístiques, produeixi el planter deCatalunya necessita? Escomediants que

una mica massa elevat per acte a les re-una abra sense emoció o sense gràcia

presentacions de llurs con èdies. Heus ací,doncs—afe ia— la causa essencial de l'en-g

quepot servir perquè un autor amateur ens re-

facidarreriment del teatre d'aficionats. veli les seves ossibilitats? Perquè ensp

de la sensibilitat o de la sevaadonar pròpiaI portat seas dubte del seu entusiasme

messiànic pel nostre teatre del seu fervent vis còmica?El teatre d'aficionats sense dubte pot te-

apostolat, m'incitava a fer una campanyadrets d'autor fossin rebaixats, nir, avui que pren tanta empenta i tant yo-

perquè elsperquè fossin, sobretot, suprimits els drets lum, una eficàcia educadora, educadora del

i de la sensibilitat si més no. Pot con-d'estrena. Aleshores—exclamava—si que en

representar de bons autors, d'obrespodríem

gusttribuir també a estimulas la, producció. Peròaixò a base d'esdevenir una mica exigents

de qualitat!vaig molt parat.Confessa que quedar en la tria de les obres i d'espolsar-se la mi-

Tan parat que no vaig tenir ni esma de re- seria o la gasiveria ambDquè tractat.

cplicar-17. Davant de la bona fe d'aquell en-tusiasta, em vaig séntir disposat a.renuncia; .no solament a tots els meus drets d'auto,,gairebé al dret cl'escriúre comèdies. Però 4

`perquè el lector que viu totalment al margeele la vida teatral es faci càrrec de la meva 1

sorpresa, em cal advertir, que es tractavad'un grup d'aficionats d'una ciutat d'unstrent-cinc mil habitants ; que els drets d'au- / r

/tor, enq

a uestes sales d'aflctontas, oscillen f tj (i,entre cinc i sis pessetes per acte, amb

drets d'estrena, entre deu o dotze. De ma-nera que estrenar una obra a una societatd'aficionats els ve a sortir per unes trenta r ,zo trenta-cincpessetes. Cal advertir encara ),, p,

Pastora Imperio!Davant el que aquesta doila és i signific.,t té cap importància que la primera part. l'actual programa te varietats del Tívoligui bastant trona 3a.Pastora Imperio!Una artista encara 5ruca. l.a ^s perso-

al.En el ball espanyol—ball i cant--, Pasto-1 Imperio és la veritat. Es la tradició, i,[hora, la cosa eternament viva.Abans que ella es presenti a escena, el ba-

arf Morales fa aquelles exhibiciuns de cla-uette que guarda per a quan abandona pernes hores la seva acadèmia del carrer Nou..a parella Grecia-â'larlo, d'art afrocubà (?),a riure la gent amb una dansa que no s'en-evina ben bé si procedeix de ]'India o de'ontons. El zapateador Julián Vicente ensecorda als mig veterans aquella època es-lendorosa de la seva germana Carmen, tanrometedora i tan aviat desapareguda de lesaules. Un tal Topete diu un; quants acu-lits de 1a més baixa condició...

Però surt després Pastora Imperio, i totdxò s'oblida.Per a l'espectador ja només existeixen,

aleshores, els grans ulls de Pastora Impe--io, aqueixos ulls profunds i plens d'inqute-ucl, aqueixa flama verda que, com ha ob-;ervat el meu amic José L. Mayral, els se-gles no arribaran mai a poder apagar.

I els seus braços meravellosos.I les seves mans divines—unes mans que

parlen.De cinquanta mil ballarines espanyoles

s'ha dit que portaven dintre l'ànima d'An-dalusia. Però, en realitat, gairebé només ésaplicable aquesta expressió a Pastora Im-perio.

A Pastora Imperio, gitana autèntica, licorre la flamenqueria per les venes.

La flamenqueria?No us hi amoïneu. La flamenqueria no té

definició.—En què consisteix el .flamenc?—li vaig

preguntar un dia a Julia Borrull.---En què?En un moviment rapidíssim va allargar

el cos, va alçar els braços, va girar lesmans...

—En eso!Pastora Imperio us respondria de la ma-

teixa manera.Ella sosté que el ballar, el que se'n diu

Pastora Imperio

h.VI-3, i'U BDR 5

EL TEATREUNA MICA DE VERITAT VARIETATS AL TIVOLI

' ° ' S Pastora Im erioEl ^ea^^e d afic^ona^ Tradicp

PUNTS DE VISTA

0i

o Modernitat1

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL'

^I

f

Passeig de Gràcia, 37. TeTéfon 79681Sessió conUnua de 11 mati a 1 matinada

SEIENT. UNA PESETA E

CURIOSITATS MUNDIALS _E Interessants reyorlafles U. F. A. exdueiu

ALAZANES AUSTRIACOSE Un ¢9m aurt d'U. F. A. E

NOTICIARIS D'ACTUALITAT

E MUNDIAL segons visió PARAMOUNT EECLAIR JOURNAL; exclusiu.

VISIONES DEL CAIRO cInteresranf documental U. F. A. E

L F. 1 EN REALIDAD

Una meravella documental de U. F. A. E

^tlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll ►'

GALERIES D'ART

El de l'escala. — Per mi no s'amoinin,no sóc supersticiós.

(F,verybody's N'erkly , Londres)

1 Està obtenint un gran èxit l'obra que acaba de sortir

TG°31^1T E OO Li p C G ^^CC^ú^MQpern Je VODAL ó N/E^G^áL

fots els oficis que reprodueixen, idealitzada, la realitat, han de basar-se en laPerspectiva, si volen evitar deformacions inversemblants. El seu estudi és indis -

pensable al dibuixant, i al pintor decorador, a l'arquitecte i al moblista, a l'escul-tor, a l'escenògraf, etc.

Un esplèndid ro!nm en foli de any Planes i toq It®fines a tota plana, 26 pessetes en rdsti ca i 3 2 en tela

De venda a totes les Ilibreries. EDITORIAL E. SUBIR /Na, S. A. Portaherrissa, i4

història molt llarga i com a fet nistórlc caltractar-lo. Fa pee, aplaudíem ací la tropade Monte-Cario perquè sha decidit a res-suscitar ballets antics 1 a no estrenar gairescoses noves. Aquestes paraules tingueren

la

virtut de sorpendre molta gent, especialment

els amics de 1 ADLAN, amb un dels qualshem tingut una llarga sentada sobre el par-ticular. Però estem segurs que després dellegir el que precedeix t el que seguirà ensdonaran la raó, car ens sembla que no es-grimim pas arguments desbaratats.

Primer que tot, direm que una cosa és

la dansa de music-hall i una altra la dansa

de teatre, especialment el ballet. Un gran

harmonia, de mesura i de sentit comú.a dansa de music-hall, acaba dient Fré-ville, vol seduir-nos per altres prestigiste els de la dansa teatral.En efecte, aquesta, la dansa de teatre eneneral i sobretot el ballet, és tota una altrasa. Els ballets ja no són d'aquest temps,on d'una altra época, i la seva edat d'ora ha passat a la història. Modernitzar elallet és trair-lo, és arrullar el seu. sabor.al recomanar, doncs, el retorn a ]'antic.quan parlem de ballets antics, no ens refe-m als de Diaghilew, espectacle d'art mag:ífic i enlluernador, però gènere híbrid tictima. d'un modernisme suïcida. D'aquellapoca del malgrat tot genial Sengi nomésonservaríern la gràcia somiadora de les

nitacions romàntiques de Folrin, Les sílfi-es i L'espectre de la rosa. Quan parlem deetorn als ballets antics, ens referim als delegle passat, els ballets blancs, Giselle, Lacles Cygnes i tants d'altres, amb els seusaporosos tutús de tarlatana i de tul. Obres

que no cansarien, n'estem segurs, car, com'ha (lit i repetit, les obres ben fetes no en-'elleixen. Es el cas dé Les sílfides, que no>aren de representar ací, i que cada any ob-

enen un èxit més viu.I, suposant que aquestes obres arribessin

a cansar, es podria perfectament reempla-çar aquests ballets fatigats per altres del)assat. N'hi ha a centenars per a ressusci-tar. Petipa sol en va muntar cinquanta-set.I'ot un món. El camp per córrer és doncsilimitat. Que mancarien documents d'èpocaan recolzar-se per a reconstituir-los? Dia

-ghilew bé es va espavilar quan va voler re-presar La Belle, un ballet que datava de1890. I ro fa pas gaires anys; Lifar va re-

estrenar a ('Opera de París un ballet enca-ra niés antic : Les créatures de Prométhéede Salvatore Vigano, estrenat a Viena el 2 8de març de 18oi.

Aquest retorn a l'antic sí que seria revo-lucionari. Això sí que seria nou. Tant mésque actualment s'observa pobresa d'inven-ció i un esgotament gens encoratjadors enels coreògrafs moderns. Quines coses noves

importants ens han donat els Ballets deMonte-Carlo? Els presagis, obra considera-ble, immensa, a desgrat ele la seva filoso-

fia barata, camí interessantíssim que Mas-t jn ha abandonat precipitadament, i elsmeravellosos jocs d'infants, ballet niés del'extraordinari Joan Miró que de Massin.Res més. Aquest any, les ovacions que hanobtingut les obres velles han contrastat ambles protestes amb què foren rebudes les no-vetats Jardí públic i Le Bal, pura medio-critat. Ens sembla doncs que la decisió apenlre no és dubtosa. Retornem a l'antici tat: hi sortirem guanyant.

Semtsrtñ GASCH

=11111111111111 U 1111111111111111111111111111111111I 1 1 1 1 1 1 1 L°

E RAMBL EcCATAII NIA37 Te1:1170

Un programa insuperable

De Valencia a Marsella'e La mar y los peces

Perros chicos y perras gordasEl sandero encantador E_

q documentals en espanyol

OJOS HIPNOTICOS

dibuix E

Noticiari Fox MundialEl primer viatge del "Normandie". la boda de la

E Princesa Ingrid i el príncep hereu de Dinamarca.

EI Gran Premi Automobilista d ,4lemana,^i altres.

Dilluns vinent

Setmana "BETTY BOOP»^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111111111h

ballar, és de sintura en amunt : el cos, elsbraços i les mans.Ningú no n'ensenya de ballar així. Es un

(lo de la naturalesa. Es un dels atributs dela raça gitana.

Pastora Imperio és el sentiment fet caro.Canta i balla perquè li cal cantar i ballar.Canta i balla per a ella.

Mentre una Argentina és tota parsimò-n¡a, Pastora Imperio és tota vivacitat, totamoviment.

Argentina s'ha estudiat una salutació—sempre exactament la mateixa—per al fi-nal de cada un dels seus balls. Pastora Im-perio afirma que mai no és igual aquellsigne característic que fa amb l'índex de lamà dreta.

—No és mai igual perquè tiene un sen-tío grande...

Majestuosa en el caminar, simpàtica enel dir, convincent i singular en els seusgestos, ràpids com un llampec, Pastora Im-perio te ara la mateixa atracció misteriosade vint anys enrera.

Jo he anat a veure-la amb certa por.En haver-la vista, insisteixo a creure-la

única.Adelina Duran, saturada de gràcia i d

nervi, figura també en aquest programa deTívoli.

No hi ha cap relació, evidentment, entrl'art d'aquesta excellent ballarina acadèmica i el de Pastora Imperio.

Però sense voler, Pastora Imperio li matel lluïment.

Jo.x TOMA.

orón, com deja Baudelaire, és essencialment d'renovació ¡ modernitat L

Hi ha d'altres espectacles, en canvi, que, jaamb molta neu al pols, viuen anlb'la mira- qida notàlgica clavada en un passat gloriós.Espectacles que ja no són d'aquest temps, gque són d'una altra època, i de l'edat d'or ccdels quals ja no se'n canta ni gall ni galli- s'na. Si la regla dels primers és renovar-se o jmorir; la regla dels segons és na renovar-se bsi volen viure. Aquests espectacles no poden Crejovenir-se ni tnodernitzarse si tenen finte- 1rès a no perdre el seu caràcter. Les varia- nitats espanyoles; per gxemple. n

Joan Tomàs, amb la seva sagacitat habi- vtual, ha dit ací que les varietats a la manera éespanyola estan molt lligades a la tradició, ci gairebé mai no haurien d'apartar-se'n, per ittal de conservar el seu sabor. Exacte. Precs- dsament l'actuació de Balder al Tívoli ha rvingut a donar-li la raó, i a demostrar que scertes coses no es poden modernitzar de cap cmanera. Balder és un bon ventríloc. Sense vel bigoti clàssic, dialoga amb els seus ni-nots amb una naturalitat tan gran que ssembla que assistiu a una conversa real. 4Però quest borne ha volgut rejovenir el seu 1treball. Ha prescindit dels personatges tra- tdicionals i, vestit de policeman americà,áialoga amb suposats transeünts i ambBetty Boop i Mickey Mouse i tot. L'efecteés simplement desastrós. La ventriloquia és 1una mena de monument arqueològic que no

s'ha de restaurar ni modernitzar si no es volestrangular la seva poesia. I ja dèiem en

un altre lloc que no cal dir que preferiremsempre aquell impagable Llobet, que fade tant en tant una aparició fantasmagòrica

al Circ Barcelonès, amb aquells quatre ca-bells que li surten de sota l'aixella t intententapar una calvicie no pas precoç, i amb elsseus ninots polsosos i sinistres, que asso-leixen el tronat més sublim ; no cal dir quepreferirem sempre aquest impagable Llobeta tots els Balders modernitzats' del món.l.,es varietats espanyoles necessiten tambéun ambient apropiat. L'esmentat Barcelonèso el Cafè de la Borsa, o els mil i un cafèsconcerts ele barriada que hi ha escampatsper Barcelona, i on fan tristament de lesseves uns duetos d'una sorclidesa.emocio-nant. Transplantar-les al Tívoli és un dis-barat. Es matar-les. Tot el que l'atracciómés mediocre guanya al local tronat del

Circ Barcelonès, l'atracció més bona ho perdal Tívoli.

Un altre espectacle que tampoc no s'haele modernitzar és el circ. Us imagineu l'en-farinat sacrificant el seu vestit salpicat delentejuelas vistoses a un sweater i uns pan-talons de golf? Només de pensar-hi ja faesborronar. I de la mateixa manera que lesvarietats exigeixen un ambient propici iagafen un esclat extraordinari als locals quehem citat, l'atmosfera,, les olors fortes, lafortor calenta del cavall enervat que perfu-

ma el somriure de l'écuyère i el mallot rosaele la trapezista, els cuiros esclatants, els

a aparells dels acròbates, tota la poesia delcirc, en fi, necessiten per a produir les emo-

e cions més pures l'ambient bulliciós, l'entu-siasme popular, la musiqueta del circ am-bulant. Ens recordarem tota la vida ele la

e tarda memorable passada a Mataró sota latenda dels Frediant.

1, finalment, una cosa que també estàa molt lligada a la tradició i que és pecat mo-

dernitzar és el ballet. Un amic ens reprot-xava l'excés de dates que hi havia en els

S nostres darrers articles sobre aquest espec-

tacle . Que no se n'estranyi. El ballet té una

Aquest és el títol del darrer llibre deJaume Serra Hunter, suara publicat. Unllibre de Serra Hunter, mestre dels filòsofscatalans d'avui, ha d'ésser un gran esde-veniment en la nostra literatura ; majoresdeveniment encara en el desenvolupamenttan peresós de la filosofia catalana moderna.I, així és : el llibre en qüestió és importantdes de diversos punta de vista ; el primer,jeràrquicament parlant, d'aquests punts devista és la pròpia matèria del llibre. Vegemde resumir-la, que el sol resum ja serà subs-

Serra Hunter

':lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIt1111111111111111111111111111111111111111111111111I111_-

OBRA NOVA DE GRAN INTERÉS

Després del 6 d'Octubre

POLIT[CA D'ESQUERRA A

CATALUNYA

per Jordi de Camps i Arboix

Preu: 3 pessetes

= Administració i venda:

Llibreria Catalònia3, Ronda de Sant Pere, 3

^^ 16

6-VI-35

EN ELS SEUS SEIXANTA ANYSL actua a'litat literàri

UN LLIBRE DE SERRA HUNTER

O m ci s a n n RevisteT h «Sentit i valor de la nova £iloso^ia"litat d'escriptor. L'escriptor, l'home de l'es-perit, per a ell és un monstre i un deca-dent. «Demaneu a aquells cantors papals,Lisaweta, allò que els costà el seu art!^^,exclama en el seu Tonio Krógee ; el seupoeta «que, tanmateix, tenia certa relacióamb la vidas, el seu novellista Von Aschen-bach que estima en el nen Tadziu la Saluti la Vida (igual en això, però tan sols enaixò, a L'Imroraliste de Gide que envejala salut dels petits negrets d'Africa), el seujove Hanno, tots són artistes, i això vol

L'aparició del gruixut quadern correspo-nent al primer semestre d'enguany de LaRevista m'obligaria a repetir gustosamentels elogis que els seus predecessors m'haninspirat tantes vegades. L'empresa benemè-rita de Lòpez-Picó, lliçó exemplar de tena-citat i de bon gust, torna a merèixer el, noper merescut, menys trist honor, d'ésser larevista per antonomàsia a Catalunya, sub-mergida com és de bell nou la Revista deCatalunya en un collapse mortal que hainterromput la curta existència del seu dar-rer avatar. El número recent de La Revistaestà dedicat, en conjunt, a estudiar les in-fluències i les aportacions de les literaturesestrangeres a la catalana, amh motiu de1a reunió dels Pen Clubs internacionals.Un comentari detallat, damunt del sumari,faria molt ]larga aquesta nota : cent setan-ta-cinc grans planes de text atapeït i granformat, en les quals hi ha els noms cabdalsde la nostra literatura, signants de ver-sions de poemes estrangers, d'estudis sobreinfluències damunt la nostra literatura, d'as

-saigs diversos i de comentaris de l'editor,mereixen més d'ésser recomanades caloro-sament als lectors de casa nostra que nocl'afegir elogis gairebé unànims a cada títoldel sumari. Tanmateix, cal destacar l'es-tudi documentadíssim de Ramon Esquerrasobre Shakespeare a Catalunya, el catàlegde traduccions d'obres teatrals estrangeresal català, que signa l'erudit Joan Givanel,i unes notes autobiogràfiques plenes de vi-vacitat, dels pintors D. Carles i Josep defogones.

Aquell mateix dia de !'any 1929 en elqual el telègraf anuncià al món l'atorga-ment del Premi Nobel a l'escriptor alemanyThomas Mann, vaig tenir avinentesa cl'és-ser presentat a José Ortega y Gasset, i deconversar amb ell llarga estona: Era enplena Dictadura, però nosaltres enraonàremnomés de cultura i de • íiteratura. Com re-sistir a la temptació de demanar-li la sevaopinió sobre el representant més excels d'a-quella «República de Professors» que erala República Alemanva de Weimar?Ortegaem digué amb molta decisióen la seva veu que venerava -Mann com artista, però queles seves obres no l'interessa-ven gaire. «Hi ha massaSache : massa matèria — emdigué -- ; i l'art és, com l'ali-ment dels déus de I'Olimp,l'ambrosia, pura forman. (D'a-quest punt precís, la conversaempalmà cap a la poesia líri-co-filosòfica de Goethe; d'allòque va dir Ortega, vaig donarcompte en el número especialdedicat a Goethe de la Revuede Littérature Comparée).

Tema que el pensador ma-drileny no havia pas comprèsla significació de ThomasMann. Per bé que hagi pogutpenetrar el pensamerit filosòficalemany, no sembla que s'ha-gués elevat a la mateixa alturaquant al seu judici global so-bre el món alemany modernels seus recents articles a LaNación de Buenos Aires emsemblen confirmar-ho.

Thomas Mann és el símbold'un món que ha desaparegutamb el triomf del nazismedel món burgès alemany. Nohi ha país en el món on el ro-manticisme hagi sorprès tant,com els altres terratrèmols ir-ràcionals en el món modern.No hi ha cap nació amb tantanostàlgia mística de la clas-sicitat, de l'antic món clàs-sic. A Alemanya, allò que ésproblema concret en altres parts, és teo-ria, és programa abstracte, é. «ideologia»i «utopia» (com ho va anomenar amb encertel sociòleg húngaro-alemany Carles Mann-heim). Allò que és problema polític a Fran-ça i problema social i econòmic a Angla-terra, es fa literatura» tan aviat com passala frontera del Rin. E1 portador d'aquestmón tan sui generis, de Hans Saehs ençà,ha estat la burgesia alemanya.

La vida de Thomas Mann és el símbolmés gran de tot el problematisme d'aquellaburgesia, portadora de la vida nacional ale-manya des de l'alba del segle xv fins a l'ar-ribada al poder de Hitler. Lübeck el veianéixer, el 6 de juny de 1875 ; a la mateixahora neixia, amb tota l'eufòria que pot do-nar una guerra guanyada contra ]'«enemicancestral, i després de l'apagament de la fi-losofia idealista, una Alemanya nova des delspunts de vista sociològic, econòmic i intel-lectual. Schopenhauer, Nietzsche i Wagnersón els tres astres fixos que illuminaranaquesta Alemanya nova, tres noms tràgica-ment enllaçats. No cal ésser astròleg—en-cara que l'astrologia torni a ésser de moda—per a creure que aquella constellació enel firmament espiritual . de l'Alemanya enla qual el petit Thomas Mann va formar-se, havia d'influir-lo profundament, inesbor-rablement. A Schopenhauer deu el pessi-misme moralitzador que forma el fons dela seva constitució anímica : la tonalitatafectiva de ida creu, la mort i la tomba».Si s'ha fet el psicòleg de la decadència dela burgesia alemanya, pot recolzar -se en]'autoritat de mestre de Nietzsche. I ningúno ha sabut rehabilitar Wagner als ullsd'un món que ja començava a trobar-lo ri-dícul, ningú no ha sabut explorar aquellsistema muntanyós gegantí no sols de lamúsica, sinó també de la poesia i de laliteratura, que era Wagner, menys compli-cat però no per això menys significatiu pera tota una època com Goethe per a la seva,com precisament el no músic Thomas Mann.

El fill d'un ric patrici de Lübeck, mercaderde blat a la ciutat hanseàtica, cònsul bono-rari i tot, tenia com a mare una mestissamig portuguesa mig índia. Aquell li heretàla seva condició de burgès, condició a 1aqual sempre ha sabut mostrar-se fidel ; ellali llegà la seva personalitat artística. Collo

-cat davant el problema d'escollir entre aques-tes dues formes de vida, Mann imità el nende l'anècdota que no sap quina llaminaduratriar i se les queda totes dues. Aquesta con-tradicció fonamental, paradoxalment salvadaper Mann, determina tota la seva persona

Telèf. . de MIRADOR: 23118

Thomas Mann

dir per a el! : burgesos desburgesats, traï-dors de llur casta. Literatura és, per aquestliterat, un vici, una disbauxa, una ocupacióinútil. La literatura i l'art desfan la unitatde la vida i atorguen autonomia a l'espe-rit, una autonomia que no té merescuda.Literatura i art són traïció : només hi hauna manera de purgar aquesta culpa perl'escriptor i l'artista : morir físicament, des-compondre's. Schopenhauer assenyalà corna salvació la impassibilitat metafísica pura,privada de tot interès ; Nietzsche invoca ladivina gràcia de les formes apollínies, men-tre que Wagner cerca salvar-se de les pro-funditats irracionals a través de la músicadel seu Tristany. L'eco de totes aquestessolucions es troba també en l'obra de Mannés, però, l'acompanyament musical d'unadolça ironia que predomina en el concert,mentre que l'escriptor assoleix allò que pot-ser ningú no va poder assolir mai a Ale-manya : pacificar l'eticisme alemany ambla forma ambrosíaca llatina. Confereix for-ma a la novella alemanya que abans nola tenia, i la salva del seu amorfismed'antany.

La solució no és tan dolorosa en cap deles seves obres com en Búddenbrooks. Elcorc de l'esperit : música, filosofia, començala seva labor fatal a la superfície, per apenetrar fins les arrels que alimenten lavida burgesa. La tristor del narrador dauraamb la malenconia de la posta del sol elsseus protagonistes que no tenen res d'he-roic. En el seu drama Fiorenza, veiem lalluita dialèctica del «partit de l'esperit» ambel «partit de la vida», mentre que en Altesareial (que el mateix Mann troba, potserequivocadament, més francès que alemany)l'amor ï els capitals d'importació nordame-ricana vénen a salvar la ficció de la feli-citat burgesa. I als cinquanta anys -^vint-i-cinc anys després d'haver escrit Budden-brooks, obra d'un jove de vint-i-cinc 1 —totallò que només era fragment, tot allò quenomés era plantejament parcial del problema, torna de sobte amb una plenitud i ambuna riquesa immillorables amb La Mun-tanya Màgica. L'escenari, un sanatori detuberculosos a Suissa, és un mirador elevata dalt de la categoria del temps ; símbol iescola, permet a l'autor jutjar t passar re-vista a tot Europa, l'Occident i l'Orient,liberalisme i jesuïtisme, Don Joan i Faust,civilització i cultura.

La seva última gran novella és un trípticentorn del Josep de la Bíblia. Quin canvid'escenari ! D'un món decadent, malalt, as-servit a la daimonia de l'esperit, un mónnaixent. Cos i esperit conviuen encara enharmonia i unitat, la fe en Déu dóna larnà a la por ancestral de l'home, astres imiracles poden en tot instant barrejar-se ala vida humana, puix que ce! i terra nos'han separat encara. La malaltia d'un mónque s'acomiada sha tornat evolució crea-dora, i ja no n'hi ha passat ni futur : noméshi ha un present etern, amb tot l'encantd'allò que comença. Una nova vida, un noupoble brota en el fons obscur de la història,t la llengua només ara comença a domarel món sensorial que rodeja l'home—peròaquesta nova creació, l'home de la crisimundial ni sap compendre encara, per man-'a de perspectiva.

Amb tota la seva creació anterior, sensefer excepció de La Muntanya Màgica, elsexagenari Thomas Mann només pertanyal passat: a aquest passat el punt final delqual ha estat posat per Hitler. ThomasMann, però, no morirà amb aquest món,com ha mort amb ell, per exemple, encaraque visqui corporalment, l'octogenari Freud.Amb la trilogia de Josep, el més gran es-criptor modern de llengua alemanya haromput els límits del món present r s'haobert pas cap a l'esdevenidor ; de Moisèss'ha fet Josué...

F. OLIVER BRACHFELD

MagazinesEl darrer número del D'Aci i d'Allà em

dóna la satisfacció de presentar-se sota unacoberta pintada per Josep Obiols, tan bona

com la millor que pugui fer qualsevol illus-trador estranger, i incomparablement mi-llor, pel meu gust, que tota l'obra de JoanMiró, tan generosament exemplaritzada enun número ressonant del nostre gran ma-gazine. La presentació luxosa i moderna,els anuncis a tota plana de fotografia, s'a-diuen perfectament amb la literatura, ama-blement banal, que omple els clars espaisque deixen lliures les rllustracions. Unaobra que s'arrela i prospera, per a . honorde Carles Soldevila i A. Lòpez-Llausàs.

L'Institut de Cultura per a la Dona s'haemprès la publicació d'un altre .magazine,Claror, d'un format i presentació aproxi-mats al D'Ací i d'Allà, però amb una ma-j or modèstia en contingut i en preu. Homhi dóna una major importància al text, iel reportatge profusament illustrat vemelaamb el conte. Potser el primer número acusaun cert encongiment, no massa saludableper a una empresa que s'adreça a un públicfemenÍ molt diferent del de fa vint anys.Cal confiar que els números següents, perllur presentació i per llur collaboració, do-naran una sensació .més moderna i afinada.

I, per últim, voldria assenyalar Brisas,magazine publicat en castellà, a Mallorca,que edita números plens de coses interes-sants en major o menor grau, i àdhuc decoses inadmissibles, però que acusa, en ge-neral, en la collaboració, en les illustracionsi en el conjunt de la direcció, la vigilànciade Llorenç Villalonga, l'autor de Mort deDama, esperit selecte i que, malgrat la sevacuriosa hostilitat al catalanisme, dedica unagran atenció a les obres i als homes deCatalunya.

del nido exterior però que la considera di-ferent del contingut del coneixement. Aquestrealisme és potser ]'únic que fa possible lametafísica. A més, és un realisme que potharmonitzar-se amb l'altre realisme de ca-ràcter ontològic que és la forma vivent delnou idealisme : realitat del món sensible irealitat del món de les idees. Aquesta po-sició és contrària al subjectivisme i és ten-denciosa pel que fa al concepte de subjec-tivitat... particularment si es confon ambla subjectivitat buida de contingut, indivi-dual i arbitràriá.o Tanmateix la nova me-tafísica és pregonament realista. Per tald'abreujar, remetem sobre aquest extrem ellector a les pàgs. taz i r33, i asenyalada-ment a la 134•

L'actual crisi filosòfica és motivada peruna falsa posició dels problemes i per unaadaptació irregular dels resultats de la cièn-ciá moderna. La tesi de la decadència detota la cultura occidental és discutible;sembla més lògic de cercar en la trajec-tòria del pensament europeu del segle xtxles causes de la desvalorització de les doc-trines filosòfiques... «El pessimisme de moltsi 1'escept cisme de tots són fills d'una èpocade gran riquesa intellectual però d'escassavirtualitat moralitzadora ; per això és ne-cessari restaurar la funció espiritualista dela filosofia.» Aquesta no ha de proporcionartan sols una concepció del món sinó unasolució pràctica ais problemes de la vida.«Aquesta darrera funció en l'esfera generalde la cultura es concreta en una subordi-nació jeràrquica de tots els valors derivatsals valors fonamentals.o L'oposició entreidealisme i realisme aviat serà superada.

Les filosofies nacionals perden valor al-hora que l'universalis,me s'imposa : cal peròconstatar com degenera, com mor o com

tanciós per a la majoria dels lectors de floreix la filosofia en cada poble.MIRAnoR. Pel que fa al futur, no cal pas esperar

Serra Hunter parteix de la filosofia del la resurrecció de cap escola passada ; cal-segle xix, la gual considera com una re- (irà però considerar la tradició i sobretotpetició cíclica de la filosofia dels segles xv[t l'escola immediatament pretèrita. La filo-t XVIII, si bé amb nous enfocaments i amb sofia moderna vol fer-se més viva i hu-mètodes nous : la tendència del pensament mana, abandona el tecnicisme esotèric ivuitcentista és la ele considerar el món ra- s'avé a parlar el llenguatge del cor.cionalment, més aviat que moralment opràcticament ; aquella filosofia es desenténde la medieval per a repensar la renaixen-tista. Després, amb el segle xx, la filosofiadeixa d'ésser simplement especulativa pera valorar el vitalisme que es desprèn de lagnoseologia i per a la utilització moral deles realitats : esdevé en certa manera unaètica. Els temps actuals es troben encara,però, en la confluència del kantisme i elcomtisme. La nova tendència mostra unarepulsió per a la hipercrítica ; prefereixdeixar intactes les conviccions heretades del

tomisme, té por que la intelligència solafracassi si na s'acompanya de l'espiritua-litat religiosa i fins dogmàtica : per això lanova filosofia va fins a revaloritzar la teo-dicea i totes les formes del pensament me-dieval.

El comú denominador dels sistemes nousés el relativisme (no confondre amb la re-lativitat), posició semblant a la dels es-cèptics de l'antiguitat clàssica. Els termesde relació són, però, posicions de realitat.Quins són aquests sisternes? En la pàg. X28el senyor Serra Hunter ens diu que lesorientacions actuals de la filosofia poden

reduir-se a quatre : el neo-positivisme, l'i-dealisme radical, el realisme neo-escolàstici l'espiritualisme. Estalviarem al lector ladefinició de cada una d'aquestas orienta-

cions : l'argot filosòfic cada dia fa més en-revessada i .més absurda la filosofia, de laqual es podrà dir aviat si és la ciència delsmalentesos prolixos. En la pàg. 138 se'nsparla de noves tendències sistemàtiques do-rninants a hores d'ara; aquestes tendènciesserien... una sola, 1'intuïcionisme exclusiuo antiintellectualisme, que és la més bendefinida per Serra Hunter. Alhora el nostrefilòsof per excelléncia en fa una refutacióadmirable. Encara després serem informatsd'una sisena tendència, la filosofia delsvalors.

En el nostre temps es produeix el queSerra Hunter anomena la desproblemattt-zació, ]'arrabassament de certs problemesfilosòfics de la soca del sistema universalque fins ara havia viscut: la desintegració

de la psicologia, de la sociologia, la sepa-ració de la física i les matemàtiques, enfi, el propòsit de reduir la filosofia a la sola

metafísica, la preponderància, almenys, dela metafísica, doctrina de la idealitat. Avuies produeix un retorn a la unitat, a la uni-versalitat del pensar filosòfic, centralitzat en

la metafísica i impulsat per l'ètica. La con-cepció idealista i espiritualista de la vidaobre perspectives de renovació cultural.

Una altra característica de la nova filo-sofia és la unificació dels problemes nor-matius en una disciplina general anome-nada filosofia dels valors o axiologia, valo-ració de realitats espirituals : tant som, tantvalem. La metafísica nova té una tripleestructuració : és doctrina de l'existència(origen i finalitat dels éssers), doctrina de!'essència (naturalesa de les coses) i doctrinadels valors (concepció teleològica de l'uni-vers). L'axiologia unifica els problemes nor-matius. «No és un nou problema filosòfic,sinó un nou punt de vista, un aspecte mésciar i exacte d'enfocar certs problemes bà-sics de la filosofia, una teoria general delsvalors, sobretot dels valors absoluts : art,ciència, religió ; posa a primer terme laconcepció de la vida, concepció que, a més,

serveix de criteri de selecció en les diversesqüestions filosòfiques.» «Aquest nou proble-ma està invariablement lligat a tots elsproblemes esmentats i és la quintaessènciade la' fenomenologia de l'esperit. Es la me-tafísica de l'esperit feta norma per a l'ac-ció.» L'acció de la metafísica és encala avuipoc intensa per atreure al seu costat l'èticafutura, la qual haurà d'ésser una ciència

concebuda segons la nova filosofia delsvalors.

No és pas ben exacta l'afirmació segonsla qual la nova filosofia seria realista. «L'ú-nic realisme que s'obre pas com dominantés el realisme crític que admet la realitat

Lope de VegaEl tercer centenari de la mort de Lope

Félix de Vega Carpio ha suscitat, com erainexcusable, una certa quantitat de comen-taristes, crítics i biògrafs del Fénix de losIngenios i Monstruo de la Naturaleza. Emcal assenyalar, com a esforç meritori, elllibre publicat per l'Editorial Juventud, Vidaazarosa de Lope de Vega, signat per aquel!malgeniüt i pintoresc erudit, conseqüentanticatalà, que és Luis Astrana Marín. Laforma amena de l'estil, la profusió de gra

-vats—entre ells, i no els menys interessants,una copiosa sèrie de reproduccions de sig-natures i altres autògrafs de Lope ide con-temporanis seus—, fan del gruixut volumd'Astrana un possible difusor eficaç de laglòria del creador fecundíssim de La Ca-tornaquia i La Darotea entre el públic ac-tual, més distret que amatent a comme-moracions illustres.

Ja era de suposar, també, que l'excellentrevista madrilenya Cruz y Raya, que ja heelogiat d'altres vegades, dediqués ampleespai a la meni ria de Lope de Vega. Totun número doble ha estat posat al serveidel tercer centenari de l'autor d'El Pere

-grino en su Patria, i dos assaigs originalsi interessants de José Bergamín i de JoséF. Montesinos precedeixen i situen al lectordavant de Sacra amori et dolori, antologiaamorosa ordenada segons el nom de lesamades, i extreta de l'obra de Lope, i da-vant de l'important Auto de la Maya, unaltre exemple significatiu de la produccióenorme del gran poeta castellà. Cruz y Rayaha completat el seu esforç commemoratiupublicant en edició a part un estudi d'A-zorín, fi i precís com tot el que escriu l'au

-tor de La Voluntad, que es titula Lope ensilueta, i que conté idees molt clares sobrela poesia i els poetes.

Biografies de políticsNo. he tingut encara temps de llegir

aquest volum de Ludwig, titulat en l'edicióespanyola Adalides de Europa. Tant aquestllibre, dedicat a comentar vides de políticseuropeus contemporanis (Mussolini, Stalin,Masaryk, Rathenau, Briand, etc.), com elsque publica Espasa-Calpe en la seva collec-ció de biografies d'espanyols del segle pas-sat, com aquest recent Pi y Margall, deCaravaca, indiquen que l'interès del públicper la política traspassa encara les pàgines

envaïdores i denses dels diaris per a disputar

a la literatura el seu terreny propi.

R. T. M

*x;r

Ja haurà remarcat el lector que Sentiti Valor de la Nova Filosofia no és sola- .ment un llibre d'informació, sinó també unllibre de crítica. Serra Hunter s'hi confes-sa ; per tant, ha d'ésser molt interessantde desentrellar-ne la seva personal filosofia.Això, però, no és tasca planera. El lectorja haurà notat també com és sovint con-tradictòria la informació, potser no en ellamateixa, perd sí en la manera d'exposar-la.Doncs si contradiccions es perceben en l'in-formatiu, moltes més, junt amb certes va-guetats i en certes vacillacions que fan l'e-fecte de pusillanimitats. Diríeu que algunavegada Serra Hunter tem el raonament, laintelligéncia, la qual, usant paraules d'a-quest mateix mestre de filòsofs, li aparei-xeria «despullada de tot sentiment, descon-fiant de si mateixa, tement que per les es-cletxes del raonament penetri l'error i la ig-norància».

L'estil literari del senyor Serra Hunteré, bellíssim, quasi sempre clar i d'una ni-tidesa gramatical, d'una coordinació lògicaadmirables. Sovint, però, no vol dir sem-pre. Alguna vegada el lector s'entrebancaamb frases equívoques o escrites amb pocrigor sintàctic. Això és causa d'una certaconfusió, si bé altres vegades la confusiópervé de lamala correcció de proves. Altrernotiu de pertorbació i probablement d'apa-rents o notòries contradiccions l'ocasionala mateixa conformació del llibre, el qualno és pas el desenrotllament d'una històriacrítica moderna de la filosofia, sinó reculld'alguns treballs escrits en diverses èpoquessobre temes de filosofia moderna i juxta-posats de la millor manera possible en unintent de coordinació impossible.

Sentit i Valor de la Nova Filosofia do-naria lloc a un comentari molt més llargi transcendental que aquest senzill repor-tatge. Són tantes i tan riques les idees quesuscita el darrer llibre de Jaume Serra Hun-ter que estem per dir que proporcionarienmatèria per a un llibre tres o quatre ve-gades més voluminós que aquest que aratenim l'honor de recensionar. Un dels te-mes més intrigants que podrien derivar d'a-quest vast comentari seria potser la per-quisició del pensament de l'autor : quinaés en realitat la filosofia de Jaume SerraHunter, la veritable, la que no és explícitaen la seva prosa, sinó la que s'hi trobaimplícita ; hom es pot preguntar fins a quinpunt el catolicisme del Dr. Serra Huntercoacciona el seu pensament indefectiblementlliure per pura naturalesa filosofista.

JOAN SACS

Homenatge a Thomas Mann

Avui, dijous, compleix seixanta anys elnoveilista alemany Thomas Mann.

A Alemanya, quan un home ha conquis-tat un nom, és commemorat el seu seixantèaniversari, i així cada deu anys, si elsarriba a viure. Però avui a Alemanya Tho-mas Mann no serà pas festejat...

Ho serà, en canvi, a Barcelona. Dis-sabte, a les set del vespre, a ]'Ateneu Bar-celonés tindrà lloc una sessió en honor deMann, en la qual pendran part Maria Ver-daguer, traductor seu al castellà, la senyoraEtta Federn i el nostre company Joan Ala-yedra, que des d'aquestes pàgines s'ocupàde Mann i hi publicà una traducció enocasió d'ésser-li atorgat el Premi Nobel.

`CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME 1, !!Telèfon 11655

Francesc Marsà — Natura morta

6-VI-35 MIRAQDR 7

LES ARTS I ELS ARTISTES

^ FOTLes exposicionsSaló de Barcelona I bon criteri. Es remarcable l'estudi de qualt- MA

Dèiem que el Saló de Barcelona havia ad-quirit notorietat després de la tria efectuadasense contemplacions. Ens hem de tornar areferir en aquest moment al fet saludableper a felicitar-ne els autors i per a dir quesi exceptuéssim alguna cósa exceptuable, (latela de Carlos Vázquez per exemplo), el Salópodria constituir-se en un bon resum d'unestens sector de pintura çatalana actual.

De totes maneres, però, concretem damuntd'ell les lloances en general que acrediten lesobres verificades en el terreny que va de la

tats en aquest autor.Elisi Meifrèn ha prestigiat el Saló amb tres Sempre ens hem de Plànyer de la rutina

grans obres amarades d'aquella llum que inveterada que es manifesta en tota expo-conté la màxima descripció i ambientació. sició fotogrMïca, especialment al nostre país.El valor pictòric de Meifrèn i l'esforç que Amb poca variació, els mateixos assump-representa la seva participació podrien molt tes, la mateixa visió, el mateix ideal : imi-bé convertir-se en els incentius originaris tar el pintor, fer un quadro.d'atorgació d'un premi illustre. No sembla sinó que hagi d'existir un

La tela de Lluís Muntané ens ha (rapat per estret lligam de submissió i de vassallatgel'elasticitat que posseeix, elasticitat que 1'a- entre la fotografia i la pintura. La foto-llunya d'aquelles rigideses nocives. grafia ja té història i tota ella ens demos-

Remarquem Les Palmeres de Jacint Oli- tra que sempre ha anat a remolc de lesvé i el Cafè de la Borsa de Picó. tendències pictòriques, ja imitant l'acade-

EI nu de Puigdengoles, unamica afectat, és no obstantuna bona obra que té a bémostrar les possibilitats del'artista subjectat a les normesinviolables de la figura. Aques-tes no són motiu perquè Puig-dengoles es cohibeixi ; al re-vés, usa la mateixa empentapaisatgista i el resultat és dela mateixa proporció.

Flor i sabor, de RodríguezPuig, té de dolent el títol. Moltsuperior a l'altra tela seva, diuel lent ascens de l'autor, quepas a pas es solidifica.

Santasusagna ha pintat unabella obra de la qual podriaparlar-se molt i sempre en elsentit de bo.

Dintre la discreció hem derecordar la tela de Mary Tai

-lor i la de Vilatobà.Aquest Saló guarda dues

obres de Vancells, • dues obresclàssiques de Vancells, que sóndel més reeixit que ha execu-

tat l'illustre pintor de Terrassa.Vila-Puig es mou entre tres teles una

mica més que regulars que no assoleixenel roig viu d'altres ocasions.

La secció de pintura ens dóna al final elsolis de Vilàs, que, com l'anterior artista,no ha realitzat cap cosa de l'altre món.Més aviat semblen baver recollit peces, bo-nes indiscutiblement, que no aporten capengruna niés de glòria als seus noms jaentronitzats.

L'escultura del Saló de Barcelona és moltdiversa quan a resultats. No té mitjanies,anant de l'excellent a la decepció.

En la primera divisió cal anotar les obresde Llorenç Cairó, de Florenci Cuairan, deJaume Duran, de Giménez Botey i el bustde Marés.

En la segona, l'Iris alada de Borrell, laMatinada de Clarassó i alguna altra realit-zació ' que, com la Primavera de Martrús,s'enfonsen dintre el gènere insignificant.

En dibuix i. gravat, cal situar a la capça-lera el nom de Josep Narro. Aquest illustra-

a dor al qual ens hemreferit les poques vega-des que l'actualitat ens l'ha enfrontat, esmereix una atenció especialíssima. Es un ar-

e tasta intelligent que en el camp de la il-i lustració moderna brilla com un veritable

astre i que seria de desitjar que tinguésuna plataforma d'acció més extensa per talque les seves possibilitats s'eixamplessinconvenientment.

La Junta d'adquisicions ha adquirit nous dibuixos de Carles Bécquer el qual és també

un nom a recordar entre els nostres dibui-1 xants, si bé no de la mateixa categoria dee

Narro. Seria en circumstàncies més passa-bles per la illustració que Bécquer trobaria

el lloc ideal on introduir la seva especialitat.t Ricard Opisso, com sempre, ha valoritzats el Saló amb les mostres del seu enginy.er Remarquem el cap de nen de Gerard Car-s bonell i els estudis de Francesc Serra, que

són notables.o- Així mateix hem d'esmentar el gravat de

Francesc Almuni que reprodueix una visión de Rupit.- Joan Orihuel ha exposat un dibuix delib port remarcable pel seu ambient i per la

n _ factura.c- L'art aplicat del Saló de Barcelona té els

1- seus millors exponents en la copa de Lluís

de Albert de Puig, els llibres d'Anna Casano-ya vas, el paravent lacat per F. Montanyà is- les peces ceràmiques d'Antoni Cumella.1,

trobà la seva veritable personalitat extra-documental.

Durant gairebé tot el primer segle de laseva existència, es desenrotllà amb inten-cions pictòriques; quan amb ella es pre-tenia fer art. Prestà les seves possibilitatsa les investigacions científiques de la quí-mica, física, astronomia, róntgenologia, haservit a la cartografia amb el seu poder es-tereogràfic en mans de l'aviador, ha des-cobert meravelles, i encara té un campverge en la fotografia del microcosmos i

de les profunditats oceanogrà-fiques. Amb el dinamisme queoferia la successió de fases fo-togràfiques de la cinematogra-fia i amb elpoder documentalde la seva visió realista queha permès d'illustrar tantesobrès didàctiques, d'art, deciència, de folklore, etc., bépodem dir que la cultura dela nostra generació és unacultura fotogràfica.

1 amb tot, amb tant ques'ha explotat la fotografia,quantes possibilitats ofereixencara! Mirem, si no, ManRay en la seva exposició pre-sentada suara a Barcelona pelgrup Adlan, a la sala d'expo-sicions de la Joieria Roca,quanta personalitat creadora,quanta visió, comprensió isentit valoratiu de les matisa

-cions, dels tecnicismes i delsrecòndits secrets de la llum id'un tros de matèria!

Quant de sentit exploratiuen l'objecte més vulgar, enuna escorça, en la superfícied'un tubèrcul!

Quina grandiositat èpica noextreu d'una estratificació geo-lògica o d'un boscatge om-brívol !

Man Ray fuig del callomor-fisme, i aconsegueix unes be-lleses rublertes de poder eme-tiu ; no cerca la bellesa en unafigura plaent: troba l'expres-sió en la projecció negativa

d'un .cordó elèctric, sap connexionar laimatge positiva d'un clixé negatiu amb l'ob-tenció -negativa d'un rayograma 'i acon-seguir l'enigma pertorbador de la raó si-multàniament a l'exaltació de l'emocióadés burla la realitat atuïdora f del meca-nisme fotogràfic, adés s'exacerba amb larealitat més viva de l'objecte.

Defuig la banalitat pueril, manifestant laseva fortitud de visió incisiva o psicològica.A voltes ens apar d'una visió ascètica, avoltes lírica, però sempre amb una fartapersonalitat d'una vigoria i facilitat d'ex-pressió que li permet, com en el cas Dalí,de supeditar la tècnica a la facilitat, és adir : que la tècnica li serveix per a allibé-rar-se de la tècnica.

Amb el blanc i el negre aconsegueix gransefectes dels objectes més insignificants.

En el retrat copsa no la fugissera ex-pressió d'un moment, sinó el coeficient psi-

e cològic de la vida dels retratats, segonsveiem en els retrats d'Arp, Chirico, etc.

Els seus nus no són de matèria blanai detallada, sinó sintètics, un cos en l'espaique té volum i modelat, i aquest volum r

1 modelat l'obté amb la total carència des mitges tintes, sense ombres ni grisos, sense

- trucs modeladors.Man Ray aconsegueix la seva obra óci-

sonal amb les possibilitats creadores mésdiverses, sense tipus standard assoleix efec-tes desconeguts amb objectes coneguts, i és

i precisament l'objecte conegut el que ser-veix de motiu desconcertant.

é Amb Fernaid Léger, que fou l'iniciadore de la nova significació fotogràfica, seguinte- les realitzacions d'Adget que en el seu tempsa no foren apreciades, amb Sissisky, Moholyo, Naghi, Tabard, Sugez i Man Ray, tenima una representació de les possibilitats de fu-a- tures sorpreses.c- P. CATALA 1 PIC

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAIJME I, 11Telèfon H655

—Sou negre?—Com ho heu conegut?—Per l'accent!

(Le Rire, París).

—T'estimo tant que et menjaria...—Es veu que menges amb les mans...

(Der Simpl, Praga)

—Voleu pujar?—No, gràcies ; tinc pressa 1

(Ric et Rac, Paris)

—Un barret nou?—Sí, l'altre no era prou de moda. Encara

hi veia d'un ull !(Ric et Rac, París)

ELS DIVUITANYS DE GRETCHEN

—Què et fa més contenta, ara que jatens divuit anys?

—Que podré anar a veure els films pro-hibits als adolescents.

(Simplicissimus, Munic)

—I per què no proveu de resistir a latemptació de beure?—Ja ho provo, senyora! Pel cap baix,

prenc cada vegada dos gots per agafar forces

de resistir, però és inútil...(London O'inion)

OGRAFIA

IAY

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telifon 55723

BARCELONA

més elemental discreció a la notabilitat ma-nifesta.

A Josep Amat se li ha adquirit una telaesplèndida. L'autor ens confirma la seva de-cisió d'anar a parar a una violència cromà-tica que fins ara no havia fet prevaler. Elpintor nat que és Amat fa creure que exeel-lirà en la modalitat nova com abans en lesseves teles més afinades que ja havien formatuna producció típica.

Joan Benavent exposa dues obres discretes,i com Josep Cases, demostra un afermamentsobre les altres ocasions.

Calsina, emparat fèrvidament en els seuspostulats pictòrics, ha realitzat amb l'InfantLíe circ una de les seves obres peculiars quecom a tal pot considerar-se formidable.

Fèlix Cano ha contribuït al Saló amb unaaquarella excellent que ha tingut l'honord'ésser adquirida per la Junta.

Anotem un Paisatge de Camprodon d'Aga-pit Casas Abarca pel seu encís poètic.

A. Coll ha fet amb la seva Dàrsena unobra molt important que només pateix d'uennegrime.. t que la perjudica un bon xic.Fora d'això, pot servir per a afirmar qul'autor arriba al punt de concreció que 1beco vist desitjar moltes vegades.

Les pipes de Feliu Elias és una tela im-pressionant que és sustentada per aquell esperit selecte de l'autor. Ultra les virtuts tècniques, té el cachet especial que posseeixesles coses tocades per aquella gràcia que eprodiga tan poc.

Gil de Vicario ha dut al Saló una tela lBerbés plena d'enfarinaments i pòsits ultrapictòrics que remarquem més que res pel seivalor de representació.

Oleguer Junyent evidentment ha volgusortir del pas. Ha presentat deu pinturesense transcendència, dues peces de tallque nó comprometen a res, amb les quals'ha limitat a fer acte de presència.

Joan Marcè ha seguit el seu curs de prductor de bells efectes de color.

Altra vegada ha estat Francesc Marsà udels que ha sentit més forta la responsablitat del Saló. Queda vist aquest acte aml'esforç que ha dut a cap que•s'ha vist coipensat amb una adquisició. Aquesta ha rcaigut en la Nattitra morta que és la que coidensa més visiblement la personalitatl'autor. Els paisatges amb qué acompan1'ar4erior, tot i ésser de bona factura, no asolerxen superar la gran qualitat de la teadquirida, que és' extraordinària.

L'obra número 7t, corresponent a JulMartínez, ha estat així mateix comprada an

Hem procurat recollir l'essència del quehi ha de notable dispersat per unes quan-tes sales del Saló de Barcelona. Qualsevolomissió en què hàgim incorregut creiem quepot ésser perdonada per l'esperit de collec-tivitat del qual novament ens felicitem ambsinceritat en el moment que aquell s'ha ma-nifestat encarrilat sobre les vies de la res-ponsabilitat artística i de la bona qualitatgeneral, per assolir el qual s'ha caigut segu-rament en allò del sacrifici immerescut.Conscients del mal personal que aquest fetreporta, però amb la illusió de veure florirel valor en el Saló, hem d'acollir-nos a allòtan repetit : Tot sigui per la glòria del Salóde Barcelona !

Exxtc F. GUAL

Fotografia per Man Ray

misme de David, les penombres de Rem-brandt (no sempre compreses), les fluïdeses

ele Carrière i fins el puntillisme de Seurat.Poca cosa ha fet, però, en el deformismeexpressiu, en cubisme, i en abstracció osigui imitant les tendències pictòriques mo-dernes, perquè ja no s'hi ha vist amb poder.

El pintor ha saltat la tanca que separael realisme de l'abstracció, però el fotògraf,esporuguit; "s'ha arronçat d'espatlles i nol'ha seguit; amb gran contentament del pin-tor que s'ha deslliurat d'un company queel parodiava.

1 és aleshores, davant de la impotència,que la fotografia, concentrant -se en ella ma-teixa, troba la seva personalitat, i arreco-nant tots els tòpics manllevats, sorgeix ambuna nova estètica, amb nous elements emo-cionals, propis, i es fa senyora del campon impera el blanc i el negre absolut, es-trident, esmaltat. Ens comença a donarabstraccions de la forma, profunditats dvaguetat infinita, sorpreses de realitat in-vertida, arrenca líriques notes de la du-resa d'un contrast, i exalta la realitat des-apercebuda a una monumentalitat inigua-lada ; respecta o altera ies qualitats fins apunt de fer-les tàctils o enigmàtiques, i enpresenta un cosmos viu, d'una fredor esglaiadora, que coincideix amb les realitzacions frígides i estàtiques del post-expressionisme.

Així la fotografia torna a trobar la pmntura, té aspectes coincidents, com és propde totes les manifestacions artístiques d'unmateixa època, però ara la fotografia tuna persorialrtat ben definida. Ja no cal quel fotògraf s'afanyi amb l'ideal d'aconsguir una foto que sembli un quadro, ares pot fer una foto que sembli una fotamb valor real intrínsec, i com el pintor fabstracció, per altres mitjans i amb realitzacions molt distintes, amb exaltació dels elments fotoquímics propis.

Al fotògraf avui ja no li cal parodiar rimitar, sinó crear segons els propis ehments, reduint-se a les possibilitats queofereix la tècnica i fins, si utilitza el retosté possibilitat d'emprar els procedimentaerogràíícs subordinats a l'aspecte fotogrsfic, evitant tota aparença d'intervencimanual.

Fa solament setze anys que la fotografi

cietat Espanyola da Carburs Metàl'licsSoCorreus: Apartat 190 BARCELONA

;Teltfon 73013Tele$.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-

ques a Barcelona, Madrid, València iSOCARRIMAT

Cordova:: FE SÉATA de

GANES i FERRO SILICIfils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-

TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BU

FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

EXPOSICIO DE PINTURA I ESCULTURAorganitzada per Establiments Maragall per clausura de temporada

Obres de

Capmany, Domingo, Humbert,

F. Elias, Llimona, Togores, Serra,

Sisquella, Viladomat i Maragall

Inauguració : dissabte dia 8 de juny :: SALA PARÉS

LLORCHIRAMBLA DE LES FLORS -30

—La meva dona no comprèn el meu art...

(Judge, Nova York)

Ella (llegint el hrograrna). — Vestits deLucille, perruques de Parkson...

Ell (distret). — I les cames?

• (Tire Humorist, Londres)

rítmica de la composició. Però en cap mo-ment, ni tan sols en el bell segon tempslent, de profunda expressivitat líricá, lesmelodies donen lloc a evocar acords con-vencionals i vulgars. El teixit sonor de]'obra és manejat a cada compàs amb unmestratge sobirà i molt de virtuós, on latensió interior no disminueix ni un sol ¡ns-tant. El primer temps és escrit en unaveritable forma de Concerto Grosso a la

Vivaldi, amb una transpa-rència i una densitat admira-bles. El caràcter d'aquestacomposició, d'un estil da ca-mera, és subratllat encara perla virtuositat brillant i plenad'efectes instrumentals moltespirituals i insospitats, en laqual participen tots els instru-ments, _ sobretot les trompes,les trompetes i la percussió.L'escriptura polimelddica i po-liritmica no deixa ni la méspetita llacuna. La seva obraexigeix una gran intensitatdels executants com dels audi-tors , sense que el seu caràcterde divertiment — en el sentitclàssic del mot--en sigui per V"-res compromès.

xx*

No volem pas discutir arasi la forma del concert és l'a-propiada per a presentar obresde joves compositors, El pú-blic que durant la mateixatemporada aplaudeix frenèti-cament figures de valor artís- 'rtic tan dubtós com Rubins-tein o Rachmaninoff, i que es.meravella davant les bellesesartificials del Cor de Cosacsdel Don, evidentment no técap dret ni capacitat per a jut-jar els primers passos d'unjove compositor. Sempre seriapreferible d'estrenar les obresnoves en un petit cercle d'a-mics ¡ d'especialistes prepa-rats i entusiastes. El Triton aParís, però sobretot el Studio

de música austríaca, dirigit per Krenek, iel Carillon a Ginebra, són petites associa-cions d'aquest gènere, més útils per a lacultura musical que els concerts monstresde stars italians o una mala representaciód'òpera italiana. Potser un dia l'Associaciód'Estudiants de Música podrà esdevenir uncercle semblant, exclusiu i intel•igent, pera la música moderna catalana, una menade laboratori musical» on seran posadesa la discussió les noves obres dels nostrescompositors. I segurament hom interpretaria millor els concerts que a la Cultural,malgrat ésser una associació de classe ca-pitalista, amb molts socis i recursos. A partde l'obra de Lamote de Grignon, dirigidaper l'autor, les execucions foren escanda-loses. Sobretot el concert de Valls restàgairebé quasi incomprensible. (La interpre-tació caòtica d'aquesta obra deliciosa do-narà la raó a la crítica reaccionària deconstatar, com ha passat tan sovint enaquests darrers temps, que la música mo-derna és «inútilment difícil», de «gènereespeculatiau i «purament cerebral», etc.)

El Quartet de Barcelona no és pas elmés indicat per a interpretar obres d'unasusceptibilitat extraordinària com aquesta.L'esforç incessantment realitzat per aquestsquatre xicots simpàtics és admirable i en-tendridor. Però haurien de limitar-se a lestasques que poden portar a cap d'una ma-nera satisfactòria. Es un quartet encaramolt poc equilibrat i de capacitats instru-mentals i artístiques molt desiguals. S'hanfatigat excessivament durant aquest hiverni es veu ben clar que treballen enorme-ment i d'una manera seriosa. Però la ru-tina que han adquirit durant aquesta tem-porada és una mica artificial i no corresponencara a llur qualitat. Estan en perill deperdre-la del tot si en l'esdevenidor no. dis-posen d'una manera més racional de llursforces artístiques.

Or7'o MAYER

8 ' ' `I, ' "'U ' ` 6-VI-35

M USICA 1 RADIOA propòsit de la se ona re resentac., CRONIQUES DE LA MÚSICA CATALANA

g pde la Història Soldat" La de situació generació

Sempre que es presenta davant d'un pú- 1 dat teatral i una cruesa estrident que, deblic una obra que representa un nou expe-

de lamoment, no li deixaran . abandonar-se a La situació espiritual dels nostres joves la música internacional—li dóna un avan-riment sensibilitat, es produeix una

reacció idèntica de desconcert, no exemptal'encís de l'obra.

Coses de la música, de l'art actual !, diràmúsics és fins a tal punt precària que totesforç seriós de manifestació artística, sigui

tatge immens sobre els' dos altres compo-sitors representats en el mateix concert. Esd'una mica de nosa. I aquest fenomen es algú. Es bo de saber, però, que la mateixa quina sigui la seva orientació, ha de me- en aquest punt on es descobreix llur di-dóna tant en el profà com en el tècnic. primera impressió produïren dhis el seu rèixer Cot el nostre interès. Sabem prou ferència substancial, que consisteix, comLa història està plena d'exemples del que temps les composicions de Bach, Beethoven, que els joves compositors d'aquesta terra dèiem més amunt, menys en la qualitatdiem. Només que, segons l'ètica de cadas- Wagner i, cas extraordinari, de Mozart. es troben sobre un terreny difícil; cap per- que en l'actitud interior.cd, els resultats són diferents. Hi ha qui Fins que el públic no s'hi va adaptar no sonalitat de veritable categoria no es troha Comprenem molt bé el perquè Salvat,es tanca hermèticament, per vanitat o pre- hi trobava més que agrors i discordàncies, davant cl'ells disposat a guiar-los i enco- malgrat el seu catalanisme molt pronunciat,cipitació, en el judici ;hi ha qui, més ben Creiem que totes aquestes 'observacions ratjar-los. Els grans corrents de la música prescindeix completament de la introduccióorientat, s'aplica a compendre. I sempre, no són gens inoportunes. El dia 'de la pri- moderna amb prou feines es deixen sentir

si l'obra s'ho val, hom arriba en la nostra vida musical ; podem , estara compenetrar-s'hi, a còpia de contents si • una o dues vegades cada tri-més o menys temps o de més mestre podem sentir la composició d'un mes-o menys paciència. tre vivent. (Es evident que en aquest sentit

En el primer estadi de la Richard Strauss pertany ja a la historia.)percepció ja existeix, però, ungermen de criteri dins de nos-

Per altra banda, les profundes commocionsl'esfera ¡elsen cultural social que en al-

altres. Una obra desconcer- tres països europeus transformen progres-tant o és bona o és dolenta. sivament la vida musical i l'estil de laPerò la sensació no és la iva- composició, han arribat amb un feble ressòteixa en ambdós casos. Hi ha a casa nostra. En certa manera la tra-un factor d'enuig especial que gèdia de la música espanyola moderna ésens fa distingir allò que no ,r deguda al fet que tots els grans músics,entenem d'allò que, simple- d'Albèniz i Granados fies a Falla, han ha:ment, no val res. Cal saber gut de fer el seu aprenentatge a París, siescoltar-se un mateix, per talde sentir la veu interior que v'

és que no sofreixen, com Gerhard o RodolfHalffter, la influència de l'escola germano-

I

ens guiarà vers una atenció austríaca. Els uns, com Falla, han sabutsostinguda de l'obra, o ens desenvolupar, de retorn a Llur país, un estiln'apartarà definitivament. El completament original i han aconseguitfet principal és, amb tot, d'ha- emancipar-se de les influències parisenques ^a tver establert que no sempr

1ï (Concert fer a clavecí). Els altres, com Tu-

.,que una obra d'art no se'ns s rina, han sabut donar a llurs composicionslliura al primer moment, po-_dem dir és

• It un coloris nacional encisador i típic, senseque una equivoca- poder-se mai deslliurar del tot d'un im-

ció. També té importància re- v ! f1^ressionise a una mica' caducat. t'

marcar que una certa modès- j^^ t^r

Aquest mateixprocés d'emancipació, desq p titia metòdica és la millor po- ^ t̂ •: de la transplantació fidel d'un estil impres-+

sició de l'observador ¡, sobre- r sionista que pertany ja a la història (Ri-tot, del crític. Sovint la vani- card Lamote de Grignon) i ]'esforç consi-tat esmussa les sensibilitats derable per alliberar-se de la tutela estèrilmés ben esmolades i encega de l'estil francès d'avant-guerra(Joaquimles intelligéncies més lúcides. Salvat), fins a la primera etapa d'una eman-

Aquestes observacions se'ns cipació completa (Josep Valls)—les tres eta-han acudit no fa gaire amb pes principals d'aquest desenrotllament, quemotiu de la representació en són les mateixes en la formació de totes°català de l'obra de Ramuz i les escoles nacionals de la nostra època—,Stravinsky lüstòria del Sol- pot ésser també observat en les obres d'au- ^•dat. Tant l'acció escènica com tors catalans que en el darrer concert deel seu comentani musical són la Cultural poguérem oir. Josap Valls, 15e7 Camps-Riberad'una simplicitat extrema. En jutjar els tres compositors catalans, _Una rondalla popular amb presentats de perfil" artístic tan diferent, nouna música senzilla, de limes volem pas parlar de la qualitat, sinó de de melodies populars en les seves comdeltransparents, ritmes acusats l'actitud interior. Les qualitats del treball massa sovint la bela melodia delcançon s

a i de-i composició neta. Un cop musical de Lamote de Grignon no són pas cançoner català ha estat periust.

vertde maltrobada la clau, des del mo- Strawinsky en el seu estudi de la casa Pleyel ( 1 92 9) inferiors a les de Valls. La seva escriptura itzac ions gAgrada per

huestaar

ment que l'espectador sap di- orquestral es perfectament equilibrada; tots melodia no li serveixA Va1a, aq m -rigir la seva atenció, tota la dificultat des- mera representació d'aquesta obra, ara farà els compassos sonen meravellosament bé; cisa a una nsuficiència de seva

ima-i

apareix. Però no hi ha dubte que l'obra cosa de quinze dies, es va produir dintre cada una de les diferents peces de la seva ginació artística. Ben al contraari. Sent 10-s'aparta de les línies usuals. la sala el fet que el públic ni la podia ad- Música d'escena per a una comèdia ha estat b ngaeió imperiosa de trobar a través d'ella

Dit amb una comparació una mica ca- metre sense esforç, ni la sabia rebutjar concebuda en una forma ben pròpia. Con- una funció la seva ció ab-dart ra

raonada C

fposicilsolana, fuig de la carretera del teatre 1(- completament. Per una banda, hom lluitava frontant aquests dos músics pensem, gal- ns és àcístico. I e ó. ens

ric melós, flonjo i convencional, amb els amb una repulsió ; per l'altra, no podia rebé involuntàriament, en la diferència es- servar que en s països no es dis-tots el onseus drames icomèdies d'enamorats, les fugir de sentir-se atret d'una manera mis- sencial que hom pot trobar en cada una

ióduna forta ¡ininterrompuda tradiciómur

l'Edat mitjana o almenys delseves situacions cantabiles i orquestrables, terrosa. La reacció fou natural i sana. Ara de les èpoques de la història musical, la musical,i la seva orquestra encoixinada i deixatacla, cal prolongar l'experiment i per això, amb del stile antico i la del stile moderno. Evi-

eRenaixement, com França i Alemanya, 1'ú-

per ficar-sedins la drecera de l'acció sin- Audicions Intimes, MrxeooR patrocina aques- dentment, Ricard Lamote de Grignon se sitesde regeneració consisteixn¡ca possibilitatética, directa, brutalment estilitzada i de ta segona representació. sent obligat a l'estil antic, disposant i uti-

forcnigs ]a musicalitatles forces ex.

la música horitzontal escrita en un contra- No dubtem que la pròxima vegada s'a- litzant el repertori estilístic tal com l'ha del poble mateix. Es aquesta la perspectivade Es t

punt on cada part representa tia veu ve- vançarà vers la comprensió il'amor. Es trobat en el primer moment que s'ha sen- que fou assenyalada per Fe-rica esparsaitable i no una irisació harmònica o un així com el nostre públic i el de tot arreu tit músic. (Diguem de passada que aquest lip per a la música espanyola. Lesreplè sonor. D'això se'n segueix una fres- ha pogut capir les grans obres de l'art. compositor posseeix qualitats extraordmà- m escoles nacionals que han nas-meravellosescor i una força impassibles d'assolir amb I, al capdavall, tota cultura és una successió ríes i massa poc evidenciades, de director

t durantH o durant els cinquanta darrers anys, a

els estils més corrents dins l'època; però da moments d'esforç i de coll¡tes de fruit. d'orquestra.) Tota obra que escrigui sonarà Hngr¡a, a Iugoslàvia, a Txecoslovàquitambé, per l'espectador novell, una seque- RossEND LLATES bé iestarà ben feta ;tanmateix mai no

—-a Finlàndia i—ast bit na llast Espa

obrirà cap nova perspectiva al desenvolupa- d a, els primers resultats esplèndidsp

'da

st aorientació folklórica.^^ ment del nostre art. Es tracta d'un músic

contemplatiu, que es complau en ]es petites El darrer temps de] concert de Valls potl dar

0 .IIij Ot í C i I tOt e II ^ O irì

formes i que no ens oferirà mfii cap sor-presa.

ésser comprès com una dignificació tan tí-pica de la festa major catalana com ho és

del Concert de Falla de laLa fesomia artística de Joaquim Salvat el darrer tempsés molt diferent. El seu punt de partida r de Sevilla. Contínuament les 'mésllesr

ESPANYA FRANÇA és, si fa o no fa, el mat eix que el de belles melodies le f e català són po-Ricard .Lamote de Grignon. Tots dos són, railes relleu s

eervinínt

dde reserva i -ol

A l'Institut Francès de Madrid, José Su- En aquest temps de commemoracions, segurament, grans admiradors de Grieg i cable peerr a la substància melódica i poli-

birá ha donat una conferència sobre els sembla que es vol donar un cert esclat, a de Debussy, amb una inclinació bastantmúsics i els dansaires de l'antiga escena França, a la del centenari del naixem' nt accentuada per Puccini. Les cançons deespanyola amb audicions d'obres d'Encina,Calderón i sarabandes a llaüt, orgue,

de Saint-Sarns. Però això no ha trobat I'ad- Salvat, que han esdevingut una obra deresistència, d'èxit esclatant pera ]a Badia,per hes¡ó unànime dels músics. «Es que ens $ r a 1 0

guitarra i clavecí. el volen fer passar per geni ?» diuen alguns són l'obra cabdal de 1a primera fase de la

— Acaba de sortir el nou llibre d'Adolfo que no li poden perdonar ni la seva opo- seva producció. Però Salvat és un músicSalazar, titulat La Música actual en Euro- sició a Wa ner i a D

ebuss , nique s'ha-

g y qT.massa inquiet i massa interí¡gent per a

El llibre í la S. F.a y • us problemas. La rna orin dels ca-p p 1 gués deixat erigir una estàtua vivint ell. limitar-se al paper poc satisfactori d ce s¡m-pítols d'aquest volum de roo pàgines són De totes maneres, Alfred Cortot i l'Or- Ple administrauor dels valors trad

icionals. els editors de discos es queixen que la

articles publicats a El Sol en el transcurs questra Filharmònica seran els primers que, Campan massa bé que ]a tradició, en el ràdio els perjudica. Els diaris alleguen per-dels darrers anys.

— El senyor Joan Pich i Pon, alcaldeel nies entrant, retran homenatge a l'autor sentit més noble del mot, s'ha anaC per-

vertint progressivament fins al convenciona- judicis semblants. Però el director comer-

governatiu de Barcelona, ha imposat al se-de Samson. et Dalile,

lisme, cosa que equival a la peresa espi- cial de la casa Gallimard, editora de laNouvelle Revue Fançaíse, de Detective i de

nyor Lamote de Grignon, director de la ritual i al triomf de la reacció. El seu nou milers de llibres, declaraBanda Municipal, les insígnies de I'0•rdre * * * quartet de corda és el primer esforç fet cLa ràdio afavoreix la venda del llibre.de la República.

-- De cap a Madrid on ha de parlar Saint-Saons tema quinze anys i estudiavaper aquest jove i ambiciós compositor d'o-rientar-se vers una altra direcció. Malau-

Quan André B¡Ily diu des del micròfon totIlb ésl bé d'un e nou apas

al Conferència Club sobre La música mi- composició, quan se 1¡ acudi de posar mú- radament, només hem pogut conèixer el d que pensamilers de lectors

,dirigeix,d que

ti a corn a testimoni de les rimeres civi-g ^ sica a uns versos de Víctor Hugo. Tresanys després, acudia al concurs anar

primer temps de 'la composició. La Bife-d

ilers.igx,

com abans,

sinó a centenars de m

nlitzacions, ha estat unes hores a Barcelona per

a Roma, sense èx¡t. L'any següent, obteniarència d'estil entre aquesta obra i el cicle Es creu que el mateix podria ocórrer elq P Pl'ilhistre musicòle alemany doctor Curtg , • y

un segon remi. Berlioz que era del juratg p q jurat,de cançons per a veu i orquestra, és enor-

Cada línia és treballada ambmelódicaque fa al disc si la «estro estigués regia-q qüestió gSacos. digué :. un gran sentit de l'equilibri sonor i de lesmentada.

__ —Aquest jove ho sap tot. Desgraciada- relacions interiors del material dels temes.ment, li falta inexperiència. No és estrany que els vestigis d'influèn- Sed milions d'oients

cies exteriors encara siguin visibles, perd/ ITALIA ja s'imposa el gran progrés de Salvat vers La qualitat i la varietat dels programes

una expressivitat, molt més vigorosa, densa ¡ la puresa de les emissions angleses sónOrseolo, e] nou drama líric de P¡zett¡, i personal. Aquesta bella obra no presenta un fet con stata t unànimement. 1 aquelles

a i icdese

estrenat ale deacaba d'ésser estrenat res encara de definitiu, mes ens obliga a condicions troben la seva compensació. Ded.Florència, del lVlaggn unalocasió

l M gro sreconèixer el mestre Joaquim Salvat com febrer a març, el nombre d'oients britànics

— E composior Rd oca- un dels talents més remarcables de la jove ha augmentat en seixanta mil, i ja es parlacompositoro Zandnnha de guanyar el Premi Entre escola catalana i a seguir la seva producció de celebrar la concessió de la llicència que

remarquem el seula seva copisa producció remarque amb molta atenció. duró el número 7.000.000.

soldrama líric I Cavaiucc d sobre ]a

avali E ebDe les tres obres catalanes estrenades en La British Broadcasting Corporation no

,famosa novella Beni

La- el concèrt esmentat, la revelació sensacional empipa els oients amb anuncis odiosos, iO daerlóf, fou la del més jove dels compositors, Josep així i tot ha saldat el seu darrer exercici

alls. D'ençà de les meravelloses compo- amb un superàvit de zzo.o lliures esterli-O

220.00s¡c¡ons corals d'Antoni Nicolau, Josep Valls nes, el qual serà esmerçat en la construc-

ROMANIA és el primer compositor català que ha po- ció d'una potent estació d'ones curtes i di-gut realitza* una magnífica síntesi musical verses millores.

Georges Georgesco ha dirigit a Bucarest de l'esperit propi, únic i ingenu, de la seva Diverses vegades hem parlat de la qua-en primera audició una Rapsòdia Iugos-

rterra natal amb l'expressivitat forta i dis- litat dels programes de la B. B. C. i de la

lava de Dusaut• ciplinada de la generació dels nostres dies. tasca musical i educativa que porta a ter-En el seu Concert per a quartet i orquestra me, la qual, com es veu per la xifra ante-

"1:_ es fonen meravellosament els valors més riorment anotada, no resulta pas en perju-TXECOSLOVA iIIAQ essencials de la tradició gloriosa—cançó po- dici de l'aspecte financer,

PUNT DE VISTA pular i polifonia rigorosa—amb temes d'in- Per a donar idea de com está muntada laEl Teatre Nacional de Praga acaba de tensa concentració dels mitjans instrumen- rádio briténica, remarquem que la biblio-

-'Fa estona que no sentim els veïns dis- donar en primera audició una nova apera tals de . l'estil modern. Aquesta posició só- teca musical de la B. B. C. conté 16.000putar-se, d'Otokar Ostrcil, El Reialme de Honza, lila del jove compositor—posició doble, en- obres, cada una de les quals en tres parti--Potser han renyit, inspirada en la vida i les llegendes populars frontada simultàniament vers el passat mu- tures : per a gran orquestra, per a orques-

. (Marianne, París) txeques. sical de la sera nació, i l'esdevenidor de tra mitjana i per a petita orquestra.

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA 45

BAFCELONA