I "

Litil [41i• rt:i2tt Q

X::!Át^k.i.J. , íp5t34 - Axay . LJ - MCMMAII2.1 - C>C1-1U33.12.E - 2001

UN NOV CURSEscoles, Associacions. Esports,

Església... totes Is entitats del poblecomencen una nova etapa amb

i optimismePer tot arreu exed•leixen

les ganes, de fer feina

2

SEGONA PAGINA

13 1Z U. VJ S

La banda de VilafrancaLa nova banda de música de Vilafranca,

que dirigeix Miguel Angel Bisbal, adjunt aIa de Montuïri, oficialment es va estrenardia 1 de setembre amb motiu de la festa delMeló. S'ha de fer constar que hi tocaventants de músics de Montuïri com

Llibre nou de Felip MunarEl passat 7 de setembre fou presentat a

Lloret el llibre "Manual del bon glosador"del qual n'és autor el nostre redactorFelip Munar. Un exemplar que pot seruna bona eina i servir d'orientació alsfuturs i actuals glosadors.

El carrer de Mestre Porcel, anant cap a les Escoles, es d'una amplària adequada. I sia tries al fons hi guaita el Moll' des Fra ret, dins Montuïri se l'ha de considerar encertat

Educació d'AdultsUn altre any la Mancomunitat del Pla

difon una oferta educativa molt extensadirigida a persones adultes per al cursescolar 2001-2002, la matrícula i espe-cialitats de la qual poden consultar-se ales oficines de l'Ajuntament.

Conveni amb Son FortiesSegons unes declaracions del batle,

l'assumpte de Son Fornés està solucio-nat. "Hem firmat un conveni —digue— mit-jançant el qual dels 100.000 metres deterreny l'empresa ens cedeix les cases depossessió on s'hi podran edificar dosestatges unifamiliars. Hi farem a més un

S 4C:10 INTAI="Alf—T

1N/I cs

Director: Onofre Arbona MirallesRedactors i collaboradors:

Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-tre Pericbs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Antoni Mateu Socias, Melcior NicolauJaume, Catalina Barceló Mayol, JosepOliver Verd, Rafel Pons Mairata, FelipMunar i Munar, Gabriel Camps Ferrer iMiguel Mascará Crespí.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepOsit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els arti-

cles firmats, sols són atribuibles als seus autors.

centre investigació i de col.laboració ambla Fundació Son Fornés".

Il volta a Formentera nedantEl dies 7, 8 i 9 de setembre Joan

Gomila Jaume va participar a la "H volta aFormen -tora nedant en favor de la FibrosiQuística", formant part d'un conjunt d'uns140 nedadors i nedadores, entre ells XaviTorres (campió del món de minusvâlids) iDavid Meca (campió del món de llargadistância). En Joan, de 65 anys, era elmajor.

Contraris al parcs naturalsUnes 2.000 persones, entre ells unes 70

de Montuïri, participaren dia 21 a Artâ auna concentració de propietaris de petitesfinques rústiques contraris a la creació deparcs naturals a finques privades, reivindi-cant i demanant esser escoltats pelPresident Antich. Alie es recolliren firmesen contra del projecte de la Conselleria deMedi Ambient i participaren a una grantorrada, sobretot de vedella.

Aquesta revista ha rebut el suport de

GOVERN DE LES ILLES BALEARSConselleria d'Educació i Cultura

Direcció General de Política Lingüística

ES GRAONS

PlausibleLa iniciativa de l'Ajuntament

de solucionar el trànsit de vehi-cles per la majoria de carrersdel poble hauria de tenir undesenllaç definitiu. És dificil de-gut a l'estretor i eixamplar-los,impossible. El propòsit, però, jas'ha de considerar plausible.

110 • •Repulsa

No aturar-se després d'havercopejat amb el seu cotxe unaltre —com va succeir el passatsetembre devora Ca sesMonges— i continuar la marxaigual que res i dins el poble,fou criticat per molta gent quese n'adonà per l'esclafit. Sesabé qui fou, per la matricula,per() l'esglai no hi mancà... i larepulsa, tampoc.

OPINIÓ

3

Cap als 50 anysEn aquests darrers mesos de l'any

2001, en què ens acostam a la cele-bració dels 50 anys de la sortida delprimer número de Bona Pau, serébo donar una ullada als més relle-vants esdeveniments ocorreguts alIlarg d'aquest mig segle, els quals enfaran donar compte de l'evolució ifets més significatius de la revista,des dels seus inicis fins a l'actualitat.Un trajecte del qual ja pocs en recor-den el seu començament.

Era a la parròquia, les misses deldiumenge 27 de gener de 1952 quanes repartia el número 1. Aleshoressols constava d'una simple octavetaescrita a ambdues cares amb infor-mació i text particularment referit al'església. Posteriorment en sortirendos exemplars més amb similars ca-racterístiques: el número 2, pel fe-brer, i el 3, el marc d'aquell mateixany. I així es pot dir que acabava laprimera etapa de Bona Pau.

El juny de 1953 amb la publicaciódel número 4 començava la segonaetapa, ja de la mida de quartilla, a qua-tre cares i amb un article a mode d'edi-torial titulat Superación, en el qual jas'incloïen collaboracions. A més delrector i del qui subscriu, hi havia lesaportacions literàries de Pere CapeIlkBartomeu Verger, Miguel Martorell,Gabriel Rossinyol i Gabriel Ferrer.

Aix( anaren transcorent els mesos iamb més o manco puntualitat es pre-sentava mensualment Bona Pau ambsemblants característiques, fins que eljuny de 1962 traguérem el número100 amb l'única millora d'editar-lo adues tintes i a 8 pégines. I encarahem d'esmentar que la commemo-ració de l'exemplar dels 10 anys ensva passar per alt.

Ara bé, l'arribada dels 25 anys, elgener de 1977, ja la celebràrem ambun poc més de pompositat. Una petitafesta que ens va omplir de goig totavegada que suposava un quart de se-gle de sortir al carrer. Publicàrem unextraordinari de 12 pàgines i es retéhomenatge a la revista en un acte po-pular a l'església, on, després d'unconcert, es va lliurar una placa com-memorativa de les noces d'argent.

El que ve a ser la tercera etapa de

Bona Pau va començar pel gener de1981. Es pot dir que entràvem a lamajoria d'edat. Augmentàrem lagrandària a l'actual, s'hi incorporaren18 repartidores, ampliàrem els corla-boradors literaris, traguérem poc apoc més fotografies, si bé durant elsprimers quatre anys, cada exemplarsols tenia per regla general 8 pàgines.

El gener del 1982 volguérem cele-brar els 30 anys amb un extraordinaride 12 pàgines. Ho commemoràremdia 24 amb una taula rodona i una ex-posició de premsa forana. I ambaquest número va desaparèixer elsubtítol de full parroquial.

El juny de 1986 aparegué el número400 en un altre extraordinari de 24 pé-gines amb moltes col.laboracions. Dia12, redactors i repartidores celebrà-rem un sopar a la rectoria. El gener del'any següent commemoràvem els 35anys d'una manera tan senzilla queférem poc renou. El 22 de juny de1990 se'ns va concedir el premi deperiodisme de Premsa Forana per lasecció Dos dits de seny.

La celebració dels 40 anys, preàm-bul en certa manera de la del mig se-gle, fou el 24 de gener de 1992. Espot pogué considerar com un home-natge del poble a la seva revista.Autoritats autonòmiques i locals amés dels qui havien estat rectors du-rant aquestes quatre décades i moltamés gent va participar a l'acte literati ial dinar de germanor. Va tancar lescommemoracions l'aparició del nú-mero 500 a l'octubre de 1994: Unextraordinari de 68 pàgines i una ce-lebració festosa semblant a la quehavien duit a terme dos anys abansamb motiu dels 40 anys.

Dins aquest context literati cal afe-gir, l'edició de la col.lecció Quadernsmontuïrers i la del fibre Montuïrersque han deixat petjada com a part in-tegrant de la historia de Bona Pau.Una travessia que té previst arribar elpròxim gener als 50 anys, la qualhauré estat possible gràcies a lacollaboració dels qui d'una o altramanera i durant més o manco tempshan aportat el seu valuós recolza -menti ajuda.

O. Arbona

DOS DITS DE SENYL'atemptat

Encara que l'atemptat terroristaque varen haver de suportar elpassat 11 de setembre els EstatsUnits d'Amèrica no anes dirigiten concret contra cap pars euro-peu ni molt manco mallorquí i nodiguem de Montuïri, el fet cert esque la major part de la humani-tat, aliena als esdeveniments po-lítics, socials i económics en quèes troben immerses determina-des nacions i, en conseqüència,els qui hi habiten, es pot assegu-rar que més o manco indirecta-ment ha sacsat fins i tot la tran-quilla vida del nostre poble.

Un espantós atac als EstatsUnits demostratiu que tots somvulnerables, fins i tot els païsosque es consideraven més pode-rosos del món han esdevingutdebris i fràgils. Sens dubteaquest fet ha trastocat la históriai un vel de por i de mod s'esténper tota la terra. Les morts inno-cents de les torres bessones idel Pentàgon ens han lent i enshan posat la carn de gallina.Pea) hem pensat en les mortsque cada dia es produeixen perdur a terme una política capita-lista, una política dissenyada ipensada en els despatxos delPrimer món?

Aquelles esfereïdores imatges—tant del moment de l'atac comde la caiguda dels enormes edi-ficis causants de tan gran nom-bre de víctimes, les quals una ialtra vegada poguérem contem-plar mitjançant la TV— varenproduir per tot arreu a les perso-nes assenyades un sentimentgeneral de dolença i d'indigna-ció contra els autors materialsd'aquesta catastrófica escome-sa, els qual també hi deixaren lavida. Pedi... i el seny dels quiplanejaren, induïren i avalarenaquesta descomunal massacre,on era?

Salome)

4 OPINIÓ

Quan el terror no té cara

Aquests dies passats hem hagut de feresforços per entendre que no vèiemimatges d'una pellícula de ciencia fic-ció, o d'aquelles que crèiem que noméseren objecte de cinema; ara aquestespellicules han estat prohibides, alsEEUU perquè resulta que esmicolaventrossets d'una realitat. La diferencia esque sempre sortia l'heroi que salvava lesvíctimes de la barbàrie; ara no hi ha he-roi amb cara i ulls, com tampoc la tenenels protagonistes d'aquesta monstruosi-tat.

Tots tenim por de qualcú o de qualquecosa, però aquesta cosa té nom, i aquestapersona de fesomia. Tenim terror quandesconeixem d'on ens prove la por. Iara, no sabem -i segurament no ho sa-brem mai- qui són els artífexs d'aquestabogeria inhumana.

Val la pena deturar-nos i fer una refle-xió, ara que ja han passat unes setmanesde l'estavellament dels avions a les to-rres bessones i al Pentagon, exponentsdel poder econòmic i militar de la mAxi-ma potència del planeta. Esgarrifen lesimatges perquè de tan reals semblenimaginàries; posen els pets de punta lespersones cridant des de les finestres unajut impossible; es terrorífic pensar elsmoments viscuts pels passatgers delsavions, quan els segrestadors no devientenir cap mirament a l'hora d'assassinarperquè sabien que tots havien de morir;

es monstruós aquest acte contra perso-nes que es limitaven a fer la feina de ca-da dia, persones que podríem esser qual-sevol de nosaltres. I això no té paraules,ni cap explicació raonable -exactamentigual que els terroristes d'ETA que as-sassinen persones innocents-, no hi halògica humana possible per entendrecom una ment pot congriar aquests de-sastres. Vagi aquest moment de reflexiói d'apropar-nos a les víctimes, d'unamanera senzilla, però ben sentida, des dela revista Bona Pau: encara que no hosàpiguen mai, nosaltres sí que hauremresat i pensat amb ells.

Si d'aquesta desgracia no en sabemtreure efectes que corregeixin una actua-ció anterior, hi ha el perill de caure enuna desenfrenada lluita cap al terror i ladestrucció. Fixau-vos com els EEUU,des de la Guerra Civil, no havia sofertcap tipus d'agressió; deu esser pa-ís del món. I això no obstant, aquests da-rrers cent anys, els EEUU han espargitel terror arreu del món: han provocatguerres civils a altres països, han tombatgoverns que no els interessaven, hanpermès morts violentes a zones que "noeren estratègiques" pels seus interessos;resulta que són el país més ric del món,que més deixalles provoca, que el benes-tar s'ha duit fins a extrems insospitats... iben devora té gent que mor de fam, queha fet de tot el món un solar on els seus

"S ii d'aquesta desgràcia no ensabem treure efectes..."

interessos estan per sobre de les neces-sitats més basiques. Si aquesta desgraciaque ha sofert el poble americà no ser-veix per reconduir les actuacions quehan fet fins ara, em sembla que el presi-dent tendra les mans Mures per sembrarde terror altres llocs de la terra, que no-més cercarà venjança i no justícia, quepodrà dur a terme tot l'engranatge mili-tar destructor que té en la seva ment. Iaquí hi perdrem tots. No es lògic queuns tirem els aliments i altres es morinde fam, que uns vulguem seguir tirantfums i contaminació a l'atmosfera i obli-guem a pagar-ho a països que no tenengens d'indústria, que facem de les fron-teres barreres que impedeixin la dignitatde les persones humanes. I els EEUUnomés veu el seu món, i fora d'ell noexisteix res més. I això no és cap excusa,evidentment, perquè es faci el que s'hafet; ja he dit que no té cap explicació hu-mana, però es convenient que els quimanen sàpiguen actuar amb unes direc-trius més personals, més apropades a lesnecessitats basiques dels pobles de la te-rra, que en un món on la globalització esl'horitzó més avinent, cal esser sensiblesa les mancances dels que han quedat da-rrere. Tant de bo que se'n temin queaquest camí és el qui cal per aconseguiruna harmoniosa coexistència, tot respec-tant les diferencies d'actuacions i depensaments dels éssers humans.

Felip Munar i Munar

PinturesEstucs i esponjats

Cristian Bosch Veny

07680 Porto Cristo • Tif: 971 82 10 78 • Mòbil: 652 08 78 03

Imatge i pensament

Montuiri, poble costerut

DE LA VILA

5

La glosa diu així:Montuïri, tot són costesi els carrers són molt mal plans,però hi ha unes al-lotesguapes com a diamants.

Que Montuïri tot són costes, és un fetirrebatible. Si mentalment recorrem lacolumna vertebral de Ilevant a ponent,començant pel carrer de sa Trona,Major, Pujol, Calvari i Molinar tenim, ala dreta, les costes des Pou del Rei, Creuden Gegues, Bonavista, Sant Martí,Vanrell, de la Penya, des Forn..., i, al'esquerra, les de Vicenç Mas, RectorRubí, Des Puig, des Sol, Costa iLlobera, Corregudes, des Mig, SantAntoni... A aquestes 15, s'hi han d'afegirles que hàgim deixades. Si no tot, gaire-bé a Montuïri tot són costes.

Podríem objectar: costes o davallades.Es veritat. Pen) com que davallant totsels Sants ajuden, deixarem aquest aspec-te 1161 per centrar-nos en el difícil, lapujada.

No tots els montu'frers tenen proble-mes davant les pujades, els nins, els jo-ves, per exemple. Un bon percentatge deviletans, sí, els tenen, i els qui encara no,que els esperin.

Els més afectats són els de cor avariat.Les han de pujar per trams i descansos,com si les costes tenguessin replans. Noqueden massa endarrere els qui pateixendels genolls. Quants haurem d'espolsarels gaiatos dels padrins i deixaran d'es-ser-nos objectes passats de moda perconvertir-se en objectes útils, necessariso imprescindibles, segons els casos! Iles loques ciàtiques...! Avui fan malquan puges; demà quan davalles, i pas-sat demà quan puges i davalles. I aixíd'altres persones, negativament afecta-des per la situació elevada del poble.

El problema hi és, encara que no tot ésnegatiu. De vegades un pensa si queim enel compte de l'avantatge que representaper a nosaltres caminar per l'espina dorsalabans esmentada i, tant si ens giram a l'es-querra com a la dreta, poder eixamplar lavista intermitentment, ara fins a la Serra deTramuntana, ara fins a la gran extensió delPla. Mai limitats, encongits, ofegats pelpaisatge urbà, com passa en altres pobles

de veïnat. Sempre airejats,ventilats, amb un ull al ca-rrer i l'altre en plena natura-lesa.

Tornem repetir: el pro-blema hi és. Vengui Sènecai ens ajudi, si és possible."Via vi fit". Pareix un sim-ple joc de paraules o unapresa de pèl, pea) no és niuna cosa ni l'altra.

Feia 10 anys que els grecsvolien conquistar la ciutatde Troia, deu anys. A la fi hientraren, però encara han devèncer la inexpugnable for-talesa del Palau de Príam,rei de la ciutat. Les muradesdel palau resisteixen pen), sivolen completar la victòria,han d'obrir camí. Es enaquest moment que el poetaVirgili, en el cant segon dela seva Eneida, escriu la frase, després ci-tada per Sèneca a la carta 37: "Via vi fit",el camí es fa per la força.

Si només ens haguéssim de fer camíper pujar les costes montuïreres... Peròsi és tota la vida que és costeruda.Escoltem el nostre mestre quan ens afe-geix: no pots defugir les necessitats,pea) pots vèncer-les. "Via vi fit", l'es-forç obre camí. Camina esforçadamentamb pas ferm si vols subjectar tota cosa

al teu arbitri, subjectant-te tu mateix a laraó. Ella, la raó, t'ensenyarà el que hasd'emprendre i de quina manera per notravelar amb els obstacles.

Es tracta de no rendir-se a mitjan cos-ta, d'aconsguir el Hoc adient a les nostresassenyades, possibles, aspiracions. Quemai ens hàgim de fer aquella preguntacinematogràfica: Però que fa una perso-na com jo en un lloc com aquest?

Josep Oliver i Verd

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n Telf. 971 64 62 88 •Montuïri

PREFABRICATS

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA IBIGUES TAULÓIMITACIÓ FUSTA

Servei de transportprop; per a tota

MAGATZEM I OFICINA:Ctra. Manacor, Km. 28,5

07230 Montuïri (Mallorca)Tels. magatzem: 971 64 67 44 • 971 64 60 95

Tel. particular: 971 64 61 73

6 CULTURA POPULAR

Quartetes populars mallorquinesL'atribolada vida d'un soldat - I

PreàmbulDins un paner foradatvaig trobar aquest paperquan feia de parelleri me quedà dins es cap.Es paper estava espanyatperò me'n recorda bé,sa vida d'aquest soldat.

No sé escriure es mallorquíi molt poc es castellài m'haureu de perdonarets errors que he fet aquí.

Nfol Massanet "Parri"

Em passi per CiutatVos deman amb humildatque poseu atenció,vos daré relaciódel que em passà per Ciutat.

Vaig néixer en poble petit,que Búger és el seu nomi, tal vegada, tothom

nomenar-lo haureu sentit.

Un vespre de trons i llamps,segons he sentit contar,a llum me varen donari vaig néixer fent espants.

Any de neu i calabruix,però, què voleu que facisi vaig tenir sa desgràci'de tenir es coret fluix?

Per 'ver nat tan fluix de corme n'han passades de bones,d'ets homes i de ses dones,que tothom me feia por.

En fer com que agafar-meja havia arrancat a córrer,baldament perdés sa gorrano'm 'turava a aixecar-la.

Tant si feia fred com solme tremolaven ses mans,tenia quinze o setze anysi no menjava tot sol.Mon pare estava assustat

i al metge em va mostrar.Li va dir: li espassaràquan ell canvií d'edat.

Molt satisfet va quedarpensant que me curaria,emperò de cada diasa por molt més m'augmentà.

Ja que ho he començat,baldament que sigui en gloses,explicaré quatre cosesque em passaren per Ciutat.

Quan me varen fer soldat,deu fer cinc mesos o sis,allò perquè em deixondísme menaren a Ciutat.

Me record que es primers diesd'es susto no estava bo,de lo que em feia més por,des cotxes i des tramvies.

Quan vàrem haver botatdevora s'estaciója em va agafar tremolorde on m'haurien menat.

De sa pena me moriaquan vaig entrar dins Ciutat,me menaren tot 'sustatde cap a Cavalleria.

Després cap a n'es quarter.Quan me varen 'ver midatme veren tan ben formatque me feren artiller.

Un cabo i un sergentme menaren a Sant Pere.Domés tenia ploreraquan hi veia tanta gent.

Me digueren: està aquí,si fuigs quedes arrestat.I jo en un racó arrufatque no gosava sortir.

Després me varen cridar,me daren roba i sabates,i aguiat pep de patatesa migdia per dinar.

Quan vàrem haver dinata un cabo vaig cridardemanant lloc per posartot lo que m'havien dat.Rient digué: vine amb mi.

Me manà a sa bateria,una arquilla buida hi havia.Me digué: posa-ho aquí.

Quan veia tants d'artillersqui tots se reien de joja només tenia porque qualcun no m'ho prengués.

Me digueren, dos o tres:està tranquil i res més,ho guarden es quartelers,aquí no se toca res.

No havia pany de maletai allà dins ho vaig deixar.Només sé que l'endemàvaig trobar s'arquilla neta.

Aim) fou de bon matí,quan me vaig voler aixecar,sa roba no vaig trobari no em vaig poder vestir.

Cercant per tots es raconsmirant si la trobaria,només sé que tot lo diavaig anar sense calçons.

En vista de tot aim)plorava sa mala sort,més empegueit que un porc,tothom se'n reia de jo.

Quan vaig veure aquestamostra,

es quarter no m'agradài me vaig posar a plorardient: vull anar a ca nostra.

S'oficial va pujari me mirà un segon,va dir com la "trusión":deixau-lo, se compondrà.

Calçons me tornaren dar,per mi n'hi cabien quatre,més d'un pam cada sabatade IlargAria me sobrà.

Des que això m'ha succeïtno he fet pus es pagès,per por que no em prenguin

resde layo' ençà jec vestit.

(Conclourà)

MONTUÏRI AMB L'ESPORT?Senyora que ha d'anar acobrar a primers de mes

Dibunt de Patel Pons

OrtopèdiaMANACOR

AngelAscasoGarcia

TÈCNICORTOPÈDIC

(11FETOR

Plaça Rector Rubi' 3Tlf. 971 552 614

LA\L-7-0__n Fax 971 462036- 07500 Manacor

A L'AGUAIT 7

Sim dit ue_11

A la zona d'Es Dau hi havia moltesfaroles espenyades. Es veu quequalcú va afinar la punteria. Qui pa-gara els desperfectes?

I IA principis del mes passat moltes

mares no deixaven anar els seus fillspetits a jugar a l'arena d'Es Dau de-gut a tanta brutor com hi havia. Però,passats uns dies, la feren desaparbi-xer... a l'arena, no; a la brutor.

La tragedia dels EE UU de dia 11de setembre —la qual fou viscuda endirecte mitjançant la TV per molts demontufrers— fins i tot intranquillitzala vida del poble.

IS'ha demanat una subvenció de

27 milions al Govern Balear perarreglar camins veinais. Tan de boque es concedeixi ino s'hagi de cir-cular en males condicions!

fDesprés d'haver publicat la glosa

del mes passat atribuida a Salomó,ens en feren arribar, del mateix au-tor, aquesta altra:

Salomó va dir, va dir,que a l'Escriptura se troba:"Malalt qui aplega sa robademostra que es vol morir".

No sols es fan gestions per cobrirde gespa artificial el rectangle de jocd'Es Revolt, sinó que també hi ha in-tents de comprar terrenys al voltant—de ca na "Pelut", de na "Mianes" i al-tres—, pert) entre una cosa i altra l'im-port se n'aniria a 113 milions. Alguns,que encara recorden que la compradel camp a Can Ferrando sols vacostar 230.000 pessetes, ho conside-ren una quantitat desorbitada... Pert)alit) era l'any 1968! I ara, altres diuenque és una altra cosa i que aquestsmilions no sortiran de les argues mu-nicipals. No esta molt cru?

tHi ha remoguda sobre un intent de

gestions per construir un polígon in-dustrial als voltants de l'antiga disco-teca ICS. I no hi manca inquietud.

Se senten lamentsde persones impedi-des demanant unarrambador —ja queno posen una altracosa— en el carreródel campanar, per po-der anar a l'església.Sols que es posas untub de ferro galvanit-zat amb unes gafesque l'aguantassin a laparet, ja bastaria i...no costaria molt.

Un altra vegada denit, a començamentde mes, els Iladres entornaren fer de sesseves. Què ho diguina Ca n'Eloi i a sa ben-zinera!

t, ,Pels cafés va escla-

tar una polèmica so-bre si Ràdio Murtahauria d'estar o no enmans privades. Sembla que sí, esti-gueren d'acord en què hauria de ser-vir per promocionar la joventut i quequalsevol altra cosa sera incongruent.Mai s'hauria de professionalitzar.

En Tesà Tous deia a Diario deMallorca del 9 de setembre passatque segons Salomó, si un vol saberel temps del proper any ha de mirarel temps a partir del 15 de desem-bre. I a cada dia correspon un mes.

IHi ha un grapat de gent que va en

moto o en bicicleta que no respectaels senyals de direcció prohibida... Ifins i tot qualcú amb cotxe!

tUn estol de dones que anaren a

visitar Lapis tornaren molt contentesperquè havien rebut un petit obse-qui. Ara altres les tenen enveja.

I I IFins i tot en Joan Mas, d'Unió de

Pagesos, fa costat als pagesos delParc Natural de Llevant.

Per diferents camins al voltant delpoble es troben piles tirades a la vo-rera. Sembla que no saben que hiha un contenidor a posta en el pesdel porcs.

En Xerrim

8

DE LA CASA DE LA VILA

Resum de l'acta de la sessió plenària ordinària celebrada dia 4 de setembre de 2001

Comunicacions de batlia• Consell Insular de Mallorca, Medi

Ambient i Natura: Estadístiques de reco-llida selectiva de paper-cartró i vidre delmunicipi de Montuïri.

• Delegació de funcions de batlia perabsència: Des de dia 7 fins a dia Il dejuliol de 2001.

• Mancomunitat Pla de Mallorca:Certificació, dictamen, convocatòria iacta corresponents a juliol passat.

• Federació d'entitats locals de les IllesBalears: Estudi de les taxes de recollida ieliminació de residus dels munici-pis de Mallorca i aproximació a les dadesde la Mancomunitat del Pla.

• Consorci d'Informàtica Local deMallorca: Adhesió de l'Ajuntament deMontuïri al sistema d'expedició de certi-ficacions de residência en els caixersdels bancs.

Modificació i adaptació de lesordenances a l'Euro

Per 6 vots a favor (PP) i 5 abstencions(PSM-PSOE) s'acordà aprovar provisio-nalment la modificació per a la conver-sió de les tarifes de les ordenances fis-cals en Euros, d'acord amb el model del'expedient.

Contractació d'assistencia tècnicaper a Radio Murta

Després d'explicar la finalitat del con-curs i escoltar les consideracions emesesen contra pel grup de l'oposició aixícom la situació actual de Ràdio Murta,s'acordà per 6 vots a favor (PP) i 5 abs-tencions (PSM-PSOE) aprovar l'expe-dient instruït per la contractació d'as-sistència tècnica per a l'explotació deRàdio Murta).

Declaració de zona turísticaDesprés d'explicar la finalitat d'empre-

ses de la carretera de poder obrir diumen-ges i festius s'acordà per 6 vots a favor(PP) i 5 abstencions (PSM-PSOE) propo-sar a la Conselleria de Comerç i Indústriadel Govern Balear que, a efectes d'exclu-

sid de la limitació d'horaris de la Llei envigor, es consideri zona turística el muni-cipi de Montuïri: el nucli de poblacióprincipal considerat com urbà i la zonaafectada a ambdós costats de la carretera715 per la seva proximitat, en el tram queva des de l'encreuament d'entrada a lapoblació fins al Coll de sa Gava.

Adjudicació dels treballs de les NNSSPer 6 vots a favor (PP) i 5 en contra

(PSM-PSOE) s'acordà adjudicar els tre-balls de revisió de les Normes Subsidià-ries a favor de Josep Ma Mayol Comas iAntoni Ramis Ramos conforme al plecde clàusules establert.

Sollicitud de nomenament del P.Martorell com a doctor Honoris

Causa de la Universitat

Després d'exposar diferents motiva-cions i essent que el Pare AntoniMartorell Miralles és fill illustre de lavila des del dia 15 de desembre de 1985,es va acordar per unanimitat sollicitar alrectorat de la Universitat de la IllesBalears el nomenament de dit personat-ge com a doctor Honoris Causa de l'es-mentada Universitat i que els actes ofi-cials de proclamació es facin a l'esglésiaparroquial de Montuïri.

Precs i preguntes• (Ginard) Sollicita veure l'informe

tècnic sobre la reforma de Son Manera,dient que ja fa 6 o 7 vegades que fa lamateixa petició. Vol saber la valoracióde la reforma i si s'adequa al projecte.

R: El batle diu que ho va demanar al'arquitecte i que si no ho ha fet seraperquè té molta feina i que li tornara de-manar.

• Demana informa tècnic i jurídic so-bre una cadena que els vespres es posaper tancar el pas al carrer del costat de"Lapis" i vol saber si dit carrer és o nomunicipal i una ràpida solució.

• Es queixa de la poca representació,assistència i altres a les sessions de laMancomunitat des Pla.

• Demana un major control a la pisci-na municipal (perills, risc, economia,responsabilitat, potabilitat de l'aigua...)

• Per què el local assignat als regidorsde l'oposició està ocupat per una altraentitat?

R: Fou un decuit sense mala intenció,el qual s'esmenara.

• Posa de relleu algunes deficiènciesde les festes i el desig que anys vinentsse solucionin, com per exemple el cr-cult dels cossiers, la manca de neteja a lazona d'Es Dau i la gestió del bar a lesberbenes... ofertar el bar a una altra em-presa. Així mateix reconeix la labor delsmunicipals.

• (Nicolau) Quina resposta s'ha rebuta les allegacions sobre la reforma de lacarretera?

R: Encara cap.

• Per què hores d'ara no estan arregla-des les dues síquies (Son Manera iLapis) a la carretera? (Expressa que sóndel mateix amo).

• (Miralles) Vol denunciar un home ar-mat que donà l'alto a ell i a la seva famí-lia a un Hoc públic al costat de "Lapis" ivol saber si té permís per portar armes.

• Transmet queixes sobre el mal estatde l'aigua canalitzada a les Escoles i de-mana connexió amb la xarxa.

R: Ja esta solucionat.

• Demana per què el carrer de PereCapellà no disposa dels mateixos serveisque els de la resta del poble (manca devigilAncia del gamberrisme que espenyales faroles) i addueix que és un agravicomparatiu.

R: Se solucionara.

• (J. Verger) Demana si la bombad'aigua del Pou del Rei s'ha hagut debaixar aquest estiu.

R: Enguany no ha fet falta.

Proposta d'ordenació de sentits únics dels carrers de Montufri

NOTICIARI LOCAL

9

Gran plogudaLa nit del 6 al 7 de setembre va caure

damunt el terme de Montuïri una granaiguada. En alguns punts de l'illa es re-colliren fins a 160 litres m 2, però a la vi-la sols 64. Ara bé, aquesta pluja en gene-ral féu més bé que mal al camp.

Pamboliada solidàriaDia 14 en el camp d'Es Revolt es va

dur a terme una gran pamboliadaria organitzada per les Noves Genera-cions del Partit Popular a benefici del'Associació NEWTEC (Associació pera la tecnologia i ajudes tècniques).S'obtingué un benefici de 61.500 pesse-tes les quais foren entregades al presi-dent de l'esmentada associació, el mon-tdirer Baltasar Servera. El joves del PPagraeixen la collaboració.

Assemblea de la CooperativaEl passat 14 de setembre la Coopera-

tiva va celebrar l'assemblea general or-dinària en el mateix magatzem, a la qualhi assistiren 22 socis de la trentena queintegren la junta rectora. Es va donarcompte de les quantitats ingressades enles diferents partides, les quals sumen89.778.114 pessetes, així com de lesdespeses que s'han realitzat, essent elseu total 89.599.330 pessetes. Així estancà l'exercici amb un superàvit de178.784 pessetes.

Conferència sobre 1TuroDia 27 a la sala d'actes de l'Ajunta-

ment i organitzat per "La Caixa", AntoniReus va oferir una conferència a la quals'explicà la manera de familiaritzar-seamb la nova moneda europea, els seusavantatges, la superació dels inconve-nients, equivalències, per() sobretot les

El pergamí que s'entregà al "Dimoni"Juanjo López amb motiu de la seva"jubilació" i que, tot i tenir-ho preparat,no va sortir el més passat, diu així:

El vell dimoni ha acabatde córrer anvant i enrere.En Juan jo s'ha retirati un nou banya verda ha entratrepartint cops de Ilendera.

Visca Sant BartomeuAjuntament de Montuiii

En agraïment a Juan jo Lópezpels seus anys de dimoni i feinaamb els cossiers.

normes que s'han de tenir en compte a 1'-hora de posar-se en circulació, el proper 1de gener del 2002, i dos mesos desprésserà l'única moneda de curs legal.

Sentit dels carrersTambé a l'Ajuntament el vespre de dia

28 s'oferí el resultat d'un estudi elaborat perl'enginyer d'OP, Fernando Rodríguez sobrela proposta d'ordenació de sentit únic a lamajoria de carrers de Montuïri. Molts delsassistents objectaren determinats sentits ioferiren els seus parersa, si bé el batleaconsellà que presentassin per escrit al'Ajuntament les seves impugnacions.

Sopar a la frescaA fi d'obtenir fons i organitzat conjun-

tament per la Parròquia i el Patronat deMúsica, el passat 29 de setembre es du-gué a terme una festeta. A les 7 de l'ho-

rabaixa hi bagué missa al Puig i tot se-guit, davant la capella, balls mallorquinsals sons de la banda de música. La festaacabà amb un sopar a la fresca davant lapiscina d'Es Dau. Els beneficis es desti-naran a la nova illuminació de l'ermitadel Puig i a l'Escola de Música.

Tercera EdatL'Associació de Persones Majors va

organitzar una excursió a Sóller amb au-tocar i des d'allà amb barca fins a SaCalobra, dia 9. I dia 30 a Cas Carboner,dinar de començament de curs amb balla l'acabament.

L'Associació de Gent Gran, dia 26va participar a una trobada a Lluc con-juntament amb altres associacionsd'Algaida, Alqueria Blanca, Campos,Colònia de Sant Jordi, Petra, Porreres,Ses Salines i Vilafranca.

Area de m'Ivoi Ses JardinesEstació de ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tif. 971 64 61 46 • Montuïri

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

10 ENTREVISTA

Catalina Sastre Martorell, Ilicenciada en arquitectura

Amb el seu projecte de final de carrera obtingué la màxima qualificacióNa Catalina Sastre Martorell,

de 25 anys, es una montufreramés que, desprès d'estudiar ar-quitectura a Barcelona, ens con-tara la seva experiència, els seusprojectes i altres interrogantsque se'ns acudiran mentre ani-rem encetant conversa. Unaal.lota d'aparença senzilla, ria-llera i agradable, gaudeix depassejar per fora vila i malgratque s'aboca de ple en la sevafeina, encara disposa de tempsper estar amb la família i quedaramb els amics.

Amb el seu projecte defina! decarrera obtingué un 10, peròdeixem que sigui ella qui ens envagi contat els detalls al llarg del'entrevista.

—Catalina, conta'ns moltper damunt la teva trajectòriaestudiantil.

—Vaig fer els estudis primaris(EGB, batxiller de ciències i COU) alCol.legi Santa Mònica de Palma.

—A quina edat començares a tenirclar què volies estudiar?

—Des del batxiller tenia clar que voliasortir de Mallorca per estudiar. En can-vi no sabia ben bé què. M'agradaven lesciències, però també m'atreien uns estu-dis en què no tot fos càlcul, sine, que

de Catalunya.

—Per què no ens analitzes unpoquet els teus anys d'univer-sititria?

—Bé, ha estat una carrera deconstant dedicació. Durant elsprimers cursos no feia mês queanar de la facultat a casa per es-tudiar. Hi havia molt per apren-dre i quasi no tenia temps per ares més. Després, a mesura queacumules experiència, vas per-dent la por a uns estudis que enun principi semblen inabastables.Es fa molta feina i es treballatambé en equip, per així contras-tar opinions i idees. La creativitatofereix molts punts de vista ques'han de discutir, a fi que lesco-ses es facin bé.

—Quins aspectes consideresmés importants?

—Una part molt important, queno es pot deixar de banda, és la

construcció. Cada any, a part dels jaexistents, apareixen al mercat molts ma-terials nous que s'han de conèixer. Uncomplement de la nostra formació forenuna sèrie de viatges organitzats per la fa-cultat. Visitàrem ciutats lligades amb ar-quitectes importants: París — LeCorbusier, Roma — Els Clàssics,Chicago — Wright i Mies, Finlàndia —Aalto, aquesta experiència tan enriqui-dora ens servi per aprendre dels arqui-tectes que han deixat petjada.

—Què ens pots dir de la teva expe-riència de viure a Barcelona?.

—A Barcelona ciutat només hi vaigviure el primer any. Ho vaig fer en unaresidència. Pere, com que tenia molt detemps de trajecte, els anys segtients vaigdecidir compartir pis a Sant Cugat ambaltres companyes de carrera. Sant Cugat,per viure, és un poble molt agradable,és tranquil i compta amb molt bones co-municacions. Gràcies als ferrocarrils dela Generalitat i els Túnels de Vallvidreraen 15 minuts era a Barcelona.

—Enyoraves Montuïri?

—Montuïri és el meu poble i l'estimmolt, perquè és allà on tenc la meva fa-

fossin una mescla d'art i tècnica.Arquitectura em va semblar una bonaopció, perquè des del meu punt de vista,era una combinació del que a mim'agradava.

— A quina universitat vas estudiar?

— A l'Escola Tècnica Superiord'Arquitectura de Sant Cugat del Vallès,ETSAV, dins la Universitat Politècnica

ENTREVISTA 11

muja i bona part de les meves amistats.El que més enyorava era la tranquil.litatque es respira en els nostres carrers i pelcamp.

—Sabem que el teu projecte de fl decarrera ha estat brillant, per què noens l'expliques un poc?.

—El projecte tracta de la rehabilitaciód'un teatre a Argentona (9.000 hab.), aprop de Mataró, Barcelona. Aquest fouconstruit després de la Guerra Civil,amb pocs recursos. El poble va contri-buir a la seva construcció mitjançant lavenda dels productes del camp, que ha-vien recollit durant aquell any. Però, enels darrers anys, la falta de mantenimenti d'inversions va obligar a tancar-lo, jaque el seu estat ruïnós oferia poca segu-retat. A l'edifici, pens que són necessa-ris uns canvis que el Iliguin amb la plaçamonumental que es troba al seu davant.Aquesta unió la faig mitjançant unarampa per accedir al teatre. Amb la in-tervenció conserv només les tres façanesprincipals, estintolant la lateral de larampa subterrània d'accés. Amb unasuau pendent 7% passam d'un espaibaix i un poc fosc (rampa) a un altre alt illuminós, el foyer (vestíbul principal delteatre). A partir d'aquí unes personesvan cap a la zona privada (camerinos ioficines) i altres a la pública. En aquestapart hi trobam els accessos al pati de bu-taques, un bar amb vistes a la plaça, alprimer pis, i una sala polivalent per aexposicions o actes públics destinats alpoble. Ara bé, tot això explicat sense elsplànols davant perd molt.

—Què sentires quan et comunicarenque el batle estava interessat pel pro-jecte?

—Vaig estar molt contenta, que hiestàs interessat. Una vegada que ell vaconèixer el projecte, em va posar encontacte amb l'arquitecte que haviaguanyat el concurs fallat durant el trans-curs del meu fi de carrera. Gracies aaixò, aquest estiu he col.laborat ambaquest arquitecte.

—A partir d'ara, quills projectestens?

—El que m'interessa actualment éscontinuar la meva formació, la qual pucadquirir del meu treball amb altres ar-quitectes. També m'agradaria fer alguncurs de postgrau, com el de"Rehabilitació d'edificis antics" i dualtres projectes pel meu compte. En

aquests moment duc a terme una refor-ma a una casa antiga, entre mitgeres, aSanta Eugênia.

—Quins d'aqu.ests Hoes et temptamés i per qué per establir-te(Montuïri/Palma/Barcelona)?

— A mi m'agradaria viure a una ciutat,per la proximitat que té de tot, tant d'oci(cinemes, teatres...) i cultura en generalcom de professions de tot tipus. Per()també necessit de la tranquillitat quet'ofereix el poble, Hoc idoni per descon-nectar de la feina. Vull destacar peròque, avui en dia, amb un ordinador i in-ternet es pot treballar i estar en contacteamb tot el món des de qualsevol lloc.

—Explica'ns les teves aficions.

—M'agrada molt anar al cinema, feresport, caminar pel camp, quedar ambels amics... D'ença del projecte m'inte-rés més pel teatre i vull esmentar que ésmolt necessari que els de la part foranaaprofitem els nous teatres que tenim al'abast: Sa Màniga de Cala Millor,S'Auditori d'Alcúdia, el Teatre deVilafranca, el d'Artà i d'altres. Seguintamb les meves inclinacions també m'in-teressen molt els llibres i les revistes quetenen relació amb arquitectura, així comla coneixença dels nous materials quecontínuament apareixen al mercat.

—Qué opines de la televisió? Pensesque ofereix programes de qualitat?

No puc opinar massa, perquè veigmolt poca televisió. Bàsicament l'aprofitper les pellícules que no he pogut veureal cinema, pels telenotícies i poc més.

—Què opines de Montuïri, de lagent,...?

—A Montuïri sempre el tenc present,perquè hi he nascut i és on tenc lesarrels.

—Ara que encara tenim fresques lesd'enguany, com definiries les festes deSant Bartomeu?

—Són festes molt alegres i familiars,en què no puc faltar, ja que són úniques.Hi acut molta gent per passar-s'ho bé,perquè d'això els monttarers en sabem.L'ambient que es respira en aquests dieses quasi impossible de definir.

—Què canviaries de la societat ac-tual?

—Canviaria el conformisme i la into-lerancia que hi ha pel món. Sobretotpens que els joves som molt còmodes.

Fins aquí la nostra agradable xerradaamb na Catalina, una al-lota modesta,que pensa que on ella ha arribat potarribar-hi qualsevol que s'ho proposi.La sotasignant no li lleva la raó, i ambaixò no la vol desprestigiar en absolut,però a vegades el propòsit no és sufi-cient, sinó que el que dóna satisfaccionsés la constancia diaria i la il.lusió quecada un posa en allò que fa. Ellas'aferra a un projecte que, per ventura,perquè era real, l'engresca més; però elcas és que la seva perseverança la féumereixedora de la maxima nota. Desd'aquí enhorabona!!! i que el futur etprocuri moltes satisfaccions. Sort.

Catalina Barceló

BAR - RESTAURANT

Can MiguelMena dicvti i a ta cwita

Jectinftwiguem)tict t Yi/z/ze)tia(Dijous tancat)

Carrer Palma, 194 • Telf. 971 64 62 04

•

Montuïri

12 ENTREVISTA

Guillem Garcias Pocovi, mecànic especialista enmotors a reacció, jubilat

També fou el cap del servei tècnic de prestigioses marques d'electrodomèstics

Ha viscut intensament una vida de tre-ball, conscient sempre del seu deure.Pels seus propis mitjans ha sabut obrir-se pas dins la seva existència a base ded'estudi i constância. Un professional dequalitat. El nostre entrevistat, GuillemGarcias Pocoví, té una conversa semprepuntejada per petites cites i anècdotesque la fan interessant. Una forta volun-tat amb un sands coneixements tècnicadquirits durant anys han fet queocupas al llarg de la seva vida llocs deresponsabilitat.

Va néixer el 14 d'agost de 1933. Téuna germana, n'Antania, més jove queell. Es casa l'any 1963 amb SebastianaFullana Sastre. Té un fill i una filla:Jaume i Jeremia, ja majors i casats.

Ens trobam amb ell dins una conforta-ble habitació en el seu domicili. Una no-va i salida casa que té a les afores delpoble.

—Qui fou el teu primer mestre,Guillem?

—Don Cristòfol —del qual diu que nosap el seu llinatge— i don Pere Rosselló.

En Guillem de nin comença la sevaeducació en el Grup Escolar del poble(Ses Escoles).

—Seguies algun pla d'estudis deter-minat al Grup Escolar?

—No. Pert) més endavant, mitjançantuns exàmens, vaig aconseguir elCertificat d'Estudis Primaris.

—Si no ens equivocam també anaresa classes particulars amb don PereRosselló. Va esser així?

—Així fou. En Miguel "Roca" i joanàvem junts a classes de matemàtiques,assignatura que a mi m'agradava molt,en el domicil i de don Pere.

Envestim tot dret cap a un dels temesprincipals:

—Tu has estat molts d'anys al'Exèrcit de l'Aire com a mecànic es-pecialista ocupant-te dels motors deles aeronaus. Com t'iniciares i quinespasses donares per aconseguir aquesttreball?

—Sí —ens diu amb un mig somriure.Han passat molts d'anys des del co-mençament d'aquella etapa com a mili-tar.

Esta un moment callat cercant el re-cords, i continua:

— Tot començà quan un matí jo anavaa veure el meus padrins. A vegades m'a-turava a la ferreria de mestre Tomeu"Pelut" per veure'l forjar. En aquestaocasió hi hagué el seu fill, en Tomeu,que em preguntà pels meus estudis. Livaig dir que estudiava matemàtiquesperquè m'agradaven, pert) no tenia unpla determinat. Ell donà una mirada alsllibres i quaderns que jo duia. Els va fu-Ilejar uns moments i em digué: "Per quèno ingresses a l'Escola d'Especialistesd'Aviació, de Lleó? Crec que t'aniria1)6. Vaig dir que no... que m'ho haviade pensar... suposava despeses... Enaquests moments jo a vegades feia feinade manobre amb el meu pare i ajudava aca nostra a les feines del camp. Pere, in-sistí. Poc dies després enviàvem lainstància, la qual vengué aprovada. I jaem tens a l'escola de Lleó com aspirant amecànic motorista d'aviació.

—Molt de temps estudiant a l'Escolade Lleó?

—Bastat. Hi vaig estar uns quantsd'anys Exigien molt i no et podies dis-treure. El contracte que vaig firmar persevir a l'Exércit de l'Aire fou per quatreanys. Els darrers anys d'estar a la basede Lleó ja m'havien assignat un aparellde vol del quan en vaig esser el mecànicresponsable.

—Estant a Mallorca, tengueres unpetit accident de vol. Com va esser?

—Veuràs: era l'any 1955 i em destina-ren a Son Sant Joan. Ja duia els galons

ENTREVISTA 13

de caporal i una certa veterania. Enaquella base em vaig haver de fer càrrecd'un veil aparell amfibi anglès, tipus"Catalina", que no sé d'on el deguerentreure perquè estava en molt mal estat.Amb ell hi vaig fer el darrer vol damuntuna pista de terra que hi havia a l'aerò-drom. Poc temps després a l'aparell i ami ens passaren a Son Bonet. En un delsvols de prova en el que jo hi anava coma mecànic, quan havíem aterrat, i rodanta bona velocitat damunt la pista, es rom-pé el fre. Aquell antic aparell no teniaels alerons com els d'avui; fins a la fi dela pista no s'aturà i encara ho féu xocantcontra una paret. Aquest fou el darrervol de l'avió "Catalina". En vaig sortiramb un trau al cap i coixejant d'un ge-noll durant setmanes. No va esser res.

—I des de Son Bonet, on anares?—Començava 1956 i m'enviaren altra

volta a Lleó per un curs especial d'am-pliació de coneixements. Esperàvem perprimera vegada l'arribada dels reactors.Vaig aprovar el curs, el qual fou moltdur. De 365 mecànics només n'aprovà-rem 54. En el novembre d'aquell anyarribaren 25 reactors "Sabre". Em passa-ren de mecànic de manteniment a und'ells. Era l'únic caporal responsabled'un "Sabre".

—Això significava passar a un altretipus de motor?

—Exacte. Feina i responsabilitat nome'n faltaven. Pero) mentrestant em tor-naren enviar a Lleó per fer un curs espe-cial sobre el "Sabre". Ja tenia coneixe-ments damunt aquest tipus d'avió i elcurs per jo fou un passeig.

—Tenia cada un dels avions un per-sonal determinat?

—Sí. Jo, per exemple, tenia un aviódel qual n'era el responsable en quant almotor. Un equip diferent s'ocupava deles altres parts de l'aparell.

—Continuem amb les teves anades ivengudes.

En Guillem riu quan sent la frase.

—Sí, és ver; vaig viatjar bastant d'unHoc a l'altre i no havia acabat. Conclòsaquest curs ja duia el galó de "cabo pri-mer" i em destinaren a Manises(València), a lAla de caza número 1".Estant aquí hi va haver el desbordamentdel riu, el qual inundà la ciutat deValència. amb el nostre grup jo hi vaigintervenir ajudant a la població. Enaquesta ciutat també vaig fer una granamistat amb don Honorat Ribas"Pofang", ambdós teníem llargues con-verses. L'any 1959 tornava esser a Lleóper assistir a un curs de suboficials, elqual vaig aprovar. I el 1960, també aLleó, un altre curs d'Especialista tècnicen motors a reacció.

—No devies tenir temps de girar-tedarrere?

Esta de bon humor i riu obertament.

—Era tal com dius, però llavors era jo-ve i ho duia molt bé. L'any 1961 venc

altra volta destinat a Son Sant Joan i as-cendesc a sergent especialista. És quanretiren els reactors d'aquesta base, i jo hiqued amb un equip d'especialistes peratendre els possibles reactors que oca-sionalment hi aterrassin.

—Suposam que en certes ocasionsvolaves?

—Naturalment, quan era necessari, co-sa que succeïa bastants vegades.

—Havia acabat el teu anar i venird'una base a l'altra?

—No —ens diu—; l'any 1974 m'envien aTorrejon de Ardoz per un nou curs espe-cial de motors a reacció i em destinen auna unitat de reactors "Phantom". Hivaig estar un any coincidint amb el meuascens a brigada especialista. La mevaestada a Torrejon, devers un any, coinci-dí amb la darrera gran desfilada de tro-pes a Madrid. L'arma d'Aviació hi vaparticipar amb un centenar d'avions.

—Per cert... —queda un moment callat is'accentua el seu bon humor quan conti-

(Continua a la pagina següent)

Adrogueria I electrodomèsticsAntoni Mayol

Rparacians25 anys d'experiència

Plaga Major, 10 • Tif. 971 64 62 50 • Montuïri

bar

Ca na PoetaCarrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

music

Foto antigaSebastiana Mira/les "Que/ó", quan sols tenia un any, amb

Teresa Mayol ofereixen aquesta simpàtica escena

14 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

nua— en aquesta base, com és sabut, hitenien també els seus aparells els ameri-cans. Quan els seus tècnics se n'adona-ren que el nostre comandament superiorhi volia fer volar un centenar d'avionsse'n fotien de nosaltres: "Cent avions envol", ens deia algun d'ells. La meitat ro-mandran avariats abans d'aixecar-se".Vengué el dia assenyalat. Des de la ma-tinada l'activitat del nostre sector anavaaugmentant. En el moment oportú 116aeronaus del tipus "Sabre" volaven da-munt el cel de Madrid. Els mateixosamericans abans tan escèptics ens felici-taren.

Per abreujar direm que en Guillemvengué altra volta destinat a Son SantJoan. Estant en aquesta base va rebreuna gran sorpresa: li enviaren la"Medalla de Gratitud de la Ciutat deValència" per haver intervengut activa-ment en els treballs de salvament durantles inundacions que va sofrir la capitalquan ell hi estava destinat.

— Quin any et llicenciares?

—L'any 1976. La meva Ilicència fouvoluntària. Havia estat a l'exèrcit durant23 anys.

—Peres, tu també feia anys que te-nies un negoci d'electrodomèstics aPalma.

—Efectivament. L'any 1967 vaig co-mençar a treballar per la New Pol. Duiael servei tècnic. Feia poc que m'haviacasat. El volum de feina anava augmen-tant i es tractava d'elegir entre l'aviació iels electrodomèstics. Em vaig decidir

pels electrodomèstics.Durant aquest temps,a més de New Poltenguérem altres mar-ques de prestigi de lesquals el nostre serveitècnic en tenia l'ex-clusiva.

—Aix?) significavaun caramull de feinai responsabilitat.

—Sí, així era. Vaigarribar a tenir 11 per-sones al servei tècnic.

—Has viatjat molt?

—Sí i no —ens diudubtant un momentEstant a l'exèrcit vaigviatjar a França i a Alemanya amb els"Sabre". Amb els electrodomèstics i arel de cursets he conegut Stuttgart(Alemanya) i d'Espanya conec moltescapitals.

—Unes quantes preguntes fora delstemes tractats: quin diari acostumesIlegir?

— L-Oltima Hora".

—Quin tipus de revistes?

—Les revistes tècniques, que encaracompr en certes ocasions.

—Les teves aficions?

—El futbol, les bicicletes, les carreresde motos i cotxes fórmula u, i também'agrada el cinema i el teatre.

— Què li fa falta al nostre poble?

—Un local de la Tercera Edat més gran

i còmode. Dins un altre ordre de cosesens manca també per part del poble i elsresponsables, interès pel fet cultural.

—Què ens sobra?

—Sobra renou; i abans no ho he ditpert) també falta ordre en el tràfic i Hocper aparcar.

—Alguna decepció important en lavida?

— Més d'una. Tenc 68 anys: és inevita-ble.

—Una il-lusió feta realitat?

S'il.lumina la seva cara

—Veure els fills collocats. És una deIs coses que més em satisfan.

—Quina diferència veus del tempsde la teva joventut a l'actualitat?

—Llavors no teníem doblers i manca-va feina. Avui hi ha més doblers, peròtambé la feina és un problema. Cadaépoca té els seus pros i els seus contres.

—Com veus el futur?

—És imprevisible. La tècnica avança auna velocitat de vertigen. Difícil preveu-re'l, humanament i tècnicament parlant.

Com haurem observat, el nostre entre-vistat va estar present, visqué personal-ment dos moments importants durantuns anys del segle XX, en què la mecà-nica evolucionava ràpidament. En elprimer cas dins l'aviació, quan els mo-tors convencionals donaven pas als dereacció; i al mateix temps també col.la-bora amb l'arribada —la invasió, dirt-ern— dels electrodomèstics dins les nos-tres liars. En els dos casos, ell, entre al-tres tècnics— hi va prendre part activa.

Miguel Martorell Arbona

Un grapat de nins i nines s'aturaren un moment de jugar en el pati de l'escola perfer-se aquesta foto. Era un dels primers dies d'aquest curs

supermercados

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix congelat • Carnisseria • Xarcuteria

Panaderia • Fruita i verdura • Begudes • NetejaI TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n Tlf. 971 64 67 60 • Montuïri

Super Montxtens assortit

ufri

DE MONTUÏRI

15

A les Escoles ha començat el curs 2001-2002El cens escolar comprèn 177 alumnes (d'entre ells 18 marroquins i 6 alemanysi ¡16 mestres

Josep Ma Munar es el nou DirectorEl Col.legi Joan Mas i Verd de

Montuïri ha començat el curs 2001-2002amb 177 alumnes i 16 mestres. El alum-nes no tan sols són de Montuïri, sinóque a més cal destacar-ne 18 de marro-quins, 6 alemanys, 2 suecs i 1 turc.

A Educació Infantil hi ha matriculatsun total de 62 alumnes distribuïts de lasegiient manera: 15 de primer (3 anys),dels quals n'és tutora Coloma Alcover;15 de segon A (4 anys), essent-ne tutoraCatalina Pere116, 16 de segon B (4anys), dels quals n'és tutora CatalinaForteza, i també 16 de tercer (5 anys) elsquals tenen de tutora Francisca Ma Niell.

A Educació Primària hi acudeixenun total de 115 alumnes distribuïts així:20 de primer curs (6 anys). La tutora ésPaula Vallcaneras; 16, de segon (7 anys)que tenen per tutora Maria Anta Melia.Aquests dos cursos comprenen el primercicle essent-ne coordinadora la mateixaMaria Anta Melia. El segon cicle l'inte-gren 23 alumnes de tercer (8 anys) dels

quals n'és tutora Elena Calafat i 21 dequart (9 anys) i tutora Catalina Gaya(aquesta també és la coordinadora del 2ncicle). El tercer cicle està format pels 20alumnes de cinquè, essent coordinadoradel curs i del cicle, Catalina Martorell i15 alumnes més són els de sisè curs,dels quals Maria Anta Vallespir n'és latutora i també mestra de música.

Les diferents especialitats que s'im-parteixen aquest curs al Coliegi tenen

com a responsables Jereinia Oliver (aten-ció a la diversitat), Antoni Gornals(mestre d'anglès i responsable del pro-grama Arxipèlag), Aina Ma Munar(mestre de Pedagogia Terapèutica),Maria Ribas (Pedagogia de l'Escola),Guillem Fiol Tomas (Mestre d'EducacióFísica i Secretari de l'Escola), MariaFrancisca Miralles (Cap d'Estudis) icom a Director del Collegi ha estat no-menat Josep Ma Munar Vich.

16 HISTÓRIA

LA DESAMORTITZACIO DE MENDIZABAL - IV

Deu frares montuirers foren exclaustrats

(Continuació)Una altra conseqüència de tot aquest

procés, fou que els nombrosos frares quehabitaven els convents afectats, haguerend'abandonar-los i romangueren ex-claus-trats, d'entre ells n'hi havia alguns d'ori-gen montuïrer."

Al convent de Llorito -dominicans-" hiresidia Antoni Ribas Miralles, el seunom de naixement era Joan, havia nascutl'any 1806 y morí a Montuïri dia 15 denovembre de 1886. Era llec. D'aquest fra-re em podem dir algunes coses, el seunom complet era Joan Francesc i era co-negut al poble com a es frare Moreno, jaque aquest era el seu malnom. Fou ex-claustrat l'any 1835 traslladant-se a viurea una finca de la seva propietat, CanMoreno a la Serra des Fonoll molt propde Son Boivás i del terme municipal deLlorito. Curiosament aquestes cases te-nien un molí propi del quai tan sols enresta una de les moles, aquesta du grava-da la data de 1836, una data molt properaa l'any de l'ex-claustració del nostre frare.També s'ha de dir que els més vells delpoble contaven que tenia el bain amb elqual l'havien d'enterrar a casa seva."

Al Convent de Manacor, també delsdominicans," habitava Benet PocovíMascaró, Bartomeu originàriament, vanéixer a Montuïri dia 6 de març de 1795,s'ordenà l'any 1820 i morí a Manacor als

77 anys d'edat el 23 d'agost de 1872. Foucustos del seu convent des de 1851 a1854 i es dedicà a l'ensenyament del llatí.Era sacerdot.

Al Convent dels franciscans de Palmatenim a Antoni Manera Marimón, batiatcom a Gabriel, tenia quan fou ex-claus-trat 87 anys i morí a Palma a l'església deSant Mique! dia 10 de novembre de 1840als 93 anys de edat sense haver fet testa-ment i essent enterrat al cementen rural.També sacerdot.

Joan Miralles Verd, del mateix con-vent, tenia 73 anys quan fou ex-claustrat icom l'anterior també expirà a l'església deSant Miguel el 24 de desembre de 1842als 81 anys sense testament i enterrat alcementen rural. Sacerdot.

Sebastià Miralles, del mateix convent,morí a Palma, a la parròquia de SantMique! dia 6 de juliol de 1838 als 80anys, com els anteriors també no deixàtestament fet i fou enterrat al cementenirural. Sacerdot.

Miguel Manera Mascaró, del mateixconvent que els d'abans, nat dia 2 de se-tembre de 1784 i mort a Montuïri dia 23de maig de 1864. Se l'anomenava com aAcursi. Llec.

Convent de Sant Francesc (mínims) dePalma, Gabriel Miralles Marimon, nat aMontuïri dia 9 de desembre de 1810, s'or-dená l'any 1834, adscrit a la parròquia de

Sant Miguel de Palma, morí dia 22 demarç de 1874 en aquesta ciutat. Sacerdot.

Del Convent de Jesús (franciscans) "dePalma era Joan Miralles Bauzà, nat dia21 de juny de 1810, i ordenat l'any 1834,morí a Montuïri el 28 d' abril de 1873, als63 anys d'edat. Sacerdot.

Del Convent de Llucmajor (francis-cans)" Lluís Miralles Company, batiatcom a Sebastià, va néixer dia 23 d'abrilde 1808, fou ordenat l'any 1832 i entregál'Anima al Pare als 66 anys a Montuiri dia12 d'abril de 1874. Sacerdot.

Joan Miralles i Monserrat" parla tambéd'un altre frare, Rafel Socias Trobat, lec-tor- de filosofia de l'orde dels mínims.Aquest tenia, a una casa propietat seva ases Rotes de Son Comelles, una capellaon deia missa, que encara avui en dia esconserva.

La venda d'una possessió.L'establit de s'Almudaina

Per finalitzar exposarem l'evolució d'u-na d'aquestes possessions fins que arribáa una total parcellació, el document quesegueix ens explica detalladament el pro-cés d'establit de s'Almudaina ja a mitjansegle segons un document que es troba al'Arxiu del Regne. 3°

El 4 de setembre de 1859, AntoniFernández Caymari, metge i apoderat dedonya Francesca Oliver, vídua de JoanPont i fill d'Antoni i de Beatriu Caymari,natural de Palma i veí de Sant Joan se-gons auto de poder otorgado en 30 juliode 1859 ante D. Miguel Ignacio Manera,notari, començà a establir la possessió del'Almudaina, de la vila de Montuïri.

Donya Francesca Oliver posee el refe-rido predio la Almudayne en virtud de di-visión que otorgó en trece noviembre demil ochocientos cuarenta y dos ante D.Pedro José Gallard notario, con D.Gabriel Ribas y D. Gabriel Miralles quelo poseían por indiviso, por habérselesadjudicado en pública subasta por el co-misionado principal de amortización deesta provincia en veinte y seis abril demil ochocientos cuarenta y uno y les fueotorgada la correspondiente escritura deventa por el mismo comisionado en vein-te de julio mismo año.

Plan de condiciones que han de obser-

Taller mecànicPlanxa pinturaConstantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon [lull, 46 • Tlf. 64 61 84

• Montuïri

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUIRI

HISTÓRIA 17

var los enfiteutas.Condiciones bajo las cuales se da en

establecimiento en distintas porciones elpredio denominado la Almudayna sito enel término de la villa de Montuiri, propiode D° Maria Francisca Oliver.

1° La señora enajenante se reserva pa-ra sí y los suyos el dominio directo'', osea el laudemio de dicho predio haciendogracia a los adquirentes por este trans-paso solamente de los derechos que lecorresponde por este concepto.

2°. El adquirente deberá satisfacerademás de los gastos que son de su cargoel salario de la escritura de transpaso,incluso el de una primera copia con supapel correspondiente que deberá entre-gar a la señora enajenante.

3°. El adquirente deberá estar y pasarsin admitirsele prueba en contrario porIa demarcación señalada en el plano le-vantado por D. Gaspar Comellasn sinque en tiempo alguno pueda pedir varia-ción, para lo cual se deja expedito el de-recho de rectificarla antes de comprome-terse.

4° El adquirente deberá satisfacer enmetálico el precio que por entrada de estaenfiteusis se estipulare el día en que sefirmó la escritura ante el Notario D. JuanBauzá, ante quien deberá presentarse eldía que señale la Señora enajenante, massi quiere el adquirente satisfacer dichoprecio a plazos, podrá hacerlo y en estecaso el día en que se firme la escrituradeberá satisfacer cuando menos una ter-cera parte de la total cantidad que porentrada se haya acordado y las dos terce-ras partes restantes en igual día y mes delos dos años siguientes debiendo perocontribuir al entretanto a la Señora ena-jenante con el interés del seis por cientoanual por la cantidad que haya dejado desatisfacer a cuyo efecto quedará especialy preferentemente hipotecada la porciónvendida, tanto para la seguridad del capi-tal como de los intereses.

5° En el caso de que en lo sucesivo sehagan divisiones de la porción de tierradada en enfiteusis en caso que se hayaestipulado, no podrá dividirse en menorcantidad que la de una libra y diez suel-dos por cada uno de los censatarios yaun está división se entenderá sin perjui-cio del derecho de la Señora enajenantepara demandar el integro censo de cual-quier poseedor de la porción vendida co-mo si de esta no se hubiese hecho subdi-visión.

6° El adquirente y los suyos deberán

entregar sin descuento alguno tanto porcontribuciones ordinarias ó extraordina-rias, como por cualquier otro conceptocon que ahora y en lo sucesivo se grave alos censos el acordado en este transpasodía ocho de setiembre de todos los añosen el punto de esta isla que en cualquiertiempo señale su perceptor y sera redimi-ble al fuero de tres por ciento libre porparte del mismo de todo gasto.

7° No siendo el adquirente puntual enpagar todos los arios la porción del censoreservativo estipulado, deberá satisfacer,además de todos los gastos que con estemotivo se ocasionen, el interés del seispor ciento anual desde el día de la demo-ra, que será el del vencimiento del censo,hasta su efectivo pago.

8° Además de todo lo dicho, tendráobligación el adquirente de pagar a laSeñora enajenante en las porciones detierra que sean barbecho dos libras porcada cuarterada y por reja, y diez suel-dos por cuarterada por el trabajo delagrimensor.

9° El adquirente no podrá entrar enposesión de la porción dada en enfiteu-sis, hasta el dia ocho de setiembre próxi-mo siguiente.

Palma, veinte Agosto de mil ochocien-tos cincuenta y nueve.

(Continuara)

Guillem Mas Miralles

23) La major part de la informació sobreels ex-claustrats està extreta d'un recull fet perJosep Planas Sagrera i publicat al Botlletí deIa Societat Arqueològica Lui liana durant elsanys 1920 i 1921.

24) Actual ajuntament

L'any 1859 es començàa establir s'Almudaina

25) Miralles i Monserrat, Joan. Un poble,un temps. Pg. 124

26) Actual ajuntament.27) El Convent de Jesús - desaparegut

completament- es trobava on avui en dia hi hal'Hospital Psiquiàtric, al camí de Jesús

28) Fins fa poc temps les seves dependèn-cies les ocupaven el Jutjat de Llucmajor.

29) Miralles i Monserrat, Joan. Op. cit. Pg.249

30) Protocol 2.368. Notan Joan Bauçà31) Domini directe és el que reté el titular

d'un bé al transferir l'ús, gaudiment, explota-ció i plena disposició del mateix i de les sevesrendes i productes sense alienar la propietat.

32) Gaspar Mas Miralles —Comelles- agri-mensor, elaborà el plànol cadastral del termede Montuïri l'any 1859. Conegut també per laseva afecció a crear talles de fusta de caire re-ligiós.

18 HISTORIA

L'organització territorial de Mallorca durant el regnat de Jaume 11 (1276-1311) -

L'atorgament de la categoria de vila a Montuiri

Tota vegada que fins ara l'Ajuntament no ha difós per escrit elprego commemoratiu dels 700 anys de la fundació de Montuïricom a vila reial que va pronunciar a resglésia el passat 1 degener de 2000 la historiadora Maria Barceló i Crespi, tot i con-siderant la seva importància dins la historia del nostre poble,en aquest número comen cam la seva publicació, la qual, deguta la seva Ilargária, la complaterem en els dos números se-güents.

Elm. Sr. Batle, distingides autoritats,benvolguts amics i amigues de Montuïri,bon vespre a tothom.

Primerament he d'agrair la convidadaque em féreu per compartir amb tots vo-saltres aquesta estona a la que no emvaig poder negar i molt més quan ja nohavia pogut atendre la invitació que emformulàreu per les passades festes deSant Bartomeu. A Montuïri tenc moltsconeguts i amics. Montuïri és veYnat delmeu poble i la seva imatge em resultacertament familiar. Es obvi que en lesmeves frequents anades i vengudes entrePorreres i Ciutat sempre hi és present.Tot just passat el molí d'en Panada ja esdivisa el poble enlairat i coronat per lessiluetes del molins. I si és anat a Porrerespassat la possessió de Malesherbes tam-bé apareix la mateixa imatge vista desd'un altre angle. Vet ací alguns dels mo-tius per acceptar el convit.

Segons la definició del DCVB una cri-da o pregó és l'acte de cridar o anunciar

en veu alta una cosa d'in-terès general. Temps enre-re el saig n'era l'encarre-gat. Les crides anunciavenesdeveniments, o notíciesimportants d'ordre moltdivers, o 136 la pèrdua dequelcom que també podiaser valas encara que tal vegada moltsubjectiu. Però avui quan la figura delsaig ja no deixa sentir la seva veu pelsquatre cantons dels indrets més estratè-gics de les nostres viles, quan la gentdels nostres pobles ja no surt al carrertot just sentir el redoblar del tambor o elso de la corneta, precisament ara i ací ami m'ha tocat fer de saig la qual cosa heacceptat de bon grat, encara que per aqualcú es pugui tractar d'un anacronis-me en uns moments en què han desapa-regut les crides i tantes altres coses enaquesta terra nostra, desaparició motiva-da en part per l'avenç tecnològic, la in-fluència del turisme o el pas d'una so-

cietat tradicional cap a un esquema so-cial més obert pen) no per això no man-co conservador.

Els pregons s'han posat de moda peranunciar les festes de Setmana Santa oles festes patronals a l'estiu. Ara bé,m'he demanat què he d'anunciar en bondia de Cap d'Any? Aquest pregó pretén,com indica la definició, comunicar i al-hora també no menysprear quelcom im-portant. El meu pregó vol cridar l'aten-ció sobre la Història en general i sobreIa de Montuïri en particular ara que totjust començam l'any en què aquest po-ble i d'altres es disposen a recordar elbon rei Jaume II així com que aquestsmateixos pobles a partir de l'any 1300experimentassin un desenvolupamentque marcaria la seva fesomia en l'esde-venidor. Així doncs, la crida comença:

Tots vosaltres sabeu que dedic granpart del meu temps a estudiar el passat,és a dir, a l'estudi de la Història i dinsd'aquesta introspecció la Història deMallorca ocupa un Hoc destacat. Peraixò voldria que aquest pregó fos unacrida que des de la lliçó de la Històriaarribàs a tots els montuïrers i monttiire-res i servís com a reflexió dels tempspretèrits, per, potser, entendre millorl'avui de Montuïri.

El protagonista de la nostra remem-brança és Jaume H i tota la gent que vaviure en aquesta contrada fa més omenys set-cents anys.

El Bon Rei, així anomenat, va néixer a

&ern Inosidabl natal sumo de zero icorona et mask surneronsie hsele 100incorpora sierra noun° con pulsadores decte alto segurided, cnsPnn ,nie en modek4sedora y cabaltero.www.rnauncelacrouccom

CE LACROIXitzerland

WS ClassicsPorto Cristo. Manacor . Cala Millar

HISTÓRIA 19

la ciutat de Montpelier (1243). Era fillsegon de Jaume I i de Violantd'Hongria. Criat a la cort francesa, tantell com altres membres de la seva nissa-ga, experimentà una gran afecció enversel franciscanisme. Maridà ambEsclarmonda de Foix i d'aquest matri-moni varen néixer quatre fils i dues fi-les. La historiografia, sobretot la

romàntica, el qualificà com a un homebondadós per la qual cosa li vendria elsobrenom de bon rei. El 1276, en morirel seu pare, va rebre la Corona deMallorca, que no era altra cosa més queun conjunt de territoris inconnexos.Malgrat les dificultats polítiques JaumeII va ser l'organitzador del regne con-querit per les armes del seu pare. Durantel seu regnat es construí el castell deBellver, reformà el palau del'Almudaina, i continuà les obres de lacatedral, entre altres, tot coincidint enels anys de vida del mallorquí més uni-versal: Ramon Llu11. Morí a la Ciutat deMallorca el 1311 i està enterrat a la ca-pella de la Trinitat de la Seu.

Perquè recordar Jaume II? Perquè foudurante! seu regnat (1276-1311), i mésen concret en la data de 1300, quan periniciativa d'aquest monarca es posà enmarxa l'organització territorial d'unabona part de Mallorca mitjançant l'apli-cació d'unes "Ordinacions" per tal dedesenvolupar, sobretot, uns nuclis depoblació ja existents. Jaume II establiael marc jurídic per a una série de petitsnuclis de població que a partir d'aquellsmoments tendrien consideració de vila,amb la qual cosa s'afavoria el seu desen-volupament demogràfic, econòmic, so-cial i urbanístic. Algunes "viles" es fun-daren sobre nova planta, abandonantl'església primitiva, que els havia servitde centre. D'altres a partir d'una alque-ria que hagués sobresortit per damuntles de l'entorn i on a poc a poc s'hiagruparen cases. Permeteu-me un exem-ple pròxim, el cas del meu poble dePorreres: sembla que des d'un principil'alqueria de Porreres (alqueria dePassaratx) sobresortia damunt les altres ia poc a poc s'hi agrupaven cases. Un do-cument de l'any 1272 l'anomena perprimera vegada amb el qualificatiu devila. Vet ad per on el rei Jaume II deMallorca va dispondre d'un terreny pre-parat per a l'any 1300 procedir a l'ator-gament de la categoria de Vila. No erauna fundació a partir del no res.

Fins aquí no hem plantejat cap dubtesine, que hem repetit alló que molts sa-bem. Ara bé, en els darrers mesos, so-bretot a través dels mitjans de comuni-cació, hom ha llegit i sentit sobre els700 aniversari cap amunt i el 700 ani-versari cap avall, com si hagéssim des-cobert per primera vegada els orígensremots del nostre tarannà, de la nostraidentitat. I fins ara no ens havíem ente-mut? Tothom parla de la fundació de vi-les de manera alegre sense més.Fundacions? D'entrada a mi em venenmolts dubtes, moltes preguntes de lesquals no crec que la resposta sigui Ma.Més aviat em sembla un error massa ve-

7001 3 0 - 2 0 0 0

gades repetit i per tant convendria acla-rir d'antuvi tota una série de questions.

Efectivament el tema s'enrevoltad'errors, d'inadequades interpretacions,de repeticions sense revisió... Potser lesmeves paraules desmitifiquin, desfacintòpics pea) el rigor històric m'hi obliga.

(Continuara)

Maria Barceló i Crespí

20 DE FORA VILA

Setembre, temps de figuesLloret de Vistalegre va celebrar la festa del sequer

El passat dies 7, 8 i 9 de setembre aLloret de Vistalegre es va celebrar la se-vaia tradicional Festa des sequer.

Començaren aquestes alegres i diverti-des festes el divendres dia 7 en un acteque tingué Hoc a la plaça deSant Jaume de Lloret ambla presentació del !fibreManual del bon glosador,autor del qual n'és el llo-rità, Felip Munar i Munar,Professor de Cultura iTradicions de la UIB i re-dactor de Bona Pau. Féu lapresentació comentant elseu contingut el Consellerd'Educació Cultura, DamiàPons. Aquest llibre va ex-plicant i ensenyant com estroben les paraules que ri-men i demostra com deglosar se'n pot aprendre

El mateix autor, fa dosanys, també com a pròlegde les festes del sequer i almateix lloc, va presentar el seu primerllibre De la figuera a la taula, el qualconsta d'un centenar de receptes de cui-na on hi entren les figues com a primor-dial ingredient. Dos anys després i xe-rrant amb gent assistent a dita festa vaigpoder constatar que són molts que elconsulten i adesiara cuinen alguna de lesreceptes explicades.

LA RECOLLIDA

Pel mes de setembre ens trobam a laplena del recollir arreplegar ametlles,garroves i figues. Antany, com que arreuhavia figueres i s'assecaven les figues

damunt canyissos d'albó, era temps demolta més feina que avui en dia que sen'assequen poques. Pere, tot i la moltafeina hi havia alegria. Collint i arreple-gant figues es cantaven amb la tonadapròpia del cantar figueraler, canyonscom aquesta: -Figues roges i albe-consAparatjals i cucarelles\. D'aquestesmenjareu vos\ des figueral de Sencelles.

Arribada de fosca, la bona gent pagesadavant la casa o caseta d'on hi havia elsequer de figues, una vesprada a un Hoci un altre dia l'altra, es reunien unsquants veïnats i amb la claror de la !tunasi era quart creixent i el cel estas esbar-git o de llums d'oli o de carbur si nolluïa la lluna, passaven les vetllades pe-lant ametlles a ma i o aplanam figues.

Dur a terme aquestes aplanades de fi-gues i pelades d'ametlles era alegre. Se

xerrava del temps, de les co-ses que passaven, es conta-ven rondalles, acudits i comque sempre hi havia jo-vençans i jovençanes en edatde festejar era ocasió per re-lacionar-se entre ells. Pere)quan es feia divertit eraquant s'armava un glossat ocodolades i també un ball desequer.

LA FESTA DEL SEQUER

La festa del sequer que anyrera any es ve celebrant aLloret de Vistalegre es faamb la finalitat de recordar iperseverar les tradicions pa-geses. Enguany, com tencper costum, hi vaig assistir i

em vaig adonar com de cada any i acu-deix més gent i s'interessa per l'amplavarietat de figues que encara es troben aMallorca. Com a novetat cal destacardues noves varietats de figues: la de lareina, una figa negre, clivellada, moltmaca i que reuneix allò que diu la glosa.— Una figa per esser bona\ ha de tenirtres senyals\secaiona, clivellada\ i pica-da de pardal. La trobaren a Orient.N'havia una altra; la pota de cavall, quees diu així perquè té una faiçó semblat apota de bístia.

Exposades vaig comptar alla seixanta-sis castes de figues, una trentena ded'ametlles i vint-i-dues varietats de po-mes autóctones, a més de magranes, gín-jols, i altres fruites de tardor. També ex-posats hi havia plats cuinats amb figues,pa de figa, arrop de figues, licor de fi-gues i altres fruits i llepolies elaborats enbase d'extreure el suc dolç de les figues.

I per arrodonir les festa, recordant elsantics balls de sequer i amb nombrosaassistència, hi hagué ballada de bot al sodels populars conjunts musicals mallor-quins: Tracalada i Música Nostra.

Sion Nicolau

Yc,Centres d'energia

Traball corporal integral

Classes en grups i individuals

Informes: Tit 669 71 28 63 • Monta

Paner amb esclata-sangs trobats a Montufri fauns quants anys

luvge iuCon i acil

Ara finsa 36 mesos

I no li doni més voltes

ff.te

"SA

DE FORA VILA

21

Esclata-sangsCriteris que haurien de tenir en compte els cercadors

En aquest mes d'octubre en quès'acosta el temps d'anar a cercar esclata-sangs, uns bolets molt apreciats per mol-ta gent, convé tenir present una sèrie denormes de comportament per aquellsque en van per pinars o garrigues.Podrien esser aquestes:

• Una vegada trobat l'esclata-sang nos'ha de tallar el peu o peduncle ni s'haestirar mai o arrabassar-lo a fi de no es-penyar el miceli i així permetre que enpuguin néixer més l'any següent.

• No s'ha de confondre el lactariusson guifluus (anomenat per regla generalesclata-sang) amb altres espècies sem-blants, com són el lactarius torminousus(esclata-sang de llet pelut) o l'amanitaphalloides.

• Els bolets venenosos sols es reconei-xen pel seu aspecte, no pel seu gust.S'han de conèixer!

• No s'han de collir esclata-sangs enels llocs on s'hagin utilitzat pesticides oherbicides de qualsevol tipus.

• S'ha de respectar el terreny pel quales transita, tancant sempre les barreres,prendre precaucions a l'hora de botarparets de pedra, que es poden rompre oprovocar algun accident.

• S'ha d'anar alerta a la garriga, espe-cialment posant peu fiter en tot quan esrefereix a les especies vegetals protegi-des per la legislació vigent, defugint

d'aixecar-les o descobrir-les.• Els esclata-sangs són propie-

tat de l'amo o amitger de la finca,i s'ha de tenir present que a qual-cuna d'elles suposen un dels pocsingressos que d'ells se n'obtenen.Per tant, tot cercador d'esclata-sangs haurà d'obtenir la corres-ponent autorització per poderexercir aquesta activitat dins pro-pietat d'altri.

No hi ha dubte, per altra part,que "l'esclata-sang mallorquí ésmolt més gustós, saborós i aro-matitzat que esclata-sang foras-ter. Es un dels bolets més bonsque es poden menjar per la nostraterra. Torrats, fets al forn i acorn-panyats amb llom de porc pocfet, són una veritable delícia",deia un escriptor mallorquí'.

S'ha d'anar alerta a no menjarmai l'esglata-sang de llet (boletque segrega làtex de color blanc,esclata-sang, ni esclata-sang pelut,que té el capell cobert de petits filamentssemblants a pèls, o l'esclata-sang de totl'any, un esclata-sang parasitat per unfong que destrueix les MI-nines del bolet iii dóna un aspecte blanquinós 2 .

I) C.C. Mas2) Gran Enciclopedia de Mallorca

BELLA/ERAssessorament lingüístic i traduccions

angles, català, espanyol

• traducció i manteniment de pàgines web• traduccions tècniques i científiques• català per a estrangers• correccions lingüístiques i tipogràfiques

I molt més!

Montuïri • C/ Emili Pou, 17 • Tlf. 971 64 63 28 • c/e amaia@correu.vilaweb.com

22 CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT6 nIbLIOGIII\FICAIE6Onofre Arbona i altres.- Montuïrers que han

deixat petjada.Guillem Mas i Antoni Mateu.- La guerra civil

a Montuïri. L'esclafit de la crispació.Antonio Muñoz Molina.- Sefarad.John Le Carré.- El jardinero fiel.José Saramago.- La caverna.Pankaj Mishra.- Los románticos.Alvaro Pombo.- El cielo raso.Daniel Pennac.- La petita venedora de prosa.Miguel Lopez Crespí.- Estat d'excepció: els

anys del desig més ardent.Gabriel Galmés.- Una cara manllevada.Quim Monzó.- El millor dels mons.Miguel Angel Vidal.- El batec de la fosca.Jordi Coca.- Sota la pols.Nou diccionari 62 de la llengua catalana.La ciencia en tus manos.Dora Schwarzstein.- Entre Franco y Perón:

memoria e identidad del exiliorepublicano español en Argentina.

J.R. Rowling.- Harry Potter i el calze de foc.Pere Morey.- El sol mai no es pon.... sobre

els meus fills.Asterix i la traviata.

VIDEOS

GladiatorMisión imposibleEl marLa milla verde.Buzz Lightyear: la película.Erin Brockovich.Emili DarderMallorquins ¡les guerres colonials: 1895-1905.Llorenç Villalonga: miralls de la ficció.Feim memòria: Joaquim Mir i SantiagoRusiriol.Feim memòria: Gaspar Homar.

A la Biblioteca, entre altres, podem trobar les següentspublicacions periòdiques: MUY INTERESANTE, MUYESPECIAL, GEO, NATIONAL GEOGRAPHIC, DU-NIA, TIEMPO, EL TEMPS, BONA PAU....

I-I 0 Ft A FI IDe dilluns a divendres: de les 17 a les 20 h.Dissabtes: de les 10 a les 13 h.

Conseil de Mallorca

LI FCAT41:11 IDE 1111111TJAINI SELE

Quatre amics

La fotografia semblapresa damunt el graons,era l'any 1949, molt prop

de ca s'Escolà, undiumenge dematí. Quatre

joves de prop de vintanys, tots amb americana,

dos d'ells, embotonada iamb corbata, i els altres,

desfeta i amb el coll /liure.Naturalment sense massa

pretensions, ja que el deIa dreta ni tan sols es llevàel cigarret de la boca. Per

altra part, tampocsemblen excessivament

satisfets i amb un aire unpoc deserrfadat. Solsposaren per tenir un

record d'aquella diada i talvegada de la seva

amistat. Ells són(d'esquerra a dreta) en

Toni Pizà, en "Lloret", undesconegut i en Pep

"Roegó"

TEMPS PASSAT

23

3Eit.4m 4cs 3rds. 313MILIIEkaa.xicit s. aaL

L'anècdota del GovernadorEra l'any 1967, jo encara era jovençà i

corria molt d'aquí cap allà. Residiallargues temporades a Madrid, però el meucontacte amb Montuïri no es perdé mai.

S'acostava l'estiu d'aquell any i era eldia en què els mallorquins quecampàvem per la capital d'Espanya enshavíem de reunir per celebrar la trobadaanual dels illencs, amb la finalitatd'estrènyer llaços i contar-nos eixides.Mentre esperàvem que es fes l'hora delcomençament i dins el vestíbul del'Hotel Meliá Castilla s'acostà un senyorper saludar-nos, perquè en sentir lanostra conversa ja va albirar que éremmallorquins. Ens va saludar i jo totseguit ii vaig dir: Què tal, Gobernador.

Ell, un poc sorprès, ens contestà: 0 me

habeis conocido. I així iniciàrem unaentretinguda conversa i quan va saberque érem de Montuïri ens digué que elseu guardaespatlles era del nostre poble(es referia a Bartomeu Pocoví "De saMata") i que sempre que tenia ocasió, siel temps li ho permetia, s'aturava a lavila perquè en Tomeu pogués visitar elsseus pares i estar una estona amb ells.

Tot seguit el mateix Governador—Plácido Alvarez Builla— ens va contarque en una de les seves recent aturades aMontuïri i mentre "feia temps" va venir aplaça a punt de migdia, quan feia pochavien esbucat l'antic edi fici de la vellacasa de la vila i ja començaven a aixecarels fonaments pel que havia de ser l'actual.

En aquelles hores els picapedrers devien

esser a dinar, però així i tot s'acostà alllindar de les obres des d'on, a la part debaix, va albirar dos obrers que portavensenallades de material d'un lloc a l'altre.Un d'ells era el mateix Gaspar Oliver, elbatle, amb un mocador que ii enrevoltavael front per retenir la suor. Amb això elGovernador li amollà aquesta:

—Gaspar, ¿tu aquí? ¿Por qué trabajas?En Gaspar, que no se n'havia adonat

de la presència de tan il-lustre visitant,romangué astorat. Així i tot la contestano es féu esperar.

—Pero Gobernador —li digué—, conlos dos millones de pesetas que ustednos da no hay suficiente para levantar elnuevo Ajuntamiento.

Així era en Gaspar de Meià: obert,francot, noble, però en haver-hi de posarles mans no es feia enrere.

Relatat per Antoni Mayo! Mas "Xiu"

24 ESPORTS

Juan Luís Riado López, el nou entrenador del Montuïri

Ha vengut amb una grandiosa disposició de fer coses importants

En un curt canvi d'impressions quevarem sostenir amb ['actual entrenadordel CE Montuïri poguérem comprovarla seva excel.lent disposició de complirtant bé com pogués la seva tasca de di-rector tècnic del conjunt de la vila detercera divisió nacional.

Juan Luís Riado López —així s'anome-na— de 45 anys, actualment esta casat ité tres filles i viu a Ciutat, però es tras-/lada a Montuïri per dur a terme les ac-tivitats pròpies el seu càrrec. Abans deser entrenador fou jugador i amb unallarga i eficient trajectòria esportiva aMallorca i a la Peninsula, ja que va ro-mandre en actiu per espai de més de deutemporades amb equips d'una certa ca-tegoria.

—Quins han estat els equips amb elquals has jugat?

—Sense comptar els de categories basei juvenil, he jugat —ens diu— ambl'Almeria (2 B), Poblense (3' i 2' B),Vinaroz (2' B), Palència (2' A),Mallorca (2 B, 2' A i le), Elx (2' A) iPlatges de Calvià (3').

— Amb el Montuïri fitxares el passatjuliol. Per quant de temps?

—Sols per una temporada.

—En els moments de fer-te càrrecde l'equip, com has trobat els juga-

dors?

—Amb una grandiosa disposició de fercoses importants. Sembla que tots s'es-forcen per fer-ho millor.

—Ara que ja s'han jugat els primerspartits de la temporada i coneixes mi-llor els jugadors, com consideres laplantilla?

"Em sent molt il.lusionati molt optimista"

"He trobat una plantillamolt millor de la que

esperava"

—La plantilla del Montuïri en líniesgenerals es millor d'així com esperava.Hi ha qualitat suficient, encara que curtaen efectius.

—Pel que dins es desprèn que man-quen uns determinats llocs de l'equipper cobrir millor. Es així?

— Sí. Si a més dels jugadors que tenimpoguéssim disposar d'un "lateral" i unaltre "punta" completaríem una granplantilla.

—Quins són els dies de la setmanaque entrenau?

—Els dilluns, dimecres, dijous i diven-dres.

—Disposau d'un preparador físic?

—No. No en tenim.

— Pere) sí, pel que veim en els partitscomptau amb un fisioterapeuta.

— Sí. Aquest és Miguel Angel Coll.

—Encara que els aficionats no de-penguin de l'entrenador, així mateixte n'hauràs adonat del seu comporta-ment. Com el qualificaries?

—Ds del meu punt de vista la considercom una afició que no sols sent el seuequip, sine) també el seu poble. I això ésmolt bo tant de cara als partits que ju-gam aquí com als de fora, quan un gra-pat de montuïrers s'hi desplacen.

—Ja finalment, després d'un mes decompetició oficial i donant una ulladaa la resta de partits de l'actual tempo-rada, quins On els teus pressenti-ments?

—Em sent molt illusionat i natural-ment molt optimista. Esper que requiprespongui a les expectatives que jo ma-teix —diu ell— hi tenc depositades i lamateixa afició.

O. A rbona

Hotel ural E6 Figueral Nou

Pati dc Montuïri12estaurant

Difigent serveiAmb totes fes comoditatsAcurada atenció at clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

El Montuiri de 34 divisió nacional a l'inici de la temporada 2001-2002

bIntretanasislogiqJs.a.

Ann-Isis Cliniques

Antònia Sastre BarcelóFarmacèutica

Consulta: Dilluns, dimecres idivendres: de 8'30 a 10 hores

Carrer l'Almoina, 49Porreres

Tif. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, AgrupadoMútua, Axa-Mare Nostrum, lmeco-Caja Salut,

Groupama, L'Aliança Novomèclic...

ESPORTS

25

Els equips montuïrers comencen amb illusiú la temporada 2001- 2002

La temporada esportiva que comen çàel mes passat es presenta a primera vis-ta plena d'al.licients, ja que un grannombre de joves de totes le edats, parti-cularment els mes petits, estan disposatsa demostrar que l'afició que es te aMontuïri en la practica de l'esport nominva gens. Alguns comen oran aquestoctubre, els de les categories inferiors,però ja esperen il.lusionats el seu debut.

Els resultats dels partits disputatsaquests passat setembre foren:

3a DIVISIÓ NACIONALSta. Ponça, 1 - Montuïri, 1

El primer partit de 3' divisió nacionald'aquesta temporada fou molt disputat,sobretot a l'inici on els montuYrers, benordenats, superaren als de Santa Ponça imarcaren el gol a la mitja hora de joc.Pere' a la segona part es referen els lo-cals i aconseguiren el gol de l'empat.L'arbitratge fou molt deficient.

Montuïri, 1 - Felanitx, 1El Montuïri no fou capaç de doblegar

l'equip visitant en un partit magre i ambpoques idees, en el qual l'alegria del golde Nico a la segona part sols durà dosminuts, ja que els felanitxers tornavenigualar el marcador. Les cinc baixes enel conjunt local es deixaren sentir massa.

Alaior, 2 - Montuïri,Després d'una primera part amb total

domini del Montuïri, en la què es perde-

Esteve Barceló, seleccionatCom a únic atleta representant de

Balears ha estat seleccionat EsteveBarce16 per a participar a la milla (1.609m.) internacional que se celebrarà aEivissa el proper 12 d'octubre.

Esteve aquesta temporada ha demos-trat esser el millor de la nostra regió enaquesta distància, ja que de les 19 pro-ves disputades n'ha guanyades 18.Recordem que la de Montuïri era a duesmilles.

A la prova internacional d'Eivissa ésmolt possible que hi acudeixin atletesque detecten les millors marques delmón, com són els espanyols FermínCacho, Reyes Estévez o Rodolat i unbon grapat de keniatas africans.

ren tres clares ocasions de gol (2 d'enVerger i 1 de Nico), a la segona partl'Alaior va aprofitar dues ocasions en lesque va marcar els dos gols. Un partit enel què no es féu justícia.

Montuïri, 3 - Espanya,Primera vict6ria del Montuïri en un

partit on va reviscolar una antiga rivali-tat comarcal. Els d'aquí s'imposaren desdel primer moment i Miguel Joan marcàels tres gols. Cal remarcar que s'alinea-ren 9 jugadors locals, els quals oferirenvoluntat, bona imatge i esperança de fu-tur.

At. Balears, 1 - Montuïri,El Montuïri va crear bastants dificul-

tats, l'Atlètic Balears en sumar els trespunts, tantes que fins al minut 28 de lasegona part no aconseguiren el gol. Pelque s'ha demostrat, enguany el Montuïrino tendrà dificultats per mantenir la ca-tegoria, ja que amb els jugadors dels quèes disposa no es pot aspirar a altra cosa.De totes maneres sols s'han disputat cincpartits de higa i ocupa un Hoc mitjà a lataula classificat6ria.

2' REGIONALAlcúdia, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 1 - Sa Vileta, IJuv. Bunyola,1 - Montuïri, 1

FUTBOL BASECadets

Sta. Catalina, 2 - Es Pla, 5Es Pla, 2 - At. Camp Red6, 1

Benjamis F-7Manacor, 8 - Montuïri,

AlevinsEs Pla, 11 - Rafal Nou,

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Visita als malaltsCom és costum, en l'Església, el pri-

mer divendres de mes és el dia dedicatals malalts. Nosaltres, també aquest any,seguirem aquesta evangélica tasca. Amés a més dels malalts que ja visitam,els qui vulguin ser visitats que parlin enles persones encarregades o que ens hocomuniquin a la rectoria.

Reunió de pares i mares dels ninsi nines que es preparen per la pre-

comunió i com unióConvocam als pares i mares dels nins i

nines de pre-comunió i comunió a lanostra primera reunió que farem el di-mecres dia 10 a les 21'00 a la rectoria.També volem informar que ja estanobertes les inscripcions per anotar elsvostres fills a la catequesi, la quan, con-fiant en què tendrem catequistes sufi-cients, començarà, com de costum, el di-mecres dia 17 a les 18'00.

Reunió PrebaptismalEl divendres dia 5 a les 21'30, a la rec-

tor, tendren la reunió prebaptismal. Hisón convidats tots els pares i els padrinsdels infants que han de ser batejats du-rant els mesos d'Octubre, Novembre iDesembre.

Baptismes comunitarisEl diumenge dia 14 d'Octubre a les

18'00 h celebrarem el sagrament delbaptisme. Volem informar també que elsbaptismes seran el segon diumenge decada mes i també es podrà celebrar enl'Eucaristia del diumenge de les 12'00,excepte el diumenge que celebram laMissa amb els nins, que sera el quartdiumenge de cada mes.

Vetlla de Santa MariaEl proper dissabte 6 d'Octubre es ce-

lebrara a Lluc la vetlla de Sant Maria.La vetlla vol ser el punt de partida demolts de grups de joves que s'inicien enel creixement espiritual. Creiem que ésun bon moment perquè, els nostres jo-ves, sobre tot els que fan Procés de fe, hiparticipin.

Catequesi de pre-comunió i comu-nió

El proper dimecres dia 17 d'Octubre ales 18'00h començarà la catequesi depre-comunió i de comunió. Animam alspares i mares que s'interessin per l'edu-

cació religiosa dels seusfills. Per tal motiu elsconvocam a la primerareunió de pares que serael dimecres dia 10 a les21'00 a la rectoria.

Missa amb ninsEl darrer diumenge de

cada mes l'Eucaristia deles 12'00 sera amb nins.Es a dir, sera una cele-bració més infantil a onels nins de la catequesitendran un especial pro-tagonisme. Demanamals pares dels nins de lacatequesi que els acorn-panyin per tal de cele-brar conjuntament la se-va fe.

El DOMUNDAmb el lema Missioners compromesos

per un món millor, dia 21 d'Octubre secelebrara la jornada del DOMUND. Lacollecta que es farà aquest diumengeserà destinarà integrament als missionersi missioneres que treballen arreu del mónanunciant la Bona Nova de Jesús. Els quivulgueu col•laborar d'una manera espe-cial podeu fer-ho ingressant els vostresdonatius als comptes bancaris o passarper la rectoria.

Canvi d'horaEsta previst que la nit del dia 27 al 28

es canviï l'hora. Al darrer ConseilParroquial s'acordà que mantendreml'horari de misses fins a la data indicada.En conseqüència el dissabte dia 27 lamissa sera a les 21'00 i el diumenge seraa les 12'00 i a les 20'00.

Festa de Tots SantsCon ja es costum en la tradició cristia-

na, el primer de Novembre és la festivi-tat de Tots Sants. L'horari de missessera com els del diumenges: a les 12 i ales 20 i a les 16'00 se celebrara unaEucaristia en sufragi dels nostres difuntsal cementen.

Fidels difuntsEl dia 2 de Novembre celebraren la

festivitat dels fidels difunts. A les 20'00a l'església se celebrarà l'Eucaristia ensufragi de tots els difunts de la parrò-quia.

PregàriaMusulmana

Entre les roques; sobre lesmuntanyes, cerc el teu Nom.

Com el cerquen els ocells volantpel cel;

com el cerquen els peixosnedant pels oceans;

com el cerquen les gaseles perles planes;

com l'ésser humà que estima idesitja:

Així cerc el teu Nom: Allah...

Estim el teu Nom, cant les tevesalabances;

i admir la teva misericòrdia. Noens amaguis la teva mirada...

He conegut el món i les persones.He après moltes coses.I malgrat tot, ja no conec el món

ni les coses.

Nu està el meu cap i els meuspeus.

A tot renunciï per tal de trobar elteu Nom.

Ajuntant-me a la veu de tots elsqui t'estimam i t'invocam,

et dic sense interrupció:Estim el teu Nom.

Setembre de 2001Dia 6 _64'0 litres rn 2

" 8 0'5"

12 3'2"

17 1'4"

22 11'1Total 80'2

44

44

ARITS

21 Oct. Montuïri28 " Petra

•VERGER

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUÏRI

MISCELLANIA 27

AVVIDY81 (CUM 131mbn AR CAS RAFTR A

CYTICC7 Oct. Vilafranca14 " Ariany

atImm PAS=10 anys enrere

Octubre de 1991Inauguració de l'edifici de la Creu

RojaDia 11 d'octubre de 1991 a l'entrada

de Montuïri, devora Es Revolt, fou inau-gurada una base de socors i emergen-cies de la Creu Roja.

Cap de fiblóDia 26 del mateix mes, un cap de fibló

semblant a un huracà, al migdia va arra-sar una extensió de 1.500 m2 de setil d'u-ralita i les 2 columnes que sostenien la fà-brica de ciment armat de Son Manera,propietat de Miguel Sastre Mayol.

25 anys enrereOctubre de 1976

Associació de veinsL'associació de veins de Montuïri fris-

saya per constituir-se oficialment. I al'octubre de 1976 la gestora, en unareunió a la Sala Mariana, va informar deles gestions, de les inquietuds i il.lu-sions per una millor sanitat, cultura, ur-banisme... i es demanava col-laboració.

50 anys enrereOctubre de 1951

Negativa a la cantina escolarL'Ajuntament a la sessió de dia 15

d'octubre de 1951 va acordar no autorit-zar la implantació de la cantina a lesEscoles per considerar que en aquelltemps a la vila no existia problema es-colar que exigís el seu funcionament.

100 anys enrereOctubre de 1901

Junta Local de SanitatA la sessió de dia 30 d'octubre de

1901 la Corporació va acordar proposarIa següent terna per a la renovació de laJunta Local de Sanitat: Joan VergerRibas (metge), Joan Verd Arbona (apo-tecari) i Joan Miralles Mayo! (manescal).

Canelons de peix i mariscIngredients

12 plaques de canelons • 200 g. dellagostins • 200 de lloms de peix • 400g. de musclos • 100 g. de xampinyons •100 g. de gírgoles • 100 g. de mantegade vaca • 1 tassó de xerès sec • 1/2 litrede crema de Ilet • 2 cullerades de farina• 100 g. de formatge rallat • 1 culleradad'all i julivert picat • 1 ceba • 2 porros •2 manats d'espinacs • sal i pebre boblanc.

ElaboracióBullir les plaques de canelons "al den-

te", refredar amb aigua i assecar amb unpeas net. Bullir els Ilagostins, els mus-clos i els lloms (no coure massa el ma-risc). Tallar tot molt petit. Bullir els es-pinacs, escolar, trossejar petits i sofregiramb mantega. Sofregir les cebes, porrosi xampinyons i gírgoles tallades ben pe-tit amb 50 g. de mantega. Afegir el peix,el marisc, l'all i julivert amb una culle-rada de farina, un poc de crema de llet ipebre bo blanc. Remenar i afegir un pocdel brou de peix, fer lligar bé. Afegir elsespinacs, sal i refredar a la gelera. Farcirels canelons, posar dins la rostidora un-tada de mantega. Fer una beixamel amb50 g. de mantega, una cullerada de fari-na, el brou de bullir el marisc, crema deIlet ben remenada i salar. Tapar els ca-nelons amb la beixamel i el formatge ra-llat i que gratinin fins esser daurats.

Maria Dolors Pinto-it)

Setembre de 2001Naixements

Dia 5.- Maria Neus Gomila Capó, fi-lia de Jaume i Antònia Maria.

Dia 9.- Farah Zougaghi El Aita fill deEl Hassane i de Mtalssa.

MatrimonisDia 15.- Mateu Coll Salva amb Maria

Antònia Mas Cerda (A Campos).

CGICZAPer a la bona convivència

Cada pic que mir, ho sent,tenc es gust d'explicar-ho:ses festes són pel jovent,com més en venen, millor.

Jo els ho deman, per favor,si és que puguin 'turar-lo,es renou que va cresquent;tothom se té per valent,no poden obligar-lo.

No era així un temps sa gent,no és que ho digui per dir-ho,o no puc recordar-ho,o sera pels anys que tenc?

Un temps 'nava molt flamenc,dispost sempre a fer un favor,per glosar i fer una cançó,per aim) sí que hi pretenc,que és s'únic vici que tenc;si puc, vull conservar-lo.

Amador Font

oOfteftt 7 die/3, a Ca aettnana, de 9 ,CC a 19 ,CC

28 PUBLICITAT

Ctra. Palma - Manacor, Kill 28 • 07230 Montuïri, Hies BalearsTif. 971 16 16 00 • Fax 971 64 64 27 • www.lapis.com.tr • palma@lapis.com.tr