teoria sociolÒgica clÀssica - universitat de … classica.pdf · l'objectiu de...

Pla docent Nom assignatura (Ensenyament) Curs 2004-2005

1

TEORIA SOCIOLÒGICA CLÀSSICA Ensenyament: Sociologia

Departament : Teoria Sociològica Curs 2005-2006

• Fitxa descriptiva de l’assignatura .................................................................. • Descripció i objectius generals de l’assignatura ............................................

• Estructura general del programa de l’assignatura..........................................

• Bibliografia general de l’assignatura .............................................................

• Desenvolupament del programa de l’assignatura per lliçons:

contingut, objectius, conceptes clau, bibliografia i distribució de les hores d’esforç dels alumnes per lliçons (teòriques i pràctiques) .....................................................................................................

• Criteris d’avaluació........................................................................................

• Vinculacions amb altres assignatures del pla d’estudis .................................


2

PLA DOCENT

FITXA DESCRIPTIVA D’ASSIGNATURA

Curs 2005-2006

ASSIGNATURA: Teoria Sociològica Clàssica ENSENYAMENT: Sociologia CARÀCTER: Obligatòria X Optativa Lliure elecció NOMBRE DE CRÈDITS: 7,5 HORES SETMANALS: 5

CURS I SEMESTRE EN QUÈ S’IMPARTEIX: Cicle 1 Curs 2 Sem. 1 DEPARTAMENT RESPONSABLE: Teoria Sociològica, Filosofía del Dret i Metodologia de les Ciències Socials PROFESSOR RESPONSABLE: Pere Negre/Grup Matí i Àngel Zaragoza/Grup Tarda BREU DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTIU I CONTINGUT: L'objectiu de l'assignatura és estudiar les aportacions dels primers cultivadors de la sociologia, del segle XIX i primer terç del XX, a la configuració dels marcs teòrics d'aquest coneixement social. Els continguts s'han agrupat en 14 temes. Els 13 primers aborden els principals autors i l'últim aborda algunes temàtiques importants comparant el tractament fet per diferents autors i examinant la seva rellevància per a la sociologia actual.


3

DESCRIPCIÓ I OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA Aquest curs pretén donar una visió sistemàtica del pensament dels autors que encara es conceben com a “clàssics” de la sociologia, degut a què el seu coneixement és un dels signes d’identitat dels sociòlegs. Però, sobretot perquè els anomenats “clàssics” van formular-se científicament (segons la concepció de la ciència de la seva època) les grans preguntes que encara se solen fer sobre la transició d’una societat tradicional a la modernitat (una societat urbana, industrial, democràtica, laica, plural). Precisament, la sociologia sorgí com a la ciència d’aquesta modernitat.

Per altra banda, cal presentar la sociologia d’una forma més sistemàtica, a mida que anem avançant en la història del seu pensament, no reduint-nos a passar d’un autor a l’altre. A més, la part principal del curs serà al final, quan presentem i discutim entre tots una síntesi sistemàtica dels continguts del curs, més enllà dels diferents autors i escoles de pensament, definint per exemple, per què va sorgir la sociologia en aquella època? Quins lligams ha de tenir amb les etapes de la modernitat? És encara una ciència jove i per tant, poc desenvolupada, o és, com la realitat sui generis que estudia (Durkheim), una ciència diferent del que fins aleshores es pensava que era la ciència? Pot subsistir sense relacionar-se amb totes les altres ciències socials fins a arribar a esdevenir amb elles una sola ciència social? L’objectiu final no és tant estar informat dels continguts per adquirir una cultura sociològica considerada com a imprescindible, sinó que els alumnes adquireixen una capacitat reflexiva i crítica dels diferents autors i les seves teories sobre la societat, que ajudi a crear uns hàbits de reflexió pròpia i un esperit crític, a mida que es vagi recorrent aquesta etapa de la sociologia.


4

ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA L’assignatura s’organitza en catorze temes: 1. De la filosofia social a la sociologia. Crisi de l'Antic Règim i naixement de la sociologia. La Il·lustració i la reacció conservadora. Els grans temes de la teoria sociològica. 2. La idea de progrés. Saint-Simon, Auguste Comte i el positivisme. Herbert Spencer i l'evolucionisme. 3. La idea de progrés en la versió socialista. El materialisme històric de Karl Marx. 4. El capitalisme interpretat per Marx. Societat i cultura. Els marxismes després de Marx. 5. La revolució nord-americana i la democràcia segons Tocqueville. 6. Émile Durkheim. Estructura i funció. El mètode sociològic. Irreductibilitat dels "fets socials". 7. La diferenciació social a Durkheim. Obligació moral, deure i llibertat. Les representacions col·lectives. 8. Ferdinand Tönnies. Comunitat i associació. 9. Georg Simmel : la interacció social. 10. Max Weber. Perspectiva i mètode sociològic. 11. Desigualtat i dominació a Weber. 12. La interpretació weberiana de la història. 13. Altres autors destacats: Pareto, Michels i Mannheim. 14. El llegat dels clàssics. Apart del treball a classe, els alumnes hauran de fer una sèrie de lectures. Per això hauran d’adquirir a la copisteria un dossier de textos (Materials de Teoria Sociològica Clàssica) necessari per a la marxa del curs. Aquest dossier es composa d’una sèrie de “textos” curts i de 3 “lectures” més llargues. En el context del curs professat pel Dr. Pere Negre, els textos curts s’hauran de resumir setmana a setmana seguint les indicacions del professor i seran després comentats a classe. En quant a les lectures, seran també comentades i debatudes a classe i cadascuna d’elles serà després objecte d’una prova específica. El professor Àngel Zaragoza evaluarà l’alumnat del grup de tarda d’acord amb les especificacions concretades a la pàgina 23 del present Pla Docent.


5

BIBLIOGRAFIA GENERAL

1) Manuals Per a un millor seguiment del curs, es poden consultar aquests tres autors, especialment,

Salvador Giner. El text de Ritzer simplifica excessivament els continguts, bo i donant més informació biogràfica sobre els autors. Aron, R. (1994), Les etapes del pensament sociològic, Barcelona, Herder. Giner, S. (2001), Teoría sociológica clásica, Barcelona, Ariel. Ritzer, G. (2001), Teoria sociológica clásica, Madrid, McGraw-Hill. 2) Obres clàssiques Comte, A. (1998), Discurso sobre el método positivo, Madrid, Alianza. Durkheim, E. (2004), Las reglas del método sociológico, Madrid, Ed. Folio. -----. (2004), El suicidio, Madrid, Losada. -----, (2004), Montesquieu y Rousseau, precusores de la sociología, Madrid, Miño y

Dávila. Mannheim, K. (1974), Ideología y utopía, Madrid, Aguilar. Marx, K. (1975), Prólogo a la Contribución a la crítica de la economía política, Obras escogidas de Marx y Engels, Madrid, Fundamentos. -----, y Engels, F.(1975), Manifiesto del Partido Comunista, Obras escogidas de Marx y Engels, Madrid, Fundamentos. -----, (1975), Trabajo asalariado y capital, Obras escogidas de Marx y Engels, Madrid, Fundamentos. Pareto, V. (1987), Escritos sociológicos, Madrid, Alianza. Saint Simon, (1975), El sistema industrial; Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.Simmel, G. (1986), Sociología, 2 Volúmenes, Madrid, Alianza. ----. (1988), Sobre la aventura, Barcelona, Ed. 62;Península. Spencer, H. (1990), L’educació: intelectual, moral i física, Barcelona, Herder, 1990. -----, (2003), El individuo contra el Estado, Ed. Folio. Tocqueville, A. (2002), La democracia en América, Madrid, Alianza. Tönnies, F. (1979), Comunidad y asociación, Barcelona, Ed. 62; Península. Weber, M. (1994), L’ètica protestant i l’esperit del Capitalisme, Barcelona, Ed. 62. -----, (1984), La acción social, ensayos metodológicos, Barcelona, Península. -----, (1998), El político y el científico, Madrid, Alianza. -----, (1987), Economía y sociedad, Mèxic, FCE. -----, (1984-1988), Ensayos sobre sociología de la religión, Madrid, Taurus.

3) Bibliografia complementaria

Alexander, J. (1990), “La centralidad de los clásicos”, a Anthony Giddens et al., La teoría social hoy, Madrid, Alianza.

Ansart, P. (2002), Sociología de Saint-Simon, Madrid, Vision Net. Arnaud, P. (1986), Sociología de Comte, Barcelona, Península. Berlin, I. (2000), Kart Marx, Madrid, Alianza. Bottomore, T., Nisbet, R. (comps.) (1988), Historia del análisis sociológico, Buenos Aires,

Amorrortu. Bottomore, T. (1965), Minorías selectas y sociedad, Madrid, Gredos. Cohen, G. A. (1984), La teoría de la historia de Karl Marx: una defensa, Siglo XXI, Madrid.


6

Fernández Buey, F. (1998), Marx sin "ismos", El Viejo Topo, Barcelona. Freund, J. (1986), Sociología de Max Weber, Península. Frisby, D. (1993), Georg Simmel, FCE, Mèxic. Giner, S. (1984), Historia del pensamiento social, Ariel, Barcelona. McLellan, D. (1973), Kart Marx, su vida y sus obras, Barcelona, Crítica-Grijalbo, 1977. Mitzman, A. (1976), La jaula de hierro, una interpretación histórica de Max Weber,

Madrid, Alianza. Nisbet, R. (1990), La formación del pensamiento sociológico, 2 vols., Amorrortu, Buenos Aires Lukes, S. (1984), Emile Durkheim, su vida y su obra, Madrid, CIS. Ramos Torre, R. (1999), La sociología de Émile Durkheim, Siglo XXI-CIS, Madrid. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 81(1998), Número monogràfic

sobre “El suicidio” de Durkheim. -----. 89 (2000), Número monogràfic sobre Georg Simmel. Rodríguez Zúñica, J.L.. (1978), Para una lectura crítica de Durkheim, Madrid, Akal. Schluchter, W. (1981), The Rise of Western Rationalism. Max Weber’s Developmental History,

Berkeley, University of California Press. Schroeder, Ralph (1992), Max Weber and the Sociology of Culture, Londres, Sage. Timasheff, N. (1961), La teoría sociológica: su naturaleza y desarrollo, Fondo de Cultura

Económica, México. Wagner, P., Wittrock, B. (eds.) (1991), Discourses on Society. The shaping of the Social

Science disciplines, Dordrecht, Kluwer.


7

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA PER LLIÇONS: CONTINGUT, OBJECTIUS, CONCEPTES CLAU, BIBLIOGRAFIA I TEMPORALITZACIÓ


8

NOM ASSIGNATURA Ensenyament: Departament : Curs 2004-2005

Lliçó 1. Títol De la filosofia social a la sociologia. Crisi de l'Antic Règim i naixement de la sociologia. La Il·lustració i la reacció conservadora. Els grans temes de la teoria sociològica ��

�

1. Contingut ��

�

La sociologia és la ciencia de la modernitat i la modernització de la societat. Per això no neix d’una tabula rasa, sinó de la llarga transició de la societat tradicional a la contemporània. Des que els homes viuen en societat, l’han objectivat de diferents maneres (mites, filosofia, literatura), sobretot des dels pensadors grecs (Aristòtil i Plató), fins als precursors de la sociologia (Montesquieu, Turgot, Condorcet)

�

La sociologia procedeix d’un corrent de pensament conservador i romàntic, que accepta el nou lloc de la ciència, els avenços tècnics, i creu en el progrés de la raó il·lustrada i científica. No obstant, començà inspirant-se nostàlgicament en el passat per superar l’“anarquia” i la “manca de moral social” de la incipient societat industrial

��

�

2. Objectius ��

�

Veure la diferència entre filosofia i sociologia, sociologia i ètica, sense descartar la motivació implícita en la sociologia com empresa científica envers la “bona societat”

3. Conceptes clau ��

�

societat, ciències socials, socio-logia, filosofia, ciència, ètica


9

4. Bibliografia ��

�

Salvador Giner, Historia del pensamiento social, Ariel, Barcelona, 1984 ��

�

5. Temporalització � Cinc hores de classe, una setmana.

�


10

Lliçó 2. Títol ��

�

La idea de progrés. Saint-Simon, Auguste Comte i el positivisme. Herbert Spencer i l'evolucionisme.

��

�

1. Contingut Del progrés de la raó a la raó científica

Del nou desenvolupament de les ciències naturals a la necessitat d’una ciència social amb continuïtat (i discontinuïtat) amb aquella

�

Del progrés lineal a la invenció del futur

�

Saint-Simon, fundador de la sociologia. Comte i la seva sistematització. El positivisme i les seves característiques.

�2. Objectius Analitzar la diferència entre progrés i felicitat

�

Distingir l’evolució lineal de l’”evolucinisme” (amb avenços, retards, diferents alternatives, etz.) �

Conèixer els trets principals del positivisme: continuïtat entre ciències naturals i socials, separació ciència-valors

3. Conceptes clau progrés, ètica i felicitat, evolució, evolucionisme, positivisme

�4. Bibliografia N. Timasheff, La teoría sociológica: su naturaleza y desarrollo, Fondo de Cultura Económica,, México, 1961

��

�

5. Temporalització � Cinc hores de classe, una setmana.


11

��

�

LIiçó 3. Títol ��

�

La idea de progrés en la versió socialista. El materialisme històric de Karl Marx. ��

�

1. Contingut Els conceptes de classe de Saint Simon i la seva influència en Marx

�

Marx i la Il·lustració, escrits de joventut: Hegel i la dialèctica. Marx i la inversió materialista

�

Engels i la distinció entre materialisme històric i materialisme dialèctic

��

�

2. Objectius Explicar el mètode dialèctic tal com l’utilitza Marx

�

i la relació entre classe i lluita de classes, revolució, comunisme i socialisme com a transició al comunisme

��

�

3. Conceptes clau capitalisme, lluita de classes, alienació, explotació, socialisme, dictadura del proletariat, comunisme

��

�

4. Bibliografia Isaiah Berlin, Karl Marx. Su vida y su entorno, Alianza, Madrid, 1999

Joachim Israel, Teoría de la alienación: desde Marx hasta la sociología ontemporánea, Península, Barcelona, 1977 [hi ha edició mexicana amb el títol La enajenación. De Marx a la sociología moderna, FCE, Mèxic, 1988]

Gerald A. Cohen, La teoría de la historia de Karl Marx: una defensa, Siglo XXI, Madrid, 1984

�5. Temporalització

Cinc hores de classe, una setmana.

�


12

LIiçó 4. Títol El capitalisme interpretat per Marx. Societat i cultura. Els marxismes després de Marx�

��

�

2. Contingut

Crítica a l’economia política: formes de producció i transició del capitalisme al comunisme.

�

De la Lliga Comunista a la Primera Internacional i la socialdemocracia alemanya: Bakounin, Bebel, Lasalle, Liebknecht

�Cap a la Segona Internacional: El marxisme després de Marx: Rosa Luxemburg, Kautsky, Plekhanov, Trotsky, Berstein

�Lukacs, Korsch i l’Escola de Frankfurt

�

De l’estructuralisme marxista al marxisme analític

�2. Objectius Extreure de Marx una sociologia econòmica, política i del coneixement

�

Repassar les principals etapes i escoles marxistes

�3. Conceptes clau

Socialisme, marxisme, marxianismes, revisionisme, socialdemocràcia, marxisme estructuralista, marxisme analític

��

�

4. Bibliografia: Francisco Fernández Buey, Marx sin "ismos", El Viejo Topo, Barcelona, 1998

��

�

5. Temporalització ��

�


��

�


13

LIiçó 5 Títol ��

�

La revolució nord-americana i la democràcia segons Tocqueville

��

�

1. Contingut La teoria de Tocqueville sobre la Revolució Francesa (L’antic règim i la revolució)

��

�

La seva visió aristocràtica de la democràcia nord-americana: la passió per la llibertat i l’igualitarisme.

�

El perill de la tirania de les masses i les associacions intermediàries

�2. Objectius Comparar i diferenciar l’esperit de la Revolució Francesa i americana

��

�

3. Conceptes clau sobirania, drets, llibertat, igualtat, societat civil, societat política

��

�

4. Bibliografia Raymond Aron, Las etapas del pensamiento sociológico, Barcelona, Herder 1994

��

�

5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.

�


14

LIiçó 6. Títol ��

�

Émile Durkheim. Estructura i funció. El mètode sociològic. Irreductibilitat dels "fets socials". �

1. Contingut Definició durkheimniana dels “fets socials”: exterioritat i coacció moral. La sociologia com a ciència independent de la psicologia individual i la filosofia. Les institucions socials, objecte de la sociologia

��

�

El mètode de la sociologia, segons Durkheim

��

�

2. Objectius Descobrir la institucionalització de la sociologia de Durkheim com a ciència autònoma

��

�

Veure com aquesta concepció està arrelada en el positivisme

��

�

3. Conceptes clau Fets socials, institucions, causa eficient, causa final

Estructura, funció i canvi

�4. Bibliografia

Steven Lukes, E. Durkheim, su vida y su obra. Estudio histórico-crítico, Siglo XXI-CIS, Madrid, 1984

�6. Temporalització ��

�


��

�


15

LIiçó 7 Títol ��

�

La diferenciació social a Durkheim. Obligació moral, deure i llibertat. Les representacions col·lectives.

��

�

1. Contingut El canvi en sentit formal: diferenciació estructural i funcional (La divisió del treball social) �

El canvi en sentit material o morfològic: volum i densitat

�

Els fets socials com a fets morals, drets i deures envers la societat

�

La consciència individual i la consciència col.lectiva: representacions i sentiments

2. Objectius

Veure la diferència entre estructura i funció i si és possible una teoria diferenciada del canvi o distinció entre estàtica i dinàmica social

�

Discernir si es pot admetre la sociologia com a ciència autònoma sense el postulat de la consciència col.lectiva

��

�

3. Conceptes clau Estructura, funció, morfologia, consciència individual, consciència col·lectiva

4. Bibliografia

R. Ramos Torre, La sociología de Émile Durkheim, Siglo XXI-CIS, Madrid, 1999

��

�


��

�


16

Lliçó 8. Títol Ferdinand Tönnies. Comunitat i associació 1. Contingut Punts de partida i trets generals de la sociologia clàssica alemanya. La figura de Tönnies. Principis d’acció i modalitats d’integració social: comunitat i associació. El llegat de Tönnies. 2. Objectius Comprendre el rerafons històric, intel·lectual i acadèmic del desenvolupament de la sociologia clàssica alemanya. Entendre la lògica de la contraposició entre comunitat i associació. Veure quina ha estat la projecció de la dicotomia de Tönnies. 3. Conceptes clau Idealisme alemany, historicisme, comunitat, associació 4. Bibliografia Tönnies, F. (1979), Comunidad y asociación, Barcelona, Ed. 62; Península. 5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.


17

Lliçó 9. Títol Georg Simmel : la interacció social 1. Contingut La figura i l’obra de Simmel. La sociologia formal simmeliana L’assaigisme sociològic simmelià. L’anàlisi de la cultura moderna 2. Objectius Comprendre els pressupostos epistemològics de la perspectiva simmeliana. Descobrir algunes de les formes elementals de la vida social identificades per Simmel. Entendre la visió de Simmel sobre la naturalesa de la cultura moderna. 3. Conceptes clau Sociologia formal, intercanvi, subordinació i supraordenació, díada i tríada, conflicte, cultura objectiva i cultura subjectiva. 4. Bibliografia

Frisby, D. (1993), Georg Simmel, FCE, Mèxic. 5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.


18

Lliçó 10. Títol Max Weber. Perspectiva i mètode sociològic 1. Contingut La figura i l’obra de Weber. Els fonaments epistemològics de l’obra weberiana. Idea de la sociologia comprensiva. L’acció social i els tipus de racionalitat. Eines metodològiques: tipus ideal i afinitat electiva. La qüestió dels valors. 2. Objectius Identificar les arrels dels principis epistemològics qu’inspiren l’obra weberiana. Entendre la visió weberiana del mètode sociològic. Comprendre la relació entre la ciència i els valors. 3. Conceptes clau Acció social, racionalitat, sociologia comprensiva, tipus ideal, afinitat electiva, neutralitat valorativa. 4. Bibliografia

Weber, M. (1984), La acción social, ensayos metodológicos, Barcelona, Península.

Weber, M. (1998), El político y el científico, Madrid, Alianza. Freund, J. (1986), Sociología de Max Weber, Península.



19

Lliçó 11. Títol Desigualtat i dominació a Weber. 1. Contingut Classe social, estatus i poder. Les formes de dominació segons Weber. La burocràcia. El carisma. 2. Objectius Analitzar les tres dimensions de la desigualtat social que Weber identifica. Entendre la distinció que fa Weber entre diferents formes de dominació segons la seva base de legitimitat. Considerar en particular dues formes de dominació d’especial importància per nosaltres: la legal –amb la seva derivació burocràtica- i la carismàtica. 3. Conceptes clau Estatus, poder, autoritat, dominació, legitimitat, carisma, burocràcia. 4. Bibliografia

Aron, R. (1994), Les etapes del pensament sociològic, Barcelona, Herder.

Weber, M. (1987), Economía y sociedad, Mèxic, FCE. 5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.


20

Lliçó 12. Títol La interpretació weberiana de la història. 1. Contingut Idees i interessos: la dinàmica de la història. L’ètica protestant i el desenvolupament del capitalisme. El procés de la racionalització occidental. 2. Objectius Comprendre l’idea antideterminista que es fa Weber de la dinàmica històrica. Entendre la tesi weberiana sobre el sorgiment del capitalisme. Identificar la problemàtica de la racionalització occidental com a perspectiva de desenvolupament de l’obra substantiva de Weber. Considerar el model d’anàlisi que Weber utilitza per donar compta del procés de la racionalització occidental. 3. Conceptes clau Capitalisme, desencantament, racionalització, esfera de valor, visió del món. 4. Bibliografia

Weber, M.(1984-1988), Ensayos sobre sociología de la religión, Madrid, Taurus.

Schluchter, W. (1981), The Rise of Western Rationalism. Max Weber’s Developmental

History, Berkeley, University of California Press.



21

Lliçó 13. Títol Altres autors destacats: Pareto, Michels i Mannheim. 1. Contingut Pareto: sistema i equilibri social. Michels: la llei de ferro de l’oligarquia. Mannheim i la crisi de la sociologia europea. 2. Objectius Identificar els trets principals de la teoria sociològica de Pareto, considerant en particular les nocions de residus i derivacions i el seu anàlisi sobre les elits. Comprendre l’aportació de Michels a la teoria de l’organització. Considerar les principals aportacions de Mannheim a la sociologia, sobre temes com l’ideologia, els intel·lectuals o les generacions. Analitzar la seva trajectòria intel·lectual com a exponent de la crisi del paradigma clàssic de la sociologia europea. 3. Conceptes clau Sistema, equilibri social, residus, derivacions, llei de ferro de l’oligarquia, ideologia, generació. 4. Bibliografia

Aron, R. (1994), “Vilfredo Pareto”, en Les etapes del pensament sociològic, Barcelona, Herder. Mannheim, K. (1974), Ideología y utopía, Madrid, Aguilar.

Bottomore, T. (1965), Minorías selectas y sociedad, Madrid, Gredos. 5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.


22

Lliçó 14. Títol El llegat dels clàssics. 1. Contingut El treball sobre els clàssics i el seu paper a la sociologia actual. Agencia vs. estructura social. Les classes socials segons Marx i Weber. El paper de les formes simbòliques a la societat. 2. Objectius Comprendre la lògica de la interpretació històrica i de la integració teòrica. Valorar el paper i la utilitat dels clàssics a la sociologia actual.

Considerar comparativament la visió dels clàssics sobre alguns temes importants 3. Conceptes clau Clàssic, interpretació, integració teòrica. 4. Bibliografia Alexander, J. (1990), “La centralidad de los clásicos”, a Anthony Giddens et al., La teoría social hoy, Madrid, Alianza. 5. Temporalització Cinc hores de classe, una setmana.


23

CRITERIS D’AVALUACIÓ D’acord amb els objectius del curs, es valorarà no només l’assimilació dels continguts del curs, sinó també la capacitat de síntesi i reflexió crítica desenvolupada pels alumnes. L’avaluació del curs es farà a partir dels resums dels textos curts, que suposaran un 20% de la nota, de les proves sobre les lectures, que comptaran un altre 40% de la nota, i d’un examen final, que aportarà el 40% restant. Al grup de tarda l’alumnat per aprovar l’assignatura haurà d’assistir regularment a classe, presentar un comentari escrit d’un text clàssic aprovat pel professor/ 25% de la nota i fer l’examen final escrit del manual Teoria Sociologica Clásica del professor Salvador Giner/ 75 % de la nota.


24

VINCULACIONS DE L’ASSIGNATURA AMB ALTRES ASSIGNATURES DEL PLA D’ESTUDIS Aquesta és una assignatura fonamental de la carrera. És l’antecedent natural de l’assignatura Teoria Sociològica Contemporània i constitueix una base imprescindible per l’estudi de totes les subespecialitats sociològiques que s’imparten al llarg del 1er i del 2n cicle.

teoria sociolÒgica clÀssica - universitat de … classica.pdf · l'objectiu de...

Documents